Cap de Creus núm.121

JUL-AGO 2013 1

Butlletímunicipal

d’Argentona

121JU

L -

AG

O 2

013

2013

2013

2013

2013

Reportatge Pàg. 8Neix l’agrupament escolta Calabrotd’Argent

La primera setmana d’agost, Argentona celebra la Festa Major,la Fira internacional de Ceràmica i Terrissa i la Festa del Càntir Pàg. 10

Reportatge Pàg. 9Els comerciants i professionalss’organitzen

Actualitat Pàg. 10Segona Setmana de laMemòria Històrica

Les cares dela Festa MajorLes cares dela Festa Major

JUL-AGO 20132

Reportatge

Neix el primer grupd’escoltes d’Argentona:Calabrot d’Argent

Pàg. 8

Editorial

Ja fa dies que s’ha acabatel curs però l’estiu passaràràpid, el setembre és a to-car. El curs vinent Argentonal’iniciarà amb una escolamenys i, al mateix temps,amb un centre nou sorgit dela fusió del Francesc Burnioli l’Aixernador.Mestres, alumnes, treballa-dors i pares i maresd’aquest darrer centre vanprotagonitzar un emotiuacte de comiat que trobareureflectit en aquestespàgines. Qui deixadefinitivament les aulesd’Argentona són els jovesde l’institut que van presen-tar-se a la selectivitat. Totsvan aprovar. Felicitats a tots

SUMARI núm. 121

opinióOPINIÓ

L’estiu i la festa, temps d’il·lusió i trobadal’escuma de la xeringada...La Festa Major de Sant Do-mingo 2013 ja és aquí itothom té moltes ganes degaudir-la. En aquest Cap deCreus hi trobareu les caresd’algunes de les personesque la fan possible. No hiés tothom: no hi cabrien! Iés que la Festa Major s’haconvertit en un esdevenimentque suma hores d’esforç demolta gent que, de formadesinteres-sada però ambmolta il·lusió, converteixenArgen-tona en l’epicentredel Maresme per uns dies.

Bon estiu i Bona Festa Major!

La Festa Majors’ha convertiten unesdevenimentque sumahores d’esforçde molta gentque, de formadesinteressadaperò ambmolta il·lusió,converteixenArgentona enl’epicentre delMaresme

ells i, especialment, als tresestudiants que van treure lesmillors notes i que ens hanexplicat la seva experiència.També us presentem elscomerciants i professionalsque s’han aplegat al’associació “Argentona esmou”. Tenen per objectiuassegurar el futur dels seusnegocis, però tambétreballen amb la voluntat dedinamitzar la vila i donarlaa conèixer de cara en fora.I aquest Cap de Creus surtal carrer just abans queaquest s’ompli de gent, demúsica, de l’aigua quevessa dels càntirs, del focdels diables, de la suor delsatletes i ciclistes, de

Reportatge

Els comerciantss’agrupen a l’associacióArgentona es mou

Pàg. 9

Reportage

La Festa Major 2013:novetats iprotagonistes

Pàg. 11 a 13

Cultura

La Tardor Literàrias’acostarà a Espriu enmotiu del centenari

Pàg. 15

Esports

Joan Collet repel MemorialDomingo Lladó

Pàg. 16

L’Espitllera

El CEA ensacosta la històriadel Mas Pins

Pàg. 17

JUL-AGO 2013 3

Carta de l’Alcalde

Benvolguts convilatans iconvilatanes;

Us explicava al número dejuny que el govern que en-capçalo havia arribatl’equador del seu mandat ien feia balanç.Avui estem en plena FestaMajor de Sant Domènec, ia les portes de les vacancesd’estiu, i els balanços enclau més política els hem dedeixar que madurin de caraa la tardor. Ara toca gaudirde la celebració i aprofitarl’ambient festiu per dedicar

Ferran ArmengolAlcalde d’Argentona

opinióOPINIÓ

És unaocasió,potser lamés importantde l'any, perpromocionarel nostremunicipi nonomés desde l'accióinstitucionalsinó tambéamb elboca-orella.

el màxim temps possible aconèixer les persones i afomentar la convivència.La Festa Major, la Festa delCàntir, i la Fira Internacio-nal de la Terrissa, cada unaen el seu espai, i totes fentArgentona, ompliran lanostra vila de visitantsd’arreu del món.Cada any per aquestes da-tes tenim l’oportunitat coma poble de mostrar i donara conèixer als visitants elsnostres valors tant personalscom culturals i, fins i tot,arquitectònics i monumen-tals. És una ocasió, potserla més important de l'any,per promocionar el nostremunicipi no només des del'acció institucional sinótambé amb el boca-orella.Tots i cada un de nosaltrespodem donar a conèixerArgentona als familiars iconeguts que ens visitenaquests dies.Està clar que totes les op-

cions polítiques i de pensa-ment són legítimes, i nodeixaran de ser-ho perquèen aquest ambient de FestaMajor les aparquem i gau-dim tots de les activitats quese’ns ofereixen, des de labenedicció i l’aixecada decàntirs fins al concert deFesta Major, sense oblidar-nos de la Garrinada o lescurses esportives, l'ofici, elsgegants, les bitlles catala-nes, i tantes i tantes activi-tats que han estat progra-mades pel personal del'ajuntament, les entitats i unbon nombre de voluntaris,des de ja fa setmanes.A tots ells el meu reconeixe-ment, ja que amb el seuesforç fan possible que elsla resta puguem gaudir dela Festa Major.Res més, només em quedadesitjar-vos a tots i a totesque gaudiu d'una moltbona Festa Major de SantDomènec!

PPPPPAAAAATRONATRONATRONATRONATRONAT LOCT LOCT LOCT LOCT LOCALALALALALDE LA VELLESADE LA VELLESADE LA VELLESADE LA VELLESADE LA VELLESAD’ARGENTONAD’ARGENTONAD’ARGENTONAD’ARGENTONAD’ARGENTONA

Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona Caixa d’Estalvis LaietanaCte. 2100 – 0354 – 12 - 0100769324 Cte. 2042-0050-31-3000086134

Un any més estem preparant la

64a edició de l’Homenatge a la Vellesaque, com sempre, serà el tercer diumenge del mes de setembre (dia 15).

Us donem les gràcies per endavant per la vostra col·laboració per tal queaquesta diada entranyable tingui el ressò que mereixen els nostres avis i àvies.

Podeu fer les vostres aportacions a les entitats següents:

JUL-AGO 20134

cartes dels lectorsCARTES DELS LECTORS

Fes-nos arribar les teves cartesa Ràdio Argentona o a [email protected]: màxim 1.700 caràcters

Recordant a l’Eduard Planas i Baralt

El propassat dia 16-04-2013, ens va deixar de manerasobtada l’Eduard. Des de que va entrar a formar part delGrup de Fonts, la seva implicació va ser total i per la sevaentrega i dedicació va anar esdevenint una de les ànimesde la colla, era un home de recursos i empenta, sempre alpeu del canó per anar superant les traves que la naturaens preparava. Estarà sempre present per l’obra feta, pelseu mestratge i bonhomia.Vagi per ell i per la seva familia un sentit record.

Grup de Fonts d’Argentona

Crida per localitzar una pel·lículasobre Argentona

El 24 de setembre de l’any 1952, es va projectar al’Ajuntament un documental sobre Argentona, amb elssegüents temes: la trilla i el cultiu de patates, la Festa Majorde 1952, el III Homenatge a la Vellesa, recepció alsjugadors del C.F. Barcelona i com a destacat el Corpusd’aquell mateix any. L’autor va ser l’Andreu Pujol Botei ino en sabem res més d’aquesta pel·lícula, que creiem quepot ser interessant per documentar aquella època, és peraquest motiu que us emplacem per si en teniu algunareferència. Us podeu posar en contacte amb en Pep Padróso directament amb l’Arxiu Municipal d’Argentona. Gràciesper la vostra col·laboració.

