Brolla 1 (2003)

16
1 BUTLLETÍ DEL JARDÍ BOTÀNIC DE BARCELONA Nº 1 ABRIL 2003 Exemplar gratuït Etnobotànica 10 anys de l’Associació d’Amics del Jardí Botànic Gladiolus tristis

description

Brolla is the successor to the old newsletter, Butlletí informatiu, produced by the Association of Friends of the Botanic Garden. The first issue (number 0) was published in January 2003. Brolla, which means both "spring" and "undergrowth" in Catalan. The 16-page publication is the fruit of work put in by both the Garden staff and members of the Association of Friends. The sections highlight different aspects -promotional, scientific and educational- as well as news items and reports on the Garden's relations with other public and private institutions and actions and activities. Brolla is also used as a tool to enable the Association of Friends to communicate with its members. A particularly interesting section in the publication is Aprendemos botánica (Let's Learn Botany), which focuses on a particular plant family based on a species found in the Garden collections. Brolla is also illustrated by artistic work by volunteers from the Association of Friends.

Transcript of Brolla 1 (2003)

Page 1: Brolla 1 (2003)

1

BUTLLETÍ DEL

JARDÍ BOTÀNIC

DE BARCELONA

Nº 1

ABRIL 2003

Exemplar gratuït

Etnobotànica

10 anys de l’Associació d’Amics del Jardí Botànic

Gladiolus tristis

Page 2: Brolla 1 (2003)

EDITORIAL

Sovint pensem en projectes que volem que fun-

cionin perquè la teoria i el sentit comú ens con-

dueixen a pensar que així serà. Però ens obli-

dem de la vessant més humana dels nostres

pensaments i de les nostres inquietuds. Hi ha

aspectes que no s’han de concebre únicament

amb el cap, sinó que hem de deixar que sigui el

cor qui ho rebi amb intensitat.

La botànica, i tot el món que envolta el coneixe-

ment de les plantes, es pot viure de moltes mane-

res dins un Jardí Botànic. L’home ha descobert al

llarg de la història que les plantes tenen moltes

virtuds. Aquesta acumulació de coneixements

ens han permés utilitzar-les per alimentar-nos,

per guarir-nos de malalties, per construir vai-

xells, portes, instruments, per fer cistells, es-

combres, i fins i tot, per hidratar-nos la pell.

El jardí, en aquest sentit, aposta per la nova crea-

ció d’una àrea dedicada a explicar les utilitats de

les plantes per l’home, l’àrea etnobotànica, amb

el propòsit de fer arribar tota aquesta saviesa

popular als nostres visitants.

Núria Membrives

Directora del Jardí Botànic de Barcelona

SUMARI

JARDÍ BOTÀNIC

3 Etnobotànica

5 Les Illes Canàries

7 La nova seu de

l’Institut Botànic

8 Audioguia al Jardí

Botànic de Barcelona

9 Nou hivernacle

als vivers del Jardí

10 Notícies del Jardí

ASSOCIACIÓ D’AMICS

DEL JARDÍ BOTÀNIC

12 Actes especials del

Desè Aniversari

de l’Associació

13 Breus de l’Associació

15 Racó del soci

Nº 1 BROLLAEQUIP DE REDACCIÓDireccióNúria Membrives

Coordinació tècnicaAmadeu Camps

RedaccióNúria Membrives, Carlos Azofra,M. Teresa Vila, Gemma Urrea,Jaume Pàmies, Samuel Pyke,Amadeu Camps.

DISSENY GRÀFIC

Ramon Martínez

IMPREMTA

Quality Impres

Dipòsit Legal: B-7696-2003-03-10

500 exemplars gratuïts

Jardí Botànic de Barcelona

C/ Dr. Font i Quer, s/n

Parc de Montjuïc

08038 Barcelona

Tel. 93 426 49 35

Fax. 93 424 50 53

E-mail: [email protected]

Web: www.jardibotanic.bcn.es

Associació d’Amics

del Jardí Botànic

E-mail: [email protected]

Page 3: Brolla 1 (2003)

3

En el sentit més ampli de la paraula,l’etnobotànica estudia la manera enquè l’home utilitza les plantes.

Al llarg de la història les diferentscultures han vist que les plantes ofe-rien diversos usos. Les plantes sónmolt importants per a l’home com afont d’aliment o farratge i també coma remei medicinal. Però la depen-dència de l’home cap al món vegetalés molt més àmplia. L’home necessi-ta materials de construcció, fibresper teixir la roba, per fer paper, fercosmètics, perfums, etc.

