BUTLIrETÍDEL

Cîiu Exc IISîÅ

1891

VOLUM PRIMER

BARCELONA.- 1891

INIPREMPTA DE HENBICH Y COMP.' EN COMANDITA

SUCCESSORS DE N. RAMIREZ Y COMP.°

1'aeeatge d óecudeIIere,1.

TAULASECCIÓ OFICIAL

Anuncis oficials; p. 1. Donatius per á la biblioteca;Socis entrats; p. 4, 97 y 161

página 4, 97 y '161.

SECCIÓ D' EXCURSIONS

Castell (le la Roca del Vallés,per D. Francesch Carreras yCandi; p. 7,125 y 174.

De Gavá á Begas. Excursió en-toniològica, per D. TIiquel Cuniy Martorell; p. 19 y 108.

Una ascensió del Rey En PereIIid' Aragó, «Lo Gran)), al Ca-nigó, per D. Ramon Arabia ySolanas; p. 46.

Hidrografía de la part de laConca del Ter, compresa en-tre la unió del Fresser ab loTer (Ripoll) y la desemboca-dura del Gis (Sant Feliu de To-relló), per D. Cels Gdmis; pá-gina 68.

Excursió colectiva á CentellasSauva, Negra, Castellcir, Sant

Quirze de .Safaja, y per SantFeliu de Codines á Caldes deMontbuy, per D. Arthur Osona;página 99.

Excursió á las serias situadasal Oest del «Plá de Barcelona»,(Gavá, Brugués, Aranrprunyá,Pegas, Ordal, Sant Pons, Cor-bera y Molins de Rey), per DonJoseph Castellanos; p. 54.

Excursió pirenáica. De Prats deMolló á Nuria, per D. Fran-cisco de S. Maspons y Labrós;página 113.

Coves d' Ordal, per D. Bonaven-tura Renter; p. 88.

Excursions per la Costa de Po-nent y Panadés, per D. JosephCastellanos; p. 166.

SECCIÓ GEOGRÁFICANoticia geográfica del Orient,

segons en Muntaner, per DonAntoni Rubió y Luch; p. 139 y223.

Observacions meteorológicas enSta. Fè de Montseny (1,134 m.);página 90.

SECCIÓ ARQUEOLÒGICAEstudi 0' arqueología arquitec- y D. Joseph Puig y Cadafalch;

tònica sobre lo sepulcro rontá página 188.de Fabara, anomenat «La casa La capella de Sta. Llucia, perdels Moros,,, per los senyors D. »lacar Golferichs y Losada;D. Cassimir Brugués y Escuder 1 página 215.

SECCIÓ FOLK-LÒRICAAlgunas consideracions sobre la

musica popular Catalana, perD. Jascinto E. Tort y Daniel;página 81 y 148.

SECCIÓ NOTICIOSA

Conferencias; p. 236. 1 Novas; página 92, 156, y 243.

BUTLLETÍ

WTRE XAU0NMA M ^ATALUNYÀANY I JANER -JUNY 1891 N.o J.ER

CONDICIONS DE LA PUBLICACIÓPREUS DE SUSCIIPCló: Pels socis residents, per semestre una pesseta, per

any, duas pessetas; pels socis delegats (pagant per anyadas, á la bestreta),quatre pessetas; pel püblich (idem), cinch pessetas. Los números solts yels tomos de anys passats ah aument de preu.

PUNTS DE sUSCRIrciú: en Barcelona, local del CENTRE EXCURSIONISTA DECATALUNYA (Paradis, 10, 2.° n), y llibreteria de N'Álvar Verdaguer (Rambladel \Iitj, 5).

REDACCIb Y ADMINISTRACIÓ: Barcelona, carrer de Paradis, 10, segon pis.

SALUTACIÓ Á LA PREMPSA

Lo BUTLLETÍ DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CA-TALUNYA, hereu y continuador dels publicats res-pectivament per las duas Societats excursionistasbarceloninas la Associació catalanista d'excursionscientíficas y la. Associació d'excttrsions catalana, alaparèxer avuy per primera vegada en lo estadi dela prempsa, considera com á son principal y primerdeber endreçar una coral salutació á tots los seuscompanys en lo periodisme, y principalment á laprempsa catalana, que parla la llengua que nosal-tres parlam, cada día per cert més nombrosa y ani-mada de patriútich esperit. En llurs consells yelogis esperara trobar un poderós estímul; en llurajuda, nostra principal força; y en lo aument depostras mútuas relacions de germanor y en la esti-ma que 'os dispensen, nostra més preuada recom-pensa. Venim t pendre part en la actual creuadacatalana en lo pacífich terreno de folklore y de las

-2—

ciencias naturals, històricas y geográficas, apartatsdel camp de las brillants qüestions políticas, mesno per axò indiferents á quant se referesca al mi-llorament, en tots sentits y condicions, de aquestaterra que tant estirnam. Recomanem donchs á nos* -tres estimats companys de periodisme que, fentse

cárrecll de las dificultats de la tasca que ab tantaconstancia com bona voluntat continnlam, .nos aju-den á duna á terme y suplescan ab llur benevolençalo migrat dels nostres esforços y resultats.

SECCIÓ OFICIAL

En virtut de la autorisació que la majoría de socisotorgaren als Srs. D. Francesch Ubach y Vinyeta y donFrancisco de S. Maspons y Labrós, presidents respectiva-..ment de la Associació cataladaista d' excursions científicasy de la Associació ssociació d' excursions catalana pera la fusió deabduas Societats, . aquesta surtí á cap, donant lloch áuna nova Associació, que prosseguint los mateixos idealsy propòsits de las extingiclas, se nomena CENTRE EXCUR-SIONISTA. Los dignissims presidents damunt dits,.feta lafusió, donarenne compte á llurs respectivas Associacionsen sessió general convocada en 20 de Febrer per la Cata-lanista y en 22 del propi mes per la Catalana.

Lo CENTRE EXCURSIONISTA se regi per una Junta Direc-tiva interina formada del president y vuyt vocals, quatrede cada una de las Associacions fusionadas, axí composta:

D. Arthur Pedrals y Moliné, President.» Simon Alsina y Clós.» Arthur Bofill y Poch. Antoni Bull^ena y Tusell.

» Miquel Cuní y Martorell.» Francesch Carreras y Candi.» Joseph Roig y Puñed.» Ferran de Sagarra y de Sisear.» Jascinto E. Tort y Daniel.

j

Posteriorment y degudament convocats tots los socisen Junta General pera procehir á la proclamació de JuntaDirectiva efectiva, una numerosa representació assist i lanit del 7 d' Abril en el local del CENTRE, restant triumfantla següent candidatura:

PRESIDENT..... D. Antoni Rubió y Lluch.VIS-PRESIDENT. » Arthur Peclrals y Moliné.TRESORER ....... » Joan Cardona y Vert.

» Ignasi Ferrer y Corrió.» Pere Clapés y Trabal.

VOCALS ........ " Cavo Cardellach.o Joseph Castellanos.o Jaume Balaguer y Merino.» Rafel Calvet y Patxot.

SECRETARI 1. Ea » Marsal Ambrós y Ortiz.IDEM 2.0N » Lluis Tintoré y Mercader.

que fou unánimamént acceptada. Ademés en la propiasessió s'acordá per majoria afegir lo calificatiu DE CATA-LUNYA al títol de la Societat resultant de la fusió, donantseper definitivament constituida sots lo nom de CENTREEXCURSIONISTA DE CATALUNYA

COMISSIÓ DE PUBLICACIONS

D. Antoni Bulbena y Tusell.» Jascinto E. Tort y Daniel.» Francesch Carreras y Candi.» Arthur Bofill.» Joan Cardona y Vert..» Macan i Golferichs y Losada.

Lo local del CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA estásituat en lo carrer de Paradis, 10, 2.° n ; y las horas en queestá obert son: de 11 ó 1 del mati y de 8 á 11 del vespre.

-4-

SOCIS ENTRATS

DEL 1. ER DE FEBRER FINS AL 31 DE MAIG

D. Joan Castellvell y Casanovas.» Andreu Bonaplata.» Manel Vehrle.» Joseph Rogent y Pedrosa.» Francesch J. de Despujol y de Chaves.» Joaquim Soler y Batlle.» Joseph de Ros y de Llanza, Pbre.» Enrich Sagnier y Vilavecchia.» Leopoldo Sagnier y Vilavecchia» Ignasi Vivó y Valentí.» Magí: Sandiumenje.» Eloy Molner Climent.» Geroni Estrany y Lacerna» Conrat Vila y Costa.» Gumersindo Cosso.» Joan Anet y Mallol.» Venanci Camprodon.»» Eugeni de Vandrey y Oscanyan.

DONATIUS PERA LA BIBLIOTECA

Per D. Joseph Baltá: Observaciones efectuadas duranteel año 1890 en la Estación Meteorológica de Villa franca delPanadés, per lo propi donador. Vilafranca, 1891.

Per D. Joseph Reig y Vilardell: Dos quaderns de sa obraMonografías de Catalunya. Lletra B. Barcelona, 1891.

Per D. Otoniel Pacheco: Directorio de la ciudad de SanJosé con usi folleto sobre inmigración, per John Schoeder.Geografía de Costa-Rica, per Francisco Montero Barrantes.Estudios penitenciarios. Informe presentado al Gobierno deCosta-Rica, per Octavi Beecher.

—o--.-

Per la Societat geográfica croata: Popis ArkeoologickogaOdjela Nar. Zem. Muzeja U. Zagrebu, per S. L. Jubic.

Per la «Lliga Regional de Manresa»: Calendari catalápera l'any 1891.

Per D. Emili Roure: Memoria sobre las Cempañias mer--cantiles de España, per lo propi donador. Barcelona, 1891.

Per D. Cels Gòmis: Botánica popular, per lo propi do-nador. Barcelona, 1891.

Per lo Excm. Sr. D. Agustí Urgellés de Tovar: Un exem-plar de Ressenya complerta de la festa de la medalla con-memorativa del premi concedit cc Frederich Soler per sondrama «Batalla de Reynas». Barcelona, 1889.

Per lo Secretari de la Universitat de Coimbra: Annuarioda Universidade de Coimbra. Coimbra, 1891.

Per la «Asociación de Arquitectos de Cataluña»: Listade los individuos que la componen, 1891.

Per lo «Foment del Treball Nacional»: La Cuestión Cu-bana. Barcelona, 4890.

Per la «Société Ramond»: Tres exemplars de Observa-tions Météon°ologiques `cites ét la Station Plantade, 1878,1879 et 1880.

Per Le Compte de Saint-Saud: Pyrenées Centrales Elspa-gnoles, per lo propi donador. Toulouse, 1891.

Per D. Lluis Millet: Catalanescccs pera piano, per lopropi donador.

Per D. Arthur Osona: Tres Apèndices. Apéndice de Coll-sacabra y la Magdalena. Del Fluviá al Ter. Apéndice del

Vallés superior. Apéndice de la Guía de la Costa cle Llevant.Per 1' Institut Meteorològich Nacional: Apuntaciones

sobre el clima y geografía de la República de Costa-Rica.Observaciones efectuadas en el año de 1889, per H. Pittier.San José de Costa-Rica 1890. Y La Flora de Costa-Rica,per lo Dr. H. Polakowsky. San José de Costa-Rica, 4891.

Per lo President del «Appalachian Mountain Club»:Register of the Appalachian Mountain Club, fon 1891.Boston.

Per Mossen Gayetá Soler, Pbre.: Badalona. Monografíalais'órich - arqueológica. Barcelona, 1890.

Per D. Celestí Aguilar, delegat á Breda: Capítols del Ge-

-6—peral del Principat de Catalunya. Any 1702. Kais Koninyl.Geograplaischen gessellschaft in Nien, per la «Societat Geo-gráfica de Viena».

Per lo President 'del Institut Meteorològich Nacional:La Flora de Costa-Rica y Apuntaciones sobre el clima ygeografía de la Repïtblica de Costa-Rica. San José de Costa-Rica, 1890.

Per D. Ferran de Sagarra: Disertes llegit en lo CertamenCatalanista de la Joventut Católica de Barcelona. Barce-lona, 1891.

Pel «Banch Vitalici de Ca tal un ya»: iWemoria y cuentasleídas en la Junta General celebrada el 1.° Junio de 1891.Barcelona, 1891.

Per D. Ildefons Igual, delegat á Olot: Una caixa defòssils, y altres objectes.

Per la «Societat Geográfica Romana»: Dictionar Geo-grafc al Judetuli,z Vlasca. Bucuresti, 1891.

SECCIÓ D' EXCURSIONS

CASTELL DE LA ROCA DEL VALLÈS

Dels castells dits de La Roca

oDE citar quinze castells á Cata-.: ;, ~ lunyayRosselló,queal nomenarse

de la Roca expressavan la quali-tat especial del tercer hort forenedificats, sens perjudici de queeix nombre vinga aumentat peld' alguns altres castells dels queno n' hajam adquirit noticia. Ysón los següents:

Lo castell de la Roca del Vallès, en la anti-gua vicaría del Vallès.

Lo castell ó torra de la Roca, devers Gavá yCastelldefels, dins lo terme del castell d'Aram-prunyá ó Eraprunyá.

Lo castell de la Roca de Babores, depeujantdel castell de la Guardia, en la vicaria de Vich.

Lo castell de la Roca de la Regat' oda, que notenim prou definit si radicá en lo constat d'Au

-sona ó en la regió Bergadana 1.

Lo castell de Sant 1llar r ti ça Roca,ó de la Roca, en la vicaría de Vila

-franca del Panadés.

' Parla d' ell lo document nombre 1,224 dels del rey Jaume II (Arxiu ge-neral de la Corona d' Aragó).

-8—Lo castell de la Roca de Sant, en las Guillerías, comtat

d' Ausona.Lo castell de la Roca de Castelló, en lo vescomtat de Bas.Lo castell de la Roca, en la vicaría de Pallars.Lo castell de la Roca d' Aguilar, en lo vescomtat de

Castellbò.Lo castell de la Roca, en lo Rosselló.Lo castell de la Roca, dins lo terme del d' Lvol, en lo

vescomtat d' kvol, en Conflent 1•Lo castell de la Roca, que en 1210 se conexía també ab

lo nom de Castell -vell, si bé no sabem quin era dels variscastells catalans anomenats Vells 2.

Lo castell de la Roca. de Canalda, que tampoch sabemahont radicá, per molt que 'ns sembla estava devers loBergadá 3.

Lo castell de la Roca de la Palanca, en la vicaría deBerga. Comunament ve anomenat en las escripturas,Ruppis de Pelenchano. Pot donar lloch á confusió la cir-cunstancia d' escriures en algunes altres, Roche de Spe-luncha 4.

La torra y casa senyorial de la Roca; en lo terme delcastell de Stella (Gerona).

Y á més, lo poble ça Roca, en la vicaría de Lleyda, ymolts altres castells horlt tal paraula hi entra com á com

-ponent del nom, com son los de Roca-Mora, Roca-lastra,Roca-bruna, Roca-corba, Roca-fort, Roca-mur, Roca-crespa,Roca-berli, etc.

Orïgen del castell de La Roca del Vallès

Lo castell de la Roca del Vallés, emplassat en lo extremoriental cl' aquesta regió catalana, tocant á la Marina,

Pere 111 d' Aragó lo doná á Berenguer d' Entena en 1346.Lo trovém mantat en lo document nombre 813 dels del rey Jaume I

(Arx. gen. Cor. Ar.) ab estas paraulas: et (castro) de Ruppe que dicitur Cas-trttm Vetas, crin fortitudine quain Pontius de Guardia ibi laedifflcavit.

3 Dona lloch á nostra suposieió. que 1 pergami del any 1264 (nombre1,793 de Jaume I. Arx. gen. Cor. Ar.) que'ns en parla, ve autorisat por un no-tari de Berga.

4 Vegis, en apoyo de nostra tésis, los pergamins nombres 1,863 y 1,684 deJaume I, corresponents als anys 1266 y 1261 (Arx. gen. Cor. Al'.).

-9—

pont radicava part de son terme jurisdiccional, estava, enla Edat Mitjana, entre los castells de Bell -lloch, del Far,Dosrius, Sant Vicens ó Burriach, Montornés, Palauhet yla vila de Granollers.

Son naxement se pert cn la foscor del temps. Edificaten una altura damunt la carretera construida durant ladominació romana, á fi d' unir la vía de la costa, per Gra

-noll ers, ab la del interior, alguns de nostres historiadors 1

són de parer que en La Roca hi hagué un pretorium ó for-talesa, induptablement en lo lloch ocupat per las actualsrunas del castell. Nosaltres opinem com Aulestia y Pi-joan 2 , ço es, que essent en un principi construcció ro-mana, sofrí las modificacions per que passcíren la mctjoi'part dels edificis militars de Catalunya, fins cc venir á parará l' estat de castell feudal en la edat mitjana.

Lo primer document histórich pervingut de la Roca esla curiosa acta de consagració de sa esglesia parroquial deSant Sadurní, del any 931. Com que la crehem inédita, latraslladarem entegre faelment copiada de son original dela época 3.

Acta de consagració de Sant Sadurní de La Roca

Atino incarnacioizis domini nostri iesu christi DCCCCXXXIindicione V, Era DCCCCLXX. Veniens venerabilis vir Teu

-dericus sancte barclzinonensis Ecclesie presul ad dedicandumdomem sancti saturnini qui est situs in colnitatu barchino-nense in vallense in loco nuncupatur rocha. Ob deprecacionereligiosissiniam hetnmone abbatissa seut parroquitanus lo-cullitcs com?nanenztibus his nominibus Eldericus, petur, au

-rucius, elpericus, recaredus, recosindus clericus, bella, sim-plicia,vviliada,savericus, oplhilus, galindus,adala, ariulfus,ludia, romaricus, vvinzara, ¿lascius, guznila, llempetrus,sisoigia fernina, nevalendus, lortora, gildimirus, Primitus

1 Marca, Feliu de la Peña, Balaguer, etc. Vejis las Memorias de la Asso-ciació Catalanista cl' Excursions Cientificas, volum II, 1878, página73.

2 En lo volum II de las referidas Memorias, Excursió á Santa Agnés dellalanyanes y La Roca.

3 Arxiu General de la Corona d' Aragó, pergarni nombre 1!4 del comteSunyer.

-40

enim pro ainorenn Dei tel vei¿ei ,ctcionaenz sartctarum celi-gaiarum, et propter remedium animarttm nostrarunn, of/e-rimus val donamus ad diem dedicaciones domem sancti sa-turnini vel aci supra nolninatum pontificem dorado teudericoepiscopo ex nostra fctcultate, de nostro propio, id est egoem1no misericordia dei abbatissa dono ad predicta domos^tncti saturnini, de ministerio écclesiastico, alba I, .pla -neta T, linfa curo sirico, sacra, stola et sanone el amitlo elcolice cum patera, el fctcistergiol, siricio, misale et leccionarioel antifonario in-codicem unumn, et pasalterio I. Et ego al-daricus dono ibi terra mea qui est in terminio de villacorti,et enfrontat ipsa terra de parte circii in terra amilia, et deoriente in vivo mnugente, et de meridie in terra godrigilde, etoccidente in strada publica; et ego petrus el aurucius fratermeus similiter donamus cid nredicto doniurn terra nostramodiatas I et alia de vine(¿ qui est in iam dicto terminio devilla rocha. Et ipsa terra afrontat, de parte circi in terratedia femina, el de occidente in terra vuimarane et eressitos, et de meridie in terra de nos donatores, el de occidentein terra ansulfo presbitero; et ipsa vinea afrontat de parlecirce in vinea elasio, et de oriente in terra de nos donatores,et de meridie in vinea richilo femina, el de occidente invinea nos donatores; et ego elpericus cura fratres et sororesmeos donamos ad predicto dornum vinea nostra propria quiest in terminio de villa gausago: et ixi frontat de parte circiin vinea vviliemundo vel sitos eredes, et de oriente in vineagalindo vel eredes saos, el de ?neridie simililer el occidentein strada: infra istas afronlaciones- ipsa mediatate de ipsavinea ab integrum. El ego ¿ciliado dono ibi de (roca modia-tata I qui est in terininio gcwsago et infronlat de parle circiin terra Brema, el oriente in vinea argirico val eredes saos,el de meridie in terra daniol vel eredes saos, el de occidentein vinea dadilde; et ego savaricus dono ad iam dicto domoterra enea proprio subreganea, el est ixi villa rocha. Etafrontat de parte circi in terra peIro, el de oriente in terrade ene donalore, el de meridie in terra elderico, el de occi-dente in terra todaleeo; et ego galindo dono ibídem terra meamodiatas II qui est in ter minio gausago; el afrontat de partecirci in orlo parapario et erectes .sitos, et de oriente in terra

-1.1._

ennegone, el de meridie in terra quintilone femina et eredessuos, el de occidente in terra vel v. de bellello; et ego roma-ricus dono ad predicto dono quarterata I de vinea qui estin gausago, et afro ratat de circi in torrente, et de oriente invinea de dadilde feriria, et de meridie in vinea dadilde, etde occidente in vinea passarella femina. Et ego adata donoad prediclo domo vinea mea qui est in terminio villa amo-rozo et af^•ontat ipsa vinea de parte circi in vinea sesovia, etde ?neridie in n-onte eremo, et de meridie in vinea sunge-fr •edo, et occidente in vinea vvimcora; et ego ariulfus donoad predicto domuan terra vinea mea qui afrontal de partecirci in vinea gontarie, et de meridie sirniliter, et de occi-dente simililer, et est ipsa terra in villa rocha; et gotodiadono ibi terra mea qui est prope ipso domurn: afrontat departe circi in terra eudesinda femina, et de alias omnesquepartes in via; dono de ipsa terra modiatate ab intecrum. Etego vvimare el elusius don amus ad predicto domó terra no-stra subreganea qui est in villa rocha, qui afrontat de partecirci in terra sesovia fenaina, et de orientis in terra, et demeridie in terra in terra danel, (le occidente in terra sesovia,et est ipsa terra portas II; et ego gunrila dono ibi vinea metaqui est sernodiata I, et afrontat de parte circi in vinea cdi, etde oriente in vinea sesenando, el de meridie in strada quipergit ubique, et de occidente in st rada qui pergit ubique;et ego petrus doro ibi vinea enea et est semodiata I, et est invilla ameroz, et afrontat de parte circi in vinea sesovia bal-dovia fcminas, el de orientis in vinea baldovio, et de meri-die in vinea sancti saturníni, et de occidente in viam. Etego deus dedil? dono ibi. vinea mea semodiata Jet est invilla gausago et afrontat de parte circi in vinea esmerado,et de orientis in agilane, et de meridie in torrente, et de oc-cidente in vinea agilane; et ego novolendus dono ad predictodomo semodiata I de terra et est in villa gausago et afrontatde parte circi in terra alxrico vel eredes saos, et de orientis

• in interra Brema, et de meridie in terra de ene dotore, et deoccidente similiter de ene ipso. Et ego sesoia femina dono aciiam dicto domo semodiata I de terra, et est in villa roka,qui afrontat de parte circi in terra savarico, et de orientisin terra audesinda, et de nucridie in terra savarico, et de

-1`?—occiduo in terra de me donatrice. El ergo tortora dono ibimodiata I de terra et est in terminiode villa coiti, el afron-tat de parte circi in terra de petro, el de orientis in lerratodaleco, et de nzeridie in terra tidilane, et de occidente interra gontane. El ego.... andreus dono ad predicto domoaput tortora supranominata est ipsa terra modiata I, et estin supra dicto terminio, el afrontat de parte circi in terrade petro; et ego luganus dono ibidem dono ibide?n quarta

-das III de vinea aput sororimam sindilo el est in lerminiode villa ameno;, el afrontat de parte circi in erenzo speran-deo, el de oriente in im margine sperandeo, el de 7neridie instracla cl de occidente sinziliter in via. Et ego ophilus donoibidem modiatas II de terra qui sunt in terminio de villaamero;, qui afrontat de parte circi in terra de senior femi-na, et de orientis in terra sunilo femina, et de meridie interra sunlo femina, el occidente in terra de me donalore.Hec omnia superius nominata nos omnes supradicti dona-mus vel offerimus sancti saturnini ponlifices vel christi mar-tiris per amore celestis patrie vel timore oribili geenne, vtsacerdotes vel ministro ipsius eclesie deo ibidem semientes,una cuan consenso proprii episcopi, sois iuris relineant se-dem quod canonices iubet autoritas. Et ego teudericus epis-copus consecro banc ecclesiain in honore sancli saturnini, eldono atque concedo ibidem decimos et primicias vel oblacio-nes de villas vel vilariunculos, hi sunt rocha usque in ipsoscaldarios el vadit per mnalinanicos, el pervenit in gausago,el vadit per ipsos bancelles, el pergit a serra de amelia,deinde pergit per ipsa serra et vadit a cabannas et pervenitusque in cellicos, el descendit per ipsa serra el venil ad ipsocaslello de palaciolo et pervenit usque in rivo mugente, elpergil per ipsa strada usque ad ipso campo de opleilone quecomparavit de urierico sive ad ipsa oliva, vel cid ipso puioel pervenit ad ipsas tapias, el vadit ad valle mnoscharia us-que ad ipso stango usque in ipsa laguna et iungit ad ipsoscaldarios. In ea videlice racione concedo ibídem hec oinnia,quantu recte videtur ibidem perlinere vel canonice possit ob-tinere. Ut sacerdotes vel ministri huius ecclesie deo ibidemfamulantes libentissime 7neis obediant preceptis vel successo-ribus 7neis, et per singulos annos tam ex decimis quant ex

— 13 —

donaria dotis domem sancte crucis vel sancte eulalie niar-tiris qui ibidem quiescit taus ene preses quam successoribus

meis iubamina adinplere non pigiant. Et per singulos annosredabiciones presolvere non, diferant sient sancta regulaiubetcanonica autoritas bis in anno concilia celebrent_

Et qui contra hanc dote, vel donacione, vel dote, inracio-nabiliter teintare voluverit hoc quod repetit vindicare nonvalent sed in vinculo composat auri liberas 111, et hac dotisvel donacionis in omnibus suaran obtinet firmilatem. Factadote vel donacione IIII nonas iulii anno III qua oblit carlusrex cristiano regnante, regem expectante.

