BOPC 409 T - sindic.cat · La notificació i la manca de concreció de l’il·lícit...

S U M A R I

BUTLLETÍ OFICIALVI legislatura

Vuitè període

Número 409

Dimecres, 26 de març de 2003

DEL PARLAMENT DE CATALUNYA

(Set fascicles) Fascicle primer

3. TRAMITACIONS EN CURS3.30. Altres tramitacions3.30.04. Procediments relatius als informes

del Síndic de Greuges

Informe del Síndic de Greuges al Par-lament de Catalunya corresponent a l’any 2002(tram. 360-00008/06). Presentació. Tramesa a laComissió. p. 7

4. INFORMACIÓ4.80. Síndic de Greuges

Informe del Síndic de Greuges al Par-lament de Catalunya corresponent a l’any 2002(tram. 360-00008/06). p. 7

LLIBRE PRIMER

PRIMERA PART

PRESENTACIÓ p. 7

PUNTS A DESTACAR p. 9

1. Estadística p. 9

2. Mesures organitzatives i de divulgació p. 9

2.1. El Servei d’Informació al Ciutadà p. 9

2.2. El resum de l’Informe p. 9

2.3. La web p. 9

2.4. El butlletí informatiu p. 9

3. Col·laboració amb altres ombudsmen p. 10

4. Consideracions sectorialment més remarcables p. 10

4.1. Administració general p. 10

4.2. Ordenació del territori p. 11

4.3. Tributari p. 13

4.4. Sanitat p. 13

4.5. Consum p. 14

4.6. Treball i pensions p. 14

4.7. Serveis socials p. 15

4.8. Cultura p. 15

4.9. Justícia p. 16

4.10. Infants p. 17

4.11. Dones p. 18

4.12. Immigració p. 18

LLIBRE PRIMER

SEGONA PARTVOLUM I p. 23

SECCIÓ 1. ADMINISTRACIÓ GENERAL p. 23

PROCEDIMENT ADMINISTRATIU p. 23

1. Introducció p. 23

2. La Llei orgànica 4/2001, de 12 de novembre, re-guladora del dret de petició p. 23

2.1. Introducció p. 23

2.2. Àmbit subjectiu i objectiu p. 23

2.3. Formalització, presentació i tramitació de lespeticions p. 24

2.4. Garanties que s’atorguen als peticionaris p. 24

2.5. Desenvolupament de la llei orgànica per lescomunitats autònomes p. 24

2.6. El desconeixement del dret de petició p. 25

3. L’elecció dels mitjans d’execució forçosa p. 25

4. Deficiències en la tramitació de subvencions p. 27

5. Seguiment de la taxa per la retirada del vehicle p. 29

6. La notificació i la manca de concreció de l’il·lícitadministratiu: causes que poden afectar l’exercicidel dret de defensa en el procediment sancionador p. 30

FUNCIÓ PÚBLICA p. 32


2. Règim i reconeixement del dret de consort delstreballadors públics p. 33

2.1. La possible conculcació del principi d’igualtatdavant la llei p. 33

2.2. La condició funcionarial o laboral dels possi-bles beneficiaris del dret de consort, com a requi-sit p. 34

3. El període de prova dels treballadors de l’Admi-nistració pública p. 35

3.1. Personal funcionari al servei de la Generalitatde Catalunya p. 35

3.2. Personal laboral al servei de la Generalitat deCatalunya p. 36

3.3. Personal funcionari al servei de l’Administraciólocal p. 36

3.4. Personal laboral al servei de l’Administraciólocal p. 36

SUMARI

26 de març de 2003 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 409

2

3.5. Conclusió p. 36

4. Altres recomanacions i suggeriments de caràc-ter general p. 37

5. Seguiment d’actuacions d’exercicis anteriors p. 38

CONTRACTACIÓ ADMINISTRATIVA I EXPROPI-ACIÓ FORÇOSA p. 39


2. Utilització i cessió de béns: domini públic portu-ari, mercats municipals i cessió en precari de l’úsde béns locals patrimonials p. 39

3. Retards i malentesos en la tramitació d’expedi-ents d’expropiació forçosa p. 42



RESPONSABILITAT PATRIMONIAL p. 45


2. La responsabilitat extracontractual de les admi-nistracions p. 45

2.1. Inici d’ofici del procediment de responsabilitatpatrimonial p. 45

2.2. Procediments de responsabilitat tramitats deforma abreujada p. 45

2.3. Acord indemnitzatori p. 46

2.4. Dictamen de l’òrgan consultiu en els expedi-ents de responsabilitat patrimonial de les adminis-tracions locals p. 47

2.5. Danys produïts per contractistes i entitats dedret públic subjectes al dret privat p. 48

PARTICIPACIÓ EN ELS AFERS PÚBLICS p. 51


2. El dret de participació p. 51

2.1. La participació dels grups municipals i delscàrrecs electius p. 52

2.2. La participació dels ciutadans en els aferspúblics p. 56

2.3. Participació i responsabilitat: la responsabilitatpenal dels càrrecs electius p. 57


SECCIÓ 2. ORDENACIÓ DEL TERRITORI p. 58

HABITATGE p. 58


2. El preu de l’habitatge p. 59

3. Insuficiència de la protecció oficial p. 61

4. Sobre la dignitat de l’habitatge p. 63


URBANISME p. 66


2. El cost d’urbanitzar p. 66

3. El respecte al paisatge en el planejament p. 68

4. Intervenció en l’edificació p. 72

4.1. La restauració de la realitat física alterada p. 72

4.2. El dret a la informació p. 73

4.3. Conclusions p. 74

MEDI AMBIENT p. 75


2. La Llei de protecció contra la contaminació acús-tica p. 75

3. Dret d’accés a la informació ambiental p. 77

3.1. L’accés a la informació p. 77

3.2. La denegació d’accés a la informació p. 77

3.3. La difusió d’informació p. 78

4. Les activitats recreatives musicals p. 79

4.1. Exercici de l’activitat sense llicència p. 81

4.2. El caràcter extraordinari de les activitats recre-atives p. 83

5. Llei 10/2001, de 5 de juliol, del Pla hidrològicnacional p. 83

5.1. Introducció p. 83

5.2. Aplicació preferent del principi de correcció enorigen p. 84

5.3. Destinació de les aigües transvasades p. 84

5.4. Cabal ecològic per mantenir l’estabilitat deldelta de l’Ebre p. 84

5.5. El cànon de transvasament p. 84

6. La regulació de la implantació de l’energia eòli-ca a Catalunya p. 85

7. Zones en situació de risc per inundacions p. 86



SECCIÓ 3. TRIBUTÀRIA p. 88


2. Taxes i preus públics: algunes consideracionssobre l’aplicació que en fan les administracions p. 89

3. La taxa per l’expedició de documents adminis-tratius p. 90

4. El recurs de reposició en l’àmbit tributari local p. 91

5. Gestió i recaptació tributària. Reflexions sobrediversos aspectes p. 92


SECCIÓ 4. SANITAT p. 96


2. Prestacions sanitàries. Limitacions p. 97

3. Criteris de gestió i d’informació sobre llistes d’es-pera p. 100

4. La gestió de centres i serveis sanitaris p. 103

5. Drets dels ciutadans en l’àmbit sanitari p. 106

SECCIÓ 5. CONSUM p. 109


2. El tancament d’acadèmies d’ensenyament d’idi-omes p. 110

Núm. 409 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 26 de març de 2003

SUMARI

3

2.1. Els antecedents p. 110

2.2. Valoració del Síndic de Greuges p. 111

3. La prestació de serveis en l’àmbit de consum:regulació i supervisió p. 113

3.1. La percepció dels ciutadans p. 113

3.2. Els drets dels usuaris dels serveis i els meca-nismes de resolució de conflictes p. 114

3.3. Conclusions p. 115


SECCIÓ 6. TREBALL I PENSIONS p. 117

TREBALL p. 117


2. La protecció jurisdiccional dels drets fonamen-tals en el treball p. 118

3. Assetjament moral o mobbing p. 119

4. Protecció de l’ocupació, polítiques d’inserció iformació ocupacional p. 120

5. Sinistralitat i inspecció p. 124

PENSIONS p. 127


2. Prestacions dels règims del sistema de la segu-retat social p. 128

3. Garantia de la suficiència econòmica durant lavellesa amb pensions adequades i actualitzades p. 130

4. Indemnitzacions als que van patir privació de lli-bertat per motius polítics p. 133

SECCIÓ 7. SERVEIS SOCIALS p. 138


2. Gent gran p. 139

2.1. El dèficit de places de residència assistida p. 139

2.2. El càlcul de la capacitat econòmica familiar al’hora d’atorgar el servei d’acolliment residencial p. 140

3. Persones amb disminució física i psíquica p. 141

4. Situacions de pobresa p. 144

5. La tutela sobre els centres prestadors de serveissocials: la necessitat que l’Administració exerceixiuna funció mediadora quan ho demana l’interès del’usuari p. 145


SECCIÓ 8. CULTURA p. 146

UNIVERSITAT p. 146


2. Accés a la universitat p. 147

3. El cost dels estudis universitaris p. 148


NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA p. 149


2. La llengua en l’àmbit de les administracions pú-bliques p. 150

3. La llengua en l’àmbit socioeconòmic p. 152


ALTRES ASPECTES CULTURALS p. 154


2. Propietat intel·lectual p. 154

3. Mitjans de comunicació audiovisual p. 154

4. Interferències en l’espai radioelèctric p. 155

SECCIÓ 9. JUSTÍCIA p. 155

SEGURETAT CIUTADANA p. 155


2. Seguretat ciutadana: un servei necessari per al’exercici dels drets i les llibertats p. 156

2.1. El diagnòstic d’un problema complex p. 156

2.2. La complexitat i la interdependència de lesmesures per enfrontar-s’hi p. 157

3. La seguretat ciutadana en determinats espaispúblics p. 160


ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA p. 163


2. El funcionament del servei públic de la justícia:la percepció dels ciutadans i les mesures a adop-tar per millorar-lo p. 163

