Butlletí de La Paeria - Ajuntament de Lleida

aeriala

www.paeria.cat PUBLICACIÓDEL’AJUNTAMENTDELLEIDA•JUNY-JULIOL14NÚM.255

pPla d’Ordenació Urbanística, una eina de progrés social

ESPECIAL

La Paeria • Ajuntament de Lleida2

Gest

ió d

e pu

blic

itat:

tel.

973

22 1

5 96

Juny - JuliolDestacats

EDITA: Ajuntament de Lleida. Pl. Paeria, s/n. 25007 LleidaD.L.: 235-1985

Telèfon d’informació i atenció de la ciutat de LleidaEstabliment de trucada: 0,34 eurosMinut: 0,26 euros

AJUNTAMENT DE LLEIDACENTRALETA973 700 [email protected]

010

ALCALDIACongelació dels impostos i les taxes municipals .............. 3

URBANISMEMillora dels espais urbans i dels accessos als barris ........ 5Enjardinament de l’Illa de la Maternitat ............................... 5

CULTURALa Seu Vella, camí del Patrimoni Mundial ........................... 6

EDUCACIÓ I INFÀNCIAFP dual remunerada per a 54 estudiants ............................. 8

MEDI AMBIENTL’Agenda 21 Escolar aplega 21.000 alumnes ...................... 8

EDUCACIÓ I INFÀNCIAEl programa “Estiu a Lleida” ofereix 3.300 places ............. 10

BENESTAR SOCIALAjuts a les famílies necessitades per pagar l’aigua ......... 11

URBANISMELa Paeria presenta el POUM a la societat lleidatana ....... 12

CENTRE HISTÒRICAjuts per implantar nous comerços al Centre Històric . 20

PROJECCIÓ EXTERIOR L’IRB guanya el Premi Internacional Ciutat de Lleida .... 21

URBANISMEEstrena de la plaça de Balàfia................................................. 22

PROMOCIÓ ECONÒMICA Guardó als millors comerços de la ciutat .......................... 23

OPINIÓ dels Grups Municipals ................................................ 26

OCI Agenda cultural .................................................................. 28

04 La Paeria habilitarà un aparcament de 150 places a l’Escola Alba per garantir la seguretat de les famílies.

Les Nits d’Estiu a Lleida apleguen enguany 268 propostes de música, teatre, dansa, mà-gia, cinema, esports, natura i infantils.

Inaugurat al Pavelló Juanjo Garra, als barris de Secà i Balàfia, un rocòdrom dedicat al xerpa Keshap Gurung.

Edicions

• 93 799 07 07

07

25

Ajuntament de Lleida • La Paeria 3

Juny - Juliol de 2014 • Alcaldia

•A l’any 2015 també baixaran els valors cadastrals dels pisos un 17%Congelació d’impostos i taxes municipals

El Ple de Política Municipal sobre l’Estat de la Ciutat es va celebrar el passat 20 de juny. © Paeria

El servei de teleassistència serà gratuït a partir de l’any vinent per a les persones més grans de 70 anys

La Paeria tornarà a con-gelar tots els impostos i les taxes municipals i baixarà els valors cadastrals dels pisos un 17% per a l’exercici 2015, segons va anunciar l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, en el decurs del Ple de Política Municipal sobre l’Estat de la Ciutat 2014. Cal dir que l’Ajuntament va congelar al 2014 les taxes i els impostos, una mesura que ha permès un estalvi de 2,2 milions d’euros als ciutadans.

Pel que fa als serveis so-cials, l’alcalde va anunciar que la teleassistència serà gratuïta a partir dels 70 anys en el pròxim exercici. En l’àmbit de la Cultura i l’Urbanisme, d’aquí a unes setmanes es podran visi-tar les restes de gran valor arqueològic del magat-zem d’arqueologia situat a Aubarès-Pla de l’Aigua, que s’ha museïtzat. A més, es licitarà el projecte del Museu Morera i a la tardor es podrà veure l’enllumenat ornamental nou del Castell del Rei. A més, s’enjardinarà el Turó de Gardeny.

a l’Arnau, amb la qual cosa es connecten més barris directament amb aquest centre hospitalari. A més, es crea una nova línia Centre Històric-Equipaments Cul-turals, que, partint de l’eix Pius XII, Joan XXIII i Bisbe Ruano, recorrerà el Centre Històric i passarà pel Mercat del Pla, l’Auditori i La Llotja.

Finalment, el paer en cap va posar èmfasi en la tas-ca que està duent a terme l’Ajuntament en matèria d’ocupació, com ara els

programes de l’IMO o el Pla Ocupa’t. Així, al 2013, unes 8.300 persones van partici-par en projectes de l’IMO i un total de 868 usuaris del servei van aconseguir un lloc de treball.

En la seva intervenció, Àngel Ros va repassar les grans àrees de la gestió mu-nicipal com els esports, els drets civils, la cooperació i la igualtat, la salut, la joven-tut, la gent gran, la partici-pació ciutadana, la coordi-nació de barris, etc. •••PLE DE POLÍTICA MUNICIPAL SOBRE L’ESTAT

DE LA CIUTATPrincipals acords• Congelació dels impostos i les taxes municipals per al 2015.• Baixada dels valors cadastrals dels pisos un 17% per al 2015.• Teleassistència gratuïta per a les persones a partir dels 70 anys.• Museïtzació i programació de visites del magatzem

d’arqueologia d’Aubarès-Pla de l’Aigua.• Licitació al ple de juliol del projecte del Museu Morera.• Enllumenat ornamental nou a la tardor al Castell del Rei-la Suda.• Millora de l’accessibilitat i la senyalització a l’antiga Cuirassa i

ascensor al Dipòsit del Pla de l’Aigua.• Dedicar els recursos obtinguts pels futurs radars de control

de la velocitat i els actuals semàfors vermells a millores de vialitat i seguretat del trànsit.

• Incorporació de la línia de bus L-20 i les línies L-2 i L-3 arribaran fins a l’Arnau.

• Creació de la línia Centre Històric-Espais Culturals.

Durant el Ple de l’Estat de la Ciutat també es va anunciar que la Generalitat ha concedit a l’Ajuntament de Lleida mig milió d’euros per al Pla de Foment del Tu-risme al Centre Històric, al qual l’Ajuntament hi aporta un milió més per diferents

actuacions. Quant a la mo-bilitat, tots els recursos ob-tinguts per la Paeria pels futurs radars de control de la velocitat i dels actuals semàfors vermells es dedi-caran a millores de vialitat i seguretat del trànsit.

D’altra banda, la Paeria ha anunciat la incorpora-ció de la L-20, que cobrirà el mateix recorregut que l’antiga L-2 o Ronda. Les actuals línies L-2 i L-3 am-plien el seu recorregut fins


Urbanisme • Juny - Juliol de 2014

•Per millorar la seguretat viària de la comunitat educativa i s’estrenarà al setembrePàrquing de 150 places a l’Escola Alba

L’aparcament de 150 places serà en un terreny adjacent a l’escola © H. Sirvent

L’Escola Alba estrenarà a l’inici del pròxim curs, al setembre, un apar-cament de 150 places, les obres del qual farà i finançarà íntegrament el consistori lleidatà. D’aquesta manera, l’Ajuntament de Lleida ha atès una de les principals reivindicacions dels pa-

res i les mares i de la comunitat educa-tiva en general del centre escolar per millorar la seguretat viària.

La Paeria ha signat un contracte de lloguer del terreny privat de 4.498 m2 contigu a l’escola per 10 anys. El

pàrquing que s’arranjarà en aquesta parcel·la serà d’ús exclusiu per als pa-res i les mares d’alumnes del centre escolar.

L’Ajuntament de Lleida es farà càr-rec de les obres de construcció (que tindran un cost d’uns 150.000 euros) i del manteniment ordinari d’aquest equipament i l’AMPA participarà en el lloguer del terreny.

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va destacar la importància de l’acord a què s’ha arribat per una reivindicació justa de la comunitat escolar i dels pares de treballar per l’augment de la seguretat dels alumnes de l’escola.

Ara, tant la Paeria com la comunitat educativa reclamen a la Generalitat de Catalunya que construeixi una ro-tonda a la C-12 per millorar la segure-tat en l’accés a l’escola. •••


Juny - Juliol de 2014 • Urbanisme


•Construcció d’una rampa d’accés a Raimat i ampliació de la sala d’actes

•Plantació d’arbrat nou i més llums

•Hi ha rosers i arbustos a les grades

Millors espais públics i accés als barris

Enjardinament del pàrquing de l’Illa de la Maternitat

Vegetació renovada a la plaça de Ricard Viñes

Una reixa de la Casa Baulies formarà part de la nova plaça. © H. S.

