camins lliures, situacions privades

64
CAMINS LLIURES SITUACIONS PRIVADES Escultura MOISÈS GIL

description

exposición en la Fundación Frax_2011

Transcript of camins lliures, situacions privades

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

1

CAMINS LLIURES SITUACIONS PRIVADES

Escultura

M O I S È S G I L

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

2

FUNDACIÓN CULTURAL FRAX DELA COMUNITAT VALENCIANA

Patronos de HonorM. H. Sr. D. JOSÉ LUIS OLIVAS MARTÍNEZD. MODESTO CRESPO MARTÍNEZD. RAMÓN MARTÍN MATEOD. PERE MARIA ORTS I BOSCH

PATRONATO

PresidenteD. MATÍAS PÉREZ SUCH

VicepresidentesD. RAMÓN DE SOTO ARÁNDIGADña. CONCEPCIÓN GÓMEZ OCAÑA

SecretariaDña. MARÍA JOSÉ ARGUDO POYATOS

TesoreraDña. NURIA MONTES DE DIEGO

Vocal Director de ProyectosD. SEBASTIÀ GARCIA I MUT

VocalesD. ANTONIO LÓPEZ DE ÁVILA MUÑOZD. LUIS MIGUEL MARTÍ BORDERAD. ISAAC VIDAL SÁNCHEZ

PatronosD. VICENTE ARQUES CORTÉSD. JOSÉ MANUEL DEL CARPIO HORNEROD. PERE JOAN DEVESA MARTÍNEZD. JOSÉ MIGUEL ESCRIG NAVARROD. VICENTE ESCRIG PERISD. JUAN ANTONIO ESPINOSA ZARAGOZAD. JUAN ÁNGEL FERRER AZCONAD. FRANCISCO JAVIER GARCÍA CUENCAD. FELIPE V. GARÍN LLOMBARTD. JOSÉ GASCÓ FRAU D. ÁNGEL HERNÁNEZ RODRÍGUEZD. FRANCISCO JUAN MARTÍNEZD. MARIANO LÓPEZ GARCÍAD. JAIME LLINARES FUSTERD. FRANCISCO RAMÓN LLORENS ORTSD. RAFAEL MIRÓ PASCUALD.ña. Mª VICTORIA PALAU TÁRREGAD. VICENTE PÉREZ AGULLÓD. VICENTE PÉREZ GASQUETD. CARLOS ALBERTO PRECIOSO ESTIGUÍND. JESÚS RODRÍGUEZ MARÍND. EDUARDO SÁNCHEZ JAÉND. JOSÉ SUCH RONDADña. Mª LUCÍA TORRES FONTGIRVERT

EXPOSICIÓN

CoordinaciónMOISÈS GIL

MontajeJOSE PALACIOS JULIO REIG

CATÁLOGOTextoROMÀ DE LA CALLE

Traducción al valenciano VICENT SANTAMARIA

MaquetaciónMOISÈS JR

FotografíasENRIQ ALBERO

ISBN: 978-84-615-2096-1..................................................... de los textos: los autores de las imágenes: los autores y propietarios de la presente edición: Fundación Cultural Frax de la Comunitat Valenciana, 2010

Fundación Cultural Frax de la Comunitat ValencianaPaseo de las Estrellas, 303581 - Albir - L’Alfàs del Pi (Alicante, España)Tel.: +34 96 686 40 40 - Fax: + 34 96 686 42 42www.fundacionfrax.orge-mail: [email protected]

©©

Fundación Cultural Frax de la Comunitat Valenciana - Paseo de las Estrellas, 3 - 03581 - Albir - L’Alfàs del Pi (Alicante, España)Tel.: +34 96 686 40 40 - Fax: +34 96 686 42 42 - www.fundacionfrax.org - e-mail: [email protected]

©

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

3

CAMINS LLIURES SITUACICONS PRIVADES

M O I S È S G I L

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

4

VICENTE ARQUES CORTÉS Alcalde de l’Alfàs del Pi

La apertura de la Fundación Frax ha motivado una demanda artística en nuestro municipio. Abrirse al exterior y poseer una mayor información visual de los acontecimientos artísticos que generan variaciones en nuestro presente plástico, el cono-cimiento y el reconocimiento a nuestro pasado, son un imperativo para l’Alfàs del Pi. Esta ex-posición de Moisès Gil lo demuestra.

Este magnífico Centro Cultural impregnado por el mediterráneo, ha sido y es puente de comuni-cación y encuentro, de enriquecimiento y diálogo entre ese, a veces, fantástico y desconcertante arte actual y nuestra ciudad.

Como alcalde de l’Alfàs del Pi quiero reiterar mi felicitación al Patronato de la Fundación Frax por su trabajo eficaz. Han sido merecedores de la confianza y apoyo tanto de las entidades públi-cas como privadas y eso nos permite contemplar arte del máximo nivel y acercar a los artistas de la Comunidad Valenciana a todos los alicantinos.

Con el cambio de estación la Fundación Frax vuelve a aportar al mundo cultural y al ciudada-no, el aire inquieto y renovador que siempre rep-resenta el aire de nuestro tiempo. La dicotomía de mostrar lo de fuera e impulsar lo nuestro, que en tantas ocasiones, como en esta, rebasa la val-oración puramente local.

VICENTE ARQUES CORTÉS Alcalde de l’Alfàs del Pi

L’obertura de la Fundació Frax ha motivat una demanda artística al nostre municipi. Obrir-se a l’exterior i posseir més informació visual dels es-deveniments artístics que generen variacions en el nostre present plàstic, el coneixement i el reco-neixement al nostre passat, són un imperatiu per a l’Alfàs del Pi. Aquesta exposició de Moisès Gil ho demostra.

Aquest magnífic Centre Cultural impregnat pel Mediterrani, ha sigut i és pont de comunicació i trobada, d’enriquiment i diàleg entre aquest, a vegades, fantàstic i desconcertant art actual i la nostra ciutat.

Com a alcalde de l’Alfàs del Pi vull reiterar la meua felicitació al Patronat de la Fundació Frax pel seu treball eficaç. Han sigut mereixedors de la confi-ança i suport tant de les entitats públiques com privades i això ens permet contemplar art del màxim nivell i acostar els artistes de la Comunitat Valenciana a tots els alacantins.

Amb el canvi d’estació, la Fundació Frax torna a aportar al món cultural i al ciutadà l’aire inquiet i renovador que sempre representa l’aire del nos-tre temps. La dicotomia de mostrar allò de fora i impulsar allò nostre, que en tantes ocasions, com en aquesta, sobrepassa la valoració purament lo-cal.

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

5

La exposición dedicada a Moisès Gil, artista de dilatada trayectoria, tantas veces reconocida en exposiciones nacionales e internacionales y cre-ador sobre todo de una obra personal, repre-senta más que un homenaje al escultor el reen-cuentro con nuestro artista y su proyección en el ámbito provincial, sin más justificación que el propio deleite de la contemplación plástica de una colección de esculturas con puesto desta-cado en nuestra tierra.

Para los alfasinos es un orgullo disponer de un Centro Cultural de las dimensiones de la Fun-dación Frax y poder albergar exposiciones de la calidad de Moisès Gil a quien damos una caluro-sa bienvenida desde estas líneas.

L’exposició dedicada a Moisès Gil, artista de dilatada trajectòria, tantes vegades reconeguda en exposicions nacionals i internacionals i creador sobretot d’una obra personal, representa més que un homenatge a l’escultor el retrobament amb el nostre artista i la seua projecció en l’àmbit provincial, sense més jus-tificació que el propi delit de la contemplació plàstica d’una col•lecció d’escultures amb un lloc destacat en la nostra terra.

