------------------------~

............, 2+.,-

Barcelona

MEMBRE DE:

UICNUOlÓ Internacional per a la Conservació

de la Natura

WOKLv ASSOCIATIO~v, LUOS AND AQUARIUMS

AI~ASOCIOClon lbênco de Zoos y Acuarcos

Participants en programes europeus dereproducció d'espècies en captivitat

ZOO DE BARCELONA

PresidentJordi Porta bella

Director gerentEsteve Tomàs

Director tècnicFerran Costa

Director administratiuJosep M. Deulofeu

Directora de recercaCarme Maté

Director de màrketingMiquel Sallehy

Editada per.SPM Parc Zoològic de Barcelona, SA

Parc de la Ciutadella, s/n08003 BARCELONA

Telèfon 93 225 67 80 - Fax 93 2213853E-mall. zoobarna@mall.clnetes

l'Nm zoobarcelona com

DirectorMiquel Sanllehy

Cap de redaccióRafael Cebnan

Consell de redaccióManel Aresté, Eulàlia Bohiqas,Rafael Cebnan Jordi Fàbregas,

Jesús Fernàndez,Josep-Lluís Melero,

M. Neus Miró, M Josep Virgos

CoordinacióMaria Gómez de Segura

FotografiaArxiu Zoo

ProduccióJosep Vives

PublicitatNÚria Rulduà61643 57 72

Realització i coordinacióüuasar Serveis d'Imatge, SL

FotomecànicaCatalunya Accés, SL

ImpressióGráficas Gómez BOJ,SA

ZOOCLUBParc de la Ciutadella, s/n

08003 BARCELONATelèfon 93 225 67 86

zooc lub@mail.cine!.es

Dipòsit legal:B-30671-98

EI Parc Zoològic de Barcelonano es fa responsable de les opinions

exposades pels seus diversos coltaboracors

Prohibida la reproducció totalo parcial del contingut d'aquesta pubhcació

amb finalitats comercials siguI qumsiguI el mltlà o procés de reproducció,

sense automzacró de l'editor

Esteve TomàsDirector Gerent

Editorial

Benvolguts amigues i amics:

Un altre número de la revista és a les vostres mans.l'equip redactor que la dissenya i escriu pertany a laplantilla del Parc Zoològic i està formada per professio-nals de la Biologia i la Veterinària que tenen cura delsnostres animals, però, a més, són uns defensors aferris-sats de la natura i entusiastes divulgadors de l'ideal de laconservació. Per aquesta raó, s'esforcen a confeccionaruna revista que desperti l'interès per la protecció de lanatura. Són dones i homes compromesos amb la defensade la diversitat, i la seva és una de les moltes feines quefan els qui treballen en un parc zoològic i que general-ment són poc conegudes pel públic.Una altra d'aquestes feines és la col.laboració amb altreszoològics europeus en programes de conservació iinvestigació per a espècies exòtiques molt valuoses perla seva condició d'amenaçades d'extinció. Aquesta fun-ció dels zoos no és perceptible pel visitant de maneradirecta, i tampoc no és fàcil d'explicar, ja que és un tre-ball lent i constant que requereix molt de temps. Peraquesta raó, en els darrers anys intentem millorar lacomunicació amb els nostres visitants a través de novesexperiències basades en l'ús de la tecnologia informàti-ca o en les mateixes visites guiades, entre d'altres. Ambaquestes eines, pretenem donar a conèixer l'activitat delpropi Parc i explicar els motius pels quals destinem elsnostres esforços als programes esmentats.Molt aviat incorporarem més tècniques explicatives a lesnoves instal.lacions que estem construint. Aniran dirigi-des al públic general i serviran per donar a conèixer unanimal en concret i explicar-ne les característiques mor-fològiques, el comportament i la situació en què es trobala seva espècie a la natura. Aquesta nova tècnica comu-nicativa la posarem en pràctica a la nova instal.lació queacabem de construir per als lleons marins.Quan aquest exemplar estigui a les vostres mans, ja hau-rem acabat també la millora de moltes instal.lacions.Algunes presenten canvis molt importants, que m'obli-guen a recomanar-vos una visita immediata. Podreuconèixer els nous allotjaments per als hipopòtams nans,la fauna mediterrània, els lleons marins ja esmentats i pera la gegantina anaconda, entre d'altres. I podreu gaudir,com sempre, del conjunt d'un parc que fa molt de goig,

............." .....Barcelona

1 EDITORIAL3 TINENÇA RESPONSABLE

D'ANIMALS4 ACTUALITAT

"'14 FITXA BOTANICAEL GINKO, UN FÒSSIL AMB BONA SALUT

16 CONSERVACiÓL'ENRIQUIMENT COMPORTAMENTAL

21 PÒSTERLLOP IBÈRIC

26 REPORTATGELA CRISI DE LES TORTUGUES ASIÀTIQUES

34 QUADERN DE CAMPAMBIENTS D'AIGUA DOLÇA

39 EDUCACiÓ

~-----------------------------~

Jordi Porta bellaPresident del Zoo

Tinença responsable d'animalsEn aquest número trobareu un article que explica un cas molt preocupant d'agressió a la fauna sal-vatge i de com els zoològics hi han respost. És el cas del decomís a Hong Kong de deu mil tortuguesasiàtiques, considerades espècies e.nperill d'extinció, que anaven cap al mercat clandestí de la gas-tronomia i la medicina xinesa. EI paper dels zoològics esdevé, altra vegada, de gran importància pertres motius. EI primer, pel fet d'atendre els animals afectats, que no es poden tornar a alliberar per-què afectarien les poblacions lliures. En segon lloc, per què és una oportunitat per donar suport a lareproducció de les espècies amenaçades. I, finalment, pel fet de poder apropar la població a un pro-blema que té diferents nivells de causa i efecte.Tot això porta a reflexionar sobre un dels principals objectius dels animalistes que és la tinença res-ponsable d'animals. AI Zoo estem fent grans esforços per transmetre el concepte de tinença res-ponsable d'animals. Ho fem des del Departament d'Educació però també mitjançant el diàleg ambd'altres entitats públiques i privades de protecció dels animals i del mateix Gremi de Comerciantsd'Animals de Companyia. Junts, hem iniciat diverses vies de collaboració per a la formació del sec-tor i per a l'establiment d'uns criteris de qualitat que ofereixin suficients garanties als consumidorssobre el tracte que han rebut els animals que compren o bé si pertanyen o no a espècies en perill

d'extinció.Sobre la cacera d'animals salvatges, com és el cas de les tortugues asiàtiques o dels primats al'Àfrica, el problema és global. Els animals poden venir de l'Àfrica o de l'Àsia, però la demanda ésarreu. lla demanda és l'origen del problema. Cal un compliment de les normes de protecció i cal quetots els ciutadans i ciutadanes siguem conscients de les greus repercussions que comporta elcomerç illeqal d'espècies, un dels negocis fraudulents més importants del món.Així doncs, la missió dels zoològics en el rescat i cura dels animals és vital. EIZoo de Barcelona s'haofert per acollir aquestes tortugues asiàtiques decomissades a Hong Kong. Per això hem traçat unambiciós pla d'obres, amb més de quaranta actuacions per a l'any 2002, amb l'objectiu de millorar elZoo actual. EI nou Zoo que estem projectant ha de permetre anar encara més lluny en la que creiemque és la nostra feina: la conservació d'espècies amenaçades, l'educació ambiental i la recerca peral benestar animal. Aprofundint en aquestes línies de treball, pensem que us podem oferir unes visi-tes amb més valor afegit, on pugueu compaginar l'augment del coneixement amb un passeig agra-

dable.

AI Zoo estem d'obres!!Durant l'any 2002, estem posant la casa a punt, rentant-nos la cara i posant-nos ben guapos. Estem endegant tot unseguit d'obres que deixaran el Zoo amb unes instal-lecions més boniques, més modernes i més adequades als nos-

tres animals. Us convidem a venir i comprovar els canvis que s'aniran donant en tot el jardí.Els diferents projectes que s'inauguren al llarg de l'any afecten, sobretot. a les instal-lacinns més velles del Parc.

Algunes es tiraran a terra i, d'altres, s'ampliaran per millorar la visió del públic i el benestar dels animals.Aquest primer trimestre ja podem oferir-vos una primera tanda de novetats que passem a explicar-vos seguidament.

Nova piscina per als lleons marins.La piscina dels lleons marins, situada davant del Terrari, és una de les installacions estrella del nostre Zoo. Quan es vaconstruir,l'any 1965, va ser un gran esdeveniment per la ciutat i, tot i que actualment ja havia quedat una mica antiqua-da, ha funcionat molt bé fins avui.Els canvis que s'han fet són la redecoració de tot l'entorn amb una pedra artificial que imita a la perfecció les roquescalifornianes on aquesta espècie viu reunida en grans colònies. Amb això s'aconsegueix una visió més educativa de lazona i el públic pot veure els animals en un hàbitat més natural i bonic.També s'aprofitarà per collocar grans finestrals, des d'on es podran observar els animals de molt a prop, per fer les delí-cies dels més petits.

