Camins d’aigua és un projecte que té per objecte integrar a tota la comunitat educativa en un procés de reflexió sobre les problemàtiques ambientals que afecten als cursos naturals d’aigua dolça del nostre voltant (rius, barrancs, rambles i bassals) i, a la vegada, promoure actuacions encaminades a la seua solució.

Durant la campanya 2010-2011, els docents i alumnes de 10 a 16 anys de 13 centres educatius de la província de Castelló, participaren en les següents activitats: curs de formació, eixides de camp, tallers educatius i activitats autònomes realitzades pels centres.

D’esta manera, per mitjà de l’anàlisi que els propis alumnes han fet de la realitat ambien-tal (natural i social) dels rius, s’ha aconseguit arribar a dissenyar un Pla d’Acció, que aporta solucions per poder paliar les problemàtiques detectades.

Camins d’aigua

Tallers eduCaTiusPel que fa al curs escolar 2010-2011, s’han fet un total de 48 tallers. El taller que ha estat més sol•licitat ha sigut el de “Com són els camins d’aigua”. Este taller tracta el tema del cicle de l’aigua i els principals rius de la Comunitat Valenciana (Millars, Túria, Xúquer i Segura). S’expliquen, entre altres coses, les característiques dels rius, els processos d’erosió i sedimentació, la geomorfología fluvial i la diferència entre rius i rambles. A més a més, com tots els centres que participen són de Castelló, hi ha un apartat especial per als rius i barrancs d’esta provincia.

El segon taller més sol•licitat ha estat el de “La vida als rius i barrancs”, on s’explica qué és un eco-sistema, quines parts es diferencien, els fluxes de materia i energia a l’ecosistema, la cadena tròfica i el cicle de la materia i l’energia. La segona part del taller es centra en l’ecosistema fluvial i en la flora i la fauna característica.

El taller de “Contaminació de l’aigua” ha estat realitzat per 10 cursos, cal destacar que este taller és només per als cursos d’ESO, ja que tracta les característiques fisicoquímiques de l’aigua (Ph, temperatura, nitrats) i la contaminació (origen, tipus i efectes).

Finalment, les eixides monitoritzades han estat realitzades per 7 cursos escolars.

inspeCCions de riuEls centres dels que s’han rebut els quaderns de “Camins d’aigua” i, per tant, amb els que s’ha fet l’informe són:• IES BOTÀNIC CAVANILLES (La Vall d’Uixó)• CEIP SANT VICENT FERRER (La Vall d’Uixó)• IES TORREBLANCA (Torreblanca)• IES BOVALAR (Castelló)• CEIP PIO XII (Nules)• CEIP HISTORIADOR DIAGO (Viver)• IES VILAFRANCA (Vilafranca)• IES SOS BAYNAT (Castelló)

La major part de les inspeccions s’han fet a rambles i, com és normal quan es fan eixides de camp en un dia assolejat, el llit del riu s’ha trobat sec en pràcticament tots el casos.

Pel que fa a l’aspecte dels trams inspeccionats, destaca l’escassa vegetació i l’abundància de deixalles, els dos factors sobre els que els alumnes consideren que s’ha d’actuar. En concret, i en referència a les deixalles, s’ha detectat que el que més abunda són els plàstics, les llaunes i els papers, encara que també s’han trobat retrovisors, canonades i televisors.

En quan a les activitats que alteren els rius destaquen: la contaminació industrial i urbana, l’extracció d’àrids, els abocaments il•legals i les construccions dins del caixer. A este respecte assenyalar, que resulta preocupant la freqüència amb què es troben construccions dins dels caixers, ja que és real-ment perillós en moments d’avingudes, i la valoració positiva que s’ha fet per la presència de preses i assuts.

És cert que estes construccions tenen funcions importants que cal considerar-les com a positives (permeten regar una superficie més ampla, emmagatzemar aigua per a l’època de sequera, lami-nar les crescudes xicotetes, crear llocs d’esbarjo i nous ecosistemes, etc.). No obstant això, cal no oblidar que les preses i els assuts també tenen inconvenients com són la captura de sediments i la ruptura de la connectivitat del riu que afecta tant a la flora com a la fauna.

