Butlletí de Casa Nostra de Baden-Wettingen Associació de Gent de Parla Catalana a Suïssa

Grup Montseny

Nr. 52 novembre de 2007

Adreces Casa Nostra de Baden-Wettingen Postfach 42 5430 Wettingen 1 grupmontseny@hotmail.com

Amb el suport de: Generalitat de Catalunya Departament de la Vicepresidència Secretaria d’Afers Exteriors

OPINIÓ Recentment i en ocasió de la Fira del Llibre a Frankfurt s’ha parlat molt sobre cultura catalana i els llibres d’autors catalans escrits en castellà. Estic d’acord que els autors catalans que escriuen en castellà no deixen de ser catalans, no faltaria més. Tanmateix, si per la seva formació, interessos o perquè els seus llibres puguin ser llegits per la població catalana que no domina el català, s’han decidit a escriure en castellà, no hi tinc res en contra, ans al contrari un immens respecte vers ells.

Si aquesta literatura s’expressa amb frases i paraules (que no són poques) pròpies de la manera de parlar i pensar d’aquells països, podríem dir que no és cultura castellana, (Com en diuen d’això a sud-américa?. «La Real Academia de la Lengua Española» en diu -- com exemple -- «derivado mexicano de la lengua española»). Crec no haver vist cap llibre en castellà amb intercalació de frases i paraules catalanes en què aquestes no siguin entre cometes. (A no ser un llibre escrit humorísticament).

Consultat el diccionari de «La Real Académia de la Lengua Española» a la paraula cultura ens diu « Conjunto de las manifestaciones en que se expresa la vida tradicional de un pueblo». És més que evident que tradicionalment Catalunya s’ha expressat i s’expresa en català. Potser encara trobaríem gent que els hi seria difícil comunicar-se en castellà. (Dins la generació dels meus avis hi havia moltes persones amb dificultat d’expressar-s'hi). Prova que el nostre poble s’expressava i s’expresa en la llengua pròpia que és el català.

Frankfurt va convidar la cultura catalana no la castellana, com tampoc a uns autors determinats. Simplement CULTURA CATALANA.

Màrius Graupera

Un escriptor pot haver nascut a qualsevol part del planeta, però si escriu en llengua castellana seguint les normes de «La Real Académia de la Lengua Española» no deixa d’ésser cultura castellana per més frases entre cometes que es posin en una altra llengua. En el nostre cas frases catalanes. Una altra cosa és la literatura castellana sud-americana.

Benvolguts socis i amics, ens complau de convocar-vos a la trobada en motiu de la festa de la castanyada.

El divendres dia 9 de novembre 2007

a les 18 hores Al nostre local social – Schartenstrasse 155 Wettingen

Programa. Sopar Menú: Bufet d’amanida Pollastre amb escamarlans a la Tossanenca Postres. Els tradicionals panellets. (Importats de la pastisseria Campassol de Canet de Mar) Castanyes i vi dolç Tot seguit Dissertació a càrrec de Caterina Serrats sobre

Barcelona i els seus Panellets al Segle XVIII Notes: Les begudes se les porta cada u. El sopar se servirà amb estris de plàstic. Inscripcions al telèfon 056 282 47 05 el més tardar el dia 5 de novembre 2007 Us esperem nombrosos. Cordialment La Junta

Benvolguts amics, els que van venir es recordaran dels fets i els que no gaudiran també una mica llegint.

Viatge amb el SAUSCHWÄNZLE BAHN.

1. El dia 30 de Setembre del 2007. Ens vàrem trobar a Koblenz onze amics del Grup Montseny, a tres quarts de vuit del matí, molt puntuals vàrem sortir direcció Blumberg on a les nou esmorzàvem davant mateix de l’estació del tren de vapor que mes tard ens portaria per tot el recorregut.

de Biesenbach d’una llargada de 252,5 m. i una altura de 24 m. En aquests 25 km. de recorregut passem per l’únic túnel d'Alemanya en forma circular, el de

El grup amb la màquina de vapor

A les deu sortida del Sauschwänzle Bahn de l’estació Zollhaus-Blumberg, (702 m. s. n. m.) amb direcció a Weizen (471 m. s. n. m.), records surten a flor de llavi, recordem l’antic tren d’Olot, també el de Mataró a Barcelona, l’Angelina amb la mà emmascarada diu, - a on m’he embrutat jo?-, la Teresa l’hi contesta, -en el tren, en el tren -. Viatgem en el vagó numero 3, els seients estan numerats, els

S’ens omplirà el vagó de fum?

els nostres avis viatjaven en trens com aquest abans de la guerra i nosaltres després també, us recordeu Del Correu, el tren que passava per Sabadell?. El paisatge que veiem per la finestra, en aquest últim dia del mes de setembre recorda que s’acosta la tardor, és meravellós, les fulles dels arbres tenen uns colors indescriptibles, no nomes això, els viaductes que contemplem son dignes d’admiració, el de

Stockhalde de 700 m. de diàmetre, 1.700 m. de llarg i una espiral que puja 15,5 m. fantàstic, Pels altaveus diuen que per posar aquest tren en marxa va costar 1 milió d’euros i 250.000 euros és el seu manteniment a l’any.