2.1. El diagnòstic, les mesures adoptades i la sevaaplicació p. 164

2.2. Suggeriments del Síndic davant d’alguns pro-blemes concrets p. 165

SERVEIS PENITENCIARIS p. 168


2. La massificació als centres penitenciaris deCatalunya p. 169

2.1. L’increment de reclusos p. 169

2.2. Els efectes de l’increment p. 170

2.3. Els determinis adoptats per afrontar la situació p. 170

2.4. Algunes accions a considerar p. 171

2.5. Un darrer apunt p. 171

SECCIÓ 10. INFANTS p. 174


2. Drets principals p. 176

2.1. Interès superior de l’infant p. 176

2.2. No discriminació p. 177

3. Drets civils i polítics p. 178

3.1. Participació dels infants p. 179

3.2. Reglament regulador p. 179

4. Entorn familiar i alternatives p. 179

4.1. Suport a la criança dels fills p. 181

4.2. Intervenció protectora, dificultats i límits p. 182

4.3. Recursos alternatius a la família p. 185

SUMARI


4

5. Salut i Benestar p. 189

6. Mesures especials de protecció p. 191

6.1. Protocols p. 192

6.2. Abús sexual p. 193

6.3. Justícia juvenil p. 193

7. Educació p. 194

7.1. Educació i pares separats p. 196

7.2. Tracte inadequat a l’escola p. 196

7.3. Criteris d’admissió i places escolars p. 197

7.4. Igualtat d’oportunitats p. 199

8. Funció pública docent p. 201

SECCIÓ 11. DONES p. 204


2. Seguiment del Llibre segon de l’Informe de l’any2001 sobre la violència domèstica contra les dones p. 207

2.1. Valoració de la memòria d’activitats de l’any2000 de les cases d’acolliment per a dones mal-tractades de l’ICASS p. 207

2.2. Segons la informació obtinguda en els centresd’acolliment (entrevistes amb els equips i les do-nes acollides) durant el 2001 p. 207

2.3. Consideracions en relació amb el telèfond’atenció ciutadana 012 p. 209

2.4. Proposta del Síndic a les diferents administra-cions competents p. 209

2.5. Consideració d’iniciatives legislatives p. 213

SECCIÓ 12. IMMIGRACIÓ p. 215


2. Els canvis normatius en l’estrangeria i la sevaincidència en les resolucions judicials p. 216

2.1. L’exempció del visat de residència per raó dematrimoni p. 217

2.2. El permís de residència temporal per arrela-ment p. 217

3. Sobre la regulació dels fluxos migratoris p. 218

3.1. El contingent p. 218

3.2. Altres vies de contractació al marge del con-tingent p. 219

3.3. Els estrangers que es troben a Espanya p. 220

3.4. Els treballs de les institucions i els òrgans dela Unió Europea p. 222

4. La integració social p. 223

5. Suport a no nacionals en situacions problemà-tiques p. 224


SECCIÓ 13. ACTUACIONS D’OFICI p. 226


2. Relació de les actuacions d’ofici realitzades p. 227

LLIBRE PRIMER

TERCERA PART

ANNEX 1. DADES GENERALS DE LES ACTUA-CIONS DEL SÍNDIC DE GREUGES DURANTL’ANY 2002 p. 237

1.1. Dades generals de les actuacions del Síndicde Greuges durant l’any 2002 p. 237

1.2. Dades sociològiques de les queixes rebudes p. 237

1.3. Dades territorials de les queixes rebudes p. 238

1.4. Dades per àrees dels expedients p. 238

1.5. Dades per administracions afectades dels ex-pedients p. 238

1.6. Dades de situació procedimental dels expedi-ents p. 239

ANNEX 2. DETALL DE LES DADES DE LES AC-TUACIONS DEL SÍNDIC DEL 2002 p. 242

2.1. Dades sociològiques p. 242

2.2. Dades territorials de les queixes rebudes p. 242

2.3. Classificació temàtica o per àrees p. 248

2.4. Classificació per administracions afectades p. 251

2.5. Dades procedimentals dels expedients p. 255

ANNEX 3. EL SERVEI D’INFORMACIÓ AL CIUTA-DÀ (SIC) p. 256


2. Els desplaçaments fora de la seu p. 260

3. Les queixes privades p. 260

ANNEX 4. RELACIÓ DE RESOLUCIONS AMB UNRESUM DEL SEU CONTINGUT I LA INDICACIÓDE LA POSICIÓ PRESA PER L’ADMINISTRACIÓ p. 262

ANNEX 5. RELACIÓ DE RESOLUCIONS AGRU-PADES PER ADMINISTRACIONS AFECTADES IVALORACIÓ DE L’ACTUACIÓ p. 314

ANNEX 6. RELACIÓ D’ADMINISTRACIONS QUENO HAN COL·LABORAT AMB EL SÍNDIC DEGREUGES p. 325

1. Expedients arxivats per manca de resposta a lespeticions d’informació p. 326

2. Expedients arxivats per resposta insuficient queno ha estat completada p. 326

3. Expedients pendents de rebre resposta a31.12.2002 per part de les administracions p. 327

4. Expedients en els quals s’han substanciat ambexcessiu retard les peticions d’informació del Sín-dic o les respostes a les seves consideracions p. 330

ANNEX 7. ACTIVITATS p. 333

1. Relacions amb el Parlament p. 333

2. Visites i reunions de treball p. 334

3. Visites i inspeccions a centres i dependènciesadministratives p. 339

3.1. Centres penitenciaris p. 339

3.2. Centres de menors i d’ensenyament p. 339


SUMARI

5

4. Descentralització de l’oficina del Síndic p. 340

5. Conferències, taules rodones, cursos i semina-ris p. 340

6. Actes de representació p. 343

7. Visites protocol·làries p. 347

8. Mitjans de comunicació p. 348

9. Visites docents p. 351

ANNEX 8. COMPOSICIÓ DE LA INSTITUCIÓ p. 352

1. Personal p. 352

2. Col·laboracions p. 352

3. Formació del personal p. 353

4. Convenis p. 354

5. La Càtedra d’Immigració, Drets i Ciutadania p. 355

ANNEX 9. COL·LABORACIÓ AMB ALTRES OM-BUDSMAN p. 355

1. Relacions institucionals dins l’àmbit estatal p. 356

2. Relacions institucionals dins l’àmbit català p. 357

3. Relacions institucionals dins l’àmbit internacio-nal p. 357

ANNEX 10. L’INSTITUT EUROPEU DE L’OM-BUDSMAN (IEO) p. 358

ANNEX 11. LA FEDERACIÓN IBEROAMERICA-NA DEL OMBUDSMAN p. 359

ANNEX 12. PROGRAMA INSTITUCIONAL DECOOPERACIÓ AMB ELS BALCANS p. 361

1. Presentació p. 361

2. Coordinació del Programa institucional de coo-peració des de l’oficina del Síndic de Greuges p. 362

3. Tipologia d’activitats realitzades p. 362

4. Ampliació del programa a Macedònia. Breu re-ferència a la situació del país després del conflic-te entre comunitats p. 362

5. Visites d’estudi al nostre país p. 362

5.1. Parlamentaris de Montenegro i Sèrbia p. 363

5.2. Jutges i fiscals de Macedònia, Montenegro iSèrbia p. 363

6. Seminaris i taules rodones als Balcans p. 364

6.1. Seminari «L’experiència espanyola en matè-ria d’organització col·legial i de funció social de

l’advocacia: transició cap a un model d’acordamb els estàndards europeus i implementaciódel torn d’ofici, assistència jurídica gratuïta iserveis d’orientació jurídica» p. 364

6.2. Taula rodona «Violència domèstica, identifica-ció, regulació i realitat del problema» p. 364

7. Visita als Balcans d’una delegació del Síndic deGreuges i del Parlament de Catalunya. Impressi-ons d’un viatge ple de contrastos p. 365

7.1. República de Sèrbia i Regió Autònoma deVojvodina p. 365

7.2. República de Montenegro p. 365

7.3. Kosovo p. 365

8. Viatges d’identificació i seguiment a la regió idisseny de nous projectes p. 367

8.1. Bòsnia-Hercegovina: «bosnialització» de lesinstitucions d’ombudsman i creació dels pilars fo-namentals del poder judicial p. 367

8.2. Iugoslàvia: naixement de dos nous projectesdel Programa Institucional de Cooperació p. 367

9. Difusió i publicitat del Programa p. 367

ANNEX 13. DRETS CIUTADANS, BUTLLETÍ IN-FORMATIU DEL SÍNDIC DE GREUGES p. 368

ANNEX 14. ELS INFORMES AL PARLAMENTEMESOS PEL SÍNDIC DE GREUGES p. 369

ANNEX 15. LLEI 14/1984, DE 20 DE MARÇ, DELSÍNDIC DE GREUGES p. 371

LLIBRE SEGON


2. Temes suscitats en la tramitació de queixes iactuacions d’ofici p. 376

2.1. Atenció residencial p. 376

2.2. Atenció domiciliària i serveis alternatius p. 380

3. Reflexions entorn de l’atenció a la gent gran p. 382

3.1. L’atenció a la gent gran dependent a Catalu-nya, en el context de la Unió Europea p. 382

3.2. Les dimensions del problema p. 384

3.3. Línies de debat p. 387

3.4. Cap a una definició de drets i deures de la gentgran p. 390

NOTA:

Els documents publicats en el Butlletí Oficial del Parlamentde Catalunya són una reproducció fidel dels documentsoriginals entrats al Registre.

Aquesta publicació és impresa en paper ecològic (definicióeuropea ECF), en compliment del que estableix la Reso-lució 124/III del Parlament, sobre la utilització del paperreciclat en el Parlament i en els departaments de la Gene-ralitat, adoptada el 30 d’abril de 1990.


6

4.80.

4. INFORMACIÓ

3. TRAMITACIONS EN CURS

3.30. ALTRES TRAMITACIONS

3.30.04. PROCEDIMENTS RELATIUS ALS INFOR-MES DEL SÍNDIC DE GREUGES

Informe del Síndic de Greuges al Parla-ment de Catalunya corresponent al’any 2002Tram. 360-00008/06

Presentació

Acord: Mesa del Parlament, sessió de l’11.03.2003

La Mesa del Parlament ha pres nota de l’Informe delSíndic de Greuges al Parlament de Catalunya correspo-nent a l’any 2002 (tram. 360-00008/06).

Tramesa a la Comissió

Comissió competent: Comissió del Síndic de Greuges.

Acord: Mesa del Parlament, escoltada la Junta de Por-taveus, sessions de l’11.03.2003.