Per als alfassins és un orgull disposar d’un Centre Cul-tural de les dimensions de la Fundació Frax i poder albergar exposicions de la qualitat de Moisès Gil a qui donem una calorosa benvinguda des d’aquestes línies.

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

6

Moisès Gil junto a la es-cultura “Equilibri“ en el Centro Cultural el Bro-cense .Cáceres

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

7

MATÍAS PEREZ SUCHPresidente de la Fundación Fraxi

MATÍAS PEREZ SUCHPresidente de la Fundación Frax

Siempre resulta gratificante llevar el arte a la calle. Interrumpir el paseo de quien se dirige a alguna parte para comunicarle un mensaje que no espera. Como presidente de la Fundación Frax, me satis-face de manera especial poder contribuir a esa sor-presa organizando, a partir del 23 de septiembre, una nueva exposición en el espacio urbano que rodea el edificio de nuestra sede con la muestra “Caminos libres, situaciones privadas” del escultor Moisés Gil.

Con su ejército de almas de metal y acero sobre la acera, Gil conseguirá cumplir por partida doble el objetivo que cincela su obra: hacer reflexionar al individuo sobre el lugar y papel que ocupa en la sociedad que lo envuelve. Una provocación a des-pertar del comportamiento normalizado, generali-zado, que llegará a quienes vengan en su busca, y a quienes la casualidad de su paseo les enfrente a ella.

La Fundación Frax contribuye así a universalizar más la obra de este artista que busca embestir el pensamiento ajeno sin importarle la complacencia de la crítica. Que recrea figuras cuya fuerza y frial-dad no deja lugar a la indiferencia. Un artista, Moi-sés Gil, que busca el renacimiento de la conciencia humana encarándola al mimetismo y robotización que impone la rutina y el acomodo de la vida diaria.

Sempre resulta gratificant portar l’art al carrer. In-terrompre el passeig de qui es dirigeix a alguna part per a comunicar-li un missatge que no espera. Com a president de la Fundació Frax, em satisfà de manera especial poder contribuir a aquesta sor-presa organitzant, a partir del 23 de setembre, una nova exposició a l’espai urbà que rodeja l’edifici de la nostra seu amb la mostra “Camins lliures, situa-cions privades” de l’escultor Moisès Gil.

Amb el seu exèrcit d’ànimes de metall i acer sobre la vorera, Gil aconseguirà complir per partida doble l’objectiu que cisella la seua obra: fer reflexionar a l’individu sobre el lloc i el paper que ocupa en la societat que l’envolta. Una provocació a despertar del comportament normalitzat, generalitzat, que arribarà als que vinguen a buscar-lo, i als que la casualitat del seu passeig els la pose al davant.

La Fundació Frax contribueix així a universalitzar més l’obra d’aquest artista que busca envestir el pensament alié sense importar-li la complaença de la crítica. Que recrea figures, la força i la fredor de les quals no deixa lloc a la indiferència. Un artista, Moisès Gil, que busca el renaixement de la con-sciència humana encarant-la al mimetisme i a la robotització que imposa la rutina i l’acomodament de la vida diària.

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

8

Moisès Gil treballant al seu estudi de Co-centaina tallant una figura humana

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

9

ROMÀ DE LA CALLE Catedràtic Universitat de València-Estudi General

ROMÀ DE LA CALLE Catedràtic Universitat de València-Estudi General

MOISÉS GIL.OPCIONES NARRATIVAS DE LA FIGURA HUMANA.

Afirmar que la imagen escultórica de la figura hu-mana siempre ha despertado --para nuestra mira-da-- una singular pregnancia en el mantenimiento de su interés y seguimiento visuales y que ha po-tenciado además, a través de todas sus posibles metamorfosis expresivas, una especial capacidad de significación, no deja de ser la puntual formu-lación de un principio de lógica obviedad, plena-mente constatada en el dominio de la comuni-cación artística.Por otra parte, atestiguar que --desde un punto de vista formal-- la construcción, en el espacio, de estructuras geométricas exentas, plenamente armónicas y regulares en sus trazados, activando con su presencia el compartido concepto de cobijo, refugio o habitáculo arquitectónico, no hace sino propiciar, estéticamente, el surgimiento de una fuerte tensión escenográfica al socaire de nuestras posibles intervenciones en ellas.Pues bien, si sumamos ambas opciones, por una parte, la presencia prioritariamente reiterada de la figura humana y, por otra, la coexistente pro-liferación, asimismo, de estructuras geométricas exentas, tendremos ya perfectamente definidos los dos parámetros escultóricos –en principio, radi-calmente distintos y opuestos entre sí-- que con-

MOISÈS GIL.OPCIONS NARRATIVES DE LA FIGURA HUMANA.

Afirmar que la imatge escultòrica de la figura hu-mana sempre ha despertat -per a la nostra mirada- una singular pregnància en el manteniment del seu interés i seguiment visuals i que ha potenciat, a més, a través de totes les seues possibles meta-morfosis expressives una especial capacitat de sig-nificació, no deixa de ser la puntual formulació d’un principi d'obvietat lògica, plenament constatada en el domini de la comunicació artística.D’altra banda, testificar que -des d’un punt de vista formal- la construcció, en l’espai, d’estructures ge-omètriques exemptes, plenament harmòniques i regulars en els seus traçats, activant amb la seua presència el compartit concepte de recer, refugi o habitacle arquitectònic, no fa sinó propiciar, estètic-ament, el sorgiment d’una fort tensió escenogrà-fica a recer de les nostres possibles intervencions.Doncs bé, si sumem ambdues opcions, d’una ban-da, la presència prioritàriament reiterada de la fig-ura humana i, d’una altra, la coexistent proliferació, així mateix, d’estructures geomètriques exemptes, tindrem ja perfectament definits els dos paràme-tres escultòrics -en principi, radicalment distints i oposats entre si- que constitueixen el fonament i el punt de partida de l’activitat escultòrica desen-volupada per Moisès Gil (Cocentaina, 1963) durant

“Me gusta, a través de la obra de arte, hacerme eco de lo que veo, siento y vivo; referirme a lo que pasa en la calle y en el

mundo”.

Moisés Gil (2010)

“M’agrada, a través de l’obra d’art, fer-me ressò del que veig, sent i visc; referir-me al que passa al carrer i al món”.

Moisès Gil (2010)

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

10

stituyen el fundamento y pun-to de partida de la actividad escultórica desarrollada por Moisés Gil (Cocentaina, 1963) durante cerca de tres décadas, a partir de una doble tradición que bebe directamente del ex-presionismo, en la elaboración de la siempre emblemática figura humana, y del contruc-tivismo, en la radical norma-tiva que regula la presencia de las potentes escenografías ar-quitectónicas.La verdad es que he segui-do profesionalmente, por mi parte, las aventuras de su trayectoria artística --siempre decantada, de forma mon-ográfica, hacia el quehacer es-cultórico-- como critico de arte y profesor de Estética, cen-trado, muy en particular, en el contexto valenciano, desde hace suficientes años como para poder afirmar, sin duda alguna, que tanto su concep-ción escultórica como su len-guaje artístico han mantenido una sostenida continuidad evolutiva en los rasgos básicos de todo su itinerario investiga-dor, docente y productivo.De ahí que francamente no nos resulte difícil, intentar una cierta aproximación didáctica a las claves esenciales de su poética escultórica. Pero ¿de qué hablamos, precisamente,

prop de tres dècades, a partir d’una doble tradició que beu di-rectament de l’expressionisme, en l’elaboració de la sempre emblemàtica figura humana, i del constructivisme, en la radical normativa que regula la presèn-cia de les potents escenografies arquitectòniques.La veritat és que he seguit pro-fessionalment, per la meua banda, les aventures de la seua trajectòria artística -sempre de-cantada, de forma monogràfica, cap al quefer escultòric- com a crític d’art i professor d’Estètica, centrat, molt en particular, en el context valencià, des de fa sufi-cients anys com per a poder afir-mar, sens dubte, que tant la seua concepció escultòrica com el seu llenguatge artístic han mantin-gut una sostinguda continuïtat evolutiva en els trets bàsics de tot el seu itinerari investigador, docent i productiu.D’ací que francament no ens resulte difícil intentar una certa aproximació didàctica a les claus essencials de la seua poètica es-cultòrica. Però de què parlem, precisament, quan ens referim descriptivament a la “poètica” d’un artista? En concret, convé recordar que la noció de poètica integra, al seu torn, determinats extrems copresents: d’una banda, és determinant l’existència d’un