Hàbitat gran per al'hipopòtam nanUn dels animals més preuats de la nostracollecció és l'hipopòtam nan. La versió petitade l'hipopòtam comú és un animal amb greuperill d'extinció. EI Zoo de Barcelona partici-pa, juntament amb altres Zoos europeus, enun programa de conservació de l'espècie.La instal-lació ha estat enderrocada del tot, is'ha fet de nou per acollir en perfectes condi-cions a aquests animals. La zona central l'o-cupa un gran llac que divideix, de forma dis-creta, dues instal-lacions separades. Tot l'en-torn està naturalitzat amb vegetació densa itropical, i tres grans punts de visió permetenobservar de ben a prop tots els movimentsdels animals mentre es banyen.

L'AviariA la punta més sud del Zoo, al costat dels elefants asià-

tics, hi ha l'Aviari. En aquest edifici s'hi resguarden elsocells més exòtics i curiosos de la nostra col·lecció, en unambient ben calentó i humit que pretén assemblar-se a leszones tropicals on habiten.L'edifici, que ha hagut de ser evacuat temporalment delsseus hostes, està patint un gran canvi, i un exèrcit de pale-tes, pintors, electricistes i industrials de tota mena treba-

Ilen incansablement per deixar tot l'espai renovat i millo-rat a l'estiu.Alguns dels canvis que podreu observar un cop acabadal'obra són: una entrada i una sortida nova, la supressiód'escales que impedien el lliure pas a cadires de rodes icotxets, una nova cuina on es prepararan les dietes delsocells, nous lavabos, una sala educativa on es passaranvídeos i es faran conferències, i instal-lacions més gransamb algunes sorpreses.

fjl:., ~,_, :1':.':~r.,_.;0 .

L'obra que ens fa més il-lusió inaugurar a tots els que treballem al Zoo és la reobertura de la installació que s'a-nomena tradicionalment "Les muntanyes de Montserrat". Aquest fals turó de pedra i ciment es va construir a laCiutadella durant l'Exposició Universal de l'any 1888, i té la gràcia d'imitar la serralada més famosa de Catalunya.La installació ha patit diverses transformacions al llarg dels anys i, últimament, estava molt deteriorada.Per poder obrir la muntanya al públic ha calgut fer-hi grans treballs de restauració, tant de la pedra mateixa, comdels vials, les escales i la jardineria. També s'han modificat i augmentat el nombre d'instal-lacions d'animals que,sota un mateix fil conductor -la fauna ibèrica-, ompliran de vida tots els racons de la muntanya.

MayaniMayani és una femella de goril.la de plana occidentalGarilla garilla garilla que va néixer en el nostre Zoo el pas-sat dia 6 de desembre. Els seus pares són Xebo iMachinda, aquesta última és filla d'en Floquet de Neu.Com és habitual en el cas de Machinda, després del partva ser incapaç d'atendre correctament a la petita.Machinda sempre es mostra molt interessada per lesseves cries, però desconeix com s'han de portar, protegiri alimentar de manera adequada, un fet que en algun casha provocat la mort del petit a les poques hores de néixer.Donat que els qoril.les són uns animals força amenaçatsen el seu medi natural, la importància de mantenir unabona població en captivitat i, per tant, aconseguir la repro-ducció i la supervivència de les cries, és evident.Per això, quan una qoril.la amb antecedents semblants alsde Machinda es queda prenyada, establim uns exhaustiustorns de vigilància que ens permeten observar el compor-tament de la mare i la cria en els primers moments des-prés del naixement, i actuar ràpidament en el cas de quees detecti el més mínim problema.Així es va fer en aquest cas, i Mayani va ser separada dela seva mare a les poques hores de néixer i portada a la"nurseria" del Zoo, on les nostres esperimentades cuida-

dores ("nurseres", en diem nosaltres). en van tenir curanit i dia. Després, el dia 17 de gener, va ser enviada al cen-tre coordinador de l'EEP (Programa de Cria Europeu). quees troba al Zoo de Wilhelma (Stuttgart, Alemanya), onseguiran tenint cura d'ella expertes mans humanes, peròon, al mateix temps, podrà conviure amb altres cries degoril.la i aprendre els secrets del comportament de la sevaespècie, fins que arribi el moment en que pugui ser rein-troduïda en un grup familiar.

Nimba, Batanga i el seu avi. .. en Floquet!Des del passat 24 de febrer, laNimba i la Batanga, les nétes d'enFloquet de Neu, que ja tenen 3 anys,viuen totalment integrades en elgrup de qoril-les del seu avi.En aquest grup s'hi troben, a mésd'en Floquet i les dues nétes, laVirunga, una filla d'en Floquet de 23anys i tia de les petites, i la Coco,que va arribar a Barcelona l'any1995 procedent d'un decomís a laduana. La Coco té aproximadament8 anys.EI procés d'introducció de la Nimbai la Batanga en un grup de qoril-tesadults ha estat llarg i difícil, però alfinal s'ha aconseguit amb èxit.Per problemes de seguretat i salut,aquestes dues qoril-letes van haverde ser criades per humans. I és moltimportant que les cries de qoril-Iaque han estat criades amb biberó

pels cuidadors convisquin ambadults des de la infància. D'aquestamanera poden aprendre les pautesde comportament pròpies de laseva espècie i, quan siguin grans,

es trobaran ben integrades al seugrup de qorilles, sabent adaptar-sea nous individus, a noves situa-cions, i conviure i reproduir-se ambtota normalitat.

Nova instal.lació per a l'anaconda comunaDes de la llunyana prima-vera de l'any 1983, el Zoode Barcelona té a la sevacol.lecció un exemplarfemella d'anaconda verdao comuna Eunectes muri-nus. Aquest animal, quequan va venir procedentdel Zoo del Bronx de NovaYork era una animal jovede menys de dos metresde longitud, ara mesuraquasi 5 metres i pesa propdeis 100 kg.La seva instal.lació haanat canviant durantaquests quasi 20 anys. Ladarrera, naturalitzada iamb una bona zona aquà-tica on submergir-se, s'haquedat petita a causa del'extraordinari creixementd'aquest animal durant elsúltims anys.

Per aquesta raó, hem ampliat la instal.lació just el doble. Ara tindrà una zona més àmplia on banyar-se, ja que lesanacondes verdes passen la major part del seu temps a laiqua. També hem naturalitzat de nou tota la instal.lació,intentant que l'entorn ens recordi les basses i rius de la conca de l'Amazones on viu aquesta espècie. Les ana-condes són famoses per ser, junt amb els pitons reticulats Python reticulatus, les serps més grans del món. Podenarribar a una llargària de 9 metres encara que, normalment, no són tan grans.Aquesta ampliació també ens permetrà intentar reproduir l'espècie, ja que ben aviat la juntarem amb un mascle. Si

tenen descendència, ja ens podem preparar, perquè les anacondes verdespoden tenir fins a 90 cries de cop (són ovovivípares i pareixen les cries ja total-ment formades).

Les tortugues de l'àviaUs volem recomanar un llibre d'en Pere Martí i Bertran que es titula Les tor-tugues de l'àvia, de l'editorial Cruïlla. Aquest llibre té una important vessantecologista i de defensa dels animals en perill d'extinció, i ens obre els ullssobre un cas que tenim molt a prop nostre: la tortuga mediterrània, queencara viu lliure en alguns paratges catalans. També ens parla de la vida ala natura, de l'emoció que això provoca en els joves protagonistes, de comel seu projecte els uneix i els fa més sensibles.Llegiu-lo als vostres fills i tindreu ganes de descobrir aquests llocs onencara ens queden tortugues en llibertat.

Noves adquisicionsLes darreres incoporacions d'animals de la nostra col-leo-ció són les següents:

Tortuga de caixa asiàtica Cuora amboinensis:6 femelles i 2 masclesTortuga d'aigua espinosa Heosemys spinosa :5 femelles i 6 mascles

Tortuga d'aigua negra Siebenrockiella crassicollis:6 femelles i 5 masclesTortuga bruna gegant asiàtica Manouria emys:2 femelles i 1 mascleTotes aquestes tortugues ens han arribat procedents deldecomís que es va fer a Hong Kong a finals de l'any pas-sat, i que és àmpliament comentat en l'article central dela revista.Ànec vidu Dendrocygna viduata :6 exemplars joves que encara no estan sexatsÀnec arbori de bec vermell Dendrocygna autumnalis:5 joves també sense sexarÀnec de la Carolina Aix sponsa :3 mascles i 3 femelles

Ànec peposacaNetta peposaca :3 mascles i 3 femelles

Ànec de bec crestat Sarkidiornis me/anotos:un mascle i una femella.Tots ells procedeixen del Zoo de Santillana del Mar(Santander), y serviran per augmentar la nostra ja impor-tant col-lecció d'ànecs autòctons i d'arreu del món quees poden observar en els diferents llacs que tenim repar-tits per tot el recinte del Zoo.A més, també s'ha incorporat al Zoo un jove Guacamaiverd i vermell Ara ch/oroptera recentment decomissat.

