Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 32 (juny 2012).

Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 32 / juny 2012

ELS FONS DEL FEMINISME A CATALUNYA DE LIDIA FALCÓN

El 7 de maig de 2012, en presència de l’Honorable Con-

seller de Cultura, es va celebrar l’acte de cessió de dos fons força rellevants per a la història de les dones i el feminisme al segle XX. L’advocada i escriptora Lidia Falcón va signar en nom propi i del Partit Feminista d’Espanya el document de dipòsit del seu fons personal i professional, així com el de l’entitat política, a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Des de fa més de trenta anys, com a arxiu històric que ingressa fons de caràcter privat susceptibles de formar part del patri-moni documental català, el nostre centre ha procurat sem-pre obrir-se a conservar i d ifondre els arxius d’organitzacions polítiques, sindicals i socials de tota mena, testimoni plural dels moviments socials que han protagonit-zat la història de Catalunya i Espanya en els segles XIX i XX. Entre aquests, els fons documentals que reflecteixen la lluita pels drets de la dona mereixen un lloc destacat.

Lidia Falcón O’Neill (Madrid, 1935) es va traslladar a Barcelona als cinc anys, on va estudiar art dramàtic, dret i periodisme. Ha exercit com a advocada més de cinquanta anys, en defensa de les dones, dels treballadors i dels perse-guits politics. Fundà les revistes “Vindicación Feminis-ta” (1976) i “Poder y Libertad” (1979). Ha estat creadora de multitud d’iniciatives associatives, polítiques i editorials i ha esdevingut la líder més internacional del feminisme es-panyol. El 1979 impulsà el Partido Feminista de España (PFE), registrat oficialment el 1981, sobre la base dels cor-rents ideològics marxista-leninista i feminista. Des de mit-jans dels anys vuitanta les protagonistes de la creació del PFE organitzaren múltiples activitats públiques de difusió de la causa feminista a través del Club Vindicación Femi-nista. El partit i l’entitat han desenvolupat també una activi-tat editora notable a través d’Ediciones de Feminismo S.A. i la seva successora Vindicación Feminista, Publicaciones, des d’on han estat responsables de la publicació de diverses obres de teoria feminista i de narrativa escrita per dones. Al fons documental de Lidia Falcón destaca de forma molt im-portant pel seu volum i interès el miler d’expedients de cli-ents del gabinet jurídic, així com un important nombre d’originals mecanoscrits de la seva producció en l’àmbit autobiogràfic, la novel·la, el teatre, l’assaig, el món de l’edició i l’activitat periodística. Així mateix, el fons incor-pora un volum notable de correspondència en l’àmbit espa-nyol i internacional. Pel que fa a l’activitat política, destaca la documentació judicial i penitenciària dels darrers anys del franquisme.

El fons del Partido Feminista de España, el Club Vindi-cación Feminista i les seves societats editores, Ediciones de

Núm

ero

32

J

uny

2012

S U M A R I Editorial Els fons del feminisme a Catalunya de Lidia Falcón/ 1 Temes El llibre d’actes i altres documents confiscats al Centro Asturiano de Cataluña que ja han retornant/ 2 Joaquim Gomis: de la mirada obliqua a la narració visual/ 3 Noticiari Una nova exacció fiscal: L’impost sobre la xifra de negocis/ 16 Ingrés del fons fotogràfic del Grup Chic/ 17 La utilització dels marges de les vies públiques/ 18 El fons del col·leccionista Demetrio Zanini aporta a l’ANC correspondència de grans personalitats del finals del segle XIX/ 19 El catàleg del fons del Partit Socilaista Unificat de Catalunya (PSUC) en línia/ 19 La catalogació del fons bibliogràfic Casa de la Guinea Equatorial de Barcelona/ 20

Publicacions/ 21

Ingressos/ 22

Agenda/ 25

2 Feminismo, S.A. i Vindicación Feminista, Publicacio-nes conserva el testimoni de la constitució, els estatuts, les actes del secretariat permanent i el primer congrés del partit, així com la documentació econòmica, d’infraestructura, circulars, correspondència tramesa i rebuda, participació en manifestos i accions polítiques, estudis i activitats. La major part del fons, però, corres-pon a l’activitat associativa del Club Vindicación Femi-nista. Cal destacar molt especialment, pel que fa al seu volum i qualitat, la documentació produïda al denomi-nat Centre d’Informació Feminista en forma de dossiers temàtics (1.429 unitats) on l’investigador pot accedir, ordenada cronològicament, a la informació sobre qües-tions clau per a la dona. Finalment, el fons inclou la do-cumentació empresarial i de producció de les publicaci-ons d’Ediciones de Feminismo, S.A. i Vindicación Fe-minista, Publicaciones, així com l’extensa hemeroteca nacional i internacional de l’entitat (amb 425 capçale-res de revistes) i els més de tres milers de monografies que la complementen. En el seu conjunt el fons docu-mental facilita una aproximació enormement completa a les activitats de les entitats capdavanteres en la lluita feminista a l’Estat espanyol durant les darreres dècades del segle XX i acumula un dels volums de documenta-ció més importants existents a dia d’avui per a l’estudi d’aquest moviment.

EL LLIBRE D’ACTES I ALTRES DOCUMENTS CONFISCATS AL CENTRO ASTURIANO DE CA-TALUÑA QUE JA HAN RETORNAT

El 20 de juliol de 2011 l’ANC va rebre una nova transferència del Centro Documental de la Memoria Histórica (CDMH) amb documentació confiscada arran de la Guerra Civil. En concret van ingressar 365 capses amb documents i fons documentals d’entitats privades i particulars, entre els quals hi havia una part dels docu-ments requisats l’any 1939 al Centro Asturiano de Ca-taluña.

A Salamanca, els documents del Centro Asturiano estaven arxivats en 27 lligalls diferents de l’agrupació documental anomenada Político-Social Barcelona. Són documents textuals, datats entre maig de 1930 i gener de 1939, entre d’altres: el primer llibre d’actes de l’entitat (del 10 de maig de 1930 al 6 d’octubre de 1937), correspondència amb institucions i particulars (predominen les cartes de 1937-1938 sobre ajuts als re-fugiats) i, en menor mesura, carnets d’afiliats (1938) i ordres de pagaments (març-abril de 1938).

A partir de l’aprovació de la Llei 21/2005 de restitu-ció i, sobretot, a mesura que avançaven els treballs per aplicar l’esmentada disposició, alguns mitjans de co-municació, com ara la premsa local de Salamanca, han publicat notícies contràries al retorn o que qüestionen algun aspecte de l’aplicació de la Llei, com ara, la iden-tificació d’alguns productors i la titularitat que se’n de-riva. Cal dir que els retrets mai inclouen argumentaci-ons arxivístiques ni proves documentals d’allò que es denuncia.

En aquest article, a partir d’un dels casos qüestio-nats a través de la premsa, el del Centro Asturiano de Cataluña, ens proposem explicar, argumentar i provar que la identificació de productor de fons català i el re-torn dels documents a la Generalitat per a la seva resti-tució a qui en sigui el seu legítim titular, sempre s’ha fet d’acord tant amb el que estableix la Llei 21/2005 de restitució com amb les bones pràctiques arxivístiques.

EL CENTRO ASTURIANO DE CATALUÑA ÉS UN DELS PRODUCTORS DE DOCUMENTS CONFIS-CATS QUE HAN DE RETORNAR

Tal com demostra la primera pàgina del seu llibre d’actes (vegeu PS-Barcelona,1125,2), el Centro Asturi-ano es va constituir a Barcelona el 10 de maig de 1930, és a dir, abans de la Guerra Civil (1936-1939) i, fins i tot, abans de la proclamació de la Segona República


3 (14 d’abril de 1931). Data confirmada per l’expedient 486 d’associació, conservat a l’Arxiu de l’actual Sub-delegació del Govern, on hi consta l’autorització ator-gada el 21 de maig de 1930 pel Governador Civil de Barcelona Ignasi M. Despujol i de Sabater.

Ara bé, de cara al tema que ens interessa és molt im-portant fer palès que ni durant la Segona República ni durant la guerra, el Centro es va dissoldre; tampoc va ser absorbit per cap entitat o institució ni va canviar de nom ni de naturalesa jurídica. En són testimoni els do-cuments retornats, la premsa del moment i la documen-tació conservada en altres fons de la mateixa època, com ara el fons Generalitat de Catalunya (Segona Re-pública) que es conserva a l’ANC.

Segons els estatuts de 1930, les finalitats de l’entitat eren: a) la unió de la colònia asturiana resident a Catalunya; b) l’ajut als asturians necessitats que residien aquí; c) el suport i col·laboració dels socis del Centro a tra-vés de la creació d’una cooperativa, mutualitat, borsa de treball, consultori mèdic, etc, així com el seu desen-volupament intel·lectual, per mitjà de conferències i ac-tivitats de formació.

Tanmateix, si abans de la guerra predominaven les activitats culturals i lúdiques (conferències, trobades gastronòmiques, balls...), arran del conflicte bèl·lic, l’activitat principal va ser l’acolliment de refugiats as-turians (residència, avituallament, cerca de lloc de tre-ball per als adults, formació i colònies per als infants, etc.) Sempre, però, mantenint la seva condició inicial d’associació inscrita (i ubicada) a Barcelona.

El primer llibre d’actes informa sobre els diferents locals socials de l’entitat: Ronda de Sant Antoni, carrer Avinyó, Rambla de les Flors, Rambla de Catalunya i, durant la guerra, els locals del carrer Llúria núm. 120 i Pelai núm. 62.

La Llei 21/2005 de restitució, article 2.2, estableix

que s’ha de transferir a la Generalitat de Catalunya els documents, fons documentals i altres efectes confiscats a persones jurídiques de caràcter privat, amb domicili, delegació o seccions a Catalunya. Per ser una entitat amb domicili a Barcelona, creada abans de la guerra, el Centro Asturiano de Cataluña és un dels productors de fons confiscats que l’ANC ha identificat i reclamat.

Aquest cas és ben diferent del de persones i entitats que arran del conflicte bèl·lic van residir a Catalunya com a refugiats de guerra i que l’ANC no ha reclamat. Ens referim a persones físiques o jurídiques, públiques o privades, que fugint del front es van traslladar a Cata-lunya: els diferents ministeris del Govern de la Repú-blica, algunes conselleries del Govern d’Euskadi, l’Agrupación de Socialistas Asturianos Refugiados, la Delegació a Barcelona del Consejo Soberano de Asturi-as y León, etc.

Segons el llibre de registre de l’Oficina de la Dele-gación del Estado para Recuperación de Documentos (la DERD) a Barcelona, entre febrer i abril de 1939 els equips de Recuperación van escorcollar tres domicilis d’entitats el nom de les quals fa referència a Astúries.

L’adreça del carrer Pelai número 62 (cantonada amb Rambla de Canaletes), on es van fer dos registres, s’atribueix al Centro Asturiano de Cataluña.

Al carrer Consolat (cantonada Via Laietana, prop de Pla de Palau i del Moll de la Fusta) també es fan dos re-gistres, en un hi consta la Delegación de Asturias i a l’altre el Consejo de Asturias y León. Tanmateix, l’adreça del registre del 27 de març que consta al llibre sembla incorrecta, ja que, en un altre document, en concret al full de serveis diaris de l’equip de Juan Que-ralt (vegeu DNSD-Recuperación_Secretaría, c.1, exp.1), el domicili de la Delegació d’Astúries correspo-nent al registre 737 és Via José Antonio 49. Cal recor-dar que durant la guerra la Via Laietana va ser la Via Durruti; en acabar la guerra el nou règim li va posar,

Núm. ordre

Data Subjecte Barcelona / adreça Equip Resultat de l’escorcoll

18 03/02/1939 Delegación Asturiana de Refugiados Via Laietana, 49 [–, sic] (durant la guerra: Via Durruti)

Fuentes, Juan -- [Positiu]

521 17/03/1939 Centro Asturiano en Cataluña Carrer Pelai, 62 – [3r] Queralt, Juan Positiu

737 27/03/1939 Delegación de Asturias Carrer Consolat de Mar, 1 (consta: Consolat) Queralt, Juan Positiu

848 03/04/1939 Agrupación Socialista Refugiados Asturias

Via Laietana, 49 (durant la guerra: Via Durruti)

Queralt, Juan Positiu

998 14/04/1939 Centro Asturiano de Cataluña Carrer Pelai, 62 – 3r Lasanta, Julio Positiu

1161 27/04/1939 Consejo Asturias y León Carrer Consolat de Mar, 1 (consta: Consolat) Lasanta, Julio Negatiu

Font: Libro registro de registros domiciliarios. Fons: CDMH. DNSD-Recuperción, Secretaría, 46, 1.