Pep Padrós

Mor Mossèn Salvador Cabré i Puig

El que va ser rector de la Parròquia de Sant Juliàd’Argentona de l’abril del 2005 fins a l’octubre el 2011,Mossèn Salvador Cabré i Puig (Mont-roig del Baix Camp,11 de desembre de 1931) va morir el 17 de juny a l’edatde 82 anys. Va arribar a la vila després de passar per laparròquia barcelonina de Sant Oleguer, però el seu rectoratmés prolífic el va dur a terme a la parròquia de Singerlin,a Santa Coloma de Gramanet, on es va distingir per laseva lluita en l’impuls de la llengua i la cultura catalanesdurant el franquisme. L’empremta de la seva tasca es vamantenir en el temps i fa tres anys, el 2010, una iniciativapopular va comportar que l’Ajuntament de Santa Colomade Gramanet i la Diputació de Barcelona decidissin batejaramb el nom de Salvador Cabré la nova biblioteca de laciutat. També va rebre diversos guardons, entre d’altres, elpremi Francesc Macià, en la categoria de treball que atorgala Generalitat (1988) i el premi Ciutat de Santa Coloma(1990) per la seva trajectòria.Mossèn Cabré va prendre possessió del càrrec de rectorde la Parròquia de Sant Julià el diumenge, 14 de maig, de1995. Se’l recorda pel seu activisme social i pel seu extensbagatge cultural. De fet, la seva estada a Argentona va serprolífica pel que fa a la producció literària. Ho ressenyavaMaria Josep Castillo a la revista Fonts (Abril, 2000): “Lesseves inquietuds vers una Església participativa, vers eldiàleg i la reflexió, l’han portat a la publicació de diversosllibres, concretament tres: Diàlegs d’un rector (1995),L’Església del segle XXI (1998) i Per què teniu por, bisbesde poca fe? (1999)”.Durant el seu rectorat a Argentona es va dur a terme elcondicionament de l’hort del rector, que porta el seu nom,l’arranjament de la capella de Puig i Cadafalch i de lafaçana de l’església, la recuperació i restauració de leslàmpades que es col·locaren a la nau central.

Obituari

Ced

ida:

Jos

ep A

lsin

a

JUL-AGO 2013 5

políticaPOLÍTICA

L’Ajuntament ingressa elsimpostos a l’AgènciaTributària CatalanaL’alcalde, Ferran Armengol, i el tresorer municipal van anarel 15 de juliol a l’Agència Tributària Catalana per ingresarels impostos de l’IRPF i l’IVA corresponents al mes de juliolaixí com els impostos trimestrals del Patronat municipaldel Museu del Càntir.Argentona està adherida a l’Associació de Municipis perla Independència que té, entre d’altres, l’objectiu d’exercirla seva sobirania fiscal i per aquest motiu es paguen elsimpostos a través de l’agència catalana. Amb aquest gest,Argentona se suma a molts d’altres municipis que aportenels seus tributs a les arques catalanes. El decret signat perl’alcalde, Ferran Armengol, perquè a partir de juliol esfaci aquest canvi dona compliment a la voluntat majoritàriadel plenari de l’Ajuntament.

L’ANC d’Argentonaparticiparà a la cadenade l’11 de setembreLa cadena humana que preparen l’Assemblea NacionalCatalana (ANC) i Òmnium Cultural no passarà perArgentona. No obstant, la secció local de l’ANC ja s’estàmobilitzant per formar part d’una acte que considerenhistòric i fan una crida als argentonins per tal que se situïnal tram de la cadena que passarà per Cabrera de Mar. Laconvocatòria s’iniciarà a les 17.14 hores de l’11 deSetembre. La cadena enllaçarà el Pertús (Alt Empordà) ambAlcanar (Montsià), passant majoritàriament per municipisarran de la costa i per unes quantes capitals de comarca.En total: 400 quilòmetres i 86 municipis que s’organitzaràper trams de mig quilòmetre.A banda d’aquest acte, l’ANC d’Argentona també preveuorganitzar actes de commemoració del tricentenari del1714. Aquests passarien per la restauració d’una figuralocal que va tenir importància durant la guerra i, també,per l’organització d’un cine fòrum amb la pel·lícula“L’endemà” presentada per la seva directora,Isona Passola

Reordenació del trànsiti l’aparcament al centre

L’Ajuntament ha posat fi a la polèmica iniciada al mes demaig amb els canvis de circulació i aparcament al voltantde la plaça Nova. Després de diverses reunions entre elsresponsables del govern i una comissió formada perrepresentants de comerços i negocis de la zona, s’haconsensuat recuperar el sentit ascendent del tram del’avinguda Puig i Cadafalch per al trànsit de vehicles, en-tre les 7 del matí i les 4 de la tarda. La resta del dia, a mésdels diumenges i festius, es limitarà l’ús exclusivament alsvianants i a vehicles autoritzats. A partir de les 4 de latarda, també es permetrà als vehicles particularsl’aparcament, amb horari limitat, a les zones de càrrega idescàrrega. Un altre dels canvis acordats és el trasllat dela parada de taxis a l’avinguda Puig i Cadafalch.Pel que fa a l’aparcament i la necessitat d’estimular larotació dels vehicles, es crearan deu noves placesd’aparcament subjectes a disc horari entre l’avinguda Puigi Cadafalch i el carrer Jacint Verdaguer. En aquesta líniatambé està previst per després de l’estiu la creació d’unnou aparcament gratuït de rotació al costat del CAP d’unes50 de places. També hi ha la intenció d’activar la rotacióde l’aparcament a Can Doro a través d’un sistema deparquímetre.

L’equip del Síndic deGreuges visita Argentona

El Síndic de Greuges ha rebut un total de 6 visites en elseu desplaçament a Argentona del 15 de juliol de 2013.Les persones ateses per l’equip del Síndic al casal de laGent Gran han presentat 2 queixes i han fet 4 consultes.Les problemàtiques plantejades han estat, entre altres, te-mes relacionats amb el consum com d’aigua, gas,electricitat i telefonia. També s’han fet consultes sobretreball, habitatge i temes tributaris, entre d’altres. Una deles dues queixes presentades anaven adreçades al’Ajuntament d’Argentona. Totes les visites ateses, exceptedues, eren de persones veïnes de la població.

JUL-AGO 20136

Adéu a l’Aixernador

Amb l’acabament del curs escolar2012-2013 es tancava físicamentl’escola Aixernador, un projecteeducatiu que va néixer el curs 2007-2008 en uns mòduls prefabricatssituats al carrer Joan Fuster. El primercurs es va iniciar amb 20 alumnes deP3 i ara comptava amb 77 nens i ne-nes.La gran majoria d’aquests alumnes del’Aixernador s’incorporaran, a partirde setembre, a l’edifici de l’escola

Final de curs dels PQPI’s

Fent un brindis de comiat, just després d’haver enterrat la caixa. La caixa enterrada durant l’acte de tancament al pati de l’escola.

educacióEDUCACIÓ

© R

aque

l Rom

ero

Abans d’aquesta mudança, elsalumnes, mestres, pares, mares itreballadors de l’Aixernador van ce-lebrar el divendres 28 de juny unemotiu comiat durant el qual van en-terrar una caixa que contenia unaampolla amb una fotografia delsalumnes i els professors del centre iun munt de pedres de colors on s’hivan escriure què havia representat pelsalumnes i els mestres els anys viscutsa l’Aixernador.

Francesc Burniol que passarà aanomenar-se provisionalment Escolad’Argentona i que fusionarà els dosprojectes educatius existents fins ara itindrà un nou equip directiu.Físicament l’edifici s’ha ampliat durantaquest estiu amb un mòdul prefabricatque tindrà dues aules que es destina-ran a educació infantil. L’Escolad’Argentona continuarà essent dedues línies amb l’excepció dels cursosde 2n i 4t que seran de tres línies.