Les Gavines rialleres i la predicció del tempsLa gavina riallera o vulgar Larus ridibundus és l'espèciede gavina més comuna a les nostres costes durant elsmesos freds, ja que és en aquesta època quan arribengrans quantitats d'exemplars provinents del nordd'Europa per hivernar a les nostres contrades, força méscàlides, les quals s'afegeixen a la nostra petita poblacióindígena resident.EI plomatge hivernal que presenten mentre resten aquí,amb el cap blanc i tan sols unes petites taques fosques alcostat de l'ull, és ben diferent del que tenen a l'estiu en elsseus llocs d'origen, que es caracteritza pel color marrófosc del cap amb una estreta orla blanca envoltant l'ull.Doncs bé, heu de saber que aquests ocells ens permetensaber amb tota fiabilitat quan arribarà o quan marxarà elfred d'una manera definitiva. I sense prediccions errònies.AI Zoo de Barcelona, per exemple, els primers exemplarses poden començar a observar a finals de setembre oprincipis d'octubre. Uns anys tarden més que altres, peròquan arriben, tots amb el cap blanc, immediatament arri-ba el fred.I al revés: a finals de febrer comencen a veures animalsamb el cap fosc i ja marxen els primers en direcció al nordd'Europa, el gruix de la població ho fa normalment durant

el mes de març i, de vegades, no se'n van fins ben entratel mes d'abril. Però ja podeu estar ben segurs d'una cosa: fins que això no passi, ¡no cal que us treieu la roba d'hi-vern!

• •.. ' .'l' •• .'

l ' Mustela fJutorius o

La Fura i el Pardal surten a passejarDes de fa poc podeu veure,cap al migdia, un especta-cle fins ara insòlit al Zoo:els nostres rucs surten afer un tomb pel recinte delparc. La Fura i el Pardal,dos bons exemplars d'asesde raça catalana, estirenles cames, observen i esdiverteixen amb la curiosi-tat que desperten en petits igrans. La distracció i l'exer-cici faran, amb tota segure-tat, que els animals estiguinmés motivats i contents i, almateix temps, el públicconeixerà millor aquestaraça autòctona del nostrepaís, que en l'actualitat estroba en perill d'extinció.

Sa vaQuatre espècies de mol·luscs d'ai-gua dolça sobreviuen a la destruc-ció del seu hàbitat refugiades en elParc Zoològic de Barcelona.Com és sabut el riu Llobregat seràdesviat en el seu tram final per per-metre l'ampliació del port deBarcelona. Aquesta obra gegantinacomportarà importants modifica-cions en l'ecosistema del delta delLlobregat, la principal zona humidadel litoral central català. Tanmateix,per tal de preservar el gran valormediambiental del delta, els treballsinclouen tasques de minimització del'impacte provocat per les obresamb l'aplicació de nombrosesmesures correctores dels danyscausats.En un dels canals que han quedatreomplerts per la maquinària pesantvivien quatre espècies de petitsrnolluscs d'aigua dolça. No sónunes espècies particularmentescasses pel que fa a la seva distri-bució mundial. però es dóna el casde que el canal afectat era l'úniclloc de tot el delta del Llobregat on

ent de mol-luscs

s'hi trobaven. Una adequada políti-ca de manteniment de la biodiversi-tat exigia la preservació d'aquestespoblacions úniques en el context deldelta, tot i que l'únic canal on vivienestava condemnat a desaparèixer.La manera de fer-ho va ser iniciar unprograma de conservació ex situ enel qual el Parc Zoològic deBarcelona aporta les sevesinstallacions i la seva experiènciaen el manteniment d'espècies encaptivitat a sol-licitud de l'Agència

Catalana de l'Aigua, responsable deles obres.Gràcies a aquest acord, actualmentmantenim en les installacions delnostre aquari poblacions correspo-nents a dues espècies de cargolaquàtic i dues espècies més debivalvs (comparables a petites cloïs-ses d'aigua dolça). Quan les obresestiguin acabades i el medi regene-rat, aquests minúsculs animalonstornaran a la seva llar del delta delLlobregat.

Intervenció quirúrgica a la goril.lamés petita del Zoo

Muni, de tan sols 1 any d'edat, va ser intervinguda el passatmes de febrer d'una fístula anal.Muni és la qoril-la més jove del Zoo de Barcelona. Va néixerel dia 19 de desembre de 2000, és filla de Xebo i Machinda inéta d'en Floquet de Neu.Durant les primeres setmanes del mes de febrer d'enguany,els seus cuidadors van notar que tenia molèsties i malestargeneral. Després de l'exàmen veterinari es va diagnosticaruna fístula anal, i el passat 20 de febrer es va realitzar laintervenció, que va resultar un èxit. Com és habitual enaquests casos, es va comptar amb la col-laboració desinte-ressada d'un especialista, en aquesta ocasió el Or. JacintArán, proctòleg de l'Institut Universitari Dexeus.

La família creixEI passat dia 26 gener, a les 3 h de la matinada, va néixer unapetita girafa a les nostres instal-lacions. I dir petita no ésmolt assenyat, ja que aquests animals, els més alts de laterra, que poden assolir 6 m d'alçada en estat adult, ja arri-ben al món mesurant gairebé 2 m!La nova girafa, una femella, és filla d'en Kiko, un gros mas-cle d'uns 6 anys d'edat, i de Kamoa, la mare, que ara té uns5 anys. La nouvinguda ja té nom, Eura, i viurà també amb laseva germana gran, Kenya, que va néixer al Zoo ara farà ja2 anys.Després d'haver estat uns anys sense reproduir aquestaespècie, ara la família creix. I com veieu, no tan sols en alça-da...

Nova Enciclopèdia

Acabad'aparèixer el que hom

podria considerar l'obra defintiva sobreels zoos del món i les seves activitats, fonaments iorientacions. Es tracta de "Encyclopedia of theWorld's Zoos", és a dir "Enciclopèdia dels Zoos delMón", en anglès. Aquesta és una obra en tresvolums que conté més de 400 articles ordenatsalfabèticament, que inclouen els que fan referèn-cia a la descripció i la història dels 146 principalszoos del món, els dedicats a les espè-cies i grupszoològics que han tingut i tenen un paper rellevanten els parcs zoològics i en l'apreciació del públic,i els que tracten temes implicats en la gestió i con-cepció de qualsevol zoo seriós com la genètica depoblacions reduïdes, els programes conjunts deconservació, el disseny de les instal-lacions, larecerca o la reintroducció d'espècies. EI ParcZoològic de Barcelona, atesa la seva rellevància,té un article dedicat en exclusiva i a més és men-cionat en els articles que fan referència al bisóeuropeu, als cocodrils nans, als cérvols del PareDavid, al llop i al dril, totes elles espècies notablespel que fa als esforços internacionals esmerçatsen la seva protecció. Així mateix és citat com aZoo reconegut pels seus esforços de conservaciódins l'article anomenat "Extinció". Tampoc nopodia faltar una menció dins l'article "Goril-les"destacant la presència del nostre exemplar mésconegut arreu del món, naturalment el qorilla albíFloquet de Neu.

Primer curs organitzat per rAleAS

EI Sr. Esteve Tomàs, Director gerent del Zoo deBarcelona, acompanyat de Pep Xarles i Luis AlbertoAlcoceba, President i Tresorer d'AICAS, signant l'adhe-sió del Zoo de Barcelona com a soci institucional.