4

primer, Via José Antonio i, després, va torna a ser la Via Layetana, quan el carrer dedicat al creador de la Falange, José Antonio Primo de Rivera, fou l’actual Gran Via de les Corts Catalanes. Per tant, el Consell

d’Astúries i Lleó estava al carrer Consolat i el que la DERD esmenta com a Delegació d’Astúries era a la Via Laietana número 49, però, no queda clar si es refe-reix a la delegació comercial a Barcelona de la Conse-

Capçaleres del paper oficial de les entitats relacionades amb Astúries.


5 lleria de Comerç i Mines del Consell d’Astúries i Lleó o a la delegació de refugiats d’Astúries.

La tercera adreça, la de la Via Laietana núm. 49, cor-respon a una casa de pisos, xamfrà amb el carrer Com-tal, on als baixos i a l’entresol hi havia uns populars ma-gatzems de roba, Can Vilardell. Segons els documents de l’època, la Delegació a Barcelona de la Conselleria de Comerç i Mines del Consell d’Astúries i Lleó es tro-bava al pis 1r 2a d’aquest edifici. Els equips de la DERD atribueixen a la Delegación Asturiana de Refugiados i a l’Agrupación Socialista de Refugiados de Asturias la mateixa adreça, sense precisar, però, la planta ni el pis.

Així doncs, segons la DERD van existir diverses en-titats relacionades amb persones naturals d’Astúries: en-titats diferents i adreces també diferents. És probable que cadascú tingués més d’un local social, tanmateix, les adreces del Centro Asturiano de Cataluña no coincidei-xen amb cap de les adreces de les altres dues entitats.

Com veurem tot seguit, a diferència del Centro Astu-riano, el Consejo i l’Agrupación Socialista s’havien ins-tal·lat a Barcelona a finals d’octubre de 1937, després de l’ocupació de Gijón i Avilés. Per la seva condició de re-fugiats, aquests dos organismes no han estat identificats com a productors de documents que, d’acord amb la Llei 21/2005, s’han de restituir a la Generalitat de Catalunya. EL CONSELL D’ASTÚRIES I LLEÓ ES VA REFU-GIAR A BARCELONA ENTRE OCTUBRE I NOVEM-BRE DE 1937

El desembre de 1936, el Govern de la República va

crear diversos consells provincials, un dels quals fou el Consell Interprovincial d’Astúries i Lleó. Els consells substituïen les comissions gestores creades com a reac-ció a l’Alzamiento pels partits del Front Popular, pels sindicats (CNT i UGT) i per la FAI.

En el Decret de la Presidència del Consell de Minis-tres, publicat el dia de Nadal a la Gaseta de la República, s’exposava la necessitat de reconèixer i regular els orga-nismes que, amb la denominació de Consells i com a re-acció a la sublevació militar, havien sorgit en algunes províncies –se cita el cas de València–.

Així, en el preàmbul a l’articulat es diu: “Desde que se proclamó en España el régimen repu-

blicano no fue posible, debido a circunstancias que sin duda escaparon al designio de los Gobiernos, el reorga-nizar el régimen provincial, ni siquiera el renovar por procedimientos democráticos las actuales Diputaciones provinciales.

Los hechos producidos por la sublevación militar

hicieron surgir organismos que se atribuyeron funciones, la mayor parte de las cuales en una buena organización provincial debían ser atribuidas a las Diputaciones o a aquellas Corporaciones que las sustituyeran.

Es deber del actual Gobierno recoger el espíritu y la eficacia de los organismos que han surgido espontánea-mente de las mismas entrañas del pueblo y darles una autoridad y cauce que sirvan para cooperar a la labor común y obtener la victoria.”

Segons la disposició: – els Consells podien ser provincials o interprovincials; – els Consells tenien un caràcter transitori, fins que les

Corts legislessin sobre la matèria; – el Govern de la República els hi atribuïa les compe-

tències de les diputacions provincials; – es van crear tres consells interprovincials: Consell

d’Aragó, Consell d’Astúries i Lleó, i Consell de San-tander, Burgos i Palència;

– les organitzacions provincials dels partits que havien format part del Front Popular a les eleccions del 16 de febrer de 1936 designaven els consellers, i també en designaven el seu representant la FAI, la CNT i la UGT;

– presidia el Consell el governador civil de la província (o d’una de les províncies, en el cas dels interprovin-cials). El Decret acabava indicant que no era d’aplicació en

“las regiones españolas que se rigen por Estatutos conce-didos por las Cortes”, com era el cas de Catalunya.

Segons fonts generals, sembla que cal buscar els ante-cedents del Consell Interprovincial d’Astúries i Lleó en dos comitès populars creats en esclatar la guerra: a) el Comité de Guerra de Gijón, amb predomini anarquista i presidit per Segundo Blanco de la CNT, i b) el Comité Popular de Sama de Langreo, amb majoria socialista, pe-rò amb participació de comunistes i republicans, presidit primer per González Peña i més tard per Amador Fer-nández, ambdós socialistes.

El governador civil d’Astúries, el socialista Belarmi-no Tomás Álvarez, va ser nomenat president del Consell Interprovincial d’Astúries i Lleó a primers de gener de 1937 i ho fou fins que el Govern de la República va dis-soldre el Consell, el primer de desembre del mateix any, després que les tropes de Franco ocupessin el nord. El 14 de desembre, per Ordre del Ministeri d’Hisenda i Economia es creen les comissions liquidadores dels re-cursos dels extingits consells interprovincials d’Astúries i Lleó i de Santander, Burgos i Palència.

Per tant, el Consell Interprovincial d’Astúries i Lleó va existir de gener a novembre de 1937. Entre el 25

6 d’agost i el 21 d’octubre, el consell interprovincial es de-clarà sobirà i independent de la República Espanyola i prengué el nom de Consejo Soberano de Asturias y León.

El Consell Sobirà, anomenat popularment com el Gobiernín, es va dividir en cinc comissions que agrupa-ven cadascuna diverses conselleries:

El 29 d’octubre de 1937, el president del Consell, Belarmino Tomás, i els consellers Amador Fernández (Comerç), Rafael Fernández (Hisenda) i Valentín Ca-lleja (Marina Mercant) arribaren a Barcelona. Així consta a la crònica diària de les activitats del president Companys –vegeu fons Generalitat de Catalunya (Segona República) ANC1-1-T-8452. Crònica diària de les activitats del president Companys: 29 d’octubre de 1937–. La premsa de l’època també se’n va fer ressò (La Vanguardia, 30 d’octubre de 1937, p. 1).

Així doncs, un mes abans de la seva dissolució el Consell d’Astúries i Lleó es va traslladar a Barcelona, com a mínim s’hi van traslladar alguns dels seus mem-bres. En els avisos publicats pel Consell a La Vanguar-dia, consta que la conselleria d’Hisenda era a la matei-xa adreça que la Delegació Comercial d’Astúries a Bar-celona: Via Durruti número 49 (l’actual Via Laietana). La mateixa font dóna notícia de la dissolució dels con-sells interprovincials, del nomenament de comissions liquidadores dels consells, així com de l’encàrrec al Centro Asturiano de gestionar l’ajut als refugiats.

Però, l’encàrrec al Centro Asturiano havia estat de-legat fins i tot abans de l’arribada a Barcelona dels membres del Consell Interprovincial com es recull a l’acta del 16 de juliol de 1937 (vegeu PS–Barcelona, 1125,2), on s’hi anota que el delegat a Barcelona del Consell d’Astúries i Lleó, el senyor Rodríguez Lacín, es reuní el 15 de juliol amb el president de l’entitat i li proposà que fos el Centro Asturiano qui s’ocupés de l’ajut als refugiats que aviat arribarien a la ciutat. A la reunió del dia 16, la Junta accepta l’encàrrec, el seu reco-neixement es publica a La Vanguardia del 16 d’octubre de 1937, pàgina 3, en la columna d’informació de la Ge-neralitat de Catalunya:

“LA AYUDA A ASTURIAS. La Delegación en Barcelona del Consejo de Asturias y León nos facilita las siguien-tes consignas que merecen ser atendidas en su integri-dad por la rectitud de propósitos que revelan: Primero. El Centro Asturiano es la única entidad, ofi-cialmente autorizada por la Delegación del Consejo In-terprovincial de Asturias y León en Barcelona para in-tervenir en la organización de la Ayuda a los refugiados asturianos y de este hecho tiene conocimiento el conse-jero de Gobernación y Asistencia Social. Segundo. Queda, pues, perfectamente delimitado el campo oficial de ayuda a los evacuados asturianos refu-giados en Cataluña cuyo cuidado sólo compite: a) A los servicios oficiales de la Generalidad. b) A los servicios auxiliares de la delegación de Astu-rias, en este caso, al Centro Asturiano. Tercero. Son por lo tanto considerados como fuera del radio oficial y por su cuenta todos los demás organis-mos titulados de Ayuda a Asturias que actualmente existen en Barcelona. Cuarto. Hacemos constar que hasta hoy, ninguno de es-tos organismos ha ayudado a Asturias de ninguna manera. Quinto. Por otra parte la Delegación de Asturias recaba para sí la organización auxiliar de esta ayuda, siempre en colaboración con la Consejería de Gobernación y Asistencia Social y considerará perniciosos a dichos ti-tulados Comités de Ayuda a Asturias entre tanto que no admitan su disciplina. Sexto. Entendemos que es momento de colaborar; pero colaborar en una acción que ya esté perfectamente defi-nida y tenga una directriz determinada: otra cosa no es colaborar sino entorpecer y en este caso la labor que hacen los titulados Comités de Ayuda es justamente la de entorpecer en vez de ayudar. Séptimo. La ayuda que nosotros pretendemos, no es la que hasta ahora caracteriza la actividad de estos titula-dos Comités de Ayuda a Asturias.

Conselleria Titular Organització Comissió Militar Presidència i Guerra Belarmino Tomás PSOE

Indústria Segundo Blanco CNT Instrucció Pública Juan Ambou PCE Treball Onofre García FAI

Comissió d’Assistència Social i Sanitat Assistència Social Maximiliano Llamedo CNT Sanitat Ramón G. Posada JJLL

Comissió de Justícia, Ordre Públic, Propaganda i Comunicacions

Justícia i Ordre Públic Luis Roca de Albornoz Rafael Fernández JSU

Comunicacions Avelino Roces UGT

Propaganda Antonio Ortega IR

Comissió d’Economia Agricultura Gonzalo López PCE

Hisenda Rafael Fernández JSU

Comissió de Proveïments, Evacuació i Transports Comerç Amador Fernández PSOE

Marina Mercant Valentín Calleja UGT

Obres Públiques José Maldonado IR

Pesca Ramón Álvarez Palomo FAI

Font: Viquipèdia ‘Consejo Soberano de Asturias y León’.


7 Octavo. Contrariamente a lo que hacen estos Comités, nosotros repudiamos la ayuda callejera y a base de re-coger limosnas por los cafés y cabarets de Barcelona. Noveno. La ayuda que nosotros propugnamos, es una ayuda organizada por las Federaciones de la UGT y CNT y por los partidos políticos. Es fundamentalmente una ayuda del Frente Popular por cuya realización tanto trabajamos los asturianos. Entendemos pues, que se hace forzosa una campaña de Prensa, que comience por poner estas cosas en su punto o sea, 1º. Que haga saber al público que Asturias repudia abiertamente todo lo inorgánico. 2º. Que por consiguiente repudia también la existencia inorgánica de los titulados Comités de Ayuda al Norte, en lo que a ella respecta. 3º. Que sobre todo no ha admitido nunca, ni admitirá, una ayuda basada en procedimientos como el de las postulantes que andan por los cafés y por los cabarets, demandando céntimos para los refugiados. 4º. Que pretende de las Organizaciones obreras y par-tidos políticos una ayuda moral y material organizada de común acuerdo; una ayuda del Frente Popular”.

I La Vanguardia del 28 de gener de 1938, pàgina 2, publica:

“A los refugiados de Asturias. La Delegación comer-cial de Asturias de Barcelona previene a los asturianos refugiados en Cataluña que el Centro Asturiano, domici-liado en la calle de Lauria, núm. 120, 1º, teléfono 74892, se encargará, a partir de esta fecha, de la ayuda material que precisen los refugiados transeúntes de Barcelona, así como de mantener correspondencia con todos los astu-rianos sobre la situación de aquellas personas que les in-terese o instruirlos sobre lo que sea menester. A tal fin el repetido Centro Asturiano de Cataluña espera de todos los evacuados su leal y entusiasta colaboración para el buen fin de su empresa y que le envíen cuantos antecedentes le sean precisos, tales como datos sobre su situación, refugios donde se encuentran, profesión que tienen o tenían antes de evacuarlos, etc. etc. y sus me-dios de vida actualmente. La Delegación Comercial de Asturias de Barcelona, al objeto de contribuir a centralizar las demandas que pro-muevan los evacuados asturianos dejará de cruzar co-rrespondencia con éstos y únicamente se limitará a reci-bir y despachar las reclamaciones de tipo civil que signi-fiquen el pago de obligaciones atrasadas del Consejo In-terprovincial de Asturias y León y las que puedan ser atribuidas a la Comisión liquidadora de dicho Consejo Interprovincial.”