L’Ajuntament de Lleida millorarà durant aquest any un total de 5 espais urbans i els accessos de deu barris i del centre de la ciutat. La primera de les 15 actuacions que s’aborda és l’enderroc de la casa Baulies de la Bordeta, que es con-vertirà en un plaça nova, enjardinada i amb quatre jocs esportius d’ús indivi-dual. A més, s’hi plantarà arbrat nou i es construiran bancs de pedra.

Aquest projecte global de millora d’espais urbans i de les principals entrades del barris de la ciutat té un pressupost total de 860.000 euros, el 70% del qual el finançarà la Generalitat a través del Pla Únic d’Obres

i Serveis (PUOSC) i el 30%, restant, l’Ajuntament de Lleida.

El projecte preveu millo-rar la urbanització d’espais públics, ampliar i reformar places amb jocs infantils i reordenar i condicionar l’accés, amb nou enjardina-ment, enllumenat i millores paisatgístiques a Pardinyes, Secà de Sant Pere, Bordeta, Cappont, Llívia, Balàfia, Ma-riola, Magraners i Raimat, a més del centre de la ciutat.

Treballs a RaimatEls veïns i les veïnes de

Raimat tindran enguany més facilitat per entrar a les piscines després de les obres de millora de l’accessibilitat dutes a ter-

me per l’Ajuntament de Lleida. El consistori també du a terme l’ampliació de la sala d’actes i la construcció d’una aula nova. L’actuació a les piscines de Raimat ha consistit en la construcció

d’una rampa nova, adap-tada a la normativa vigent sobre accessibilitat, que va des de l’esplanada de l’aparcament fins a l’interior, on es troben les dues pisci-nes i el jardí. •••

La zona de pàrquing disposa de nova il·luminació. © H. Sirvent

La plaça té més flors i plantes arbustives de color © H. Sirvent

La Paeria ha finalitzat l’adequació paisatgística i l’enjardinament a la zona del pàrquing de l’Illa de la Maternitat, en concret, davant de la façana del Museu de Lleida. Aquesta millora ha consistit en la pavimentació amb sauló, la plantació d’arbrat nou,

La plaça de Ricard Viñes ha renovat la seva imatge amb la vegetació arbustiva nova, la reposició d’alguns arbres i la plantació de flors, a més de la instal•lació d’un paviment de color verd i gespa a les graderies i l’estructura que amaga l’entrada al pàrquing.

tot mantenint l’existent, i la instal•lació de 5 lluminàries noves per potenciar el tràn-sit de vianants de la zona.

L’actuació s’ha comple-mentat amb la millora dels accessos del pàrquing cap a la zona del Museu de Lleida i el carrer Sant Crist. •••

La Paeria ha substituït la gespa en forma de laberint per formigó de color verd. Alhora, s’han replantat onze arbres, com també ro-sers a les grades i arbustos de color i de temporada a la rotonda i en l’estructura d’entrada al pàrquing i a la rotonda. •••


Cultura Juny - Juliol de 2014

•La Generalitat de Catalunya destaca els seus valors artístics, històrics i simbòlicsLa Seu Vella, camí del Patrimoni Mundial

La Seu Vella, joia arquitectònica de la ciutat de Lleida. © H. Sirvent

El Consell Assessor de Patrimoni Cultural Català ha aprovat la candi-datura del turó de la Seu Vella a Pa-trimoni Mundial de la UNESCO. La Generalitat presentarà l’any vinent al Ministeri de Cultura el conjunt monu-mental lleidatà perquè l’incorpori a

la llista indicativa espanyola de patri-moni del 2015 que opta al reconeixe-ment de la UNESCO.

El consell ha valorat molt positiva-ment els aspectes que fan referència al turó com a eix d’articulació d’un

ampli territori, com també els seus va-lors artístics, històrics i simbòlics. L’ens considera el turó com un element que articula un paisatge amplíssim i que representa la memòria dels barris de-sapareguts pel fet d’haver-se conver-tit en espais militars.

La candidatura “El Turó de la Seu Ve-lla de Lleida. Paisatge de la memòria, fita monumental i buit urbà” va ser re-gistrada oficialment al Departament de Cultura de la Generalitat de Cata-lunya el 10 de febrer de 2014.

El Consorci del Turó de la Seu Vella, promotor de la candidatura a Patrimo-ni Mundial de la UNESCO, té previst l’organització en els pròxims mesos d’un simposi sobre el conjunt monu-mental com a articulador del paisatge del seu entorn per tal d’actualitzar els coneixements sobre el conjunt monu-mental. •••


Juny - Juliol de 2014 • Cultura

Krregades de Romanços van actuar l’estiu passat a l’Arborètum. © Paeria

•Nits d’Estiu inclou 268 propostes lúdiques i participatives pels diferents barris Gaudir d’activitats de tot tipus a l’estiu

El programa cultural de les Nits d’Estiu a Lleida aplega 268 propostes lúdiques i participatives –138 acti-vitats més que l’any passat–, que in-clouen música, teatre, dansa, màgia, cinema, ciència, esports, natura, patri-moni, cultura popular, museus i activi-tats infantils. Les activitats tenen lloc en 38 escenaris diferents repartits per tots els barris de la ciutat.

L’Ajuntament de Lleida coordina les Nits d’Estiu en col·laboració amb 46 entitats i associacions lleidatanes. Com a novetat, enguany el programa també inclou les activitats de les ludo-teques, les festes majors als barris i les partides, les activitats infantils d’estiu i informació sobre les piscines munici-pals de Lleida.

Entre les activitats cal destacar el Concurs de Piano Ricard Viñes, les ac-tivitats al Turó de la Seu Vella, el Cicle

de Cinema Solidari al Carrer, el Mercat de la Música, les activitats de Natura als Parcs i l’ampli repertori musical que tindrà lloc durant tot l’estiu amb la participació de grups locals i en es-pais especials com l’Arborètum.

La Paeria ha editat 70.000 exem-plars del programa de les Nits d’Estiu, que es distribueixen a les llars. El web www.paeria.cat/nitsestiu s’actualitza permanentment amb tota la informa-ció referent als actes festius. •••


Educació i Infància • Juny - Juliol de 2014

•Als departaments d’Economia, Tecnologia i Informàtica i a les diverses escoles bressol

FP dual remunerada per a 54 alumnes

Estudiants d’Educació Infantil treballaran a les escoles bressol. © H. S.

Paeria i Generalitat fa temps que aposten per la formació acadèmica i pràctica en empreses

A partir del curs escolar 2014-2015, la Paeria, en col•laboració amb la Ge-neralitat, oferirà 54 places de Formació Professional Dual remunerades als es-tudiants de diferents cen-tres educatius de Lleida. Els alumnes desenvoluparan la seva tasca, durant tot el curs acadèmic, als depar-taments d’Economia, Tec-nologia i Informàtica de l’Ajuntament i en les diver-ses escoles bressol munici-pals.

Del total de places, 40 se-ran per als estudiants dels Cicle Formatiu de Grau Su-perior d’Educació Infantil d’Ilerna, l’Episcopal, l’Institut Ronda i l’Acadèmia Martínez; 12 places, per als estudiants

del Cicle Formatiu de Grau Superior d’Administració i Fi-nances i per al Grau de Des-envolupament d’Aplicacions Web d’Ilerna, i 2 places, per als estudiants de Telecomu-nicacions de l’Institut de la Caparrella.

Pel que fa a les 40 places a les escoles bressol muni-cipals de Lleida, la Paeria en posa a disposició 10 per a cada centre que imparteix els estudis d’Educació In-fantil, per tal que l’alumnat pugui optar a cursar el

pròxim curs 2014-2015 el cicle en la modalitat de for-mació en alternança dual.

L’Ajuntament de Lleida i la Generalitat ja fa temps que aposten per la forma-ció professional dual (for-mació acadèmica i pràctica en empreses). Cal recordar, en aquest sentit, la cele-bració a Lleida, des de fa vuit anys, de la Fira de la Formació Professional, i la posada en marxa del Viver de FP, que ja està al 100% d’ocupació. •••

•Pertanyents a 69 centres lleidatans •Nou portal web d’àmbit científic

L’Agenda 21 Escolar aplega 21.000 alumnes

Els carrers de Lleida s’omplen de ciència

L’acte de cloenda va tenir lloc a la Seu Vella. © H. S.