Mar

ina

Gav

in

Els programes de qualificacióprofessionals inicial (PQPI) s’adrecena joves que han acabat l’ESO i non’han obtingut la titulació. Aquestsestudis, que combinen la teoria ambpràctiques a empreses, són una bonaoportunitat per formar-se en un ofici icomençar a buscar feina o continuarestudiant amb l’accès a un CicleFormatiu de Grau Mitjà. Aquestsestudis, organitzats i gestionats entreel Departament d’Ensenyament de laGeneralitat i l’Ajuntament d’Argento-na, es divideixen per perfilsprofessionals. Fins ara, Argentona haportat a terme el d’auxiliar depastisseria i fleca que s’engloba en elperfil d’indústries alimentàries i eld’auxiliar de muntatges d’instal·la-cions electrotècniques en edificis de labranca d’electricitat i electrònica. Elcurs vinent, Argentona continuaràapostant per aquest tipus de formació,una nova oportunitat pels joves queno han acabat els estudis bàsics de

l’ESO. Però com anovetat, l’Ajun-tament ha rebutl’autorització perfer un altre cursd’aquest tipus,concretament laintenció de l’Ajun-tament és fer el demecànica peròencara “s’ha devalorar” perquè“que estiguemautoritzats no voldir que el curs rebila subvenció de laGeneralitat i per tant s’han de mesu-rar molts aspectes” comenta el regi-dor d’Educació, Àngel Puig. De totesformes, tot si es porta a terme o no,des de l’Ajuntament “estem moltsatisfets perquè som dels pocsajuntaments de la comarca que teniml’autorització, normalment la teneninstituts o centres concertats”.

El 27 de juny van rebre el seu diplo-ma els 17 forners i els 17 instal·ladorselèctrics en un acte que es va celebraral Saló de Pedra de l’Ajuntament. Lagran majoria d’aquests alumnes “hantret bona nota en la prova d’accés algrau mitjà ja que ara hi ha més de-manda que oferta i les notes per tenirplaça són molt altes”, explica Puig.

JUL-AGO 2013 7

educacióEDUCACIÓ

Els millors de la selectivitatLaura Gállego, AndreuCánovas i Laura Pera sónels tres alumnes de l’IESArgentona amb les millorsnotes de la selectivitat. LaLaura Gállego estudiarà elGrau de Periodisme iHumanitats a la UniversitatPompeu Fabra, la LauraPera estudiarà Comunicaciói Industries Culturals a laUniversitat de Barcelona il’Andreu Cánovas vol estu-diar la doble titulació de Fí-sica i Matemàtiques a laUniversitat Autònoma deBarcelona. De fet, Cánovasva treure un 10 a la provade matemàtiques que moltsalumnes van haver derepertir. Ell explica amb latranquil·litat dels que domi-nen la matèria que “va en-trar un professor va corre-gir l’enunciat que estavamalament i ja està”.Els tres són amics de la co-lla i estudien junts des deP3 quan van començar laseva vida lectiva a l’escola

Francesc Burniol, hancontinuat a l’Institutd’Argentona i ara els seuscamins, si més noestudiantils, se separen.Abans però, aquest estiu

tenen clar el que faran:l’Andreu se’n va d’Interrail,la Laura Pera viuràintensament les festesmajors del Maresme aixícom la Laura Gállego que

també dóna classesparticulars.Aquests joves trobaran afaltar tots els professors del’Institut però sobretot al deFísica, Història de l’Art,Història i Filosofia.De tots els alumnes del’Institut d’Argentona ques’han presentat a laselectivitat, tots han aprovat.L’institut compactarà la jor-nada a partir del curs vinentEl darrer Consell Escolar del’Institut d’Argentona vaaprovar la jornada com-pactada per al pròxim cursescolar. Això voldrà dir queles classes començaran a lesvuit del matí i s’acabaran ados quarts de tres de la tar-da i que els alumnesgaudiran de dos descansosal llarg de la jornada. Ja faun parell d’anys que elDepartament d’Ense-nyament permet compactarla jornada als centres queho sol·liciten i cada curs sónmés els que ho demanen.

Les Escoles Bressol Municipalsmantenen l’oferta tot i la crisi

Les escoles bressol municipal(EBM), “El Bosquet” i el“Cargol Treu Banya”,mantindran l’oferta deplaces públiques el propercurs. En un context en què lamajoria de pobles es veuenobligats a tancar aules o areduir el nombre de places,l’Ajuntament d’Argentona haoptat per mantenir l’oferta enatenció a les famílies amb infants tot i que, a hores d’ara, encaraqueden places vacants per al curs vinent. La qualitat del servei de lesEBM argentonines no només es xifra en termes quantitatius, les darreresenquestes de satisfacció que es van repartir entre les famílies d’ “ElBosquet” i “Cargol Treu Banya “ van revelar que la gran majoria depares i mares valoren molt positivament el servei, amb una puntuaciósuperior al 8,5 sobre 10.

El alumnes del Cros senseautobus per anar a l’IES

La Generalitat de Catalunya ha retirat lasubvenció al Consell Comarcal del Maresme(CCM) destinada al transport escolar entre elbarri de Sant Miquel del Cros i l’Institutd’Argentona. La decisió s’ajusta a la norma-tiva vigent segons la qual l’administració noestà obligada a finançar el transport escolardins d’un mateix municipi i en distànciesinferiors a cinc quilòmetres. El CCM ja haofert la possibilitat de mantenir el transportescolar a un preu de 26 euros al mes peralumne. Amb l’objectiu de garantir que totsels nois i noies tinguin les mateixes facilitatsd’accés a l’institut el consistori ha entrat enconverses amb l’empresa Sagalés per inten-tar cercar una solució general que implicariaajustar els horaris del transport públic als del’IES i, també, establir bonificacions.

IC

Arx

iu C

ap d

e C

reus

JUL-AGO 20138

reportatgeREPORTATGE

El pròxim mes d’octubreentrarà en funcionamentl’Agrupament EscoltaCalabrot d’Argent. La ideava sorgir d’un grup de jovesdel municipi que ja estavavinculat d’una manera oaltra amb altres grupsd’escoltes de Mataró i elMaresme. L’objectiu és “queArgentona disposi d’aquesttipus d’oferta lúdica iformativa inexistent fins araperò amb gent interessada”explica en Cesc Padrós, undels joves impulsors de lainiciativa. De fet, són unadesena de joves que esreuneixen periòdicamentper organitzar aquestprojecte. Un camí llarg queva començar el setembre de2012 i que veurà la llum elproper curs 2013-2014. LaClara Lladó explica que“formem part d’EscoltesCatalans (www.escoltes.org)que ens han ajudat molt entemes de formació iburocràtics ja que s’han defer diversos passos com for-mar-se com agrupament,ser una entitat registrada,tenir un compte bancari icrear un reglament derègim intern, entre d’altres”.Aquest grup de joves tambés’han ocupat de crear laimatge del cau així com elfulard, que és el tret dife-rencial dels altresagrupaments. Elsd’Argentona tindran unmocador amb els colorsverd, groc i grana.Segons la pàgina web delsEscoltes Catalans, formarpart d’un agrupament es-

colta és una forma de viure,“un projecte educatiu queajuda a formar personessinceres, actives icompromeses”.La presentació oficial va serel dimecres 31 de juliol a laPlaça Nova on es va donara conèixer el logotip i elsmonitors van poder parlaramb els pares i maresinteressats a portar els seusnens al “cau”. La festa vaconsistir en l’actuació delMag Màgic, una batucada,una activitat pels nens i ne-nes, música pels més gransi un sopar popular a basede botifarra i mongetes.L’organització del Calabrot,com tots els altres grupsd’escoltes, va per les edats