Una altra prova sobre el tipus de relació del Cen-tro Asturiano amb la Delegació d’Astúries és la car-ta que el Centro envia a CAMPSA el 21 de setembre de 1938, arran del pagament d’una factura (vegeu PS-Barcelona, 398,4 foli 69). En el seu escrit, el Centro diu:

“Fue presentada en este Centro Asturiano, por mediación de este organismo una factura [...] por mercancías servidas a la Delegación de Asturias. Ahora bien, como ustedes no dejarán de saber, el Consejo Interprovincial de Asturias y León, por una orden Ministerial, fue disuelto y por tanto la citada Delegación que tenía aquí en Barcelona. Por otra orden ministerial, seguidamente dada a la di-solución del Consejo, se creo la Comisión Liqui-dadora del Consejo Interprovincial de Asturias y León, la cual se vino haciendo cargo de todas aquellas cuentas o pagos que había pendientes y terminó su misión el día 30 de abril último Por lo expuesto esta factura debe ser presentada al Ministerio de Hacienda, ya que este Centro nada tiene que ver con lo que fu[e la] Delegación del Consejo interprovincial, en Barcelona, así como tam-poco por la clase del asunto de que se trata [...]”.

En resum, el Consell d’Astúries i Lleó, anomenat Consell Interprovincial o Consell Sobirà segons el moment, va arribar a Barcelona a finals d’octubre de 1937, només un mes i escaig abans de la seva disso-lució per Decret del Govern de la República. El Con-sell s’instal·là a la seu de la Delegació Comercial d’Astúries a Barcelona, a la Via Laietana (Via Durru-ti durant la guerra, Via José Antonio i Via Layetana en acabar la guerra) núm. 49. Abans de l’arribada, a través de la seva Delegació a Barcelona, el Consell va delegar a l’entitat Centro Asturiano de Cataluña les tasques d’atenció als refugiats. Un cop aquí, es va ratificar l’encàrrec. És a dir, mai no es van fusionar les dues entitats, ni el Consell no va retirar mai la se-va delegació per assumir-ne ell la gestió un cop s’havia instal·lat a Barcelona.

Al Centro Documental de la Memoria Histórica, a Salamanca, dins l’agrupació documental anomenada Político-Social Barcelona, lligalls 282-285, 324-327 i 701-702, es conserva documentació confiscada a la Comissió Liquidadora de la Delegació a Barcelona del Consell Interprovincial d’Astúries i Lleó. Majori-tàriament són rebuts de subsidis, certificats de presta-ció de serveis i de filiació política i sindical de 1937 i 1938. Per tractar-se de documentació d’una adminis-tració pública no catalana (de caràcter provincial) i

8 per la consideració de productor de fons refugiat a Catalunya, en cap moment aquesta documentació ha estat reclamada per l’ANC.

L’AGRUPACIÓN SOCIALISTA DE REFUGIADOS DE ASTURIAS ES VA CREAR A BARCELONA A FINALS DE 1937

La nit del 20 d’octubre, pels ports de Gijón i Avilés,

el Consell Interprovincial d’Astúries i Lleó va evacuar milers de persones. A través del sud de França, algunes vingueren a Barcelona. És arran de l’arribada massiva d’asturians quan s’organitza l’Agrupación de Socialis-tas Asturianos (ASA) i l’Agrupación de Socialistas Re-fugiados de Asturias (ASRA) que en depenia. Entre els responsables de l’ASA hi havia:

Belarmino Tomás i Amador Fernández eren, alhora, membres del Consell d’Astúries i Lleó, president i con-seller d’Hisenda respectivament.

Pels anuncis publicats a La Vanguardia l’any 1938 per l’Agrupación de Socialistas Asturianos, sabem que la seva seu, si més no la de la Secretaria, es trobava a l’avinguda Diagonal (llavors, avinguda 14 d’Abril) núm. 413 de Barcelona. Però, com hem apuntat abans, en el llibre de registres de la DERD l’adreça que hi consta és Via Laietana número 49, la mateixa adreça de la seu de la Delegació del Consell d’Astúries i Lleó.

Aquesta coincidència pot ser una errada dels equips de la DERD –n’hi ha d’altres–, a vegades esmenades després de fer o intentar fer el registre corresponent. La coincidència en la procedència geogràfica d’ambdós or-ganismes, la relació amb els refugiats o el fet de coinci-dir en càrrecs de responsabilitat les mateixes persones, podrien ser l’explicació de les referències anotades en el llibre de registres fets pels equips de Recuperación.

Tanmateix, potser no hi ha cap errada sinó impreci-sió. Probablement ambdues entitats eren al mateix l’edifici de la Via Laietana número 49, al mateix pis o en plantes diferents. En qualsevol cas, les adreces de l’Agrupación Socialista i del Consell o Delegació d’Astúries són diferents de les del Centro Asturiano de Cataluña.

Referent a la relació entre l’Agrupación Socialista i el Centro Asturiano, cal dir que a l’octubre del 1937, els responsables del Centro no són les mateixes perso-nes que hi ha al capdavant de l’Agrupación Socialista, però a partir de 1938 hi trobem coincidències. Segons l’historiador Julio Clavijo, els socialistes de l’ASA Amador Fernández i José Barreiro van formar part de la Junta directiva del Centro Asturiano elegida el 13

Correspondència rebuda pel Centro Asturiano de Cataluña. CAT/ ANC Fons Llei 21/2005 de restitució a la Generalitat de Catalu-nya, T-111. [PS Barcelona c. 398,2,2].

Correspondència rebuda pel Centro Asturiano de Cataluña. CAT/ ANC. Fons Llei 21/2005 de restitució a la Generalitat de Catalu-nya, T-106. [PS Barcelona c. 1067,28.4].

Càrrec Titular president Inocencio Burgos

vicepresident Belarmino Tomás

secretari general José Barreiro

secretari administratiu Rogelio Lagar

secretari sindical Lorenzo López Mulero

secretari juvenil Àngel de Àvila,

secretari de milícies Purificación Tomás

secretari d’actes Manuel Suárez

vocal Amador Fernández

Font: Enciclopedia de Oviedo ‘Federación Socialista Asturiana’


9

de març de 1938: Fernández en va ser el president i Barreiro el secretari general.

Tot i la coincidència d’alguns dels seus responsa-bles, l’Agrupación Socialista i el Centro eren entitats ben diferenciades: la primera tenia un caràcter marca-dament polític, el segon era una entitat social, amb fi-nalitats culturals, lúdiques i d’ajut entre els seus congè-neres, fugint de significacions polítiques, tal com es desprèn de la lectura del llibre d’actes de l’entitat.

Per a l’historiador Julio Clavijo, la composició plu-ral de la Junta del Centro va fer possible que fos reco-negut per totes les forces polítiques i sindicals àsturs i que, per tant, l’atenció de la població refugiada asturia-na tingués un caràcter unitari, la qual cosa va evitar els conflictes que es van donar en d’altres col·lectius de re-fugiats. Clavijo també destaca que de la Junta elegida el 4 de novembre de 1936 en van formar part membres de la junta anterior –la del 3 de maig–, l’última abans de la guerra. Així mateix, alguns membres de les dues juntes de 1936, van formar part de la junta de 21 de ju-liol de 1937. És a dir, hi va haver una continuïtat insti-tucional al llarg de tot el conflicte.

Al Centro Documental de la Memoria Histórica, a Salamanca, dins l’agrupació documental anomenada Político-Social Barcelona, lligalls 13, 148, 168, 229,

803, 804, 816, 819, 836, 946, 1057, 1191 i 1192, hi ha documentació confiscada a l’Agrupación de Socialistas Asturianos (ASA) i a l’Agrupación de Socialistas Refu-giados de Asturias (ASRA). La majoria són expedients d’afiliats i d’assumptes de 1937-1938. Per tractar-se de productors de fons refugiats a Catalunya, aquesta docu-mentació no ha estat reclamada per l’ANC.

EL CENTRO ASTURIANO DE CATALUÑA VA RE-BRE L’ENCÀRREC D’ATENDRE ELS REFUGIATS D’ASTÚRIES

La guerra va provocar que “l’ajut als asturians ne-

cessitats que residien a Catalunya” —punt 1.b. dels Es-tatuts de 1930— esdevingués la finalitat més urgent del Centro, com no podia ser d’altra manera i, encara més, perquè tal com hem exposat abans, el Centro Asturiano és qui va rebre l’encàrrec oficial del Consell d’Astúries d’ocupar-se de l’ajut als refugiats i va ser l’organisme reconegut per la Generalitat.

Atès que era l’entitat “oficialmente autorizada por la Delegación del Consejo Interprovincial de Asturias y León en Barcelona para intervenir en la organización de la Ayuda a los refugiados asturianos y de este hecho tiene conocimiento el consejero de Gobernación y

Juntes directives del Centro Asturiano de Cataluña entre 1936 i 1937

3 maig 1936 Junta directiva

4 novembre 1936 Junta provisional

21 juliol 1937 Junta provisional

3 octubre 1937 Junta directiva

President José Casín Florián Blanco Florián Blanco Florián Blanco

Vicepresident Fructuoso Miaja – Júlio Fernandez González Posada

Secretari Florián Blanco Bernardo Álvarez Bernardo Álvarez Bernardo Álvarez

Tresorer Manuel Pradas – Vicente Pastor Marco Aurelio García

Comptador José González ? Vicente Pastor Marco Aurelio García Francisco Arjona

Bibliotecari – Manuel Pradas – –

Vocal 1 Luís Gaos Manuel Fernández Manuel Pradas Fernando Fernández

Vocal 2 Antonio González Plàcido Garcedo ? Benigno Araugo Sandalio Rodríguez

Vocal 3 Vicente Pastor Concepción Fernández Manuel Fdez. Araugo José García

Vocal 4 Rodrígo Delgado Gloria Villaverde Angel Tabernero ? Gerardo Fernández

Vocal 5 Manuel Fernández Josefa González Ricardo Montoliu Leopoldo Glez. Ovies

Vocal 6 Ramon Valdés Rosa Lucio Mariano Arribas Mariano Arribas

Font: Llibre d’actes del Centro Asturiano (1930-1937). CAT/ ANC Fons Llei 21/2005 de restitució a la Generalitat de Catalunya, T-127. [PS-Barcelona, c. 1125,2]

10

Asistencia Social” –segons l’esmentat comunicat d’octubre de 1937–, el Centro Asturiano va ser qui va representar els refugiats d’Astúries a la Comissió Con-sultiva d’Ajut als Refugiats, comissió que depenia del Comitè Central d’Ajut als Refugiats creat per la Gene-ralitat de Catalunya. Així, el juliol de 1938, segons l’ordre publicada al DOGC el 4 de juliol, la Comissió va incorporar un representant del Govern d’Euskadi, un de la delegació de Santander i un altre de la d’Astúries.

Les actes de la Comissió Consultiva d’Ajut als Re-fugiats es conserven a l’ANC, formen part del fons Ge-neralitat de Catalunya (Segona República), en concret dels 507 lligalls que el gener del 2006 van retornar de Salamanca. A les actes de les sessions celebrades entre el 7 de juliol i el 6 de desembre de 1938 hi figura la vo-cal Glòria Velasco del Centre Asturià (aquesta és la manera com se la cita a la documentació).

Documentació de la Agrupación de Socialistas Asturia-nos. ES/ CDMH PS Barcelona, c. 1191,2,10,3.

Documentació de l’Agrupación Socialista de Refugia-dos Asturianos. ES/ CDMH PS Barcelona, c.1191,2, 31,216.

Convocatoria de reunió del Centro Asturiano de Cataluña. CAT/ ANC Fons Llei 21/2005 de restitució a la Generalitat de Catalunya, T-116. [PS Barcelona c. 906,1,1,3].

Comunicat del secretari al tresorer del Centro Asturiano de Cataluña. CAT/ ANC Fons Llei 21/2005 de restitució a la Generalitat de Catalunya, T-129. [PS Barcelona c.1327,29,2].


11 CONSIDERACIONS FINALS El Centro Asturiano de Cataluña assumeix en ex-

clusiva la funció d’ajut als refugiats d’Astúries, però, per aquest fet l’entitat no canvia de nom ni de natura-lesa, segueix sent una persona jurídica privada. Entre 1936 i gener de 1939, el Centro com associació no és la successora de ningú ni ningú la succeeix. La filia-ció política d’alguns membres de la Junta directiva no suposa –no pot suposar– la dependència de l’entitat a cap partit polític.

A través dels documents que s’han conservat, de les disposicions oficials i de la premsa de l’època, po-dem veure que el Centro Asturiano de Cataluña té: – Denominació pròpia – Estatuts i reglament propis – Òrgans de govern o de direcció propis – Seus pròpies (adreces, telèfons) – Pressupost o comptabilitat pròpia – Marques d’identitat pròpies (membrets, segells, lo-

gotips, etc.) – Arxiu o sistema de gestió documental propi (registre

d’entrada i sortida) – Funció específica i concreta reconeguda (com ara,

l’ajut als refugiats d’Astúries). Per tant, posseeix totes les condicions reconegudes

en l’arxivística internacional per tal que la seva docu-mentació constitueixi un fons propi i distint.