A TOMBAR EL MUR Acer i alumini

171x62x502008

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

11

cuando nos referimos descriptiva-mente a la “poética” de un artista? En concreto, conviene recordar que la noción de poética integra, a su vez, determinados extremos copresentes: por una parte, es determinante la existencia de un concepto de arte; además es es-encial el recurso a una opción de programa y, por último, tenemos la disponibilidad de una serie de registros normativos, siempre en relación a las posibles actividades resultantes de su aplicación.Referirnos, pues, a “la poética” de Moisés Gil implica, desde la activi-dad de la crítica de arte, poner en marcha la tarea de explicitar las bases generales de su lenguaje escultórico, a partir precisamente del estudio de su producción artís-tica, en relación directa con la con-cepción estética habilitada, con el programa operativo desarrollado y con la regulación normativa fijada conjuntamente en su particular trabajo.A menudo, entre la poética efec-tiva y la obra final resultante –en cada caso-- conviene asimismo rastrear la posible presencia inter-media del apunte, boceto, estu-dio previo o dibujo preexistente, ya que es esta especie de etapa puente –entre la poética general y la obra definitiva-- la que cobra una rotunda fuerza explicativa, de carácter pedagógico y didáctico, tanto respecto a la propia actividad

concepte d’art; a més és es-sencial el recurs a una opció de programa i, finalment, tenim la disponibilitat d’una sèrie de registres normatius, sempre en relació a les pos-sibles activitats resultants de la seua aplicació.Referir-nos, doncs, a “la poètica” de Moisès Gil im-plica, des de l’activitat de la crítica d’art, posar en marxa la tasca d’explicitar les bases generals del seu llenguatge escultòric, a partir justament de l’estudi de la seua produc-ció artística, en relació direc-ta amb la concepció estètica habilitada, amb el programa operatiu desenvolupat i amb la regulació normativa fixada conjuntament en el seu par-ticular treball.Sovint, entre la poètica efectiva i l’obra final result-ant –en cada cas- convé així mateix rastrejar la possi-ble presència intermèdia de l’apunt, esbós, estudi previ o dibuix preexistent, ja que és aquesta espècie d’etapa pont -entre la poètica general i l’obra definitiva- la que cobra una rotunda força explica-tiva, de caràcter pedagògic i didàctic, tant respecte a la pròpia activitat escultòrica mantinguda per l’artista o en relació a l’anàlisi de les obres

EN LA PORTAAcer i auumini

230x70x572008

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

12

escultórica manteni-da por el artista o en relación al análisis de las obras existentes, como igualmente también en lo tocante a la experiencia esté-tica de los receptores.En nuestro caso, con-venimos en mantener estos tres extremos mutuamente correla-cionados, al referirnos a su poética, a su len-guaje y a su produc-ción artística. No en vano, apuntábamos al principio, a modo de escueta aproximación, que el encuentro cal-culado y decidido del expresionismo pre-ponderante de la figura humana y del contruc-cionismo inherente a las estructuras geo-métricas --diseñadas en el espacio y con-vertidas en habituales escenografías de su actuación, más allá de ser simples basamen-tos evolucionados-- son por cierto, como ya otros estudiosos han matizado, los con-stantes elementos que han venido integrando su personal repertorio es-cultórico.

existents, com igual-ment també pel que fa a l’experiència estètica dels receptors.En el nostre cas, con-venim a mantenir aquests tres extrems mútuament correla-cionats, en referir-nos a la seua poètica, al seu llenguatge i a la seua producció artística. No de bades apuntàvem al principi, a man-era de concisa aproxi-mació, que l'encontre calculat i decidit de l’expressionisme pre-ponderant de la figura humana i del construc-cionisme inherent a les estructures geomètr-iques -dissenyades en l’espai i convertides en habituals escenogra-fies de la seua actuació, més enllà de ser simples basaments evolucion-ats- són, per cert, com ja altres estudiosos han matisat, els constants elements que han estat integrant el seu person-al repertori escultòric.Certament, al llarg de la seua prolífica tra-jectòria, Moisès Gil

no ha deixat de presentar-nos –en una metàfora sostinguda- les més diverses aventures narratives

EL CAMÍ RECORREGUTAcer i alumini

210x70x572008

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

13

Ciertamente, a lo largo de su pro-lífica trayectoria, Moisés Gil no ha dejado de presentarnos –en una sostenida metá fora-- las más diversas aventuras narrativas en torno de la figura humana, en el problemático contexto de su ex-istencia contemporánea. Lo que supone, en igual medida, su di-recta implicación personal –como escultor inquieto y comprometi-do-- en el marco plural del com-plejo universo humano.Así hemos querido reflejarlo con la cita de nuestro “motto” ini-cial, en la que él mismo acentúa su compromiso con la sociedad contemporánea, a la que desea reflejar a través de sus obras, poniendo en práctica su personal pedagogía, propia, sin duda, de un profesor que ha reflexionado asiduamente en torno a los ob-jetivos, los procedimientos y las etapas de su correspondiente ac-ción educadora y también de su aprendizaje, siempre en simulta-neidad.Sus figuras humanas, realizadas habitualmente en aluminio, man-teniendo fijadas sus característi-cas expresivas, incluso al margen de sus dimensiones, según las esculturas promovidas, en cada situación, de acuerdo con los en-cargos y propuestas recibidas, aseguran la presentación de un determinado carácter genérico y universal. Sin rasgos concretos

al voltant de la figura humana, en el problemàtic context de la seua existència contemporània. El que representa, en la mateixa mesura, la seua directa implicació personal –com a escultor inquiet i compro-més- en el marc plural del complex univers humà.Així, hem volgut reflectir-ho amb la cita del nostre “motto” inicial, en la qual ell mateix accentua el seu compromís amb la societat con-temporània, a la qual desitja re-flectir a través de les seues obres, posant en pràctica la seua personal pedagogia, pròpia, sens dubte, d’un professor que ha reflexionat assíduament entorn dels objectius, els procediments i les etapes de la seua corresponent acció educa-dora i també del seu aprenentatge, sempre en simultaneïtat.Les seues figures humanes, real-itzades habitualment en alumini, mantenint fixades les seues cara-cterístiques expressives, fins i tot al marge de les seues dimensions, segons les escultures promogudes, en cada situació, d’acord amb els encàrrecs i propostes rebudes, as-seguren la presentació d’un deter-minat caràcter genèric i universal. Sense trets concrets personalit-zats, apunten sempre i per igual al subjecte humà en general, sense privatitzacions ni singularitats es-pecífiques. Diríem que les seues escultures mai no tenen cognoms d’identificació, perquè solament

