C a n t e mN º 1 9

Revista de la Federació deCors de la Comunitat

Valenciana

Edita: FECOCOVAC/ Alta, 47 - Bajo46003 - ValenciaTel.: 96 315 21 38Fax: 96 315 21 39E-mail: fecocova@teleline.eswww.fecocova.com

Imprime:Imprenta Alcañiz, S.L.C/ Avellanas, 1746003 ValenciaTel./Fax: 96 392 37 86

Depósito Legal: V-2068-2000

Coordinación-Redacción:Enrique Rodríguez Serrano

Humor:Vicente Montalbá

EDITORIAL:La percepció social dels Cors......................................................3

ACTIVITATS FECOCOVANadal al Carrer ............................................................................4Centenario del Himno..................................................................4Trobada Infantil a Borriana ..........................................................5X Trobada Cors Mixtes ................................................................6X Concurs de Composició FECOCOVA......................................6Calendari Fecocova.....................................................................6Día Valencia del Cant Coral ........................................................7

ACTIVITATS NOSTRES CORSOrfeó d’Aldaia..............................................................................8Coral “A Capella” de Navajas ......................................................9Premi Firacor Cocentàina............................................................10Cor de Cambra QuinzedeMarç....................................................11Coral José Roca ..........................................................................11X Aniversario Coral Santa Ana ....................................................12Xiquets Cantors Divisi a Romania ...............................................12Grup Ricercare ............................................................................13Cor Vila de Godella .....................................................................14XXV Aniversario Veus Juntes Quart ............................................14Curso de Canto y Técnica Vocal de Coro ..................................15

NOSTRES COMPOSITORS:Ernest Artal ..................................................................................16

MUSICOLOGIA:Tres Religiosas Organistas..........................................................19Els Ministrils.................................................................................22

DISCOGRAFIA:Secondo libro de’Madrigali Monteverdi .......................................26Los Grandes Directores de Orquesta ..........................................27

Colabora:

EDITORIAL

3

LA PERCEPCIÓ SOCIAL DELS CORS

Des de fa un temps, estem apreciant un canvien la percepció del món coral per part de lasocietat. Moltes vegades, quan parlem a unconegut sobre allò que fem al nostre tempslliure, i li comentem que cantem a una coral, lamajoria de les voltes no saben ben bé què ésaixò de cantar en un cor. O pitjor encara, tenenun prejudici i ser de un cor es relaciona,negativament, amb els actes religiosos: “Ah,sí, cantar en l’església”Afortunadament des de fa un poc de temps,estem assistint en el món televisiu i en lapublicitat, símptomes positius cap a unapercepció social dels cors. El primer va serl‘anunci del cotxe Honda Civic, en el que uncor expressava tots els sorolls que fa un cotxeen marxa. Ara, l’empresa Mutua Madrileña,crea un anunci en el qual un cor posa la bandasonora, i ha triat un cor per posar en evidènciaque les persones son importants per a l’empresai el producte a vendre. Fins i tot, una cadenade televisió, salvant les distàncies necessàries,creà fa un any un reality show anomenat “ElCoro de la Cárcel”, en el qual es destacavenles virtuts humanes, abans que les musicals.En l’actualitat s’emiteix “La guerra de los coros”,un programa on uns famosets assagen ambun grup de cantants per interpretar cançonspop. Segurament lo més destacat va serl’estrena de la pel·lícula “Los chicos del coro”,que a França suposà que més de 30.000 xiquetsse apuntaren a cors infantils.Amb raó ens direu que ens acontentem ambmolt poca cosa, i que pot ser, només siga unafogonada sense importància; però és que enel desert coral que pateix una societat com lavalenciana, estes puntetes d’especia podenser les que donen un poc de sabor a la nostratasca coral. I diguem desert coral ambconeixement. La televisió valenciana no haretransmet cap concert en tot l’any; els nostresgestors musicals no programen concerts corals,les ajudes públiques estan contades i la iniciativaprivada és simplement inexistent, amb l’excepcióde la Caixa.Serà possible que la societat tinga una valoraciómés amable cap a les corals? Serà possibleque poc a poc cantar en un cor no siga unsenyal d’estigma i cosa d’esperpents humans,anomenats “frikies”? Serà possible que comencea calar la idea de que els cors són una magníficaferramenta social per a l’integració i per a laconsolidació de la societat civil?La Federació, quan realitza les nostres Trobadesanuals, sempre plantega el Cant al Carrer, perintentar apropar-nos lo més possible a la gent.

També serà bo, que tots i cadascú de les coralsde la Federació intenten obrir-se als seus poblesi comunitats. A més de la publicitat, tambénosaltres podem fer canviar un poc estapercepció. Com diria aquell: “Yes, we can!”

Desde hace algún tiempo estamos observandoun cambio en la percepción del mundo coralen la sociedad. Muchas veces, cuandohablábamos con algún conocido sobre nuestrotiempo libre, y le comentábamos que formamosparte de un coro, la mayoría de las veces nosabían qué era eso de cantar en un coro. Opeor aún, tenían un prejuicio y ser de un corose relacionaban, negativamente, con los actosreligiosos: “¿Ah, cantar en la iglesia?”Sin embargo desde hace poco tiempo estamosviendo en el mundo televisivo y en la publicidad,síntomas positivos de la percepción social delos coros. El primero fue un anuncio del cocheHonda Civic, en la que un coro expresaba todoslos ruidos y sonidos que hacía un coche. Ahora,la empresa Mutua Madrileña, crea un anuncioen el que un coro pone la banda sonora, peroutiliza un coro para poner en evidencia que laspersonas son importantes para la empresa yel producto a vender. Incluso, una cadena detelevisión, salvando todas las distanciasnecesarias, creó hace un año un reality showcon “El Coro de la Cárcel”, en el que se destacalas virtudes humanas, antes que las musicalesy en la actualidad se emite “La guerra de loscoros”, un programa en que unos famosillosensayan con un grupo de cantantes parainterpretar canciones pop. Seguramente lo mássobresaliente fue el estreno de la película “Loschicos del coro”, que en Francia supuso quemás de 30.000 niños se apuntaran a corosinfantiles.Con razón nos diréis que nos contentamos conpoca cosa, y que tal vez, sólo sean fogonazossin importancia; pero es que en el desierto coralque padece una sociedad como la valenciana,estas gotas de especias pueden ser las queden un poco de sabor a nuestra labor coral. Ydecimos desierto coral con conocimiento decausa. La televisión valenciana no haretransmitido ni un solo concierto en lo que vade año; nuestros gestores musicales apenasprograman conciertos corales, las ayudaspúblicas están contadas y la iniciativa privadaes simplemente inexistente con la excepciónde la Caixa.¿Será posible que la sociedad tenga unavaloración más amable hacia los coros? ¿Seráposible que poco a poco cantar en un coro nosea una señal de estigma y cosa de esperpentos

LA PERCEPCIÓN SOCIAL DE LOS COROS

Activitats FECOCOVA

NADAL AL CARRER

4

Estas pasadas Navidades, la Federación hapodido organizar, una vez más, una de lasactividades más encantadoras en las queparticipamos los coros valencianos. El pasado21 de diciembre, los coros quisimos repartiralegría y felicidad por las calles de Valencia,adhiriéndonos a las fiestas navideñas,interpretando nuestros villancicos en diferentespuntos de la ciudad antigua, como eran: les CortsValencianes, las diferentes puertas de la Catedral,o la Plaça de L’Almoina. Desde las 18 horas hastalas 19 horas, cada coro interpretó sus villancicos,compartiendo espacio con otros coros venidosde muchos lugares. En total 22 coros participaronen esta entrañable velada. Luego a las 19 h. enla plaza de la Virgen de Valencia, todos los corosconjuntamente cantaron el “Adeste Fideles” bajola dirección de Fernando Sánchez, y “Noche dePaz”, bajo la dirección de Damià Molina.El broche de oro de esta magnífica tarde la pusoel concierto de Navidad del Coro de la Federaciónen la Iglesia de Santa Catalina. En un marcoincomparable, de una belleza singular, JosepRamón Gil-Tàrrega i los miembros de nuestroCoro FeCoCoVa, nos ofrecieron una primeraparte con motetes y obras de Navidad de Victoria,Guerrero, Malforms o Javier Busto, y una segundaparte de villancicos como: “Prec de Nadal” deMatilde Salvador, “La nit de Nadal” de J.R. Calpe,“El dimoni escuat” de Vila, o “Fum. Fum, Fum”de Pujol. El Coro FeCoCoVa, creado en el senode la Federación e integrado por coralistas dediferentes coros, ha conseguido convertirse en

un coro estable de referencia dentro de nuestracomunidad, realizando los estrenos de diferentesobras.

Coros participantes del Nadal al Carrer:

- Agrupación Coral de Benicalap.- Cor de Bonrepós i Mirambell.- Coral Polifónica A Capella de Navajas.- Coral Polifónica de Manuel.- Coral Centre Música i Dansa de Nazaret.- Grup Polifònic de Benaguasil.- Centre Professional de Música Mestre Molinsde Quart de Poblet.- Cor de Cambra QuinzedeMarç de Tavernes.- Agrupació Coral Bocairent.- Coral de l’Associació d’Amics Cristòfol Aguado de Picassent.- Orfeó Polifònic de Massanassa.- Coral Vicent Ribes de Turís.- Coro Armonía de Ayora.- Coro Interlinguas de la E.O. I. de Valencia.- Orfeón Gregorio Gea de Valencia.- Escola Coral C.P. Vicente Gaos de Valencia.- Asociación Cultural Coro y Rondalla Marni de Valencia.- Asociación Cultural Coral AACEMA deValencia.

Estimados amigos:El próximo año 2009 se va a celebrar en Valencia el centenario de la Exposición Regional. Entrelos actos organizados para dicha efeméride la Consellería de Cultura de la Generalitat Valencianaha programado la interpretación del Himno Oficial de la Comunidad Valenciana a cargo de 2009intérpretes. Dicho evento se celebrará el día 22 de mayo.Será justo el mismo día pero cien años después de que el himno creado para aquella ocasión porJosé Serrano y Maximiliano Thous, y que más tarde se convertiría en Himno Oficial de nuestraComunidad Autónoma, sonara por primera vez.La interpretación correrá a cargo de Plácido Domingo, como tenor solista, y de las Bandas y Corosvalencianos para lo cual se ha solicitado la colaboración de la Federación de Sociedades Musicalesy de la Federació de Cors. Nuestra intervención en el evento consistirá en la participación de entre1.000/1.100 cantantes pertenecientes a agrupaciones corales de las tres provincias.

DÍA: Viernes 22 de mayo de 2009HORA: Está por determinar pero se baraja que sea alrededor de las 19:00 horas.LUGAR: Paseo de la Alameda de ValenciaPARTITURA: Himno Oficial de la Comunidad Valenciana (en valenciano y en castellano)

El número de cantores, como se ha indicado anteriormente, estará alrededor del millar. Es nuestraintención dar cabida a todos los coros que estén interesados y deseen unir sus voces en tan magnoacontecimiento. Los coros que no sean de Valencia-ciudad y su área metropolitana deben indicartambién presupuesto con los gastos de transporte.