Tot i que al final de la guerra alguns responsables del Centro Asturiano ho eren també de l’Agrupación Socialista, cal tenir present que eren entitats indepen-dents i per aquest motiu hem de considerar la documen-tació que cadascú va generar com a fons independents.

És possible, fins i tot probable, que algunes sol·licituds d’ajuts s’adrecessin inicialment a l’Agrupación de Socialistas Asturianos (ASA) o a l’Agrupación de Socialistas Refugiados de Asturias (ASRA), però, finalment havien de ser ateses pel Cen-tro Asturiano. En el supòsit que dins d’un mateix lligall hagués quedat acumulada i barrejada documentació d’ambdós organismes de tal manera que plantegés dub-tes sobre la identificació del productor, caldria conside-rar que l’organisme que en darrera instància tenia la competència sobre ajuts als refugiats naturals d’Astúries va ser el Centro Asturiano de Cataluña. És a dir, en cas de dubte, correspon atribuir la documentació al darrer gestor de l’assumpte: el Centro Asturiano de Cataluña.

Per acabar, cal recordar i insistir sobre qui té la condi-ció de productor de fons. El productor és la persona física

o jurídica que, en l’exercici de la seva activitat personal o corporativa, i de manera legítima, genera (crea i/o aplega) el fons documental, l’arxiu de documents. El productor de fons pot ser, segons el cas, l’autor dels documents (per exemple, autor d’informes, dels quals en conserva un exemplar), l’emissor (de les cartes que envia, de les que se’n queda còpia), el destinatari (de les cartes que rep), la persona esmentada a la documentació (se’n fa referència en informes, actes, correspondència, etc. que li fan arribar altres persones o entitats). L’evidència de la relació entre els documents (perquè han quedat aplegats, arxivats o acumulats en un mateix lloc o de manera similar) i el ser testimoni, prova documental, de les activitats del produc-tor, configuren la condició de conjunt o fons documental. El productor del fons n’és el propietari, el legítim titular dels documents. Si el productor ja no hi és, els seus legí-tims hereus en seran els titulars.

En resum, per tot el que hem exposat en aquest article, l’ANC ha identificat la documentació confiscada per la

Llibre d’actes del Centro Asturiano de Cataluña. CAT/ ANC Fons Llei 21/2005 de restitució a la Generalitat de Catalunya, T-127. [PS BAR c. 1125 exp. 002].

12 DERD al Centro Asturiano de Cataluña com el fons re-quisat a una persona jurídica de caràcter privat amb domi-cili a Barcelona que en aplicació de l’article 2.2 de la Llei 21/2005 de restitució s’ha de transferir a la Generalitat de Catalunya. En aplicació del Decret 183/2008 del procedi-ment per a la restitució a les persones físiques o jurídi-ques de caràcter privat dels documents confiscats amb motiu de la Guerra Civil, i tal com estableix l’Edicte de 22 de desembre de 2011, pel qual es publica l’acte d’identificació dels documents, fons documentals i altres efectes confiscats, enguany el Departament de Cultura atén les sol·licituds de restitució que els legítims titulars van presentant. Àngels Bernal i Cercós

BIBLIOGRAFIA I FONTS CLAVIJO LEDESMA, Julio.; RODRÍGUEZ LAFUENTE, Jo-

vino; ESTRADA FERNÁNDEZ, José Ramón. Tiempo de Memoria. Asociacionismo Asturiano en Cataluña (1887-2006). Barcelona: Centro Asturiano de Barcelona, 2011.

Enciclopedia de Oviedo: ‘Federación Socialista Asturiana’ < http://el.tesorodeoviedo.es > [consulta: 9 març 2012].

Viquipèdia: ‘Consell Sobirà d’Astúries i Lleó’ <http://ca.wikipedia.org/wiki > [consulta: 9 març 2012].

Wikisource. Documentos históricos: ‘Declaración de soberanía del Consejo de Asturias y León (24.8.1937)’ i ‘Acta de la última reunión del Consejo Soberano de Asturias y León (20.10.1937)’. <http://es.wikisource.org/wiki> [consulta: 9 març 2012].

Comitè Central d’Ajut als Refugiats. Actes de les sessions de la Comissió Consultiva d’Ajut als Refugiats (1938). CAT/ ANC Fons Generalitat de Catalunya (Segona Re-pública), T-5861.

Libro de registro de registros domiciliarios. Fons: Delegación Nacional de Servicios Documentales (DNSD). Delegación del Estado para Recuperación de Documentos (DERD) Barcelona. ES/ CDMH DNSD-Recuperación, Secretaría, c. 46, exp. 1.

Partes de servicio. Fons: Delegación Nacional de Servicios Do-cumentales (DNSD). Delegación del Estado para Recupera-ción de Documentos (DERD) Barcelona. ES/ CDMH DNSD-Recuperación, Secretaría, c. 1, exp. 1.

Llibre d’actes del Centro Asturiano de Cataluña (10 maig 1930 - 6 octubre 1937). CAT/ ANC Fons Llei 21/2005 de

restitució a la Generalitat de Catalunya, T-127 [PS Bar-celona, 1125,2].

Carta (còpia) de Benjamín Fernández Alonso, Secretari ad-junt del Centro Asturiano de Cataluña, adreçada a CAM-PSA, Barcelona 21 setembre 1938. CAT/ ANC Fons Llei 21/2005 de restitució a la Generalitat de Catalunya, T-110. [PS Barcelona, 398,4 foli 69].

LEGISLACIÓ Catalunya. Ordre 29.6.1938, per la qual la Comissió Consul-

tiva d’Ajut als Refugiats és ampliada amb un representant del Govern autònom d’Euskadi i un de cada una de les Delegacions de Santander i d’Astúries a Catalunya. DO-GC, de 4.7.1938, núm. 185, p. 41-42.

España. Decreto de la Presidencia del Consejo de Ministro creando en las provincias de España, con carácter transi-torio, los Consejos provinciales, que están constituidos como se indica, y con las atribuciones que se expresan en

Etiqueta d’un dels paquets amb documentació confiscada al Centro Asturiano de Cataluña. ES/ CDMH PS Barcelona, 139.


13 el presente Decreto. Gaceta de la República, de 25.12.1936, diario oficial núm. 360, p. 1102-1103.

España. Decreto del Ministerio de la Gobernación nombran-do Delegado del Gobierno en las provincias de Asturias y León a D. Belarmino Tomás Alvarez, que cesará en el cargo de Gobernador general de dicha primera provincia. Gaceta de la República, de 17.1.1937, diario oficial núm. 17, p. 374 - Decreto rectificado: el 19.1.1937, diario ofi-cial núm. 19, p. 393.

España. Decreto del Ministerio de la Gobernación disolvien-do los Consejos interprovinciales de Asturias y León y Santander, Burgos y Palencia, y se proceda por sus repre-sentantes legales a la entrega al Ministerio de Trabajo y Asistencia Social de los fondos en metálico y demás re-cursos económicos de que dispongan, los que serán desti-nados a la asistencia de evacuados de aquellas regiones. Gaceta de la República, de 1.12.1937, diario oficial núm. 335, p. 826.

España. Orden del Ministerio de Hacienda y Economía nom-brando una Comisión liquidadora del disuelto Consejo Interprovincial de Asturias y León integrado por los se-ñores que se mencionan, a los fines que se expresan. Ga-ceta de la República, de 14.12.1937, diario oficial núm. 348, p. 1160.

Espanya. Llei 21/2005, de 17 de novembre, de restitució a la Generalitat de Catalunya dels documents confiscats amb motiu de la Guerra Civil custodiats a l’Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola i de creació del Centre Docu-mental de la Memòria Històrica. (BOE 276, de 18.11.2005) · Suplement núm. 22, d’1 de desembre de 2005, versió en català.

Catalunya. Decret 183/2008, de 9 de setembre, del procedi-ment per a la restitució a les persones físiques o jurídi-ques de caràcter privat dels documents confiscats amb motiu de la Guerra Civil. DOGC de 16.9.2008, núm. 5216, p. 68273- 68277.

Catalunya. Edicte de 22 de desembre de 2011, pel qual es publica l’acte d’identificació dels documents, fons docu-mentals i altres efectes confiscats amb motiu de la Guerra Civil procedents del Centre Documental de la Memòria Històrica, ubicat a Salamanca. DOGC de 9.1.2012, núm. 6040, p. 772- 787.

JOAQUIM GOMIS: DE LA MIRADA OBLIQUA A LA NARRACIÓ VISUAL

Entre el 20 d’abril i el 3 de juny d’enguany ha tingut

lloc, a la Fundació Miró de Barcelona, l’exposició de-dicada a l’empresari, promotor cultural i fotògraf bar-celoní Joaquim Gomis i Serdañons (1902-1991)1. L’exposició s’ha realitzat amb la col·laboració de l’Arxiu Nacional de Catalunya –centre d’on han sortit bona part de les fotografies exposades2, i que s’ha en-carregat de la seva documentació i digitalització–.

El fons Joaquim Gomis ingressà a l’Arxiu Nacional de Catalunya l’any 2010; aquest ingrés es va materialit-zar en un contracte en comodat amb cessió temporal i exclusiva dels drets d’explotació de les imatges, signat el 22 de desembre de 2010 a tres bandes entre l’ANC, la Fundació Miró i els hereus de Joaquim Gomis. El 31 de març de 2011 es presentà en públic, a l’auditori de la Fundació Miró, l’acord de gestió del fons documental; l’acte el presidí el conseller de cultura, senyor Ferran Mascarell, i hi van ser el director general de Patrimoni, Joan Pluma, el director de l’ANC, Josep Maria Sans i Travé, el president del Patronat de la Fundació Miró, Jaume Freixa, i dos dels néts de l’autor, Odette Viñas Gomis i Gerard Gomis Omedes.

L’exposició

L’historiador de la fotografia i comissari indepen-dent Juan Naranjo, ha tornat a repetir com a comissari en una exposició sobre Joaquim Gomis a la Fundació Miró. L’any 2002 Naranjo realitzà una exposició divi-dida en vuit àmbits conceptuals: La mirada moderna; La forma. Un camí cap a l’abstracció; El cos fragmen-tat; La bellesa convulsiva; La poesia dels objectes; Fo-toscop. El llenguatge visual; El paisatge humanista i El color informalista.

A diferència de l’exposició de 2002, a Joaquim Go-mis: de la mirada obliqua a la narració visual, el co-missari aprofundeix en els inicis fotogràfics de Joaquim Gomis, i posa en rellevància un dels aspectes més des-tacats i innovadors, alhora que desconeguts, de la pro-ducció de Gomis: els fotoscops.

Naranjo divideix aquest cop l’exposició en dos àm-bits ben diferenciats, més que per la temàtica4, la cro-nologia o la concepció creadora de Joquim Gomis, i posa l’accent en la part més desconeguda i inèdita de l’autor, com són els fotoscops no publicats: Eucaliptus, Barcelona i els del cos femení.

14 Àmbits expositius

El primer àmbit, l’anomenat la mirada obliqua, centra el seu discurs en la primera etapa fotogràfica de Joaquim Gomis, que es desenvolupa de 1922 a 1939.

Nascut el 19 de setembre de 1902, Gomis va ser el segon de nou germans d’una família burgesa de Bar-celona. L’any 1920 el seu pare, Josep Anton Gomis i Perales, que havia treballat com a cap de la secció de cotó de la casa Riva y García, s’estableix pel seu compte dins del món de les importacions de cotó. Joa-quim Gomis es va unir al negoci del seu pare, i l’any 1921 es va traslladar a Anglaterra per tal de conèixer els mercats internacionals i formar-se com a empresa-ri cotoner.

Fins aleshores, paral·lelament a les seves activitats professionals, Joaquim Gomis havia desenvolupat una gran afició per la natura i l’excursionisme –igual que el seu pare i el seu avi, Cels Gomis, molt vinculats ambdós al Centre Excursionista de Catalunya– alhora que també començava a fer les primeres fotografies amb una cà-mera Brownie que li havia regalat la seva tia.

En aquest primer àmbit, trobem 30 imatges que Jo-aquim Gomis realitzà en les dècades de 1920 i 1930. Predominen les que féu durant la seva estada laboral, amb l’empresa d’importació de cotó del seu pare, als Estats Units entre 1922 i 1925. Les fotografies preses durant aquesta etapa, les feu amb una càmera anglesa Bush de plaques de vidre de 4,5 x 6 cm; imatges que ell mateix revelava i en feia contactes al sol. Sens dubte aquestes estades a l’estranger marcaren Joaquim Gomis que, de mica en mica anà desenvolupant una sensibilitat estètica, que amb el temps desembocà en un llenguatge propi, amb enquadraments poètics, par-ticulars i un tractament de la llum molt específic, que el farà ser un autor difícil d’encasellar en un movi-ment estètic específic, atès que presentà diferents es-tils i plantejaments innovadors que es van anar suc-ceint al llarg del segle XX.

