BUTLLETÍ DEL

JARDÍ BOTÀNIC

DE BARCELONA

Nº 11

SETEMBRE 2006

Exemplar gratuït

Els secrets del compostatge

El Servei d’Activitats Educatives

Ricinus communisFotografia: David Bertran

EDITORIAL

Cada dia que passa ens adonem que estemabusant de la natura. Estem fent malbé els re-cursos que durant molts milions d’anys hanestat formant-se, tot per guanyar en qualitat devida. El que se’ns planteja és, si aquesta quali-tat de vida podrà mantenir-se durant molt detemps. La resposta tots la sabem i és que no.

Però hi podem fer petites aportacions queajudin a fer una mica més sostenible totaaquesta realitat social. El món de l’horticul-tura està fent avenços importants per sensi-bilitzar els usuaris perquè practiquin unajardineria de baix manteniment. En aquestsentit, el Jardí Botànic de Barcelona és unmodel en el qual, cal fixar-s’hi.

Entre d’altres accions, el Jardí exposa plan-tes de tot el món adaptades al nostre climamediterrani, i per tant, plantes que, a priori,no requereixen un manteniment insosteni-ble. Moltes d’aquestes plantes resulten moltexòtiques perquè no són conegudes, però a lavegada viuen còmodament en les condicionsque ofereix el clima a Barcelona. La presen-tació d’algunes de les espècies que han tingutun desenvolupament positiu en els darrersanys al Jardí, serà el principal objectiu d’unajornada tècnica adreçada a especialistes enjardineria i en vivers que es farà a l’InstitutBotànic, organitzada pel Departament d’A-gricultura, Ramaderia i Pesca de la Generali-tat de Catalunya conjuntament amb el JardíBotànic de Barcelona el mes de novembre.Aquestes petites aportacions són petits pas-sos per millorar la convivència al món.

Núria Membrives

SUMARI

JARDÍ BOTÀNIC

3 Flaixos

4 www.jardibotanic.bcn.cat

5 Nova senyalització

del Jardí Botànic

6 Aprenem botànica…

8 El compostatge al Jardí

10 Mònica Viladesau,

educadora ambiental

del Jardí

12 Itinerari de tardor

ASSOCIACIÓ D’AMICS

DEL JARDÍ BOTÀNIC

13 Breus de l’Associació

15 Racó del soci

Nº 11 BROLLA

DireccióNúria MembrivesCoordinacióAmadeu CampsConsell de RedaccióAnna M. Llor i Carlos AzofraDisseny gràficRamon MartínezImpremtaImatge i Producció Editorialde l’Ajuntament de Barcelona

Paper Cyclus offset de 170 g, 100% reciclat

DIPÒSIT LEGAL: B-7696-2003-03-101.000 exemplars gratuïts

Amb la col·laboració del Centre deNormalització Lingüística de Barcelona.Delegació de Sants-Montjuïc-les Corts.

Jardí Botànic de Barcelona

Associació d’Amics delJardí Botànic de BarcelonaC/ Dr. Font i Quer, 2Parc de Montjuïc08038 BarcelonaTel. 93 426 49 35Fax 93 424 50 53

A/e:jardibotanic@bcn.cat (JARDÍ)amicsjbb@telefonica.net (ASSOC. AMICS)

Web: www.jardibotanic.bcn.cat

3

Flaixos

� En resposta a una demanda del pú-blic visitant, l’any passat es van ins-tal·lar al Jardí dues fonts. Ara n’hihem d’afegir dues més. Actualment,en tenim sis. Les dues últimes s’haninstal·lat, una a la zona del nord d’À-frica i, l’altra, a mig camí entre la pla-ça dels Voluntaris i la plaça de les oli-veres bessones.

� A partir de l’1 de juliol l’empresaencarregada del manteniment inte-gral de la jardineria del Jardí, mit-jançant un contracte amb l’Àrea Me-tropolitana de Barcelona (AMB), ésStachys-Activa, guanyadora del con-curs públic per gestionar els parcsmetropolitans singulars.Els jardiners continuen essent elsmateixos i els tècnics de l’AMB res-ponsables del seguiment del serveide manteniment, també.

