BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO€¦ · L’aprenentatge per competències afavoreix els propis...
Transcript of BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO€¦ · L’aprenentatge per competències afavoreix els propis...
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 1
I. DISPOSICIONS GENERALS
MINISTERI D’EDUCACIÓ, CULTURA I ESPORT2222 Reial decret 126/2014, de 28 de febrer, pel qual s’estableix el currículum bàsic
de l’educació primària.
La Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa, ha modificat l’article 6 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, per definir el currículum com la regulació dels elements que determinen els processos d’ensenyament i aprenentatge per a cadascun dels ensenyaments. El currículum està integrat pels objectius de cada ensenyament i etapa educativa; les competències, o les capacitats per activar i aplicar de manera integrada els continguts propis de cada ensenyament i etapa educativa, per aconseguir la realització adequada d’activitats i la resolució eficaç de problemes complexos, els continguts, o els conjunts de coneixements, les habilitats, les destreses i les actituds que contribueixen a l’assoliment dels objectius de cada ensenyament i etapa educativa i a l’adquisició de competències; la metodologia didàctica, que comprèn tant la descripció de les pràctiques docents com l’organització del treball dels docents; els estàndards i els resultats d’aprenentatge avaluables; i els criteris d’avaluació del grau d’adquisició de les competències i de l’assoliment dels objectius de cada ensenyament i etapa educativa. Els continguts s’ordenen en assignatures, que es classifiquen en matèries, àmbits, àrees i mòduls en funció dels ensenyaments, les etapes educatives o els programes en què participi l’alumnat.
Segons el nou article 6 bis de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, correspon al Govern, entre d’altres, el disseny del currículum bàsic, en relació amb els objectius, les competències, els continguts, els estàndards i els resultats d’aprenentatge avaluables i els criteris d’avaluació, que garanteixi el caràcter oficial i la validesa en tot el territori nacional de les titulacions a què es refereix aquesta Llei orgànica.
Un dels pilars centrals de la reforma educativa efectuat per la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, descansa sobre una configuració nova del currículum d’educació primària, educació secundària obligatòria i batxillerat. En el bloc d’assignatures troncals es garanteixen els coneixements i les competències que permetin adquirir una formació sòlida i continuar amb aprofitament les etapes posteriors en les assignatures que han ser comunes a tot l’alumnat, i que en tot cas s’han d’avaluar en les avaluacions finals d’etapa. El bloc d’assignatures específiques permet més autonomia a l’hora de fixar els horaris i els continguts de les assignatures, així com per conformar-ne l’oferta. El bloc d’assignatures de lliure configuració autonòmica suposa el nivell d’autonomia més gran, en el qual les administracions educatives i, si s’escau, els centres poden oferir assignatures de disseny propi, entre les quals hi ha les ampliacions de les matèries troncals o específiques. Aquesta distribució no obeeix a la importància o el caràcter instrumental o fonamental de les assignatures, sinó a la distribució de competències entre l’Estat i les comunitats autònomes, d’acord amb la Constitució espanyola.
Aquesta nova configuració curricular suposa un increment important en l’autonomia de les administracions educatives i dels centres, que poden decidir les opcions i les vies en les quals s’especialitzen i fixar l’oferta d’assignatures dels blocs d’assignatures específiques i de lliure configuració autonòmica, en el marc de la programació dels ensenyaments que estableixi cada Administració educativa. El sistema és més flexible perquè permet ajustar l’oferta formativa i els seus itineraris a la demanda de les famílies i a la proximitat de facultats o escoles universitàries i altres centres docents, i afavoreix l’especialització dels centres en funció dels itineraris oferts.
La nova organització de l’educació primària es desplega en els articles 16 a 21 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, després de la modificació efectuada per la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre. El currículum bàsic de les assignatures corresponents
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 2
a l’educació primària s’ha dissenyat d’acord amb el que indiquen els articles esmentats, en un intent de simplificar-ne la regulació, que s’ha centrat en els elements curriculars indispensables.
En línia amb la Recomanació 2006/962/EC, del Parlament Europeu i del Consell, de 18 de desembre de 2006, sobre les competències clau per a l’aprenentatge permanent, aquest Reial decret es basa en la potenciació de l’aprenentatge per competències, integrades en els elements curriculars per propiciar una renovació en la pràctica docent i en el procés d’ensenyament i aprenentatge. Es proposen enfocaments nous en l’aprenentatge i l’avaluació, que han de suposar un important canvi en les tasques que han de resoldre els alumnes i plantejaments metodològics innovadors. La competència suposa una combinació d’habilitats pràctiques, coneixements, motivació, valors ètics, actituds, emocions, i altres components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per aconseguir una acció eficaç. Es preveu, doncs, com a coneixement en la pràctica, un coneixement adquirit a través de la participació activa en pràctiques socials que, com a tals, es poden desenvolupar tant en el context educatiu formal, a través del currículum, com en els contextos educatius no formals i informals.
Les competències, per tant, es conceptualitzen com un «saber fer» que s’aplica a una diversitat de contextos acadèmics, socials i professionals. Perquè la transferència a diferents contextos sigui possible és indispensable una comprensió del coneixement present en les competències, i la seva vinculació amb les habilitats pràctiques o destreses que les integren.
L’aprenentatge per competències afavoreix els propis processos d’aprenentatge i la motivació per aprendre, a causa de la forta interrelació entre els seus components: el concepte s’aprèn de manera conjunta al procediment d’aprendre el concepte esmentat.
S’adopta la denominació de les competències clau definides per la Unió Europea. Es considera que «les competències clau són les que totes les persones necessiten per a la seva realització i desenvolupament personal, així com per a la ciutadania activa, la inclusió social i l’ocupació». S’identifiquen set competències clau essencials per al benestar de les societats europees, el creixement econòmic i la innovació, i es descriuen els coneixements, les capacitats i les actituds essencials vinculades a cadascuna d’aquestes.
El rol del docent és fonamental atès que ha de ser capaç de dissenyar tasques o situacions d’aprenentatge que possibilitin la resolució de problemes, l’aplicació dels coneixements apresos i la promoció de l’activitat dels estudiants.
La revisió curricular té molt en compte les noves necessitats d’aprenentatge. L’aprenentatge basat en competències es caracteritza per la transversalitat, el dinamisme i el caràcter integral. El procés d’ensenyament-aprenentatge competencial s’ha d’abordar des de totes les àrees de coneixement, i per part de les diverses instàncies que formen la comunitat educativa, tant en els àmbits formals com en els no formals i informals; el seu dinamisme es reflecteix en el fet que les competències no s’adquireixen en un moment determinat i romanen inalterables, sinó que impliquen un procés de desenvolupament mitjançant el qual els individus van adquirint nivells més grans d’acompliment en l’ús d’aquestes.
Per aconseguir aquest procés de canvi curricular és necessari afavorir una visió interdisciplinària i, de manera especial, possibilitar més autonomia a la funció docent, de manera que permeti satisfer les exigències d’una personalització més gran de l’educació, tenint en compte el principi d’especialització del professorat.
El currículum bàsic de les diferents àrees s’ha organitzat partint dels objectius propis de l’etapa i de les competències que s’han de desenvolupar al llarg de l’educació bàsica, mitjançant l’establiment de blocs de continguts en les àrees troncals, i criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables en totes les àrees, que han de ser referents en la planificació de la concreció curricular i en la programació docent. En algunes àrees aquests elements s’han agrupat al voltant de blocs que permeten identificar els principals àmbits que comprèn l’àrea; aquesta agrupació no implica una organització tancada, per
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 3
contra, permet organitzar de maneres diferents els elements curriculars i adoptar la metodologia més adequada a les seves característiques i a les del grup d’alumnes.
El contingut d’aquesta norma s’ha de completar amb la integració de les competències en el currículum que ha de promoure el Ministeri d’Educació, Cultura i Esports, segons la disposició addicional trenta-cinquena de la Llei 2/2006, de 3 de maig, introduïda per la Llei 8/2013, de 9 de desembre, a través de la descripció adequada de les relacions entre les competències i els continguts i els criteris d’avaluació dels diferents ensenyaments, amb atenció prioritària al currículum de l’ensenyament bàsic.
Aquest Reial decret té el caràcter de norma bàsica i es dicta a l’empara de l’article 149.1.30a de la Constitució, que atribueix a l’Estat les competències per a la regulació de les condicions d’obtenció, expedició i homologació dels títols acadèmics i professionals i normes bàsiques per al desplegament de l’article 27 de la Constitució, a fi de garantir el compliment de les obligacions dels poders públics en aquesta matèria. D’acord amb la jurisprudència del Tribunal Constitucional, és possible la intervenció excepcional del reglament en la delimitació del que és bàsic, entre altres casos, quan la utilització del reglament sigui justificada pel caràcter marcadament tècnic de la matèria.
En la tramitació d’aquest Reial decret ha emès dictamen el Consell Escolar de l’Estat, s’ha sol·licitat l’informe al Consell Superior d’Ensenyament Artístics i al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, i s’han consultat les comunitats autònomes al si de la Conferència d’Educació, així com els organismes i les organitzacions més representatius i en general tota la comunitat educativa a través d’un tràmit d’informació pública.
En virtut d’això, a proposta del ministre d’Educació, Cultura i Esports, d’acord amb el Consell d’Estat, i amb la deliberació prèvia del Consell de Ministres en la reunió del dia 28 de febrer de 2014,
DISPOSO:
Article 1. Objecte.
Aquest Reial decret té per objecte establir el currículum bàsic de l’educació primària.
Article 2. Definicions.
1. Als efectes d’aquest Reial decret, s’entén per:
a) Currículum: regulació dels elements que determinen els processos d’ensenyament i aprenentatge per a cadascun dels ensenyaments i les etapes educatives.
b) Objectius: referents relatius als assoliments que l’alumne ha d’atènyer en finalitzar el procés educatiu, com a resultat de les experiències d’ensenyament-aprenentatge intencionalment planificades amb aquesta finalitat.
c) Competències: capacitats per aplicar de manera integrada els continguts propis de cada ensenyament i etapa educativa, amb la finalitat d’aconseguir la realització adequada d’activitats i la resolució eficaç de problemes complexos.
d) Continguts: conjunt de coneixements, habilitats, destreses i actituds que contribueixen a l’assoliment dels objectius de cada ensenyament i etapa educativa i a l’adquisició de competències. Els continguts s’ordenen en assignatures, que es classifiquen en matèries, àmbits, àrees i mòduls en funció dels ensenyaments, les etapes educatives o els programes en què participi l’alumnat.
e) Estàndards d’aprenentatge avaluables: especificacions dels criteris d’avaluació que permeten definir els resultats d’aprenentatge, i que concreten el que l’alumne ha de saber, comprendre i saber fer a cada assignatura; han de ser observables, mesurables i avaluables i han de permetre graduar el rendiment o l’assoliment atès. El seu disseny ha de contribuir i facilitar el disseny de proves estandarditzades i comparables.
f) Criteris d’avaluació: són el referent específic per avaluar l’aprenentatge de l’alumnat. Descriuen el que es vol valorar i que l’alumnat ha d’assolir, tant en coneixements com en competències; responen al que es pretén aconseguir en cada assignatura.
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 4
g) Metodologia didàctica: conjunt d’estratègies, procediments i accions organitzades i planificades pel professorat, de manera conscient i reflexiva, amb la finalitat de possibilitar l’aprenentatge de l’alumnat i l’assoliment dels objectius plantejats.
2. Als efectes del present Reial decret, les competències del currículum són les següents:
1r Comunicació lingüística.2n Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.3r Competència digital.4t Aprendre a aprendre.5è Competències socials i cíviques.6è Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.7è Consciència i expressions culturals.
Per a una adquisició eficaç de les competències i la seva integració efectiva en el currículum, s’han de dissenyar activitats d’aprenentatge integrades que permetin a l’alumnat avançar cap als resultats d’aprenentatge de més d’una competència al mateix temps.
S’ha de potenciar el desenvolupament de les competències de comunicació lingüística, competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.
Article 3. Distribució de competències.
1. En l’educació primària, les assignatures s’agrupen en tres blocs, d’assignatures troncals, d’assignatures específiques, i d’assignatures de lliure configuració autonòmica, sobre les quals el Govern, el Ministeri d’Educació, Cultura i Esports, la resta d’administracions educatives i els centres docents han de dur a terme les seves funcions de la manera següent:
a) Correspon al Govern:
1r Determinar els continguts comuns, els estàndards d’aprenentatge avaluables i l’horari lectiu mínim del bloc d’assignatures troncals.
2n Determinar els estàndards d’aprenentatge avaluables relatius als continguts del bloc d’assignatures específiques.
3r Determinar els criteris d’avaluació de l’assoliment dels objectius dels ensenyaments i les etapes educatives i del grau d’adquisició de les competències corresponents, així com les característiques generals de les proves en relació amb l’avaluació final d’educació primària.
b) Dins de la regulació i els límits que estableix el Govern, a través del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports, d’acord amb els apartats anteriors, les administracions educatives poden:
1r Complementar els continguts del bloc d’assignatures troncals.2n Establir els continguts dels blocs d’assignatures específiques i de lliure
configuració autonòmica.3r Fer recomanacions de metodologia didàctica per als centres docents de la seva
competència.4t Fixar l’horari lectiu màxim corresponent als continguts de les assignatures del
bloc d’assignatures troncals.5è Fixar l’horari corresponent als continguts de les assignatures dels blocs
d’assignatures específiques i de lliure configuració autonòmica.6è En relació amb l’avaluació durant l’etapa, complementar els criteris d’avaluació
relatius als blocs d’assignatures troncals i específiques, i establir els criteris d’avaluació del bloc d’assignatures de lliure configuració autonòmica.
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 5
7è Establir els estàndards d’aprenentatge avaluables relatius als continguts del bloc d’assignatures de lliure configuració autonòmica.
c) Dins de la regulació i els límits que estableixen les administracions educatives d’acord amb els apartats anteriors, i en funció de la programació de l’oferta educativa que estableixi cada Administració educativa, els centres docents poden:
1r Complementar els continguts dels blocs d’assignatures troncals, específiques i de lliure configuració autonòmica i configurar-ne l’oferta formativa.
2n Dissenyar i implantar mètodes pedagògics i didàctics propis.3r Determinar la càrrega horària corresponent a les diferents assignatures.
2. Les administracions educatives han de fomentar i potenciar l’autonomia dels centres, avaluar-ne els resultats i aplicar els plans d’actuació oportuns.
Els centres docents han de desenvolupar i complementar, si s’escau, el currículum de les diferents etapes i cicles en ús de la seva autonomia.
Article 4. Assignatures troncals.
Els continguts comuns, els criteris d’avaluació i els estàndards d’aprenentatge avaluables de les àrees troncals de l’educació primària es recullen a l’annex I.
Article 5. Assignatures específiques.
Els criteris d’avaluació i els estàndards d’aprenentatge avaluables de les àrees específiques de l’educació primària es recullen a l’annex II.
Article 6. Principis generals.
La finalitat de l’educació primària és facilitar als alumnes i les alumnes els aprenentatges de l’expressió i la comprensió oral, la lectura, l’escriptura, el càlcul, l’adquisició de nocions bàsiques de la cultura, i l’hàbit de convivència així com els d’estudi i treball, el sentit artístic, la creativitat i l’afectivitat, amb la finalitat de garantir una formació integral que contribueixi al ple desenvolupament de la personalitat dels alumnes i les alumnes i de preparar-los per cursar amb aprofitament l’educació secundària obligatòria.
L’acció educativa en aquesta etapa ha de procurar la integració de les diferents experiències i aprenentatges de l’alumnat i s’ha d’adaptar als seus ritmes de treball.
Article 7. Objectius de l’educació primària.
L’ducació primària ha de contribuir a desenvolupar en els nens i les nenes les capacitats que els permetin:
a) Conèixer i apreciar els valors i les normes de convivència, aprendre a obrar d’acord amb aquestes, preparar-se per a l’exercici actiu de la ciutadania i respectar els drets humans, així com el pluralisme propi d’una societat democràtica.
b) Desenvolupar hàbits de treball individual i d’equip, d’esforç i de responsabilitat en l’estudi, així com actituds de confiança en si mateix, sentit crític, iniciativa personal, curiositat, interès i creativitat en l’aprenentatge, i esperit emprenedor.
c) Adquirir habilitats per a la prevenció i per a la resolució pacífica de conflictes, que els permetin actuar amb autonomia en l’àmbit familiar i domèstic, així com en els grups socials amb els quals es relacionen.
d) Conèixer, comprendre i respectar les diferents cultures i les diferències entre les persones, la igualtat de drets i oportunitats d’homes i dones i la no-discriminació de persones amb discapacitat.
e) Conèixer i utilitzar de manera apropiada la llengua castellana i, si n’hi ha, la llengua cooficial de la comunitat autònoma i desenvolupar hàbits de lectura.
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 6
f) Adquirir, almenys, en una llengua estrangera la competència comunicativa bàsica que els permeti expressar i comprendre missatges senzills i sortir-se’n en situacions quotidianes.
g) Desenvolupar les competències matemàtiques bàsiques i iniciar-se en la resolució de problemes que requereixin la realització d’operacions elementals de càlcul, coneixements geomètrics i estimacions, així com ser capaços d’aplicar-los a les situacions de la seva vida quotidiana.
h) Conèixer els aspectes fonamentals de les ciències de la naturalesa, les ciències socials, la geografia, la història i la cultura.
i) Iniciar-se en la utilització, per a l’aprenentatge, de les tecnologies de la informació i la comunicació i desenvolupar un esperit crític davant els missatges que reben i elaboren.
j) Utilitzar diferents representacions i expressions artístiques i iniciar-se en la construcció de propostes visuals i audiovisuals.
k) Valorar la higiene i la salut, acceptar el propi cos i el dels altres, respectar les diferències i utilitzar l’educació física i l’esport com a mitjans per afavorir el desenvolupament personal i social.
l) Conèixer i valorar els animals més propers a l’ésser humà i adoptar maneres de comportament que n’afavoreixin la cura.
m) Desenvolupar les seves capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seves relacions amb els altres, així com una actitud contrària a la violència, als prejudicis de qualsevol tipus i als estereotips sexistes.
n) Fomentar l’educació viària i les actituds de respecte que incideixin en la prevenció dels accidents de trànsit.
Article 8. Organització.
1. L’etapa d’educació primària comprèn sis cursos acadèmics, que s’han de cursar ordinàriament entre els sis i els dotze anys d’edat, i s’organitza en àrees, que tenen un caràcter global i integrador.
2. Els alumnes i les alumnes han de cursar les àrees següents del bloc d’assignatures troncals en cadascun dels cursos:
a) Ciències de la naturalesa.b) Ciències socials.c) Llengua castellana i literatura.d) Matemàtiques.e) Primera llengua estrangera.
3. Els alumnes i les alumnes han de cursar les àrees següents del bloc d’assignatures específiques en cadascun dels cursos:
a) Educació física.b) Religió, o valors socials i cívics, a elecció dels pares, les mares o els tutors legals.c) En funció de la regulació i de la programació de l’oferta educativa que estableixi
cada administració educativa i, si s’escau, de l’oferta dels centres docents, almenys una de les següents àrees del bloc d’assignatures específiques:
1r Educació artística.2n Segona llengua estrangera.3r Religió, només si els pares, les mares o els tutors legals no l’han escollit en
l’elecció que indica l’apartat 3.b).4t Valors socials i cívics, només si els pares, les mares o els tutors legals no l’han
escollit en l’elecció indicada a l’apartat 3.b).
4. Els alumnes i les alumnes han de cursar l’àrea Llengua cooficial i literatura en el bloc d’assignatures de lliure configuració autonòmica en les comunitats autònomes que tinguin llengua cooficial, per bé que poden estar exempts de cursar o de ser avaluats
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 7
d’aquesta àrea en les condicions que estableixi la normativa autonòmica corresponent. L’àrea Llengua cooficial i literatura rep un tractament anàleg al de l’àrea Llengua castellana i literatura.
A més, els alumnes i les alumnes poden cursar una o diverses àrees més en el bloc d’assignatures de lliure configuració autonòmica, en funció de la regulació i de la programació de l’oferta educativa que estableixi cada Administració educativa i, si s’escau, de l’oferta dels centres docents, que poden ser àrees del bloc d’assignatures específiques no cursades, àrees d’aprofundiment o reforç de les àrees troncals, o altres àrees a determinar.
Entre les àrees a determinar, les administracions educatives i, si s’escau, els centres poden oferir, entre d’altres, assignatures relacionades amb l’aprenentatge del sistema Braille, la tiflotecnologia, l’autonomia personal i els llenguatges de signes.
5. L’horari lectiu mínim corresponent a les assignatures del bloc d’assignatures troncals, computat de manera global per a tota l’educació primària, no ha de ser inferior al 50% del total de l’horari lectiu fixat per cada Administració educativa com a general per a l’etapa esmentada. En aquest còmput no s’han de tenir en compte possibles ampliacions de l’horari que es puguin establir sobre l’horari general.
6. Amb la finalitat de facilitar la transició des de l’educació primària a l’educació secundària obligatòria, s’ha de prestar una atenció especial a la coordinació entre les dues etapes per salvar les diferències pedagògiques i organitzatives i els desajustos que es puguin produir en el progrés acadèmic de l’alumnat, per a la qual cosa s’ha de tenir en compte, entre altres mecanismes, l’informe indicatiu del nivell obtingut en l’avaluació final d’etapa.
Article 9. Procés d’aprenentatge i atenció individualitzada.
1. En aquesta etapa s’ha de posar especial èmfasi en l’atenció a la diversitat de l’alumnat, en l’atenció individualitzada, en la prevenció de les dificultats d’aprenentatge i en la posada en pràctica de mecanismes de reforç tan aviat com es detectin aquestes dificultats.
2. A fi de fomentar l’hàbit de la lectura s’hi ha de dedicar un temps diari.3. S’ha de prestar especial atenció durant l’etapa a l’atenció personalitzada dels
alumnes i les alumnes, a la realització de diagnòstics precoços i a l’establiment de mecanismes de reforç per aconseguir l’èxit escolar.
4. L’acció tutorial ha d’orientar el procés educatiu individual i col·lectiu de l’alumnat. El professor tutor ha de coordinar la intervenció educativa del conjunt del professorat de l’alumnat que tutoritza d’acord amb el que estableixi l’Administració educativa corresponent, i ha de mantenir una relació permanent amb la família, a fi de facilitar l’exercici dels drets que reconeix l’article 4.1.d) i g) de la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l’educació.
5. La intervenció educativa ha de preveure com a principi la diversitat de l’alumnat, i s’entén que d’aquesta manera es garanteix el desenvolupament de tots ells i alhora també una atenció personalitzada en funció de les necessitats de cada un.
6. Els mecanismes de reforç que s’han de posar en pràctica tan aviat com es detectin dificultats d’aprenentatge poden ser tant organitzatius com curriculars. Entre aquestes mesures es poden considerar el suport en el grup ordinari, els agrupaments flexibles o les adaptacions del currículum.
Article 10. Elements transversals.
1. Sense perjudici del seu tractament específic en algunes de les assignatures de cada etapa, la comprensió lectora, l’expressió oral i escrita, la comunicació audiovisual, les tecnologies de la informació i la comunicació, l’emprenedoria i l’educació cívica i constitucional s’han de treballar a totes les assignatures.
2. Les administracions educatives han de fomentar la qualitat, l’equitat i la inclusió educativa de les persones amb discapacitat, la igualtat d’oportunitats i la no-discriminació
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 8
per raó de discapacitat, mesures de flexibilització i alternatives metodològiques, adaptacions curriculars, accessibilitat universal, disseny per a tots, atenció a la diversitat i totes les mesures que siguin necessàries per aconseguir que l’alumnat amb discapacitat pugui accedir a una educació educativa de qualitat en igualtat d’oportunitats.
3. Les administracions educatives han de fomentar el desenvolupament dels valors que fomentin la igualtat efectiva entre homes i dones i la prevenció de la violència de gènere, i dels valors inherents al principi d’igualtat de tracte i no-discriminació per qualsevol condició o circumstància personal o social.
Les administracions educatives han de fomentar l’aprenentatge de la prevenció i la resolució pacífica de conflictes en tots els àmbits de la vida personal, familiar i social, així com dels valors que sustenten la llibertat, la justícia, la igualtat, el pluralisme polític, la pau, la democràcia, el respecte als drets humans i el rebuig a la violència terrorista, la pluralitat, el respecte a l’Estat de dret, el respecte i la consideració a les víctimes del terrorisme i la prevenció del terrorisme i de qualsevol tipus de violència.
La programació docent ha de comprendre en qualsevol cas la prevenció de la violència de gènere, de la violència terrorista i de qualsevol forma de violència, racisme o xenofòbia, inclòs l’estudi de l’Holocaust jueu com a fet històric.
S’han d’evitar els comportaments i els continguts sexistes i els estereotips que suposin discriminació.
Els currículums d’educació primària han d’incorporar elements curriculars relacionats amb el desenvolupament sostenible i el medi ambient, els riscos d’explotació i l’abús sexual, les situacions de risc derivades de la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació, així com la protecció davant emergències i catàstrofes.
4. Els currículums d’educació primària han d’incorporar elements curriculars orientats al desenvolupament i la consolidació de l’esperit emprenedor. Les administracions educatives han de fomentar les mesures perquè l’alumnat participi en activitats que li permetin consolidar l’esperit emprenedor i la iniciativa empresarial a partir d’aptituds com la creativitat, l’autonomia, la iniciativa, el treball en equip, la confiança en un mateix i el sentit crític.
5. Les administracions educatives han d’adoptar mesures perquè l’activitat física i la dieta equilibrada formin part del comportament infantil. A aquests efectes, les administracions han de promoure la pràctica diària de l’esport i l’exercici físic per part dels alumnes i les alumnes durant la jornada escolar, en els termes i les condicions que, seguint les recomanacions dels organismes competents, garanteixin un desenvolupament adequat per afavorir una vida activa, saludable i autònoma. El disseny, la coordinació i la supervisió de les mesures que a aquests efectes s’adoptin en el centre educatiu han de ser assumits pel professorat amb qualificació o especialització adequada en aquests àmbits.
6. En l’àmbit de l’educació i la seguretat viària, les administracions educatives han d’incorporar elements curriculars i han de promoure accions per a la millora de la convivència i la prevenció dels accidents de trànsit, amb la finalitat que l’alumnat conegui els seus drets i deures com a usuari de les vies, en qualitat de vianant, viatger i conductor de bicicletes, respecti les normes i els senyals, i s’afavoreixi la convivència, la tolerància, la prudència, l’autocontrol, el diàleg i l’empatia amb actuacions adequades tendents a evitar els accidents de trànsit i les seves seqüeles.
Article 11. Promoció.
1. L’alumne o l’alumna ha d’accedir al curs o l’etapa següent sempre que es consideri que ha assolit els objectius de l’etapa o els que corresponguin al curs fet, i que ha assolit el grau d’adquisició de les competències corresponents. Si no és així, pot repetir una sola vegada durant l’etapa, amb un pla específic de reforç o recuperació i suport, que els centres docents han d’organitzar d’acord amb el que estableixin les administracions educatives.
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 9
La repetició es considera una mesura de caràcter excepcional i s’ha de prendre després d’haver esgotat la resta de mesures ordinàries de reforç i suport per solucionar les dificultats d’aprenentatge de l’alumne.
2. L’equip docent ha d’adoptar les decisions corresponents sobre la promoció de l’alumnat prenent especialment en consideració la informació i el criteri del professor tutor.
S’han d’atendre especialment els resultats de les avaluacions individualitzades de tercer curs d’educació primària i final d’educació primària.
Article 12. Avaluacions.
1. Els referents per a la comprovació del grau d’adquisició de les competències i l’assoliment dels objectius de l’etapa a les avaluacions contínua i final de les assignatures dels blocs d’assignatures troncals i específiques han de ser els criteris d’avaluació i els estàndards d’aprenentatge avaluables que consten en els annexos I i II d’aquest Reial decret.
L’avaluació dels processos d’aprenentatge de l’alumnat ha de ser contínua i global i ha de tenir en compte el seu progrés en el conjunt de les àrees.
S’han d’establir les mesures més adequades perquè les condicions de realització de les avaluacions, inclosa l’avaluació de tercer curs i l’avaluació final d’etapa, s’adaptin a les necessitats de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.
En el context del procés d’avaluació contínua, quan el progrés d’un alumne o alumna no sigui l’adequat, s’han d’establir mesures de reforç educatiu. Aquestes mesures s’han d’adoptar en qualsevol moment del curs, tan aviat com es detectin les dificultats i han d’anar adreçades a garantir l’adquisició de les competències imprescindibles per continuar el procés educatiu.
Els mestres han d’avaluar tant els aprenentatges de l’alumnat com els processos d’ensenyament i la seva pròpia pràctica docent, per a la qual cosa han d’establir indicadors d’assoliment en les programacions docents.
Les administracions educatives han de garantir el dret dels alumnes a una avaluació objectiva i que la seva dedicació, esforç i rendiment siguin valorats i reconeguts amb objectivitat, per a la qual cosa han d’establir els procediments oportuns.
2. A les comunitats autònomes que tinguin, al costat del castellà, una altra llengua oficial d’acord amb els seus estatuts, els alumnes i les alumnes poden estar exempts de fer l’avaluació de l’àrea Llengua cooficial i literatura segons la normativa autonòmica corresponent.
3. Els centres docents han de fer una avaluació individualitzada a tots els alumnes i les alumnes en acabar el tercer curs d’educació primària, segons disposin les administracions educatives, en la qual s’ha de comprovar el grau de domini de les destreses, capacitats i habilitats en expressió i comprensió oral i escrita, càlcul i resolució de problemes en relació amb el grau d’adquisició de la competència en comunicació lingüística i de la competència matemàtica.
Si aquesta avaluació és desfavorable, l’equip docent ha d’adoptar les mesures ordinàries o extraordinàries més adequades. Aquestes mesures s’han de fixar en plans de millora de resultats col·lectius o individuals que permetin solucionar les dificultats, en col·laboració amb les famílies i mitjançant recursos de suport educatiu.
4. En finalitzar el sisè curs d’educació primària s’ha de fer una avaluació final individualitzada a tots els alumnes i les alumnes, en la qual s’ha de comprovar el grau d’adquisició de la competència en comunicació lingüística, de la competència matemàtica i de les competències bàsiques en ciència i tecnologia, així com l’assoliment dels objectius de l’etapa. Aquesta avaluació s’ha de dur a terme d’acord amb les característiques generals de les proves que estableixi el Govern, prèvia consulta a les comunitats autònomes.
Per a l’avaluació s’han d’utilitzar com a referents els criteris d’avaluació i els estàndards d’aprenentatge avaluables que consten en els annexos I i II d’aquest Reial decret.
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 10
El resultat de l’avaluació s’ha d’expressar en els nivells següents: insuficient (IN) per a les qualificacions negatives, suficient (SU), bé (BÉ), notable (NT), o excel·lent (EX) per a les qualificacions positives.
El nivell obtingut per cada alumne o alumna s’ha de fer constar en un informe, que s’ha de lliurar als pares, les mares o els tutors legals i que té caràcter informatiu i orientador per als centres en els quals els alumnes i les alumnes hagin cursat sisè curs d’educació primària i per a aquells en els quals cursin el següent curs escolar, així com per als equips docents, els pares, les mares o els tutors legals i els alumnes i les alumnes. El nivell obtingut és indicatiu d’una progressió i aprenentatge adequats, o de la conveniència de l’aplicació de programes adreçats a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu o d’altres mesures.
Les administracions educatives poden establir plans específics de millora en els centres públics els resultats dels quals siguin inferiors als valors que, amb aquest objectiu, hagin establert. En relació amb els centres concertats cal atenir-se a la normativa reguladora del concert corresponent.
Article 13. Aprenentatge de llengües estrangeres.
1. Les administracions educatives poden establir que una part de les assignatures del currículum s’imparteixin en llengües estrangeres sense que això suposi una modificació dels aspectes bàsics del currículum que regula el present Reial decret. En aquest cas, han de procurar que al llarg de l’etapa l’alumnat adquireixi la terminologia pròpia de les assignatures en totes dues llengües.
2. Els centres que imparteixin una part de les assignatures del currículum en llengües estrangeres han d’aplicar, en tot cas, els criteris per a l’admissió de l’alumnat que estableix la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig. Entre aquests criteris no s’han d’incloure requisits lingüístics.
3. La llengua castellana o la llengua cooficial només s’han d’utilitzar com a suport en el procés d’aprenentatge de la llengua estrangera. S’han de prioritzar la comprensió i l’expressió oral.
S’han d’establir mesures de flexibilització i alternatives metodològiques en l’ensenyament i l’avaluació de la llengua estrangera per a l’alumnat amb discapacitat, en especial per als alumnes que tenen dificultats en l’expressió oral. Aquestes adaptacions en cap cas s’han de tenir en compte per minorar les qualificacions obtingudes.
Article 14. Alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.
1. És aplicable el que indica el capítol II del títol I de la Llei 2/2006, de 3 de maig, en els articles 71 a 79 bis, a l’alumnat que requereixi una atenció educativa diferent de l’ordinària, perquè presenta necessitats educatives especials, per dificultats específiques d’aprenentatge, trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH), per les seves altes capacitats intel·lectuals, perquè s’ha incorporat tard al sistema educatiu, o per condicions personals o d’història escolar, perquè pugui assolir el màxim desenvolupament possible de les seves capacitats personals i, en tot cas, els objectius establerts amb caràcter general per a tot l’alumnat.
Per tal que l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu al qual es refereix l’article 71 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, pugui assolir el màxim desenvolupament de les seves capacitats personals i els objectius i les competències de l’etapa, s’han d’establir les mesures curriculars i organitzatives oportunes que assegurin el seu progrés adequat.
S’estableixen les mesures més adequades perquè les condicions de realització de les avaluacions s’adaptin a les necessitats de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.
2. Correspon a les administracions educatives adoptar les mesures necessàries per identificar l’alumnat amb dificultats específiques d’aprenentatge i valorar al més aviat possible les seves necessitats.
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 11
L’escolarització de l’alumnat que presenta dificultats d’aprenentatge s’ha de regir pels principis de normalització i inclusió i ha d’assegurar la seva no-discriminació i la igualtat efectiva en l’accés i la permanència en el sistema educatiu.
La identificació, la valoració i la intervenció de les necessitats educatives d’aquest alumnat s’ha d’efectuar al més aviat possible, en els termes que determinin les administracions educatives.
3. Les administracions educatives han d’establir les condicions d’accessibilitat i recursos de suport que afavoreixin l’accés al currículum de l’alumnat amb necessitats educatives especials i han d’adaptar els instruments, i si s’escau, els temps i els suports que assegurin una avaluació correcta d’aquest alumnat.
Les administracions educatives, amb la finalitat de facilitar l’accessibilitat al currículum, han d’establir els procediments oportuns quan sigui necessari fer adaptacions significatives dels elements del currículum, a fi d’atendre l’alumnat amb necessitats educatives especials que les necessiti. Les adaptacions esmentades s’han de dur a terme buscant el màxim desenvolupament possible de les competències bàsiques; l’avaluació contínua i la promoció han de prendre com a referent els elements fixats en les adaptacions esmentades.
Sense perjudici de la permanència durant un curs més en l’etapa, que preveu l’article 20.2 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, l’escolarització d’aquest alumnat en l’etapa d’educació primària en centres ordinaris es pot prolongar un any més, sempre que això afavoreixi la seva integració socioeducativa.
4. Correspon a les administracions educatives adoptar les mesures necessàries per identificar l’alumnat amb altes capacitats intel·lectuals i valorar al més aviat possible les seves necessitats.
Així mateix, els correspon adoptar plans d’actuació, així com programes d’enriquiment curricular adequats a les necessitats esmentades, que permetin a l’alumnat desenvolupar al màxim les seves capacitats.
L’escolarització de l’alumnat amb altes capacitats intel·lectuals, identificat com a tal segons el procediment i en els termes que determinin les administracions educatives, s’ha de flexibilizar en els termes que determini la normativa vigent; aquesta flexibilització pot incloure tant la impartició de continguts i l’adquisició de competències propis de cursos superiors com l’ampliació de continguts i competències del curs corrent, així com altres mesures.
S’ha de tenir en consideració el ritme i l’estil d’aprenentatge de l’alumnat que presenta altes capacitats intel·lectuals i de l’alumnat especialment motivat per l’aprenentatge.
5. L’escolarització de l’alumnat que s’incorpora tard al sistema educatiu als quals es refereix l’article 78 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, s’ha de fer atenent les seves circumstàncies, coneixements, edat i historial acadèmic.
Els qui presentin un desfasament en el seu nivell de competència curricular de més de dos anys es poden escolaritzar en el curs inferior al qual els correspondria per edat. Per a aquest alumnat s’han d’adoptar les mesures de reforç necessàries que en facilitin la integració escolar i la recuperació del seu desfasament i li permetin continuar amb aprofitament els seus estudis. En el cas de superar aquest desfasament, s’han d’incorporar al curs corrensponent a la seva edat.
Article 15. Autonomia dels centres docents.
1. Les administracions educatives han de fomentar l’autonomia pedagògica i organitzativa dels centres, han d’afavorir el treball en equip del professorat i han d’estimular l’activitat de recerca a partir de la seva pràctica docent.
2. Els centres docents han de desplegar i completar el currículum i les mesures d’atenció a la diversitat establertes per les administracions educatives, i les han d’adaptar a les característiques de l’alumnat i a la seva realitat educativa amb la finalitat d’atendre tot l’alumnat. Així mateix, han d’arbirtrar mètodes que tinguin en compte els diferents ritmes d’aprenentatge de l’alumnat, afavoreixin la capacitat d’aprendre per si mateixos i promoguin el treball en equip.
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 12
3. Els centres han de promoure, així mateix, compromisos amb les famílies i amb els mateixos alumnes i alumnes en els quals s’especifiquin les activitats que uns i altres es comprometen a dur a terme per facilitar el progrés educatiu.
Article 16. Participació de pares, mares i tutors legals en el procés educatiu.
De conformitat amb el que estableix l’article 4.2.e) de la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l’educació, els pares, les mares o els tutors legals han de participar i donar suport a l’evolució del procés educatiu dels seus fills o tutelats, així com conèixer les decisions relatives a l’avaluació i la promoció, i col·laborar en les mesures de suport o reforç que adoptin els centres per facilitar el seu progrés educatiu, i han de tenir accés als documents oficials d’avaluació i als exàmens i documents de les avaluacions que es facin als seus fills o tutelats.
Disposició addicional primera. Adaptació de referències.
Les referències que fa la normativa vigent a les assignatures d’educació primària s’entenen fetes a les assignatures corresponents que recull aquest Reial decret.
Disposició addicional segona. Ensenyaments de religió.
1. Els ensenyaments de religió s’han d’incloure en l’educació primària d’acord amb el que estableix aquest Reial decret.
2. Les administracions educatives han de garantir que, a l’inici del curs, els pares, les mares o els tutors legals i, si s’escau, l’alumnat puguin manifestar la voluntat que aquests rebin ensenyaments de religió o no.
3. La determinació del currículum de l’ensenyament de religió catòlica i de les diferents confessions religioses amb les quals l’Estat espanyol ha subscrit acords de cooperació en matèria educativa és competència, respectivament, de la jerarquia eclesiàstica i de les autoritats religioses corresponents.
4. L’avaluació de l’ensenyament de la religió s’ha de dur a terme d’acord amb el que indica l’article 12 d’aquest Reial decret.
Disposició addicional tercera. Sistema de préstecs de llibres de text.
El Ministeri d’Educació, Cultura i Esports ha de promoure el préstec gratuït de llibres de text i altres materials curriculars per a l’educació bàsica en els centres sostinguts amb fons públics, al si de la Conferència Sectorial d’Educació.
Disposició addicional quarta. Documents oficials d’avaluació.
1. Els documents oficials d’avaluació són l’expedient acadèmic, les actes d’avaluació, els documents d’avaluació final d’etapa i de tercer curs d’educació primària, l’informe indicatiu del nivell obtingut a l’avaluació final d’etapa, l’historial acadèmic i, si s’escau, l’informe personal per trasllat.
Les administracions educatives han d’establir els procediments oportuns per garantir l’autenticitat dels documents oficials d’avaluació, la integritat de les dades que s’hi recullen i la seva supervisió i custòdia.
Els documents oficials d’avaluació, els ha de visar el director del centre i han de portar les signatures autògrafes de les persones que correspongui en cada cas. Al seu costat hi han de constar el nom i els cognoms del signant, així com la referència al càrrec o a l’atribució docent.
L’historial acadèmic, i si s’escau l’informe personal per trasllat, es consideren documents bàsics per garantir la mobilitat de l’alumnat per tot el territori nacional.
Els documents oficials d’avaluació han de recollir sempre la norma de l’Administració educativa que estableix el currículum corresponent i, quan hagin de tenir efectes fora de l’àmbit d’una comunitat autònoma la llengua de la qual tingui estatutàriament atribuït
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 13
caràcter oficial, cal atenir-se al que disposa l’article 36.3 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
2. Els resultats de l’avaluació s’han d’expressar a l’educació bàsica en els termes insuficient (IN) per a les qualificacions negatives, suficient (SU), bé (BÉ), notable (NT), o excel·lent (EX) per a les qualificacions positives.
Aquests termes han d’anar acompanyats d’una qualificació numèrica, sense utilitzar decimals, en una escala d’u a deu, amb les correspondències següents:
Insuficient: 1, 2, 3 o 4.Suficient: 5.Bé: 6.Notable: 7 o 8.Excel·lent: 9 o 10.
La nota mitjana de les qualificacions numèriques obtingudes en cadascuna de les àrees ha de ser la mitjana aritmètica de les qualificacions de totes aquestes, arrodonida a la centèsima més propera i en cas d’equidistància a la superior.
Les administracions educatives poden atorgar una menció honorífica o matrícula d’honor als alumnes i les alumnes que hagin obtingut un excel·lent en finalitzar educació primària en l’àrea per a la qual s’atorga, i que hagin demostrat un rendiment acadèmic excel·lent.
3. Les actes d’avaluació s’han d’estendre per a cadascun dels cursos i s’han de tancar al terme del període lectiu ordinari i en la convocatòria de les proves extraordinàries, si s’escau. Han de comprendre la relació nominal de l’alumnat que compon el grup juntament amb els resultats de l’avaluació de les matèries i les decisions sobre promoció i permanència.
Les actes d’avaluació, les ha de signar el tutor del grup en l’educació primària, i han de portar el vistiplau del director del centre.
4. L’historial acadèmic s’ha d’estendre en un imprès oficial, ha de portar el vistiplau del director i té valor acreditatiu dels estudis efectuats. Com a mínim ha de recollir les dades identificadores de l’estudiant, les assignatures cursades cadascun dels anys d’escolarització, els resultats de l’avaluació en cada convocatòria (ordinària o extraordinària), les decisions sobre promoció i permanència, la mitjana de les qualificacions obtingudes en cadascuna de les àrees, el nivell obtingut en l’avaluació final d’educació primària, la informació relativa als canvis de centre, les mesures curriculars i organitzatives aplicades, i les dates en què s’han produït les diferents fites.
5. Quan l’alumne es traslladi a un altre centre per prosseguir els seus estudis, el centre d’origen ha de remetre al de destí, i a petició d’aquest, una còpia de l’historial acadèmic d’educació primària i l’informe personal per trasllat. El centre receptor ha d’obrir l’expedient acadèmic corresponent. La matriculació adquireix caràcter definitiu una vegada rebuda la còpia de l’historial acadèmic.
L’informe personal per trasllat ha de contenir els resultats de les avaluacions que s’hagin dut a terme, l’aplicació, si s’escau, de mesures curriculars i organitzatives, i totes les observacions que es considerin oportunes sobre el progrés general de l’alumne.
6. Després de finalitzar l’etapa, l’historial acadèmic d’educació primària s’ha de lliurar als pares, mares o tutors de l’alumne o alumna, i s’ha lliurar una còpia de l’historial acadèmic i de l’informe indicatiu del nivell obtingut en l’avaluació final d’etapa al centre d’educació secundària en el qual prossegueixi els seus estudis l’alumne o alumna, a petició del centre d’educació secundària esmentat.
7. Pel que fa a l’obtenció de les dades personals de l’alumnat, a la seva cessió d’uns centres a uns altres i a la seguretat i la confidencialitat d’aquests, cal atenir-se al que disposa la legislació vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal i, en tot cas, al que estableix la disposició addicional vint-i-tresena de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig.
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 14
8. La custòdia i l’arxivament dels expedients acadèmics correspon als centres escolars. La formalització i la custòdia de l’expedient acadèmic, els ha de supervisar la inspecció educativa.
Les administracions educatives han d’establir els procediments oportuns per garantir l’autenticitat de les dades reflectides en l’expedient acadèmic i la seva custòdia.
9. Els documents oficials d’avaluació i els procediments de validació que descriuen els apartats anteriors es poden substituir pels seus equivalents efectuats per mitjans electrònics, informàtics o telemàtics, sempre que en quedi garantida l’autenticitat, la integritat, la conservació, i es compleixin les garanties i els requisits que estableixen la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics, i la normativa que les desplega.
L’expedient electrònic de l’alumne ha d’estar constituït, almenys, per les dades que contenen els documents oficials d’avaluació, i ha de complir el que estableix el Reial decret 4/2010, de 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema nacional d’interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica.
El Ministeri d’Educació, Cultura i Esports, prèvia consulta a les comunitats autònomes, ha d’establir l’estructura i el format, almenys, de les dades que contenen els documents oficials d’avaluació de l’expedient electrònic de l’alumne descrits en la present disposició, d’acord amb el que preveuen l’article 111.bis i l’apartat 4 de la disposició addicional vint-i-tresena de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, que juntament amb altres garanteixin la interoperabilitat entre els diferents sistemes d’informació utilitzats en el sistema educatiu espanyol.
Disposició addicional cinquena. Avaluació final de l’assignatura Llengua cooficial i literatura.
1. L’assignatura Llengua cooficial i literatura s’ha d’avaluar en l’avaluació final de l’etapa, i s’ha de tenir en compte per al càlcul de la nota obtinguda en aquesta avaluació final en la mateixa proporció que l’assignatura Llengua castellana i literatura.
2. Correspon a les administracions educatives competents concretar els criteris d’avaluació, els estàndards d’aprenentatge avaluables i el disseny de les proves que s’apliquin a aquesta assignatura, que s’han d’efectuar de manera simultània a la resta de les proves que componen les avaluacions finals.
3. Estan exempts de la realització d’aquestes proves els alumnes i les alumnes que estiguin exempts de cursar o de ser avaluats de l’assignatura Llengua cooficial i literatura, segons la normativa autonòmica corresponent.
Disposició addicional sisena. Calendari escolar.
1. El calendari escolar, que fixen anualment les administracions educatives, ha de comprendre un mínim de 175 dies lectius per als ensenyaments obligatoris.
2. En qualsevol cas, en el còmput del calendari escolar s’han d’incloure els dies dedicats a les avaluacions de tercer curs i final d’educació primària.
Disposició addicional setena. Accions informatives i de sensibilització.
1. Els ministeris d’Educació, Cultura i Esport i de l’Interior, en col·laboració amb les administracions educatives i amb la Fundació de Víctimes del Terrorisme, han de promoure la divulgació entre l’alumnat del testimoni de les víctimes i del seu relat dels fets.
2. Els ministeris d’Educació, Cultura i Esport i de Justícia, en col·laboració amb les administracions educatives i amb organitzacions i entitats interessades, han de promoure la divulgació entre l’alumnat d’informació sobre els riscos d’explotació i abús sexual, així com sobre els mitjans per protegir-se’n, en compliment del que disposa l’article 6 del
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 15
Conveni del Consell d’Europa per a la protecció dels nens contra l’explotació i l’abús sexual.
3. Els ministeris d’Educació, Cultura i Esport i de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, en col·laboració amb les administracions educatives i amb organitzacions i entitats interessades, han de promoure entre l’alumnat activitats d’informació, campanyes de sensibilització, accions formatives i totes les que siguin necessàries per a la promoció de la igualtat d’oportunitats i la no-discriminació, en especial entre dones i homes i persones amb algun tipus de discapacitat, així com per a la prevenció de la violència de gènere.
4. Aquestes actuacions informatives i de sensibilització s’han de dur a terme mitjançant l’organització en els centres docents, fora de l’horari escolar, de conferències, seminaris, tallers i qualsevol tipus d’activitats, adaptades a l’etapa evolutiva dels alumnes.
Disposició derogatòria única. Derogació normativa.
A partir de la implantació total de les modificacions que indica la disposició final primera, queda derogat el Reial decret 1513/2006, de 7 de desembre, pel qual s’estableixen els ensenyaments mínims de l’educació primària.
Disposició final primera. Calendari d’implantació.
Les modificacions introduïdes en el currículum, l’organització, els objectius, la promoció i les avaluacions d’educació primària s’han d’implantar per als cursos primer, tercer i cinquè en el curs escolar 2014-2015, i per als cursos segon, quart i sisè en el curs escolar 2015-2016.
Disposició final segona. Títol competencial i caràcter bàsic.
Aquest Reial decret té el caràcter de norma bàsica i es dicta a l’empara de l’article 149.1.30a de la Constitució, que atribueix a l’Estat les competències per a la regulació de les condicions d’obtenció, expedició i homologació dels títols acadèmics i professionals i normes bàsiques per al desplegament de l’article 27 de la Constitució, a fi de garantir el compliment de les obligacions dels poders públics en aquesta matèria.
Disposició final tercera. Desplegament.
Es faculta la persona titular del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports per dictar totes les disposicions que requereixi l’aplicació del que disposa aquest Reial decret, sense perjudici de les competències que corresponen a les comunitats autònomes.
Disposició final quarta. Entrada en vigor.
Aquest Reial decret entra en vigor l’endemà de la publicació en el «Butlletí Oficial de l’Estat».
Madrid, 28 de febrer de 2014.
JUAN CARLOS R.
El ministre d’Educació, Cultura i Esports,JOSÉ IGNACIO WERT ORTEGA
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 16
ANNEX I
Assignatures troncals
a) Ciències de la naturalesa.
Les ciències de la naturalesa ens ajuden a conèixer el món en què vivim, a comprendre el nostre entorn i les aportacions dels avenços científics i tecnològics a la nostra vida diària. A través de les ciències de la naturalesa ens acostem al treball científic i a la seva contribució al desenvolupament, per la qual cosa és necessari proporcionar a tots els alumnes i les alumnes les bases d'una formació científica que els ajudi a desenvolupar les competències necessàries per tirar endavant en una realitat canviant cada vegada més científica i tecnològica.
El desenvolupament de la ciència i l'activitat científica és una de les claus essencials per entendre l'evolució de la humanitat. En l'actualitat, la ciència és un instrument indispensable per comprendre el món que ens envolta i els seus canvis, així com per desenvolupar actituds responsables sobre aspectes relacionats amb els éssers vius, els recursos i el medi ambient. Per tot això, els coneixements científics s'integren en el currículum bàsic de l'educació primària i han de formar part de l'educació de tots els alumnes i les alumnes.
A través de l'àrea de ciències de la naturalesa els alumnes i les alumnes s'inicien en el desenvolupament de les principals estratègies de la metodologia científica, com ara la capacitat de formular preguntes, identificar el problema, formular hipòtesis, planificar i dur a terme activitats, observar, recollir i organitzar la informació rellevant, sistematitzar i analitzar els resultats, treure conclusions i comunicar-les, treballant de manera cooperativa i fent ús de manera adequada dels materials i les eines.
L'àrea inclou conceptes, procediments i actituds que ajudin els alumnes i les alumnes a interpretar la realitat per poder abordar la solució als diferents problemes que s'hi plantegen, així com a explicar i predir fenòmens naturals i a afrontar la necessitat de desenvolupar actituds crítiques davant les conseqüències que resulten dels avenços científics. El treball en l'àrea de les ciències de la naturalesa pretén desenvolupar una actitud de presa de consciència, participació i presa de decisions argumentades davant els grans problemes als quals ens enfrontem en l'actualitat, i ens ajuda a valorar les conseqüències.
D'altra banda, els continguts de les ciències de la naturalesa estan connectats amb els proposats en altres àrees, per la qual cosa és necessari treballar les relacions existents entre aquestes.
El currículum bàsic s'ha formulat partint del desenvolupament cognitiu i emocional en què està immers l'alumnat d'aquesta etapa, de la concreció del seu pensament, de les seves possibilitats cognitives, del seu interès per aprendre i relacionar-se amb els seus iguals i amb l'entorn i del seu pas cap a un pensament abstracte cap al final de l'etapa.
En l'àrea de ciències de la naturalesa, els continguts s'han organitzat al voltant d'alguns conceptes fonamentals; iniciació a l'activitat científica, els éssers vius, l'ésser humà i la salut, la matèria i l'energia, la tecnologia, els objectes i les màquines, conceptes que faciliten l'establiment de relacions entre els diferents continguts seleccionats. El seu tractament ha de permetre que els alumnes i les alumnes avancin en l'adquisició de les idees del coneixement científic, en la seva organització i estructuració, com un tot articulat i coherent. Pel que fa als continguts procedimentals, els relacionats amb el «saber fer» teòric i pràctic, els alumnes i les alumnes s'han d'iniciar en el fet de conèixer i utilitzar algunes de les estratègies i tècniques habituals en l'activitat científica, com ara l'observació, la identificació i l'anàlisi de problemes, la recollida, l'organització i el tractament de dades, l'emissió d'hipòtesis, el disseny i el desenvolupament de l'experimentació, la recerca de solucions, i la utilització de fonts d'informació, incloent-hi
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 17
en la mesura del possible les que proporcionen els mitjans tecnològics i la comunicació dels resultats obtinguts.
Finalment, per al desenvolupament d'actituds i valors, els continguts seleccionats han de promoure la curiositat, l'interès i el respecte cap a si mateix i cap als altres, cap a la naturalesa, cap al treball propi de les ciències experimentals i el seu caràcter social, i l'adopció d'una actitud de col·laboració en el treball en grup.
Es presenta un bloc de continguts comuns, Iniciació a l'activitat científica, en el qual s'inclouen els procediments, les actituds i els valors relacionats amb la resta dels blocs que, atès el seu caràcter transversal, s'han d'acomplir d'una manera integrada.
Atès el caràcter de l'àrea, els continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals formulats, i tenint en compte els diferents estils d'aprenentatge, l'activitat de l'aula ha de girar al voltant de la realització d'activitats en què l'alumnat ha de tenir participació.
De la mateixa manera, atesa la seva importància creixent, s'ha d'iniciar els alumnes i les alumnes en l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, per buscar informació i per tractar-la i presentar-la, així com per efectuar simulacions interactives i representar fenòmens de difícil realització experimental.
Els criteris i els estàndards d'avaluació que s'estableixen en el currículum bàsic suposen una formulació avaluable de les capacitats expressades en els objectius generals de l'educació primària, associades als continguts fonamentals d'aquesta àrea, i mostren les competències que l'alumnat ha d'adquirir.
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 18
Ciè
ncie
s de
la n
atur
ales
a
Con
tingu
ts
Crit
eris
d'a
valu
ació
Es
tànd
ards
d'a
pren
enta
tge
aval
uabl
es
Blo
c 1.
Inic
iaci
ó a
l'act
ivita
t cie
ntífi
ca
Inic
iaci
ó a
l'act
ivita
t ci
entíf
ica.
A
prox
imac
ió
expe
rimen
tal
a al
gune
s qü
estio
ns.
Util
itzac
ió
de
dife
rent
s fo
nts
d'in
form
ació
(dire
ctes
, llib
res)
. Le
ctur
a de
text
os p
ropi
s de
l'àr
ea.
Util
itzac
ió d
e le
s te
cnol
ogie
s de
la
info
rmac
ió
i co
mun
icac
ió
per
busc
ar
i se
lecc
iona
r in
form
ació
, si
mul
ar
proc
esso
s i
pres
enta
r co
nclu
sion
s.
Hàb
its d
e pr
even
ció
de m
alal
ties
i ac
cide
nts,
a l'
aula
i al
cen
tre.
Util
itzac
ió
de
dive
rsos
m
ater
ials
, te
nint
en
com
pte
les
norm
es d
e se
gure
tat.
Treb
all i
ndiv
idua
l i e
n gr
up.
Tècn
ique
s d'
estu
di
i tre
ball.
D
esen
volu
pam
ent
d'hà
bits
de
tre
ball.
Esf
orç
i res
pons
abili
tat.
Pla
nific
ació
de
pr
ojec
tes
i pr
esen
taci
ó d'
info
rmes
. R
ealit
zaci
ó de
pro
ject
es.
1.
Obt
enir
info
rmac
ió r
elle
vant
sob
re f
ets
o fe
nòm
ens
prèv
iam
ent
delim
itats
, fe
r pr
edic
cion
s so
bre
succ
esso
s na
tura
ls,
inte
grar
da
des
d'ob
serv
ació
di
rect
a i
indi
rect
a a
parti
r de
la
cons
ulta
de
font
s di
rect
es i
indi
rect
es i
com
unic
ar e
ls re
sulta
ts.