La necessitat més bàsica de l’homeés l’alimentació. L’agricultura vapermetre obrir àmplies perspectivesde desenvolupament per a la huma-nitat. Al cultivar les plantes, l’homeva iniciar uns processos de selecció,de millora i de domesticació de lesvarietats silvestres convertint-les envarietats cultivades.

Entre les plantes usades a la cuina,hi destaquen els condiments. És fàcilimaginar-nos passejant per un mer-cat àrab o oriental, on ens atrauran les

parades d’espècies per la diversitat decolors i de fragàncies que omplenl’aire. Les espècies són molt aprecia-des per les seves propietats aromàti-ques i colorants. Algunes de les mésconegudes són el clau, la nou mosca-da, el gingebre, la canyella, el pebre,l’anís estrellat, el cardamom o el sa-frà. Sense oblidar les aromàtiques decasa nostra com la farigola, el romaní,el fonoll, l’orenga, la sajolida, etc.

Un altre paper molt important deles plantes en la vida de l’home és l’úscom a remei medicinal gràcies a lespropietats curatives de moltes d’elles.Ja a la prehistòria l’home es va adonarque algunes plantes li eren útils perguarir les ferides i tractar les malal-ties. L’home va aprendre a diferen-ciar les plantes verinoses de les útilsobservant els animals, quines menja-ven i quines rebutjaven. Algunes deles plantes amb utilitats medicinalssón la valeriana, el marfull, el ricí,l’arç blanc, l’all, la ceba, l’api, la ser-verola, la berbena o l’herba-lluïsa.

L’home, en un moment donat, va ne-cessitar poder transcriure pensaments,històries, fets, etc. Les fibres que com-ponen les plantes, el van ajudar a acon-seguir diversos materials per a escriure.Els més antics van ser els papirs (segleXXX aC), els pergamins i els teixits. Elpaper no va ser inventat fins l’any 105 ala Xina, la fusta utilitzada era la de more-ra, la canya de bambú i el rami.

Etnobotànica

Parada de fruites

Page 4: Brolla 1 (2003)

L’home tenia altres necessitatscom vestir-se, calçar-se, construir elsseus habitatges i mobles, i les plantesli van fer, i li fan, servei. L’home esvestia amb pells d’animals. Amb eltemps va inventar la filatura i va uti-litzar fibres vegetals com el cotó, el llio el jute per a teixir les seves robes. Elcalçat més popular antigament erenles espardenyes d’espart. Actual-ment, fem servir la fusta de diversosarbres per a fabricar mobles: faig,roure, pi, castanyer, noguera, vern,àlber. També es fan servir plantes pera fer cistells (carcera), per a fer pipes(arboç i bruc), per a fer escombres(botja blanca), per adobar pells (em-borratxa cabres), etc.

De les plantes també se n’extreuencompostos que són la base de cosmè-tics i perfums. Elscosmètics no sónun invent modern,ni una necessitatsimplement estèti-ca. Els antics egip-cis per tal de prote-gir-se la pell del solquan estaven cons-truint les piràmi-des, es posaven coloret a la cara. Ac-tualment una de les plantes usades encosmètica més coneguda per tothomés l’Aloe. Per a fer perfums s’usen bà-sicament plantes aromàtiques com lalavanda, l’orenga, la rosa i el gessamí.

Les plantes tenen un gran poten-cial, del que de ben segur encara ensqueda molt per aprendre i molt perdescobrir. Veiem doncs, que lesplantes són organismes essencialsper a la humanitat, tant en el passatcom en el futur.

El Jardí Botànic de Barcelona és ellloc adient per fer d’aparador educa-tiu dels coneixements etnobotànics.S’ha iniciat la construcció d’una àreadidàctica per a mostrar col·leccionsde plantes útils per l’home i explicar-ne el seu ús.

Les plantes seran agrupades en fun-ció de si són per cuinar, medicinals,per fer cosmètics i perfums, o bé si te-nen altres usos com, per exemple, ferpipes, teixits, paper o espardenyes.

Per desenvolupar aquest projectecomptem amb lacol·laboració delsvoluntaris de l’As-sociació d’Amics.Ells són els enca-rregats de dissen-yar el projecte,buscar les llavors,s e m b r a r - l e s ,plantar i s’enca-

rregaran del manteniment. Aquestanova col·lecció permetrà ampliar lespropostes educatives per les escoles iel públic en general.