Professors, alumnes i ciutadans van gaudir dels experiments © H. S.

La Seu Vella va acollir l’acte de cloenda del pro-grama d’educació mediam-biental Agenda 21 Escolar de Lleida. Durant aquest curs 2013-2014, el vuitè de funcionament del projec-te, hi han participat 21.000 alumnes de 69 centres, des d’escoles bressol fins a

La 8a edició de la fira Ciència al Carrer va concen-trar nombrosos ciutadans, que van gaudir dels expe-riments científics propo-sats per més d’un miler de persones, entre alumnes, professors, representants de centres escolars i expo-sitors.

centres de secundària, que fan projectes en diferents àmbits (gestió dels residus, estalvi d’aigua i energia, hort escolar, un pati més verd, etc.). Dels 69 centres, 25 des-envolupen un projecte trien-nal després de l’experiència de 5 anys de participació en el programa. •••

D’altra banda, Lleida dis-posa del nou portal web http://www.paeria .cat/cienciesitecnologies, que aplega tota l’activitat cientí-fica i tecnològica que es fa a la ciutat i el seu entorn, amb la finalitat d’atansar la ciència als ciutadans i promoure les vocacions científiques.•••

Med

i Am

bien

t


Juny - Juliol de 2014 • Publicitat


Educació i Infància • Juny - Juliol de 2014

•El programa “Estiu a Lleida” té una oferta de 3.300 places repartides en tres projectes

Els infants, preparats per gaudir de l’estiu

•La Paeria contesta les recomanacions•Al 2016, centenari de la mort del músic

El síndic de greuges fa 7.201 assistències el 2013

Constituïda la Comissió de l’Any Granados

El síndic municipal de greuges, Josep Giné. © H. Sirvent

Acte de constitució de la Comissió de l’Any Granados. © Paeria

L’alcalde de Lleida ha visitat els infants que participen a l’ Estiu de Joc i l’Estiu de Petits. © H. S.

El síndic municipal de greuges, Josep Giné, va presentar la Memòria de la Sindicatura Municipal de Greuges 2013. L’any passat es van fer 7.201 assistències (un 1% més que el 2012) i 2.005 visites (un increment de l’1,5% ). Pel que fa a les queixes, se’n van atendre

Lleida ha constituït la Co-missió de l’Any Granados, que se celebrarà el 2016 en commemoració del cen-tenari de la mort d’Enric Granados, un dels músics universals de finals del se-gle XIX i començament del XX. La comissió s’ha d’encarregar de l’elaboració

358 i se’n van admetre 217. El 90% dels expedients es van resoldre de manera amistosa. Al 2013 la Junta de Govern Local va con-testar el 100% de les reco-manacions que el síndic va presentar i, d’aquest 100%, un 82% van ser acceptades per la Paeria. •••

d’un programa d’activitats, la producció d’obres del músic lleidatà i la seva in-ternacionalització. La co-missió és formada per re-presentants polítics, tècnics culturals, entitats culturals, institucions acadèmiques i membres de la família del músic. •••

L’oferta de l’Ajuntament de Lleida per a les activitats infantils de l’estiu s’ha man-tingut enguany, amb 3.300 places repartides entre els

programes Estiu de Petits, Estiu de Joc i Esportmania. A més, s’han congelat els preus respecte a l’edició an-terior.

Com a novetats, aquest estiu s’ha introduït l’idioma anglès en el desenvolupa-ment de les activitats es-portives d’Esportmania. A

més, es portaran a terme actuacions puntuals de di-ferents clubs i entitats es-portives per a la promoció d’esports com triatló, soco-rrisme aquàtic, tennis, rug-bi, corfbol i esport adaptat a les diverses activitats d’Esportmania. També hi haurà demostracions de submarinisme.

Dins del programa “Estiu a Lleida”, el projecte Estiu de Petits ofereix 290 places; Estiu de Joc, 1.320, i Esport-mania, un total de 1.670. És un recurs que es duu a ter-me des de fa molts anys a la ciutat, respon a una deman-da concreta i cobreix un buit lúdic, esportiu i educa-tiu en el període d’estiu de Lleida. •••

Cultu

raSíndic de Greuges


Juny - Juliol de 2014 • Benestar Social

•A les famílies de Lleida amb una greu situació econòmica o de vulnerabilitat social

Ajut per pagar la factura de l’aigua

Imatge de la campanya. © Paeria

Durant un mínim de quatre mesos se subvencionarà la factura del servei

El Fons Social Municipal de So-lidaritat, creat per l’Ajuntament de Lleida i la concessionària Ai-gües de Lleida, permetrà sub-vencionar la factura de l’aigua a les famílies de Lleida que es trobin en una greu situació eco-nòmica o de vulnerabilitat social.

Aquesta mesura vol garantir l’accés al subministrament d’ai-gua potable a totes les persones.

Aquest recurs econòmic be-neficiarà de manera puntual les famílies que no puguin fer front al pagament del rebut de l’aigua.

Durant quatre mesos se sub-vencionarà la factura de l’aigua –amb un import màxim de 100 euros-, que es podrà prorrogar si persisteix la situació de pre-carietat econòmica d’aquestes famílies.

Les persones interessades poden sol•licitar l’estudi de la seva situació presentant-se en qualsevol de les oficines de Ser-veis a les Persones i consultant el web http://benestarsocial.paeria.cat. •••El fons es dota amb una par-

tida anual de 50.000 euros de la concessionària Aigües Lleida, procedent de l’estalvi d’aigua.


ESPECIAL POUM • Juny - Juliol de 2014

•La Paeria vol implicar al màxim els ciutadans i les ciutadanes en la configuració del PlaEL POUM, UNA EINA D’AVENÇ SOCIAL

La Paeria ha elaborat l’Avanç del Pla d’Ordenació Urba-nística Municipal de Lleida (POUM), destinat a establir els criteris i objectius que

guiaran el creixement de la ciutat en el període 2015-2030. El POUM no

només ordena el desenvolupament del municipi i hi dóna coherència urbanística, sinó que va més enllà i vol fonamentar aquest desenvolu-pament atenent a criteris de soste-nibilitat, progrés humà i econòmic, millora de la qualitat de vida i la co-

hesió social, i integració de la ciutat amb el territori.

D’altra banda, i seguint la filosofia de l’actual equip de govern municipal, l’Ajuntament vol implicar al màxim els ciutadans i les entitats cíviques i professionals de la ciutat en la con-figuració del POUM per convertir-lo en un instrument consensuat que reculli les necessitats i inquietuds de la ciutadania.

En aquest sentit, la Paeria ha fet una vintena de presentacions informatives a diversos col·lectius perquè aquests puguin fer les aportacions que creguin adients, les quals seran recollides en el document definitiu. Igualment, un cop aprovat l’Avanç del POUM pel Ple municipal (probablement aquesta tar-dor), serà sotmès a un període de 45 dies d’exposició pública a fi de recollir les darreres esmenes i suggeriments destinats a optimitzar el Pla. •••


