any 11- núm. 4 - maig 2000

Butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines

La història rural a fora.E.IRural History Centre (Reading, UK)

Malgrat que la història rural és un camp amb reconeixe-ment cientrfic des de fa molts anys, no existeixen massa institu-cions especialitzades en aquest àmbit. Potser això sol justifica

que ens entretinguem donant unes breusreferències sobre el Rural History Centre, uncentre de documentació i investigació creat el1951 en el si d'una universitat -la de Reading,

al mig de la vall del Tamesis, a uns seixanta

kilòmetres de Londres- que ja comptava ambuna important tradició en els estudisagronòmics. De primer fou només un petitMuseu de lo vida rural anglesa. Però posterior-ment va esdevenir un centre de recerca uni-versitari sota la denominació d'lnstitute of

Agricultural History i, des de 1993, amb elnom actual.

Encara que continua funcionant una sec-ció museística, amb projecció sobretot entreles escoles de primària, i col·labora en la realit-

zació de cursos i activitats acadèmiques ambaltres departaments de la mateixa universitat.

el RHC s'ha convertit sobretot en un centre

de documentació especialitzat en diversosàmbits de la història rural i, més especffica-

ment, de la història rural anglesa. Conté una

biblioteca amb més de 40.000 volums, aixícom una important col·lecció de publicacions

periòdiques i de pamflets, bàsicament dels

segles XIX i XX. Paral·lelament també conserva un fons de

col·leccions especials, entre els quals destaca el fotogràfic -amb

més d'un milió d'imatges-, i té una notable secció d'arxiu inte-

grada per fons d'associacions, fons d'explotacions agràries, fonspersonals i fons d'importants empreses mecàniques i químiquescom la Nitrate Corporation or Chi/e. Aquest conjunt documental,

si bé cobreix un àmpli espectre de campstemàtics, des de la conservació del paisatge finsa la politica agrària o l'arquitectura rural, desta-

ca especialment en tot el que es refereix a lesqüestions relacionades amb història de la tèc-nica, tant en la vessant agrària com en l'ali-mentària.

Un dels atractius del RHC des de la llun-yania és accedir a OLIS, la seva base de dadesbibliogràfiques sobre història rural britànica ..Es

tracta d'una base que incorpora t'?t tipus dereferències, amb independència de si el RHCen disposa de còpia. Tot i que encara està enprocés d'elaboració, indubtablement és uninstrument molt útil per localitzar referències

específiques. L'accés pot realitzar-se per web ala següent adreça: http://www.rdg.ac.uk/Instits/im/ruhistlcat.html. En definitiva, malgrat

la relativa pobresa de recursos del centre,visible en les condicions de l'edifici i l'apilona-ment de materials per manca d'espai, la rique-sa dels seus fons el fa especialment atractiu.

Sobretot si es té en compte que aquests escomplementen amb la biblioteca general de la

Universitat de Reading, molt rica en els àmbitscientífics relacionats amb el món rural.

The Rural History CentreDirector: Prof. E.J.T.Collins

Adreça:University of Reading

Whiteknights, PO Box 229Reading RG6 6AG

(United Kingdom)

Pòster pertanyent a una de lescol·leccions dipositades en el RuralHistory Centre.

(

mestall: 1. mescla de diferents)espècies de cereals; 2. conjunthomogeni de coses diverses.

Enric Saguer

any 1\ - núm. 4 - maig 2000

GasparFeliu i Montfort

Què voldria destacar dels seustreballs editats?

Jo estic bastant orgullós, per dir-hod'alguna manera, de la participació en laHistòria de Barcelona, que és una micael que em va fer tomar a arrelar en lahistòria medieval. Abans, el que m'hi vafer tomar va ser el Simposi delMil'lenari (organitzat per la Generalitat),més que res perquè, sense que jo pen-sés en res, em van encomanar la parteconòmica. Llavors, jo - que feia tempsque havia desaparegut de la històriamedieval, que a vegades treia algunretall, però no m'hi dedicava -, m'hi vaigtomar a posar; vaig tomar a fer unalectura profunda, vaig adonar-me que hihavia coses que veia d'una maneradiferent del que s'acostumava a dir im'hi vaig tornar a interessar. Així comabans feia alguna incursió en la històriamedieval, ara podria dir que faig algunaincursió en temes que no siguin demedieval.

Justament volíem fer-li aquestapregunta: com és que algú comvostè ha treballat èpoques i te-mes tan diferents?