4. INFORMACIÓ

4.80. SÍNDIC DE GREUGES

Informe del Síndic de Greuges al Parla-ment de Catalunya corresponent al’any 2002Tram. 360-00008/06

ÍNDEX

LLIBRE PRIMER

PRIMERA PART

PRESENTACIÓ

PUNTS A DESTACAR

1. Estadística

2. Mesures organitzatives i de divulgació

2.1. El Servei d’Informació al Ciutadà

2.2. El resum de l’Informe

2.3. La web

2.4. El butlletí informatiu

3. Col·laboració amb altres ombudsmen

4. Consideracions sectorialment més remarcables

4.1. Administració general

4.1.1. Procediment administratiu

4.1.2. Funció pública

4.1.3. Contractació administrativa i expropiació forçosa

4.1.4. Responsabilitat patrimonial

4.1.5. Participació en els afers públics

4.2. Ordenació del territori

4.2.1. Habitatge

4.2.2. Urbanisme

4.2.3. Medi Ambient

4.3. Tributari

4.4. Sanitat

4.5. Consum

4.6. Treball i pensions

4.6.1. Treball

4.6.2. Pensions

4.7. Serveis socials

4.8. Cultura

4.8.1. Universitat

4.8.2. Normalització lingüística

4.8.3. Altres aspectes culturals

4.9. Justícia

4.9.1. Seguretat ciutadana

4.9.2. Administració de justícia

4.9.3. Serveis penitenciaris

4.10. Infants

4.11. Dones

4.12. Immigració


7

4.80.

4. INFORMACIÓ

LLIBRE PRIMER

PRIMERA PART

PRESENTACIÓ

De conformitat amb allò que estableix l’article 30 de laLlei de Catalunya 14/1984, de 20 de març, del Síndicde Greuges, presentem al Parlament de Catalunya l’In-forme corresponent a les actuacions de l’any 2002.

Les dades estadístiques, si no es diu una altra cosa,s’han tancat amb data de 31 de desembre de 2002, perbé que, atès que l’Informe s’ha acabat de redactar el 24de febrer de 2003, hem intentat incorporar-hi les nove-tats produïdes en la tramitació de les nostres actuacionsfins als primers dies de febrer sempre que les hem con-siderades significatives.

L’Informe manté, substancialment, l’estructura del del’any anterior. Es compon de dos llibres, el primer delsquals s’ha dividit en tres parts. La primera part del Lli-bre primer la integren aquesta presentació i l’apartatque denominem «Punts a destacar», en el qual, com jaés habitual, en forma de conclusions resumim algunesde les consideracions que ens suscita l’anàlisi de lesactuacions de les administracions considerades durantl’exercici, tot seguint la sistemàtica de l’Informe. Elspunts a destacar pretenen introduir, en poques pàgines,allò que és objecte de consideració més detallada acontinuació. Com a resum que són, permeten una visióràpida de conjunt, però pagant-ne el preu d’una certasimplificació. En conseqüència, és pràcticament inevi-table perdre una part dels matisos que presenten unesrealitats complexes com són la societat i les administra-cions públiques. Aquests matisos cal buscar-los en eltext íntegre de l’Informe i, naturalment, si no hi són,se’ns poden reclamar.

La segona part del Llibre primer, dividida en seccionsi apartats i amb la qual intentem donar una visió delfuncionament dels serveis públics, recull l’exposició dela nostra activitat en la tramitació de les actuacions, lesqueixes dels ciutadans i les actuacions d’ofici.

En l’exposició mantenim el mateix criteri que en elsdarrers informes: una introducció a les qüestions queseran objecte del comentari i l’anàlisi subsegüent. Laseqüència de l’anàlisi és constituïda per unes conside-racions teòriques i l’exposició d’unes actuacions con-cretes que palesen que es tracta d’argumentacions so-bre situacions reals i no pas de supòsits de laboratori.En algunes ocasions, excepcionalment, s’ha optat perrefondre dins del plantejament teòric la narració delrelat empíric de què porta causa, el qual no es reprodu-eix a part. En la mesura que el Síndic rep les queixes,no pas les felicitacions, pel funcionament dels serveispúblics, és lògic que, sense silenciar els avenços, poseml’accent en els aspectes que, en la nostra opinió, hauriende millorar

Com l’any passat, dels diversos assumptes que hemconsiderat durant l’exercici, hem triat els que volemremarcar per alguna raó: perquè afecten un nombreconsiderable de persones o d’administracions, per rei-terats, per no haver estat tractats en altres ocasions...

Les recomanacions –propostes de modificació norma-tiva– i els suggeriments de caràcter general –amb quèadvoquem per una interpretació concreta de les normeso de l’organització dels serveis– que hem formulat,s’exposen en l’epígraf concret (Contractació adminis-trativa i expropiació forçosa, per exemple) amb quètenen connexió temàtica. Una mateixa inserció, en lasecció corresponent, donem al seguiment d’actuacionsexposades en un Informe anterior, si han experimentatalguna modificació significativa.

Totes les actuacions d’ofici figuren a la Secció 13, onsón succintament exposades en cas de no haver-ho fetja en la secció temàtica corresponent.

La tercera part del Llibre primer experimenta les mo-dificacions més intenses. El nombre d’annexos es redu-eix de setze a quinze. Les dades estadístiques es presen-ten en els dos primers, tot intentant-ne una exposiciómés concentrada (abans n’eren sis) i més entenedora.

L’annex 3 dóna compte del Servei d’Informació al Ciu-tadà, tot comentant també el tipus de queixes de natu-ralesa privada que s’hi reben. Aquest apartat implica larefosa de l’antiga Secció 13 de la segona part i de l’an-nex estadístic 2.

Els annexos 4 i 5 són una mena de petita base de dades.El 4 constitueix una relació de resolucions amb un re-sum del seu contingut i amb la indicació de la posicióadoptada per l’Administració davant les nostres consi-deracions. El 5, que es complementa amb l’anterior,agrupa les resolucions per administracions afectades,amb una indicació de la matèria tractada i de la posiciópresa per l’Administració.

La resta d’annexos desenvolupen diverses qüestionsinstitucionals, com ara alguns problemes amb què enshem trobat, entre els quals la manca de col·laboraciód’algunes administracions, que comentem amb mésamplitud que altres anys en el número 6. L’exposiciód’activitats diverses de la tramitació de queixes, des deles conferències pronunciades a les reunions de treball(annex 7) a la col·laboració amb altres ombudsmen deCatalunya, de l’Estat o de la resta del món (annexos 9a 12). En l’annex 8 comentem la composició de l’Ofi-cina i les col·laboracions amb què hem comptat, aixícom també els convenis de cooperació educativa vi-gents. En el 13 introduïm una nova activitat de divulga-ció: el butlletí informatiu Drets Ciutadans. Finalment,dels dos darrers annexos, com és costum, l’un inclou larelació d’informes al Parlament emesos i l’altre repro-dueix la nostra llei reguladora.

El Llibre segon, molt més breu, com sempre, és unareflexió que, com hem explicat altres anys, pretenemcompartir amb el Parlament en primer lloc, en tant quedestinatari preferent d’aquest Informe; però també ambles diferents administracions públiques amb les qualsens relacionem i amb el conjunt de la societat.

Aquest any l’hem dedicat a considerar l’atenció a lagent gran en situació de dependència a Catalunya. Des-prés d’exposar els temes que ens han suscitat les quei-xes i actuacions d’ofici tramitades, intentem una apro-ximació a la situació d’aquest sector de la societat en lanostra àrea geogràfica i cultural, la Unió Europea. Totseguit proposem diverses qüestions que aquesta atenció


8

4.80.

4. INFORMACIÓ

planteja, com ara per exemple les perspectives demo-gràfiques, els efectes sobre les famílies i les dones o elsefectes sobre la producció. Aquesta anàlisi no pretén serinnovadora, sinó merament útil per situar el repte quecom a societat tenim plantejat, tot enumerant un seguitde línies de debat, debat no pas tancat sinó obert i benobert i al qual pensem que la Institució ha de continu-ar contribuint.

La segona part del Llibre primer, on es concentra lavaloració del funcionament dels serveis públics, davantd’una tercera part que té més el format i la funció dememòria d’activitats, ha experimentat alguns retocsd’estructura. Hi hem creat l’epígraf de Participació enels afers públics, que es nodreix de la part del de Pro-cediment administratiu vinculada amb el dret reconeguta l’article 23.2 de la Constitució i incorpora, si més nopotencialment, la temàtica que tractàvem amb la deno-minació de drets electorals. Hem desplaçat Seguretatciutadana a la Secció de Justícia, que queda integrada,a més, per Administració de Justícia i Serveis peniten-ciaris. Es tracta d’una agrupació que ja havíem assajatal Resum de l’Informe. Finalment, refonem en l’apar-tat d’Educació situat des de l’Informe 2001 dins de lasecció d’Infants, unes consideracions que hi tenen re-lació, les relatives a la situació dels docents.

Tornem doncs a la situació habitual quan el capítold’Ensenyament era independent. Intentem corregir aixíalgun dels inconvenients que hom ens ha posat de ma-nifest en relació amb el determini pres en l’Informe2002 de refondre la secció d’Ensenyament amb la d’In-fants, refosa que intenta accentuar els tractaments trans-versals. Aquest capítol d’infants augmenta en extensióun 65%, per mirar de fer una exposició ben detallada dela nostra activitat en aquest àmbit.

També fem alguna adaptació terminològica sense méstranscendència.

Així, les seccions en què s’estructura aquesta segonapart del Llibre primer són:

1. Administració general.

– Procediment administratiu

– Funció pública

– Contractació administrativa i Expropiació forçosa

– Responsabilitat patrimonial

– Participació en els afers públics

2. Ordenació del territori

– Habitatge

– Urbanisme

– Medi ambient

3. Tributària

4. Sanitat

5. Consum

6. Treball i pensions

– Treball

– Pensions

7. Serveis socials

8. Cultura

– Universitat

– Normalització lingüística

– Altres aspectes culturals

9. Justícia

– Seguretat ciutadana

– Administració de justícia

– Serveis penitenciaris

10. Infants

11. Dones

12. Immigració

13. Actuacions d’ofici

Em les compareixences d’aquests darrers anys davantla Comissió parlamentària del Síndic de Greuges, quans’ha debatut sobre l’estructura de l’Informe anual, s’hanefectuat consideracions diverses. La valoració de tots elsgrups parlamentaris, en general, hi ha estat favorable.Amb tot, en alguns aspectes concrets n’hi ha hagut demés partidàries d’accentuar-ne la transversalitat i, d’al-tres que, en determinats aspectes, palesaven un interèsper conèixer amb més exactitud el funcionament d’unaAdministració concreta que, fins a un cert punt, podiaquedar un xic diluït en l’exposició de l’actuació públicaen un àmbit material en què concorren diferents admi-nistracions.

Al llarg d’aquests deu anys que he tingut l’honor dedirigir la Institució, hem procurat donar resposta aaquestes demandes, per bé que, en algun punt, això noha estat possible en la mesura que la transversalitat il’anàlisi particularitzada d’una Administració concretano són plenament conciliables.