�M. Teresa Vila

4

Etnobotànica

Les primeres plantes de l’àrea etnobotànica,

plantades pels Voluntaris el dia 5 de març

Page 5: Brolla 1 (2003)

5

En pocs llocs del món la natura pre-senta la diversitat de formes vegetalsque es troben a les illes Canàries.

En tan sols 7.500 km2, hi tenen ca-buda vora 2.000 espècies, de lesquals un 27% són endèmiques, és adir, que una de cada quatre espèciespresents a les illes Canàries, no estroben enlloc més del món!

Aquesta gran diversitat es deu, engran mesura, a les singularitats geo-gràfiques diferencials de cada illa, i ales influències dels fenòmens meteo-rològics en molts casos únics.

El clima de les Canàries

El clima general de les illes és de ti-pus temperat-humit, força estable alllarg de l’any, amb lleugeres varia-cions entre els estius més secs i elshiverns més plujosos.

Les principals diferències climàti-ques es donen segons l’orientació deles vessants. En aquest sentit, la ves-sant nord de les illes està exposada alsvents alisis del Nord–Est que bufencarregats de la humitat de l’oceà.Aquests ascendeixen fins a topar ambels vents del Nord–Oest més freds ieixuts. En aquesta zona, es forma unacapa més o menys persistent de nú-vols entre els 800 i els 1.500 m ano-menada “mar de nubes”.

Les vessants sud, per contra, rebenels vents secs del Sàhara que provo-

quen un augment de les temperaturesi un descens de la humitat ambiental.

Aquesta variabilitat climàtica, queés més palesa en les illes més grans,determina en gran mesura la dispo-sició de la vegetació. Així en les ves-sants nord s’hi desenvolupen exten-sos boscos densos i humits anome-nats laurisilves, mentre que a les ves-sants sud s’hi desenvolupa una vege-tació amb formes pròpies d’ambientsmés secs com els boscos termòfils oel cardonal (Figura 1).

Distribució de la vegetació

canària al Jardí Botànic

Amb l’ànim de mostrar aquesta grandiversitat d’ambients i de vegetals,s’han representat les set comunitatsvegetals més característiques de lesilles, repartides en un total de 15 es-pais que permeten recrear a les partsmés baixes les comunitats arbustivescom el cardonal i el tabaibal, passantpels boscos termòfils i la comunitatdels cims volcànics, per acabar a lapart més alta del jardí amb el densbosc de laurisilva (Figura 2).

Vegetació canària al Jardí Botànic

Figura 1: Distribució de la vegetació natural

a les illes Canàries

Page 6: Brolla 1 (2003)

6

Plantació a la zona canària

(febrer–març 2003)

Periòdicament, es realitzen actua-cions destinades a augmentar tant ladensitat com la diversitat d’espèciespresents a les diferents zones del Jar-dí Botànic. En aquesta línia, la darre-ra actuació ha estat una plantació enels fitoepisodis de les illes Canàries.

Aquesta plantació ha suposat la in-troducció d’un total de 3.500 novesplantes de 58 espècies diferents (Fi-gura 3), que se sumen a les vora de3.000 plantes que hi havia presentsfins ara en aquesta zona.

Aquestes 58 espècies són fruitd’una comanda realitzada l’any 2.000a viveristes de les illes. Aquests vi-

vers s’han encarregat de recol·lectarles llavors de la natura, les han sem-brat i n’han tingut cura durant unany i mig. D’aquestes 58 espècies, 24són noves per al Jardí Botànic, quesumades a les 130 espècies presentsfins aleshores, tenim representadesactualment més de 150 espècies ca-nàries (Figura 4).

Del total de les espècies introduïdesen aquesta darrera plantació, s’haapostat per augmentar la densitat d’ar-bres i arbustos d’espècies ja existentsal Jardí, alhora que s’han introduït no-ves espècies herbàcies (Figura 5).

�Gemma Urrea

Vegetació canària al Jardí Botànic

Figura 2: Fitoepisodis canaris al Jardí Botànic

Figura 3: Treballs de plantació

de Pinus canariensis a la Pineda

Figura 4:

Ceropegia fuscauna de les noves

espècies canàries

per al Jardí

Botànic

Figura 5: Percentatge de formes vitals

introduïdes en la plantació del 2003

Page 7: Brolla 1 (2003)

7

La nova seu del’Institut BotànicL’Institut Botànic de Barcelona (IBB)va ser fundat el 1934 pel Dr. PiusFont i Quer a partir dels fons del de-partament de botànica del Museu deCiències Naturals de Barcelona. Desde 1998, és un centre mixt de l’Ajun-tament de Barcelona i el Consell Su-perior d’Investigacions Científiques(CSIC). L’IBB és un centre de recercaespecialitzat en l’estudi de la floraMediterrània. A principis d’abril s’hainaugurat la nova seu d’aquest Insti-tut en una parcel·la del Jardí Botànicde Barcelona.