2.
Est
ablir
con
ject
ures
tant
res
pect
e de
suc
cess
os q
ue
ocor
ren
d'un
a m
aner
a na
tura
l co
m s
obre
els
que
oc
orre
n qu
an e
s pr
ovoq
uen,
a tr
avés
d'u
n ex
perim
ent
o un
a ex
periè
ncia
. 3.
C
omun
icar
de
man
era
oral
i e
scrit
a el
s re
sulta
ts
obtin
guts
de
spré
s de
la
re
alitz
ació
de
dive
rses
ex
periè
ncie
s, p
rese
ntan
t-los
am
b su
ports
grà
fics.
4.
Tr
ebal
lar
de m
aner
a co
oper
ativ
a, a
prec
iant
la
cura
pe
r la
seg
uret
at p
ròpi
a i
dels
com
pany
s, c
uida
nt l
es
eine
s i f
ent u
n ús
ade
quat
del
s m
ater
ials
. 5.
D
ur a
term
e pr
ojec
tes
i pre
sent
ar in
form
es.
1.1.
Bus
ca, s
elec
cion
a i o
rgan
itza
info
rmac
ió c
oncr
eta
i rel
leva
nt, l
'ana
litza
, obt
é co
nclu
sion
s, c
omun
ica
la
seva
exp
eriè
ncia
, ref
lexi
ona
sobr
e el
pro
cés
segu
it i h
o co
mun
ica
oral
men
t i p
er e
scrit
. 1.
2. U
tilitz
a m
itjan
s pr
opis
de
l'obs
erva
ció.
1.
3. C
onsu
lta i
utili
tza
docu
men
ts e
scrit
s, im
atge
s i g
ràfic
s.
1.4.
Des
envo
lupa
est
ratè
gies
ade
quad
es p
er a
cced
ir a
la in
form
ació
del
s te
xtos
de
carà
cter
cie
ntífi
c.
2.1.
Man
ifest
a au
tono
mia
en
la p
lani
ficac
ió i
l'e
xecu
ció
d'ac
cion
s i
tasq
ues
i té
ini
ciat
iva
en l
a pr
esa
de
deci
sion
s.
3.1.
Util
itza,
de
man
era
adeq
uada
, el v
ocab
ular
i cor
resp
onen
t a c
adas
cun
dels
blo
cs d
e co
ntin
guts
. 3.
2. E
xpos
a or
alm
ent
de m
aner
a cl
ara
i or
dena
da c
ontin
guts
rel
acio
nats
am
b l'à
rea
man
ifest
ant
la
com
pres
sió
de te
xtos
ora
ls i/
o es
crits
. 4.
1. U
sa d
e m
aner
a au
tòno
ma
el t
ract
amen
t de
tex
tos
(aju
st d
e pà
gina
, in
serc
ió d
'il·lu
stra
cion
s o
note
s,
etc.
). 4.
2. F
a un
ús
adeq
uat d
e le
s te
cnol
ogie
s de
la in
form
ació
i la
com
unic
ació
com
a re
curs
d'o
ci.
4.3.
Con
eix
i ut
ilitz
a le
s m
esur
es d
e pr
otec
ció
i se
gure
tat
pers
onal
que
ha
d'ut
ilitz
ar e
n l'ú
s de
les
te
cnol
ogie
s de
la in
form
ació
i la
com
unic
ació
. 4.
4. P
rese
nta
els
treba
lls d
e m
aner
a or
dena
da, c
lara
i ne
ta, e
n su
port
pape
r i d
igita
l. 4.
5. U
tilitz
a es
tratè
gies
per
fer t
reba
lls d
e m
aner
a in
divi
dual
i en
equ
ip, i
mos
tra h
abili
tats
per
a la
reso
luci
ó pa
cífic
a de
con
flict
es.
4.6.
Con
eix
i res
pect
a le
s no
rmes
d'ú
s i d
e se
gure
tat d
els
inst
rum
ents
i de
ls m
ater
ials
de
treba
ll.
5.1.
Duu
a t
erm
e ex
periè
ncie
s se
nzill
es i
pet
ites
rece
rque
s: p
lant
eja
prob
lem
es,
enun
cia
hipò
tesi
s,
sele
ccio
na e
l mat
eria
l nec
essa
ri, fa
, ext
reu
conc
lusi
ons,
i co
mun
ica
els
resu
ltats
. 5.
2. D
uu a
ter
me
un p
roje
cte,
tre
balla
nt d
e m
aner
a in
divi
dual
o e
n eq
uip
i pre
sent
a un
info
rme,
util
itzan
t su
port
pape
r i/o
dig
ital,
reco
llint
info
rmac
ió d
e di
fere
nts
font
s (d
irect
es,
llibr
es,
Inte
rnet
), am
b di
fere
nts
mitj
ans
i com
unic
ant d
e m
aner
a or
al l'
expe
riènc
ia d
uta
a te
rme,
bas
ant-s
e en
imat
ges
i tex
tos
escr
its.
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 19
Con
tingu
ts
Crit
eris
d'a
valu
ació
Es
tànd
ards
d'a
pren
enta
tge
aval
uabl
es
Blo
c 2.
L'é
sser
hum
à i l
a sa
lut
El c
os h
umà
i el s
eu f
unci
onam
ent.
Ana
tom
ia
i fis
iolo
gia.
A
pare
lls
i si
stem
es.
Les
func
ions
vita
ls e
n l'é
sser
hum
à:
Func
ió
de
rela
ció
(òrg
ans
dels
se
ntits
, si
stem
a ne
rvió
s,
apar
ell
loco
mot
or).
Fu
nció
de
nu
trici
ó (a
pare
lls
resp
irato
ri,
dige
stiu
, ci
rcul
ator
i i
excr
etor
).
Func
ió
de
repr
oduc
ció
(apa
rell
repr
oduc
tor)
. S
alut
i m
alal
tia.
Prin
cipa
ls m
alal
ties
que
afec
ten
els
apar
ells
i
sist
emes
de
l'org
anis
me
hum
à.
Hàb
its
salu
dabl
es
per
prev
enir
mal
altie
s.
La
cond
ucta
re
spon
sabl
e.
Efe
ctes
no
cius
de
l co
nsum
d'a
lcoh
ol i
drog
ues.
A
venç
os d
e la
ciè
ncia
que
mill
oren
la
vid
a.
Con
eixe
men
t d'
actu
acio
ns b
àsiq
ues
de p
rimer
s au
xilis
. C
onei
xem
ent
de
si
mat
eix
i el
s al
tres.
La
iden
titat
i l
'aut
onom
ia
pers
onal
. La
rel
ació
am
b el
s al
tres.
La
pres
a de
de
cisi
ons:
cr
iteris
i
cons
eqüè
ncie
s.
La
reso
luci
ó pa
cífic
a de
con
flict
es.
La ig
ualta
t ent
re h
omes
i do
nes.
1.
Iden
tific
ar i
loca
litza
r el
s pr
inci
pals
òrg
ans
impl
icat
s en
la r
ealit
zaci
ó de
les
func
ions
vita
ls d
el c
os h
umà,
i es
tabl
ir al
gune
s re
laci
ons
fona
men
tals
ent
re a
ques
tes
i det
erm
inat
s hà
bits
de
salu
t. 2.
C
onèi
xer
el f
unci
onam
ent
del
cos
hum
à: c
èl·lu
les,
te
ixits
, òrg
ans,
apa
rells
, sis
tem
es: l
a se
va lo
calit
zaci
ó,
form
a, e
stru
ctur
a, fu
ncio
ns, c
ura,
etc
. 3.
R
elac
iona
r de
term
inad
es p
ràct
ique
s de
vid
a am
b el
fu
ncio
nam
ent
adeq
uat
del c
os,
adop
tar
estil
s de
vid
a sa
luda
bles
, i s
aber
les
repe
rcus
sion
s pe
r a la
sal
utde
l se
u es
til d
e vi
da.
1.1.
Iden
tific
a i l
ocal
itza
els
prin
cipa
ls ò
rgan
s im
plic
ats
en la
rea
litza
ció
de le
s fu
ncio
ns v
itals
del
cos
hum
à:
nutri
ció
(apa
rells
res
pira
tori,
dig
estiu
, ci
rcul
ator
i i
excr
etor
), re
prod
ucci
ó (a
pare
ll re
prod
ucto
r),
rela
ció
(òrg
ans
dels
sen
tits,
sis
tem
a ne
rvió
s, a
pare
ll lo
com
otor
). 2.
1. Id
entif
ica
i des
criu
les
prin
cipa
ls c
arac
terís
tique
s de
les
func
ions
vita
ls d
e l'é
sser
hum
à.
2.2.
Ide
ntifi
ca l
es p
rinci
pals
car
acte
rístiq
ues
dels
(ap
arel
ls r
espi
rato
ri, d
iges
tiu,
loco
mot
or,
circ
ulat
ori
i ex
cret
or) i
exp
lica
les
prin
cipa
ls fu
ncio
ns.
3.1.
Rec
onei
x es
tils
de v
ida
salu
dabl
es i
els
seu
s ef
ecte
s so
bre
la c
ura
i el
man
teni
men
t de
ls d
ifere
nts
òrga
ns i
apar
ells
. 3.
2. Id
entif
ica
i val
ora
hàbi
ts s
alud
able
s pe
r pre
veni
r mal
altie
s i m
anté
una
con
duct
a re
spon
sabl
e.
3.3.
Iden
tific
a i a
dopt
a hà
bits
d'h
igie
ne, c
ura
i des
cans
. 3.
4. C
onei
x i
expl
ica
els
prin
cipi
s de
les
die
tes
equi
libra
des,
i i
dent
ifica
les
prà
ctiq
ues
salu
dabl
es p
er
prev
enir
i det
ecta
r els
risc
os p
er a
la s
alut
. 3.
5. R
econ
eix
els
efec
tes
noci
us d
el c
onsu
m d
'alc
ohol
i dr
ogue
s.
3.6.
Obs
erva
, ide
ntifi
ca i
desc
riu a
lgun
s av
enço
s de
la c
iènc
ia q
ue m
illor
en la
sal
ut (
med
icin
a, p
rodu
cció
i co
nser
vaci
ó d'
alim
ents
, pot
abili
tzac
ió d
e l'a
igua
, etc
.).
3.7.
Con
eix
i util
itza
tècn
ique
s de
prim
ers
auxi
lis, e
n si
tuac
ions
sim
ulad
es i
real
s.
3.8.
Ide
ntifi
ca e
moc
ions
i s
entim
ents
pro
pis,
del
s se
us c
ompa
nys
i de
ls a
dults
i m
anife
sta
cond
ucte
s em
pàtiq
ues.
3.
9. C
onei
x i a
plic
a es
tratè
gies
per
est
udia
r i tr
ebal
lar d
e m
aner
a ef
icaç
. 3.
10. R
efle
xion
a so
bre
el tr
ebal
l efe
ctua
t, tre
u co
nclu
sion
s so
bre
com
treb
alla
i ap
rèn
i ela
bora
est
ratè
gies
pe
r seg
uir a
pren
ent.
3.11
. Pla
nific
a de
man
era
autò
nom
a i c
reat
iva
activ
itats
d'o
ci i
tem
ps ll
iure
, ind
ivid
uals
i en
gru
p.
3.12
. M
anife
sta
auto
nom
ia e
n la
pla
nific
ació
i ex
ecuc
ió d
'acc
ions
i ta
sque
s i d
esen
volu
pa in
icia
tiva
en la
pr
esa
de d
ecis
ions
, ide
ntifi
cant
els
crit
eris
i le
s co
nseq
üènc
ies
de le
s de
cisi
ons
pres
es.
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 20
Con
tingu
ts
Crit
eris
d'a
valu
ació
Es
tànd
ards
d'a
pren
enta
tge
aval
uabl
es
Blo
c 3.
Els
éss
ers
vius
Éss
ers
vius
, és
sers
in
erts
. D
ifere
ncia
ció.
O
rgan
itzac
ió
inte
rna
dels
és
sers
vi
us.
Est
ruct
ura
dels
éss
ers
vius
: cè
l·lul
es,
teix
its:
tipus
; òr
gans
; ap
arel
ls
i si
stem
es:
prin
cipa
ls
cara
cter
ístiq
ues
i fun
cion
s.
Els
és
sers
vi
us:
cara
cter
ístiq
ues,
cl
assi
ficac
ió i
tipus
. E
ls a
nim
als
verte
brat
s i i
nver
tebr
ats,
ca
ract
erís
tique
s i c
lass
ifica
ció.
Le
s pl
ante
s: l
'est
ruct
ura
i fis
iolo
gia
de l
es p
lant
es.
La f
otos
ínte
si i
la
seva
impo
rtànc
ia p
er a
la v
ida
a la
Te
rra.
Le
s re
laci
ons
entre
els
éss
ers
vius
. C
aden
es
alim
entà
ries.
P
obla
cion
s,
com
unita
ts
i ec
osis
tem
es.
Car
acte
rístiq
ues
i co
mpo
nent
s d'
un
ecos
iste
ma.
E
cosi
stem
es,
prat
, lla
c,
bosc
, lit
oral
i
ciut
at
i el
s és
sers
viu
s.
La b
iosf
era,
dife
rent
s hà
bita
ts d
els
ésse
rs v
ius.
R
espe
cte
de l
es n
orm
es d
'ús,
de
segu
reta
t i
de m
ante
nim
ent
dels
in
stru
men
ts
d'ob
serv
ació
i
dels
m
ater
ials
de
treba
ll.
Inte
rès
per
l'obs
erva
ció
i l'e
stud
i rig
orós
de
tots
els
éss
ers
vius
. H
àbits
de
resp
ecte
i c
ura
cap
als
ésse
rs v
ius.
N
orm
es d
e pr
even
ció
de ri
scos
. Ú
s de
m
itjan
s te
cnol
ògic
s pe
r a
l'est
udi d
els
ésse
rs v
ius.
1.
Con
èixe
r l'e
stru
ctur
a de
ls
ésse
rs
vius
: cè
l·lul
es,
teix
its, t
ipus
, òrg
ans,
apa
rells
i si
stem
es: i
dent
ifica
r les
pr
inci
pals
car
acte
rístiq
ues
i fun
cion
s.
2.
Con
èixe
r di
fere
nts
nive
lls
de
clas
sific
ació
de
ls
ésse
rs v
ius,
i a
tend
re l
es s
eves
car
acte
rístiq
ues
i tip
us.
3.
Con
èixe
r le
s ca
ract
erís
tique
s i e
ls c
ompo
nent
s d'
un
ecos
iste
ma.
4.
U
sar
mitj
ans
tecn
ològ
ics,
res
pect
ar le
s no
rmes
d'ú
s,
de
segu
reta
t i
de
man
teni
men
t de
ls
inst
rum
ents
d'
obse
rvac
ió i
dels
mat
eria
ls d
e tre
ball,
mos
trar i
nter
ès
per
l'obs
erva
ció
i l'e
stud
i rig
orós
de
tots
els
éss
ers
vius
, i h
àbits
de
resp
ecte
i cu
ra c
ap a
ls é
sser
s vi
us.
1.1.
Iden
tific
a i e
xplic
a le
s di
ferè
ncie
s en
tre é
sser
s vi
us i
ésse
rs in
erts
. 1.
2. Id
entif
ica
i des
criu
l'es
truct
ura
dels
éss
ers
vius
: cèl
·lule
s, te
ixits
, òrg
ans,
apar
ells
i si
stem
es, i
iden
tific
a le
s pr
inci
pals
car
acte
rístiq
ues
i fun
cion
s de
cad
ascu
n d'
aque
sts.
2.
1. O
bser
va i
iden
tific
a le
s ca
ract
erís
tique
s i c
lass
ifica
els
éss
ers
vius
: R
egne
ani
mal
. R
egne
de
les
plan
tes.
R
egne
del
s fo
ngs.
A
ltres
regn
es.
2.2.
O
bser
va
dire
ctam
ent
i in
dire
ctam
ent,
iden
tific
a ca
ract
erís
tique
s,
reco
neix
i
clas
sific
a an
imal
s in
verte
brat
s.
2.3.
Obs
erva
dire
ctam
ent
i in
dire
ctam
ent,
iden
tific
a ca
ract
erís
tique
s, r
econ
eix
i cl
assi
fica
els
anim
als
verte
brat
s.
2.4.
Obs
erva
dire
ctam
ent i
indi
rect
amen
t, id
entif
ica
cara
cter
ístiq
ues
i cla
ssifi
ca p
lant
es.
2.5.
Util
itza
guie
s en
la id
entif
icac
ió d
'ani
mal
s i p
lant
es.
2.6.
Exp
lica
la im
portà
ncia
de
la fo
tosí
ntes
i per
a la
vid
a a
la T
erra
. 3.
1. Id
entif
ica
i exp
lica
les
rela
cion
s en
tre e
ls é
sser
s vi
us. C
aden
es a
limen
tàrie
s. P
obla
cion
s, c
omun
itats
i ec
osis
tem
es.
3.2.
Iden
tific
a i e
xplic
a al
gune
s de
les
caus
es d
e l'e
xtin
ció
d'es
pèci
es.
3.3.
Obs
erva
i id
entif
ica
les
prin
cipa
ls c
arac
terís
tique
s i c
ompo
nent
s d'
un e
cosi
stem
a.
3.4.
Rec
onei
x i e
xplic
a al
guns
eco
sist
emes
: pra
t, lla
c, b
osc,
lito
ral i
ciu
tat,
i els
éss
ers
vius
que
hi h
abite
n.
3.5.
Obs
erva
i id
entif
ica
dife
rent
s hà
bita
ts d
els
ésse
rs v
ius.
4.
1. M
ostra
con
duct
es d
e re
spec
te i
cura
cap
als
éss
ers
vius
. 4.
2. U
sa la
lupa
i al
tres
mitj
ans
tecn
ològ
ics
en e
ls d
ifere
nts
treba
lls q
ue d
uu a
term
e.
4.3.
Man
ifest
a un
a ce
rta p
reci
sió
i rig
or e
n l'o
bser
vaci
ó i e
n l'e
labo
raci
ó de
ls tr
ebal
ls.
4.4.
Obs
erva
i re
gist
ra a
lgun
pro
cés
asso
ciat
a la
vid
a de
ls é
sser
s vi
us, u
tilitz
a el
s in
stru
men
ts i
els
mitj
ans
audi
ovis
uals
i te
cnol
ògic
s ap
ropi
ats,
i co
mun
ica
de m
aner
a or
al i
escr
ita e
ls re
sulta
ts.
4.5.
Res
pect
a le
s no
rmes
d'ú
s, d
e se
gure
tat i
de
man
teni
men
t del
s in
stru
men
ts d
'obs
erva
ció
i del
s m
ater
ials
de
treb
all.
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 21
Con
tingu
ts
Crit
eris
d'a
valu
ació
Es
tànd
ards
d'a
pren
enta
tge
aval
uabl
es
Blo
c 4.
Mat
èria
i en
ergi
a
Est
udi
i cl
assi
ficac
ió
d'al
guns
m
ater
ials
per
les
seve
s pr
opie
tats
. U
tilita
t d'
algu
ns
aven
ços,
pr
oduc
tes
i m
ater
ials
pe
r al
pr
ogré
s de
la s
ocie
tat.
Dife
rent
s pr
oced
imen
ts
per
a la
m
esur
a de
la
mas
sa i
el
volu
m
d'un
cos
. E
xplic
ació
de
fe
nòm
ens
físic
s ob
serv
able
s en
te
rmes
de
di
ferè
ncie
s de
de
nsita
t. La
flo
tabi
litat
en
un m
itjà
líqui
d.
Pre
dicc
ió d
e ca
nvis
en
el m
ovim
ent
o en
la
form
a de
ls c
osso
s pe
r ef
ecte
de
les
forc
es.
Con
cept
e d'
ener
gia.
D
ifere
nts
form
es d
'ene
rgia
. Fo
nts
d'en
ergi
a i m
atèr
ies
prim
eres
: el s
eu o
rigen
. E
nerg
ies
reno
vabl
es
i no
re
nova
bles
. La
llu
m
com
a
font
d'
ener
gia.
E
lect
ricita
t: el
co
rren
t el
èctri
c.
Circ
uits
elè
ctric
s. M
agne
tism
e: e
l m
agne
tism
e te
rres
tre.
L'im
ant:
la
brúi
xola
. P
lani
ficac
ió
i re
alitz
ació
d'
expe
riènc
ies
dive
rses
pe
r es
tudi
ar
les
prop
ieta
ts
de
mat
eria
ls
d'ús
co
mú
i el
se
u co
mpo
rtam
ent
dava
nt l
a llu
m,
el
so,
la
calo
r, la
hu
mita
t i
l'ele
ctric
itat.
Obs
erva
ció
d'al
guns
fe
nòm
ens
de
natu
rale
sa
elèc
trica
i
els
seus
ef
ecte
s (ll
um
i ca
lor).
At
racc
ió
i re
puls
ió d
e cà
rregu
es e
lèct
rique
s.
Sep
arac
ió
de
com
pone
nts
d'un
a m
escl
a m
itjan
çant
de
stil·
laci
ó,
filtra
ció,
eva
pora
ció
o di
ssol
ució
. R
eacc
ions
quí
miq
ues:
la c
ombu
stió
, l'o
xida
ció
i la
ferm
enta
ció.
U
tilita
t d'a
lgun
s av
enço
s, p
rodu
ctes
i m
ater
ials
per
a la
soc
ieta
t. Fo
nts
d'en
ergi
es
reno
vabl
es
i no
re
nova
bles
. E
l de
senv
olup
amen
t en
ergè
tic, s
oste
nibl
e i e
quita
tiu.
1.
Est
udia
r i
clas
sific
ar
mat
eria
ls
per
les
seve
s pr
opie
tats
. 2.
C
onèi
xer
els
proc
edim
ents
per
a l
a m
esur
a de
la
mas
sa, e
l vol
um, l
a de
nsita
t d'u
n co
s.
3.
Con
èixe
r lle
is
bàsi
ques
qu
e re
geix
en
fenò
men
s,
com
la
refle
xió
de l
a llu
m,
la t
rans
mis
sió
del
corr
ent
elèc
tric,
o e
l can
vi d
'est
at,
les
reac
ccio
ns q
uím
ique
s:
la c
ombu
stió
, l'o
xida
ció
i la
ferm
enta
ció.
4.
P
lani
ficar
i ef
ectu
ar r
ecer
ques
sen
zille
s pe
r es
tudi
ar
el
com
porta
men
t de
ls
coss
os
dava
nt
la
llum
, l'e
lect
ricita
t, el
mag
netis
me,
la c
alor
o e
l so.
5.
E
fect
uar
expe
riènc
ies
senz
illes
i p
etite
s re
cerq
ues
sobr
e di
fere
nts
fenò
men
s fís
ics
i qu
ímic
s de
la
m
atèr
ia.
1.1.
Obs
erva
, id
entif
ica,
des
criu
i cl
assi
fica
algu
ns m
ater
ials
per
les
seve
s pr
opie
tats
(du
resa
, so
lubi
litat
, es
tat d
'agr
egac
ió, c
ondu
ctiv
itat t
èrm
ica)
. 2.
1. U
tilitz
a di
fere
nts
proc
edim
ents
per
a la
mes
ura
de la
mas
sa i
el v
olum
d'u
n co
s.
2.2.
Iden
tific
a i e
xplic
a fe
nòm
ens
físic
s ob
serv
able
s en
term
es d
e di
ferè
ncie
s de
den
sita
t.
2.3.
Iden
tific
a i e
xplic
a le
s pr
inci
pals
car
acte
rístiq
ues
de la
flot
abili
tat e
n un
med
i líq
uid.
3.
1. C
onei
x le
s lle
is b
àsiq
ues
que
rege
ixen
fenò
men
s, c
om la
ref
lexi
ó de
la ll
um, l
a tra
nsm
issi
ó de
l cor
rent
el
èctri
c.
3.2.
Con
eix
les
lleis
bàs
ique
s qu
e re
geix
en e
l ca
nvi
d'es
tat,
les
reac
ccio
ns q
uím
ique
s: l
a co
mbu
stió
, l'o
xida
ció
i la
ferm
etac
ió.
4.1.
Pla
nific
a i e
fect
ua e
xper
iènc
ies
senz
illes
i pr
ediu
can
vis
en e
l mov
imen
t, en
la fo
rma
o en
l'es
tat d
els
coss
os p
er e
fect
e de
les
forc
es o
de
les
apor
taci
ons
d'en
ergi
a, i
com
unic
a el
pro
cés
segu
it i e
l res
ulta
t ob
tingu
t. 4.
2. I
dent
ifica
i e
xplic
a al
gune
s de
les
prin
cipa
ls c
arac
terís
tique
s de
les
dife
rent
s fo
rmes
d'e
nerg
ia:
mec
ànic
a, lu
mín
ica,
son
ora,
elè
ctric
a, tè
rmic
a, q
uím
ica.
4.
3. Id
entif
ica
i exp
lica
algu
nes
de le
s ca
ract
erís
tique
s pr
inci
pals
de
les
ener
gies
reno
vabl
es i
no re
nova
bles
, id
entif
ica
les
dife
rent
s fo
nts
d'en
ergi
a i m
atèr
ies
prim
eres
i l'o
rigen
d'o
n pr
oven
en.
4.4.
Ide
ntifi
ca i
expl
ica
els
bene
ficis
i ris
cos
rela
cion
ats
amb
la u
tilitz
ació
de
l'ene
rgia
: es
gota
men
t, pl
uja
àcid
a, ra
dioa
ctiv
itat,
i exp
osa
poss
ible
s ac
tuac
ions
per
a u
n de
senv
olup
amen
t sos
teni
ble.
4.
5. E
fect
ua e
xper
iènc
ies
senz
illes
per
sep
arar
els
com
pone
nts
d'un
a m
escl
a m
itjan
çant
: de
stil·
laci
ó,
filtra
ció,
eva
pora
ció
o di
ssol
ució
, i c
omun
ica
de m
aner
a or
al i
escr
ita e
l pro
cés
segu
it i e
l res
ulta
t obt
ingu
t.
5.1.
Ide
ntifi
ca i
exp
osa
les
prin
cipa
ls c
arac
terís
tique
s de
les
rea
ccio
ns q
uím
ique
s; c
ombu
stió
, ox
idac
ió i
fe
rmen
taci
ó.
5.2.
Sep
ara
els
com
pone
nts
d'un
a m
escl
a m
itjan
çant
des
til·la
ció,
filtr
ació
, eva
pora
ció
o di
ssol
ució
. 5.
3. O
bser
va d
e m
aner
a si
stem
àtic
a, a
prec
ia i
expl
ica
els
efec
tes
de la
cal
or e
n l'a
ugm
ent d
e te
mpe
ratu
ra i
dila
taci
ó d'
algu
ns m
ater
ials
. 5.
4. Id
entif
ica,
exp
erim
enta
i ex
empl
ifica
arg
umen
tant
alg
uns
canv
is d
'est
at i
la s
eva
reve
rsib
ilita
t.
5.5.
Inve
stig
a a
travé
s de
la re
alitz
ació
d'e
xper
iènc
ies
senz
illes
sobr
e di
fere
nts
fenò
men
s fís
ics
i quí
mic
s de
la
mat
èria
: pl
ante
ja p
robl
emes
, en
unci
a hi
pòte
sis,
sel
ecci
ona
el m
ater
ial n
eces
sari,
ext
reu
conc
lusi
ons,
co
mun
ica
resu
ltats
, man
ifest
a co
mpe
tènc
ia e
n ca
dasc
una
de le
s fa
ses,
aix
í com
en
el c
onei
xem
ent d
e le
s lle
is b
àsiq
ues
que
rege
ixen
els
fenò
men
s es
tudi
ats.
5.
6. I
nves
tiga
a tra
vés
de la
rea
litza
ció
d'ex
periè
ncie
s se
nzill
es p
er a
cost
ar-s
e al
con
eixe
men
t de
les
lleis
bà
siqu
es q
ue r
egei
xen
fenò
men
s, c
om la
ref
lexi
ó de
la ll
um, l
a tra
nsm
issi
ó de
l cor
rent
elè
ctric
, el c
anvi
d'
esta
t, le
s re
accc
ions
quí
miq
ues:
la c
ombu
stió
, l'o
xida
ció
i la
ferm
enta
ció.
5.
7. R
espe
cta
les
norm
es d
'ús,
seg
uret
at i
de c
onse
rvac
ió d
els
inst
rum
ents
i de
ls m
ater
ials
de
treba
ll a
l'aul
a i a
l cen
tre.
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 22
Con
tingu
ts
Crit
eris
d'a
valu
ació
Es
tànd
ards
d'a
pren
enta
tge
aval
uabl
es
Blo
c 5.
La
tecn
olog
ia, o
bjec
tes
i màq
uine
s
Màq
uine
s i
apar
ells
. Ti
pus
de
màq
uine
s a
la v
ida
quot
idia
na i
la
seva
util
itat.
Anà
lisi d
'ope
rado
rs i
utili
tzac
ió e
n la
co
nstru
cció
d'u
n ap
arel
l. C
onst
rucc
ió
d'es
truct
ures
se
nzill
es
que
com
plei
xin
una
func
ió
o co
ndic
ió p
er re
sold
re u
n pr
oble
ma
a pa
rtir d
e pe
ces
mod
ulad
es.
L'el
ectri
cita
t en
el d
esen
volu
pam
ent
de le
s m
àqui
nes.
E
lem
ents
del
s ci
rcui
ts e
lèct
rics.
E
fect
es d
e l'e
lect
ricita
t.
Con
duct
ors
i aïll
ants
. La
re
laci
ó en
tre
elec
trici
tat
i m
agne
tism
e.
La
cièn
cia:
pr
esen
t i
futu
r de
la
so
ciet
at.
Ben
efic
is i
risco
s de
les
tecn
olog
ies
i el
s pr
oduc
tes.
D
esco
brim
ents
i in
vent
s im
porta
nts.
Tr
acta
men
t de
te
xtos
. R
ecer
ca
guia
da
d'in
form
ació
a
la
xarx
a.
Con
trol
del
tem
ps
i ús
re
spon
sabl
e de
les
tecn
olog
ies
de
la in
form
ació
i la
com
unic
ació
.
1.
Con
èixe
r els
prin
cipi
s bà
sics
que
rege
ixen
màq
uine
s i a
pare
lls.
2.
Pla
nific
ar l
a co
nstru
cció
d'o
bjec
tes
i ap
arel
ls a
mb
una
final
itat
prèv
ia,
utili
tzar
fo
nts
ener
gètiq
ues,
op
erad
ors
i mat
eria
ls a
prop
iats
, dur
a te
rme
el tr
ebal
l in
divi
dual
i en
equ
ip,
i pro
porc
iona
r in
form
ació
sob
re
quin
es e
stra
tègi
es s
'han
util
itzat
. 3.
C
onèi
xer
les
lleis
bà
siqu
es
que
rege
ixen
el
s fe
nòm
ens,
com
la
refle
xió
de l
a llu
m,
la t
rans
mis
sió
del c
orre
nt e
lèct
ric.
4.
Efe
ctua
r ex
periè
ncie
s se
nzill
es i
pet
ites
rece
rque
s so
bre
dife
rent
s fe
nòm
ens
físic
s de
la
m
atèr
ia:
plan
teja
r pro
blem
es, e
nunc
iar h
ipòt
esis
, sel
ecci
onar
el
mat
eria
l ne
cess
ari,
mun
tar,
efec
tuar
, ex
treur
e co
nclu
sion
s,
com
unic
ar
resu
ltats
, ap
licar
co
neix
emen
ts
bàsi
cs
de
les
lleis
bà
siqu
es
que
rege
ixen
aqu
ests
fenò
men
s, c
om la
refle
xió
de la
llum
, la
tran
smis
sió
del c
orre
nt e
lèct
ric.
1.1.
Iden
tific
a di
fere
nts
tipus
de
màq
uine
s, i
les
clas
sific
a se
gons
el n
ombr
e de
pec
es, l
a m
aner
a d'
acci
onar
-le
s, i
l'acc
ió q
ue e
fect
uen.
1.
2. O
bser
va, i
dent
ifica
i de
scriu
alg
uns
dels
com
pone
nts
de le
s m
àqui
nes.
1.
3. O
bser
va i
iden
tific
a al
guna
de
les
aplic
acio
ns d
e le
s m
àqui
nes
i els
apa
rells
, i la
sev
a ut
ilita
t per
faci
litar
le
s ac
tivita
ts h
uman
es.
2.1.
Con
stru
eix
algu
na e
stru
ctur
a se
nzill
a qu
e co
mpl
eixi
una
func
ió o
con
dici
ó pe
r re
sold
re u
n pr
oble
ma
a pa
rtir d
e pe
ces
mod
ulad
es (e
scal
a, p
ont,
tobo
gan,
etc
.).
3.1.
Obs
erva
i id
entif
ica
els
elem
ents
d'u
n ci
rcui
t elè
ctric
i en
con
stru
eix
un.
3.2.
Obs
erva
, ide
ntifi
ca i
expl
ica
algu
ns e
fect
es d
e l'e
lect
ricita
t.
3.3.
Exp
osa
exem
ples
de
mat
eria
ls c
ondu
ctor
s i a
ïllan
ts, i
arg
umen
ta la
sev
a ex
posi
ció.
3.
4. O
bser
va i
iden
tific
a le
s ca
ract
erís
tique
s pr
inci
pals
i el
s im
ants
i re
laci
ona
l'ele
ctric
itat i
el m
agne
tism
e.
3.5.
Con
eix
i exp
lica
algu
ns d
els
gran
s de
scob
rimen
ts i
inve
nts
de la
hum
anita
t.
4.1.
Ela
bora
un
info
rme
com
a tè
cnic
a pe
r al r
egis
tre d
'un
pla
de tr
ebal
l, i c
omun
ica
de m
aner
a or
al i
escr
ita
les
conc
lusi
ons.
4.
2. V
alor
a i d
escr
iu la
influ
ènci
a de
l des
envo
lupa
men
t tec
nolò
gic
en le
s co
ndic
ions
de
vida
i a
la fe
ina.
4.
3. C
onei
x i e
xplic
a al
guns
del
s av
enço
s de
la c
iènc
ia a
: la
llar i
la v
ida
quot
idia
na, l
a m
edic
ina,
la c
ultu
ra i
l'oci
, l'a
rt, la
mús
ica,
el c
inem
a i l
'esp
ort i
les
tecn
olog
ies
de la
info
rmac
ió i
la c
omun
icac
ió.
4.4.
Efe
ctua
rece
rque
s gu
iade
s d'
info
rmac
ió a
la x
arxa
. 4.
5. C
onei
x i a
plic
a es
tratè
gies
d'a
ccés
i tre
ball
a In
tern
et.
4.6.
Util
itza
algu
ns r
ecur
sos
al s
eu a
bast
pro
porc
iona
ts p
er le
s te
cnol
ogie
s de
la in
form
ació
per
com
unic
ar-
se i
col·l
abor
ar.
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 23
b) Ciències socials.
En les ciències socials s'integren diverses disciplines que estudien les persones com a éssers socials i la seva realitat en els seus aspectes geogràfics, sociològics, econòmics i històrics. L'objecte de les ciències socials en aquesta etapa és aprendre a viure en societat, coneixent els mecanismes fonamentals de la democràcia i respectant les regles de la vida col·lectiva.
El currículum bàsic de l'àrea de ciències socials d'educació primària conté els elements que determinen els processos d'ensenyament i aprenentatge d'aquesta àrea, que ha de tenir un caràcter global i integrador.
Els continguts s'han agrupat en blocs que permeten una identificació dels àmbits principals que componen les ciències socials.
En primer lloc, el bloc 1 estableix les característiques del currículum bàsic comú a tota l'àrea i les tècniques de treball amb les quals afrontar l'àrea.
En el bloc 2, El món en què vivim, es porta a terme l'estudi de la geografia tant en l'entorn, que acosta l'alumne a la seva realitat, com en mitjans més llunyans perquè tingui una visió més global.
En aquest bloc s'utilitzen diferents tipus de textos, quadres i gràfics, esquemes, representacions cartogràfiques, fotografies i imatges sintètiques per identificar i localitzar objectes i fets geogràfics i explicar-ne la distribució a diferents escales, en especial en el territori espanyol. S'utilitzen, així mateix, fonts geogràfiques d'informació: textos escrits, sèries estadístiques, gràfics i imatges, per elaborar croquis i gràfics apropiats. S'identifiquen els elements del paisatge (relleu, clima, hidrografia…) i es descriuen i caracteritzen els medis naturals principals i la seva localització. Finalment, s'analitzen la influència humana en el medi i les seves conseqüències ambientals.
El bloc 2 inclou, així, continguts que van des de l'univers, la representació de la Terra i l'orientació a l'espai, fins a l'aigua i el consum responsable, el clima i el canvi climàtic, el paisatge i la intervenció humana en el medi.
A través dels continguts del bloc 3, Viure en societat, és possible iniciar un procés de comprensió sobre les maneres de reconèixer les característiques dels diferents grups socials, respectar-ne i valorar-ne les diferències, quins són els seus integrants, com es distribueixen en l'espai físic, de quina manera es distribueix el treball entre els seus membres, com es produeixen i reparteixen els béns de consum, la vida econòmica dels ciutadans, la capacitat emprenedora dels membres de la societat i l'estudi de l'empresa, que comprèn la funció dinamitzadora de l'activitat empresarial en la societat, l'organització social, política i territorial i el coneixement de les institucions europees, la població, els sectors de producció, i l'educació financera elemental.
En el bloc 4, Els rastres del temps, es treballa la comprensió de conceptes com ara el temps històric i la seva mesura, la capacitat d'ordenar temporalment alguns fets històrics i altres fets rellevants utilitzant per fer-ho les nocions bàsiques de successió, durada i simultaneïtat. S'estudien les grans etapes històriques de la humanitat per adquirir la idea d'edat de la història i datar les cinc edats de la història, associades als fets que en marquen els inicis i els finals, per a la qual cosa és necessari conèixer les condicions històriques, els esdeveniments i les figures en diferents períodes de temps.
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 24
És important per als alumnes adquirir les referències històriques que els permetin elaborar una interpretació personal del món, a través d'uns coneixements bàsics d'història d'Espanya i de la comunitat autònoma, amb respecte i valoració dels aspectes comuns i els de caràcter divers.
En aquest bloc s'utilitzen mapes i qualsevol altra representació gràfica adequada per a la identificació i l'anàlisi de processos històrics, per donar a conèixer els procediments bàsics per al comentari de les fonts esmentades.
És important que l'alumnat desenvolupi la curiositat per conèixer les formes de vida humana en el passat i que valori la importància que tenen les restes per al coneixement i l'estudi de la història i com a patrimoni cultural que s'ha de cuidar i llegar.
En aquest bloc també es desenvolupa la capacitat per valorar i respectar el patrimoni natural, històric, cultural i artístic, i assumir les responsabilitats que suposa la seva conservació i millora.
La seqüenciació dels continguts està relacionada amb l'evolució de l'alumne, ja que aquest construeix el seu propi aprenentatge i el seu concepte de temps històric en relació amb el seu desenvolupament, tant cognitiu com maduratiu, per poder identificar i localitzar en el temps i en l'espai els processos i els esdeveniments rellevants i distingir, dins de l'evolució històrica, les nocions de canvi i permanència, i així interpretar la història com a mitjà que facilita la comprensió del present que estudia la causalitat i les conseqüències dels fets històrics.
L'àrea fomenta el desenvolupament d'hàbits de treball individual i d'equip, a més de l'esforç com a element essencial del procés d'aprenentatge i de responsabilitat en l'estudi, així com actituds de confiança en si mateix, sentit crític, iniciativa personal, curiositat, interès i creativitat en l'aprenentatge i esperit emprenedor.
És així mateix imprescindible per a l'alumnat adquirir i utilitzar amb precisió i rigor el vocabulari específic de l'àrea, i seleccionar informació, amb els mètodes i les tècniques propis de la geografia i de la història, per explicar les causes i les conseqüències dels problemes i per comprendre el passat històric i l'espai geogràfic.
Les tecnologies de la informació i la comunicació s'han d'utilitzar com a recursos per a l'aprenentatge de les matèries curriculars, per obtenir informació i com a instrument per aprendre, conèixer i utilitzar les paraules claus i els conceptes necessaris per ser capaç de llegir, escriure i parlar sobre ciències socials.
Ensenyar i aprendre ciències socials és mostrar ple respecte dels drets humans, inclosa la igualtat com a base de la democràcia i la comprensió de les diferències que hi ha entre els sistemes de valors de les diferents religions o grups ètnics i valorar els drets humans bàsics. Aquesta actitud també inclou manifestar el sentit de la responsabilitat i mostrar comprensió i respecte dels valors compartits que són necessaris per garantir la cohesió de la comunitat, com ara el respecte dels principis democràtics.
La finalitat última de l'àrea és aconseguir la transmissió i la posada en pràctica de valors que afavoreixin la llibertat personal, la responsabilitat, la ciutadania democràtica, la solidaritat, la tolerància, la igualtat, el respecte i la justícia, així com que ajudin a superar qualsevol tipus de discriminació. Es preveu també com a fi, a la consecució del qual s'orienta el sistema educatiu espanyol, la preparació per a l'exercici de la ciutadania i per a la participació activa en la vida econòmica, social i cultural, amb actitud crítica i responsable i amb capacitat d'adaptació a les situacions canviants de la societat del coneixement.
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 25
Ciè
ncie
s so
cial
s
Con
tingu
ts
Crit
eris
d'a
valu
ació
Es
tànd
ards
d'a
pren
enta
tge
aval
uabl
es
Blo
c 1.
Con
tingu
ts c
omun
s In
icia
ció
al
cone
ixem
ent
cien
tífic
i
la
seva
apl
icac
ió a
les
cièn
cies
soc
ials
. R
ecol
lida
d'in
form
ació
de
l te
ma
a tra
ctar
, ut
ilitz
ant
dife
rent
s fo
nts
(dire
ctes
i in
dire
ctes
). U
tilitz
ació
de
le
s te
cnol
ogie
s de
la
in
form
ació
i
la
com
unic
ació
pe
r bu
scar
i
sele
ccio
nar
info
rmac
ió
i pr
esen
tar c
oncl
usio
ns.
Des
envo
lupa
men
t d'
estra
tègi
es
per
orga
nitz
ar,
mem
oritz
ar i
rec
uper
ar l
a in
form
ació
ob
tingu
da
mitj
ança
nt
dife
rent
s m
ètod
es i
font
s.
Util
itzac
ió
i le
ctur
a de
di
fere
nts
lleng
uatg
es te
xtua
ls i
gràf
ics.
Tè
cniq
ues
de tr
ebal
l int
el·le
ctua
l. E
stra
tègi
es
per
dese
nvol
upar
la
re
spon
sabi
litat
, la
cap
acita
t d'
esfo
rç i
la
con
stàn
cia
en l'
estu
di.
Fom
ent
de t
ècni
ques
d'a
nim
ació
a l
a le
ctur
a de
text
os d
e di
vulg
ació
de
les
cièn
cies
soc
ials
(de
car
àcte
r so
cial
, ge
ogrà
fic i
hist
òric
). U
tilitz
ació
d'e
stra
tègi
es p
er p
oten
ciar
la
cohe
sió
del
grup
i
el
treba
ll co
oper
atiu
. Ú
s i
utili
tzac
ió
corr
ecte
s de
di
vers
os
mat
eria
ls a
mb
què
es tr
ebal
la.
Pla
nific
ació
i ge
stió
de
proj
ecte
s am
b la
fin
alita
t d'
asso
lir
obje
ctiu
s.
Inic
iativ
a em
pren
edor
a.
Est
ratè
gies
pe
r a
la
reso
luci
ó de
co
nflic
tes,
util
itzac
ió d
e le
s no
rmes
de
conv
ivèn
cia
i va
lora
ció
de
la
conv
ivèn
cia
pací
fica
i tol
eran
t.
1.
Obt
enir
info
rmac
ió c
oncr
eta
i rel
leva
nt s
obre
fet
s o
fenò
men
s pr
èvia
men
t de
limita
ts,
utili
tzan
t di
fere
nts
font
s (d
irect
es i
indi
rect
es).
2.
Util
itzar
le
s te
cnol
ogie
s de
la
in
form
ació
i
la
com
unic
ació
pe
r ob
teni
r in
form
ació
, ap
rend
re
i ex
pres
sar c
ontin
guts
sob
re c
iènc
ies
soci
als.
3.
D
esen
volu
par l
a re
spon
sabi
litat
, la
capa
cita
t d'e
sfor
ç i l
a co
nstà
ncia
en
l'est
udi.
4.
Fer
treba
lls i
pre
sent
acio
ns d
es d
el p
unt
de v
ista
in
divi
dual
i gr
upal
que
sup
osin
la re
cerc
a, la
sel
ecci
ó i
l'org
anitz
ació
de
text
os d
e ca
ràct
er s
ocia
l, ge
ogrà
fic o
hi
stòr
ic,
mos
trant
ha
bilit
at
per
treba
llar
tant
in
divi
dual
men
t co
m d
e m
aner
a co
l·lab
orad
ora
dins
d'
un e
quip
. 5.
V
alor
ar e
l tre
ball
en g
rup,
i m
ostra
r ac
titud
s de
co
oper
ació
i p
artic
ipac
ió r
espo
nsab
le,
acce
ptar
les
di
ferè
ncie
s am
bre
spec
te i
tole
rànc
ia c
ap a
les
idee
s i
les
apor
taci
ons
alie
nes
en e
ls d
iàle
gs i
deba
ts.
6.
Res
pect
ar la
var
ieta
t de
ls d
ifere
nts
grup
s hu
man
s i
valo
rar
la i
mpo
rtànc
ia d
'una
con
vivè
ncia
pac
ífica
i
tole
rant
ent
re t
ots
aque
sts
sobr
e la
bas
e de
ls v
alor
s de
moc
ràtic
s i
els
dret
s hu
man
s un
iver
salm
ent
com
parti
ts.
7.
Par
ticip
ar d
'una
man
era
efic
aç i
con
stru
ctiv
a en
la
vida
soc
ial i
cre
ar e
stra
tègi
es p
er re
sold
re c
onfli
ctes
. 8.
V
alor
ar l
a co
oper
ació
i e
l di
àleg
com
a m
aner
a d'
evita
r i
reso
ldre
co
nflic
tes,
fo
men
tant
el
s va
lors
de
moc
ràtic
s.
9.
Des
envo
lupa
r la
cre
ativ
itat
i l'e
sper
it em
pren
edor
, au
gmen
tant
les
capa
cita
ts p
er a
prof
itar
la in
form
ació
, le
s id
ees
i pre
sent
ar c
oncl
usio
ns in
nova
dore
s.
10.
Des
envo
lupa
r act
ituds
de
coop
erac
ió i
de tr
ebal
l en
equi
p, a
ixí
com
l'h
àbit
d'as
sum
ir no
us r
ols
en u
na
soci
etat
en
canv
i con
tinu.
1.1.
Cer
ca, s
elec
cion
a i o
rgan
itza
info
rmac
ió c
oncr
eta
i rel
leva
nt, l
'ana
litza
, obt
é co
nclu
sion
s, r
efle
xion
a so
bre
el p
rocé
s se
guit
i ho
com
unic
a or
alm
ent i
/o p
er e
scrit
. 2.
1. U
tilitz
a le
s te
cnol
ogie
s de
la
info
rmac
ió i
la
com
unic
ació
(In
tern
et,
blog
s, x
arxe
s so
cial
s…)
per
elab
orar
treb
alls
am
b la
term
inol
ogia
ade
quad
a al
s te
mes
trac
tats
. 2.
2. A
nalit
za in
form
acio
ns re
laci
onad
es a
mb
l'àre
a i m
anej
a im
atge
s, ta
ules
, grà
fics,
esq
uem
es, r
esum
s i
les
tecn
olog
ies
de la
info
rmac
ió i
la c
omun
icac
ió.
3.1.
Duu
a te
rme
les
tasq
ues
enco
man
ades
i pr
esen
ta e
ls tr
ebal
ls d
e m
aner
a or
dena
da, c
lara
i ne
ta.
3.2.
Util
itza
amb
rigor
i pr
ecis
ió e
l voc
abul
ari a
dqui
rit p
er e
labo
rar
treba
lls a
mb
la te
rmin
olog
ia a
dequ
ada
als
tem
es tr
acta
ts.
3.3.
Exp
osa
oral
men
t, de
man
era
clar
a i o
rden
ada,
con
tingu
ts r
elac
iona
ts a
mb
l'àre
a, q
ue m
anife
stin
la
com
pren
sió
de te
xtos
ora
ls i/
o es
crits
. 4.
1. F
a tre
balls
i p
rese
ntac
ions
des
del
pun
t de
vis
ta i
ndiv
idua
l i
grup
al q
ue s
upos
en l
a re
cerc
a, l
a se
lecc
ió i
l'org
anitz
ació
de
text
os d
e ca
ràct
er g
eogr
àfic
, soc
ial i
his
tòric
. 5.
1. U
tilitz
a es
tratè
gies
per
fer
tre
balls
de
man
era
indi
vidu
al i
en
equi
p, i
mos
tra h
abili
tats
per
a l
a re
solu
ció
pací
fica
de c
onfli
ctes
. 5.
2. P
artic
ipa
en a
ctiv
itats
de
grup
ado
ptan
t un
com
porta
men
t re
spon
sabl
e, c
onst
ruct
iu i
sol
idar
i i
resp
ecta
els
prin
cipi
s bà
sics
del
func
iona
men
t dem
ocrà
tic.
6.1.
Val
ora
la im
portà
ncia
d'u
na c
onvi
vènc
ia p
acífi
ca i
tole
rant
ent
re e
ls d
ifere
nts
grup
s hu
man
s so
bre
la
base
del
s va
lors
dem
ocrà
tics
i els
dre
ts h
uman
s un
iver
salm
ent c
ompa
rtits
. 7.
1. P
artic
ipa
d'un
a m
aner
a ef
icaç
i co
nstru
ctiv
a en
la v
ida
soci
al i
crea
est
ratè
gies
per
reso
ldre
con
flict
es.
7.2.
Iden
tific
a i u
tilitz
a el
s co
dis
de c
ondu
cta
i els
uso
s ge
nera
lmen
t acc
epta
ts a
les
dife
rent
s so
ciet
ats
i en
torn
s (e
scol
a, fa
míli
a, b
arri,
etc
.).
8.1.
Val
ora
la c
oope
raci
ó i
el d
iàle
g co
m a
man
era
d'ev
itar
i re
sold
re c
onfli
ctes
i f
omen
ta e
ls v
alor
s de
moc
ràtic
s.
9.1.
Mos
tra a
ctitu
ds d
e co
nfia
nça
en s
i m
atei
x, s
entit
crít
ic,
inic
iativ
a pe
rson
al,
curio
sita
t, in
terè
s,
crea
tivita
t en
l'a
pren
enta
tge
i es
perit
em
pren
edor
que
el
fan
actiu
dav
ant
les
circ
umst
ànci
es q
ue
l'env
olte
n.
9.2.
Man
ifest
a au
tono
mia
en
la p
lani
ficac
ió i
l'exe
cuci
ó d'
acci
ons
i tas
ques
i té
inic
iativ
a en
la p
resa
de
deci
sion
s.
10.1
. Des
envo
lupa
act
ituds
de
coop
erac
ió i
de tr
ebal
l en
equi
p, v
alor
a le
s id
ees
alie
nes
i rea
ccio
na a
mb
intu
ïció
, obe
rtura
i fle
xibi
litat
dav
ant d
'aqu
este
s.
10.2
. Pla
nific
a tre
balls
en
grup
, coo
rdin
a eq
uips
, pre
n de
cisi
ons
i acc
epta
resp
onsa
bilit
ats.
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 26
Con
tingu
ts
Crit
eris
d'a
valu
ació
Es
tànd
ards
d'a
pren
enta
tge
aval
uabl
es
Blo
c 2.
El m
ón e
n qu
è vi
vim
L'un
iver
s i
el s
iste
ma
sola
r: el
Sol
. E
ls
plan
etes
. E
l pl
anet
a Te
rra
i la
Ll
una,
el
se
u sa
tèl·l
it. C
arac
terís
tique
s. M
ovim
ents
i le
s se
ves
cons
eqüè
ncie
s.
La r
epre
sent
ació
de
la T
erra
. Orie
ntac
ió
a l'e
spai
. G
lobu
s te
rraq
üis.
Iden
tific
ació
del
s po
ls,
l'eix
i el
s he
mis
feris
. C
arto
graf
ia. P
làno
ls i
map
es. E
scal
es.
Pun
ts
de
la
Terr
a:
els
para
l·lel
s i
mer
idia
ns.
Coo
rden
ades
ge
ogrà
fique
s:
latit
ud
i lo
ngitu
d.
El p
lani
sfer
i: fís
ic i
polít
ic.
L'at
mos
fera
. Fen
òmen
s at
mos
fèric
s.
El
tem
ps
atm
osfè
ric.
Mes
uram
ent
i pr
edic
ció.
M
apes
de
l te
mps
. S
ímbo
ls
conv
enci
onal
s.
El c
lima
i els
fact
ors
clim
àtic
s.
Les
gran
s zo
nes
clim
àtiq
ues
del
plan
eta.
E
ls
tipus
de
cl
imes
d'
Esp
anya
i
les
seve
s zo
nes
d'in
fluèn
cia.
La
hid
rosf
era.
Dis
tribu
ció
de l
es a
igüe
s en
el p
lane
ta. E
l cic
le d
e l'a
igua
. La
lito
sfer
a: c
arac
terís
tique
s i
tipus
de
roqu
es.
Roq
ues
i m
iner
als:
pr
opie
tats
us
os
i ut
ilita
ts.
La d
iver
sita
t ge
ogrà
fica
dels
pai
satg
es
d'E
span
ya: r
elle
u i h
idro
graf
ia.
La d
iver
sita
t ge
ogrà
fica
dels
pai
satg
es
d'E
urop
a: re
lleu,
clim
es, i
hid
rogr
afia
. La
inte
rven
ció
hum
ana
en e
l med
i. E
l des
envo
lupa
men
t sos
teni
ble.
E
ls p
robl
emes
de
la c
onta
min
ació
. E
l ca
nvi
clim
àtic
: ca
uses
i
cons
eqüè
ncie
s.
Con
sum
resp
onsa
ble.
1.
Exp
licar
com
és
i de
qui
na m
aner
a es
va
orig
inar
l'u
nive
rs i
els
seus
prin
cipa
ls c
ompo
nent
s.
2.
Des
criu
re le
s ca
ract
erís
tique
s pr
inci
pals
del
sis
tem
a so
lar
i id
entif
icar
dife
rent
s tip
us d
'ast
res
i le
s se
ves
cara
cter
ístiq
ues.
3.
Lo
calit
zar
el p
lane
ta T
erra
i la
Llu
na e
n el
sis
tem
a so
lar
i exp
licar
-ne
les
cara
cter
ístiq
ues,
els
mov
imen
ts
i les
con
seqü
ènci
es.
4.
Iden
tific
ar l
es c
apes
de
la T
erra
seg
ons
la s
eva
estru
ctur
a ja
sig
ui in
tern
a o
exte
rna.
5.
E
xplic
ar l
es d
ifere
nts
man
eres
de
repr
esen
tar
la
supe
rfíci
e te
rres
tre.
6.
Des
criu
re c
orre
ctam
ent p
làno
ls i
map
es i
inte
rpre
tar
la s
eva
esca
la i
els
sign
es c
onve
ncio
nals
. 7.
Id
entif
icar
i m
anej
ar e
ls c
once
ptes
de
para
l·lel
s,
mer
idia
ns i
coor
dena
des
geog
ràfiq
ues.
8.
Id
entif
icar
l'at
mos
fera
com
a e
scen
ari d
els
fenò
men
s m
eteo
rolò
gics
, i
expl
icar
la
impo
rtànc
ia d
e la
sev
a cu
ra.
9.
Exp
licar
la d
iferè
ncia
ent
re c
lima
i tem
ps a
tmos
fèric
i in
terp
reta
r map
es d
el te
mps
. 10
. Id
entif
icar
els
ele
men
ts q
ue in
fluei
xen
en e
l clim
a,
expl
icar
com
hi a
ctue
n i a
dqui
rir u
na id
ea b
àsic
a de
cl
ima
i del
s fa
ctor
s qu
e el
det
erm
inen
. 11
. R
econ
èixe
r le
s zo
nes
clim
àtiq
ues
mun
dial
s i
els
tipus
de
clim
es d
'Esp
anya
iden
tific
ant
algu
nes
de le
s se
ves
cara
cter
ístiq
ues
bàsi
ques
. 12
. Ex
plica
r la
hid
rosf
era,
iden
tifica
r i a
nom
enar
mas
ses
i cu
rsos
d'a
igua
, di
fere
ncia
r ai
gües
sup
erfic
ials
i ai
gües
su
bter
ràni
es,
conq
ues
i ve
ssan
ts
hidr
ogrà
fique
s,
i de
scriu
re e
l cicl
e de
l'aig
ua.