CENTENARIO DEL HIMNO

José Cantó MolinaPresidente

Activitats FECOCOVA

5

TROBADA INFANTIL A BORRIANA

El dissabte 28 de març, la Coral Infantil Borrianenca acollirà la XI Trobada deCors Infantils. La Trobada Infantil és una de les activitats més divertides iinteressants per als nostres xiquets, que des de ben menuts s’ensenyen a compartirla joia de cantar amb altres grups, cors i companys.

La programació és la següent:

9:45 h. a 10:15 h.Arribada dels autobusos al lloc de laconcentració. Repartiment de mocadors idocumentació. Allí prop quedaran aparcatsels autobusos fins a la finalització de laTrobada. Els recorreguts els farem a peu. Acontinuació esmorzaran (els entrepans queporten els xiquets. Beguda proporcionadaper l’organització).

10:30 h.Desfilada dels Cors. Tabalets i dolçainersobriran la marxa recorrent el poble fins al’Ajuntament on es farà la Benvinguda Oficial.

11:00 h. a 12:00 h.“Cant al carrer” Les corals que ho desitgencantaran individualment obres del seurepertori (uns 15 minuts) en diversos llocsdel nucli urbà de Borriana.

12:15 h. a 13:15 h.“Tallers corals”. Quatre tallers on s’inscriuràals cantors de forma aleatòria. Treballarandues obres noves a una veu. Els tallers serandirigits pels directors assistents.

13:30h.Dinar proporcionat per l’Organització.

15:00 h.Assaig general del “Cant Comú”.

6:30 h.Animació al carrer i berenar a càrrec del’Organització.

17:45 h.Concert al Poliesportiu Municipal.1ª Part.- Interpretació de les obres treballadesen els tallers del matí.2ª Part.- Cant comú. Interpretació per totsels assistents de les obres, a una veu,preparades prèviament per tots els corsabans de la Trobada.

18:45 h.Cloenda de la Trobada i comiat.

Les obres a interpretar en els tallers i el cant comú estan allotjades en la web:www.fecocova.com. Cada cor rebrà amb temps suficient les partitures de les obres de “CantComú” per al seu estudi i assaig individual de la coral. (A Borriana s’entregarà un cançoneramb les obres dels tallers i del cant comú a cadascú dels cantors).Uniformitat. Pantaló/falda vaquera i camisa blanca. En tot el temps portaran el mocadorproporcionat per l’Organització nugat al coll.

Activitats FECOCOVA

6

La Federació de Cors ha celebrat el seuX Aniversari i amb aquest 10 anys detreball també s’ha complit la X Trobadade Cors Mixtes de la Federació. Sentl’activitat més nombrosa que organitzala Federació, i que movilitza a més de1.000 persones, enguany a més, ha fetl’estrena d’una obra per encàrrec enhonor al 800 aniversari del naixementdel Rei En Jaume. La Trobada tinguétots els ingredients necessaris per passarun cap de setmana fantàstic: Cant alcarrer, sopar i ball, temps per a l’assaig,dinar de germanor i concert de cloenda.A més dels Cors de la Federació,participaren com a convidats la Coral deMotilla del Palancar (Cuenca) i la CoralPolifònica de Figueres (Girona).

L’Orfeó Gregorio Gea de València va ser

enguany l’amfitrió de 31 corals quevolgueren unir-se al Cant Comú que vaser “L’Al·leluia” de Haendel dirigit perEduardo Cifre, i l’estrena de la “Cantataal Rei en Jaume” composadaespecialment per Pau de Luis i dirigidaper Juanjo Visquert. Prèviament es vanoferir a l’Església de Sant Joan del

X TROBADA DE CORS MIXTES

14 i 15 de febrerCURS DE DIRECCIÓ

22 de febrerASSAMBLEA FEDERACIÓ

28 de març, BorrianaTROBADA CORS INFANTILS

22 de maigCENTENARI HIMNE REGIONAL

3 i 4 d’octubreTROBADA CORS MIXTES

26 de setembre, València.DIA VALENCIÀ CANT CORAL

20 de desembre.NADAL AL CARRER

2009CALENDARIFEDERACIÓDE CORS

El mes de novembre es va reunir el juratde la Federació, format per JosepRamon Gil-Tàrrega, director del cor dela Federació, Josep Robert Sellés,director del cor Discantus i el directord’orquestra i professor Juan LuisMartínez, per atorgar el premi decomposició coral que organitza des defa deu anys la Federació de Cors.Enguany, els guanyadors han estat dosbons compositors valencians, que jareberen el premi en altres edicions. Enprimer lloc guanyà la composició “De tucanción marinera”, que resultà ser obrade Javier Costa Ciscar i el segon premil’obtingué César Cano Forrat amb l’obra“Evolución”. Malauradament, en l’ediciód’enguany el jurat declarà desert el premia la composició a veus blanques, a

X CONCURS DECOMPOSICIÓ FECOCOVA

Activitats FECOCOVA

7

DIA VALENCIÀ DEL CANT CORAL

El diumenge anterior a la festivitat del 9 d’octubre,tenim costum de celebrar el Dia Valencià del CantCoral, una activitat proposada per la Federació queha complit amb una gran expectativa la seua quartaedició. Després de realitzar concerts a ciutats deles tres províncies, (València, Villena i Castelló) hatornat a la ciutat de València per oferir un concerton participen destacades corals de la Federació,una per província, amb l’esperit de compartir lanostra música.En aquesta edició el diumenge 5 d’octubre, a lamagnífica Sala “Alfons el Magnànim” del CentreCultural la Beneficència, depenent de la Diputacióde València, i a la que n’hi ha que agraïr la seuadisponibilitat, es trobaren la Coral Juan RamónHerrero de Castelló, la Coral Santíssima Trinitat deValència, el Cor de Cambra Discantus de Cocentainai el Cor de la Federació de Cors.

Les nostres corals oferiren un magnífic concert,cadascuna d’elles interpretant les seues millorsobres. La Coral Juan

Ramón Herrero començà amb dos tangos peracabar amb el célebre Rondel del Mestre López-Chavarri. La Coral Juvenil Santíssima Trinitat vabrillar amb els espirituals, i acabà amb l’estrena del’obra “El miau”, obra de Constantino Martínez iguanyadora del concurs de composició de veusblanques. El Cor de Cambra Discantus ens vapresentar obres de compositors contemporanis iacabà el Cor de la Federació amb una bona mostrade música coral francesa, i l’estrena de l’obra “Aravindrà Pasqua”, de José Miguel Sánchez,guanyadora del passat concurs de composició.La Junta Directiva de la Federació va quedarencantada amb el lloc i amb el nombrós públic que

Coral Santísima Trinidad de Valencia.

Coral Juan Ramón Herrero de Castellón.

Coral Discantus de Cocentàina.

Coral Discantus de Cocentàina.

Act iv i ta ts Nostres Cors

Este curso, en el que hemos realizado diversasactividades y trabajado diversos repertorios,nos gustaría destacar el esfuerzo musical quehemos realizado, principalmente nuestrodirector y el apoyo de diversos jóvenes queestudian y se preparan dentro de la músicacoral e instrumental. En el primer trimestreabrimos la puerta a coralistas de otrasagrupaciones y preparamos el Réquiem deFauré, que conjuntamente, con la «OrquestraFilharmònica de la Universitat d’Alacant» ybajo la dirección del rumano Mihnea Ignat seofrecieron conciertos en Aldaia y Alicante; yen Buñol y Valencia, bajo la dirección deFrancesc Valldecabres. Y también en Requenainterpretado conjuntamente con la «OrquestraFilharmònica de Requena» bajo la direcciónde Francisco Melero.

Fue en el mes de abril, en La Beneficenciadonde se ofreció al público un bonito conciertocon obras de Mozart, Haydn –concierto paraórgano, núm. 2– y Schubert –misa en solmayor D167–; actuaron como solistas: PalomaChiner, Eugenio Rodríguez y JoanValldecabres, con Arturo Barba al órgano y laorquesta de cámara: Ensemble Agrémentes,bajo la dirección musical de FrancescValldecabres Sanmartín. Hacemos menciónen los meses de mayo y junio al «Ciclo la veual bon temps» donde se ofrecen diversosconciertos con la presencia indispensable dela voz. Una vez más, el Orfeó d’Aldaia, asumela organización de este Ciclo haciendo posiblelo más difícil, que la música vocal sea lo másimportante. Destacamos en esta edición elconcierto de música inglesa renacentista,ofrecido por el barítono Joan Valldecabres,acompañado de Emilio Cabo a la guitarra, ydel actor Juan Romero.

Por último hemos trabajado un repertoriototalmente diferente para el concierto de finalde curso, ofrecido en el TAMA, teatro-auditoriode Aldaia y en el Palau de la Música deValència. «Cançons de tots per a tots»:recopilación de boleros, canciones de LosPlaters, Serrat, Dúo Dinámico, Mecano o Eric

Clapton.

Para el verano hemos preparado un repertoriode zarzuela, y ofrecimos el concierto en Aldaiael 31 de junio, y en Picanya y Quart de Poblet,una selección de números del maestro Serrano,Pablo Luna, Moreno Torroba, Federico Chueca,Tomás Bretón, etc... Junto a los solistas:Paloma Chiner, Eugenio Rodríguez y ManuelMas Tomás. El Grupo Instrumental de Llevanty Arturo Barba al piano, todo bajo la direcciónde Francesc Valldecabres.

El curso comenzó con la programación delprimer trimestre cubierta, destacando elconcierto benéfico que, junto a otros coralistasofrecimos en Aldaia, el 25 de octubre de 2008,en el TAMA, junto a la «Orquestra Filharmònicade la Universitat de València». En la primeraparte se interpretó el Concierto para violín yorquesta en Re M de Tchaikovski, con OmarRomero como violín solista. En la segundaparte, las obras interpretadas fueron la oberturaRomeo y Julieta de Tchaikovsky y las Danzasdel Príncipe Igor de Borodin, en las queparticiparon tres coros, todos ellos miembrosde FECOCOVA: El Orfeón Gregorio Gea deValencia, que dirige Juanjo Visquert, el CorHarmonia de Paterna, que dirige FranciscoSalvador y nuestro Orfeón de Aldaya, quedirige Francesc Valldecabres. En esta ocasiónestuvimos dirigidos por la batuta delextraordinario músico y mejor persona, solidariay sensible donde las haya, que es CristóbalSoler.