El nou edifici està situat a la partsuperior del Jardí. L’edifici es divi-deix en tres plantes i té una superfí-cie de 3.600 m2.

Una planta soterrada està espe-cialment dissenyada per acollirl’herbari, un dels més importantsd’Espanya, amb uns 750.000 plecs.Al costat hi haurà un espai de consul-ta del propi herbari i altres serveisassociats.

La planta baixa és accessible di-rectament des del Jardí. Té previstacollir un bar restaurant, una salad’exposicions modulable, una salapolivalent i el Gabinet d’Història Na-tural Salvador, que es podrà tornar amostrar al públic de manera regulardesprés d’un segle i mig d’estar tan-cat. El Gabinet Salvador va ser el pri-

mer museu de ciències naturals obertal públic a Barcelona i és un dels mésantics d’Espanya. És el recull de l’ac-tivitat de vàries generacions d’unaextensa família de naturalistes cata-lans que impulsaren durant els s.XVIII i XIX la botànica a Catalunya.

La planta superior tindrà una en-trada independent del jardí. Estaràdestinada als laboratoris i als des-patxos de recerca, i a la gestió delJardí Botànic. A més, alberga la bi-blioteca d’ús públic, que des de 1998forma part de la Xarxa de Bibliote-ques del CSIC.

L’acostament de l’Institut al Jardíens facilitarà la creació de noves lí-nies de recerca científica que utilit-zin el jardí com a camp d’experimen-tació i que es projectin els seus resul-tats per millorar científicament elprojecte del jardí.

Activitats del Jardí

Imatge de l’Institut Botànic

des del Jardí Botànic

Page 8: Brolla 1 (2003)

8

Audioguia al Jardí Botànicde BarcelonaEl gran avantatge de treballar en unjardí jove és que permet ajustar elsseus programes d’activitats a les da-rreres innovacions tecnològiquesque faciliten la transmissió de conei-xements al ciutadà. Algunes d’aques-tes tècniques són, a més, un recursadaptat a persones amb discapacitatsvisuals. Aquest és el cas del projected’audioguia interpretativa del mónMediterrani que està elaborant elJardí Botànic de Barcelona.

La proposta d’audioguia és un reco-rregut pel jardí on es destaquendeu punts d’informació. El vi-sitant passejarà amb un petitaparell penjat del coll, i quanarribi a un punt informatiu,marcarà el número correspo-nent. A través d’aquest aparellrebrà explicacions que relacio-nen la botànica amb altres as-pectes mediterranis de caràcternaturalístic, històric o social.

L’objectiu del projecte ésutilitzar la botànica per analit-zar el desenvolupament de totauna cultura mediterrània. Ésper això que, a banda de les ex-plicacions relacionades amb lesformacions arbòries i arbusti-

ves, també es desenvoluparan temescom les adaptacions de la vegetaciómediterrània als incendis periòdics i ala sequera estival. A més, entre els as-pectes socials s’expliquen les princi-pals utilitats de les plantes per l’home,i des d’un punt de vista històric, estracta l’origen de la cultura mediterrà-nia a través de tres elements bàsics, elblat, la vinya i l’olivera. I per finalitzar,no podem oblidar la importància de laconservació de la diversitat vegetal i elpaper d’un Jardí Botànic davant el res-pecte pel medi ambient.

A l’entrada s’instal·larà un mapadel jardí en relleu, que per-metrà al públic, inclosos elsinvidents, conèixer el reco-rregut de la visita i situar elspunts d’informació.

Aquesta proposta és la milloreina dirigida a un públic no es-pecialista en botànica, de ma-nera que el visitant aprendràmoltes coses de les plantes através d’altres aspectes socials iculturals. Amb aquest projecte,aconseguirem ampliar el co-neixement d’un estil de vida, elmediterrani, i podrem enten-dre una mica millor com el cli-ma influeix en el nostre entornnatural, en els nostres costumsi en la nostra societat.