13.
Adqu
irir
el c
once
pte
de li
tosf
era,
con
èixe
r al
guns
tipu
s de
roq
ues
i la
sev
a co
mpo
sició
i i
dent
ificar
dife
rent
s m
iner
als
i alg
unes
de
les
seve
s pr
opie
tats
. 14
. E
xplic
ar
què
és
un
pais
atge
i
iden
tific
ar
els
prin
cipa
ls e
lem
ents
que
el c
ompo
nen.
15
. D
escr
iure
les
cara
cter
ístiq
ues
del r
elle
u d'
Esp
anya
i
la s
eva
xarx
a hi
drog
ràfic
a, i
loc
alitz
ar-lo
s en
un
map
a.
16.
Iden
tific
ar le
s pr
inci
pals
uni
tats
del
relle
u d'
Eur
opa,
el
s se
us
clim
es
i la
se
va
xarx
a hi
drog
ràfic
a,
i lo
calit
zar-
los
en u
n m
apa.
17
. E
xplic
ar la
influ
ènci
a de
l com
porta
men
t hum
à en
el
med
i na
tura
l, id
entif
icar
l'ú
s so
sten
ible
del
s re
curs
os
natu
rals
pro
posa
nt u
na s
èrie
de
mes
ures
nec
essà
ries
per
al d
esen
volu
pam
ent s
oste
nibl
e de
lahu
man
itat,
i es
peci
ficar
-ne
els
efec
tes
posi
tius.
18
. E
xplic
ar le
s co
nseq
üènc
ies
que
tene
n le
s no
stre
s ac
cion
s so
bre
el c
lima
i el c
anvi
clim
àtic
.
1.1.
Des
criu
com
és
i de
qui
na m
aner
a es
va
orig
inar
l'u
nive
rs i
n'e
xplic
a el
s pr
inci
pals
com
pone
nts
iden
tific
ant g
alàx
ia, e
stre
lla, p
lane
ta, s
atèl
·lit,
aste
roid
e i c
omet
a.
2.1.
Des
criu
les
cara
cter
ístiq
ues,
els
com
pone
nts
i els
mov
imen
ts d
el s
iste
ma
sola
r, id
entif
ica
el S
ol a
l ce
ntre
del
sis
tem
a so
lar i
loca
litza
els
pla
nete
s se
gons
la s
eva
prox
imita
t.
3.1.
Def
inei
x i r
epre
sent
a el
mov
imen
t de
trans
laci
ó te
rres
tre, l
'eix
de
gir i
els
pol
s ge
ogrà
fics
i ass
ocia
les
esta
cion
s de
l'an
y al
seu
efe
cte
com
bina
t. 3.
2. E
xplic
a el
dia
i la
nit
com
a c
onse
qüèn
cia
de la
rota
ció
terr
estre
i co
m a
uni
tats
per
mes
urar
el t
emps
. 3.
3. D
efin
eix
la tr
ansl
ació
de
la L
luna
i id
entif
ica
i ano
men
a le
s fa
ses
luna
rs.
4.1.
Iden
tific
a, a
nom
ena
i des
criu
les
cape
s de
la T
erra
. 5.
1. E
xplic
a le
s di
fere
nts
repr
esen
taci
ons
de la
Ter
ra, p
làno
ls, m
apes
, pla
nisf
eris
i gl
obus
terr
aqüi
s.
6.1.
Iden
tifica
i cla
ssific
a el
s di
fere
nts
tipus
de
map
es, i
nclo
ent-h
i els
plan
isfer
is, d
efin
eix
què
és l'e
scal
a en
un
map
a i u
tilitz
a i in
terp
reta
els
signe
s co
nven
ciona
ls m
és u
sual
s qu
e hi
pod
en a
parè
ixer.
7.1.
Loc
alitz
a di
fere
nts
punt
s de
la T
erra
utili
tzan
t els
para
l·lel
s i m
erid
ians
i le
s co
orde
nade
s ge
ogrà
fique
s.
8.1.
Ide
ntifi
ca i
ano
men
a fe
nòm
ens
atm
osfè
rics
i de
scriu
les
cau
ses
que
prod
ueix
en l
a fo
rmac
ió d
els
núvo
ls i
les
prec
ipita
cion
s.
8.2.
Exp
lica
la im
portà
ncia
de
cuid
ar l'
atm
osfe
ra i
les
cons
eqüè
ncie
s de
no
fer-
ho.
9.1.
Exp
lica
quin
a és
la d
iferè
ncia
ent
re te
mps
atm
osfè
ric i
clim
a.
9.2.
Iden
tific
a el
s di
fere
nts
apar
ells
de
mes
ura
que
s'ut
ilitz
en p
er a
la re
colli
da d
e da
des
atm
osfè
rique
s, i
les
clas
sific
a se
gons
la in
form
ació
que
pro
porc
ione
n.
9.3.
Des
criu
una
est
ació
met
eoro
lògi
ca, e
xplic
a la
sev
a fu
nció
i co
nfec
cion
a i i
nter
pret
a gr
àfic
s se
nzill
s de
te
mpe
ratu
res
i pre
cipi
taci
ons.
9.
4. In
terp
reta
map
es m
eteo
rolò
gics
sen
zills
i en
dis
tinge
ix e
ls e
lem
ents
prin
cipa
ls.
10.1
. Def
inei
x cl
ima,
n'a
nom
ena
els
elem
ents
i id
entif
ica
els
fact
ors
que
el d
eter
min
en.
11.1
. Exp
lica
què
és u
na z
ona
clim
àtic
a, a
nom
ena
les
tres
zone
s cl
imàt
ique
s de
l pla
neta
i i e
n de
scriu
les
cara
cter
ístiq
ues
prin
cipa
ls.
11.2
. D
escr
iu i
asse
nyal
a en
un
map
a el
s tip
us d
e cl
imes
d'E
span
ya i
les
zone
s qu
e af
ecta
cad
a un
, in
terp
reta
i an
alitz
a cl
imog
ram
es d
e di
fere
nts
terr
itoris
d'E
span
ya i
els
rela
cion
a am
b el
clim
a al
qua
l pe
rtany
. 12
.1.
Def
inei
x hi
dros
fera
, i
iden
tific
a i
anom
ena
mas
ses
i cu
rsos
d'a
igua
i e
xplic
a co
m e
s fo
rmen
les
ai
gües
sub
terr
ànie
s, c
om a
flore
n i c
om s
'hi a
cced
eix.
12
.2.
Des
criu
ord
enad
amen
t les
fase
s en
què
es
prod
ueix
el c
icle
de
l'aig
ua.
12.3
. Dife
renc
ia c
onqu
es i
vess
ants
hid
rogr
àfiq
ues.
12
.4. I
dent
ifica
i an
omen
a el
s tra
ms
d'un
riu
i les
car
acte
rístiq
ues
de c
adas
cun
d'aq
uest
s.
13.1
. Obs
erva
, ide
ntifi
ca, i
exp
lica
la c
ompo
sici
ó de
les
roqu
es i
anom
ena
algu
ns d
els
seus
tipu
s.
13.2
. Id
entif
ica
i ex
plic
a le
s di
ferè
ncie
s en
tre r
oque
s i
min
eral
s, e
n de
scriu
els
uso
s i
les
utili
tats
, i
clas
sific
a al
guns
min
eral
s se
gons
les
seve
s pr
opie
tats
. 14
.1.
Def
inei
x pa
isat
ge,
n'id
entif
ica
els
elem
ents
i ex
plic
a le
s ca
ract
erís
tique
s de
ls p
rinci
pals
pai
satg
es
d'E
span
ya i
Eur
opa,
val
oran
t-ne
la d
iver
sita
t. 15
.1. L
ocal
itza
en u
n m
apa
les
prin
cipal
s un
itats
del
relle
u d'
Espa
nya
i els
seus
ves
sant
s hi
drog
ràfic
s.
15.2
. Situ
a en
un
map
a el
s m
ars,
els
oce
ans
i els
rius
gra
ns d
'Esp
anya
. 16
.1. L
ocal
itza
en u
n m
apa
el re
lleu
d'Eu
ropa
, les
sev
es v
essa
nts
hidr
ogrà
fique
s i e
ls s
eus
clim
es.
16.2
. Rec
onei
x el
s pr
inci
pals
tret
s de
l rel
leu,
els
rius
i el
clim
a d'
Eur
opa.
17
.1. E
xplic
a l'ú
s so
sten
ible
del
s re
curs
os n
atur
als
i pro
posa
i ad
opta
una
sèr
ie d
e m
esur
es i
actu
acio
ns
que
cond
ueix
en a
la m
illor
a de
les
cond
icio
ns a
mbi
enta
ls d
el n
ostre
pla
neta
. 18
.1. E
xplic
a le
s ca
uses
i le
s co
nseq
üènc
ies
del c
anvi
clim
àtic
i le
s ac
tuac
ions
res
pons
able
s pe
r fre
nar-
lo.
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 27
Con
tingu
ts
Crit
eris
d'a
valu
ació
Es
tànd
ards
d'a
pren
enta
tge
aval
uabl
es
Blo
c 3.
Viu
re e
n so
ciet
at
L'or
gani
tzac
ió s
ocia
l, po
lític
a i t
errit
oria
l de
l'E
stat
esp
anyo
l. D
rets
i de
ures
del
s ci
utad
ans.
La
Con
stitu
ció
1978
.
Form
a de
go
vern
. La
m
onar
quia
pa
rlam
entà
ria.
Ent
itats
terr
itoria
ls i
òrga
ns d
e go
vern
. M
anife
stac
ions
cul
tura
ls i
lin
güís
tique
s d'
Esp
anya
. La
Uni
ó E
urop
ea.
La p
obla
ció.
Fac
tors
que
mod
ifiqu
en la
po
blac
ió d
'un
terr
itori.
P
obla
ció
abso
luta
. Den
sita
t de
pobl
ació
. V
aria
bles
dem
ogrà
fique
s.
Dis
tribu
ció
espa
cial
, cre
ixem
ent n
atur
al i
crei
xem
ent
real
de
la
po
blac
ió.
Rep
rese
ntac
ió g
ràfic
a.
Pob
laci
ó d'
Esp
anya
: di
strib
ució
i
evol
ució
. Els
mov
imen
ts m
igra
toris
. P
obla
ció
d'E
urop
a: d
istri
buci
ó i e
volu
ció.
Le
s ac
tivita
ts p
rodu
ctiv
es:
Rec
urso
s na
tura
ls, m
atèr
ies
prim
eres
. P
rodu
ctes
el
abor
ats.
A
rtesa
nia
i in
dúst
ria. L
es fo
rmes
de
prod
ucci
ó.
El s
ecto
r ser
veis
. Le
s ac
tivita
ts e
conò
miq
ues
i els
sec
tors
de
pro
ducc
ió d
'Esp
anya
i E
urop
a.
La
prod
ucci
ó de
bé
ns
i se
rvei
s.
El
cons
um i
la p
ublic
itat.
Edu
caci
ó fin
ance
ra. E
l din
ers.
L'e
stal
vi.
Ocu
pabi
litat
i
espe
rit
empr
ened
or.
L'em
pres
a. A
ctiv
itat i
func
ions
. E
duca
ció
viàr
ia.
Adq
uisi
ció
de
cone
ixem
ents
qu
e co
ntrib
ueix
in
a co
nsol
idar
con
duct
es i
hàb
its v
iaris
co
rrect
es.
1.
Exp
licar
la im
portà
ncia
que
té
la C
onst
ituci
ó pe
r al
fu
ncio
nam
ent
de l'
Est
at e
span
yol,
així
com
els
dre
ts,
els
deur
es i
les
llibe
rtats
que
s'h
i rec
ulle
n.
2.
Iden
tific
ar le
s in
stitu
cion
s po
lítiq
ues
que
es d
eriv
en
de la
Con
stitu
ció.
3.
D
escr
iure
l'o
rgan
itzac
ió
terr
itoria
l de
l'E
stat
es
pany
ol.
4.
Val
orar
la
di
vers
itat
cultu
ral,
soci
al,
polít
ica
i lin
güís
tica
de
l'Est
at
espa
nyol
, i
resp
ecta
r le
s di
ferè
ncie
s.
5.
Iden
tific
ar l'
estru
ctur
a i e
ls fi
ns d
e la
Uni
ó E
urop
ea, i
ex
plic
ar a
lgun
s av
anta
tges
der
ivat
s de
l fet
de
form
ar
part
de la
Uni
ó E
urop
ea.
6.
Com
pren
dre
els
prin
cipa
ls c
once
ptes
dem
ogrà
fics
i la
sev
a re
laci
ó am
b el
s fa
ctor
s ge
ogrà
fics,
soc
ials
, ec
onòm
ics
o cu
ltura
ls.
7.
Dis
tingi
r els
prin
cipa
ls tr
ets
de la
pob
laci
ó es
pany
ola
i eu
rope
a,
expl
icar
-ne
l'evo
luci
ó i
la
dist
ribuc
ió
dem
ogrà
fica,
i re
pres
enta
r-la
grà
ficam
ent.
8.
Des
criu
re e
ls m
ovim
ents
mig
rato
ris d
e la
pob
laci
ó a
Esp
anya
. 9.
E
xplic
ar le
s di
ferè
ncie
s en
tre m
atèr
ies
prim
eres
i el
s pr
oduc
tes
elab
orat
s, i
iden
tific
ar le
s ac
tivita
ts q
ue e
s du
en a
term
e pe
r obt
enir-
los.
10
. Id
entif
icar
les
activ
itats
que
per
tany
en a
cad
ascu
n de
ls
sect
ors
econ
òmic
s,
desc
riure
'n
les
cara
cter
ístiq
ues,
i r
econ
èixe
r le
s pr
inci
pals
act
ivita
ts
econ
òmiq
ues
d'E
span
ya i
Eur
opa.
11
. D
escr
iure
el
func
iona
men
t de
la
publ
icita
t i
les
seve
s tè
cniq
ues,
di
stin
gir
publ
icita
t ed
ucat
iva
i pu
blic
itat c
onsu
mis
ta.
12.
Pre
ndre
con
sciè
ncia
del
val
or d
el d
iner
s i e
ls s
eus
usos
mitj
ança
nt u
n co
nsum
res
pons
able
i el
sen
tit d
e l'e
stal
vi.
13.
Com
pren
dre
els
bene
ficis
qu
e of
erei
x l'e
sper
it em
pren
edor
. 14
. E
xplic
ar
les
cara
cter
ístiq
ues
esse
ncia
ls
d'un
a em
pres
a, e
spec
ifica
r le
s di
fere
nts
activ
itats
i f
orm
es
d'or
gani
tzac
ió q
ue p
oden
aco
mpl
ir i d
istin
gir
entre
els
di
fere
nts
tipus
d'e
mpr
eses
. 15
. C
onèi
xer
i re
spec
tar
les
norm
es d
e ci
rcul
ació
i
fom
enta
r la
segu
reta
t vià
ria e
n to
ts e
ls s
eus
aspe
ctes
.
1.1.
Ide
ntifi
ca,
resp
ecta
i va
lora
els
prin
cipi
s de
moc
ràtic
s m
és im
porta
nts
que
esta
blei
x la
Con
stitu
ció
i ex
plic
a la
impo
rtànc
ia q
ue té
la C
onst
ituci
ó pe
r al f
unci
onam
ent d
e l'E
stat
esp
anyo
l. 2.
1. Id
entif
ica
les
prin
cipa
ls in
stitu
cion
s de
l'E
stat
esp
anyo
l i e
n de
scriu
les
func
ions
i l'o
rgan
itzac
ió.
2.2.
Ide
ntifi
ca i
com
prèn
la
divi
sió
de p
oder
s de
l'E
stat
i q
uine
s só
n le
s at
ribuc
ions
que
rec
ull
la
Con
stitu
ció
per a
cad
ascu
n d'
aque
sts.
3.
1. E
xplic
a l'o
rgan
itzac
ió t
errit
oria
l d'
Espa
nya,
ano
men
a le
s es
truct
ures
bàs
ique
s de
gov
ern
i lo
calitz
a en
m
apes
pol
ítics
les
dife
rent
s co
mun
itats
que
form
en E
span
ya, a
ixí c
om le
s se
ves
prov
ínci
es.
4.1.
Val
ora,
par
tint d
e la
real
itat d
e l'E
stat
esp
anyo
l, la
div
ersi
tat c
ultu
ral,
soci
al, p
olíti
ca i
lingü
ístic
a en
un
mat
eix
terr
itori
com
a fo
nt d
'enr
iqui
men
t cul
tura
l. 5.
1. E
xplic
a qu
è és
la U
nió
Eur
opea
i qu
ins
són
els
seus
obj
ectiu
s po
lític
s i e
conò
mic
s i l
ocal
itza
en u
n m
apa
els
païs
os m
embr
es i
les
seve
s ca
pita
ls.
5.2.
Iden
tific
a le
s pr
inci
pals
inst
ituci
ons
i els
òrg
ans
de g
over
n a
la U
nió
Eur
opea
, en
reco
neix
els
sím
bols
i e
xplic
a en
què
con
sist
eix
el m
erca
t úni
c i l
a zo
na e
uro.
6.
1. D
efin
eix
dem
ogra
fia, c
ompr
èn e
ls p
rinci
pals
con
cept
es d
emog
ràfic
s i e
ls c
alcu
la a
par
tir d
e le
s da
des
de p
obla
ció.
6.
2. D
efin
eix
pobl
ació
d'u
n te
rrito
ri i
iden
tific
a el
s pr
inci
pals
fac
tors
que
hi
inci
deix
en i
els
def
inei
x co
rrec
tam
ent.
6.3.
Inte
rpre
ta u
na p
iràm
ide
de p
obla
ció
i altr
es g
ràfic
s us
ats
en l'
estu
di d
e la
pob
laci
ó.
7.1.
Des
criu
els
prin
cipa
ls tr
ets
de la
pob
laci
ó es
pany
ola
i eur
opea
. 7.
2. E
xplic
a el
pro
cés
de l'
evol
ució
de
la p
obla
ció
a E
span
ya i
a E
urop
a i d
escr
iu la
inci
dènc
ia q
ue h
i han
tin
gut f
acto
rs c
om a
ra l'
espe
ranç
a de
vid
a o
la n
atal
itat.
7.3.
Des
criu
els
fact
ors
que
cond
icio
nen
la d
istri
buci
ó de
la p
obla
ció
espa
nyol
a i e
urop
ea.
7.4.
Situ
a en
un
map
a el
s nu
clis
de
pobl
ació
més
gra
ns a
Esp
anya
i le
s zo
nes
més
den
sam
ent p
obla
des.
7.
5. D
escr
iu la
den
sita
t de
pobl
ació
d'E
span
ya c
ompa
rant
-la m
itjan
çant
grà
fics
amb
la m
itjan
a de
la U
nió
Eur
opea
. 8.
1. E
xplic
a l'è
xode
rura
l, l'e
mig
raci
ó a
Eur
opa
i l'a
rrib
ada
d'em
igra
nts
al n
ostre
paí
s.
8.2.
Ide
ntifi
ca i
des
criu
els
prin
cipa
ls p
robl
emes
act
uals
de
la p
obla
ció:
sup
erpo
blac
ió,
enve
llim
ent,
imm
igra
ció,
etc
. 9.
1. Id
entif
ica
i def
inei
x m
atèr
ies
prim
eres
i pr
oduc
te e
labo
rat i
els
ass
ocia
am
b le
s ac
tivita
ts e
n le
s qu
als
s'ob
tene
n.
9.2.
Des
criu
ord
enad
amen
t el p
rocé
s d'
obte
nció
d'u
n pr
oduc
te fi
ns a
la s
eva
vend
a, i
iden
tific
a el
s se
ctor
s al
s qu
als
perta
nyen
. 10
.1. I
dent
ifica
els
tres
sec
tors
d'a
ctiv
itats
eco
nòm
ique
s i c
lass
ifica
dife
rent
s ac
tivita
ts e
n el
gru
p al
qua
l pe
rtany
en.
10.2
. E
xplic
a le
s ac
tivita
ts r
elle
vant
s de
ls s
ecto
rs p
rimar
i, se
cund
ari i
ter
ciar
i a E
span
ya i
Eur
opa
i les
se
ves
loca
litza
cion
s en
els
terr
itoris
cor
resp
onen
ts.
11.1
. Val
ora
amb
espe
rit c
rític
la fu
nció
de
la p
ublic
itat i
reco
neix
i ex
plic
ale
s tè
cniq
ues
publ
icità
ries
més
ha
bitu
als,
ana
litza
nt e
xem
ples
con
cret
s.
12.1
. Dife
renc
ia e
ntre
dife
rent
s tip
us d
e de
spes
a i a
dapt
a el
seu
pre
ssup
ost a
cad
ascu
n d'
aque
sts.
12
.2. P
lani
fica
els
seus
est
alvi
s pe
r a d
espe
ses
futu
res
elab
oran
t un
petit
pre
ssup
ost p
erso
nal.
12
.3. I
nves
tiga
sobr
e di
fere
nts
estra
tègi
es d
e co
mpr
a, c
ompa
rant
pre
us i
reco
pila
nt in
form
ació
. 13
.1. D
esen
volu
pa la
cre
ativ
itat i
val
ora
la c
apac
itat e
mpr
ened
ora
dels
mem
bres
d'u
na s
ocie
tat.
14
.1. I
dent
ifica
dife
rent
s tip
us d
'em
pres
a se
gons
la s
eva
mid
a i e
l sec
tor
econ
òmic
al q
ual p
erta
nyen
les
activ
itats
que
due
n a
term
e.
14.2
. Des
criu
div
erse
s fo
rmes
d'o
rgan
itzac
ió e
mpr
esar
ial.
14.3
. Def
inei
x te
rmes
sen
zills
rela
cion
ats
amb
el m
ón d
e l'e
mpr
esa
i l'e
cono
mia
, il·l
ustra
nt le
s de
finic
ions
am
b ex
empl
es.
15.1
. E
xplic
a no
rmes
bàs
ique
s de
circ
ulac
ió i
les
con
seqü
ènci
es d
eriv
ades
del
des
cone
ixem
ent
o l'in
com
plim
ent d
'aqu
este
s.
15.2
. Con
eix
el s
igni
ficat
d'a
lgun
s se
nyal
s de
tràn
sit,
reco
neix
la im
portà
ncia
de
resp
ecta
r-lo
s i e
ls u
tilitz
a ta
nt c
om a
via
nant
i c
om a
usu
ari
de m
itjan
s de
tra
nspo
rt (c
orda
r-se
el
cint
uró,
no
mol
esta
r el
co
nduc
tor…
).
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 28
Con
tingu
ts
Crit
eris
d'a
valu
ació
Es
tànd
ards
d'a
pren
enta
tge
aval
uabl
es
Blo
c 4.
Els
rast
res
del t
emps
El t
emps
his
tòric
i la
sev
a m
esur
a.
Les
font
s hi
stòr
ique
s i
la
seva
cl
assi
ficac
ió.
Les
edat
s de
la h
istò
ria: d
urad
a i d
atac
ió
dels
fet
s hi
stòr
ics
sign
ifica
tius
que
les
delim
iten.
Les
líni
es d
el te
mps
. La
pen
ínsu
la Ib
èric
a a
la p
rehi
stòr
ia.
La p
enín
sula
Ibèr
ica
a l'e
dat a
ntig
a.
Els
regn
es p
enin
sula
rs a
l'ed
at m
itjan
a.
La
mon
arqu
ia
hisp
ànic
a a
l'eda
t m
oder
na.
Esp
anya
a l
'eda
t co
ntem
porà
nia
(I):
el
segl
e X
IX.
Esp
anya
a l'
edat
con
tem
porà
nia
(II):
els
segl
es X
X i
XX
I. E
l nos
tre p
atrim
oni h
istò
ric i
cultu
ral.
1.
Exp
licar
les
cara
cter
ístiq
ues
de c
ada
tem
ps h
istò
ric i
certs
es
deve
nim
ents
qu
e ha
n de
term
inat
ca
nvis
fo
nam
enta
ls e
n el
rum
b de
la h
istò
ria.
2.
Util
itzar
les
noci
ons
bàsi
ques
de
succ
essi
ó, d
urad
a i
sim
ulta
neïta
t pe
r or
dena
r te
mpo
ralm
ent
algu
ns f
ets
hist
òric
s i a
ltres
fets
relle
vant
s.
3.
Iden
tific
ar i
loc
alitz
ar e
n el
tem
ps i
en
l'esp
ai e
ls
proc
esso
s i e
ls e
sdev
enim
ents
his
tòric
s m
és re
lleva
nts
de l
a hi
stòr
ia d
'Esp
anya
per
adq
uirir
una
per
spec
tiva
glob
al d
e la
sev
a ev
oluc
ió.
4.
Des
envo
lupa
r la
cur
iosi
tat
per
conè
ixer
les
for
mes
de
vid
a hu
man
a en
el p
assa
t, i v
alor
ar la
impo
rtànc
ia
que
tene
n le
s re
stes
per
al c
onei
xem
ent i
l'es
tudi
de
la
hist
òria
i co
m a
pat
rimon
i cul
tura
l que
s'h
a de
cui
dar
i lle
gar.
5.
Val
orar
la
im
portà
ncia
de
ls
mus
eus,
llo
cs
i m
onum
ents
his
tòric
s co
m a
esp
ais
on s
'ens
enya
i
s'ap
rèn
mos
trant
una
act
itud
de re
spec
te a
l seu
ent
orn
i la
seva
cul
tura
, apr
ecia
nt l'
herè
ncia
cul
tura
l.
1.1.
Def
inei
x el
con
cept
e de
pre
hist
òria
, ide
ntifi
ca la
idea
d'e
dat d
e la
his
tòria
i da
ta le
s ed
ats
de la
his
tòria
as
soci
ades
als
fet
s qu
e en
mar
quen
els
ini
cis
i el
s fin
als,
i a
nom
ena
algu
nes
font
s de
la
hist
òria
re
pres
enta
tives
de
cada
scun
a d'
aque
stes
. 1.
2. E
xplic
a i v
alor
a la
impo
rtànc
ia d
e l'e
scrip
tura
, l'a
gric
ultu
ra i
la r
amad
eria
, com
a d
esco
brim
ents
que
va
n ca
nvia
r pro
fund
amen
t les
soc
ieta
ts h
uman
es.
2.1.
Rec
onei
x el
seg
le c
om a
uni
tat
de m
esur
a de
l te
mps
his
tòric
i l
ocal
itza
fets
situ
ant-l
os c
om a
su
cces
sius
aC
o d
C.
2.2.
Usa
dife
rent
s tè
cniq
ues
per
loca
litza
r en
el t
emps
i en
l'es
pai f
ets
del p
assa
t, i p
erce
p la
dur
ada,
la
sim
ulta
neïta
t i le
s re
laci
ons
entre
els
esd
even
imen
ts.
3.1.
Situ
a en
una
lín
ia d
el t
emps
les
eta
pes
hist
òriq
ues
més
im
porta
nts
de l
es d
ifere
nts
edat
s de
la
hist
òria
a E
span
ya.
3.2.
Iden
tific
a i l
ocal
itza
en e
l tem
ps i
en l'
espa
i els
fets
fona
men
tals
de
la h
istò
ria d
'Esp
anya
i de
scriu
les
prin
cipa
ls c
arac
terís
tique
s de
cad
ascu
na d
'aqu
ests
. 3.
3. E
xplic
a as
pect
es r
elac
iona
ts a
mb
la f
orm
a de
vid
a i o
rgan
itzac
ió s
ocia
l d'E
span
ya d
e le
s di
fere
nts
èpoq
ues
hist
òriq
ues
estu
diad
es.
3.4.
Des
criu
en
ordr
e cr
onol
ògic
els
prin
cipa
ls m
ovim
ents
artí
stic
s i c
ultu
rals
de
les
dife
rent
s et
apes
de
la
hist
òria
d'E
span
ya i
en c
ita e
ls re
pres
enta
nts
més
sig
nific
atiu
s.
3.5.
Exp
lica
la d
iferè
ncia
del
s do
s pe
ríode
s en
els
qua
ls e
s di
vide
ix l
a pr
ehis
tòria
i d
escr
iu l
es
cara
cter
ístiq
ues
bàsi
ques
de
les
form
es d
e vi
da e
n aq
uest
es d
ues
èpoq
ues.
3.
6. D
ata
l'eda
t ant
iga
i des
criu
les
cara
cter
ístiq
ues
bàsi
ques
de
la v
ida
en a
quel
l tem
ps, e
n es
peci
al le
s re
ferid
es a
la ro
man
itzac
ió.
3.7.
Iden
tific
a el
s tre
ts d
istin
tius
de le
s cu
lture
s qu
e va
n co
nviu
re e
n el
s re
gnes
pen
insu
lars
dur
ant l
'eda
t m
itjan
a i d
escr
iu l'
evol
ució
pol
ítica
i el
s di
fere
nts
mod
els
soci
als.
3.
8. E
xplic
a le
s ca
ract
erís
tique
s de
l'e
dat
mod
erna
i c
erts
esd
even
imen
ts q
ue h
an d
eter
min
at c
anvi
s fo
nam
enta
ls e
n el
rum
b de
la h
istò
ria e
n aq
uest
per
íode
de
tem
ps. (
Mon
arqu
ia d
els
Àus
tries
. XV
I-XV
II.
Els
Bor
bons
seg
le X
VIII
). 3.
9. E
xplic
a el
s pr
inci
pals
esd
even
imen
ts q
ue e
s va
n pr
odui
r dur
ant e
l seg
le X
IX i
XX i
que
dete
rmin
en la
no
stra
his
tòria
con
tem
porà
nia.
3.
10. D
escr
iu e
ls tr
ets
cara
cter
ístic
s de
la s
ocie
tat e
span
yola
act
ual,
i en
valo
ra e
l car
àcte
r de
moc
ràtic
i pl
ural
, aix
í com
la p
ertin
ença
a la
Uni
ó E
urop
ea.
4.1.
Id
entif
ica,
va
lora
i
resp
ecta
el
pa
trim
oni
natu
ral,
hist
òric
, cu
ltura
l i
artís
tic
i as
sum
eix
les
resp
onsa
bilit
ats
que
supo
sa la
sev
a co
nser
vaci
ó i m
illor
a.
4.2.
Res
pect
a le
s re
stes
his
tòriq
ues
i les
val
ora
com
un
patri
mon
i que
hem
de
llega
r i r
econ
eix
el v
alor
qu
e el
pat
rimon
i arq
ueol
ògic
mon
umen
tal e
ns a
porta
per
al c
onei
xem
ent d
el p
assa
t. 5.
1. R
espe
cta
i ass
umei
x el
com
porta
men
t que
s'h
a de
com
plir
quan
vis
ita u
n m
useu
o u
n ed
ifici
ant
ic.
5.2.
Apr
ecia
l'h
erèn
cia
cultu
ral
a es
cala
loc
al,
naci
onal
i e
urop
ea c
om a
riq
uesa
com
parti
da q
ue é
s ne
cess
ari c
onèi
xer,
pres
erva
r i c
uida
r.
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 29
c) Llengua castellana i literatura.
L'ensenyament de l'àrea de llengua castellana i literatura al llarg de l'etapa de l'educació primària té com a objectiu el desenvolupament de la competència comunicativa de l'alumnat, entesa en tots els seus vessants: pragmàtic, lingüístic, sociolingüístic i literari. També ha d'aportar les eines i els coneixements necessaris per sortir-se'n satisfactòriament en qualsevol situació comunicativa de la vida familiar, social i professional. Aquests coneixements són els que articulen els processos de comprensió i expressió oral, d'una banda, i de comprensió i expressió escrita, de l'altra. L'estructuració del pensament de l'ésser humà s'efectua a través del llenguatge, d'aquí que aquesta capacitat de comprendre i d'expressar-se sigui el millor instrument d'aprenentatge i el més eficaç.
La finalitat de la reflexió lingüística és el coneixement progressiu de la pròpia llengua, que es produeix quan l'alumne percep l'ús de diferents formes lingüístiques per a diverses funcions, i quan analitza les seves pròpies produccions i les dels que l'envolten per comprendre-les, avaluar-les i, si s'escau, corregir-les. La reflexió literària a través de la lectura, la comprensió i la interpretació de textos significatius afavoreix el coneixement de les possibilitats expressives de la llengua, desenvolupa la capacitat crítica i creativa de l'alumnat, li dóna accés al coneixement d'altres èpoques i cultures i l'enfronta a situacions que enriqueixen la seva experiència del món i afavoreixen el coneixement d'un mateix.
Els elements curriculars de llengua castellana i literatura es vinculen de manera creixent en les diferents etapes i suposen una progressió respecte als sabers i les habilitats adquirits des de l'inici de la vida escolar. L'enfocament comunicatiu centrat en l'ús funcional de la llengua s'articula en els currículums de les diferents etapes al voltant d'un eix, que és l'ús social de la llengua en diferents àmbits: privats i públics, familiars i escolars.
L'àrea de llengua castellana i literatura en l'educació primària té com a finalitat el desenvolupament de les destreses bàsiques en l'ús de la llengua: escoltar, parlar, llegir i escriure, de manera integrada. L'adquisició d'aquestes destreses comunicatives només es pot aconseguir a través de la lectura de diferents classes de textos, de la seva comprensió i de la reflexió sobre aquests, tenint present que aquesta no s'ha d'organitzar al voltant de sabers disciplinars estancs i descontextualitzats que prolonguen la separació entre la reflexió lingüística i l'ús de la llengua, o entre la reflexió literària i el plaer de llegir, sinó que s'han d'ajustar a la realitat canviant d'un individu que viu immers en una societat digital i que és capaç de buscar informació de manera immediata a través de les tecnologies de la informació i la comunicació.
L'organització en blocs de contingut no pretén jerarquitzar els aprenentatges dins de l'aula, sinó que respon a les destreses bàsiques que ha de manejar un alumne per ampliar progressivament la seva capacitat de comprensió i expressió oral i escrita, així com la seva educació literària.
La forma de parlar i d'escoltar d'una persona determina la percepció que els altres tenen d'ella. És, per tant, imprescindible dotar l'alumnat d'estratègies que afavoreixin un aprenentatge correcte d'aquesta dimensió oral de la competència comunicativa i que li asseguri un maneig efectiu de les situacions de comunicació en els àmbits personal, social, acadèmic i professional al llarg de la seva vida. Amb el bloc 1, Comunicació oral: escoltar i parlar, es busca que l'alumnat vagi adquirint les habilitats necessàries per comunicar amb precisió les seves pròpies idees, efectuar discursos cada vegada més elaborats d'acord amb una situació comunicativa, escoltar de forma activa i interpretar de manera correcta les idees dels altres. Les propostes metodològiques d'aquest bloc van adreçades a millorar la gestió de les relacions socials a través del diàleg i a perfeccionar la planificació, l'exposició i l'argumentació dels propis discursos orals. S'ha integrat l'autoavaluació en aquest procés d'ensenyament i aprenentatge, així com l'avaluació de les pràctiques orals dels altres, amb l'objectiu de fer explícites les carències i el progrés de l'alumnat i que aquest, al seu torn, sigui capaç de reconèixer les seves dificultats per
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 30
millorar-les; la integració de les tecnologies a l'aula ha d'afavorir el plantejament integral d'aquestes estratègies, que van des de l'anàlisi de discursos i debats audiovisuals fins a l'avaluació de discursos propis i aliens gravats i projectats. Les pràctiques orals, com ara exposicions o debats, han de formar part de l'activitat quotidiana de l'aula en totes les àrees del currículum.
La lectura i l'escriptura són els instruments a través dels quals es posen en marxa els processos cognitius que elaboren el coneixement del món, dels altres i d'un mateix i, per tant, exerceixen un paper fonamental com a eines d'adquisició de nous aprenentatges al llarg de la vida. Amb els blocs 2 i 3, Comunicació escrita: llegir i escriure, es persegueix que l'alumnat sigui capaç d'entendre textos de diferent grau de complexitat i de gèneres diversos, i que reconstrueixi les idees explícites i implícites en el text amb la finalitat d'elaborar el seu propi pensament crític i creatiu. Comprendre un text implica posar en marxa una sèrie d'estratègies de lectura que s'han de practicar a l'aula i s'han de projectar en totes les esferes de la vida i en tot tipus de lectura: llegir per obtenir informació, llegir per aprendre la pròpia llengua i llegir per plaer. Així mateix, l'ensenyament dels processos d'escriptura pretén aconseguir que l'alumne prengui consciència d'aquesta com un procediment estructurat en tres parts: planificació de l'escrit, redacció a partir d'esborranys d'escriptura i revisió d'esborranys abans de redactar el text definitiu. L'avaluació s'aplica no només al producte final, elaborat de manera individual o en grup, sinó sobretot al procés: s'avalua i s'ensenya a avaluar tot el desenvolupament del text escrit a partir de les produccions dels mateixos alumnes. La revisió en grup s'ha d'admetre com a pràctica habitual en aquests casos per afavorir l'aprenentatge autònom. De la mateixa manera, per progressar en el domini de les tècniques d'escriptura, és necessari adquirir els mecanismes que permetin a l'alumne diferenciar i utilitzar els diferents gèneres discursius apropiats a cada context (familiar, personal, acadèmic, social) en totes les àrees del currículum.
Tots els éssers humans posseïm una capacitat innata per comunicar-nos a través d'elements verbals o extraverbals que ens permeten interactuar amb el món que ens envolta, amb formes cada vegada més complexes. El bloc 4, Coneixement de la llengua, respon a la necessitat de reflexió sobre els mecanismes lingüístics que regulen la comunicació, i s'allunya de la pretensió d'utilitzar els coneixements lingüístics com un fi en si mateixos per tornar-los la seva funcionalitat original: servir de base per a l'ús correcte de la llengua. El coneixement de la llengua dins de l'aula d'educació primària es planteja com l'aprenentatge progressiu de les habilitats lingüístiques, així com la construcció de competències en els usos discursius del llenguatge a partir del coneixement i la reflexió necessaris per apropiar-se de les regles gramaticals i ortogràfiques, imprescindibles, per parlar, llegir i escriure correctament en totes les esferes de la vida. Els continguts s'estructuren al voltant de quatre eixos fonamentals: el primer és l'observació reflexiva de la paraula, el seu ús i els seus valors significatius i expressius dins d'un discurs, d'un text i d'una oració; el segon se centra en les relacions gramaticals que s'estableixen entre les paraules i els grups de paraules dins del text; el tercer aprofundeix en les relacions textuals que fonamenten el discurs; i el quart se centra en les varietats lingüístiques de la llengua. La reflexió metalingüística està integrada en l'activitat verbal i en tots els nivells (discursiu, textual i oracional), i intervé en els processos d'aprenentatge de la llengua oral i la llengua escrita a través de les diferents fases de producció (planificació, textualizació i revisió), cosa que ha d'aportar a l'alumnat els mecanismes necessaris per al coneixement actiu i autònom de la seva pròpia llengua al llarg de la vida.
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 31
El bloc 5, Educació literària, assumeix l'objectiu de fer dels alumnes i les alumnes lectors cultes i competents, implicats en un procés de formació lectora que continuï al llarg de tota la vida. Per a això és necessari alternar la lectura, la comprensió i la interpretació d'obres literàries properes als seus gustos personals i a la seva maduresa cognitiva amb la de textos literaris i obres completes que aportin el coneixement bàsic sobre algunes obres representatives de la nostra literatura.
La informació i la interpretació de textos o obres no és unidireccional de professor a alumne, sinó que és aquest últim el que ha d'anar adquirint, amb el guia del docent, els recursos personals propis d'un lector actiu, capaç de veure en l'obra literària una finestra oberta a la realitat i a la fantasia i un mirall en el qual prendre consciència de si mateix i del món que l'envolta. De la mateixa manera, aquesta presa de consciència del món i d'un mateix es veu afavorida per l'activitat lúdica i creativa de l'alumnat en la producció de textos personals d'intenció literària.
En resum, l'eix del currículum bàsic d'aquesta àrea o matèria persegueix l'objectiu últim de crear ciutadans conscients i interessats en el desenvolupament i la millora de la seva competència comunicativa, capaços d'interactuar satisfactòriament en tots els àmbits que formen i han de formar part de la seva vida. Això exigeix una reflexió sobre els mecanismes d'usos orals i escrits de la seva pròpia llengua, i la capacitat d'interpretar i valorar el món i de formar les seves pròpies opinions a través de la lectura crítica de les obres literàries més importants de tots els temps.
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 32
Llen
gua
cast
ella
na i
liter
atur
a
Con
tingu
ts
Crit
eris
d'a
valu
ació
Es
tànd
ards
d'a
pren
enta
tge
aval
uabl
es
Blo
c 1.
Com
unic
ació
ora
l: pa
rlar i
esc
olta
r
Situ
acio
ns d
e co
mun
icac
ió,
espo
ntàn
ies
o di
rigid
es,
utili
tzan
t un
dis
curs
ord
enat
i
cohe
rent
. C
ompr
ensi
ó i
expr
essi
ó de
m
issa
tges
ve
rbal
s i n
o ve
rbal
s.
Est
ratè
gies
i
norm
es
per
a l'in
terc
anvi
co
mun
icat
iu:
parti
cipa
ció,
ex
posi
ció
clar
a, o
rgan
itzac
ió d
el d
iscu
rs,
esco
lta,
resp
ecte
al
torn
de
para
ula,
pap
er d
e m
oder
ador
, en
tona
ció
adeq
uada
, re
spec
te p
els
sent
imen
ts,
expe
riènc
ies,
id
ees,
op
inio
ns
i co
neix
emen
ts
dels
al
tres.
E
xpre
ssió
i
prod
ucci
ó de
te
xtos
or
als
sego
ns
la
seva
tip
olog
ia:
narr
atiu
s,
desc
riptiu
s,
argu
men
tatiu
s,
expo
sitiu
s,
inst
ruct
ius,
info
rmat
ius
i per
suas
ius.
C
reac
ió d
e te
xtos
lite
raris
en
pros
a o
en
vers
, va
lora
nt
el
sent
it es
tètic
i
la
crea
tivita
t: co
ntes
, po
emes
, en
devi
nalle
s, c
anço
ns i
teat
re.
Com
pren
sió
de te
xtos
ora
ls s
egon
s la
sev
a tip
olog
ia:
narr
atiu
s,
desc
riptiu
s,
info
rmat
ius,
ins
truct
ius
i ar
gum
enta
tius,
et
c.
Sen
tit
glob
al
del
text
. Id
ees
prin
cipa
ls i
sec
undà
ries.
Am
plia
ció
del
voca
bula
ri. B
ancs
de
para
ules
. V
alor
ació
del
s co
ntin
guts
tra
nsm
esos
pel
te
xt.
Ded
ucci
ó de
le
s pa
raul
es
pel
cont
ext.
Rec
onei
xem
ent
d'id
ees
no
expl
ícite
s. R
esum
ora
l. A
udic
ió
i re
prod
ucci
ó de
te
xtos
br
eus,
se
nzill
s i q
ue e
stim
ulin
l'in
terè
s de
l nen
. D
ram
atitz
acio
ns d
e te
xtos
lite
raris
ada
ptat
s a
l'eda
t i d
e pr
oduc
cion
s pr
òpie
s.
Est
ratè
gies
per
util
itzar
el
lleng
uatg
e or
al
com
a
inst
rum
ent
de
com
unic
ació
i
apre
nent
atge
: es
colta
r, re
colli
r da
des,
pr
egun
tar.
Par
ticip
ació
en
enqu
este
s i
entre
vist
es.
Com
enta
ri or
al
i ju
dici
pe
rson
al.
1.
Par
ticip
ar e
n si
tuac
ions
de
com
unic
ació
, diri
gide
s o
espo
ntàn
ies,
re
spec
tant
le
s no
rmes
de
la
co
mun
icac
ió: t
orn
de p
arau
la, o
rgan
itzar
el d
iscu
rs,
esco
ltar i
inco
rpor
ar le
s in
terv
enci
ons
dels
altr
es.
2.
Inte
grar
i r
econ
èixe
r la
inf
orm
ació
ver
bal
i no
ve
rbal
del
s di
scur
sos
oral
s.
3.
Exp
ress
ar-s
e de
m
aner
a or
al
per
satis
fer
nece
ssita
ts d
e co
mun
icac
ió e
n di
fere
nts
situ
acio
ns
amb
voca
bula
ri pr
ecís
i es
truct
ura
cohe
rent
. 4.
C
ompr
endr
e m
issa
tges
ora
ls i
ana
litza
r-lo
s am
b se
ntit
críti
c.
5.
Am
plia
r el
vo
cabu
lari
per
acon
segu
ir un
a ex
pres
sió
prec
isa
utili
tzan
t el
di
ccio
nari
com
a
recu
rs b
àsic
. 6.
C
ompr
endr
e el
sen
tit g
loba
l de
ls t
exto
s or
als,
re
cone
ixen
t le
s id
ees
prin
cipa
ls
i se
cund
àrie
s i
iden
tific
ant i
dees
o v
alor
s no
exp
lícits
. 7.
M
emor
itzar
i
repr
odui
r te
xtos
br
eus
i se
nzill
s pr
oper
s al
s se
us g
usto
s i i
nter
esso
s, u
tilitz
ant a
mb
corr
ecci
ó i
crea
tivita
t le
s di
fere
nts
estra
tègi
es d
e co
mun
icac
ió o
ral q
ue h
an e
stud
iat.
8.
Com
pren
dre
text
os o
rals
seg
ons
la s
eva
tipol
ogia
: na
rrat
ius,
de
scrip
tius,
in
form
atiu
s,
inst
ruct
ius
i ar
gum
enta
tius,
etc
. 9.
P
rodu
ir te
xtos
ora
ls b
reus
i se
nzill
s de
ls g
èner
es
més
hab
itual
s i
dire
ctam
ent
rela
cion
ats
amb
les
activ
itats
de
l'a
ula,
im
itant
m
odel
s:
narr
atiu
s,
desc
riptiu
s, a
rgum
enta
tius,
exp
ositi
us,
inst
ruct
ius,
in
form
atiu
s i p
ersu
asiu
s.
10.
Util
itzar
de
man
era
efec
tiva
el ll
engu
atge
ora
l per
co
mun
icar
-se
i ap
rend
re
i se
r ca
paç
d'es
colta
r ac
tivam
ent,
reco
llir
dade
s pe
rtine
nts
als
obje
ctiu
s de
com
unic
ació
, pr
egun
tar
i rep
regu
ntar
, pa
rtici
par
en e
nque
stes
i e
ntre
vist
es i
exp
ress
ar o
ralm
ent
amb
clar
edat
el j
udic
i per
sona
l pro
pi,
d'ac
ord
amb
la s
eva
edat
. 11
. V
alor
ar e
ls m
itjan
s de
com
unic
ació
soc
ial c
om a
in
stru
men
t d'a
pren
enta
tge
i d'a
ccés
a in
form
acio
ns i
expe
riènc
ies
d'al
tres
pers
ones
.
1.1.
Util
itza
la l
leng
ua o
ral
amb
dife
rent
s fin
alita
ts (
acad
èmic
a, s
ocia
l i
lúdi
ca)
i co
m a
for
ma
de
com
unic
ació
i d'
expr
essi
ó pe
rson
al (s
entim
ents
, em
ocio
ns...
) en
dife
rent
s àm
bits
. 1.
2. T
rans
met
les
idee
s am
b cl
ared
at, c
oher
ènci
a i c
orre
cció
. 1.
3. E
scol
ta a
tent
amen
t le
s in
terv
enci
ons
dels
com
pany
s i s
egue
ix le
s es
tratè
gies
i le
s no
rmes
per
a
l'inte
rcan
vi c
omun
icat
iu m
ostra
nt r
espe
cte
i con
side
raci
ó pe
r les
idee
s, e
ls s
entim
ents
i le
s em
ocio
ns
dels
altr
es.
1.4.
Apl
ica
les
norm
es s
ocio
com
unic
ativ
es:
esco
lta a
ctiv
a, e
sper
a de
tor
ns,
parti
cipa
ció
resp
ectu
osa,
ad
equa
ció
a la
inte
rven
ció
de l'
inte
rlocu
tor i
cer
tes
norm
es d
e co
rtesi
a.
2.1.
Utili
tza
cons
cient
men
t rec
urso
s lin
güís
tics
i no
lingü
ístic
s pe
r com
unica
r-se
en le
s in
tera
ccio
ns o
rals.
3.
1. S
'exp
ress
a am
b un
a pr
onun
ciac
ió i
una
dicc
ió c
orre
ctes
: arti
cula
ció,
ritm
e, e
nton
ació
i vo
lum
. 3.
2. E
xpre
ssa
les
seve
s pr
òpie
s id
ees
com
pren
sible
men
t, su
bstit
uint
ele
men
ts b
àsics
del
mod
el d
onat
. 3.
3. P
artic
ipa
activ
amen
t en
la c
onve
rsa
cont
esta
nt p
regu
ntes
i fe
nt c
omen
taris
rela
cion
ats
amb
el te
ma
de la
con
vers
a.
3.4.
Par
ticip
a ac
tivam
ent i
de
man
era
cons
truct
iva
en le
s ta
sque
s d'
aula
. 4.
1. M
ostra
una
act
itud
d'es
colta
act
iva.
4.
2. C
ompr
èn la
info
rmac
ió g
ener
al e
n te
xtos
ora
ls d
'ús
habi
tual
. 4.
3. In
terp
reta
el s
entit
d'e
lem
ents
bàs
ics d
el te
xt n
eces
saris
per
a la
com
pren
sió g
loba
l (lè
xic, l
ocuc
ions
). 5.
1. U
tilitz
a un
voc
abul
ari
esca
ient
a l
a se
va e
dat
en l
es s
eves
exp
ress
ions
ade
quad
es p
er a
les
di
fere
nts
func
ions
del
llen
guat
ge.
5.2.
Util
itza
el d
icci
onar
i de
man
era
habi
tual
en
el s
eu tr
ebal
l esc
olar
. 5.
3.
Dife
renc
ia
pel
cont
ext
el
sign
ifica
t de
co
rres
pond
ènci
es
idèn
tique
s fo
nem
a-gr
afia
(p
arau
les
hom
òfon
es, h
omòn
imes
, par
ònim
es, p
olis
èmiq
ues)
. 6.
1 Id
entif
ica
el te
ma
del t
ext.
6.2.
És
capa
ç d'
obte
nir l
es p
rinci
pals
idee
s d'
un te
xt.
6.3.
Res
umei
x un
text
dis
tingi
nt le
s id
ees
prin
cipa
ls i
les
secu
ndàr
ies.
7.
1. R
epro
duei
x de
mem
òria
bre
uste
xtos
lite
raris
o n
o lite
raris
prò
xim
s al
s se
us g
usto
s i i
nter
esso
s, u
tilitz
ant
amb
corre
cció
i cr
eativ
itat l
es d
ifere
nts
estra
tègi
es d
e co
mun
icac
ió o
ral q
ue h
an e
stud
iat.
8.1.
Act
ua e
n re
spos
ta a
les
ordr
es o
les
inst
rucc
ions
don
ades
per
por
tar a
term
e ac
tivita
ts d
iver
ses.
8.
2. R
espo
n de
man
era
corr
ecta
a p
regu
ntes
con
cern
ents
a la
com
pren
sió
liter
al, i
nter
pret
ativ
a i c
rític
a de
l tex
t, i i
nfer
eix
el s
entit
d'e
lem
ents
no
expl
ícits
en
els
text
os o
rals
. 8.
3. U
tilitz
a la
info
rmac
ió r
ecol
lida
per
porta
r a
term
e di
vers
es a
ctiv
itats
en
situ
acio
ns d
'apr
enen
tatg
e in
divi
dual
o c
ol·le
ctiu
. 9.
1. R
epro
duei
x co
mpr
ensi
blem
ent t
exto
s or
als
senz
ills
i bre
us im
itant
mod
els.
9.
2. R
ecor
da a
lgun
es id
ees
bàsi
ques
d'u
n te
xt e
scol
tat i
les
expr
essa
ora
lmen
t en
resp
osta
a p
regu
ntes
di
rect
es.
9.3.
Org
anitz
a i p
lani
fica
el d
iscu
rs a
dequ
ant-s
e a
la s
ituac
ió d
e co
mun
icac
ió i
a le
s di
fere
nts
nece
ssita
ts
com
unic
ativ
es (n
arra
r, de
scriu
re, i
nfor
mar
-se,
dia
loga
r) u
tilitz
ant e
ls re
curs
os li
ngüí
stic
s pe
rtine
nts.
10
.1 U
tilitz
a de
man
era
efec
tiva
el ll
engu
atge
ora
l per
com
unic
ar-s
e i a
pren
dre,
esc
olta
act
ivam
ent,
i re
cull
dade
s pe
rtine
nts
als
obje
ctiu
s de
la c
omun
icac
ió.
11.1
. Res
umei
x en
trevi
stes
, not
ície
s, d
ebat
s in
fant
ils…
pro
cede
nts
de la
ràdi
o, te
levi
sió
o In
tern
et.
11.2
. Tr
ansf
orm
a en
not
ície
s fe
ts q
uotid
ians
prò
xim
s a
la s
eva
real
itat
ajus
tant
-se
a l'e
stru
ctur
a i
el
lleng
uatg
e pr
opis
del
gèn
ere
i im
itant
mod
els.
11
.3. F
a en
trevi
stes
diri
gide
s.
11.4
. Pre
para
repo
rtatg
es s
obre
tem
es d
'inte
ress
os p
ròxi
ms,
seg
uint
mod
els.
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 33
Con
tingu
ts
Crit
eris
d'a
valu
ació
Es
tànd
ards
d'a
pren
enta
tge
aval
uabl
es
Blo
c 2.
Com
unic
ació
esc
rita:
lleg
ir
Rec
urso
s gr
àfic
s en
la c
omun
icac
ió e
scrit
a.
Con
solid
ació
de
l si
stem
a de
le
ctoe
scrip
tura
. C
ompr
ensi
ó de
tex
tos
llegi
ts e
n ve
u al
ta i
en s
ilenc
i. A
udic
ió d
e di
fere
nts
tipus
de
text
os.
Com
pren
sió
de
text
os
sego
ns
la
seva
tip
olog
ia.
Lect
ura
de
dife
rent
s tip
us
de
text
: de
scrip
tius,
ar
gum
enta
tius,
ex
posi
tius,
in
stru
ctiu
s, li
tera
ris.
Est
ratè
gies
per
a la
com
pren
sió
lect
ora
de
text
os: t
ítol.
Il·lu
stra
cion
s. P
arau
les
clau
. C
apíto
ls.
Rel
ectu
ra.
Ant
icip
ació
d'
hipò
tesi
s i
com
prov
ació
. S
ínte
si.
Est
ruct
ura
del
text
. Ti
pus
de
text
os.
Con
text
. D
icci
onar
i. S
entit
gl
obal
de
l te
xt.
Idee
s pr
inci
pals
i
secu
ndàr
ies.
R
esum
. G
ust p
er la
lect
ura.
Hàb
it le
ctor
. Lec
tura
de
dife
rent
s te
xtos
com
a f
ont
d'in
form
ació
, de
del
it i d
e di
vers
ió.
Iden
tific
ació
i
valo
raci
ó cr
ítica
de
ls
mis
satg
es i
valo
rs tr
ansm
esos
pel
text
. Ú
s de
la
bi
blio
teca
pe
r a
la
rece
rca
d'in
form
ació
i ut
ilitz
ació
d'a
ques
ta c
om a
fo
nt d
'apr
enen
tatg
e.
Crít
ica
dels
mis
satg
es i
valo
rs t
rans
mes
os
per u
n te
xt s
enzi
ll.
Sel
ecci
ó de
llib
res
sego
ns e
l gus
t per
sona
l. P
la le
ctor
.
1.
Lleg
ir en
veu
alta
dife
rent
s te
xtos
, am
b flu
ïdes
a i
ento
naci
ó ad
equa
da.
2.
Com
pren
dre
dife
rent
s tip
us d
e te
xtos
ada
ptat
s a
l'eda
t i u
tilitz
ant l
a le
ctur
a co
m a
mitj
à pe
r am
plia
r el
voca
bula
ri i f
ixar
l'or
togr
afia
cor
rect
a.
3.
Lleg
ir en
si
lenc
i di
fere
nts
text
os
i va
lora
r el
pr
ogré
s en
la v
eloc
itat i
la c
ompr
ensi
ó.
4.
Res
umir
un
text
lle
git
refle
ctin
t l'e
stru
ctur
a i
dest
acan
t les
idee
s pr
inci
pals
i se
cund
àrie
s.
5.
Util
itzar
est
ratè
gies
per
a la
com
pren
sió
de te
xtos
d'
índo
le d
iver
sa.
6.