Sig9<nuen eldericus {. petrus . Sig num albinusque vocantor ruze j . Si(j num. elpericus. Sig} num re-charedus }1`{. Recosindus levita . Si.gg3num bella. Signum simplicia. Sig}{numn vviliadus. Sig f num savaricus.Sig f num luganus. Sig sum sindilo. Sigpj<naum galin.dus. Sig} num adata. Sig { nins ariulfus. Sig`lgnuni tu-dia. Sig num romaricus. Sig >j<num vvimara. Sig numelasius. Sig)Jnuin gu^nila. Sigíj<uum petrus. Sigíj<numn se-soigia. Sig <num neolendus. Sigíj<numn deus dedil. Sigíj,<nins tortora. Sig>j<num alexandrio qui hanc dote vel dona-cione fecimus et testes firmaré rogavimus. Gotilo >P . íz< Ge-ribertus levita. íX<Gimera presbiter. íz< Cixilus presbiter íi.íx< ioannes subdiaconus íj<. petronius presbiter >j<. aj< Gra-ciosus presbiter Pj<. sj< undisclus presbiter íj<.

aj< teudericus episcopus hanc dotem feci >j<. íj. Maureli-

nus archipresbiter >j<. Dj< pulcresindus presbiter.Malanaicus presbiler qui hanc dote vel donacione scripsi

et >j< cum licteris super positas ipsa terra dotodia inverso XIII. CLV et et in alio XXVIIII, XVII, et fusas etrasas in verso XXIIII et XXVIII die et arno quod supra.

La es lesia de Sant Sadurní de La Roca, que en lo segle xsería de colació de la Abadessa de Sant Joan, puig que á ellapertanyía, després ho fou de la Seu de Barcelona; mésavant, durant la preponderancia riel poder feudal, tingué

-ren sa colació los senyors de La Roca, y per últim, del1072 fins al segle xix la obtingué la comunitat de SantaMaría del Mar, de Barcelona.

-. '14 -

Petit monastir cie Sant Pere

Dins lo terme parroquial de Sant Sadurní existí una ea-pella sots la advocació de St Pere, segons diu lo SpeculumDeccanatus Vallensis, pág. 494 (arxiu de la Catedral deBarcelona). En ella hi feyan santa vida beatas ó vergensretretas del mon, las quals eran regidas per una priorissa,y segons lo esmentat llibre refereix, subsistía encara en1340, y diu apar desaparescuda en lo segle següent, totavegada que las visitas episcopals dé1s anys 1413 y 1421 jano parlan més d' ella.

En un quadern de coses assenyalades de lá parroquiade Sant Sadurní de La Roca, que guarda Mossen FranciscoSoler, Pre., rector que fou de la metexa y delegat delCentre Excursionista de Ca!alucnya á Palautordera, s' hillegeix:

CASA SANTPERE DEI. Boscx.—Aquesta casa, edificada alcim d' un turonet, dis!ci mitja hora. Segons la tradició po-pular, fort antigament un petit monestir de les monjes deSant Pere de les Puches de Barcelona. Al . voltant de la casase veuhen, efectivament, algúines runes y part de la capella,que per cert era molt petita, ara esfozidrada. He visita( al-gzunes vegades dita casa, y ni per la sua estructura, ni perla sita dimensió, no sé veure rastres de cap cenobi del ordebenedictí. Jo so de parer que aquella casa y heretat perte-'nexerien en temps remots al antiquissim convent de SantPere de les Paelles, y que per lo govern y administració dedita ]zerelat hi tndríen algun mosso, com també algit.nésmonjes d' obediencia ó llegues, puix se sap positivament queen lo any 13,150 existia la casa y capella vivint en ella cinchDeoda(cts.

Novas históricas del castell de La Roca

DEL SEGLE X AL XII

Del segle x provénen las novas que tenim del castell deLa Roca, En una donació de tercas feta en 1' any I de Lluis

— 15 —

Ultramarí 1 , çò es, en lo . 936, en favor del monastir de SantCugat del Vallès, Iii trobam lo següent important frag-ment:_ In nomine. domini: ego fruianus presbiter et stefanus, do-

natores sunius ad donalcna sancti cucupllati cenobii terraquod nos tenemus per causa eleinosinaria de eondana pa-troni vel per iudilium7z.quocl obligatum tenemus in nostraspotestcltes inseries conditionis ordinante indice, et est in co-mitatu barchinonense, in vallense, in terminio de iPSA Ro-

CHA VEL DE CASTRO )ioRINO; et afrontat ipsa terra de orientein terra quod ? elicjuit petroni ad uxori sua aria, et de rneri-die.i.n terra de fijos receinunde, et de occiduo in ipsa stra-(la, et de circi in rio que scicrrít de gorgio amrone.

Per aquesta escriptura se sal) altre nom vulgar donat enlo segle x al castell de La Roca, lo de castro mnorirt.o. En ellhi vehem llatinisada la paraula castell 7noni, sinònima decastell dels moros, lo qual confirma existir la referida cons-trucció un segle y mitj enrera, com los sarrahins tenianen son poder lo territori del Vallès, ab sas vilas y castells.

Al segle xt pertanyeré una_nova sense fetxa, enclouhental poble de La Roca, entre los que constituian las fran-qu•esas del Vallès 2 : .

In cadena Vicaria Barchinone et VallensisF%'ranquede in Vallensis in lea; •rochiis vi.delicel:Sancti .Genesii de ipsa Amnindola.'De Garriga.Sancti Andree de SamalucLerona.Granollers.Palaçol,Cabrera.iTíartorelles.Sancti Stephani de Villanova.

1 Cartot al de Sant Cugat, fol. 377, nombre 9,094. Encara que aquesta es-criptura del Cartoral no diga de quin rey Lluis se tracta, com la escripturanumerada 1,093, qui parla de terras á La Roca, está fetxada en an y s del reyLluis, fill de Carles, y las escripturar subsegüents són del regnat de Lotari,fill de Lluis, crehem se tracta de Lluis Ultramarí, fill de Carles y pare deLotari, lo qui comença á regnar en França 10 20 de Juny del 936.

2 Feudortum Vica • iariun Cathalonie, vol.. .V, foli 95.

- 16 -

ÇA ROCHA.

ibalaianicos.Primiliano.Et in primo libro foleo CCCLXXXIII est carta cum qua

dorninus Comes donavit dictas ffranquedas dornno Nardo etdomno Raymundo guillelnzo.

D' axò resulta, que en anys, que ignoram quins serian,tingueren á La Roca, Vilanova y Santa Àgnès de Malanya-nes, Nardo y Ramon Guillem, á lo que apar en comunitat.

1078.—Pere Costa 1 diu, sens apoyar sa afirmació encap dato possitiu, que uns cavallers de La Roca, existentsen la Edat Mitjana, prengueren son nom patronímiclrd' aquest castell del Vallès. Los hi atribueix per escut trescampanas ó escachs de plata (que abduas cosas podrianésser) en camp blau. Y diu que foren de aquest castellBernat Guillem ça Roca y Ramon Guillem de Monteada,abdos presents en 1078, en lo conveni firmat pels germansRamon Berenguer II y Berenguer Ramon, comtes de Bar-celona. Aquest Ramon Guillem de Monteada podria ésserlo Raymundo Guillelmo de qui parla 1' anterior documentsense fetxa.

1084.—Berenguer Ramon da Monteada, segurarnent fillde Ramon Guillern de Monteada, entrega en penyora alsgermans Benart Guillem de La Roca y Bernat Guillemardiaca, son castell de Vaquerissas, lo terç del de Munta

-nyola y un alou á Berga. Quedavan exemptas d' empenyolas esglesias de Marata y Palauhet, aleshores en qüestions,y fou en lloch d' ellas (segons crehem deduir del docu-ment), que Berenguer Ramon de Monteada donava á Va-querissas, Muntanyola, etc. Manifesta la escriptura comdits béns empenyats, abdos germans los tenian per nley-tat, de igual manera que per ells era possehit lo castell deLa Roca, tal vegada axi mateix empenyorat pel propi Be-renguer Ramon, puix en axò no es esplícita la escriptura.Se llegeix en ella: Et habeant atque teneant (abdos ger-mans) medielalem de ipsis franchedis que pertinent cid pre-dictuin castrem, et quod unusquisque. ex illis, adiuvet ad

1 Nobiliario Catalán (¡I. S. del segle XVIII), foli 33.

— 17 —

aliiu»z, predicturn castrttllz de ipsa Rocha, tene'e, et habere,atc^ue defendere "1.

Fins á mitjans del segle xiii res nos ha pervingut delcastell de La Roca, lo qui seguiria la sort de las Franque-sas del Vallès. Sols sabem cl' un Bernat de Roca, fill deRamon. qui á més del castell Toir, possehia un castellde La Roca en 1' an y 1187. Mes no especifica lo documentd' un modo terminant que fos lo del Vallès, si be tampochafirma lo contrari 2.

La intrèpida Adalaidis, heroina catalana, qui vestida deguerrer, en l' any 1104, .partí junt ab altres cavallers en-vers 1' Orient. en la espedició surtida del port de Batee-lona, per pendre part en la Creuhada contra 'Is serrahinsde Terra' Santa, fou filla de La Roca 3 . Era esta matronainsigne viuda y mare de clos filis; axí es que '1 sacrifici departir á llnnyanas tercas en aras de la fè seria en ella do-ble. Adelaidis abans de partir dex . ordenadas las sevascosas terrenals, com ho demostra " lo testament sacramen-tal publicat quatre anus després, en 1408, tal vegada perhaver mort en alguna de las terribles batallas lliu radasen la Palestrina durant aquell espay de tenips 'k . Lo testa-ment de Adelaidis tal y com nos pervé es lo següent:

Cunctoruin noticie manifestare satogimus qualiter aza-laidis in exercilum domini sabbaolh" ilrerosolem tendere.cu-piens iussit atque constituit suarurn facultatum omnium inpatria sua dimitendarum manumis.sor •es suos videlicet be-rengcsr•iurn guillelmi, et guillelmi arrzalli, et ama lli rai -'Inundi, et guillelmi rairnundi, precipiens nobis ut si anteipsam mori conhingeret quarn ctliud testamnentztnz faceretipsas facultates suas potestative distribuerenzus hoc modo abipsa nobis iniuncta. In primis dinzisit alodium sit nz qui estad castrem rocha ad filies saos, id est cid guillelmurn et rai

-mundum et misil in baililia deo et sancte crucis et arnallusrai3nundi avunculo suo, et berengarittin guillelmi et guil-.

1 Document nombre 19 de Berenguer Ramon II del arx, cor. Ar.= Document nombre 415 d' Anfós I del arx. cor. Ar.3 Balaguer. Historia de Catalicña,llib.I11, cap. XV, copiantho de Rotney, .

part II, cap. XXVII.'. Liber III Antiquitaticna Eccl. Ca!hed., foli 32, nombre 87.

— 18 —

lelnaum rain2undi. Et si guillelmus filium suem obierit, re-mansisset ad fratrem suum raimundum, et si raimundusobierit, remansisset ad vunclos saos ar^iallo raimundi etgztillelmi raimundi in vila eorum, et post obitum illorumremansisset ad canonicam sancte crucis; et si deus voluissetilla reverlere in ista terra, revertisset ad eam sine hulla in-quietudine; et istum alodium est unum mansum carn suispertinentiis, et linariuni unumn qui est subtus rego. Hancigitur ipsius testatio extrema voluntatis ordinationaem XIIIIkalendas iulii Auno XLIIII regnante philippo rege scripla(1104). Nos petro ervigii et venrelli ipsa testatrix regata vi-dimus et ccudivimus et ipsct firmante confirmante confirma-vimus et uunc post obitum eius nos predic(i lestes jurandojttramus super al'are sancti felicis quod est intra ecclesiamde cabrera, in presencia raimundi sacerdotis atque prepositiet arnalli sacerdocis et bernardi ermengaudi clerici et alio

-rum hominum ibídem assistentiu.m. lctun. est hoc XVII ka-lendas aprilis auno I regni ledoici regis (1108,1. Sigíj<numpeirus ervigii. Sig>,<hum- venrelli qui hanc testiftcationemjuratione et con.fir„iatione corroborctnius. Sigíxlnum arnal-tus raimundi. Sig num guillelmus raimundi. Nos sumosmanumissores et damus domino deo el iamdicte canoniceomnes nostvas voces atque directos quod habemus in supra-scripta omnia. Sig^ hum pece sinfre. Sigíj<num raimundisacerdotis atque prepositi. Nos presentes adfuimnus Avnalluspredíctus sacer qui hoc iuditium scripsit die et aneo quosupra.

FRANCESCH CARRERAS Y CANDI.

(Seguirá.)

DE GABA Á BEGAS

EXCURSIÓ ENTOMOLÓGICA

¡Qué honich es veure reunidas las tres primaveras; la dela vida, la del any y la del día!

En una matinada del mes de Maig del any 1887, dosjoves baixáren diligents per lo passeig de Gracia; atra-vessáren lo que s' anomena plassa de Catalunya, mesqu en realitat no se sab lo qu' es, puig té una mica de tot:de jardí, salzereda, grutas y cavas ah cascatas y estalac-titas; hi ha feras, gegants y nanos; sols hi falta lo prin-cipal, que son edificis porticats qu' enllassen la ciutat vellaab la nova: y seguiren tota la Rambla, ab cara alegroya,ági1s en lo caminar y enrahonant per las butxacas.

Com era tant dejorn, y ara la gent, en las ciutats, selleva tart, no trobáren gayres destorbs; alguns cotxesy centrals que s' dirigían á las estacions de ferro-carrily jornalers que, portant en la má un mocador ab 1' esmor-zar, feyan cap á son traball.

En la Rambla de Sant Joseph, las taulas de las floristasestavan encara sens parar; las portas de las botigas, unaqu' altra oberta; los balcons de las casas, tancats y barrats;los carros de verdura comensavan á entrar en lo mercat;algunas donas y xicots, ab un bastonet, remenavan lasescombrarías que s' deixan en los racons, buscant unpaper 6 pellissot. ¿S' atalayáren d' aixó los dos joves quequasi trotant feyan rumbo á 1' estació de Vilanova? Ho

_ áp-

dubtérn: llur esperit buscava altres horisons,altres espays:camps, prats y boscos; . olían aspirar lo flayre de las florssilvestres y nó 1' éther de las farmacias; sentir lo cant delmerlot y no 'ls crits del noy de Tona.

Herrr dit qu' eran dos joves y hem clit mal; 1 un ja no hoes, puig té cabells hlanchs; mes mentres tinga las camasfortas, se fará 1' il-lusió de que sols té trenta anys: técuidado de no pararse devant lo mirall, sino en los cassosmés precisos, com son, pera pentinarse y ateyt.arse, y sibé gasta ulleras, pera conformarse s' diu que 'Is jovestambé n' portan. Pot tenir niés anys que son company,.mes en quant á gust y ganas de fer excursions, 1' iguala.

Desde petit comensá sa afició á 1' historia natural. Brilos balcons de sa casa no lii falhivan testos d' alfábrega yrnorritort (caputxinas), que 'cultivava ab esmero; cada.tarde anava de passeig al Jardí del General y á 1''Bspla-i ada de la Ciutadela, entretenintse en buscar las llagostasque saltavan per l' herba; ja se sabía, per Sant Joan ySant Pere, á la posta del sol, s' havían de vorejar las lior-taà de Sant Bertran pera fer caure aturdidas, á cops defollas de canya verda, bombas (anoxias), que atravéssavaab una agulla á fi y efecte de que botzinéssen; y si tro

-bava una gallineta de la Mare de Deu (coccinella), se laposava á la má, y mentres anava pujant poch á poch ditamunt, li cantava: vola, vola, oriol, que derncí ferri bon sol,

fins que 1' petit coleóptero movía 'ls élitres y s' escapava.Més tart, sent ja jovenet, aixís que arribava la prima-

vera, lo cor se 1' hi aixamplava, y saltava de goig quanveya.voltejar las primeras aurenetas: allavoras sí que notenía mandra; á las 6'1 del matí se dirigía á Vista-alegre,.y sentantse llevant d' una tauleta, en 'un. dels miradorsque dominan 1' hermós panorama del mar, se menjavaalegrement un bon plat de maduixas, y tot saborejantlas.trassava lo plan de las excursions del estiu próxim.

¡Ah! qué no sufrí en los dos anys que, per causa del' úl-tima guerra civil, no pogué sortir de Barcelona! Va perdre.la gana y 1' humor; s' amagrí; semblava una criaturaque anyorés la dida; cosas de que abans no n' feya cas,ara l' hi agradavan; passava sovint péls carrers de Ripoll,.

— 21 —

del Bruch, de Gerona, aixís com també pèls del . Om, delLlorer, de la Rosa, de las Euras, Riera del Pi, Pont de laParra y 1' hort del Fabá, sols perque ténen noms de pobla-cions que recorría y de plantas qu' estimava. Criava grillsen gavietas y 'Is hi donava trossets de tomátech, á fi deque cantéssen fort á la nit, y lo r • ich-riclz del negre ortóp-tero, li feya creure qu' estava en los plans del Vallés. Sitopava (cosa freqüent en los carrers de Barcelona), ab lascabras que van de porta en porta deixant la llet, si hiacostava, las mirava ab tendresa y 'ls hi passava la máper 1' esquena; si hi havia fe¡tinas pera entrar, devantde un forn de pá, tot era examinar las brancas secas delpí, del bruch y las cireretas mitj fetas que penjavan delarbós. Se donó á llegir lo diari La Renaixensa, perque es lapublicació que porta més novas de las poblacions ruralsde Catalunya. Mes sobre tot venía un dia que, si bé per unapart 1' aconsolava, per 1' altra 1' feya migrar més; era lodía de Sant Pons, qual imatge s' venera en un altar de1' iglesia del hospital de Santa Creu. Se celebra la festivitatde dit Sant ab ofici solemne y benedicció de rosas y herbasaromáticas, al pas que, á fora, en tota la extensió delcarrer, fins aprop de la Rambla, s' instala un verdadermercat de flors silvestres y plantas medicinals, posadas enlas aceras.

Nostre naturalista hi anava ab la fresca y eran las 9 h queencara no se n' sabía moure; ¡si s'hi sentía tanta olor comen la perfumería de Lafont! Semblava qu' en aquell trosde carrer s' hi havía vessat un barril de Aygua Florida; yno podía de menos, puig que á pilas s' hi veyan la flor demalva, Maria Lluisa, menta, poliol, orenga, roman i ytaronger.

L' entussiasmava la vista de tanta planta coneguda, qualpatria li era familiar. La camamilla li recordava los campsdePuigcerdá; lo saúch, la verneda de Santas Creus; 1' esper-nallach y la buixarola, Montserrat; la murtra, 1' Ampurdá;la valeriana, Tordera; l'orella d'os,los Pyrineus; lo donzell,Camprodon; 1' espigo), Vilamajor y Banyolas; la sejolida,Castelltersol; los ginebrons, lo Turó del home, en lo Mont-seny ; la salvia, los erms d' Aihama y de Piedra, en Aragó.

— 22—

En aquells moments, mentres estava disfrutant de lasdelicias de son anior per las plantas, ¡quánt no deguécontrariarlo lo sentir que algá 1' distreya, tocantli 1' es-patlla! Se gira y s' troba llevant de' un pagés d' Arbucias,amich seu, que comensa á parlar de sa terra, ab granalabansa y luxo de detalls. Dona bó veure aquells encon-torns, li digué; com en Mars y Abril ha plogut molt, losprats están verts com ja-may; s' han tingut de apuntalarlasbrancas de las pomeras, tanta es la fruyta qu' han de sos

-tenir; los castanyers y avellaners han tret llarga perxada;.las fonts donan doble doll; de papallonas ne volar nuésque de mosquits; y no dich rés dels escarabats; sols liadvertiré que d' aquells tant lluhents que vosté califa enla madrastra (mentha 7?otcaruli`olia f, se n' faría una mesura:¡quina llástirna qu' no hi vinga!—¡Cóm ha de ser, Pauhetf—li responguí; no podém per ara; los qui preparan lasguerras no pensan en los disgustos y penas que ocasionan.Adeu siau, memorias á la dona y familia. Va procurar des-pedirse pera que no vejés una llágrima que li queya caraavall, al pensar qu' estava engaviat en Barcelona y quetenía dos anys perduts pera fer investigacions entomoló-gicas y botánicas.

Arribats á 1' Estació, prenguéren papeleta de 2.', y lles-tos com unas daynas pujaren en un dels cotxes, asseyentseprop de la finestreta, enfront 1' un de 1' altre.

Acabava de sortir lo sol, y 'is raigs entravan á doll yanavan á daurar las caras rialleras d' aquells dos excur-sionistas. Lo día era de calma fitxa; lo cel seré sens lomás petit turna, lo fum de las xemeneyas de las fábricasformava una columna recta, que no s' inclinava á callcostat. Mirant á 1' esquerra, s' veyan las ayguas del moll,quietas com las d' un safreig, y las banderolas dels barcos,caygudas sens bellugarse ni mica. Un reguitzell de canoasdels Clubs de regatas, solcavan en totas direccions, y llurstripulants, vestits á la lleugera, ab los brassos arreman-gats, ja alsavan, ja baixavan las palas y l's rems, y ab ditsexercicis gimnástichs, sumament higiénichs, los jovesaquells, s' enfortían lo cos. Atracats als molls, hi haviavapors inglesos, francesos, italians, etc., grans com vai-

- 23 -

xells, qu' estavan descarregant á mils y mils las quarterasde blat, blat de moro y altres cereals que portan del ex-tranger, pera tornársen luego al) la bodega buyda y lasarcas plenas de diners espanyols, y mestres los marinersal ferse á la vela cantan ¡hurra!, nostres pobres pagesosténen que arreconar 1' arada, fer un farcellet de roba yabandonar ab tota la familia, la llar y la patria. Los com

-padeixém de veras. Los que diuhen que si se n' van essens recansa, sols pera buscar fortuna, no déuhen haverconegut ja-may lo qu' es tenir fam ni experimentat losefectes de la forsa secreta interior que 'ns atrau á la terraque 'ns ha vist náixer. Aquestos tals, corri estarán acos-tumats á viure sens casa ni familia, passant de Conda enfonda y de hótel en hòtel, no s' forman idea del carinyoinnat als terrossos payrals. Als emigrants, al perdre devista la comarca aymada, se 'Is deu acongoixar lo cor, yhumitejar los ulls; y al cap de deu anys d' ausencia, encaraestarán suspirant, desitjosos de la tornada.

Si liermós era lo panorama de l' esquerra, 1' de la dretano deixava de tenir son atractiu. La vía passa pél peu me-teix de la montanya de \Iontjuich, que té lo castell .perpuig y sos vessants escrostonats y grogenchs, ab xara

-galls y grans turons de terra formats ah las escorias de laspedreras, en los quals s' hi veyan vegetar las plantas:Atriplex halimus L., Chenopodium amaabrosioides L., Cani-phorosma monspeliaca L., Sueda frutieosa Forsk, y las Sal-sola soda L. y vervniculata L. Dita montanya fora un puntá propòsit pera arreglarhi un parch, pero parch generalcomú, nó de luxo solament, puig en aquestos dominan losmarbres, estatuas de bronze y de pedra picada, y'ls ar-bustos exótichs que costara un ull de la cara. Com loterreno es accidentat, 1' arquitecte s' hi podría Iluhir,fenthi grans pollancredas pèls cotxes y carretet-las, bos-cos de pins, alzinas, arbosos y altras plantas indígenas,a las que res los fa res, pradas y erms ab estepas, frfgolas,romanins y bruchs; albaredas y vernedas; plassetas ab lopis á lo natural, sens arenar, voltadas de corpolents ron-res que ombrejéssen una font, sent permés vivaquejarhi,encendr'hi foch y cour'hi l' arrós, los conills, costellas, etc.