ORFEÓ D’ALDAIA36 Años en la Música Coral

8

Act iv i ta ts Nostres Cors

Los 17 años de existencia que ha cumplidorecientemente nuestra coral “A Capella” deNavajas (Castellón), han dado ya para muchasactuaciones, llevadas a cabo, no sólo porEspaña, en lugares tan dispares como Asturias,Barcelona, o Granada, por citar los másalejados entre sí, sino también por el extranjero,ya que hemos interpretado conciertos en variasciudades alemanas: Scharbeutz, Eutín (patriachica del compositor Carl Mª. von Weber), yMarbach (lugar de nacimiento del poeta Schiller)y también en la francesa localidad de Presles-en-Brie, en donde intervinimos en calidad de“coral invitada” dentro del Festival “Korica 2000”;sin embargo, la actuación en Vilanova i la Geltrúsignificaba mucho para nosotros.Vilanova i la Geltrú es una floreciente ciudadde más de 70.000 habitantes que cuenta conun espléndido puerto deportivo; posee tambiénvarios museos y una Feria que se hallaba enpleno apogeo el día en que llegamos. Por lanoche, la primera de nuestras intervenciones,tuvo como protagonistas a cuatro componentesde nuestra coral que forman el “EspadánQuartet”, quienes, con sus flautas dulces, dieronun aplaudidísimo concierto, en una preciosaIglesia, al pie mismo de un impresionanteretablo de madera. Fue una memorableaudición en la que intervinieron también algunasde nuestras voces femeninas interpretandoobras de la Edad Media, del barroco y delromanticismo.Al día siguiente, cantamos la “Misa Breve nº7” de Charles Gounod, en la Iglesia de laInmaculada Concepción, más conocida allícomo Esglèsia de la Mar, debido a su ubicación,cercana al Mediterráneo y nos encontramoscon la grata sorpresa de que el Oficiante nosinvitó a bajar del coro para que cantásemosunos motetes desde el altar mayor, al finalizarla ceremonia religiosa.Por la tarde, llegó el plato fuerte: actuar en elTeatre del Centre Catòlic, con capacidad para300 espectadores, que debían pagar susentradas. La acústica de un teatro en relacióna un concierto vocal, no es demasiado favorableporque, la parte posterior del proscenio tieneun techo elevadísimo, tan sólo ocupado porbambalinas y bastidores, por lo que, al cantar,se produce un efecto chimenea que absorbeparte de la voz y, sobre todo, se lleva consigoa esos pequeños matices que dan realce a las

interpretaciones; sin embargo, junto al bordedel escenario, una vez salvado el enormeagujero, hablando sin alzar la voz, sinestridencia alguna, casi musitando, seescuchaba meridianamente bien en toda lasala.

Desde esa cercanía a los espectadores, realicéla presentación de cada obra, utilizando comohilo conductor el amor en sus múltiples facetas,propiciadas éstas por los matices que seentresacaban de las letras de las 14 cancionesque habíamos programado, que fueronacogidas con agrado por un públicoentregadísimo que aplaudió constantementenuestras interpretaciones, lo que nos obligó arealizar cuatro bises.Al comenzar la segunda parte del concierto,los organizadores, enterados de que nuestrasoprano solista, Paquita Fosatti, cumplía añosese día, le entregaron un obsequio con el que,además de felicitarle, le agradecían el habercantado en la Misa matutina el “Ave María” deGounod, lo que propició que tuviese unresonante triunfo al volverla a interpretar.Asimismo, tanto los 31 componentes de nuestracoral, como nuestro director, Fernando SánchezManzaneque, fuimos obsequiados con sendoslibros, lo que viene a contrarrestar losargumentos que se utilizan en torno a la escasagenerosidad catalana, ya que, además del tratoacogedor que recibimos durante los dos días,como el largo regreso iba a comenzar ya muytarde, sin tiempo ni para cambiarnos de ropa,nos prepararon unos riquísimos bocadillostípicos catalanes, que degustamos con fruiciónen una de las áreas de servicio de la autopista,ataviados todavía con los trajes coralistas

LA CORAL “A CAPELLA”, DE NAVAJAS,ACTUÓ EN VILANOVA I LA GELTRÚ

9

Act iv i ta ts Nostres Cors

10

El segon premiFiracor va tindrel’èxit esperat: dos

cors bascs i unasturià, un nivell

més que alt, i unfavorit que esdeve­nia entre els ma­teixos cors partici­pants: “El León de

Oro”, entitat que amés, en aquest 2008 ha

dut una temporadaexemplar que fins i tot, el

van dur a classificar-se perdisputar el gran premi in­ternacional a disputarl’any que ve.Però anem per parts,perquè el CertamenCoral que organitza el“Cor de Cambra Dis­cantus” és molt més.Així, al mes d’octubrevan començar a iniciar-se els tallers corals in­fantils als tres col·legis

de primària de Cocentaina. Impartit per ManelAdame, especialista en educació musical, unany més i ja en son 3, el taller va ser benacceptat pels 150 alumnes de cinquè i sisèdels tres centres que van comprovar què podienutilitzar la seua veu per a alguna cosa mésque per a parlar, per fer música. Aquest tallercoral infantil, va començar a impartir-se solsal Convent per tindre a més, un cor, dirigit perQuino Palací, però l’interès pels altres centres,va fer possible que el comitè organitzador delCertamen pensara en ampliar l’oferta als trescol·legis, comptant en tot moment amb el suportdels professors que s’han implicat de formameravellosa en aquesta iniciativa del Cor i ambel suport de l’Institut Alacantí de Cultura JuanGil- Albert” per patrocinar aquest espai. L’ob­jectiu d’aquestos tallers, no és altre que eldifondre la música coral des de la base i pera que vegen que cantar és fàcil, però cantaramb tècnica i fer-ho bé i afinat, requereix unpoc més d’esforç, tot i que al temps, és unamanera divertida d’estudiar música i aprofitaraquest instrument que tots duem damunt.Abans del dia del Certamen, al saló d’actesdel “Centre de Cultura El Teular”, Ricardo deCala, presentador de l’espai “Grandes Voces”en Ràdio 5 de RNE va oferir aquesta xerradaal voltant del Cor en el món de l’òpera, unaxerrada didàctica, amb clars exemples delsgrans moviments corals en diferents òperes

que després va desembocar en un torn depreguntes que es va convertir en un col·loqui.El dia del Certamen, de mati i al saló de l’Estrelladel Teular, hi va haver una taula redona delmón coral.

Per la vesprada s’inicià el “Certamen CoralFira de Tots Sants” que a més va ser seguitper un gran nombre de gent a través de RàdioCocentaina i Internet que va oferir tot el Certa­men en directe. Va trencar el gel, “El León deOro”, guanyador de l’edició de 2007. Els astu­rians, dirigits per Marco Antonio García vanmostrar el bon moment pel que travessa l’entitati van deixar un bon regust de boca al públicpresent. Seguiren els membres de “L’HodeiertzAbesbatza”. Sota la direcció d’Enrique Azurza,els campions de 2005, presentaren un repertorimés clàssic i tal volta més igualat, lluny de lavarietat del León de Oro. L’últim cor en partici­par, foren altres bascs, “L’Hirusta Abesbatza”,guanyadors de la 26 edició del Certamen.L’Hirusta també va fer una gran actuació ambun repertori variat i dues obres d’un gran com­positor i vell amic del Certamen, Javier Busto.En l’entremig del certamen, enguany es vaoptar per incloure un audiovisual muntat pelsalumnes de l’Institut Pare Arques al voltant dela figura de Jaume I, sumant-se així el Certamena eixa gran efemèride que estem celebrantenguany: el 800 aniversari del naixement delrei dels valencians i el 750 aniversari de laseua estada a Cocentaina. Després, amb elsnervis de tots els participants per saber elveredicte final, es donà pas als parlaments.Primer es concedí el premi del públic que decidíatorgar-li-ho a “L’Hirusta Abesbatza”, mentreque el jurat, amb un 78’42 per cent de la votació,donà el premi a “El León de Oro”.Però la nit acabava de començar, i així, elstres cors participants, el Cor de Cambra Dis­cantus, els membres del jurat, els patrocinadors,el presentador, l’alcalde de Cocentaina, Rafael

EL LEÓN DE ORO OBTÉ EL GUARDÓ DELII PREMI FIRACOR A COCENTÀINA

11

Act iv i ta ts dels Nostres Cors

EL COR DE CAMBRA QUINZEDEMARÇ

Aquest 2008, ha estat un any ple de reptesper a aquesta formació de la Valldigna, a mésa més de complir amb els compromisosadquirits amb la signatura del Conveni ambl’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna, elCor de Cambra “QuinzedeMarç”, ha cantantdurant la inauguració del Refectori del ReialMonestir de Santa Maria de la Valldigna, amés a més a participat al Festival de Cors deTavernes de la Valldigna.El Cor de Cambra “QuinzedeMarç”, ésorganitzador de l’Encontre Coral Valldigna, queaquest any, ha presentat la seua segona edició,val a dir, que sense l’ajut de la Mancomunitatde Municipis de la Valldigna, aquestesdeveniment, no hauria estat possible. El “IIEncontre Coral Valldigna”, es va celebrar el 5de Juliol al Reial Monestir de Santa Maria dela Valldigna, amb la participació del Cor“Madrigal” de Sueca, “Santa Maria de laValldigna”, “Studium Vocale” de València,“Marinyen” de Tavernes de la Valldigna, i elCor de Cambra “QuinzedeMarç”. Lesactuacions dels cors van estar seguides perun nombrós públic, que van fer del“II Encontre Coral Valldigna” un èxit total.Després de la feina feta a la nostra Comunitat,el Cor de Cambra “QuinzedeMarç” viatjà el28 de novembre a la República Txeca, perparticipar al “18e Festival de Música d’Adventi de Nadales” de la ciutat de Praga, on vatornar carregat amb el diploma de plata pera formacions de menys de 25 cantaires.Aquest premi, és doblement valuós, si tenim

en compte, que a la competició totes lesformacions eren de més nombre de cantantsja que l’Octet Valler participava a l’apartat deCors de Cambra de veus mixtes. Val a dir,que tant sols estiguérem a 1 punt d’aconseguirel diploma d’or, que atorgaven als cors quepassaren de 20 punts. El Cor de Cambraaconseguí 20, i a les notes dels jutges, ésfeia palesa de la serietat de la formació, l’encertdel programa escollit, i la solidesa i afinaciódels cantants vallers. El lliurament de premises va fer al Top Hotel Praga, a la seva Salade Congressos, on estaven reunits els 2.000coristes participants, i els seus representants,junt a altres 79 Cors d’arreu del món entreels que destaquen formacions de Singapur,la Índia o Sudàfrica.

CORAL JOSÉ ROCALa Coral “José Roca”, nace tras la celebración delCincuentenario de la fundación de la “Coral InfantilJuan Bautista Comes” en noviembre de 2006, frutodel reencuentro de antiguos coralistas y gracias alapoyo de la familia de D. José Roca Coll, del Directordel Conservatorio de Música José Iturbi, D. SalvadorChuliá y contando con el asesoramiento ycolaboración de profesores del propio centro demúsica.Está formada por antiguos coralistas de la “CoralInfantil Juan Bautista Comes”, padres y madresde los actuales coralistas de la misma, y amigosy simpatizantes de la “Asociación Cultural JuanBautista Comes”. Desde su comienzo, está dirigidapor D. Miguel Pons García.Inició su andadura a principio del año 2007,ofreciendo su concierto de presentación ennoviembre de 2007, en la “Sala José Roca”, delConservatorio Municipal José Iturbi de Valencia.