Lleg
ir pe
r in
icia
tiva
pròp
ia
dife
rent
s tip
us
de
text
os.
7.
Util
itzar
tex
tos
cien
tífic
s en
dife
rent
s su
ports
per
re
colli
r in
form
ació
, am
plia
r co
neix
emen
ts i
apl
icar
-lo
s a
treba
lls p
erso
nals
. 8.
C
once
ntra
r-se
a e
nten
dre
i int
erpr
etar
el s
igni
ficat
de
ls te
xtos
lleg
its.
9.
Util
itzar
les
TIC
de
man
era
efic
ient
i re
spon
sabl
e pe
r a la
rece
rca
i el t
ract
amen
t de
la in
form
ació
. 10
. P
orta
r a
term
e el
pla
lect
or q
ue d
oni r
espo
sta
a un
a pl
anifi
caci
ó si
stem
àtic
a de
mill
ora
de l'
efic
àcia
le
ctor
a i f
omen
ti el
gus
t per
la le
ctur
a.
1.1.
Lle
geix
en
veu
alta
dife
rent
s tip
us d
e te
xtos
apr
opia
ts a
la
seva
eda
t am
b ve
loci
tat,
fluïd
esa
i en
tona
ció
adeq
uada
. 1.
2. D
esco
dific
a am
b pr
ecis
ió i
rapi
desa
qua
lsev
ol ti
pus
de p
arau
les.
2.
1. E
ntén
el m
issa
tge,
de
man
era
glob
al, i
iden
tific
a le
s id
ees
prin
cipa
ls i
les
secu
ndàr
ies
dels
text
os
llegi
ts a
par
tir d
e la
lect
ura
d'un
text
en
veu
alta
. 2.
2. M
ostra
com
pren
sió,
am
b ce
rt gr
au d
e de
tall,
de
dife
rent
s tip
us d
e te
xtos
no
liter
aris
(ex
posi
tius,
na
rrat
ius,
des
crip
tius
i arg
umen
tatiu
s) i
de te
xtos
de
la v
ida
quot
idia
na.
3.1.
Lle
geix
en
sile
nci a
mb
la v
eloc
itat a
dequ
ada
text
os d
e di
fere
nt c
ompl
exita
t. 3.
2. F
a le
ctur
es e
n si
lenc
i i re
sum
eix
breu
men
t els
text
os ll
egits
. 4.
1. C
apta
el p
ropò
sit d
'aqu
ests
. Ide
ntifi
ca le
s pa
rts d
e l'e
stru
ctur
a or
gani
tzat
iva
dels
text
os i
n'an
alitz
a la
pr
ogre
ssió
tem
àtic
a.
4.2.
Ela
bora
resu
ms
de te
xtos
lleg
its. I
dent
ifica
els
ele
men
ts c
arac
terís
tics
dels
dife
rent
s tip
us d
e te
xtos
. 4.
3. R
econ
eix
algu
ns m
ecan
ism
es d
e co
hesi
ó en
dife
rent
s tip
us d
e te
xt.
4.4.
Pro
duei
x es
quem
es a
par
tir d
e te
xtos
exp
ositi
us.
5.1.
Inte
rpre
ta e
l val
or d
el tí
tol i
les
il·lu
stra
cion
s.
5.2.
Mar
ca le
s pa
raul
es c
lau
d'un
text
que
aju
den
a la
com
pren
sió
glob
al.
5.3.
Act
iva
cone
ixem
ents
pre
vis
i s'a
juda
d'a
ques
ts p
er c
ompr
endr
e un
text
. 5.
4. E
fect
ua in
ferè
ncie
s i f
orm
ula
hipò
tesi
s.
5.5.
Com
prèn
la in
form
ació
que
con
tene
n el
s gr
àfic
s, i
esta
blei
x re
laci
ons
amb
la in
form
ació
que
apa
reix
en
el t
ext r
elac
iona
da a
mb
aque
sts.
5.
6. In
terp
reta
esq
uem
es d
e cl
au, n
úmer
os, m
apes
con
cept
uals
sen
zills
. 6.
1. T
é pr
ogra
mat
un
tem
ps s
etm
anal
per
lleg
ir di
fere
nts
text
os.
6.2.
Lle
geix
vol
untà
riam
ent t
exto
s pr
opos
ats
pel m
estre
o la
mes
tra.
7.1.
És
capa
ç de
con
sulta
r dife
rent
s fo
nts
bibl
iogr
àfiq
ues
i tex
tos
de s
upor
t inf
orm
àtic
per
obt
enir
dade
s i
info
rmac
ió p
er p
orta
r a te
rme
treba
lls in
divi
dual
s o
en g
rup.
8.
1. D
edue
ix e
l sig
nific
at d
e pa
raul
es i
expr
essi
ons
amb
ajud
a de
l con
text
. 8.
2. C
ompr
èn te
xtos
per
iodí
stic
s i p
ublic
itaris
. Ide
ntifi
ca la
sev
a in
tenc
ió c
omun
icat
iva.
Dife
renc
ia e
ntre
in
form
ació
, opi
nió
i pub
licita
t.
8.3.
Inf
erei
x, i
nter
pret
a i
form
ula
hipò
tesi
s so
bre
el c
ontin
gut.
Sap
rel
acio
nar
els
elem
ents
lin
güís
tics
amb
els
no li
ngüí
stic
s en
els
text
os p
erio
díst
ics
i pub
licita
ris.
8.4.
Est
able
ix r
elac
ions
ent
re l
es i
l·lus
traci
ons
i el
s co
ntin
guts
del
tex
t, pl
ante
ja h
ipòt
esis
, ef
ectu
a pr
edic
cion
s i i
dent
ifica
en
la le
ctur
a el
tipu
s de
text
i la
inte
nció
. 8.
5. In
terp
reta
el l
leng
uatg
e fig
urat
, met
àfor
es, p
erso
nific
acio
ns, h
ipèr
bole
s i j
ocs
de p
arau
les
en te
xtos
pu
blic
itaris
. 9.
1. S
ap u
tilitz
ar e
ls m
itjan
s in
form
àtic
s pe
r obt
enir
info
rmac
ió.
9.2.
És
capa
ç d'
inte
rpre
tar l
a in
form
ació
i fe
r-ne
un
resu
m.
10.1
. U
tilitz
a la
bib
liote
ca p
er l
ocal
itzar
un
llibr
e de
term
inat
am
b se
gure
tat
i au
tono
mia
, ap
lican
t le
s no
rmes
de
func
iona
men
t d'u
na b
iblio
teca
. 10
.2. E
xpos
a el
s ar
gum
ents
de
lect
ures
fete
s i r
et c
ompt
e d'
algu
nes
refe
rènc
ies
bibl
iogr
àfiq
ues:
aut
or,
edito
rial,
gène
re, i
l·lus
traci
ons.
10
.3.
Sel
ecci
ona
lect
ures
am
b cr
iteri
pers
onal
, ex
pres
sa e
l gu
st p
er l
a le
ctur
a de
div
erso
s gè
nere
s lit
erar
is c
om a
font
d'e
ntre
teni
men
t, i m
anife
sta
la s
eva
opin
ió s
obre
els
text
os ll
egits
.
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 34
Con
tingu
ts
Crit
eris
d'a
valu
ació
Es
tànd
ards
d'a
pren
enta
tge
aval
uabl
es
Blo
c 3.
Com
unic
ació
esc
rita:
esc
riure
Pro
ducc
ió
de
text
os
per
com
unic
ar
cone
ixem
ents
, ex
periè
ncie
s i
nece
ssita
ts:
narr
acio
ns,
desc
ripci
ons,
te
xtos
ex
posi
tius,
ar
gum
enta
tius
i pe
rsua
sius
, poe
mes
, dià
legs
, ent
revi
stes
i e
nque
stes
. C
ohes
ió d
el t
ext:
enlla
ços,
sub
stitu
cion
s lè
xiqu
es, m
ante
nim
ent d
el te
mps
ver
bal,
punt
uaci
ó.
Cre
ació
de
text
os u
tilitz
ant
el l
leng
uatg
e ve
rbal
i
no
verb
al
amb
inte
nció
in
form
ativ
a: c
arte
lls p
ublic
itaris
. Anu
ncis
. C
òmic
s.
Nor
mes
i es
tratè
gies
per
a la
pro
ducc
ió d
e te
xtos
: pl
anifi
caci
ó (fu
nció
, de
stin
atar
i, es
truct
ura.
..).
Rev
isió
i m
illor
a de
l tex
t.
Apl
icac
ió
de
les
norm
es
orto
gràf
ique
s i
sign
es d
e pu
ntua
ció
(pun
t, co
ma,
pun
t i
com
a,
guió
, do
s pu
nts,
ra
tlla,
si
gnes
d'
ento
naci
ó,
parè
ntes
is,
com
etes
). A
ccen
tuac
ió
Cal
·ligr
afia
. Ord
re i
pres
enta
ció.
D
icta
ts.
Pla
d'e
scrip
tura
.
1.
Pro
duir
text
os
amb
dife
rent
s in
tenc
ions
co
mun
icat
ives
am
b co
herè
ncia
, re
spec
tant
la s
eva
estru
ctur
a i
aplic
ant
les
regl
es
orto
gràf
ique
s,
cuid
ant l
a ca
l·lig
rafia
, l'o
rdre
i la
pre
sent
ació
. 2.
A
plic
ar t
otes
les
fase
s de
l pro
cés
d'es
crip
tura
en
la
prod
ucci
ó de
te
xtos
es
crits
d'
índo
le
dife
rent
: pl
anifi
caci
ó,
text
ualit
zaci
ó,
revi
sió
i re
escr
iptu
ra,
utili
tzan
t es
quem
es i
map
es c
once
ptua
ls,
aplic
ant
estra
tègi
es
de
tract
amen
t de
la
in
form
ació
, re
dact
ant
els
text
os
amb
clar
edat
, pr
ecis
ió
i co
rrecc
ió,
revi
sant
-los
per
mill
orar
-los
i av
alua
nt,
amb
l'aju
da d
e gu
ies,
les
pro
ducc
ions
prò
pies
i
alie
nes.
3.
U
tilitz
ar e
l di
ccio
nari
com
a r
ecur
s pe
r re
sold
re
dubt
es s
obre
la
lleng
ua,
l'ús
o l'o
rtogr
afia
de
les
para
ules
. 4.
E
labo
rar
proj
ecte
s in
divi
dual
s o
col·l
ectiu
s so
bre
dife
rent
s te
mes
de
l'àre
a.
5.
Cer
car
una
mill
ora
prog
ress
iva
en
l'ús
de
la
lleng
ua,
expl
oran
t cu
rsos
qu
e de
senv
olup
in
la
sens
ibili
tat,
la c
reat
ivita
t i l'
estè
tica.
6.
A
favo
rir a
tra
vés
del
lleng
uatg
e la
for
mac
ió d
'un
pens
amen
t cr
ític
que
impe
deix
i di
scrim
inac
ions
i
prej
udic
is.
7.
Por
tar
a te
rme
el
pla
d'es
crip
tura
qu
e do
ni
resp
osta
a u
na p
lani
ficac
ió s
iste
màt
ica
de m
illor
a de
l'ef
icàc
ia e
scrip
tora
i fo
men
ti la
cre
ativ
itat.
8.
Util
itzar
les
TIC
de
man
era
efic
ient
i re
spon
sabl
e pe
r pre
sent
ar le
s se
ves
prod
ucci
ons.
1.1.
Esc
riu,
en d
ifere
nts
supo
rts,
text
os p
ropi
s de
l'àm
bit
de la
vid
a qu
otid
iana
: di
aris
, ca
rtes,
cor
reus
el
ectrò
nics
, etc
., im
itant
text
os m
odel
. 1.
2. E
scriu
text
os u
sant
el r
egis
tre a
dequ
at, o
rgan
itzan
t les
idee
s am
b cl
ared
at, e
nlla
çant
enu
ncia
ts e
n se
qüèn
cies
line
als
cohe
sion
ades
i re
spec
tant
les
norm
es g
ram
atic
als
i orto
gràf
ique
s.
1.3.
Esc
riu d
ifere
nts
tipus
de
text
os a
dequ
ant
el ll
engu
atge
a le
s ca
ract
erís
tique
s de
l gèn
ere,
seg
uint
m
odel
s, e
ncam
inat
s a
dese
nvol
upar
la s
eva
capa
cita
t cre
ativ
a en
l'es
crip
tura
. 2.
1. R
esum
eix
el c
ontin
gut d
e te
xtos
pro
pis
de l'
àmbi
t de
la v
ida
pers
onal
i de
l'àm
bit e
scol
ar, r
ecol
lint
les
idee
s fo
nam
enta
ls, e
vita
nt p
araf
rase
jar e
l tex
t i u
tilitz
ant u
na e
xpre
ssió
per
sona
l. 2.
2. A
plic
a co
rrec
tam
ent e
ls s
igne
s de
pun
tuac
ió, l
es re
gles
d'a
ccen
tuac
ió i
orto
gràf
ique
s.
2.3.
Rep
rodu
eix
text
os d
icta
ts a
mb
corr
ecci
ó.
2.4.
Util
itza
estra
tègi
es d
e re
cerc
a i
sele
cció
de
la i
nfor
mac
ió:
pren
dre
note
s, e
labo
rar
esqu
emes
, gu
ions
, map
es c
once
ptua
ls.
3.1.
Util
itza
habi
tual
men
t el d
icci
onar
i en
el p
rocé
s d'
escr
iptu
ra.
4.1.
Ela
bora
grà
fique
s a
parti
r de
dad
es s
elec
cion
ades
i org
anitz
ades
pro
cede
nts
de d
ifere
nts
text
os
(llib
res
de c
onsu
lta, d
iaris
, rev
iste
s, e
tc.)
4.2.
Pre
sent
a un
info
rme
de m
aner
a or
dena
da i
clar
a, u
tilitz
ant s
upor
t pap
er i
digi
tal,
sobr
e pr
oble
mes
o
situ
acio
ns s
enzi
lles,
reco
llint
info
rmac
ió d
e di
fere
nts
font
s (d
irect
es, l
libre
s, In
tern
et),
segu
int u
n pl
a de
tre
ball
i exp
ress
ant c
oncl
usio
ns.
4.3.
Ela
bora
un
info
rme
segu
int u
n gu
ió e
stab
lert
que
supo
si la
rece
rca,
la s
elec
ció
i l'o
rgan
itzac
ió d
e la
in
form
ació
de
text
os d
e ca
ràct
er c
ient
ífic,
geo
gràf
ic o
his
tòric
. 5.
1. P
osa
inte
rès
i s'e
sfor
ça a
esc
riure
cor
rect
amen
t de
man
era
pers
onal
. 6.
1. E
xpre
ssa,
per
esc
rit, o
pini
ons,
refle
xion
s i v
alor
acio
ns a
rgum
enta
des.
7.
1. P
lani
fica
i red
acta
text
os s
egui
nt u
ns p
asso
s: p
lani
ficac
ió, r
edac
ció,
revi
sió
i mill
ora.
D
eter
min
a am
b an
tela
ció
com
ha
de s
er e
l te
xt,
la s
eva
exte
nsió
, el
tra
ctam
ent
auto
r-le
ctor
, la
pr
esen
taci
ó, e
tc.
Ada
pta
l'exp
ress
ió a
la in
tenc
ió, t
enin
t en
com
pte
l'inte
rlocu
tor i
l'as
sum
pte
de q
uè e
s tra
cta.
P
rese
nta
amb
nete
ja, c
lare
dat,
prec
isió
i or
dre
els
escr
its.
Ree
scriu
el t
ext.
7.
2. V
alor
a la
sev
a pr
òpia
pro
ducc
ió e
scrit
a, a
ixí c
om la
pro
ducc
ió e
scrit
a de
ls s
eus
com
pany
s.
8.1.
Usa
am
b ef
icàc
ia le
s no
ves
tecn
olog
ies
per e
scriu
re, p
rese
ntar
els
text
os i
busc
ar in
form
ació
. 8.
2. U
tilitz
a In
tern
et i
les
TIC
: rep
rodu
ctor
de
víde
o, re
prod
ucto
r de
DV
D, o
rdin
ador
, rep
rodu
ctor
de
CD
-àu
dio,
càm
era
de f
otos
dig
ital
i gra
vado
ra d
'àud
io c
om a
rec
urso
s pe
r a
la r
ealit
zaci
ó de
tas
ques
di
vers
es: e
scriu
re i
mod
ifica
r un
text
, cre
ar ta
ules
i gr
àfiq
ues,
etc
.
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 35
Con
tingu
ts
Crit
eris
d'a
valu
ació
Es
tànd
ards
d'a
pren
enta
tge
aval
uabl
es
Blo
c 4.
Con
eixe
men
t de
la ll
engu
a
La p
arau
la.
Rec
onei
xem
ent
de l
es d
ifere
nts
clas
ses
de
para
ules
i ex
plic
ació
refle
xiva
del s
eu ú
s en
si
tuac
ions
con
cret
es d
e co
mun
icac
ió (n
om,
verb
, ad
ject
iu,
prep
osic
ió,
adve
rbi,
conj
unci
ó, p
rono
ms,
arti
cles
, int
erje
ccio
ns).
Car
acte
rístiq
ues
i ús
de
cada
cla
sse
de
para
ula.
C
lass
es d
e no
ms:
com
uns,
pro
pis,
indi
vidua
ls,
col·le
ctiu
s, c
oncr
ets
i abs
tract
es.
Con
juga
ció
dels
ver
bs r
egul
ars
i irr
egul
ars
més
freq
üent
s.
La s
íl·la
ba. D
ifton
gs i
hiat
s.
Voca
bula
ri: s
inòn
ims
i ant
ònim
s ho
mòn
ims
i pa
raul
es
polis
èmiq
ues.
Au
gmen
tatiu
s i
dim
inut
ius.
Ar
cais
mes
, ne
olog
ism
es
i es
trang
eris
mes
. Fra
ses
fete
s. F
orm
ació
de
subs
tant
ius,
adj
ectiu
s i
verb
s. R
ecur
sos
deriv
atiu
s: p
refix
os i
sufix
os e
n la
form
ació
de
no
ms,
ad
ject
ius
i ve
rbs.
Si
gles
i
abre
viat
ures
. Ú
s ef
icaç
del
dic
cion
ari p
er a
am
plia
ció
de
voca
bula
ri i c
om a
con
sulta
orto
gràf
ica
i gr
amat
ical
. O
rtogr
afia
: ut
ilitz
ació
de
le
s re
gles
bà
siqu
es
d'or
togr
afia
. R
egle
s d'
acce
ntua
ció.
Sig
nes
de p
untu
ació
. Le
s re
laci
ons
gram
atic
als.
R
econ
eixe
men
t i e
xplic
ació
refle
xiva
de
les
rela
cion
s qu
e s'
esta
blei
xen
entre
el
su
bsta
ntiu
i la
rest
a de
ls c
ompo
nent
s de
l gr
up n
omin
al.
Rec
onei
xem
ent
i obs
erva
ció
refle
xiva
del
s co
nstit
uent
s or
acio
nals
: l'o
raci
ó si
mpl
e,
subj
ecte
i pr
edic
at.
Rec
onei
xem
ent
i ús
d'a
lgun
s co
nnec
tors
te
xtua
ls (
d'or
dre,
con
trast
i e
xplic
ació
) i
dels
pr
inci
pals
m
ecan
ism
es
de
refe
rènc
ia
inte
rna,
ta
nt
gram
atic
als
(sub
stitu
cion
s pr
onom
inal
s) c
om l
èxic
s (e
l·lip
sis
i su
bstit
ucio
ns
mitj
ança
nt
sinò
nim
s i h
iper
ònim
s).
Les
varie
tats
de
la lle
ngua
. C
onei
xem
ent
gene
ral
de r
ealita
t pl
urilin
güe
d'Es
pany
a i l
a se
va v
alor
ació
com
a f
ont
d'en
riqui
men
t pe
rson
al i
com
una
mos
tra
de la
riqu
esa
del n
ostre
pat
rimon
i his
tòric
i cu
ltura
l.
1.
Apl
icar
els
con
eixe
men
ts b
àsic
s so
bre
l'est
ruct
ura
de la
llen
gua,
la g
ram
àtic
a (c
ateg
orie
s gr
amat
ical
s),
el v
ocab
ular
i (fo
rmac
ió i
sign
ifica
t de
les
para
ules
i ca
mps
sem
àntic
s),
així
com
les
regl
es d
'orto
graf
ia
per a
favo
rir u
na c
omun
icac
ió m
és e
ficaç
. 2.
D
esen
volu
par
les
dest
rese
s i
les
com
petè
ncie
s lin
güís
tique
s a
travé
s de
l'ús
de
la ll
engu
a.
3.
Sis
tem
atitz
ar l
'adq
uisi
ció
de v
ocab
ular
i a
travé
s de
ls te
xtos
. 4.
D
esen
volu
par
estra
tègi
es
per
mill
orar
la
co
mpr
ensi
ó or
al i
escr
ita a
tra
vés
del c
onei
xem
ent
de la
llen
gua.
5.
U
tilitz
ar p
rogr
ames
edu
catiu
s di
gita
ls p
er d
ur a
te
rme
tasq
ues
i ava
nçar
en
l'apr
enen
tatg
e.
6.
Con
èixe
r la
var
ieta
t lin
güís
tica
d'E
span
ya i
de
l'esp
anyo
l com
a fo
nt d
'enr
iqui
men
t cul
tura
l. M
ostra
r re
spec
te ta
nt c
ap a
les
lleng
ües
i els
dia
lect
es q
ue
es
parle
n a
Esp
anya
, co
m
cap
a l'e
span
yol
d'A
mèr
ica.
1.1.
Con
eix
i rec
onei
x to
tes
les
cate
gorie
s gr
amat
ical
s pe
r la
sev
a fu
nció
en
la ll
engu
a: p
rese
ntar
el
nom
, su
bstit
uir
el n
om,
expr
essa
r ca
ract
erís
tique
s de
l nom
, ex
pres
sar
acci
ons
o es
tats
, en
llaça
r o
rela
cion
ar p
arau
les
o or
acio
ns, e
tc.
1.2.
Con
juga
i u
sa a
mb
corr
ecci
ó to
ts e
ls t
emps
sim
ples
i c
ompo
stos
en
les
form
es p
erso
nals
i n
o pe
rson
als
del m
ode
indi
catiu
i su
bjun
tiu d
e to
ts e
ls v
erbs
. 1.
3. D
ifere
ncia
fam
ílies
de
para
ules
. 2.
1. C
onei
x, r
econ
eix
i us
a si
nòni
ms
i an
tòni
ms,
par
aule
s po
lisèm
ique
s i
hom
ònim
es,
arca
ism
es,
estra
nger
ism
es i
neol
ogis
mes
, fra
ses
fete
s, s
igle
s i a
brev
iatu
res.
2.
2. R
econ
eix
para
ules
com
post
es, p
refix
os i
sufix
os i
és c
apaç
de
crea
r par
aule
s de
rivad
es.
2.3.
Iden
tific
a i c
lass
ifica
els
dife
rent
s tip
us d
e pa
raul
es e
n un
text
. 2.
4. R
econ
eix
els
conn
ecto
rs b
àsic
s ne
cess
aris
que
don
en c
ohes
ió a
l te
xt (
anàf
ores
, di
xis,
el·l
ipsi
s,
sinò
nim
s, c
onne
ctor
s).
2.5.
Ide
ntifi
ca l
es o
raci
ons
com
a u
nita
ts d
e si
gnifi
cat
com
plet
. R
econ
eix
l'ora
ció
sim
ple,
dife
renc
ia
subj
ecte
i pr
edic
at.
3.1.
Con
eix
l'est
ruct
ura
del
dicc
iona
ri i
l'usa
per
bus
car
el s
igni
ficat
de
qual
sevo
l pa
raul
a (d
eriv
ats,
pl
ural
s, fo
rmes
ver
bals
, sin
ònim
s, e
tc.).
3.
2. S
elec
cion
a l'a
ccep
ció
corr
ecta
seg
ons
el c
onte
xt d
'ent
re le
s di
vers
es q
ue li
ofe
reix
el d
icci
onar
i. 3.
3. C
onei
x le
s no
rmes
orto
gràf
ique
s i l
es a
plic
a en
les
seve
s pr
oduc
cion
s es
crite
s.
4.1.
Ass
enya
la le
s ca
ract
erís
tique
s qu
e de
finei
xen
les
dife
rent
s cl
asse
s de
par
aule
s: c
lass
ifica
ció
i ús
per c
onst
ruir
el d
iscu
rs e
n el
s di
fere
nts
tipus
de
prod
ucci
ons.
4.
2. U
tilitz
a co
rrec
tam
ent
les
norm
es d
e la
con
cord
ança
de
gène
re i
de n
ombr
e en
l'ex
pres
sió
oral
i es
crita
. 4.
3. A
plic
a co
rrec
tam
ent l
es n
orm
es d
'acc
entu
ació
i cl
assi
fica
les
para
ules
d'u
n te
xt.
4.4.
Usa
am
b co
rrec
ció
els
sign
es d
e pu
ntua
ció.
4.
5. A
plic
a le
s re
gles
d'ú
s de
l'ac
cent
. 4.
6. U
tilitz
a un
a si
ntax
i ade
quad
a en
les
prod
ucci
ons
escr
ites
pròp
ies.
5.
1. U
tilitz
a di
fere
nts
prog
ram
es e
duca
tius
digi
tals
com
a s
upor
t i re
forç
de
l'apr
enen
tatg
e.
6.1.
Con
eix
i val
ora
la v
arie
tat l
ingü
ístic
a d'
Esp
anya
i l'e
span
yol d
'Am
èric
a.
6.2
Rec
onei
x i
iden
tific
a al
gune
s de
le
s ca
ract
erís
tique
s re
lleva
nts
(his
tòriq
ues,
so
cioc
ultu
rals
, ge
ogrà
fique
s i l
ingü
ístiq
ues)
de
les
lleng
ües
ofic
ials
a E
span
ya.
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 36
Con
tingu
ts
Crit
eris
d'a
valu
ació
Es
tànd
ards
d'a
pren
enta
tge
aval
uabl
es
Blo
c 5.
Edu
caci
ó lit
eràr
ia
Con
eixe
men
t de
ls
cont
es
tradi
cion
als:
co
ntes
m
erav
ello
sos,
co
ntes
de
fó
rmul
es, d
'ani
mal
s…
Dis
tinci
ó en
tre
cont
e i
llege
nda.
C
onei
xem
ent
de ll
egen
des
espa
nyol
es i
d'al
tres
païs
os.
Lect
ura
guia
da
de
text
os
narr
atiu
s de
tra
dici
ó or
al,
liter
atur
a in
fant
il,
adap
taci
ons
d'ob
res
clàs
siqu
es
i lit
erat
ura
actu
al.
Lect
ura
com
enta
da
de
poem
es,
rela
ts
i ob
res
teat
rals
. C
ompr
ensi
ó, m
emor
itzac
ió i
rec
itaci
ó de
po
emes
am
b el
ritm
e, l
'ent
onac
ió i
la
dicc
ió a
dequ
ats.
C
reac
ió d
e te
xtos
lite
raris
en
pros
a o
en
vers
, va
lora
nt
el
sent
it es
tètic
i
la
crea
tivita
t: co
ntes
, po
emes
, en
devi
nalle
s, c
anço
ns i
teat
re.
Iden
tific
ació
de
recu
rsos
lite
raris
. D
ram
atitz
ació
i
lect
ura
dram
atitz
ada
de
text
os li
tera
ris.
Val
orac
ió d
els
text
os li
tera
ris c
om a
veh
icle
de
co
mun
icac
ió
i co
m
a fo
nt
de
cone
ixem
ent
d'al
tres
mon
s,
tem
ps
i cu
lture
s i c
om a
gau
di p
erso
nal.
1.
Apr
ecia
r el
val
or d
els
text
os l
itera
ris i
util
itzar
la
lect
ura
com
a
font
de
ga
udi
i in
form
ació
i
cons
ider
ar-la
un
mitj
à d'
apre
nent
atge
i en
riqui
men
t pe
rson
al d
e m
àxim
a im
portà
ncia
. 2.
In
tegr
ar la
lect
ura
expr
essi
va i
la c
ompr
ensi
ó i l
a in
terp
reta
ció
dete
xtos
lit
erar
is
narr
atiu
s,
líric
s i
dram
àtic
s en
la
pr
àctic
a es
cola
r, re
conè
ixer
i
inte
rpre
tar
algu
ns r
ecur
sos
del
lleng
uatg
e lit
erar
i (m
etàf
ores
, pe
rson
ifica
cion
s, h
ipèr
bole
s i
jocs
de
para
ules
) i
dife
renc
iar
les
prin
cipa
ls c
onve
ncio
ns
form
als
dels
gèn
eres
. 3.
C
onèi
xer
i va
lora
r el
s re
curs
os
liter
aris
de
la
tra
dici
ó or
al:
poem
es,
canç
ons,
con
tes,
ref
rany
s,
ende
vina
lles.
4.
P
rodu
ir a
parti
r de
mod
els
dona
ts t
exto
s lit
erar
is
en p
rosa
o e
n ve
rs,
amb
sent
it es
tètic
i cr
eativ
itat:
cont
es, p
oem
es, e
ndev
inal
les,
can
çons
i fra
gmen
ts
teat
rals
. 5.
P
artic
ipar
am
b in
terè
s en
dr
amat
itzac
ions
de
te
xtos
lite
raris
ada
ptat
s a
l'eda
t i
de p
rodu
ccio
ns
pròp
ies
o de
ls c
ompa
nys,
util
itzan
t ad
equa
dam
ent
els
recu
rsos
bàs
ics
dels
int
erca
nvis
ora
ls i
de
la
tècn
ica
teat
ral.
1.1.
Rec
onei
x i v
alor
a le
s ca
ract
erís
tique
s fo
nam
enta
ls d
e te
xtos
lite
raris
nar
ratiu
s, p
oètic
s i d
ram
àtic
s.
2.1.
Fa
lect
ures
gui
ades
de
text
os n
arra
tius
de t
radi
ció
oral
, lit
erat
ura
infa
ntil,
ada
ptac
ions
d'o
bres
cl
àssi
ques
i lit
erat
ura
actu
al.
2.2.
Inte
rpre
ta e
l lle
ngua
tge
figur
at, m
etàf
ores
, per
soni
ficac
ions
, hip
èrbo
les
i joc
s de
par
aule
s en
text
os
liter
aris
. 3.
1. D
istin
geix
alg
uns
recu
rsos
retò
rics
i mèt
rics
prop
is d
els
poem
es.
3.2.
Util
itza
com
para
cion
s, m
etàf
ores
, aug
men
tatiu
s, d
imin
utiu
s i s
inòn
ims
en te
xtos
lite
raris
. 4.
1. C
rea
text
os li
tera
ris (
cont
es, p
oem
es, c
anço
ns i
petit
es o
bres
teat
rals
) a
parti
r de
pau
tes
o m
odel
s do
nats
util
itzan
t rec
urso
s lè
xics
, sin
tàct
ics,
fòni
cs i
rítm
ics
en a
ques
tes
prod
ucci
ons.
5.
1. E
fect
ua d
ram
atitz
acio
ns in
divi
dual
men
t i e
n gr
upde
text
os li
tera
ris a
prop
iats
o a
dequ
ats
a la
sev
a ed
at i
de te
xtos
de
prod
ucci
ó pr
òpia
. 5.
2.
Mem
oritz
a i
repr
odue
ix
text
os
oral
s br
eus
i se
nzill
s,
cont
es,
poem
es,
canç
ons,
re
frany
s en
devi
nalle
s, e
mba
rbus
sam
ents
.
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 37
d) Matemàtiques. Les matemàtiques permeten conèixer i estructurar la realitat, analitzar-la i obtenir informació
per valorar-la i prendre decisions són necessàries en la vida quotidiana, per aprendre a aprendre, i també pel que el seu aprenentatge aporta a la formació intel·lectual general, i la seva contribució al desenvolupament cognitiu. L'ús de les eines matemàtiques permet abordar una gran varietat de situacions.
Les matemàtiques són un conjunt de sabers associats als nombres i a les formes, i constitueixen una manera d'analitzar diverses situacions, s'identifiquen amb la deducció, la inducció, l'estimació, l'aproximació, la probabilitat, la precisió, el rigor, la seguretat, etc., ens ajuden a enfrontar-nos a situacions obertes, sense solució única i tancada; són un conjunt d'idees i formes que ens permeten analitzar els fenòmens i les situacions que es presenten a la realitat, per obtenir informacions i conclusions que no estaven explícites i actuar, preguntar-nos, obtenir models i identificar relacions i estructures, de manera que comporten no només utilitzar quantitats i formes geomètriques sinó, i sobretot, trobar patrons, regularitats i lleis matemàtiques.
A l'educació primària es busca assolir una alfabetització numèrica eficaç, entesa com la capacitat per enfrontar-se amb èxit a situacions en les quals intervinguin els nombres i les seves relacions, que permeti obtenir informació efectiva, directament o a través de la comparació, l'estimació i el càlcul mental o escrit. Per aconseguir una alfabetització numèrica vertadera no és suficient dominar els algoritmes de càlcul escrit, és necessari actuar amb seguretat davant els nombres i les quantitats, utilitzar-los sempre que sigui necessari i identificar les relacions bàsiques que es donen entre aquests.
El treball en aquesta àrea a l'educació primària es basa en l'experiència, els continguts d'aprenentatge parteixen del que és pròxim, i s'han d'abordar en contextos d'identificació i resolució de problemes. Les matemàtiques s'aprenen utilitzant-les en contextos funcionals relacionats amb situacions de la vida diària, per anar adquirint progressivament coneixements més complexos a partir de les experiències i els coneixements previs.
Els processos de resolució de problemes constitueixen un dels eixos principals de l'activitat matemàtica i han de ser font i suport principal de l'aprenentatge al llarg de l'etapa, atès que constitueixen la pedra angular de l'educació matemàtica. En la resolució d'un problema es requereixen i s'utilitzen moltes de les capacitats bàsiques: llegir, reflexionar, planificar el procés de resolució, establir estratègies i procediments i revisar-los, modificar el pla si és necessari, comprovar la solució si s'ha trobat, fins a la comunicació dels resultats.
El currículum bàsic s'ha formulat partint del desenvolupament cognitiu i emocional en el qual està l'alumnat d'aquesta etapa, de la concreció del seu pensament, de les seves possibilitats cognitives, del seu interès per aprendre i relacionar-se amb els seus iguals i amb l'entorn, i del seu pas cap a un pensament abstracte cap al final de l'etapa.
Els objectius generals de l'àrea van encaminats a desenvolupar les competències matemàtiques i iniciar-se en la resolució de problemes que requereixin la realització d'operacions elementals de càlcul, coneixements geomètrics i estimacions, així com ser capaços d'aplicar-los a les situacions de la seva vida quotidiana.
Per facilitar la concreció curricular, els continguts s'han organitzat en cinc grans blocs: Processos, mètodes i actituds en matemàtiques. Nombres. Mesura. Geometria. Estadística i probabilitat. Però aquesta agrupació no determina mètodes concrets, només és una manera d'organitzar els continguts que s'han d'abordar d'una manera enllaçada atenent la configuració cíclica de l'ensenyament de l'àrea, construint uns continguts sobre els altres, com una estructura de relacions observables de manera que se'n faciliti la comprensió i l'aplicació en contextos cada vegada més enriquidors i complexos. Aquesta agrupació no implica una organització tancada, al
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 38
contrari, ha de permetre organitzar de diferents maneres els continguts adoptant la metodologia més adequada a les seves característiques i a les del grup d'alumnes.
El bloc 1 s'ha formulat amb la intenció que sigui la columna vertebral de la resta dels blocs i d'aquesta manera formi part de les tasques diàries a l'aula per treballar la resta dels continguts i aconseguir que tot l'alumnat, quan acabi l'educació primària, sigui capaç de descriure i analitzar situacions de canvi, trobar patrons, regularitats i lleis matemàtiques en contextos numèrics, geomètrics i funcionals, valorant-ne la utilitat per fer prediccions. S'ha de treballar en l'aprofundiment en els problemes resolts, plantejant petites variacions en les dades, altres preguntes, etc., i expressar verbalment de manera raonada el procés seguit en la resolució d'un problema, i utilitzar processos de raonament i estratègies de resolució de problemes, efectuant els càlculs necessaris i comprovant les solucions obtingudes.
Finalment, s'han establert els estàndards d'aprenentatge avaluables que han de permetre definir els resultats dels aprenentatges, i que concreten mitjançant accions el que l'alumnat ha de saber i saber fer a l'àrea de matemàtiques.
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 39
Mat
emàt
ique
s
Con
tingu
ts
Crit
eris
d'a
valu
ació
Es
tànd
ards
d'a
pren
enta
tge
aval
uabl
es
Blo
c 1.
Pro
cess
os, m
ètod
es i
actit
uds
en m
atem
àtiq
ues
Pla
nific
ació
del
pro
cés
de r
esol
ució
de
prob
lem
es:
- A
nàlis
i i c
ompr
ensi
ó de
l'en
unci
at.
- E
stra
tègi
es i
proc
edim
ents
pos
ats
en
pràc
tica:
fer
un
dibu
ix,
una
taul
a, u
n es
quem
a de
la s
ituac
ió,
assa
ig i
erro
r ra
onat
, op
erac
ions
m
atem
àtiq
ues
adeq
uade
s, e
tc.
- R
esul
tats
obt
ingu
ts.
Pla
ntej
amen
t de
pe
tites
re
cerq
ues
en
cont
exto
s nu
mèr
ics,
ge
omèt
rics
i fu
ncio
nals
. A
cost
amen
t al m
ètod
e de
treb
all c
ient
ífic
mitj
ança
nt
l'est
udi
d'al
gune
s de
le
s se
ves
cara
cter
ístiq
ues
i la
se
va
pràc
tica
en s
ituac
ions
sen
zille
s.
Con
fianç
a en
les
capa
cita
ts p
ròpi
es p
er
dese
nvol
upar
ac
titud
s ad
equa
des
i af
ront
ar
les
dific
ulta
ts
pròp
ies
del
treba
ll ci
entíf
ic.
Util
itzac
ió d
e m
itjan
s te
cnol
ògic
s en
el
proc
és
d'ap
rene
ntat
ge
per
obte
nir
info
rmac
ió,
efec
tuar
càl
culs
num
èric
s,
reso
ldre
pr
oble
mes
i
pres
enta
r re
sulta
ts.
Inte
grac
ió
de
les
tecn
olog
ies
de
la
info
rmac
ió
i la
co
mun
icac
ió
en
el
proc
és d
'apr
enen
tatg
e.
1.
Exp
ress
ar
verb
alm
ent
de
man
era
raon
ada
el
proc
és s
egui
t en
la re
solu
ció
d'un
pro
blem
a.
2.
Util
itzar
pro
cess
os d
e ra
onam
ent
i es
tratè
gies
de
reso
luci
ó de
pr
oble
mes
, ef
ectu
ant
els
càlc
uls
nece
ssar
is i
com
prov
ant l
es s
oluc
ions
obt
ingu
des.
3.
D
escr
iure
i an
alitz
ar s
ituac
ions
de
canv
i, pe
r tro
bar
patro
ns, r
egul
arita
ts i
lleis
mat
emàt
ique
s, e
n co
ntex
tos
num
èric
s,
geom
ètric
s i
func
iona
ls,
valo
rant
-ne
la
utili
tat p
er fe
r pre
dicc
ions
. 4.
A
prof
undi
r en
pro
blem
es r
esol
ts,
plan
teja
nt p
etite
s va
riaci
ons
en le
s da
des,
altr
es p
regu
ntes
, etc
. 5.
E
fect
uar
i pr
esen
tar
info
rmes
se
nzill
s so
bre
el
dese
nvol
upam
ent,
el
resu
ltats
i
les
conc
lusi
ons
obtin
gude
s en
el p
rocé
s d'
inve
stig
ació
. 6.
Id
entif
icar
i
reso
ldre
pr
oble
mes
de
la
vi
da
quot
idia
na,
adeq
uats
al
se
u ni
vell,
es
tabl
int
conn
exio
ns
entre
la
re
alita
t i
les
mat
emàt
ique
s i
valo
rant
la
ut
ilita
t de
ls
cone
ixem
ents
m
atem
àtic
s ad
equa
ts p
er a
la re
solu
ció
de p
robl
emes
. 7.
C
onèi
xer
algu
nes
cara
cter
ístiq
ues
del
mèt
ode
de
treba
ll ci
entíf
ic
en
cont
exto
s de
si
tuac
ions
pr
oble
màt
ique
s a
reso
ldre
. 8.
P
lani
ficar
i co
ntro
lar
les
fase
s de
mèt
ode
de tr
ebal
l ci
entíf
ic e
n si
tuac
ions
ade
quad
es a
l niv
ell.
9.
Des
envo
lupa
r i
culti
var
les
actit
uds
pers
onal
s in
here
nts
a la
tasc
a m
atem
àtic
a.
10.
Sup
erar
bl
oque
jos
i in
segu
reta
ts
dava
nt
la
reso
luci
ó de
situ
acio
ns d
esco
negu
des.
11
. R
efle
xion
ar s
obre
les
deci
sion
s pr
eses
, i a
pren
dre
per a
situ
acio
ns s
imila
rs fu
ture
s.
12.
Util
itzar
el
s m
itjan
s te
cnol
ògic
s de
m
aner
a ha
bitu
al
en
el
proc
és
d'ap
rene
ntat
ge,
busc
ant,
anal
itzan
t i s
elec
cion
ant i
nfor
mac
ió re
lleva
nt a
Inte
rnet
o
en a
ltres
fon
ts,
elab
orar
doc
umen
ts p
ropi
s, i
fer-
ne
expo
sici
ons
i arg
umen
taci
ons.
13
. S
elec
cion
ar i
util
itzar
les
ein
es t
ecno
lògi
ques
i
estra
tègi
es p
er a
l cà
lcul
, pe
r co
nèix
er e
ls p
rinci
pis
mat
emàt
ics
i res
oldr
e pr
oble
mes
.
1.1.
C
omun
ica
verb
alm
ent
de m
aner
a ra
onad
a el
pro
cés
segu
it en
la
reso
luci
ó d'
un p
robl
ema
de
mat
emàt
ique
s o
en c
onte
xtos
de
la re
alita
t.
2.1.
A
nalit
za i
com
prèn
l'e
nunc
iat
dels
pro
blem
es (
dade
s, r
elac
ions
ent
re l
es d
ades
, co
ntex
t de
l pr
oble
ma)
. 2.
2.
Util
itza
estra
tègi
es h
eurís
tique
s i p
roce
ssos
de
raon
amen
t en
la re
solu
ció
de p
robl
emes
. 2.
3.
Ref
lexio
na s
obre
el p
rocé
s de
res
oluc
ió d
e pr
oble
mes
: rev
isa le
s op
erac
ions
utili
tzad
es, l
es u
nita
ts d
els
resu
ltats
, com
prov
a i in
terp
reta
les
solu
cions
en
el c
onte
xt d
e la
situ
ació
, bus
ca a
ltres
man
eres
de
reso
lució
, etc
. 2.
4.
Efe
ctua
est
imac
ions
i e
labo
ra c
onje
ctur
es s
obre
els
res
ulta
ts d
els
prob
lem
es a
res
oldr
e, e
n co
ntra
sta
la v
alid
esa
i en
valo
ra la
util
itat i
efic
àcia
. 2.
5.
Iden
tific
a i i
nter
pret
a da
des
i mis
satg
es d
e te
xtos
num
èric
s se
nzill
s de
la v
ida
quot
idia
na (f
actu
res,
fu
llets
pub
licita
ris, r
ebai
xes…
). 3.
1.
Iden
tific
a pa
trons
, reg
ular
itats
i lle
is m
atem
àtiq
ues
en s
ituac
ions
de
canv
i, en
con
text
os n
umèr
ics,
ge
omèt
rics
i fun
cion
als.
3.
2.
Efe
ctua
pre
dicc
ions
sob
re e
ls r
esul
tats
esp
erat
s, u
tilitz
ant e
ls p
atro
ns i
les
lleis
trob
ats,
ana
litza
nt-
ne la
idon
eïta
t i e
ls e
rror
s qu
e es
pro
duei
xen.
4.
1.
Apr
ofun
deix
en
prob
lem
es u
na v
egad
a re
solts
, an
alitz
ant
la c
oher
ènci
a de
la
solu
ció
i bu
scan
t al
tres
man
eres
de
reso
ldre
'ls.
4.2.
E
s pl
ante
ja n
ous
prob
lem
es, a
par
tir d
'un
de re
solt:
var
iant
les
dade
s, p
ropo
sant
nov
es p
regu
ntes
, co
nnec
tant
-lo a
mb
la re
alita
t, bu
scan
t altr
es c
onte
xtos
, etc
. 5.
1.
Ela
bora
inf
orm
es s
obre
el
proc
és d
'inve
stig
ació
efe
ctua
t, ex
posa
nt-n
e le
s fa
ses,
val
oran
t el
s re
sulta
ts i
les
conc
lusi
ons
obtin
gude
s.
6.1.
P
ract
ica
el m
ètod
e ci
entíf
ic, i
és
orde
nat,
orga
nitz
at i
sist
emàt
ic.
6.2.
P
lani
fica
el p
rocé
s de
treb
all a
mb
preg
unte
s ad
equa
des:
què
vul
l esb
rinar
?, q
uè ti
nc?,
què
cer
co?,
co
m h
o pu
c fe
r?, n
o m
'he
equi
voca
t en
fer-
ho?,
la s
oluc
ió é
s ad
equa
da?
7.1.
E
fect
ua e
stim
acio
ns s
obre
els
res
ulta
ts e
sper
ats
i en
cont
rast
a la
val
ides
a, i
valo
ra e
ls p
ros
i els
co
ntre
s de
l seu
ús.
8.
1.
Ela
bora
con
ject
ures
i bu
sca
argu
men
ts q
ue le
s va
lidin
o le
s re
futin
, en
situ
acio
ns a
res
oldr
e, e
n co
ntex
tos
num
èric
s, g
eom
ètric
s o
func
iona
ls.
9.1.
D
esen
volu
pa i
mos
tra a
ctitu
ds a
dequ
ades
per
al t
reba
ll en
mat
emàt
ique
s: e
sfor
ç, p
erse
vera
nça,
fle
xibi
litat
i ac
cept
ació
de
la c
rític
a ra
onad
a.
9.2.
E
s pl
ante
ja la
reso
luci
ó de
rept
es i
prob
lem
es a
mb
lapr
ecis
ió, l
'ate
nció
i l'in
terè
s ad
equa
ts a
l niv
ell
educ
atiu
i a
la d
ificu
ltat d
e la
situ
ació
. 9.
3.
Dis
tinge
ix e
ntre
pro
blem
es i
exer
cici
s i a
plic
a le
s es
tratè
gies
ade
quad
es p
er a
cad
a ca
s.
9.4.
S
'inic
ia e
n el
pla
ntej
amen
t de
preg
unte
s i e
n la
rec
erca
de
resp
oste
s ad
equa
des,
tant
en
l'est
udi
dels
con
cept
es c
om e
n la
reso
luci
ó de
pro
blem
es.
9.5.
D
esen
volu
pa i
aplic
a es
tratè
gies
de
raon
amen
t (c
lass
ifica
ció,
rec
onei
xem
ent
de le
s re
laci
ons,
ús
de c
ontra
exem
ples
) per
cre
ar i
inve
stig
ar c
onje
ctur
es i
cons
truir
i def
ensa
r arg
umen
ts.
10.1
. P
ren
deci
sion
s en
els
pro
cess
os d
e re
solu
ció
de p
robl
emes
val
oran
t-ne
les
cons
eqüè
ncie
s i l
a co
nven
iènc
ia p
er la
sev
a se
nzill
esa
i util
itat.
10.2
. R
efle
xion
a so
bre
els
prob
lem
es r
esol
ts i
els
proc
esso
s de
senv
olup
ats,
val
ora
les
idee
s cl
aus,
i ap
rèn
per a
situ
acio
ns fu
ture
s si
mila
rs, e
tc.
10.3
. U
tilitz
a ei
nes
tecn
ològ
ique
s pe
r a
la r
ealit
zaci
ó de
càl
culs
num
èric
s, p
er a
pren
dre
i per
res
oldr
e pr
oble
mes
, con
ject
ures
i co
nstru
ir i d
efen
sar a
rgum
ents
. 11
.1. S
'inic
ia e
n la
ref
lexi
ó so
bre
els
prob
lem
es r
esol
ts i
els
proc
esso
s de
senv
olup
ats,
val
ora
les
idee
s cl
aus,
i ap
rèn
per a
situ
acio
ns fu
ture
s si
mila
rs, e
tc.
12.1
. S'in
icia
en
la u
tilitz
ació
d'e
ines
tecn
ològ
ique
s pe
r a la
real
itzac
ió d
e cà
lcul
s nu
mèr
ics,
per
apr
endr
e i
per r
esol
dre
prob
lem
es.
12.2
. S'in
icia
en
la u
tilitz
ació
de
la c
alcu
lado
ra p
er a
la re
alitz
ació
de
càlc
uls
num
èric
s, p
er a
pren
dre
i per
re
sold
re p
robl
emes
. 13
.1.
Por
ta a
ter
me
un p
roje
cte,
ela
bora
i pr
esen
ta u
n in
form
e cr
eant
doc
umen
ts d
igita
ls p
ropi
s (te
xt,
pres
enta
ció,
imat
ge,
víde
o, s
o…),
busc
ant,
anal
itzan
t i
sele
ccio
nant
la
info
rmac
ió r
elle
vant
, ut
ilitz
ant
l'ein
a te
cnol
ògic
a ad
equa
da i
com
parti
nt-h
o am
b el
s se
us c
ompa
nys.
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 40
Con
tingu
ts
Crit
eris
d'a
valu
ació
Es
tànd
ards
d'a
pren
enta
tge
aval
uabl
es
Blo
c 2.
Nom
bres
Nom
bres
ent
ers,
dec
imal
s i f
racc
ions
: La
num
erac
ió ro
man
a.
Ord
re n
umèr
ic.
Util
itzac
ió d
els
nom
bres
or
dina
ls. C
ompa
raci
ó de
nom
bres
. N
om i
graf
ia d
els
nom
bres
de
més
de
sis
xifre
s.
Equ
ival
ènci
es
entre
el
s el
emen
ts
del
sist
ema
de n
umer
ació
dec
imal
: uni
tats
, de
sene
s, c
ente
nes,
etc
. E
l sis
tem
a de
num
erac
ió d
ecim
al:
valo
r po
sici
onal
de
les
xifre
s.
El
nom
bre
deci
mal
: dè
cim
es,
cent
èsim
es i
mil·
lèsi
mes
. C
once
pte
de fr
acci
ó co
m a
rel
ació
ent
re
les
parts
i el
tot.
Frac
cion
s pr
òpie
s i
impr
òpie
s. N
ombr
e m
ixt.
Rep
rese
ntac
ió g
ràfic
a.
Frac
cion
s eq
uiva
lent
s, r
educ
ció
de d
ues
o m
és fr
acci
ons
a co
mú
deno
min
ador
. E
ls n
ombr
es d
ecim
als:
val
or d
e po
sici
ó.
Arr
odon
imen
t de
nom
bres
dec
imal
s a
la
dèci
ma,
cen
tèsi
ma
o m
il·lè
sim
a m
és
pròx
ima.
R
elac
ió e
ntre
fra
cció
i n
ombr
e de
cim
al,
aplic
ació
a l'
orde
naci
ó de
frac
cion
s.
Div
isib
ilita
t: m
últip
les,
div
isor
s, n
ombr
es
prim
ers
i nom
bres
com
post
os.
Crit
eris
de
div
isib
ilita
t. N
ombr
es p
ositi
us i
nega
tius.
E
stim
ació
de
resu
ltats
. C
ompr
ovac
ió
de
resu
ltats
m
itjan
çant
es
tratè
gies
arit
mèt
ique
s.
Arr
odon
imen
t de
nom
bres
nat
ural
s a
les
dese
nes,
cen
tene
s i m
ilers
. O
rden
ació
de
conj
unts
de
nom
bres
de
dife
rent
tipu
s.
1.
Lleg
ir,
escr
iure
i
orde
nar,
utili
tzan
t ra
onam
ents
ap
ropi
ats,
di
fere
nts
tipus
de
no
mbr
es
(rom
ans,
na
tura
ls, f
racc
ions
i de
cim
als
fins
a le
s m
il·lè
sim
es).
2.
In
terp
reta
r di
fere
nts
tipus
de
nom
bres
seg
ons
el
seu
valo
r, en
situ
acio
ns d
e la
vid
a qu
otid
iana
. 3.
E
fect
uar
oper
acio
ns i
càl
culs
num
èric
s m
itjan
çant
di
fere
nts
proc
edim
ents
, in
clòs
el
càlc
ul m
enta
l, fe
nt
refe
rènc
ia im
plíc
ita a
les
prop
ieta
ts d
e le
s op
erac
ions
, en
situ
acio
ns d
e re
solu
ció
de p
robl
emes
. 4.
U
tilitz
ar
les
prop
ieta
ts
de
les
oper
acio
ns,
les
estra
tègi
es p
erso
nals
i el
s di
fere
nts
proc
edim
ents
que
s'
usen
se
gons
la
na
tura
lesa
de
l cà
lcul
qu
e s'
ha
d'ef
ectu
ar (
algo
ritm
es e
scrit
s, c
àlcu
l men
tal,
tem
ptei
g,
estim
ació
, cal
cula
dora
). 5.
U
tilitz
ar e
ls n
ombr
es e
nter
s, d
ecim
als,
frac
cion
aris
i el
s pe
rcen
tatg
es s
enzi
lls p
er in
terp
reta
r i i
nter
canv
iar
info
rmac
ió e
n co
ntex
tos
de la
vid
a qu
otid
iana
. 6.
O
pera
r am
b el
s no
mbr
es
teni
nt
en
com
pte
la
jera
rqui
a de
les
oper
acio
ns, a
plic
ant-n
e le
s pr
opie
tats
, le
s es
tratè
gies
per
sona
ls i
els
dife
rent
s pr
oced
imen
ts
que
s'ut
ilitz
en s
egon
s la
nat
ural
esa
del c
àlcu
l que
s'h
a d'
efec
tuar
(al
gorit
mes
esc
rits,
càl
cul m
enta
l, te
mpt
eig,
es
timac
ió, c
alcu
lado
ra),
usan
t el m
és a
dequ
at.
7.
Inic
iar-
se
en
l'ús
dels
de
pe
rcen
tatg
es
i la
pr
opor
cion
alita
t di
rect
a pe
r in
terp
reta
r i
inte
rcan
viar
in
form
ació
i r
esol
dre
prob
lem
es e
n co
ntex
tos
de l
a vi
da q
uotid
iana
. 8.
C
onèi
xer,
utili
tzar
i
auto
mat
itzar
al
gorit
mes
es
tànd
ard
de s
uma,
res
ta,
mul
tiplic
ació
i di
visi
ó am
b di
fere
nts
tipus
de
no
mbr
es,
en
com
prov
ació
de
re
sulta
ts e
n co
ntex
tos
de r
esol
ució
de
prob
lem
es i
en
situ
acio
ns d
e la
vid
a qu
otid
iana
. 9.
Id
entif
icar
, re
sold
re
prob
lem
es
de
la
vida
qu
otid
iana
, ade
quat
s al
seu
niv
ell,
esta
blir
conn
exio
ns
entre
la
real
itat
i le
s m
atem
àtiq
ues,
val
orar
la
utili
tat
dels
con
eixe
men
ts m
atem
àtic
s ad
equa
ts i
refle
xion
ar
sobr
e el
pr
océs
ap
licat
pe
r a
la
reso
luci
ó de
pr
oble
mes
.
1.1.
Id
entif
ica
les
xifre
s ro
man
es i
aplic
a el
con
eixe
men
t a la
com
pren
sió
de d
atac
ions
. 1.
2.
Lleg
eix,
esc
riu i
orde
na e
n te
xtos
num
èric
s i d
e la
vid
a qu
otid
iana
nom
bres
(na
tura
ls,
fracc
ions
i de
cim
als
fins
a le
s m
il·lè
sim
es),
utili
tzan
t ra
onam
ents
apr
opia
ts i
int
erpr
etan
t el
val
or d
e po
sici
ó de
ca
dasc
una
de le
s se
ves
xifre
s.
2.1.
U
tilitz
a el
s no
mbr
es o
rdin
als
en c
onte
xtos
real
s.
2.2.
In
terp
reta
en
text
os n
umèr
ics
i de
la v
ida
quot
idia
na, n
ombr
es (n
atur
als,
frac
cion
s i d
ecim
als
fins
a le
s m
il·lè
sim
es),
utili
tzan
t rao
nam
ents
apr
opia
ts i
inte
rpre
tant
el v
alor
de
posi
ció
de c
adas
cuna
de
les
seve
s xi
fres.
2.
3.