24 —

D' aquesta manera, mestres que 'Is uns, los senyors, s' es-tarían dinant en los restaurants, los altres, las familiasmodestas s' esbarjirían, farían llurs ápats al ayre lliure yaixís tothom gosaria del parch, tant los richs com lospobres.

Quan los dos naturalistas desenrotllavan 1' esmentatplan, xiulá la máquina, lo tren se posá en marxa y vola -

verunt parch, font y costellam; envers altras regions sedirigí llur imaginació.

Prompte pasáren com una sageta per devant del sagratrecinte y del hipódromo, y se 'Is va ocórrer aquest pen-sament: ¿fou acertat construhir 1' hipódromo tant apropdel cementiri? tots los qui van á las carreras de caballsvestits ab los mellors drapets, hi van pera guadirse; mesténen, per precisió, que vorejar la necrópolis y veurer losninxos y panteons, cosa que no té res d' agradable. Peraafegidura, pochs serán los qui deixarán de tenirhi enter

-rat algun parent ó amich, y al passarhi tot fregantne lasparets, no podrán menos de recordar á la persona per-duda. Si hi pensan, com es degut, arribarán á las tribunasah lo cor trist y acongoixat, y aixó ja 'Is negará la festa;si no hi pensan, ó bé lo pensament lia sigut fugás é indi

-ferent, ¿quin oblit ó tal volta, quina ingratitut? Perque potsuccehir que estiga descansant en algun dels mausoleus,un rich ciutadá ó ciutadana, que llegá sa fortuna lliure

-ment á sa muller ó á sou marit, y que aquest ó aquella,lo día de las carreras, passa en carretel-la descuberta, frecl:á frech de las tapias, fent lluhir son nou marit ó sa novamuller, segons lo cas, y en lloch de resar un Pare- nostreper lo difunt ó difunta, al veure la creu del panteon, pro-curará alsar las puntas del vano, si es ella, ó si es ell,donar una bona xuclada al tabaco, porqué lo remolí delfum li púje fins á las cellas, y per medi de tals ingeniosasestratagemas, desiliurarse de la lúgubre y abrumadoravisió.

Seguí lo tren per la fértil planura del Llobregat, tantrecorreguda anys enrera per 1' entomólech Mr. Jacob Him-mginhoffen. Los camps estavan sembrats de blat, fabas yaltras llegums; en las 'oras dels regarons, los sálzers

- 25 -

sostenían las sarments de las parras que donan rahímspera fer lo vi grech; nombrosos fruvterars, sobre tot deperers y presseguers, s' extenían per la part de Sant Boy,qual iglesia ab son ardit campanar, s' veya coronant uncoll, en mitj de las casas de la població. Pél costat de lamarina s' presentavan trossos de terra embassada, focopermanent de febres, pont hi vegetan á llur gust, losjonclis y'ls Plaragnzites communis Tr. En tals paratges, nos-tre amich y distingit entomólech D. Daniel Muller, trobála solicitada especie del Carabus violaceus L., var. iliicllerüHaur. Contempláren la cadena de montanyas que cir-cunda la ciutat comtal per la part del N. y NO., ab loscims del Tibidabo y de Sant Pere Mártir; s' atravessácom una exhalació lo pont del riu; se pará lo tren breurato en 1' Prat, y á las 5 1/9 11 arribaven á 1' estació deGavá.

Devalláreu del cotxe, y sens pararse, per prudencia, enla població, puig té fama de poch sanitosa, emprenguérenla pujada perla carretera de Befas; depressa cap amunt yfora, qu' en las alturas hi ha pochs microbis.

Llavoras comensá 1' exploració entomológii.a y botánica,objecte principal dels dos excursionistas.

Com era lo día 19 de Maig, no cal dir si la vegetacióestaría ab tot son apogeo; los marges semblavan jardins,tant abundosos eran los Convolvulus arvensis L. y althaeoi-cles L., ab llurs campanetas blancas, rosadas y ralladas; lagroga Calendula arvensis L. (bur.conet) y 'is Cirsiums decoll llarch y flósculs purpúreos; los Pubus ihyrsoideusWim. y tonientosus Bor. (romagueras), formavan bardis-sals al costat de la cuneta; no hi faltava la vulgar bossade pastor, que lloreix tot 1' any ni 1' Galiurn sacch.ccra-tuna All., lo BIelilotus neapolitana T , 1' Astragalus hamo-sus L., Ech.inaria capitata Df., y eran tantas las ginesterasfloridas que, llur perfum embalsamava 1' ayre.

Per terra caminavan, tots empolvats, los coleópteros:Heliopathes mnonitivagus Muls. y abreviatus 01., junt ab loGonocephalics mericliontale Iilüsh; y en las plantas, 1' 0xythy•rea stictica L. s' abrassava ab los estams de la flor de lasestepas, menties que 'is Lobonyx cfliatus Graells. y Oede-

- 26 -mera coerulea L., ostentant llurs vestits de las festas, quemay deixan, se passejaran per damunt de las carolas delas compostas.

Ab 1' escalfor del sol, anavan sortint á volar las pape-llonas Pieris brassicae(aquesta está per tot); varias Lycae?iay'ls dípteros Boimabylitus, los quals, en companyia delsmascles dels Empidios y Conops, xuclan la part melosade las flors, y los Sir/idos, Muscidios y Estrationidos, notant innocents, devoran lo pólen.

A 1' esquerra de la carretera, se destacava lo cementiride Gav,í, prop de la masía de can Tintorer, rodejat devinyas y pinedas; á la dreta, en los vessants de la mon -.tanya qu' anavan serpentejant nostres excursionistas,s' inclinavan sobre de la carretera, las extesas brancaldels garrofers, plenas de garrofas que 1' vent feya tronto-llejar y que 'Is pobres matjos miravan al passar ab lo me-teix afany qu' un xicot miraría cons balansejan las llango-nissas en un butifarré.

Quan arribáren en un punt de la carretera, enfront dela vinya del Sr. Cuycís, hont h i ha una pedra picada determe, ab las inicials J. C. R., giráren pe '1 caminet delcostat, que guía al rieral, quals marges estavan plensde ginesteras floridas, y entr' ellas algun peu de 1' age-gantada gramínea: Ampelodesrnos tenaz L. K.

En dit rieral cassáren los següents insectes: Lepidópte-ros: Anthocharis euplienio L., .1ielitaea Desfontainii God ,Lyeaenaa aegon S. Y., Pa,'arge megaera L., Epinephelepasiphae Esp. y Syriclhtus sao H. C.; Coleópteros: Harpa-lus distiiigzcendus Duft., Calalhus cisteloides, I11., Ocypusolens Müller, Oxytelus sculpturatus Grav., Necrophorzesfossor Er., 07ztophagus furcatus ran., Geotrypes ty-phoeus L., Blaps gigas L., Ilaltica coerulea Payk. y Coc

-cine/la semptenmpunzctata L , lo Díptero Coenoinyia ferru-ginea Scop. y ls' hernípteros: Micrelytra fossularum Poss.,y Stenzocephalucs neglectus, H S.

Prenguéren un curriol obert en un Bosch d' arbosos,bruchs y gatosas, ab algunas alsinas y oms y molts Cistusalbidus L. y salviae/olia L. (estepas), que s' trobavan entota sa florescencia; y no faltant frisolas, maduixers y la

• - 27 -

curiosa Ophris apife,'a Hubs. (abellas). Es, dit siti, locamp preferent d' operacions de nostre amich D. Pere An-tiga, que tantas trobas hi té fetas, en 1' ordre dels Hime-nópteros, del qual n' es especialista.

Tot esgrimint la glassa y omplint las ampollas, arribé-ren á la font del ferro, situada en un clar del Bosch, enlloch enclotat y rasserós, ombrejada per un corpulentroure. Lo rajolí d' aygua surt per un canonet de metall, ylas pedras per pont discorre, estavan totas rojencas. Da-munt del raig, paredada en lo meteix marge, s' hi veu1' imatge de la Mare de Den y la següent inscripció, tot enrajola de Valencia: Fuente de la Salud. A terra s' hi veyanunas quantas pedras grans, ennegridas po '1 funi; potasde virám, pells de butifarra y closcas de caragol, lo quedonava á compendre que aquell era lo lloch favorit de1' encontrada pera ferhi dinars y xafis.

No volent ser menos los dos naturalistas, s' hi deturá-ren; se descarregáren de las provisions de boca; apilotárenbrins sectes ben capolats y fullaraca en lo centre de lastres pedras; lii caláren foch, y mentres s' encenia espeter-negant y s' alsavan columnas de fum, ab una branca ten-dra cl' alsina armáren una graellas que posáren damuntde las brasas, després d' haverhi estés un parell de llon-sas que comensáren desseguida á xuxinar. Quan la grataflayra del llart que s' derretía y lo color torrat que pren

-gué la carn, 'ls anunció que ja estavan á punt, las tragué-ren del foch, y las saborejáren ab una gana y content quesols conéixen los qui gosan de salut y tenen 1' esperittranquil. ¡Qué fresca y bona trobáren 1' aygua! Qualse-vulla begui vi.

Aixís com se menjars caragols, granotas . y cranchs, po-drían menjarse altres animalets que son també comesti-bles; tot fora acostumars'hi; sembla que 'ls llagardaixosténen una carn sabrosa; ho hem sentit á dir 6. personas deCadaqués que 1' han probat.

Mr. Letourneux conta que las senyoras de Túnez, á fi deconservar y aumentar llur grossaria (en aquell patris solsson tingudas per guapas las donas grossas), s' alimentand' un escarabat del género Blaps; y segons Mr. Bargagli,

-28—°'

los mexicans, al) la Cicindela curvata, fabrican un licoragradable, que tal volta deu esser propi pera afavorir ladigestió. \Ir. Jules de Gaules assegura que ']s traballadorsdel camp, en França, preferéixen pera llurs ápats, los pé-sols qu' están atacats del corch (larva del Bruchus pisi,;ça engraisse, díuhen. Y aiaó está confirmat per lo dictá-men d' una persona científica, pe '1' professor italiá Stefa-nelli, qui, en una sessió de lo Societat entomológicad' Italia, va llegir una interessant memoria sobre 1' parti-cular, la qual se publicó en lo BULLETÍ del any 1874, y enella demostró, ab análisis químichs, que 'is pésols plensde Bruchus son més nutritius al home que 'Is sencers ysens animalet. ¡Tant de bó que s' probés que las cirerasab cuchs engréixan ó fan venir gana! ¡cóm se las buscaría!Mr. Louis Planet, en lo número 66 de la Revista il-lus-tracla de Ciencias Naturals, anomenada Le Naturalisie,del f et' de Desembre de 1889, explica que ha menjat larvasdel Cossus, haventlas trobadas molt gustosas. Encarregaals, entomólechs que sentin coratge de seguir son exemple,lo següent, que conservém en francés á fi de que no perdirés de son sentit: Prenez une larva de Prionien ou de Ce-ramnbyx, salez-la, faites-la ?nariner un pene, dans du vinai-cJ> ,e, pous rendre la pean moins dure, faites revenir dans diebeurre et... bon appétit.

Héus aquí que 'Is dos excursionistas, llestos de donar lodegut combustible á son ventrell, s' alla.rgissáren al peudel roure pera descansar, y ho féren al) una clolsura tal,que quasi semblava éxtasis, mes éxtasis de naturalista.Tenían las parpellas mitj tancadas, mes no dormían; ve-yan com entre bromas, brandar lo brancatge deis árbres;los moviments deis dos cans que havent acudit de la ma-sía vehina, rondavan per allí, ensumant los restos delrefrigeri y caixalejant los ossos; també las garsas y gaigsque volavan d' una part á 1' altra; una Aeschna cyaneaMull., que s' parava en la terra humida de la font, y finslas curráas de formigas que anavan y venían de la boscu-ria; sentían lo cant deis aucells, lo rondineig del ventijoly'ls copecs de las glans que de quan en quan los queyandemunt. Moments deliciosos aquells, de dolce far niente,

- 29 -

en que la salut penetra per tots los poros; cosa que nos' troba en los cafés, teatres y casinos.

L' experiencia ensenya que las inclinacions son filiasdel génit.

Al qu' es de natural pacífich, sense ambició ni preten-sions, se '1 veurá satisfet de sa sort; procurará viure abpau y quietut; será amich d' estarse á casa al) la familia yde fer excursions per fora de poblat; entussiasta per lapintura, ab una petita insinuació ó empenta, agafaría lospinzells y la paleta; entendrá de flors y d' agricultura;matinejará; anirá més á peu que á cavall, y en compted' escopeta empunyará la canya de pescar. D' aquí ha (lesortir lo planter d' entomólechs.

Lo qui es ambiciós, plé de ganas de figurar, fará moltasvisitas, buscará relacions, anirá vestit al) primor y ele-gancia; suprimirá la y que tot verdader catalá col-locaentre son nom patern y matern, resultant que, per exem-ple, si s' anomena Salvá y Atché, una volta tret lo des•toro de la conjuncció, los dos apellidos s' anirán juntantpoch á poquet en amorós consorci, quedant per últim con-vertits en Selvatje: no dirá bárbaros als qui matan lasaurenetas, los cóbits, estornells y demés aus útils á1' agricultura, mes si''ns tildaráá tots nosaltres de papa-natas, perque cassém insectes per estudi.

Lo qui es de temperament melancólich y está trist yapesarat, sos arbres predilectes serán las oliveras, los des-mays y xiprers; y si surt una temporada al camp, passarábons ratos, en las vespradas, contempient las estrellas yescoltant lo tétrich a rach-r•acli de las granotas; per ell, lomellor cant será lo parropeig de la tórtora; buscará la so-letat; viurá aislat; parlará poch, y nó li fará res viure enBuz lloch quiet y sossegat, com v. g. la Plassa del Rey.

Lo qui es de génit varonil, ferm, tiesso y autoritari, nobuscará los prats ni s' atalayará dejas floretas ni dels in-sectes; necessitará grans erms d' argelagas y gatosas;boscos d' alzinas, faigs y abets. Si fá excursions haurád' ésser á la punta de Sant Jeroni, en -Monserrat; á lacresta del Matagalls, en lo Montseny ó en lo més enespratdel Montsant: airó, si s' contenta de no sortir (le Catalu-

--• 30 —

nya, que si té en pocli nostra aymada terra, pujará alMontblanch y al cim del Himalaya. Si s' entrega á la cas

-sera, menyspreuhará las guatllas y perdius, y sols consi-derará dignes dels tiros de sa escopeta, als isarts, ossos yporchs senglans. Desafiará ab cara serena los temporalsde la mar y las borrascas de la terra; será partidari de lascorridas de toros, y si s' troba en 1' Isla de Cuba, de las ha-rallas de galls; parlará ab veu forta; caminará depressa;retirará tart, ben tart; si viatja, sempre anirá al) trenexpress ó rápit, y si pogués volar, volaría. No n' espereuconquistar cap pera la entomología.

¿Pot haverhi transformació, passar d' un estat al altre,es á dir, tornarse 1' humil ambiciós y 1' esquerp y arreba-tat, pacífich y manso?

No contestarém el' un modo precis; mes apuntarém quelas circunstancias que s' presentan en la vida y sobre tot1' edat, ténen notable influencia en nostres sentiments éinclinacions. ¡Vulla Deu conservarnos sempre 1' afició áascoltar los singlots del fluviol pastoril y nó los tochs dela corneta del soldat; á Oayrar lo néctar de la viola bos-cana, ab preferencia al sofre del llamp y á la pólvora delcanó!

Descansats ja, anáren pujant los dos excursionistas perla dressera, ab gran esuart d' hont posavan los peus,perque la rnés mínima relliscada 'Is hauria causat unacayguda, y ¡tant distrets com aném sempre!

Quan s' executa un acte, en particular si es d' importan-cia, debém fixárnoshi, si desitjém que surti bé. Passém la..palanca d' un riu: si badém en lloch de tenir los ulls diri-gits á la fusta, á lo mellor farém un patatús y pendrém unbany sense ganas. Estém atravessant un terreno acciden-tat y escabrós, pié d' esqueys y córreclis: un segon de dis-tracció ó descuyt basta pera estimbarnos costos avall yrómpre'ns un hras ó una cama. Es difícil, dónchs, fer dúascosas al meteix temps, sens que 1' una no n' surti perjudi-cada.

Dem per suposat que, al comensar á dinar, nos posémá llegir un periódich ó llibre y á imprimir moviment á lasdents y caixals. Se din que pera menjar no s' necessitar

- 31 -

los ulls; en cert modo es aixís, mes sempre resultará unade las dúas cosas: que posarém 1' atenció en lo que llegimó en lo que menjém. Si es lo primer, no 'ns donarémcompte del gust de las viandas: que sían dolsas, que siansaladas, de rés hauráil servit los esforsos del cuyner peradarnos salsas sabrosas de muixernons, etc.; tot haurá si-gut desaborit. Si es lo segon, al preguntarnos desprésqué hem llegit, haurém de confessar que no 'ns recorda.Si un estudiant se tanca en son quarto ó celda y s' posa áestudiar, per sol y retirat qu' estiga, per més que tinga lollibre de text obert devant seu, si fixa s' atenció y dirigeix1' imaginació á recordar 1' última ópera que ha sentit ó ladarrera corrida de toros á que ha assistit, de segur que Iiquedarán més granats en la memoria los brindis del dies-tro y las variacions de la prima donna, que 'is mellorsdiscursos y arengas de Demóstenes y Ciceron y demés sa-bis de Grecia y Roma. Més d' una vegada hem vist, al de-matí, senyors que s' passejavan per la Rambla, tot llegintun diari: d' uns hem tingut pó que no anéssen á embestirun plátano ó un kiosco, tant embóbats estavan en la lec-tura; altres, al revés, semblava que 1' paper sols los servíapera privar que 1' ayre los entrés en la boca, ja que no fe-yan sino alsar lo cap per demunt del full y mirará dreta yá esquerra. En lo que no cal) distracció es en las opera-cions aritméticas, ' puig las condicions d' aquestas obligan:i. una complerta atenció; de modo qu' en tots los actes dela vida hauriam de concentrárnoshi com fem al tractar desumar, restar, etc.

No havian pas caminat cinch minuts nostres naturalis-tas, quan topáren de nou al) la carretera, en 1' indret ano-menat lo Siljar, compost de dúas ó tres casas que formanlo vehinat de 1' ermita de Nostra Senyora de Brugués,construhida al peu d' un inmens cingle, de roca areniscaroja, ó sia pedra esmoladora, que té per cim lo enrunatcastell feudal d' Aramprunyá. Més d' una vegada s' ha-vían proposat pujar al enasprat turó, pera veure de proplos enderrochs, y sempre se 'ls hi havia atravessat un des-torb ó altre; aixis fou que no féren sino alsar lo cap y mi-rárse'l desde baix.

- 32 -

Durant lo curs de la vida, sobrevénen contrarietats, en-trebanchs, obstacles é impediments á nostres propósits yprojectes, en termes que arriba á fernos pensar que talvolta alló que volénz no 'ns convé. ¿Cóm ho farém, donchs,pera eonéix'ho? En tals cassos nos servím del següent re-curs. Fi urémnos que, havent resolt fer un viatje, ho te-ním ja tot preparat; la maleta tan cada.y estretas las cor

-retjas; avisat lo carruatje que 'ns ha de portará 1' estació,y que quedém desped.its dels amichs; mes tot plegat, unpoch abans de la marxa, se 'ns presenta una ocupacióque 'ns priva de moure'ns. Paciencia, dihém. Aixis queaquell negoci, etc., queda arreglat, torném á prepararnos,quan, á la vigilia de la partida, 'ns sobrevé una indisposi-ció que 'ns obliga á ficarnos al llit; paciencia, repetim.Tant bon punt estém guarits, 'ns apressurém á enllestir -nos, y com abans, ó perque una borrasca ha espatllat lavía, ó per qualsevulla altra causa, tampoch podém posar-nos en camí. Alto aquí, exclamém: ja va la tercera tenta-tiva; ¿si fora temeritat? No volguém anar contra lo destí;quí sab si tot aixó no son sino avisos, si es la má de laProvidencia que 'ns detura pera evitarnos una desgracia;y quan hem arribat á la tercera proba, desistim de lo pro-jectat; ho deixém córrer y ja no hi pensém més. Véus' aquíperqué los dos excursionistas no pujáren al castelld' Aramprunyá.

Entráren á visitar lo Santuari y á adorar 1' imatge de laSanta Verge, qu' está col-locada en 1' altar major: es depoch tamany y va tant tapada de roba, que al) proufeynas se li veu lo cap; observáren que li faltava lo brasdret. Segons explica un quadro que penja de la paret, ditàimatge fou trobada en lo siglo xiv per un pastor, dinsd' una cova ó bauma, no gayre separada del castell. En-cara hi quedan restos dé la capelleta antigua, p oni Fou pri-merament venerada Nostra Senyora.

En los encontorns del Sitjar s' hi veyan.garrofers y losúltims peus d' escombrera (palmito); espigol, Dorycniumsuffruticosun2 Vill., Suene rubella L., Rartunculus . acris LHelleborus foetidas L. (marxívols), Pistacea lentiscus(mata), etc.

- 33 -

No h i ha cona lo mes de Maig per abundó de flors blan-cas, grogas y blavas; de negra quasi s' pot dir que no n' hiha; sols recordém la taca de la flor de la fabera.

Com lo sol comensava á picar, los insectes anavan sor-tint á volar, no sols Lepidópteros sino també Dípteros,sobre tot Empis y Asilos, que víuhen de presa, sent llurcassa al vol, y ab suma destresa atrapan las pobres vícti-mas, que, per lo regular son ]as Tipulas.

La cullita d' insectes - fou la següent: Lepidópteros;Lycaena panoptes Hb. y adonis S. V. ver. ceronus Esp. Co-leópteros; Chlaenius azureus Duft., Licinus aequatus Dej.,Antlire2us inuseorum L., Brachyderes in.canus L., Apionradiolus Kirb. y angustatum Kirb., Sperrnzophagus carduiGyllh., Bruchus variegcctus Germ. y rufinianus Boh., Cly-thra Lacordairei Red. en abundancia y longipes Fab.,Cliryptoceplaalus violaceus Fab., Chrysomela americana L.bastant; Malacosonza Lusilanicum L., Chilocorus bipustu-latus Fab., é Ilispa testacea L. Himenópteros: Pompilusorbitalis A. Costa y 1' OsTnia fulviventris Pz. aquest so-vint. Hemípteros: Piezodorus incar •natus Germ., Gastrodesferruginens L., Cixius discrepans Fiep. y Triecphora sangui-nolenta L. no escasa. Dípteros: Argyromoeba sinuata Fil.,Anthrax morio L., Bombylius ater Scop., Empis opaca F.Tetanocei •a ferruginea Fil., Clilorops na lusa Sch., en nú-mero; y Nyctia halterata Pz.

Terminada aquesta cassa, los dos entussiastas excur-sionistas se sentáren un rato, en un penyal del costat delSantuari y miravan ab ayre contemplatiu, ja las runasdel castell, ja los rocks sobre 'is quals aquest fou cons

-truhit, y lo de més edat dels dos amichs, digué al altre:aquesta roca sobre-la que estém reposant, no 'n té pas po-cas de centurias y fins milers d' anys; ¡quántas rassas degent haurá vist passar per aquí! Celtas, Rodis, Cartagi-nesos, Romans, Alarbs, y ¿qui sab si fins los soldats delconquistador francés, pujarían per aquestas afraus yentrarían á saquejar 1' ermita de Burgués que acabém devisitar?

En los temps primitius, sent los terrenos verges y ro-dejats d' una atmósfera saturada d' humitat, la vegetació

- 34 -

degué ser exuberant y - tant frondosos los arbres que, abdificultat se podría transitar per entre . mitj d' ells. Non' hi hauría pas pocas de feras; Llops á remats; ossos yfins marmotas; tal volta cervos. Y ¡quina soletat! Perqued' homes se n' veurían pochs; un que altre; y anirían..quasi nusos, ab la barba llarga y escabellada, la miradade selvatje, y sols articularían paraulas solfas que mésaviat seinblarían crits. ¡Cóm ha cambiat tot! Es cert ques' han civilisat los homes; que ja no hi ha cervos ni ossos;que 'Is llops van desapareixent y que ab prou feynas setroban furas, mustelas y gats feréstechs. En lloch d' aque-lla poderosa vegetació i quins boscos més raquítichs nohi ha ara! Es que la terra está ja agotada, gastadla de tantsy tants anys de travallar y de produhir sens treva ni ha-verla deixada descansar, sens haverli restituhit en formade fems, las sals y minerals que tenía en depósit y quelas plantas han anat absorbint. ¿No quedarán nostresterrenos, dintre d' un temps relativament curt, estérilsy erms? ¿y no • tindrán los pagesos que emigrar, los unsá las ciutats en busca d' alguna industria y'Is altres ápaissos allunyats deixant nostres Centros rurals despo-blats y arruinats? ¿Tatas aquestas especies d' insectesque volara y s' móuhen durant lo día, son las meteixasqu' lii Havia allavors? No pocas haurán desaparescut du-rant lo transcurs dels sigles, y altràs vingut de las demésregions.

