AmistatN

. 22

Mai

g 20

11

Fundació

INTERNET A LES LLARS

EL MóN MéS A pRop

presidenta d’HonorS.A.R. la Infanta Elenapatronat d’HonorMariano Supervía, Inés Benedetti, Amparo Ferrando, Carmen Gil de Biedma patronatPresident: Xavier Matas Vicepresidenta: Mercè Escrigas Tresorer: Albert Trias Vocals: Rosa Sensat, Lluís Ibáñez, Josep NavarroSecretari: Alfredo Briales

EditaFundació privada Llars de l’Amistat CheshireDirector General: Dr. Josep M. ColonC/ Benedetti, 60-6208017 Barcelona (Espanya)

www.llarsamistat.orgfundacio@llarsamistat.orgCoordinadora: Montse Fita

Més comunicació

En les nostres vides quotidianes comprovem que Internet ha compor-

tat un increment de la comunicació. No només ens comuniquem de

manera més senzilla i freqüent amb les persones que ja ens eren pro-

peres, sinó que recuperem el contacte amb altres de les quals havíem

perdut el rastre. La xarxa ens dóna accés a informació de tot tipus de

manera senzilla i gairebé sempre gratuïta i ens permet fer una gran quan-

titat de gestions des de casa o inclús quan estem en moviment.

Ara bé, si Internet ha entrat en les nostres vidres per obrir-les encara més

al món, imaginem-nos les millores que pot comportar per a les persones

amb discapacitats. A les Llars de l’Amistat, els usuaris tenen a la seva dis-

posició sales d’informàtica amb ordinadors sempre connectats a Internet.

Com és lògic, l’ús que cadascun d’ells i elles fan de les noves tecnologies

varia segons els diferents tipus i nivells de discapacitat. Amb tot, tal com

posa de manifest el reportatge que incloem en aquest número, cada

cop són més els residents de les Llars que obren perfils a les xarxes

socials, que (a través d’elles) participen en concursos literaris, que fan

gestions com comprar entrades sense haver de plantejar-se problemes

de mobilitat i que mantenen un contacte més assidu amb els seus, o bé

que amplien els horitzons de les seves amistats.

La Fundació, que explota tots els recursos que puguin contribuir a l’au-

tonomia i realització de les persones amb grans discapacitats, veu l’en-

trada d’Internet i de les noves tecnologies a les Llars com l’obertura

d’un espai nou i important en les nostres vides, i sap que entre tots

aprofitarem el potencial d’aquesta magnífica oportunitat.

LLARS DE L’AMISTAT CHESHIRE

sumari

Disseny i realitzacióBPMO EdigrupC/ Guitard, 43, 1r - 08014 BCNTel. 93 363 78 40 / Fax 93 410 84 15 www.bpmo.es

Dipòsit legalB-45328-2002

La Fundació informa pàg. 3Notícies

Racó d’opinió

Reportatge pàg. 10Internet a les Llars

24 hores amb pàg. 12Valentí Palazón

Entrevista pàg. 14Josep LLuís Cleries, conseller

de Benestar i Família

Convivència pàg. 16Rosa i Gemma Gòmez

Voluntaris pàg. 18Dolors Alemany, Mª Teresa Comas,

Àngela Farreras i Gemma Puig

el patronat

editorial

A la Llar Sant Salvador vam visitar l’expo-sició Números de bona família de Caixa-Forum Tarragona sobre la importància dels números en tots els aspectes de la nostra vida.

Els números a caixaForum

Visitem un caganer de rècord Guinnes a Linyola

Fent teatre amb càritas

3

la fundació informa

curs de natació a la piscina de Mataró

Sortida al teatre dels residents d’Oxalis

El Gran Teatre del Liceu organitza a l’auditori de Cornellà sessions d’òpera per a principiants en música clàssica i escoles. En aquesta ocasió a Pla d’en Boet hem anat a veure l’obra titulada Alegro Vivace. Fragments provinents de les grans òperes del repertori, units per un fil argumental sorprenent i ple d’humor, formen aquest espec-tacle d’iniciació a l’òpera creat per la companyia Comediants.