Desde entonces, ha ofrecido los siguientesconciertos: Concierto de Navidad el mismo añoen el propio Conservatorio; concierto celebrado el29 de marzo en la Iglesia de los Santos Juanesde Valencia, para celebrar el inicio de las fiestasen honor a San Vicente Ferrer de la “AssociacióSant Vicent Ferrer de l‘Altar del Mercat”.A lo largo de este curso también ha ofrecidoconciertos como el realizado el 13 de junio de 2008en la Agrupación Musical “La Lírica” de Silla, o elconcierto ofrecido el 20 de octubre de 2008 en lasala de Ámbito Cultural de El Corte Inglés enValencia. También ha participado como coro deapoyo en la “Missa d’Infants” de este año, así comootras actuaciones en actos litúrgicos en Valencia(Iglesia de Santa María del Mar, Iglesia de SanAgustín).La coral tiene previsto, en la celebración de supróximo aniversario, un concierto en el Palau de

Act iv i ta ts Nostres Cors

12

X ANIVERSARIO CORAL SANTA ANA DE ALBALLa Coral Polifónica Santa Ana de Albal estácelebrando el X aniversario de su fundación.Entre otras actividades ha destacado la visitaa Roma. La Coral Polifónica y su joven orquesta,rea l izó con mot ivo de su déc imoAniversario, durante los días 9, 10, 11 y 12  deoctubre un viaje a Roma, donde ofreció unaMisa solemne en la Parroquia de Santa Anadel Vaticano, que fue presidida por el Sr. Obispode Padua (Italia), así como otra Misa en la

Basílica de Santa María la Mayor de la ciudadeterna.

XIQUETS CANTORS DIVISI TRIOMFA A ROMANIAEl cor de xiquets “XIQUETS CANTORS DIVISI”(Campanar-València) va tornar el 14 de juliol dela seua gira artística per Romania. Una setmanaintensa on els 25 xiquets que canten en estaagrupació de veus blanques, han realitzat ambèxit cinc intervencions musicals en les ciutatsd’Iasi i Radauti.La Filharmònica d’Iasi i el Cor de Xiquets “Gra­ziosso” del Col·legi Nacional Octav Bancila hansegut els amfitrions del cor valencià. El nombróspúblic que va acudir als esdeveniments va quedarsorprès del nivell interpretatiu del grup, de laseua expressió i manera especial de viure el quecanta. En paraules de Doru Morariu (director delCor de la Filharmònica d’Iasi), “els xiquets deDIVISI no sols canten bé, sinó que viuen el quecanten de tal manera que contagien una energiaespecial”. La primera de les intervencions de DIVISI es varealitzar en la ciutat de Radauti al nord del país,en la regió de Suceava. La casa de cultura de lajoventut va reunir nombrós públic amb la presèn­cia de l’Inspector Cap d’Educació de la zona qui

va elogiar la intervenció i va desitjar tornar aescoltar al grup en un futur pròxim.  Molt emotiuva ser el recital donat en Iasi en el popular carrerAlexandra Lapusneanu, lloc on sovint intervenentot tipus de grups artístics. Temes com “Farolito”(A. Lara) o el popular “Con el Vito” van posar enpeu al públic assistent. Va haver-hi temps per avisitar i actuar l’Asil d’Ancians de la ciutat elsinterns del qual van agrair la visita musical delcor espanyol.Finalment va ser la Catedral Catòlica d’Iasi ellloc per a escoltar el repertori sacre de “XiquetsCantors DIVISI”, primer durant la missa de xiquetsde les 10 h. i després en un recital on temes coma “Agnusdei Doneu” de Samuel Webbe o “DulcisJesu” de Paul Esterhazy van arrancar espontanis“bravos” del públic assistent.El cor valencià que pertany a l’Associació CulturalDIVISI està dirigit pel mestre José Vicente deSousa qui treballa en col·laboració estreta ambel també docent i pianista José R. Pentinat i laprofessora de cant Madalina Morariu. És moltpossible que siga el cor de xiquets romanés“Graziosso” els que visiten València prompte,

13

Act iv i ta ts dels Nostres Cors

EL GRUP RICERCAREENCETA EL CICLE “LES TRES CULTURES”

El Grup Ricercare, sota la direcció de FrancescValldecabres, va oferir el passat 18 d’octubre al“Centre Cultural El Molí” de Benetússer, el concertanomenat “De moros, negres, jueus i cristians”que va obrir el cicle de “Les tres cultures” queorganitza l’Ajuntament de Benetússer.En aquest concert, va fer un recorregut per lesdiferents cultures que existien a la península(musulmans, cristians i jueus) durant l’època dela reconquesta, emprant obres dels principalscançoners ibèrics dels segles XV i XVI (Cançonerdel Duc de Calàbria, Cancionero de Palacio,Cancionero de la Colombina, Cancionero deMedinaceli, Les ensalades de M. Fletxa ofragments del Misteri d’Elx). Totes lescomposicions narren la història i lescaracterístiques de cada cultura: la bellesa deles musulmanes i la valentia dels seus soldats,la devoció cristiana o la picaresca del seusrepresentants, la seriositat del poble jueu...També en el concert, es va reflectir l’altra realitatsocial, “els negres”, esclaus en moltes cortsespanyoles del renaixement que inspiraren unanombrosa literatura convertint-se quasi en ungènere propi en l’aspecte musical, com eren els“villancets negres”.A més del Grup Ricercare, van intervindre enaquest concert la soprano Lucía Revert, aixícom un grup de ministrers format per la cornetade Xavier Boïls, els sacabutxos de Javier Martosi Salvador Martín, el baixò d’Ovidio Jiménez i lapercussió de Raül Martín. El punt més desenfadati original del concert el va posar Emilio Pérezamb la seua narració acompanyada per titellesque feren de fil conductor entre cada cançó.El grup Ricercare va nàixer el 2005 com a grupinterdisciplinar que demostra un fort interès capa la música anterior al 1800. Format per cantantsde diferents agrupacions corals de la Comunitat

Valenciana, té la ferma intenció d’aprofundir enla descoberta de repertori, així com endinsar-seen la

investigació, la transcripció i la interpretació delrepertori inèdit valencià.El 2007 va enregistrar el disc “Et in carne mea”,sobre mestres de capella alacantins, juntamentamb “Capella Saetabis” i la direcció delclavecinista Rodrigo Madrid, disc patrocinat perla Universitat d’Alacant. Moltes de les obresd’aquest disc s’interpretaren al febrer del 2008al Palau de la Música de València dins el “Ciclede Música Antiga i Barroca”. Ha actuat arreu dela Comunitat destacant el XXV Cicle de MúsicaSacra de Sogorb, el XV cicle de música VocalLa Veu al Bon Temps d’Aldaia i el Cicle Les TresCultures de Benetússer. El 2006 ofereix dosconcerts a les ciutats de Verona i Venècia.Habitualment treballa sobre programesmonogràfics que han anat des de chansonsfranceses i misses de paròdia, el Rèquiem (1583)de Victoria, la Missa de Minuit de Charpentier,Funeral Sentences i Welcome to all the pleasuresde Purcell, La Sestina de Monteverdi i diversosmadrigals de Gesualdo di Venosa, així com unbon grapat d’obres dels s. XVII i XVIII,recuperades dels arxius de la Catedral i l’Esglésiadel Patriarca de València o la Catedrald’Albarracín. En ells han col·laborat amb “CapellaSaetabis”, les sopranos Pilar Moral i MarisolBoullosa, l’organista Arturo Barba i nombrososinstrumentistes especialitzats.L’any 2009 s’inicià amb un concert a Sinarcasel 3 de gener amb repertori valencià del s. XVIII.El següent programa que oferirà al llarg del 2009trencarà amb la trajectòria del grup ja queabraçarà repertori escrit al s. XX, un programa

El Cor de la Vila de Godella,malgrat la seua joventut ha tingutal llarg del 2008 una granquantitat de projectes que hanacabat en un bon número deconcerts, amb molta varietat delsestils i continguts.

Primerament organitzarem ambla Coral Borrianenca el “Concertde Carnestoltes” al CentreCultural “La Mercè” i ambl’acompanyament del grup depercussió “Combe Capelle”. Almes d’abril participaren a les IIIJornades de Música Sacra queorganitza l’Ajuntament de Rocafort, al claustrede la parròquia de Sant Esteve. El 12 d’abrilparticiparen amb altres quatre corals d’ Albalatdels Sorells, Meliana, Rocafort i Quart de Poblet,

amb unes jornades de música coralreligiosa.Cap a l’estiu, el 28 de junyorganitzaren un concert amb unrepertori totalment diferent, articulaten peces corals basades en poesies.El concert anomenat “Velles notes,vells acords, velles paraules d’amor”es va celebrar al centre culturalXicaranda i va fer passar una estonamolt agradable al públic assistent,amb obres de Serrat, Alberti, ambla soprano Yolanda Marín,acompanyament de Jesús Debón ila direcció de José Poveda.

I en el principi del nou curs, el Cor de la Vilade Godella ha continuat amb el seus projectesi ha oferit un concert al Barri del Crist a finalsde novembre, conjuntament amb el Cor

COR DE LA VILA DE GODELLA

Act iv i ta ts Nostres Cors

14

Con motivo de la celebración del XXVAniversario de la Escola Coral Veus Juntes deQuart de Poblet, esta Asociación haprogramado una serie de actividades yconciertos a celebrar a lo largo del año 2009y que comenzaron con un acto institucional elpasado 3 de diciembre de 2008 en elAyuntamineto de Quart de Poblet.El Acto Institucional con motivo del XXVAniversario de la Escola Coral comenzó conun concierto de la “Coral Virelai”, un audiovisualXXV Años de Escola Coral, la presentaciónoficial del cartel del XXVAniversario, la imposición de lasnuevas insignias a monitores yautoridades y un castillo de fuegosartificiales. También en diciembrese realizó el “Concert de Vespresde Nadal” (corales Villanella,Rondó, Virelai y Orfeó VeusJuntes) en la Iglesia de la PurísimaConcepción, así como lainterpretación de El Mesías deHändel a cargo de la “Coral AdLibitum” en Sagunto. Así como laparticipación en la Ronda deNadalenques el día 24 por lascalles de Quart.A lo largo del año 2009 tambiénhay preparados importantes actosentre los que destacan: el“Concierto de Grandes Solistas”

que han pertenecido o pertenecen a la EscolaCoral. La inauguración de la “Exposición defotografías y recuerdos de la Escola Coral”. enel Hall de la Casa de la Cultura de Quart dePoblet. Un concierto de antiguos y actualescoralistas y directores de la “Escola CoralGimnasio del C.P. Ramón Laporta”. Una falladel XXV Aniversario en la plaza de la Iglesiade Quart de Poblet. Un Concierto extraordinarioen el mes de abril en el Palau de la Música, elConcert d’Estiu en el mes de junio de coralesinfantiles (Menudalla, Cavatina y Gallarda) alAuditori Molí de Vila. Y el “I Encuentro Mundial

XXV ANIVERSARIO “ESCOLA CORAL VEUS JUNTES DEQUART DE POBLET”

Act iv i ta ts Nostres Cors

El canto coral es una de las disciplinas másbellas de la música y un acto social de granenriquecimiento, tanto para la persona comopara la sociedad. Pero la mayor parte de lascorales de aficionados no tiene en cuenta lanecesidad de la educación permanente de latécnica de los cantantes. Cantar adecuadamentey aprender las piezas musicales, siempre tienenque funcionar paralelamente en los ensayos.Cuando un coro tiene una buena técnica vocal,esto no solamente se nota en el color del sonido,la afinación, la sensibilidad de trabajar la voz,sino que también el coro tiene más volumen.La técnica vocal es tarea del ensayo  - o indivi­dualmente con un profesor de técnica coral - ,pero podemos prepararla y empezarla con unabuena dicción que también conlleva larespiración, el color vocal, la colocación de lavoz y la articulación de los consonantes.