En relació a l’aigua, ja s’ha esmentat que la major part de les inspeccions s’han fet a rambles, que només porten aigua en moments de precipitacions abundants (primavera i tardor, principalment). Resulta curiós el fet de que, a la pregunta “Per a què s’utilitza eixa aigua?” la major part dels alum-nes haja contestat “Per a res”. Encara que molta d’eixa aigua no s’aprofite directament, ja que com només circula uns pocs dies a l’any no és rendible construir infraestructures per a tractar d’aprofitar-la, l’aigua de les rambles te funcions molt importants.

D’una banda, l’aigua que s’infiltra, que ès la major part, recarrega els aqüífers, dels que després s’extrau l’aigua mitjançant pous; d’altra banda, neteja el caixer l’excés de vegetació; d’altra con-tribueix a la diseminació de les llavors i a sanejar el bosc de ribera; una altra funció és portar els sediments a la mar i formar les platges, els que no han estat evacuats per l’extracció d’àrids ni han quedat atrapats als embassaments o les preses); estes són algunes de les moltes funcions que tenen els rius, encara que només porten aigua uns pocs dies a l’any.

Tractant ara el tema de la vegetació, cal resaltar que s’han identificat espè-cies de bosc mediterrani al costat de les espècies de ribera, el que resulta comprensible ja que la major part dels caixers no tenen aigua durant una bona part de l’any, i les espècies oportunistes mediterrànies colonitzen tot l’espai. Entre les espècies de ribera destaquen el baladre, l’esbarcer, els joncs, les canyes i algun xop, mentre que entre les espècies del bosc me-diterrani trobem el timó, el margalló i el llentiscle. També s’han trobat pins i garroferes (indici dels antics cultius de secà).

Pel que fa a la fauna, s’observa una pobra for-mació sobre la seua identificació, ja que han se-gut escasses les anotacions. La major part de les identificacions han sigut d’invertebrats (insectes), amfibis (granotes) i algunes aus.

Finalment, al Dossier d’estudi s’indicava que es plantejaren actuacions que es pugueren fer a esca-la local per tal de millorar el tram del riu inspeccionat. La major part de les actuacions proposades tenien per objecte la neteja del riu i la reforestació del bosc de ribera. L’assoliment d’estos objectius es pretén realitzar mitjançant dos vies: sol•licitant formalment la intervenció de l’ajuntament i ac-tuant directament des dels centres.

Molts dels grups tenen com una de les actuacions dels plans de treball el fer-li arribar a l’ajuntament els informes de les inspeccions que han realitzat i un escrit amb les seues demandes. Una deman-da freqüent és la de millorar l’accessibilitat del riu per a usos recreatius. Cal tindre en compte que els usos recreatius han de ser compatibles amb l’ecosistema del riu i que tota infraestructura rígida (passeigs, parcs infantils, etc.) construïda dins del caixer trenca l’equil•libri de l’ecosistema i suposa un risc en cas d’avingudes. Una manera de fer compatibles els usos recreatius amb la conservació de la natura és mantenir la zona el més natural possible i accessible mitjançant sendes no asfal-tades. Pel que fa a les papereres i contenidors, proposades per diversos centres, en la natura han demostrat ser contraproduents, ja que la gent sol continuar deixant les deixalles als peus d’ells quan estan plens i el vent acaba repartint-les per tot arreu. És millor acostumar a la gent a portar-se les deixalles i a tirar-les en contenidors del nucli urbà.

Pel que fa a les actuacions que s’organitzarien des dels centres, destaquen les referides a campan-yes de neteja de deixalles, combinades amb l’organització de tallers de reciclatge i visites a eco-parcs i depuradores, de restauració del bosc de ribera i la creació de campanyes de sensibilització i conscienciació.

En referència a les actuacions de restauració del bosc de ribera, cal indicar, que molts centres són conscients que per poder portar endavant este tipus d’actuacions, cal sol·licitar els permissos per-tinents a l’administració corresponent i de que, el primer pas, es fer una avaluació de l’estat en que es troba el riu més complet.

A este respecte cal recordar a tots els grups interessats en assolir estos tipus d’intervenció, que podran contar amb el recolzament técnic i jurídic de la Fundació Limne, per poder materialitzar els seus objectius, a través d’un acord d’adopció. L’acord d’adopció es basa en el compromís, per part dels voluntaris, de realitzar i desenvolupar un pla de millora d’un tram de riu, amb l’assessorament tècnic, jurídic i administratiu de la Fundació Limne.

Si esteu interessats, podeu contactar amb la Fundació Limne enviant un mail a limne@limne.org o bé trucant per telèfon al 963156841/315475706.

Gràcies per la vostra participació