FINESTRES D’ENSOMNIAcer i alumini

150x35x352009

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

14

personalizados, apuntan siempre y por igual al sujeto humano en general, sin privatizaciones ni singulari-dades específicas. Diríamos que sus esculturas nunca tienen apellidos de identificación, pues sólo desempeñan, más bien, explícitas funciones: homo faber, homo ludens, homo socius, homo viator…Por el contrario, las estructuras geométricas estandarizadas, de-sarrolladas comúnmente en ace-ro tratado, oxidado y envejecido, presentan colores y texturas total-mente diferentes y contrastadas frente a las figuras de aluminio. De ahí la fuerte distinción que el con-templador ejercita –visualmente-- entre la figura humana y las arqui-tecturas en las que habita y donde se plantean “contextos diferencial-es” --como al propio Moisés Gil le gusta subrayar-- respecto a las sit-uaciones que sus esculturas crítica y/o testimonialmente representan y comunican.En realidad, cada uno de sus difer-entes propuestas escultóricas, sir-viéndose estrictamente de esos dos elementos referenciales ya cit-ados –la arquitecura circundante y la figura humana como protagoni-sta-- componen siempre una con-creta teatralidad, a la cual los re-spectivos títulos dados a las obras ayudan a predeterminar semánticamente.Tampoco queremos pasar por alto, como un dato car-acterístico más, la explícita monumentalidad que las piezas transmiten. No importa su tamaño. Siempre esa tendencia a la ejemplaridad se trueca en recurso

exerceixen, més aviat, explícites funcions: homo Faber, homo ludens, homo socius, homo viator…

Al contrari, les estruc-tures geomètriques estandarditzades, de-senvolupades sovint en acer tractat, oxidat i envellit, presenten colors i textures total-ment diferents i con-trastades davant de les figures d’alumini. D’ací la forta distinció que el contemplador exer-cita –visualment- entre la figura humana i les arquitectures en què habita i on es plant-egen “contexts difer-encials” -com al propi Moisès Gil li agrada subratllar- quant a les situacions que les seues escultures de manera críticament i/o testimonial represent-en i comuniquen.En realitat, cadascuna de les seues diferents propostes escultòr-iques, servint-se es-trictament d’aquests dos elements refer-

encials ja citats –l’arquitectura circumdant i la figura humana com a protagonista- conformen sempre una concreta teatralitat, a la qual els re-spectius títols que dóna a les obres ajuden a predeterminar semànticament.

FUGIDES VERTICALSFerro i polièster

182x52x872006

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

15

monumental en el diálogo que se establece entre la figura y el andamiaje escenográfico en el que actúa. Casi afirmaríamos que cualquiera de sus propuestas de pequeño formato podría versionarse, en grandes dimensiones, sin alterar realmente sus intrínsecas referen-cias constructivas.No es menos cierto que el espectador, al enfrentarse a las propuestas de Moisés Gil, mantiene un cierto distanciamiento analítico frente a ellas. No juegan curi-osamente a su seducción. Más bien mo-tivan brechtianamente, por el contrario, el ejercicio de la reflexión crítica. Por ello necesita penetra en el ambiente que se le muestra y que, debido a los metales uti-lizados en la producción escultórica –alu-minio / acero y hierro, básicamente y a veces, a modo de elocuente contraste, también la madera, sumamente cálida o el poliéster muy versátil en sus posibili-dades; sin olvidar sus recurrencias al gres, de intenso comportamiento--, transmite y adquiere, por lo común, tonalidades frías, motivando sensaciones mecanizadas pro-pias de un ámbito postecnológico y hasta rayando incluso con la ciencia ficción.¿Cuánto de realidad o de utopía nos es planteado en esos escenarios, siempre diferentes y siempre iguales, que forman parte directa de sus obras? Entre la reali-dad y la ficción, cada secuencia narrativa, transformada en escultura, abre las puer-tas a la fantasía de la interpretación, algo que la literatura de sus rótulos orientativos respal-da y promueve.A menudo he pensado que si Moisés Gil se dedic-ara al Cómic en vez de a la Escultura, esas mismas situaciones, presentadas en sus obras, se transfor-

Tampoc volem passar per alt, com una dada car-acterística més, l’explícita monumentalitat que

les peces transmeten. Tant fa la dimensió que tinguen. Sempre aquesta tendència a l’exemplaritat es transforma en recurs monumental en el diàleg que s’estableix entre la figura i la bastimentada escenogràfica en què actua. Quasi afirmaríem que qualsevol de les seues propostes de petit format podria versionar-se, en grans dimensions, sense alterar realment les intrínseques referèn-cies constructives.No és menys cert que l’espectador, en enfron-tar-se a les propostes de Moisès Gil, manté un cert distanciament analític. No juguen curiosament a seduir-lo. Més aviat, motiven brechtianament, al contrari, l’exercici de la reflexió crítica. Per això necessita penetrar en l’ambient que se li mostra i que, a causa dels metalls utilitzats en la producció escultòrica

-alumini / acer i ferro, bàsicament i a vegades, a manera d’eloqüent contrast, també la fusta, sum-mament càlida o el polièster molt versàtil en les seues possibilitats; sense oblidar les seues recur-rències al gres, d’intens comportament-, trans-

ENCREUAMENT DEL CAOS Acer i polièster

280x182x372007

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

16

marían directamente en viñetas seriadas de una nar-ración continua. ¿Y si se dedicara al cine, a la pintura, al teatro o la literatura? Sirvan, pues, tales analogías (en potencia) para expresar mejor ese carácter de el-ocuente seriación encadenada, que estratégicamente deseamos añadir, como una nota más, a la suma total de sus trabajos. No en vano, unas obras apuntan ha-cia las otras en una persistente cadena semántica y transvisual, que aboca potencialmente a un universo común o enfoca hacia un imaginario compartido.Por otro lado, quizás esas constantes referencias ar-quitectónicas, directamente vinculadas a nuestra cotidi-anidad –ventanas, puer-tas, barandillas, terrazas, rampas, abismos o escal-eras…-- sirven precisa-mente para mejor ubicar y dar vida, en proximidad descriptiva, a los plant-eamientos argumentales que sus piezas comunican, tomados de la vida diaria, de nuestra privacidad y de nuestras opciones públicas o de sus contextos soci-opolíticos. Ars speculum vitae.Sus constantes reflexiones antropológicas, transformadas en proyectos escultóri-cos, mantienen esencialmente dos polaridades desta-cadas: por un lado, la presencia individualizada del sujeto humano, como actor y protagonista singular y exclusivo de la mayoría de sus trabajos (A tombar el mur. 2008. Acero y aluminio. 171 x 62 x 50 cms / En la porta. 2008. Acero y aluminio. 230 x 70 x 57 cms. / El camí recorregut. 2008. Acero. 210 x 117

met i adquireix, normalment, tonalitats fredes, motivant sensacions mecanitzades pròpies d’un àmbit posttecnològic i fins i tot ratllant amb la ciència-ficció.Quant de realitat o d’utopia ens és plantejat en aquests escenaris, sempre diferents i sem-pre iguals, que formen part directa de les seues obres? Entre la realitat i la ficció, cada seqüència narrativa, transformada en escultura, obri les

portes a la fantasia de la interpretació, un fet que la litera-tura dels seus rètols orientatius abona i promou.Sovint he pensat que si Moisès Gil es dedi-cara al còmic i no a l’escultura, aquestes mateixes situacions, presentades en les seues obres, es transformarien di-rectament en viny-etes seriades d’una narració contínua. I si es dedicara al cin-ema, a la pintura, al teatre o a la lit-eratura? Servisquen, doncs, aquestes

analogies (en potència) per a expressar millor aquell caràcter d’eloqüent seriació encadenada, que estratègicament desitgem afegir, com una nota més, a la suma total dels seus treballs. No de bades, unes obres apunten cap a les altres en una persistent cadena semàntica i transvisu-al, que acosta potencialment a un univers comú o enfoca cap a un imaginari compartit.

