Full d’informació número 2 Novembre 2005

GRAN PARTICIPACIÓ EN EL CONCERT PRESENTACIÓ DE L’ASSOCIACIÓ El passat dia 15 d’octubre es va fer realitat l’acte de presentació de la nostra associació Pinyol Vermell. Amb una gran dosis de coratge i il· lusió varem muntar tota la infraestructura necessària encara que el temps ens va fer patir un poc. Passats els primers moments d’incertesa tot va anar sobre rodes: en Pedrito ens va transmetre totes les seves bones vibracions omplint tota la plaça de l’església amb la seva bona música, després va tocar el torn de Syphosis que amb els seus ritmes reggea i ska varen fer ballar a molts dels assistents. Seguint l’ordre d’aparició, el foc es va fer present mitjançant les habilitats de na Maria Antònia i n’Eva que al ritme del birimbau i l’ atabaque varen ballar amb tan perillosa companyia. El ball de foc va cèsar, com dimoni desaparegut davant el portal de l’església, però el ritme brasiler va seguir, aquest cop amb el cercle d’energia dels components del grup Topazio que malgrat qualque patinada varen desenvolupar la seva lluita d’alliberació enrevoltats de les mamballetes dels espectadors. Després de l’espectacle el concert va seguir de la mà de Waiting The Widow els quals varen demostrar que joventut i bona música estan

emparentats. I finalment va tocar el torn a The Redbones que amb les excel·lents versions de Sonic Youth i nirvana varen ferir el meu punt feble. Mentre tot això succeïa els assistents assaborien amb molt de gust els diferents menjars que formaven el refrigeri pinyoler. Un pic esgotada la cartellera ve prendre el relleu la jam sesion en la qual va participar Àngel & CO posant la cirereta al pastís. I per acabar i en nom de Pinyol Vermell he d’agrair sincerament a tots els que varen fer possible aquesta revetlla musical. La participació de tots és el més important. GRÀCIES!!

PINYOL VERMELL PRESENT A LA FESTA “SALVEM MALLORCA” El passat dissabte 22 d’Octubre un grup de l’associació pinyol vermell varem anar a gaudir de la festa reivindicativa que va organitzar la plataforma de plataformes “SALVEM MALLORCA” on varen actuar artistes tan reconeguts com Tomeu Penya, Oprimits, etc. La associació per la seva banda va muntar una paredeta on es venien camisetes, ferratines a més de oferir el nostre full d’informació gratuït En aquest ambient festiu molta gent se va interessar per la nostra associació i ens varen animar per seguir endavant, aportant el seu suport.

LA TIRA DE N’ÀNGEL

ESCRIGUI QUI VULGUI De De polígons i altres herbes Aquests dies he llegit pels mitjans de comunicació que es vol fer un polígon agroalimentari a Son alegre i equipar-lo amb tendes,farmàcia i més. També he llegit que el batle vol fer una ronda de consultes amb els comerciants i empresaris del poble per veure la viabilitat d’aquest projecte, cosa que hem pareix bé. Jo que no soc ni empresari ni comerciant però si ciutadà d’aquest poble. Hem deman unes quantes coses… Perquè el poblers ens hem d’assabentar d’aquesta notícia a través dels mitjans de comunicació i no des de l’ajuntament, perquè no amb un ban, butlletí municipal, tv poblera, pàgina web… tenim dret a n’aquesta informació no? Una altra de les preguntes que hem faig és que si no soc ni empresari ni comerciant del poble, vol dir que ja no puc dir la meva? Ja que aquest polígon canviarà la fisonomia de Sa Pobla i més encara la de Crestatx no m’imagin anar a l’hermita i des d’allà veure les tendes i el polígon. Crestatx perdria el seu encant!