� A la zonad’Austràlia delJBB tenim dosexemplars deM a c r o z a m i amoorei que hanflorit. Les florstenen forma deconus i creixena la part final de l’estípit, tot envoltantl’ull d’aquesta cícada. El fruit és ex-tremadament tòxic, i només els abo-

rígens van descobrir la manera de po-der-lo cuinar per menjar-se’l. Laplanta triga molts anys a produir lesflors i és per això que val la pena des-tacar-ho.

� Els vo-luntaris decamp delsd i m e c r e svan segarel blat lasetmana deSant Joan.Per aquestmotiu finsal proper any, a la plaça de les oliveresbessones, només es podrà gaudir deles vistes en companyia de la vinya ide les oliveres.

� A partir del mes de juny l’autobúsParc de Montjuïc (PM) també ofereixel seu servei els dies laborables.Aquest autobús té parada al passeigOlímpic, just davant del Jardí.

Mitjana temperatures màximes 25,7 º C

Mitjana temperatures mínimes 15,6 º C

Màxima absoluta (8-5-2006) 37,1 º C

Mínima absoluta (23-3-2006) 9,9 º C

Precipitació acumulada a tota l’estació 9,1 l/m2

Dades climàtiques bàsiquesde la primavera 2006 al Jardí Botànic,

per Josep M. Gómez

4

www.jardibotanic.bcn.cat

Just quan es publica aquest número dela BROLLA, el nou espai web del Jardí ésa punt de complir un any. Va començara ser navegable cap a final de setembrede 2005. Però de fet, el Jardí ja tenia elseu portal virtual des de l’octubre de2001, dissenyat pel grup Òliba de laUniversitat Oberta de Catalunya.

El nou lloc web del Jardí pretén feraccessible i dinàmica la informació il’oferta del Jardí a tots els navegants.

A la pàgina d’inici (www.jardibota-nic.bcn.cat) podeu triar l’idioma (ca-talà, castellà o anglès) i aquí us pro-posem uns quants enllaços directes.Si pitgeu dins del requadre de “Nove-tats” podreu estar al dia d’allò que pas-sa al Jardí o que hi té relació. Aquí usrecordem, per exemple, que ara tambéels dies laborables podeu arribar fins ala mateixa porta del Jardí amb l’auto-bús “parc de Montjuïc” (PM).

A la “Planta delmes”, un tècnicens proposa unaplanta que llueixo destaca prouper deixar-seveure al Jardí durant el mes concret.

Si us agraden les imatges naturalistes,feu un clic a la “Fotogaleria”. Us ajudarà,als que no heu estat al Jardí a fer-vos unaidea aproximada de què hi podeu trobar.

I a la plana d’inici de la pàgina web, iespecialment adreçat a les escoles, espoden repassar les activitats que ofe-reix el Servei d’Activitats Educativesde l’Associació d’Amics, als alumnesd’infantil, primària i secundària.

Com podeu veure, doncs, els dies depluja, si teniu recança del Jardí sempreus quedarà l’opció de fer anar el ratolí.

�Amadeu Camps

5

L’original disseny del Jardí Botànic deBarcelona fa que sigui impossible se-guir un itinerari únic per visitar lescol·leccions. Tothom que hagi passejatpel Jardí, coneix aquesta xarxa de ca-mins que s’adapta al relleu de la mun-tanya. La diversitat d’espècies s’orde-nen d’una manera original i innovado-ra dins la cultura dels jardins botànics.

En primer lloc, les col·leccions d’es-pècies que hi ha representades mos-tren la diversa flora mediterrània detot el món. Així, el Jardí es divideix envuit regions que representen la vegeta-ció de clima mediterrani d’Austràlia,Califòrnia, la Conca Mediterrània (ones mostren per separat la vegetació delMediterrani occidental, l’oriental inord d’Àfrica), Sud-àfrica i Xile.