Juny - Juliol de 2014 • ESPECIAL POUM

MODEL DE CIUTAT

OBJECTIUS BÀSICS

• Assegurar el creixement ordenat, programat i sostenible de la ciutat• Acabar la connexió dels barris de la ciutat amb la xarxa urbana• Assegurar la qualitat de vida dels ciutadans pel que fa a l’habitatge,

la mobilitat i l’accés als serveis i l’espai públic• Assegurar el creixement econòmic amb els models empresarials

d’aquest segle• Integar l’espai urbà amb l’entorn (l’Horta) i amb els espais verds

interns de la ciutat

Lleida ha de ser...• Centre d’equipaments, serveis i oportunitats de desenvolupament

humà i econòmic• Un municipi que integri els mons urbà i rural• Una aposta ferma per la qualitat de vida i la cohesió social• Una ciutat educadora, també en el disseny urbà• Una població que lideri un espai metropolità i regional• Una ciutat integrada en el país i la xarxa de ciutats de l’espai medi-

terrani

DADES SIGNIFICATIVES DE LA PROPOSTA DE L’AVANÇ: • Superfície de sòl urbà: 1.802

hectàrees• Superfície de sòl urbanitzable

residencial: 501 hectàrees• Superfície de sòl urbanitzable

d’activitats econòmiques: 859 hectàrees

• Superfície de sòl urbanitzable de serveis, esport i lleure: 27 hectàrees

• Superfície total de sòl urbanitzable: 1.387 hectàrees

• Superfície de sòl no urbanitzable: 18.048 hectàrees

• Superfície total del terme municipal: 21.237 hectàrees

• Població potencial (escenari demogràfic Alt 2030): 179.624 habitants

• Nombre màxim de nous habitatges (Avanç 2015-2030): 46.878 habitatges


REGENERAR I INTEGRAR EL TEIXIT URBÀ

Considerant tant l’evolució del POUM 1995-2015 com l’actual con-text econòmic,

el plantejament del POUM 2015-2030 no és expan-sionista —no suposa més creixement físic de la ciu-tat—, sinó que s’orienta a la millora i l’optimització de l’anterior Pla, moltes de les previsions del qual en-cara són vàlides per al nou planejament. Per posar-ne un exemple, el Pla anterior contempla encara la possi-bilitat de crear 40.000 nous habitatges, mentre que el que s’elabora ara en con-templa, en total, 46.000, és a dir, només 6.000 més (en realitat, les previsions de-mogràfiques reals apunten a uns 18.500 nous habi-

tatges, 27.500 més que els contemplats, un marge su-ficientment ampli per evitar l’especulació urbanística).

Un dels avantatges d’aquesta política de con-

tenció del creixement físic de la ciutat és que el Pla pot concentrar les actua-cions en la regeneració i millora de l’actual teixit urbà, especialment del Centre Històric, dels barris

tradicionals i dels nuclis agregats. Es pretén revita-litzar i modernitzar el centre Històric, així com renovar els equipaments i el parc d’habitatges —en molts ca-sos envellit— dels barris. •••



EL CENTRE HISTÒRIC, PROTAGONISTA PRINCIPAL

Es busca un equilibri entre els usos residencials (habi-tatges), els usos econòmics (comerços) i els serveis (equipaments públics) del

barri, amb l’objectiu final de millo-rar la qualitat de vida de la gent que hi viu, equiparant-la amb la de la resta dels veïns de la ciutat. Així, es vol que els residents del Centre Històric tinguin a l’abast prestacions tan normals com po-der arribar en cotxe a casa, tenir ascen-sor i disposar d’habitatges amb suficient llum solar i vistes a l’exterior.

En aquest sentit, i en funció de la in-tensitat de la intervenció, el Pla estableix 3 àrees prioritàries de reestructuració, 10 àrees de renovació interior i 7 àrees de rehabilitació intensa en què s’executaran importants actuacions de renovació i millora de l’entramat urbà (edificis, vials i altres espais urbans).

Un factor important dins d’aquesta estratègia global d’actuació al Centre Històric és la millora de l’estructura viària. Així, s’ampliarà la trama per a

vianants per posar en valor els espais públics i monuments de la zona i per optimitzar la connexió amb el Turó de la Seu Vella.

El pla contempla la creació d’un vial emblemàtic per a vianants que permetria fer un recorregut mo-numental tot partint del cor del bar-ri i seguint pel costat dels convents de Santa Teresa i Santa Clara, Cate-dral Nova (part posterior), edifici del Roser, carrer La Palma, carrer dels Dolors i Costa del Jan, fins a arribar al Turó de la Seu Vella i a la mateixa Seu Vella.

Pel que fa a la trànsit rodat, i per facilitar l’accessibilitat dels veïns, es planteja la millora i l’ampliació de dos nous vials.

El primer aniria pels carrers Tallada i Boters i baixaria pels carrers Galera i Companyia fins a la plaça del Semi-nari Vell. El segon naixeria com una prolongació del carrer Canyeret, per darrere del Carrer Major, creuaria el carrer Cavallers i connec-taria amb el vial del Cen-tre, amb sortida final a la Rambla d’Aragó. •••

La recuperació del Centre Històric és un dels objectius prioritaris del POUM, que concentra una part impor-tantíssima dels seus objectius en la rehabilitació urbanística i arquitectònica, però també social i econòmica, d’aquesta zona.



URBANISME “SOLIDARI”

FLEXIBILITAT D’USOS

El Pla adopta un nou model de creixement en què les diverses àrees urbanitzables perimetrals de la ciu-

tat, originalment destinades a ús residencial però que no han estat utilitzades (164 ha que podrien acollir uns 8.000 habitatges), esdevindran “àm-bits estratègics” adaptables a les necessitats de cada moment i amb menys càrregues fiscals, passant de ser sòl “delimitat” a “urbanitzable no delimitat”. Una de les novetats més inte-ressants d’aquesta proposta és que els promotors (privats, públics o mixtos) que facin operacions de rehabilitació al Centre Històric podran accedir a aquest sòl no deli-mitat amb unes condicions avantatjoses (per exemple, amb l’opció d’incrementar l’aprofitament, l’edificabilitat i el nombre d’habitatges): es tracta, doncs, d’un innovador concep-te “d’urbanisme solidari”. •••

En aquesta línia d’adopció d’un model urbanístic més dúctil, i atenent sempre a l’actual context econòmic i a l’evolució de la ciutat des de

la confecció de l’anterior Pla, l’Avanç del POUM proposa també flexibilit-

zar certes àrees que fins ara tenien unes condicions d’ús molt rígides per tal d’assolir —sempre, és clar, dins del marc normatiu vigent— un equilibri entre els sectors residencial (habi-tatges), terciari (oficines, comerç, hoteleria, etc.) i logístic (indústria, magat-zems...) adaptat a les no-ves exigències urbanes. •••

El Pla busca un equilibri entre els sectors residencial, terciari i logístic

ESCOLA



FACILITATS PER A LA INDÚSTRIA LOCAL

CONSOLIDACIÓ DELS TRES TURONS DE LA CIUTAT

Es projecta el desenvolupament i consolida-ció de punts estratègics de la ciutat com els tres turons (el Turó de la Seu Vella com a pol d’atracció turística, el Turó de Gardeny com a seu d’empreses

d’investigació d’alt valor afegit i la Capar-rella com a centre de coneixement), així com les Basses com a gran parc territo-rial i de l’Estació de trens com a nucli de comunicacions central. •••

El Pla reserva nous espais físics per al creixe-ment de l’activitat econòmica i, en aquest sentit, preveu l’ampliació del Polígon Indus-trial del Segre (84 ha) i la creació del Polígon Industrial de Torreblanca (703 ha) per tal de

donar resposta a les necessitats de l’activitat industrial de caire local i territorial, respectivament. •••


Incasòl


Des del punt de vista mediam-biental i econò-mic, l’Horta és un dels valors

afegits del municipi. El Pla vol posar en valor aques-ta àrea i contempla crear noves tipologies de sòl ru-ral —com el sòl d’entorn agrícola— que compagini i creï sinergies entre els usos

agrícoles i ramaders tra-dicionals i altres usos am-bientals, recreatius i forma-tius per part dels veïns que viuen en el nucli urbà. En aquest sentit, potenciarà la bona gestió del parc agrari i la transformació i comercia-lització dels productes de la terra per al seu consum com a productes de proximitat per part dels lleidatans. •••

La Ronda Verda, és sens dubte, una de les propostes més singulars del POUM. Es tracta d’un circuit de circumval·lació al voltant

de la ciutat d’uns 16-18 km, ideal per fer o a peu o en bicicleta, amb el riu com a eix central, i que connectaria les zones verdes i els barris perime-trals de la ciutat. La ronda unirà im-portants àrees naturals (com el Parc de la Mitjana), l’Horta lleidatana i alguns equipaments públics (esportius i esco-lars) i estarà comunicada amb el cen-tre de la ciutat per camins de vianants. L’objectiu bàsic d’aquesta proposta és estrènyer la relació entre ciutat i sòl agra-ri i contribuir a la conversió d’una part de la trama urbana en vies per a vianants. •••

REFORÇ DE LA RELACIÓ ENTRE CIUTAT I HORTA

RONDA VERDARONDA VERDA AL VOLTANT DE LA CIUTAT


Ajuntament de Lleida • La Paeria 19Ajuntament de Lleida • La Paeria 19

COMPLETAR LES RONDES VIÀRIES

EL RIU, EIX TERRITORIAL

L’acabament de les rondes viàries perimetrals de la ciutat (com la prolongació de la LL-11 i la creació d’un vial paral·lel a l’Alta Velocitat)

constituiria un factor important per canalitzar una bona part del trànsit rodat que travessa el centre de la ciutat i contribuiria a fer que els car-rers de vianants hi guanyessin pes. •••

El Segre, un cop consolidat com un gran espai de lleure central de la ciutat, ha de recuperar el protagonisme d’antany i s’ha de convertir

en un eix vertebrador del territori des del punt de vista mediambiental, turístic i cultural. Aquest objectiu im-plica la col·laboració amb altres muni-cipis i administracions. •••

RESUM DE LES PRINCIPALS INTERVENCIONS PROPOSADES: • Consolidació i rehabilitació

del Centre Històric, dels barris tradicionals i dels nuclis urbans.