Un nou tigre de SumatraA mitjans de març ens va arribar un mascle de tigre deSumatra Panthera tigris sumatrae, nascut el dia 1 degener de 1993 a Augsburg (Alemanya), i que vivia al Zoode Wuppertal (Alemanya). Es diu Andi i ens l'han cedit enprèstec dins del programa EEP d'aquest escàs i ame-naçat felí asiàtic.EItigre de Sumatra, una subespècie endèmica d'aquestailla d'Indonèsia, es caracteritza per ser més petit que lessubespècies continentals, pel seu color més fosc i pertenir una petita crinera al clatell. Es troba avui en greuperill d'extinció. La deforestació, el conreu de granszones abans verges i la caça furtiva han provocat queaquest gran caçador només sobrevisqui en els pocs llocsben conservats que encara queden a l'illa, principalmentlocalitzats en les àrees muntanyoses de les serraladescentrals. Les últimes dades conegudes donen un resultatmolt decebedor: es creu que no queden més de 500exemplars en llibertat.Donada aquesta precària situació, aquesta subespèciede tigre està sent objecte d'un programa internacional decria en captivitat que pretén aconseguir l'existència encaptivitat d'un mínim nombre d'exemplars que assegurinla seva supervivència.L:Andi formarà parella amb la jove femella de tigre deSumatra que ja tenim a la col·lecció des de fa temps amb

Fruit de la col-laboració d'AI CAS amb DEPANA, aviat escelebrarà al museu de Zoologia de Barcelona, el curs"Claves para la Evaluación de las Condiciones deMantenimiento de Especies Silvestres", dirigit a tota per-sona interessada pel tema del maneig i mantenimentd'espècies silvestres en captivitat. AICAS amb aquestcurs vol apropar-se a altres associacions que treballen alnostre país en la protecció de la fauna silvestre, ja siguiautòctona o bé exòtica, i assolir al mateix temps l'objec-tiu de donar eines a totes les persones que es dediquin obé tinguin previst dedicar-se a la nostra professió, la decuidador de fauna silvestre, per introduir les noves tècni-ques en disseny d'installacions, en enriquiment ambien-tal, en diagnòstic de patologies, .... que permeten unamillora en la qualitat de vida dels animals.

Per a més informació contacteu amb:Jmrey@ctv.es(coordinador del curs)http//perso.wanadoo.es/jxarles aicas@wanadoo.eshttp//www.depana.orgdepana@entorno.es

~

la qual cosa esperem poder aconseguir en el momentadequat la seva reproducció, i ajudar així a incrementarla població mundial d'aquest emblemàtic i amenaçat ani-mal.

~,-';'" ,.

,:- <;-"-~'-'4: -. r:i

".f'.':t;; e, , __ ""...."'" ... ......

I I I I

EI millor coneixement de les espè-cies i del seu comportament a lanatura ens ha permès entendre lesseves necessitats i, com a conse-qüència, millorar el disseny delsespais on es mantenen els animals.EI benestar animal s'ha convertit enuna de les prioritats en el manteni-ment de les espècies en les institu-cions zoològiques, i el que es preténés que cadascuna de les espèciestingui cobertes les seves necessi-tats principals, però no tan sols lesalimentàries, sinó totes aquelles quefan referència a les conductes típi-ques dels animals.D'una banda s'ha desenvolupat elque es coneix com a enriquimentambiental, que afecta a les ins-tallacions i que consisteix en laintroducció d'elements orogràfics

(petits turons, desnivells, espaisamb aigua, ...) i de mobiliari (pedres,troncs, .....) que permeten optimitzarl'espai i oferir als animals zonesespecífiques per a les seves neces-sitats. Així, els animals arborícolestenen estructures que els permetenenfilar-se i utilitzar les parts mésaltes, com en el cas dels jaguars; elsanimals caçadors tenen zones ele-vades que utilitzen com a miradors,com ara els guepards; els animalsque viuen en caus tenen tubs sote-rrats, com es pot veure en lainstallació dels suricates; i lesespècies socials tenen barreresvisuals que els permeten separar-seen cas de conflicte, com veiem en lainstallació dels impales de caranegra. L'enriquiment ambiental ésun dels aspectes més importants

que es tenen en compte en el dis-seny i la remodelació de lesinstal·lacions, i que estan directa-ment lligades al coneixement del'hàbitat i del comportament del'espècie en qüestió. També ésimportant la utilització de diferentssubstractes en el terra de lainstal-lació (com en el cas delsóssos), que permet als animals triaren funció de les seves preferències.En general, es tendeix a oferir diver-ses possibilitats perquè siguin elspropis animals els que decideixin encada moment.D'altra banda, la definició de pro-grames d'enriquiment comporta-mental està sent en aquestsmoments un dels aspectes primor-dials en la modernització dels zoolò-gics. Mitjançant aquests progra-mes, es pretén establir una sèried'activitats que permetin a les espè-cies manifestar les seves conductestípiques, com poden ser: observar,gratar, saltar, nedar, explorar, ...D'aquesta manera, s'evita la mancad'activitat i es prevé l'aparició deconductes aberrants. Aquests pro-

grames , que en un principi van seraplicats de forma aleatòria, des delpunt de vista dels animals suposenun estímul positiu que els mantépendents del seu entorn tal compassa a la natura.EI disseny dels programes es basaen les experiències que ja existien

en el nostre zoo i en d'altres, i tambéen la inventiva i imaginació decadascun dels cuidadors, voluntarisi membres de les diferents seccions.La finalitat és l'establiment d'unasèrie d'activitats efectives i senzillesque es recullen en un programamensual que cada cuidador aplica

ENRIQUIMENT LLÚDRIES

diàriament. EI primer pas consisteixen recollir tota la informació dispo-nible de l'espècie i definir quinessón les conductes habituals en lli-bertat. A continuació es proposenuna sèrie de possibilitats que sónestudiades amb molta cura per partdels responsables de cada secció,conjuntament amb d'altres seccionscom el departament de Veterinària oel de Jardineria, per tal d'establir elspossibles perills o la toxicitat delselements que s'utilitzen.Un cop determinades quines seranles activitats concretes a realitzar,un equip de voluntaris passa a ava-luar la seva efectivitat pràctica encada cas, de manera que mitjançantla utilització de registres de compor-tament, podem establir quina és lautilitat real de cadascuna de lesactivitats i, així, descartar aquellesper les quals els animals no mostreninterés, o que no potencien les res-postes desitjades.Els resultats finals són transferits alprograma de l'espècie i és alesho-res quan els cuidadors passen a feruna avaluació permanent per detec-tar quan alguna de les activitatsdeixa de fer efecte, o bé per propo-sar-ne de noves que aniran sent afe-gides al programa.Aquestes activitats, algunes de lesquals ja fa anys que es porten aterme, estan sent recollides iestructurades a fi i efecte d'establirun programa integral d'enriquimentcomportamental per a cadascunade les espècies de la nostra collec-ció. No us sorprengui doncs veureen algunes installacions trossos degel, sacs amb aliment al seu interior,tubs i boles amb grills o cucs, cor-des amb menjar penjant o objectesde plàstic o d'altres materials. Pertal d'advertir als visitants que en unainstallació s'està duent a termel'enriquiment, utilitzarem un cartellque indiqui que els objectes que esveuen en el seu interior -en algunscasos poden sorprendre- formenpart d'aquest projecte.

Conrad EnseñatConservador de Mamífers

................................................Canis lupus signatus

SITUACiÓ DE L'ESPÈCIE

Originàriament era el predadormés abundant i estès del nostrepaís, però la constant persecu-ció a la qual ha estat sotmés desde fa segles per part de l'home,ha fet que en l'actualitat sobre-visqui tan sols en zones naturalsben conservades, o en llocs onencara es manté una activitathumana raonablement equilibra-da amb l'entorn natural. De fet,avui només resten poblacionsmés o menys estables de llops aGalícia, la meitat septentrionalde Castella i lleó, Astúries,Cantàbria i algunes àrees de LaRioja i el País Basc. A més, exis-teixen dues poblacions aïlladesen greu perill d'extinció aExtremadura i Sierra Morena.

Segons les llistes vermelles de laUICN (Unió Internacional per a laConservació de la Natura), pre-parades per la Comissió de laSupervivència d'Espècies, lasituació del llop ibèric Caníslupus sígnatus és de RISC •MENOR.

ExtintaExtínta en estat silvestreCríticament amenaçada

AmenaçadaVulnerableRisc menor

Dades insuficientsNo avaluada

ADOPTANTSPARTICULARS

ÀLEX CRUZ i LORENA ESCAMILLA1 ORANGUTAN

MIQUEL FERNÁNOEZ ARAGONÉS1 PANTERA NEGRA

PAULA GABAR RELLA OEL aln1 GIRAFA

COLLA DEL DRAC DEL POBLE-NOU

1 IGUANA RINOCERONT

GEMMA SÁNCHEZ EDO1 GOSSET DE LES PRADERIES

ROSA COLLELLDEVALL1 TIGRE

ALFREDO GARGALLO1 PANDA VERMELL

RICARD MASSAGUÉ1 PINGUI

EMMA CANALS1 JAGUAR

PREMATURAAssociació Catalana pe, a Nenes i

Nens Premtaurs1 CANGUR

NATALlA GARCíA PINO1 LINX

MARIO CLOBER1 LLEONA

ecoverd

JAGUAR

EMPRESES I ENTITATS COL·LABORADORES

PINGüí

SONY

._.....,......._--FLOOUET DE NEU

PUBLISERVEIServeis de Publicitat Exterior

PANTERADE LES NEUS

Fundació s.~Territori i Paisatge

CAIXA CATALUNYA +

LLÚDRIA

LLEÓ MARíDE CALIFÒRNIA

~.--...........•• upo ... DII.