En segon lloc, dins de cada una de lesregions, les espècies s’ordenen eco-lògicament. Per tant, tractem d’imi-tar la natura i representar aquellescomposicions i paisatges que obser-vem d’una manera natural. Com quela representació es fa artificialment,

no podem parlar de comunitats, sinóque fem servir el terme fitoepisodi,que fa referència a una composiciód’espècies d’un paisatge en un mo-ment donat. La idea és que aquestescomposicions de plantes s’autoequi-librin i arribi el moment que aques-tes col·leccions es mantinguin ambels mínims recursos.

I finalment, els fitoepisodis arboriss’han projectat a les parts altes delJardí, mentre que les representa-cions arbustives corresponen a lesparts central i baixa. La idea és que,des de l’entrada, no es perdi mai unavisió àmplia i oberta de tot el Jardí.

Per entendre el projecte, s’està fentuna forta inversió en senyalització.D’una banda, s’hi han inclòs set ele-ments de senyalització direccionalque informen on són les principalszones i els serveis del Jardí. D’aquestamanera, estarà indicat, per exemple,el camí dels itineraris, el curt i el llarg,les diferents regions mediterrànies,les fonts, els lavabos i la sala d’exposi-cions. I, de l’altra, es posaran cin-quanta nous cartells que inclouran laregió mediterrània a la qual pertany,un mapa que assenyalarà aquesta regiói el nom del fitoepisodi en tres llen-gües (català, castellà i anglès).

�Núria Membrives

Nova senyalització del Jardí Botànic

6

Aprenem botànica…

EL RICÍ

� Nom científic: Ricinus communis L.

�Etimologia: El gènere Ricinus pro-vé del llatí que vol dir paparra, ivol fer referència a l’aparença deles llavors. L’epítet communisprové del llatí i fa referència al fetque és una espècie molt corrent.

� Família: Euforbiàcies.

� Descripció: Arbust de fins a 5 m,monoic. Fulles alternes de 10 a60 cm de diàmetre, amb formade palma. Les flors són unise-xuals. Les masculines verdogro-guenques de fins a 3 cm. Les fe-menines vermelloses. Fruit divi-dit en tres lòbuls, vermellós. Ca-da fruit conté tres llavors el·lip-soides de fins a 1,5 cm.

� Característiques de les flors: � Característiques del fruit:

Flors masculines

Flors femenines

El fruit és

una càpsula

espinosa

de 2 cm

�I·lustracions : Jaume Morera

7

LA FAMÍLIA DE LES EUFORBIÀCIES

� Etimologia:Segons Plini, el nom euforbiàciesret homenatge al metge del rei Ju-ba II (any 30 a.C.), anomenat Eu-phorbus, el qual va descobrir lespropietats medicinals de l’Eu-phorbia resinifera.

� Trets diagnòstics de la família deles euforbiàcies:- Fulles simples, ocasionalment enforma de palma. - Flors unisexuales, en un mateixpeu (monoiques) o en diferents peus(dioiques).- Flors amb cinc peces florals. D’un anombrosos estams. Pistil amb trescarpels fusionats. - El fruit pot ser un esquizocarp ouna drupa.

� Distribució de les euforbiàciesal món:- Nre. de gèneres al món: aprox. 200- Nre. d’espècies: aprox. 3.000- Usos econòmics: ornamentals,

culinàries i remeires.

�Les euforbiàcies del Jardí Botànic:- Sud-àfrica: Croton gratissimus, Eu-phorbia ingens, Spirostachys africana.- Xile: Colliguaja odorifera, Adeno-peltis serrata.- Mediterrani oriental: Euphorbiahierosolymitana.- Mediterrani occidental: Euphor-bia characias, E. cyparissias, E. den-droides, E. pithyusa, E. squamigera.- Nord d’Àfrica: Euphorbia balsamife-ra, E. canariensis, E. clementei, E. echi-nus, E. resinifera, Ricinus communis.- Illes Canàries: Euphorbia anachore-ta, E. aphylla, E. balsamifera, E. han-diensis, E. lambii, E. mellifera, E. pis-catoria, E. obtusifolia, E. regis-jubae.