�Núria Membrives

Activitats del Jardí

Aquest és l’aparell on s’enregistren

les explicacions de la visita

Page 9: Brolla 1 (2003)

9

Nou hivernacleals vivers del JardíEl viver del Jardí Botànic és una zonaque compleix diverses funcions. És unlloc de pas per a les plantes que vénende fora i és aquí on esperen el momentde la seva plantació al Jardí. També ésuna àrea de producció de planters,tant de sembra com de propagaciómitjançant esqueixos i divisió de ma-ta. A la vegada, el viver és un espaid’estudi i investigació de les plantes.

El nostre viver es divideix en unasèrie de bancals que actualment estroben ben farcits de plantes. Hi haun bancal dedicat als bonsais, i desde fa dos anys comptem amb una es-tructura per allotjar la col·lecció denarcisos (abans ubicada al costat del’antic Institut Botànic). Aquesta es-tructura té forma d’hivernacle, laqual, mitjançant una tela de malla fi-na, impedeix el pas dels insectes. Ai-xí s’asseguren unes condicions ade-quades per al control de la pol·linit-zació d’aquestes plantes.

La necessitat d’un espai per a sem-bres i arrelar els esqueixos, ens ha duta construir un nou hivernacle, ambun sostre impermeable, però tanma-teix amb els laterals parcialment ven-tilats. El nou hivernacle es va cons-truir durant el mes de gener de 2003,i va comptar amb les indicacions d’unmuntador de l’empresa adjudicada ila participació de l’equip del viver i un

grup d’alumnes de l’Escola Taller, en-carregada de la reconstrucció de laMasia del Jardí Botànic Històric.

L’hivernacle disposa de quatre fi-leres de taules, i més endavant tindràun sistema de reg automàtic percomplementar el reg amb mànega.

Actualment, estem al bell mig d’unprograma de sembres de plantes dediferents regions mediterrànies,projecte el qual ha servit, a la sevaresponsable, Glòria Monfort, per es-trenar aquest nou espai, amb lessembres de l’hivern-primavera2003. Aquestes noves plantes seranintroduïdes al Jardí a partir del segonany, per l’equip de jardiners formatper Jordi Vallvé i Miquel Veny.

Amb aquesta nova estructura, notan sols guanyem espai, sino tambépodem treballar amb més comoditat ieficàcia. Tot un avenç per a la pro-ducció de les espècies que poc a pocincrementen la col·lecció del Jardí.

�Samuel Pyke

Activitats del Jardí

Imatge de l’hivernacle en construcció

Page 10: Brolla 1 (2003)

10

Ja tenim nom per al butlletíMoltes gràcies a tots els qui ens heufet arribar propostes per posar nom albutlletí. La decisió final no ha estatfàcil. Les opcions han estat molt benbuscades, totes en relació amb la me-diterrània o els jardins, i totes moltsuggerents i innovadores. Però final-ment, la proposta que hem trobat mésadient ha estat BROLLA. La brolla ésla comunitat d’arbustos baixos méscaracterística de la Mediterrània. In-clou nombroses espècies molt cone-gudes per tots, la majoria plantes aro-màtiques i remeieres com el romaní,la farigola i l’espígol. Així doncs, feli-citats, Miquel Comas, perquè la tevaproposta ha estat la guanyadora.

Porta’ns un llibrei et regalarem una rosaEl dia de Sant Jordi, tots els qui ensporteu un llibre nou o vell, però en bonestat, tindreu la possibilitat de visitargratuïtament el Jardí i de fer-ne un iti-nerari guiat. Per segon any consecutiuel Jardí vol celebrar el Sant Jordi sense

oblidar que hi ha gent a casa nostra ambpocs recursos per qui accedir a la cultu-ra no és gens fàcil. Els llibres recollitses donaran a Caritas i a Aldees InfantilsSOS. Podrem celebrar aquesta diadagràcies a la col·laboració de Mercabar-na que ens proporciona les roses.

Jornada de Portes Obertesal Jardí Botànici a l’Institut BotànicEl dia 29, s’ha celebrat una jornadade portes obertes al Jardí per mos-trar el nou Institut Botànic, prèvia ala inauguració oficial prevista pelmes d’abril.

Durant la jornada, el públic ha po-gut visitar el Jardí i la planta baixa del’Institut i participar en activitats comel Viatge naturalista a la recerca de 8arbres mediterranis. També s’ha po-gut visitar una mostra de bonsais (ambexemplars de la col·lecció de Pere Du-ran i Farell, del Real Jardín Botánicode Madrid i d’algunes de les associa-cions de bonsais més importants deCatalunya). Un duet de saxo i guitarraha omplert de música el Jardí.