A Terres de Ponent, els nostres amics de Càritas ens van representar una obra teatral molt divertida en què un metge enganyava els seus pacients. Els feia creure que els seus remeis els curarien i la realitat era que empitjoraven.

Felicitats!La Llar Sant Sal-vador ja ha fet 24 anys! I ho vam celebrar amb la nostra tradicional calçotada

Passeig per la Rambla de Tarragona

can Llovera va d’excursió al poble de Jaume Mitjans, castellví de Rosanes

Els campions de les competicions interllars

4

la fundació informa

Els campions de boccia són:Categoria BC1: Víctor Valladolid, de la Llar La GavinaCategoria BC2: Vacile Agache, de la Llar OxalisCategoria BC3: Carmen Ortiz, de la Llar Joan TriasEls campions de dominó:Els tres finalistes han estat Juanjo Jiménez, de Terres de Ponent, i Marta Escoda i Víctor Valladolid, de la Llar La Gavina.El Campió de dominó ha estat Víctor Valladolid, de la Llar La Gavina

CARNESToLTES A LES LLARSCom cada any, els residents es van disfressar per gaudir de divertides celebracions plenes de color. Moltes de les disfresses es van fer als mateixos tallers de manualitats de cada casa.

Les Llars celebren calçotades per donar la benvinguda a la primavera

a Joan Trias ens mostren els resultats del seu taller de jardineria

oxALIS I pLA D’EN BoET ENTERREN LA SARDINAA la Llar Pla d’en Boet estaven tots molt tristos i ploraven de la pena que tenien per haver d’enterrar la seva estimada amiga sardina. Però tot de cop la pena se’ls va passar i van organitzar una macrodisco ballant i rient. Al taller de manualitats d’Oxalis van ser els encarregats de fer i decorar una sardina de cartolina molt original.

5

la fundació informa

pugem a l’AVEEls residents de la Llar Emilio Benedetti, Joan Trias i Pla d’en Boet van tenir l’oportunitat de visitar les noves instal·lacions del tren d’alta velocitat AVE. Amb les explicacions del guia van visitar l’estació amb les seves andanes i el tren AVE, on van apren-dre el seu funcionament i prestacions.

Pla d’en Boet a la sala clap. Ballar al ritme de música rock

Els residents de La Gavina vam anar a l’entrena-ment del Barça

Emilio Benedetti va de rebaixes a diagonal Mar

La Mabel, de la Llar Joan Trias, viatja a Madrid per recollir el premi del VI concurs internacional de contes curts de discapa-citats organitzat per la Fundació ANADE.

Cap d’any xinès a LleidaLa cultura xinesa va arribar a la Llar Terres de Ponent el dia 2 de febrer per tal de celebrar el Cap d’Any i l’arribada de l’any del conill. Molt típic de la Xina són els espectacles amb ombres, per això el teatre d’ombres xineses no va faltar.

Visita al Planetàrium del caixaForum

6

la fundació informa

anem a buscar el premi

Els residents de Mataró passegen pel Parc Güell

a Oxalis experimentem amb el fang

Exposició d’alta costura al Palau Robert

Interacció entre la nostra Llar i l’Institut pla d’en Boet5 alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Pla d’en Boet ens van venir a visitar per redactar un article per a la revista del seu institut. Primer els vam ensenyar la Llar; després, en el menjador, ens vam presentar un per un i, per acabar, en el taller, els vam ensenyar les manualitats que fem. Al gener vam estar al seu institut per veure com van creant la seva revista, i la Marga, l’Ofèlia i la Roser van ser entrevistades pels alumnes.

Exposició de manualitatsEls usuaris de la Llar Oxalis expo-sen els treballs que fan als tallers de manualitats i artesania a la biblioteca Antònia Adroher

la fundació informa

7

Mai havíem anat al circ i per fi es va presentar l’ocasió

Pla d’en Boet va d’excursió a calella

Sortida a les RamblesLa Llar Sant Salvador va anar a veure la carpa que la Fundació Repsol, junta-ment amb la Conselleria d’Acció Social, Polítiques d’Igualtat i Habitatge, va instal·lar a la Rambla amb la finalitat de donar a conèixer la realitat de les barre-res a les quals s’enfronten les persones amb discapacitat.