Calabrot, el grupd’escoltes d’Argentona

dels nois i noies. Des delsmés petits als més grans hiha les següents unitats:follets, llops, raiers, pionersi claners. Cada unitat ha detenir, com a mínim, un mo-nitor amb titulació i comptaamb un projecte educatiuadaptat a les edats delsnois. Les activitats regularses faran els dissabtes de 16ha 19h, també es farancampaments d’estiu,excursions i altres sortides ala muntanya. En el momentde tancar l’edició, els res-ponsables del Calabrot en-cara no sabien quina seriala seva seu física, ja que“estem acabant de lligar-hoamb l’Ajuntament” comen-ta la Clara Lladó. De totes

maneres, les famíliesinteressades a formar partd’aquest projecte així comels joves que vulguin sermonitors poden posar-seamb contacte amb Calabrota l’adreça de correue l e c t r ò n i [email protected], através del Facebook, eltwitter o al webwww.aecalabrotdargent.wordpress.com

MRM

JUL-AGO 2013 9


Destil·len il·lusió i em-penta. Asseguren queamb el seu retrobaments’han refet relacions i,també, que s’ha incor-porat gent jove ambganes de tirar enda-vant. Són gairebé cin-quanta comerciants iprofessionals d’Argen-tona que, després detrobar-se sota el parai-gües de l’aplicació mò-bil argentona.mobi,han decidit formalitzarla seva associació enuna entitat ques’anomena “Argentonaes mou”. El seu objectiuapunta més enllà del’interès comercial, pre-tenen consolidar uncol·lectiu que puguia c o m p a n y a rl’Ajuntament en la reac-tivació del poble i lacreació de la marca “Ar-gentona”.

“Argentona es mou” el for-men un grup cada cop mésnombrós de comerciants iprofessionals del poble quecoincideixen en la necessi-tat d’agrupar-se. Assenya-len dos factors principalsque que els han empès aprendre la iniciativa. Peruna banda, el rejovenimentd’alguns comerços arrandel relleu generacional. I,per l’altra, l’envit de la cri-si, un contratemps que escombat millor unint esforçosi marcant objectius comuns.El punt de trobada el va fa-cilitar, ja fa un any,l’emprenedor Joan Gras,que va crear una aplicacióper a telèfons mòbils(argentona.mobi) que voliaagrupar tota l’oferta comer-

Argentona es mou!

cial, cultural, lúdica i de ser-veis del municipi. La idea deseguida va engrescar unnombrós grups de comer-ciants que, d’aquesta ma-nera, van començar a tro-bar-se. Aquestes reunionsvan evidenciar l’existènciade problemes i necessitatscomuns que calia abordarde forma conjunta.Abans de constituir-se comassociació els integrantsd’Argentona es Mou ja duta terme un parell de provespilot amb prou èxit. La pri-mera va ser el sorteig, en-tre els seus clients, de milmenús a restaurantsd’Argentona. La segona, elrepartiment de butlletesRasca i guanya, amb pre-mis amagats, que va pro-piciar un augment del tràficde clients entre els establi-ments participants. Aquestjuliol, ja formalment consti-tuïts, han continuat les se-ves accions organitzant un

concurs per dissenyar el seulogotip i un sorteig de quin-ze caixes d’experiències en-tre els seus clients.Tot i els resultats satisfacto-ris d’aquestes accions, elsintegrants d’Argentona esMou saben que els seusprincipals handicaps no sesolucionaran amb petitesaccions. Assenyalenl’accessibilitat a la vila comun dels seus principals malsde cap. Per aquest motiuaspiren a convertir-se en uninterlocutor estable del con-sistori de qui en volen ob-tenir complicitat i diàleg perencarar el futur. “Entrel’administració i nosaltreshem de crear i potenciar lamarca ‘Argentona’ i acon-seguir que ens situï almapa. I això només ho po-dem fer anant de bracet”,explica Lia Ximenes, presi-denta de l’entitat quecompta amb un equip de20 persones que formen la

junta.Consideren que aquest ob-jectiu no és un impossible irecorden temps no massallunyans en què venien aArgentona clients d’arreudel Maresme a comprar pao embotit. “Les nostres fle-ques i cansaladeries erenmolt reconegudes i els dis-sabtes a la tarda no es do-nava l’abast per atendre elsclients que venien de fora”,i apunten: “Ho hem de tor-nar a aconseguir perquècontinuem tenint establi-ments que ofereixen pro-ductes de primera qualitat irestaurants boníssims quepoden donar molt de nomal poble”.A banda de la promociódels seus comerços i serveis,l’entitat proposa redesco-brir, de cara als visitants,atractius del municipi comara la ruta de les fonts, elscamins per anar amb bici-cleta o l’oferta cultural.

Ced

ida

JUL-AGO 201310

La ceramista italiana Saura Vignoli va treballar del 7 al 9de juny a l’Escola de Ceràmica del Museu del Càntir, enun taller dedicat a ceramistes experimentats. Vignoli vamostrar la seva experiència amb una variant de la tècnicade la reducció en temperatura alta. Saura Vignoli és unreferent en aquesta tècnica que desenvolupa sota el nomde BottegaVignoli des del 1976, al costat de la sevagermana Ivana. Les seves creacions es podran veure durantla celebració de la Fira del Càntir d’enguany.

Com bufar i fer bombolles

El Servei de promoció econòmica del’Ajuntament d’Argentona (SEMPRE) vaorganitzar, el 28 de juny, una activitat dedinamització comercial que perseguial’objectiu de captar públic infantil durant lacelebració del mercat setmanal. La iniciati-va, amb el lema «Compra a Argentona, tanfàcil com bufar i fer bombolles», va consis-tir en una demostració i un taller debombolles gegants de sabó.

2a Setmana de la Memòria Històrica

Argentona va celebrar, del 8 al 13 de juliol, la segona edicióde la Setmana de la Memòria Històrica. El cicle es va ini-ciar amb la inauguració, a la Casa Gòtica, de l’exposició«Argentona Absent», una mostra fotogràfica que recollia laquotidianitat transformada i oblidada del municipi.El Saló de Pedra va acollir, durant tres dies, dues xerradesi una exposició. La primera va ser la conferència «Videsparal·leles. Josep Calvet i Mora - Julià Carbonell Bassa:dues concepcions del sindicalisme agrari català desd’Argentona», a càrrec de l’historiador Javier Tébar Hurta-do. Posteriorment, va ser el torn de la conversa amb GentilPuig, autor del llibre «El passat ens empaita. Vicissitudsd’un fill d’exiliat republicà» sobre el món agrari, industriali comercial durant la República, la Guerra Civil i la Transició.Finalment, el dijous 11 de juliol, es va projectar la pel·lícula«Argentona: Història i Llegenda», de Jaume Buera, Marga Marzo i Emili Amargant. Unfilm enregistrat l’any 1982 que recorre la història d’Argentona del segle X a.C., fins al IX.La Setmana de la Memòria Històrica es va tancar el dissabte, 13 de juliol, amb els dosplats forts del cicle. A primera hora de la tarda es va procedir a la instal·lació de les lesplaques amb el nom de «Parc del Memorial Democràtic» a la confluència entre l’AvingudaDoctor Farrero i el Carrer Nadal. Posteriorment es va projectar la segona entrega delsdocumentals sobre la història d’Argentona: «Argentona, records dels canvis viscuts. Aigua,postguerra i vida», basat en entrevistes realitzades a persones de la vila.

La ceramista Saura Vignolimostra la seva tècnica

Molt estoc en lesrebaixes d’estiu

Força estoc a les botiguesde roba, sabates icomplements però pocsdiners per gastar a l’inici deles rebaixes d’estiu que vancomençar el dilluns 1 dejuliol i que s’allargaran totel mes d’agost. Aquesta ésla tònica general d’aquestesrebaixes tot i que en això decomprar i vendre lesopinions són diverses. Detotes formes els botiguers esposen d’acord en què elsprimers dies de les rebaixessón els millors.