L’aigua de la capa freàticaja arriba al JardíL’aigua de la capa freàtica de Barce-lona ja arriba de forma constant alnostre dipòsit; per tant, estem regantel Jardí amb aigua de pou. Es tractad’una d’aigua de gran qualitat per a la

Notícies del Jardí

Imatge del St. Jordí al Jardí de l’any 2002

Page 11: Brolla 1 (2003)

11

jardineria, però com que no rep captractament de potabilització es pro-hibeix el seu consum. Les fonts i elsserveis continuen disposant d’aiguapotable de companyia.

El recorregut del Jardícanvia de sentitA partir del mes d’abril, el recorregutdel Jardí canvia de sentit. El visitant al’entrada podrà sorprendre’s de la vis-ta del llac, de les palmeres i de tota lavessant de vegetació canària i norda-fricana, però iniciarà la visita per la zo-na d’Austràlia i Sud-àfrica. El princi-pal motiu és el disseny de les pendentsdels camins. El projecte contemplavaaquest sentit de circulació, però mo-tius estètics en el moment de la inau-guració, van conduir a iniciar la visitaper la zona del llac. Ara que ja tenim unjardí que va agafant cos, creiem que ésel moment de posar les coses a lloc ipassejar primer entre la vegetacióexòtica dels mediterranis llunyans,continuar amb la flora de casa nostra, ifinalitzar el recorregut amb la una vis-ta aèria del llac, envoltat de la exhube-rant flora canària.

Estudiants en pràctiquesal JardíEls estudiants de grau mig de l’Esco-la Rubió i Tudurí, de l’Institut Muni-cipal d’Educació de Barcelona, handut a terme pràctiques al nostre jardí.

Concretament, s’ha efectuat pràcti-ques de compostatge, i s’ha construïtun camí de treball a la zona d’Austrà-lia. Per altra banda, els estudiants degrau superior han realitzat pràcti-ques de sembres.

Nou rètol a l’entrada del JardíA iniciativa del Centre Gestor delParc de Monjuïc, s’ha instal·lat unnou rètol del Jardí Botànic, a la ram-pa d’accés a l’edifici d’entrada.Aquest fet ajudarà als ciutadans a lo-calitzar més fàcilment l’entrada delJardí Botànic.

Millores a l’Aula MediterràniaLes millores consisteixen en folrarde fusta les parets i instal·lar unsprestatges per a dipositar-hi fulle-tons i uns suros per a cartells infor-matius. S’inclou també un moble nouper a una televisió on passar-hi víde-os i una taula nova per al servei d’in-formació. En una segona fase, s’in-crementarà la il·luminació i la cale-facció, per finalitzat amb la instal·la-ció de dos ordinadors de consulta.

Notícies del Jardí

Nou rètol d’entrada al Jardí Botànic

Page 12: Brolla 1 (2003)

12

Visita al Jardí Botànic

de Sóller – Viatge a Mallorca

El Jardí Botànic de Sóller es va iniciarl’any 1985 i va ser obert al públic l’any1992 com a centre de conservació,recerca i aprenentatge de la flora me-diterrània i especialment de la florabaleàrica.

Organitzem un viatge per a visitaraquest jardí, inaugurat l’any en quèmolts de nosaltres sentírem parlardel projecte d’un nou Jardí Botànicper a Barcelona.

Dates: 7, 8 i 9 de juny.Tots els membres de l’Associació han

rebut el mes de març una carta explica-tiva de la sortida. Informació directa-ment a la Secretaria de l’Associació.

Sopar de gal·la commemoratiu

dels 10 anys de l’Associació

Enguany canviem el tradicional dinard’estiu per un sopar, on volem fer re-pàs del què han estat els 10 anys

d’Associació. Ens agradaria que ani-méssiu a antics socis i voluntaris aparticipar. Tindrem l’oportunitat degaudir del Jardí en horari diferentcom és la nit. Us farem arribar mésinformació. De moment, reserveu-vos la data: dissabte 14 de juny.

Amics del Jardí

Actes especials del Desè Aniversari de l’Associació

Imatge del Jardí Botànic de Sóller

Logo del 10è aniversariHem volgut reforçar totes les nostres comunicacions amb un logotip propi

del nostre desè aniversari. El disseny és obra de l’amiga Neus G. Ràfols.

Page 13: Brolla 1 (2003)

13

Jardins de Petra Kelly

L’Associació ha participat en duessessions convocades pel Centre Ges-tor del Parc de Montjuïc destinades aprojectar el contingut d’aquests jar-dins ubicats darrere del Jardí Botànic.Està previst que siguin un comple-ment d’aquest equipament, amb unazona hortícola, una agrícola i un granhivernacle de col·leccions exòtiques.