El Circ Alegria va arribar a Mollerussa amb Lara i Gaby Aragón, els fills dels pallassos de la tele al capdavant.

El Palau de Congressos de Lleida va aco-llir el passat dia 23 de gener l’obra El Súper Barbero de Sevilla, una adaptació de la famosa òpera bufa de Rossini. La Llar Terres de Ponent hi va assistir

Òpera per a tots

Visita a l’exposició de La Maternitat d’Elna a l’institut d’Estudis ilerdencs

Festa dels enamorats a MataróVisitem els nostres animals preferits al Zoo de Barcelona

8

la fundació informa

racó d’opinió

¡Adelante, sed valientes!Hem conegut una animosa i valent discapacitada, la Rosa, i ens agrada molt la

forma que té de viure la seva discapacitat. Us la presentem, és la Rosa Pantaleoni,

ara ja amiga de les LLars.

Cuando a los 11 años cogió la “polio” (se me paralizaron las dos piernas y un brazo),

creí que mi vida había terminado... Era una deportista nata, me gustaba nadar, montar en bicicleta, jugar al tenis, correr. Sobre todo, correr. En un momento, aquello que me hacía feliz desapareció “de un plumazo”. Y con ello, la independencia, que quizás sea lo que más nos cuesta a los discapa-citados. Ver que eres incapaz de todo, tener que pedir ayuda una y otra vez, mirar “con melancolía” algo que se te ha caído y no lo puedes coger… Luego vienen los “consejos” de los que nos quieren, pero que no tienen ni idea de lo que se sufre. “Ya verás como pronto se te pasará”, etcétera, etcétera. Aquí, que cada uno que me lea ponga su “etcétera” particular.

Y de repente, cuando yo había agotado parte de las lágrimas, que inevitablemente caen, me pareció oír una voz que me salía del corazón y me decía: “Rosa, es lo que hay…”. Y sí, es lo que tenía delante. Y dos opciones: o seguir desesperada y

hacer sufrir a unos padres maravillosos que tenía, que me cuidaban y protegían, o mirar despacio lo que podía hacer el resto de la vida que me quedaba. Mucha, porque solo tenía 11 años. Pensé que la vida era un regalo corto y precioso.Por eso, y resumiendo, ya que me han pedido que sea breve, decidí poner

en una balanza todo lo que no tenía y lo que podía tener con mi esfuerzo, mi tesón y la ayuda de Dios, que era lo más importante. Y decidí estudiar: primero, terminé el Bachillerato, y luego elegí la carrera de Farmacia.

Una profesión maravillosa, humana y que –siempre con ayuda, claro– podía ejercer como una buena profesional. O intentarlo.Por eso, tengo una botica en la que trabajo, disfruto y puedo ayudar a tanta gente a “paliar” sus enfermedades, sus angustias, sus soledades. Porque

Cuando piensas en los demás te olvidas de ti misma, te sientes mucho más feliz. y adquieres una responsabilidad nueva: la de ayudar

9

la fundació informa

racó d’opinió

también aprendí que, cuando piensas en los demás te olvidas de ti misma, te sientes mucho más feliz. Y adquie-res una responsabilidad nueva: la de ayudar.Como terminé joven, decidí ampliar mi cultura y me fui a Pamplona a estudiar Periodismo. ¡Aquello sí que me encan-taba! Escribir, hacer reportajes, entrevis-tas… Me volvió a caer la lágrima porque enseguida comprendí que una periodista en una silla de ruedas no tenía ningún futuro. Así que me conformé con la Far-macia. Y sigo aquí, ya mayorcita, pero con la misma ilusión de siempre, con más

experiencia y más sosiego. Lo importante es no perder la ilusión de siempre, si no, estás perdido.Quizás con este breve relato os haya dado una falsa idea de que todo había sido así, fácil y placentero. Ni muchísimo menos, queridos amigos. En la vida no hay nada fácil y mucho menos para nosotros. Además, nunca te acostum-bras a depender de los demás, nunca pierdes la ilusión de ser, por lo menos, “como todos”… Ni dejas de soñar que, en cualquier momento, te podrás levan-tar de la silla. ¡No seríamos humanos si no sufriéramos…! Todo está ahí y la