• Vinculació del desenvolupament dels nous sectors residencials a l’execució d’intervencions urbanístiques en el Centre Històric.

• Nou patró per als sectors de desenvolupament residencial, més flexible, més viable i amb usos mixtos de caràcter complementari al residencial.

• Nou sector d’activitat econòmica de Torreblanca, de caràcter territorial, i ampliació del Polígon Industrial del Segre, de caràcter local.

• Desenvolupament i consolidació dels sectors de les Basses, Estació, Gardeny i la Caparrella.

• Potenciació del valor agrícola i ambiental de proximitat del sòl rural situat a l’entorn immediat de la ciutat.

• El riu com a element d’articulació del territori. Sistema general de comunicacions i d’espais lliures, esportius i de lleure, d’alt valor mediambiental.

• Continuar i completar la ronda viària perimetral de la ciutat: prolongació LL-11, Gardeny, prolongació Onze de Setembre.

• Creació de la Nova Ronda Verda.

• Delimitació al Centre Històric d’àrees de recuperació urbana: 3 àmbits de reestructuració urbana,10 àmbits de renovació interior, 7 àmbits de rehabilitació intensa.

• Nou eix viari de vianants per darrere de la Catedral.

• Nou eix viari estructurant tranversal del Centre Històric, prolongació del carrer del Canyeret.

INFORMACIÓ I CONTACTE:http://poumlleida.paeria.cat/[email protected]



Centre Històric • Juny - Juliol de 2014 GlobaLleida

•Més turisme, comerç, cultura i oci •Ajut al creixement de les firmes

Foment de l’activitat econòmica al Centre Històric

Onze empreses en el curs financer de GLOBALleida

L’activitat comercial s’ha reactivat al Centre Històric. © H. S.

Lliurament de diplomes als participants en el projecte. © B. Social

En el marc del pla de di-namització del Centre His-tòric, l’Ajuntament de Llei-da ha obert la convocatòria per acollir-se als ajuts per implantar noves activitats econòmiques i iniciatives d’emprenedors, que tenen com a objectiu generar progrés i ocupació incre-

El Programa d’Acceleració Empresarial de GLOBALlei-da va aplegar 11 empre-ses, amb un total de 342 treballadors. El projecte de formació integral dóna su-port al creixement i la soli-desa financera d’empreses ja consolidades. El curs ha tingut una durada de 60

mentant l’oferta turística, comercial, cultural i d’oci. Les sol•licituds s’han de pre-sentar a l’EMU fins al 31 de desembre. Poden acollir-se als ajuts els emprenedors lleidatans, propietaris que arrendin un local o arren-dataris titulars d’una nova activitat econòmica.•••

hores de formació pràctica i s’ha centrat en els aspectes clau de l’empresa per refor-çar la seva expansió i la seva competitivitat, com la gestió estratègica del model de ne-goci, l’estratègia de venda, el finançament, la formació ju-rídica, la internacionalització i la negociació. •••


Juny - Juliol de 2014 • Projecció ExteriorEsports

•L’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida guanya la sisena edició del Ciutat de Lleida

•Contractades una cinquantena de persones per garantir el funcionament de les piscines

Premi internacional per a l’IRB Lleida

La temporada de bany, en marxa

La periodista Rosa Maria Calaf presideix el jurat del premi. © H. Sirvent

Piscines de Cappont. © Paeria

L’ens destaca per la projecció mundial en l’àmbit de la investigació científica

L’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) ha estat guardonat amb la sisena edició del Premi Inter-nacional Ciutat de Lleida, el guardó instituït per l’Ajuntament de Lleida per promoure la projecció internacional de Lleida i la seva àrea d’influència. La presidenta del jurat del premi, la pe-riodista Rosa Maria Calaf, ha exposat

ció en projectes científics internacio-nals en col•laboració i associació amb institucions, organismes i empreses internacionals; el gran nombre de pu-blicacions en revistes especialitzades

de gran impacte internacional; la par-ticipació de professionals de diverses nacionalitats en grups científics i de recerca, o l’organització d’una gran quantitat de jornades i congressos. •••

que el guardó s’ha atorgat per unani-mitat a l’IRB “per l’alt nivell d’activitat i projecció internacional en l’àmbit de la investigació científica” i que va adreçat molt especialment a les per-sones que formen part de la institució.

Entre les activitats dutes a terme per l’IRB, el jurat ha destacat la participa-

L’inici de la temporada de bany va tenir lloc el 14 de juny amb l’obertura de les piscines municipals de Pardi-nyes, Bordeta, Balàfia, Cappont i Rai-mat. A més, el dia 21 van entrar en funcionament les infraestructures de Gardeny, Magraners, Secà de Sant Pere i Sucs. El tancament de les pisci-nes és previst per a la primera setmana

de setembre, en funció de les condi-cions meteorològiques. Cal dir que s’ha contractat una cinquantena de persones entre taquillers i socorristes. L’horari és de les 11.00 a les 19.30 h, tots els dies de la setmana. El preu de les entrades es manté respecte a l’any passat i hi ha bonificacions per a dife-rents col·lectius. •••


Urbanisme • Juny - Juliol de 2014

•Aquest espai central del barri era molt esperat i reivindicat pels habitants de la zonaEls veïns de Balàfia recuperen la plaça

La plaça ha registrat una total remodelació, en què han col·laborat els veïns de barri. © H. Sirvent

S’hi han instal·lat jocs infantils, una zona de petanca, mobiliari urbà i s’han plantat arbres i arbustos

L’alcalde de Lleida va presidir la inauguració del nou espai públic de Balàfia. © H. Sirvent

La nova plaça de Balàfia s’ha inaugurat amb una multitudinària festa, en què es va repartir coca i xoco-lata per a tothom i els més petits van poder gaudir de jocs infables. Després de col•laborar en la seva remo-delació, els veïns i les veïnes tenien ganes d’estrenar la nova àrea central del barri, tan esperada i reivindicada, que inclou jocs infantils, jar-dineria i una zona de petan-ca, entre d’altres.

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va convidar els veïns a gaudir d’aquest indret de convivència i de diàleg, “que dóna vida pròpia i fa de cor del barri”, i que s’ofereix al-hora al conjunt de la ciutat.

La Paeria ha dut a terme les obres de renovació i millora de la plaça, amb la instal•lació de jocs infantils, paviment nou, enllume-nat, jardineria, a més d’una zona de petanca i la millora de l’accessibilitat. L’espai es

troba situat entre els carrers Castelló Aleu, Escultor Cor-selles, Valls d’Andorra i Ciu-tadella.

L’actuació ha comprès un àmbit de 2.300 m2, dels quals 1.628 m2 són de pavi-ment de formigó de colors;

110 s’han destinat a zones de gespa i i 90, a parterres i jardineres

La construcció de rampes ha permès millorar l’ac-cessibilitat i s’ha creat un zona destinada a petanca de 15 metres x 4 metres que és delimitada per llis-tons de fusta. Així mateix, s’han renovat tots els ser-veis públics, com la xarxa de sanejament, d’aigua i l’enllumenat, amb la instal•lació de dues colum-nes de 10 metres amb fo-cus que il•luminen la plaça.

En el centre de la plaça s’ha creat una àrea lúdica amb jocs infantils. També s’hi ha col•locat mobiliari urbà i s’hi han plantat 16 arbres nous i 475 arbustos.