La raó és, segurament, no sabertenir mai un no per a ningú. D'altrabanda, quan tinc un problema m'agradaresoldre'l. Aleshores, tot i que puguisemblar que he fet coses molt disper-ses, normalment són fils que he estiratd'una altra cosa. També de vegadesreps alguns encàrrecs, que et fan agafarun tema; però no m'ha agradat maiagafar-me un tema com un encàrrec. Osigui, si tinc un encàrrec m'agrada tre-ballar-lo a fons. Per tant, això et desvia.De vegades, després, per alguna raó,tomes a una cosa anterior, etc.

A part, és clar, el meu primer grancanvi del segle XIX a l'edat mitjana, vaser un canvi "acadèmic". Si volies fercarrera acadèmica havies de tenir unmestre. Jo, més o menys, tenia unmestre, que va ser el que em va dirigir

la tesi de llicenciatura (que és el llibresobre el Trienni), però en el momenten què jo vaig anar a fer el servei mili-tar, ell es va traslladar a Madrid. Pertant, em vaig quedar "orfe" i vaig ser"adoptat", o acollit, pel Departament d'Història Medieval, primer amb l'encàr-rec d'una traducció; després vaig estaruna temporada a Roma, treballant peldiplomatari del Cardenal Albomoz; idesprés la publicació dels documentsde la Catedral de Barcelona, un pro-jecte en el qual participaven el profes-sor Wolff de T oulouse i el professorSaez de Barcelona. Per una banda, johavia de fer la tesi (tenia una beca),però el compromís era també de dei-xar els documents preparats per apublicar. Vaig deixar-ne molts de pre-parats que després no es van aprofitar

. (o no s'ha reconegut que s'aprofrtes-sin).

AI tema del Trienni liberal hi hetornat, fa uns anys, amb un encàrrec defer el capitol corresponent al regnat deFerran VII, a la Història de Catalunyadel Rovira i Virgili.

Quins mestres i quines influènci-es el van marcar més en el seuperfode de formació?

Primera influència important i fetprovat científicament (perquè sinó noté explicació): "Les columnes del patide Lletres de la Universitat de Barcelo-na suaven ciència". Això vol dir que, demestres, pocs. Tanmateix, en aquellaèpoca em van influir molt, i en tinc unbon record, el doctor Carlos SecoSerrano i en Josep Lluís Martín Rodrí-guez i, encara que després nol'aprofités, també tinc un gran recordde l'Enric Lluch. Però no puc dir quetingués un mestratge gaire directe enaquella època, ni posteriorment.

Evidentment, tota la nostra gene-ració tenia dos mestres absents, queeren en Vicens Vives i en Pierre Vilar; iles lectures que fèiem. Per tant. la for-

Foto: Mònica Bosch

EI passat divendres 31 de març, el doctor Gaspar Feliu va ser a l'aula de la secció d'Història Jaume Vicens Vivesde l'Institut de Llengua iCultura Catalanes de la UdG, per impartir el seminari Aspectes de la formació del feudalisme a Catalunya, on va revisar les teories miUenaristes.

Gaspar Feliuva néixer a Mollerussa(Pla d'Urgell) l'any 1942. EI 1972 vaobtenir el grau de doctor en FilosofiaiLletres per la Universitat de Barcelona,on actualment exerceix com a cate-dràtic d'Història Econòmica Ha rebutdues vegadesel Premi Nicolau d'Olwerde l'Institut d'Estudis Catalans,els anys1969 i 1980.Ha treballat diferents temes d'històriapreindustrial, com l'agricultura. lademografia, les mesures,etc. Entre elsseustreballs destaquem la sevatesi dellicenciatura,Lo clerecia catalana durantel Trienni Liberal (Institut d'EstudisCatalans, 1972): la participació en laHistòria de Barcelona; El funcionamentdel règim senyorial o l'Edat Modema:l'exemple del Plo d'Urgell (lnstitutd'Estudis lIerdencs, 1990); Precios ysalarios en lo Cataluña modema, en 2volums (Banco de España,1991).Ha collaborat amb Claudi Alsina i LluísMarquet en la publicació del ja clàssicPesos, mides imesures dels PaïsosCatalans (Curial 1990) i en el mésrecent Diccionari de mesures catolanes(Curial, 1996).

mació va ser una mica, en aquest sentit,autodidacta i "company-didacta". Si esvol dir d'una altra manera, el que dona-va la carrera era la possibilitat de co-mençar a treballar quan acabaves. Lafacultat era acadèmicament eixorca.