�Text: Núria MembrivesExemple de flor femenina

8

El compostatge al Jardí

Les tasques de manteniment del Jardígeneren residus vegetals i d’altres ti-pus. La gestió correcta d’aquests resi-dus és fonamental per mantenir unequilibri ecològic en el nostre entorn.Amb els residus vegetals, en podemfer moltes coses, des de llençar-losen un abocador fins a processar-losen benefici del mateix Jardí.

Hi ha diverses maneres de proces-sar i aprofitar aquests materials:- Escampar-los per la superfície,després d’haver-los trinxat, per pro-tegir el sòl.- Compostar-los per emprar-loscom a tractament o adob.

Podem fer compost de moltes ma-neres:- Compost en superfície. És el procésque es produeix a la natura, perexemple, en un bosc. Els materials,les fulles, els branquillons, els fruitscauen i amb el temps es transformenper efecte de la humitat i les varia-cions de temperatura. Aquest és unprocés aeròbic i llarg. Al Jardí es tra-duiria en l’aplicació al sòl d’una ma-nera superficial dels materials gene-rats per podes, segues, restes florals,fulles, prèviament trinxats, que, perefecte dels regs, de les pluges i delscanvis de temperatura es transfor-men i s’incorporen al sòl.- Compostatge en pila. Consisteix aamuntegar les restes orgàniques méso menys fines i mullar-les.

La pila es pot muntar de maneresdiferents:- Per incorporació continuada de ma-terials diversos. A mesura que es ge-neren, per exemple, retalls de gespa,restes de verdures i fruites, fulles...S’haurà de tenir en compte la densi-tat dels materials que s’hi van incor-porant per evitar-ne la compactació,la manca d’aire i la putrefacció (pro-cés anaeròbic).- Per confecció de la pila definitivad’un sol cop, mitjançant el trinxat si es-cau, i la mullada... Es poden compostarrestes homogènies o barreges de diver-ses restes, per exemple, herba tendra,fulles, restes de poda trinxades…

En el procés de transformació caltenir en compte la temperatura ques’assolirà dins de la pila (òptima60º-70ºC). Si és excessivament altas’hi produirà una acceleració difícilde controlar que pot causar podri-ment. El producte, en aquest cas, noserviria per millorar el Jardí.

Detall de barreges de diverses restes

9

La temperatura que s’assolirà vecondicionada per la relació carbo-ni/nitrogen. La correcta seria 20-30/1. El carboni, l’aporten especial-ment els materials secs, llenyosos ofibrosos. El nitrogen, els materialstendres: l’herba, les restes de fruitesi verdures (i els fems).

Per al procediment de fer com-post, ens cal primer, escollir el lloc(que sigui discret i a l’ombra, si potser cobert millor). Després hem decomençar a acumular-hi totes lesrestes que genera el Jardí; cada unaper separat i procurar que no es mu-llin a fi de poder fer la barreja ade-quada que hem de compostar, amb laquantitat justa de cada material.

La gespa i les restes vegetals ten-dres caldrà que passin un procésd’assecatge.

En el moment de fer la pila:- Es trinxen i mullen tots els mate-rials per separat.- Es barregen i se’n fan capes. A so-ta, el més abundant. Cal remoure-hotot un parell de cops per homoge-neïtzar-ho.- Es comprova que la humitat delconjunt és la correcta. Cal fer-ho pre-ment-ne un grapat. No ha de degotar.

La pila s’ha de muntar en contacteamb el sòl.

Si la pila que posem a compostarés a l’exterior (sense cobert) caldràposar-n’hi un. Quan la pila s’ha con-

feccionat amb herba tendra calcol·locar-hi un drenatge al mig de labase per poder controlar la tempera-tura. La mida que ha de tenir (ample ialt) és de 50x30 cm.