L’obra s’ha completat amb la construcció de la vorera del carrer Ciutadella i l’agençament d’una zona d’estacionament de 30 ve-hicles al mateix carrer.•••


Juny - Juliol de 2014 • Promoció Econòmica

La gala final dels guardons es va celebrar a La Llotja. © H. Sirvent

•La campanya Lleida Shopping Lovers s’ha desenvolupat per tots els barris Els ciutadans trien el millor comerç

Els Premis Lleida Ciutat de Comerç guardonen enguany també establiments històrics

La segona edició dels Pre-mis Lleida Ciutat de Comerç ha presentat com a gran novetat la campanya Lleida Shopping Lovers, que s’ha desenvolupat per tots els barris de la ciutat i que té com a objectiu la implicació dels consumidors en la tria dels quatre finalistes entre els quals ha sortit el Comerç Excel•lent de l’Any 2013, que ha estat Surf Devils.

D’altra banda, la campa-nya també ha buscat els amants del comerç de la ciutat, els Lleida Shopping Lovers, perquè manifestin la seva estima pel comerç proper i urbà i expliquin els motius pels quals els agra-da l’establiment. Facebook i Twitter han estat també

espais on s’ha difòs la cam-panya.

A banda de la creació del guardó al Comerç Excel•lent de l’Any, com a novetats, també s’han guardonat es-tabliments històrics lleida-tans, amb un mínim de 50 anys d’obertura, i s’han lliu-rat mencions especials a les candidatures no premiades però que presenten alguna singularitat destacada. Els comerços històrics guar-donats han estat Forn Nou,

Restaurant Bellera, Joie-ria González i Establiment Forn i Pastisseria Llaràs.

“Lleida Ciutat de Comerç” reconeix les persones i les empreses que, en el trans-curs del 2013, han destacat tant per les seves iniciatives com per la trajectòria per-

sonal en la dinamització, el desenvolupament i la pro-moció del comerç de Lleida.Enguany s’han presentat 62 candidatures en les 17 ca-tegories establertes. S’han atorgat 15 premis, 3 men-cions especials i 4 guardons a establiments històrics. •••


Juny - Juliol de 2014 • Esports

•La instal·lació és òptima per acollir competicions estatals i internacionals

•Uns 13.000 infants s’han educat en hàbits saludables i habilitats per a la vida

Nou rocòdrom al pavelló Juanjo Garra

“L’aventura de la vida” compleix 10 anysEl rocòdrom és ideal per a l’organització de competicions internacionals. © H. Sirvent

Una de les activitats del programa. © H. S.

La infraestructura és dins del pavelló que comparteixen els barris del Secà i Balàfia

Coincidint amb el primer aniversari de la mort de Juanjo Garra, la Paeria ha inaugurat el rocòdrom Keshap Gu-rung al pavelló que comparteixen els barris de Secà i Balàfia, que porta el nom de l’alpinista lleidatà.

portiva en totes les seves modalitats –formació, entrenament i competi-cions–, i és apta per acollir competi-cions tant d’àmbit estatal com inter-nacional.

L’estrena competitiva del rocòdrom es va produir els dies 7 i 8 de juny amb la disputa de la Copa d’Espanya d’Escalada de Dificultat, que van guanyar Ramon Julian i Irati Anda. •••

El rocòdrom Keshap Gurung, que és el nom del xerpa que va arriscar la seva vida per intentar salvar la de l’alpinista lleidatà, té 15 m d’alçària i 9 m d’amplitud, cobreix una su-perfície de paret de 135 m2 que dóna lloc a una superfície escalable d’aproximadament 220 m2.

La instal·lació és formada per una zona de desploms i sostres, és òpti-ma per a la pràctica de l’escalada es-

El programa educatiu “L’aventura de la vida” de l’Ajuntament de Lleida compleix 10 anys educant els infants lleidatans en hàbits saludables i en habilitats per a la vida. Gairebé 13.000 nens i nenes d’Educació de Primària han participat durant aquesta dècada en aquest projecte. La desena edició de “L’aventura de la vida” ha tingut

la participació de 1.600 alumnes, de 3r a 6è de Primària, provinents de 19 centres educatius de la ciutat. El pro-grama es basa en les habilitats per a la vida (el respecte cap a un mateix i els altres, la gestió de les emocions, etc.) i els hàbits saludables (el descans i l’activitat, l’alimentació, la higiene o el consum de tabac i alcohol, etc.). •••

Benestar Social


Opinió • Juny - Juliol de 2014

Joan Vilella

Seguretat, civisme i convivència a la Mariola

Joan Vilella

L’Ajuntament de Lleida ha d’adoptar les mesures necessàries per eradicar les actituds incíviques dels barris de Lleida

El passat 30 de maig, l’Ajuntament de Lleida va aprovar per unanimitat una mo-ció del Grup Municipal del Partit Popular que insta el Departament d´Interior de la Generalitat a incrementar la vigilància al barri de la Mariola, incorporant-hi de manera continuada la presència d’una patrulla dels Mossos d’Esquadra.

En l’actualitat, el barri de la Mariola pre-senta un greu problema d’inseguretat i

incivisme, que dificulta la convivència i altera la pau entre els veïns de la zona. I aquest fet no el posem en relleu tan sols els regidors del PP, sinó que són els ma-teixos veïns els que ho han denunciat.

L’increment de la degradació d’algunes zones del barri i, en especial, als blocs Ramiro Ledesma, on l’ocupació il·legal d’habitatges ha donat lloc a un augment del vandalisme, venda i tràfic de substàn-cies estupefaents i altres actituds incívi-ques, està provocant malestar entre els veïns d’aquest barri de Lleida, que dema-nen una solució definitiva.

Malgrat la presència d’una patrulla de la Guàrdia Urbana les 24 hores del dia, la

Francesc Caballero

Festa Major vs. festes majors de barris: gaudi i participació

Solidaritat, col·laboració, convivència, cohesió social, participació i gaudi: trets identificatius de les festes majors de barris i partidesEl mes de maig celebrem per Sant

Anastasi la Festa Major de Lleida. La gran o de primavera. La petita o de tardor la celebrem per Sant Miquel. Són festes per al gaudi i la participació. Enguany, el programa coordinat per la Comissió de Festes de la Paeria per a gaudi de tothom començava amb l’excel·lent pregó del professor i literat Sebastià Serrano, seguit de la imposició de bandes a les pubilles, joioses representants dels nostres barris i partides, i dels reconeixements perso-

nals o col·lectius a un bon nombre de personalitats del món veïnal i associatiu, a qui des d’aquí tornem a felicitar pels guardons merescudament rebuts.

Però no s’acaba aquí la participació veïnal, en particular, ni l’associativa, en general, a la Festa Major. Ni de bon tros.

Sense aquesta participació no es podria concebre l’ofrena floral al patró, la Batalla de Flors, les revetlles dels Camps Elisis, etc. Plena participació i gaudi en tots i cadascun dels actes programats.

Però on es visualitza molt més encara aquest gaudi i participació en els actes festius i cívics per part dels veïns i veïnes

és en les festes majors que al llarg de tot l’any, però especialment durant l’estiu, se celebren en tots els nostres barris i parti-des. Festes que no serien possibles sense la implicació plena de la ciutadania. És aquesta participació en tot el desenvolu-pament de les festes el que garanteix la convivència i la cohesió social. I molt més encara en aquests moments difícils que vivim. Participació, gaudi, col·laboració, cohesió social, convivència, són les eines indestriables del bon veïnatge de barris i partides que ens permetran fer front solidàriament a l’atzucac al qual ens ha portat aquesta maleïda crisi.

Gràcies també a les nostres dones i als nostres homes per ser solidaris, col·laboradors i participatius, però tam-bé per saber gaudir plenament i en convivència de totes les activitats que es programen per les diferents juntes o comissions de festes: d’això es tracta. Sa-bem compartir la feina, sabem compartir els costos, però també sabem compartir, per descomptat, la celebració d’unes fes-tes majors que són obertes a tothom: hi sou convidats! Bona Festa Major!!! •••

sensació d’inseguretat no ha disminuït i els veïns temen passejar pels carrers. És responsabilitat de l’Ajuntament de Llei-da vetllar pel manteniment d’un clima de civisme, de convivència social i res-pecte mutu, que fomenti les relacions solidàries, tolerants i respectuoses entre els ciutadans i les ciutadanes. Tanma-teix, és necessari adoptar les mesures i els mecanismes necessaris per corregir i, si escau, sancionar, les actituds incívi-ques, negligents i irresponsables que deterioren la qualitat de vida dels ciuta-dans de Lleida.