CERCANT EL CAMÍAcer i polièster

280x182x372006

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

17

x 48 cms. / Finestres d’ensomi. 2009. Acero y aluminio. 150 x 35 x 35 cms.) y, por otra parte, la acción colectiva que toma cu-erpo y fuerza comunitaria en determinadas propuestas es-cultóricas (Fugides verticals. 2006. Hierro y poliéster. 182 x 52 x 87 cms. / Encreuaments del caos. 2007. Acero y poliéster. 280 x 182 x 143 cms. / Cercant el camí. 2007. Acero y poliéster. 180 x 117 x 37 cms. / Espect-ants. 2008. Acero. 201 x 69 x 61 cms.). Sin embargo, también caben en su recorrido opciones interme-dias: presentaciones de figuras en grupos reducidos, mostrando la solidaridad, la ayuda o la la-bor conjunta. (Creuaments de portes enlairades. 2008. Acero y aluminio. 233 x 84 x 62 cms. / Submissió. 2009. Acero y poliéster. 194 x 45 x 40 cms. / Ambivalents. 2009. Acero y alu-minio. 232 x 59 x 50 cms. / Pu-jada per la porta. 2008. Acero y aluminio. 294 x 47 x 43 cms.). Y especial atención merecen sus figuras humanas talladas en madera. Aunque obedecien-do al mismo lenguaje, el tacto del material y su mayor cali-dez acrecientan la interna ex-presividad de estas propuestas escultóricas. (En espera. 2008. Acero y aluminio. 185 x 64 x 46 cms).

D’altra banda, potser aquestes constants referències arqui-tectòniques, directament vinculades a la nostra quo-tidianitat -finestres, portes, baranes, terrasses, rampes, abismes o escales…- serveix-en precisament per a ubicar millor i donar vida, en prox-imitat descriptiva, als plant-ejaments argumentals que les seues peces comuniquen, presos de la vida diària, de la nostra privacitat i de les nos-tres opcions públiques o dels seus contexts sociopolítics. Ars speculum vitae.Les seues constants re-flexions antropològiques, transformades en projectes escultòrics, mantenen es-sencialment dues polaritats destacades: d’una banda, la presència individualitzada del subjecte humà, com a actor i protagonista singular i ex-clusiu de la majoria dels seus treballs (A tombar el mur. 2008. Acer i alumini. 171 x 62 x 50 cm / En la porta. 2008. Acer i alumini. 230 x 70 x 57 cm / El camí recor-regut. 2008. Acer. 210 x 117 x 48 cm / Finestres d’ensomi. 2009. Acer i alumini. 150 x 35 x 35 cm); d’altra banda, l’acció col•lectiva que pren cos i força comunitària en deter-minades propostes escultòr-

ESPECTANTSAcer

201x69x612008

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

18

Pero lógicamente la propia labor de seriación que se promueve en la producción escultórica de Moisés Gil también se ejercita en los mon-tajes expositivos. A menudo no se presta suficiente atención a las es-trategias expositivas al hablar de las obras de un artista. Se piensa que esta tarea de montaje es más bien responsabilidad directa del comisa-rio de la muestra. Lo cual no deja de ser cierto, comúnmente. Pero sería un equívoco imperdonable olvidar la estrecha correlación existente entre escultura y espacio circundante. Una cosa es el espacio interno a la obra, con sus huecos, sus estructuras o sus distancias compositivas y otra diferente es el espacio que rodea las piezas y con el cual éstas sostienen un interminable diálogo de colabo-ración o incluso de pugna, según los casos.Los montajes expositivos de Moisés Gil es cierto que juegan frecuente-mente con el recurso a la serie, re-forzando no sólo el efecto visual sino también el conceptual en el especta-dor. En lo que afecta a la retórica ex-positiva, con este recurso serial es como si se reiterara la misma idea una y otra vez, remachando en el lenguaje su formulación y sus con-secuencias. Citemos dos ejemplo distintos, la obra titulada Reflexió. 2007. --Acero y poliéster, medidas variables según montaje-- se com-pone de cuatro piezas idénticas, pero de medidas diferentes, que se

iques (Fugides verticals. 2006. Ferro i polièster. 182 x 52 x 87 cm / Encreua-ments del caos. 2007. Acer i polièster. 280 x 182 x 143 cm / Cercant el camí. 2007. Acer i polièster. 180 x 117 x 37 cm / Expect-ants. 2008. Acer. 201 x 69 x 61 cm). No obstant això, també ca-ben en el seu recorregut opcions intermèdies: pre-sentacions de figures en grups reduïts, mostrant la solidaritat, l’ajuda o la la-bor conjunta. (Creuaments de portes enlairades. 2008. Acer i alumini. 233 x 84 x 62 cm / Submis-sió. 2009. Acer i polièster. 194 x 45 x 40 cm / Am-bivalents. 2009. Acer i alu-mini. 232 x 59 x 50 cm / Pujada per la porta. 2008. Acer i alumini. 294 x 47 x 43 cm). I especial atenció mereixen les seues fig-ures humanes tallades en fusta. Encara que obeint al mateix llenguatge, el tacte del material i la seua major calidesa acreixen la interna expressivitat d’aquestes propostes escultòriques. (En espera. 2008. Acer i alumini. 185 x 64 x 46 cm).Però lògicament la pròpia tasca de seriació que es

CREUAMENT DE PORTES ENLAIRADESAcer i alumini

233x84x622008

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

19

promou en la producció es-cultòrica de Moisès Gil també s’exercita en els muntatges expositius. Sovint no es pres-ta suficient atenció a les es-tratègies expositives en parlar de les obres d’un artista. Es pensa que aquesta tasca de muntatge és més aviat re-sponsabilitat directa del co-missari de la mostra. La qual cosa no deixa de ser certa, sovint. Però seria un equívoc imperdonable oblidar l’estreta correlació existent entre es-cultura i espai circumdant. Una cosa és l’espai intern a l’obra, amb els seus buits, les seues estructures o les seues distàncies compositives i una altra diferent és l’espai que envolta les peces i amb el qual aquestes sostenen un intermi-nable diàleg de col•laboració o fins i tot de pugna, segons els casos.Els muntatges expositius de Moisès Gil és cert que juguen sovint amb el recurs a la sèrie, reforçant no sols l’efecte visual, sinó també el concep-tual en l’espectador. En el que

afecta la retòrica expositiva, amb aquest recurs serial és com si es reiterara la mateixa idea una vegada i una altra, reblant en el llenguatge la seua formulació i les seues conseqüències. Citem dos exemples distints, l’obra titulada Re-flexió. 2007. -Acer i polièster, mesures variables segons muntatge- està formada per quatre

ubican en paralelo, unas junto a otras. Lo mismo cabe apuntar de la obra Confrontació ascendent-1 / 2. 2006. Hierro y aluminio. 180 x 40 x 25 cms cada una de las piezas. Su montaje nos propone la confrontación de las dos piezas simétricas, pero en oposición, ha-ciendo referencia directa al título. Y esa es una de las claves expre-sivas de la obra.En idénticas estructuras geo-métricas, convertidas en arqui-tectónicas metáforas del hábitat, reside el ser hSumano y ejercita escultóricamente, de la mano de Moisés Gil, posturas y actitudes diferentes. Unas veces, plena-mente estáticas y de quietud, permaneciendo a la espera, con-templando el entorno, estando en vigilia o persistiendo en profunda reflexión. En otras ocasiones, por el contrario, es la dinamicidad ex-presiva la que rebosa al máximo y se muestra por doquier: el su-jeto trepa, corre, pasea, escala o destruye obstáculos. Todo un am-plio repertorio de opciones posi-bles, extraídas de la vida misma. Con la muestra que ahora nos ocupa – titulada en conjunto “Caminos libres, situaciones privadas”--, Moisés Gil insiste en esa persistente obsesión suya, que ha caracterizado plenamente su consolidada poética es-cultórica, por aproximar decididamente sus trabajos a las plurales situaciones humanas. La privaticidad, la intimidad, nuestro personal radio de acción se difer-encian del ámbito público, pero deben desarrollarse