ContactoE-mail: Pantaleón.andreu@cofb.netFarmacia PantaleónCalvet, 7008021 BarcelonaTel.: 932092938

esperanza nos mantiene vivos. Porque es lo último que se pierde.Ah! Se me olvidaba lo más importante. Yo rezo. Y cuando le digo a Dios que no puedo más, que estoy superenfadada, que necesito su ayuda para proseguir esa lucha que empieza por la mañana y se termina por la noche, me siento mucho mejor. ¿Por qué? Exactamente no lo sé, pero cuando rezo algo se mueve en el corazón que da un cierto calorcillo, paz y alegría. Y quizás tam-bién paciencia, aunque os confieso que tengo poca.Quiero terminar con la misma frase que empecé. Amigos, es lo que hay…Si queréis llamar o escribir estaré encan-tada. También os mando mi e-mail. Podría deciros mil cosas más, frases de consuelo muy bonitas que no nos sirven para aliviar ese dolor que todos sentimos al ver que somos diferentes. Pero la vida es tan corta que si perdemos el tiempo divagando o lamentándonos no solu-cionaremos nada. ¿Y qué nos queda? ¿Mi mensaje? ¡Adelante, sed valientes! En ciertos aspectos los discapacitados (vaya palabra, ¿eh?) somos mejores que los demás, porque el sufrimiento, los deseos de superación y el esfuerzo heroico de seguir viviendo “como si no pasara nada” nos hace fuertes, genero-sos y más humanos.Una abrazo desde la silla de ruedas.

Rosamaría Pantaleón

Internet, el món més a prop

L’arribada d’Internet i, en especial, de les xarxes socials en la vida quotidiana ha

suposat tota una revolució en la forma de comunicar-nos, relacionar-nos, treballar,

fer gestions, accedir a la informació... I a les Llars també ha estat així. Els nostres

residents no viuen aliens als canvis que ha implicat la web 2.0, molt més interactiva

i amb més participació per part de l’usuari.

Les xarxes socials com Facebook, Twitter o YouTube han captat l’atenció de milions d’usuaris arreu. La gent crea el seu perfil, puja imatges, vídeos i comentaris de tipus

personal que comparteix amb els amics i coneguts o bé amb tothom. I aquest gran fenomen social també té lloc a les Llars de l’Amistat. La Mabe, per exemple, de la Llar Joan Trias, ens ensenya el seu perfil a Facebok. Fa poc va quedar segona en un concurs d’escriptura per a persones amb paràlisi cerebral, i ha penjat la foto del trofeu per compartir-la amb tots els seus amics. Ens diu que ara s’expressa més i està més en contacte

amb la seva gent, més al dia de les seves vides. Però ella no és l’única que hi dedica el seu temps lliure.

MOLTES POSSiBiLiTaTSMolts residents tenen alguna discapacitat de mobilitat, però això no els impedeix utilitzar la xarxa durant hores. “Internet val per gestionar recursos com fer compres o aconseguir entrades per al cine, i això per a una persona amb una discapacitat és molt important”, diu la Roser Certrà, de la llar Pla d’en Boet. La Roser participa en un blog que estan desenvolupant els alum-