Per sort, vaig estar fent feinad'arxiu, que va ser important per a lameva formació. Vaig treballar en diver-sosencàrrecs,com la publicació de dosvolums del Dietari de Barcelona. Des-prés vaig estar una temporada a l'ArxiuVaticà treballant pel diplomatari delCardenal Albomoz. EI treball d'arxiuem va fer valorar els documents, peròtambé em va fer adonar que l'escoladeBarcelona(la del "Consejo", en definiti-va) hi estàdonant un interès excessiu.Iencara avui, una mica, pateix d'això:encara els medievalistes de Barcelonadonen massaimportància al document.

semblava, pel que havia vist a l'arxiu,que n'hi havia d'haver. I com que hi vahaver l'oportunitat (també s'ha de dirtot, no?) d'una beca per estudiar eltema, la vaig aprofitar, o es van aprofi-tar de mi, no ho sé, perquè jo vaigtreballar molt per pocs diners. Allò vaser important i va valdre la pena, tot ique vàig treballar moltes hores, perquès'havia de fer en un any i al mateixtemps havia d'aprendre a fer anar l'or-dinador.

Quan vaig començar, a finals delsseixanta, la història econòmica no erapas la cosa que estava més de moda.

Hi havia el manualde Vicens i Nadal (apart de la HistòriaEconòmica d'Espa-nya i Amèrica),

però, com està fet aquell manual?Estàfet posant-hi molta il·lusió,moltes idees.Si mires la bibliografia que utilitza, devegades, penses: "però, què en podiatreure d'això?". Només un geni comVicens podia bastir alguna cosa ambaquella base.Suposo que hi ha més deles seves idees que de la bibliografiapròpiament dita. La història rural era uncamp molt verge, que a mi em perme-tia moure'rn en la història econòmicasensetecnificar massa.La història eco-nòmica actual em sobrepassa,realment.Vull dir que s'ha tecnificat molt, emsembla que n:assa.En el sentit que arano es llegeix història econòmica preci-sament perquè ha quedat reduïda alstècnics, que sempre són molt pocs. Finsi tot hi ha escoles que diuen que lahistòria econòmica només existeix alssegles XIX i XX. Si fos així, tota unasèrie de gent quedaríem fora d'escola.Aleshores, peraquesta raó i pertarannà, m'ha sem-blat que, en undepartament grancom és el d'Histò-ria Econòmica, valia la pena que hihagués algú que fes coses d'èpocapreindustrial, en el meu cas, coses demedieval. Això dintre del departamentno ha creat mai problemes, al contrari, iper tant, crec que és un valor afegit queval-la pena de mantenir.

"Les columnes del pati de Lletres de laUniversitat de Barcelona suaven ciència"

De vegadesels treballs es converteixensimplement en una transcripció i unamica d; comentari, però molt persobre, del document. Em sembla queno és això! Hi ha tesis on s'ha fet unafeina enorme en publicar documentsque són molt semblants.Tots els pro-tocols i escatocolses podrien estalviar.Valdria més anar al gra: publicar elsprimers documents sencers si convé,evidentment, però de molts altres espodrien publicar els trossos rellevants.Això no faria cap mal a ningú i en canviestalviariamolta feina als pobres treba-lladors de base que són els estudiantsque estanfent tesis i treballs.

Què el va moure a encaminar-secap a la història econòmica o lahistòria rural en els seusinicis?

Bé,una mica per casualitat,potser.Treballant en el Trienni vaig descobriruna continuïtat amb el món feudal, queno se'nshaviaamagatperò que tampocno se'ns havia explicat. Això del "feu-dal" era una cosa medieval: en total'edat modema ningú no parlava defeudalisme. La meva idea va ser "pen-sar" aquest món agrari poc conegutdels seglesXVI, XVII i XVIII. Després heanat tirant endavant i enrere, peròsempre a partir d'aquest món agrari.