SUBMISSIÓAcer i polièster

194X45X40 2009

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

20

juntos y en intervenciones paralelas, toda vez que los sujetos actuantes, en cada caso, somos los mis-mos. Sin embargo, es bien compleja la situación y no es fácil determinar dónde comienzan y dónde terminan ambos dominios, aunque las leyes lo in-tenten.Hoy más que nunca la moral personal y la ética colectiva no pueden darse la espalda mutuamente. Ambas se mueven en el mismo contexto existen-cial, en el que lo público y lo privado confluyen, se desarrollan y también chocan. ¿Puede y/o debe el arte --y concretamente el compromiso escultóri-co-- intervenir en tales confluencias, desarrollos y conflictos vitales? Moisés Gil nos dice que sí resolutivamente, a través de sus obras, en las que pretende que converjan --convertidas en testimonios elocuentes-- la reflex-ión y la experiencia estética, el cálculo y el sen-timiento, la realidad y la utopía, la imaginación y lo cotidiano. De hecho, el hilo existencial que recorre, une o separa todos estos dominios es cada vez más fino y equívoco. Ars speculum vitae.

peces idèntiques, però de mesures diferents, que s’ubiquen en paral•lel, unes al costat de les altres. El mateix cal apun-tar de l’obra Confrontació ascendent-1 / 2. 2006. Ferro i alumini. 180 x 40 x 25 cm cadascuna de les peces. El muntatge ens proposa la confrontació de les dues peces simètriques, però en oposició, fent referència directa al títol. I aqueixa és una de les claus expressives de l’obra.En idèntiques estructures geomètriques, conver-tides en arquitectòniques metàfores de l’hàbitat, resideix l'ésser humà i exercita escultòricament, de la mà de Moisès Gil, postures i actituds diferents. Unes vegades, plenament estàtiques i de quietud, romanent a l’espera, contemplant l’entorn, estant en vigília o persistint en profunda reflexió. Altres vegades, al contrari, és la dinamicitat expressiva la que sobreïx al màxim i es mostra pertot arreu: el subjecte enfila, corre, passeja, escala o destrueix obstacles. Tot un ampli repertori d’opcions possi-bles, extretes de la vida mateixa. Amb la mostra que ara ens ocupa –titulada en con-junt “Camins lliures, situacions privades”-, Moisès Gil insisteix en aqueixa persistent obsessió seua, que ha caracteritzat plenament la seua consolida-da poètica escultòrica, per aproximar decididament els seus treballs a les plurals situacions humanes. La privaticitat, la intimitat, el nostre personal radi d’acció es diferencien de l’àmbit públic, però han de desenvolupar-se junts i en intervencions paral•leles, alhora que els subjectes actuants, en cada cas, som els mateixos. No obstant això, és ben complexa la situació i no és fàcil determinar on comencen i on acaben ambdós dominis, encara que les lleis ho intenten.Avui, més que mai, la moral personal i l’ètica col·lectiva no poden donar-se l’esquena mútua-ment. Ambdues es mouen en el mateix context existencial, en el que el públic i allò que s’ha pri-

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

21

vat conflueixen, es desenvolupen i també xoquen. Pot i/o deu l’art -i concretament el compromís es-cultòric- intervenir en tals confluències, desenvo-lupaments i conflictes vitals? Moisès Gil ens diu que sí resolutivament, a través de les seues obres, en les que pretén que conver-gisquen -convertides en testimonis eloqüents- la reflexió i l’experiència estètica, el càlcul i el senti-ment, la realitat i la utopia, la imaginació i la quo-tidianitat. De fet, el fil existencial que recorre, un-eix o separa tots aquests dominis és cada vegada més fi i equívoc. Ars speculum vitae.ROMÀ DE LA CALLE Catedràtic Universitat de València-Estudi General

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

22

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

23

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

24

PENJATAcer i alumini 268x92x73

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

25

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

26REFLEXIÖ Acer i alumini 233x95x84

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

27

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

28ASENYALANTAcer i alumini 268x92x73

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

29

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

30PASSADÍS Acer i alumini 233x95x84

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

31

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

32BAIX L’ARC Acer i alumini350x81x60

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

33

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

34PER L’ARCAcer i alumini210x52x49 Cm.

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

35

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

36EN LA PORTAAcer i alumini 230x70x57

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

37

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

38AL CREUAR LA PORTA Acer i alumini 233x98x84

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

39

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

40RELAXACIÓaCER I ALUMINI184X55X57

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

41

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

42ASCENCIÓNS Acer i polièster240x80x40 Cm.

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

43

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

44

EL VIATGEAcer, alumini, paper i sòmedidas variables.

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

45

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

46

EL VIAJE: UNA REFLEXIÓN SOBRE LA VIDA.

La obra de arte siempre es susceptible de multiplicidad de interpretaciones, tantas como espectadores la perciban. Centrándose en “el viaje”, su finalidad dista mucho de lo que se pueda ver a primera vista, no es una crítica ácida y mordaz sobre el hecho de viajar y hacia las empresas de transporte aéreo. Se utiliza este recurso como metáfora de la vida, sobre todo del transcurso de la vida. Se quiere establecer un diálogo en cuya base se centre una reflex-ión sobre nuestra vida cotidiana en esta sociedad post-tecnológica.

La intervención puede resultar pesimista, dramática e incluso trágica, el espectador tiene que darle la vuelta y con cierto sentido del humor, pensar acerca de su propia situación en este sistema de vida actual y el papel que ocupa en la sociedad, para recapacitar en base al discurso escultórico, cambiar, o al menos intentarlo, de todo en lo que no esté de acuerdo y nos perjudica como seres hu-manos pensantes, posicionarse para recuperar la libertad individual, estar en contra de la soledad que cada día nos acucia en mayor medida, intentar no ser autosuficientes y compartir sensaciones y pensamientos con los demás, evitar el trato inhumano que soportamos casi diariamente en cualquier situación, vivir sin prisas ni estrés, etc. ser ver-daderamente lo que queremos ser y hacer.

Se plantea que el ser humano de nuestra sociedad no forme parte del mecanismo social contemporáneo y re-capacitar acerca del viaje que supone nuestra propia vida.

Abramos los ojos y no nos dejemos llevar, viajemos en lib-ertad.