Cal controlar periòdicament latemperatura de la pila a fi que no s’hicreïn temperatures gaire altes. Si ésaixí, cal fer forats fins al drenatgeperquè s’oregi; quan la temperaturabaixa, es tornen a tapar els forats.Passats quaranta-cinc dies es pot re-menar i separar la part interior de lapila de la part exterior, i es pot tornara mullar si cal; es posa al mig la partque estava a l’exterior i a sobre la res-ta que estava a l’interior.

Al cap de tres mesos i mig o quatre,el 75% del producte s’ha convertit enhumus i un 10-15%, és mineral ab-sorbible per les arrels.

�Joaquim Prats Lladó

IESM Rubió i Tudurí

Pila muntada, coberta i acabada

10

Mònica Viladesau

Ens expliques la teva història parti-cular amb el Jardí?L’any 1997, com a voluntària de l’As-soc. d’Amics, ja col·laborava en tas-ques de jardineria a l’hivernacle delJardí Botànic Històric (av. delsMuntanyans). Però, serà l’any 2001quan, reïx la proposta de Jordi Es-puny, un mestre, soci de l’Assoc.d’Amics, de muntar un servei d’acti-vitats educatives (SAE) al Jardí. Co-mencem aquesta tasca engrescadorala Carme Fortunato, amb formacióde guia turística, i jo mateixa. Lanostra oficina es troba a l’antiga seude l’Institut Botànic (av. Dels Mun-tanyans). Amb prou feines fem unparell de visites guiades per a gentgran o grups d’amics.

Al 2002, passo a formar equip ambla Mònica Casanovas, biòloga. Tras-lladem l’oficina al mateix Jardí Botà-nic. Podem oferir diferents tallers,dossiers...

I a partir del 2004, el SAE el for-mem la Marta Domínguez, l’OlgaPradas, i jo. Totes tres biòlogues. L’e-volució del servei és ben positiva:l’any passat vam rebre unes 3.000persones, de les quals el 80% ereninfants provinents d’escoles.

Ens podries explicar què és el queofereix el SAE?Oferim tallers mediambientals rela-cionats amb el Jardí Botànic, a les es-coles, des d’educació infantil fins asecundària. Però també oferim itine-

Mònica Viladesau, educadoraambiental del Jardí Biòloga, especialitzada en zoologia i botànica.Domina quatre idiomes. La seva primera feinava ser de recerca per a la universitat, i sobre lesmalalties de la vegetació de Collserola. Peròs’acabà la beca i va trobar feina en una entitatbancària. El que cobrava era el millor, però hova deixar perquè la seva vocació era una altra.Actualment, és la cap de l’equip d’activitatseducatives de l’Associació d’Amics del JardíBotànic de Barcelona. Però la seva relació ambel Jardí Botànic ve de lluny...

11

raris interpretatius per a nivell uni-versitari i per a adults en general.

Algun exemple del què oferiu a lesescoles?Per a educació primària, oferim dostallers amb molt d’èxit:• Deixa’m veure com ets i et diré on vius!Els nens anoten en una fitxa de camples característiques morfològiques defulles de plantes del Jardí que són dediferents zones de clima mediterra-ni. Després, fem una posada en co-mú. Els nens veuen com totes les fu-lles presenten una morfologia moltsemblant (petites, peludes, dures). Iaixò ens dóna peu a parlar de les es-tratègies d’adaptació de les plantes alclima.• Un jardí per plantar. Els nens fan dejardiners en aquest taller. Utilitzenels diferents estris de jardineria, ca-ben, planten, adoben, reguen, i fins itot, etiqueten la planta.

I tants nens a la vegada... no és unamica estressant?Jo mai no treballaré en alguna cosaque no m’agradi perquè ja ho vaigprovar i no va funcionar.Els nens a vegades m’expliquen co-ses com si fóssim amics. A vegadesm’adono de les relacions entre ells ifaig una mica de psicòloga. Sovintem fan riure amb els problemes quetenen per formar grups de treball. Laveritat és que estic ben entretingudai el temps em passa volant. I el quemés m’agrada és que cada dia emtrobo amb un nou repte, amb ungrup diferent.