Curs d’interpretació

del Jardí Botànic

Més de quaranta participants ha tin-gut el primer curs intensiu sobre elJardí Botànic, realitzat durant el mesde març i que ha tingut com a profes-sors diferents tècnics del Jardí Botà-nic, la responsable dels Serveis Am-bientals Educatius, Mònica Vilade-sau, i el cap de guies, Guillem Ramon.

Les jornades han estat una bonaocasió per a relacionar-se amb altresamics del Jardí o amants de les plan-tes, professionals o afeccionats.

Serveis d’Activitats Educatives

L’Equip d’Educació Ambiental treballade valent, i a més d’estar preparant no-ves propostes per a les escoles. Durant lasegona setmana del mes de juliol oferiràun curs a l’Escola d’Estiu de Blanquerna.

A l’equip s’ha incorporat recent-ment com a monitora Olga Pradas,qui compta amb l’experiència de lesactivitats educatives que es desenvo-lupen al Parc de Collserola.

Si teniu coneguts que poden estarinteressats en les activitats educatives,el 26 i 30 d’abril es realitzaran jorna-des de presentació per a mestres.

Festa de la Primavera

El dissabte 22 de març va tenir lloc latradicional festa de la Primavera delsamics del Jardí Botànic, i que en-guany ha servit per obrir oficialmentels actes commemoratius del desèaniversari de l’Associació.

Es varen plantar uns ceps a la zonamediterrània, que van ser plantats perNeus G. Ràfols, Gemma Sas i FerranSerra, homenatjats pels seus més decinc anys de dedicació. Gaudíremd’un concert de violí i violoncel a cà-rrec de Nausica Berni i Pablo DamiánRiera, tot degustant sucs naturals fetsamb les fruites donades per Merca-barna. Per concloure l’acte, es va sor-tejar un bonsai donat per Tokonoma iuna il·lustració de J. Sabanès.

Amics del Jardí

BREUS DE L’ASSOCIACIÓ

Imatge d’una de les sessions del curs

Page 14: Brolla 1 (2003)

14

Treballem pel Jardí Botànic

El dissabte 8 de març va tenir lloc una no-va jornada Treballem pel Jardí Botànic.Aquesta activitat permet a tots els ciuta-dans participar de forma activa en el crei-xement del Jardí, a través d’una plantació.

Aquesta vegada, dotze amics vàrempassar un matí quasi primaveral, co-ordinats per la Glòria Monfort, res-ponsable de sembres del Jardí, al fi-toepisodi de la Phrygana (Mediterrà-nia Oriental), on vàrem plantar mésd’un centenar d’exemplars. Aquestfitoepisodi ja va ser treballat a la con-vocatòria de la passada tardor, i val adir que les plantes posades en aquellaocasió presenten molt bon aspecte.

El resum d’espècies plantades ésel següent:

Centaurea spinosa (1)Euphorbia hierosalimitiana (1)Sarcopterium spinosum (69)Cistus creticus (33) Cistus incanus (72)

Amics de la Bici

L’11 de maig els Amics de la Bici, dinsdel seu recorregut pel Parc de Mont-juïc faran parada al Jardí Botànic (tel.93 567 22 21, Marta Iglesias).

Passeig urbà

A l’Agenda d’activitats de primavera,l’amic Enric Orús ens convida a feruna passejada per a conèixer 15 espè-

cies diferents de palmeres que es po-den trobar a la ciutat de Barcelona.

Aquesta proposta vol complemen-tar la nostra tradició de fer excur-sions a paratges d’interès natural delnostre país, i oferir itineraris guiatsper la muntanya de Montjuïc. Ani-mem a tots a fer propostes de passe-jos a la ciutat, o a altres poblacionsamb temes d’interès natural.

Jornades de formació

naturalista. Botànica de camp

Els amics Israel Molinero i AndreuSalvat, biòlegs especialistes en botà-nica i que guien les excursions de lanostra Agenda des de fa anys, oferei-xen aquesta activitat organitzada perAprèn, Serveis ambientals. Es desen-voluparà a Vallcàrquera, una vall delParc natural del Montseny.Dates: Dues convocatòries: 30 dejuny i 1 de juliol / 7 i 8 de juliol.Preu: 59 € (10% de descompte a totsels socis de l’Associació).Informació i inscripcions:Aprèn, Serveis Ambientals,telèfon 93 842 93 61o [email protected] limitades.