D’aquesta etapa són les fotografies realitzades a Houston, New Orleans, Louisiana i altres ciutats de l’estat americà de Texas; són gratacels, pous de petro-li, carrers, etc, que li obren a Joaquim Gomis noves perspectives que no tenia a Barcelona i comença a ju-gar amb composicions que recorden a la “nova visió” per la utilització de picats i contrapicats.

D’aquesta època també destaquen una sèrie realit-zada durant el viatge d’Anglaterra a Nova York a bord del transatlàntic Mauritània l’any 1923; es tracta d’una composició de la xemeneia del transatlàntic, que ens recorda a l’estètica cubista.

Després de la seves estades a Anglaterra i als Es-tats Units, torna a Catalunya. L’any 1928 viatge a Pa-rís on farà una sèrie de sis imatges a la Torre Eiffiel. Aquest grup de fotografies seran un punt d’inflexió en la seva obra: comença a experimentar amb els zooms, les fragmentacions i els detalls; composicions que anys més tard desenvoluparà als fotoscops, i que re-corden i connecten amb la “nova objectivitat”.

L’any 1930 estableix relació amb diverses perso-nalitats del món artístic, i l’any 1932 funda ADLAN (Amics de l’Art Nou). D’aquesta època ve l’amistat amb Joan Prats, Joan Miró i Josep Lluís Sert. També durant aquests anys fa amistat amb altres artistes i es-criptors de fora de Catalunya.

El segon àmbit de l’exposició és el titulat la narra-ció visual, i abasta de 1940 a 1960, les tres dècades més fructíferes de l’autor, tant per la quantitat com per la qualitat de les fotografies.

Un cop finalitzada la Guerra Civil Gomis tornà a Barcelona, després del seu exili a París i d’un “èxode” –tal com ell mateix anomenà– que el portà, a ell i a la seva família, a viatjar per Anglaterra, Holanda, Txecos-

Portada del catàleg de l’exposició “Joaquim Gomis: de la mirada obliqua a la narració visual”.


15 lovàquia i Suïssa. Durant aquests anys farà amistat amb personatges com Irving Penn, Man Ray, Henry Cartier-Bresson o Brassaï. Serà, precisament, a partir d’aquest moment –i, després de la seva experiència avantguardista viscuda a Barcelona els anys trenta– que Joaquim Gomis s’orientà definitivament cap a una fotografia moderna que jugarà amb els contrastos de la llum i de l’ombra per a posar de relleu a les persones i als objectes. La plasmació d’aquesta concepció crea-dora foren els fotoscops, que eren una seqüència orde-nada de fotografies que, conjuntament, amb el seu amic Joan Prats van publicar en diverses editorials.

A l’exposició s’exhibeixen una selecció de fotogra-fies originals d’època –autoritzades per Joaquim Go-mis–, bona part de les quals utilitzades per fer les ma-quetes dels llibres dels fotoscops. Aquestes imatges se’ns mostren tal com van ser ideades; penjades una al costat d’altra, recreant la seqüència que van voler mos-trar Gomis i Prats als seus llibre, com si fossin una transposició del tràveling cinematogràfic a la fotogra-fia fixa. De la seqüències dels fotoscops exposats, tres són inèdits: Eucaliptus, El Cos –es tracten de dues sè-ries sobre el nu femení realitzades per Joaquim Gomis durant la dècada de 1940 a la Riviera francesa i al Pa-lau dels Papes d’Avinyó– i Barcelona; els altres, pu-blicats per editorials diferents, són Gaudí (1958), At-mosfera Miró (1959), Creació Miró (1961), Eivissa forta i lluminosa (1967) i Atmosfera Miró (1968).

A l’exposició, també en referència als fotos-cop, s’han pogut veure altres materials com les fitxes de treball de l’arxiu Gomis –una sèrie de fitxes en paper amb el contacte de la fotografia i les anotacions del fotògraf– i la maqueta del fo-toscop Artesania. Aquest material inèdit, ajuda a conèixer el procés d’elaboració dels llibres i com es feien les tries de les seqüències fotogràfiques.

Per últim, l’exposició clou amb una projecció de diapositives en color dels anys seixanta sobre temàtica abstracte. Aquesta sèrie de Joaquim Go-mis correspon a un grup d’imatges que es van fer per projectar dins de les activitats del Club 49 i que s’anomenaven la Llanterna màgica. El Club 49 reprèn l’esperit del grup ADLAN, però adaptat a les circumstàncies de després de la guerra; entre els seus fundadors destaquen els mateixos Joa-quim Gomis i Joan Prats, però també hi són Joan Miró, Josep Lluís Sert, Antoni Tapies o Joan Brossa. Van estar en contacte amb membres de moviments artístics avantguardistes com Dau al Set o El Paso.

Activitats al voltant de l’exposició L’exposició Joaquim Gomis: entre la mirada obli-

qua i la narració visual, l’han visitada unes 90.000 persones. Al voltant d’ella la Fundació Miró ha orga-nitzat un seguit de visites guiades per fotògrafs i estu-diosos de la fotografia, dos tallers i un concurs. Les visites han estat a càrrec de Joan Fontcuberta, Antoni Bernard, Montse Campins, professor Manso i Marga-rita Andre.

Paral·lelament a les vistes, la Fundació Miró també ha organitzat dos tallers: Mirades singulars, on es proposava observar i analitzar els voltants de l’edifici de la Fundació, i fotografiar-lo des d’una perspectiva formalment més abstracte; posteriorment cada partici-pant seleccionà les imatges més rellevants i les va or-ganitzar en format llibret. L’altre, La capsa fotogràfi-ca, on els participants va tenir l’oportunitat d’utilitzar una càmera estenopeica, i poder entendre el procés fo-togràfic no digital pas a pas.

Per últim s’ha organitzat un concurs a través de la xarxa Pinterest, on tots els participants al taller Mira-des singulars i el públic en general podien penjar les seves narracions visuals, creant els seus propis fotos-cops. El guanyador es va emportar una càmera Rollei. Francesc Sánchez Mata Notes 1. Val a dir que a Joaquim Gomis l’unia una estreta relació amb la Fundació Miró, de la que fou un dels promotors i el pri-mer president. Aquesta relació s’explica per la gran amistat que tingué amb Joan Miró, que el portà a fer un seguiment meticulós del procés creatiu de la seva obra. 2. De les 261 peces exposades, 198 han sortit de l’Arxiu Nacio-nal de Catalunya. La resta corresponen a col·leccions particulars i a altres arxius. 3. Sobre Joaquim Gomis s’han fet nombroses exposicions. L’exposició Joaquim Gomis: de la mirada obliqua a la nar-ració visual de la Fundació Miró de 2012, es converteix –juntament amb la realitzada a l’IVAM. Instituto Valenciano de Arte Moderno Centre Julio González, l’any 1997, i la de la Fundació Miró de 2002– com una de les grans retrospecti-ves sobre el fotògraf. 4. Sobre la temàtica a l’obra de Joaquim Gomis, Joan Foncu-berta l’ha definit com a “franctirador avantguardista connectat amb l’art més avançat” (veieu el catàleg de l’exposició de Joa-quim Gomis a l’IVAM l’any 1997: Joaquim Gomis: fotógrafo. IVAM Centre Julio González, 1997. p. 19). 5. Van ser dotze els fotoscops que Joaquim Gomis i Joan Prats van editar en tres editorials diferents: Omega, RM i Ediciones la Poligrafa. La paraula fotoscop ve del grec foto (llum) i scop (examen). En realitat es tracten d’autèntiques narracions foto-gràfiques que conviden al lector a seguir un fil discursiu que va de la part al tot i, viceversa, i recupera un detall per fer-nos en-tendre una idea de totalitat. 6. http://pinterest.com/fundaciomiro/

16 UNA NOVA EXACCIÓ FISCAL: L’IMPOST SO-BRE LA XIFRA DE NEGOCIS

En el marc de la reorganització econòmicofinancera

duta a terme pel Govern de la Generalitat els dies 7 i 8 de gener de 1937, es van aprovar els denominats de-crets de S’Agaró que foren publicats, posteriorment, al número extraordinari del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya del 18 de gener. Entre les 58 disposicions dictades, es troben el Decret (núm. 38) de creació i l’Ordre (núm. 39) de regulació d’un nou impost deno-minat “Sobre la xifra de negocis”.

L’establiment del nou tribut, inèdit a la Península però aplicat a França en moments també excepcionals, tenia l’objectiu de compensar la baixa d’ingressos pro-vinents d’altres imposicions, motivada per la disminu-ció de l’activitat econòmica i de les rendes després del trasbals que provocà la sublevació militarfeixista i per raó de la Guerra.

La nova imposició, de caràcter extraordinari, gravà totes les transaccions econòmiques realitzades a Catalu-nya, tant per les persones físiques com per les jurídiques, ja fossin nacionals o estrangeres. Quedaven exemptes de la prestació les transaccions dels articles de primera ne-cessitat –blat, farina, llet, pa, llegums, fruita, verdura, pa-tates, conserves, carbó, bacallà, sardines, pastes per a la sopa, i els pinsos i farratges per a l’alimentació dels ani-mals–, els productes monopolitzats, els negocis d’assegurances, les operacions i prestacions realitzades per obrers per compte propi al seu domicili i altres supò-sits determinats per la mateixa Administració.

Constituïa la base impositiva els imports totals ob-tinguts de les vendes de mercaderies, objectes, béns mobles i immobles, i dels corretatges, comissions, lliu-raments, interessos, descomptes i altres beneficis ad-quirits sobre actes d’intercanvi o de prestació. La taxa que havia de satisfer, a finals de cada mes, qualsevol persona beneficiària de les operacions que acabem de descriure, no podia ser superior al 2,50% del total de la base impositiva. La seva aplicació, tal com disposava el Decret de la Conselleria de Finances del 17 de febrer de 1937, va començar a partir de l’1 de març següent.

A partir d’aleshores, tots els contribuents afectats –que també estaven obligats a dur una comptabilitat d’acord amb el codi de comerç o com a mínim docu-mentessin mitjançant un llibre diligenciat el moviment diari de les seves operacions– havien de presentar, dins el termini dels deu primers dies de cada mes, una decla-ració jurada indicant la totalitat dels imports ingressats per les operacions efectuades el mes anterior.

Les oficines de contribucions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona i de les zones de recaptació de la resta de les poblacions catalanes rebien les declaracions i cobraven els imports liquidats.

Amb les dades rebudes, la Inspecció de Tributs de la Direcció de Patrimoni i Rendes elaborà uns gràfics que re-cullen el volum dels imports declarats, expressats en mili-ons de pessetes, per comarques i vegueries. Tres d’aquests gràfics els podem trobar en el fons Generalitat de Catalu-nya (Segona República) on figuren les dades correspo-nents al semestre comprés entre els mesos d’octubre de 1937 i març de 19381.

Al primer gràfic hi figura en primer lloc, en barres negres, el total de les quanties semestrals de les vegue-ries de Barcelona (1), Girona (2),Tarragona (3), Reus (4), Tortosa (5), Vic (6), Manresa (7), Lleida (8) i Tremp (9), i de les 38 comarques agrupades en cadas-cuna de les nou vegueries. En segon lloc, s’hi represen-

Gràfic dels volums de producció per vegueries segons la recaptació de l’impost sobre la xifra de negocis (1938). CAT/ ANC Fons Ge-neralitat de Catalunya (Segona República), T-9068.


17 ten les recaptacions mensuals obtingudes a cada vegue-ria diferenciades en sis colors diferents.

Al segon gràfic s’hi consignen les quanties obtingu-des cada mes de les nou Zones de Recaptació de Con-tribucions i Impostos, radicades a Barcelona ciutat (zones 1 a 7), a Badalona amb Sant Adrià del Besòs i Santa Coloma de Gramanet (zona 8) i a l’Hospitalet de Llobregat amb Esplugues de Llobregat i Sant Just Des-vern (zona 9)1.

Al tercer gràfic només hi consta els totals mensuals de les nou vegueries representats en sis colors diferen-ciats per cada mes.

Aquests gràfics permeten valorar, a partir de les da-des recollides, el volum d’activitat econòmica i, alhora, esdevenen una font per al coneixement de la concentra-ció i el grau de desenvolupament econòmic de les comarques catalanes en un període especialment con-vuls de la nostra història.

Marc-Aureli Berenguer Casulleras

INGRÉS DEL FONS FOTOGRÀFIC DEL GRUP CHIC El Grup Chic fou creat pels empresaris Vicenç Puig

Amat i Juan Durán Elías l’any 1983 i es dedicà, des dels seus orígens, a l’explotació de locals d’oci noc-turn. Des de la seva fundació aquest grup és membre del Gremi de Salons de Festes de Barcelona; precisa-ment, un dels socis fundadors, Vicenç Puig, fou mem-bre de la junta directiva del gremi com a vicepresident –de 1991 a 1999–, i vocal –de 1987 a 1991, i de 1999 a l’actualitat–.