La técnica vocal es una actividad educativa. Suresponsabilidad es que libere y limpie la voz desu utilización inadecuada, y que los órganos dela voz funcionen sana y perfectamente. Losproblemas de entonación son consecuencia deuna utilización incorrecta de cualquier órganode la voz.Por este motivo queremos reunir a los coristas,a los directores de coros, y trabajar juntos para:conocer la estructura corporal básica, desarrollarhábitos posturales y dinámicos correctos parael canto coral, establecer unas bases claras detécnica vocal al servicio del canto coral, perfec­cionar las posibilidades sonoras de la voz comoinstrumento.

La teoría no vale nada sin práctica, por eso,aparte de los ejercicios corporales y vocales,ensayaremos unas piezas musicales que den

CURSO DE CANTO Y TÉCNICA VOCAL DE CORO

HORARIO: Teoría y Práctica:día 9, 16, 23 de mayo de 2009de 10:00 h. a 13:30 h. y 16:30 h. a 19:30 h.ENSAYOS: día 11, 12, 14, 18, 19, 21, 25, 26, 27de 20:00 h. a 21:30 h.LUGAR DE REALIZACIÓN: La UNED, DéniaPLAZO DE MATRÍCULA:Del 20 de abril hasta el 6 de mayo de 2009.PRECIO DE LA MATRÍCULA: 70 Euros / tres días (9, 16, 23 de mayo).30 Euros al día (9 ó 16 ó 23 de mayo).DURACIÓN DEL CURSO: 30 horas.DIPLOMAS: Una vez finalizado el Curso, se entregaráun diploma expedido por la UNED a todos los alumnosasistentes al mismo, en el que constará el númerototal de horas lectivas.

NÚMERO DE PLAZAS: 80 alumnos.

DIRECTORA: Pilar Lago Castro.Profesora titular de la UNED Centro, Madrid

COODIRECTORA: Klára Sarkadi,Directora Coro de la UNED de Denia y del Orfeón deDénia.

Para mayor información pueden dirigirse a:

UNIVERSIDAD NACIONAL DE EDUCACIÓN ADISTANCIA CENTRO ASOCIADO DE DÉNIASecretaría de alumnos Plaza Jaime I, s/n 03700Dénia Teléfono 96 578 17 54 i Fax 96 578 94 14

Klára Sarkadi (Directora del coro de la UNED deDénia y del Orfeón de Dénia). Móvil: 662 002 124Correo de electrónico: klara.sarkadi@gmail.com

15

Nostres Composi tors

16

Arribem a Riola per entrevistara Ernest. En apropar-se a lacasa on viu, sentim el pianocom encara es pot sentir a unpoble, des del carrer. Truquema la porta, una i dues vegadesi encara sentim el piano. A la fi,se’ns acosta una veïna i ensdiu: “truque, truque que el delpiano és l’Ernest”. En poc mésde deu segons ja tenim la portafranca i amb un gran somriurei una paraula de disculpa, sa­bem: “Perdona, és que quanestic en el piano no sent aningú!!!.”

El protagonista d’aquesta sen­zilla anècdota és Ernest Artal,nascut a Algemesí, però veí iarrelat a Riola des dels 6 anys,quan son pare, practicant deprofessió, es va traslladar aaquesta localitat de la Riberadel riu Xúquer. La professió deson pare sempre l’ha vinculatal gust per la medicina, però ala família la professió de músicli brollava en la sang. El seuiaio tocava el violí, i el seu oncleva ser director de la banda “LaPrimitiva de Xàtiva”. I per això,només arribar a Riola, als sisanys, son pare li va dir queanara a apuntar-se a la bandadel poble. Ben ràpidaments’inicià amb la trompeta, peròson pare s’adonà que a la ban­da no hi havia escola demúsica, amb la qual cosa amb8 ó 9 anys el va apuntar ons’estudiava música als finalsdels anys seixanta: al Conser­vatori de València.

Al Conservatori de ValènciaArtal es va trobar amb un plan­ter impressionant de profes­sors. Recorda que l’influïren deforma decisiva el mestre JoseMaría Cervera Lloret, tota una

autoritat en harmonia; recordaAmando Blanquer en els estu­dis de composició, perquè teniauna habilitat única per a escriu­re música i resoldre els exerci­cis que els feia fer amb moltasaviesa i al mateix temps totala humilitat. “recorde fins i totMatilde Salvador i el seu ho­me, Vicente Asencio, que ensimpartien solfeig i que ambla por que els teníem es feiende respectar; especialmentel seu home, Vicente Asen­cio, un geni, despistat, peròun músic insuperable, ambuna obra per a piano i guita­rra de primer nivell”. Allà vaigestudiar trompeta, piano,

composició i direcció, però cu­riosament, si cal destacar algu­na característica d’Ernest Artalés que sempre ha estat oberta dur en persona qualsevol pro­jecte musical. Després d’haversigut estudiant, i d’haver impar­tit moltes classes als conserva­toris d’Alzira, Cullera i Oliva,actualment és professor d’har­monia, en el Conservatori Pro­fessional de Valencia. Per tant,va ser company del Lluís Bla­nes, “probablement la perso­na que més sap d’harmoniade tota Espanya, i que té es­crit un tractat d’harmonia ma­gistral”.

Parlar amb Ernest ens portacontínuament a ballar entre lacomposició i la direcció. Quanli preguntem sobre quina partpesa més en ell, no sap quècontestar. “Per a mi les duescoses van juntes. Convivienels afanys de tocar i de com­posar. Em meravellà el secretd’ajuntar coses diferents ique miraculosament juntes

ERNEST ARTAL: La Màgia d’Ensamblar la Música

Nostres Composi tors

la seua evolució no ha dit queno a cap proposició musical.Als 12 anys començà creant idirigint un cor en la seua loca­litat de Riola, i amb 14 anys esposà davant del Cor deBenifaió, cor de veus mixtesben consolidat. I al poc detemps, amb només 17 anys,es posà davant de la Banda deRafelguaraf i als 19 anys ambl’Orquestra del Conservatori,fent les pràctiques de direccióamb el mestre Jose Ferriz. “A­quelles primeres sensacionsde dirigir una orquestra sónirrepetibles, la tendresa pri­merenca va ser fantàstica.Era com estar al cel”.

Amb aquesta força jovenívola,comptava amb poc més de 24anys, comença a tindre contac­te amb orquestres europees,d’Alemanya, Hongria i Roma­nia. Especial estima guardaamb el Cor de la Catedral-Basílica de Bonn, el qual vaestrenar la seua primera granobra, el “Pater Noster”, escritel 1981 i que hui en dia formapart de la seua Trilogia Sacra:obra composta per un “AveVerum”, un “Rèquiem Aeterna­

m” i el “Pater Noster”. Aquestatrilogia, és probablement laseua obra més coneguda, finsi tot interpretada tots els anysa Alemanya. Son tres obresamb una durada conjunta d’uns15 minuts i que están escritesper a orquestra, soprano i tenorsolistes i cor. Aquesta obra, haestat recentment reeditada ambCD i partitura.

I comencem a parlar demúsica, i de quina és la quemés li agrada. Òbviament posacara de resposta impossible:“Home, Bach que és el noutestament de l’harmonia,m’agrada molt, i Haendel, iBeethoven, que és el rei dela forma musical, i clar, Mo­zart, del qual el Rèquiem potser siga l’obra més impres­sionant, i Brahms? Tot sónesplèndids” Per tancar un pocla conversa, li pregunte per lamúsica contemporània, si li tro­ba gust i quins compositorsdestacaria. “A mi m’agradenPenderecki i Ligetti, encaraque aquest últim té una partde música quasi-aleatòriaque no m’acaba d’agradar”.Li pregunte si troba gust perl’atonalitat, i em contesta quesí, si està feta per un mestrecom Ligetti, però: “Mira jo esticmés prop de l’eclecticisme,és a dir, respectar l’evolucióde l’harmonia i no posardissonàncies perquè sí, peròutilitzant sense prejudicis,totes les ferrmentes musicalsque necessite, fins i tot l’ato­nalitat. També trobe interes­sant la politonalitat, perquèés una paleta on el composi­tor encara pot ser artista.Però, encara que sóc moltobert, no m’agrada el seria­

lisme, perquè és un sistemade composició musical queno és espontània, la veigmassa prefabricada i antina­tural. No es necessita moltde talent per a fer-la, de ve­gades és un escut on amagarun talent inexistent, i així eixamúsica, no pot arribar a lagent”. Ernest ens comenta larecent anècdota de l’AuditoriNacional d’un compositor ques’alçà després de l’estrena dela seua obra, i resultà que l’obratocada no havia sigut la seua.“El mateix compositor no sa­bia reconéixer ni la seuaobra,...”. I ja de pas que parla­ven de la música d’altres, lipreguntem per les seues com­posicions, quin tipus de músicali agrada composar, i se’n riu:“Mira, si fóra per motiuseconòmics en faria d’un altretipus!!! Jo he fet música vo­cal, i instrumental, decàmera, simfònica, religiosa,profana i també música lleu­gera: pop, new age,… Jo faigmúsica per transcendir, perdeixar alguna cosa desprésde viure. I compose sempresense perdre la part humana.Partisc d’un sentiment osensació, i després vaigcreant-la pensant de formamolt racional, amb les tècni­q u e s c o m p o s i t i v e sclàssiques evolucionades,però sempre tocant i escol­tant allò que faig. Tinc clarque allò que es fa és perquèes puga sentir, respectantsempre el públic. Serà bonao del muntó, però que se sen­ta!”.

A més de la seua vessant coma compositor, li preguntem perla resta de projectes que du,especialment com a director.Ens comenta que ell porta de

17

Nostres Composi tors

18

seues. Al mateix temps ensrecorda que ell mateix edita lesseues obres i també la seuamúsica i els CDs. Qualsevolpersona que vulga els materialspot dirigir-se a joancerve­to@telefonica.net o posar-seen contacte amb ells mitjançantl a p à g i n a w e b :www.ernestartal.com. L’Ernestporta personalment tots els pro­jectes, amb el seu germà JoanVicent, per la qual cosa la seuadedicació és total. Amb tot, estàobert a nous projectes com uncurs de direcció de cor i d’or­questra.