Un element que dificulta la transversalitat és la plura-litat de matèries tractades, amb més o menys intensitat,en l’Informe.

Un indicador d’aquesta diversitat ens el donaria el fetde posar en relació la relació antecedent de seccions ocapítols amb els àmbits competencials de les comissi-ons permanents legislatives d’aquest Parlament.

Si fem aquest exercici, trobem que la Comissió d’Orga-nització i Administració de la Generalitat i GovernLocal tracta els temes exposats en el capítol 1 (Admi-nistració General). La Comissió de Justícia, Dret i Se-guretat Ciutadana, els abordats en el capítol 9 (Justícia).La Comissió d’Economia, Finances i Pressupost éscompetent en els assumptes tractats en el capítol 3(Tributària). Els afers que englobem en la Secció 5 (Con-sum), s’escauen dins de l’àmbit de la Comissió d’Indús-tria, Energia, Comerç i Turisme. La Secció 2 (Orde-nació del Territori) té correlació amb la Comissió dePolítica Territorial. La Secció 8 (Cultura) exposa matè-ries d’interès per a la Comissió de Política Cultural.Són més poc freqüents els casos d’interès per a la Co-missió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca que, amb tot,es poden trobar a la Secció d’Ordenació del territori ia la Secció de Consum. En canvi, la Comissió de Polí-


9

4.80.

4. INFORMACIÓ

tica Social trobaria qüestions coincidents en les secci-ons 4 (Sanitat), 6 (Treball i pensions) i 7 (Serveis soci-als).

Les seccions 10 (Infants), 11 (Dones) i 12 (Immigra-ció), pel seu caràcter transversal, podrien concitar l’in-terès de diverses comissions permanents i d’algunacomissió d’estudi.

Aquesta diversitat d’assumptes no fa fàcil trobar l’equi-libri entre transversalitat i especificitat i, alhora, dema-na un esforç suplementari als diputats membres de laComissió del Síndic de Greuges; però entenem que elDiari de Sessions és testimoni que es poden articularanàlisis prou aprofundides d’una realitat complexa.

Com hem dit en altres ocasions, la nostra pretensió,predominantment, no és altra que subministrar –ambmés o menys encert– a aquest Parlament unes informa-cions que l’ajudin a l’acompliment de la seva alta mis-sió institucional: l’exercici de la potestat legislativa,l’aprovació del pressupost i el control i impuls de l’ac-ció política i de govern.

Anton CañellasSíndic de Greuges de Catalunya

PUNTS A DESTACAR

1. ESTADÍSTICA

El nombre d’expedients iniciats l’any 2002 ha estat de4.542, 66 dels quals per pròpia iniciativa de la Institu-ció o d’ofici, i 4.476 expedients de queixa presentatsper persones físiques, jurídiques i col·lectius.

Atès que hem comptabilitzat dos grups de queixes ambel mateix objecte, l’un sobre temàtica de personal alservei de les administracions públiques i l’altre de qües-tions urbanístiques, que totalitzen 478 assumptes, po-dem dir que el nombre de queixes, descomptades lesrepetides, se situa en 4.066. L’any 2001, després deponderar com 1, també, cada un dels dos grups de quei-xes que en aquell exercici vam rebre amb la mateixareclamació, comptabilitzàrem 3.746 queixes; això im-plica un increment del 8,54%. Si la comparació l’esta-blim amb la mitjana de les queixes enregistrades elsdarrers quatre anys (1998 - 2001), que va ser de 3.821,podem parlar d’un increment percentual del 6,41%.

Ja hem dit altres vegades que és més fàcil constatar lesvariacions en l’entrada d’assumptes que deduir-ne va-loracions; en conseqüència, ens limitem a exposaraquesta dada.

El percentatge d’acceptació de les consideracions delSíndic quan ha demanat a les administracions que mo-difiquessin la seva actuació se situa, el 31 de desembrede 2002, en més del 74%. Les decisions que adoptaranles administracions en les resolucions pendents en quèencara esperem la seva resposta, que són un 11% deltotal, determinarà el grau de creixement d’aquest per-centatge d’acceptació. Aquesta dada mostra estabilitat,ja que la xifra ponderada d’acceptació l’any 2001 es vasituar el 31 de desembre d’aquell exercici en el 73%.

Els expedients tancats durant l’any han estat 4.403, delsquals 3.541 van ser iniciats el mateix 2002. Els assump-

tes en tràmit el 31 de desembre, 1.536, han augmentaten 303 en relació amb la mateixa data de l’any anteri-or, que van ser 1.233. Val a dir, però, que 234 expedi-ents en tràmit corresponien a un dels grups de queixesmúltiples, que s’ha resolt el mes de febrer de 2003. Sitenim present aquesta dada, parlarem d’un augmentdels assumptes pendents en 69 expedients, tot i quel’entrada d’afers s’ha incrementat, com ja hem explicat,en 320.

Una variable que afecta directament la nostra capacitatde resoldre els assumptes que es presenten és la col·la-boració de l’Administració. És per això que en l’annex6 de la tercera part d’aquest Informe fem un toc d’aten-ció en relació amb les dificultats amb què ens trobemper obtenir informació de determinades administraci-ons i en determinats casos.

2. MESURES ORGANITZATIVES I DE DIVULGACIÓ

2.1. El Servei d’Informació al Ciutadà

El total d’actuacions d’aquest servei de l’oficina delSíndic ha estat de 3.340; l’any 2001 en van ser 3.067.A l’annex 3 de la tercera part de l’Informe s’exposa uncomentari sobre la seva tasca, que inclou els desplaça-ments fora de la seu, que han estat set durant l’any. Lesciutats visitades per atendre els ciutadans d’una o méscomarques han estat, per ordre cronològic, Solsona,Blanes, les Borges Blanques, Montblanc, Reus, la Bis-bal d’Empordà i Tortosa.

2.2. El resum de l’Informe

Per setè any, s’ha editat una exposició abreujada del’Informe, en català, castellà i anglès, que ha ocupat 27pàgines.

2.3. La web

La pàgina web www.sindicgreugescat.org ha experi-mentat un increment d’ús com a mitjà de difusió de latasca institucional. Durant l’any hi hem inserit 38 no-tícies, l’Informe anual de 2001 i l’Informe extraordinarid’Aproximació a la situació de l’atenció primària de lasalut a Catalunya. El nombre de visites, que el 2001 vaser de 5.258, ha passat a 21.098. Davant 2.181 arxiusdescarregats l’any 2001, el 2002 n’han estat 16.887.Cal dir també que hem rebut per correu electrònic 285queixes, als promotors de les quals, pendent d’articu-lar-se la signatura electrònica, hem demanat una rati-ficació.

2.4. El butlletí informatiu

Amb la mateixa voluntat d’incrementar la presènciasocial de la Institució, el 2002 hem editat per primercop un butlletí informatiu, modest, però amb vocacióde periodicitat que hem anomenat Drets ciutadans. Elprimer número va sortir al maig i el segon a l’octubre.Esperem que el 2003 se’n consolidi l’edició, després


10

4.80.

4. INFORMACIÓ

d’aquesta prova pilot, amb una periodicitat bimestral.En l’annex 13 de la tercera part de l’Informe fem uncomentari sobre el seu continguts i difusió.

3. COL·LABORACIÓ AMB ALTRES OMBUDSMEN

L’any 2002 han estat molt freqüents les relacions ambinstitucions de garantia de drets, en l’àmbit català, es-tatal i internacional. Se’n fa una exposició succintatambé en la tercera part de l’Informe (annex 9), quedóna una visió general /10, 11 i 12), dedicats a l’Insti-tut Europeu de l’Ombudsman, la Federació Iberoame-ricana i el programa de cooperació amb els Balcans,respectivament.

En relació amb aquest darrer programa, amb més dequatre anys d’història i que es va consolidant any rereany, volem avançar aquí algunes idees.

Aquest any, l’acció del Programa ha arribat fins a Ma-cedònia, amb la qual cosa s’ha ampliat el conjunt depaïsos dels Balcans amb els quals col·laborem. Enaquest sentit, hem continuat apostant per la inclusió deprofessionals de diferents nacionalitats en les diversesactivitats organitzades, tot fomentant ponts de diàlegentre ells.

D’altra banda, destaquem la visita als Balcans (Sèrbia,Montenegro i Kosovo) de la delegació conjunta d’aquestaInstitució i de diputats de la Comissió parlamentària delSíndic de Greuges, que va acostar la realitat d’aquestspaïsos als parlamentaris i va evidenciar, davant les ins-titucions balcàniques, el compromís assumit per lesinstitucions catalanes en la reconstrucció institucionali social d’aquella àrea geogràfica.

4. CONSIDERACIONS SECTORIALMENT MÉS REMARCABLES

Tot seguit enunciem les consideracions que, en formade conclusions i agrupades en uns apartats que coinci-deixen amb les seccions de l’Informe, ens semblen méssignificatives entre les efectuades durant l’any 2002.

Cal recordar que aquestes consideracions, necessària-ment simplificades, s’han de posar en relació amb l’ar-gumentació que conté la segona part d’aquest llibre pertenir a la vista el raonament de què deriven, amb elsmatisos i les modulacions que incorpora.

4.1. Administració general

4.1.1. Procediment administratiu

Tot i que el dret de petició és un dret fonamental esta-blert per la nostra Constitució, és encara desconegut peruna bona part de la ciutadania i requereix més difusió.

El futur d’aquesta institució depèn, en bona mesura, del’activitat que hi dedicaran els poders públics. Si l’Ad-ministració compleix els tràmits i els terminis que lanova llei estableix i les obligacions que li imposa, esconsolidarà la convicció dels ciutadans de ser escoltatspels poders públics.

Davant l’incompliment d’actes administratius que ge-neren perjudicis a tercers, l’opció entre execució sub-sidiària i multa coercitiva s’ha de resoldre a favor de laprimera alternativa, per garantir una execució més rà-pida i assolir el fi perseguit per l’acte amb més celeritat.

Els efectes de les notificacions practicades per empresesprivades es regeixen per les normes del dret privat. Enconseqüència, els justificants dels intents de notificaciópracticats per aquestes empreses no tenen el grau defefaença que la llei reserva a l’operador del servei postaluniversal, i això pot plantejar problemes en la tramitaciódels expedients sancionadors en matèria de trànsit.

El reconeixement de la presumpció de veracitat de lesdenúncies dels agents de l’autoritat s’entén sens perju-dici del deure que tenen d’aportar tots els elements deprova que siguin possibles sobre el fet denunciat. Enaquest sentit, l’anomenada ratificació per part del’agent denunciant no hauria de ser una mera formali-tat, sinó que hauria d’informar sobre els elements de fetde les al·legacions presentades.