El primer local obert pel grup fou la discoteca Chic Molins, a Molins de Rei. A aquesta obertura li segui-ren les de les discoteques Chic Privée a Barcelona i Chic a Sant Cugat del Vallès, els anys 1985 i 1986, res-pectivament.

L’any 1992 el Grup Chic adquirí la discoteca Studio 54 de Barcelona, passant a denominar-se Chic Studio

54. Aquest famós local d’oci nocturn havia obert les se-ves portes el 9 d’octubre de 1980, al teatre Espanyol de l’avinguda del Paral·lel. El fundador fou el neoyorquí Mike Hewitt, que va voler crear un club en semblança al de Nova York. Algunes de les seves relacions públi-ques foren Mercè Comellas i Teresa Gimpera.

Estudio 54 fou una de les sales més emblemàtiques de Barcelona durat la dècada dels anys 80 i es convertí en el Club que marcà les tendències musicals a la ciutat i la resta de l’estat durant aquesta dècada.

Altres locals propietat del Grup foren: Chic Port, al Port Olímpic de Barcelona obert l’any 1998; Bars Mu-sic Carpes, A Sant Quirze del Vallès l’any 1998; Les Carpes de Chic, a Sant Cugat del Vallès; i Chic Privée, a Sant Cugat del Vallès l’any 2003.

El fons fotogràfic està integrat per 2.636 imatges –2.491 són positius paper b/n i color, i 145 diapositives de pas universal–. Bona part són en color, malgrat que també en trobem en blanc i negre, corresponents a la dècada dels anys 80. El fons inclou també un recull de premsa sobre lEstudio 54 i una col·lecció de tiquets d’entrada de les diverses discoteques del grup.

La cronologia va de 1980 (les fotografies més anti-gues són les de la inauguració de la discoteca Studio 54) fins a la darreria dels anys 90, corresponents a les Carpes Chic de Sant Cugat.

Les fotografies són un reflex de l’oci nocturn de la dècada dels anys 80 i 90. Destaquen les fotografies del popular Studio 54, que va prendre el relleu a locals com Bocaccio, i que marcà la tendència de l’oci nocturn a Barcelona. Alguns dels grups que passaren per aquesta sala foren Ultravox, Depeche Mode, Spandau Ballet, Ti-na Turner, Duran Duran, Simple Minds o New Order.

Entre el gran ventall de personatges retratats, desta-quem, entre d’altres, els dedicats a Fabio Testi, Teresa Gimpera, Grace Jones; escriptors i periodistes com Jo-sep Sandoval, Paco Umbral, etc.

El fons de fotogràfic del grup Chic, complementa cronològicament el fons Colita de l’Arxiu Nacional de Catalunya. Aquest últim integra les fotografies de l’anomenada Gauche Divine barcelonesa –moviment format per escriptors, fotògrafs, models, arquitectes, ci-neastes... i molts altres professionals que començaven a perfilar-se els anys seixanta i setanta com a referents culturals– i de la discoteca Bocaccio, promoguda per Oriol Regàs des de finals dels anys 60 i bona part de la dècada de 1970.

Francesc Sánchez Mata

Notes 1. CAT/ ANC Fons Generalitat de Catalunya (Segona Repú-blica), T-9068 2. Les 7 zones de recaptació de Barcelona ciutat estaven ubica-des al: passatge de Pelegrí Clavé, 1 (actualment de Sant Antoni Abat) (zona 1), carrer del Doctor Martí i Julià, 4 (ara del Doctor Joaquim Pou) (zona 2), carrer de la Sagrera, 2 (zona 3), Astúri-es, 10 (zona 4), Roger de Llúria, 81 (zona 5), Plaça Ibèria, 7 (zona 6) i Gran de Sarrià, 28 (zona 7).

18 LA UTILITZACIÓ DELS MARGES DE LES VIES PÚBLIQUES

L’Arxiu Central del Departament de Territori i Sos-tenibilitat va transferir el passat 12 de març de 2012 a l’Arxiu Nacional de Catalunya els Expedients d’autoritzacions d’obres, serveis i usos en zones d’influència de les carreteres. Integren aquesta sèrie documental que ingressa per primera vegada l’Arxiu, més de 6.000 expedients amb un volum total de 27,8 metres. La documentació, datada entre 1845 i 1961, va ser produïda per la Prefectura Provincial d’Obres Pú-bliques de Barcelona, denominada des del 1966 Pre-fectura Provincial de Carreteres.

Una de les funcions assumides per l’Administració Pública des de fa molt de temps és la conservació de la xarxa viària. Per a garantir la seguretat en la circulació s’establí una zona de servitud paral·lela a les vies pú-bliques que no es podia utilitzar sense una autorització prèvia. A la demarcació de Barcelona l’òrgan compe-tent en la matèria era la Prefectura d’Obres Públiques de Barcelona.

Entre les seves competències hi havia la de concedir les autoritzacions per a la utilització de la zona de ser-vitud a particulars (els interessats); espai que la llei de carreteres vigent1 anomena, ara, zona de domini públic, zona de servitud, zona d’afectació i línia d’edificació, respectivament.

Els successius reglaments de conservació i policia de carreteres2 regulaven diferents aspectes, com la fixa-ció de la distància d’afectació del marge de la carrete-ra, i el procediment de tramitació de les autoritzacions.

Els tràmits començaven amb la presentació d’una sol·licitud a l’alcalde de la localitat on es volien fer les obres o bé directament a la Prefectura. A continuació un enginyer de camins, canals i ports reconeixia el lloc afectat i redactava un informe on hi figuraven les pres-cripcions per a la realització de les obres sol·licitades. Entre elles, hi constava el termini de vigència de l’autorització, esgotat el qual s’haurien de demanar les pròrrogues corresponents. Mentre es feien les obres un capatàs supervisava la seva execució i, un cop acaba-des, l’enginyer en feia el reconeixement final.

Pel que fa a la documentació continguda en els ex-pedients ingressats s’hi poden trobar, d’una banda di-buixos, alguns d’ells en color, il·lustratius de l’obra projectada (casa, façana, finestra, porta, etc.); aquests dibuixos acompanyen alguna de les sol·licituds d’autorització per a la construcció de cases o aixeca-ment de pisos. També hi ha, d’altra banda, fins a 85

projectes d’instal·lació de línies i xarxes elèctriques a diferents poblacions i de construcció de la xarxa de tramvies a la ciutat de Barcelona. Els projectes incor-poren les memòries corresponents, els pressupostos i els plànols dels traçats i, de vegades, també els de les poblacions.

A través dels documents podem conèixer una gran varietat d’activitats dutes a terme com plantacions o ta-les d’arbres, edificació o reforma de cases –amb els seus elements: façanes, balcons, finestres, portes, teula-des, parets–, construcció i instal·lació de claveguerons, clavegueres, abeuradors, passos a nivell, conduccions d’electricitat, de gas i d’aigua, línies de generació i

Dibuix: Façana de la casa que es projecta construir a la carretera de Barcelona a Ribes de Freser. Terme municipal de Tona (1852). CAT/ANC Fons Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del Ministeri d’Obres Públiques, T-4694.


19 transport d’energia elèctrica i de les xarxes ferroviària i tramviària, entre d’altres.

La sèrie, que forma part del fons Prefectura Provin-cial de Carreteres a Barcelona del Ministeri d’Obres Públiques, és de lliure accés i es pot consultar a través del catàleg elaborat per l’arxiu transferidor, disponible tant al Web de l’ANC com a les eines de recerca de la sala de consulta de l’Arxiu. Marc-Aureli Berenguer i Casulleras

EL FONS DEL COL·LECCIONISTA DEMETRIO ZANINI APORTA A L’ANC CORRESPONDÈN-CIA DE GRANS PERSONALITATS DE FINALS DEL SEGLE XIX

Els hereus de Demetrio Zanini Gallart han conservat

la seva important documentació, aplegada principal-ment com a col·leccionista, fins a dipositar-la a l’ANC el 22 de setembre de 2011. Demetrio Zanini Gallart va néixer a Barcelona el 1868 i va morir a la mateixa ciu-tat el 1922. De família d’empresaris, fou un col·leccionista força destacat. S’especialitzà en l’elaboració de reculls d’autògrafs, targetes i fotografi-es, especialment durant els anys finals del segle XIX. Fou també un filatèlic de relleu a la capital catalana i establí com a resultat de la seva activitat col·leccionista i empresarial un gran nombre de relacions arreu del món, que treballà activament per estendre molt més en-llà del simple comerç de segells, a altra mena d’operacions comercials de caràcter internacional. L’octubre de 1905 fou detingut acusat de fabricació de segells falsos i li’n foren confiscats diversos paquets i els estris necessaris per imprimir-los.

El fons que ara ha ingressat a l’ANC és constituït per la documentació aplegada i produïda per Demetrio Zanini i Gallart. Principalment es tracta de documenta-ció epistolar (264 unitats) resultat de la seva activitat de

lleure, principalment, com a col·leccionista d’autògrafs, encara que conté també efectes postals i correspondèn-cia relatius al seu interès filatèlic d’àmbit internacional, que el portà a relacionar-se amb col·leccionistes de les actuals Austràlia, Etiòpia, Japó, Kènia, Índia, Nova Ze-landa, Sudàfrica o la Xina. Entre la correspondència amb personalitats de la política, l’exèrcit o l’art, cal destacar les cartes, entre més d’un centenar, de Gabrie-le d’Annunzio, Otto von Bismarck, Camille Flammari-on, Ricciotti Garibaldi, William E. Gladstone, Henrik Ibsen, Ruggiero Leoncavallo, Theodor Mommsen, Ar-thur W. Peel, Herbert Spencer, Lev N. Tolstoi o Jules Verne. En el seu conjunt el fons facilita una aproxima-ció al món del col·leccionisme i a alguns dels personat-ges més rellevants del panorama internacional a la dar-rera dècada del segle XIX.

Miquel Pérez i Latre EL CATÀLEG DEL FONS DEL PARTIT SOCIALIS-TA UNIFICAT DE CATALUNYA (PSUC) EN LÍNIA

El fons del PSUC fou un dels primers en ingressar a

l’Arxiu Nacional de Catalunya i el seu contracte de di-pòsit se signà l’any 1987. Fa anys que es va enllestir la descripció de la documentació del període de la guerra civil, exili i clandestinitat (1936-1977) i recentment han conclòs les tasques de catalogació dels documents de l’etapa democràtica a partir de la seva legalització. El subfons del període democràtic conté la documentació produïda directament pel PSUC, integrada pels docu-ments dels òrgans directius (congressos, conferència nacional, comitè permanent, comitè executiu, secretaria general i presidència) i pels testimonis de l’activitat dels militants i les diferents organitzacions territorials i sectorials. D’altra banda aplega documentació de par-tits vinculats orgànicament i també de partits i associa-cions amb els quals s’hi va relacionar. Finalment, el fons conté diverses col·leccions documentals de mili-tants.Pel que fa al catàleg del fons, s’ha descrit la docu-mentació a nivell d’unitat simple/composta. S’han do-nat d’alta al programari GANC un total de 3.603 regis-tres informàtics. El resultat és un catàleg que es pot consultar en línia i que completa el de la documentació de la guerra civil, l’exili i la clandestinitat. En la seva elaboració hi ha participat Dos punts. Documentació i Cultura, SL. i Amèlia Castan Ranch.

Amèlia Castan i Ranch

Notes 1. Decret Legislatiu 2/2009, de 25 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de Carreteres. Publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya número 5452 del 27 d’agost de 2009. 2. Ordenança de 14 de setembre de 1842 per a la conservació i policia de les carreteres generals. Publicada a la Gaceta de Ma-drid del 16 de setembre de 1842. Reial Ordre de 19 de gener de 1867. Publicat a la Gaceta de Madrid del 19 de març de 1867.

20 LA CATALOGACIÓ DEL FONS BIBLIOGRÀFIC CASA DE LA GUINEA EQUATORIAL DE BAR-CELONA

La Biblioteca de l’Arxiu Nacional de Catalunya

(ANC) ha finalitzat recentment la catalogació del fons bibliogràfic Casa de la Guinea Equatorial de Barcelona.

La Casa de la Guinea Española, tal com s’anome- nava en el moment de la seva creació, fou fundada l’any 1941 amb domicili legal a Barcelona. Aquesta entitat es va constituir amb la finalitat de continuar l’activitat que anteriorment havien realitzat la Unión de Agricultores de la Guinea Española, creada el 1923, per millorar l’activitat agrícola espanyola a Fernando Póo, i especial-ment l’activitat relacionada amb el cultiu del cacau, i posteriorment el Comité Sindical del Cacao, creat el 1935. Entre el seus objectius hi havia la realització d’estudis, projectes, estadístiques, informes, etc., sobre l’activitat espanyola a Fernando Póo i territoris de Gui-nea, així com l’organització d’exhibicions, concursos, conferències i actes de propaganda colonial o africanista i la creació d’una biblioteca. També podia actuar com a intermediària en les gestions relacionades amb la impor-tació i exportació de productes amb Guinea.