I de la seua música passem almón coral. Ernest és ben co­neixedor del món coral, perquèha dirigit moltes corals delsnostres pobles, i perquè coma director d’orquestra, ha tre­ballat amb corals professionals,semi-professionals i no profes­sionals. “Del món coral tincuna sensació un poccontradictòria. Per un costatla gent de les corals són prouespecials, normalment gentmolt culta, amb un esperit

molt obert, amb grans miresi una qualitat humana excep­cional. I per altre costat, allòque es canta és prou repeti­tiu. Necessitaríem menys defolklore i més música “culta”.Crec que els directors hau­ríem de ser menys permis­sius. Pense que es podriaestirar més dels coralistes imirar més endavant. Tambéés veritat que la figura deldirector de cor no està valo­rada professionalment ni re­

munerada correctament, iaixò limita molt el creixementde les corals. Moltes vegadesen les agrupacions musicalses posa com a director delcor a una persona per eixirdel pas, i que no té lapreparació necessària.”La veritat és que és difícil nodonar-li la raó perquè Ernestparla d’una manera molt direc­ta, però molt senzilla. Les horeshan passat i la conversa tornaal principi, a la màgia de la

- Trilogía Sacra. Per a orquestra i cor.- Música para la Navidad. Per a orquestra i cor.- Cuatro poemas de Bécquer. Per a orquestra i cor.- Cántico espiritual (1988). Per a orquestra i grup de metall, percussiói cor.- Variaciones parapsicológicas (1988)- Sonata gástrica (1989)- Trilogía esotérica (1989)- Entierro para una infanta (1991).

Para soprano i piano.- Neptuno suite (1992). Per a orquestra simfònica i cor.- Evocación (1996)- Acuarela (2003)- Nocturno nº 1 (2004)- Nocturno nº 2 (2004)- Ecce Nomen Domini (2007). Per a orquestra i cor.- Concierto para flauta y orquesta (2007)- Sinfonía nº 1 (2007)

Per demanar els materials podeu dirigir-

CATÀLEG D’OBRES DISPONIBLES  D’ERNEST ARTAL

Musicología

19

TRES RELIGIOSAS ORGANISTASEn anteriores números de esta revista, secontaban las historias de dos hermanos nacidosdurante el siglo XIX en el seno de una familiade Sant Mateu. Los dos, músicos notabilísimosen su época y, por el análisis de las pocasobras que de ellos nos han llegado,comprobamos que hicieron méritos más quesuficientes para que hoy, ciento cincuenta añosmás tarde, se les dedique algo más que unassimples líneas. Pero ellos no son más que partede un edificio musical cuyos cimientos fueronasentados por el padre de ambos, MiguelPitarch, que nació alrededor de 1780 en el senouna familia santmatevana, de buena posicióny que dedicó su vida y patrimonio a la educaciónde sus hijos.

Las actas notariales custodiadas por elAyuntamiento de Sant Mateu nos hablan de ungoteo constante de ventas, préstamos y fianzaspara poder educarlos, de hecho, este hombretan singular, filantrópico, culto y mecenas de lamúsica, organizó a su costa, una sociedadmusical donde enseñaba música a todo el quelo quisiera y sin pedir nada a cambio. De losocho hijos de los que existe constancia, tresfueron varones y de las hermanas, sabemosque dos de ellas seguían solteras en 1864. Delas otras tres sabemos que fueron religiosas yorganistas de sus respectivas comunidades.Debemos tener en cuenta que para que una

h i j a

ingresara en una orden religiosa, la dote quedebía pagar los padres, traducida a monedaactual, nos haría pensar inmediatamente enliarnos con una hipoteca.

Desgraciadamente, las guerras nos han privadode documentos y objetos históricos con los quehoy hubiéramos podido reconstruir la vida delas tres, pero tendremos que limitarnos atranscribir lo que otros escribieron en tiempospretéritos acerca de estas mujeres.

-Francisca, que nació en 1810 y desde el año1829 hasta su muerte en 1872, fue monjaorganista del convento de Pie de la Cruz ySanta Ana, en Sagunto y formó musicalmentea numerosas religiosas y jóvenes saguntinas.Murió de una colitis crónica y fue enterrada enel cementerio del convento. Hoy su sepulcrono se conserva debido a que dicho cementerioes de reducidas dimensiones y cada pocosaños se exhuman los cuerpos más antiguospasando éstos al osario. En la iglesia de esteconvento es donde ofreció su hermano VicentePitarch un concierto en el que presentó enEspaña, por primera y única vez, su Gran Misa(ver nº 18 de esta revista).

-María Luisa, que ingresó en el Convento dela Puridad, de Valencia en el año de 1833. Elgobierno en el año 1836, decretó que losmonasterios, conventos y comunidadesreligiosas de menos de veinticinco religiososdebían desaparecer, por lo que muchas dedichas comunidades se disolvieron ingresandosus miembros en otras comunidades,aumentando así el número de componentes

Convento de los Trinitarios

Iglesia de los Agustinos

Musicología

20

“SOR MARIA LUISA PITARCH. Profesó en elconvento de la Puridad, y vino a este Conventode la Stma. Trinidad en el año 1837 por ordendel Gobierno que imponía la reducción decomunidades. Pasados 17 años, se lesconcedió el traslado a la ermita de S. Jaime,que es donde residen actualmente. Pero tresmonjas pertenecientes a aquella Comunidad,solicitaron quedarse en este Monasterio, lo queles fue concedido.

Una de ellas fue Sor Mª Luisa Pitarch, organistaexcelente. Era religiosa muy mortificada,practicando muchos vencimientos; usaba comopañuelo, un trozo de tela de saco, comía delas sobras de las demás y lo más inferior quehallaba y en todo se mortificaba. Era devotísimade la Stma. Virgen; durante la octava de laAsunción, tomaba una sillita y, allí, en el coro,junto a la Stma. Virgen pasaba todo el tiempolibre haciendo compañía a esta Augusta Señoray Reina de los Cielos. Y esto lo hacía todoslos años, y además obsequiaba a la Señora,con la devoción de los “15 días” y otras prácticasde piedad y mortificación.

Y el último año de su vida, sintiéndose enferma,tuvo la inspiración de adelantar ocho días esta

devoción presintiendo no la podría terminar, yasí fue, que precisamente el día que terminódicha devoción, fue llevada a enfermería yamuy grave, y pasados ocho días, que era laFiesta de la Asunción de Nuestra Señora, sesubió ella también, acompañando sin dudaesta alma dichosa, a su amada Madre, enpremio de haberla acompañado y obsequiadocon tanto fervor y constancia, mientras vivióen la tierra”

Como se ha dicho antes, se trata de unatrascripción que una religiosa hizo antes deque el Libro de Ingresos se perdiera, y noconsta el año del fallecimiento, aunquelógicamente sería a finales del siglo XIX. Hoyno se conserva del órgano original más queunas maderas imposibles de recuperar.

-Ambrosia Pitarch, que ingresó el 30 dediciembre de 1828 en el convento de Agustinasen Sant Mateu. En las actas de elección desuperioras se le cita en 1853 y 1857atribuyéndosele los cargos de portera y tornerasucesivamente además de organista. Estamonja, a juzgar por lo que decían, fue bellísimay llegó a tener tal dominio sobre el armonioque su fama traspasó los umbrales delconvento, siendo admirado su estilo elegantey sugestivo, su mecanismo y su flexibilidad deejecución que le permitía la ejecución tanto deobras modernas para su tiempo, como otrasde corte más clásico. Al morir, la comunidadpuso junto al órgano una lápida en la que,parafraseando el responsorio de la primeralección del Oficio de Santa Cecilia, se leía:Ambrosia cantatibus organis cantabatDomine (Ambrosia, tocando el órgano, cantabaal Señor).

Durante las guerras carlistas, la villa de SantMateu se vio ocupada alternativamente porfuerzas liberales y carlistas y se sabe que losjefes de ambos bandos llevaban a sus fuerzasa oír misa al convento de las Agustinas, dejandosiempre en el atrio y silenciosas a sus bandasmilitares, para escuchar exclusivamente lainterpretación musical, durante el oficio divino,de Sor Ambrosia, la monja organista que tenía,como ya hemos dicho, una especial y exquisita

Coro R.R. Agustinas

21

Musicología

da el mando como general de sus fuerzas enel frente de Aragón, Valencia Murcia y Cataluñaen un acto que tiene lugar en la Plaza Mayorde la población recién conquistada. Con latoma de Sant Mateu, se captura a casiquinientos defensores, una parte de ellos sonllevados a La Cenia donde son ejecutados.Cuando la noticia llegó al convento, Ambrosiasuplicó al General, que perdonase la vida deaquellos que todavía no han sido ejecutados,súplica que, según se cuenta, fue bien atendida,alcanzando el perdón y libertad.

Tal vez, formen parte estos hechos de los queintentan justificar el supuesto romanticismo deuna guerra cruel y fraticida que nunca fueromántica. No obstante, deberemos quedarnoscon el hecho de que Ambrosia fue unaexcelente organista y que alguna influenciatendría sobre Cabrera dada la afición de éstepor la música y a su amistad con la familiaPitarch.

Como curiosidad, en un artículo1 escrito por elmusicólogo D. Eduardo Ranch, se mencionaque en la novela de Pío Baroja, La venta deMirambel, existe un personaje, Sor Juana dela Cruz, que “según se decía, era la más sabiade la comunidad: había aprendido latín ypaleografía, estaba escribiendo la historia dela Orden y había pintado varios santos en lacapilla del convento. Era también muy música,tocaba en el órgano composiciones dePalestrina y de Bach y cantaba muy bien. Suvoz destacaba sobre las otras en el coro, porsu afinación y por su timbre cuando cantabalas vísperas y el Tantum Ergo. Sor Juana dela Cruz, ponía toda su alma exaltada en lamúsica.”

En la ficción novelesca, había también unpersonaje que…”el capitán, iba al convento arezar y a oír el órgano. En aquella oleada devoces y de sonidos majestuosos, entre lasarmonías inefables, el militar reconocía la vozde sor Juana de la Cruz como si fuera un rayode oro” No deja de ser curioso este paralelismo,que no casualidad, entre la ficción y la realidad,ya que el autor estuvo durante 1930 variassemanas viajando con su sobrino Pío Caro

Baroja por el Maestrazgo y el Alto Palencia,visitando Morella, Sant Mateu, Segorbe yCastellón recogiendo información para escribirdos de las novelas de la serie Memorias de unhombre de acción, tituladas Los confidentesaudaces y La venta de Mirambel.No se conoce la fecha de la muerte de SorAmbrosia, pero el testamento de las doshermanas que permanecían solteras en 1863,sólo mencionan a los otros hermanos pero noa ella, por lo que se supone que ya entonceshabía fallecido. Hoy, el humilde órgano de lasReligiosas Agustinas no existe. Según contabauna religiosa nonagenaria ya fallecida, ella fuetestigo del lanzamiento del órgano desde elcoro por parte de la soldadesca que invadió elmonasterio durante la última guerra. Los restosde este instrumento sirvieron para calentar ala tropa alojada en la iglesia en las frías y largasnoches de invierno del Maestrazgo.