¿En 1' antiguitat s' ocuparían dels insectes? Es cert quealguns d' ells fóren coneguts péls primers habitants de laterra, mes sols aquells que cridavan 1' atenció per llursextranyas figuras ó per llur utilitat. En temps remots loshebreus parlan de las llagostas terrestres com d' un delsmenjars saludables, y fa ja moltas y moltas centurias que'is xinos crían lo Bomblix pera traure'n la seda. Los Egip-cis prenguéren 1' Ateiwhus sacer per llur Deu. Sembla quelas formigas, moscas y mosquits, haurán tingut lo privi-legi de ser dels primers insectes de que 1' home s' atala-

;_ yacía, tant per llur abundancia com per las molestiasque 'ns causan; aixís es que lo grech Diófanes, com tambéAnatoli, Pallad¡, Columela, etc., 'Is citan més d' una ve-

-35-

gada. Mes la majoria de bestietas de poca aparensa, comson tant petitas y n. o ténen colors vistosos, quedaríanignoradas per llarch temps. ¿Cóm se donarían compte,aquellas atrassadas generacions, de la varietat de micro-lepidópteros, per exemple, quan en 1' actualitat se pot dirque quasi no son familiars sino als especialistas de dit or

-dre? No tindrían la més petita noció de que existéixenMicrobis y Bacilzus,, ni tarnpoch suspitarían que 'is insectes

. tinguéssen nervis y ventrell.Avuy en día hi ha com una febre pera anar descubrint

los secrets de la naturalesa; es plausible, pero quans' arribe als últims punts, al límits senyalats, pont loCriador diu: d' aquí no passarcís, tindrá 1' home la pru-dencia d' aturarse, ó voldrá superbament rompre la ba-rrera, exposantse á ser abatut, humiliat y castigat, talvolta nó d' un modo ostensós, com ab lo llamp del cel óah una sotregada de la terra, sino senzillament, sens apa

-rato ni soroll.Quan en una exposició recorréis lo departament de ma-

quinaria, quedém embadalits cl' aquella munió de pessasque, unidas y combinadas ingeniosament, se móuhenbaix la forsa del vapor, y produhéixen ab portentosapromptitut y delicadesa, artefactes mil. Allí 1' homes' presenta gran, ab 1' imatge de la divinitat pintada enson front. Pero no.sempre es aixís: de vegadas se veu pe-tit é impotent, y si, sens tenir aixó en consideració, s' in-fla de sa sabiduría y grandesa, que s' ajupi á terra ; finsá tocar ab lo cap la soca d' un cep, y entre 1' escorxa ylas arrels, hi trobará un diminut insecte que s' burla detota la ciencia humana.

Nos compláuhen los invents que ténen per objecte con-servar y no destruir. ¿Quí es més benemérit de 1' huma-nitat, 1' industrial que inventa una cuyna económica ó1' inginyer que presenta un canó de molt alcans? Nosaltrespreferím lo primer.

Tots los indicis son de que aném á entrar en lo sirle óépoca del ferro, y més ben dit, del fil -ferro. En los tempsde 1' antigor, los homes eran ferruts ó de ferro, mes ara hoson las cosas. De ferro s' fan los barcos, los ponts, las

- 36 -torres y farolas, los campanars, los coberts deis mercats,las vigas, las rajolas, los llits y quasi tots los autensilisde cuyna y demés servey doméstich.

Comensá á utilisarse lo fil -ferro pera deslliurarnos deisllamps, y avuy se '1 destina pera atraure y portar á casa1' electricitat; es á dir que, abans, fugíam d' ella com d' unenemich, y ara li doném hostatje. ¿S' estranyará, donchs,que hi baja tantas personas ab los nervis desarreglats?¿Qué succehirá quan la llum eléctrica s' haurá generalisat.en las habitacions? Que á cada tempestat d' estiu, se 'nserissarán los cabells com lo pel als gats, y farém tantascontorsions ab las camas, que ni las granotas deis gabi-nets de física 'ns guanyarán. Per medi del fil -ferro noscomuniquém d' un extrém de mon al altre y 'ns parlémcom si estiguéssem en una tertulia; por medi del fil

-ferro se farán los negocis; se cursarán las carreras yprofessions sens moure's de casa; los metges, desde lasciutats, farán preguntas al malalts deis pobles, per apar-tats que sían, y quí sal) si fins podrán comptá'ishi laspulsacions; al) filferro s' viatjará, s' cuynará, s' cas

-sará y s' pescará y lo fil -ferro será lo conductor eléctrico,qu' executará als criminals. Y fins la fesomia de las.poblacions cambiará. Avuy meteix, son ja tants los teléfo-nos que s' van encreuhant pe 'is terrats de Barcelona, quedintre pochs anys, nostra ciutat será una gavia enreixada,y ab la munió de fil-ferros semblará una gran teranyina,un monstruós niu d' aranyas.

Mes no olvidém á nostres estimats excursionistas.Aquestos, després del rato de descans, s' alsáren y coati-nuáren pujant per la carretera, que te moltas giravoltasá semblansa de la que va de Monistrol á Montserrat. Lamontanya estava coberta de boscuria, dominant 1' arbósy lo bruch: quasi tots los pins eran de la es; ecie halepen-sis, Mill., pochs de pinea, L. Al cap d' una hora y mitja decaminar, amunt sempre, arribáren al cim, quedant ad-mirats de trobarse, de cop y volta, en una vall bastantllarga, que s' extén cap al N. tenint enclavat al mitj lopoble de Begas.

Lo primer qu' atrau 1' atenció es lo chalet Ameli, al cos-

-37—

tat meteix de 1' antigua masía den Fábregas; lo cementiri,1' iglesia y la rectoría, están reunidas en grupo, á 1' en-trada de la planuria, en situació incomparable: ayrespurs, quietut y vistas deliciosas. Aquí podrían venir losBarcelonins á esbargirse.

Mes pera disfrutar d' aquestas gratas sensacions s' hade fer vida de camp y no de ciutat. Molts tornan de foratant delicats com abans, y es perque no han seguit losbons preceptes (le 1' higiene. Si 1' oli de bacallá, lo licorde quitrá, etc., son específichs per restaurar la salut, lomellor oli ó licor, pera conservarla, es rebre los primersraigs del sol y respirar 1' oreig matinal.

En lo camp s' han d' usar trajos senzills, desterrar loluxo, res de empolaynarse; ¿qué mes elegant en las se-nyoras y senyoretas que lo cobrirse lo cap al) un sombre-ret de palla, adornat al) cintas ó flors naturals, al estil delas graciosas pastoretas de Florian? Los senyors podrándesar los guants, tant hon punt emprengan la marxa yhaja desaparescut de sa vista lo campanar de la Seu, á noser que vajan á París ó á Londres; puig pera passar unatemporada en una masía ó poblet, y anar á tullir rahímsen las vinyas y peras en lo fruyterar, no s' necessita por-tar las mans cobertas; lo que sí faria falta fora un calsatreforsat, pera trepitjar lo pedregám.

Son rnoltas las pbrsonas qu' en no podentse hostatjaren Establiments d' ayguas ó banys, s' aburréixen y sus-piran per tornar á llurs casas: es que no sáben deixar,ni interinament, la vida agitada de la ciutat. En faltánt-loshi los casinos, teatres, salons de hall y concerts, ja lastením mal humoradas y sense saber qué fer de las horas.¿Per ventura se va á estiuhejar sols pera estar enrahonantó tal volta murmurant, sentats en un balancí; ascoltarlas declamacions dels cómichs y hallar valsos y polkas enuna sala? ¿Qué s' diría d' un traballaclor de la terra queanés á Barcelona, y en lloch de passejarse per la Rambla,carrers de Fernando, Jaume I, etc., y pararse devant delas tendas y basars, busqués los arrabals y no fés altracosa qu' examinar las hortas y sembrats? Y tant estranyfora lo ciutadá que anés á lluhir sos vestits per viaranys y

- 38 -

torrenteras, corn lio seria lo payés que visités Barcelonaen mánegas de camisa, brut y esparrancat.

¿No sáben en qué matar lo temps? ¡Y tantas distraccionscom hi ha en lo camp! ¿No es agradívol recclzarse al peud' una platejada alba, á la vora d' un riu, damunt. de laverda herba, matisada de floretas (¿hi ha catifa més bonicaen los salons?); recrearse las orellas ab los cants y refiletsde las caderneras y gafarrons? al menys nosaltres prefe-rim las suaus notas d' aquestos al soroll y estrépit aixor-dador de las orquestas. ¿No es cosa curiosa lo contemplarla sega del blat; mirar cóm cáuhen á gavellas las dauradasespigas, als cops de 1' afilada dalia, deixant al descobert,entre lo rostoll, las flors dels blauhets (cennlauurea 1 , quica-raquichs (fumaria), burxonéts (calenadula), lliris del blat(gladiolus) etc.? Y á 1' hora després del barenar ¿qué s' volmés divertit que 1' veure los segadors y las segadoras saltary brincar al só de la gralla? ¿No entreté 1' anar de masía enmasía conversant ab aquella honrada gent, mentres lascriaturas, tocas habanas, se quedan paradas, mitj encisa

-das, mirantvos ab la boca oberta, com si fósseu lo Sha dePersia, ensemps que la lloca, bategant las alas y lospollets pellucant y fent piu-piu, ab menos complimentsvos vénen entre camas, y los cabridets trayent lo cap perlo reixat del corral, vos miran dolsament y os belejan?

En quant als homes, als senyors, que podent fer mésfatigas y passeigs més llarchs, ténen á má cadenas demontanyas pera recórrer, variats punts de vista en cims yvalls pera fotografiar; mercats y festas majors que seguir;cunills y perdius que cassar; truytas, salmons, barbs ytencas que pescar. Y si tant ape;ats están á banquets,y lunchs, també se n' póden satisfer, anant á fer dinarsab tota llur familia, á las fonts, tenint per sostre lo cel.No 'is detinga la por de tornarse negres, perque, aixís comlos mobles se conservan mellor donántloshi una capa devernís, nostra salut dura més, si tenim la cara torrada p3 '1sol. ¡Oh astre benéfich! Lo filosop grech Aristóteles jadeya: Sol est primus generaras.

S' enfiláren los excursionistas á un turonet espadat, degrans rocks, entre'ls quals arrelan perfectament los arbus-

— 39 —

tos,, y desde aquella punta poguéreu contemplar, á despitde la calitja, nostra ciutat de Barcelona.

Com per la part del N., rodejava lo cementiri nou deBegas un petit plá ó gleber, pont hi. abundavan las blavasfloretas de la brutónica (Betonica officinelís'L.), -hi baixá-ren al intent d' explorarlo, y en mitj' hora de cassa recu-llíren los següents insectes: Lepidópteros: Colias edusa F.,Lycaena escheri Hb.. y corydon Scop., Coenonympha pani-philus L. y Acidalia ornata Scop.; Coleópteros: Olibrusbicolor Fab., Attagenus verbasci L., Cardiophorus bigu.ttatusFab., Theleplhort s eremita Rosh., Rhagonycha nigricollisMots., Danacaea tomentosa Panz., Afordelta aculeata L.,Oedemera virescens Muls., aquest, abundant; Sitones gres-sorius Fab., Apion assimile Iiirb. y malvae Fab., Bruchusmnarginellus Fab. y sertatus I1L, Clz.ryptoceplialucs rugicollis01. y virgatus Suffr., Agelastica halensis L., Longitarsusmelanocephalus Gyll.; Himenópteros: Atlaalia rosae L.,Pachypnotasis' napae L. bastant; Eumenes pomiformisRossi y Bombus liortoru»a L.; Hemípteros: Lygaeus eques-ti,is L., Calocorus bipunctatus Fab. y mnarginellus Fab.,Psallus crotscliii Scott., Triecphora dorsata G. en abundan-cia; Agallia venosa Fali.;Dfpteros: Dolicliopus aeneus Deg.,Limnia ?narginata F., Tephritis leontodontis Dej., y tesse-llata Lw. y Melithreptus mnenthastri L.

Mentres cassavan, sentían cóm las abellas bugouavantot anant de floc en flor, y 'Is divertia veure cóm losChryptocephalus fugían del perill. Aquestos animaletsténen molta manya; aixís que algú se 'Is hi acosta, ama-gan las potas, s' deixan caure y s' van . perdre entre1' herba; ¿qui voldrá rés al) un mort? sembla que s' diuhen;se vol carn fresca y no carn de difunt; no, no 'ns tocarán;passarán de llarch y després ja 'ns bellugarém y 'ns enanirém més que depressa.

L' activitat humana, no es altra cosa que la Iluyta perla vida, tant material com espiritual; y concretantnos á laprimera creyém que 1' doctor Candèze tingué rapó al dirque tota criatura viventa té dos grans preocupacions; lade menjar lo suficient y la de privar que sia menjada.La naturalesa ajuda á lograr aquestos fins y fins als insec-

- 40 -

tes los proporciona diferents medis pera lliurarse d' ésserdevorats per llurs enemichs, essent los principals la sem-blansa protectora y 1' enginy de 1' irritació, que 'is ale-manys anomenan l\'achéife2 .ei y 'Is inglesos mimicry. Perexemple: tenint las Sesias 1' apariencia de vespa, son res-pectadas; com també la Lasiocamnpa quercifolia L. que,parada en lo tronch dels arbres, sembla una fulla seca; lovol en zig-zag de las papellonas fá difícil que 'is aucellslas atrapen; las orugas de las Psyche y Monea s' amagandins d' un estoig imitant lo caragol; los coleópteros Cap-nodes, Poecilonota y Acmaeodera, fan lo mort tant bonpunt presénten un perill; los Adelocera, Elater y altres,escarnint los salts deis gimnastas, se fan fonedissos y abun bot se mofan de Llurs perseguidors, mentres que losBrachinus tiran canonadas tant depressa com podría ferholo mellor artiller.

No cleixáren d' entrar á 1' iglesia que, si bé té per patróá Sant Cristófol, celebra la festa major per Sant Jaume, ysaludáren al Sr. Rector qu' es persona il-lustrada y suma-ment amable. Ell los acompanyá á un iloch pedregós,que n' díuhen la miranda ó balcó, situat quasi enfront decan Atuell, al altre costat del camí. S' asseguéren damuntd' una pedra que acostuma á servir de banch, y no esestrany que 1' tal paratge sia tingut per lo mellor passeigde 1' encontrada, puig la vista es superba; sembla lo curriold' anar á la cova de Gari, en Montserrat; tant per 1' espión

-dit panorama que s' ovira com per las plantas que hivegetan. En la fondalada s' Id desplega tot lo plá del Llo-bregat, salpicat per los pobles de Gavá y Viladecans y1' estany de Remolí; més apartat, un poch cap al N.,dorninant la vila de Sant Boy, sobressurt 1' ermita de SantRamon, propietat del Sr. Estruch; per la part del E.,Montjuich, ab la populosa ciutat comtal, .á sos peus y al S.,formant horisó, 1' inmensitat del mar.

Pe 'Is encontornos de 1' esmentada miranda féren unaexploració que doná lo resultat que va á expressarse.Lepidópteros: Leucophasia sinzapis L., illela flan gia sylliusHbst., Zygaena lauandulae Esp. y Stoechaedis 13k., Fumeacrassiorella Br. y Odesia atrata L.; Coleópteros: Olibrus

— 41 —

genainus Ill., Meligethes viridescens Er., Celonia hirtella L.,111alachius bipustuletus L., Attalus pictus Isiesw., Henicopusgriseus Küst., Lobonix ciliatus Graélls y Peritelus adusli-cornis Iiiesw., Brachyderes pzibescens Boh., Phytonomusconstaras Boh. y ononidis Chev., Apion astragali Payk.,viciae Payk. y ervi Kirb., lihynchites coeruleocephalusSchall., Chryptocephalus moraei L., y Koyi Suffr., Psyllio-des chrysoceplialus L. y Splzaeroderma testaceurn Fab.;Himenópteros: Arrasis obscura Fab., Rhodites rosae L.,Ammophila holosericea Germ. y Cammapponotzas lateralis 01.;Hernípteros: Kleidocerus didymnus Zett. y geminatus Fieb.,Heterogaster arlemisaea Schill., Stiphrosoma cicadifronsCosta., Pachyxyphus lineellus Mis. y Centrotus cornutus L.;Dípteros: Pachyrina maculosa Mg., Chrysops caecutiens L.,Thereva nobilitata F., Orellia TViedennannii Mg., Polleniadepressa Mg., Ilhinzophora atramentaria Mg , Melanostomamellina L. y Volucella bombylans L.

Infinitas gracias debían donar los dos excursionistas ála Divina Providencia, que 'Is proporcionava los medis depoder realisar freqüents anadas á diferents punts de Cata-lunya, gosar de bellas vistas y ocuparse d' entomologia,quan tants y tants se n' véuhen privats. ¿Ho féren aixís?Es de creure.

Quan se fá públich un descobriment d' aquells qu' admi-ran y sorprénen, tot seguit exclamérn: ¡qué sabí deu ésser1' inventor! Debém estarli agrahits; y tot es alabarlo, ofe-rirli coronas, alsarli estatuas y monuments.

La naturalesa no deixa un día ni un moment de presen-tarnos obras meravellosas que s' renovan sens parar may,y no obstant, quántas vegadas no n' fem cas, las mirémsols com per distracció, al) indiferencia, al pas que deu

-ríam estudiarlas pera conéixerlas bé, que de segur, tenint-las conegudas, las sabríam apreciar mellor. La costúm de

véurelas y usarlas nos las fá estimar poch. Dihém: los nos-tres pares, avis y besavis també ho vejéren y se n' servi

-ren, donchs ni á nosaltres ni á nostres fills 'ns faltarántampoch. ¿Estás segur de que las plujas vindrán sempreá fertilisar la terra y no á negarla? ¿de que 1' vent servirápera purificar 1' atmósfera y fer fecundar las flors y no

• —42--

pera portarnos miasmas pestilencials y arrencar los• arbres?

Avuy en día s' calcula Inés que s' reflexiona. ¿Si vivim,ho debém á nosaltres meteixos? ¿Si hem arribat als 60 anyssens cap mal crónich, mentres que tans de nostres parents

• y amichs, han mort, en lo Inés granat de sa joventut, des-prés de grans sufriments, se deu á nostres cuydados? ¿Sibé, encara que no som riclis, no 'ns falta lo passamentpera donarnos alguna comoditat, quan altres son pobresy han de v¡urer en privacions, es degut á nostre ingeni éindustria? Y dens per suposat que siga aixís, ¿qui 'ns hadonat lo talent, la penetració, 1' esperit de cálcul y d' eco-nomía? ¿Hem escullit tal volta lo néixer de pares cristians,en país civilisat y de clima benigníssim? ¿No podíam habernascut d' una esquimal, d' una negra del Congo ó d' unaselvatge de la Patagonia? ¿Y som nosaltres qui 'us hemcreat lo sol que 'ns escalfa é il-lumina; las plantas y 'Isanimals que 'ns alimentan y vestéixen? Sapiguém agrahiraquestos beneficis.

Pera lograr aixé, tenim un método que sovint posém enpráctica y es lo següent: quan en una excursió 'ns tro

-bém en un punt culminant cl' hont se descubreix un vastpanorama, després d' havernos encisat en sa contempla-ció , de cop, tanquém los ulls y 'ns figurém que som ce-gos, qu' hem perdut la vista. ¡Quína soletat la nostra) Totson tenebras; no 'ns es permés donar un pas sense fertamborinadas; estém á la mercé de qualsevulla y la méspetita criatura s' pot burlar de nosaltres; ¡se vol impoten-cia major! Primerament caura lo ruixat sobre nostrescaps, abans de saber qu' está núbol; sentirém si 1' ayrerefresca nostras orellas, pero no veurém moure's las fu-has de las plantas; refilará un moixó, mes ignorarém siestá parat en una branca ó en un turonet; bé podrán pas-sar las papallonas per devant nostre, ni tant sols pampa-llugas 'ns farán; oblid.arém estudiar á la llum del sol lasmeravellas de la naturalesa que 'ns envoltan, y ama 'nstindríain per ditxosos de poderlas mirar, encara que fóstant sols á la claror de la lluna. ¡Deu meu; si 'ns tornés -seu la vista, quán agrahits vos quedaríam! Al cap de

-43—

cinch minuts d' haver estat ab los ulls cluchs y fetas lasanteriors reflexions, 'ls obrím de nou, com si s' despren- .guéssen unas cataratas y tot se veu més bonich; lo cel mésblau; 1' herba més verda; las flors més acoloridas y sobretot, la bondat divina més clara y manifesta, puig llavorascompreném més vivament que, á cada segon que passa,s' opera una renovació gratuita no sols de nostra vista ydemés sentits, sí que també (le la rneteixa vida.

No 'ls costá pas poch á abdós company lo móurers'd' allí; ¡si s' hi estava tant bé! Se sentía 1' olor de la fari-gola y del esparnallach, com en Montserrat; s' hi veyanigualment las floretas blavas del Aphyllanthes monspelien-sis L. (jonsa); sols hi faltava lo boix.

Ab recansa emprenguéren la ruta per entre mitj delbosch, y com ja hem dit, quasi tots los arbres que 1' for-mavan eran pins de 1' especie halepensis Mill., plantatsmolt espessos; aixís era que tenían lo tronch alt y prim ytant espurgat que únicament lluhía la copa; de modo que,en días nubolosos, si s' mira á certa distancia á travésd' aquell laberinto de perxas, com cendrejan tant, s' ex-perimenta 1' il-lusió óptica de que 1' bosch está invaditper la boyra. No s' hi veyan argelagas, pero sí moltas ga-tosas; lliris vermells, anémonas; thuyas y sobre tot orquí-deas, podent citar: las Aceras pyramidalis Rchb. y antropo-pliora R.; Limodorinn abortivum Siv., Orchis bifolia L. yOphrys fusca Lk.; algun Thalictrum tuberosum L., Lythos-peivnum fruticosunn L. y la Primula offcinalis Jacq.

Díuhen que hi abundan los cunills; no 'n vejéren cap,mes sí puputs que sortían á dreta y esquerra, parantse ácontemplarlos tot alsant la cresta.

Com lo sol comensava á abrusar, los insectes formavanuna bellugor y véus aquí los que cassáren. Lepidópteros:Thecla i•ubi L., Lycaena alsus S. V., Crocallis dardoina-ria Donz., Eupithecia scopariata Rbr. y Pleurota eri-cella Dup.; Coleópteros: Cicindela campestris L., Cara busviolaceus Fab., Percas stulta Duft., Acinopus tenebrioi-des Duft., Ilarpalus azureus Fab., Plinus hirticollis Kiesw.,Xyletinus laticollis Duft., Lasioderma fulvescens Muls.,Asida sericea 01., Cistela murina L., Lagria hirta L., Metal-

- 44 -

lites Fairmairi hw. y ovipennis Bris., Polydrosus armi-pes Brull. y moliis Bolte., Geonemus flabellipes 01., Balaninus

turbatus Gy]., Apion tubiferum Gyll., Attelabus curculio-noides L. y Rhyncïhites coeruleoceplzalus Schall.; Himenóp-teros: Schizocera furcata Vill., Cephus tabidus Fab., Am-blyteles antenuatorius Grav., Camponotus sylvaticus 01. ycruentatus Latr., Pheidole pallidula Nyl., aquest sota laspedras.; Dípteros: Exoprosopa Pandora F.. Dioctria layali-pennis F., Empis rustica Fil., Geomyza combinata L.,Dasyphora pratorum Mg., Eclzinzomyia tesselata F. y Para-gus bicolor F.; Hemípteros: Neottiglossa leporina HS ,Aphanus tristis Fieb. var. inarimensis Costa., Hysteropte-rumgrylloidesFab., B. maculifrons MIs., Philaenus cam-pestris cali. y spumarius L., Grypotes piinetelluus Boli. yThamnatettix trocea HS.; Ortópteros: For /icula inoeslaGéné, Loboptera decipiens Germ., Bacillus Rossi I+'ab. ygalliczus Charp.

Debém advertir que no son pocas las especies que s' tro-ban, lo meteix en las montanyas qu' en lo plá, en los bos-

cos qu' en las pradas; mes sols las citém una vegada enobsequi á la brevetat.