Des
com
pon,
com
pon
i arr
odon
eix
nom
bres
nat
ural
s i d
ecim
als,
inte
rpre
tant
el v
alor
de
posi
ció
de
cada
scun
a de
les
seve
s xi
fres.
2.
4.
Ord
ena
nom
bres
ent
ers,
dec
imal
s i f
racc
ions
bàs
ique
s pe
r co
mpa
raci
ó, r
epre
sent
ació
en
la r
ecta
nu
mèr
ica
i tra
nsfo
rmac
ió d
'uns
en
altre
s.
2.5.
U
tilitz
a el
s no
mbr
es n
egat
ius
en c
onte
xtos
real
s.
3.1.
R
edue
ix d
ues
o m
és fr
acci
ons
a co
mú
deno
min
ador
i ca
lcul
a fra
ccio
ns e
quiv
alen
ts.
3.2.
A
rrod
onei
x no
mbr
es d
ecim
als
a la
dèc
ima,
cen
tèsi
ma
o m
il·lè
sim
a m
és p
ròxi
ma.
3.
3.
Ord
ena
fracc
ions
apl
ican
t la
rela
ció
entre
frac
ció
i nom
bre
deci
mal
. 4.
1.
Con
eix
i apl
ica
els
crite
ris d
e di
visi
bilit
at p
er 2
, 3, 5
, 9 i
10.
5.1.
O
pera
am
b el
s no
mbr
es c
onei
xent
la je
rarq
uia
de le
s op
erac
ions
. 5.
2.
Util
itza
dife
rent
s tip
us d
e no
mbr
es e
n co
ntex
tos
real
s, e
stab
lint
equi
valè
ncie
s en
tre a
ques
ts,
iden
tific
ant-l
os i
utili
tzan
t-los
com
a o
pera
dors
en
la in
terp
reta
ció
i la
reso
luci
ó de
pro
blem
es.
5.3.
E
stim
a i c
ompr
ova
resu
ltats
mitj
ança
nt d
ifere
nts
estra
tègi
es.
6.1.
E
fect
ua o
pera
cion
s am
b no
mbr
es n
atur
als:
sum
a, re
sta,
mul
tiplic
ació
i di
visi
ó.
6.2.
Id
entif
ica
i usa
els
term
es p
ropi
s de
la m
ultip
licac
ió i
de la
div
isió
. 6.
3.
Res
ol p
robl
emes
util
itzan
t la
mul
tiplic
ació
per
efe
ctua
r re
com
ptes
, en
disp
osic
ions
rec
tang
ular
s en
qu
è in
terv
é la
llei
del
pro
duct
e.
6.4.
C
alcu
la q
uadr
ats,
cub
s i p
otèn
cies
de
base
10.
6.
5.
Apl
ica
les
prop
ieta
ts d
e le
s op
erac
ions
i le
s re
laci
ons
entre
aqu
este
s.
6.6.
Fa
sum
es i
rest
es d
e fra
ccio
ns a
mb
el m
atei
x de
nom
inad
or. C
alcu
la e
l pro
duct
e d'
una
fracc
ió p
er
un n
ombr
e.
6.7.
Fa
ope
raci
ons
amb
nom
bres
dec
imal
s.
6.8.
A
plic
a la
jera
rqui
a de
les
oper
acio
ns i
els
usos
del
par
ènte
si.
6.9.
C
alcu
la p
erce
ntat
ges
d'un
a qu
antit
at.
7.1.
U
tilitz
a el
s pe
rcen
tatg
es p
er e
xpre
ssar
par
ts.
7.2.
E
stab
leix
la c
orre
spon
dènc
ia e
ntre
frac
cion
s se
nzill
es, d
ecim
als
i per
cent
atge
s.
7.3.
C
alcu
la a
ugm
ents
i di
smin
ucio
ns p
erce
ntua
ls.
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 41
Con
tingu
ts
Crit
eris
d'a
valu
ació
Es
tànd
ards
d'a
pren
enta
tge
aval
uabl
es
Ope
raci
ons:
O
pera
cion
s am
b no
mbr
es
natu
rals
: ad
dici
ó,
sost
racc
ió,
mul
tiplic
ació
i
divi
sió.
La
m
ultip
licac
ió
com
a
sum
a de
su
man
ds ig
uals
i vi
ceve
rsa.
Les
taul
es
de m
ultip
licar
. P
otèn
cia
com
a
prod
ucte
de
fa
ctor
s ig
uals
. Q
uadr
ats
i cu
bs.
Pot
ènci
es d
e ba
se 1
0.
Iden
tific
ació
i ús
del
s te
rmes
pro
pis
de la
di
visi
ó.
Prop
ieta
ts d
e le
s op
erac
ions
i re
lacio
ns e
ntre
aq
uest
es u
tilitz
ant n
ombr
es n
atur
als.
Ope
raci
ons
amb
fracc
ions
. O
pera
cion
s am
b no
mbr
es d
ecim
als.
P
erce
ntat
ges
i pro
porc
iona
litat
. P
erce
ntat
ges:
Ex
pres
sió d
e pa
rts u
tilitz
ant p
erce
ntat
ges.
C
orre
spon
dènc
ia
entre
fra
ccio
ns
senz
illes
, dec
imal
s i p
erce
ntat
ges.
A
ugm
ents
i di
smin
ucio
ns p
erce
ntua
ls.
Pro
porc
iona
litat
dire
cta.
La
re
gla
de
tres
en
situ
acio
ns
de
prop
orci
onal
itat
dire
cta:
lle
i de
l do
ble,
tri
ple,
mei
tat.
Res
oluc
ió
de
prob
lem
es
de
la
vida
qu
otid
iana
. C
àlcu
l: U
tilitz
ació
del
s al
gorit
mes
est
ànda
rd d
e su
ma,
rest
a, m
ultip
licac
ió i
divi
sió.
A
utom
atitz
ació
del
s al
gorit
mes
. D
esco
mpo
sici
ó, d
e m
aner
a ad
ditiv
a i d
e m
aner
a ad
ditiv
omul
tiplic
ador
a.
Des
com
posic
ió d
e no
mbr
es n
atur
als
aten
ent
el v
alor
pos
icion
al d
e le
s se
ves
xifre
s.
Con
stru
cció
de
sè
ries
asce
nden
ts
i de
scen
dent
s.
Con
stru
cció
i m
emor
itzac
ió d
e le
s ta
ules
de
mul
tiplic
ar.
Obt
enci
ó de
ls
prim
ers
múl
tiple
s d'
un
nom
bre
dona
t. O
bten
ció
de
tots
el
s di
viso
rs
de
qual
sevo
l nom
bre
més
pet
it qu
e 10
0.
Des
com
posi
ció
de
nom
bres
de
cim
als
aten
ent e
l val
or p
osic
iona
l de
les
seve
s xi
fres.
C
àlcu
l de
tan
ts p
er c
ent
en s
ituac
ions
re
als.
E
labo
raci
ó i
ús d
'est
ratè
gies
de
càlc
ul
men
tal.
Util
itzac
ió d
e la
cal
cula
dora
.
7.
4.
Usa
la
regl
a de
tre
s en
situ
acio
ns d
e pr
opor
cion
alita
t di
rect
a: l
lei
del
dobl
e, t
riple
, m
eita
t, pe
r re
sold
re p
robl
emes
de
la v
ida
diàr
ia.
7.5.
R
esol
pro
blem
es d
e la
vid
a qu
otid
iana
util
itzan
t pe
rcen
tatg
es i
reg
la d
e tre
s en
situ
acio
ns d
e pr
opor
cion
alita
t dire
cta,
exp
lica
oral
men
t i p
er e
scrit
el s
igni
ficat
de
les
dade
s, la
situ
ació
pla
ntej
ada,
el
proc
és s
egui
t i le
s so
luci
ons
obtin
gude
s.
8.1.
U
tilitz
a i a
utom
atitz
a al
gorit
mes
est
ànda
rd d
e su
ma,
rest
a, m
ultip
licac
ió i
divi
sió
amb
dife
rent
s tip
us
de n
ombr
es,
en c
ompr
ovac
ió d
e re
sulta
ts e
n co
ntex
tos
de r
esol
ució
de
prob
lem
es i
en
situ
acio
ns
quot
idia
nes.
8.
2.
Des
com
pon
de fo
rma
addi
tiva
i de
form
a ad
ditiv
omul
tiplic
ador
a no
mbr
es m
és p
etits
que
un
mili
ó,
aten
ent e
l val
or p
osic
iona
l de
les
seve
s xi
fres.
8.
3.
Con
stru
eix
sèrie
s nu
mèr
ique
s, a
scen
dent
s i
desc
ende
nts,
de
cadè
ncie
s 2,
10,
100
a p
artir
de
qual
sevo
l nom
bre
i de
cadè
ncie
s 5,
25
i 50
a pa
rtir d
e m
últip
les
de 5
, 25
i 50.
8.
4.
Des
com
pon
nom
bres
nat
ural
s at
enen
t el v
alor
pos
icio
nal d
e le
s se
ves
xifre
s.
8.5.
C
onst
ruei
x i m
emor
itza
les
taul
es d
e m
ultip
licar
, i le
s ut
ilitz
a pe
r fer
càl
cul m
enta
l. 8.
6.
Iden
tific
a m
últip
les
i div
isor
s, i
utili
tza
les
taul
es d
e m
ultip
licar
. 8.
7.
Cal
cula
els
prim
ers
múl
tiple
s d'
un n
ombr
e do
nat.
8.8.
C
alcu
la to
ts e
ls d
ivis
ors
de q
uals
evol
nom
bre
més
pet
it qu
e 10
0.
8.9.
C
alcu
la e
l mcm
i el
mcd
. 8.
10. D
esco
mpo
n no
mbr
es d
ecim
als
aten
ent e
l val
or p
osic
iona
l de
les
seve
s xi
fres.
8.
11. C
alcu
la ta
nts
per c
ent e
n si
tuac
ions
real
s.
8.12
. Ela
bora
i us
a es
tratè
gies
de
càlc
ul m
enta
l. 8.
13. E
stim
a i a
rrod
onei
x el
resu
ltat d
'un
càlc
ul i
valo
ra la
resp
osta
. 8.
14.
Usa
la c
alcu
lado
ra a
plic
ant l
es re
gles
del
seu
func
iona
men
t, pe
r inv
estig
ar i
reso
ldre
pro
blem
es.
9.1.
R
esol
pro
blem
es q
ue im
pliq
uin
dom
ini d
els
cont
ingu
ts tr
ebal
lats
, util
itzan
t est
ratè
gies
heu
rístiq
ues,
de
ra
onam
ent
(cla
ssifi
caci
ó,
reco
neix
emen
t de
le
s re
laci
ons,
ús
de
co
ntra
exem
ples
), cr
eant
co
njec
ture
s,
cons
truin
t, ar
gum
enta
nt,
i pr
enen
t de
cisi
ons,
i
en
valo
ra
les
cons
eqüè
ncie
s i
la
conv
eniè
ncia
de
la s
eva
utili
tzac
ió.
9.2.
R
efle
xion
a so
bre
el p
rocé
s ap
licat
a la
reso
luci
ó de
pro
blem
es: r
evis
a le
s op
erac
ions
util
itzad
es, l
es
unita
ts d
els
resu
ltats
, co
mpr
ova
i in
terp
reta
les
sol
ucio
ns e
n el
con
text
, i
busc
a al
tres
man
eres
de
reso
ldre
'l.
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 42
Con
tingu
ts
Crit
eris
d'a
valu
ació
Es
tànd
ards
d'a
pren
enta
tge
aval
uabl
es
Blo
c 3.
Mes
ura
Uni
tats
del
sis
tem
a m
ètric
dec
imal
. Lo
ngitu
d, c
apac
itat,
mas
sa,
supe
rfíci
e i
volu
m.
Equ
ival
ènci
es
entre
le
s m
esur
es
de
capa
cita
t i v
olum
. E
xpre
ssió
en
fo
rma
sim
ple
d'un
m
esur
amen
t de
lon
gitu
d, c
apac
itat
o m
assa
, en
form
a co
mpl
exa
i vic
ever
sa.
Com
para
ció
i or
dena
ció
de
mes
ures
d'
una
mat
eixa
mag
nitu
d.
Des
envo
lupa
men
t d'
estra
tègi
es
per
mes
urar
fig
ures
de
man
era
exac
ta i
ap
roxi
mad
a.
Ele
cció
de
la u
nita
t més
ade
quad
a pe
r a
l'exp
ress
ió d
'una
mes
ura.
R
ealit
zaci
ó de
mes
uram
ents
. C
ompa
raci
ó de
su
perfí
cies
de
fig
ures
pl
anes
pe
r su
perp
osic
ió,
desc
ompo
sici
ó i m
esur
amen
t. S
umar
i
rest
ar
mes
ures
de
lo
ngitu
d,
capa
cita
t, m
assa
, sup
erfíc
ie i
volu
m.
Est
imac
ió
de
long
ituds
, ca
paci
tats
, m
asse
s,
supe
rfíci
es
i vo
lum
s d'
obje
ctes
i es
pais
con
egut
s, tr
ia d
e la
un
itat i
del
s in
stru
men
ts m
és a
dequ
ats
per m
esur
ar i
expr
essa
r una
mes
ura.
E
xplic
ació
ora
l i e
scrit
a de
l pro
cés
segu
it i d
e l'e
stra
tègi
a ut
ilitz
ada
en q
uals
evol
de
ls p
roce
dim
ents
util
itzat
s.
Mes
ura
de te
mps
: U
nita
ts d
e m
esur
a de
l tem
ps i
les
seve
s re
laci
ons.
E
quiv
alèn
cies
i
trans
form
acio
ns
entre
ho
res,
min
uts
i seg
ons.
Le
ctur
a en
rello
tges
ana
lògi
cs i
digi
tals
. C
àlcu
ls a
mb
mes
ures
tem
pora
ls.
Mes
ura
d'an
gles
: E
l sis
tem
a se
xage
sim
al.
L'an
gle
com
a u
nita
t de
mes
ura
d'un
an
gle.
Mes
ura
d'an
gles
. S
iste
mes
mon
etar
is:
El s
iste
ma
mon
etar
i de
la U
nió
Eur
opea
. U
nita
t pr
inci
pal:
l'eur
o.
Val
or
de
les
dife
rent
s m
oned
es i
bitll
ets.
M
últip
les
i sub
múl
tiple
s de
l'eu
ro.
Equ
ival
ènci
es e
ntre
mon
edes
i bi
tllet
s.
Res
oluc
ió d
e pr
oble
mes
de
mes
ura.
1.
Sel
ecci
onar
inst
rum
ents
i un
itats
de
mes
ura
usua
ls,
fent
prè
viam
ent e
stim
acio
nsi e
xpre
ssan
t am
b pr
ecis
ió
mes
ures
de
long
itud,
sup
erfíc
ie, p
es/m
assa
, cap
acita
t i t
emps
, en
cont
exto
s re
als.
2.
E
scol
lir e
ls in
stru
men
ts d
e m
esur
a m
és p
ertin
ents
en
cad
a ca
s, i
est
imar
la
mes
ura
de m
agni
tuds
de
long
itud,
ca
paci
tat,
mas
sa
i te
mps
fe
nt
prev
isio
ns
raon
able
s.
3.
Ope
rar a
mb
dife
rent
s m
esur
es.
4.
Util
itzar
les
unita
ts d
e m
esur
a m
és u
sual
s, c
onve
rtir
unes
un
itats
en
al
tres
de
la
mat
eixa
m
agni
tud,
ex
pres
sar
els
resu
ltats
en
les
unita
ts d
e m
esur
a m
és
adeq
uade
s, e
xplic
ar o
ralm
ent
i pe
r es
crit
el p
rocé
s se
guit
i apl
icar
-lo a
la re
solu
ció
de p
robl
emes
. 5.
C
onèi
xer
les
unita
ts d
e m
esur
a de
l te
mps
i l
es
seve
s re
laci
ons,
i ut
ilitz
ar-le
s pe
r re
sold
re p
robl
emes
de
la v
ida
diàr
ia.
6.
Con
èixe
r el
si
stem
a se
xage
sim
al
per
efec
tuar
cà
lcul
s am
b m
esur
es a
ngul
ars.
7.
C
onèi
xer
el
valo
r i
les
equi
valè
ncie
s en
tre
les
dife
rent
s m
oned
es i
bitll
ets
del s
iste
ma
mon
etar
i de
la
Uni
ó E
urop
ea.
8.
Iden
tific
ar,
reso
ldre
pr
oble
mes
de
la
vi
da
quot
idia
na,
adeq
uats
al
se
u ni
vell,
es
tabl
int
conn
exio
ns
entre
la
re
alita
t i
les
mat
emàt
ique
s i
valo
rant
la
ut
ilita
t de
ls
cone
ixem
ents
m
atem
àtic
s ad
equa
ts i
refle
xion
ant s
obre
el p
rocé
s ap
licat
per
a la
re
solu
ció
de p
robl
emes
.
1.1.
Id
entif
ica
les
unita
ts d
el s
iste
ma
mèt
ric d
ecim
al. L
ongi
tud,
cap
acita
t, m
assa
, sup
erfíc
ie i
volu
m.
2.1.
E
stim
a lo
ngitu
ds,
capa
cita
ts,
mas
ses,
sup
erfíc
ies
i vol
ums
d'ob
ject
es i
espa
is c
oneg
uts;
esc
ull l
a un
itat i
els
inst
rum
ents
més
ade
quat
s pe
r m
esur
ar i
expr
essa
r un
a m
esur
a, e
xplic
a de
man
era
oral
el
proc
és s
egui
t i l'
estra
tègi
a ut
ilitz
ada.
2.
2.
Mes
ura
amb
inst
rum
ents
, util
itzan
t est
ratè
gies
i un
itats
con
venc
iona
ls i
no c
onve
ncio
nals
, esc
ollin
t la
uni
tat m
és a
dequ
ada
per a
l'ex
pres
sió
d'un
a m
esur
a.
3.1.
S
uma
i res
ta m
esur
es d
e lo
ngitu
d, c
apac
itat,
mas
sa, s
uper
fície
i vo
lum
de
man
era
sim
ple
i dón
a el
re
sulta
t en
la u
nita
t det
erm
inad
a pe
r end
avan
t. 3.
2.
Exp
ress
a en
for
ma
sim
ple
el m
esur
amen
t de
lon
gitu
d, c
apac
itat
o m
assa
don
ada
en f
orm
a co
mpl
exa
i vic
ever
sa.
3.3.
C
ompa
ra i
orde
na m
esur
es d
'una
mat
eixa
mag
nitu
d.
3.4.
C
ompa
ra s
uper
fície
s de
figu
res
plan
es p
er s
uper
posi
ció,
des
com
posi
ció
i mes
uram
ent.
4.1.
C
onei
x i u
tilitz
a le
s eq
uiva
lènc
ies
entre
les
mes
ures
de
capa
cita
t i v
olum
. 4.
2.
Exp
lica
de m
aner
a or
al i
per
escr
it el
s pr
oces
sos
segu
its i
les
estra
tègi
es u
tilitz
ades
en
tots
els
pr
oced
imen
ts e
fect
uats
. 4.
3.
Res
ol p
robl
emes
util
itzan
t les
uni
tats
de
mes
ura
més
usu
als,
con
verte
ix u
nes
unita
ts e
n al
tres
de la
m
atei
xa m
agni
tud,
exp
ress
a el
s re
sulta
ts e
n le
s un
itats
de
mes
ura
més
ade
quad
es, i
exp
lica
oral
men
t i
per e
scrit
el p
rocé
s se
guit.
5.
1.
Con
eix
i util
itza
les
unita
ts d
e m
esur
a de
l tem
ps i
les
seve
s re
laci
ons.
Seg
on,
min
ut,
hora
, di
a,
setm
ana
i any
. 5.
2.
Efe
ctua
equ
ival
ènci
es i
trans
form
acio
ns e
ntre
hor
es, m
inut
s i s
egon
s.
5.3.
Ll
egei
x en
rello
tges
ana
lògi
cs i
digi
tals
. 5.
4.
Res
ol p
robl
emes
de
la v
ida
diàr
ia u
tilitz
ant l
es m
esur
es te
mpo
rals
i le
s se
ves
rela
cion
s.
6.1.
Id
entif
ica
l'ang
le c
om a
mes
ura
d'un
gir
o ob
ertu
ra.
6.2.
M
esur
a an
gles
usa
nt in
stru
men
ts c
onve
ncio
nals
. 6.
3.
Res
ol p
robl
emes
efe
ctua
nt c
àlcu
ls a
mb
mes
ures
ang
ular
s.
7.1.
Con
eix
la f
unci
ó, e
l va
lor
i le
s eq
uiva
lènc
ies
entre
les
dife
rent
s m
oned
es i
bitl
lets
del
sis
tem
a m
onet
ari d
e la
Uni
ó E
urop
ea i
les
utili
tza
per r
esol
dre
prob
lem
es ta
nt e
n si
tuac
ions
real
s co
m fi
gura
des.
7.
2. C
alcu
la m
últip
les
i sub
múl
tiple
s de
l'eu
ro.
8.1.
R
esol
pro
blem
es d
e m
esur
a, u
tilitz
ant
estra
tègi
es h
eurís
tique
s, d
e ra
onam
ent
(cla
ssifi
caci
ó,
reco
neix
emen
t de
les
rela
cion
s, ú
s de
con
traex
empl
es),
crea
nt c
onje
ctur
es, c
onst
ruin
t, ar
gum
enta
nt, i
pr
enen
t dec
isio
ns, v
alor
ant-n
e le
s co
nseq
üènc
ies
i la
conv
eniè
ncia
de
la s
eva
utili
tzac
ió.
8.2.
R
efle
xion
a so
bre
el p
rocé
s se
guit
en la
res
oluc
ió d
e pr
oble
mes
: rev
isa
les
oper
acio
ns u
tilitz
ades
, le
s un
itats
del
s re
sulta
ts, c
ompr
ova
i int
erpr
eta
les
solu
cion
s en
el c
onte
xt, i
bus
ca a
ltres
man
eres
de
reso
ldre
'l.
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 43
Con
tingu
ts
Crit
eris
d'a
valu
ació
Es
tànd
ards
d'a
pren
enta
tge
aval
uabl
es
Blo
c 4.
Geo
met
ria
La s
ituac
ió e
n el
pla
i en
l'es
pai.
Pos
icio
ns
rela
tives
de
re
ctes
i
circ
umfe
rènc
ies.
A
ngle
s en
di
fere
nts
posi
cion
s:
cons
ecut
ius,
ad
jace
nts,
op
osat
s pe
l vè
rtex…
S
iste
ma
de
coor
dena
des
carte
sian
es.
Des
crip
ció
de p
osic
ions
i m
ovim
ents
. La
rep
rese
ntac
ió e
lem
enta
l de
l'e
spai
, es
cale
s i g
ràfiq
ues
senz
illes
.
1.
Util
itzar
les
noci
ons
geom
ètriq
ues
de p
aral
·lelis
me,
pe
rpen
dicu
larit
at,
sim
etria
, ge
omet
ria,
perím
etre
i
supe
rfíci
e pe
r de
scriu
re i
com
pren
dre
situ
acio
ns d
e la
vi
da q
uotid
iana
. 2.
C
onèi
xer
les
figur
es
plan
es;
quad
rat,
rect
angl
e,
rom
boid
e, tr
iang
le, t
rape
zi i
rom
be.
3.
Com
pren
dre
el
mèt
ode
de
calc
ular
l'à
rea
d'un
pa
ral·l
elog
ram
, tri
angl
e,
trape
zi
i ro
mbe
. C
alcu
lar
l'àre
a de
figu
res
plan
es.
1.1.
Id
entif
ica
i rep
rese
nta
posi
cion
s re
lativ
es d
e re
ctes
i ci
rcum
ferè
ncie
s.
1.2.
Id
entif
ica
i rep
rese
nta
angl
es e
n di
fere
nts
posi
cion
s: c
onse
cutiu
s, a
djac
ents
, opo
sats
pel
vèr
tex…
1.
3.
Des
criu
pos
icio
ns i
mov
imen
ts p
er m
itjà
de c
oord
enad
es, d
istà
ncie
s, a
ngle
s, g
irs…
1.
4.
Rea
litza
esc
ales
i gr
àfiq
ues
senz
illes
, per
fer r
epre
sent
acio
ns e
lem
enta
ls e
n l'e
spai
. 1.
5.
Iden
tific
a en
situ
acio
ns m
olt s
enzi
lles
la s
imet
ria d
e tip
us a
xial
i es
pecu
lar.
1.6.
Tr
aça
una
figur
a pl
ana
sim
ètric
a d'
una
altra
resp
ecte
d'u
n ei
x.
1.7.
Fa
am
plia
cion
s i r
educ
cion
s.
Form
es
plan
es
i es
paci
als:
fig
ures
pl
anes
: el
emen
ts,
rela
cion
s i
clas
sific
ació
. C
lass
ifica
ció
de
trian
gles
en
co
nsid
erac
ió a
ls s
eus
cost
ats
i ang
les.
C
lass
ifica
ció
de
quad
rilàt
ers
en
cons
ider
ació
al p
aral
·lelis
me
dels
seu
s co
stat
s.
Cla
ssifi
caci
ó de
ls
para
l·lel
epíp
edes
. C
onca
vita
t i
conv
exita
t de
fig
ures
pl
anes
. Id
entif
icac
ió i
den
omin
ació
de
políg
ons
aten
ent e
l nom
bre
de c
osta
ts.
Per
ímet
re i
àrea
. La
circ
umfe
rènc
ia i
el
cerc
le.
Ele
men
ts
bàsi
cs:
cent
re,
ràdi
o, d
iàm
etre
, co
rda,
ar
c, ta
ngen
t i s
ecto
r circ
ular
. C
osso
s ge
omèt
rics:
ele
men
ts,
rela
cion
s i c
lass
ifica
ció.
P
olíe
dres
. E
lem
ents
bà
sics
: vè
rtexs
, ca
res
i are
stes
. Tip
us d
e po
líedr
es.
Cos
sos
rodo
ns: c
on, c
ilind
re i
esfe
ra.
Reg
ular
itats
i s
imet
ries:
Rec
onei
xem
ent
de re
gula
ritat
s.
4.
Util
itzar
les
pro
piet
ats
de l
es f
igur
es p
lane
s pe
r re
sold
re p
robl
emes
. 5.
C
onèi
xer
les
cara
cter
ístiq
ues
i ap
licar
-les
per
clas
sific
ar:
políe
dres
, pr
ism
es,
pirà
mid
es,
coss
os
rodo
ns:
con,
cili
ndre
i e
sfer
a i
els
seus
ele
men
ts
bàsi
cs.
6.
Inte
rpre
tar
repr
esen
taci
ons
espa
cial
s ef
ectu
ades
a
parti
r de
si
stem
es
de
refe
rènc
ia
i d'
obje
ctes
o
situ
acio
ns fa
mili
ars.
7.
Id
entif
icar
, re
sold
re
prob
lem
es
de
la
vida
qu
otid
iana
, ad
equa
ts
al
seu
nive
ll,
esta
blin
t co
nnex
ions
en
tre
la
real
itat
i le
s m
atem
àtiq
ues
i va
lora
nt
la
utili
tat
dels
co
neix
emen
ts
mat
emàt
ics
adeq
uats
i re
flexi
onan
t sob
re e
l pro
cés
aplic
at p
er a
la
reso
luci
ó de
pro
blem
es.
2.1.
C
lass
ifica
tria
ngle
s en
con
side
raci
ó al
s se
us c
osta
ts i
angl
es,
iden
tific
ant
les
rela
cion
s en
tre e
ls
seus
cos
tats
i en
tre a
ngle
s.
2.2.
U
tilitz
a in
stru
men
ts d
e di
buix
i e
ines
tec
nolò
giqu
es p
er a
la
cons
trucc
ió i
exp
lora
ció
de f
orm
es
geom
ètriq
ues.
3.
1.
Cal
cula
l'àr
ea i
el p
erím
etre
de:
rect
angl
e, q
uadr
at, t
riang
le.
3.2.
A
plic
a el
s co
ncep
tes
de p
erím
etre
i su
perfí
cie
de fi
gure
s pe
r a la
real
itzac
ió d
e cà
lcul
s so
bre
plan
s i
espa
is re
als
i per
inte
rpre
tar s
ituac
ions
de
la v
ida
diàr
ia.
4.1.
C
lass
ifica
qua
drilà
ters
en
cons
iera
ció
al p
aral
·lelis
me
dels
seu
s co
stat
s.
4.2.
Id
entif
ica
i dife
renc
ia e
ls e
lem
ents
bàs
ics
de c
ircum
ferè
ncia
i ce
rcle
: cen
tre, r
àdio
, dià
met
re, c
orda
, ar
c, ta
ngen
t i s
ecto
r circ
ular
. 4.
3.
Cal
cula
per
ímet
re i
àrea
de
la c
ircum
ferè
ncia
i el
cer
cle.
4.
4.
Util
itza
la c
ompo
sici
ó i
la d
esco
mpo
sici
ó pe
r fo
rmar
fig
ures
pla
nes
i co
ssos
geo
mèt
rics
a pa
rtir
d'un
es a
ltres
. 5.
1.
Iden
tific
a i a
nom
ena
políg
ons
en c
onsi
dera
ció
al n
ombr
e de
cos
tats
. 5.
2.
Rec
onei
x i
iden
tific
a po
líedr
es,
pris
mes
, pi
ràm
ides
i e
ls s
eus
elem
ents
bàs
ics:
vèr
texs
, ca
res
i ar
este
s.
5.3.
R
econ
eix
i ide
ntifi
ca c
osso
s ro
dons
: con
, cili
ndre
i es
fera
i el
s se
us e
lem
ents
bàs
ics.
6.
1.
Com
prèn
i de
scriu
situ
acio
ns d
e la
vid
a qu
otid
iana
, i in
terp
reta
i el
abor
a re
pres
enta
cion
s es
paci
als
(pla
ns,
croq
uis
d'iti
nera
ris,
maq
uete
s…),
utili
tzan
t le
s no
cion
s ge
omèt
rique
s bà
siqu
es
(situ
ació
, m
ovim
ent,
para
l·lel
ism
e, p
erpe
ndic
ular
itat,
esca
la, s
imet
ria, p
erím
etre
, sup
erfíc
ie).
6.2.
In
terp
reta
i de
scriu
situ
acio
ns,
mis
satg
es i
fets
de
la v
ida
diàr
ia u
tilitz
ant
el v
ocab
ular
i geo
mèt
ric
adeq
uat:
indi
ca u
na a
dreç
a, e
xplic
a un
reco
rreg
ut, s
'orie
nta
en l'
espa
i. 7.
1.
Res
ol p
robl
emes
geo
mèt
rics
que
impl
iqui
n do
min
i del
s co
ntin
guts
tre
balla
ts,
utili
tzan
t es
tratè
gies
he
urís
tique
s, d
e ra
onam
ent
(cla
ssifi
caci
ó, r
econ
eixe
men
t de
les
rel
acio
ns,
ús d
e co
ntra
exem
ples
), cr
eant
con
ject
ures
, co
nstru
int,
argu
men
tant
, i
pren
ent
deci
sion
s, v
alor
ant-n
e le
s co
nseq
üènc
ies
i la
co
nven
iènc
ia d
e la
sev
a ut
ilitz
ació
. 7.
2.
Ref
lexi
ona
sobr
e el
pro
cés
de re
solu
ció
de p
robl
emes
: rev
isa
les
oper
acio
ns u
tilitz
ades
, les
uni
tats
de
ls re
sulta
ts, c
ompr
ova
i int
erpr
eta
les
solu
cion
s en
el c
onte
xt, i
pro
posa
altr
es m
aner
es d
e re
sold
re'l.
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 44
Con
tingu
ts
Crit
eris
d'a
valu
ació
Es
tànd
ards
d'a
pren
enta
tge
aval
uabl
es
Blo
c 5.
Est
adís
tica
i pro
babi
litat
Grà
fics
i par
àmet
res
esta
díst
ics.
R
ecol
lida
i cl
assi
ficac
ió
de
dade
s qu
alita
tives
i qu
antit
ativ
es.
Con
stru
cció
de
ta
ules
de
fre
qüèn
cies
ab
solu
tes
i rel
ativ
es.
Inic
iaci
ó in
tuïti
va
a le
s m
esur
es
de
cent
ralit
zaci
ó: l
a m
itjan
a ar
itmèt
ica,
la
mod
a i e
l ran
g.
Rea
litza
ció
i in
terp
reta
ció
de
gràf
ics
senz
ills:
di
agra
mes
de
ba
rres
, po
ligon
als
i sec
toria
ls.
Anà
lisi c
rític
a de
les
info
rmac
ions
que
es
pres
ente
n m
itjan
çant
gr
àfic
s es
tadí
stic
s.
Car
àcte
r ale
ator
i d'a
lgun
es e
xper
iènc
ies.
In
icia
ció
intu
ïtiva
al
cà
lcul
de
la
pr
obab
ilita
t d'u
n su
ccés
.
1.
Rec
ollir
i
regi
stra
r un
ain
form
ació
qu
antif
icab
le,
utili
tzan
t al
guns
rec
urso
s se
nzill
s de
rep
rese
ntac
ió
gràf
ica:
tau
les
de d
ades
, bl
ocs
de b
arre
s, d
iagr
ames
lin
eals
, i c
omun
icar
la in
form
ació
. 2.
Efe
ctua
r, lle
gir i
inte
rpre
tar r
epre
sent
acio
ns g
ràfiq
ues
d'un
con
junt
de
dade
s re
lativ
es a
l'en
torn
imm
edia
t.
3.
Fer
estim
acio
ns b
asad
es e
n l'e
xper
iènc
ia s
obre
el
resu
ltat
(pos
sibl
e, i
mpo
ssib
le,
segu
r, m
és o
men
ys
prob
able
) de
si
tuac
ions
se
nzill
es
en
les
qual
s in
terv
ingu
i l'a
tzar
i co
mpr
ovar
el r
esul
tat e
smen
tat.
4.
Obs
erva
r i
cons
tata
r qu
e hi
ha
su
cces
sos
impo
ssib
les,
su
cces
sos
que
amb
gaire
bé
tota
se
gure
tat
es p
rodu
eixe
n, o
que
es
repe
teix
en,
i qu
e aq
uest
a re
petic
ió é
s m
és o
men
ys p
roba
ble.
5.
Id
entif
icar
, re
sold
re
prob
lem
es
de
la
vida
qu
otid
iana
, ad
equa
ts
al
seu
nive
ll,
esta
blin
t co
nnex
ions
en
tre
la
real
itat
i le
s m
atem
àtiq
ues
i va
lora
nt
la
utili
tat
dels
co
neix
emen
ts
mat
emàt
ics
adeq
uats
i re
flexi
onan
t sob
re e
l pro
cés
aplic
at p
er a
la
reso
luci
ó de
pro
blem
es.
1.1.
Id
entif
ica
dade
s qu
alita
tives
i qu
antit
ativ
es e
n si
tuac
ions
fam
iliar
s.
2.1.
R
ecul
l i c
lass
ifica
dad
es q
ualit
ativ
es i
quan
titat
ives
, de
situ
acio
ns d
el s
eu e
ntor
n, i
les
utili
tza
per
cons
truir
taul
es d
e fre
qüèn
cies
abs
olut
es i
rela
tives
. 2.
2.
Apl
ica
de m
aner
a in
tuïti
va a
situ
acio
ns fa
mili
ars
les
mes
ures
de
cent
ralit
zaci
ó: la
mitj
ana
aritm
ètic
a,
la m
oda
i el r
ang.
2.
3.
Fa i
int
erpr
eta
gràf
ics
mol
t se
nzill
s: d
iagr
ames
de
barr
es,
polig
onal
s i
sect
oria
ls,
amb
dade
s ob
tingu
des
de s
ituac
ions
mol
t prò
xim
es.
3.1.
Fa
una
anà
lisi
críti
ca a
rgum
enta
da s
obre
les
inf
orm
acio
ns q
ue e
s pr
esen
ten
mitj
ança
nt g
ràfic
s es
tadí
stic
s.
4.1.
Id
entif
ica
situ
acio
ns d
e ca
ràct
er a
leat
ori.
4.2.
Fa
con
ject
ures
i es
timac
ions
sob
re a
lgun
s jo
cs (m
oned
es, d
aus,
car
tes,
lote
ria…
). 5.
1.
Res
ol p
robl
emes
que
impl
iqui
n do
min
i del
s co
ntin
guts
pro
pis
d'es
tadí
stic
a i p
roba
bilit
at,
utili
tzan
t es
tratè
gies
heur
ístiq
ues,
de
ra
onam
ent
(cla
ssifi
caci
ó,
reco
neix
emen
t de
le
s re
laci
ons,
ús
de
co
ntra
exem
ples
), cr
eant
con
ject
ures
, co
nstru
int,
argu
men
tant
, i
pren
ent
deci
sion
s, v
alor
ant-n
e le
s co
nseq
üènc
ies
i la
conv
eniè
ncia
de
la s
eva
utili
tzac
ió.
5.2.
R
efle
xion
a so
bre
el p
rocé
s de
reso
luci
ó de
pro
blem
es: r
evis
a le
s op
erac
ions
util
itzad
es, l
es u
nita
ts
dels
resu
ltats
, com
prov
a i i
nter
pret
a le
s so
luci
ons
en e
l con
text
, pro
posa
altr
es m
aner
es d
e re
sold
re'l.
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 45
e) Primera llengua estrangera. El procés de progressiva globalització en el qual, des de la segona meitat del segle
XX, està immers el nostre món, fa que sigui cada vegada més necessari fer front als nous reptes que es deriven de la desaparició gradual de les fronteres que tradicionalment s'establien entre països en el pla econòmic, polític, cultural i social. En aquest sentit, és evident que des de les edats més primerenques l'educació ha de tenir com un dels seus principals objectius dotar els ciutadans d'instruments útils per desenvolupar competències que els permetin adaptar-se adequadament a una nova societat cada vegada més interdependent i global.
L'aprenentatge de llengües estrangeres pren una rellevància especial en aquest pla, atès que la capacitat de comunicació és el primer requisit que ha de complir l'individu per sortir-se'n en un context cada cop més pluricultural i plurilingüe. Així ho han reconegut tots els governs de la Unió Europea, que al llarg dels últims anys han programat actuacions comunitàries diverses en matèria d'educació amb l'objectiu últim de fer possible que cada ciutadà tingui un coneixement pràctic d'almenys dos idiomes a més de la seva llengua materna, i així ho ha reflectit també la normativa espanyola, la qual, de conformitat amb això, atorga a la capacitació per a la comunicació en una o més llengües estrangeres un lloc destacat entre les finalitats a la consecució de les quals està orientat el nostre sistema educatiu actual.
Si és obvi que, a llarg termini, el domini d'una segona llengua incideix positivament en el desenvolupament personal de l'alumnat perquè li permet ampliar de manera significativa les seves possibilitats a l'hora de prosseguir estudis o incorporar-se al mercat laboral, és necessari cridar l'atenció a més sobre les importants repercussions que es poden derivar des del punt de vista cognitiu de l'aprenentatge de llengües estrangeres en edats primerenques. En efecte, nombroses recerques semblen confirmar que l'adquisició en l'etapa de primària de competències comunicatives en una llengua diferent de la materna sol estar associada a una millora dels resultats en altres camps com ara la competència matemàtica, l'expressió plàstica o el domini de la lectoescriptura. S'ha constatat així mateix que l'estudi d'altres llengües afavoreix el desenvolupament de la memòria auditiva i la capacitat d'escoltar, i d'aquesta manera contribueix significativament al desenvolupament de les habilitats de comunicació en tots els aspectes. Finalment, a escala més profunda, hi ha un ampli consens a l'hora d'assenyalar l'efecte beneficiós que exerceix l'aprenentatge d'altres llengües en el desenvolupament d'una sensibilització adequada davant la diversitat de la nostra societat, en l'acceptació de les diferències existents com a factor enriquidor, i en el desenvolupament de la comprensió, la tolerància i la valoració d'altres identitats culturals.
El currículum bàsic per a l'etapa d'educació primària s'estructura al voltant d'activitats de llengua tal com aquestes es descriuen en el Marc comú europeu de referència per a les llengües: comprensió i producció (expressió i interacció) de textos orals i escrits. Els continguts, els criteris i els estàndards estan organitzats en quatre grans blocs que es corresponen amb les activitats de llengua esmentades, eix dels ensenyaments de la matèria. Les relacions existents entre aquests tres elements del currículum bàsic no són unívoques, a causa de la naturalesa especial de l'activitat lingüística. Això suposa que, per a cadascuna de les tasques comunicatives esmentades i descrites en els estàndards, s'ha d'incorporar el conjunt dels continguts recollits per a cada bloc d'activitat respectiu. De la mateixa manera, per avaluar el grau d'adquisició de cadascun dels estàndards d'aprenentatge d'una determinada activitat de llengua, s'han d'aplicar tots i cadascun dels criteris d'avaluació recollits i descrits per a l'activitat corresponent.
En l'etapa d'educació primària s'ha de tenir molt en compte que es parteix d'un nivell competencial bàsic, tant en la interacció comunicativa com en la comprensió i la producció de textos, per la qual cosa és essencial remetre's sempre a contextos familiars per a l'alumnat d'aquesta edat, aprofitant així els coneixements prèviament adquirits i les capacitats i les experiències que té. Partint d'aquest fet, s'ha de fomentar un ús de la llengua contextualitzat, en el marc de situacions comunicatives pròpies d'àmbits diversos i
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 46
que permetin un ús de la llengua real i motivador. L'ús del joc, sobretot en els primers anys, i la realització de tasques conjuntes no només són elements essencials per establir adequadament les bases per a l'adquisició d'una llengua, sinó que poden a més contribuir al fet que la matèria, lluny de limitar-se a ser un mer objecte d'estudi, es converteixi a més en un instrument de socialització al servei del grup. A mesura que l'alumnat avanci en edat es poden introduir gradualment explicacions de caràcter més teòric, evolucionant des d'un primer processament de caràcter essencialment semàntic a un processament sintàctic més avançat.
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 47
Prim
era
lleng
ua e
stra
nger
a
Con
tingu
ts
Crit
eris
d'a
valu
ació
Es
tànd
ards
d'a
pren
enta
tge
aval
uabl
es
Blo
c 1.
Com
pren
sió
de te
xtos
ora
ls
Est
ratè
gies
de
com
pren
sió:
- M
obili
tzac
ió d
'info
rmac
ió p
rèvi
a so
bre
tipus
de
tasc
a i t
ema.
- I
dent
ifica
ció
del t
ipus
text
ual,
adap
tant
-hi l
a co
mpr
ensi
ó.
- D
istin
ció
de t
ipus
de
com
pren
sió
(sen
tit g
ener
al,
info
rmac
ió e
ssen
cial
, pu
nts
prin
cipa
ls).
- For
mul
ació
d'h
ipòt
esis
sob
re c
ontin
gut i
con
text
. -
Infe
rènc
ia i
form
ulac
ió d
'hip
òtes
is s
obre
sig
nific
ats
a pa
rtir
de la
com
pren
sió
d'el
emen
ts s
igni
ficat
ius,
ling
üíst
ics
i par
alin
güís
tics.
- R
efor
mul
ació
d'h
ipòt
esis
a p
artir
de
la c
ompr
ensi
ó d'
elem
ents
nou
s.
Asp
ecte
s so
cioc
ultu
rals
i
soci
olin
güís
tics:
co
nven
cion
s so
cial
s,
norm
es
de
corte
sia
i reg
istre
s; c
ostu
ms,
val
ors,
cre
ence
s i a
ctitu
ds; l
leng
uatg
e no
ver
bal.
Fu
ncio
ns c
omun
icat
ives
: - S
alut
acio
ns i
pres
enta
cion
s, d
iscu
lpes
, agr
aïm
ents
, inv
itaci
ons.
- E
xpre
ssió
de
la c
apac
itat,
el g
ust,
la p
refe
rènc
ia, l
'opi
nió,
l'ac
ord
o el
des
acor
d,
el s
entim
ent,
la in
tenc
ió.
- Des
crip
ció
de p
erso
nes,
act
ivita
ts, l
locs
, obj
ecte
s, h
àbits
, pla
ns.
- Nar
raci
ó de
fets
pas
sats
rem
ots
i rec
ents
. - P
etic
ió i
ofer
imen
t d'a
juda
, inf
orm
ació
, ins
trucc
ions
, obj
ecte
s, o
pini
ó, p
erm
ís.
- Est
ablim
ent i
man
teni
men
t de
la c
omun
icac
ió.
Est
ruct
ures
sin
tact
icod
iscu
rsiv
es1 .
Lèxi
c or
al d
'alta
freq
üènc
ia (
rece
pció
) re
latiu
a id
entif
icac
ió p
erso
nal;
habi
tatg
e,
llar
i ent
orn;
act
ivita
ts d
e la
vid
a di
ària
; fa
míli
a i a
mic
s; t
reba
ll i o
cupa
cion
s;
tem
ps ll
iure
, oci
i es
port;
via
tges
i va
canc
es; s
alut
i cu
res
físiq
ues;
edu
caci
ó i
estu
di;
com
pres
i a
ctiv
itats
com
erci
als;
alim
enta
ció
i re
stau
raci
ó; t
rans
port;
lle
ngua
i co
mun
icac
ió; m
edi a
mbi
ent,
clim
a i e
ntor
n na
tura
l; i t
ecno
logi
es d
e la
in
form
ació
i la
com
unic
ació
. P
atro
ns s
onor
s, a
ccen
tual
s, rí
tmic
s i d
'ent
onac
ió.
Iden
tific
ar e
l sen
tit g
ener
al, l
a in
form
ació
ess
enci
al i
els
punt
s pr
inci
pals
en
te
xtos
or
als
mol
t br
eus
i se
nzill
s en
lle
ngua
es
tànd
ard,
am
b es
truct
ures
sim
ples
i lè
xic
d'ús
mol
t fre
qüen
t, ar
ticul
ats
amb
clar
edat
i le
ntam
ent i
tran
smes
os d
e vi
va v
eu o
per
mitj
ans
tècn
ics,
sob
re te
mes
ha
bitu
als
i co
ncre
ts
rela
cion
ats
amb
les
pròp
ies
expe
riènc
ies,
ne
cess
itats
i in
tere
ssos
en
cont
exto
s qu
otid
ians
pre
dict
ible
s o
rela
tius
a àr
ees
de
nece
ssita
t im
med
iata
en
el
s àm
bits
pe
rson
al,
públ
ic
i ed
ucat
iu,
sem
pre
que
les
cond
icio
ns a
cúst
ique
s si
guin
bon
es i
no
dist
orsi
onin
el
mis
satg
e, e
s pu
gui
torn
ar a
esc
olta
r el
que
s'h
a di
t o
dem
anar
con
firm
ació
i d
ispo
si d
e su
port
visu
al o
d'u
na r
efer
ènci
a co
ntex
tual
cla
ra.
Con
èixe
r i s
aber
apl
icar
les
estra
tègi
es b
àsiq
ues
més
ade
quad
es p
er a
la
com
pren
sió
del
sent
it ge
nera
l, la
inf
orm
ació
ess
enci
al o
els
pun
ts
prin
cipa
ls d
el te
xt.
Iden
tific
ar a
spec
tes
soci
ocul
tura
ls i
soc
iolin
güís
tics
bàsi
cs,
conc
rets
i
sign
ifica
tius,
so
bre
la
vida
qu
otid
iana
(h
àbits
, ho
raris
, ac
tivita
ts,
cele
brac
ions
), co
ndic
ions
de
vi
da
(hab
itatg
e,
ento
rn),
rela
cion
s in
terp
erso
nals
(fa
mili
ars,
d'a
mis
tat,
esco
lars
), co
mpo
rtam
ent
(ges
tos
habi
tual
s, ú
s de
la v
eu,
cont
acte
fís
ic)
i con
venc
ions
soc
ials
(no
rmes
de
cor
tesi
a), i
apl
icar
els
con
eixe
men
ts a
dqui
rits
sobr
e aq
uest
s a
una
com
pren
sió
adeq
uada
del
text
. D
istin
gir
la fu
nció
o le
s fu
ncio
ns c
omun
icat
ives
prin
cipa
ls d
el te
xt (
p. e
. un
a de
man
da d
'info
rmac
ió,
una
ordr
e, o
un
ofer
imen
t) i
un r
eper
tori
limita
t de
ls
seus
ex
pone
nts
més
ha
bitu
als,
ai
xí
com
el
s pa
trons
di
scur
sius
bàs
ics
(p.
e. i
nici
i t
anca
men
t co
nver
saci
onal
, o
els
punt
s d'
una
narr
ació
esq
uem
àtic
a).
Rec
onèi
xer
els
sign
ifica
ts m
és c
omun
s as
soci
ats
a le
s es
truct
ures
si
ntàc
tique
s bà
siqu
es p
ròpi
es d
e la
com
unic
ació
ora
l (p.
e.
estru
ctur
a in
terr
ogat
iva
per d
eman
ar in
form
ació
). R
econ
èixe
r un
rep
erto
ri lim
itat
de l
èxic
ora
l d'
alta
fre
qüèn
cia
rela
tiu a
si
tuac
ions
quo
tidia
nes
i tem
es h
abitu
als
i con
cret
s re
laci
onat
s am
b le
s pr
òpie
s ex
periè
ncie
s, n
eces
sita
ts i
inte
ress
os, i
util
itzar
les
indi
caci
ons
del c
onte
xt i
de la
info
rmac
ió c
ontin
guda
en
el te
xt p
er fe
r-se
una
idea
de
ls
sign
ifica
ts
prob
able
s de
pa
raul
es
i ex
pres
sion
s qu
e es
de
scon
eixe
n.
Dis
crim
inar
pat
rons
son
ors,
acc
entu
als,
rítm
ics
i d'
ento
naci
ó bà
sics
i
reco
nèix
er
els
sign
ifica
ts
i le
s in
tenc
ions
co
mun
icat
ives
ge
nera
ls
rela
cion
ats
amb
aque
sts.
Com
prèn
l'es
senc
ial d
'anu
ncis
pub
licita
ris s
obre
pr
oduc
tes
que
li in
tere
ssen
(jo
cs,
ordi
nado
rs,
CD
, etc
.).
Com
prèn
m
issa
tges
i
anun
cis
públ
ics
que
cont
ingu
in i
nstru
ccio
ns,
indi
caci
ons
o un
altr
e tip
us
d'in
form
ació
(p
er
exem
ple,
no
mbr
es,
preu
s, h
orar
is, e
n un
a es
taci
ó o
en u
ns g
rans
m
agat
zem
s).
Ent
én e
l que
se
li di
u en
tran
sacc
ions
hab
itual
s se
nzill
es (
inst
rucc
ions
, in
dica
cion
s, p
etic
ions
, av
isos
). Id
entif
ica
el
tem
a d'
una
conv
ersa
qu
otid
iana
pr
edic
tible
que
té
lloc
en l
a se
va p
resè
ncia
(p
er e
xem
ple,
en
una
botig
a, e
n un
tren
). E
ntén
la
in
form
ació
es
senc
ial
en
conv
erse
s br
eus
i se
nzill
es e
n le
s qu
als
parti
cipa
que
tra
ctin
so
bre
tem
es
fam
iliar
s co
m,
per
exem
ple,
un
m
atei
x,
la
fam
ília,
l'e
scol
a,
el
tem
ps l
liure
, la
des
crip
ció
d'un
obj
ecte
o u
n llo
c.
Com
prèn
les
ide
es p
rinci
pals
de
pres
enta
cion
s se
nzill
es
i be
n es
truct
urad
es
sobr
e te
mes
fa
mili
ars
o de
l se
u in
terè
s (p
er
exem
ple,
m
úsic
a,
espo
rt,
etc.
), se
mpr
e qu
e di
spos
i d'
imat
ges
i il·
lust
raci
ons
i es
par
li de
man
era
lent
a i c
lara
. C
ompr
èn e
l sen
tit g
ener
al i
el q
ue é
s es
senc
ial i
di
stin
geix
els
can
vis
de te
ma
de p
rogr
ames
de
tele
visi
ó o
un a
ltre
mat
eria
l aud
iovi
sual
din
s de
la
se
va
àrea
d'
inte
rès
p.
e.
en
què
s'en
trevi
sten
jo
ves
o pe
rson
atge
s co
negu
ts
sobr
e te
mes
quo
tidia
ns (
per
exem
ple,
el
que
els
agra
da fe
r en
el s
eute
mps
lliu
re) o
en
què
s'in
form
a so
bre
activ
itats
d'o
ci (
teat
re, c
inem
a,
esde
veni
men
t esp
ortiu
, etc
.).
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 48
Con
tingu
ts
Crit
eris
d'a
valu
ació
Es
tànd
ards
d'a
pren
enta
tge
aval
uabl
es
Blo
c 2.
Pro
ducc
ió d
e te
xtos
ora
ls: e
xpre
ssió
i in
tera
cció
Est
ratè
gies
de
prod
ucci
ó:
Pla
nific
ació
-
Con
cebr
e el
mis
satg
e am
b cl
ared
at,
dist
ingi
nt-n
e la
idea
o id
ees
prin
cipa
ls i
l'est
ruct
ura
bàsi
ca.
- A
dequ
ar e
l tex
t al d
estin
atar
i, co
ntex
t i c
anal
, apl
ican
t el r
egis
tre i
l'est
ruct
ura
de d
iscu
rs a
dequ
ats
a ca
da c
as.
Exe
cuci
ó -
Exp
ress
ar
el
mis
satg
e am
b cl
ared
at,
cohe
rènc
ia,
estru
ctur
ant-l
o ad
equa
dam
ent i
aju
stan
t-se,
si s
'esc
au, a
ls m
odel
s i l
es fó
rmul
es d
e ca
da ti
pus
de te
xt.
- R
eaju
star
la
tasc
a (e
mpr
endr
e un
a ve
rsió
més
mod
esta
de
la t
asca
) o
el
mis
satg
e (fe
r con
cess
ions
en
el q
ue re
alm
ent l
i agr
adar
ia e
xpre
ssar
), de
spré
s de
val
orar
les
dific
ulta
ts i
els
recu
rsos
dis
poni
bles
. -
Rec
olza
r-se
en
els
cone
ixem
ents
pre
vis
i tre
ure'
n el
màx
im p
artit
(ut
ilitz
ar
lleng
uatg
e ‘p
refa
bric
at’,
etc.
). -
Com
pens
ar l
es c
arèn
cies
lin
güís
tique
s m
itjan
çant
pro
cedi
men
ts l
ingü
ístic
s,
para
lingü
ístic
s o
para
text
uals
: Li
ngüí
stic
s - M
odifi
car p
arau
les
de s
igni
ficat
sem
blan
t. - D
efin
ir o
para
frase
jar u
n te
rme
o ex
pres
sió.
P
aral
ingü
ístic
s i p
arat
extu
als
- Dem
anar
aju
da.
- A
ssen
yala
r ob
ject
es,
usar
dí
ctic
s o
efec
tuar
ac
cion
s qu
e ac
lare
ixen
el
si
gnifi
cat.
- U
sar
lleng
uatg
e co
rpor
al c
ultu
ralm
ent
perti
nent
(ge
stos
, ex
pres
sion
s fa
cial
s,
post
ures
, con
tact
e vi
sual
o c
orpo
ral,
prox
èmic
a).
- Usa
r son
s ex
tralin
güís
tics
i qua
litat
s pr
osòd
ique
s co
nven
cion
als.
A
spec
tes
soci
ocul
tura
ls
i so
ciol
ingü
ístic
s:
conv
enci
ons
soci
als,
no
rmes
de
co
rtesi
a i r
egis
tres;
cos
tum
s, v
alor
s, c
reen
ces
i act
ituds
; lle
ngua
tge
no v
erba
l.
Func
ions
com
unic
ativ
es:
- Sal
utac
ions
i pr
esen
taci
ons,
dis
culp
es, a
graï
men
ts, i
nvita
cion
s.
- Exp
ress
ió d
e la
cap
acita
t, el
gus
t, la
pre
ferè
ncia
, l'o
pini
ó, l'
acor
d o
el d
esac
ord,
el
sen
timen
t, la
inte
nció
. - D
escr
ipci
ó de
per
sone
s, a
ctiv
itats
, llo
cs, o
bjec
tes,
hàb
its, p
lans
. - N
arra
ció
de fe
ts p
assa
ts re
mot
s i r
ecen
ts.