Es curioso que documentos sin conexiónaparente entre ellos relaten las excelencias yhabilidades como organistas, de tres hermanasque profesaron en conventos separados porhoras, quizás días, de camino y que difícilmente1

1. Va l e n c i a A t r a c c i ó n , d i c i e m b r e 1 9 4 7y enero de 1948

Musicología

22

¿Qui eren els ministrils?

L’ofici de ministril va sorgir a Europa com aevolució del de joglar, personatges que durantl’Edat Mitjana desenvolupaven activitats musi­cals, rapsòdiques i dansaires de forma lliberalper a les persones o institucions que els sol·li­citaven. A partir de mitjan segle XIV, la realesai alta noblesa europea van començar a contrac­tar de forma estable alguns d’aquests joglarsels quals anomenaven ménestrels a França,ministrers a la Corona d’Aragó o menestrilesa la de Castella, termes tots ells derivats delllatí ministerialis, que significa oficial o funcionari.Els ministrers entretenien amb la seua músicad’instruments de vent i corda als seus senyorsen els moments d’oci i festes privades, i elsdestacaven social i políticament durant elsactes públics. Al llarg del segle XV s’especiali­tzen en la disciplina musical, al mateix tempsque alguns dels seus instruments aconse­gueixen una millor adaptació a la músicapolifònica del moment, que constituïa la basedel seu repertori.

Entre finals del segle XV i començaments delsegle XVI, a València deixava d’utilitzar-se laforma ministrer en favor de menestril, substituciósegurament deguda a la creixent influènciacastellana que es manifestava a tots els àmbits,alhora que anava desapareixent el terme joglardels documents. Al mateix temps es produeixun lleuger però interessant canvi semànticd’aquest vocable menestril (o ministril) a lapenínsula ja que deixava de incloure habitual­ment els instrumentistes de corda —que a partird’aleshores s’anomenaran amb els mésgenèrics termes de músic o sonador envalencià/català i músico o tañedor en castellà— per limitar-se als músics de vent que en aquellsmoments tocaven instruments amb capacitattècnica suficient per interpretar música polifònica—com ara xirimies, trompetes bastardes, sa­cabutxos, cornetes, baixons, flautes o orlos—. Així mateix, el mot ja no inclourà exclusivamentals assalariats de reis i de nobles, i a partird’eixa època acollirà a tots els músics d’aquestsinstruments, independentment de la seuaocupació oficial o lliberal. Fins i tot, s’utilitzavade vegades per referir-se al propi instrument.

Al llarg del segle XVI, les principals institucionsreligioses —catedrals, col·legiates i fins i tot

algunes parròquies i monestirs— i civils —fonamentalment els consistoris municipals—de les principals ciutats espanyoles van progre­ssivament incorporant-se al conjunt de centresoferidors d’un salari fixe als ministrils, als qualsproporcionaven estabilitat a canvi de la seuacontínua disponibilitat. Per a la mentalitat delsdirigents civils i religiosos de l’Edat Modernaera fonamental cel·lebrar amb la màxima so­lemnitat els esdeveniments, ja que servia perreflexar el seu poder institucional. I els ministrilsn’eren un dels elements fonamentals que apor­taven als actes eixe caràcter de grandesa quees desitjava. L’increment en la demanda d’a­quests músics va fer augmentar el tamany delseu col·lectiu i la seua popularitat.

Ministrils en un relleu de bronze al faristol de la catedral deSevilla, Bartolomé Morel, (1564)

A principis del segle XVII, una ciutat com Valèn­cia oferia places assalariades per aquestsmúsics almenys a l’Ajuntament, a la Seu i alReial Col·legi de Corpus Christi o del Patriarca.A més, els ministrils s’organitzaven de formaprivada en les anomenades cobles o compan­yies o, fins i tot, capelles —que també incloïencantors— formades al marge de les institucionsper donar resposta al gran nombre d’actes enquè es requerien els seus serveis en parròquies,convents, confraries, congregacions i altresinstitucions religioses o civils amb insuficientcapacitat econòmica per mantindre’ls perma­nentment assalariats, ja que cadascuna d’a­questes cel·lebrava de forma habitual les seuesfestivitats majors amb música de ministrils, tant

ELS MINISTRILS I LA SEUA ACTIVITAT ALS TEMPLES HISPÀNICS DURANT EL RENAIXEMENT I EL BARROC. UNA BREU SÍNTESI.

Musicología

23

os de l’Europa Occidental. Una de les principalsraons s’hauria de buscar possiblement en elrepertori. Fins a la primera meitat del segleXVIII, no es fa habitual a la península lacomposició de música moderna amb diversesparts per a instruments de corda frotada, jaque la música ibèrica conservada del segleXVII està composta, llevat d’un mínim percen­tatge, per a veus amb acompanyament —normalment d’orgue, harpa i, de vegades,violó— amb la incorporació, en algunes oca­sions, de parts obligades per als ministrils.L’estètica tímbrica i les exigències musicalsd’aquest nou repertori requerien de modernit­zats instruments de vent per combinar amb lacorda, amb diferents característiques sonoresi més amples possibilitats tècniques que elsque fins aleshores s’utilitzaven. Així, durant elsegle XVIII els ministrils van anar aprenent atocar l’oboè, la trompa o el fagot, instrumentsimportats que van també substituint paulatina­ment als instruments tradicionals en les seuescobles. La introducció de les bandes de música—primerament les militars a partir de la invasiónapoleònica, i posteriorment de les civils—,formacions majors que permetien lainterpretació d’un repertori més “de moda” comara els himnes nacionals, les marxes o elsarrengaments d’òpera i sarsuela, va ser deter­minant per a la desaparició total del contextcivil dels qui fins aleshores havien sigut elprotagonistes de la “música pública”: els minis­trils.

Els instruments dels ministrils

Durant el Renaixement i el Barroc, els instru­ments solien construirse en diferents tamanysque formaven famílies per poder interpretar latotalitat, o almenys algunes, de les parts vocalsde la música polifònica, des del cantus (sopra­no) fins el bassus (baix). Durant l’època dauradadels ministrils als segles XVI i XVII, els instru­ments més amplament utilitzats als regneshispànics van ser:

• La corneta. Consisteix en un tub recte ocorbat amb forats practicats en el seu cos alque s’acopla una embocadura semblant a lesdels instruments actuals de vent-metall. Es

fabricava habitualment de fusta. Les cornetesmés utilitzades eren les corbades, però tambéles mudes, caracteritzades per la seua embo­cadura treballada en el propi tub, que en aquestcas era sempre recte. L’instrument més utilitzatera, en tot cas, el soprano. Va desaparèixer enel segle XVIII sense deixar instruments des­cendents.• La xirimia és un tub recte de fusta amb foratsque es fa sonar amb una doble llengüeta quees fa vibrar directament pels llavis de l’intèrpret.Es construïen en totes les tessitures, les mésgrans de les quals disposaven d’alguna clau.Va ser l’antecessor de l’oboè i el corno anglèsactuals.

• El sacabutx: és un tub de metall, la longituddel qual pot ser variada per l’executant mit­jançant una part d’ell (vara) que és deslitzant,al que s’acopla una embocadura de tipus vent-metall. Es fabricaven en totes les tessituresllevat del soprano. El trombó de vares actualés el seu descendent directe.

• El baixò consisteix en un tub que es doblaen la part inferior, tal·ladrat dins d’una únicapeça de fusta al qual li arriba l’aire a travésd’un tudell metàl·lic al que està acoplada unadoble llengüeta. Es fabricava en totes les tes­situres, anomenant-se als més aguts baixonets.El fagot modern prové per evolució del baixó.

• Les flautes que s’utilitzaven eren generalmentde bec, amb un bisell que produeix el so quana través d’ell passa l’aire insuflat per l’executant.Eren de fusta i provistes de forats així com, enles majors, d’alguna clau i/o tudell.

• Els orlos són tubs de fusta provists de foratsamb una característica corba en la seua partfinal. El so es produeix per la vibració d’unallengüeta doble que està situada dins unacàpsula sobre la qual insufla l’aire l’executant.Van desaparèixer sense deixar instrumentsdescendents.

Musicología

24

o alt .Font: Michael Praetorius: Syntagma musicum.Ministrils a les catedrals hispàniques

Un dels principals focus d’activitat dels ministrilshispànics durant els segles XVI i XVII van serels temples religiosos, fonamentalment cate­drals i col·legiates. La primera catedral que vacontractar ministrils fixes de què tenim notíciava ser la de Sevilla (1526), malgrat que abansd’aquesta data els ministrils ja eren contractatspuntualment en algunes cerimònies religioses.Poc a poc, al llarg del segle XVI, altres centresreligiosos van anar incorporant ministrils entreel seu personal de manera que als acabamentsde la centúria la gran majoria de catedralscomptava amb la seua cobla assalariada deministrils. La quantitat d’instrumentistes con­tractats era variable en funció de l’època i deles possibilitats econòmiques del temple. Allòmés comú era comptar amb un número dequatre a sis, però les seus més poderosespodien disposar de més, com ara la de Toledoo la de València, la qual comptava amb deud’aquests instrumentistes a principis del segleXVII en un moment de gran esplendor delsministrils.

Les seues funcions en aquest context religióstenien lloc en festivitats rellevants del calendarilitúrgic o en la celebració d’actes civils o reli­giosos extraordinaris, i la seua participació soliatindré lloc, principalment, en aquestes activitats:misses i oficis, “siestes” o concerts espiritualsen el temple, interpretació de música des detorres o finestres cap a l’exterior i processonsclaustrals i generals.La participació dels ministrils dins els templespresentava variades formes. Fins les darreriesdel segle XVI intervenien bé en solitari —normalment des d’un lloc separat del que hiocupaven els cantors— o bé conjuntament ambles veus, a les quals doblaven o substituïen.

Quan actuaven independentment dels cantors,podien utilitzar el repertori de la música vocal,de la música de tecla o bé peces escritesexclusivament per a ells. En el primer cas, elsministrils interpretaven motets i cançons o

madrigals espirituals —normalment en l’ofertorii elevació de la missa, però també al seu principii final— així com versos dels psalms i estrofesdels himnes —que interpretaven alternadamentamb els cantors i/o l’orgue—. Sobre l’ús de lamúsica d’orgue pels ministrils, recomanada perHernando de Cabezón en 1578, no es comptaamb a penes dades però sembla que tambées va practicar. Finalment, pel que fa al repertoride música instrumental específicament escritaper als ministrils, es pot intuir a través delsescassos testimonis musicals que ens hanarribat, que fonamentalment estava constituïtbé per senzills versos homofònics en fabordóper als psalms o bé per peces més elaboradessemblants al motet vocal que solien anomenar-se “cançiones” de les quals ens han deixat unmajor número d’exemples Francisco Guerreroi Philippe Rogier, mestre de la capella de FelipII.