La Casa de la Guinea Española es va fundar en els inicis del franquisme coincidint amb uns anys d’un fort impuls econòmic per a la Guinea i que feia de les colò-nies una peça important de l’economia de l’Estat.

El fons documental Casa de la Guinea Equatorial de Barcelona va ser donat a l’ANC per la pròpia entitat; està constituït per documentació generada en funció de les se-ves activitats i es complementa amb una col·lecció de pu-blicacions integrada per 284 títols entre monografies i pu-blicacions periòdiques.

Les obres van ser publicades al llarg del segle XX (fins els anys vuitanta), predominen les editades a les dècades dels anys trenta, quaranta i cinquanta, tot i que es conserva també algun exemplar del segle XIX.

Una part important del fons bibliogràfic està format per obres publicades per l’Instituto d’Estudios Africanos i per la Dirección General de Marruecos y Colonias. El fons se centra en dues temàtiques: d’una banda trobem obres so-bre l’etnologia i la colonització espanyola de la zona del Golf de Guinea, i de l’altra, hi trobem obres relatives a l’agricultura i silvicultura característiques d’aquella zona. També hi ha algunes obres relatives a l’activitat de la Casa de la Guinea Equatorial de Barcelona, com ara: Estatutos de la Casa de la Guinea Española (Barcelona, 1941) i el butlletí Casa de la Guinea Española: información exclusi-va a nuestros asociados (1955-1956).

Entre les monografies de temàtica etnològica, cal ci-tar: Capacidad mental del negro : los métodos de Bi-net-Bobertag y de Yerkes, para determinar la edad y coeficiente mental, aplicados al negro (Madrid, 1944) ; Notas para un estudio antropológico y etnológico del bubi de Fernando Poo (Madrid, 1949); La persona pa-mue desde el punto de vista biotipológico (Madrid, 1947); La vida del blanco en la tierra del negro (Barcelona, 1927).

Com a exemples d’obres relatives al colonialisme espanyol a Àfrica cal citar alguns exemples: Actuación de los misioneros españoles en la cuestión Muny (Madrid, 1950); Mano de obra africana, factor de coste colonial (Madrid, 1947); Principios generales del arte de la colonización (Madrid, 1873); Presencia de Espa-ña en Berberia central y oriental: Tremecen, Argel, Tú-nez, Tripoli (Madrid, 1943); Legislación regional: pro-vincias de Fernando Poo y Rio Muni (Madrid, 1961); Diferencia de concepto económico en la colonización de Fernando Poo y Guinea Continental (Barcelona, 1947); Cuatro colonias agrícolas para menores moral-mente abandonados (Barcelona, 1942).

Pel que fa a obres de temàtica agrícola, cal esmentar: Congresos internacionales de agricultura tropical y sub-tropical y del café: Sevilla... 1929 (Madrid, 1929); Los taladros de cacaoteros, cafetos y otros cultirvos en Gui-nea Española (Madrid, 1949); Tres estudios y un ensayo sobre temas forestales de la Guinea Continental Españo-la (Madrid, 1949); Le Transport de bois dans les forêts coloniales (Paris, 1912).

També es conserven obres sobre l’activitat econò-mica espanyola a la Guinea: Estadística del comercio en la zona del protectorado español, editat per la Ins- pección General de Aduanas (Madrid, 1940-1942); Guía legal de los fabricantes de chocolates (Madrid, 1928); Proyecto de nomenclatura del arancel; Estatu-tos de las cooperativas del campo de Fernando Poo (Santa Isabel, 196?); Índice legislativo de Guinea (Madrid, 1944).

Per altra banda, també cal destacar la col·lecció de publicacions periòdiques, entre les que trobem alguns títols adreçats als espanyols que vivien i treballaven al Golf de Guinea: El Eco de África: revista mensual ilus-trada de las misiones de África (Madrid, 1920--); La Voz de Fernando Poo: defensor de los intereses de los territorios del Golfo de Guinea (Barcelona, 1910--); El Eco de las aduanas: periódico semanal de legislación del ramo, intereses mercantiles e industriales (Madrid, 1863?—19?); Fernando Poo: revista de la Diputación Provincial (Santa Isabel, 1961); La Guinea Española:


21

revista quincenal publicada con aprobación eclesiàsti-ca por misioneros Hijos del Inmaculado Corazón de Maria (Santa Isabel, 1903?--); Mundo negro: revista misional africana (Madrid, 1960--).

La catalogació del fons bibliogràfic Casa de la Gui-nea Equatorial de Barcelona incorpora un recurs infor-matiu molt valuós per a l’estudi de la història del domi-ni colonial espanyol en l’actual Guinea Equatorial.

Per accedir al catàleg del fons podeu consultar la pà-gina web de l’ANC (http://anc.gencat.cat) o bé la Web de les Biblioteques Especialitzades de la Generalitat de Catalunya (http://beg.gencat.cat).

Susana Penelo Werner

Arxiu Històric de Protocols. Inventari de l’Arxiu His-tòric de Protocols de Barcelona / per Lluïsa Cases i Loscos. presentació de Laureà Pagarolas i Sabaté. Barcelona: Fundació Noguera: Lleida: Pagès, 2001-2012. Vol. 7: Segle XIX: 1801-1862 (Inventaris d’arxius notarials de Catalunya ; 33

Arxiu Nacional de Catalunya. El Fons documental Cambra Oficial del Llibre de Barcelona: 1918-1942 / a cura de: Imma Fuster, amb la col·laboració de Meritxell Soler i Raquel Porto ; coordinació: Ma-ria Utgés. Sant Cugat del Vallès: Arxiu Nacional de Catalunya, 2011. 149 p.

Arxiu Nacional de Catalunya. El Fons documental Centre de la Propietat Intel·lectual: 1900-1918, de l’Arxiu Nacional de Catalunya; a cura de: Mont- serrat Cuyàs i Artigues; coordinació: Marc-Aureli Berenguer i Casulleras; direcció tècnica: Àngels Bernal i Cercós. Sant Cugat del Vallès: Arxiu Naci-onal de Catalunya, 2011. 110 p.

Bosch i Cuenca, Pere. Jaume Rosich i Bassa. Barcelo-na: Fundació Roca i Galès; Valls: Cossetània, 2012. 94 p. (Col·lecció cooperativistes catalans; 18)

Centre Internacional de Fotografia Barcelona: 1978-1983 / [comissaris: Jorge Ribalta i Cristina Zelich; fotografies i entrevistes: Enric Aguilera...[et al.]. Barcelona: Museu d’Art Contemporani de Barcelo-na, 2011. 366 p.

Consell Nacional de la Cultura i de les Arts. Informe anual sobre l’estat de la cultura i de les arts a Ca-talunya ... [Barcelona]: Consell Nacional de la Cul-tura i de les Arts, DL 2010-. Edició de 2011

Gallardo Cruz, José Antonio. El Dibujo infantil de la guerra civil española: 1936-1939. [Málaga]: Servi-cio de Publicaciones de la Universidad de Málaga, 2012. 362 p.

Gomis, Joaquim (Gomis i Serdañons). Joaquim Go-mis: de la mirada obliqua a la narració visual = De la mirada oblicua a la narración visual / [Juan Na-ranjo... [et al.]]. Madrid: La Fábrica, 2012. 200 p.

Grau i Garriga, Tomàs. Mirant enrere: personatges i

Febrer – Maig 2012

22 costums del meu Sant Cugat. Sant Cugat del Vallès: Museu de Sant Cugat: Tot Sant Cugat, 2011. 145 p.

Graupera, Isabel, 1975-; Burillo, Lluís. La Fusta, el ferro i la fibra : memòria oral de les darreres dras-sanes de Barcelona (1939-1992). [Barcelona]: Mu-seu Marítim de Barcelona, DL 2011. 127 p.

Imatges confrontades: la guerra civil i el cinema / [a cura de:] Esteve Riambau; presentació: Ferran Mascarell. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura: Filmoteca de Catalunya, DL 2011. 119 p.

Jornades Internacionals sobre Història del Llibre i de la Lectura (2es: 2010: Sant Cugat del Vallès). La Pro-ducció i circulació de llibres clandestins des de l’antiguitat fins als nostres dies: actes de les sego-nes Jornades Internacionals sobre història del lli-bre i de la lectura / Jesús Alturo, Miquel Torras i Ai-noa Castro (eds.). Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions, 2012. 118 p.

Muriel Ortíz, Susana; Téllez Rodero, Núria. Guies dels arxius del Centre Excursionista de Catalunya. Bar-celona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2011. 359 p. (Guia dels arxius històrics de Catalunya; 9) (Arxius i documents)

Pan, trabajo y libertad: historia del Partido del Traba-jo de España / José Luis Martín Ramos (coord.); Marta Campoy... [et al.]. [Mataró]: El Viejo topo, cop. 2011. 350 p.

Picasso 1936: huellas de una exposición / [textos: Síl-via Domènech... [et al.]]. [Barcelona]: Institut de Cultura de Barcelona: Museu Picasso, 2011. 281 p.

Premio Nacional de Fotografía profesional (19: (Espanya) 2011). Lux 2011: XIX edición Premio nacional de fotografía profesional. Barcelona: Asociación de Fotógrafos profesionales de España (AFP), 2012. 153 p.

Roca i Vernet, Jordi. La Barcelona revolucionària i li-beral: exaltats, milicians i conspiradors. Barcelona: Fundació Noguera, 2011. 475 p.

Segunda república española, La: imágenes para la historia / Paco Elvira; prólogo: Isaac Rosa. Barcelo-na: Lunwerg, 2012. 188 p.

Sellés i Pons, M. dels Àngels. De Chamartín a Collba-tó: la Guerra Civil viscuda per un nen (1936-1939). Barcelona: La Mar de Fàcil, 2011. 180 p. (Aktual)

Vidal Salmerón, Constantino. Notícies sobre la presèn-cia jueva al Vallès. Barcelona: PPU. Promocions i Edicions Universitàries: Institut Privat d’Estudies Món Juïc, 2011. 80 p. (Flaixos juïcs; 1)

ÀREA DELS FONS DE L’ADMINISTRACIÓ FONS DE L’ADMINISTRACIÓ AUTONÒMICA Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Expedients de llicències de qualificació d’activitats

classificades (1993-1999), 26,9 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 2.337 registres. Transferits per l’Arxiu Central de Territori i Soste-nibilitat. Lliure Accés. [Fons 817, ingrés 2944].

Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Expedients de llicències de qualificació d’activitats


Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Expedients de llicències de qualificació d’activitats


Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. Expedients de qualificació d’habitatges de protecció

oficial de promoció pública (1978-2001), 60,9 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 332 registres. Transferits per l’Arxiu Central de Territori i Sostenibilitat. Accés restringit. [Fons 352, ingrés 2958].

Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. Expedients de qualificació d’habitatges de protecció ofi-

cial de promoció privada (1989-1993),1,4 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 3 registres. Transferits per l’Arxiu Central de Territori i Sosteni-bilitat. Accés restringit. [Fons 352, ingrés 2959].

Departament d’Indústria i Energia. Expedients d’instal·lacions elèctriques receptores de

baixa tensió (dates d’obertura: 1989-1995, dates de tancament: 1995 ), 59,8 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 7.175 registres. Transferits per l’Arxiu Central d’Empresa i Ocupació. Accés restringit. [Fons 439, ingrés 3003].

Departament d’Indústria i Energia. Expedients d’autor i tzacions adminis t ra t ives

d’instal·lacions elèctriques d’alta tensió (dates d’obertura: 1959-1989, dates de tancament: 1985-

Febrer – Maig 2012


23 1989 ), 17 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 1.491 registres. Transferits per l’Arxiu Central d’Empresa i Ocupació. Accés res-tringit. [Fons 439, ingrés 3004].

FONS DE L’ADMINISTRACIÓ PERIFÈRICA DE L’ESTAT Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d’Indústria i Energia. Expedients del registre industrial dels establiments ci-

nematogràfics (1945-1977), 6,6 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 510 registres. Transferits per l’Arxiu Central d’Empresa i Ocupa-ció. Lliure accés. [Fons 515, ingrés 2935].

Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del Ministeri d’Obres Públiques. Expedients d’autoritzacions d’obres, serveis i usos en

zones d’influència de les carreteres (1845-1961), 27,8 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 6.185 registres. Transferits per l’Arxiu Central de Territori i Sostenibilitat. Lliure accés. [Fons 691, ingrés 2957].

FONS D’INSTITUCIONS Centre Penitenciari Quatre Camins Expedients personals dels interns (1987-2005), 33,3 m.

Base de dades Access format d’intercanvi amb 551 registres. Transferits per l’Arxiu Central de Justícia. Accés restringit. [Fons 721, ingrés 2938].

Centre Penitenciari de Dones de Barcelona Expedients personals de les internes (1988-2006), 14,6

m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 357 registres. Transferits per l’Arxiu Central de Jus-tícia. Accés restringit. [Fons 200, ingrés 2992].