4.1.2. Funció pública

Continuen plantejant-se amb freqüència qüestions re-lacionades amb l’accés a la funció pública, caracterís-tiques de les convocatòries, la carrera administrativa iles condicions de treball.

També deixem constància de l’increment de queixespresentades per presumpte assetjament psicològic, tanten l’àmbit de l’Administració pública com en el sectorprivat.

En relació amb la carrera administrativa i els mèrits perparticipar en els concursos de provisió de llocs de tre-ball, tractem sobre el dret de consort, el seu règim i lanecessitat que sigui reconegut al col·lectiu de treballa-dors públics. Vam recollir l’opinió doctrinal favorablea estendre el dret de consort a les parelles en les qualsalmenys un dels components fos treballador públic, sibé en aquests moments ni la normativa aplicable ni lajurisprudència del Tribunal Constitucional ho facilita.

Igualment vam comunicar al Govern de Catalunya lapossibilitat que el dret de consort pogués ser invocat tam-bé pel funcionari públic respecte a la seva parella vincu-lada a l’Administració per contracte laboral, supòsit noacceptat en una convocatòria del Departament de Justícia.En relació amb l’accés a la funció pública, plantegemalgunes reflexions i consideracions sobre l’aplicació delperíode de prova als treballadors públics de les adminis-tracions locals amb contracte laboral. En aquest sentitrecomanem que allà on no es disposi de conveni col·lectiu,l’Administració convocant de les proves d’accés prevegia les bases uns criteris i garanties per al període de pro-va, que podrien inspirar-se en els vigents per a la resta detreballadors de l’Administració pública catalana.

4.1.3. Contractació administrativa i expropiació forçosa

La reserva de determinats contractes administratiusperquè els executin centres d’inserció laboral de dismi-nuïts i entitats sense ànim de lucre que tinguin com a


11

4.80.

4. INFORMACIÓ

finalitat la integració de persones amb risc d’exclusió,prevista a l’article 35 de la Llei 31/2002, de 30 de de-sembre, de mesures fiscals i administratives, que reculluna recomanació nostra, és una mesura positiva perpotenciar la inclusió de les clàusules socials en la con-tractació pública. Obligar les empreses adjudicatàriesdels contractes a complir, en la seva execució, les con-dicions socials que determinin les Administracions ésuna altra via per assolir aquest objectiu que les nostreslleis permeten. Animem, doncs, a les administracions apreveure-la en els plecs de condicions administrativescom, també a recomanació nostra, ha efectuat l’Ajun-tament de Barcelona.

La construcció d’instal·lacions en el domini públic por-tuari regulat a la Llei 5/1998, de 17 d’abril, de ports deCatalunya, està sotmesa a l’obtenció de les autoritzaci-ons de l’Administració portuària i de l’ens local, deconformitat amb el pla especial de desenvolupamentdel sistema portuari, de què tots els ports han de dispo-sar.

Els ens locals poden cedir, en precari, l’ús de béns pa-trimonials perquè es destinin a fins d’utilitat pública od’interès social, sempre en benefici d’interessos de ca-ràcter local. L’Administració cedent ha de controlarque, en l’exercici de l’activitat, el cessionari complei-xi aquests fins.

Quan l’Administració expropiant és una corporaciólocal, el retard en la designació del vocal tècnic que l’hade representar en el jurat d’expropiació de Catalunyapot provocar una demora excessiva i injustificada en latramitació de l’expedient expropiatori, el qual és resolten un termini molt superior al fixat per la norma i dónadret a l’expropiat a rebre interessos.

4.1.4. Responsabilitat patrimonial

L’Administració, quan té coneixement que s’ha produïtun dany al ciutadà, pot iniciar l’expedient de responsa-bilitat patrimonial. Malgrat aquesta habilitació, l’Admi-nistració en molt poques ocasions inicia d’ofici l’expe-dient, amb la qual cosa obliga l’afectat a reclamar, i entot cas de forma expressa, la indemnització del dany.

La possibilitat d’arribar a acords indemnitzatoris, degu-dament justificats, simplifica i agilita el procediment, laqual cosa afavoreix tant el ciutadà com l’Administra-ció. L’acabament convencional de l’expedient és, enca-ra, una opció poc emprada.

Per a la gestió directa dels serveis públics, les adminis-tracions públiques poden crear entitats de dret públicsotmeses al dret privat. Aquesta subjecció al dret privatno desvincula, però, l’Administració de les seves obli-gacions constitucionals i, d’acord amb l’article 106.2de la Constitució, la responsabilitat patrimonial n’ésuna.

És per això que entenem que tant les entitats de dretpúblic que, amb caràcter general, ajusten la seva acti-vitat al dret privat, com les societats mercantils ambcapital íntegrament públic estan subjectes al règim deresponsabilitat patrimonial desenvolupat per la Llei30/1992, de 26 de novembre.

4.1.5. Participació en els afers públics

Després de les consideracions que sobre la funció delsbutlletins municipals vam incloure en el darrer Informe,l’any 2002 hi ha hagut un increment de queixes presen-tades per grups municipals que reclamen que els mit-jans de comunicació de titularitat pública també reflec-teixin les seves opinions.

Hem reiterat, doncs, el nostre parer que tots els mitjansde comunicació de titularitat municipal, i no tan sols elsbutlletins, han de complir la seva funció d’informaciólocal i reflectir la pluralitat de les opcions polítiquesrepresentades als consistoris.

Igualment, hem tractat un cop més, amb motiu de quei-xes presentades, el dret d’accés tant dels càrrecs elec-tius com dels ciutadans a la informació municipal, ihem recordat a les administracions públiques el deurede facilitar l’accés a la informació que faci possiblel’exercici del dret constitucional de participació en elsafers públics. No obstant això, l’exercici d’aquest dretestà subjecte als requisits i límits previstos a la llei.També hem dit que si la informació demanada es tro-ba dispersa i el demandant la reclama recollida i orde-nada segons uns determinats criteris, entenem quel’obligació de facilitar-hi l’accés es manté; però que res-ta a criteri de l’Administració lliurar-la en el formatdemanat.

Destaquem la recent modificació de la Llei 8/1987,de 15 d’abril, municipal i de règim local, per la Llei21/2002, amb la introducció de mecanismes que refor-cen la participació dels grups polítics en els mitjans decomunicació i el dret d’accés a la informació munici-pal, en sentit coincident amb les nostres consideracionsanteriors sobre aquestes matèries

També hem posat de manifest la importància d’assegu-rar una participació suficient dels càrrecs d’elecció idels ciutadans en general en els afers públics, com acondició de millora de funcionament del sistema demo-cràtic i de prevenció i gestió de conflictes socials.

Finalment, fem una reflexió sobre la responsabilitatpenal dels càrrecs electius en l’exercici de les sevesfuncions. Entenem que els càrrecs públics i tècnics hande ser responsables dels seus actes de govern i gestió,atès que no és acceptable la impunitat en cas de con-ductes culposes o doloses. Però en una societat cadacop més complexa i en administracions amb organitza-cions poc potents, cal facilitar l’acció de govern i depresa de decisions per mitjà dels instruments de suportnecessaris, en el marc de la cooperació interadministra-tiva.

4.2. Ordenació del territori

4.2.1. Habitatge

L’elevat nivell de preus de l’habitatge i la insuficiènciade la protecció oficial per satisfer / atendre les sol-licituds de tots els que no poden accedir al mercat lliured’habitatges són les principals conclusions que derivende l’anàlisi de les queixes en aquesta matèria.


12

4.80.

4. INFORMACIÓ

Atès el marge de guanys de la major part dels operadorsque intervenen en la formació del preu de l’habitatge,sembla raonable concloure que la demanda, expressiód’una necessitat social bàsica, esdevé captiva de l’ofertai ha d’acceptar les condicions, sense marge per negoci-ar-les, que aquesta li proposa.

La participació del sistema financer, proveint els recur-sos econòmics per adquirir l’habitatge mitjançant prés-tecs, s’ha articulat, en un context general de baixadadels tipus d’interès, allargant els terminis de devoluciói ampliant el percentatge a finançar sobre el valor totalde la inversió. D’aquesta forma, una part significativadel seu volum de negoci, percentatge que varia d’enti-tat a entitat, depèn en certa mesura de l’evolució delspreus del sector de la construcció.

Les mesures que l’Administració té al seu abast perintervenir en els preus del mercat immobiliari són di-verses. L’increment del nombre d’habitatges protegits,de lloguer o de compra, mitjançant la reserva de sòlprevista per la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanis-me, augmentarà l’oferta d’habitatges a preus assequi-bles, sempre que aquestes reserves de sòl no s’integrinen el mercat per ajudar al finançament de les adminis-tracions.

Les segones transmissions d’aquests habitatges prote-gits han de tenir un major control per evitar vendesfraudulentes per preus superiors als màxims fixats perla normativa protectora de l’habitatge, per evitar quepassin al mercat lliure.

També s’ha de potenciar el lloguer com a fórmula alter-nativa a la compra, fent-lo atractiu als propietaris d’ha-bitatges desocupats mitjançant ajuts a la rehabilitació,beneficis fiscals i més protecció davant els incompli-ments dels arrendataris, als quals, d’altra banda, tambécal assegurar més estabilitat en el contracte i procurarque les rendes de lloguer siguin més atractives que elspreus de compra.

Finalment, s’ha de potenciar la rehabilitació pública ifomentar la privada per permetre l’entrada d’habitatgesen condicions d’habitabilitat al mercat.

En tot cas, el legislador ha de fer un esforç imaginatiuper crear mesures de foment de l’habitatge i interven-ció en el mercat immobiliari dins el marc de la Cons-titució per tal de fer efectiu el dret a gaudir d’un habi-tatge digne i adequat.

4.2.2. Urbanisme

L’urbanisme regula els assentaments humans sobre elterritori, d’una banda per dotar-los de qualitat i digni-tat i, de l’altra, per gestionar racionalment l’ús del sòlen tant que es tracta d’un bé escàs.

Els paràmetres de qualitat i dignitat evolucionend’acord amb les exigències i les necessitats dels ciuta-dans. La ciutat no pot ser considerada una entitat abs-tracta, en la mesura que és formada per persones que hiviuen i hi exerceixen les seves activitats.

Els qui un dia van promoure urbanitzacions il·legals nosón majorment els qui hi viuen avui. S’han de norma-tivitzar aquestes urbanitzacions i s’han de dotar de ser-

veis, però en aquest procés s’han de tenir en compte lescaracterístiques socials i econòmiques de la seva pobla-ció actual.