10

rEporTaTGE

nes de l’Institut Miquel Biada de Mataró, en el qual explica les seves experiències. També busca informació per planificar les seves sortides i utilitza molt el correu electrònic, però reconeix que li treu molt de temps i el que a ella li agrada és el carrer.Fan servir molt el Word per escriure i l’e-mail per comunicar-se, ja que tenen dificultats per parlar i aquest canal homogeneïtza l’expressió amb els seus interlocutors. N’hi ha que han recupe-rat velles amistat o fins i tot n’han fet de noves. L’Ofèlia, de Pla d’en Boet, ho té molt clar: “Internet em connecta amb l’exte-rior. A YouTube puc veure milions de vídeos i també parlar per la càmera web”, ens comenta.I és que hi ha molta afició en el temps lliure. És l’activitat preferida per molts. De vegades necessiten ajuda perquè moltes pàgines tenen tants enllaços que porten massa temps per poder triar i encertar. Per això les Llars fan habi-tualment tallers d’informàtica. A més, les sales d’informàtica son a l’abast de tots els residents per utilitzar en qualsevol moment del dia amb adaptacions per als diferents nivells i capacitats.

adaPTaciOnS FLExiBLESAra bé, fàcil no és. I és que les persones amb discapacitat neces-siten dispositius especials que els ajudin a accedir a la xarxa, adap-tacions informàtiques adreçades als usuaris amb dificultats. Així, hi ha polsadors per a les persones que no poden utilitzar els teclats, eines per moure el cursor, pantalles tàctils, teclats i ratolins espe-

cials amb flexibilitat perquè s’adaptin a cada persona. Però domi-nar-les és una qüestió de pràctica i ganes de utilitzar-les. Com és el cas del Carles, de Joan Trias, que té un portàtil que utilitza de comunicador. Escriu les frases i l’ordinador les pronuncia per ell, però reconeix que no practica gaire i va més ràpid amb el comuni-cador manual. Cal seguir practicant i perdre la por al canvi.

11

rEporTaTGE

Molts residents tenen alguna discapacitat de mobilitat, però això no els impedeix utilitzar la xarxa durant hores

Valentí PalazónEl Valentí Palazón té 62 anys i ja en fa 24 que

viu a la Llar Sant Salvador de Tarragona. Segons

ens explica va ser el primer resident de la Llar. Va

néixer a Terrassa, on va viure amb els seus pares

fins que es va traslladar al centre. El Valentí és

un home a qui li agrada sortir i fer una vida com

més independent millor.

11 h El Valentí s’ha comprat una nova cadira elèctrica amb 5 marxes que li permet anar tan ràpid com a ell li agrada. Pel matí, aprofita per sortir i fer algunes gestions, com passar per la farmàcia del barri.

10 h Quan arribem a la Llar Sant Salvador el Valentí ens ensenya la seva habitació i els quadres que pintava quan era més jove. Un televisor i un ordenador portàtil són ara els seus passatemps.

11.00 h

24 horEs amb

12

10.00 h

12 h Avui es desplaça fins a l’oficina de La Caixa per treure diners en efectiu i baixar a Tarragona.

12.00 h

13.30 h Un cop arriba a El Corte Inglés aprofita per fer-se una targeta del centre, ja que hi compra sovint. També es fa arreglar el telèfon mòbil que es va comprar recentment perquè té problemes amb el ‘bluetooth’.

16 h Havent dinat torna a agafar l’autobús per anar a la Llar a descansar, ja que l’activitat del dia demana una mica de repòs fins que sigui l’hora de sopar.

14 h Ja que és a Tarragona, es dirigeix a un restaurant que li agrada molt per anar a dinar i gaudir d’un bon àpat.

13 h El Valentí agafa sempre l’autobús adaptat que porta a la ciutat amb un trajecte que no arriba a la mitja hora.

13.00 h 13.30 h

14.00 h

16.00 h

24 horEs amb

13

14

EnTrEVisTa

JOSEP LLuíS cLERiES, cOnSELLER dE BEnESTaR SOciaL i FaMíLia

“La prioritat és la integració de les persones”Treballar per l’autonomia

i la promoció personal,

aconseguir que les persones

amb discapacitat guanyin

en autoestima, treballar per

l’aplicació real de la LISMI.

Aquests són alguns dels reptes

de Josep Lluís Cleries per a

aquest mandat. Parlem amb ell

d’aquests reptes.