En un moment determinat, vasortir un problema de preus, o demesures,i m'he passatuns anys tocantaquests temes. M'amoïnava aquellafrase del Hamilton que no hi haviapreus per a Barcelona,o Catalunya Em

any 11- núm. 4 - maig 2000 .' _ •

futur?En aquest moment estic embolicat

(amb totes les lletres) en fer un manuald'història econòmica, un projecte queel departament feia anys que portava.En principi vam intentar fer-lo entretots i al final el farem el Carles Sudrià ijo. L'hem començat i ens costa molt,sobretot, fer-lo curt (és el més difícilque hi ha, fer-lo curt i entenedor). Fauns anysvam decidir "ser modems", feruna universitat com hauria de ser, onels alumnes llegissin;vam instaurar elsllibres de lectures, vam editar una guiade la qual estem molt orgullosos. Peròrealment cada vegada trobem mésdificultats perquè la gent llegeixi pausa-dament. Creiem que quan vinguin elsalumnesnous d'Eó.O, encara serà moltpitjor. Les possibilitatseren: o fer veureque no passavares i anar aprovant gent(cosa que no ens fa feliços), o bé nodeixar passar ningú (cosa que encaraens fa menys feliços), o simplementpensarque també la feina del professorés adaptar-se a les possibilitats del'alumne. Això és el que intentaremamb aquest manual.

D'altra banda, dirigeixo un pro-jecte d'investigació amb professors deles universitats de Girona, València iMallorca sobre l'extensió del feudalismecatalàcap a la CatalunyaNova, València ,i Mallorca. Estem fent una base dedades sobre com canvia el vocabulari,perquè això també indica com canvienmolts conceptes: bàsicamentvocabularide relacions sobre la terra, o sigui,coms'anomenen els tipus de terra, els edifi-cis que tenen relació amb explotacionsagràries, les prestacions feudals o se-nyorials,etc.

~~••.ara no es llegeix història econòmicaprecisament perquè ha quedat reduïda alstècnics, que sempre són molt pocs. "

En què està treballant actual-ment o pensa treballar en un

Després, tinc en ment dos o trespetits treballs: un sobre les cavalleriesaCatalunya (a Mallorca discuteixen moltsobre les cavalleries, quan ningú s'hamirat l'antecedent a Catalunya, queaclareix molt com passen a Mallorca,encara que allà evolucionin d'una altramanera); un altre sobre l'aprofitamentde l'aiguaa la Lleidacristiana,EIque emsurt a mi en la documentació, sobretot

any 11- núm. 4 - maig 2000

del cartulari de Gardeny, és que elscristiansvan ampliar molt l'àrea regada,van construir molts molins, fins i totbataners(per a teixits). Això fins ara noho he vist mai enlloc i val la pena feruna nota (no serà un treball gaire llarg)sobre aquesttema.

Amb tot això, m'he rellegit molt ladocumentació medieval i tinc ara unsíndexs, de vegades excessius, sobre"alou", "botre", "vila", "servitud", "fran-quesa" ... de temes que se'n parla,però que no tenim estadísticade quansurten, com surten i quin sentit o sen-tits tenen. Això ho estic arreplegant ialgundia s'hauriad'aprofitar. No vol dirque ho hagi de fer tot jo, però aquí hiha un tema que val la penatreballar.

No voldria acabar sense fer refe-rència a una altra cosa que ha sortit fapoc: dos capítols,la part de població i lapart d'economia, al volum 7-2 de laHistoria de España de Menédez Pidal.En aquestes. pàgines, sóc una micaheterodox; això és una cosa quem'agrada.Aprofitant que no estic sub-jecte a les disciplines de la matèria (lahistòria medieval), puc ser més hetero-dox que un altre. No em trobaré maialgú que em critiqui aquestescoses desd'un tribunal d'oposicions; per tant puc"llençar cables",encara que després,devegades,no serveixin per a res.

TextLídiaDonat i RosaLluch

~~o@~~ ------------,En aquest apartat volem fer un repàs d'algu-nes novetats bibliogràfiques sobre les co-marques gironines.

En primer lloc. destaquem el primer númerode la Co¡'¡ecdó Estudis de la Bibliotecad'Història Rural que publica aquestaassociació: Els darrerssenyors de Cerviàde Ter. Investigacions sobre el caràctermutant de la propietat. de Rosa Con-gost. que esperem que tots els socis del'AHRCG tinguin ja a casa seva.

S'ha publicat un treball que havíem destacaten el número 3 de Mestall: Roger Zamo-rano. EI sindicalisme forestal: els roders,

Museu Etnològic del Montseny La Gabella iLlibres del Segle, 2000.

EIVIIIPremi Lloberas: Elvis Mallorqur. EImonestir de Sant Miquel de Croilles al'edat mitjana. Estudi i edició dels do-cuments (1035-1300), Ajuntament de laBisbal d'Empordà, 2000.