Quines són les mancances que tro-bes en la teva feina?La nostra feina, pel que fa a les esco-les, és temporal (primaveral, per sermés exacte). Aquest fet es pot "ate-nuar" d’alguna manera: necessitemaules, o si més no, algun espai queens aixoplugui i on puguem fer servirrecursos audiovisuals, o practicaramb estris de laboratori. També ensaniria bé més difusió i poder captarmés l’interès de les escoles.

�Amadeu Camps

12

L’itinerari de tardor

Les estratègies de vida de les plantesal món mediterrani donen lloc a ungran ventall de formes i de colors. Sesucceeixen durant el decurs d’un anytot seguint les seves estacions. Apro-fitant aquesta pauta temporal impo-sada pel clima, el Jardí ha elaboratuns itineraris estacionals que donenuna pinzellada al cicle vital de lesplantes mediterrànies.

L’itinerari de la tardor té lloc en lamaduresa d’aquest procés vital, des-prés de l’embat del sec i calorós estiu.

El període de fructificació és enmarxa, el moment definitiu per a lareproducció de la vida i per a la proli-feració de la diversitat finalment haarribat.

El fruit conté les llavors de la novavida i la funció principal que té ésprotegir-les i facilitar llur dispersió.Això dóna lloc a un gran conjunt deformes i textures diferents.

A continuació faré cinc cèntimsdel què hi podeu trobar si seguiu l’i-tinerari marcat.

Al principi del recorregut ens tro-bem amb els grossos fruits del bra-quiquíton que tenen una coberta fos-ca i dura que en la maduració s’obreni deixen entreveure unes llavors d’uncolor taronja llampant.

A continuació ens trobem amb elsllegums de l’Acàcia karroo, uns fruitsplans i allargats que pengen de lesbranques en forma de glomèruls.

Ben a prop, hi trobem els fruits del’Eucalyptus erythrocorys, preparatsper al sedàs dels incendis, coronatsper una xocant tapadora vermella.

A la meitat de l’itinerari, hi ha dosarbres ben coneguts a casa nostra perhaver-hi estat introduïts per l’homeabans de l’època romana. Es tractadel ginjoler i del magraner. Els seusfruits són el motiu d’aquest convittan antic, i és que són grossos i car-nosos, lluents i vistosos.

El recorregut acaba amb un reguit-zell d’arbres i arbustos que fan fruitsmolt peculiars: els de la vidalba quefan unes tofes estrellades i plomoses,els del til·ler que fan un aleró quepermet la navegació aèria a la manerad’unes aspes d’helicòpter, els de laColutea atlantica que s’inflen com aglobus fins a rebentar.

Així doncs, l’itinerari de tardor és,un cop més, la descoberta de la sor-prenent diversitat que la natura ensofereix a cada instant.

�David Bertran

Fruits espiralats de Medicago citrina

13

Breus de l’Associació…

EXPLICACIONS SOBRE

LA SECRETARIA TÈCNICA

Molts socis van tenir durant el darrertrimestre del curs 2005-2006 moltsproblemes per poder posar-se en con-tacte amb la Secretaria Tècnica de l’As-sociació. Això, cal que ho expliquem.

El passat curs ha suposat un incre-ment superior al de les previsionsmés optimistes en el nombre de ser-veis prestats per les monitores delSAE (Servei d’Activitats Educatives).Fins i tot, en molts casos s’han hagutde superar moltes dificultats per as-segurar els monitors necessaris atesala demanda de les escoles. La MartaDomínguez, que el curs passat era laresponsable de la Secretaria Tècnicade l’Associació, va haver d’encarre-gar-se de molts serveis amb escoles igrups organitzats, en horari d’atencióal soci i i al públic. Aquesta és la raóper la qual molts socis no van podercomunicar-se amb l’Associació.