Un dels dos companys s' ajupí pera recullir un insecteque corría per terra y de sobte s' alsa, crida á son amichy ensenyant!i una cosa que tenía á la má, li digué ¿noveus aixó? Son unas pins;is que, dos anys enrera, vaigperdre per aquestos voltants y ara acabo de trobarlas.¡Quina casualitat!

Aquesta paraula casualitat, no sempre s' usa en son.verdader sentit d' imprevist; sovint s' interpreta per cosaque succeheix espontáneament, per ella rneteixa. Se diud' aló: 1¡ ha sortit una llupia, y casualment al front; peretzar se li tombá 1' escala; mes ¿qu¡ sal) si temps enrerarebé un cop, y sil' escala no estava mal col- locada?

De tot lo que passa en lo mon ¿hi ha res que sia casual,en est sentit que considerém equivocat?

La pluja que s' desprén dels núhhols; 1' huracá quearrenca 'Is arbrers; la malaltia que 'ns mata, no son sinoefectes de las causas qu' ho produhéixen.

Quan los vapors qu' están suspesos en 1' espay, se tro-

- 45 -

ban en determinadas condicions, se condensan y cáuhensobre de la terra en forma d' aygua. Si en una part de1' atmósfera, 1' ayre es més calent du' en 1' altra, al ins-tant empendrá una rápida carrera que no termenará finsá tant que trobia son equilibri de temperatura. Si 'ns veuna indisposició, quelcom ne será 1' origen. Som atacatsde la verola, ¿podém creure que 'ns ha vingut sense cómva ni cóm costa? nó; lo que sí pot ser, es que ignorém lacausa que 1' ha produhida. ¿Quí sab si anárem á una casaen que hi havía un mort de cos present y entrárem en lasala mortuoria, están cobertas las parets de bayetas ne

-gras que acabavan de ser portadas d' una altra casa, pontserviren pera un difunt de verola? Tal volta la roba que'ns ha tornat la bugadera havía sigut rentada junt ab robad' un verolós. ¿No podém passar per lo costat d' un carrod' escombrarías pié de palla treta d' una márfega qu' es-tés empapada de miasmas pestilencials? Com s' está á lasfoscas de totas aquestas circunstancias, quan sobrevé lomal, dihérn: ¿cóm diantre ha vingut? No pot ésser sinoper si meteix.

MIQUEL CUNÍ Y MARTORELL.

(Acabará. )

UNA ASCENSIÓ

DEL REY EN PERE III D' ARAGÓ, «LO GRAN»,

AL CANIGÓ

I

¿Qui ho havia de dir que després de tant bescantar aquíalguns catalanistas 1' alpinisme per foraster, nos sortís áranostre gran monarca essentne lo primer adepte, lo verda

-der precursor, y de sis sigles enrera, com qui no hi toca?Donchs aiYís se deduheix de la següent relació qué tradu-heixo de la Chronica Fr. Salimbene Parmensis ordinis mni-norua ex Codice Bibliotecae Vaticanae nunc primum edita[in] ilionunienta historica ad Provincias Parmensem. et Pla

-centinani pertinentia (Parmae, ex officina Petri Fiaccadorii,A. HIDCCCLVIII, pág. 354-5). Res manca en eixa relació perapoder proclamar al ardit monarca lo primer alpinista.(6 per mellor dir pirenista) conegut: primera ascensió in-dubitada, ausencia de guía, llarch y fatigós camí á peu,atracció irresistible de lo desconegut, menyspreu de totperill, afany exclusiu de petjar lo cim y de guanyar victo-ria ; excelsior!) Té ben merescut, donchs, un llocll d' honor'en la Galeria d' excursionistas catalans célebres de nostreCentre, y proposo que 1' ocupe lo més aviat possible, jaque de dret li pertoca.

La relació que traduheixo está escrita en un llatí pla-ner, si bé gens vulgar, y tant per son estil com per l' in-

genuitat que de tota ella traspúa, ofereix tots los carácters

— 47 —

de complerta autenticitat. La tempestat á mitja pujada nola descriuría mellor ni ab més sobrietat avuv nostre ini-mitable escriptor pyrenáich En Carles Bosch de la Trinxe-ría: es verament un d' eixos furiosos orates que s' con-grian, rebentan y desfan sobtadament en totas las altasmontanyas. Un d' igual vaig aguantarne jo en lo Coll deCote-Fablo (1555 m.), Pyrineu d' Aragó, al anar de Torla áBiescas en Agost de 1880 1•

Pera refrescar la memoria y pera ferse més bé cárrechdel text que motiva aquest preámhul, aplegaré aquí qua-tre datos sobre la montanya que'ns ocupa. Lo Canigó no eslo més alt dels cims del Pyrineu Oriental: té sols 2,785 me-tres sobre 1' nivell del mar y 1' aventatjan per consegüentlo Pich de Carlit (2,931 m.) y lo Puigmal (2,909 in.); mesfins á época quasi contemporánea havía passat sempreper ésser lo preeminent de tota la cadena pyrenáica. Sa des-embrassada situació, arrencant briosament y sens destorbble la meteixa plana rossellonesa, explica la supremaciaque se li atribuhía, destronant per dita de la gent fins alverdader rey dels Pyrineus, lo geganti Pich d' Aneto(3,404 m.), reclós entre las altíssimas serias de la Valld' Aran y de la provincia d' Hosca. S' hi pot pujar per dife-rents costats, pe '1 Vernet, per Prats de Molló, Corsaví, Val-rnanya; etc., y fins al estanyols de Cadí (2,359 m.) hi ha boncamí de matxos. Lo Club Alpí Francés havía fet constru-hir prop d' eixos estanys una barraca de refugi, mes algunviandant ó pastor, despitat per haverla trobada tancada ybarrada, n' esfondrá lo teulat y de llavors ensá quedá lorefugi obert als quatre vents y arrunantse per graus. Avuys' ha de fer nit tres quarts més avall, en la barraca delvaquer de la jassa de Cadí, á 2,100 metres d' altitut. «Delsestanyols al cim hi ha una pujada que no té res de fatigosafins alli hont comensa la Xemeneya, corredor estret, duriapendent de 4.50, que s' obre entre 'Is esqueys redressatsdel cim. S' lia de pujar cosa d' uns 80 metres de quatregrapas fins arribar á dalt -'.» Lo Sr. Bosch de la Trinxería,

V. Anunci de l' Associació d' excursions Catalana, any 1(1881), p1. 393-4.Cii. MARTINS, Une station çéodésique au somnzet du Canigou, [in] «Re-

vue des Deux Mondess, 15 Desembre 1872.

- 48-en son article Una ascensió atrevida al pich. de Balaig 1,

atribulleix á n' aquesta xemeneya uns 70 metres quasi ápich, y en son altre article Lo Canigó 2 uns 80 m. ab 50° dependent: mes lo Sr. Maspons, en sa relació 3 de 1' ascensióque hi féren en Agost de 1389, acostantse més á la veritat,lí dona tan[ sols una inclinació ó desnivell de 70 á 75 percent, que equival aproximadament á uns 46°. Lo cim, se-gons lo meteix senyor, lo constituheis un rectángul de3 metres per 4, qu' es lo meteix que diu lo Sr. Bosvh en loprimer de sos dos esmentats articles, si bé en lo segon,aquest dona á eix rectángul las dimensions de 5 metresper 8, es á dir, quasi 1' doble. També dalt del pich supe-rior de Balaig hi ha fet edificar lo Club Alpí Francés unabarraqueta pera arrecerarse del vent. La vegetació arbo-rescent, segons dit Mr. Charles \Iartins, termena en lavessant occidental, sota lo pla de Cadí, á 2,269 metresd' altitut, mentres que en la septentrional arriba fins á2,355, y més enllá, cap al Vernet, alcansa la de 2,522 m.

Dit aixó á rnanera de memento, passo á donar la traduc-ció sobredita, advertint qu' es completament literal.

11

«..... Aquest Pere, rey d' Aragó, fou home de gran cor,fort en las armas y entés en la guerra, de gran empresa ymolt ardiment, com ho deixá demostrat en la qüestió delregne de Sicilia, que s' atreví á invadir fent cara ensempsal rey En Carles y al papa Martí. També ho acredita altreexemple, que aném á exposar. En los confins de la Pro-vensa y d' Espanya s' alca un mont alterós, anomenat perlos habitants d' aquellas encontradas mont Canigós, y quenosaltres podriam dime mont Caliginós. Es la primeramontanya que véuhen los navegants al tornar á terra ytambé la darrera que oviran al allunyársen, puig mésenllá cap més ne póden veure. En aquesta montanya may

1 Bulleti de la Associació d' excursions Catalana, vol. IX (1887), pl. 184.2 Ibid., any X (1888), pl. 151.3 Ibid , vol. XLI, pl. 20.

- 49 -

hi ha habitat cap home, ni cap fill d' home s' atreví may ápujarhi, per rahó cle sa extraordinaria alsada y de la difi-cultat del camí y del t.raball, si bé que en sos repeus hihan liabitants. Volent, donchs, En Pere d' Aragó pujar daltde la montanya y desitjant experimentar y conéixer persí meteix lo que hi havia dalt del cim, cuidé á dos soldatsamichs íntims seus y 'ls reveló lo que fer se proposava,de lo que ells molt s' alegráren, prometentli no sols queli mantindrían lo secret, sino que may se separaríand' ell. Provistos, donchs, de queviures y armas pera lamarxa, deixáren los cavalls al peu de la montanya, hontse troban encara pobladors, y comensáren á fer poch ápoch 1' ascensió á peu, y havent pujat ja molt amunt, co-mensáren á sentir trons horrorosos y terribles: per des-sobre relluhían los llampechs y devallava una furiosa pe-dregada, que tots los espantí y espahordí, á tal punt quecayguéren en terra com si la por y la sorpresa 'is hi ha-gués llevat lo respir. En Pere, pertant, qui era més robusty fort y volia satisfer lo desitj de son cor, los alentavapera que no s' deixéssen véncer del terror y de 1' aflicció,dihéntloshi cóm lo present traball redundaría en honra ygloria seva; y 'Is donava menjar y menjava igual qu' ells,y després de reposar y referse de la fatiga del camí y detants traballs, altra volta'ls animava pera que pujéssenah ell coratjosament. Y aixís moltas vegadas ho fiu y hodigué. Per fi aquells dos companys del rey En Pere co-mensáren á desdir, sens quasi poder respirar per l'exces-siu cansanci y la por del trons. Llavors En Pere 'Is pregóque 1' esperéssen fins 1' endemá al vespre, y si á las horasno havia tornat, que baixéssen y anéssen ahont volgués

-sen. Pujó, donchs, lo rey sol, ab grossos traballs; y unavolta arribat al cim, hi trobá un llach, de hont, haventhitirat una pedra, ne sortí un grossíssim y espantabledrach, que comensá á volar per 1' ayre, enfosquintlo yobscurintlo ab son alé. En Pere llavors tornó á baixary explicó minuciosament á sos companys tot, lo que haviavist y 'Is donó llicencia, tot baixant de la montanya, peraque ho contéssen tot á qui volguéssen. A mon parer,aquest fet d' En Pere cl' Aragó pot ben bé compararse ab

- 50 -

las -estas d'Alexandre, qui volgué fer també 1' experien-cia de molt terribles passos y traballs pera guanyarse lasalabansas de la posteritat.»

Fins aquí lo P. Salimbene. Se m' permeterá qu' ara jo,per mon compte, afegeixi encara quatre paraulas.

III

L'ascensió d' En Pere III d' Aragó termená, per lo ques' acaba de llegir, en los estanyols de Cadí ó sía 426 me-tres més avall del veritable cim, més aviat sens dubteper creure's haver arribat realment al punt culminantque no pas perla fabulosa aventura del dragó.

Aquesta, per tant, es completament d' época mitjeval, y.avuy meteix la podém comprobar viventa en quasi totslos paíssos de montanya. La prontitutesglayadora ab qu.es' forman y s' esvehéixen las tempestats en las serraladasalterosas, la brega furienta dels elements en la soledatdels cims, han sugerit als senzills y créduls rnontanyesosuna explicació sobrenatural del fenómeno, atribuhintlo aldrach infernal ó sí a al mal esperit, en qui ha personificatlo miserable habitant de las alturas tocas las forsas de lanaturalesa causadoras de desgracias y devastació. Aixó,prescindint del sentit simbólich, religiós ó moral, que en-carnan quasi total eixas antiquíssimas tradicions de ferasy monstres vençuts per virtuosos heroes, quan no pe' Ismeteixos Sants y Santas del cel.

Lo P. Joseph-Romain Joly, en sa Géographie Sacrée(Paris, A. Jonibert, MDCCLXXXIV, pl. 356-8); diu queSant Jeroni, comentant un text d' Isaías (cap: XIII, y 21),explica que aquestos dragons son una especie de serpsgrossas ab alas y cresta, de color de foch y ab l'esquenacoberta de dura •escata. Tant en Polybi com en Strabo,Josbphus, Plinius, etc., se parla d'' eixos dragons ab alascom existents en Assia y Africa: Aldrovande cita testimo-nis oculars que n' havían vist á França, conservats en es-perit de vi: un d' ells fou presentat al rey En Francisco I.

Nostre Maspons, en sas Tradicions del. Vallés (pl. 68),

— 51 —

refereix la popular Llegenda del Drach volador de Sant Llo-rens del Munt, quina cova conéixen prou mos companysexcursionistas. Pellicer, en son llibre Santa María de Ri-poll (pl. 75) nos parla també del Lluert (llagardaix) deSant Budalt, del qual, ab la protecció d' eix Sant, haguèvictoria lo cavaller Dulcet; y Alsius, en son Ensaig histó-rich sobre la vila de Banyolas (pl. 12), esmenta lo Drachdel estany de dita població, rematat per Carlornagne. Co-neguda es així meteix la tradició provensal de la Tarasca,terror de las riberas del Ródano, deslliuradas per SantaMarta de tant horrible fera.

En lo Friul, comarca de 1' alta Italia oriental, la sem-blansa es encara més notable ab lo drach canigonench.Conta la tradició qu' en época . remotíssima, lo que avuvne diuhen «Campo di Gemona» era un gran estany, enmitj del qual hi havia un illot habitat per un drachterrible, assot de 1' encontrada, el¿' al mazare r ome culfldt e ch' al mnangiave la int in trei boçhicdiz (que matavaun home ah 1' alé y s' menjava la gent ab tres bocadas),com diuhen los friulans en llur pintoresch llenguatje.La int disperade preà un sant roniit di liberale di cheflagel (la gent desesperada pregá á un sant romeu que ladeslliurés d' aquell flagell), y després de tres conjurs,efectivament, la bestiassa diabólica s' enfonzá al infern ys'.produhí un terratrémol qu' esberlá la montanya de daltal baix, escolantse las ayguas del llach pe 'Is improvisatsportells.

En lo Trentino, que confronta á sol-ixent al) lo Friul,no fa pas cinquanta anys qu' en 1' ermita de Santa Maríadelle grazie s' ensenyava encara al visitant la pell d' unserpent disforme, d' un . dragone mostruoso, que s' haríaensenyorit del proper llach de Nambino y s' menjava bes-tias y personas, fins y á tant que mori als tiros de dos va-lents cassadors de la vehina vall de Sole. A Mezzacorona,prop de Trento, encara s' bacía, negra y feréstega, sobre loSantuari de San Gothardo, la gola d' una cova (tanta)del Basilisco, monstre que ab son baf empestat y, son ro-hent verí afligía crudelment 1' encontrada. Un ardit cava-ller, lo jove comte dei Firmiani, ah valerós enginy triomfi

d' ell y de sas malas arts, travessantlo d' una llançada ydeixantlo retut á sos peus. Reapareix aquí la.11egenda deSant Jordi, tant generalisada en 1' edat mitja, y de la queson tant sols variants la del Comte Wifredo y lo Drachde Sant Llorens del Munt, representada en los alts relleusdel portal de Sant Ivo de la Seu de Barcelona, y las altrasde nostra terra á que al convens nos havém referit.

Per lo demés, tornant al rey En Pere y á sa ascensió,havérn de dir que la fama de maléfichs y embruixats deque gosan encara avuy los estanyols ó clots de Balaig, esja antigua. Pujades en sa Crónica 1 ja 'n parla, y diu que1' Canigó es «montanya molt famosa pero difamada percausa de la llacuna, llach, estany ó aygua embassada queen aquella hi lla, profundíssima y de color negre, ahontrecóllen las malas arts mágicas, etxisos y encantaments».Traduheix á continuació un passatje de Petro Berchor,qui califica al mont Canigó d' «altíssim y casi impujable,en la sumitat y altura del qual hi ha un llach que l' ayguad' ell es negra, y es tant fondo que no s' hi troba fí. Díuseper los de la terra haverhi habitació de dimonis, en modod' un gran palau edificat baix sota de 1' aygua. De hont sesegueix, si allí llansan ó tiran una pedra; aquí meteix,com si los dimonis fóssen ofesos, ixen y se véuhen, sénteny óuhen grans trons, avalot y tempestat.....»

Lo rey, no veyent camí practicable més amunt, sol ysens medis pera arriscar lo pas per la famosa xemeneya,llavors sens dubte bon xich més perillosa qu' ara, y so-bretot, bastant á son propósit lo deixar demostrat que nos' havia acobardit com sos dos companys, se n' entornáavall y doná á son regrés 1' explicació més en armonía ab.las preocupacions d' aquells temps y la que més haviad' enaltir sa proesa als ulls de sos contemporanis.

Restan per esbrinar dos punts capitals, que per ara ha-vém de deixar sens resoldre: lo fixar quán y al) quín ob-jecte verificó D. Pere 1' ascensió. Coneguda la treta de ques' valgué pera acudir al camp de Burdeos y burlar la tray-.doría projectada per son contrincant En Carles d' .Anjou,.

1 Part 1 ', cap. IV, fol. 3.

- 53 -aíxís com las peripecias de son retorn á través del Pyrineuaragonés, dirém, sí, qu' En Pere III, per sas marxas y,contramarxes á peu per mezo ales el colles, deixá ben acredi-tat ésser un alpinista de primera forsa molts sigles abansde que s' inventés aquesta paraula. Tal volta al haver es-ment de la formidable invasió que preparavan los france-sos contra nostra Catalunya, volgué secretament fersecárrech de 1' importancia estratégica que podía tenir loCanigó ó estudiar á tot pler desde aquell enlayrat obser-vatori la topogrbfía general del país y lo plan de defensacontra 1' estol invasor. Per més que sía destruir per sabase la llegenda purament alpina que 'ns conta lo bonfrare parmesá, en un rey com En Pere l' Gran y en mo-ments de tanta trascendencia pera la futura sort de sonreyalme com los en que probablement executá sa arris-cada empresa, havém de suposar motius més fondos quelos que li atribubeix la tradició recullida per 1' esmentatcronista.

¡Y si, després de tot, la tradició fós falsa y si may ha-gués petjat lo monarca aragonés la montanya tant anyo-rada en 1' actualitat dels catalans d' Espanya? Aixó es loque convindria estudiar: jo per avuy me limito á exten-dre la veu que n' corria en 1' edat mitjana y á. ferhi algunscomentaris que la lectura del vell text m' ha sugerit.

RAMON ARABÍA 1 SOLANAS.

EXCURSIÓ A LAS SERRASSITUADAS AL OEST DEL «PLA DE BARCELONA»

(GAVÁ, BRUGULS, ARAMPRUNYÁ,

BEGAS, ORDAL, SANT PONS, CORBERA Y VIOLINS DE REY)

Lo diumenge 24 de Mars del any 1889, D. Arthur Osonay 1' infrascrit preníam á 1' estació de Barcelona lo primertren de la línea de Vilanova, que surt á las 5 1, 30 matí (me-ridiá de Madrid), ab lo propósit de baixar á Gavcc.

Després de creuhar ab lo tren lo magnífích plá del Llo-bregat ab sas hortas y fruyterars, y á poch de sortir delP,,at de Llobregat—poble de 2,541 habitants —vegéremen la coma de la montanya, envers á ponent y á uns2 kilómetres de distancia, lo pintoresch poble de Vila

-decans, situat á uns 40 metres sobre 1' mar, ab unapoblació de 1,239 habitants. —A las 6', • l0, ó sían 6 h 33 denostre meridiá, haixárem á l' estació de Gavá, poble enanáloga situació que Viladecans, y com aquest essencial

-ment agrícola. Dista de Barcelona per la línea férrea22'3 kilómetres.

De 1' estació de Gavá arrenca un passeig ab arbres, d' uncentenar de metres de llarch, que la uneix ab lo poble.A 1' arribada de tots los trens hi ha un servey de tartanaentre 1' estació de Gavcc y Viladecans, separats uns 2 lciló-nietres.

En lo poble de Gavá, 1' arqueólech y 1' artista no hi tro-harán res digne d' atenció.

- jj -

No fa pas gayres anys, las febres intermitents causavanestragos en aquesta localitat, pero avuy, gracias als cuy-dados de la Junta de Sanitat, que procura desayguar losaygua molls y estanyols, perennes focos d' infecció, las fe-bres ja son raras.

A Gavá no hi ha hostal propiament dit, pero entre al-guna que altra casa que servéixen de menjar, mereix ci-tarse Can Francisco Durán, que es lo café de la plassa. .

L' agutzil, En Tutusaus, pot servir d' excel-lent guía,puig coneix palm á palm las montanyas de la regió, ver-daders daserts, pont 1' excursionista pot pérdrer's permoltas horas si no va acompanyat d' un práctich de la co-marca. Pera poguer utilisar sos serveys, es precís que se1' avise ab 2 ó 3 días d' antelació.

A Gavá, lo primer que 'us cridá 1' atenció fou 1' abun-dancia de la pedra coneguda vulgarment per esmoladora,que s' emplea pera la construcció, encar que té la desven-tatja de desgastarse molt 1'ácilment.

Gavá pertany al partit de Sant Feliu de Llobregat, dequal vila dista 10 kilómetres. Sa població es de 1,643 ha-bitants, y sa altura sobre lo nivell del mar no passará de30 metres.

A las gh próximament sortíam de Gavcí per camí de car-ros en direcció NO., per entre vinyas, garrofers y olive-

ras; y á Poch de sortir del poble, vegérem á uns 500 me-tres de distancia, voltat de camps, lo cementiri de Gavci.Al cap d' un quart de seguir la carretera, que per losrevolts de las montanyas puja lentament, no vegérernja més terras de conreu y comensárem á passar perentre magnífichs boscos de pins y alzinas. A la mitja horadeixárem á 1' esquerra un grandiós casal enderrocat, co-negut per Can Margarit, que, segons 'ns contó lo fill delagutzil de Gavá, que 'ns servía de guía, un temps fou lorefugi dels cassadors, únich en aquellas aspres y solitariasmontanyas, pobladas de feras. Als 10 minuts de Can Mar-garit passárem per la gran casa de Can Mas, que deixáremá 1' esquerra, sobre la carretera; y als 10 minuts més ar-ribávam á la ermita de Brugués, coneguda per la Mare deDeu del Sitjar. (Alt. apr. 290 m.)

- 56 -

Desde Gava s' pot anar á Brugués per la Font del Ferro,per hont, encar que s' pert mitja hora, es preferible pas

-sar, puig lo paissatge es de lo més pintoresch que s' pupaimaginar. L' itinerari de Gavci á Brugués per la Font delFerro, es corn segueix:

Se segueix curs amunt de la riera de Sant Llorens. quenaix en las vertents Est de Begas y va directe al mar. Du-rant tres quarts passa per entre vinyas y terreno pedre-gós fins á Can Roig, hort la riera té sols 1' aspecte de tor-rent; d' aquest punt fins á la Font del Ferro, que distasols 15 minuts, se passa per llochs en extrem frescals. Lafont es molt copiosa y la vegetació de soc voltants admi-rable. Al estiu es molt freqüerrtada.

Se surt de la Font del Ferro en direcció 0. per camí decarros, y al) mitja hora s' puja per entre atapabits boscosá la carretera de Begas y á la ermita de Brugués, enfrontmeteix de Can Ranioneda, casa vehina á 1' esmentada er-mita.

Lo Sitja• , ó sial' ermita de Brugués, es notabilíssima;la portada es del sigle xv (darrerías del gótich); 1' absidesembla románich. En son interior crida 1' atenció lo re-taule del altar major, de pinturas notables; la Mare deDen del Sitjar, que allí s' venera, y que segons una tradi-ció fou trobada en una cova en lo sigle xv per un pastor;á 1' esquerra del altar major se conserva una capa, ungayato y un barret que té en son centre clavada una me-dalla. A la dreta hi ha un quadro caligrafiat en que s' lle-géixen datos sobre 1' historia de 1' imatge. En la porta delsantuari hi ha 1' escut dels senyors d' Aramprunyá. — Lafesta de 1' ermita té lloch per Pasqua de Resurrecció.