Hi ha nombroses urbanitzacions a Catalunya que ahores d’ara encara estan en procés d’urbanitzar. En sónresponsables els promotors que les van iniciar, els quihi van comprar parcel·les ignorant les seves obligacionsurbanístiques com a propietaris, els ajuntaments que lesvan tolerar, les companyies subministradores de serveisd’aigua i llum que hi van fer les instal·lacions i no haninvertit a renovar-les. Per aquest motiu, cal una estretacol·laboració de tots aquests agents per tal d’aconseguirque el cost d’urbanitzar no recaigui exclusivament enels propietaris.

En aquest procés regularitzador de la ciutat s’ha degenerar, reparar i protegir el paisatge. El paisatge coma escenari on es produeix la vida dels ciutadans. El pla-nejament ha d’adaptar-se a aquest nou concepte i do-nar-li relleu.

Finalment, s’ha d’evitar que la ciutat projectada en lesnormes urbanístiques esdevingui un miratge i no tolerarque els ciutadans ni l’Administració les incompleixin.

4.2.3. Medi ambient

L’aprovació i l’entrada en vigor de la Llei de protecciócontra la contaminació acústica dota de cobertura legalels règims sancionadors que contenen les ordenancesmunicipals dictades sobre aquesta matèria.

La llei remet la regulació del comportament dels ani-mals domèstics a les ordenances municipals; l’incom-pliment, però, difícilment pot ser sancionat tenint encompte que la cobertura legal és fixada en termes desuperació de límits d’emissió mesurats en decibels,que, probablement, no és el més adequat en el cas d’és-sers vius. Aquest problema hauria de ser tractat en elmarc de la Llei reguladora de la protecció dels animals.

Les sol·licituds d’informació sobre el resultat de lesproves analítiques d’aigua potable dels municipis hande ser ateses en un termini màxim de dos mesos. Mal-grat que entenem que tan competent per atendre-les ésl’ajuntament com el Departament de Sanitat i Segure-tat Social, aquest darrer encara ha manifestat durantl’any 2002 la inviabilitat actual de disposar dels resul-tats dels autocontrols a causa del gran volum de dades.

L’exercici d’activitats recreatives resta subjecte al règimde la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció in-tegral de l’Administració ambiental, i al règim de laLlei 10/1990, de 15 de juny, sobre policia de l’especta-cle, les activitats recreatives i els establiments públics.Amb motiu d’aquesta darrera llei, la delegació territo-rial del Govern de la Generalitat, en determinats casos,formula condicionaments específics per a l’exercici del’activitat que s’han d’incloure obligatòriament a la lli-cència.

A hores d’ara totes les activitats incloses en els annexosde la Llei 3/1998 i totes les que, no estant-hi incloses, si-guin susceptibles de generar sorolls i vibracions han depresentar un estudi d’impacte acústic juntament amb lasol·licitud de llicència o règim d’intervenció aplicable.


13

4.80.

4. INFORMACIÓ

Els establiments on es pretén exercir una activitat recre-ativa, complementària i amb caràcter permanent de laprincipal autoritzada, han d’obtenir la llicència muni-cipal específica.

Per autoritzar activitats recreatives exercides amb ca-ràcter extraordinari, se n’ha de verificar aquest caràc-ter esporàdic. Si l’activitat o l’espectacle es manté ambvocació de continuïtat durant determinats dies de lasetmana al llarg de gairebé tota una temporada, com potser l’estival, podem afirmar que no es tracta de capexcepcionalitat.

Els alcaldes i els delegats territorials del Govern podenprocedir al tancament de les activitats recreatives sen-se llicència, amb independència de l’obertura del pro-cediment sancionador corresponent. Els hi faculta l’ar-ticle 19.5 de la Llei 10/1990.

A criteri nostre i seguint la jurisprudència del TribunalSuprem en relació amb les activitats exercides sensel’autorització o llicència que preveu la Llei 3/1998,l’Administració, local o autonòmica també en pot orde-nar la clausura, amb audiència prèvia de l’interessat,sense necessitat d’adoptar-la en el curs de la incoaciód’un procediment sancionador. Es tracta d’una mesu-ra que no integra una sanció, sinó que és la conseqüèn-cia que deriva de la manca de control previ necessariper comprovar que l’activitat no lesiona els interessosque l’ordenament jurídic protegeix en aquesta matèria.

L’exigència derivada del dret comunitari consistent aintentar corregir la manca d’aigua en el lloc on es pro-dueix no sembla respectada quan entre les diverses al-ternatives possibles per pal·liar el dèficit de recursoshídrics s’opta prioritàriament pel transvasament, quehauria de ser la mesura a adoptar davant del fracàs o lainsuficiència d’altres possibles solucions.

Les consideracions que vam formular al projecte dedecret regulador de la implantació d’energia eòlica i almapa eòlic han estat en gran part recollides en el decretaprovat. Tanmateix, el procés d’integració i simplifica-ció dels diversos tràmits a seguir per autoritzar un parceòlic en un procediment comú –cosa que sens dubte ésnecessària– ha de respectar els àmbits competencials deles administracions que hi intervenen. En aquest sentit,entenem que cal garantir la participació de l’Adminis-tració local en la concessió de la llicència ambiental.

Les construccions en zones considerades de perill alt al’efecte de risc d’inundacions han reclamat la nostraintervenció i hem recordat a les administracions com-petents les exigències de la normativa vigent.

L’obertura de centres d’esplai o casals de vacances hau-ria de requerir un règim d’intervenció administrativa queassegurés la prevenció i reducció en origen de l’emissióde sorolls i vibracions, especialment quan l’activitats’instal·la en edificis d’ús residencial, i la comprovacióque es compleixen les mesures dictades pels òrgans com-petents en matèria de prevenció d’incendis. Per aquestmotiu, cal aclarir normativament quines són les condici-ons tècniques que han de tenir aquests centres i inclourel’activitat en algun dels annexos de la Llei 3/1998.

L’aprovació del Reial Decret 259/2002, de 8 de març,pel qual s’actualitzen les mesures de seguretat en la

utilització de les motos nàutiques, dóna resposta a granpart de les mancances detectades a l’Informe de 1998.

4.3. Tributari

La revisió dels actes dictats en via de gestió tributàriai concretament l’aplicació de l’article 14 de la Llei39/1998, de 28 de desembre reguladora de les hisendeslocals, després de la seva modificació per la llei 50/1998,ha continuat suscitant interpretacions diferents entre lesadministracions locals en relació amb el caràcter pre-ceptiu o potestatiu del recurs de reposició. L’any 2002vam constatar que respecte a un mateix tipus d’actes degestió tributària el recurs de reposició era consideratpotestatiu per algunes administracions. Definitivamentsembla que no ofereix dubtes el caràcter preceptiud’aquest recurs.

Les modificacions legislatives operades a partir de lasentència del Tribunal Constitucional de 1995, que vadeclarar inconstitucionals diferents preceptes de la Lleide taxes i preus públics, han tendit a fer més residual lafigura dels preus públics i potenciar la de les taxes. Totamb tot, ha de ser preu públic la contraprestació econò-mica per a la prestació de determinats serveis en elsquals no concorren els supòsits legalment previstos, deser indispensables o imprescindibles per a la vida pri-vada i social dels ciutadans i en què existeix una ofer-ta alternativa del sector privat. A vegades les adminis-tracions apliquen, incorrectament, la figura de la taxa,quan en realitat aquella prestació de servei, en el seucas genera una preu públic o un preu tarifat.

L’aplicació de la Llei 1/1998, de 26 de febrer, de dretsi garanties del contribuents, està poc arrelada en lesadministracions.

Tot i que cal reconèixer que abundants aspectes regu-lats en la citada llei ja s’havien previst en normativessectorials anteriors, el cert és que l’Administració tribu-tària, tant la local com l’autonòmica, no sempre la téprou present quan dicta els seus acord o resolucions.Ho hem constatat de manera especial en el dret queassisteix els contribuents a disposar d’una informaciósuficient sobre les seves obligacions i els seus drets fis-cals.

La tramitació dels procediments executius es continuaefectuant en ocasions amb poca cura a l’hora de dictarles ordres d’embargament de béns, tenint en compte lapotestat coercitiva que l’Administració pot exercir so-bre el patrimoni dels contribuents. Afortunadament, calreconèixer que les administracions i en especial les lo-cals rectifiquen les seves resolucions quan constatenque efectivament s’havia exercit una coacció adminis-trativa indeguda sobre el patrimoni de l’administrat.

4.4. Sanitat

Cal universalitzar definitivament l’assistència sanitàriaa tots els residents a Catalunya, de manera que els ciu-tadans nacionals, encara que disposin de recursos eco-nòmics i no estiguin obligats a cotitzar a la Seguretatsocial, que ja no finança l’atenció sanitària, tinguin


14

4.80.

4. INFORMACIÓ

reconegut el dret a l’assistència sanitària pública i gra-tuïta.

S’ha acabat la reforma de l’atenció primària de la salut,però s’ha de trobar la manera que, com més aviat mi-llor, tota la població sigui atesa pel nou sistema. Enaquest sentit cal que tots els seus agents, principalmentels metges, treballin segons les normes del model refor-mat a fi de formar un vertader equip assistencial coor-dinat.

S’ha de fer un esforç per incrementar determinadesprestacions sanitàries a Catalunya, sense oblidar i se-guir corregint la desassistència que causen les llistesd’espera, especialment les denunciades enguany perproves diagnòstiques i consultes en l’atenció primàriai especialitzada.

Les diferents fórmules previstes legalment per a la ges-tió dels serveis sanitaris han de comportar sempre lasubmissió al principi de legalitat de tota l’actuació ad-ministrativa i el control zelós de la gestió orgànica ifuncional dels diferents proveïdors de la sanitat públi-ca catalana. En aquest sentit, com hem assenyalat en elrecent informe relatiu a la situació de l’atenció primà-ria de la salut a Catalunya, sigui qui sigui qui gestioniun centre, cal que la programació dels objectius de sa-lut i el control del seu compliment estiguin en manspúbliques.

S’han de positivar, amb una llei, els drets dels ciutadansinclosos en la carta de drets i deures dels ciutadans enrelació amb la salut i l’atenció sanitària, i esperem queaixò serà aviat una realitat, a fi de garantir que puguinser invocats pels ciutadans i que vinculin tots els poderspúblics.