Quins són els objectius que s’ha marcat el Departament de Benes-tar Social i Família per a aquest mandat en matèria de persones amb discapacitat?En l’àmbit de la Llei de la Dependèn-cia, ens hem compromès a resoldre els endarreriments i donar una solució als grans dependents i dependents severs que, tot i tenir un dret reconegut, fa molt temps que estan esperant una ajuda. Hem d’assegurar de forma prioritària que les persones amb una dependència estiguin plenament ateses i complir amb els terminis que marca la llei. Paral·lelament, promourem la creació de places de residència pròpies i concerta-

15

EnTrEVisTa

des; aprovarem un decret d’acreditació que facilitarà la concertació de places i en garantirà la qualitat; i donarem impuls a la prestació econòmica vinculada per a centres privats acreditats, que garantirà, encara més, el dret a decidir dels bene-ficiaris i les seves famílies.En la segona etapa de la legislatura, tenim previst impulsar una llei en clau catalana que suposarà un canvi de para-digma, perquè volem parlar d’autonomia personal i no de dependència. Volem passar de la cultura del subsidi a la cul-tura de l’esforç, tot posant les persones en el centre de les polítiques socials. A més, si amb l’actual llei atenem situa-cions diferents globalment, en el futur volem atendre de forma més singular, especialitzada i diferenciada les depen-dències per envelliment, per discapacitat o per malalties mentals.

Quins són els reptes de futur cap a aquest col·lectiu?La Llei de la Dependència no atén només persones amb envelliment, també atén altres col·lectius. Les dis-capacitats diferents s’han d’atendre de manera diferent. Els joves, per exemple, estan a la fase inicial de la vida i se’ls ha d’atendre des de molts vessants; les malalties mentals no acaben d’estar ben valorades a la Llei de la Dependèn-cia... En aquest sentit, també hem de treballar-hi.

Apostem per establir nous models d’atenció a les persones amb discapa-citat, oferir assistència personal, ajudes tècniques i serveis. Creiem que aquí cal aquest canvi amb el que dèiem de l’autonomia de les persones i, per tant, caldrà revisar l’actual normativa sobre l’assistència personal. D’altra banda, també apostem per estratègies transver-

“No hi ha persones amb discapacitats, sinó amb altres capacitats, i des de l’Administració i la societat civil hem de garantir els seus drets i autonomia”

Com valora la tasca realitzada per la Fundació Llars de l’Amistat Cheshire durant més de 40 anys?Porteu més de 40 anys lluitant pels drets de les persones amb discapacitat i només aquesta dada ja és un símbol de la importància de la vostra feina i dedicació. Entitats com la vostra i, en general totes les del tercer sector, sou cabdals per aju-dar-nos a dissenyar les millors polítiques socials possibles. Cal establir una relació de sana complicitat i confiança entre l’Ad-ministració i el tercer sector social, des de la independència absoluta de les entitats respecte de l’Administració.

El moment que vivim demana un esforç per mantenir les fites soci-als assolides. Quin missatge dóna a la població?Estem en un moment de crisi econò-mica, però els nostres ideals no estan en crisi. Els nostres valors són més forts que mai. És cert que hem d’ajustar-nos a la situació econòmica actual emmarcada per la crisi i el mal finançament que ens arriba de l’Estat. El país té dificultats, però això no afectarà la protecció que devem als més febles, són la nostra prioritat.

sals que ens permetin revisar i adaptar totes les normatives existents a la con-venció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat. I també fer un país més accessible per a tothom, tot promovent una nova llei d’accessibilitat.

Com creu que ha evolucionat en els darrers anys l’atenció al disca-pacitat i la seva integració social?Tot i que encara queda camí per recór-rer, la feina d’entitats com la vostra ha

estat clau per avançar en l’atenció, la visualització i la integració de les per-sones amb discapacitat. Per fer veure que no hi ha persones amb discapaci-tats, sinó persones amb altres capaci-tats, i que des de l’Administració, però també des de la societat civil, hem de garantir els seus drets i la seva auto-nomia.