L' ermitá guarda una escultura bisanlina, quatre pintu-ras sobre fusta y dos quadros. Sobre una porta de 1' habi-tació de 1' ermitá s' hi veu una inscripció, y un' altradevant de 1' ermita y en un altra porta. No poguérem co-piarlas.

Enfront de la porta de 1' ermita existeix una bonica creusobre tres grahons Se coneix que fou trencada, puig seveu afegida ab ferro.

Sortírem de 1' ermita de Bregués en direcció NO. y 0.,

- 01 -

per un caminet que es la clressera de Begas, lo qual deixá-rem á 1' esquerra als 10 ó 12 minuts, sota meteix del cas-tell , pujant llavors al dret y arribant al Castell d' Aram

-prunyci als 3 ó 4 minuts més. Gran part del castell se trobaen ruinas, pero aquellas ruinas magestuosas revelan sonantich esplendor. (V. BULLETí de 1' AssocIACIó D' EXCUR-

SIONS CATALANA, Vol. 1, pl. 219-222).Los humils pagesos que 1' habitan, sens lubte compre-

nent la grandiositat d' aquella obra, s' esmeran en con-servarla, y guardan cuydaclosáment, com á retort del va-lor artístich del castell, un ángel que sosté 1' escut delssenyors d' Ararnprzcnycc.

En 1' extrem NO. del castell se veu la capella de SantMiquel del Brugués, que no conté res de notable. La naues gótica. Unicament hi ha una senzilla creu, també gó-tica, un retaule del any 1698 y un St. Miquel. Se coneixque fou renovada en 1808, puig aquesta fetxa s' veu en laporta d' entrada. En una de las parets exteriors s' hi veuuna porta tapiada. Lo día de Sant Miquel, 29 de Setembre,celebra 1' aplech.

En la part SO. del Castell se veu grabada en la rocaviva y en carácters gótichs la següent inscripció:

En ; lay de . la : enquarnzaçió ; de . nreSenyor * MCCCLXXV : fo : començada ; la ; obra ; del ; mm' ; daquest . castell per mossen . jac : march

Lo mur á que s' fa referencia en 1' inscripció que prece-deix, está quasi totalment arruinat.

En lo castell se véuhen vestigis de sepulturas oler-dulanas.

La primitiva ermita de Brugués hont s' hi venerava si-gles enrera 1' Imatge de la Verge del Sitjar, que fou tro

-bada en una coy a y s' venera en 1' ermita de que ja s' haparlat, está quasi en ruinas. Restan en peu quatre parets,quals pedras, materialment cortadas, acreditan bé proullur antigüetat. Estava aixecada en 1' extrém d' una faixa

— 58 —

de terra que, formant la base del castell, avansa capal SE.

La castell está situat á 420 metres sobre lo nivell delmar. Lo panorama que descl' allí s' disfruta es encantador:totas las serras de la costa de ponent (le Barcelona, lasserras del Tibidabo, las de la costa de llevant, • Montseny,los Pyrineus, las serras de Cadí, Sant Llorens del Munt,Montserrat, etc., tancant 1' horisó al E. y S. lo mar.

Lo turó en que está assentat lo castell d' Aramprunyáofereix un aspecte fantástich.

Las montanyas que arrencan de la costa no oferéixenres de particular, puig van ascendint lentament á midaque s' allunyan del mar; pero á poca distancia, aqueixaondulació es interrompuda, y enormes rocas sobreposadasforman precipicis horrorosos, dalt de las quals se cons

-truhi lo castell. Al S. d' aquest, potser lo precipici té unafondaria (le 200 á 250 metres, quasi perpendiculars; al N.y 0., encar que no tant terribles, no deixan d' ésser im-ponents.

Las fondaladas que forman eixos abismes, están coher-tas de variada y riquíssima vegetació, y son molt abun-dants en ayguas.

Donada la situació del castell, inaccesible quasi per totarreu, y tenint en compte sas fortificacions, á ben segurque sería considerat com á inexpugnable. No obstant, estádominat en alguns metres per un turó molt próxim, situatal NO., que es una posició fortíssima devant 'del castell.

Las rnontanyas d' aquesta regió, principalment lo turóque 'ns ocupa, eran morada de feras no fa molts anys,pero la persecució incessant de que han sigut objecteaquéllas per part dels pastors, ha fet que hajan desapare-gut completament. Encara existéixen, no obstant, enaquestas desertas serras algun que altre gat montés, tui-xons, guineus, mustelas, águilas y volatería.

Aquestas amplíssimas montanyasestán divididas endúasporcions ben distintas entre sí: la menor en extensió y al-tura, que es la oriental y corre paralela al Llobregat, es lamés bonica y frondosa. Está formada quasi en sa totalitatper enormes rocas, comunment conegudas per pedras

-59—

d' esmolar, las quals son desudas á la mescla de las are-nas rojas ab la mica, que forma la samita roja, operada enlo período triássich de 1' época secundaria. En algunspunts, principalment en la ribera del Llobregat., se calculaque llur espessor no baixará de 150 metres.

Lo matís de las serias, que está rnés al occident, y vade SE. á NO., es essencialment de naturalesa calissa. Laserralada es molt més extensa, elevada y groixuda que1' anterior, y está coronada al SE. per lo turó de la More-lia, d' uns 600 metres d' altura, y al NO. per lo Turó dePuig d' Agullas, que es lo culminant, situat á 650 metressobre lo nivell ordinari.

A las 10'1 30 auribávam al castell y fins á las 11', 30 non' sortíam. Baixárem del castell en direcció S., passantper colossals alzinas y garrofers, y als 5 ó 6 minuts arri

-bávani al camí de Brugués á Begas, que seguírem en-vers al SE. y E. primer y mes fart al NE., arribant alquart escassament á 1' ermita de Brugués, y pochs passosInés avali, al peu de la carretera, á Can Ramoneda, hontnos quedárem á dinar. L' habita lo guarda bosch En JaumeBenavent, gran coneixedor de la comarca y bon guía de laineteixa, per lo qual lo recomano als excursionistas quedesitjen visitar aquella magnífica regió.

A las 2 1, 15 de la tarde sortíam de Can Ramoneda per lacarretera en direcció al NO., pássant per entre fondaladasdeliciosas per llur vegetació extraordinaria y per loabrupte de las montanyas que las tancan. Colossals rocasde pedras d' esmolar s' aixecan perpendicularment, afec-tant formas fantásticas, plenas de cavernas, morada.d' aus de rapinya, y cortadas per 1' acció de las ayguas,en quals esquerdas apareix una espléndida vegetació. Unad' eixas rocas inmensas sospesa sobre la carretera, mi-rada de perfil desde 1' N., sembla la gran esfinge; es im-possible formarse cárrech de la grandiositat del espec-tacle.

Als 15 minuts de Can Ramoneda, deixávam á 1' esquerraun camí de carros de desembocar, que puja al 0., enquals revolts s' estimbá lo día abans un carro carregat dellenya, quedant destrossat á alguns metres costa avall

- 60 -

de la montanya. Als 5 minuts niés, deixárem á la dretala casa coneguda per Can Mas Cortils, en la actuali-tat enderrocada, y als 30 minuts més, després de seguirlas infinitas curvas de la carretera, que passa per paissat-ges encantadors, arribávam á 1' iglesia parroquial de Be-gas, situada á la dreta de la carretera. (Alt. apr. 490 m.)

L' iglesia de Begas está assentada al extrém N. d' unavall circundada arreu de montanyas plenas d' espessasboscurias, menos per la part del E., en que hi ha un collque permet una vista local, pero bonica, del Llobregat yplá de Barcelona. Aquesta petita vall, inclinarla lleugera-ment al NO., va estrenyentse molt pera dilatarse mésavall.

Seguírem carretera avall envers al 0., planejant quasi,tal es sa escassa inclinació, per vinyas y camps de blat enlo centre de la vall, y atapahits boscos de pins á dreta yesquerra, y als 20 minuts arribávam al poble de Begas.Eran las 3 hh 25 de la tarde.

Begas es un poble quasi purámentvinícola, situat á uns430 metres sobre 1' nivell del mar, á 12 kilómetros deSant Feliu de Llobregat, á qual partit pertany, y á 8 kiló

-metres de Gavá, que es 1' estació més próxima. Població,926 habitants. Hostal, Can Sastre, pont refrescárem.

Begas está situat en una dilatada vall central, calma óplateau, que tindrá uns 3 kilómetres d' E. á 0. y 2 de S.á N., limitada y dominada per un cercle de montanyas,quals crestas culminants son: Montau ó Montan, de 590 á600 metres d' altitut; lo Serrat Blanch; Puigmoltó; la Mo-rella, d' igual altura que lo turó de Mon tau, y la Serreta.

Seguírem carrer avall del poble, y al poch rato trobá-rem una bifurcació; lo camí de 1' esquerra, de carros,passa per un grupo de casas, una de las quals es 1' es-tanch, situadas á la dreta; á 1' oposada s' veu la grandiosay elegant torre del malaguanyat D. Teodor Bosch, enterraten la magnífica iglesia adossada á la torre. Aquest meteixcamí va á Olesa de Bonesvalls ab cosa de 2 horas.

A las 4 1, de la tarde sortiam de Begas per lo camí (le ladreta, en direcció NO., y als pochs minuts passávam perun grupo de casas que forma part d' aquell poble; seguí-

- 61 -

rem llavors en direcció 0. avall, deixant á la dreta uncamí; á poch tombávam á la dreta, cap al NE., y més tarial NO., deixant á 1' esquerra dos camins que van al 0.y NO. respectivament.

Als 15 minuts de Begas trobávam á la dreta un camí decarros que va á Can Figueras, y á la esquerra un altrede conrehuar vinyas; al SO., al cim d' un serradet, s' oviradesde aquest punt 1' ermita de Santa Eularia. Als 5 minutsmés passávam per Can Pau, casa situada á la dreta,y proseguint lo camí de carros cap al NO., als l0 mi-nuts per sota Can Vinyas. Desde aquí comensa á pujarla carretera montanyas escarpadas, pedregosas, áridas,calissas, y, per lo tant, pobres en vegetació y aygua. Alcap de 20 minuts de seguir las curvas que descriu lacarretera pera salvar los accidents del terreno, arribávamal Collet de la Cren de Can Ardenya, p ont hi ha una creude fusta. (Alt. apr. 530 m.) Després d' atravessar longitu-dinalment, de SO. á NE., la calma de més d' un kilómetrede llarch, dita lo Pld de Can Ardenya, arribávam á ronextrém NE., pont hi ha en un altre collet la casa de CanArdenya, en la actualitat inhabitada. Desde 1' collet sedisfruta d' un bonich panorama sobre las primeras serrasdel Llobregat ab los turons del Pi den Cartró, Sant Anto-ni, etc.; lo plá del Llobregat, lo de Barcelona, al E.; yal NE., las serras del Tibidabo, Sant Llorens del Munt,Montseny, y en últim terme los nevats Pyrineus y 1' mar.

Baixárem á 1' esquerra. en direcció NE. y N., y als dosminuts deixávam á la dreta un camí de carros que vaá la gran casa de Can Sadurní, en qual deliciós y frescalsot naix la copiosa riera de Vallirana.

Passávam per las vessants E. y N. de la montanya, demanera que 'ns vegérem lliures dels ardorosos raigs delsol, que 'ns havían fet suhar de valent tot lo día. Anávamseguint per sobre la vorera esquerra de la riera de Valli-rana, y desde las alturas de la carretera ovirávam al ex-trém de la vall, Cervelló al NE. y Vallirana al N.: abdós po-bles al costat de 1' esmentada riera.

Als 20 minuts deixávam á 1' esquerra un forn de calsenderrocat; als 10 més, á 1' oposada, un casal en igual es-

- 62 -

tat, y á 1' esquerra una pedrera ahont se dirigeig un camíque va envers al S. Als 10 ó 12 minuts més, deixávam ála dreta la deliciosa vall cuberta d' atapahida vegetació; yllavors, passant per un collet, baixárem al NO., veyentenfront un' altra vall, qu' es la de Vallirana, la qual des-emboca en la primera, poch niés avall d' aquest poble.Als 2 ó 3 minuts deixávam á la dreta una dressera quebaixa en direcció N. á Vallirana, y als 10 anés arribávamá la magnífica carretera de Madrid d Valencia y la Jun-quera, prop del punt p ont hi ha un pont de carreus quesalva una riera molt copiosa que s' ajunta á 1' altra, méscaudalosa encara, que, corn s' lla dit, baixa dels sots deCan Sadurní y Can Ardenya. Seguint carretera avall, endirecció NE., als 5 minuts arribávam á Vallirana, hont hientrávam á las 6'15, hostatjantnos y pernoctant en 1' hos-tal de Can Tiquet, gran casal que un jorn fou parada dediligencias. De Begas á Vallirana 1' excursió fou precipi-tada, per temor de que 'ns sorprengués la nit en aquellassolitarias y encrespadas serras.

Lo poble de Vallirana está situat en lo kilómetre 73 dela carretera, á uns 200 metres d' altitut, en lloch niolt pin-toresch. L'iglesia parroquial es moderna y no conté res queande 1' atenció Quasi tot lo poble está á abdós costats de lacarretera. Població, 1,497 habitants. Es poble industrialagrícofa al propi temps. Té una fábrica de filats, mogudaper las ayguas de la riera; un' altra de vidre, y variasde cinient, cals y ;uix. La producció vinícola es extraor-dinaria.

En ló terme de Vallirana s' . troban criaderos de plom,que no s' explotan.

Lo día següent, á quarts de 7', del matí, sortírem de CapiTiquet (de qual hostal quedárem molt satisfets), per lacarretera amunt, en direcció 0. En lo kilómetre 70, en-trárem en la regió dels boscos, pero quedárem dolorosa-ment sorpresos al observar que s' ha comensat la despia-dada obra d' arrasarlos, acabant d' aquest modo, tal vegadaper sernpre, ab la poesía que enclou aquella gamada co-marca.

Enfront de la fitá indicadora del kilómetre 68, vegéremá 1' esquerra la gran casa Lladoner, y á lareta lo cami ralde ferradura que va á Sant Pons de Corbera.

• Continuárem carretera amunt, y als pochs passos, á1' esquerra, trobárem 1' antigua casa Lladoner, avuy inha-bitada, pont hi ha 1' antiquíssima capella de St. Francescli,edificada, segons una tradició, en lo lloch hont lo sants' aturá anant de camí. (Alt. apr. 420 in.) 1.

Un kilómetre Inés amunt arríbárem al grandiós viaduc-te conegut per lo pont del Lladoner, notabilíssima obraque data del regnat de Carles III, época en que s' cons

-truhí la carretera. Mideix d' altura 32 metres, y de llarga-ria més de 120. Consta de 13 archs sostinguts per altres

5 inferiors, que descansan en lo barranch. En las basa-mentas dels primers hi ha oberts uns portalets que formanuna galería, la qual permet que per sota meteix de la car

-retera s' pugui recórrer lo pont d' un extrém al altre.Tant sols atribuhint al autor del viaducte lo propósit de

fer una obra digna de la carretera, se compren sa cons-trucció, puig lo barranch que salva es tant curt, que fent

passar aquélla per la reconada de la montanya, no s' ha-gueran perdut ni 200 metres.

Al kilómetre següent, 66, s' acaba lo bosch, y á la dretas' veu una casa dita lo Iaset de Can Dispanya, y á 1' es-querra un' altra coneguda per lo Maset de Can Lladoner.

En lo kilómetre 65 hi ha. lo punt culminant de la carre-tera, conegut per lo Coll de la Creu d' Ordal, hont hi ha lopedestal de la creu, format per quatre grahons circulars,sobre los quals descansava aquélla. Enfront meteix de lacreu hi ha la casa del peó de la carretera. (Alt. apr. 510 á520m.)

A uns 7 minuts N. del Coll de la Creu d' Ordal se troba,totalment conservada, una torre que serví de telégrafoóptich. Desde lo serradet en que está situada, de uns550 rnetres aproximadament d' altitut, se gosa d' un bellcop de vista. Al N. s' veu lo cim culminant de la regió, lo

1 Segons noticias, ha sigut recenment oberta y restaurada, habitantlalas personas que cuydan de unas notables covas que s' han descobert fa po-h,á uns 5 minuts de la casa.

-64—

Turó de Puig d' Agullas 1, que tindré uns 650 metres, si-tuat á una hora llar ga de la Creu d' Ordal y á dos horas S.de Gelida. Al 0. y SO., lo Panadés y las enlayradas mon

-tanyas que circundan aquell plá: en lo meteix indret, peroá poca distancia, los serrats de las Planas den Rabella,sobre d' Ordal. A 1' esquerra, sobre Sant Pere de Ribas yVilanova, s' ovina lo Turó ó Puig de la Mola, qual altitutno baixará de 550 á 560 metres; la serralada 0. y S0.d' Ordal, que s' dirigeix á las Costas de Garraf, pont acabaen las serras y cingleras que donan al anar, coronadas perlos turons de Montau y la Morella, qual altitut aproximadaserá de 590 á 600 metres; al SE. los serrats del Copot y delPi-bet d' En Pibernat, qual altitut no baixará de 550 me-tres. Al E. lo Plá del Llobregat, desde Molins de Rey alMediterrani, Barcelona ab son plá y las montanyas vehi-nas, lo Vallés, las serras de la Costa de Llevant, las deMontal, del Corredor y de Montnegre, situadas aquestasúltimas á més de 80 kilómetres, y en últim terme, Mont

-seny, los Pyrineus y 1' mar. Al NE. y N. las serras deBertí, de Coll de Posas, de Gallifa, de Sant Llorens delMunt y Montserrat. En una paraula, d' aquestas alturass' ovina quasi tota la provincia de Barcelona. Lo terrenod' aquestas serras es calls, y, per lo tant, pobre en vege-tació y ayguas.

Del Coll de la Creu d' Ordal seguírem carretera avallfins trobar la fita del kilómetre 68, en qual indret deixá-rem á la dreta la casa Lladoner y tombárem al NE. percamí de ferradura molt pedregós, entre un gran bosch depins, durant 15 minuts, arribant luego á la vall de SantPons de Corbera. Atravessárem desseguit un torrent, lomás fort afluent de la riera de la Palma, no sens diflcul-t.ats, puig lo violent ayguat de Setembre últim s' emportígran part del camí, lo que impossibilita totalment lo trán-sit. Lo llit d' aquest torrent está sembrat de inmensos co-dols calcáris.

Passat lo torrent, en direcció E., ab 10 minuts se puja ála preciosa iglesia románica de Saizt Pons. (Alt. apr.360 m.)

1 Desde la Creu d' Ordal tentara la intenció d' anar al turó de Puig:d' Agulles, pero, com era tant, desistírem.

-65—

(V. BULLETÍ de 1' AssocIACIó D' E.l'CURSIONS CATALANA,vol. II, pl. 158-161). Al costat de 1' iglesia s' troba la casade Sant Pons, y á pochs passos Can Di.spanya, hont guar-dan las claus de 1' iglesia.

De Sant Pons, que forma part del districte municipalde Corbera, sortírem en direcció NE., passant per una co-piosa font, y als 20 minuts baixávam á la gran casa deCan Planas, y ab altre tant pujávam al poble de Corbera.(Alt. apr. de la plassa de la iglesia, 400 m.) Hostals: laTenda Nora y 1' Rstanch. Poblacio, 1,000 habitants. Estásituat á 11 kilómetres de Sant Feliu de Llobregat y á 7 deMolins de Rey, que es 1' estació més próxima. Produheixvins en abundancia, cereals y llegums. Sa principal in-dustria es la fabricació de guix, ciment y cals. Corberaestá situat dalt d' un serrades en una cinglera. Fou cons

-truhit dins lo recinte del primitiu castell, edificat en lometeix lloch hont ara hi ha 1' iglesia parroquial, que datade 1' any 1777. Sota de 1' iglesia hi ha lo actual castell-pa-lau senyorial, casal de pedra picada que pertany al antichsenyor, lo baró de Corbera. Aquest poble, ademés de SantPons, té dos arrabals: Corbera cl' A-naunt, grupo de 12 ó 14casas, situat al 0., y Corbera de Baix, caserío cone gut perCan Roig. més gran que 1' altre, situat al peu de la rierade la Palma, quals ayguas utilisa una fábrica de vidre.

Sortírem de Corbera en direcció E., y als 10 minuts ve-jérem á 1' esquerra una preciosa creu gótica restaurada,y als 5 minuts més arribávam á una quintifurcació. Loscinch camins creuhan en un collet: lo del N. baixa á SantAndreu de la Barca ab cosa de 5 quarts; al NE. lo camíporta á una casa coneguda per Can Montmany; al S., locamí: de carros que baixa á Corbera de Baix; al O. lo camique seguíam, y al E. lo cami de la Palma, que es lo queseguírem. Aquest baixa ab 15 minuts al camí de carrosprocedent de la barriada de Corbera d' Abaix, prop meteixcle la casa coneguda per Las Palmeras, y ab 35 ó 40 mésal poblet de La Palma. (Alt. apr.170 ni.) Població, 330 ha-bitants. Forma part del municipi de Cervelló. L' iglesia esmoderna y no té cap mérit. — Lo trajecte de Corbera á laPalma es magnifich. Lo camí passa per 1' esquerra de

- 66 -

la riera y sedueix la llarguíssima vall tancada per monta-nyas de niés de 500 meares d' altura, abundants en ay-guas, plenas de cingleras uniformes de cals y rocas d' es-molar.

Nos quedárem á dinar en lo café de la Palma, conegutper la Sala. Sería la 1'' 15 de la tarde. Ne sortírem á las3'- 15 en direcció E., y poch després deixárem á la dreta locamí de carros que atravessa la riera y segueix per sa vo-rera dreta. Continuant per la vorera esquerra, se 'ns pre-sentá á la vista un espectacle grandiós. Cobréixen enaquell indret totalment lo llit de la riera, macissas rocasd' esmolar, tant desgastadas en son centre per 1' acció delas ayguas, que forman un verdader avench d' alguns me-tres de pro"unditat, que, com se compren, aniré sempreen aument, ja que eternament las ayguas córren en lofondo del congost.

En los voltants de la riera s' troban unas petitas pal-mas, de las que seguraulent haurán pres nom la riera y lopoble. Aquélla poch després passa per entre atapahida ve-

getació y desemboca més tart en la riera de Vallirana,prop de Sant Vicens dels Horts, en quals inmediacions, jareunidas, se llensan al Llobregat.

Seguírem envers al E., y á poch trobarem ci la dreta lacasa de Can Codeu y vejérem á 1' altra vorera de la rierala de Can Vidal, y poch més avall Can Atascará. Desseguitentrárem en un bonich bosch de pins, per terrenos degrans rocas conglomeradas, que abandonárem prest, perapassar, voltats de vinyas y oliveras, per un camí rodejatd' alts marges, y als 35 minuts de la Palma sortíam á lacarretera de Valencia per lo costat meteix d' un pont d' unarch que salva un petit barranch, entre los kilómetres 78y 79, que es lo primer que s' trova desde lo famós de Mo-lins de Rey. Emprenguérem carretera avall, en direc-ció E., y en lo kilómetre 80 trobárem sobre 1' Llobregat lomagnífich pont de Diolirts (le Rey, obra de primer ordre,de 1' época de la construcció de la carretera. Poch desprésarribárem á Molins de Rey, allá á quarts de cinch de lai arde.

Molins de Rey es una bonica é important vila que té

— 67 —

2,943 habitants y está situada á uns 17 kilómetres de Bar-celona, per la carretera, y á 21 per la línea férrea, y á 3k 8de Sant Feliu de Llobregat. (Alt. apr. 40 m.)

Estiguérem ab 1' amable companyia del Sr. Cazes, dele-gat de la extingida ASSOCIACIÓ, D' UxCURSIONS CATALANA,

fins á 1' arribada del tren de las 6 h 45, que 'ns deixá áBarcelona á las 7', 30, molt satisfets de nostra expedició,favorescuda per un temps espléndit.

JOSEPH CASTELLANOS.

IIIDROGRAFÍADE LA

PART DE LA CONCA DEL TER COMPRESA ENTRE LA UNIÓ

DEL FRESER AB LO TER RIPOLL)

Y LA

DESEMBOCADURA DEL GCs (SANT FELIU DE TORELLÓ).

Lo curs del Ter entre Ripoll y Sant Feliu de Torelló teuns divuit kilómetres de desarrollo y una pendent mitjade 0m,80 per cent metres, contant gran nombre de afluentstant en sa vora dreta com en sa vora esquerra.