4.5. Consum

El ciutadà, com a consumidor, sovint té la percepcióque en les seves relacions amb les empreses prestado-res de serveis es troben en una posició d’inferioritat,perquè no estan prou definits els seus drets davant elprestatari i perquè no disposa d’instruments eficaçosper defensar-los quan són vulnerats.

Hem volgut destacar que l’aparició de nous serveis almercat, sense una regulació específica que defineixi lespautes que han de regir la relació entre el prestador il’usuari i els drets i deures de cadascú, fa més difícilque el ciutadà pugui reclamar amb èxit quan està endesacord amb la prestació, i això afavoreix que es pro-dueixin irregularitats.

Per evitar aquesta sensació de desprotecció, cal tambéarticular mecanismes que permetin resoldre amb rapi-desa els conflictes que la prestació del servei pot gene-rar i, al mateix temps, descarregar els tribunals de recla-macions sovint de poca entitat.

I és l’Administració, en exercici de les funcions que téatribuïdes en la defensa dels drets dels consumidors,qui ha de promoure la regulació d’aquests sectors d’ac-tivitat i l’establiment de mecanismes de resolució deconflictes i vetllar pel seu compliment i eficàcia.

La crisi del sector de l’ensenyament d’idiomes i lesdificultats dels afectats per defensar els seus interessos

és, malauradament, un exemple prou clarificador delsproblemes que cal afrontar quan prèviament no s’hadefinit aquest marc regulador.

4.6. Treball i pensions

4.6.1. Treball

Tot i els drets laborals bàsics reconeguts legalment alstreballadors, la manca de regulació de determinats as-pectes sobre l’assetjament moral en el treball segueixcausant perjudicis greus i irreversibles a alguns treba-lladors, amb les despeses consegüents per baixes enprestacions de seguretat social.

Les reformes que s’han anat succeint per millorarl’ocupatibilitat han tingut efectes desiguals i no hanimpedit l’atur persistent de determinats col·lectius, es-pecialment de treballadors amb discapacitats. En aquestsentit, cal seguir ajudant les empreses a contractar tre-balladors amb dificultats de trobar feina com es fa ambla Llei 27/2002, de 20 de desembre, sobre mesures le-gislatives per regular les empreses d’inserció laboral ila inclusió de clàusules socials en la contractació públi-ca comentades en l’epígraf de contractació administra-tiva. S’ha de donar suport també a les empreses que notinguin sinistralitat i adoptin les mesures de prevencióque disposa la llei.

En relació amb la sinistralitat i els drets dels treballa-dors constatem que la Inspecció de Treball no va sobra-da de recursos humans i materials per desenvolupar laseva tasca, que determinades característiques del mer-cat de treball vigent li fan més difícil. Volem remarcarque l’organització en el mercat dels processos de pro-ducció i distribució de béns i serveis en fases realitza-des per empreses amb personalitats jurídiques diferentsdilueix la responsabilitat de qui obté el benefici mésgran per l’incompliment de la legislació laboral en al-guna d’aquestes fases.

4.6.2. Pensions

Cal seguir considerant la conveniència de reforçar laconciliació de la vida familiar i laboral per donar pro-tagonisme i protecció a tothom que treballa a casa.

El Govern de l’Estat segueix, encara que lentament,homogeneïtzant l’acció protectora dels règims especi-als amb el règim general del sistema de la seguretatsocial, com són les reformes operades amb la Llei53/2002, de 30 de desembre, de mesures fiscals, admi-nistratives i de l’ordre social, sobre increments de lespensions per incapacitat permanent, en grau de total pera la professió habitual de les persones majors de cin-quanta-cinc anys de determinats règims especials.Aquesta mesura està en la línia de les recomanacionsque el Defensor del Poble, a petició nostra, ha adreçatal Govern.

Per la insuficiència que els és comuna, cal seguir millo-rant econòmicament les prestacions de les pensions nocontributives, les de l’extingida assegurança de vellesai invalidesa (SOVI), les de les pensions mínimes delsistema de seguretat social i les indemnitzacions per


15

4.80.

4. INFORMACIÓ

contingències professionals de l’article 150 de la Lleigeneral de la seguretat social, previstes per a les lesionspermanents no invalidants.

El sistema flexible de jubilació establert per la Llei35/2002, de 12 de juliol, i desplegat pel Reial decret1132/2002, de 31 d’octubre, representa un progrés enla mesura que preveu la jubilació anticipada, la prolon-gació del treball i la jubilació parcial, amb avantatgesper als treballadors i les empreses i coadjuva a assegu-rar també la viabilitat dels sistemes de pensions.

S’ha d’agilitar la resolució dels expedients sobre lesindemnitzacions de les persones que van patir privacióde llibertat i acceptar qualsevol prova admissible endret per acreditar-la a fi de fer efectives les mesures dereparació. És molt important motivar de forma entene-dora les causes de denegació quan n’hi hagi, perquè noes pugui interpretar com a malfiança respecte als sol-licitants.

4.7. Serveis socials

Destaquem, un any més, que les queixes rebudes enaquest àmbit de l’actuació administrativa evidencienque, malgrat els avenços, persisteixen bona part delsproblemes i mancances en l’atenció als tres grans col-lectius en què agrupem, a efectes expositius, l’atenciósocial: gent gran; discapacitats físics i psíquics, i perso-nes en situació de pobresa.

En l’atenció a la gent gran –a la qual dediquem el Lli-bre segon d’aquest Informe i les línies de debat delqual, introductòries d’una reflexió més àmplia, encarapendent, donem per reproduïdes– destaquem les difi-cultats per accedir a places residencials, amb un tempsd’espera encara massa llarg, que vulnera el dret d’aques-tes persones a rebre una assistència adequada a les se-ves necessitats.

Quan l’Administració social denega l’accés a un ajut al’acolliment residencial, el ciutadà té dret a conèixer elsmotius en què s’empara aquesta denegació. I si el fona-ment és la capacitat econòmica, cal indicar-li no tansols la norma que empara la denegació per aquest mo-tiu, sinó també els elements que s’han tingut en compteper determinar aquesta capacitat i com ha estat calcu-lada. Des d’aquesta perspectiva, hem recordat al Depar-tament de Benestar i Família que el deure legal demotivar les resolucions administratives comporta, enaquests casos, l’obligació de facilitar aquestes dades alciutadà.

En l’àmbit de l’atenció a les persones amb discapacitat,remarquem que el dret a un servei de transport assistit,a més d’una condició indispensable per a la mobilitatde persones que no poden fer ús del transport públiccol·lectiu, és a vegades l’única garantia que tenen aques-tes persones per accedir a determinats serveis que impli-quen desplaçament diari. Malauradament, les mancan-ces en la prestació d’aquest servei fan que aquest accésa altres serveis sigui sovint molt difícil o, a vegades,fins i tot impossible.

Superar aquesta situació deficitària requereix un esforçsignificatiu d’aportació de recursos, que no sembla que

sigui viable demanar només a les administracions lo-cals amb competències en aquesta matèria.

Com en altres àmbits de la relació entre persones, elsserveis socials que impliquen una convivència perllon-gada (centres de dia o ocupacionals, residències o pisostutelats) poden generar conflictes de relació interper-sonal que sovint dificulten una correcta prestació delservei i que gairebé mai es resolen només amb l’apli-cació de mesures sancionadores. A parer nostre, aques-tes situacions demanen una intervenció mediadora del’Administració social, en exercici de la funció de tuteladels drets de l’usuari, adreçada a restituir el nivell deconvivència necessària per al bon funcionament delservei.

4.8. Cultura

4.8.1. Universitat

La Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’univer-sitats, assenyala el dret de tots els espanyols a l’accésa la universitat en els termes jurídicament establerts, perla qual cosa cal fer un esforç per flexibilitzar les con-dicions per accedir-hi, tot respectant els principis d’igu-altat, mèrit i capacitat. En aquest sentit els estudiantsque volen cursar segons estudis universitaris i que ha-vien accedit als primers una vegada superades les pro-ves per a majors de 25 anys estan subjectes a uns plan-tejaments d’accés molt restrictius.

La superació de les proves d’accés només faculta perefectuar la matrícula com a alumne en el centre esco-llit, però no equival a la possessió de cap altra titulacióacadèmica i, en conseqüència, no permet l’accés a capaltre estudi. Aquesta situació ha de modificar-se demanera que els estudiants no hagin d’haver de partici-par novament en un procés d’accés, si es requereix elmateix contingut de proves o un de similar.

Així mateix, cal una política de beques equitativa i àgil,tot millorant-ne la gestió, que permeti als alumnes ac-cedir als estudis desitjats en funció de les seves capaci-tats sense que els condicionants econòmics els ho im-pedeixin. En aquest camp, cal recordar que la nova Lleid’universitats preveu que tant les comunitats autòno-mes amb competències en l’àmbit universitari com lesmateixes universitats poden establir una política debeques i ajuts que complementi la que presta l’Estat.

Per altra banda, tal com han assenyalat tots els síndicsuniversitaris de Catalunya, plantegem la conveniènciad’equiparar les convalidacions amb les adaptacions delstítols universitaris. L’adaptació manté la qualificacióobtinguda per l’estudiant en el centre d’origen, mentreque la convalidació redueix la valoració de l’expedientacadèmic a la de l’aprovat. Aquest sistema comportasituacions injustes que en el context de la creixent mo-bilitat interuniversitària dels estudiants justifiquen unarevisió urgent de la normativa estatal que la regula.

4.8.2. Normalització lingüística

Fa cinc anys es va publicar la Llei de política lingüís-tica amb l’objectiu d’aconseguir que tothom conegui


16

4.80.

4. INFORMACIÓ

les dues llengües oficials a Catalunya, català i castellà,i que el català tingui una presència adequada en tots elsàmbits de la relació social.

En l’àmbit de les administracions públiques l’esmenta-da llei reconeix el dret dels ciutadans a relacionar-s’hien la llengua que ells triïn, però el cert és que en oca-sions els drets dels ciutadans es veuen vulnerats per lesadministracions, que els obliguen a adreçar-s’hi expres-sament en la seva llengua d’ús intern. Cal, doncs, queles administracions siguin especialment sensibles al’hora d’evitar que es produeixin aquestes situacions,que pràcticament neguen als ciutadans el dret d’opció.

Destaquem la introducció de l’ús de les tècniques tele-màtiques en les relacions entre els ciutadans i les admi-nistracions, però també que s’han rebut queixes per lautilització d’una sola de les llengües oficials en l’ofer-ta de serveis emprant aquestes tècniques. En aquestsentit, les aplicacions informàtiques de processos a uti-litzar en el conjunt de l’Estat ha de preveure la realitatplurilingüística d’aquest i evitar que una innovaciópositiva per millorar l’agilitat impliqui vulnerar elsdrets lingüístics.