El que intent dir amb aquest escrit és que si es vol dur endavant aquest projecte del polígon primer el poble hauria d’estar informat i consultar-li a n’aquest si el vol dur a terme o no. El poder resideix al poble!!! A.Caubet Sa pobla el melic1 del món o “ l’ojete” 2del món? Ja fa un parell d’anys que visc en aquest poble i jo casi sempre he intentat tenir un pensament positiu cap a ell i la seva gent, per tant quan em referia a aquest l’anomenava com el melic del món. Per altra banda un dia de filosofia de bar va sorgir aquest topònim propi, al sentir això de mèlic del món un dels companys de barra em va dir: Tu estàs empardalat!!, Sa pobla és “l’ojete” del món o es que no sents l’olor. Aquesta afirmació em va fer pensar altres moments de la meva existència quan no posseïa un pensament tan optimista i em sentia com el meu amic a un lloc inhòspit i tancat, on un sentiment de solitud i incomprensió s’apoderava de la meva ànima perduda en l’obscuritat de la lluita contra la ignorància.

Respecte a aquesta dualitat de pensaments m’agradaria aconsellar a tots els que pensen que viuen a “l’ojete” del món que realment les coses no són com són (noümen)3 sinó que són com les percebem (fenomen)4. Alhora de percebre, les nostres idees preconcebudes i estructures mentals conformen la nostra realitat individual. És necessari, doncs, fer una neteja periòdica de la nostra ment per poder tenir una percepció molt més neta, innocent i inodora. Crec que per viure feliç és important sentir-nos bé allà on vivim, per tant si pensam que hi ha molta distància entre el-que-hi-ha i el-que-hauria-d’haver per assolir un entorn agradable; el que hem de fer és pensar el que podem fer per millorar el nostre poble i no quedar-nos de braços creuats amb la crítica a la boca. Que pots fer tu pel teu poble?. 1 Melic és un sinònim de guixa. 2“Ojete” és un barbarisme que vol dir cul. 3 Noümen categoria kantiana. Def http://www.grec.net/cgibin/lexicx.pgm?GECART=0094811 4 Fenomenon categoria kantaina. Def http://www.grec.net/CGIBIN/LEXICX.PGM Emili Gallardo Rojas

Associació Pinyol Vermell 3

Una realitat i altres herbes Nosaltres ciutadans, que cada dia ens aixecam uns més prest i altres més tard per anar a fer feina, per després tornar a casa i seguir fent les feines de casa nostra, per dormir i tornar-nos aixecar, per que el dia anterior es torni a repetir amb la diferència que ja ha passat un dia més… Aquesta seria una realitat quotidiana, que més o manco tots patim. Però hi ha altres persones que no viven la mateixa realitat que nosaltres. Em referesc a aquest tipus de personatges que són els polítics, aquests amics meus són els que porten una vida diferent a la nostra. Són ells els que decideixen els designis del nostre poble, els que ens pujen les taxes de recollida de fems per seguir donant-nos els mateixos serveis ( ni tan sols es plantetjan millorar-los). Però apart de cobrar-nos més pel mateix servei, són alhora els que també decideixen implantar l’ora a Sa Pobla, ja que així diuen que millorarà la circulació del poble i mentre no els hi és suficient cobrar un dels impostos de circulació més elevats de la part forana o bé de Mallorca, ara a sobre hem de pagar per aparcar! Si teniu una urgència i anau al centre mèdic, abans de la vostra dolència pensau a pagar que de no ser així després tendreu encara una multa. Aquests polítics que es neguen a transmetre els plens per la tv poblera perque tenen por de que tots el poblers vegin la realitat que es cou per la Casa del Poble, del que aproven a “diestro i siniestro”, que volen tenir a la gent dins l’ignorància ja que així és més fàcil governar o dictar, diguem-ho com volguem, ells que tenen un butlletí municipal (que de municipal res de res, sinó de propaganda electoral), que el tenen tot l’any i pagat per tots i cada un dels poblers (sempre hem deman qui fa les entrevistes, es preparen les preguntes ells mateixos per així aconseguir la resposta adecuada???) Jo d’aquesta manera també sé governar. Neguen que a un butlletí municipal hi hagui una part d’opinió ciudadana, tal vegada sigui perque no hi hagui cap opinió en contra seva??? Ells que s’atreveixen a posar a l’altura