- Pet
ició
i of
erim
ent d
'aju
da, i
nfor
mac
ió, i
nstru
ccio
ns, o
bjec
tes,
opi
nió,
per
mís
. - E
stab
limen
t i m
ante
nim
ent d
e la
com
unic
ació
. E
stru
ctur
es s
inta
ctic
odis
curs
ives
.1 Lè
xic
oral
d'a
lta fr
eqüè
ncia
(pro
ducc
ió) r
elat
iu a
iden
tific
ació
per
sona
l; ha
bita
tge,
lla
r i e
ntor
n; a
ctiv
itats
de
la v
ida
diàr
ia;
fam
ília
i am
ics;
tre
ball
i ocu
paci
ons;
te
mps
lliu
re, o
ci i
espo
rt; v
iatg
es i
vaca
nces
; sal
ut i
cure
s fís
ique
s; e
duca
ció
i es
tudi
; co
mpr
es i
act
ivita
ts c
omer
cial
s; a
limen
taci
ó i
rest
aura
ció;
tra
nspo
rt;
lleng
ua i
com
unic
ació
; med
i am
bien
t, cl
ima
i ent
orn
natu
ral;
i tec
nolo
gies
de
la
info
rmac
ió i
la c
omun
icac
ió.
Pat
rons
son
ors,
acc
entu
als,
rítm
ics
i d'e
nton
ació
.
Par
ticip
ar d
e m
aner
a si
mpl
e i c
ompr
ensi
ble
en c
onve
rses
mol
t bre
us q
ue
requ
erei
xin
un i
nter
canv
i di
rect
e d'
info
rmac
ió e
n àr
ees
de n
eces
sita
t im
med
iata
o s
obre
tem
es m
olt f
amili
ars
(un
mat
eix,
l'en
torn
imm
edia
t, pe
rson
es, l
locs
, obj
ecte
s i a
ctiv
itats
, gus
tos
i opi
nion
s), e
n un
reg
istre
ne
utre
o i
nfor
mal
, ut
ilitz
ant
expr
essi
ons
i fra
ses
senz
illes
i d
'ús
mol
t fre
qüen
t, no
rmal
men
t aï
llade
s o
enlla
çade
s am
b co
nnec
tors
bàs
ics,
en
cara
que
a v
egad
es l
a pr
onun
ciac
ió n
o si
gui
mol
t cl
ara,
sig
uin
evid
ents
le
s pa
uses
i
titub
ejos
i
sigu
i ne
cess
ària
la
re
petic
ió,
la
parà
frasi
i la
coo
pera
ció
de l'
inte
rlocu
tor p
er m
ante
nir l
a co
mun
icac
ió.
Con
èixe
r i s
aber
apl
icar
les
estra
tègi
es b
àsiq
ues
per p
rodu
ir te
xtos
ora
ls
mon
ològ
ics
o di
alòg
ics
mol
t bre
us i
senz
ills,
util
itzan
t, p.
e.,
fórm
ules
i lle
ngua
tge
pref
abric
at o
exp
ress
ions
mem
oritz
ades
, o
refo
rçan
t am
b ge
stos
el q
ue e
s vo
l exp
ress
ar.
Con
èixe
r as
pect
es s
ocio
cultu
rals
i s
ocio
lingü
ístic
s bà
sics
, co
ncre
ts i
si
gnifi
catiu
s, i
aplic
ar e
ls c
onei
xem
ents
adq
uirit
s so
bre
aque
sts
a un
a pr
oduc
ció
oral
ad
equa
da
al
cont
ext,
resp
ecta
nt
les
conv
enci
ons
com
unic
ativ
es m
és e
lem
enta
ls.
Com
plir
la fu
nció
com
unic
ativ
a pr
inci
pal d
el te
xt (
p. e
. una
felic
itaci
ó, u
n in
terc
anvi
d'in
form
ació
, o
un o
ferim
ent),
util
itzan
t un
rep
erto
ri lim
itat
dels
seu
s ex
pone
nts
més
freq
üent
s i d
e pa
trons
dis
curs
ius
bàsi
cs (p
. e.
salu
taci
ons
per
a in
ici i
com
iat p
er a
tanc
amen
t con
vers
acio
nal,
o un
a na
rrac
ió e
sque
màt
ica
dese
nvol
upad
a en
pun
ts).
Man
ejar
est
ruct
ures
sin
tàct
ique
s bà
siqu
es (
p. e
. en
llaça
r pa
raul
es o
gr
ups
de p
arau
les
amb
conn
ecto
rs b
àsic
s co
m “
i”, “
llavo
rs”,
“per
ò”,
“per
què”
), en
cara
que
se
segu
eixi
n co
met
ent e
rror
s bà
sics
de
man
era
sist
emàt
ica,
p. e
., en
tem
ps v
erba
ls o
en
la c
onco
rdan
ça.
Con
èixe
r i
utili
tzar
un
repe
rtori
limita
t de
lèx
ic o
ral
d'al
ta f
reqü
ènci
a re
latiu
a s
ituac
ions
quo
tidia
nes
i tem
es h
abitu
als
i con
cret
s re
laci
onat
s am
b el
s pr
opis
inte
ress
os, e
xper
iènc
ies
i nec
essi
tats
. A
rticu
lar,
en
gene
ral
de
man
era
com
pren
sibl
e pe
rò
amb
evid
ent
influ
ènci
a de
la p
rimer
a o
altre
s lle
ngüe
s, u
n re
perto
ri m
olt
limita
t de
pa
trons
son
ors,
acc
entu
als,
rítm
ics
i d'e
nton
ació
bàs
ics,
ada
ptan
t-los
a
la fu
nció
com
unic
ativ
a qu
e es
vol
por
tar a
term
e.
Fer-
se e
nten
dre
en i
nter
venc
ions
bre
us i
sen
zille
s, e
ncar
a qu
e si
guin
ev
iden
ts
i fre
qüen
ts
els
titub
ejos
in
icia
ls,
les
vaci
l·lac
ions
, le
s re
petic
ions
i le
s pa
uses
per
org
anitz
ar, c
orre
gir
o re
form
ular
el q
ue e
s vo
l dir.
In
tera
ctua
r de
man
era
mol
t bà
sica
, ut
ilitz
ant
tècn
ique
s m
olt
sim
ples
, lin
güís
tique
s o
no v
erba
ls (
p. e
. ge
stos
o c
onta
cte
físic
) pe
r in
icia
r, m
ante
nir o
con
clou
re u
na c
onve
rsa
breu
.
Fa p
rese
ntac
ions
bre
us i
sen
zille
s, p
rèvi
amen
t pr
epar
ades
i
assa
jade
s,
sobr
e te
mes
qu
otid
ians
o d
el s
eu i
nter
ès (
pres
enta
r-se
i
pres
enta
r al
tres
pers
ones
; do
nar
info
rmac
ió
bàsi
ca s
obre
si m
atei
x, la
sev
a fa
míli
a i l
a se
va
clas
se; i
ndic
ar le
s se
ves
afic
ions
i in
tere
ssos
i le
s pr
inci
pals
ac
tivita
ts
del
seu
dia
a di
a;
desc
riure
bre
umen
t i
de m
aner
a se
nzill
a la
se
va h
abita
ció,
el s
eu m
enú
pref
erit,
l'as
pect
e ex
terio
r d'u
na p
erso
na, o
un
obje
cte;
pre
sent
ar
un te
ma
que
li in
tere
ssi (
el s
eu g
rup
de m
úsic
a pr
efer
it);
dir
el q
ue l
i ag
rada
i n
o li
agra
da i
do
nar
la
seva
op
inió
us
ant
estru
ctur
es
senz
illes
).
Se'
n su
rt en
tra
nsac
cion
s qu
otid
iane
s (p
. e.
de
man
ar
un
prod
ucte
en
un
a te
nda
i pr
egun
tar-
ne e
l pre
u).
Par
ticip
a en
con
vers
es c
ara
a ca
ra o
per
mitj
ans
tècn
ics
(telè
fon,
S
kype
) en
le
s qu
als
s'es
tabl
eix
cont
acte
soc
ial
(don
ar l
es g
ràci
es,
salu
dar,
acom
iada
r-se
, ad
reça
r-se
a
algú
, de
man
ar d
iscu
lpes
, pr
esen
tar-
se,
inte
ress
ar-
se p
er l'
esta
t d'a
lgú,
felic
itar a
lgú)
, s'in
terc
anvi
a in
form
ació
per
sona
l i
sobr
e af
ers
quot
idia
ns,
s'ex
pres
sen
sent
imen
ts,
s'of
erei
x al
guna
cos
a a
algú
, es
de
man
a pr
esta
da
algu
na
cosa
, qu
eda
amb
amic
s o
es d
onen
inst
rucc
ions
(p.
e.
co
m
s'ar
riba
a un
llo
c am
b aj
uda
d'un
pl
ànol
). P
artic
ipa
en
una
entre
vist
a,
p.
e.
mèd
ica
anom
enan
t pa
rts d
el c
os p
er in
dica
r qu
è li
fa
mal
.
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 49
Con
tingu
ts
Crit
eris
d'a
valu
ació
Es
tànd
ards
d'a
pren
enta
tge
aval
uabl
es
Blo
c 3.
Com
pren
sió
de te
xtos
esc
rits
Est
ratè
gies
de
com
pren
sió:
- M
obili
tzac
ió d
'info
rmac
ió p
rèvi
a so
bre
tipus
de
tasc
a i t
ema.
- I
dent
ifica
ció
del t
ipus
text
ual,
adap
tant
-ne
la c
ompr
ensi
ó.
- D
istin
ció
de t
ipus
de
com
pren
sió
(sen
tit g
ener
al,
info
rmac
ió e
ssen
cial
, pu
nts
prin
cipa
ls).
- For
mul
ació
d'h
ipòt
esis
sob
re c
ontin
gut i
con
text
. -
Infe
rènc
ia
i fo
rmul
ació
d'
hipò
tesi
s so
bre
sign
ifica
ts
a pa
rtir
de
la
com
pren
sió
d'el
emen
ts s
igni
ficat
ius,
ling
üíst
ics
i par
alin
güís
tics.
- R
efor
mul
ació
d'h
ipòt
esis
a p
artir
de
la c
ompr
ensi
ó d'
elem
ents
nou
s.
Asp
ecte
s so
cioc
ultu
rals
i so
ciol
ingü
ístic
s: c
onve
ncio
ns s
ocia
ls,
norm
es d
e co
rtesi
a i
regi
stre
s; c
ostu
ms,
val
ors,
cre
ence
s i
actit
uds;
lle
ngua
tge
no
verb
al.
Func
ions
com
unic
ativ
es:
- Sal
utac
ions
i pr
esen
taci
ons,
dis
culp
es, a
graï
men
ts, i
nvita
cion
s.
- E
xpre
ssió
de
la c
apac
itat,
el g
ust,
la p
refe
rènc
ia,
l'opi
nió,
l'a
cord
o e
l de
saco
rd, e
l sen
timen
t, la
inte
nció
. - D
escr
ipci
ó de
per
sone
s, a
ctiv
itats
, llo
cs, o
bjec
tes,
hàb
its, p
lans
. - N
arra
ció
de fe
ts p
assa
ts re
mot
s i r
ecen
ts.
- P
etic
ió i
ofe
rimen
t d'
ajud
a, i
nfor
mac
ió,
inst
rucc
ions
, ob
ject
es,
opin
ió,
perm
ís.
- Est
ablim
ent i
man
teni
men
t de
la c
omun
icac
ió.
Est
ruct
ures
sin
tact
icod
iscu
rsiv
es1 .
Lèxi
c es
crit
d'al
ta f
reqü
ènci
a (r
ecep
ció)
rel
atiu
a i
dent
ifica
ció
pers
onal
; ha
bita
tge,
llar
i en
torn
; act
ivita
ts d
e la
vid
a di
ària
; fam
ília
i am
ics;
treb
all i
oc
upac
ions
; te
mps
lliu
re,
oci
i es
port;
via
tges
i v
acan
ces;
sal
ut i
cur
es
físiq
ues;
edu
caci
ó i e
stud
i; co
mpr
es i
activ
itats
com
erci
als;
alim
enta
ció
i re
stau
raci
ó; tr
ansp
ort;
lleng
ua i
com
unic
ació
; med
i am
bien
t, cl
ima
i ent
orn
natu
ral;
i tec
nolo
gies
de
la in
form
ació
i la
com
unic
ació
. P
atro
ns g
ràfic
s i c
onve
ncio
ns o
rtogr
àfiq
ues.
Iden
tific
ar
el
tem
a,
el
sent
it ge
nera
l, le
s id
ees
prin
cipa
ls
i la
in
form
ació
esp
ecífi
ca e
n te
xtos
, ta
nt e
n fo
rmat
im
près
com
en
supo
rt di
gita
l, m
olt b
reus
i se
nzill
s, e
n lle
ngua
est
ànda
rd i
amb
un
lèxi
c d'
alta
fre
qüèn
cia,
i en
els
qua
ls e
l tem
a tra
ctat
i el
tip
us d
e te
xt s
igui
n m
olt
fam
iliar
s, q
uotid
ians
o d
e ne
cess
itat
imm
edia
ta,
sem
pre
que
es p
ugui
rel
legi
r el
que
no
s'ha
ent
ès,
es p
ugui
co
nsul
tar u
n di
ccio
nari
i dis
posi
de
supo
rt vi
sual
i co
ntex
tual
. C
onèi
xer
i sa
ber
aplic
ar l
es e
stra
tègi
es b
àsiq
ues
més
ade
quad
es
per a
la c
ompr
ensi
ó de
l sen
tit g
ener
al, l
a in
form
ació
ess
enci
al o
els
pu
nts
prin
cipa
ls d
el te
xt.
Iden
tific
ar a
spec
tes
soci
ocul
tura
ls i
soci
olin
güís
tics
bàsi
cs, c
oncr
ets
i si
gnifi
catiu
s, s
obre
la
vida
quo
tidia
na (
hàbi
ts,
hora
ris,
activ
itats
, ce
lebr
acio
ns),
cond
icio
ns d
e vi
da (
habi
tatg
e, e
ntor
n),
rela
cion
s in
terp
erso
nals
(fam
iliar
s, d
'am
ista
t, es
cola
rs)
i con
venc
ions
soc
ials
(n
orm
es d
e co
rtesi
a),
i ap
licar
els
con
eixe
men
ts a
dqui
rits
sobr
e aq
uest
s a
una
com
pren
sió
adeq
uada
del
text
. D
istin
gir l
a fu
nció
o le
s fu
ncio
ns c
omun
icat
ives
prin
cipa
ls d
el te
xt (p
. e.
una
fel
icita
ció,
una
dem
anda
d'in
form
ació
, o u
n of
erim
ent)
i un
repe
rtori
limita
t de
ls s
eus
expo
nent
s m
és h
abitu
als,
aix
í co
m e
ls
patro
ns d
iscu
rsiu
s bà
sics
(p.
e. i
nici
i ta
ncam
ent d
'una
car
ta o
els
pu
nts
d'un
a de
scrip
ció
esqu
emàt
ica)
. R
econ
èixe
r el
s si
gnifi
cats
més
com
uns
asso
ciat
s a
les
estru
ctur
es
sint
àctiq
ues
bàsi
ques
prò
pies
de
la c
omun
icac
ió e
scrit
a (p
. e.
es
truct
ura
inte
rroga
tiva
per d
eman
dar i
nfor
mac
ió).
Rec
onèi
xer u
n re
perto
ri lim
itat d
e lè
xic
escr
it d'
alta
freq
üènc
ia re
latiu
a
situ
acio
ns q
uotid
iane
s i
tem
es h
abitu
als
i co
ncre
ts r
elac
iona
ts
amb
les
seve
s ex
periè
ncie
s, n
eces
sita
ts i
inte
ress
os,
i inf
erir
del
cont
ext
i de
la
info
rmac
ió c
ontin
guda
en
el t
ext
els
sign
ifica
ts
prob
able
s de
par
aule
s i e
xpre
ssio
ns q
ue e
s de
scon
eixe
n.
Rec
onèi
xer e
ls s
igne
s or
togr
àfic
s bà
sics
(p. e
. pun
t, co
ma)
, aix
í com
sí
mbo
ls d
'ús
freqü
ent
(p.
e. ☺
, @, ₤)
, i i
dent
ifica
r el
s si
gnifi
cats
i le
s in
tenc
ions
com
unic
ativ
es g
ener
als
rela
cion
ats
amb
aque
sts.
Com
prèn
in
stru
ccio
ns,
indi
caci
ons
i in
form
ació
bàs
ica
en n
otes
, rè
tols
i ca
rtells
en
car
rers
, bo
tigue
s, m
itjan
s de
tra
nspo
rt,
cine
mes
, mus
eus,
col
·legi
s, i
altre
s se
rvei
s i
llocs
púb
lics.
C
ompr
èn
info
rmac
ió
esse
ncia
l i
loca
litza
in
form
ació
esp
ecífi
ca e
n m
ater
ial i
nfor
mat
iu
senz
ill co
m a
ra m
enús
, ho
raris
, ca
tàle
gs,
llist
es d
e pr
eus,
anu
ncis
, gui
es te
lefò
niqu
es,
publ
icita
t, fu
llets
tu
rístic
s,
prog
ram
es
cultu
rals
o d
'esd
even
imen
ts, e
tc.
Com
prèn
co
rres
pond
ènci
a br
eu
i se
nzill
a (S
MS
, co
rreus
el
ectrò
nics
, po
stal
s i
targ
etes
) qu
e tra
cti
sobr
e te
mes
fam
iliars
co
m,
per
exem
ple,
un
mat
eix,
la
fam
ília,
l'e
scol
a, e
l te
mps
lliu
re,
la d
escr
ipci
ó d'
un
obje
cte
o un
lloc
, la
indi
caci
ó de
l'ho
ra i
el
lloc
d'un
a ci
ta, e
tc.
Com
prèn
el
que
és e
ssen
cial
i e
ls p
unts
pr
inci
pals
de
notíc
ies
breu
s i
artic
les
de
revi
stes
per
a jo
ves
que
tract
in te
mes
que
li
sigu
in
fam
iliar
s o
sigu
in
del
seu
inte
rès
(esp
orts
, gru
ps m
usic
als,
jocs
d'o
rdin
ador
).
Com
prèn
el
qu
e és
es
senc
ial
d'hi
stòr
ies
breu
s i
ben
estru
ctur
ades
i i
dent
ifica
els
pe
rson
atge
s pr
inci
pals
, se
mpr
e qu
e la
im
atge
i
l'acc
ió
cond
ueix
in
gran
pa
rt de
l'a
rgum
ent
(lect
ures
ad
apta
des,
cò
mic
s,
etc.
).
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 50
Blo
c 4.
Pro
ducc
ió d
e te
xtos
esc
rits:
exp
ress
ió i
inte
racc
ió
Est
ratè
gies
de
prod
ucci
ó:
Pla
nific
ació
-
Mob
ilitz
ar i
coor
dina
r le
s pr
òpie
s co
mpe
tènc
ies
gene
rals
i co
mun
icat
ives
am
b la
fin
alita
t de
dur
a t
erm
e la
tas
ca e
ficaç
men
t (r
epas
sar
què
se s
ap s
obre
el
tem
a, q
uè e
s po
t o e
s vo
l dir,
etc
.).
Con
stru
ir, e
n pa
per
o en
sup
ort
elec
tròni
c, t
exto
s m
olt
curts
i s
enzi
lls,
com
post
os d
e fra
ses
sim
ples
aïll
ades
, en
un re
gist
re n
eutre
o in
form
al,
utili
tzan
t am
b co
rrec
ció
raon
able
le
s co
nven
cion
s or
togr
àfiq
ues
bàsi
ques
i el
s pr
inci
pals
sig
nes
de p
untu
ació
, pe
r pa
rlar
de s
i mat
eix,
de
l seu
ent
orn
més
imm
edia
t i d
'asp
ecte
s de
la s
eva
vida
quo
tidia
na,
en s
ituac
ions
fam
iliar
s i p
redi
ctib
les.
Com
plet
a un
form
ular
i bre
u o
una
fitxa
am
b le
s se
ves
dade
s pe
rson
als
(per
ex
empl
e,
per
regi
stra
r-se
a l
es x
arxe
s so
cial
s, p
er o
brir
un
com
pte
de c
orre
u el
ectrò
nic,
etc
.).
- Lo
calit
zar
i us
ar a
dequ
adam
ent
recu
rsos
lin
güís
tics
o te
màt
ics
(ús
d'un
di
ccio
nari
o gr
amàt
ica,
obt
enci
ó d'
ajud
a, e
tc.).
E
xecu
ció
- Exp
ress
ar e
l mis
satg
e am
b cl
ared
at a
just
ant-s
e al
s m
odel
s i f
órm
ules
de
cada
tip
us d
e te
xt.
- R
eaju
star
la
tasc
a (e
mpr
endr
e un
a ve
rsió
més
mod
esta
de
la t
asca
) o
el
mis
satg
e (fe
r con
cess
ions
en
el q
ue re
alm
ent l
i agr
adar
ia e
xpre
ssar
), de
spré
s de
val
orar
les
dific
ulta
ts i
els
recu
rsos
dis
poni
bles
. -
Rec
olza
r-se
en
els
cone
ixem
ents
pre
vis
i tre
ure'
n el
màx
im p
artit
(ut
ilitz
ar
lleng
uatg
e ‘p
refa
bric
at’,
etc.
). A
spec
tes
soci
ocul
tura
ls
i so
ciol
ingü
ístic
s:
conv
enci
ons
soci
als,
no
rmes
de
co
rtesi
a i r
egis
tres;
cos
tum
s, v
alor
s, c
reen
ces
i act
ituds
; lle
ngua
tge
no v
erba
l.
Func
ions
com
unic
ativ
es:
- Sal
utac
ions
i pr
esen
taci
ons,
dis
culp
es, a
graï
men
ts, i
nvita
cion
s.
- Exp
ress
ió d
e la
cap
acita
t, el
gus
t, la
pre
ferè
ncia
, l'o
pini
ó, l'
acor
d o
el d
esac
ord,
el
sen
timen
t, la
inte
nció
. - D
escr
ipci
ó de
per
sone
s, a
ctiv
itats
, llo
cs, o
bjec
tes,
hàb
its, p
lans
. - N
arra
ció
de fe
ts p
assa
ts re
mot
s i r
ecen
ts.
- Pet
ició
i of
erim
ent d
'aju
da, i
nfor
mac
ió, i
nstru
ccio
ns, o
bjec
tes,
opi
nió,
per
mís
. - E
stab
limen
t i m
ante
nim
ent d
e la
com
unic
ació
.
Est
ruct
ures
sin
tact
icod
iscu
rsiv
es. 1
Lèxi
c es
crit
d'al
ta
freqü
ènci
a (p
rodu
cció
) re
latiu
a
iden
tific
ació
pe
rson
al;
habi
tatg
e, l
lar
i en
torn
; ac
tivita
ts d
e la
vid
a di
ària
; fa
míli
a i
amic
s; t
reba
ll i
ocup
acio
ns; t
emps
lliu
re, o
ci i
espo
rt; v
iatg
es i
vaca
nces
; sal
ut i
cure
s fís
ique
s;
educ
ació
i e
stud
i; co
mpr
es i
act
ivita
ts c
omer
cial
s; a
limen
taci
ó i
rest
aura
ció;
tra
nspo
rt; l
leng
ua i
com
unic
ació
; m
edi
ambi
ent,
clim
a i
ento
rn n
atur
al;
i te
cnol
ogie
s de
la in
form
ació
i la
com
unic
ació
. P
atro
ns g
ràfic
s i c
onve
ncio
ns o
rtogr
àfiq
ues.
Con
èixe
r i a
plic
ar le
s es
tratè
gies
bàs
ique
s pe
r pro
duir
text
os e
scrit
s m
olt
breu
s i s
enzi
lls,
p. e
. co
pian
t pa
raul
es i
frase
s m
olt
usua
ls p
er d
ur a
te
rme
les
func
ions
com
unic
ativ
es q
ue e
s pe
rseg
ueix
en.
Con
èixe
r as
pect
es s
ocio
cultu
rals
i s
ocio
lingü
ístic
s bà
sics
con
cret
s i
sign
ifica
tius
(p.
e. l
es c
onve
ncio
ns s
obre
l'in
ici
i el
tan
cam
ent
d'un
a ca
rta a
per
sone
s co
negu
des)
i ap
licar
els
con
eixe
men
ts a
dqui
rits
sobr
e aq
uest
s a
una
prod
ucci
ó es
crita
ade
quad
aal
con
text
, re
spec
tant
les
no
rmes
de
corte
sia
bàsi
ques
. C
ompl
ir la
fu
nció
co
mun
icat
iva
prin
cipa
l de
l te
xt
escr
it (p
. e.
un
a fe
licita
ció,
un
inte
rcan
vi d
'info
rmac
ió,
o un
ofe
rimen
t), u
tilitz
ant
un
repe
rtori
limita
t de
ls
seus
ex
pone
nts
més
fre
qüen
ts
i de
pa
trons
di
scur
sius
bàs
ics
(p. e
. sal
utac
ions
per
a in
ici i
com
iat p
er a
tanc
amen
t d'
una
carta
, o u
na n
arra
ció
esqu
emàt
ica
dese
nvol
upad
a en
pun
ts).
Man
ejar
est
ruct
ures
sin
tàct
ique
s bà
siqu
es (
p. e
. en
llaça
r pa
raul
es o
gr
ups
de p
arau
les
amb
conn
ecto
rs b
àsic
s co
m “
i”, “
llavo
rs”,
“per
ò”,
“per
què”
), en
cara
que
se
segu
eixi
n co
met
ent e
rror
s bà
sics
de
man
era
sist
emàt
ica,
p. e
., en
tem
ps v
erba
ls o
en
la c
onco
rdan
ça.
Con
èixe
r i
utili
tzar
un
repe
rtori
limita
t de
lèx
ic e
scrit
d'a
lta f
reqü
ènci
a re
latiu
a s
ituac
ions
quo
tidia
nes
i tem
es h
abitu
als
i con
cret
s re
laci
onat
s am
b el
s pr
opis
inte
ress
os, e
xper
iènc
ies
i nec
essi
tats
. A
plic
ar p
atro
ns g
ràfic
s i c
onve
ncio
ns o
rtogr
àfiq
ues
bàsi
ques
per
esc
riure
am
b co
rrec
ció
raon
able
pa
raul
es
o fra
ses
curte
s qu
e s'
utili
tzen
no
rmal
men
t qua
n es
par
la, p
erò
no n
eces
sària
men
t am
b un
a or
togr
afia
to
talm
ent n
orm
alitz
ada.
Esc
riu c
orre
spon
dènc
ia p
erso
nal
breu
i s
impl
e (m
issa
tges
, no
tes,
po
stal
s,
corr
eus,
xa
ts
o S
MS
) en
la q
ual d
óna
les
gràc
ies,
felic
ita a
lgú,
fa
una
invi
taci
ó, d
óna
inst
rucc
ions
, o
parla
de
si m
atei
x i
del
seu
ento
rn i
mm
edia
t (fa
míli
a,
amic
s,
afic
ions
, ac
tivita
ts
quot
idia
nes,
ob
ject
es,
llocs
) i
fa
preg
unte
s re
lativ
es
a aq
uest
s te
mes
.
1 C
ontin
guts
sin
tact
icod
iscu
rsiu
s pe
r idi
omes
:
Alem
any
Fran
cès
Angl
ès
Italià
Po
rtugu
ès
- E
xpre
ssió
de
re
laci
ons
lògi
ques
: co
njun
ció
(und
); di
sjun
ció
(ode
r);
opos
ició
(ab
er);
caus
a (w
eil);
fin
alita
t (u
m
- In
finiti
v,
z.
b.
Ich
habe
es
ge
mac
ht u
m ih
r zu
helfe
n); c
ompa
raci
ó (s
o A
dj. w
ie; k
lein
er (a
ls);
der g
rößt
e)
- R
elac
ions
tem
pora
ls (
wen
n; b
evor
; na
chde
m).
- A
firm
ació
(a
ffirm
ativ
en
Sät
zen;
Ja
(+
affir
mat
ive
Zeic
hen)
- E
xpre
ssió
de
re
laci
ons
lògi
ques
: co
njun
ció
(et);
di
sjun
ció
(ou)
; op
osic
ió
(mai
s); c
ausa
(par
ce q
ue);
final
itat (
pour
+
Inf.)
; com
para
ció
(aus
si/p
lus/
moi
ns q
ue).
- R
elac
ions
te
mpo
rals
(q
uand
, d'
abor
d,
ensu
ite, a
près
). -
Exc
lam
ació
(o
rtogr
afia
, co
rba
ento
nativ
a).
-E
xpre
ssió
de
rela
cion
s lò
giqu
es:
conj
unci
ó (a
nd);
disj
unci
ó (o
r);
opos
ició
(b
ut);
caus
a (b
ecau
se);
final
itat (
to -
infin
itive
, e. g
. I d
id it
to
help
her
); co
mpa
raci
ó (a
s A
dj.
as;
smal
ler (
than
); th
e bi
gges
t).
- Rel
acio
ns te
mpo
rals
(whe
n; b
efor
e;
afte
r).
- A
firm
ació
(a
ffirm
ativ
e se
nten
ces;
Y
es (+
tag)
)
- E
xpre
ssió
de
re
laci
ons
lògi
ques
: co
njun
ció
(e);
disj
unci
ó (o
); op
osic
ió (
ma)
; ca
usa
(per
ché)
; fin
alita
t (p
er/a
+ In
f.);
cond
ició
(se
); co
mpa
raci
ó (p
iù (
di);
com
e;
il pi
ù gr
ande
). -
Rel
acio
ns
tem
pora
ls
(qua
ndo,
pr
ima,
do
po).
- In
terro
gaci
ó (to
tali;
par
zial
i int
rodo
tte d
a co
me,
dov
e, q
uand
o, p
erch
é, q
uant
o, c
hi,
che,
cos
a, c
he c
osa,
qua
le).
-E
xpre
ssió
de
re
laci
ons
lògi
ques
: co
njun
ció
(e);
disj
unci
ó (o
u);
opos
ició
(m
as);
caus
a (p
orqu
e);
final
itat
( par
a +
Inf.)
; co
mpa
raci
ó (m
ais/
men
os
(do)
qu
e…; m
aior
…; g
rau
do a
dj. e
do
adv.
). - R
elac
ions
tem
pora
ls (q
uand
o; a
ntes
/ de
pois
de
+ In
f.).
- A
firm
ació
(s
ente
nças
de
clar
ativ
as
afirm
ativ
as;
sim
+
frase
( p
. e.
S
im,
tenh
o trê
s.).
Con
tingu
ts
Crit
eris
d'a
valu
ació
Es
tànd
ards
d'a
pren
enta
tge
aval
uabl
es
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 51
Alem
any
Fran
cès
Angl
ès
Italià
Po
rtugu
ès
- E
xcla
mac
ió (
Wel
ch +
Nom
en,
z. b
. W
elch
un
erw
arte
te
Übe
rras
chun
g!;
Wie
+ A
dj.,
z. b
. W
ie g
ut!;
Aus
rufe
S
ätze
n, e
. g .
Das
ist t
euer
! ).
- N
egac
ió (
nega
tive
Sät
ze m
it ni
cht,
nie,
nic
ht (
Adj
ektiv
), ni
eman
d, n
icht
s;
Nei
n (+
neg
ativ
e Ze
iche
n)
- In
terro
gaci
ó (F
rage
sätz
e un
d ei
nfac
he F
rage
wör
ter)
. - E
xpre
ssió
del
tem
ps: p
assa
t (P
erfe
kt,
Prä
terit
um);
pres
ent
(Prä
sens
); fu
tur
(wer
den)
. -
Exp
ress
ió
de
l'asp
ecte
: pu
ntua
l (P
erfe
kt);
dura
tiu
(Prä
sens
un
d P
räte
ritum
); ha
bitu
al
(+
Adv
, z.
b.
im
mer
, je
den
Tag)
; in
coat
iu
(beg
inne
n zu
–e
n);
term
inat
iu
(auf
höre
n zu
–en
). -
Exp
ress
ió d
e la
mod
alita
t: fa
ctua
litat
(A
ussa
gesä
tzen
); ca
paci
tat
(mög
en);
poss
ibili
tat
(kön
nen)
; ne
cess
itat
(sol
len;
müs
sen)
; ob
ligac
ió (
müs
sen;
Im
pera
tiv);
perm
ís (
könn
en;
dürfe
n);
inte
nció
(wer
den
-en;
wol
len)
. -
Exp
ress
ió d
e l'e
xist
ènci
a (é
s gi
bt);
l'ent
itat
(Nom
en
und
Pro
nom
en,
Arti
kelw
örte
r, D
emon
stra
tivar
tikel
n);
la q
ualit
at ((
sehr
+) A
dj).
- E
xpre
ssió
de
la
qu
antit
at
(sin
gula
r/plu
ral;
Kar
dina
lzah
len
bis
auf v
ier
Ziffe
rn; O
rdin
alza
hlen
bis
auf
hu
nder
tste
r. Q
uant
ität:
alle
, vi
ele,
m
anch
e,
eini
ge,
man
cher
lei,
ein
bißc
hen,
m
ehr,
ein
halb
er,
eine
Fl
asch
e/Ta
sse
/ein
Gla
s/S
tück
von
. G
rad:
seh
r, zu
vie
l, ge
nüg
). -
Exp
ress
ió
de
l'esp
ai
(Lok
ale
Prä
posi
tione
n un
d A
dver
bien
B
erei
ch,
Geg
ense
ite,
Lage
, N
ähe,
P
unkt
). -
Exp
ress
ió
del
tem
ps
(Stu
nden
zähl
ung
(z.
b.
vier
tel
vor
acht
); S
tund
ente
ilung
un
d Ja
hrez
eite
n (z
. b.
V
ierte
lstu
nde,
S
omm
er),
und
Aus
druc
k vo
n Ze
it (z
. b.
nun
, je
tz,
mor
gen)
; D
auer
(z.
b.
wäh
rend
dr
ei
Jahr
en);
Vor
zeiti
gkei
t (v
or);
Nac
hzei
tigke
it (n
ach)
; A
ufei
nand
erfo
lge
(Vor
her,
Dav
or);
Gle
ichz
eitig
keit
(zur
se
lben
Ze
it);
Häu
figke
it (z
. b.
m
anch
mal
, am
S
onnt
ags)
. -
Exp
ress
ió
del
mod
e (M
odal
adve
rbie
n, z
. b. l
angs
am, g
ut).
- Neg
ació
(ne.
..pas
, ne.
..jam
ais)
. -
Inte
rrog
ació
: or
togr
afia
; co
rba
ento
nativ
a; m
ots
inte
rrog
atifs
(qu
'est
-ce
que,
qu
i, qu
and,
co
mm
ent,
pour
quoi
, co
mbi
en d
e, o
ù, c
omm
ent,
est-c
e qu
e);
répo
nse:
oui
, non
. -
Exp
ress
ió d
el t
emps
: pr
esen
t; pa
ssat
( p
assé
com
posé
, pas
sé r
écen
t: ve
nir
de
+ In
f.); f
utur
: fut
ur p
roch
e (a
ller +
Inf.)
. - E
xpre
ssió
de
l'asp
ecte
: pun
tual
(phr
ases
si
mpl
es);
dura
tiu (ê
tre e
n tra
in d
e +
Inf.)
. -
Exp
ress
ió
de
la
mod
alita
t: fa
ctua
litat
(p
hras
es
décl
arat
ives
); ca
paci
tat
(pou
voir,
ne
pa
s po
uvoi
r);
poss
ibili
tat/p
roba
bilit
at ((
ne p
as) p
ouvo
ir,
peut
-être
); ne
cess
itat
(avo
ir be
soin
de
qqch
., av
oir
beso
in
de
+ In
f.);
oblig
ació
/pro
hibi
ció
(on
doit/
on n
e pe
ut
pas
+ In
f.);
perm
ís (
est-c
e qu
’on
peut
…
?Je
peux
…
?);
inte
nció
/des
ig
(futu
r pr
oche
, ver
be v
oulo
ir).
- E
xpre
ssió
de
l'exi
stèn
cia
(pre
sent
atiu
s (c
’est
, ce
sont
), il
y a…
); l'e
ntita
t (ar
ticle
s (u
n,
une,
de
s;
le,
la,
l’,
les)
, no
ms,
pr
onom
s su
jets
, pr
onom
s to
niqu
es,
adje
ctifs
dém
onst
ratif
s; l
a qu
alita
t ((t
rès
+) A
dj.);
la p
osse
ssió
(c’e
st à
/ ce
son
t à
+ pr
on. t
óniq
ues)
). -
Exp
ress
ió
de
la
quan
titat
: (s
ingu
lier/p
lurie
l; nu
mér
os
card
inau
x ju
squ'
à 10
0; a
rticl
es p
artit
ifs (
du,
de l
a,
de
l',
des)
; ús
de
«d
e»
en
orac
ions
ne
gativ
es (e
x : j
e n'
ai p
as d
e pa
in);
Adv
. de
quan
titat
i m
esur
es: t
out(-
e), t
ous,
be
auco
up, (
un) p
eu d
e, la
moi
tié d
e, u
ne
bout
eille
/un
verr
e/un
e pi
èce/
une
assi
ette
de
… ;
le
degr
é: t
rès,
bea
ucou
p, t
rop,
as
sez.
-
Exp
ress
ió
de
l'esp
ai
(pré
posi
tions
et
ad
verb
es
de
lieu,
po
sitio
n,
dist
ance
, m
ouve
men
t, di
rect
ion,
pr
oven
ance
, de
stin
atio
n).
- Exp
ress
ió d
el te
mps
: pun
tual
(jou
rs d
e la
se
mai
ne, e
n +
moi
s de
l’an
née,
au
moi
s de
…,
en
/ au
+
sais
ons,
la
da
te);
indi
caci
ons
de
tem
ps
(mai
nten
ant,
aprè
s,
aujo
urd'
hui,
dem
ain,
tô
t, ta
rd);
dura
da
(pen
dant
+
expr
essi
on
de
tem
ps);
ante
riorit
at (
avan
t); p
oste
riorit
at
(apr
ès);
seqü
enci
ació
(d'
abor
d, e
nsui
te);
sim
ulta
neïta
t (qu
and)
; fre
qüèn
cia
(le(s
) +
jour
de
la s
emai
ne).
- E
xpre
ssió
de
l m
ode:
ad
verb
es
de
man
ière
((trè
s) b
ien,
mal
; ave
c +
nom
).
- E
xcla
mac
ió (
Wha
t +
noun
, e.
g.
Wha
t fu
n!;
How
+ A
dj.,
e. g
. H
ow
nice
!; ex
clam
ator
y se
nten
ces,
e. g
. I l
ove
sala
d!).
- N
egac
ió (
nega
tive
sent
ence
s w
ith
not,
neve
r, no
(A
dj.),
no
body
, no
thin
g; N
o (+
neg
ativ
e ta
g)).
- In
terro
gaci
ó (W
h- q
uest
ions
; A
ux.
ques
tions
). -
Exp
ress
ió
del
tem
ps:
pass
at
(sim
ple
past
; pr
esen
t pe
rfect
); pr
esen
t (s
impl
e pr
esen
t);
futu
r (g
oing
to; w
ill).
-E
xpre
ssió
de
l'a
spec
te:
punt
ual
(sim
ple
tens
es);
dura
tiu
( pre
sent
an
d pa
st
cont
inuo
us);
habi
tual
(s
impl
e te
nses
(+
Adv
., e.
g.
al
way
s, e
very
day)
); in
coat
iu (
star
t –i
ng);
term
inat
iu (f
inis
h –i
ng).
-
Exp
ress
ió
de
la
mod
alita
t: fa
ctua
litat
(de
clar
ativ
e se
nten
ces)
; ca
paci
tat
(can
); po
ssib
ilita
t (m
ay);
nece
ssita
t (m
ust;
need
); ob
ligac
ió
(hav
e (g
ot)
to;
impe
rativ
e);
perm
ís
(can
; may
); in
tenc
ió (g
oing
to; w
ill).
- E
xpre
ssió
de
l'e
xist
ènci
a (th
ere
is/a
re);
l'ent
itat
(nou
ns
and
pron
ouns
, ar
ticle
s,
dem
onst
rativ
es);
la q
ualit
at (
(ver
y +)
Adj
.).
-E
xpre
ssió
de
la
qu
antit
at
(sin
gula
r/plu
ral;
card
inal
num
eral
s up
to
four
dig
its;
ordi
nal
num
eral
s up
to
tw
o di
gits
. Q
uant
ity:
all,
man
y, a
lot,
som
e, (a
) few
, (a)
littl
e,
mor
e,
muc
h,
half,
a
bottl
e/cu
p/gl
ass/
piec
e of
. D
egre
e:
very
, too
, eno
ugh)
. -
Exp
ress
ió d
e l'e
spai
(pr
epos
ition
s an
d ad
verb
s of
loc
atio
n, p
ositi
on,
dist
ance
, m
otio
n, d
irect
ion,
orig
in
and
arra
ngem
ent).
-
Exp
ress
ió d
el t
emps
(po
ints
(e.
g.
quar
ter
past
fiv
e);
divi
sion
s (e
. g.
ha
lf an
ho
ur,
sum
mer
), an
d in
dica
tions
(e
. g.
no
w,
tom
orro
w
(mor
ning
)) o
f tim
e; d
urat
ion
(e.
g.
for
two
days
); an
terio
rity
(bef
ore)
; po
ster
iorit
y (a
fter);
se
quen
ce
(firs
t…th
en);
sim
ulta
neou
snes
s (a
t th
e sa
me
time)
; fre
quen
cy (
e. g
. so
met
imes
, on
Sun
days
). -
Exp
ress
ió
del
mod
e (A
dv.
of
man
ner,
e. g
. slo
wly
, wel
l).
- A
firm
ació
(pr
ofor
ma
sì,
frasi
dic
hiar
ativ
e af
ferm
ativ
e).
- N
egac
ió (
prof
orm
a no
, fra
si d
ichi
arat
ive
nega
tive
con
non,
m
ai,
nien
te,
ness
uno/
a).
- E
xcla
mac
ió (
(che
)+
agg.
, p.
es.
Che
be
llo!;
V, p
.es.
Gua
rda!
) - E
xpre
ssió
del
tem
ps: p
rese
nt (p
rese
nte)
; pa
ssat
(im
perfe
tto e
per
fetto
com
post
o);
futu
r (pr
esen
te e
futu
ro).
- E
xpre
ssió
de
l'a
spec
te:
punt
ual
(v.
punt
uali,
p.e
s. p
artir
e); d
urat
iu (
pres
ente
e
impe
rfetto
; st
are
+ ge
rund
io;
cont
inua
re a
+ In
f.); h
abitu
al (
pres
ente
e
impe
rfetto
(+
av
v.
p.es
. se
mpr
e);
inco
atiu
(c
omin
ciar
e a/
iniz
iare
a+
Inf.)
; te
rmin
atiu
(fi
nire
di
+Inf
.; pe
rfetto
co
mpo
sto)
. -
Exp
ress
ió
de
la
mod
alita
t: fa
ctua
litat
(fr
asi
dich
iara
tive
affe
rmat
ive
e ne
gativ
e);
capa
cita
t ((
non)
pot
ere;
(no
n)sa
pere
); po
ssib
ilita
t (p
rese
nte
pote
re;
fors
e (+
pre
sent
e e
futu
ro))
; ne
cess
itat
( pre
sent
e do
vere
; ave
re b
isog
no d
i + N
/ In
f.);
oblig
ació
(p
rese
nte
dove
re;
impe
ratiu
); in
tenc
ió
(pre
sent
e e
cond
izio
nale
sem
plic
e di
ver
bi v
oliti
vi +
N
/ In
f.; fu
tur;
pens
are
di +
Inf.)
. - E
xpre
ssió
de
l'exis
tènc
ia (c
’è; e
cco)
; l'e
ntita
t (n
omi,
pron
omi,
artic
oli
e di
mos
trativ
i); l
a qu
alita
t (m
olto
+ a
gg.;
–iss
imo/
a).
- E
xpre
ssió
de
la
qu
antit
at
(num
ero:
si
ngol
are/
plur
ale;
num
eral
i car
dina
li fin
o a
quat
tro c
ifre
e or
dina
li fin
o a
due
cifre
. Q
uant
ità:
tutto
, m
olto
, po
co,
tropp
o,
tant
o,
un
po’(d
i),
ness
uno/
a,
alcu
ni/e
, ni
ente
, qu
alco
sa,
qual
che,
pi
ù,
men
o,
solo
, un
a ta
zza/
un
bicc
hier
e/
una
botti
glia
/un
pezz
odi
...
Gra
u:
poco
, m
olto
, tro
ppo)
. -
Exp
ress
ió d
e l'e
spai
(pr
epos
izio
ni,
avv.
ed
es
pres
sion
i ch
e in
dica
no
luog
o,
posi
zion
e,
dist
anza
, m
ovim
ento
, di
rezi
one,
orig
ine
e di
spos
izio
ne.
- Exp
ress
ió d
el te
mps
(l’o
ra (p
. es.
le tr
e e
mez
za);
divi
sion
e (p
. es
il
lune
di,
a fe
bbra
io)
e co
lloca
zion
e ne
l te
mpo
(p.
es
. or
a, ie
ri, d
oman
i); d
urat
a (p
. es
. pe
r du
e gi
orni
); an
terio
rità
(prim
a);
post
erio
rità
(dop
o);
cont
empo
rane
ità
(qua
ndo,
dur
ante
); se
quen
za (
prim
a ..
poi
...
dopo
); in
term
itten
za
(qua
lche
vo
lta);
frequ
enza
(p.e
s. d
i sol
ito, m
ai).
- E
xpre
ssió
del
mod
e (a
vver
bi d
i m
odo,
p.
es. l
enta
men
te, b
ene)
.
- In
terro
gaci
ó (q
uem
; (o
) qu
e;
qual
; on
de;
de
quem
; qu
anto
; co
mo;
po
rquê
).
- N
egac
ió
(fras
es
decl
arat
ivas
ne
gativ
as;
Não
(+
Ver
bo c
onju
gado
do
en
unci
ado
ante
rior);
ne
nhum
; ni
ngué
m; n
ada)
. - E
xcla
mac
ió: f
rase
s ex
clam
ativ
es (Q
ue
gela
do tã
o bo
m! T
anto
s ca
rros
!).
- Exp
ress
ió d
el te
mps
: pas
sat (
pret
érito
im
perfe
ito
e pe
rfeito
); pr
esen
t (p
rese
nte)
; fu
tur
(ir +
Inf
.; fu
turo
do
pres
ente
). -
Exp
ress
ió
de
l'asp
ecte
: pu
ntua
l (v
erbo
s nã
o du
rativ
os,
p. e
. na
scer
; pe
rfeito
); du
ratiu
(es
tar
+ ge
rúnd
io);
habi
tual
(p
rese
nte
do
indi
cativ
o (+
A
dv.,
p.
e.
sem
pre;
ge
ralm
ente
); in
coat
iu
(com
ença
r a
+ In
f.);
term
inat
iu (d
eixa
r de
+ In
f.).
-E
xpre
ssió
de
la m
odal
itat:
fact
ualit
at
(sen
tenç
as
decl
arat
ivas
); ca
paci
tat
(pos
so; p
ode;
é c
apaz
de)
; pos
sibi
litat
(p
odia
); ne
cess
itat
(pre
cisa
r (d
e);
nece
ssita
r);
oblig
ació
(te
r de
/que
; de
ver
+ In
f.);
perm
ís (
poss
o; p
odi);
in
tenc
ió (q
uero
; ten
ho d
e; g
osta
va).
- E
xpre
ssió
de
l'exi
stèn
cia
(ter/h
aver
); l'e
ntita
t (s
ubst
antiv
os;
pron
omes
; ar
tigos
; de
mon
stra
tivos
); la
qu
alita
t ((
mui
to +
) Adj
.).
-E
xpre
ssió
de
la
qu
antit
at
(Sin
gula
r/plu
ral;
num
erai
s at
é qu
atro
dí
gito
s,
ordi
nais
at
é do
is
dígi
tos.
Q
uant
idad
e: m
uito
(s);
pouc
o(s)
; tu
do.
Gra
u: m
uito
; tão
). -
Exp
ress
ió
de
l'esp
ai
(exp
ress
ões,
pr
epos
içõe
s e
locu
ções
pre
posi
tivas
de
luga
r e d
e m
ovim
ento
). -
Exp
ress
ió
del
tem
ps
(exp
ress
ões,
pr
epos
içõe
s e
locu
ções
de
te
mpo
(h
oras
(p.
e.
dez
men
os u
m q
uarto
), di
visõ
es (
p. e
. m
eia
hora
; ve
rão)
e
indi
caçõ
es (
p. e
. ag
ora;
am
anhâ
) de
te
mpo
; du
raçã
o ( p
. e.
dur
ante
doi
s di
as);
ante
riorid
ade
(ant
es);
post
erio
ridad
e (d
epoi
s);
seqü
ênci
a (p
rimei
ro…
em
se
guid
a);
sim
ulta
neid
ade
(ao
mes
mo
tem
po);
freqü
ênci
a (p
. e.
às
ve
zes;
ao
s do
min
gos)
. -
Exp
ress
ió
del
mod
e (e
xpre
ssõe
s,
prep
osiç
ões
e lo
cuçõ
es p
repo
sitiv
as
de m
odo;
bem
; mal
; ass
im).
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 52
ANNEX II Assignatures específiques
a) Educació artística. Les manifestacions artístiques són aportacions inherents al desenvolupament de la
humanitat: no és possible un estudi complet de la història de la humanitat en el qual no es tingui en compte la presència de l'art en totes les seves possibilitats. D'altra banda, el procés d'aprenentatge en l'ésser humà no pot estar allunyat del desenvolupament de les seves facetes artístiques que li serveixen com un mitjà d'expressió de les seves idees, pensaments i sentiments. De la mateixa manera que ocorre amb altres llenguatges, l'ésser humà utilitza tant el llenguatge plàstic com el musical per comunicar-se amb la resta d'éssers humans.
Des d'aquesta perspectiva, entendre, conèixer i investigar des d'edats primerenques els fonaments dels llenguatges esmentats ha de permetre a l'alumnat el desenvolupament de l'atenció, la percepció, la intel·ligència, la memòria, la imaginació i la creativitat. A més, el coneixement plàstic i musical ha de permetre el gaudi del patrimoni cultural i artístic, atès que es valoren i es respecten les aportacions que s'hi han anat afegint.
Els alumnes i les alumnes són persones del segle XXI i no poden estar allunyats del coneixement de les tecnologies pròpies d'aquest segle; així doncs, també han d'aprendre a utilitzar, de manera responsable, les possibilitats que les tecnologies de la informació i la comunicació ofereixen per al desenvolupament de les capacitats artístiques en l'alumnat.
L'àrea d'educació artística s'ha dividit en dues parts: l'educació plàstica i l'educació musical, atenent l'estudi dels dos llenguatges esmentats anteriorment. Al seu torn, cadascuna d'aquestes parts se subdivideix en tres blocs, que tot i que estant relacionats entre si mantenen certes diferències amb la resta. No obstant això, en el seu desenvolupament metodològic el docent pot abordar de manera conjunta els diferents blocs.
El primer dels blocs de l'educació plàstica, Educació audiovisual, està referit a l'estudi de la imatge en totes les seves manifestacions, tant visual com audiovisual, en el qual cobren una gran rellevància les aportacions que les tecnologies de la informació i la comunicació efectuen en el món de la imatge. El segon bloc, denominat Educació artística, fa referència al conjunt de conceptes i procediments que tradicionalment han estat associats a l'àrea. L'últim bloc inclou el desenvolupament des del punt de vista gràfic dels sabers adquirits des de l'àrea de matemàtiques en l'apartat de geometria.
L'educació musical també s'ha dividit en tres blocs: el primer referit a l'audició, en el qual l'alumnat ha d'indagar les possibilitats del so; el segon bloc comprèn el desenvolupament d'habilitats per a la interpretació musical; el tercer bloc és el destinat al desenvolupament de capacitats expressives i creatives des del coneixement i la pràctica de la dansa.
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 53
Edu
caci
ó ar
tístic
aA
) E
duca
ció
plàs
tica
Crit
eris
d'a
valu
ació
Es
tànd
ards
d'a
pren
enta
tge
aval
uabl
es
Blo
c 1.
Edu
caci
ó au
diov
isua
l
1.
Dis
tingi
r le
s di
ferè
ncie
s fo
nam
enta
ls e
ntre
les
im
atge
s fix
es i
en
mov
imen
t i
clas
sific
ar-le
s se
guin
t pat
rons
apr
esos
. 2.
A
prox
imar
-se
a la
lect
ura,
l'an
àlis
i i la
inte
rpre
taci
ó de
l'ar
t i le
s im
atge
s fix
es i
en m
ovim
ent e
n el
s se
us c
onte
xtos
cul
tura
ls i
his
tòric
s, c
ompr
endr
e de
man
era
críti
ca e
l se
u si
gnifi
cat
i fu
nció
so
cial
i se
r cap
aç d
'ela
bora
r im
atge
s no
ves
a pa
rtir d
els
cone
ixem
ents
adq
uirit
s.
3.
Util
itzar
les
tec
nolo
gies
de
la i
nfor
mac
ió i
la
com
unic
ació
de
man
era
resp
onsa
ble
per
a la
re
cerc
a, c
reac
ió i
difu
sió
d'im
atge
s fix
es i
en m
ovim
ent.
1.1.
Rec
onei
x le
s im
atge
s fix
es i
en m
ovim
ent e
n el
seu
ent
orn
i les
cla
ssifi
ca.
2.1.
Ana
litza
de
man
era
senz
illa
i util
itzan
t la
term
inol
ogia
ade
quad
a im
atge
s fix
es e
n co
nsid
erac
ió a
la
mid
a, e
l for
mat
, els
ele
men
ts b
àsic
s (p
unts
, rec
tes,
pla
ns, c
olor
s, il
·lum
inac
ió, f
unci
ó…).
2.2.
Con
eix
l'evo
luci
ó de
la fo
togr
afia
del
bla
nc i
negr
e al
col
or, d
e la
foto
graf
ia e
n pa
per a
la d
igita
l, i
valo
ra le
s po
ssib
ilita
ts q
ue h
a pr
opor
cion
at la
tecn
olog
ia.
2.3.
Rec
onei
x el
s di
fere
nts
tem
es d
e la
foto
graf
ia.
2.4.
Fa
foto
graf
ies,
util
itzan
t mitj
ans
tecn
ològ
ics,
i po
ster
iorm
ent a
nalit
za s
i l'e
nqua
dram
ent é
s el
més
ad
equa
t al p
ropò
sit i
nici
al.
2.5.
Ela
bora
car
tells
am
b di
vers
es i
nfor
mac
ions
con
side
rant
els
con
cept
es d
e m
ida,
equ
ilibr
i, pr
opor
ció
i col
or, i
hi a
fege
ix te
xtos
util
itzan
t la
tipog
rafia
més
ade
quad
a a
la s
eva
func
ió.
2.6.
Seq
üenc
ia u
na h
istò
ria e
n di
fere
nts
viny
etes
a le
s qu
als
inco
rpor
a im
atge
s i t
exto
s se
guin
t el
pa
tró d
'un
còm
ic.
2.7.
Rec
onei
x el
cin
ema
d'an
imac
ió c
om u
n gè
nere
del
cin
ema
i com
enta
el p
rocé
s ut
ilitz
at p
er a
la
crea
ció,
el
mun
tatg
e i
ladi
fusi
ó d'
una
pel·l
ícul
a d'
anim
ació
, du
t a
term
e ta
nt a
mb
la t
ècni
ca
tradi
cion
al c
om a
mb
la tè
cnic
a ac
tual
. 2.
8 P
orta
a te
rme
obre
s se
nzill
es d
'ani
mac
ió p
er fa
mili
aritz
ar-s
e am
b el
s co
ncep
tes
elem
enta
ls d
e la
cr
eaci
ó au
diov
isua
l: gu
ió, r
ealit
zaci
ó, m
unta
tge,
so.
3.
1. M
anej
a pr
ogra
mes
inf
orm
àtic
s d'
elab
orac
ió s
enzi
lls i
ret
oc d
'imat
ges
digi
tals
(co
piar
, ta
llar,
enga
nxar
, mod
ifica
r mid
a, c
olor
, bril
lant
or, c
ontra
st…
) que
li s
erve
ixin
per
a la
il·lu
stra
ció
de tr
ebal
ls
amb
text
os.
3.2.
Con
eix
les
cons
eqüè
ncie
s de
la
difu
sió
d'im
atge
s se
nse
el c
onse
ntim
ent
de l
es p
erso
nes
afec
tade
s i e
n re
spec
ta le
s de
cisi
ons.
3.
3. N
o co
nsen
teix
la d
ifusi
ó de
la s
eva
pròp
ia im
atge
qua
n no
con
side
ra a
dequ
ats
els
fins
d'aq
uest
a di
fusi
ó.
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 54
Crit
eris
d'a
valu
ació
Es
tànd
ards
d'a
pren
enta
tge
aval
uabl
es
Blo
c 2.
Exp
ress
ió a
rtíst
ica
1.
Iden
tific
ar l'
ento
rn p
rope
r i l
'imag
inar
i, i e
xplic
ar a
mb
un ll
engu
atge
plà
stic
ade
quat
les
seve
s ca
ract
erís
tique
s.
2.