Los afluents de sa vora dreta son:l.° Riera de las Llossas ó de San Quinti;2.° Riera de 1' Aligué;3,° Bardé d' En Vila,!•° Riera de Sora;5.° Torrent de 1' Francés;6.° Torrent (le la Remor;7.° Riera de Cussons;8.° Torrent de la Portella;9.° Riera de Bajalóu;

y 10.° Riera de Sellent ó de la Mambla.Las rieras de las Llossas, 1' Aligué, Sora, Cussons, Ba-

jalóu y Sellent son de corrent permanent, per més quellur caudal sufreixi diversas alternativas, segons que regnila sequía ó domini la humitat. Lo Bardé d' En Vila tambéporta constantment aigua, pero aquesta no sempre arriba

- 69 -

á 1' Ter, puig á voltas se perd iiltrantse al través de lasrocas que forman son llit. Los torrents de 1' Francás, dela Remor y de la Portella, sols portan aygua quan plou.

Los afluents de la vora esquerra de 1' Ter son:1.° Riera de Caganell;2.° Riera de 1' Solá;3.° Torrent de 1' Poncet;4.° Torrent de la Font de 1' Boix;5. 0 Torrent de La Escala,6.° Riera de Vallfogona ó de Fogonella;7.° Riera de 1' Ferrés;S.° Torrent del Salt del Mirinyacb;9.° Barranch de las Rocas;

l0.° Riera de la Foradada;y 11.° Riu Gés.

Las rieras de Caganell, Solá, Vallfogona, Ferrés, Fora-dada, y lo riu Gés, son de corrent permanent; y portan sols

aiguas torrencials los torrents de 1' Poncet, Font del Boix,La Escala, Salt de 1' Mirinyach y Barranch de las Rocas.

Los més importants de aquestos afluents, aixis per llurcaudal d' aigua com per la extensió de llur curs, son: loriu Gés y las rieras de las Llossas, Vallfogona, Foradada,Cussons y Sora.

Passem á ocuparnos de tots los esmentats afluents, co-mensant por los de la

VORA DRETA DEL TER.

i. er —Rieu de las Llossas.

Naix aquesta riera en la Collada de 1' Forn, terme deSanta María de las Llossas, en la provincia de Girona.Passa per lo Mas, Cal Buxader, Sabatés, Molí de Sabatésy 1' Hostal Cremat, pagesías de Santa Maria de las Llossas;segueix per Buxassa, 1' Atalaya, Franquesa y Arenyas,pagesias de Sant Esteve de Vallespiráns; entra després enlo terme de la Parroquia de Ripoll, passant per CanRampí, Casa Nova de 1's Bruchs y las Planas de 1' Corral,

pagesías de aquella parroquia, y desaigua en lo Ter juntá la hermita de 1' Remey de Baix, á mitj' hora de Ripoll.

Aquesta riera tó dos afluents y abdós son de correntpermanent, 1' un en sa vora dreta, la riera de 1' Grau;l . ' altre en sa vora esquerra, la riera de Carnalets.

A).—Riera de 1' Grau.

Naix aquesta riera á 1' Nort y á 1' meteix peu de lamontanya ahont s' aixeca la hermi ta de Santa Margarida,en lo terme cíe San Sadurní de Sovellas, provincia de Gi-rona, passa al bell peu de la Parroquia de San Saclurní yde 1' Hostal de Sovellas, y després de no pocas voltas yrevoltas desaigua en lo indret anomenat 1' Atalaya, de1' terme de Sant Esteve de Vallespiráns.

Aquí dech fer notar que lo caseríu de San Sadurní deSovellas, que junt ab los de Santa María de \Iatamala,San Martí de Vinyolas, Sant Esteve de Vallespiráns y SantaMaría de las Llossas, forma un sol Ajuntament que prenlo nom de aquest derrer caserío, se troba sota meteix de lahermita de Santa Margarida, á cosa de mitj hora al N. E.,y no en lo lloch en que Coello lo situá en son mapa de laprovincia de Girona. Desde San Sadurní de Sovellas, cen-tre de aquest caseriu, á Santa María de las Llossas, deuhaverhi la meteixa distancia que entre Sovellas y Montes-quiu: dues horas.

B).—Riera de Carnalets.

Aqueta riera naix en lo Coll de San Jaume, terme deSan Jaume de Frontonyá, mes en la part de la provinciade Girona. Passa per la Caseta de 1' Coll de San Jaume,Casellas, lo molí de la Piba, la Riba y Serra de la Riba, enlo terme de San Jaume; y per Bomarechs, per sota 1' Puigde 1's Bruchs, Matacá, la Caseta de las Arenyas y las Pla

-nas del Corral, pagesías de la Parroquia de Ripoll, desai-guant al peu meteix de las mentadas Planas.

- 71 -

2.°—Riera de 1' Aligue ó de 1' Om.

Aquesta corrent té poca importancia: en son origin tédues brancas: una que baixa de 1' Om y un' altre que naixen la \Iayola, abduas en lo terme de Sovellas; se juntan aPujalposa y desaiguan, formant una cascada de set ó vuitmetres de altura, á la part de dalt de 1' molí de 1' Aligué,devant meteix de La Escala, en la provincia de Girona.

3.°—Bardé d' En Vila

Aquesta riera, que té una font molt bona y abundant,la de la Plana de Sovellas, naix en Villaróns, terme deSan Sadurní de Sovellas, Girona; passa per Camps, LaPlana, Prats y Lo Sunyer, pagesías de Sovellas, y desaiguaá un kilómetre mes avall de la riera de Vallfogona(á l'belldevant de Sant Mohi, pagesia de Bessora) en la provinciade Girona.

4.°—Riera de Sora.

Aquesta riera, que forma varias cascadas de cinch ádotze metres de altura, naix en la Serra de Clará, á mitj-hora del caseriu de Sant Agustí, en la provincia de Barce-lona; passa per lo Colomé, lo molí de Clará, lo molí de laSala de Sora, Puigxot, Corominas, Tubau y las Codinas,pagesías de Santa haría de Sora, y desaigua en 1' indretconegut ab lo nom de la Esqueixada, un kilómetre mesamunt de Montesquiu.

Té aquesta riera un afluent important, que sempre portapoca ó molta aigua:

La riera de San Juan de Sora,

que naix en lo collet de Camps, terme de Santa María deSora, Barcelona; passa per Can Rabasta y la hermita

- 72 -

de San Juan cle Sora y se uneix ab la de Sora á 1' bellpeu de aquesta hermita.

5." y 6.°— Torrents de 1' Francás y de La Remor.

• Aquestos dos torrents no tenen cap importancia. Loprimer naix demunt meteix del Francás, en las costa deaquest nom, y desaigua sota de Montesquiu; lo segon naixen la Baurna, passa per sota Ginestet y desaigua en 1' Hos-tal Nou, á uns cinchcents metres més avall de Montesquiu.

7.°—Riera de Cussons.

Naix en lo collet de Sant Agustí, camí de San Quirse deBessora á Alpens, provincia de Barcelona; passa per lomolí de Casaramona, de 1' terme de Sora; por lo molíde Cussons, Cussons y L' Espadaler, pagesías de San Pere1' Puig, y 1' hostal (le Can Caseta, ahont desaigua devantmeteix de Sant Quirse de Bessora.

En aquesta riera, que té un curs molt accidentat y pre-senta una interminable serie de cascadas, hi ha variasfonts, entre altres la de San Pere en Plá, y la de L' Espa-daler. Aquesta Berrera es molt abundant.

La riera de Cussons té un afluent que sols porta aiáuastorrencials:

La Riera de Solá-llonch,

que naix dessota de 1' Muns, en lo terme de San Boy deLlussanés, Barcelona; passa per lo Serraclet, de 1' termede Sant Agustí: lo Solá-llonch, de 1' terme de San Pere1' Puig, y desaigua en la vora dreta de la riera de que estributaría.

S.°—Torrent de la Portella.

Afluent sens importancia que naix á la Portella, termede Orís, Barcelona; passa per la Caseta y desaigua á

- 73 -

1' peu de la Costa de la Cugulera, mitj-hora abans de Ba-jalóu.

9.°—Riera de Bajalóu.

Naix aquesta riera en la baga de Gallifa, en lo terme deOrís, passa per Rexach, Casanova de Rexach, Planás, Co-merma y Bajalóu, pagesías de Orís, desaiguant en lo men-tat indret de Bajalóu que es lo que dona 1' nom á la riera.

10.—Riera de Sellent ó de la Mambla.

Naix en una bona font que hi lia á 1' cim de 1' Serrat delpuig de Gracia, descriu la llarga curva de la Mambla senspassar per cap pagesía y desaigua devaiit meteix de Ver-

onyá.

VORA ESQUERRA DE L' TER.

1.°—Riera de Cagane11.

Naix aquesta riera en la Creu de las Tenas, terme de laParroquia de Ripoll, Girona; passa per las Corts, Lo Guisé,la Casa-nova de 1' Adó, Can Bach y- Caganell, pagesías deaquella parroquia, y desaigua á un kilómetre més avallde Ripoll. En aquesta riera hi ha una font d' aigua sul-furosa.

2.°—Riera del Solá.

Naix á Puigbó, també de la Parroquia de Ripoll, passaper Isolas, Terradas y 1' Soló, pagesías de la meteixa parro-quia, y desaigua en lo indret anomenat Rocas blancas,devant de 1' Remev de Baix.

- 74 -

3.° 4•° y 5.°—Torrents de 1' Poncet, Font de 1' Boix

y La Escala.

Son barranchs de curta extensió que no tenen cap im-portancia. La font del Boix, ahont naix lo torrent de aquestnom, té un aigua fresca y abundosa. També es rnolt bonala font de 1' Torrent de La Escala.

6.°—Riera de Vallfogona.

Naix aquesta riera, una de las més importants de aquestaencontrada, en lo Coll de Canas, á 1' cim de lo vehinat deArtigas, en la provincia de Girona. Passa per lo Pinós, lopoble de Sant Juliá de Vallfogona, lo molí de Vallfogona,Lilla, Lorri, la Tolosa y lo molí de la Tolosa, en lo termede San Juliá de Vallfogona; atravessa després una part dela Parroquia de Ripoll, passant per Sant Eudald y sota lasTenas; segueix per Vinyagarsa, Molí de la Sorra, La Molinay la Plana de Masats, pagesías de Llaers; y passant perFogonella, del terme de Santa María de Bessora, desaiguaá cuatro kilómetres més amunt de Montesquiu, en la me-teixa divisoria de las provincias de Girona y Barcelona.

Las aiguas de aquesta riera son las so'.as de aquesta en-encontrada que no sían potables, no podentse beurer sensperill per la salut.

De los sis afluents que té la riera de Vallfogona, cinchdesaiguan en sa vora esquerra y un en sa vora dreta.Aquest es

La riera de Sant -Eudald.

Aquesta riera naix en la Creu de Sant-Antoni, termede San Juan de las Abadesas, Girona; passa per la casad' En Torres, de aquest meteix terme; y per la Casa-novade 1' Pon tí, Cal Campo y Xixá, del terme de la parroquia deRipoll, y desaigua en 1' hostal de Sant-Eudald, de aquestameteixa parroquia.

- 75 -Los cinch afluents de la vora esquerra de la riera de

Vallfogona son

A).—Riera de Vilallonga.

Naix á Puigvassall, terme de Vallfogona, Girona; passaper Can Junqué, Caseta de Puigvassall, Emprius de Vall

-fogona y Vilallonga, ahont desaigua. Tots aquestos puntsson dins lo terme de San Juliá de Vallfogona.

B).—Riera de Castell-Palom

Naix en La Cau, terme de Llaers, Girona; passa perAubrich, de aqueix meteix terme; entra en lo de Vallfo-gona, passant per Cal Ferré y Caseta de Cal Ferré; tornaaltra volta al de Llaers per Castell-Palom, y desaigua enlo Pont de las Tenas, camí vehinal de llipoll á Llaers.

C).—Riera de 1' Buxadé.

Aquesta riera naix y mort dins lo terme de Llaers. Co-mensa á la Baumeta, passa per lo Soley, sota la Sala, loCasal de 1' Bach y sota las Corts de Llaers, ahont desaigua.

D,'.—Riera cle la Molina.

També aquesta riera esta totalment compresa dins loterme de Llaers. Naix en la Collada de la Vila, y passa perPinosas y La Molina, en quin indret se confont al) la deVallfogona.

E). —Riera de Tavérnolas.

Aquesta riera té duas brancas: 1' una naix á Can Llagostay passa per la Baumassa; 1' altre naix en la Collada de1' Berrató y passa per Massats; abduas se reuneixen en una

— 76 —

en la Bauma de 1' Teixidor, formant la riera de Tavérno-las, que passa per lo molí de Tavérnolas, Molí Vell, Casa-nova, Muntsull y Malvehí, desaiguant una mica abans dearribar á Fogonella, casi en la meteixa desembocadurade la riera de Vallfogona. Tot lo curs de la riera de Tavér-nolas está comprés dins lo terne de Llaers, Girona.

7.°—Riera de 1' Ferrés.

Naix en lo Berrató, terme de Llaers, Girona, y entradesseguida en la provincia de Barcelona, passant por loMolí de Palou, sota 1' Palou Gros, lo Palou Xich, lo Ferrés,Molí de 1' Ferres y la Solara de 1' Castell, pagesías tolas deSanta María de Bessora, excepte la derrera que corresponá San Quirse. Desaigua á usis quatre cents metres amuntde Montesquiu.

Entre 1' Ferrés y lo molí de aquest nom hi lia una bonafont: la de 1' Gorch de 1' 011a.

Aquesta font, en lo mapa cl' En Coello font cle 1' 011a, ylo Ferrés se troban á un quart d' hora al N. 0. de SantaMaría de Bessora y casi en la mateixa divisoria de las pro-vincias de Barcelona y Girona, y no entre Bellmunt y SantAndreu de la Bola, com están en lo mapa esmentat.

8.° y 9.°—Torrent de 1' Salt del Mirinyach y Barranch

de las Rocas.

Son dos afluents sens importancia. Lo primer naix sota1' Reveli y desaigua entre la Coromina y la fábrica deVerneda; lo segon naix en las Vinyas, terme de San Quirsede Bessora, passa per las Rocas, tocant á San Quirsemeteix, y desaigua al bell peu de la fábrica de Tous,Guixá y C.'

- 77 -

10.—Riera de la Foradada.

Naix sota 1' Berrató, Llaers, que es 1' indret en que s'di-videixen las aiguas de aquesta riera de las de la riera de1' Ferrés; passa per Clarella, per sota 1' Graell, La Riera yper sota 1' Prat, pagesfas del terme de Santa Maria deBessora, desaiguant al bell peu de 1' molí de la Foradada.

Aquesta riera té dos afluents: un 'en sa vora dreta: lariera de la Font de Pujals; altre en sa vora esquerra:la riera de Hi-era-de- massa.

La primera de aquestas rieras naix en lo Pujats, ternede San Quirse de Bessona, Barcelona;,,y passa per LasComas y lo Serradet, pagesías del meteix terme.

La segona naix en la casa de Hi-era-de massa, de ahontpren lo nom, dessota meteix de Bellmunt, en lo terme deSanta Maria de Bessora; passa per lo Boscatell y desaiguaen lo molí de la Foradada.

La, riera de la Foradada, riu Foradada en lo mapa de laprovincia de Barcelona, d' En Coello, passa á 1' Est y no á1' Oest de Santa María de Bessora. La riera ó 1' arroyo

de Vallfogona no s' uneix ab la Foradada, com representalo mapa citat; entre una y altre hi ha una llarga serie decontraforts que las separan completament. La estribacióque, comensant á Vidrá, passa per Bellmunt y s' exten finsá la vora de 1' Ter, en San Vicens de Torelló, serveixtambé de divisoria entre las aiguas de la Foradada y lasde 1' Gés. En lo mapa citat aquesta divisoria comensa áLlaers en lloch de comensar á Vidrá.

11.°—Riu Gés.

Aquest riu en son origin té dues brancas: 1' una naix áFontcuberta y 1' altre sota 1' Grau, en lo terme de Vidrá,Girona, reunintse abduas sota Vidrá mereix.

Desde aquest indret se dirigeix por lo rnoli de 1' Coll yper lo molí de 1' Salt, de 1' terme de Vidrá, cap á 1' terme

- 78 -

de Sant Andreu de la Bola, ahont passa per Espanlella, LaVall y Puig-Canet, pagesías, y passant á un' hora del poblede la Bola, toca á Sant Pere de Torelló y segueix despréscap á Sant Feliu de Torelló, ahont desaigua.

Mitj-hora abans de aquesta derrera vila, y en sa voradreta, té lo Gés la tant celebrada Font Santa, quinas aiguassulfurosas son conegudas per tot Catalunya desde untemps inmemorial.

Lo riu Gés té set afl uents: quatre en sa vora dreta y tresen sa vora esquerra.

Los quatre de la vora dreta son:

A).—Riera de la Vall.

Aquesta riera naix sota Bellmunt, en lo terme de Vidrá;passa per la Vall y Espanlella, pagesías del terme de SantAndreu de la Bola, Barcelona; desaiguant en lo derrer deaquells dos indrets.

B).—Riera de 1's Torners.

Naix com la precedent sota la hermita de Bellmunt, enlo terme de Vidrá; passa per la Creu de Sant Pere, lo Serra

-det, y la fábrica de 1's Torners, part amunt de Sant Perede Torelló, ahont desaigua.

Aquesta riera y la anterior son de corrent permanent.

C).—Riera de las Codinas.

Aquesta riera, que porta sols aiguas torrencials, naixen la Creu de Mayans, sota Bellmunt, terme de Sant Perede Torelló.

Passa per las Codinas y los Archs, pagesías de Sant Perede Torelló, y desaigua en lo molí de la Riera, en lo meteixpoble de Sant Pere.

-7 -

D).—Riera de la Redorta.

Aquesta riera, que es de corrent permaneni, naix en laRedorta, en lo terme de Sant Pere de Torelló, Barcelona;passa per sota 1' Roger, de l'meteix San Pere, per la Casa-nova de Lissa, de San Vicens de Torelló y desaigua en loMolí Vell, en lo meteix terme de San Vicens.

Los tres afluents de la vora esquerra de 1' Gés, tots decorrent perrnanent, son:

A 1 .—Riera de Curu11.

Que naix á Plá-Travé, terme de Falgás-d' En Bas, dis-tricte de Olot, Girona. Passa per Fontcuberta, la Casa-novade Salgueda, Turiscada, Casa 1' Negre, y la Caseta d' EnColl, pagesías totas del terme de Sant Andreu de la Bola,y desaigua en lo molí Nou de Vidrá.

B).—Riera de Salgueda.

Naix á 1' cim de Collsaplana, terme de Sant Andreu de laBola, Barcelona; passa per Salgueda, Casa -xica de Espan-lella y Espanlella, pagesías de la Bola, y desaigua en laVall, de 1' meteix terme.

C).—Riera de la Bola.

Naix en la Collada cle Barcons, terme de Falgás d' EnBas, Girona. Passa per lo Molí de la Riba, Hostal de laBola, Sant Andreu de la Bola, per sota la hermita de SantAndreu y Puig- Canet, y desaigua en lo molí de la Riera,mitj' hora més amunt de San Pere de Torelló.

La topografía de 1' mapa d' En Coello en aquesta part escasi completament falsa. Ni las montanyas segueixen ladirecció deguda, ni las corrents naixen ahont deuhen.

- 80 -

Los molts y graves erros que he trobat en aquesta partde 1' mapa de Catalunya de un de 1's autors que s' consi-deran com á millors, fá que aconselli á tots los excursio-nistas que no emprenguin may cap excursió sens anarprovehits de un mapa de la provincia aliont se dirigeixin,y de una brúxula de buxaca. De aquest modo podran ob-servar los erros que en lo mapa hi pugui haver y corret-jirlos.

Montesquiu, 27 de 9bre de 1879.

GELS GOMIS.

ALGUNAS CONSIDERACIONS

SOBRE LA MUSICA POPULAR CATALANA

JJ E fixo que un dels pobles que té més" I afició á la musica és lo catalá. Es unaJ 1 afició instintiva, natural y sumament

ingènua. Sos cants están despullats— r e de tot rudiment tècnich y methdich,

ab llibertat complerta en lo ritme,riquíssims en melodía,essent per llur

L1

essencia una vera manifestació delcarácter, sentiments, costums, ten-

dencias y aspiracions del poble catalá.Dingun poble del mon jamay s' ha pogut sustraure á la

necessitat de tenir melodías que expressassen sos goigs ósos planys de una manera ó altra, des del temps més

remot fins á nostres días, si be qu

T ^rTa_ en determinadas èpocas ab més ómenys lluhiment, inspiració y bogust. ¿Y com escaparsen, si és unaexpontánea manifestació de la noció

de patria, de familia y de Religió?Des de son naxement ha sigut cultivada la musica popu-

lar en totas las regions. Los antichs hebreus, egipcis ygrechs, se servían d' ella per animar llurs explendorosasfestas y cantar la gloria de llurs hèroes, formant part ente-

_g2_

firant del seu modo d' ésser, manifestantse, encare quemolt imperfectament, en tots llurs actes corn á notadominant.

En la Phenicia y pobles de Orient no hi podian mancar,en las festas que periòdicament se consagravan al DeuBacus, los balls y cançons (bacanals) apropiats al acte deacloració á llur ídol. Tan sols en alguna que altra d' eixasbacanals hi havia 1' acompanyament d' una flauta moltllarga anomenada gingria, qui en res feya perdre '1 carác-ter dels meteixos.

Lo desitj de tenir musica propia que expressás tota lacobdicia, vanitat y més tart afeminació del poble romáfeu que, aprenent los vells cants grechs y etruschs, neformassen una de particular, la qual més tart devia cons

-tituirse en bressol de la musica considerada com á art.Entre 'Is germánichs, galos y bretons, ¿quí no observa

la personalitat irnportantíssirna dels renomenats bardos * ócantors de la guerra y de 1' amor, que ab llurs cançonsinspiradas animavan y enardian als guerrers per medi deodas y cants bèlichs, ó celebravan llur gloriosa tornadadels camps de batalla ab himnes plens de gloria y ala-banças? Tots aqueixos cants eran fills del poble, no devianres á 1' art, qui no tenia llavors algun grau d' avança

-ment, eran la expressió fidel y íntima del poble, ab lossentiments del qual s' inspiraven, y á horit havian detornar glori ficats y al . alcanç de sa inteligencia y com

-prensió.Ab semblants precedents, en la Edat mitjana ben pochs

son los pobles que han dexat de conservar moltas de sasgloriosas tradicions, valentse dels cants populars, qui enllur majoría pertanven al gènero descriptiu, donant si nouna del tot verídica narració d' aquellas, al menys unanoticia bastant aproximada. Los trobadors qui en aquesta

* Es creencia generalment admesa que la paraula bardodeu son principi al nom de un rey anomenat Bardo L e1', loquint rey dels galos, qui feya de la musica sa ocupaciópredilecta, tant, que son apassionament no '1 deixavaocupar en la governació dels seus subordinats.

— 83

•edttt exceliren, los Mestres Cantors alemanys, y abansd' ells los .Vinnesztngers (cantors deis recorts) ¿què eransino la representació genuina del sentiment musical delpoble?

An el nostre temps, no hi hà nació que no 'n possehescaen abundancia. Ben coneguts son los ayres popularsrussos, reputats entre 'Is més richs, tant, que han donatlloch á un famós compositor d' aquell imperi, Glinka, áreproduhir en una de sas millors obras, La vida per lo Czar,una munió de aquells, inspirats tots ells en lo més pur yacendrat patriotisme. En la Polonia oriental, ¿qul desco-neix las hermosas gir acovianas, cants peculiars que 's dis-tingeixen per son ayre alegre y picaresch? Y ja que deRussia he fet menció, just es consignar que ningú ha tre-ballat lo gènero popular millor que '1 mestre Tschaikouski,per tal que li ha donat lloch á recopilar més de cinquantacançons russas, que forman ja vuy día lo seu monument.

Si passam á la Germania, nació hont lo género popularha arribat á alcancar la perfecció en grau superlatiu,veurèm que s' alçan daurant nostre com á gegants losliedern 'ó cançons alemanyas. No hi hà algun poble nipoblet que no'n tinga una munió, essent verament mara-vellosa la fecunditat de sos habitants en compondrelas.L' eminent mestre Brahams nos n' ha donat una coleccióá quatre veus, procurant no ferloshi perdre l'agre que'ls,listingeix dels de las demés nacions. La cançó deis mari-ners del Vaxell fantasma, de Wagner, lo coro deis caça

-dors del Freysclaütz (franch catador), deWeber, ¿no indicanfins á quin punt han considerat á la musa popular losgrans mestres, qui no han menyspreat de inspirars'hi yde rendirli un tribut de admiració, y adhuc d'entusiasme?