de Santa Margalida i Sant Jaume a n’Elvis …I que hi fot n’Elvis a Sa Pobla? És que té qualque tipus de lligam amb el nostre poble? No, no en té cap ni un! Però es segueixen gastant més doblers amb el districte 54 que no amb els nostres patrons, patent inclusa! Ja dorm més tranquil. Ells que han endeutat el poble fins a nivells insospitats per qualsevol pobler i ara ja han d’anar pujant impostos per poder tapar el forat tan gros i molta de gent sense saber-ho, però clar, això no interessa que ho sapiguem ( les persones que pensen per elles mateixes són massa perilloses). Ells que en acabar “la dieta” se’n van a ca seva sense la preocupació de deixar un poble en fallida i tenen la consciència més que tranquil.la perque no és amb els seus doblers que han fet el que han volgut sinó amb els de tots nosaltres…A tots ells ànims i seguiu amb aquesta postura tan positiva per les vostres butxaques! Recordau demà a fer feina un altre cop i no pensou massa, millor seguir dins l’ignorància…. Salut i ….!!!! H.Q

UNA APORTACIÓ A LA HISTÒRIA Per posar alguns exemples puc anomenar en primer lloc a Cristòfol Cladera i Company, pobler que neix a la segona meitat del segle XVIII i que destacà per els seus estudis de Filosofia i Teologia, així com també s’ha de dir que es doctorà en Dret Civil i Canònic. Més conegut com el “Tresorer Cladera” en motiu del seu càrrec a la Seu, aquest erudit personatge pobler arribà a dominar nombroses llengües com anglès, francès, grec, llatí, àrab o italià entre d’altres. Cristòfol Cladera es dedicà a traduir obres de la Il.lustració francesa i quan el 1808 les tropes de Napoleó envaïren Espanya fou diputat per Balears, amb la guerra del Francès apareix com a Ministre d’Interior i Secretari d’Estat del nou rei. Es pot parlar també del famós “Capità Pere”, Pere Antoni Ferragut Cànaves,que pertany al segle XVII i

que es coneix per ser capità de milícies ciutadanes i participar en les campanyes de Flandes amb Felip V, així com també destacà com a comandant de la Capitania General al poble. Crec que ambdós personatges gaudeixen d’un cert reconeixement donant-los un carrer al seu nom o una escola en el cas del Tresorer Cladera, però sí que és cert que aquest dit reconeixement es podria millorar i fer alguns actes en la seva memòria per elevar la seva importància històrica que tenen. A part d’això, s’ha de dir també que afortunadament aquests no són els únics personatges destacats dins la història poblera, es pot anomenar també el rector Tomàs Serra, el qual inicià la construcció de l’actual temple parroquial o el fill il.lustre Miquel Socias Caimari que al segle XIX fou anomenat promotor fiscal del districte de sa Llonja i afiliat a la Unió Liberal va fer part de la Junta revolucionària de 1868. Fou tinent de batle a Palma i sotsgovernador de Menorca, així com vicepresident de la Diputació Provincial entre d’altres coses. La brevetat no em deixa citar més personatges i fets però sí que voldria dir que hi ha molta part de la nostra història que es desconeix i que seria just i necessari que es començassin a fer tota una sèrie de reconeixements per tal de que la gent no oblidi el nostre passat i així poder entendre millor el nostre present. A.P

TRENCANT BARRERES En la darrera festa celebrada en la revetlla de la gloriosa commemoració de l’arribada de les naus espanyoles al nou món, per duu a terme un dels majors genocidis de la història, vaig conèixer un brasiler. Aquest em va ser presentat per un amic comú, això no hauria de tenir res d’especial si no fos per les reflexions que va provocar dins el meu ser. El quadre no podia més bucòlic: plaça major de Sa Pobla amb rotllades de gent conversant amb la música pròpia dels nostres bars de fons, mentre d’altres més agosarats romanien al