CAPIBARA

BASI, S.A.

COCODRILDEL NIL

j\igües de Barcelona

FLAMENCS DE CUBA IXILE

~ FUJIFILM

LLEÓ D'ANGOLA

AGFA+

GUARÀ

~~ L_INDUSrRIAS rITAN, S.A.

MUNI

~CALlER

LABORATORIOS

PORC IBÈRIC

1IIatutano

TIGREDE SUMATRA

TORTUGA GEGANT DELES SEYCHELLES

S&C LYNX·

GUEPARD LINX

r ------ - .Floració: primavera

Color flor: grocFructificació: tardor

Color fruit: marró

----

•IIUll~I-=1cI¡;;:IciNI

I

t ~----------....4-6 metres

EI ginkgo Ginkgo biloba és un arbre caducifoli decapçada piramidal i aspecte esclarissat, que esplanta molt sovint als carrers de les nostres ciutats.EI seu port, la facilitat de cultiu i la gran resistència ala pol-lució, el fan un candidat idoni per a jardineriaurbana.EI més característic del ginkgo són les seves fullesen forma de ventall que agafen una tonalitat grogabrillant a la tardor abans de caure. Les flors són peti-tes i el fruit fa tanta pudor que només es plantenexemplars masculins.

SABíEU QUE ...Aquesta espècie és l'arbre viu més antic del món. Laseva presència a la terra data de més de 250 milionsd'anys, raó per la qual es considera un fòssil vivent.Durant el Juràssic habitava en els boscos d'Àsia,Amèrica i Europa, i va sobreviure als canvis evolu-tius que van fer desaparèixer moltes espècies persempre més. Actualment només es conserva salvat-ge en alguns boscos asiàtics.Aquesta capacitat de supervivència del ginkgo sem-bla que ve afavorida per una immunitat natural a lesmutacions genètiques, que ha quedat demostrada,no només per la seva resistència al pas dels temps,sinó que és protagonista d'alguna història insòlita alJapó. A Hiroshima, uns mesos després de que labomba atòmica ho destruís tot, un ginkgo que haviaquedat calcinat a menys d'l km del centre de l'ex-plosió va rebrotar. La població va respectar i mimarel petit arbre durant molts anys i avui presideix untemple japonès.També és molt resistent als atacs dels insectes, grà-cies a la presència de dos àcids: l'oxàlic i el màlic,que tenen propietats insecticides.

PROPIETATS MEDICINALSSi haguéssim de fer la llista de tots els mals que curael ginkgo ompliríem massa pàgines. Des del segleXV, l'antiga medicina xinesa n'utilitza els beneficis del'extracte de les fulles per multitud de curacions quevan des de fer baixar el colesterol fins per a millorarla memòria, passant per tota mena de malalties cir-culatòries, cerebrals o respiratòries.

... ON SÓN AL ZOO?Entot el Zoo n'hi ha 3 de ben alts: a la zona dels Jocs,al Zoo Infantil (dins la gàbia de l'ase) i prop de l'ele-fant asiàtic.

________________________ ~G- h

Hàbitat: boscos temperats de caducifolis i coníferes

- _ .

Quan compres un animalde companyia,

no compres una joguina.

Compres una vida

~------------------------------------------Reportatge

~---------------------------------------~Reportatge

Manoaría emys

~~----------------------------------------~Reportatge

ntre el formigueix con-- trnu de persones que

fan les seves com-pres, o simplementpassegen i miren, des-taquen les paradesdel mercat dedicadesa la venda d'animalssalvatges; pràctica-

ment, i segons diu un vell proverbixinès, tot el que camina per terra,neda per l'aigua o vola per l'aire espot menjar, i així gàbies i caixes demamífers, aus, peixos i rèptils vius oprèviament elaborats, esperen encondicions lamentables al compra-dor que els durà a l'olla. Els animalses solen mantenir vius perquè lacarn no es podreixi i per poder-lostenir més temps pendents de servenuts, però les condicions d'em-magatzematge són terribles i man-cades de qualsevol humanitat.

Si tota la fauna salvatge pateixamb aquest comerç, les tortugueses veuen afectades especialment.La cuina tradicional xinesa conside-ra els quelonis una menja excel.lent,i al seu exquisit sabor s'afegeix lacreença de què, en menjar-les, s'ad-quereixen grans beneficis per a lasalut i es remeien molts mals. Peragravar més la situació, a l'ús pura-ment culinari s'uneix la gran utilitza-ció que la medicina tradicional xine-sa fa de la carn, ossos i closca d'a-quests animals. Potser la primerapregunta que sorgeix davant aquestproblema és: per què, si la gastrono-mia i la medicina xinesa té una tradi-ció mil.lenària, es manifesta araaquesta crisi? Bé, la resposta estàen la reforma de l'economia xinesa:l'adquisició d'estructuras d'econo-mia de mercat i la convertibilitat enmonedes estrangeres han permèsque ara estigui en la mà de milionsde xinesos la possibilitat d'accedir ales tortugues del sud-est asiàtic.

L'altra pregunta que amb segure-tat a continuació li ve al cap al lec-tor poc informat és si aquest proble-ma és verdaderamenttan important,i no serà una exageració dels ecolo-gistes o dels amants dels animalssempre amb una certa tendència al'alarmisme. Aquí la resposta ens la

-

donaran algunes poques dades(dades extretes d'un article d'ElrnarMeier publicat en el número 25 de larevista Reptilia i titolat: Queda espe-rança per a les tortugues asiàti-ques?):

Segons una informació d'ÒscarShiu, comerciant d'animals de HongKong, al 1966 es van introduir diària-ment entre 5 i 6 tonelades de tortu-gues des d'Indonèsia a Xina.Segons les xifres publicades perl'organització Pro Wildlife, sols al

1998 es van introduir 12.000 tonela-des de tortugues a Hong-Kong.

EI comerç de tortugues en païsosfronters com Nepal, Vietnam,Birmània, i Pakistan cap a Xina,segons observadors en les zonesfrontereres, és actualment mésactiu que mai i ni tan sols les zonesprotegides d'aquests països perme-ten seguretat a les seves pobla-cions.

Encara que aquestes dades, pergegantines, ens poden semblar

~----------------------------------------~

Reportatge

increibles, han estat confirmadesper estudis independents:

A l'agost de 1995, Artner va visitarel mercat de Xing-Ping a Guangzhou(Canton) el més gran dels quatremercats d'animals vius de la ciutat, isegons les seves estimacions s'ofe-rien com a mínim 3.000 tortugues (de20 espècies], algunes d'elles situa-des a l'Apèndix I del conveni CITES.

AI juliol del 1997, McCord va tro-bar en el mercats de Guangzhou untotal de 10.000 tortugues de 30 espè-

cies, 5 d'elles llistades a l'Apèndix Idel CITES.

En un sol dia d'abril del 1999,Valentin (2000) va observar en elmercat de Xing-Ping més de 7.000tortugues de 25 espècies. Però unaquantitat més gran estaven empa-quetades en caixes a les rebotigues.

Segons aquestes dades, podemassegurar que molts milions de tor-tugues (15 milions segons algunsautors) de tota Àsia acaben a lesolles i a les farmàcies de Xina cada

any. Si pensem en les que morenabans d'arribar al seu destí i en ladisminució de les seves poblacionsper altres causes com l'alteració del'hàbitat o la contaminació, arribema la conclusió de què la renovació

natural no és capaç de rescabalaraquesta sagnia i, per tant, més de 50espècies es veuen seriosamentafectades per aquesta situació.Moltes d'elles estan arribant a unasituació crítica en les seves pobla-cions naturals i algunes poden jahaver-se extingit, com és el cas dela Cuara yunnanensis, ja donada perdesapareguda a la Llista Vermellade la IUCN del 2000.

I el pitjor és que no es veu un límital problema i cada vegada podenhaver més països implicats. Un copacabada la població de tortuguesautòctones, i afectades les pobla-cions dels països asiàtics veïns,altres països més llunyans comFilipines i Nova Guinea i fins i tot elsEUA es sumen a la llarga llista denacions que poden perdre les sevespoblacions de quelonis. És, per tant,un problema global d'una complexi-tat i gravetat difícil d'imaginar. Coma mostra del difícil que resulta modi-ficar els hàbits dels xinesos i comd'arrelats estan aquests en la vidacotidiana, val l'anècdota que explicaVladislav T. Jirouse, eminent her-petòleg, en un article a la revista del'EAZA (Associació Europea de Zoosi Aquaris) sobre la crisi de les tortu-gues asiàtiques. L'autor explica queva ser invitat a dinar pel directord'un zoològic xinès; aquest li va ofe-rir un plat per a ell exquisit: una tor-tuga de closca tova xinesaPelodiscus sinensis. Quan enVladislav li va comentar les sevesobjeccions per a menjar-se tan exò-

~~----------------------------------------~Reportatge

tic plat, el director va mostrar unaactituttolerant, però en cap momentva deixar de degustar l'excel.lent -per a ell- vianda.