L'Ajuntament de Salt va presentar el passatmes de març els dos llibres resultants de lesprimeres Beques de Recerca de Salt atorga-des a LrdiaDonat, Societat i economia aSalt a la baixa edat mitjana i a ElenaMasó, Les terres del Comú de Salt, 1999.

EI Cap de Creus. 60 itineraris dePortbou a Roses.EImillor historiador és aquell que. trepitjantel territori. coneix de primera mà allò que hatrobat en els documents. I això és el que hafet Amald Plujà en aquest llibre de contingutrigorós i excepcional qualitat fotogràfica.Amb 60 itineraris per fer recomanablement apeu. conjumina els coneixements empírics iteòrics del Cap de Creus. I ho fa entenent lahistòria en el seu sentit més ampli. de formaque hom podrà apreciar també aspectesgeogràfics, geològics, botànics .... d'aquestazona del nostre país. tan bella com descone-guda. fascinant i farcida d'història en els seus

vessants. Són els vessants d'aquestes munta-nyes testimoni d'un conreu intensiu de laterra, avui malauradament desaparegut, quedonava alguns dels millors vins i garnatxes deCatalunya Un conreu que movia entorn seuuna economia capdavantera al s. XVIII,i totplegat a l'ombra del Monestir de Sant Perede Roda. bressol de la cultura empordanesa, ion simbòlicament va tenir lloc l'acte de lapresentació d'aquest llibre que culmina moltsanys d'esforços i illusions, qualitats que tothistoriado'r hauria de fer seves.

David Moré Aguirre

L'Associació d'Història Rural de les ComarquesGironines i la Secció J. Vicens Vives de l'ILCC(UdG), amb la coHaboració de l'Arxiu Històricde Girona, organitzen el XIII Seminari d'HistòriaEconòmica. Els arxius patrimonials. Tindrà lloc' el6 i 7 d'octubre a la Facultat de Lletres de laUdG i a l'AHG. Informació i inscripcions: SeccióJ.Vicens Vives de l'ILCC: tel. 972 4189 45.

L'Ajuntament d'Olot. per mitjà del MuseuComarcal de la Garrotxa i l'Arxiu HistòricComarcal d'Olot. convoca la Beca de CiènciesSocials i Humanes 2000 per al millor projecteinèdit sobre història, geografia, literatura. dret,filologia. art, economia o ciències socials referita la Garrotxa. Dotació: 500.000 ptes. Presenta-ció de documentació: fins al 30-IX-2oo0. Infor-mació: Arxiu Històric Comarcal d'Olot.

L'Institut d'Estudis Gironins i l'Ajuntament deGirona convoquen el Ir Congrés d'Història deGirona. Girona. dos mil anys d'història, que tindràlloc entre el 30 de novembre i l' I de desembrede 2000 al Centre Cultural La Mercè. Informa-ció: Institut d'Estudis Gironins, tel.: 972 222 229.

Activitats per a genealogistes. Organitzadors iassistents al Curs de Genealogia efectuat al'Arxiu Històric de Girona el passat mes demarç, conviden a participar en diferents activi-tats, ja programades. relacionades amb el mónde la genealogia: visites. col·loquis. projectesd'investigació. Informació: AHG, tel. 972 218O 12 (i 972 21 3343 vespres).

La Fundació Pública Museu del Suro de Palafru-gell i la Secció J. Vicens Vives de l'ILCC (UdG)convoquen la l/ Beca per a la recerco Museu delsuro de Palafrugell al millor projecte inèdit derecerca en ciències socials referit a l'àmbittemàtic del suro. Dotació: 500.000 ptes. Pre-sentació de projectes: fins al 30-IX-2000.Informació: Museu del Suro, tel. 972 303 998.

EI Museu Marítim de Barcelona convoca el Ipremi de recerca 'Josep Ricart i Giralt" per atreballs sobre la costa catalana. Dotació:800.000 ptes. Presentació de treballs: fina al 15-IX-2000. Informació: Museu Marítim, tel. 933429920.

mestallredacció:

Mònica Bosch. Joan Corominas. lídiaDonat. Ricard Garcia. David Moré. Joa-quim M. Puigvert

Per a informació i inscripcions:

ASSOCIACIÓ D'HISTÒRIA RURAL DELESCOMARQUES GIRONINESPI. de Sant Josep, IArxiu Històric de Girona17004 GIRONA Tel. 972 218012Consulteu la nostra Web:WNW.udg..edulilcdahr.html

Periodicitat febrer, maig i octubre.

Dipòsit legal: GI-731-1999