Rep
rese
ntar
de
man
era
pers
onal
ide
es,
acci
ons
i si
tuac
ions
val
ent-s
e de
ls e
lem
ents
que
co
nfig
uren
el l
leng
uatg
e vi
sual
. 3.
R
ealit
zar
prod
ucci
ons
plàs
tique
s se
guin
t pa
utes
ele
men
tals
del
pro
cés
crea
tiu,
expe
rimen
tar,
reco
nèix
er i
dife
renc
iar
l'exp
ress
ivita
t del
s di
fere
nts
mat
eria
ls i
tècn
ique
s pi
ctòr
ique
s i e
scol
lir le
s m
és a
dequ
ades
per
a la
real
itzac
ió d
e l'o
bra
plan
ejad
a.
4.
Util
itzar
rec
urso
s bi
blio
gràf
ics,
del
s m
itjan
s de
com
unic
ació
i d'
Inte
rnet
per
obt
enir
info
rmac
ió
que
li se
rvei
xi p
er p
lani
ficar
i or
gani
tzar
els
pro
cess
os c
reat
ius,
aix
í com
per
con
èixe
r i in
terc
anvi
ar
info
rmac
ions
am
b al
tres
alum
nes.
5.
Im
agin
ar, d
ibui
xar i
ela
bora
r obr
es tr
idim
ensi
onal
s am
b m
ater
ials
dife
rent
s.
6.
Con
èixe
r les
man
ifest
acio
ns a
rtíst
ique
s m
és s
igni
ficat
ives
que
form
en p
art d
el p
atrim
oni a
rtíst
ic i
cultu
ral,
adqu
irir a
ctitu
ds d
e re
spec
te i
valo
raci
ó d'
aque
st p
atrim
oni.
1.1.
Util
itza
el p
unt,
la lí
nia
i el p
la q
uan
repr
esen
ta l'
ento
rn p
rope
r i l'
imag
inar
i. 2.
1. D
istin
geix
i ex
plic
a le
s ca
ract
erís
tique
s de
l col
or, q
uant
a la
sev
a llu
min
osita
t, to
i sa
tura
ció,
i le
s ap
lica
amb
un p
ropò
sit c
oncr
et a
les
seve
s pr
oduc
cion
s.
2.1.
Cla
ssifi
ca i
orde
na e
ls c
olor
s pr
imar
is (m
agen
ta, c
ian
i gro
c) i
secu
ndar
is (v
erd,
vio
leta
i ve
rmel
l) en
el c
ercl
e cr
omàt
ic i
els
utili
tza
amb
sent
it a
les
seve
s ob
res.
2.
2. C
onei
x la
sim
bolo
gia
dels
col
ors
freds
i cà
lids
i apl
ica
els
cone
ixem
ents
esm
enta
ts p
er tr
ansm
etre
di
fere
nts
sens
acio
ns e
n le
s co
mpo
sici
ons
plàs
tique
s qu
e ef
ectu
a.
2.3.
Ana
litza
i c
ompa
ra l
es t
extu
res
natu
rals
i a
rtific
ials
, ai
xí c
om l
es t
extu
res
visu
als
i tà
ctils
i é
s ca
paç
de fe
r tre
balls
artí
stic
s ut
ilitz
ant a
ques
ts c
onei
xem
ents
. 2.
4. O
rgan
itza
l'esp
ai d
e le
s se
ves
prod
ucci
ons
bidi
men
sion
als
utili
tzan
t co
ncep
tes
bàsi
cs d
e co
mpo
sici
ó, e
quili
bri i
pro
porc
ió.
2.5.
Dis
tinge
ix e
l tem
a o
el g
èner
e d'
obre
s pl
àstiq
ues.
3.
1. U
tilitz
a le
s tè
cniq
ues
de d
ibui
x i/o
pic
tòriq
ues
més
ade
quad
es p
er a
les
seve
s cr
eaci
ons,
man
eja
els
mat
eria
ls i
els
inst
rum
ents
de
man
era
adeq
uada
, i té
cur
a de
l mat
eria
l i l'
espa
i d'ú
s.
3.2.
Por
ta a
term
e pr
ojec
tes
en g
rup
resp
ecta
nt le
s id
ees
dels
altr
es i
col·l
abor
ant a
mb
les
tasq
ues
que
se li
hag
in e
ncom
anat
. 3.
3. E
xplic
a am
b la
term
inol
ogia
apr
esa
el p
ropò
sit d
els
seus
treb
alls
i le
s se
ves
cara
cter
ístiq
ues.
4.
1. O
rgan
itza
i pla
neja
el s
eu p
ropi
pro
cés
crea
tiu p
artin
t de
la id
ea, r
ecol
lint i
nfor
mac
ió b
iblio
gràf
ica,
de
ls m
itjan
s de
com
unic
ació
o d
'Inte
rnet
, de
senv
olup
ant-l
a en
esb
osso
s i e
scol
lint
els
que
mill
or
s'ad
eqüe
n al
s se
us p
ropò
sits
en
l'obr
a fin
al,
sens
e ut
ilitz
ar e
lem
ents
est
ereo
tipat
s, i
és c
apaç
de
com
parti
r am
b al
tres
alum
nes
el p
rocé
s i e
l pro
duct
e fin
al o
btin
gut.
5.1.
Con
fecc
iona
obr
es t
ridim
ensi
onal
s am
b di
fere
nts
mat
eria
ls p
lani
fican
t el
pro
cés
i es
colli
nt l
a so
luci
ó m
és a
dequ
ada
als
seus
pro
pòsi
ts e
n la
sev
a pr
oduc
ció
final
. 6.
1. R
econ
eix,
resp
ecta
i va
lora
les
man
ifest
acio
ns a
rtíst
ique
s m
és im
porta
nts
del p
atrim
oni c
ultu
ral i
ar
tístic
esp
anyo
l, es
peci
alm
ent l
es q
ue s
'han
dec
lara
t pat
rimon
i de
la h
uman
itat.
6.2.
Apr
ecia
i ga
udei
x de
les
poss
ibili
tats
que
ofe
reix
en e
ls m
useu
s de
con
èixe
r le
s ob
res
d'ar
t que
s'
hi e
xpos
en.
6.3.
Con
eix
algu
na d
e le
s pr
ofes
sion
s de
ls à
mbi
ts a
rtíst
ics,
s'in
tere
ssa
per
les
cara
cter
ístiq
ues
del
treba
ll de
ls a
rtist
es i
arte
sans
i ga
udei
x co
m a
púb
lic e
n l'o
bser
vaci
ó de
les
seve
s pr
oduc
cion
s.
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 55
Crit
eris
d'a
valu
ació
Es
tànd
ards
d'a
pren
enta
tge
aval
uabl
es
Blo
c 3.
Dib
uix
geom
ètric
1.
Iden
tific
ar c
once
ptes
geo
mèt
rics
en l
a re
alita
t qu
e en
volta
l'a
lum
ne i
rel
acio
nar-
los
amb
els
conc
epte
s ge
omèt
rics
que
prev
eu l'
àrea
de
mat
emàt
ique
s am
b la
sev
a ap
licac
ió g
ràfic
a.
2.
Inic
iar-
se e
n el
con
eixe
men
t i
man
eig
dels
ins
trum
ents
i m
ater
ials
pro
pis
del
dibu
ix t
ècni
c i
man
ejar
-los
adeq
uada
men
t.
1.1.
Iden
tific
a el
s co
ncep
tes
d'ho
ritzo
ntal
itat i
ver
tical
itat i
els
util
itza
en le
s se
ves
com
posi
cion
s am
b fin
s ex
pres
sius
. 1.
2. T
raça
, util
itzan
t l'e
squa
dra
i el c
arta
bó, r
ecte
s pa
ral·l
eles
i pe
rpen
dicu
lars
. 1.
3. U
tilitz
a el
reg
le c
onsi
dera
nt e
l m
il·lím
etre
com
a u
nita
t de
mes
ura
habi
tual
apl
icad
a al
dib
uix
tècn
ic.
1.4.
Sum
a i r
esta
seg
men
ts u
tilitz
ant e
l reg
le i
el c
ompà
s.
1.5.
Cal
cula
grà
ficam
ent l
a m
edia
triu
d'un
seg
men
t util
itzan
t el r
egle
i el
com
pàs.
1.
6. T
raça
cer
cles
con
eixe
nt e
l rad
i am
b el
com
pàs.
1.
7. D
ivid
eix
la c
ircum
ferè
ncia
en
dues
, tre
s, q
uatre
i si
s pa
rts ig
uals
util
itzan
t els
mat
eria
ls p
ropi
s de
l di
buix
tècn
ic.
1.8.
Apl
ica
la d
ivis
ió d
e la
circ
umfe
rènc
ia a
la
cons
trucc
ió d
'est
relle
s i
elem
ents
flo
rals
als
qua
ls
post
erio
rmen
t apl
ica
el c
olor
. 1.
9. C
ontin
ua s
èrie
s am
b m
otiu
s ge
omèt
rics
(rec
tes
i cor
bes)
util
itzan
t una
qua
dríc
ula
faci
litad
a am
b el
s in
stru
men
ts p
ropi
s de
l dib
uix
tècn
ic.
1.10
. Sum
a i r
esta
ang
les
de 9
0, 6
0, 4
5 i 3
0 gr
aus
utili
tzan
t l'e
squa
dra
i el c
arta
bó.
1.11
. A
nalit
za l
a re
alita
t de
scom
pone
nt-la
en
form
es g
eom
ètriq
ues
bàsi
ques
i t
rasl
lada
nt-la
a
com
posi
cion
s bi
dim
ensi
onal
s.
1.12
. Ide
ntifi
ca e
n un
a ob
ra b
idim
ensi
onal
form
es g
eom
ètriq
ues
sim
ples
. 1.
13. E
fect
ua c
ompo
sici
ons
utili
tzan
t for
mes
geo
mèt
rique
s bà
siqu
es s
ugge
rides
pel
pro
fess
or.
1.14
. Con
eix
i com
prèn
el t
erm
e d'
esca
la i
és c
apaç
d'a
plic
ar-lo
can
vian
t l'e
scal
a d'
un d
ibui
x se
nzill
m
itjan
çant
l'ús
d'u
na q
uadr
ícul
a.
2.1.
Con
eix
i apr
ecia
el r
esul
tat d
e la
util
itzac
ió c
orre
cta
dels
inst
rum
ents
de
dibu
ix i
valo
ra la
pre
cisi
ó en
els
resu
ltats
.
B
) Edu
caci
ó m
usic
al
Crit
eris
d'a
valu
ació
Es
tànd
ards
d'a
pren
enta
tge
aval
uabl
es
Blo
c 1.
Esc
olta
1.
Util
itzar
l'es
colta
mus
ical
per
inda
gar
en le
s po
ssib
ilitat
s de
l so
de m
aner
a qu
e se
rvei
xin
com
a
mar
c de
refe
rènc
ia p
er a
cre
acio
ns p
ròpi
es.
2.
Ana
litza
r l'o
rgan
itzac
ió d
'obr
es m
usic
als
senz
illes
i de
scriu
re e
ls e
lem
ents
que
les
com
pone
n.
3.
Con
èixe
r exe
mpl
es d
'obr
es v
aria
des
de la
nos
tra c
ultu
ra i
d'al
tres
per v
alor
ar e
l pat
rimon
i mus
ical
co
neix
ent
la i
mpo
rtànc
ia d
el s
eu m
ante
nim
ent
i di
fusi
ó i
apre
ndre
el
resp
ecte
am
b el
qua
l ha
n d'
afro
ntar
les
audi
cion
s i l
es re
pres
enta
cion
s.
1.1.
Ide
ntifi
ca,
clas
sific
a i d
escr
iu u
tilitz
ant
un v
ocab
ular
i pre
cís
les
qual
itats
del
s so
ns d
e l'e
ntor
n na
tura
l i s
ocia
l. 2.
1. D
istin
geix
tipu
s de
veu
s, in
stru
men
ts, v
aria
cion
s i c
ontra
stos
de
velo
cita
t i in
tens
itat d
espr
és d
e l'e
scol
ta d
'obr
es m
usic
als,
i és
cap
aç d
'em
etre
'n u
na v
alor
ació
. 2.
2. S
'inte
ress
a pe
r des
cobr
ir ob
res
mus
ical
s de
dife
rent
s ca
ract
erís
tique
s, i
les
utili
tza
com
a m
arc
de re
ferè
ncia
per
a le
s cr
eaci
ons
pròp
ies.
3.
1. C
onei
x, e
ntén
i ob
serv
a le
s no
rmes
de
com
porta
men
t en
audi
cion
s i r
epre
sent
acio
ns m
usic
als.
3.
2. C
ompr
èn,
acce
pta
i res
pect
a el
con
tingu
t de
les
norm
es q
ue r
egul
en la
pro
piet
at in
tel·l
ectu
al
quan
t a la
repr
oduc
ció
i còp
ia d
'obr
es m
usic
als.
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 56
Crit
eris
d'a
valu
ació
Es
tànd
ards
d'a
pren
enta
tge
aval
uabl
es
Blo
c 2.
La
inte
rpre
taci
ó m
usic
al
1.
Ent
endr
e la
veu
com
a i
nstru
men
t i
recu
rs e
xpre
ssiu
, pa
rtint
de
la c
ançó
i d
e le
s se
ves
poss
ibili
tats
per
inte
rpre
tar,
crea
r i im
prov
isar
. 2.
In
terp
reta
r so
l o
en g
rup,
mitj
ança
nt l
a ve
u o
inst
rum
ents
, ut
ilitz
ant
el l
leng
uatg
e m
usic
al,
com
posi
cion
s se
nzill
es q
ue c
ontin
guin
pro
cedi
men
ts m
usic
als
de r
epet
ició
, va
riaci
ó i
cont
rast
, as
sum
int
la r
espo
nsab
ilita
t en
la in
terp
reta
ció
en g
rup
i res
pect
ant
tant
les
apor
taci
ons
dels
altr
es
com
la p
erso
na q
ue a
ssum
eix
la d
irecc
ió.
3.
Exp
lora
r i
utili
tzar
les
pos
sibi
litat
s so
nore
s i
expr
essi
ves
de d
ifere
nts
mat
eria
ls,
inst
rum
ents
i
disp
ositi
us e
lect
ròni
cs.
1.1.
Rec
onei
x i d
escr
iu le
s qu
alita
ts d
e la
veu
a tr
avés
d'a
udic
ions
div
erse
s i l
es re
crea
. 2.
1. R
econ
eix
i cla
ssifi
ca in
stru
men
ts a
cúst
ics
i ele
ctrò
nics
, de
dife
rent
s re
gist
res
de la
veu
i de
les
agru
paci
ons
voca
ls i
inst
rum
enta
ls.
2.2.
Util
itza
el ll
engu
atge
mus
ical
per
a la
inte
rpre
taci
ó d'
obre
s.
2.3.
Tra
duei
x al
llen
guat
ge m
usic
al c
onve
ncio
nal m
elod
ies
i ritm
es s
enzi
lls.
2.4.
Int
erpr
eta
pece
s vo
cals
i in
stru
men
tals
de
dife
rent
s èp
oque
s, e
stils
i cu
lture
s pe
r a
dife
rent
s ag
rupa
men
ts a
mb
acom
pany
amen
t i s
ense
. 2.
5. C
onei
x i
inte
rpre
ta c
anço
ns d
e di
fere
nts
llocs
, èp
oque
s i
estil
s, i
en
valo
ra l
'apo
rtaci
ó a
l'enr
iqui
men
t per
sona
l, so
cial
i cu
ltura
l. 3.
1. B
usca
inf
orm
ació
bib
liogr
àfic
a, e
n m
itjan
s de
com
unic
ació
o a
Int
erne
t in
form
ació
sob
re
inst
rum
ents
, com
posi
tors
, int
èrpr
ets
i esd
even
imen
ts m
usic
als.
3.
2. U
tilitz
a el
s m
itjan
s au
diov
isua
ls i
els
recu
rsos
info
rmàt
ics
per
crea
r pe
ces
mus
ical
s i p
er a
la
sono
ritza
ció
d'im
atge
s i r
epre
sent
acio
ns d
ram
àtiq
ues.
Blo
c 3.
La
mús
ica,
el m
ovim
ent i
la d
ansa
1.
Adq
uirir
cap
acita
ts e
xpre
ssiv
es i
crea
tives
que
ofe
reix
en l'
expr
essi
ó co
rpor
al i
la d
ansa
, en
valo
ra
l'apo
rtaci
ó al
pat
rimon
i i g
aude
ix d
e la
sev
a in
terp
reta
ció
com
una
form
a d'
inte
racc
ió s
ocia
l. 1.
1. I
dent
ifica
el c
os c
om a
inst
rum
ent
per
a l'e
xpre
ssió
de
sent
imen
ts i
emoc
ions
i co
m a
for
ma
d'in
tera
cció
soc
ial.
1.2.
Con
trola
la p
ostu
ra i
la c
oord
inac
ió a
mb
la m
úsic
a qu
an in
terp
reta
dan
ses.
1.
3. C
onei
x da
nses
de
dife
rent
s èp
oque
s i l
locs
i en
val
ora
l'apo
rtaci
ó al
pat
rimon
i artí
stic
i cu
ltura
l. 1.
4. R
epro
duei
x i g
aude
ix in
terp
reta
nt d
anse
s tra
dici
onal
s es
pany
oles
i en
tén
la im
portà
ncia
de
la
seva
con
tinuï
tat i
el t
rasl
lat a
les
gene
raci
ons
futu
res.
1.
5. In
vent
a co
reog
rafie
squ
e co
rres
pone
n am
b la
form
a in
tern
a d'
una
obra
mus
ical
i co
mpo
rta u
n or
dre
espa
cial
i te
mpo
ral.
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 57
b) Educació física. L'assignatura d'educació física té com a finalitat principal desenvolupar en les
persones la seva competència motriu, entesa com la integració dels coneixements, els procediments, les actituds i els sentiments vinculats a la conducta motora fonamentalment. Per a la seva consecució no és suficient amb la mera pràctica, sinó que és necessari l'anàlisi crítica que consolidi actituds, valors referenciats al cos, al moviment i a la relació amb l'entorn. D'aquesta manera, l'alumnat ha d'aconseguir controlar i donar sentit a les pròpies accions motrius, comprendre els aspectes perceptius, emotius i cognitius relacionats amb aquestes accions i gestionar els sentiments que s'hi vinculen, a més d'integrar coneixements i habilitats transversals, com ara el treball en equip, el joc net i el respecte a les normes, entre d'altres.
Així mateix, l'educació física està vinculada a l'adquisició de competències relacionades amb la salut a través d'accions que ajudin a l'adquisició d'hàbits responsables d'activitat física regular, i de l'adopció d'actituds crítiques davant de pràctiques socials no saludables.
La competència motriu evoluciona al llarg de la vida de les persones i desenvolupa la intel·ligència per saber què fer, com fer-ho, quan i amb qui en funció dels condicionants de l'entorn. Entre els processos implícits en la conducta motriu és necessari destacar el fet de percebre, interpretar, analitzar, decidir, executar i avaluar els actes motors. Entre els coneixements més destacables que es combinen amb els procediments esmentats estan, a més dels corresponents a les diferents activitats físiques, els relacionats amb la corporeïtat, amb el moviment, amb la salut, amb els sistemes de millora de les capacitats motrius i amb els usos socials de l'activitat física, entre d'altres. I entre les actituds hi ha les derivades de la valoració i el sentiment sobre les seves pròpies limitacions i possibilitats, el gaudi de la pràctica i la relació amb els altres.
Les situacions a les quals respon una acció motriu, en un procés d'ensenyament i aprenentatge, suposen establir entorns de característiques diferents en els quals la resposta té, també, significats diferents. En uns casos es tracta d'aconseguir un rendiment, en altres l'ergonomia, l'expressivitat, i la recreació, entre d'altres. En aquest sentit, l'educació física ha d'oferir situacions i contextos d'aprenentatge variats; des dels que únicament tractin de controlar els moviments propis i conèixer millor les possibilitats personals, fins a altres en els quals les accions han de respondre a estímuls externs variats i coordinar-se amb les actuacions de companys o adversaris, i en què les característiques del medi poden ser canviants. La lògica interna de les situacions o activitats motrius proposades es converteix, així, en una eina imprescindible de la programació de l'assignatura.
Els elements curriculars de la programació de l'assignatura d'educació física es poden estructurar al voltant de cinc situacions motrius diferents:
a) Accions motrius individuals en entorns estables: se solen basar en models tècnics d'execució en els quals la capacitat d'ajust és decisiva per aconseguir conductes motrius cada vegada més eficaces, optimitzar la realització, gestionar el risc i assolir desimboltura en les accions. Aquest tipus de situacions se solen presentar en les activitats de desenvolupament de l'esquema corporal, d'adquisició d'habilitats individuals, la preparació física de manera individual, l'atletisme, la natació i la gimnàstica en alguns dels seus aspectes, entre d'altres.
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 58
b) Accions motrius en situacions d'oposició. En aquestes situacions és imprescindible la interpretació correcta de les accions d'un oponent, la selecció encertada de l'acció, l'oportunitat del moment de dur-la a terme, i l'execució de la decisió esmentada. L'atenció, l'anticipació i la previsió de les conseqüències de les pròpies accions en el marc de l'objectiu de superar el contrari són algunes de les facultats implicades. A aquestes situacions corresponen els jocs d'un contra un, els jocs de lluita, el judo, el bàdminton, el tennis, el minitennis i el tennis de taula, entre d'altres.
c) Accions motrius en situacions de cooperació, amb oposició o sense. En aquestes situacions es produeixen relacions de cooperació i col·laboració amb altres participants en entorns estables per aconseguir un objectiu, i es pot produir que les relacions de col·laboració tinguin com a objectiu superar l'oposició d'un altre grup. L'atenció selectiva, la interpretació de les accions de la resta dels participants, la previsió i l'anticipació de les pròpies accions atenent les estratègies col·lectives, el respecte a les normes, la capacitat d'estructuració espaciotemporal, la resolució de problemes i el treball en grup són capacitats que adquireixen una dimensió significativa en aquestes situacions; a més de la pressió que pot suposar el grau d'oposició d'adversaris en cas que n'hi hagi. Jocs tradicionals, activitats adaptades del món del circ, com ara acrobàcies o malabars en grup; esports com el patinatge per parelles, els relleus en línia, la gimnàstica en grup, i esports adaptats, jocs en grup; esports col·lectius com ara bàsquet, handbol, beisbol, rugbi, futbol i voleibol, entre d'altres, són activitats que pertanyen a aquest grup.
d) Accions motrius en situacions d'adaptació a l'entorn físic. El que és més significatiu en aquestes accions és que el medi on es duen a terme les activitats no té sempre les mateixes característiques, cosa que genera incertesa. En general es tracta de desplaçaments amb materials o sense, efectuats en l'entorn natural o urbà que pot estar més o menys condicionat, però que experimenten canvis, per la qual cosa l'alumnat necessita organitzar i adaptar les seves conductes a les seves variacions. És decisiva la interpretació de les condicions de l'entorn per situar-se, prioritzar la seguretat sobre el risc i per regular la intensitat dels esforços en funció de les possibilitats personals. Aquestes activitats faciliten la connexió amb altres àrees de coneixement i l'aprofundiment en valors relacionats amb la conservació de l'entorn, fonamentalment del medi natural. Es pot tractar d'activitats individuals, grupals, de col·laboració o d'oposició. Les marxes i les excursions a peu o amb bicicleta, les acampades, les activitats d'orientació, els grans jocs a la naturalesa (de pistes, d'aproximació i d'altres), l'esquí, en les seves diverses modalitats, o l'escalada, formen part, entre d'altres, de les activitats d'aquest tipus de situació.
e) Accions motrius en situacions d'índole artística o d'expressió. En aquestes situacions les respostes motrius requerides són de caràcter estètic i comunicatiu i poden ser individuals o en grup. L'ús de l'espai, les qualitats del moviment, així com els components rítmics i la mobilització de la imaginació i la creativitat en l'ús de diferents registres d'expressió (corporal, oral, dansada, musical) són la base d'aquestes accions. Dins d'aquestes activitats tenim els jocs cantats, l'expressió corporal, les danses, el joc dramàtic i el mim, entre d'altres.
La proposta curricular de l'educació física ha de permetre organitzar i seqüenciar els aprenentatges que ha de desenvolupar l'alumnat d'educació física al llarg del seu pas pel sistema educatiu, tenint en compte el moment maduratiu de l'alumnat, la lògica interna de les diverses situacions motrius, i que hi ha elements que afecten de manera transversal tots els blocs com són les capacitats físiques i les coordinatives, els valors socials i individuals i l'educació per a la salut.
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 59
El ventall d'activitats de la proposta curricular ha de reflectir les manifestacions culturals de la societat en què vivim, que es manifesta tant en formes d'oci noves com el turisme actiu i les activitats de fitnes o wellness, com en els jocs i esports, o en les manifestacions artístiques. L'oferta variada i equilibrada, que contingui activitats de tots els tipus de situació motriu i incorpori els elements transversals en funció de les característiques maduratives corresponents a cada curs, ha de permetre que l'alumnat progressi en la seva competència motriu.
Quant a l'adopció d'hàbits saludables és molt important tenir en compte que es considera que fins a un 80% de nens i nenes en edat escolar únicament participen en activitats físiques a l'escola, tal com recull l'informe Eurydice, de la Comissió Europea de 2013; per això l'educació física en les edats d'escolarització ha de tenir una presència important en la jornada escolar si es vol ajudar a pal·liar el sedentarisme, que és un dels factors de risc identificats, que influeix en algunes de les malalties més esteses en la societat actual.
Els nivells que l'educació física planteja s'han d'adequar al nivell de desenvolupament de les alumnes i dels alumnes, tenint sempre present que la conducta motriu és el principal objecte de l'assignatura i que en aquesta conducta motriu han de quedar aglutinats tant les intencions de qui les efectua com els processos que es posa en joc per dur-la a terme.
En l'etapa de l'educació primària l'educació física permet als estudiants explorar el seu potencial motor a la vegada que desenvolupen les competències motrius bàsiques. Això implica mobilitzar tota una sèrie d'habilitats motrius, actituds i valors en relació amb el cos, a través de situacions d'ensenyament-aprenentatge variades, en les quals l'experiència individual i la col·lectiva en els diferents tipus d'activitats permeten adaptar la conducta motriu als diferents contextos. En aquesta etapa, la competència motriu ha de permetre comprendre el seu propi cos i les seves possibilitats i desenvolupar les habilitats motrius bàsiques en contextos de pràctica, que s'han d'anar complicant a mesura que es progressa en els cursos successius. Les mateixes activitats i l'acció del docent ajuden a desenvolupar la possibilitat de relacionar-se amb els altres, el respecte, la col·laboració, el treball en equip, la resolució de conflictes mitjançant el diàleg i l'assumpció de les regles establertes, el desenvolupament de la iniciativa individual i d'hàbits d'esforç.
El joc és un recurs imprescindible en aquesta etapa com a situació d'aprenentatge, coherents amb les intencions educatives, i com a eina didàctica pel seu caràcter motivador. Les propostes didàctiques han d'incorporar la reflexió i l'anàlisi del que passa i la creació d'estratègies per facilitar la transferència de coneixements d'altres situacions.
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 60
Edu
caci
ó fís
ica
Crit
eris
d'a
valu
ació
Es
tànd
ards
d'a
pren
enta
tge
1. R
esol
dre
situ
acio
ns m
otriu
s am
b di
vers
itat
d'es
tímul
s i
cond
icio
nant
s es
paci
otem
pora
ls,
sele
ccio
nant
i co
mbi
nant
les
habi
litat
s m
otriu
s bà
siqu
es
i ad
apta
nt-le
s a
les
cond
icio
ns
esta
bler
tes
de m
aner
a ef
icaç
. 2.
Util
itzar
els
rec
urso
s ex
pres
sius
del
cos
i e
l m
ovim
ent,
de
man
era
estè
tica
i cr
eativ
a,
i co
mun
icar
sen
saci
ons,
em
ocio
ns i
idee
s.
3. R
esol
dre
rept
es t
àctic
s el
emen
tals
pro
pis
del
joc
i d'a
ctiv
itats
físi
ques
, am
b op
osic
ió o
sen
se,
aplic
ant
prin
cipi
s i
regl
es
per
reso
ldre
le
s si
tuac
ions
m
otriu
s,
actu
ant
de
man
era
indi
vidu
al,
coor
dina
da i
coo
pera
tiva
i ex
erci
nt
les
dife
rent
s fu
ncio
ns
impl
ícite
s en
jo
cs
i ac
tivita
ts.
4.
Rel
acio
nar
els
conc
epte
s es
pecí
fics
d'ed
ucac
ió f
ísic
a i
els
que
s'in
trodu
eixe
n en
al
tres
àree
s am
b la
pr
àctic
a d'
activ
itats
fis
icoe
spor
tives
i ar
tistic
oexp
ress
ives
. 5.
Rec
onèi
xer
els
efec
tes
de l
'exe
rcic
i fís
ic,
la
higi
ene,
l'a
limen
taci
ó i
els
hàbi
ts
post
ural
s so
bre
la s
alut
i e
l be
nest
ar,
i m
anife
star
una
ac
titud
resp
onsa
ble
cap
a un
mat
eix.
6.
M
illor
ar
el
nive
ll de
le
s se
ves
capa
cita
ts
físiq
ues,
reg
ulan
t i
dosi
fican
t la
int
ensi
tat
i la
du
rada
de
l'esf
orç,
teni
nt e
n co
mpt
e le
s se
ves
poss
ibili
tats
i la
sev
a re
laci
ó am
b la
sal
ut.
7. V
alor
ar, a
ccep
tar
i res
pect
ar la
prò
pia
real
itat
corp
oral
i l
a de
ls a
ltres
, m
ostra
nt u
na a
ctitu
d re
flexi
va i
críti
ca.
8.
Con
èixe
r i
valo
rar
la
dive
rsita
t d'
activ
itats
fís
ique
s, lú
diqu
es, e
spor
tives
i ar
tístiq
ues.
9.
Opi
nar
cohe
rent
men
t am
b ac
titud
crít
ica
tant
de
s de
la
pe
rspe
ctiv
a de
pa
rtici
pant
co
m
d'es
pect
ador
, da
vant
les
pos
sibl
es s
ituac
ions
co
nflic
tives
so
rgid
es,
parti
cipa
r en
de
bats
, i
acce
ptar
les
opin
ions
del
s al
tres.
10
. M
anife
star
res
pect
e ca
p a
l'ent
orn
i el m
edi
natu
ral e
n el
s jo
cs i
les
activ
itats
a l'
aire
lliu
re,
iden
tific
ar i
por
tar
a te
rme
acci
ons
conc
rete
s ad
reça
des
a la
sev
a pr
eser
vaci
ó.
11.
Iden
tific
ar i
inte
riorit
zar
la im
portà
ncia
de
la
prev
enci
ó, l
a re
cupe
raci
ó i
les
mes
ures
de
segu
reta
t en
la
real
itzac
ió d
e la
prà
ctic
a de
l'a
ctiv
itat f
ísic
a.
12.
Ext
reur
e i
elab
orar
inf
orm
ació
rel
acio
nada
am
b te
mes
d'in
terè
s en
l'et
apa,
i co
mpa
rtir-
la,
utili
tzan
t fon
ts d
'info
rmac
ió d
eter
min
ades
i fe
nt
ús d
e le
s te
cnol
ogie
s de
la
info
rmac
ió i
la
com
unic
ació
com
a re
curs
de
supo
rt a
l'àre
a.
13.
Dem
ostra
r un
com
porta
men
t pe
rson
al i
soc
ial
resp
onsa
ble,
resp
ecta
nt-s
e un
mat
eix
i els
altre
s en
le
s ac
tivita
ts f
ísiq
ues
i en
els
jocs
, ac
cept
ant
les
norm
es i
regl
es e
stab
lerte
s i a
ctua
nt a
mb
inte
rès
i in
iciat
iva in
divid
ual i
treba
ll en
equi
p.
1.1.
Ada
pta
els
desp
laça
men
ts a
dife
rent
s tip
us d
'ent
orns
i d
'act
ivita
ts f
isic
oesp
ortiv
es i
arti
stic
oexp
ress
ives
, n'
ajus
ta l
a re
alitz
ació
als
par
àmet
res
espa
ciot
empo
rals
i m
anté
l'eq
uilib
ri po
stur
al.
1.2.
Ada
pta
l'hab
ilita
t m
otriu
bàs
ica
de s
alt
a di
fere
nts
tipus
d'e
ntor
ns i
d'a
ctiv
itats
fis
icoe
spor
tives
i a
rtist
icoe
xpre
ssiv
es,
n'aj
usta
la
real
itzac
ió a
ls
parà
met
res
espa
ciot
empo
rals
i m
anté
l'eq
uilib
ri po
stur
al.
1.3.
Ada
pta
les
habi
litat
s m
otriu
s bà
siqu
es d
e m
anip
ulac
ió d
'obj
ecte
s (ll
ança
men
t, re
cepc
ió,
cope
jam
ent,
etc.
) a
dife
rent
s tip
us d
'ent
orns
i d'
activ
itats
fis
icoe
spor
tives
i ar
tistic
oexp
ress
ives
apl
ican
t cor
rect
amen
t els
ges
tos
i util
itzan
t els
seg
men
ts d
omin
ants
i no
dom
inan
ts.
1.3.
Apl
ica
les
habi
litat
s m
otriu
s de
gir
a di
fere
nts
tipus
d'e
ntor
ns i
d'a
ctiv
itats
fis
icoe
spor
tives
i a
rtist
icoe
xpre
ssiv
es t
enin
t en
com
pte
els
tres
eixo
s co
rpor
als
i els
dos
sen
tits,
i aj
usta
nt la
sev
a re
alitz
ació
als
par
àmet
res
espa
ciot
empo
rals
i m
ante
nint
l'eq
uilib
ri po
stur
al.
1.4.
Man
té l'
equi
libri
en d
ifere
nts
posi
cion
s i s
uper
fície
s.
1.5.
Rea
litza
act
ivita
ts fí
siqu
es i
jocs
en
el m
edi n
atur
al o
en
ento
rns
no h
abitu
als,
ada
ptan
t les
hab
ilita
ts m
otriu
s a
la d
iver
sita
t i in
certe
sa p
roce
dent
de
l'ent
orn
i a le
s se
ves
poss
ibili
tats
. 2.
1. R
epre
sent
a pe
rson
atge
s, s
ituac
ions
, ide
es, s
entim
ents
util
itzan
t els
recu
rsos
exp
ress
ius
del c
os in
divi
dual
men
t, en
par
elle
s o
en g
rups
. 2.
2. R
epre
sent
a o
expr
essa
mov
imen
ts a
par
tir d
'est
ímul
s rít
mic
s o
mus
ical
s, in
divi
dual
men
t, en
par
elle
s o
grup
s.
2.3.
Con
eix
i por
ta a
term
e ba
lls i
dans
es s
enzi
lles
repr
esen
tativ
es d
e di
fere
nts
cultu
res
i dife
rent
s èp
oque
s, s
egui
nt u
na c
oreo
graf
ia e
stab
lerta
. 2.
4. C
onst
ruei
x co
mpo
sici
ons
grup
als
en i
nter
acci
ó am
b el
s co
mpa
nys
i le
s co
mpa
nyes
util
itzan
t el
s re
curs
os e
xpre
ssiu
s de
l cos
i pa
rtint
d'e
stím
uls
mus
ical
s, p
làst
ics
o ve
rbal
s.
3.1.
Util
itza
els
recu
rsos
ade
quat
s pe
r res
oldr
e si
tuac
ions
bàs
ique
s de
tàct
ica
indi
vidu
al i
col·l
ectiv
a en
dife
rent
s si
tuac
ions
mot
rius.
3.
2. F
a co
mbi
naci
ons
d'ha
bilit
ats
mot
rius
bàsi
ques
aju
stan
t-se
a un
obj
ectiu
i a
uns
parà
met
res
espa
ciot
empo
rals
. 4.
1. Id
entif
ica
la c
apac
itat f
ísic
a bà
sica
impl
icad
a de
man
era
més
sig
nific
ativ
a en
els
exe
rcic
is.
4.2.
Rec
onei
x la
impo
rtànc
ia d
el d
esen
volu
pam
ent d
e le
s ca
paci
tats
físi
ques
per
a la
mill
ora
de le
s ha
bilit
ats
mot
rius.
4.
3. D
istin
geix
en
jocs
i es
ports
indi
vidu
als
i col
·lect
ius
estra
tègi
es d
e co
oper
ació
i d'
opos
ició
. 4.
4. C
ompr
èn l'
expl
icac
ió i
desc
riu e
ls e
xerc
icis
fets
, usa
nt e
ls te
rmes
i el
s co
neix
emen
ts q
ueso
bre
l'apa
rell
loco
mot
or e
s po
rten
a te
rme
en l'
àrea
de
cièn
cies
de
la n
atur
ales
a.
5.1.
Té
inte
rès
per m
illor
ar le
s ca
paci
tats
físi
ques
. 5.
2. R
elac
iona
els
prin
cipa
ls h
àbits
d'a
limen
taci
ó am
b l'a
ctiv
itat f
ísic
a (h
orar
is d
e m
enja
rs, q
ualit
at/q
uant
itat d
els
alim
ents
inge
rits,
etc
...).
5.3.
Iden
tific
a el
s ef
ecte
s be
nefic
ioso
s de
l'ex
erci
ci fí
sic
per a
la s
alut
. 5.
4. D
escr
iu e
ls e
fect
es n
egat
ius
del s
eden
taris
me,
d'u
na d
ieta
des
equi
libra
da i
del c
onsu
m d
'alc
ohol
, tab
ac i
altre
s su
bstà
ncie
s.
5.5.
Fa
els
esca
lfam
ents
i en
val
ora
la fu
nció
pre
vent
iva.
6.
1. M
ostra
una
mill
ora
glob
al re
spec
te a
l niv
ell d
e pa
rtida
de
les
capa
cita
ts fí
siqu
es o
rient
ades
a la
sal
ut.
6.2.
Iden
tific
a la
sev
a fre
qüèn
cia
card
íaca
i re
spira
tòria
, en
dife
rent
s in
tens
itats
d'e
sfor
ç.
6.3.
Ada
pta
la in
tens
itat d
el s
eu e
sfor
ç al
tem
ps d
e du
rada
de
l'act
ivita
t. 6.
4. Id
entif
ica
el s
eu n
ivel
l com
para
nt e
ls re
sulta
ts o
btin
guts
en
prov
es d
e va
lora
ció
de le
s ca
paci
tats
físi
ques
i co
ordi
nativ
es a
mb
els
valo
rs c
orre
spon
ents
a
la s
eva
edat
. 7.
1. R
espe
cta
la d
iver
sita
t de
real
itats
cor
pora
ls i
de n
ivel
ls d
e co
mpe
tènc
ia m
otriu
ent
re e
ls n
ens
i les
nen
es d
e la
cla
sse.
7.
2. P
ren
cons
cièn
cia
de le
s ex
igèn
cies
i va
lora
ció
de l'
esfo
rç q
ue c
ompo
rten
els
apre
nent
atge
s de
nov
es h
abili
tats
. 8.
1. E
xpos
a le
s di
ferè
ncie
s, le
s ca
ract
erís
tique
s i/o
les
rela
cion
s en
tre jo
cs p
opul
ars,
esp
orts
col
·lect
ius,
esp
orts
indi
vidu
als
i act
ivita
ts a
la n
atur
ales
a.
8.2.
Rec
onei
x la
riqu
esa
cultu
ral,
la h
istò
ria i
l'orig
en d
els
jocs
i l'e
spor
t. 9.
1. A
dopt
a un
a ac
titud
crít
ica
dava
nt le
s m
odes
i la
imat
ge c
orpo
ral d
els
mod
els
publ
icita
ris.
9.2.
Exp
lica
als
seus
com
pany
s le
s ca
ract
erís
tique
s d'
un jo
c pr
actic
at a
cla
sse
i el s
eu d
esen
volu
pam
ent.
9.3.
Mos
tra b
ona
disp
osic
ió p
er s
oluc
iona
r els
con
flict
es d
e m
aner
a ra
onab
le.
9.4.
Rec
onei
x i q
ualif
ica
nega
tivam
ent l
es c
ondu
ctes
inap
ropi
ades
que
es
prod
ueix
en e
n la
prà
ctic
a o
en e
ls e
spec
tacl
es e
spor
tius.
10
.1. E
s fa
resp
onsa
ble
de l'
elim
inac
ió d
els
resi
dus
que
es g
ener
en a
les
activ
itats
en
el m
edi n
atur
al.
10.2
. Util
itza
els
espa
is n
atur
als
resp
ecta
nt la
flor
a i l
a fa
una
del l
loc.
11
.1. E
xplic
a i r
econ
eix
les
lesi
ons
i les
mal
altie
s es
porti
ves
més
com
unes
, aix
í com
les
acci
ons
prev
entiv
es i
els
prim
ers
auxi
lis.
12.1
. Util
itza
les
nove
s te
cnol
ogie
s pe
r loc
alitz
ar i
extre
ure
la in
form
ació
que
se
li so
l·lic
ita.
12.2
. Pre
sent
a el
s se
us tr
ebal
ls a
tene
nt le
s pa
utes
pro
porc
iona
des,
am
b or
dre,
est
ruct
ura
i net
eja
i util
itza
prog
ram
es d
e pr
esen
taci
ó.
12.3
. Exp
osa
les
seve
s id
ees
de m
aner
a co
here
nt i
s'ex
pres
sa d
e m
aner
a co
rrec
ta e
n di
fere
nts
situ
acio
ns i
resp
ecta
les
opin
ions
del
s al
tres.
13
.1. T
é in
terè
s pe
r mill
orar
la c
ompe
tènc
ia m
otriu
. 13
.2. D
emos
tra a
uton
omia
i co
nfia
nça
en d
ifere
nts
situ
acio
ns, i
reso
l pro
blem
es m
otor
s am
b es
pont
aneï
tat,
crea
tivita
t.
13.3
. Inc
orpo
ra a
les
seve
s ru
tines
la c
ura
i la
higi
ene
del c
os.
13.4
. Par
ticip
a en
la re
colli
da i
l'org
anitz
ació
de
mat
eria
l util
itzat
a le
s cl
asse
s.
13.5
. Acc
epta
form
ar p
art d
el g
rup
que
li co
rres
pong
ui i
el re
sulta
t de
les
com
petic
ions
am
b es
porti
vita
t.
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 61
c) Segona Llengua estrangera.
Les directrius marcades en els últims anys des de la Unió Europea i el Consell d'Europa en matèria educativa han coincidit a subratllar repetidament la importància que té el multilingüisme com a factor determinant en la competitivitat dels estats que conformen l'espai europeu. En efecte, la coexistència harmònica de nombroses llengües constitueix un símbol que exemplifica a la perfecció un dels principis inspiradors de la Unió: la unitat en la diversitat. No obstant això, aquesta riquesa lingüística planteja també importants desafiaments, i fa que sigui necessari arbitrar mesures orientades a superar les barreres lingüístiques existents i facilitar la comunicació entre els habitants dels diferents països. Per aquest motiu, que tots els ciutadans europeus dominin dos idiomes més, a banda de la seva llengua materna, s'ha constituït com un dels objectius dins de la política lingüística europea.
En la línia inspiradora d'aquests principis, en l'etapa de primària s'inclou dins del bloc de matèries específiques l'àrea Segona llengua estrangera, per tal d'ampliar l'horitzó comunicatiu de l'alumnat des de l'inici de la seva formació, sempre en funció de la regulació i de la programació de l'oferta educativa que estableixi cada Administració i, si s'escau, de l'oferta dels centres docents.
Si, en essència, és possible fer extensius tots els avantatges que reporta l'estudi d'una primera llengua estrangera a l'adquisició successiva d'altres, cal subratllar a més el fet que la presència de dues llengües estrangeres o més en el currículum constitueix un mecanisme d'utilitat extraordinària per consolidar a la llarga la reflexió i el domini de la pròpia llengua i de les altres estudiades prèviament atès que, independentment de les conclusions teòriques que puguin assolir-se en etapes posteriors, en l'aprenentatge de qualsevol llengua, fins i tot a edats molt primerenques, els coneixements lingüístics adquirits a les restants exerceixen un paper fonamental. En efecte, l'estudi d'una segona llengua estrangera sovint comporta desenvolupar estratègies vàlides per aprendre'n moltes més, ja que la comparació i el contrast entre els diferents codis lingüístics comporta un desenvolupament més gran de la capacitat d'establir analogies i contrastos i d'inferir o deduir regles generals.
Integrant tots aquests aspectes, el currículum bàsic, així com en el cas de la primera llengua estrangera, s'estructura al voltant d'activitats de llengua tal com aquestes es descriuen en el Marc comú europeu de referència per a les llengües: comprensió i producció (expressió i interacció) de textos orals i escrits. Els criteris d'avaluació i els estàndards d'aprenentatge avaluables estan organitzats en quatre grans blocs que es corresponen amb les activitats de llengua esmentades, eix dels ensenyaments de la matèria. Les relacions existents entre aquests dos elements del currículum bàsic no són unívoques, a causa de la naturalesa especial de l'activitat lingüística. Això implica que, per avaluar el grau d'adquisició de cadascun dels estàndards d'aprenentatge d'una determinada activitat de llengua, s'han d'aplicar tots i cadascun dels criteris d'avaluació recollits i descrits per a l'activitat corresponent. No obstant això, és necessari tenir en compte que les expectatives respecte al nivell de competència a assolir en l'estudi d'una segona llengua estrangera han de ser, almenys inicialment, inferiors a les establertes per a la primera, tal com es reflecteix en els estàndards d'aprenentatge avaluables previstos. Des d'aquesta perspectiva és significatiu el concepte de competència parcial, tal com es descriu en el Marc, que apunta que no es tracta d'acceptar per principi un coneixement restringit d'una llengua, sinó d'entendre que, dins de la seva limitació, un maneig d'aquesta encara que sigui limitat contribueix a ampliar la competència plurilingüe de l'alumnat.
Respecte a la metodologia, s'han d'aplicar els mateixos principis expressats en relació amb l'estudi de la primera llengua estrangera, si bé s'han de tenir en compte les diferències que, pel que fa a la motivació, estan presents en el procés d'adquisició successiva d'altres llengües. Partint sempre de la base que el nivell competencial bàsic del qual es parteix és molt elemental, per la qual cosa, tant en la interacció comunicativa com en la comprensió i producció de textos, és essencial remetre's sempre a contextos
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 62
familiars per a l'alumnat d'aquesta edat, i aprofitar així els coneixements prèviament adquirits i les capacitats i les experiències que té. Partint d'aquest fet, s'ha de fomentar un ús de la llengua contextualitzat, en el marc de situacions comunicatives pròpies d'àmbits diversos i que permetin un ús de la llengua real i motivador. L'ús del joc, sobretot en els primers anys, i la realització de tasques conjuntes no només són elements essencials per establir adequadament les bases per a l'adquisició d'una llengua, sinó que poden a més contribuir al fet que la matèria, lluny de limitar-se a ser un mer objecte d'estudi, es converteixi a més en un instrument de socialització al servei del grup. A mesura que l'alumnat avanci en edat es poden introduir gradualment explicacions de caràcter més teòric, de manera que s'evoluciona des d'un primer processament de caràcter essencialment semàntic a un processament sintàctic més avançat.
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 63
Seg
ona
lleng
ua e
stra
nger
a
Crit
eris
d'a
valu
ació
Es
tànd
ards
d'a
pren
enta
tge
aval
uabl
es
Blo
c 1.
Com
pren
sió
de te
xtos
ora
ls
Iden
tific
ar e
l sen
tit g
ener
al, l
a in
form
ació
ess
enci
al o
els
pun
ts p
rinci
pals
en
text
os o
rals
mol
t bre
us i
senz
ills
en l
leng
ua e
stàn
dard
, am
b es
truct
ures
sim
ples
i l
èxic
d'ú
s m
olt
freqü
ent,
artic
ulat
s am
b cl
ared
at i
lent
amen
t i tr
ansm
esos
de
viva
veu
o p
er m
itjan
s tè
cnic
s, s
obre
tem
es h
abitu
als
i con
cret
s re
laci
onat
s am
b le
s pr
òpie
s ex
periè
ncie
s,
nece
ssita
ts
i in
tere
ssos
en
co
ntex
tos
quot
idia
ns
pred
ictib
les
o re
latiu
s a
àree
s de
nec
essi
tat
imm
edia
ta e
n el
s àm
bits
per
sona
l, pú
blic
i e
duca
tiu,
sem
pre
que
les
cond
icio
ns a
cúst
ique
s si
guin
bon
es i
no d
isto
rsio
nin
el m
issa
tge,
es
pugu
i tor
nar
a es
colta
r el
que
s'h
a di
t o
dem
anar
con
firm
ació
i d
ispo
si d
e su
port
visu
al o
d'u
na c
lara
ref
erèn
cia
cont
extu
al.
Con
èixe
r i
sabe
r ap
licar
les
est
ratè
gies
bàs
ique
s m
és a
dequ
ades
per
a l
a co
mpr
ensi
ó de
l se
ntit
gene
ral,
la in
form
ació
ess
enci
al o
els
pun
ts p
rinci
pals
del
text
. Id
entif
icar
as
pect
es
soci
ocul
tura
ls
i so
ciol
ingü
ístic
s bà
sics
, co
ncre
ts
i si
gnifi
catiu
s,
sobr
e vi
da
quot
idia
na (
hàbi
ts, h
orar
is, a
ctiv
itats
, cel
ebra
cion
s), c
ondi
cion
s de
vid
a (h
abita
tge,
ent
orn)
, rel
acio
ns
inte
rper
sona
ls (f
amili
ars,
d'a
mis
tat,
esco
lars
), co
mpo
rtam
ent (
gest
os h
abitu
als,
ús
de la
veu
, con
tact
e fís
ic) i
con
venc
ions
soc
ials
(nor
mes
de
corte
sia)
, i a
plic
ar e
ls c
onei
xem
ents
adq
uirit
s so
bre
aque
sts
a un
a co
mpr
ensi
ó ad
equa
da d
el te
xt.
Dis
tingi
r la
func
ió o
les
func
ions
com
unic
ativ
es p
rinci
pals
del
text
(p. e
. una
dem
anda
d'in
form
ació
, una
or
dre,
o u
n of
erim
ent)
i un
repe
rtori
limita
t del
s se
us e
xpon
ents
més
hab
itual
s, a
ixí c
om e
ls p
atro
ns
disc
ursi
us b
àsic
s (p
. e. i
nici
i ta
ncam
ent c
onve
rsac
iona
l, o
els
punt
s d'
una
narr
ació
esq
uem
àtic
a).
Rec
onèi
xer e
ls s
igni
ficat
s m
és c
omun
s as
soci
ats
a le
s es
truct
ures
sin
tàct
ique
s bà
siqu
es p
ròpi
es d
e la
co
mun
icac
ió o
ral.
Rec
onèi
xer
un r
eper
tori
limita
t de
lèxi
c or
al d
'alta
fre
qüèn
cia
rela
tiu a
situ
acio
ns q
uotid
iane
s i t
emes
ha
bitu
als
i con
cret
s re
laci
onat
s am
b le
s pr
òpie
s ex
periè
ncie
s, n
eces
sita
ts i
inte
ress
os, i
util
itzar
les
indi
caci
ons
del c
onte
xt i
de la
info
rmac
ió c
ontin
guda
en
el t
ext
per
fer-
se u
na id
ea d
els
sign
ifica
ts
prob
able
s de
par
aule
s i e
xpre
ssio
ns q
ue e
s de
scon
eixe
n.
Dis
crim
inar
pat
rons
son
ors,
acc
entu
als,
rítm
ics
i d'
ento
naci
óbà
sics
i r
econ
èixe
r el
s si
gnifi
cats
i l
es
inte
ncio
ns c
omun
icat
ives
gen
eral
s re
laci
onat
s am
b aq
uest
s.
Com
prèn
, en
mis
satg
es i
anun
cis
públ
ics,
info
rmac
ió m
olt
senz
illa
(per
exe
mpl
e, n
ombr
es,
preu
s,
hora
ris),
sem
pre
que
estig
ui
artic
ulad
a a
velo
cita
t le
nta
i de
m
aner
a cl
ara,
i
no
hi
hagi
in
terfe
rènc
ies
que
dist
orsi
onin
el m
issa
tge.
E
ntén
la
idea
gen
eral
del
que
se
li di
u en
tra
nsac
cion
s i
gest
ions
hab
itual
s en
situ
acio
ns d
e ne
cess
itat i
mm
edia
ta.
Ent
én la
info
rmac
ió e
ssen
cial
en
conv
erse
s br
eus
i sen
zille
s en
les
qual
s pa
rtici
pa q
ue tr
actin
sob
re
tem
es fa
mili
ars,
per
exe
mpl
e, c
om u
n m
atei
x, la
fam
ília,
l'es
cola
, el t
emps
lliu
re, l
a de
scrip
ció
d'un
ob
ject
e o
un ll
oc.
Com
prèn
el s
entit
gen
eral
i di
stin
geix
els
can
vis
de te
ma
de p
rogr
ames
de
tele
visi
ó o
altre
mat
eria
l au
diov
isua
l din
s de
la s
eva
àrea
d'in
terè
s (p
. e.
en
els
qual
s s'
entre
vist
en jo
ves
o pe
rson
atge
s co
negu
ts s
obre
tem
es q
uotid
ians
, o e
n el
s qu
als
s'in
form
a so
bre
activ
itats
d'o
ci).
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 64
Crit
eris
d'a
valu
ació
Es
tànd
ards
d'a
pren
enta
tge
aval
uabl
es
Blo
c 2.
Pro
ducc
ió d
e te
xtos
ora
ls: e
xpre
ssió
i in
tera
cció
Con
stru
ir te
xtos
ora
ls m
olt b
àsic
s i p
artic
ipar
de
man
era
mol
t sim
ple,
per
ò co
mpr
ensi
ble,
en
conv
erse
s m
olt
breu
s qu
e re
quer
eixe
n un
inte
rcan
vi d
irect
e d'
info
rmac
ió e
n àr
ees
de n
eces
sita
t im
med
iata
o
sobr
e te
mes
mol
t fam
iliar
s (u
n m
atei
x, l'
ento
rn im
med
iat,
pers
ones
, llo
cs, o
bjec
tes
i act
ivita
ts, g
usto
s i
opin
ions
), en
un
regi
stre
neu
tre o
info
rmal
, util
itzan
t exp
ress
ions
i fra
ses
senz
illes
i d'
ús m
olt f
reqü
ent,
norm
alm
ent a
ïllad
es o
enl
laça
des
amb
conn
ecto
rs b
àsic
s, e
ncar
a qu
e la
pro
nunc
iaci
ó no
sig
ui m
olt
clar
a, l
es p
ause
s i
els
titub
ejos
sig
uin
evid
ents
, i
sigu
i ne
cess
ària
la
repe
tició
, la
par
àfra
si i
la
coop
erac
ió d
e l'in
terlo
cuto
r per
man
teni
r la
com
unic
ació
. C
onèi
xer
i sab
er a
plic
ar le
s es
tratè
gies
bàs
ique
s pe
r pr
odui
r te
xtos
ora
ls m
onol
ògic
s o
dial
ògic
s m
olt
breu
s i
senz
ills,
util
itzan
t, p.
e.,
fórm
ules
i l
leng
uatg
e pr
efab
ricat
o e
xpre
ssio
ns m
emor
itzad
es,
o re
colz
ant a
mb
gest
os e
l que
es
vol e
xpre
ssar
. C
onèi
xer
aspe
ctes
so
cioc
ultu
rals
i
soci
olin
güís
tics
bàsi
cs,
conc
rets
i
sign
ifica
tius,
i
aplic
ar
els
cone
ixem
ents
adq
uirit
s so
bre
aque
sts
a un
a pr
oduc
ció
oral
ade
quad
a al
con
text
, re
spec
tant
les
co
nven
cion
s co
mun
icat
ives
més
ele
men
tals
. C
ompl
ir la
func
ió c
omun
icat
iva
prin
cipa
l del
text
(p.
e. u
na fe
licita
ció,
un
inte
rcan
vi d
'info
rmac
ió, o
un
ofer
imen
t), u
tilitz
ant
un r
eper
tori
limita
t de
ls s
eus
expo
nent
s m
és f
reqü
ents
i de
pat
rons
dis
curs
ius
bàsi
cs (
p. e
. sa
luta
cion
s pe
r a
inic
i i
com
iat
per
a ta
ncam
ent
conv
ersa
cion
al,
o un
a na
rrac
ió
esqu
emàt
ica
dese
nvol
upad
a en
pun
ts).