La reacció de la comunitat inter-nacional davant aquest problema haestat lenta i fins ara bastant inefi-caç. Entitats proteccionistes, zoolò-gics, científics i opinió pública, ocu-pats en altres grups animals mésvistosos i interessants per al granpúblic, no han reaccionat amb lasuficient rapidesa, però és possibleque aquesta tendència estigui aracanviant.

La solució és molt complexa i pos-siblement no arribarà sinó a llargtermini amb canvis en la culturapopular, augment de la quantitat iqualitat de les zones protegides quepermetin una regeneració de lespoblacions implicades, i canvis

substancials en les legislacions queregulen el comerç d'aquestes espè-cies animals. Naturalment, totesaquestes noves lleis hauran de tenirun efectiu compliment.

Però disposen d'aquest temps lestortugues asiàtiques? Per tal decontestar aquesta pregunta, s'hau-ran de fer urgentment estudis decamp i determinar quin és restatactual de les diferents espècies detortugues asiàtiques.

Actualment, no hi ha moltes zonessegures per a elles en el sud-estd'Àsia lliures del comerç iLlegal i dela pressió de les activitats humanes;per tant, és la constitució de colò-nies de cria fora d'aquesta àrea unade les solucions que avui dia es pre-sumeixen com a més efectives.

Els zoològics del món en aquestpunttenen molt a dir. Fins ara, la cria

en captivitat dels rèptils ha estat pera molts d'ells tan sols una anècdotasecundària, sense prendre cons-ciència de la problemàtica queenvolta moltes espècies. Però araaixò ha canviat i l'EAZA (AssociacióEuropea de Zoos i Aquaris), mit-jançant el seu grup d'amfibis i rèptils(TAG), ha pres mesures i ha recoma-nat als zoològics associats el man-teniment de colònies de cria de lesespècies implicades en aquestcomerç.

ELS ÚLTIMS ESDEVENIMENTS

"Port de Hong Kong, 11 de desem-bre del 2001, una patrulla de dua-ners xinesos pertanyents a l'AFe o(Agriculture, Fisheries ans Conser-vation Depettmetn), ha descobert iincautat 10.000 tortugues vives. Les

________________________________________~I~Reportatge

tortugues, trobades en un vaixell dinsde 10 grans contenidors, procediende Macao i el seu valor de mercatestimat és de 3.2 milions de dòlars."

Aquesta escarida nota d'agènciava ser el principi d'una gran operacióinternacional, que tenia com a fi nosols salvar la vida de les tortugues,sinó establir colònies de cria en cap-tivitat per tal d'assegurar el futur deles diferents espècies.

Desgraciadament, es va haver dedescartar la possibilitat d'alliberar-Ies en el seu medi natural, no sols perdesconèixer l'origen exacte d'aques-"tes tortugues i per la carència dellocs segurs on alliberar-les, sinó per-què la major part d'aquests animalsestaven greument malalts a causa deles horribles condicions de confina-ment, i la possibilitat de sobreviure enllibertat era mínima. Un altre factor atenir en compte va ser que aquestestortugues estaven molt parasitades ipodien transmetre greus enfermetatsa les poblacions lliures un cop allibe-rades en el medi natural.

Les tortugues pertanyien a 11espècies catalogades per la IUCNentre vulnerables, en perill, o en perill

crític. Algunes d'elles també estavenen els Apèndixs I i II del CITES.

En un principi les tortugues van serallojatdes al Kadoorie Farm andBotanic Gardens de Hong Kong, i elscontactes a tot nivell per allotjar defi-nitivament a les tortugues vancomençar a un ritme frenètic. AI final,9.000 d'aquestes tortugues anirienrepartides a zoològics i criadors pri-vats americans de provada expe-riència. La resta, uns 1.000 exem-plars, anirien a 31 institucions euro-pees que, en un esforç inèdit decoordinació, havien demostratinterès en participar en la tasca detransportar, allotjar, curar i reproduira aquestes espècies greument ame-naçades. En realitat, el nombre detortugues que van poder arribar a lesinstitucions interessades va ser moltmés petit ja que, com era previsible,va haver una elevada mortalitat.

Finalment, el 23 de gener d'en-guany van arribar al nostre zoològic33 tortugues del sud-est d'Àsia per-tanyents a 4 espècies, totes ellesimplicades en el terrible comerç detortugues per al consum humà aXina.

Aquestes espècies són:3 Manouria emys Tortuga bruna

gegant asiàtica4 Heosemys spinosa Tortuga d'ai-

gua espinosa5 Siebenrockiella crassicollis

Tortuga d'aigua negra6 Guara amboinensis Tortuga de

caixa asiàtica

Els animals, com esperàvem, vanarribar en molt mal estat amb tot tipusde paràsits (un d'ells tenia fins i totuna sangonera), inapetència, dificul-tats respiratòries i altres símptomesque ens revelen les extremes dificul-tats que han hagut de passar en elseu cruel captiveri. Un cop allotjatsen unes cubetes en una zona de qua-rantena situada a la secció de vete-rinària, van ser mesurades i pesadesi van començar a ser tractades pelsnostres veterinaris.

Esperem que amb el temps i elsnostres esforços les tortugues millo-rin i la seva trista història tingui unfinal feliç.

Manel ArestéConservador del Terran

~---------------------Reportatge

...... .,. 10IIUIA BRUNA GEGANT ASIÀTICA

Descripció: Aquesta gran tortuga pot arribar al migmetre de longitud. És de color marró fosc i les sevesparts toves tenen grans callositats en forma d'espi-nes.

Hàbitat: Es troba a les zones selvàtiques.

Distribució: Sud de Tailàndia, Malàisia, Sumatra iBorneo.

Alimentació: Gran varietat de tipus de plantes,fruits, fongs i ocasionalment algun tipus de matèriaanimal.

Reproducció: Poden posar més de 30 ous. És l'úni-ca tortuga que construeix un veritable niu ambmatèria vegetal i que el defensa de possibles pre-dadors.

Protecció: Està inclosa en l'Apèndix 11del CITES, icatalogada com En Perill per nUCN per la pèrduadels seu hàbitat i la recol.lecció directa.

Heosemys spinosa TORTUGA D'AIGUA ESPINOSA

Descripció: Arriba als 23 cm. En els animals joves, lesplaques marginals acaben en unes agudes espines.Quan l'animal creix, aquestes espines disminueixende grandària. La closca és de color marró i presentauna quilla vertebral. EI coll està tacat de vermell.

Hàbitat: Viu a prop de basses i rierols als turonscoberts de selva tropical. Passa llarg temps a terramig enterrada entre les restes vegetals.

Distribució: Sud de Tailàndia, Malàisia, Sumatra,Borneo, Illes Natuna i Mindanao (Filipines) .

Alimentació: Mengen fruits, altres matèries vegetalsi restes animals.

Reproducció: Ponen d'un a tres ous enormes en pro-poció a la femella.

Protecció: Està catalogada En Perill per la llista ver-mella de nUCN. Els seus principals perills són la pèr-dua d'hàbitat, el comerç per a menjar i la seva baixataxa reproductiva.

------------------------ I~Reportatge

SitbtMIt:kieIIB Cl'lSlÍf:onis TORTUGA O'AIGUA NEGRA

Descripció: Mesura 29 cm de longitud. Aquestatortuga és totalment negra excepte els punts blancsal cap i algunes taques marrons en el plastron.

Hàbitat: Aigües tranquiles de terres baixes ambabundant vegetació on amagar-se.

Distribució: Tailàndia, Malàisia, Sumatra, Borneo iJava.

Alimentació: Mol.luscs i carronya animal.

Reproducció: Fan 3 o 4 postes d'un o dos ousdurant l'època de reproducció.

Protecció: Catalogada com a Vulnerable pernUCN. Els seus perills més grans són la pèrduad'hàbitat i el comerç com a menjar.

Descripció: EI plastron (la part ventral de la closca)s'articula totalment, podent l'animal tancar totes lesobertures del seu cos. EI cap presenta unes visto-ses ratlles grogues.

Hàbitat: Principalment en zones baixes pantano-ses. Alguns individus es troben en boscos lluny del'aigua.

Distribució: Bangladesh, Cambodja, índia, Indo-nèsia, Malàisia, Birmània, Tailàndia, Vietnam.