Be, vam voler endolcir l'acomiadament menjant el pastis de la Selva Negra, l’Alícia i el Marc se’n llepaven els dits de tan bo. Això és tot fins a la propera sortida. Caterina Serrats

Una romàntica estació amb el seu rellotge

El revisor em mira amb ulls crítics i em pregunta d’on he tret aquell bitllet tan antic, a dins la gorra porta els horaris del tren, és un senyor jovial, gran i amb molt bon humor, ens desitja un molt bon viatge. En Màrius és diverteix obrin i tancant les finestres i tirant fotografies, a fora un grup de gent cull pomes, A Epfenhofen hem pogut admirar el viaducte de 264 m. de llarg i 24 m.

Els caçadors de Surenys

d’altura, des d’aquest punt de la Selva Negra diuen que quan el dia és ben clar és poden veure els Alps suïssos. A les tres de la tarda dinàvem a la vora de la gorja del riu Wutach, preciós el viatge en cotxe fins aquí, en el Restaurant Schattenmühle ens varen atendre molt bé i vàrem menjar encara més bé, d’allí el Gunter ens va portar al llac de Schlüch, petitet però molt bonic, en el bosc el Jordi va trobar el primer surenyi en Manel una bona caiguda, que per sort no és va fer mal.

Festa de Tardor Presentació de Marta Gella sobre Miquel Barceló “Matèria feta metàfora o la trajectòria artística d’un mallorquí universal” El dia 19 d’aquest mes ens trobàvem en el nostre local de Wettingen per preparar la festa cultural que ens portaria, gràcies els coneixements de la Marta Gella a percebre el valor de les pintures del mallorquí Miquel Barceló Artigues.

L’organització de la festa anava a càrrec de la família Suana. Vàrem haver que canviar una mica l’ordre del programa per motius tècnics, cosa que va afavorir al Rafel i a la Irene Perez, ja que vàrem sopar més d’hora, del que s’havia previst. Oi que si?. Bé després del sopar que va ser molt bo, la Marta ens va fer una presentació de la vida i obra del pintor Barceló que ens va delectar per la seva professionalitat i excel·lent exposició.

Stop Reading 1964

Cinc peixos

Sobre tot va destacar la seva internacionalitat solament comparable, a la dels més reconeguts pintors moderns catalans, Dali, Miró i Tapias. Nascut el 1957 a Felanitx, Mallorca, des de petit va estar en contacte amb la pintura, ja que vivia amb sa mare pintora també. És va formar a Barcelona ciutat per la que sentia una vinculació molt especial per relació amb el seu propi nom Barceló. Miró quan va veure alguns dels seus quadres va quedar impressionat i el va animar a seguir el seu camí. Adquirí notorietat internacional després de l'Exposició

Documenta 7 de Kassel de 1982, en la qual exposà obres primerenques en què es reflectia l'influx del neoexpressionisme alemany i la transavantguarda italiana. Una prolongada estada a Mali imprimeix a la seva obra l’alè de l’Àfrica pobre i desèrtica que es reflexa en una part molt important de la seva obra.

Gràcies Marta per haver-nos acostat tant a prop de l’inimitable Miquel Barceló.

Caterina Serrats

Els quadres que ens va mostrar la Marta eren veritablement impressionants, tan els figuratius amb un rerefons mediterrani com també els nascuts de la seva experiència a Mali amb una tècnica de relleu sensacional, fins el més recents, expressant reflexions més complexes del seu propi entorn. Seria presumptuós voler presentar en aquesta modesta ressenya tots els èxits aconseguits i les nombroses

Hamlet

El pintor en plena composició

exposicions individuals que ha realitzat arreu del mon. Remarquem com a referència, les de MACBA a Barcelona, passant per Nova York, Paris, Londres i Madrid, i fins i tot Zuric. La seva obra sempre ha estat reconeguda com la d’un geni excepcional de la pintura. El mural ceràmic de la Catedral de Palma, una de les seves últimes obres és un testimoni únic de decoració ceràmica de grans dimensions,

Concurs literari I PREMI CASA NOSTRA DE SUÏSSA El temps transcorre i el termini per presentar treballs per al concurs cada vegada és mes proper. Recordeu que és el dia 15 de novembre vinent però que sent dijous vol dir que pràcticament serà efectiu el cap de setmana que el segueix. Per algunes preguntes que s’han formulat, es desprent que hi ha possibles participants que tenen un cert temor de no ser capaços de fer una narració curta de 10 pàgines o també queda el dubte de si ha de ser una narració real autobiogràfica. Bé res d’aixol!

• Els treballs no deuen superar les 10 pàgines, però poden ser tant curts com es vulgui.

• La narració és lliure, sense que s’agi de referi a un fet real. Pot ser una historieta o conte qualsevol, fruit de la fantasia de l'autora o de l'autor.

Animeu-vos, doncs, seria una gran satisfacció que un dels artistes escriptors consoci nostre, fos guardonat amb un dels atractius premis que s’atorgaran a la festa de celebració.

Les lletres i e-mails rebuts són esmentats en aquesta llista solament si van dirigides directament al Grup Montseny i són d'interès general per a la nostra entitat. La responsabilitat del contingut dels articles correspon als seus autors. Les col·laboracions es poden adreçar a grupmontseny@hotmail.com o bé a Casa Nostra de Baden- Wettingen Postfach 42 5430 Wettingen 1 Aquestes notes són vàlides per a tots els butlletins “ Ginesta” encara que per qualsevol raó no se’n faci esment.