Y ja que hi estich aprop, no puch passar menys de citary colocar en un deis llochs més preeminents la musicapopular noruega, hont en cada cançó s' hi transparentason cel boyrós, lo tipo de sos habitants, llur carácter, llurtemperament en general melancòlich, dificil de confon

-drela ab dinguna altra. També al cap de la meteixa hisobressurt un campió famós, Eduart Grieg, compositordanès, autor de innombrables danças y melodías norue-

— sígas, hont s' hi traslluheix 1' amor infinit que sentía per latal musica; en sa ópera Peer-Gynt és hont predomina.aquest gènero d' una manera perfeta, òpera inspirada eulo drama de Ibsen, y que vuy és tinguda per lo chef d'ceuvrede la melodía del poble.

Las hermosas pastorellas francesas, rublertas de santapoesía y senzillesa extremada, ¿,á qui no han fet batre'l cor?Degut á la bella melodía popular, y també al estudi qued' ella ha fet, encare que no limitantse al seu país algunavegada, té la P'rança á vuy una figura notabilfssima,Mr. Georges Bizet, davant qui tot amant d' aquest génerodeu postrarse. A més de moltas melodías, ha escrit óperascom Los pescadors de perlas, y lo Djaónileh, hont nos tro

-bain transportats al Orient; la Cármen, tant popularitzadaja vuy día, que escassament trobariem qui no baja sabo-rejat las bellas rauxas de fogositat meridional que hi cam-pejan; 1' Arlésienne, incomparable producció hont s' hisent la Provença, y altras. Y referintme á la Provença, no's poden passar per alt las frescas y poèticas baladasd' aquesta hermosa regió, hont cada home és un mestreen aquesta especialitat. ¡Una balada provençal!" Ja hocrech, es una creació. Tota la bellesa y grandiositat de lanaturalesa s' infiltra en ella y umple al qui la canta defelicitat inefable, de goig extraordinari.

Las barcarolas que cantan de barca en harca los gondo-lers de Venecia, las napolitanas y sicilianas, son mostras.

* En Catalunya bailadas. La autoritzadíssima ploma'd' En Manuel Milá y Fontanals, escrigué an aquest propò-sit, en son llibre Observaciones sobre la poesía popular, losegüent que 'm permeto traduhir: «Domina en tetas ellasy lo cant narratiu que s' anomena ah lo nom general de»cançó, ó ab lo de romanç, pres del que 's designava en»las llenguas modernas en sa infantesa y las composicions»qu' en ellas s' escrivian, ó be ab lo de balada (balada,»cançó narrativa) en accepció procedent de la unió de la»dança ab la poesía, per animar la primera, ó facilitar la»improvisació de la segona, y que s' ha de distingir de,la semi dramática ballada dels provençals, ó de la sen-»zillament lírica dels italians.»

- 85 -claras de la riquesa melòdica de la musica popular italiana,tota saturada de motius dolços y agradables.

Y ab tot intent he dexat per al últim la nostra regió,que fa d' aquestas mal garbelladas paraulas 1' objecte prin-cipal, y que, donada sa excepcional importancia, mereixcapítol apart.

II

Una particularitat ofereix nostra musica, y és la quali-tat essencialment propia que té, sens precedents de capmena, filla solament de la naturalesa y del instint de]poble; y per conseqüencia natural y llògica, veuse com

-posta de melodías expontánias, senzillas y completamentindependents de tot artifici. No s' assembla á ningunaaltra, y 's presenta al) la fesornía peculiar de la, originalitat;sa naturalesa demostra que és apropiada per la expressióde las qualitats psicológicas de la individualitat catalana,y en son análisis s' hi poden observar mostras evidentsde sa intimitat, de sa puresa y de son exquisit sentiment.

En nostras cançons á més de la varietat en tots los gène-ros hi hà inspiració y frescura; diguenho sino las tan cone-gudas com, La filla del Marxant, romanç tradicional plede sentiment; Lo Comte Arnau y La Mort dent Bach deRoda, cants varonils històrichs, rublerts de la sabor de laèpoca; La nit de Nadal, composició lírica que 's distingeixper sa expansió y facilitat; Lo fil del rey, especie de fan-tasía elegíaca, hont no cap expressarse millor la dolor; locarácter èpich que 's destaca en Los estudiaos de Sala-manca; la pintura agresta de què está plena Las monztaazyasdel Canigó; y altras moltas que sobresurten en la descrip-ció de costums, com ne tenim un exemple en las cançonsde Lo segador, harta, Maria galana ó Pau Gibert (que ablos dos noms es coneguda), L' hostal de la Peyra, etc., quemay acabariam d' enumerarlas, y hont tota sort de senti

-ment s' expressa de una manera admirable.També té la cançó catalana com á principal qualitat

distinctiva la exhuberancia de detalls narratius de 1' acció

-86—

ó objecte que la fa ésser; sens volguer dir axò que lacondició lírica que té sia mermada en res ni 's desvirtuigens ni mica, al contrari, no está may exempta d' expan-sions líricas de primera força en germanó íntima conti

-nuament: qualsevulla de las abans referidas nos en donaun testimoni evident y ben veritable *• Que la musicapopular en general es vuy día considerada com á una delas brancas que forman l'arbre de l'Art '"''`, no hi hà dubte;és una primera materia de hont prenen peu totas las mani

-festacions de la vida relativament artística dels pobles, ésuna representació, —siem permesa la comparació, —enrama de l'Art, consideran ha com á tal.

¿De hont naix nostra musica? Ben dificil es respondrean aquesta pregunta. Encare que nostra musica tingacarácter y estil propi, no és aventurat suposar que moltapart d' ella deu son principi als cants litúrgichs y als delsceremonials públichs de tocas las épocas; que han influit.en sa composició los antichs trobadors; y que no sonextranys als retochs de autors desconeguts qui han pro-curat reformarlos ó corregirlos dels defectes de naixença &

* Lo reputadíssim escriptor Sr. Milá y Fontanals, en saobra Observaciones sobre la poesía popular escrigué losegüent:

«.....Veritat és que '1 rich repertori de la poesía popular»moderna no 's concreta unicament á cançons narrativas,»y consta axirnateix d' efusions líricas; mes prompte s' hi»endevina una germanó íntima en los giros ó imatges»habituals d' unas y altras, fins an el punt de que '1 cant»narratiu conté en la part monòloga ó dialogada la arrel»de las demés composicions que son del tot líricas ó

expansivas.»** En la Bibliografia Musical del erudit Mestre, Sr. Pe-

drell, diu que Eslava enclohía al género popular com áuna de las quatre brancas que forman 1' arbre de l'Artmusical, ó sien:

Lo gènero religiós,Lo gènero dramátich,Lo género popular, yLo género didáctich.

- 87 -de la indispensable mutilació que han sufert á travers delas generacions passadas *•

Axò m' induheix á creure que, conservats aqueixoscants populars y reproduhintse continuament, han adqui-rit, cada vegada més, una consistencia tal, que á la fí hadeterminat sa forma caracteristica que vuy nos admira.

Y la diversitat de ritme que té ¿no la estam veent ácada moment? N' hi hà fins per lo gust més exigent. Nos-tra sardana, primitiva dança grega; los balls rodó, decocas, y de rams; lo contrapas y la jota; las típicas ronda-llas y baladas; las empordanesas, y las caramellas nosdemostran que '1 ritme es variadíssim en extrem.

(Seguirá.)JACINTO E. TORT Y DANIEL.

* Lo Mestre Inzenga en sos Canis y balls popularsd' Espanya, nos defineix las fonts de la musica popular deaquest modo:

«.....En totas las nacions del mon existeix un gènero de»musica, conservada tradicionalment per las classes ha

-»xas del poble, molt diferent de la que constitueix 1' artaveritable, y que 's coneix per sa senzillesa primitiva, sa»especial tonalitat, sos variats ritmes. y demés circuns-»tancias que concorren á donarli carácter propi y original.»Tal és, donchs, lo gènero de la Musica popular.»

COPES D'ORDAL

En la excursió particularment feta an els dies 17 y 18de Maig prop passat per los consocis Srs. Renter, y Vidal(D. Joseph M. a ), á la Palma de Corbera, Corbera, SantPons, pont del Lladoner y Ordal, tingueren casualmentnoticia del descobriment, prop cl' Ordal, de unes coves quehavien cridat en gran manera la curiositat en . tota laencontrada; per tant los dits Srs. van determinar tambévisitarles, ja que per efectuarho molt poch tenien quesepararse del itinerari de la excursió.

Se troban situades á 2 kilometres pròximament del pontdel Lladoner, y en un camí carreter que, desviantse de lacarretera real de Barcelona á Valencia, conduheix á Olesade Bones Valls. A mitj kilometre de la carretera, y enmitj d' un pla de vinyes, troba's la entrada de les coves,la qual no és sino una obertura practicada en un margede uns dos metres d' elevació. Abans tapaven aqueixaentrada unes pedres de grans dimensions, les quals remo-gudes donaren Iloch al descobriment que'ns ocupa.

Dins la cova s' hi entra baixant cinch ó sis grahons,seguint desprós una petita rampa que, voltant en espiral,conduheix al primer saló; puix tal pot anomenarse unaregular estancia ornada de gran varietat de estalactites,que en mil capritxoses formes clavetejan la elevada volta,surtintne del centre de la mateixa dues d' extraordinariasdimensions que, á manera de columnes simètricamentcolocades, mideixen tota la distancia fins á terra, essent

- 89 -

pròxiinament d' una llargada de 5 á 6 uretres (á colpd' ull). Al poch temps que foren descubertes, algun afi-cionat tingué el mal gust de rompreles per endursenalgun troç, que vuy hi fa prou falta, per tal com apareixenllastimosament mutilades, rnancantne prop de un metreper arribar terra. Aqueixa estancia, de forma circular,té les parets cubertes d'estalactites y pedres tosques decapritxoses figures, formant un conjunt agradable y ma-gestuós. Baixant per una escala rústiga feta de branquesde pi, y seguint per una rampa que's troba al cap de tot,apareix una r ltra sala que, com fou vista ab precipitacióy ab llum poch apropòsit, sembla que no produheix labona impressió de la primera. Se troba ja aquesta estanciaá uns 20 metres del nivell superior. De la mateixa manerapot baixarse á una altra cova formada de bonitas agullesde variats dibuixos, desistint emperò de continuar lavisita nostres excursionistes per no ésser encara exploratlo molt que sembla que falta descobrir y no comptar á leshores ab medis apropòsit; puix los qui actualment lesexplotan (á 1 real la entrada) hi tenen uns mals llums depetroli que l'an impossible permanzxer á baix per lo moltfum que despedeixen. Calcularen los excursionistes quequedan ja descuberts uns 35 metres sota terra, y aparque resta encara molt per explorar, comsevulla que'sveuen algunes boques, ó entrades, y grans profunditatshont totavía no s' han atrevit á penetrarhi.

Actualment les referides coves no ofereixen importanciaextraordinaria; mes, si segueixen les investigacions, noseria estrany que un jorn la tingessen verament notable.

Si'1s amos del Lladoner, en la propietat dels quals radi-can les coves, se determinen á continuar les explora-

cions, y un venturós resultat corona llurs esforc.os, sefarán acreedors al agrabiment d' aquella encontrada, perhaverla enriquida ab una d' aqueixes maravelles de lanaturalesa que, per sa bellesa y grandiositat, contempla1' heme embadalit, essent tots temps visitades per grannombre de forasters qui les cercan ab afany.

BONAVENTURA RENTER.

ASSOCIACIÓ D' EX-ESTACIÓ DE SANTA FÉ DE MONTSENY

Thermómetre centígrau(V. Anuari, any 1(1881), p1. 571 y any II (1882)

ANY

Temperaturas decádicas Temperaturas obsorvadaslMESOS

Días A las 9 h. del m.

_

Décadas Máxima Mínima

Janei.......... j 1.° + 9°C. - 6°C. 40 -i- 1°C.1 2•° 10 -9 20 -2

3.° 1° -s 30 + 3 iFebrer.......' 1.' 13 -10 10 - 2

2. ° 16 -'11 20 + 83.° 13 -10 28 1

[\tars........ '1. a 14 - 6 10 3i2. a 10 -7 20 4

3.° 1 -7 30 2Abril......... 1.'' 14 - 6 10 4

2.° 18 ±3 20 63.° 17 -3 30 7

Maig......... 1.° 19 - 1 10 102.° 16 ±4 20 93.' 23 12 30 15

Juny......... ¡ J .° 2'1 4 10 102. a 22 8 20 "123.° 19 10 30 14

Juliol.....,.. 1.° 26 14 10 492. a 28 14 20 213.° 26 12 30 18

Agost........ 1.° 27 10 10 1825 7 20 17

3.' 24 3 30 8Setembre... 1.° 21 9 10 13

2.a 19 5 20 103. ° 20 4 30 8

Octubre..... 1. 1 10 82. a -15 2 20 103.° 16 3 30 .6

Novembre.. J ." 12 - 4 10 62. '10 -2 20 93.° 13 - 9 30 5

Desembre.. 1.° 6 -10 10 - 62. a 6 -8 20 -23 • ° 6 -12 30 -4

Promitj..... +16°5 C. - 0°11 C. + 7047 C.

CURSIONS CATALANA

(1,131 171.)—OBSERVADOR: FRANCISCO PINTU

de máxima y mínimapl. 602.—V. Bulletí, vol. XII (1890), pl. 343-5).

1890

OBSERVACIONSl.° Desde'L°r Janer de •1891 continuarán las Observacions á cá-

rrech del nou CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA al) 10 meteiaobservador Francisco Pintu.

ANY 18902.' La máxima del any 1890 (28°) fou en la 2.' década de Juliol y

la mínima (-12°) en la 3.' década de Desembre.3.' La temperatura més alta á las 9° del matí també recaygué

en la 2.' década de Juliol (21°).4E.' Las temperaturas mitjas del any resultan ser: Máxima mitja

+16°5; Mínima miaja-0°11; á las 9' matí, 7°47.5.' La máxima distancia termométrica decádica fou en la 2.' dé-

cada de Febrer (27°) y la mínima (9°) en la 3.' de Juny.ti.' La máxima separació termométrica del any '1890 resulta ser

de 40° (V. Observ. 2.'), y la separació mitja anual sols de 16°61(V. Observ. 4)

8 ANYS (1883-1890)7.' Los promitjos corresponents als 8 anys (1883-1890), pera lo

qual s' han de tenir á la vista los quadros d' Observacions dels7 primers, publicats en lo Bulleti de la Associació d' excursions Ca-talana, vol. XII, (any •1890), pl. 343-345, resultan ésser aquestos:Máximas decvdicas.—La mitja més alta (+26°29) correspon á la

'1.' Década d' Agost.La mitja més baixa (+7°85) currepon á la

3.° Década de Desembre.La máxima mitja decádica dels 8 anys resulta

ésser de+'16°39.Minintas decádicas.—La mitja més baixa (— lO°209) correspon á

la 3.' Década de Desembre.La mitja més alta (+10°2l) correspon á la

3.° Década de Juliol.La mínima mitja decádica dels 8 anys resulta

ésser de-0°565.Á las 9° del mati. —La mitja més alta dels 8 anys (4-'17°61) corres-

pon á la 1.' Década d' Agost.La mitja inés baixa dels 8 anys (-4°) co-

rrespon á la 3.' Década de Desembre.La mitja dels 8 anys á las 9° matí resulta

ésser de+7°12.Barcelona, 31 de Desembre 1890.

Per lo res«nt y observacions. —R. A. S.

NOVAS

Vistosament decorat y adornada ostentosament la tes-tera de la sala, local de nostre Centre, tingué lloch lavetlla del 23 d'Abril, festa del gloriós Patró de CatalunyaSant Jordi, una solempne vetllada literaria en sa honor,y en la qual s' hi llegiren triadas y escayents poesías desenyors socis, quedant sumament complaguts de la festatots los qui la honraren al) llur assistencia.

Una nombrosa representació del «Clup Alpin Français»composta de í8 individuus, entre 'ls quals hi havia vuytsenyoras, arribá á nostra capital lo día 22 de Maig, dis-posats á fer una excursió á Mallorca y Montserrat. Unacomissió composta dels Srs. Vis- president y Secretari yde alguns consocis passá junt al) alguns representants dela prempsa á rebre els indicats touristes, saludant al di-rector de la excursió Dr. Fournier, president de la secciódels Vosgos, de qui reberen una falaguera acullida.

Aprés de mig día, segons indicava el programa de laexcursió, que junt ah una atenta lletra endreçada á nostreSecretari fou tramesa per la Direcció central del «Clup»,surtiren en lo vapor J3ellver envers Palma de Mallorca,discorrent tota la illa y retornant á Barcelona el día 29, debon mati. Al punt de mig día partiren devers Montserrat,desde hont devían retornar á França. Crehem que hauránquedat satisfets de llur visita, sentint que '1 retrás al) quèretornaren de Mallorca, lo qual devía ésser lo 27, no 'ls

- 93 -

permetés visitar nostra ciutat ni assistir á la vetllada queen honor als poetas premiats en los «Jochs Florals» sedoní en lo local de nostre «Centre».

En la nit del 27 de Maig se donó en lo local del CENTRE

una vetllada solempne en honor als senyors socis pre-miats en lo «Certámen Catalanista de la Joventut Cató-lica de Barcelona» y en los «Jochs Florals de Barcelona»,resultant una festa per demés simpática y agradable, comho prová la nombrosa concurrencia que no escatimá laspúblicas llahors ais treballs que 's llegiren.

Aludint al acte que 's celebrava, lo Sr. Pedrals y Molinédigué breus y ben atinadas paraulas, que foren escol-tadas ab interès y coronadas ab bonas mostras de apro-bació.

Acte seguit se llegiren los treballs dels socis premiatsen la present forma: D. Joseph M. Vidal llegí la poesíaMissatge, de D. Jascinto Torres y Reyató; D. Francesch deBoter llegí Lo plany de la fulla, original de D. Jaume No-vellas de Molins, que obtingué la flor natural en los JochsFlorals; Lo Ccíntich de Moisés, original de D. Lluis Tintoréy Mercader, fou llegit per D. Simon Alsina; duas poesíasde D. Francesch Ubach y Vinyeta, tituladas Lo vaxelldels emigrants y La restauració de Ripoll, foren llegidasrespectivament per los Srs. D. Francisco I+lòs y D. SimonAlsina; D. Joseph M. Vidal y Pomar llegí sa poesía Sos-pirs d' amor, y D. Francesch Carreras y Candi algunsfragments de son treball en prosa Argentona històrica, queli valgué lo premi ofert en los Jochs Florals per nostre«Centre». Altre senyor soci premiat fou lo canonge Dr. Ri-bas y Quintana per un conciençut treball en prosa del qualno pogué llegirsen cap fragment donada sa extensió.

Tots los treballs foren saludats ab grans aclamacions,.y sos autors calurosament felicitats. Lo Sr. Pedrals, quipresidía la festa, doní las gracias á la concurrencia totinculcant nova ardor an els socis premiats á fí de queperseverassen guanyant nous llorers, y felicitantlos perlos ja obtinguts.

- 94 -

Los socis del «Clup Alpin Françaisn invitats al acte, nopogueren assistirhi per haver perllongat llur retorn deMallorca.

Gracias al poch acert ab què 's procehí, habilitant losclaustres de nostra Santa Lsglesia Catedral per taller deelaboracio de las pedras del frontispici, han sigut destrui-das las llosas sepulcrals de distintas èpocas que 'ls empa-vimentavan, pertanyents la major part á las associacionsgremials y algunas á la noblesa catalana.

Ab aqueixa destrucciú lo claustre ha perdut molt de sonpeculiar aspecte; aquellas liosas recordavan al qui distretse passejava abans d' entrará missa quant poch duran losgoigs d' aquesta vida, com també recordavan en llurs ins-cripcions y caráctes de lletra tocas las generacions delXIVEN segle ençá..

Sembla mentida que passe axò en la nostra ciutat y enuna corporació que, per lo que representa, té d' esser ins-truida y no faltada de gust artístich.

Pregam al cabíscol Catedral que tinga millor acuyda-ment al fer los nous altars; y citarèm com á exemple lo dela Soberana Verge de Montserrat, tret de modelos de malgust y estranys á nostra terra. Y encara que nosaltres somlos primers en proclamar la llibertat d' estil de una obra,se comprèn en una de començada de nou, emperò may enuna agregació ó reforma, á fi de no perjudicar 1' armoníadel conjunt, cosa que may tenen en compte nostres arqui-tectes.

Ab lo títol de «Catalanescas» havem rebut del conegutmusich don Lluis Millet, una colecció de cants originals,inspirats en la nostra musica popular catalana.

Tots ells senten verament lo gust de la terra, y estanescrits ah correcció intatxable.

Molt nos agrada que 's treballe lo diví art de la maneracom ho fa lo Sr. Millet; y no dubtam que si axi ho fessentots los amants de la musica de nostre país, no tardarien)gayre en colocarla en el lloch preferent que de dret lipertoca sobre tantas altras.

- 95 -

Rebi, donchs, lo Sr. Millet nostra enhorabona; y procure,alertat en l' amor que tots sentim per Catalunya, prosse-guix en lo camí empres ab tant lluhiment.

Una de las esglesias susceptibles de moltas reformas,que la millorarian notablement, és Sta. Maria de la Mar:aquesta esglesia, hermos exemplar gòtich, lluhiria extraor-dinariament si s' executassen las obras necessarias pera sacomplerta restauració.

Pera que aquesta fos complerta, convindria que 's millo-rás son interior y son exterior; lo qual crehem molt dificil,perque sabem que á més d'obstacles tradicionals, se n'hiafegeixen de pecuniaris.

Apesar de tot, nosaltres, portats del bon desitj de que'smillore 1' estat de dita esglesia, dirèm lo que'ns aparrespecte á la mateixa. En lo interior, convindria que'sdescobrissen las capellas que estan cegadas, desant netastotas las arcadas, lo mateix que las columnas, á fi de que'svegés la pedra picada: posar vidrieras á las capellas, ycambiar en lo possible los altars que's diferencien del estilde la esglesia per altres més en armonia ab 1' estil de la ma

-teixa, especialment aquells que 's troben en pitjor estat.L' altar major, ab tot y ésser molt rich y grandios, trobam

. que guanyaria molt si la esglesia tingués un altar esbelt yelegant com 1' altar gòtiçh de la catedral.

En quant al exterior, la reforma projectada del interiorde Barcelona crehem ha de millorarlo molt, ja que, segonsse consigna en lo dit projecte, li tocaria romandre áSta. Maria en lo centre de una gran plaça, y llavors potsers' imposaria la desaparició de las barracas que la cir-cuheixen. Ab axò sol ja. guanyaria en gran manera, y saperspectiva seria molta.

També deuria desaparèxer la galería que conduheix á latribuna, la qual sembla que hi sobra actualment, comaximateix podria acabarse 1' ábside.

Lo més diícil,en tot cas, seria l'enderrocament del angledel carrer de Sombrerers contiguu al ábside; ab lo qual,desaparexent la capella de Ntra. Sra. del Roser y deixant

- 96 -

1' ábside enterament llis, seria complerta la reforma deSta. Maria.

La Molt Ilustre Obra láica que la administra, havia fet,ab molt bon acert, algunas reformas per 1' estil de las indi

-cadas, y es llástima que ab major activitat no 's vegencontinuadas.

Baix lo punt de vista artístich yarqueològich, sens dupte,que aquest temple milloraria molt, y aleshores si que 'spodria acomparar ab las més avinents catedrals gòtigas decasa y del extranger.

Segons noticias, dintre poch se publicará la segona edi-ció de la «Ortografía catalana» dei Sr.' Ferrer y Carrió, laqual sabem que será notablement reformada y ampliada,tenint per base lo conexement històrich de nostra llengua.

En lo mes de Març prop passat foren transladadas alMuseu arqueològich de Vich cuas pedres miliarias, proba-blement del temps de la República romana, las qualsensemps ab algun altre fragment, reçaga de aquellaesplendorosa època, trobavense soterradas primeramentdintre '1 molí de Las Canas. Está situat lo dit molí á pocadistancia de Ayguafreda, á la falda de un torrent desem

-bocant al Congost, entremig de la vía férrea y de la carre-tera que hi passa tocant, encara que uns cinch metres mésalta. Semblant troballa ha esperonat alguns respectablesindividuus de la Real Academia de la Historia á exami-narne un altre exemplar que hà en Santa Eularia de Ron-sanes, dintre la masía Vendrell, lo qual apar que ha ajudatá resoldre algun fort dupte promogut per los anteriormenttrobats en Las Canas. Be valdria la pena que tals testi

-monis y retorts històrichs fossen` degudament recullits yestudiats, preservantlos de qualsevol profanació.

Lo CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA SOIS se declararesponsable de lo contingut en la Secció Oficial de sonBUTLLETÍ, dexant entegra la responsabilitat deis treballsfirmats als respectius autors.

TIPOLITOGRAFÍA D' HENRICH Y G. a , EN COMANDITASUCCESSORS DE N. RAMiREZ Y C.'— BARCELONA.