En l’àmbit socioeconòmic la Llei de política lingüísti-ca estableix una sèrie d’obligacions per a les empresesi per als prestadors de serveis que, com a mínim, hand’estar en condicions d’atendre els consumidors i con-sumidores en qualsevol de les llengües oficials. Si bé lanorma no ha establert sancions per a ciutadans i ciuta-danes, sí que preveu un règim sancionador per l’incom-pliment d’alguns dels seus preceptes imputable a lesempreses. Atès que s’ha superat el termini d’adaptacióempresarial previst, l’Administració que té atorgadaaquesta potestat ha d’aplicar el règim previst.

4.8.3. Altres aspectes culturals

Continuen presentant-se queixes que demostren la ne-cessitat de reordenar el sector audiovisual, però tambéposen de manifest que, si bé la col·laboració és un prin-cipi que ha de regir les relacions entre les administra-cions públiques, aquesta és imprescindible per soluci-onar les qüestions tècniques plantejades.

4.9. Justícia

4.9.1. Seguretat ciutadana

Hem rebut principalment dos tipus de queixes: les unesreferents a la inseguretat ciutadana i altres de causadesper l’actuació desproporcionada en accions concretesde les forces de seguretat.

Respecte a les primeres, considerem que qualsevol solu-ció a aquest problema exigeix un increment de les mesu-res de prevenció al carrer –més vigilància i més policia–i una reforma legal i judicial que proveeixi els recursosnecessaris per garantir una justícia ràpida i eficaç.

La resposta de l’aparell policial i judicial no és sufici-ent per garantir la seguretat ciutadana. És prioritaridinamitzar una política de prevenció i cohesió social,mitjançant l’ensenyament, els serveis socials i el treball.

Cal coordinar les diverses forces de seguretat que tre-ballen a Catalunya: el Cos Nacional de Policia, la Guàr-dia Civil, les policies locals i els Mossos d’Esquadra.En aquest sentit, considerem que en la lluita de la po-licia contra la inseguretat cada cos ha d’exercir el seupaper i comptar amb els efectius necessaris. Quan cal-gui s’hauran de millorar les condicions de treball delcos.

La previsió del desplegament dels Mossos d’Esquadra,com assenyalem des de fa alguns anys, no ha d’impe-dir que el Ministeri de l’Interior o els ajuntaments pro-curin que les plantilles de les policies que comandensiguin suficients i es dotin de forma efectiva.

D’altra banda, també cal coordinació pel que fa al man-teniment de la seguretat ciutadana en àmbits determi-nats on, amb motiu d’aprofitar amb intensitat reforça-da el domini públic, els gestors exerceixen funcions depolicia especial. És el cas del port de Barcelona, ja que,el fet d’estar dins d’un espai de domini públic portua-ri que té un cos especialitzat de zeladors guardamolls ol’existència d’empreses que poden donar serveis deseguretat i vigilància privada no pot significar en capcas un debilitament de l’encàrrec de mantenir la segu-retat pública que la llei atribueix a les forces i cossos deseguretat, sens perjudici de les funcions d’auxili ocol·laboració que aquells han de prestar a aquests dar-rers.

La nova redacció de l’article 796 de la Llei d’enjudici-ament criminal, que encarrega als cossos de seguretatla notificació, en tot cas, de les resolucions judicials potimplicar que es consolidi un ús poc eficient d’aquestsefectius humans especialitzats en la seguretat. En l’In-forme de 2001 ja vam assenyalar per què ens sembla-va inadequada la utilització dels Mossos d’Esquadraper practicar les notificacions i les citacions judicials.

4.9.2. Administració de justícia

La similitud de les queixes rebudes en relació ambl’Administració de justícia un any i un altre permetconfirmar que, tot i que n’hi ha, les millores no es pro-dueixen amb la velocitat que caldria.

La lentitud, tant si és derivada dels jutjats com d’insti-tucions relacionades, com és ara el cas de la Comissiód’Assistència Jurídica Gratuïta, és el motiu de queixaprincipal dels ciutadans en aquest àmbit.

Es fa palesa la necessitat de dotar l’Administració dejustícia de més recursos personals i materials.

Continuem considerant que els ciutadans reben pocainformació sobre la tramitació dels procediments judi-cials que els afecten.

Així mateix, considerem que no n’hi ha prou de formarjutges: cal disposar dels jutjats oportuns –assolir l’ob-jectiu de l’actualització del mapa judicial i una ampli-ació progressiva de la planta– i del personal necessari.

Tot amb tot, hi ha hagut millores: reformes legislatives,com ara la Llei de mediació familiar, la Llei d’enjudi-ciament civil o la Llei de judicis ràpids; el Pacte d’Es-tat per a la reforma de la justícia, que preveu diversesmesures per a una millora en el disseny judicial; una


17

4.80.

4. INFORMACIÓ

millora en la ràtio de jutges i magistrats en relació ambel nombre d’habitants; a Catalunya s’han proveït totesles places de jutges i magistrats disponibles, etc. Peròmalgrat tot això, considerem que cal insistir que, priori-tàriament, cal donar les partides pressupostàries necessà-ries a aquest pilar de l’Estat de dret que és l’Administra-ció de justícia perquè aquestes millores esdevinguinuna realitat.

Hem formulat una sèrie de suggeriments respecte a al-guns problemes concrets:

– Dins de l’àmbit de la jurisdicció contenciosa persis-teixen les demores derivades de la disfunció entre elnombre d’assumptes i el recursos per gestionar-los. Enel cas dels assumptes més significatius o rellevants quesón fruit de l’aplicació de la normativa en vigor enmatèria d’estrangeria, vam proposar al president delTribunal Superior de Justícia de Catalunya que consi-derés de plantejar a la Sala de Govern l’adopció d’unacord que permeti avançar en aquests assumptes.Aquest ha decidit proposar al Consell General del Po-der Judicial un seguit de normes que permetin situar enun temps raonable la resolució de tots els assumptessotmesos a la sala contenciosa.

– Atès el conveni subscrit el juliol del 2001 amb elConsell General del Poder Judicial, s’ha articulat unprocediment per traslladar a aquest òrgan constitucio-nal les consideracions efectuades en el nostre Informeanual en relació amb la justícia. L’any 2002 s’ha cele-brat la primera reunió amb els vocals territorials per aCatalunya del Consell. Un dels reptes del Consell éstenir coneixement de totes les reclamacions que esplantegen en l’àmbit de la justícia, motiu pel qual lanostra Institució hi aportarà les dades de què disposi.

– En relació amb l’Informe de l’any 2001, en què ensfèiem ressò de la conveniència que la justícia facilitésals periodistes que informen sobre els tribunals lesclaus interpretatives necessàries per entendre el mónjudicial, el Tribunal Superior de Justícia, ja aquell any,va considerar oportú posar en funcionament diversesmesures, particularment un gabinet de premsa, peracostar la justícia al ciutadà amb una decidida i claracol·laboració amb els mitjans de comunicació.

– Novament hem comprovat les deficiències que pre-senten alguns edificis judicials on s’imparteix la justí-cia i que afecten la correcta prestació del servei públic.

4.9.3. Serveis penitenciaris

Hem tornat a visitar l’any 2002 la Unitat HospitalàriaPenitenciària de Terrassa, el centre penitenciari de Jo-ves de Barcelona i el centre penitenciari Brians. D’al-tra banda, s’ha fet un seguiment de les visites efectua-des l’any 2001.

Malgrat que en aquest Informe no detallem el resultatde cada visita, atès que preparem un d’extraordinarisobre aquests centres, hem volgut destacar un proble-ma detectat en tots els establiments penitenciaris queens preocupa especialment: la massificació.

A les presons catalanes hi ha gairebé 7.000 interns, unaxifra rècord, la més alta des del temps de la guerra civil.

El considerable augment de la població reclusa no respona un increment de la població catalana ni de la delinqüèn-cia o de la inseguretat ciutadana, com tampoc al fet quehi hagi un nombre més elevat de presos estrangers.

Aquest creixement respon, d’una banda, a l’endurimentgeneralitzat de les penes que ha comportat el Codi pe-nal de 1995 i, de l’altra, al fet que les penes no privati-ves de llibertat que preveu el mateix Codi, així comalguns mecanismes de reducció del temps de presó quetambé preveu (com la llibertat condicional a les duesterceres parts de la condemna o l’indult particular)s’apliquen tímidament.

Les conseqüències que en resulten són el deterioramentde la convivència i l’empitjorament de les condicions devida dels presos, la qual cosa comporta una repercus-sió negativa tant en la seguretat dels centres com en lescondicions de vida i la limitació de les possibilitats dereinserció social

Per enfrontar-se a aquestes dificultats cal actualitzar eldiagnòstic de places penitenciàries tot aplicant la legis-lació vigent pel que fa a condicions materials i separa-ció entre interns preventius i penats, valorar la necessi-tat de construir noves presons a part de les que han desubstituir les que es tancaran a Barcelona, fer una po-lítica de prevenció i intensificar la política d’aplicarmesures alternatives a la presó.

D’altra banda, la reforma anunciada per combatre ladelinqüència ha de comportar necessàriament un millorfinançament. Les polítiques han de ser globals, puniti-ves i de reinserció, però les penes han d’estar orienta-des a la reinserció. Tots volem més seguretat, però dinsd’una societat plural on la repressió penal sigui l’últi-ma solució, on les penes privatives de llibertat siguinproporcionades a la gravetat de les conductes, on hihagi penes alternatives a la presó, on no es castigui duesvegades per un mateix fet, on els serveis socials facili-tin la reeducació dels delinqüents, on els estrangers tin-guin oportunitats d’integració, on els tribunals apliquinla llei amb eficàcia.

Finalment, pel que fa a la comunicació dels interns delscentres amb el jutjat de vigilància penitenciària, hemrecomanat que a tots els centres penitenciaris es vetlliperquè s’apliqui el procediment més adequat per talque les demandes dels interns per entrevistar-se amb elsjutges de vigilància penitenciària es comuniquin imme-diatament, recomanació que ha estat acceptada pelDepartament de Justícia i Interior.

4.10. Infants

Tal com s’ha anat fent els darrers anys, hem valorat lessituacions que afecten la infància des d’una perspecti-va de la condició d’infant per sobre de qualsevol altra:el seu lloc en la societat que l’envolta, el seu entornfami

BOPC 409 T - sindic.cat · La notificació i la manca de concreció de l’il·lícit...

Documents

Transcript of BOPC 409 T - sindic.cat · La notificació i la manca de concreció de l’il·lícit...