ÀREA DELS FONS HISTÒRICS

FONS D’ASSOCIACIONS I FUNDACIONS Fons Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC) Estatuts i Reglament; circulars i trobades; Consell Na-

cional; Congressos; subvencions; monografies i pu-blicacions periòdiques pròpies; material promocio-nal i fulletons de presentació; dossiers històrics del sindicat (1931-1939); dossiers de premsa (1931-1938); articles; publicacions de difusió i activitats d’altres organitzacions; organització universitària; mostra sobre 5 anys de la reconstitució (1991); ex-posició dels 60 anys (1994); exposició dels 70 anys (2002); Festa de la Benvinguda; carnet i sol·licituds

d’ingrés; documents elaborats; activitats organitza-des; documentació electoral.; campanyes; i coordi-nadora de Químiques a la Universitat de Barcelona. 1931 – 2002. 1,1 m.

Fons Centro Español de Moscú (AGE) Relació i fitxes de nens de la guerra emigrats a la Unió

Soviètica i documentació diversa. 1936–1945. 0,2 m.

FONS PATRIMONIALS I FAMILIARS Fons Mas Mata de la Barata 96 pergamins patrimonials de la família Mata. 1126–

1624. 0,1 m. Fons Família Carreras Documentació de la successió de la baronia

d’Eramprunyà, familiar de B. Xuriach i Mestres i herència de J. Espalter i Rull; documentació patri-m o n i a l d e l a f a m í l i a C a r r e r a s ; b a r o n i a d’Eramprunyà; propietats a Arbeca i Montcada; ma-sos Llastanosa i Escala; Causa pia de Manuel d’Amat i de Junyent, virrei del Perú: Palau de la Virreina; plets professionals del bufet Carreras; acti-vitat professional com a corredors de canvi; i col·leccions factícies. 1574 – 1922. 1,1 m.

FONS PERSONALS Fons Antoni Gutiérrez Díaz Correspondència i felicitacions nadalenques; documen-

tació d’actes i mítings; participació a la Comissió Política Nacional d’Iniciativa per Catalunya; i docu-ments i propaganda de les eleccions europees de 1989, 1994 i 1999. 1977 – 1999. 2,2 m.

Fons Demetrio Zanini Gallart Document identificatiu; correspondència filatèlica; i

col·lecció d’autògrafs. 1890 – 1957. 0,3 m. Fons Arxiu Particular Ferran Valls i Taberner

Documentació de la sèrie general, números 4076 a 4083. 1842 – 1972. 0,1 m. Documentació de la sèrie general, números 4084 a 4113. 1788 – 1997. 0,1 m. Documentació de la sèrie general, números 4114 a 4116. 1911 – 1923. 0,1 m. Documentació de la sèrie general, números 4117 a 4126. 1899 – 1997. 0,1 m. Documentació de la sèrie general, números 4127 a 4157. 1926 – 1942. 0,1 m. Documentació de la sèrie general, números 4158 a 4164. 1916 – 2004. 0,1 m.

Fons Josep Domingo i Casanovas Fulls de propaganda impresos i mecanoscrits correspo-

nents a les organitzacions de l’exili Casal Català de

Londres, Catalunya Popular, Estat Català, Agrupa-ció Nacionalista Catalana, Movimiento Libertario Español, CNT d’Espanya a l’exili (Comissió de Re-lacions a la Gran Bretanya), Conferència Nacional Catalana i Front Nacional de Catalunya. 1945 – 1958. 0,1 m.

Fons Juan Ramón Masoliver Relacions de col·laboracions amb “La Vanguardia”; con-

tractes d’edició i de serveis; correspondència rebuda; Asociación de la Prensa de Barcelona i Federación Na-cional de Asociaciones de la Prensa de España; “Juan Ra-món Masoliver. Dies llegits.” (esborrany); Retalls de premsa d’autors francesos, crítica literària nacional i internacional i temàtica social; i publicacions de l’Opus Dei. 1940 – 2002. 0,3 m.

Fons Paulina i Adelina Abramson (AGE) “Pour un monde meilleur et plus juste”, memòries de

Dimiter Sabev (1996) i dues fotografies fotocopia-des (Albacete, abril de 1937). 1996. 0,1 m.

Fons Nan Green (AGE) “A Chronicle of Small Beer. The Memoirs of Nan Green”,

editat pel seu fill Martin Green. 1904 –1984. 0,1 m. Fons Josep Puig i Cadafalch 30 postals (5 de trameses a Dolors Monserdà de Macià,

3 a Pilar Puig de Cunill i 22 a Mª Teresa Cunill). 1907 – 1958. 0,1 m.

COL·LECCIONS Col·lecció de manuscrits i documents textuals solts de l’Arxiu Nacional de Catalunya Mecanoscrit de l’obra inèdita de Josep Maria Casasús i

Guri titulada “Nueva historia de La Vanguardia (1881-2006)”. 2006.

“Breu e individual resumen del procés de la causa ver-tent, a relatió del magnífich Vicens de Sabater, entre los acreadors de la casa de Gelabert y los nobles cònjuges de Pinós, y de tots los procesos a aquell units.” [3] f., 63 f. Cobertes originals de pergamí. [1680 - 1700]. 0,1 m.

“Libre fet per mi, fra Benet de Vilaregut, axí de rebu-des com de despeses que·s fan en lo castell de Val-fagona, ordenàrias e extraordinàrias, lo qual libre fonc fet a XXVI dias del mes de febrer en l’any M. CCCC. XVI” [4r]. [Vallfogona de Riucorb] [18] f. 1416. 0,1 m.

“Memòria sia de les robes que frare Pere Tholó ha commanades a Sanxo de Resalt en lo mas.” 1 full en foli, [3] p. 1363. 0,1 m.

“Títulos de la casa Barra de Ferro”. 2 volums. Barcelo-na, segles XVII-XVIII i fins el 1830. Cobertes de

Diferents exemples d’imatges del fons fotogràfic Francisco Onta-ñón recentment ingressat a l’Arxiu Nacional de Catalunya.


mitja pell del segle XIX. Vol. I: 91 escriptures, [486] f. Vol. II: 55 escriptures, 5 plànols del s. XIX de la casa, [427] f. Segles XVI-XIX. 0,2 m.

“Actes de las dos pessas de terra del terme de Sant Martí de Provensals compradas a Moragas en 1758 y establertas a Magarola en 1764 a cens 50 lliures. Barcelona”, [154] f. Cobertes originals de pergamí. 1672 – 1758. 0,1 m.

Col·lecció documental sobre les relacions entre Iugos-làvia i la República Espanyola de Milo Petrovic (AGE) Reproducció dels expedients conservats a l’Arxiu Di-

plomàtic del Ministeri d’Afers Exteriors de la Repú-blica Sèrbia sobre les relacions diplomàtiques entre la República Federativa Popular de Iugoslàvia i el Govern de la República Espanyola a l’exili. 1945 – 1969. 0,3 m.

Col·lecció documental sobre brigadistes internacionals cubans a la Guerra Civil espanyola (AGE) “Internacionalismo proletario. Primera gran acción in-

ternacionalista del pueblo cubano”, de Mario Mora-les Mesa (Miguel), president de l’Agrupación de Veteranos Internacionalistas Cubanos-España (1936-1939). [1960 - 1980]. 0,1 m.

Col·lecció documental Caixa de Catalunya Inventaris de segells; plànols d’edificis singulars; expo-

sició del 70è aniversari (1926-1976); activitat inter-na i inspecció; informes anuals i memòries; embol-calls d’efectiu; manuals de procediment i altra docu-mentació de seguretat; introducció de l’euro; ús de

targetes de crèdit; impresos d’operativa bancària; fi-lials; materials de difusió; obra social; escriptures de poder; procés de fusió de Caixa Catalunya, Caixa de Tarragona i Caixa de Manresa; col·lecció de llibre-tes d’estalvi; documentació de personal; publicaci-ons amb motiu del Dia del Llibre; i commemoraci-ons i aniversaris. 1951 - 2011. 1,9 m.

Col·lecció bibliogràfica de l’Arxiu Nacional de Catalunya “Guía Industrial y Comercial de España. Tomo I. Cata-

luña. Reseña detalladamente todos los comercios, industrias y profesiones de las provincias de Barce-lona, Gerona, Lérida, Tarragona. 1948” (Barcelona: Ediciones y Publicidad, S.A). 1948. 0,1 m.

Col·lecció documental sobre la Segona República i la Guerra Civil espanyola Reglament de l’Associació Obrera de Socorsos Mutus

d’Amics Pintors (Barcelona) [12] f. 1935 – 1936. 0,1 m. ÀREA DELS FONS D’IMATGES, GRÀFICS I AUDIOVISUALS Fons Francisco Ontañón Està integrat per un total de 226.863 imatges, on hi pre-

dominen els negatius 24 x 36 cm, però també podem trobar diapositives 6 x 6 cm, 6 x 9 cm i 24 x 36 cm, fulls de contactes i algunes ampliacions positivades.

CONFERÈNCIES

ISSN:1695-9000 Dip. Legal: B.27.802-2002

Edita: Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Arxiu Nacional de Catalunya Carrer Jaume I, 33-51 08195 – Sant Cugat del Vallès

Direcció: Josep M. Sans i Travé Consell de Redacció: F. Balada, J. Fernández, À. Bernal, I. Navarro, F. Olivé, R. Cruellas, I. Gómez Coordinació: F. Olivé Web: http://www.anc.gencat.cat A/e: [email protected]

26 CONFERÈNCIES Cicle de conferències Noblesa i Societat organitzat per l’Arxiu Nacional de Catalunya: “Commemoracions del 2012” 700 anys de la supresió de l’Orde del Temple a la

Corona d’Aragó L’aportació catalana a la Constitució de Cadis

(1812) a càrrec del Dr. Jordi Roca Vernet, historiador de la

Universitat de Warwick Dilluns, 11 de juny, a les 19 h. – A la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona,

carrer del Bisbe Caçador, 3. 08002 - Barcelona.

JORNADES Celebració de la Diada internacional dels Arxius 2012/ Jornada anual de portes obertes Dia: dissabte, 9 de juny de 2012, de 10 a 14 i de 15

a 19 hores Lloc: Arxiu Nacional de Catalunya, carrer de Jaume

I, 33-51. 08195-Sant Cugat del Vallès III Jornada sobre intel·ligència artificial i qualitat

de vida. Organitza: Fundació Jeroni de Moragas

Dia: 1 de desembre de 2012 Lloc: Arxiu Nacional de Catalunya, carrer de Jaume I, 33-51. 08195-Sant Cugat del Vallès

EXPOSICIONS Exposició: Martorell/ Requesens. Un recorregut per la història de la nostra vila a través de l’Arxiu del Palau – Requesens (ANC) Dates: del 28 d’abril al 22 de juny de 2012 Lloc: Centre d’Interpretació del Patrimoni Històric

“La Caserna”. Passeig del Quarter, núm. 9. 08760- Martorell

Horaris: Dijous i divendres de 18 a 20h. Dissabtes i diumenges de 12 a 14h. Dilluns tancat

Organitza: Ajuntament de Martorell - Arxiu Nacio-nal de Catalunya

Exposició: Entre el carisma i l’entusiasme. Les visites oficials del president Macià a viles i ciutats de Cata-lunya, Dates: del 21 de setembre al 20 d’octubre. Lloc: Arxiu Comarcal de l’Urgell, Carrer de les Sit-

ges, 4 i 6. 25300 - Tàrrega Exposició: El món del treball industrial a la Catalu-nya del primer terç del segle XX: les llavors de la re-volució, Dates: del 9 d’octubre al 25 de novembre. Lloc: Museu d’Història de Catalunya, plaça de Pau

Vila, 3 (Palau de Mar), 08003- Barcelona Exposició: La Caputxinada: crònica gràfica. Foto-grafies de Guillem Martínez.

Dates: del dimecres 10 d’octubre al diumenge 25 de novembre de 2012 Lloc: CIMIR: Centre de la Imatge del Mas Iglésias de Reus – Ajuntament de Reus. Carrer Jaume Vidal i Al-cover, 6. 43304- Reus

Exposició: Memòria gràfica d’una revolta: la Setma-na Tràgica a Catalunya (juliol-agost de 1909),

Dates: del 2 de desembre de 2012 al 27 de gener del 2013 Lloc: Museu Palau Mercader, carrer mossèn Jacint Verdaguer, s/núm.(Castell de Cornellà). 08940 - Cornellà de Llobregat.

ALTRES ACTIVITATS A partir dels mesos setembre /octubre, en començar al-

tra vegada el Curs, es reprenen a l’Arxiu Nacional de Catalunya les activitats científiques i culturals que desenvolupen habitualment els Amics de la UNESCO de Sant Cugat del Vallès – Valldoreix, i l’Aula de la Gent Gran.

Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 32 (juny 2012).

Documents

Transcript of Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 32 (juny 2012).