Man
ejar
est
ruct
ures
sin
tàct
ique
s bà
siqu
es (p
. e. e
nlla
çar p
arau
les
o gr
ups
de p
arau
les
amb
conn
ecto
rs
bàsi
cs c
om “
i”, “
llavo
rs”,
“per
ò”,
“per
què”
), en
cara
que
se
segu
eixi
n co
met
ent
erro
rs b
àsic
s de
m
aner
a si
stem
àtic
a, p
. e.,
en te
mps
ver
bals
o e
n la
con
cord
ança
. C
onèi
xer
i util
itzar
un
repe
rtori
limita
t de
lèxi
c or
al d
'alta
fre
qüèn
cia
rela
tiu a
situ
acio
ns q
uotid
iane
s i
tem
es h
abitu
als
i con
cret
s re
laci
onat
s am
b el
s pr
opis
inte
ress
os, e
xper
iènc
ies
i nec
essi
tats
. A
rticu
lar,
en g
ener
al d
e m
aner
a co
mpr
ensi
ble
però
am
b ev
iden
t in
fluèn
cia
de l
a pr
imer
alle
ngua
o
d'al
tres,
un
repe
rtori
mol
t lim
itat d
e pa
trons
son
ors,
acc
entu
als,
rítm
ics
i d'e
nton
ació
bàs
ics,
ada
ptan
t-lo
s a
la fu
nció
com
unic
ativ
a qu
e es
vol
por
tar a
term
e.
Fer-
se e
nten
dre
en i
nter
venc
ions
bre
us i
sen
zille
s, e
ncar
a qu
e si
guin
evi
dent
s i
mol
t fre
qüen
ts e
ls
titub
ejos
inic
ials
, les
vac
il·la
cion
s, le
s re
petic
ions
i le
s pa
uses
per
org
anitz
ar, c
orre
gir
o re
form
ular
el
que
es v
ol d
ir.
Inte
ract
uar d
e m
aner
a bà
sica
, util
itzan
t tèc
niqu
es m
olt s
impl
es, l
ingü
ístiq
ues
o no
ver
bals
(p. e
. ges
tos
o co
ntac
te fí
sic)
per
inic
iar,
man
teni
r o c
oncl
oure
un
conv
ersa
bre
u.
Fa p
rese
ntac
ions
mol
t bre
us i
senz
illes
, prè
viam
ent p
repa
rade
s i a
ssaj
ades
, sob
re te
mes
quo
tidia
ns
o de
l se
u in
terè
s (p
rese
ntar
-se
i pr
esen
tar
altre
s pe
rson
es;
dona
r in
form
ació
bàs
ica
sobr
e si
m
atei
x, la
sev
a fa
míli
a i e
ls s
eus
estu
dis;
indi
car
les
seve
s af
icio
ns i
inte
ress
os i
les
prin
cipa
ls
activ
itats
del
seu
dia
a d
ia; d
escr
iure
bre
umen
t i d
e m
aner
a se
nzill
a pe
rson
es o
obj
ecte
s; d
ir qu
è li
agra
da i
no li
agr
ada
i don
ar la
sev
a op
inió
usa
nt e
stru
ctur
es e
lem
enta
ls).
S
e'n
surt
en s
ituac
ions
mol
t bàs
ique
s en
, p. e
., bo
tigue
s, re
stau
rant
s o
espa
is d
'oci
. P
artic
ipa
en c
onve
rses
info
rmal
s ca
ra a
car
a o
per
mitj
ans
tècn
ics
(telè
fon,
Sky
pe)
en le
s qu
als
s'es
tabl
eix
cont
acte
soc
ial (
dona
r le
s gr
àcie
s, s
alud
ar, a
com
iada
r-se
, adr
eçar
-se
a al
gú, d
eman
ar
disc
ulpe
s, p
rese
ntar
-se,
int
eres
sar-
se p
er l
'est
at d
'alg
ú, f
elic
itar
algú
); s'
inte
rcan
via
info
rmac
ió
pers
onal
i
sobr
e af
ers
quot
idia
ns;
s'ex
pres
sen
sent
imen
ts
i op
inio
ns
senz
ills,
i
es
done
n in
stru
ccio
ns (p
. e. c
om s
'arr
iba
a un
lloc
am
b aj
uda
d'un
plà
nol).
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 65
Crit
eris
d'a
valu
ació
Es
tànd
ards
d'a
pren
enta
tge
aval
uabl
es
Blo
c 3.
Com
pren
sió
de te
xtos
esc
rits
Iden
tific
ar e
l tem
a, e
l sen
tit g
ener
al, l
es id
ees
prin
cipa
ls i
algu
na in
form
ació
esp
ecífi
ca e
n te
xtos
, tan
t en
for
mat
impr
ès c
om e
n su
port
digi
tal,
mol
t br
eus
i sen
zills
, en
llen
gua
està
ndar
d i a
mb
un lè
xic
d'al
ta fr
eqüè
ncia
, i e
n el
s qu
als
el te
ma
tract
at i
el ti
pus
de te
xt s
igui
n m
olt f
amili
ars,
quo
tidia
ns o
de
nece
ssita
t im
med
iata
, se
mpr
e qu
e es
pug
ui r
elle
gir
el q
ue n
o s'
ha e
ntès
, es
pug
ui c
onsu
ltar
un
dicc
iona
ri i d
ispo
si d
e su
port
visu
al i
cont
extu
al.
Con
èixe
r i
sabe
r ap
licar
les
est
ratè
gies
bàs
ique
s m
és a
dequ
ades
per
a l
a co
mpr
ensi
ó de
l se
ntit
gene
ral,
la in
form
ació
ess
enci
al o
els
pun
ts p
rinci
pals
del
text
. Id
entif
icar
as
pect
es
soci
ocul
tura
ls
i so
ciol
ingü
ístic
s bà
sics
, co
ncre
ts
i si
gnifi
catiu
s,
sobr
e vi
da
quot
idia
na (
hàbi
ts, h
orar
is, a
ctiv
itats
, cel
ebra
cion
s), c
ondi
cion
s de
vid
a (h
abita
tge,
ent
orn)
, rel
acio
ns
inte
rper
sona
ls (f
amili
ars,
d'a
mis
tat,
esco
lars
) i c
onve
ncio
ns s
ocia
ls (n
orm
es d
e co
rtesi
a), i
apl
icar
els
cone
ixem
ents
adq
uirit
s so
bre
aque
sts
a un
a co
mpr
ensi
ó ad
equa
da d
el te
xt.
Dis
tingi
r la
func
ió o
les
func
ions
com
unic
ativ
es p
rinci
pals
del
text
(p.
e. u
na fe
licita
ció,
una
dem
anda
d'
info
rmac
ió,
o un
ofe
rimen
t) i u
n re
perto
ri lim
itat
dels
seu
s ex
pone
nts
més
hab
itual
s, a
ixí
com
els
pa
trons
dis
curs
ius
bàsi
cs (
p. e
. ini
ci i
tanc
amen
t d'u
n co
rreu
ele
ctrò
nic
o el
s pu
nts
d'un
a de
scrip
ció
esqu
emàt
ica)
. R
econ
èixe
r els
sig
nific
ats
més
com
uns
asso
ciat
s a
les
estru
ctur
es s
intà
ctiq
ues
bàsi
ques
prò
pies
de
la
com
unic
ació
esc
rita
(p. e
. est
ruct
ura
inte
rrog
ativ
a pe
r dem
anar
info
rmac
ió).
Rec
onèi
xer
un r
eper
tori
limita
t de
lèxi
c es
crit
d'al
ta fr
eqüè
ncia
rel
atiu
a s
ituac
ions
quo
tidia
nes
i tem
es
habi
tual
s i
conc
rets
rel
acio
nats
am
b le
s se
ves
expe
riènc
ies,
nec
essi
tats
i i
nter
esso
s, i
inf
erir
del
cont
ext
i de
la in
form
ació
con
tingu
da e
n el
tex
t el
s si
gnifi
cats
pro
babl
es d
e pa
raul
es i
expr
essi
ons
que
es d
esco
neix
en.
Rec
onèi
xer
els
sign
es o
rtogr
àfic
s bà
sics
(p.
e. p
unt,
com
a), a
ixí c
om s
ímbo
ls d
'ús
freqü
ent (
p. e
. ☺,
@, ₤
), i i
dent
ifica
r els
sig
nific
ats
i les
inte
ncio
ns c
omun
icat
ives
gen
eral
s re
laci
onat
s am
b aq
uest
s.
Com
prèn
, am
b su
port
visu
al, e
l que
és
esse
ncia
l d'in
stru
ccio
ns i
indi
caci
ons
senz
illes
, i in
form
ació
bà
sica
, en
not
es,
rèto
ls i
car
tells
en
carr
ers,
bot
igue
s, m
itjan
s de
tra
nspo
rt, c
inem
es,
mus
eus,
co
l·leg
is, i
altr
es s
erve
is i
llocs
púb
lics.
C
ompr
èn in
form
ació
ess
enci
al i
loca
litza
info
rmac
ió e
spec
ífica
en
mat
eria
l inf
orm
atiu
sen
zill
com
, p.
e.,
men
ús,
hora
ris,
catà
legs
, lli
stes
de
preu
s, a
nunc
is,
guie
s te
lefò
niqu
es,
publ
icita
t, fu
llets
tu
rístic
s, p
rogr
ames
cul
tura
ls o
d'e
sdev
enim
ents
. C
ompr
èn c
orre
spon
dènc
ia (
SM
S,
corr
eus
elec
tròni
cs,
post
als
i tar
gete
s) m
olt
breu
i se
nzill
a qu
e tra
cti s
obre
tem
es q
ue li
sig
uin
mol
t con
egut
s co
m p
. e.
, un
mat
eix,
la fa
míli
a, l'
esco
la, e
l tem
ps
lliur
e, la
des
crip
ció
d'un
obj
ecte
o u
n llo
c, o
la in
dica
ció
de l'
hora
i el
lloc
d'u
na c
ita.
Com
prèn
el q
ue é
s es
senc
ial i
els
pun
ts p
rinci
pals
de
notíc
ies
breu
s i a
rticl
es d
e re
vist
es p
er a
jove
s qu
e tra
ctin
tem
es q
ue l
i si
guin
fam
iliar
s o
sigu
inde
l se
u in
terè
s (e
spor
ts,
grup
s m
usic
als,
jocs
d'
ordi
nado
r, cò
mic
s).
Blo
c 4.
Pro
ducc
ió d
e te
xtos
esc
rits:
exp
ress
ió i
inte
racc
ió
Con
stru
ir, e
n pa
per
o en
sup
ort
elec
tròni
c, t
exto
s m
olt
curts
i se
nzill
s, c
ompo
stos
de
frase
s si
mpl
es
aïlla
des,
en
un
re
gist
re
neut
re
o in
form
al,
utili
tzan
t am
b co
rrec
ció
raon
able
le
s co
nven
cion
s or
togr
àfiq
ues
bàsi
ques
i el
s pr
inci
pals
sig
nes
de p
untu
ació
, pe
r pa
rlar
de s
i mat
eix,
del
seu
ent
orn
més
imm
edia
t i d
'asp
ecte
s de
la s
eva
vida
quo
tidia
na, e
n si
tuac
ions
mol
t fam
iliar
s i p
redi
ctib
les.
C
onèi
xer i
apl
icar
les
estra
tègi
es b
àsiq
ues
per p
rodu
ir te
xtos
esc
rits
mol
t bre
us i
senz
ills,
p. e
. cop
iant
pa
raul
es i
frase
s m
olt u
sual
s pe
r efe
ctua
r les
func
ions
com
unic
ativ
es q
ue e
s pe
rseg
ueix
en.
Con
èixe
r asp
ecte
s so
cioc
ultu
rals
i so
ciol
ingü
ístic
s bà
sics
con
cret
s i s
igni
ficat
ius
(p. e
. les
con
venc
ions
so
bre
l'inic
i i
tanc
amen
t d'
un c
orre
u el
ectrò
nic
a pe
rson
es c
oneg
udes
) i
aplic
ar e
ls c
onei
xem
ents
ad
quiri
ts s
obre
aqu
ests
a u
na p
rodu
cció
esc
rita
adeq
uada
al
cont
ext,
resp
ecta
nt l
es n
orm
es d
e co
rtesi
a i d
'etiq
ueta
bàs
ique
s.
Com
plir
la fu
nció
com
unic
ativ
a pr
inci
pal d
el te
xt e
scrit
(p. e
. una
felic
itaci
ó, u
n in
terc
anvi
d'in
form
ació
, o
un o
ferim
ent),
util
itzan
t un
repe
rtori
limita
t del
s se
us e
xpon
ents
més
freq
üent
s i d
e pa
trons
dis
curs
ius
bàsi
cs (
p. e
. sal
utac
ions
per
a in
ici i
com
iat p
er a
l tan
cam
ent d
'un
corr
eu e
lect
ròni
c, o
una
nar
raci
ó es
quem
àtic
a de
senv
olup
ada
en p
unts
). M
anej
ar e
stru
ctur
es s
intà
ctiq
ues
bàsi
ques
(p. e
. enl
laça
r par
aule
s o
grup
s de
par
aule
s am
b co
nnec
tors
bà
sics
com
“i”,
“lla
vors
”, “p
erò”
, “p
erqu
è”),
enca
ra q
ue s
e se
guei
xin
com
eten
t er
rors
bàs
ics
de
man
era
sist
emàt
ica,
p. e
., en
tem
ps v
erba
ls o
en
la c
onco
rdan
ça.
Con
èixe
r i u
tilitz
ar u
n re
perto
ri lim
itat d
e lè
xic
escr
it d'
alta
freq
üènc
ia r
elat
iu a
situ
acio
ns q
uotid
iane
s i
tem
es h
abitu
als
i con
cret
s re
laci
onat
s am
b el
s pr
opis
inte
ress
os, e
xper
iènc
ies
i nec
essi
tats
. A
plic
ar p
atro
ns g
ràfic
s i
conv
enci
ons
orto
gràf
ique
s bà
siqu
es p
er e
scriu
re a
mb
corr
ecci
ó ra
onab
le
para
ules
o fr
ases
cur
tes
que
s'ut
ilitz
en n
orm
alm
ent q
uan
es p
arla
, per
ò no
nec
essà
riam
ent a
mb
una
orto
graf
ia to
talm
ent n
orm
alitz
ada.
Esc
riu c
orre
spon
dènc
ia p
erso
nal b
reu
i sim
ple
(mis
satg
es, n
otes
, pos
tals
, cor
reus
o S
MS
) en
què
dó
na le
s gr
àcie
s, f
elic
ita a
lgú,
fa
una
invi
taci
ó, d
óna
inst
rucc
ions
, o
parla
de
si m
atei
x i d
el s
eu
ento
rn i
mm
edia
t (fa
míli
a, a
mic
s, a
ficio
ns,
activ
itats
quo
tidia
nes,
obj
ecte
s, l
locs
) i
fa p
regu
ntes
re
lativ
es a
aqu
ests
tem
es.
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 66
d) Valors socials i cívics.
Els valors socials i cívics tenen una vàlua fonamental per a les persones en una societat democràtica; d'aquí la importància que l'educació faciliti la construcció de la identitat individual i potenciï relacions interpersonals enriquidores per enfortir la convivència, d'acord amb valors cívics, socialment reconeguts.
L'àrea Valors socials i cívics ajuda, en gran mesura, a garantir el dret universal dels nens i les nenes a rebre una educació que els permeti desenvolupar-se al màxim de les seves possibilitats, formar-se en el respecte dels drets humans i les llibertats fonamentals i preparar-se per assumir una vida responsable en una societat lliure i tolerant amb les diferències.
Així mateix, reforça la preparació de les persones per actuar com a ciutadans participatius i implicats en la millora de la cohesió, la defensa i el desenvolupament de la societat democràtica. Aquesta formació inclou l'adquisició de competències socials i cíviques personals, interpersonals i interculturals per participar d'una manera eficaç i constructiva en societats cada vegada més diversificades.
La proposta d'aquesta àrea, formar les persones des de l'inici de l'educació primària en la reflexió i la vivència de valors, respon a la preocupació per millorar la qualitat de l'educació de tot l'alumnat, fomentant el desenvolupament de processos educatius que potenciïn la participació individual per aconseguir fins col·lectius. D'aquesta manera, s'enriqueixen les experiències socials dels alumnes, tenint en compte que viuen en societat mentre es formen i que les vivències compartides a l'escola enriqueixen els seus aprenentatges.
L'àrea incita a la reflexió i proposa aprenentatges relatius a la dignitat personal, al respecte als altres i als valors socials en la convivència. En primer lloc, la pretensió és que cada alumne adquireixi les competències necessàries per construir un autoconcepte ajustat i una bona autoestima, per prendre iniciatives responsables i viure amb dignitat. Una vegada elaborada la seva identitat personal, el nen està preparat per reconèixer l'altre. Per això, s'indueix a l'empatia, al respecte i a la tolerància de les altres persones i es proposen elements relacionats amb les habilitats necessàries per relacionar-se i actuar d'acord amb els drets i els deures humans fonamentals.
Una vegada que l'ésser humà és capaç de conèixer-se i acceptar-se a la vegada que comprèn i respecta els altres, pot assumir la complexitat de la convivència social. En aquest moment, s'estimulen actituds que propiciïn la interdependència positiva, la cooperació i la solidaritat d'acord amb els valors, els drets i els deures de la Constitució espanyola.
D'aquesta manera s'orienta els alumnes per comprendre la realitat social, resoldre conflictes de manera reflexiva, dialogar per millorar, respectar els valors universals, crear un sistema de valors propis i participar activament en la vida cívica de manera pacífica i democràtica.
Valors socials i cívics contribueix al fet que l'alumnat millori la seva competència per aprendre i tenir iniciativa, i estimula la motivació, l'esforç i les capacitats de reflexió, síntesi i estructuració. Els ajuda a enfrontar-se als problemes, experimentar i portar a terme projectes en equip, treballar de manera independent, prendre decisions i generar alternatives personals.
L'ensenyament de l'àrea requereix que el professor estimuli l'ajuda mútua i el treball cooperatiu, inspirat en la idea que totes les persones tenen capacitats encara que trobin algunes limitacions. Ha de potenciar el desenvolupament de competències que permetin als alumnes considerar-se valuosos i ajudar els altres, a la vegada que se senten reconeguts i es mostren receptius per rebre ajuda en la resolució dels seus problemes.
La metodologia a l'aula s'ha de fonamentar en la relació entre el progrés personal i l'acadèmic, perquè equilibri afectiu i aprenentatge van units i s'enforteixen mútuament. Les
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 67
decisions metodològiques s'han de guiar per l'objectiu de facilitar el desenvolupament de persones ben formades i informades, capaços d'assumir els seus deures i defensar els seus drets, exercir la ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria i desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida.
Els processos d'ensenyament i aprenentatge han d'estar basats en la participació de tots els alumnes, de manera que se sentin valuosos i capaços. D'aquí la importància de proposar el treball cooperatiu per a la realització de les tasques, que permet a l'alumnat l'anàlisi i l'expressió i la interpretació de pensaments, sentiments i fets en diferents contextos socials i culturals, així com l'ús del llenguatge per regular la conducta i relacionar-se amb els altres.
Mitjançant la presa de decisions basada en els judicis morals i la resolució de problemes i conflictes en col·laboració, s'adquireixen les competències necessàries per seguir diversos processos de pensament, utilitzar el raonament lògic, analitzar i enjudiciar críticament els problemes socials i històrics. El desenvolupament d'activitats, orientades per valors socialment admesos, en un clima de convivència acollidor, estimulant i educatiu, reforça en si mateix l'assoliment de les finalitats de l'àrea.
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 68
Val
ors
soci
als
i cív
ics
Crit
eris
d'a
valu
ació
Es
tànd
ards
d'a
pren
enta
tge
aval
uabl
es
Blo
c 1.
La
iden
titat
i la
dig
nita
t de
la p
erso
na
1.
Con
stru
ir l'e
stil
pers
onal
ba
sant
-se
en
la
resp
ecta
bilit
at i
la d
igni
tat p
erso
nal.
2.
Des
envo
lupa
r el
pr
opi
pote
ncia
l, m
ante
nir
una
mot
ivac
ió
intrí
nsec
a i
esfo
rçar
-se
per
asso
lir
èxits
in
divi
dual
s i c
ompa
rtits
. 3.
Adq
uirir
cap
acita
ts p
er p
rend
re d
ecis
ions
de
man
era
inde
pend
ent,
i m
anej
ar
les
dific
ulta
ts
per
supe
rar
frust
raci
ons
i se
ntim
ents
ne
gatiu
s da
vant
el
s pr
oble
mes
. 4.
C
rear
un
a im
atge
po
sitiv
a de
si
m
atei
x pr
enen
t de
cisi
ons
med
itade
s i
resp
onsa
bles
, ba
sade
s en
un
bon
auto
conc
epte
. 5.
E
stru
ctur
ar
un
pens
amen
t ef
ectiu
i
inde
pend
ent
utili
tzan
t les
em
ocio
ns d
e m
aner
a po
sitiv
a.
6.
Des
envo
lupa
r l'a
uton
omia
i
la
capa
cita
t d'
empr
ened
oria
per
aco
nseg
uir
asso
limen
ts p
erso
nals
re
spon
sabi
litza
nt-s
e de
l bé
com
ú.
7.
Pro
posa
r-se
de
safia
men
ts
i po
rtar-
los
a te
rme
mitj
ança
nt u
na p
resa
de
deci
sion
s pe
rson
al, m
edita
da
i re
spon
sabl
e,
i de
senv
olup
ar
un
bon
sent
it de
l co
mpr
omís
resp
ecte
a u
n m
atei
x i a
ls a
ltres
.
1.1.
Exp
lica
el v
alor
de
la re
spec
tabi
litat
i la
dig
nita
t per
sona
l. 1.
2. R
aona
el s
entit
del
com
prom
ís re
spec
te a
un
mat
eix
i als
altr
es.
1.3.
Act
ua d
e m
aner
a re
spec
tabl
e i d
igna
. 2.
1. T
reba
lla e
n eq
uip
valo
rant
l'es
forç
indi
vidu
al i
col·l
ectiu
per
a la
con
secu
ció
d'ob
ject
ius.
2.
2. E
xplic
a ra
ons
per a
ssum
ir le
s se
ves
resp
onsa
bilit
ats
dura
nt la
col
·labo
raci
ó.
2.3.
Gen
era
conf
ianç
a en
els
altr
es e
fect
uant
una
aut
oava
luac
ió re
spon
sabl
e de
l'ex
ecuc
ió d
e le
s ta
sque
s.
3.1.
Util
itza
el p
ensa
men
t cre
atiu
en
l'anà
lisi d
e pr
oble
mes
i el
pla
ntej
amen
t de
prop
oste
s d'
actu
ació
. 3.
2. P
ropo
sa a
ltern
ativ
es a
la re
solu
ció
de p
robl
emes
soc
ials
. 3.
3. S
ap fe
r fro
nt a
la in
certe
sa, l
a po
r o e
l fra
càs.
4.
1. C
onei
x i a
ssum
eix
els
trets
car
acte
rístic
s de
la s
eva
pers
onal
itat i
els
pos
a de
man
ifest
ass
ertiv
amen
t. 4.
2. E
xpre
ssa
la p
erce
pció
de
la s
eva
pròp
ia id
entit
at in
tegr
ant l
a re
pres
enta
ció
que
fa d
e si
mat
eix
i la
imat
ge q
ue e
xpre
ssen
els
altr
es.
4.3.
Man
ifest
a ve
rbal
men
t una
vis
ió p
ositi
va d
e le
s se
ves
pròp
ies
qual
itats
i lim
itaci
ons.
5.
1. R
efle
xion
a, s
inte
titza
i es
truct
ura
els
seus
pen
sam
ents
. 5.
2. U
tilitz
a es
tratè
gies
de
rees
truct
urac
ió c
ogni
tiva.
5.
3. D
escr
iu e
l val
or d
e la
rees
truct
urac
ió c
ogni
tiva
i la
resi
liènc
ia.
5.4.
Apl
ica
l'aut
ocon
trol a
la p
resa
de
deci
sion
s, la
neg
ocia
ció
i la
reso
luci
ó de
con
flict
es.
5.5.
Fa
un re
cone
ixem
ent a
dequ
at i
iden
tific
ació
de
les
seve
s em
ocio
ns.
5.6.
Exp
ress
a el
s se
us s
entim
ents
, nec
essi
tats
i dr
ets
a la
veg
ada
que
resp
ecta
els
del
s al
tres
en le
s ac
tivita
ts c
oope
rativ
es.
6.1.
Par
ticip
a en
la s
oluc
ió d
els
prob
lem
es e
scol
ars
amb
segu
reta
t i m
otiv
ació
. 6.
2. F
a pr
opos
tes
crea
tives
i ut
ilitz
a le
s se
ves
com
petè
ncie
s pe
r abo
rdar
pro
ject
es s
obre
val
ors
soci
als.
6.
3. Id
entif
ica,
def
inei
x pr
oble
mes
soc
ials
i cí
vics
i im
plan
ta s
oluc
ions
pot
enci
alm
ent e
fect
ives
. 6.
4. D
efin
eix
i for
mul
a cl
aram
ent p
robl
emes
de
conv
ivèn
cia.
6.
5. R
aona
la im
portà
ncia
de
la in
icia
tiva
priv
ada
en la
vid
a ec
onòm
ica
i soc
ial.
7.1.
Sos
pesa
les
cons
eqüè
ncie
s de
les
seve
s ac
cion
s.
7.2.
Des
envo
lupa
act
ituds
de
resp
ecte
i so
lidar
itat c
ap a
ls a
ltres
en
situ
acio
ns fo
rmal
s i i
nfor
mal
s d'
inte
racc
ió s
ocia
l. 7.
3. U
tilitz
a el
pen
sam
ent c
onse
qüen
cial
per
pre
ndre
dec
isio
ns è
tique
s.
7.4.
Iden
tific
a av
anta
tges
i in
conv
enie
nts
d'un
a so
luci
ó po
ssib
le a
bans
de
pren
dre
una
deci
sió
ètic
a.
Blo
c 2.
La
com
pren
sió
i el r
espe
cte
en le
s re
laci
ons
inte
rper
sona
ls
1. E
xpre
ssar
opi
nion
s, s
entim
ents
i em
ocio
ns u
tilitz
ant
coor
dina
dam
ent e
l lle
ngua
tge
verb
al i
no v
erba
l. 2.
U
tilitz
ar
habi
litat
s d'
esco
lta
i el
pe
nsam
ent
de
pers
pect
iva
amb
empa
tia.
3. U
tilitz
ar l'
asse
rtivi
tat.
1.1.
Exp
ress
a am
b cl
ared
at i
cohe
rènc
ia o
pini
ons,
sen
timen
ts i
emoc
ions
. 1.
2. U
tilitz
a ap
ropi
adam
ent e
ls e
lem
ents
de
la c
omun
icac
ió v
erba
l i n
o ve
rbal
, de
conf
orm
itat a
mb
els
sent
imen
ts.
1.3.
Util
itza
la c
omun
icac
ió v
erba
l en
rela
ció
amb
la n
o ve
rbal
en
expo
sici
ons
oral
s i d
ebat
s.
1.4.
Exp
osar
resp
ectu
osam
ent e
ls a
rgum
ents
.
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 69
Crit
eris
d'a
valu
ació
Es
tànd
ards
d'a
pren
enta
tge
aval
uabl
es
4.
Inic
iar,
man
teni
r i
final
itzar
co
nver
ses
amb
una
man
era
de
parla
r ad
equa
da
als
inte
rlocu
tors
i
el
cont
ext,
teni
nt e
n co
mpt
e el
s fa
ctor
s qu
e in
hibe
ixen
la
com
unic
ació
per
sup
erar
bar
rere
s i e
ls q
ue p
erm
eten
ac
onse
guir
prox
imita
t. 5.
Dia
loga
r cr
eant
pen
sam
ents
com
parti
ts a
mb
altre
s pe
rson
es p
er tr
obar
el m
illor
arg
umen
t. 6.
Est
ablir
rel
acio
ns i
nter
pers
onal
s po
sitiv
es u
tilitz
ant
habi
litat
s so
cial
s.
7. A
ctua
r am
b to
lerà
ncia
com
pren
ent
i ac
cept
ant
les
dife
rènc
ies.
8.
A
nalit
zar
críti
cam
ent
les
cons
eqüè
ncie
s de
ls
prej
udic
is s
ocia
ls, r
efle
xion
ar s
obre
els
pro
blem
es q
ue
prov
oque
n i l
'efe
cte
en le
s pe
rson
es q
ue e
ls p
atei
xen.
9.
Con
tribu
ir a
la m
illora
del
clim
a de
l gru
p m
ostra
nt a
ctitu
ds
coop
erat
ives
i est
ablin
t rel
acio
ns re
spec
tuos
es.
2.1.
Esc
olta
exp
osic
ions
ora
ls i
enté
n la
com
unic
ació
des
del
pun
t de
vist
a de
qui
par
la.
2.2.
Dia
loga
inte
rpre
tant
i do
nant
sen
tit a
l que
sen
t. 2.
3. D
uu a
term
e ac
tivita
ts c
oope
rativ
es d
etec
tant
els
sen
timen
ts i
els
pens
amen
ts q
ue h
i ha
sota
del
que
s'e
stà
dien
t. 2.
4. C
ol·la
bora
en
proj
ecte
s gr
upal
s es
colta
nt a
ctiv
amen
t, de
mos
trant
inte
rès
per
les
altre
s pe
rson
es i
ajud
ant a
l fet
que
seg
ueix
in m
otiv
ades
per
ex
pres
sar-
se.
3.1.
Exp
ress
a ob
erta
men
t les
prò
pies
idee
s i o
pini
ons.
3.
2. E
fect
ua u
na d
efen
sa tr
anqu
il·la
i re
spec
tuos
a de
les
posi
cion
s pe
rson
als.
3.
3. U
tilitz
a el
llen
guat
ge p
ositi
u.
3.4.
S'a
utoa
firm
a am
b re
spec
te.
4.1.
Es
com
unic
a ut
ilitz
ant e
xpre
ssio
ns p
er m
illor
ar la
com
unic
ació
i fa
cilit
ar l'
acos
tam
ent a
mb
el s
eu in
terlo
cuto
r en
les
conv
erse
s.
4.2.
Mos
tra in
terè
s pe
ls s
eus
inte
rlocu
tors
. 4.
3. C
ompa
rteix
sen
timen
ts d
uran
t el d
iàle
g.
4.4.
Util
itza
els
elem
ents
que
con
tribu
eixe
n al
dià
leg.
4.
5. R
econ
eix
els
elem
ents
que
blo
queg
en la
com
unic
ació
en
dife
rent
s si
tuac
ions
. 5.
1. In
fere
ix i
dóna
el s
entit
ade
quat
a l'
expr
essi
ó de
ls a
ltres
. 5.
2. U
tilitz
a co
rrect
amen
t les
est
ratè
gies
d'e
scol
ta a
ctiv
a: c
larif
icac
ió, p
araf
rase
ig, r
esum
, ree
stru
ctur
ació
, ref
lex
de s
entim
ents
. 5.
3. R
elac
iona
dife
rent
s id
ees
i opi
nion
s pe
r tro
bar e
ls s
eus
aspe
ctes
com
uns.
6.
1. In
tera
ccio
na a
mb
empa
tia.
6.2.
Util
itza
dife
rent
s ha
bilit
ats
soci
als.
6.
3. S
ap c
ontri
buir
a la
coh
esió
del
s gr
ups
soci
als
als
qual
s pe
rtany
. 7.
1. Id
entif
ica
dife
rent
s m
aner
es d
e se
r i a
ctua
r. 7.
2. R
espe
cta
i acc
epta
les
dife
rènc
ies
indi
vidu
als.
7.
3. V
alor
a le
s qu
alita
ts d
'altr
es p
erso
nes.
7.
4. C
ompr
èn i
apre
cia
posi
tivam
ent l
es d
iferè
ncie
s cu
ltura
ls.
8.1.
Ana
litza
els
pro
blem
es q
ue o
rigin
en e
ls p
reju
dici
s so
cial
s.
8.2.
Exp
osa
raon
adam
ent l
es c
onse
qüèn
cies
del
s pr
ejud
icis
soc
ials
per
a le
s pe
rson
es d
e l'e
ntor
n so
cial
pro
per.
8.3.
Det
ecta
i en
judi
cia
críti
cam
ent p
reju
dici
s so
cial
s de
tect
ats
en e
l seu
ent
orn
prop
er i
expr
essa
les
conc
lusi
ons
en tr
ebal
ls c
reat
ius.
9.
1. F
orm
a pa
rt ac
tiva
en le
s di
nàm
ique
s de
gru
p.
9.2.
Aco
nseg
ueix
l'ac
cept
ació
del
s co
mpa
nys.
9.
3. E
stab
leix
i m
anté
rela
cion
s em
ocio
nals
am
isto
ses,
bas
ades
en
l'inte
rcan
vi d
'afe
cte
i la
conf
ianç
a m
útua
. 9.
4. E
xpos
a m
itjan
çant
his
tòrie
s cr
eativ
es le
s ca
ract
erís
tique
s de
l'am
ista
t.
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 70
C
riter
is d
'ava
luac
ió
Està
ndar
ds d
'apr
enen
tatg
e av
alua
bles
Blo
c 3.
La
conv
ivèn
cia
i els
val
ors
soci
als
1. R
esol
dre
labo
ració
, pos
ant d
e m
anife
st u
na a
ctitu
d ob
erta
ca
p al
s al
tres
i com
parti
nt p
unts
de
vista
i se
ntim
ents
. 2.
Tr
ebal
lar
en
equi
p af
avor
int
la
inte
rdep
endè
ncia
po
sitiv
a i m
ostra
nt c
ondu
ctes
sol
idàr
ies.
3.
Pra
ctic
ar l'
altru
ism
e en
l'en
torn
prò
xim
i se
nsib
ilitz
ar
sobr
e el
seu
val
or.
4.
Impl
icar
-se
en
l'ela
bora
ció
i el
re
spec
te
de
les
norm
es d
e la
com
unita
t edu
cativ
a ut
ilitz
ant e
l sis
tem
a de
val
ors
pers
onal
que
con
stru
eix
a pa
rtir
dels
val
ors
univ
ersa
ls.
5. P
artic
ipar
act
ivam
ent
en l
a vi
da c
ívic
a de
man
era
pací
fica
i de
moc
ràtic
a tra
nsfo
rman
t el
con
flict
e en
op
ortu
nita
t, co
neix
ent
i ut
ilitz
ant
les
fase
s de
la
m
edia
ció
i ut
ilitz
ant
el
lleng
uatg
e po
sitiu
en
la
co
mun
icac
ió
de
pens
amen
ts,
inte
ncio
ns
i po
sici
onam
ents
per
sona
ls.
6. C
ompr
endr
e el
sen
tit d
e la
res
pons
abili
tat s
ocia
l i la
ju
stíc
ia s
ocia
l util
itzan
t la
capa
cita
t de
refle
xió,
sín
tesi
i es
truct
urac
ió.
7. C
rear
un
sist
ema
prop
i de
valo
rs, a
ssum
ir el
s dr
ets
i el
s de
ures
de
l'alu
mne
, ef
ectu
ar j
udic
is m
oral
s de
si
tuac
ions
esc
olar
s i
reso
ldre
dile
mes
mor
als
amb
supò
sits
prà
ctic
s.
8. C
ompr
endr
e el
que
és
un d
ilem
a m
oral
i r
esol
dre
dile
mes
mor
als
per
dete
ctar
pre
judi
cis
rela
tius
a le
s di
ferè
ncie
s cu
ltura
ls.
9.
Res
pect
ar
els
valo
rs
univ
ersa
ls
com
pren
ent
la
nece
ssita
t de
gar
antir
els
dre
ts b
àsic
s de
tot
es l
es
pers
ones
. 10
. Com
pren
dre
la d
ecla
raci
ó de
la ig
ualta
t de
dret
s i l
a no
-dis
crim
inac
ió p
er r
aó d
e na
ixem
ent,
raça
, se
xe,
relig
ió,
opin
ió
o qu
alse
vol
altra
co
ndic
ió
o ci
rcum
stàn
cia
pers
onal
o s
ocia
l, i a
plic
ar-la
a l'
anàl
isi
de l'
ento
rn s
ocia
l. 11
. E
xpre
ssar
la
relle
vànc
ia d
e pr
eser
var
els
dret
s de
lli
ure
expr
essi
ó i
opin
ió,
llibe
rtat
de p
ensa
men
t, de
co
nsci
ènci
a i
de r
elig
ió e
fect
uant
tre
balls
d'a
nàlis
i i
sínt
esi.
12.
Com
pren
dre
la i
mpo
rtànc
ia d
els
dret
s de
l ne
n i
valo
rar l
es c
ondu
ctes
que
els
pro
tege
ixen
. 13
. C
ompr
endr
e la
co
rrel
ació
en
tre
dret
s i
deur
es,
valo
rar
situ
acio
ns r
eals
en
rela
ció
amb
els
dret
s de
l ne
n i r
espe
ctar
la ig
ualta
t de
dret
s de
nen
s i n
enes
en
el c
onte
xt s
ocia
l. 14
. P
artic
ipar
act
ivam
ent
en l
a vi
da c
ívic
a va
lora
nt l
a ig
ualta
t de
dret
s i c
ores
pons
abili
tat d
'hom
es i
done
s.
15. C
ompr
endr
e i v
alor
ar la
igua
ltat d
e dr
ets
d'ho
mes
i do
nes,
la
co
resp
onsa
bilit
at
en
les
tasq
ues
dom
èstiq
ues
i la
cura
de
la fa
míli
a, i
argu
men
tar s
obre
la
ba
se
de
proc
esso
s de
re
flexi
ó,
sínt
esi
i es
truct
urac
ió.
1.1.
Est
able
ix re
laci
ons
de c
onfia
nça
amb
els
igua
ls i
les
pers
ones
adu
ltes.
1.
2. D
esen
volu
pa p
roje
ctes
i re
sol p
robl
emes
en
col·l
abor
ació
. 1.
3. P
osa
de m
anife
st u
na a
ctitu
d ob
erta
cap
als
altr
es c
ompa
rtint
pun
ts d
e vi
sta
i sen
timen
ts d
uran
t la
inte
racc
ió s
ocia
l a l'
aula
. 2.
1. M
ostra
bon
a di
spos
ició
a o
ferir
i re
bre
ajud
a pe
r a l'
apre
nent
atge
. 2.
2. R
ecor
re a
les
estra
tègi
es d
'aju
da e
ntre
igua
ls.
2.3.
Res
pect
a le
s re
gles
dur
ant e
l tre
ball
en e
quip
. 2.
4. U
tilitz
a le
s ha
bilit
ats
del t
reba
ll co
oper
atiu
. 2.
5. U
tilitz
a de
stre
ses
d'in
terd
epen
dènc
ia p
ositi
va.
2.6.
Des
criu
con
duct
es s
olid
àrie
s.
3.1.
Es
mos
tra g
ener
ós e
n el
seu
ent
orn
pròx
im.
3.2.
És
capa
ç de
sen
sibi
litza
r sob
re c
ause
s al
truis
tes
efec
tuan
t exp
osic
ions
ora
ls s
obre
el s
eu v
alor
i co
mes
es.
3.3.
Col
·labo
ra e
n ca
uses
altr
uist
es e
n co
l·lab
orac
ió a
mb
la c
omun
itat e
duca
tiva.
4.
1. E
xplic
a el
con
cept
e de
nor
ma.
4.
2. A
rgum
enta
la n
eces
sita
t que
hi h
agi n
orm
es d
e co
nviv
ènci
a en
els
dife
rent
s es
pais
d'in
tera
cció
soc
ial.
4.3.
Par
ticip
a en
l'el
abor
ació
de
les
norm
es d
el c
ol·le
gi.
4.4.
Infe
reix
la n
eces
sita
t de
les
norm
es d
e la
sev
a co
mun
itat e
duca
tiva.
4.
5. R
espe
cta
les
norm
es d
el c
entre
esc
olar
. 5.
1. R
esol
els
con
flict
es d
e m
aner
a co
nstru
ctiv
a.
5.2.
Seg
ueix
les
fase
s de
la m
edia
ció
en s
ituac
ions
real
s i s
imul
acio
ns.
5.3.
Man
eja
el ll
engu
atge
pos
itiu
en la
com
unic
ació
de
pens
amen
ts, i
nten
cion
s i p
osic
iona
men
ts e
n le
s re
laci
ons
inte
rper
sona
ls.
5.4.
Ana
litza
les
emoc
ions
, els
sen
timen
ts, e
ls p
ossi
bles
pen
sam
ents
i el
s pu
nts
de v
ista
de
les
parts
en
conf
licte
. 6.
1. R
aona
el s
entit
de
la re
spon
sabi
litat
soc
ial i
la ju
stíc
ia s
ocia
l.
6.2.
Iden
tific
a i a
nalit
za c
rític
amen
t des
igua
ltats
soc
ials
. 7.
1. C
onei
x i r
espe
cta
els
dret
s i e
ls d
eure
s de
l'al
umne
. 7.
2. F
a ju
dici
s m
oral
s de
situ
acio
ns e
scol
ars.
7.
3. J
ustif
ica
les
seve
s ac
tuac
ions
sob
re l
a ba
se d
e va
lors
per
sona
ls c
om l
a di
gnita
t, la
llib
erta
t, l'a
utoe
stim
a, l
a se
gure
tat
en u
n m
atei
x i
la
capa
cita
t d'e
nfro
ntar
-se
als
prob
lem
es.
8.1.
Exp
ress
a el
que
és
un d
ilem
a m
oral
. 8.
2. F
a ju
dici
s m
oral
s.
8.3.
Ana
litza
i re
sol d
ilem
es m
oral
s en
situ
acio
ns re
als
i sim
ulad
es.
8.4.
Res
ol d
ilem
es m
oral
s en
rela
ció
amb
prej
udic
is re
latiu
s a
les
dife
rènc
ies
cultu
rals
. 9.
1. A
rgum
enta
el c
aràc
ter u
nive
rsal
del
s dr
ets
hum
ans.
9.
2. E
xpos
a la
impo
rtànc
ia q
ue to
tes
les
pers
ones
gau
deix
in d
els
dret
s bà
sics
: sal
ut, b
enes
tar,
alim
enta
ció,
ves
tit, h
abita
tge
i ass
istè
ncia
mèd
ica.
9.
3. E
njud
icia
crít
icam
ent l
es c
ircum
stàn
cies
de
pers
ones
que
viu
en e
n si
tuac
ió d
e pr
ivac
ió d
els
dret
s bà
sics
. 10
.1. A
rgum
enta
i ex
posa
mitj
ança
nt im
atge
s la
impo
rtànc
ia d
e ga
rant
ir la
igua
ltat d
e dr
ets
i la
no-d
iscr
imin
ació
per
raó
de n
aixe
men
t, ra
ça, s
exe,
re
ligió
, opi
nió
o qu
alse
vol a
ltra
cond
ició
o c
ircum
stàn
cia
pers
onal
o s
ocia
l. 10
.2. A
nalit
za m
aner
es d
e di
scrim
inac
ió: r
acis
me,
xen
ofòb
ia, d
esig
ualta
t d'o
portu
nita
ts.
10.3
. Ana
litza
fets
disc
rimin
ator
is: m
altra
ctam
ent,
exclu
sió d
e m
inor
ies
ètni
ques
, rec
lusió
en
cam
ps d
e co
ncen
tració
, l'h
oloc
aust
, seg
rega
ció p
er m
alal
tia…
10
.4. D
esco
brei
x i e
njud
icia
crít
icam
ent c
asos
prò
xim
s de
des
igua
ltat i
dis
crim
inac
ió.
10.5
. Det
ecta
pre
judi
cis
i ana
litza
con
flict
es d
eriv
ats
de l'
ús d
'est
ereo
tips
en e
l con
text
esc
olar
. 11
.1. V
alor
a i r
espe
cta
la ll
iure
exp
ress
ió.
11.2
. Com
prèn
, int
erpr
eta
i acc
epta
opi
nion
s di
fere
nts
de le
s pr
òpie
s.
11.3
. Rel
acio
na d
ifere
nts
cultu
res
i rel
igio
ns a
mb
les
form
es d
e pe
nsam
ent d
e pe
rson
es q
ue h
i per
tany
en.
11.4
. Ana
litza
, ref
lexi
ona
i exp
ress
a co
nclu
sion
s so
bre
els
dret
s de
lliu
re e
xpre
ssió
i op
inió
, llib
erta
t de
pens
amen
t, de
con
sciè
ncia
i de
relig
ió.
12.1
. Exp
osa
els
dret
s bà
sics
del
nen
. 12
.2. A
rgum
enta
la n
eces
sita
t de
prot
egir
els
dret
s bà
sics
del
nen
. 12
.3. J
ustif
ica
la im
portà
ncia
que
tots
els
nen
s re
bin
ajud
a.
12.4
. Rao
na le
s co
nseq
üènc
ies
de l'
expl
otac
ió in
fant
il i e
l trà
fic d
e ne
ns.
13.1
. Exp
osa
verb
alm
ent l
a co
rrel
ació
ent
re d
rets
i de
ures
. 13
.2. R
aona
la v
alor
ació
de
situ
acio
ns re
als,
exp
osad
es a
Inte
rnet
, en
rela
ció
amb
els
dret
s de
l nen
.
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 71
Crit
eris
d'a
valu
ació
Es
tànd
ards
d'a
pren
enta
tge
aval
uabl
es
16.
Res
pect
ar
els
valo
rs
soci
alm
ent
reco
negu
ts,
conè
ixer
i
apre
ciar
el
s va
lors
de
la
C
onst
ituci
ó es
pany
ola
i el
s dr
ets
i el
s de
ures
de
la C
onst
ituci
ó es
pany
ola.
17
. Cre
ar u
n si
stem
a de
val
ors
prop
is e
fect
uant
judi
cis
mor
als
basa
ts e
n el
s dr
ets
i els
deu
res
bàsi
cs d
e la
C
onst
ituci
ó es
pany
ola.
18
. Con
èixe
r i e
xpre
ssar
les
note
s ca
ract
erís
tique
s de
la
dem
ocrà
cia
i la
im
portà
ncia
del
s va
lors
cív
ics
en l
a so
ciet
at
dem
ocrà
tica,
ai
xí
com
el
si
gnifi
cat
dels
sí
mbo
ls n
acio
nals
, la
ban
dera
, l'e
scut
d'E
span
ya i
l'h
imne
nac
iona
l com
a e
lem
ents
com
uns
de la
nac
ió
espa
nyol
a i e
l con
junt
del
s es
pany
ols.
19
. C
ompr
endr
e la
im
portà
ncia
de
la c
ontri
buci
ó de
ls
ciut
adan
s al
s se
rvei
s pú
blic
s i
els
béns
com
uns
a tra
vés
dels
impo
stos
efe
ctua
nt ra
onam
ents
crít
ics.
20
. Fe
r un
ús
resp
onsa
ble
dels
bén
s de
la n
atur
ales
a,
com
pren
dre
i int
erpr
etar
suc
cess
os, a
nalit
zar c
ause
s i
pred
ir co
nseq
üènc
ies.
21
. C
ontri
buir
a la
co
nser
vaci
ó de
l m
edi
ambi
ent
man
teni
nt
una
actit
ud
críti
ca
dava
nt
les
falte
s de
re
spec
te.
22. V
alor
ar l'
ús re
spon
sabl
e de
les
font
s d'
ener
gia
en e
l pl
anet
a, c
onsc
ienc
iar-
se d
el r
espe
cte
de l
'ent
orn
i de
senv
olup
ar
la
capa
cita
t cr
ítica
ca
p al
s es
deve
nim
ents
que
el m
odifi
quen
. 23
. S
er
capa
ç d'
efec
tuar
pr
imer
s au
xilis
i
pren
dre
mes
ures
pr
even
tives
va
lora
nt
la
impo
rtànc
ia
de
prev
enir
acci
dent
s do
mès
tics.
24
. Util
itzar
les
nove
s te
cnol
ogie
s i d
esen
volu
par v
alor
s so
cial
s i c
ívic
s en
ent
orns
seg
urs.
25
. A
nalit
zar
críti
cam
ent
la i
nflu
ènci
a de
la
publ
icita
t so
bre
el c
onsu
m u
tilitz
ant l
es n
oves
tecn
olog
ies.
26
. Val
orar
les
norm
es d
e se
gure
tat v
iària
i an
alitz
ar le
s ca
uses
i co
nseq
üènc
ies
dels
acc
iden
ts d
e trà
nsit.
27
. Inv
estig
ar s
obre
la p
reve
nció
d'a
ccid
ents
de
tràns
it i
gene
rar i
nici
ativ
es i
alte
rnat
ives
per
sona
ls.
13.3
. Exp
osa
mitj
ança
nt tr
ebal
ls d
e lli
ure
crea
ció
les
conc
lusi
ons
de l'
anàl
isi c
rític
a de
les
dife
rènc
ies
en l'
assi
gnac
ió d
e ta
sque
s i r
espo
nsab
ilita
ts
en la
fam
ília
i la
com
unita
t esc
olar
en
func
ió d
el s
exe.
14
.1. E
njud
icia
crít
icam
ent a
ctitu
ds d
e fa
lta d
e re
spec
te a
la ig
ualta
t d'o
portu
nita
ts d
'hom
es i
done
s.
14.2
. Col
·labo
ra a
mb
pers
ones
d'u
n al
tre s
exe
en d
ifere
nts
situ
acio
ns e
scol
ars.
14
.3. D
uu a
term
e di
fere
nts
tipus
d'a
ctiv
itats
inde
pend
entm
ent d
el s
eu s
exe.
15
.1.
Exp
osa
de m
aner
a ar
gum
enta
da l
a im
portà
ncia
de
valo
rar
la i
gual
tat
de d
rets
d'h
omes
i d
ones
, la
cor
espo
nsab
ilita
t en
les
tas
ques
do
mès
tique
s i l
a cu
ra d
e la
fam
ília.
15
.2. P
orta
a te
rme
treba
lls d
e lliu
re c
reac
ió in
vest
igan
t cas
os d
e fa
lta d
e co
resp
onsa
bilit
at e
n la
cur
a de
la fa
míli
a pr
esen
tats
en
els
mitj
ans
de
com
unic
ació
. 15
.3. V
alor
a l'ú
s de
l dià
leg
per a
la re
solu
ció
de p
ossi
bles
con
flict
es e
n le
s re
laci
ons
afec
tives
. 16
.1. E
njud
icia
críti
cam
ent e
ls va
lors
impl
ícits
en
dive
rses
situ
acio
ns, d
'aco
rd a
mb
els
que
cons
titue
ixen
la v
ida
en c
omú
en u
na s
ocie
tat d
emoc
ràtic
a.
16.2
. Ref
lexi
ona
sobr
e el
s dr
ets
i els
deu
res
de la
Con
stitu
ció
espa
nyol
a.
17.1
. Exp
lica
els
dret
s i e
ls d
eure
s bà
sics
de
la C
onst
ituci
ó es
pany
ola.
17
.2. F
a ju
dici
s m
oral
s se
nzill
s fo
nam
enta
ts.
17.3
. Par
ticip
a en
el b
enes
tar d
e l'e
ntor
n pr
oper
bas
ant-s
e en
els
dre
ts i
els
deur
es b
àsic
s de
la C
onst
ituci
ó es
pany
ola.
18
.1. E
xpre
ssa
les
note
s ca
ract
erís
tique
s de
la c
onvi
vènc
ia d
emoc
ràtic
a.
18.2
. Arg
umen
ta la
impo
rtànc
ia d
els
valo
rs c
ívic
s en
la s
ocie
tat d
emoc
ràtic
a.
19.1
. Com
prèn
, val
ora
i exp
osa
per e
scrit
el d
eure
de
l'apo
rtaci
ó ci
utad
ana
al b
é de
la s
ocie
tat.
19.2
. Exp
lica
la fu
nció
del
s im
post
os d
e pr
opor
cion
ar re
curs
os s
ocia
ls q
ue m
illor
en la
qua
litat
de
vida
del
s ci
utad
ans.
19
.3. E
fect
ua p
rodu
ccio
ns c
reat
ives
sob
re le
s co
nseq
üènc
ies
de n
o pa
gar i
mpo
stos
. 20
.1. M
ostra
inte
rès
per l
a na
tura
lesa
que
l'en
volta
i se
'n s
ent p
art i
nteg
rant
. 20
.2. R
aona
els
mot
ius
de la
con
serv
ació
del
s bé
ns n
atur
als.
20
.3. P
ropo
sa in
icia
tives
per
par
ticip
ar e
n l'ú
s ad
equa
t de
béns
nat
ural
s i e
n ra
ona
els
mot
ius.
21
.1. A
nalit
za, e
xplic
a i e
xpos
a le
s ca
uses
i le
s co
nseq
üènc
ies
de la
inte
rven
ció
hum
ana
en e
l med
i. 21
.2. I
nves
tiga
críti
cam
ent l
a in
terv
enci
ó hu
man
a en
el m
edi a
mbi
ent i
com
unic
a el
s re
sulta
ts.
21.3
. Arg
umen
ta c
ompo
rtam
ents
de
defe
nsa
i rec
uper
ació
de
l'equ
ilibr
i eco
lògi
c i d
e co
nser
vaci
ó de
l med
i am
bien
t.
22.1
. Pre
n co
nsci
ènci
a de
la li
mita
ció
dels
recu
rsos
ene
rgèt
ics
i exp
lica
les
cons
eqüè
ncie
s de
l'es
gota
men
t de
les
font
s d'
ener
gia.
22
.2. I
nves
tiga
els
efec
tes
de l'
abús
de
dete
rmin
ades
font
s d'
ener
gia.
22
.3. P
orta
a te
rme
treba
lls c
reat
ius
sobr
e la
nec
essi
tat d
e l'a
ire n
o co
ntam
inat
per
a la
sal
ut i
la q
ualit
at d
e vi
da.
22.4
. Exp
osa
gràf
icam
ent a
rgum
ents
per
rebu
tjar a
ctiv
itats
hum
anes
con
tam
inan
ts.
23.1
. Val
ora
la im
portà
ncia
de
la c
ura
del c
os i
la s
alut
i de
pre
veni
r acc
iden
ts d
omès
tics.
23
.2. R
aona
les
repe
rcus
sion
s de
det
erm
inad
es c
ondu
ctes
de
risc
sobr
e la
sal
ut i
la q
ualit
at d
e vi
da.
23.3
. Con
eix
les
pràc
tique
s de
prim
ers
auxi
lis.
23.4
. Exp
ress
a le
s m
esur
es p
reve
ntiv
es d
els
acci
dent
s do
mès
tics
més
freq
üent
s.
24.1
. Fa
un ú
s èt
ic d
e le
s no
ves
tecn
olog
ies.
24
.2. C
onei
x l'ú
s se
gur d
e le
s no
ves
tecn
olog
ies.
24
.3. A
nalit
za i
enju
dici
a cr
ítica
men
t els
con
tingu
ts d
e l'e
ntor
n di
gita
l. 25
.1.
Efe
ctua
anà
lisis
d'in
form
ació
dig
ital s
obre
les
raon
s pe
r le
s qu
als
les
pers
ones
sen
ten
la n
eces
sita
t de
con
sum
ir qu
an v
euen
un
anun
ci
publ
icita
ri.
25.2
. Ref
lexi
ona
sobr
e la
influ
ènci
a de
la p
ublic
itat i
exp
ress
a le
s co
nclu
sion
s m
itjan
çant
treb
alls
cre
atiu
s.
25.3
. Efe
ctua
exp
osic
ions
enj
udic
iant
crít
icam
ent h
àbits
de
cons
um in
nece
ssar
i. 26
.1. C
ol·la
bora
en
cam
pany
es e
scol
ars
sobr
e la
impo
rtànc
ia d
el re
spec
te d
e le
s no
rmes
d'e
duca
ció
viàr
ia.
26.2
. Inv
estig
a so
bre
les
prin
cipa
ls c
ause
s de
ls a
ccid
ents
de
tràns
it am
b l'a
juda
de
les
nove
s te
cnol
ogie
s.
26.3
. Exp
osa
les
cons
eqüè
ncie
s de
dife
rent
s ac
cide
nts
de tr
ànsi
t. 27
.1. A
nalit
za in
form
ació
en
prem
sa e
n re
laci
ó am
b el
s ac
cide
nts
de tr
ànsi
t. 27
.2.
Por
ta a
ter
me
proj
ecte
s re
laci
onat
s am
b le
s pr
inci
pals
cau
ses
dels
acc
iden
ts d
e trà
nsit,
sob
re e
ls q
uals
s'in
form
a en
dife
rent
s m
itjan
s de
co
mun
icac
ió.
27.3
. R
efle
xion
a so
bre
la m
aner
a en
què
es
podr
ien
have
r evi
tat a
ccid
ents
de
tràns
it i e
xpos
a le
s se
ves
conc
lusi
ons.
27
.4. E
xplic
a le
s pr
inci
pals
mes
ures
que
es
podr
ien
pren
dre
per p
reve
nir a
ccid
ents
de
tràns
it.
http://www.boe.es BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO D. L.: M-1/1958 - ISSN: 0212-033X