Moisès Gil

EL VIATGE: UNA REFLEXIÓ SOBRE LA VIDA

L’obra d’art sempre és susceptible de multiplicitat d’interpretacions, tantes com espectadors la perceben. Centrant-se en “el viatge”, la seua finalitat dista molt del que es puga veure a primera vista; no és una crítica àcida i mordaç sobre el fet de viatjar i cap a les empreses de trans-port aeri. S’utilitza aquest recurs com a metàfora de la vida, sobretot del transcurs de la vida. Es vol establir un diàleg en la base del qual se centre una reflexió sobre la nostra vida quotidiana en aquesta societat post-tecnològica.

La intervenció pot resultar pessimista, dramàtica i fins i tot tràgica, l’espectador ha de donar-li la volta i amb un cert sentit de l’humor, pensar sobre la seua pròpia situació en aquest sistema de vida actual i el paper que ocupa en la societat, per a reflexionar, tot basant-se en el discurs es-cultòric, canviar, o almenys intentar-ho, tot allò amb què no hi estiga d’acord i ens perjudica com a sers humans pensants, posicionar-se per a recuperar la llibertat individ-ual, estar en contra de la soledat que cada dia ens afecta en major grau, intentar no ser autosuficients i compartir sensacions i pensaments amb els altres, evitar el tracte inhumà que suportem quasi diàriament en qualsevol sit-uació, viure sense presses, sense estrès, etc. Ser vertadera-ment el que volem ser i fer.

Es planteja que el ser humà de la nostra societat no forme part del mecanisme social contemporani i reflexionar so-bre el viatge que implica la nostra pròpia vida.

Obrim els ulls i no ens deixem dur pel corrent: viatgem en llibertat.

Moisès Gil

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

47

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

48

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

49

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

50

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

51

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

52

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

53

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

54

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

55

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

56

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

57

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

58

Moisès Gil junto a una pieza de la instalación “El Viatge” en la Fundación Frax. L’Alfas del Pi

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

59

CURRICULUM

Moisès GilCocentaina, 1963. El Comtat, [email protected]

Escultor Doctor en Bellas Artes por la Universidad Politécnica de Valencia. Profesor Titular del Departament d’Escultura de la Facultat de Belles Arts de San Carles de Valencia. U.P.V.

PREMIOS:1983- Premio de Escultura en el Primer Certa-men de Escultura al Aire Libre de Oropesa del Mar. 1985- Mención Honorífica y Medalla en la VIII Bienal Internacional de Arte de Marbella. Málaga.1986- Premio de Escultura en la Semana de las F.A.S. Santa Cruz de Tenerife.1992- Candidato por España para la Pépiniére de Escultura en la Academia de Bellas Artes de Bratislava. Eslovaquia. Comisión de los Comu-nidades Europeas1996- Finalista en el Certamen de Escultura de pequeño formato. Martos. Jaén.1996- Premio de Medalla en la Primera Bienal de Arte “Agulló de Cocentaina”.1997- Premio de Escultura en el 2ón Saló Internacional d’Arts Plàstiques ACEA. Barcelona ‘97, Villa Olímpica. Barcelona.1998- Finalista en el Concurs d’Escultura Públi-ca a la Plaça Sant Jordi de Lleida.1999- Menció d’Honor en el V Saló Inter-nacional d’Arts Pàstiques ACEA. Barcelona.2000- Primer Premio de Escultura, Premio internazionale di Arte Contemporanea. “Remo Brindisi”. Ferrara. Italia.2001- Gran Premio de Escultura del XX Salón Internacional d’Arts Pàstiques ACEA.

2002-Mención Especial en el IV Concurso de Artes Plàsticas. Chambre Officielle de Commerce d’Espagne en France. Paris.2003- Primer Premio de Escultura en 1er Salón Inter-nacional de Artes Plásticas y Visuales Aceas de Peque-ños Formatos. Barcelona.2004-Premio “Alfonso Arana” de Escultura. Plástica Latina. Barcelona. - “Premio de la Crítica” en el 1er Saló Internac-ional de Petit Format Forum Acea. Barcelona.2007- Premio de Escultura de la Bienal de Buñol.2008- Mención del Jurado. Cámara de Oficial de Com-ercio de España en Francia. París.

EXPOSICIONES INDIVIDUALES:2011- Camins lluires, situacions privades” Fundación Frax, Alfàs del Pi. “Intervención en el espacio natural – Cova d’Aigua” – Biodivers Carrícola. Espai d’Art Me-diambiental. Carricola. “Hotel Ferrero” Bocairent.2010- “Espais, realitats i utopies” Castillo de Santa Bárbara. Alicante. “Dialegs a l’Espai” Bento’s Galería. Jávea. “Contextos Diferenciales” Centro Cultural Casa de Vacas, Parque del Buen Retiro. Madrid.2009- “Confluencias, Entorno y Ser”. Sala El Brocense, Diputación de Cáceres. Cáceres. “Circunstancialitats Vivencials” Centre d’Art l’Estació, Dénia.2008- “Murs Oberts, escultura” Sala de Exposiciones del Rectorado de la Universidad Miguel Hernández. Elche. “Verbalitzant l’Espai” intervención al aire libre. El Matzem. Muro. “Transigencias del ser humano – lo físico y lo irreal” Atalaya de Abizanda, Renovarte, Co-marca del Sobrarbe. Huesca.2007- “Pensamientos Paralelos” Galerie Reitz, Köln. Alemania. “Al voltant de l’Espai Escultòric” Atrio de los Bambús. Palau de la Música. Valencia. 2006- “Moisès Gil, obra recent” Galería 9- Valencia. “Espais Reals – Utopia Trobada”. Sala Unesco. Alcoi.2005- “Vivencialidades” Sala de Exposiciones del Cen-tro Cultural del Matadero. Huesca.

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

60

2010- “Artistes pels drets humans” Unesco, Al-coi. “100 anys amb tu” Homenatje a Moret, Sue-ca. III Mostra art al carrer “Simbiosi espacial”, Cocentaina. “Art al cor d’Ontinyent”Muesatra Urbana, Ontinyent. “Biodivers- exposició de projectes”, Carrícola. “Escultures al Pati d’Armes del Palau” Palau Contal Espai d’Art. Cocentaina2009- “Desde els ponts i mes Enllà” UNESCO. Alcoi. “Expo Lemos” Monforte de Lemos. Pon-tevedra. “Situaciones emergentes” Galería Geraldes da Silva. Oporto. Portugal. “X Certa-men de Artes Plásticas Villa de Sax”. Alicante. “Puro Arte” Feria Internacional de Arte de Vigo. Galería de Arte Pablo Ruiz. Málaga. “II Biennal d’Arts Plàstiques Art Nostre” Centro Cultural Mario Silvestre, Alcoi. “Galería Manuel Marquez” Ourense.2008- “Salón Art shopping” galería arteabstrac-to T10 – Carrousel du Louvre. París. “Artistes per el Sahara” La Nau, Universitat de València. “Colectiva Contrastes” Galería Contenedor de Arte”, Valencia. X Mar d’Art, Duanes de la Mar, Xàbia. II Biennal Art Nostre 08, Centre Cultural Ibi. “Escultures al Cor d’Ontinyent” Plaza de la Concepción. Ontinyent. I Mostra d’Escultura Ur-bana, Cocentaina. “Colectiva Inauguración de la Galería” Galeria de Arte Verdi. Torrevieja. “Ex-tremo Concepto” Salas de Exposiciones del Club Financiero de Vigo. Vigo.2007- “I Mostra d’Art Local” Sala de la Torre, Palau Comtal Espai d’Art. Cocentaina. Certamen Internacional de Escultura “Ciutat de Vinaros” 2007. Vinaròs. “Art i entorn” Sala Rigoberto Al-bors CAM, Alcoy. 2006- “Hermandades escultóricas” Museo de Arte Contemporáneo Ateneo de Yucatán. Mé-rida de Yucatán. México. “Inmig-Art”. UNESCO. Alcoy. “Arts Visuals 2000-2005” Can Gelabert, Binisalem, Mallorca. “Art Nostre”. Museu Valen-