El centenaridel CentreParroquial escuina a foc lent

El divendres 5 de juliol elCentre Parroquial va cele-brar l’acte “La Cuina delCentenari”, un acteamenitzat amb rom cremati l’acompanyament musicalde l’Aula de Músicad’Argentona. El CentreParroquial està preparantamb temps i a foc lent elsactes del centenari que estàprevist que se celebri l’anyvinent. Una de les activitatsque han portat a terme haestat un concurs per triar ellogo d’aquest aniversari tanespecial. La guanyadora haestat Patricia Garcia Cruzque s’ha endut un premi de500 euros. A la contraportada, especial “Mirant Enrere” amb fotografies de l’exposició «Argentona Absent».

coses de la vilaCOSES DE LA VILAM

RM

JUL-AGO 2013 11


Sant Domingoapuja el telóEls actes centrals de laFesta Major ja són a to-car. Enguany el pogra-ma de la festa ha cui-dat especialment el pú-blic familiar i l’ofertamusical sense deixar debanda els actes méstradicionals i esperats.Enguany la Festa Majori la Festa del Càntir no-més compartiran elscarrers de la vila durantel dia de Sant Domin-go.

La comissió de festes ha fetuna clara aposta per poten-ciar les les activitats i es-pectacles per al públic fa-miliar. Algunes de les pro-postes compten amb lacol·laboració de la Xarxad’espectacles infantils i ju-venilsUna de les primeres reco-manacions és l’espectacleZum, del divendres 2d’agost a la plaça Nova, ique anirà a càrrec de lacompanyia La Tresca i la

Verdesca, amb lacol·laboració de la Xarxad’espectacles infantils i ju-venils.El diumenge 4 d’agost, a les19 hores, la companyiaCharlie Mag oferiràl’espectacle Moments mà-gics, al Centre Parroquial.

Pel que fa al dilluns, a ban-da de la multitudinària xe-ringada familiar i festa del’escuma, per la tarda elscapgrossos ens conduiranfins a l’escola Francesc Bur-niol, on a les 19 hores ThePenguins oferiran reggaeper xics, una cita ques’inclou en el programa deGarrinada.Dimarts 6 d’agost, darrerdia de Festa Major, la plaçaNova serà l’escenari a par-tir de les 18:30 hores dediverses activitats i tallerslúdics, amb jocs infantils,familiars i esportius, on po-drem trobar una tirolina oun circuit de segways, entred’altres.Pel que fa a l’ofera musi-cal, Can Doro es convertiràen el nou escenari a desco-

brir. Tot i que, un any més,la plaça Nova esdevindràuna platea gegant amb milcadires per als assistents alconcert de Festa Major.Pel que fa a la Garrinada,la festa jove d’Argentonaestrena emplaçament alpati de l’escola FrancescBurniol. Els garrins han pre-parat un extens programade concerts però també hanprevist la realització d’altresactivitats populars com araun torneig de bàsquet 3x3,el sopar a base de porc al’ast i l’esperada caipirinya-da.La Festa i la Fira del Càntircompartiran protagonismeel dia 4 en que, com cadaany, els Amics del Museuorganitzaran la gran aixe-cada de càntirs.

SF

MRM

JUL-AGO 201312

La Festa Major d’Argen


En aquestespàgines hi ha

algunes de lescares que fanpossible que

durant la pri-mera setmana

d’Agostargentona bulli

amb tots elsactes de la Festa

Major, la FiraInternacional de

Ceràmica iTerrissa i la

Festa del Càntir.

1. Lluís SerraMorgan

El pregoner d’enguany ésun dels argentonins ambmés coneixement sobre elmunicipi i el seu passat.Serra ha estat actor i direc-tor teatral i encara avuipodem gaudir de la sevafaceta de comunicador, ani-mador cultural i divulgadorde la història i folklored’Argentona.

2. Joan Chaves

El tècnic de cultura, sota lesdirectrius de la Comissió deFestes, és qui s’encarregade programar els actes. Unsactes que enguany presen-ten més activitats familiars,la recuperació del teatre ala plaça de l’Església i moltamúsica.

3. Gil Mas iAna Maria Díaz

Els tècnics d’esportsrecomanen, a banda de la34ª Cursa i la 15ªPedalada, la xeringada ifesta de l’escuma, una deles activitats preferides pelsmenuts, i el ball de desprésde la Nit Boja del 3 d’agost.

4. Policia Locali Creu Roja

Intensifiquen la seva feinaperquè tothom visqui unaFesta Major segura itranquil·la.

5. LourdesColomines

Amb la cara d’aquestaargentonina aprofiteml’espai ja que és membre dela Colla de Geganters, dela Coral Càntir d’Or i delCol·lectiu de Teatre del Cen-tre Parroquial. Una donaactiva que demanaespectadors pel teatre ivoluntaris per portar elscapgrossos en la plantadai ballada de nans. La sevaveu i la de tots els membresde la coral Càntir d’Or po-saran música a l’Ofici deFesta Major.

6. Marc Sala

El creador i un delsportadors de la Polsegueraserà l’encarregat d’iniciar la14ª Repicatronada delsDiables d’Argentona ambmotiu del cinquè aniversarid’aquesta porca, antítesi de

la Pepa Pig. Per Festa Majoren Marc es desdobla iencapçala l’equip de la bri-gada, que treballa incansa-ble perquè tot estigui apunt.

7. Cristina Villa,Joan Eixarch,Fina Carrerasi Oriol Calvo

L’equip del Museu delCàntir fa possible any reraany posar el nom d’Argen-tona al mapa internacional.Ceramistes, artistes i

artesans d’arreu del món esconcentren en els carrers isales d’exposició del muni-cipi. Enguany la participaciódels artesans serà més altatot i la crisi.

8. MontseTerricabres

La cap dels voluntaris, unanova figura que neix davantde la necessitat de coordi-nar les persones que ajudenal desenvolupament d’actesconcrets. Enguany s’haobert la participació per a

1 2 3

6 7 8

11 12 1

JUL-AGO 2013 13


ntona: Entre bastidorsjoves que vulguin donar uncop de mà a l’organitzacióde la cursa popular. Tambés’ha fet una crida a nens inenes que vulguin partici-par a la cercavila de

capgrossos. La Monstereco-mana els concerts dela Garrinada i sobretot el deLa Troba Kung-Fú.

9. Xavier Cacho

La música és una de lesprotagonistes d’aquestaedició, amb els concerts aCan Doro, la música de la

Garrinada, el concert deFesta Major, la nit de salsa,les sardanes, l’actuació dela Big Band d’Argentona iel concert de l’ArgentonaCor de Gospel.

10. Josep Lladó

El president dels Amics dela Poesia d’Argentona estàmolt satisfet d’haver tornata revifar el CertamenLiterari Vila d’Argentonaque en aquesta segonaèpoca neix amb voluntat deconsolidar-se i mantenir-seany rera any.

11. MontserratCervantes

La regidora de Festes i ActesCulturals anima a tothom agaudir d’una Festa Majorpensada per a tots elspúblics. Assenyala queaquest any s’han cuidatespecialment l’ofertad’espectacles familiars is’ha convertit Can Doro enun nou escenari musical.Cervantes anima a tothoma sortir al carrer i a partici-par de totes les propostes.

12. MeritxellMartínez i MarcCarillo

Dies abans de Festa Majores trien els nousrepresentants del pubillatged’Argentona. La pubilleta,Meritxell Martínez, il’hereuet, Marc Carillo, do-naran el relleu als seussuccessors després d’un anyintens de representar el seumunicipi arreu deCatalunya.