16

La Rosa Gómez, resident de la Llar Joan Trias de Barcelona, ens espera amb una

companyia molt especial, la seva germana Gemma i la seva neboda Àfrica, de tan sols

3 mesos. La presència d’aquesta família dóna alegria i pau a aquest matí assolellat,

perquè entre les tres hi ha una comunicació que evidencia el fort vincle que les uneix.

La Rosa és la gran de tres germans. Avui ens espera a la Llar Joan Trias amb la seva germana petita, la

Gemma, que ha vingut amb molt bona companyia, la seva filla Àfrica, de tan sols tres mesos. La presència d’un bebè tan maco revoluciona una mica la sala, on de tant en tant algú s’acosta per dir-li coses.Abans de néixer l’Àfrica, “la Rosa es va mostrar preocupada per la seva arribada,

ROSa i GEMMa GóMEZ, i aRa L’ÀFRica

El vincle de l’amor

tenia por de no tenir tanta comunicació amb nosaltres i quedar desplaçada de les nostres vides. Però ara ja veu que no és així i cada vegada ho porta millor”, és el primer que ens explica la Gemma.

La RELacióEls Gómez són tres germans que tenen molt bon rotllo. “Per fer alguna cosa la parlem entre tots tres i la votació que guanya és la que es porta a terme.

conViVència

De fet, la família sempre ha comptat amb l’opinió de la Rosa i ella ho sap. Sempre hem explicat molt les coses perquè tothom les sàpiga. I ara que cadascú viu per separat ens truca pel mòbil diàriament”. La Gemma parla per les dues i la Rosa escolta atenta, assen-teix amb el cap, riu i de tant en tant diu la seva: “Ella és la germana gran i fa com a tal. De forma que l’hem tractat com la gran, no com una persona que

17

va amb cadira de rodes. Som germanes i clar que ens hem barallat, estirat els cabells, tirat els trastos… Sempre ens hem portat bé però també hem tingut les nostres èpoques i diferències”, afe-geix la Gemma.Per a la Rosa, la Gemma és un pilar, el seu mitjà de comunicació amb el món i al mateix temps ella és el punt d’unió amb els tres germans. “Ens ha unit molt com a germans, per fer pinya. La Rosa ve molt a casa. Agafa el servei de taxi i

d’aquesta manera és més independent i jo tampoc no m’he de preocupar dels trasllats”. I què feu? “Perruqueria, este-ticista, anar a comprar roba, massatge o senzillament veure la seva neboda… el que ella demana que necessita o li ve de gust”, explica la Gemma.Però han passat algunes èpoques difícils. La Rosa va passar una època fluixeta. A causa d’una complicació d’una pneumò-nia ara porta un tub PEG (sonda d’ali-mentació) i ja no pot gaudir del menjar com abans, tampoc de la platja i la pis-cina que tant li agradaven. Però com gaudeix molt sortint a passejar i xerrant amb la gent a la Llar van buscar l’Avelina, una voluntària que l’acompanya a ella i a una companya a passejar els dilluns, i d’aquesta forma pot desconnectar una mica. Porta una activitat tranquil·la i reposada amb les petites alegries del dia a dia.

La LLaRJa fa deu anys que viu a la Joan Trias, on ens diu: “Estic bé, però no és com a casa”, perquè hi ha uns horaris i una normativa. A la Llar, comparteix habita-ció amb la Mònica i, si bé al principi no es van acabar d’entendre per culpa de la televisió, ara no poden passar l’una sense l’altra.

conViVència

La Rosa s’expressa amb un taulell comu-nicador personalitzat per ella, amb els pictogrames de la gent amb qui es relaciona, els estats d’ànim i les activi-tats que pot voler fer. “És un gran invent per part de la Llar, que ens ha anat molt bé. Abans també trobàvem la forma d’entendre’ns, però hi ha limitacions. Jo sempre li facilito les coses fent moltes preguntes. El problema és que si ha fet alguna cosa no m’ho pot explicar”, diu la Gemma.