2004-“Moisès Gil. Escultures 1997-2002” Centre Cul-tural “Can Gelabert” Binisalem. Mallorca. 2003- “Moisès Gil. Escultures 1997 - 2002”. Museo de Arte Contemporáneo de Sa Pobla. Mallorca. -“Esculpir el tiempo”. salas de exposiciones del Palacio de Villar-dompardo. Diputación de Jaén. Jaén. 2002-Instalación “Gemeinsam auf dem Weg nach oben”. DaimlerChrysler AG. Düsseldorf. Alemania. -“Los Espacios del Ser Humano” Galería Nela Alberca. Madrid. 2001- Spanische Kunst - Kaarst, Stefan W. Fries. Ale-mania. -“Escultures” Àmbit, galeria d’Art. Barcelona. 2000- “Voyageurs du destin”. Colegio de España. CIUP. Paris. 1998-“Reflexions i històries quotidianes”. Galería Alba Cabrera. Valencia. -“Espai límit”. Espai d’Art La Llotg-eta. Valencia. 1997-“Estancies-Trànsits”. Centre Cultural Manuel Sanchis Guarner, Ontinyent. 1996- Espacio-Tránsito, Museo Juan Barjola. Gijón. 1995- Les Cares de l’Existència, Galería d’Art Héctor Mora. Elche. 1994- Espacio Consciente, Centro Cultural La Asun-ción. Albacete. 1993- Sense Distancies, Juan Gil Albert. Alicante. -L’Espai de Moisès Gil, Centre Cultural d’Alcoi. 1992- Moisès Gil 1992, Casa Municipal de Cultura, Ali-cante. 1991- lnterioritats Externes, Galería Eros. Santa Pola. 1989- Moissès Gil 5 Anys, Diputación de Huesca. 1987- Sala de Exposiciones de la CAM. Cocentaina. 1986- Galería Gomis, Onteniente. 1985- Sala Rigoberto Albors, CAM. Alcoy.

EXPOSICIONES COLECTIVAS:2011- “Col•lectiva d’Artistes Catalans” CAEE, Andor-ra. “Cevisama 2011” Feria Valencia. “Carakolection”, EPSA, U.P.V. y Alameda. Alcoy. “Miradas” Antichita Via dei Fossi, Firenze. Italia.

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

61

cia del Paper. Banyeres de Mariola. 2005- Colegio de España, París. - “Al voltant de l’Ovidi”. Centre Cultural Ovidi Monitor. Alcoi. - “Liber-tad y Diversidad”. Galería Lecrin. Granada. 2004- “Tendances Figuratives” Galerie Artitude. Paris. - “La Mar d’Art V” Duanes de la Mar. Jávea. -“Arts per la Rebel•lia”. UNESCO. Alcoi. 2003- El Tall de la Cultura. Museu de Prehistoria y de les Cultures de Valencia. Valencia. - Colectiva Galeria Zero. Onteniente. 2002-“Estampa, Feria Internacional de Obra Gráfica y Ediciones de Arte”. Recinto Ferial de la Casa de Campo. Madrid. -“Sid-Can” Galería Nela Alberca. Madrid. -Àm-bit, Galería d’Art. Barcelona. -“Verano 2002, Pintura y Escultura. Juan de Juanes, Galeria de Arte. Alicante. 2001-“New Art” Barcelona. -“La mar d’Art II”. Duanes de la mar. Jávea. -Galería Circulo della Grada. Bolonia. Italia. 2000-“Trànsit”, Project Room. Instalació. Consorcio de Museos de la Generalitat Valenciana. Interart- 2000. València. -“Galería Linda Hewitt”. Esporles. Mallorca. -“Artexpo 2000”, Fira Internacional d’Art de Barcelona. 1999-Artisti Acea BCN. Accademia Internazionale d’Arte Moderna. Roma. -Fiera dell Arte. Pavia. Italia. -Per un somriure. Fundación March. Palma de Mal-lorca. 1998-Salón de Otoño. Centro Cultural Casa de Vacas. Madrid. -Homenatge a Joan Pons. Sala El Vienés. Bar-celona. -Palé des Rois du Majorque. Perpignan. -LIX Exposición Nacional de Artes Plásticas. Valdepeñas. 1997-El Gayo Arte, Galería de Arte. Madrid. -Galería Ra del Rey. Arte Contemporáneo. Madrid. -Arte + Sur. Feria Internacional de Arte Contemporáneo. Granada. -Grand Marché de l’Art Contemporaine. Bruselas. 1996-Biennal d’Art d’Alcoi. -20 x 20. Galería Ra del Rey. Madrid. 1995-Artistes Contestons, Art per la Cara Galería. Co-centaina. 1994-Art per la Pau, Intinerante Alcoià-Comtat. -Sim-

posio de Escultura de Macael. Almería. 1993-Todos par la Vida, Lonja de Pescado. Ali-cante. -XXXVII Salón Internacional de Beziers. Francia. 1992-lnterart 92. Feria internacional de Arte Contemporáneo. Valencia. -X Bienal del De-porte. Tecla Sala. L’Hospitalet. J.J.O.O. 92. Bar-celona. -Museo Español de Arte Contemporó-neo. Madrid. 1991-52 Exposición Nacional de Artes Plásticas de Valdepeñas. -Museo Nacional de Escultura de Vallodoild. 1988-Artistas de la Galería, Calería Arnal. Vil-lalba. Madrid. 1987-Certamen Nacional de Artes Plásticas, Ministerio de Cultura. Madrid. -VI Exposición de Invierno de Artistas Alicantinos. Alicante. -IX Bi-enal Internacional de Arte de Marbella. 1986-Sala de Exposiciones de la Fábrica Nacion-al de Moneda y Timbre. Madrid. -V Exposición de Invierno de Artistas Alicantinos. Castillo de Alicante. 1985-Homenatje a Eusebi Sempere. Itinerante Comunidad Valenciana. 1984-XXI Salón de Primavera Valencia.

OBRA PERMANENTE:Museo al Aire Libre Oropesa del Mar.Museo del Ejército, Santa Cruz de Tenerife.Colegio Mayor Universitario de Huesca.Universidad de Zaragoza.Caja Postal - Argentaria. Madrid.Colegio de España. CIUP. Paris.Universidad Cardenal Herrera. CEU San Pablo. Valencia. Fundacion Bancaja. Valencia. Fundación Mercedes Benz. Alemania.

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

62

Valencia C.F. Reale seguros, S.A. Palau de la Música. Valencia. Diputación de Cáceres.

Su obra se encuentra en colecciones privadas de Es-paña, U.S.A., Alemania y Japón.

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

63

Moisès Gil junto a la escultu-ra “RELAXSACIÓ” en la Fun-dación Frax. L’Afas del Pi

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

64

MOISÈS GILDel 23 de setembre de 2011 al 12 de febrer de 2012

“CAMINS LLIURES SITUACIONS PRIVADES”

Fundación Frax de la Comunitat Valenciana Paseo de las Estrellas, 3. 03581 -Albir- Alfàs del Pi (Alacant)

Tl.: 96 686 40 40 - Fax: 96 686 42 42www.fundaciónfrax.org - E-mail: fundacion@fundaciónfrax.org

HORARIO DE APERTURA De martes a viernes: de 10:00 a 19:00

Sábados, domingos y festivos: de 10:00 a 14:00