Quotes 2003

Amb la tramesa d’aquest butlletí, elssocis numeraris rebreu el carnet co-rresponent a l’any 2003.

Amics del Jardí

BREUS DE L’ASSOCIACIÓ

Page 15: Brolla 1 (2003)

Cuinem: Truita de patates,porro i albergínia

Ingredients: 4 ous, 4 patates mitjanes,1 porro (només la part blanca), mitjaalbergínia. Preparació: fregir 6 ro-danxes d’albergínia, i reservar-les.Fregir les patates a foc baix, i quan es-tan mig fetes afegir el porro en rodan-xes molt fines. Batre els ous, i posarles patates i el porro. Treure l’oli de lapaella, només es deixa una mica, i po-sar els ous, patates i porro. Quan estàquallat a una banda es posen rodanxesd’albergínia, i es tomba per fer-la perl’altra banda. Poseu-la a la safata, ipodeu decorar-la amb una guinda.

Antònia Ferrer, guanyadora del Concurs 2002de Truites amb farciment vegetal.

Donem la benvingudaA Marta, Olga, Concepció, Santiago i Pepacom a nous voluntaris i voluntàries.A Maria, Jaume i M. Helena com a noussocis i sòcies.

Felicitem

Els amics Mònica Casanovas i JaumeSolé, que són muller i marit des del22 de febrer.

Viatgem

L’amiga Luisa Cavani ha visitat faunes setmanes l’Uruguai, i pot donarinformació a qui ho desitgi sobre elMuseu i Jardí Botànic Professor Ati-lio Lombardo de Montevideo.

Fem poesia

El “chapapote” ha arribat,i a tothom ha embrutat,des de les costes de Galíciafins a les costes de França.

Ocells empastifats,peixos infectats.El petroli del Prestige escampat,i tothom enfadat.

Marc Illa, 10 anys

Amics del Jardí

Em subscric a l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona per un any com a soci/a:

■■ Individual: 20 € ■■ Estudiant: 14 € ■■ Jubilat: 14 € ■■ Protector: 300 € ■■ ......................

Nom i cognoms ............................................................................................................ Data de naixement....................

DNI ........................................... Població ..................................................................................... C. P......................

Adreça......................................................................................................................... Telèfon ....................................

Forma de pagament

■■ Ingrés en compte (s’adjunta justificant):La Caixa, oficina 1152, núm. compte: 0200048724

■■ Xec nominatiu

■■ En efectiu

■■ Entitat bancària (recomenat)

Data............................ Signatura

Envieu aquesta butlleta a l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona

(Dr. Font i Quer, s/n. Parc de Montjuïc. 08038 Barcelona)

Autoritzo al banc/caixa ...........................................................................

Adreça agència.......................................................................................

Població...................................................................... C.P. .................

ENTITAT ■■ ■■ ■■ ■■ OFICINA ■■ ■■ ■■ ■■ DÍGIT CONTROL ■■ ■■NÚMERO DE COMPTE ■■ ■■ ■■ ■■ ■■ ■■ ■■ ■■ ■■ ■■perquè pagui els rebuts que a nom meu li siguin presentats des d’ara

per l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona

RACÓ DEL SOCI

Page 16: Brolla 1 (2003)

Voleu rebre la revista en format digital?

Voleu rebre la informació de la forma més immediata?

Envieu un e-mail a: [email protected], en el qual hi poseu:

el vostre nom i cognoms i l’adreça electrònica on voleu rebre tota

la informació del Jardí. A l’assumpte podeu posar: Inf. Jardí.

AMB LA COL·LABORACIÓ DE:

Si et fas soci/sòcia dels Amics

del Jardí Botànic podràs:

– Visitar el Jardí Botànic de forma gratuïta

– Donar suport al creixement del Jardí

– Gaudir de descomptes en les activitatsde l’Agenda del Jardí

– Rebre informació de les novetats del Jardí

– Gaudir d’un programa especial d’activitats

– Rebre la BROLLA

– Col·laborar amb el manteniment del Jardí

– Gaudir de descomptes a:

• Garden Center Bordas Gavà(93 638 17 80)

• Navarro Mitre, florista(93 201 99 78)

• Oryx, botiga de natura i excursionisme(93 418 55 11)

• Tokonoma: botiga, escola i viverde bonsais (93 415 40 40)

Nauplius Steniphyllos, dibuix cedit

per Jaume Morera, voluntari de l’Associació d’Amics.