Alimentació: Fruites, vegetació, cucs i altres peti-tes preses.

Reproducció: De dos a quatre ous. Els masclestenen el plastron còncau.

Protecció: Catalogada com a Vulnerable pernUCN, els seus principals perills són el comerç pera menjar i la pèrdua d'hàbitat.

AMBIENTS D'AIGUA DOLÇA

7-

Quan sortiu al camp, agafeu notes i feu dibuixos que usajudin després a ordenar els vostres coneixe-

ments. Encara que els vostres dibuixos us".,::~ ... - semblin a vegades de dubtosa qualitat, us

exigiran observaramb més atenció, amés d'ajudar-vos arecordar millor.Comencem aquíuna sèrie dedicadaal quadern quem'acompanya encada excursió. Usensenyaré algunespàgines dels meusquaderns de camp,juntament ambaltres dibuixos méselaborats, i reco-rrerem alhora elsdiferents ambientsde la nostra geo-grafia al llarg delcicle anual de lesestacions.

_L,

•

Buscant bé, localitzaràs a lesreinetes Hy/a meridiana/is enfi-lades als joncs i les bogues.esperant atrapar mosques i mos-quits. Has d'aprendre a distingirles seves veus de les d'altresanurs,

, /

.t

~ ,J <-

'I ~ '<,

", "¡~' "I

.3" ~-.~ A.. ~ ~~

/' ¿;J:-:e~~k ~Jl~

C-'~.

~-

En començar l'època càlidade l'any, ve de gust con-templar els am-bients d'aigua do-lça. Gairebé segur (que ben a prop d'on ívius hi ha un riu o ,una bassa. Acostat l,_en silenci i passaràs \moments inoblidables ~\\mirant el que allà suc-ceeix, apuntant-ho i '\dibuixant en el teu qua-dern. Notaràs que la vege-tació és diferent, són plan-tes molt dependents de l'aiguaperò, al mateix temps, el riu o lallacuna es veuen molt afavoridesper elles.En el centre de la pàgina tens algunesnotes i dibuixos que vaig fer l'estiu de 2001en una gran bassa de La Selva (Girona). Elsverns Alnus glutinosa són sempre els arbresmés propers a l'aigua, les seves arrels for-men una atapeïda xarxa que subjecta la

terra i protegeixla riba de

;

• -!

EI bernat pescaire és una grossa i elegant aua la qual pots sorprendre caçant granotesentre la vegetació de la riba,

És molt interessant tractar d'identificar ambexactitud un animal que et trobes mort, ja queet permet estudiar bé els detalls, L'any 1995em vaig trobar un jove gripau mort a la vore-ra d'una bassa castellana. Era quasi un capgros però ja tenia potes, Vaig fer uns dibui-xos ajudant-me amb la lupa de butxaca idesprés, consultant alguns llibres, vaigpoder saber que era un tòtil A/ytes obstetri-cans. A dalt, a l'esquerra, veuràs un altreapunt de camp sobre un peix que surava morten una llacuna, Es tractava d'un gardíScardinius erythrophtha/mus, també consumi-dor d'insectes de superfície, però molt mésgros que la gambúsia .

35

l'erosió. Dins de l'aigua, amb les arrels enfonsades a lasorra i els sediments del fons, les bogues Typha latitalia,amb la seva gran capacitat per eliminar el nitrogen i el fòs-for de l'aigua, són com les depuradores de la llacuna i amés ofereixen refugi als ocells que s'alimenten furgant enel fang o les que pesquen a les vores. EI dia que vaig feraquest aquests dibuixos em vaig emportar a casa un"pura" (infructescència o conjunt de fruits procedentsd'una inflorescència) de boga i el vaig esmicolar amb moltacura, mirant els seus petits fruits amb la lupa binocular.Vaig dibuixar un d'ells amb el seu vil.là, que ara pots veure.Aquest fruit mesurava menys de mig mil·límetre i en un sol"pura" n'hi ha milers. Així, arrossegats pel vent, arriben elsfruits a altres basses i comencen a colonitzar-la.Podràs veure postes i larves d'amfibis (les postes a la pri-mavera) i també veuràs que a l'aigua dolça crien moltís-sims insectes, alguns d'ells permanentment aquàtics ialtres només en fase larvària, encara que els més abun-

Fa anys, visitant la llacuna deltaica de La Vidala, vaig dibuixaralguns ocells aquàtics. Aquí es veu el cap del cabussetTachybaptus ruticollis en detall i l'animal en un de les seves llar-gues capbussades, tractant d'il-lustrar l'habilitat amb la qual esdesplaça sota l'aigua.

~"-

;~41;( "";. "",t "'ó<."

t: """""d'::'-,,,,., .c..v;2,/.e,. </~,~

Per distingir amb seguretat el verm d'altres arbres,comprova els seus fruits vells, que són com diminutespinyes negres, gairebé sempre en grups de tres.

dants són els mosquits, les larves dels quals estroben en aigües tranquil-les. I fixa't quina opor-tunitat per conèixer de prop una interessantcadena tròfica: aquestes larves de mosquit ser-veixen d'aliment a les golafres gambúsiesGambusia affinis, uns petits peixos originaris del'Amèrica del Nord que van ser introduïts aEuropa fa molt temps per lluitar contra aquestsdípters. Els mosquits adults són menjats per lesgranotes adultes, a més de per alguns ocellsinsectívors, rats- penats, ... i les granotes i elspeixos són menjats pel bernat pescaire Ardeacinerea Si tens sort podràs veure i dibuixaralgun dia a un preciós ocell blau, que també és

un formidable pescador, el blauet Alcedo atthis,pescant gambúsies des del seu trampolí, com em

va passar a mi en aquella bassa de La Selva.

Eduardo SainzBiòleg / II lustrador

Oferta gastronómicadurante su visita al 100

Bocadillos fríos y calientes

Diversos tipos de hamburguesasNuggets de PollaSticks de MozzarellaPaellas

"Escalivades", "EsqUeixades"Carnes a la BrasaGambas a la Brasa(10% Oto Socios) •~'.trr/olJt1I

~~ v~ ~ tl¡Cc..t.~"

tt~i¡¡III/~'"?01f11

Espaguetis, Raviolis, PizzasEscalopines al limón

Paellas(10% Oto socios)

En todas las Cabañas encOntraráuna gran variedad deHelados y Refrescos

En todas las islas Vendingencontrará Refrescos,Cervezas y sólidos

Una Caja con un Menú

compuesto de: Ensalada verde,Polla asado, Patatas fritas,

Bebida, Pan y Cubiertos Por 1.300 ptS.(De venta en la cabaña al lado de los Osos)

----Barcelona

~

MENT~restauraclo

e~departament d'educació

~

37

MATINS AL ZOO.Activitat per als nens i nenes de 4 a 11 anys els dissabtes de 10 h a 13 h.Alguns matins entraran a quadres d'animals del zoo i així veuran on passen la nit, algun cop podrantocar un animal o preparar el seu dinar i també faran treballs relacionats amb el tema del dia.Els nens/es aniran sempre acompanyats pels seus educadors/es i per voluntaris/es del zoològic.

MATINS FAMILIARS:Activitat de cap de setmana trimestral, per a les famílies. dissabte i diumenge de 10 h a 12.30h.Aquesta vegada es farà un taller de màscares animals basat en la fauna de l'horòscop xinès. Es visi-taran els dotze animals que tenim al zoològic relacionats amb aquest horòscop. s'observaran lescaracterístiques físiques del seu cap i ja a l'aula cadascú farà la màscara de l'animal que li corres-pon. Aquesta activitat serà conduïda per l'escultora Ana Marín amb la col.laboració dels voluntarisdel zoològic.