A la darrera reunió de Junta d’aquestcurs, el dia 27 de juny, es va acordar can-viar l’horari d’atenció al públic de l’As-sociació, amb la intenció d’evitar coin-cidències amb visites organitzades. Al-trament, es va decidir ampliar l’equip

de monitores, per facilitar l’atenció alsgrups, cada cop més nombrosos.

Atès que la redacció de la BROLLAi de l’Agenda d’Activitats es va tancara començament de juliol, no us po-dem anunciar l’horari definitiu de laSecretaria de l’Associació.

Iniciem el curs amb el mateix ho-rari, però tots els socis seran infor-mats del canvi d’horari i del nom de lapersona encarregada (ja que la MartaDomínguez deixa aquesta responsa-bilitat per motius professionals).

Per acabar, la Junta recorda que,normalment els dimecres al matí al-gun membre de l’Associació és a l’ofi-cina de Jardí, per s’hi es vol fer arribarqualsevol comentari o suggeriment(telèfon 93 426 49 35, adreça electrò-nica: amicsjbb@telefonica.net).

CANVI A LA JUNTA DIRECTIVA

La Núria Membrives, a la reunió de laJunta del dia 27 de juny, va nomenar Lo-la Burzaco (administradora del Jardí),com a nova vocal de la Junta Directiva.Recordem que la Junta Directiva té dosvocals, que són nomenats pel directordel Jardí Botànic, per garantir la perfec-ta comunicació entre les dues entitats.Composició de la Junta Directiva:Anna M. Llor, presidentaManuel Soler, tresorerCarlos Azofra, secretariJaume Pàmies, vocalLola Buzaco, vocal

UN VOL PEL JARDÍ BOTÀNIC

T’AGRADEN LES AUS?Busquem col·laboradors pera l’estudi de camp. Tu tries l’horarii el calendari!

ASSEMBLEA GENERAL

ORDINÀRIA

El dissabte 17 de juny se celebrà l’As-semblea General de l’Associació. S’hiva presentar l’informe de l’any 2005:tant la memòria com l’informe econò-mic es van acceptar per unanimitat. A començament de 2007 a la properaassemblea es presentarà el tancamentde l’any 2006 i el pressupost de 2007.

VOLUNTARIS

Durant l’estiu, els voluntaris han rebutper correu un qüestionari que té la fina-litat de millorar la coordinació, l’atenciói l’organització dels voluntaris.L’informe corresponent es farà públic ala tradicional trobada de voluntaris d’ini-ci de curs, el dissabte 30 de setembre.Busquem voluntaris: • Per fer encàrrecs per la ciutat deBarcelona (horari lliure)• Per donar suport a l’Equip de Serveid’Activitats Educatives (matins feiners)• Per al grup de viver dels dissabtes(matins cada quinze dies)

VIATGE A ANDALUSIA

Vint-i-set amics del Jardí Botànic deBarcelona viatjaren el primer cap desetmana de juny a Andalusia. Van tenirl’oportunitat de conèixer el jardí botà-nic La Concepción de Màlaga i el deCòrdova. Atesos per membres de l’A-sociación de Amigos del Jardín de LaConcepción i per membres de la Socie-dad de Amigos del Jardín Botánico de

Córdoba, els membres del grup gaudi-ren de la descoberta d’aquests equipa-ments. Del primer, tots n’han destacatel microclima propi, originat per la ve-getació espessa i ombrívola. Del deCòrdova, la zona d’horticultura com acomplement del Jardí. Aquests dos as-pectes, són encara reptes del nostreJardí. Des d’aquest espai, l’agraïmentvers els amics d’ambdós jardins, quevan atendre amb molta estima el nostregrup (fins i tot, a Còrdova ens van sor-prendre amb un aperitiu deliciós).I l’any 2007: on anirem de viatge?