Per aquests motius considerem ne-cessari, a més d’incrementar la seguretat a la zona, posar en marxa un protocol d’actuació conjunta entre les Regidories de Seguretat i la de Benestar Social amb l’objectiu de dur a terme totes les actua-cions que siguin necessàries per recupe-rar els pilars bàsics de la nostra societat com la seguretat, el civisme i la convivèn-cia, que el barri de la Mariola no hauria d’haver perdut. •••


Juny - Juliol de 2014 • Opinió

Estat de la ciutat: tenim empenta, donem-li ales

Antoni Postius i TerradoCreiem en la Lleida que, tot i el llast del govern, creu que el millor per a la ciutat està per arribar i ho construirem col·lectivament

Al Ple de l’Estat de la Ciutat hem fet balanç de l’Ajuntament de Lleida, quan falta un any per esgotar el mandat. Es va parlar molt d’impostos. De la rebaixa de l’Impost de Béns Immobles que podria haver estat i no es produirà perquè el govern no vol ajustar la despesa, malgrat les nostres propostes, i es limita conge-lar el rebut quan el Cadastre diu que els immobles a Lleida estan sobrevalorats un 17%.

I vam parlar en clau de ciutat: nosaltres creiem que l’empenta dels lleidatans ha fet avançar la ciutat; és veritat; però de-tectem un clar esgotament els últims anys del govern municipal. Ens hem que-dat ancorats en l’obra feta en els anys del boom econòmic.

Després de 10 anys del mateix govern, i de 35 del mateix partit, ens trobem amb una evident manca d’idees i de projecte. La pregunta és: ha avançat Lleida des del 2011? No, som on érem. Ha estat fins ara el mandat del “per a Lleida ja està bé”. La

ciutat no ha tocat sostre, només ho ha fet un projecte polític, el del PSC, amb símp-tomes de fi de cicle i crisi d’identitat, que esbufega davant els reptes. Que frena el desenvolupament de la ciutat amb el cofoisme, la improvisació i el victimisme com a únic relat i model de ciutat.

Sortosament, tenim un actiu inesgo-table. La força de les lleidatanes i els llei-datans que albiren un canvi de cicle en els àmbits local i nacional i que confien en nous lideratges per als nous temps en una ciutat que ha de ser protagonista ac-tiva de la Catalunya que ve. La ciutat té empenta, donem-li ales per enlairar-se.

Nosaltres creiem en aquesta Lleida que, malgrat el llast de la gestió actual de l’Ajuntament, té l’esperança que el millor per a la ciutat està encara per arribar. I aquesta millora la construirem col·lectivament, amb l’aspiració compar-tida d’un futur on hi hagi oportunitats per a tothom. Oportunitats assolides a partir de la coresponsabilitat i la con-fiança mútua entre la ciutadania i el seu ajuntament. •••

Més ajuts municipals per revitalitzar el Centre Històric

Districte Mercat del Pla, nova marca per obrir negocis i comerços al barri

Paral·lelament a la reobertura del Mercat del Pla, la Paeria ha posat en marxa un Pla de Dinamització del Cen-tre Històric per transformar-lo no no-més des d’un punt de vista comercial, sinó també d’una manera transversal. Districte Mercat del Pla-Centre Històric és la marca que s’ha creat per aixoplu-gar totes aquelles iniciatives que vul-guin integrar-se i contribuir a donar ma-jor personalitat al cor de Lleida.

El Pla de Dinamització actua sobre la

nova àrea d’influència que ha nascut al voltant del Mercat del Pla amb l’objectiu que els lleidatans i lleidatanes tornin a fer seu el Centre Històric. En aquest sentit, el Pla inclou ajudes per implan-tar noves activitats econòmiques, amb l’obertura de botigues, bars i locals als baixos avui tancats, i per donar su-port a iniciatives d’emprenedors amb l’objectiu de generar progrés i ocupació i incrementar l’oferta turística, comer-cial, cultural i d’oci. Així, es plantegen dues línies d’actuació: ajuts econòmics per fer front al lloguer i obrir noves ac-

Marta Camps

L’objectiu és intentar garantir al màxim la seguretat en un parc d’habitatges molt antic, amb mala qualitat construc-tiva i, sovint, amb mancances de man-teniment. Els resultats de la feina feta al Centre Històric són al carrer, no només en obra pública i equipaments, sinó també gràcies a la feina de tots els que aposten per viure i treballar al cor de la nostra ciutat. •••

tivitats econòmiques i ajuts a nous pro-jectes d’emprenedoria en una mena de ‘viver’ per a joves amb ganes d’apostar pel barri.

Però no només en aquest sentit

l’Ajuntament de Lleida està esmerçant esforços. I és que continuem, com hem fet darrerament, liderant en solitari les polítiques del control de la seguretat dels edificis al Centre Històric.

Així, la Paeria ha tornat a obrir una nova línia de subvencions per donar un estímul als propietaris dels edificis del barri per tal que puguin rehabilitar-los i millorar-ne l’estat i l’accessibilitat, amb una dotació total de 80.000 euros per a aquest any.


Agenda Cultural • Juny - Juliol de 2014

13è Senseson

En el marc de l’Agenda Jove d’Estiu, els divendres del mes de juliol es desen-voluparà a la Palma-Cen-tre de Recursos Juvenils la 13a edició del Senseson, activitats d’oci nocturn gratuïtes adreçades a jo-ves de 16 a 30 anys. De les 22 a les 24 h tindran lloc diferents activitats simul-tànies, mentre que de la mitjanit a les 3 de la ma-tinada els joves podran jugar a la Wii, a la Play o a jocs de taula.

El calendari de les acti-vitats és el següent:

- Dia 4: Swing, work-shop dibuix i pasta fulla-da

- Dia 11: Swing, work-shop dibuix i cupcakes

- Dia 18: Pilates, scrap-booking i concurs de cuina (amb ingredients i recepta pròpia)

- Dia 25: Pilates, goma eva i concurs de cuina (amb ingredients i recep-ta de l’organització)

Les inscripcions s’han de fer a la Palma-Centre de Recursos Juvenils (c/ la Palma, 6-10) o online amb totes les dades a [email protected]. També es pot venir sense inscriure-s’hi, tot i que les places són limitades. El premi del concurs de cui-na és un menú per a dues persones.

DIPÒSIT DEL PLA DE L’AIGUAEl Museu de l’Aigua organitza cada diumenge, de 12 a 14 h, la visita gra-tuïta al Dipòsit del Pla de l’Aigua. Ini-ciat l’any 1784 i acabat 8 anys més tard, és subterrani i està cobert per 6 voltes de canó, que reposen sobre 25 pilars. El Dipòsit és al Centre Històric, en con-cret, al carrer Múrcia, 10. Més informa-ció: www.museudelaiguadelleida.cat.

Art i viatge al Morera

El Museu d’Art Jaume Morera acull fins al 29 de setembre l’exposició “Art i viatge. Col•lecció del Museu d’Art Jau-me Morera”. Aquesta mostra pretén ex-plorar el fenomen del viatge de l’artista a partir dels creadors i les obres de la Col•lecció del Museu d’Art Jaume Mo-rera. Precisament, una de les constants que defineixen els seus protagonistes ha estat l’ànim viatger, moltes vegades motivat per la recerca d’indrets allunyats de casa nostra on poder desenvolupar les seves trajectòries, tenint en compte que Lleida ha estat tradicionalment una ciutat aïllada culturalment i mancada de les eines bàsiques per a la formació i professionalització dels seus artistes. Tanmateix, la recerca personal de cada un d’ells també els ha dut a creuar fron-teres i emprendre odissees per fixar la seva visió de llocs i societats, gent i pai-

satges, que els han captivat. L’exercici de resseguir les seves passes a partir de la seva obra ens convida a redescobrir la seva interpretació singular d’espais geogràfics propers i llunyans, però, so-bretot, ens proposa un nou viatge, en l’espai i en el temps, aquell que qualse-vol manifestació artística del passat ens retorna quan la interroguem.

El públic podrà descobrir a l’exposició Carlos de Haes i els paisatges d’Holanda, Jaume Morera i la serra del Guadarrama, Baldomer Gili Roig i l’estada a Itàlia, el París de Xavier Gosé, Antoni Samarra i Barcelona, l’estada a Tetuan de Miquel Viladrich, Iglésias del Marquet a Nova York, Ton Sirera i la visió de Catalunya i Las Saladas d’Albert Bayona.