La intervenció conjunta dels ministrils amb lesveus es produïa, llògicament, amb el repertorivocal. Mentre que la pràctica de doblar les veussembla que es realitzava en determinats mo­ments de la litúrgia —variables depenent dellloc i la ocasió—la substitució de veus pelsinstruments sorgia normalment com a unanecessitat en els temples amb petita capellamusical on algunes tessitures vocals podienser deficitàries. Aquesta manca era mésfreqüent en registres vocals de tiple o de baix,assumint aquesta tasca normalment la corneta—molt valorada per considerar-se el seu so elmés semblant a la veu humana— i el baixò.Aquest darrer instrument, a més, solia tindreun especial status funcional i retributiu en lescapelles, diferent a la de la resta de ministrilsi semblant al dels cantors. Les seues funcionsespecifiques eren les de sostindre el baix vocali, per tant l’afinació del conjunt de veus, i enmoltes ocasions donar els tons als cantors.

A finals del segle XVI apareix a la penínsulaun nou repertori religiós que combina les partsvocals amb altres instrumentals escritesexpressament per

Cantors i ministrils de la catedral de Sevilla en la Processóde les Grades (1662). [Anònim]

Musicología

25

es instrumentals escrites expressament per

als ministrils, semblant al contemporani estilconcertato italià, i que conviurà durant el segleXVII amb les antigues pràctiques. Les primerespeces conservades d’aquest nou tipus demúsica, entre les quals destaquen algunes delvalencià Joan Baptista Comes (*ca. 1582;†1643), mostren una preferència per la músicapolicoral —escrita per a diversos cors o grupsde veus independents— de forma que elsinstruments formaven cors propis queusualment també contenien alguna partcantada. A mesura que avança el segle XVIIes fa més freqüent en la música policoral lapresència de cors íntegrament de ministrils.

Durant la primera meitat del segle XVIII, quans’introdueix de forma habitual la música ambviolins a les catedrals hispàniques, encarapodem trobar-ne, malgrat que de forma jaexcepcional, obres religioses que combinencors de ministrils amb els cors vocals.Curiosament, d’aquest mateix segle s’haconservat un número gens menyspreable depeces escrites exclusivament per a aquestsinstruments, les quals es troben en les fontshispàniques baix els noms més habituals de“recercadas”, “toccatas” o “canciones”.

La desaparició dels ministrils de l’àmbit religiósva ser gradual a partir del segle XVIII. Al 1800podien encara podien sentir-se xirimies aValència en algunes processons. La funcióespecial del baixó en les capellesreligioses elva permetre sobreviure fins el mateix segleXX en alguns centres com ara la Catedral deSaragossa o l’església del Patriarca a València.Antics escolanets d’aquestes institucions encarahui poden contar-nos els seus records d’aquellsinstruments, malgrat que aleshores ja bastant

modernitzats, que van constituir el darrer vestigid’una tradició secular: la dels ministrils.

Francesc Villanueva

Los Menestrils del DuchLa recuperació a partir de la segona meitat delsegle XX de la pràctica musical dels instrumentsd’altres èpoques i el seu repertori, mitjançantcòpies d’exemplars conservats, ha tingut coma canals de difusió quasi exclusius els delconcert i el disc.

D’aquesta manera, els oients actuals podemsentir en un acte exclusivament musical(concert) o en la nostra pròpia casa (disc) lamúsica i les sonoritats d’altres temps. Noobstant, en qualsevol d’aquests casos l’oientes privat d’una interessant dimensió, la mésmultisensorial, que és la que proporciona elpropi context en què eixes músiques sonaven(oficis religiosos, actes oficials...) i que constituïala seua fonamental raó de ser. De la mateixamanera que és molt més satisfactòria lacontemplació d’una escultura en el palau ocatedral per a la que fou treballada que en unmuseu, la música dels ministrils es pot gaudirmolt mi l lor dins el marc d’un of ic ireligiós–juntament amb un cor–, o un acte civilsolemne.

Los Menestrils del Duch, nom amb el que eraconeguda a València la cobla del Duc deCalàbria Ferran d’Aragó –virrei del regnevalencià durant el segon quart del segle XVI–,ès una recent iniciativa de músics valenciansper recuperar la música de ministrils, en solitario en combinació amb altres grups, amb uninterès especial per fer-ho dins el seu context.D’aquesta manera l’oient-espectador repl’oportunitat de reviure de forma més completal’experiència dels sentits, al mateix temps ques’augmenta la solemnitat d’aquests events ambla introducció de l’element musical, en molscasos hui totalment perdut. D’acord amb aquestplantejament, la cobla utilitza una indumentàriainspirada en la que històricament era utilitzadapels ministrils de la ciutat de Valencia. LosMenestrils del Duch ja han actuat durant lesfestivitats del Corpus Chisti a l’església delPatriarca de València, i a diversos actescommemoratius a Requena, Algemesí i El Puig.Per altra part, han oferit un espectacled’integració de dança i música renaixentista i

26

Dice Nikolaus Harnoncourt en suimprescindible libro El diálogomusical a propósito de Monteverdiy la interpretación de sus obras: “noqueremos refugiarnos en un falsopurismo, en una falsa objetividad,en una fidelidad a la obra malentendida: Monteverdi no quiere eso,es un músico de pura sangre y esitaliano. Así que, por favor, perdamosel miedo al vibrato, a la vivacidad,a la subjetividad, al cálido airemediterráneo, pero tengámoslesmuchísimo miedo al frío, al purismo,a la “objetividad” y al historicismovacuo.”. Pues bien, esto que escribióel genial director parece que hayasido el anuncio de una segundacorriente interpretativa dentro de lainterpretación histórica, una puertaabierta al aire fresco liderada poruna serie de grupos italianos, entreel los Concerto Ital iano y elincombustible Rinaldo Alessandrinia la cabeza. Frente a los gruposingleses y holandeses pioneros de lainterpretación con instrumentos y criterioshistóricos, cuya aproximación (sobre todo a lamúsica italiana) muchas veces era demasiadopurista y fría, la reacción latina, con gruposespañoles e italianos haciendo la música desus compatriotas desde un punto de vista muchomás visceral parece que ha llegado paraquedarse.Si echamos un vistazo a las interpretacionesque tenemos disponibles de este segundo librode madrigales de Monteverdi, podemoscomprobar qué bien se cumple esta cronologíaen la diversidad interpretativa. La primeragrabación moderna que tenemos corre a cargode Anthony Rooley y su Consort of Musicke(1993) y, aunque las voces son excepcionales(con la maravillosa Emma Kirkby a la cabeza)se echa de menos ese aliento de vida quedestila la interpretación que hoy criticamos, quees la segunda en antigüedad. Tras ella tenemoslas posteriores recreaciones de Delitiae Musicaepara el sello Naxos, que peca de ciertasuperficialidad, y la más moderna de todas,debida al ensemble La Venexiana para el selloGlossa, que no es más que el remake de laversión que hoy comentamos, ya que cinco delos seis intérpretes que cantan la versión de LaVenexiana, son los mismos que cantan en el

CD que da título a esta reseña.El segundo libro de madrigales de Monteverdi,compuesto en 1590, continúa la evolución deun estilo compositivo que desembocaría en lallamada Seconda Prattica, marcando latransición del Renacimiento al Barroco. Sinembargo, el estilo de este segundo libro aúnes notablemente renacentista, y en concreto,presenta un despliegue de imágenes de lanaturaleza pintadas con la música de maneragenial. Sólo hay que ver, por ejemplo, elmaravilloso inicio del primer madrigal, Non silevava ancor l’alba novella con su increíbledescripción de un amanecer, o la pieza másconocida del libro, piedra de toque de muchoscoros de nuestra federación: Ecco mormorarl’onde, que es un continuo muestrario de flores,plantas, pájaros y demás elementos naturales.La interpretación de los miembros del ConcertoItaliano es casi virtuosística en su detallismo,sin dejar en ningún momento de servir a losbellos textos (en su mayoría de Torquato Tasso)hasta en los más pequeños acentos. Destacala voz de un Claudio Cavina espectacular (queluego ha acabado siendo el director de estegrupo, reconvertido en La Venexiana) y unDaniele Carnovich que huye del engolamientoque hemos escuchado en las voces de bajo deotras versiones y que nos parece detestable.

Claudio Monteverdi: Secondo libro de’Madrigali.

Discograf ía

Musicología

27

El libro que os presentamos es un libro parabuenos aficionados a la ópera. Se presentaen la portada con la finalidad de: “Descubrirlos secretos musicales de los grandesmaestros. Entienda y disfrute como nuncade la música”. Nada más lejos de la realidad.La verdad es que es un libro de biografíasde 10 grandes directores de orquesta delsiglo XX. ¿Los mejores?, eso ya queda agusto de las manías particulares; porque sino son los mejores desde luego es un listadode los directores más conocidos por el granpúblico. A lo largo de más de 300 páginas ellibro presenta la biografía y los avatares deLeonard Berstein, Claudio Abbado, KarlBöhm, Carlo Maria Giulini, Herbert vonKarajan, James Levine, Zubin Metha, RicardoMuti, Georg Solti y Simon Rattle.

A cada uno de estos grandes maestros, laautora ha tenido la oportunidad deentrevistarlos, y añadiendo los datosbiográficos, sus años de formación y susrepertorios más queridos, se va realizandouna semblanza vital y musical muy interesantepara los buenos aficionados a la música. Ellibro por tanto, está pensado desde el ámbitodivulgativo mucho más que el profesional.No encontrarán en este libro análisismusicales técnicos de cómo se dirigen lasorquestas, de cómo se organizan los ensayospero sí encontramos cómo cada una de estasgrandes personalidades entiende el acto dedirigir, qué tipo de sensaciones les gustatransmitir, qué tipo de música y de formasmusicales prefieren y cómo encaran al duroacto de ponerse delante de una orquestaprofesional, desde el primer día que inicianlos ensayos.

Lo mejor del libro es la claridad expositiva yla mezcla entre vida y obra que realiza desus autores. Los problemas de Abbado conla organización técnica y económica de losgestores de la Escala de Milán, la tolerancia

de Böhm para con el nazismo, ladesagradable ruptura entre Karajan y laFilarmónica de Berlín, el amor de Zubin Methahacia las óperas de Wagner, y así, un sin finde explicaciones y anécdotas que, a nuestromodo de ver, hace que se disipe ese halo deidolatría que se tiene hacia las grandes figurasde la dirección de orquesta. El libro por tantopone de manifiesto que no deberíamos sentirla dirección de orquesta como una místicainalcanzable, ahora bien, a la autora sí legusta poner de manifiesto que sí existe cierto“misterio”, es decir, algo impenetrable quedepende de la personalidad de cada maestro,y que como resultado hace que cadaorquesta, que cada obra suene con una magiadiferente. Y que más que escuelas dedirección existen personalidades en ladirección.

Por nuestra parte decir que hemos pasadoun buen rato leyendo la vida y obra de estosgrandes músicos, pues la autora presentade forma cronológica sus biografías. Asípodemos analizar la evolución musical y nosha ayudado a entender mejor la dificil tareade dirigir.

Enrique Rodríguez

Los Grandes Directores de OrquestaAutora: Helena Matheopoulos

Editorial: Ma Non TropoBarberà del Vallés 2007 Precio: 27 € - 364 paginas