Per a la Rosa, la Gemma és un pilar, el seu mitjà de comunicació amb el món, i al mateix temps ella és el punt d’unió entre els germans

18

Dilluns al matí a la Llar Pla d’en Boet sempre hi ha un ambi-ent festiu. En aquesta Llar, la

setmana es comença com cal, amb alegria. I és que tenen un grup de voluntàries que activen totes les dones de la Llar. De fet, els homes també hi estan convidats, però van més a la seva, i les activitats s’han acabat convertint en un club femení. “Vénen

només les dones, perquè els homes es mantenen al marge. Nosaltres els coneixem a tots i els anem a veure, si ens trobem pel carrer ens saludem i tenim una bona relació, però no parti-cipen de les activitats”, comenta l’Àn-gela Farreras. La Dolors Alemany ens explica que ja fa uns 5 anys que va a la Llar, tot i que la relació ve de més lluny, de fa

uns 15 anys, quan la Gemma Puig les va anar engrescant, tot promovent el seu vincle amb la casa: “Jo sempre havia fet activitats socials i abans, un parell de cops a la setmana, portàvem els residents a un casal d’avis on feien activitats per a ells. Així que ens conei-xem de fa molt de temps. A part dels dilluns, també venim per Nadal, anem d’excursió a la calçotada anual, a Lloret

La Dolors, la Mª Teresa, l’Àngela i la Gemma son veïnes de Mataró. Es coneixen

del poble i coincideixen cada dilluns al matí a la Llar Pla d’en Boet de Mataró.

No fallen mai, perquè de 10 h a 12 h tenen una cita amb les nenes, com diuen

elles, de la casa.

dOLORS aLEMany, Mª TERESa cOMaS, ÀnGELa FaRRERaS i GEMMa PuiG

A passar-s’ho bé!

VolunTaris

19

VolunTaris

de Mar, i quan s’acaba el curs fem un berenar a fora i convidem tot el grup a una xocolatada”, explica.

FER cOSES nOVESDominó, bingo, llegir un llibre, expli-car-se coses… Les voluntàries dina-mitzen tota classe d’activitats per tal de distreure tothom. Fins i tot alguna vegada han portat una noia que recita poesia, per exemple. Sempre pensen i pregunten coses noves per fer, perquè el que volen és mantenir l’alegria i fer activitats on puguin participar totes les residents: “Al bingo fem dues parti-des i portem un regal sorpresa a les guanyadores. Intentem que la Lluïsa, que no hi veu, canti els números. Així fem que entre elles es respectin més i no deixem ningú de banda”, comenta l’Àngela.Una cosa amb la qual totes estan d’acord és que les residents t’arriben a

estimar molt, però costa entrar. Abans no et coneixen et miren amb recel, però amb els mesos van confiant i obrint-se, ens comenten. De fet la Mª Teresa fa pocs dies que s’ha incorpo-rat al grup per tal de donar classes de mitja, i s’ho pren amb filosofia. “Cada setmana començo el jersei de nou. Es fan un embolic amb la llana que déu n’hi do!”, comenta riallera.

I és que el secret és fer activitats que siguin curtes i que no facin que es cansin, perquè és normal que perdin l’interès. El que sempre fan és pregun-tar per la família, i per totes aquelles coses que vulguin comentar de la seva

Dominó, bingo, llegir un llibre, explicar-se coses… Les voluntàries dinamitzen diverses activitats per tal de distreure tothom

vida. I és que l’aire fresc que porten els voluntaris és insubstituïble, perquè cada dia veuen les mateixes cares, i la finestra amb el món que són els volun-taris els alegra el dia i manté el contacte amb l’exterior.Però, a més, aquestes voluntàries van més enllà i també porten la vida de les Llars al poble: “Ara en el taller de manualitats han pintat i decorat unes

llaunes de tomàquet per utilitzar-les com a testos. Nosaltres les hem portat a una floristeria de Mataró a veure si ho volen vendre. Perquè fan coses molt maques i cal moure-les”, diu la Dolors.