13. Mossèn ÀlexMarzo

L’ofici en honor a Sant Do-mingo de Guzmán és unade les misses més especialsde l’any. Mossèn Marzorecomana escoltar la missacantada d’L. Perosi queinterpretarà la coral Càntird’Or sota la direcció deGlòria Suari. Ell tambés’encarregarà d’un delsmoments més emblemàticsde la festa: la benedicció deles aigües i els càntirs del’any.

14. Maria Mora iDumingu el Gran

Enguany la Garrinada secelebrarà a l’escolaFrancesc Burniol amb unaprogramació on destaca lamúsica. Els caps de cartelld’enguany són La TrobaKung-Fú que es retrobaranamb el públic argentoní eldia 5 d’agost. El col·lectiuGarrinada també recuperala proposta dels més petitsi oferirà un concert familiarde reggae per xics.

15. MiquelCarabaño

L’equip de Ràdio Argentonatornarà a sortir al carrer peroferir, en directe, tots elsactes centrals del dia deSant Domingo: Laconcentració de Domingos,l’Ofici i el Vot de Vila, il’Aixecada de Càntirs.Durant tota la festal’emissora municipal oferiràcontinguts audiovisuals através del seu web(argentonacomunicacio.cat)i de les xarxes socials.

Pots veure lesopinions irecomanacionsd’aquests i altresprotagonistes a:

youtube.com/radioargentona

4 5

9 10

13 14 15

IC

JUL-AGO 201314

culturaCULTURA

Argentona va viure intensament la commemoració del Dia In-ternacional de la Música. Del 18 al 20 de juny es va programarun intens programa de concerts encapçalat per les audicions definal de curs que van oferir els alumnes de l’Àula de Música alSaló de Pedra durant tres dies.El gruix dels actes es va dur a terme el divendres 21 de juny. Vanobrir foc les corals d’Argentona - la Coral Càntir d’Or, el Llaçd’Amistat i Som-hi! -, amb un concert a les escales de l’Esglésiade Sant Julià. Posteriorment, el Saló de Pedra va acollir laconferència «Pau Casals entre la música i la Pau» a càrrec delmusicòleg Joan Vives.La commemoració es va tancar amb tres concerts a l’escenaride Can Doro. Trobareu vídeos a youtube.com/argentona

El col·lectiu “Sense Portes”,format per un grup deprofessionals de les artsescèniques del municipi, volrevifar el festival que vanéixer l’any 2007 amb elmateix nom. L’experièncianomés va viure una prime-ra edició però els seusimpulsors estan decidits areactivar-la i donar-licontinuïtat. El dia triat perportar a terme aquesta ini-ciativa és el dissabte 14 desetembre quan els argento-nins i visitants podran veureles propostes de les compa-nyies d’arts escèniques.D’aquesta forma, llocs al’aire lliure com la plaça deVendre, la Paret de lesMentides, Can Doro i elcarrer Gran, entre d’altres,s’ompliran de teatre, dansa,circ... Però a banda delsespais públics, qualsevollloc susceptible d’acollircom a mínim un actor oactriu i una persona depúblic com un balcó, unaparador de botiga, unvestíbul o un jardí privat,

Reapareix el «Sense Portes»

Argentona celebra el Dia Internacionalde la Música amb xerrades i concerts

una façana o un cotxe espoden convertir en unescenari improvisat del Fes-tival “Sense Portes.El funcionament seràsenzill: el públic participaràactivament ja que podràaportar econòmicament elque vulgui al barret delsartistes i també podrà vo-tar l’actuació que més liagradi perquè les compa-nyies optin als premis“Sense Portes”. Els guar-dons que s’han creat són elPremi Clau Mestra que seràel resultat de la votació po-pular i que consta de 1.500euros, el Premi Pom d’Orque serà el primer del juratamb 1.000 euros dedotació i el segon premique atorgarà el jurat seràel Premi Frontissa d’Argentamb 500 euros.Segons un comunicat queel col·lectiu ha penjat al seuweb www.senseportes.comla intenció és “omplir unbuit i aportar alguna cosaque els altres esdeve-niments no aporten enca-

ra; el festival proposa unformat diferent inexistent almapa cultural català i que

té en compte, a més, lescircumstàncies actuals decrisi econòmica”.

MRM

Ced

ides

JUL-AGO 2013 15

culturaCULTURA

El Centre d’Estudis Argen-tonins (CEA) Jaume Clavellja ha fet pública la llista delectures que protagonitza-ran la Tardor Literàriad’enguany. D’aquesta ma-nera l’entitat permet que elsinteressats puguin fer elsdeures durant l’estiu i par-ticipar del cicle amb elsllibres llegits. La proposta del’entitat també és recollidaper l’Institut d’Argentonaque tria una de les quatreobres com a lecturaobligatòria per als alumnesdel centre.Aquest any el CEA s’hadecantat per tres obres que,de forma diferent, aprofun-deixen en els lligamsfamiliars sovint teixits ambamor, però a voltes, també,travessat per la pèrdua i eldolor. Però l’aposta del CEAno és només per unes obresliteràries sinó, sobretot, pelsseus autors que vindran aArgentona, el proper mesd’octubre, a presentar i co-mentar les seves novel·les.El 3 d’octubre, l’escriptorEduard Márquez presentaràL’últim dia abans de demà.Aquesta novel·la explica

la història d’un home sol,que ho ha perdut tot.Márquez és escriptorper a adults i infants.Tot i que es va donara conèixer amb dospoemaris en castellà,ha desenvolupat elgruix de la seva obraen la novel·la i el relat.L’obra amb la que haobtingut més reconeixe-ment és La decisió deBrandes (2005), que varebre el Premi OctaviPellissa i també va serdistingida amb el Premide Narrativa de la CríticaCatalana.La segona autora del cicleserà la periodista i escrip-tora Patrícia Gabancho, quevindrà el 10 d’octubre apresentar La néta d’Adam,una novel·la que considerasemi-autobiogràfica. Lanéta d’Adam, que l’anypassat va rebre el PremiPrudenci Bertrana, explica elviatge d’una dona decinquanta anys a la sevaciutat natal, Buenos Aires,arran de la mort de la sevamare.La tercera ploma del cicleserà l’escriptora AdaCastells amb Pura sang quevindrà el 18 d’octubre.Castells és periodistaliterària i també treballacom a professora d’escrip-tura.La seva última novella, PuraSang, està ambientada aMenorca i Barcelona, i ésla història d’una dona quelluita per no tenir por deres.L’últim autor a asseure’s alSaló de Pedra, el 24d’octubre, serà elmataroní Jordi Carbonellque presentarà Quan

cremàvem les fàbriques.

Carbonell és un cirurgiàmataroní que durantquaranta anys ha combinatels estudis de medicina ambels de filosofía i lletres.Quan cremàvem lesfàbriques és la segonanovel·la que publica on hiexplica com la revolució in-dustrial va convertir Mataróen la segona ciutat mésimportant de Catalunya.

Lectures d’estiu, tertúlia de tardor

Any Espriu

I com no podia ser d’una altra manera, el Centre d’EstudisArgentonins (CEA) Jaume Clavell retrà homenatge a Sal-vador Espriu l’any en què se celebra el centenari del seunaixement. A banda de les conferències dels quatreescriptors escollits enguany, el CEA ha programat una rutaliterària el 26 d’octubre per Arenys de Mar, la Sinera queEspriu va evocar a la majoria de les seves obres.