DINAR D’ESTIU

El dissabte 17 de juny l’Associació vatancar el curs d’una manera oficiosaamb el tradicional dinar de germanor.Per segona vegada, l’escenari va ser laporxada de l’Institut Botànic, i aixígaudírem de les espectaculars vistesmentre dinàvem un copiós i exquisitmenú servit per l’empresa Altast.

14

Racó del soci

Em subscric a l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona per un any com a soci/a:

■■ Individual: 20 € ■■ Estudiant: 14 € ■■ Jubilat: 14 € ■■ Protector: 300 € ■■ ......................

Nom i cognoms ............................................................................................................ Data de naixement....................

DNI ........................................... Població ..................................................................................... C. P......................

Adreça......................................................................................................................... Telèfon ....................................

Forma de pagament

■■ Ingrés en compte (s’adjunta justificant):La Caixa, oficina 1152, núm. compte: 0200048724

■■ Xec nominatiu

■■ En efectiu

■■ Entitat bancària (recomenat)

Data............................ Signatura

Envieu aquesta butlleta a l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona

(C/ Dr. Font i Quer, 2. Parc de Montjuïc. 08038 Barcelona)

Autoritzo al banc/caixa ...........................................................................

Adreça agència.......................................................................................

Població...................................................................... C.P. .................

ENTITAT ■■ ■■ ■■ ■■ OFICINA ■■ ■■ ■■ ■■ DÍGIT CONTROL ■■ ■■NÚMERO DE COMPTE ■■ ■■ ■■ ■■ ■■ ■■ ■■ ■■ ■■ ■■perquè pagui els rebuts que a nom meu li siguin presentats des d’ara

per l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona

✁

Els amics del Jardí Botànic de Barcelona...

• Poden visitar el Jardí Bo-tànic gratuïtament

• Donen suport al creixe-ment del Jardí

• Tenen un descompte enles activitats de l’Agendadel Jardí

• Reben informació de lesnovetats del Jardí

• Gaudeixen d’un progra-ma especial d’activitats

• Reben la BROLLA

• Poden col·laborar en elmanteniment del Jardí

• Tenen descomptes a:- Garden Center Bordas

Gavà- Navarro Mitre, florista- Oryx, botiga de natura

i d’excursionisme- Tokonoma, botiga,

escola i viver de bonsais

Donem la benvinguda a:

David Moret Viñals, Maria MoleroLópez, Amanda Giné Hernández,Nathalie Bardinet, Jordi Serra Mo-nell, Luis Cirera, M Antonia Font,Julita Poal, Juan Antonio Fuentelsaz,nous socis numeraris.

Carme Reverter, Josep Maria Gener,Isabel Serra Briongog i Julie Husse-not, nous socis voluntaris.

Desitgem molta sort a:

Núria Membrives, que deixa la direc-ció del Jardí Botànic de Barcelona perocupar-se de la direcció tècnica delJardí Marimurtra de Blanes.

Mònica Casanovas, que des del juny jano col·labora en el projecte Genmedocde l’Institut Botànic, per motiu d’unnou repte professional a Banyoles.

AMB LA COL·LABORACIÓ DE:

Agapanthus africanus,

il·lustració de Josep Sabanès, voluntari

de l’Associació d’Amics

La nostra llavor fa créixer el JardíAPUNTA-T’HOA LA TEVA AGENDA:

• Dissabte 30 de setembreTrobada de voluntaris

• Diumenge, 1 d’octubreInici de l’itinerari de tardor

• 3, 4, 7 i 10 d’octubreCurs de fotografia

• Dissabte 28 d’octubreExcursió a la fageda d’en Jordà

• Dissabte 16 de desembreFesta de Nadal

Voleu rebre la revista en format digital?

Voleu rebre la informació d’una manera més immediata?

Envieu un e-mail a: acamps@telefonica.net

Hi heu de posar: el vostre nom i els cognoms i l’adreça electrònica

on voleu rebre tota la informació del Jardí.

A l’apartat assumpte, podeu posar-hi: Inf. Jardí.