CALENDARI:6 d'abril13 d'abril20 d'abril27 d'abril4 de maig11 de maig18 de maig25 de maig i 26 de maig1 de juny8 de juny15 de juny22 de juny29 de juny7 de setembre14 de setembre21 de setembre28 de setembre

On dormen les girafes?T'agradaria tocar una serp?Vull ser entrenador/a de dofins!Sigues el granger/a del zoo!Les cries del zooCuidem els lèmursEI somriure dels dofinsTALLER FAMILIAR DE MÀSCARESEn Hoquet de NeuOuè mengen els elefants?Els teus amics dofinsNaixements al zooLa pell dels felinsSigues el granger/a del zoo!Les cries del zooEI somriure dels dofinsLa família hipopòtam

oo

HORARI:Matins al zoo, de 10 h a 13 h - Matins familiars, de 10 h a 12,30 hPreu Matins al zoo: 12 €, socis Zoo-Club, 17 €, no socisAbonament trimestral4 matins al zoo: 36,10 € (només per a socis Zoo-Club)Preu Matins familiars (Cap de setmana) :13€, nen soci i20 €, adult soci, 18 €, nen no soci i 24 € adult no soci

INFORMACiÓ I INSCRIPCIONS:Us podeu apuntar fins al dijous anterior a l'activitat. Places limitadesDepartament d'Educació, Passeig Circumval.lació, 3, 08003-BarcelonaTelèfon: 932256787 Fax: 932252563

e A S A lS D E Z o o lO G IA E S T I U I J U N '11 J U L IOL Ip\GOST I S ETEM8RE

C9 HORARI: DE 9 HA 16 H

PREU DELS CASALS:Els de cinc dies: .127,10€, socis Zoo-Club141,25 €, no socisEls de quatre dies (juny i 2ª set.setembre):101,70€, socis Zoo-Club113€, no socisHi ha descomptes, per a socis deZoo-Club, si es fa més d'una setmana decasals

25, 26, 27 i28 de junyLes cries del zoo(5-7anys)Vols ser el granger/a del Zoo?(5-8 anys)Coneix els mamífers!(5-14 anys)

1,2,3,4 i 5 de juliolPonis i cavalls(5-7 anys)Vols ser el granger/a del zoo?(5-8 anys)La vida al zoo(5-14 anys)

8, • 10. 11 i 12 de juliolPonis i cavalls(5-7 anys)Vols ser el granger/a del zoo?(5-8 an'{¡s)EI món dels animals(5-14 an'1ls)

PROGRAMA

15. 16, 17, 18 i 19 de juliolPonis i cavalls(5-7 anys)Vols ser el granger/a del zoo?(5-8 anys)Paradisos animals(5-14 anys)

22, 23,24.25 i 26 de juliolPonis i cavalls(5-7 anys)Animals aquàtics(5-14 anys)

29. 30. 31 de juliol,1 i2 d'agost:Les cries del zoo(5-14 anys)

5,6, 7, 8 i9 d'agostLa vida a la selva(5-14 anys)

19,20,21, 22 i23 d'agostL'aventura sota l'aigua(5-14 anys)

26,27,28,29 i30 d'agostLa vida al zoo (5-14 anys)

2, 3, 4, 5 i6 de setembrePonis i v IIL~ __ ~~- anys)Vols ser el granger/a del Zoo?(5-8 anys)Paradisos animals(5-14 anys)

9, 10, 12 i 13 de setembrePonis i cavalls(5-7 anys)Vols ser el granger/a del zoo?(5-8 anys)Animals aquàtics(5-14 anys)

~-------------------------------------------------------

.I EI preu del dinar hi està inclòs .

.I Es pot fer la inscripció trucant al tqlèfon 932256787, a partir del dia 15d'abril, però és imprescindible omplir una fulla amb les dades i una foto delnen/a en el Depart ent d'Educació o enviar-la per Fax: 932252563 ..I EI pagament es realitza mitjançant un ingrés al compte de Caixa dePensions Nº 2100-1198-35-0200 5001.Feu constar el número de refèrencia iel nom del nen/a ..I S'ha de portar o enviar el resguard de l'ingrés a: Departament d'Educació'

del Zoològic, Passeig Circumval.lació nil 3, 08003 Barcelona=--_---_~.I Els casals de juny, juliol i agost han d'estar p. a s 15 dies abans delcomençament de cada casal; els casals e set .mbre s'han de pagar abans

del15 de juliol ..I la informació dels casals: programes m nús, etc ..., es pot recollir alDepartament d'Educacié del Parc Zoològ'c a partir del mateix 15 d'abril. Si

ho voleu rebre a domicili truqueu al nostr te èfon i deixeu la vostra adreça .

.I Hi ha hores de permanència, de 8 h a 9 h i e 16 ha 17 h. a 500 ptes/h. S'had'avisar amb antelació i el pagame es farà efectiu al DepartamentdlEducació el mateix dia .

.I Si voleu conèixer les nostres inst . .Iacion i altres detalls sobre aquestscasals estem a la vostra disposició I Depart ment d'Educacié del Zoològic,

e dilluns a divendres de 9 h a h i de 15 ha 17 h i, els dissabtes i diumen-

Oh a 13 h.

~~---------------------------------~

DIUMENGES Al ZOO(PER A TOTS ELS PúBLICS)

Novetat! EI segon diumenge de cada mes el Zoo organitza visites comentades per tota la famíliapel recinte del Zoològic. Si voleu augmentar els vostres coneixements sobre la fauna del Parc

Zoològic apunteu-vos-hi!

EL ZOO PER DINSSabies que els nostres carnívors es mengen 29.000

quilos de carn cada any?Sabies que no totes les plantes poden conviure amb

tots els animals? Aquesta visita tracta delfuncionament del Zoo, i s'hi expliquen els problemes iles anècdotes que comporta el manteniment de pobla-

cions d'animals en captivitat.

LA CONSERVACiÓ AL ZOOSabies que el bisó europeu o el cèrvol del Pare David,entre d'altres, no s'han extingit gràcies als zoològics?

Sabies que el Zoo de Barcelona ha dut a terme diversosprogrames d'alliberament d'animals a la natura?

Sabies que molts animals de Barcelona estan en d'al-tres zoos europeus reproduint-se i viceversa?

Aquí es proposa un recorregut per les espècies en lesque es treballa en programes de conservació, una de

les funcions bàsiques del Zoo.

ANIMALS EN PERILLUn viatge per tot el planeta seguint les espècies que

avui es troben en perill d'extinció: motius que les hanportat e estar en perill, mesures que s'han de pendre

per evitar-ho i com hi podem col.laborar.Coneixes el colom faisà de clatell blanc? Doncs és una

de les espècies greument amenaçades que es repro-dueixen al Zoo de Barcelona. Sabies que ja hi ha,

al Garraf, desenes de tortugues mediterràniesnascudes al Zoo?

LES CRIES DEL ZOOVols saber quant dura la gestació d'un elefant?Vols conèixer com ho fem per criar goril.letes?

La reproducció de les espècies que viuen al Zooés la prova més evident de les condicions

de benestar dels animals.Es visiten les instat-lacions on hi ha cries de mamifersi peti its ocells, les incubadores d'ous de rèptils i s'ex-

pliquen els comportaments sexuals de moltes espècies

NOSALTRES ELS PRIMATSSabies que els humans i els ximpanzés compartim el

99% del codi genètic? Per què és blancen Floquet de Neu?

Quines conductes són instintives i quines apreses enel primats i els humans? Aquestes i altres són

les preguntes que provem de respondre en aquestavisita. Sabies que el Zoo de Barcelona compta ambuna de les millors eol-leceiens de primats del món?

FAUNA CATALANASabies que el Zoo de Barcelona és hoste de la

colònia nidificant lliure de bernats pescaires mésimportant de Catalunya? Sabies que les cabres

salvatges estan augmentant les seves poblacions enllibertat en els darrers anys?

Vine a conèixer les espècies que formen part dela fauna del nostre país, molt més variada i interesant

del que tothom es pensa.

!!!JI FUJ I FI LMIools far the imaginatian.PATROCINADOR OFICIAL DE IMÁGENES

Con la cámara digitalvas a tener que aplicar el oído.~IÓtl

P~IAI-P~ilCIOiJ)l

...... 11D

OTRAS CÁMARAS DIGITALES FUJIFILM:~ ~ ~~E"~__.çt ~t'.t' ~:,-,~; J ~, v, !i-- ,flnePlxAl01 FmePlxA201 FmePlx26DOZ

¿Teimaginas una cámara digital que, además de hacerextraordinarias fotografías, sea capaz de hacer muchascosas más? Aguza bien los oídos, porque la FinePix 30ies justo la cámara en que estás pensando .¡Escucha! La FinePix 30i tiene una excelente calidad deimagen, ¿vale?, y si quieres le puedes poner voz a todas tusfotos después de cada disparo; pero, además, puede grabarvídeo con sonido, funcionar como webcam, grabar y repro-ducir tu música preferida en formato MP3. ¡¡Como lo oyes!!Con la FinePix 30i ¡¡¡ENLOQUECERÁÁÁÁÁÁÁÁÁÁSSSSSSSS!!!

~ .e .: .~

flnePu2800Z FmePb4800Z FmePI16800Z FlnePlx6900Z

www.fujifilm.es

S&S POOlS, CI Galà 29, Pol Ind Pla d'en Coll, 08110 Monteada I Reixac, Barcelona, tel. 935725025, fax 935 725 084, ¡Visita nuestra exposición!

Nombre y apellidos

S&S PoalsPISCINAS

Dtreccron

PoblaClon/PrOVlnCl8 ep Tel

WWW syspools com Localidad de ubcacion de su piscina GCuándo desea mstalaria? [ ) En breve [ ) ProXlmamente