Ced

ida

Aju

ntam

ent d

’Are

nys

JUL-AGO 201316

El president del RCD Espanyol, JoanCollet, ha viscut aquest estiuprobablement, la seva mongetadamés emotiva. Després d’haver viscutuna elecció tensa com a president delRCD Espanyol i haver patit un inici detemporada marcat pels resultats ad-

Joan Collet rep elMemorial Domingo Lladó

esportsESPORTS

versos i l’obligada des-titució del tècnic MauricioPochettino, la penyaespanyolista d’Argentona liva voler expressar públi-cament el seu suport ireconeixement atorgant-liel Memorial DomingoLladó d’enguany.La 17a edició de laMongetada Blanc-i-blavava omplir el Pavelló Muni-cipal de pericos. JoanCollet va presidir la festa

acompanyat del secretari tècnic del’Espanyol, Óscar Perarnau. També hivan ser presents l’ex-jugador, SergioGonzález i alguns jugadors de la fi-nal de la UEFA - 88.Trobaràs el resum de l’acte awww.youtube.com/radioargentona

Joan Collet rep el Memorial Domingo Lladó de mans delpresident de la penya blanc-i-blava d’Argentona, Jaume Lladó.

El clàssic de l’estiuEls joves que participen al 17è Campus d’Estiu organitzat pel Club de Bàsquet d’Argentona van celebrar, el 2 de juliol,la trobada anual amb l’equip dels Catacracks de la Fundació Maresme. Els joves del club van rebre als visitants amb eltradicional passadís per als campions. Posteriorment es va disputar un partit entre els participants del campus i elsCatacraks. Aquest enfrontament ja s’ha convertit en un clàssic que cada estiu proposa el CBA als seus jugadors. ElCampus d’Estiu del CBA s’ha allargat quatre setmanes, fins al 19 de juliol.Podeu visitar l’àlbum de fotos del partit a www.facebook.com/radioargentona

S’obren les ajudes perla piscina del Sorrall

Fins al 23 d’agost els argentonins queho desitgin poden sol·licitar un ajutper gaudir de la piscina exterior d’ElSorrall en millors condicions, desprésque l’Ajuntament signés un conveniamb els responsables del complexaquàtic.Totes aquelles persones interessadespoden adreçar-se a les dependènciesmunicipals de dilluns a divendres de08:30 a 14:00 hores. Es poden con-sultar preus i el full de sol·licitud alweb municipal www.argentona.cat

5a Cursa de Policies iBombers d’Argentona

La Cursa de Policies i Bombers tindràlloc l’1 de setembre. Les inscripcionsper prendre-hi part ja es podenformalitzar a través de http://cursadeargentona.blogspot.com.es/.

MC

Cor

al C

anto

n

JUL-AGO 2013 17

l’espitllera històricaL’ESPITLLERA HISTÒRICADEL CENTRE D’ESTUDIS ARGENTONINS

Breus apunts històrics del Mas Pins[1]

Can Pins és una casasenyorial situada enl’entrada de la carretera deParpers, tocant l’actual C-60 i vigilant la vall deRiudameia. És unaconstrucció molt caracterís-tica per la seva torre deplanta quadrada quesobresurt del conjunt. Peròla masia que va perdurarfins al 1892, era del tipusbasilical, amb el cos centrald’un pis més alt que la res-ta, tal i com s’observa en lafotografia que reproduïm.El portal rodó era d’onzedovelles amb un escut cen-tral, i per la tipologia i lesseves finestres podem pen-sar que datava d’inicis delsegle XVII. El casal actualfou encarregat el 1892 perJosep Matheu i Julià almestre d’obres argentoníJulià Lladó i Roselló. L’obraes féu en un temps que finsi tot avui ens semblariaimpossible, ja que s’inicià el2 de maig de 1892 i vaconcloure e 23 d’octubredel mateix any, i queda clarque s’enderrocà totalmentla masia antiga quan ensparla del «derribo de la an-tigua casa.» L’arquitecte dela casa degué ser l’EmiliCabanyes i Rabassa. Téquatre cóssos, els tres demigdia perpendiculars a lafaçana, amb dues plantes,i una torre de plantaquadrada en l’extrem sud-est de tres plantes. Al seudarrera, enganxat, restal’única part antiga que s’hamantingut; un edifici dedues plantes destinat aceller de quatre cóssos més,que encara conserva totl’utillatge.El primer cop quedocumentem el topònim

Pins és el 1012: «in ipsaMaritima, in termini sanctiIuliani, vel in villa Pins». Enèpoca medieval can Pinstenia com a senyor jurisdic-cional al monestir de SantMarçal del Montseny itambé tenien terres sotadomini del monestir de SantPol de Mar i del castell deSant Vicenç de Burriac. Lamasia es documenta desd’inicis del segle XII, en ellligall més antic que es con-serva en l’arxiu familiar,datat el 1163, que ésesponsalici signat perGuillem de Pins.Joan Pins va incorporar percompra el 1589 alpatrimoni familiar el masGener de Pins, actualmentdesaparegut. Joan Pinscasaria el 1604 amb JoanaCabanyes d’Argentona.Sens dubte, era la unió en-tre dues de les principalsnissagues d’Argentona,juntament amb els Batlle(Calopa). Elisabeth Pins,cosina de Joan, seria lanova hereva del mas i es

casaria el 1621 ambBartomeu Cirés, pagèsd’Argentona. El primogènit,Joan Pins i Cirés, prenguéel cognom de la mare enprimer terme, com a pubillaque era. El 1678 Joan Pinsobtindria llicència per fer lasepultura de la famíliadavant de l’altar major del’església de Sant Juliàd’Argentona, una sepultu-ra que fins aleshores estavasituada en el cementiri, al’exterior de l’església. En-cara es conserva enl’església, al mig de la naucentral, la làpida graníticaesculpida amb l’escut de lacasa de Pins i la inscripcióde 1678 «sepultura de JoanPins de Pins, pagès, i delsseus». El seu fill, tambéanomenat Joan, testava el1700 nomenat hereva a laseva filla Maria Theresa Pinsi Major, que en aquellmoment tenia dos dies.També deixà 20 lliures per«dorar lo retaula del Roserde dita iglesia de San Juliade Argentona». Maria Tere-

sa Pins, a l’edat d’onzeanys, contractà matrimoniamb Salvador Vinyals de laFont i Castells, aportant almatrimoni el mas Pins ambla condició que l’esmentatSalvador i els fills propis«hajan de pendrer lo nomy armas de Pins». Maria Te-resa, que no tingué fills,moria el 1775 havent testatel 1768, nomenant herevaa la seva neboda IsabelVidal i Comas, que estavacasada amb Josep Matheui Esmandia, comerciant dela ciutat de Mataró, i fill delRegidor Perpetu de MataróJosep Matheu i Corbera.S’acabava la nissaga delPins després de més de sissegles ininterromputs. Eldarrer propietari per via di-recta de can Pins fou el Sr.Antoni Matheu i Novials,traspassat fa uns cinc anys.

[1] Vegeu FONTS núm. 25, generdel 2006

Enric Subiñà i Coll

Can Pins cap a 1890

JUL-AGO 201318

Amb dos anys elgovern de CiU hadesencallat elsgrans temesd’Argentona

grups municipalsGRUPS MUNICIPALS

Tenim projecte de futur

TxA té la forçade les ideesi la il·lusió

Menys demagògia i més serietatNo es pot ésser emmascarat per una paella bruta

Sovint constatem ambsatisfacció la simpatia quedesperta la nostra formaciópolítica entre els ciutadansi ciutadanes de la nostrapoblació. Ho agraïmsincerament.El tarannà de TxA (Tots perArgentona) és molt procliua relacionar-se a peu decarrer amb la gent que,amb variats criteris, es pre-

www.totsperargentona.cattxacomunicació@gmail.comtel.677571903

ocupa dels assumptes de laVila. I això ens fa moltpropers en l’essència de lesseves inquietuds, quetambé són les nostres, jaque tots plegats formempart del mateix.D’aquí que TxA, amb claradiferenciació dels partitspolítics, diguem-netradicionals, treballi pelconjunt de tots els vilatans ivilatanes amb una òpticacompletament diferenciadai estimulant, defugint elsclixés imposats del’immobilisme imperant. Envam donar sobradesmostres quan governàvema l’ajuntament durant elperíode 2007-2011 i laresponsabilitat exercida enaquests dos anys d’opo-sició.Per això estem convençuts