Associació Pinyol Vermell 4

interior d’aquests temples, consagrats a Bacus i Dionís, amb ulls vigilants que intenten desxifrar el codi del llenguatge corporal. I com un personatge més del quadre jo intentava ser cordial amb aquest nou amic brasiler amb el qual vaig intercanviar un parell de bones paraules, que difícilment tenien continuïtat ja que anaven apareixent un rere altre amics i coneguts que aclaparaven la meva paraula i atenció; mentre anava d’oient a interlocutor com de glop a glop, vaig fixar la meva atenció, com aquell que no vol la cosa, en el brasiler. Aquest personatge es dibuixava com un figurant de segon pla que no acabava d’encaixar dins de la pel·lícula, per uns moments vaig fer servir la meva empatia per posar-me a la pell del nou conegut i no va ser difícil trobar referències dins el meu magatzem de records: primer aquestes ideacions em varen transportar uns anys enrere a la ciutat de Bilbo, al bell mig de les festes de la setmana gran, on esteia enrevoltat de gent que s’ho passava de pinyol vermell mentre jo no podia gaudir amb aquella bona festa plena de gent desconeguda a una terra llunyana. Però després aquell sentiment el vaig poder trobar també a Sa Pobla en moments passats quan la pinya en la qual formes part es desfà i quedes com a pinyó solitari observant grups de coneguts dels quals no formes part, és en aquests moments és on la individualitat reforça la persona. Així doncs entre transportacions, conversacions i licor anava passant el vespre, i just quan anava a entrar en el temple del nou esglaó vaig travelar i em vaig trobar de front al brasiler que seguia el seu camí solitari, mentre recuperava l’equilibri varem reenganxar la conversa que aquest pic varem tocar de ple el temperament pobler, gràcies a les meves preguntes: - Com et trobes aquí a Sa Pobla? Et

trobes a gust entre nosaltres? - Sí, però qualque pic em trob

distanciat de la gent, aquí costa molt fer-se amb la gent, sou bastant tancats.

No el vaig fer la contrària en les seves afirmacions, però intentant defensar els meus l’hi vaig dir: es vera això que ens costa conèixer-nos, però un pic s’ha romput el gel i es pren una confiança som d’un caràcter noble i perenne, sempre ens trobaràs quan ens hagis de menester. Transcorregut un grapat més de paraules, cada un va tirar pel seu vent i jo vaig quedar amb el dubte a la ment: és veritat això de que els poblers som tancats? Que pensau vosaltres? Emili Gallardo Rojas

CONTES

1. 2. El silenci.

Ningú sabia que l’hi havia passat al jardiner. Durant una setmana ningú va veure desferrar els seus llavis, i quan els seus amics l’hi demanaven la raó de la seva mudesa simplement els somreia i aixecava els muscles amb gest de resignació. En el poble uns deien que estava afònic, altres que Déu l’havia deixat mut perquè no seguís estenent el mal amb les seves paraules, i altres deien que estava boig i que això seria un més dels seus disbarats. Després de deu dies va tornar a xerrar, i quan un amic l’hi va demanar el motiu d’aquell perllongat silenci, l’hi digué:

- Els darrers mesos els meus llavis han dit massa paraules a uns i altres, i és llavors quan hi ha el perill que les paraules quedin buides de saviesa com les copinyes de la platja, que encara que pugin parèixer belles, no tenen ànima ni vida. Per aquesta raó la meva boca ha estat tancada, reposant en el silenci de l’Esperit, perquè és del silenci d’on sorgeix la paraula que nodreix i alimenta. (GRIAN. El jardinero, Ed. Obelisco, Barcelona 1997)

PRÒXIMES ACTIVITATS I JORNADA DE JOCS QUE FAREM DISSABTE 12 DE NOVEMBRE DE LES 16 h A LES 21 h A LA PLAÇA MAJOR.

CONFERÈNCIA

DILLUNS 14 DE NOVEMBRE A LES 20.30H A LA CONGREGACIÓ: “SALVEM MALLORCA” A CÀRREC DE MIQUEL ANGEL MARCH PINYOLETS -Que una acció sigui viciosa no és en l’acció mateixa, sinó en nosaltres (Hume) -La llibertat no fa l’ésser humà més feliç,només el fa més humà. (Azaña)