L’horari del museu és de dimarts a dis-sabte, de 12 a 14 h i de 17 a 20 h; diu-menges i festius, d’11 a 14 h.

Agenda


Racons de llegenda

“La Cobla dels Joglars” és una ruta interactiva que s’endinsa en la vida quotidiana de la Lleida medieval. El recorregut se centra en la Costa del Jan i la Cuirassa, el Peu del Romeu, l’esglèsia dels Dolors, la Font del Ro-ser, el Dipòsit de l’Aigua, La Panera i Sant Martí. La visita tindrà lloc el 15 de juliol i el 4 i el 18 d’octubre.

La ruta “Aromes de l’Aljama” és un viatge per reviure i imaginar com era el barri i la vida de la comuni-tat àrab que va viure a la Lleida cristiana de l’Edat Mitjana. La ruta donarà a conèixer el Mercat del Pla, l’església de Sant Llorenç, el carrer de la Mesquita, els Horts de Santa Teresa, l’Antic Hospital de Santa Maria i el Peu del Romeu. Es farà els dies 12 de juliol, 27 de setembre i 25 d’octubre. La sortida és a les 11.30 hores des de Turisme de Llei-da. Més informació i inscripcions, al telèfon 973 70 03 19 o a [email protected]

ADOBERIES DE LLEIDA

En el marc de l’activitat “Diumenge de Portes Ober-tes a les Adoberies de Lleida”, arqueòlegs de la Secció d’Arqueologia de l’Ajuntament de Lleida s’encarregaran d’explicar les restes de les adoberies i el treball de la pell que es feia al llarg de la història. Al número 9 de la Rambla de Ferran es conserven dos obradors d’una de les sis ado-beries que s’han documentat a la nostra ciutat. Les visites guiades gratuïtes tenen lloc, de 10.30 a 13.30 h, els dies 13 de juliol, 10 d’agost, 21 de setembre, 19 d’octubre i 16 de novembre.

DIMECRES PER DESCOBRIR LA NATURA ALS PARCS

Els dimecres de juliol i agost, de les 19 a les 20.30 h, tindrà lloc “Natura als parcs”, activitats infantils gratuïtes per conèixer les plantes dels parcs de Lleida.

És un programa refrescant per des-cobrir la vegetació i jugar a les dife-rents places i parcs emblemàtics de la ciutat.

El programa de l’activitat és el se-güent: Camps Elisis (2 de juliol), Jar-dins de Francesc Solana (9 de juliol), Parc de Santa Cecília (16 de juliol), Parc de l’Aigua (23 de juliol), Parc de la Mitjana (30 de juliol), Parc de les Vies (6 d’agost), Parc del Joc de la

Bola (13 d’agost), Plaça de les Mag-nòlies (20 d’agost) i Plaça del Clot de les Granotes (27 d’agost).

D’altra banda, cada primer diumen-ge de mes s’organitza una visita guia-da al Parc de la Mitjana, d’11 a 12 h. A més, de les 12 a les 14 h es pot visitar l’exposició permanent del parc.

Per als amants de l’ornitologia, el pròxim 20 de juliol, a l’estació d’anellament d’ocells del Parc de la Mitjana, tindrà lloc una sessió d’anellament per estudiar les aus presents a l’espai natural. Si vols des-cobrir què és l’anellament i observar de prop les espècies més comunes, pots acompanyar els experts a la ses-sió. Inscripcions: telèfon 973 70 04 55 o mail [email protected].

Agenda Cultural • Juny - Juliol de 2014


Pacte Social per la Ciutadania • Juny - Juliol de 2014

El turisme d’esdeveniments genera 17 milions d’euros

El turisme d’esdeveniments va generar l’any passat a la ciutat 17.380.145 euros, dels quals 8,1 milions corresponen a La Llotja, una xifra que suposa un augment del 4,27% respecte al 2012. La Llotja congrega el 85% de les convencions i el 52% de l’activitat d’esdeveniments professionals de la ciutat. L’equipament va generar un cash flow (flux de tresoreria) d’1.093.000 euros, superior als 423.000 euros de l’any 2012. L’any passat, 92.004 persones van assistir durant els tres primers quadrimestres a les diferents activitats de La Llotja (congressos/reunions, espectacles i d’altres), un 18% més que al mateix període de l’any 2012. Un total de 58.680 persones van par-ticipar en els espectacles programats a La Llotja; 19.576, als congressos i reunions, i 13.748, a altres esdeveniments. Dels actes desenvolupats a La Llotja l’any passat, 89 van ser jornades; 18, convencions, i 12, congressos. •••

Per sortir de la crisi: repressió i autoritarisme

El Govern, per mitjà del ministeri fiscal, està convertint un piquet informatiu a la porta d’una empresa en una colla de perillosos delinqüents

Per frenar el malestar i la protesta contra les políti-ques econòmiques i socials, i els seus efectes devastadors, el Govern del Partit Popular respon amb l’arma de la re-pressió. No és una resposta innòcua, sinó enquadrada dins d’una ofensiva general predeterminada per posar fi a la mobilització sindical i ciutadana.

El Govern constata que amb la implacable campan-ya mediàtica de criminalitza-ció dels sindicats de classe i dels moviments socials no en té prou. Malgrat els ingents mitjans invertits, els resultats no són satisfactoris i, ara, hi afegeix els recursos públics de l’Administració de justícia per destruir l’autonomia de l’acció sindical i els drets a la llibertat de reunió, manifes-tació i vaga, en un intent de convertir-los en delictes.

El Govern, per mitjà el mi-nisteri fiscal, està conver-tint un piquet informatiu a la porta d’una empresa en

una colla de perillosos de-linqüents. D’altra banda, el potent piquet de l’Íbex 35, que viola sistemàticament els drets dels treballadors i treballadores, és convidat a la Moncloa per tractar dels assumptes col·lectius, atorgant-se una legitimitat inexistent, en un acte de perversió democràtica i de menysteniment de la sobira-nia popular.

Últimament assistim a un seguit d’accions en què les mesures repressives, ja si-guin en l’àmbit administratiu o en el penal, són la resposta, inequívoca, per combatre el malestar social, resposta re-forçada amb la radicalització legislativa del Govern per

atemorir la ciutadania i des-activar la resposta de la gent contra les seues polítiques.

Els sindicats de classe, i qualsevol altra expressió al voltant del món del treball, gaudeixen d’una atenció es-pecial en la política repressi-va del Govern i dels panxa-contents de la intoxicació i la mentida subvencionada. En els darrers temps apareixen als mitjans de comunicació notícies d’encausaments i judicis contra treballadors i treballadores que participen en actes de defensa de les condicions de treball o di-rectament del propi lloc de treball. I, sense pressa, però sense pausa, s’emeten sen-tències que crucifiquen al-gun treballador tot fent una clara advertència.

En aquest moment hi ha 49 procediments oberts a 147 representants i dirigents de CCOO, promoguts per l’Administració de l’Estat i el ministeri fiscal, és a dir, pel Govern del Partit Popular. En l’àmbit administratiu, les sancions poden superar els 60.000 euros i en el penal, quan s’imputa un delicte de coaccions a la vaga, la pena mínima és de tres anys i

un dia i, en conseqüència, l’ingrés a la presó en supe-rar els 24 mesos, encara que la persona no tingui ante-cedents penals. És xocant l’exquisit tracte a la causa: la corrupció política i econò-mica que ha dut el país a la ruïna, en contraposició a la contundència en el tracte a l’efecte: la protesta sindical i ciutadana. El paisatge és de-solador i difícilment el prin-cipi d’independència judicial es pot sostenir amnistiant els defraudadors, relativitzant la conducta dels corruptes i engarjolant la protesta social. L’actual escenari és inaguan-table en el temps i ha obert la porta a una crisi institucional total. Tenim la possibilitat de desallotjar l’autoritarisme del poder amb el nostre vot. Cer-tament, la democràcia repre-sentativa és millorable, i cal-drà millorar-la, però avui és l’arma a les nostres mans per revertir el retorn al passat de l’autoritarisme i l’arbitrarietat.

Mentrestant continua-rem exercint el nostre dret d’opinió, de reunió, de ma-nifestació i de vaga, per de-fensar els interessos de la majoria davant d’una minoria cada cop més allunyada de la realitat social. •••


Juny - Juliol de 2014 • Publicitat

Butlletí de La Paeria - Ajuntament de Lleida

Documents

Transcript of Butlletí de La Paeria - Ajuntament de Lleida