Fa plorar o riure, segonsl’estat d’ànim de cadascú, eldarrer article de TxA al Capde Creus. Afirmar, textual-ment, que al govern se «liestan podrint als calaixos elTorrent de la Salut, la Pisci-na Municipal, Can Doro, ola Font Picant», és un acte decinisme en grau superlatiu.

que el projecte de governde TxA té validesa de futur.Un projecte que cal reforçari, sobretot, explicar-lo ienriquir-lo amb tots aquellsciutadans que vulguinacompanyar-nos en aquesttrajecte tant noble comambiciós.Passat l’estiu encetarem unasèrie de trobades amb gentde divers pensament social,polític i cultural que facili-taran perfilar i arrodonir elnou projecte de TxA.Ens cal l’aportació de tots,des de concepcions bendispars, per enriquir elsprincipis i objectius que jatenim consolidats en l’ADNde la nostra formació polí-tica.Volem fer camí tot caminantal costat de tots aquells quevegin que els pobles es po-

den governar des de la ini-ciativa popular i amb laforça que donen les idees ila il·lusió.Una propera Assemblea ala tardor, esperonarà l’inicii donarà volada a aquestanova etapa de TxA, en laqual esperem engrescarcom més gent possible.Mentrestant, us volemdesitjar un profitós estiu iuna bona Festa Major.

el nou centre obert de SantMiquel del Cros que inaugu-rarem el mes d’octubre. Elque no podem assegurar éssi podrem donar solució,abans del final del mandat,a la pífia de les porxades deles escoles, de tan embolicati malt resolt com van deixarel projecte.I l’economia municipal? Sortque la hisenda la va assumirCiU! Perquè el primer any enmans de TxA l’Ajuntamentestava abocat a fer fallida.I si parlem de l’escrit del PPel discurs no millora. Diuenque hem « donat l’esquena»a les seves propostes. Aixòsí, fent ús del seu catalanis-me bilingüe, ho diuen encastellà. La realitat és que decatorze propostes presenta-des, set ja estan resoltes, cinc

estan en vies de solució inomés en dues encara nohem pogut iniciar cap acció.Ja ho diuen les dues P de lesseves sigles: Populisme Perintentar desacreditar l’accióde govern.Quan acabi el mandat cal-drà analitzar com estaval’Argentona que ens vandeixar quatre anys de man-dat d’un govern encapçalatper TxA, i l’Argentona quedeixarà un govern encapça-lat per CiU.Només ens resta desitjar-vosuna gran Festa Major i quegaudiu d’unes bones vacan-ces!

Però a nosaltres, la gent deCiU, ja no ens estranya. Elsvam haver d’aguantar qua-tre anys per lleialtat institu-cional, un valor totalmentdesconegut o ignorat per lagent de TxA. Qui va perme-tre que tots aquests temess’anessin podrint o, encaramés encertat, qui els va po-drir - fent servir la seva ma-teixa expressió -, van ser elsquatre anys de gestió de TxA,responsable de l’àrea de te-rritori.Afortunadament, en dosanys, el govern que presideixCiU els ha desencallat tots. Iencara més, preveiemdeixar-los definitivament re-solts al final dels dos anysque encara queden de man-dat. Com també haurem re-solt Can Puig i Cadafalch o

JUL-AGO 2013 19


A Catalunya, un terç de lapoblació viu en una situaciómolt precària, que demanaa crits un viratge en les

Prioritzem el benestar social

“hem de tenirclares les treslínees vermellesque mai s’hande traspassar:ningú sensealiments, ningúsense llar iningú senseingressos.”

Ineptitud

Este gobiernoes unyacimientode ineptosconsagradosa dejar pasarel tiempo

Está bien todo lo que em-pieza y termina bien, asíque en esta columna que-remos empezar por desearuna bona Festa Major a to-

[email protected]@psc_argentona

polítiques d’estalvi i decontenció de la despesa quepermeti la creació deriquesa i no la creació depobresa tal com estàpassant ara mateix.Argentona no és un cas ex-cepcional, cada dia enstrobem al nostre voltant méspersones que pateixensituacions greus dedesemparament per culpad’una crisi que han creatuns altres i de les sevesconseqüències més directes:l’atur i la falta d’ingressosa les famílies, que derivenen problemes per mantenirels seus habitatges i, també,a la falta d’aliments.Ara per ara ens trobem,com ja és sabut per tots, enuna situació d’emergènciasocial i és ara més que maique necessitem nous recur-

sos per afrontar aquestsnous reptes.Les i els socialistes treballemper pal·liar de la maneramés justa tot això, peraquesta raó creiem que calcréixer i no l’inrevés; ara ésurgent i necessari plantejaruna alternativa global quegeneri ocupació iredistribueixi la riquesa.El grup socialista treballemen aquesta línia, promoventamb la resta del governpolítiques socials activesque fomentin la cohesió so-cial, la igualtat d’oportuni-tats i la promoció social in-dividual, colze a colze ambles entitats del tercer sectorsocial d’Argentona, ambl’objectiu d’aconseguir unavila que no discrimini perraó de la falta de recursoseconòmics.

És una feina dura i molt li-mitada, ja que els recursossón pocs i les dificultatsmoltes. Però això no ens hade servir d’excusa, com amínim hem de tenir claresles tres línies vermelles quemai s’han de traspassar:ningú sense aliments, ningúsense llar i ningú senseingressos.Això no ho podem garantirdes del govern local, peròel que sí que estem obligatsa vetllar perquè tot allò queestà a les nostres mans, esfaci.Aprofitem aquesta finestraper desitjar a tothom unamolt bona festa major!

els hi toca als nostresregidors, que per això co-bren un sou que prové delque paguen els vilatans. Percert, aquest sou és una micamés de 300 eurosmensuals, per si algú espregunta què cobren.De la banda de l’equip degovern (que òbviament nocobren el mateix) no podemdir que estiguem contentsamb la seva actitud ni ambla seva disposició al treball.Treballen poc, se’ls veu pocpel poble i no accepten capde les recomanacions queels hi fem mitjançant lesnostres propostes.L´alcalde Ferran Armegol oel Regidor Pere Mora, perno parlar de tots elsmembres del govern, por-ten ritmes diferents a les

necessitats reals de la gent.És un govern que treballapoc i que està paralitzat perles seves mancances o perles seves ineptituds. Sónincompetents per prendredecisions i les que han deprendre les estan deixantper la darrera part de la le-gislatura perquè aixípodran dir tot el que hanfet que en realitat no hanfet.Este gobierno es un yaci-miento de ineptos consa-grados a dejar pasar eltiempo y a administrar demanera ineficaz la toma dedecisiones. A pesar de todoesto, lo dicho: Bona FestaMajor a tothom i bon estiu!

dos los ciudadanos deArgentona. El verano estiempo de descanso, deocio y de pasarlo con la fa-milia. Es un buen momentopara repasar como ha idoel curso y para pensar encómo afrontar el siguiente.Des del Partit Popular volemtransmetre una vegada mésel nostre compromís perseguir treballant per tenir unpoble millor tot i elsmoments de crisis queestem patint. La nostraactitut a la Vila sempre haestat la de buscar el consensen temes que afavoreixin alsnostres ciutadans. Potser ésun discurs i una actitud quemolts companys deconsistori no volen donar-hi suport però creiem queés el que ens toca i és el que

JUL-AGO 201320


La moció presentada per laCUP en suport a la quere-lla interposada a un jutjatd’Argentina contra els crimsfranquistes, va seraprovada per la majoria deregidors i regidores enl’últim Ple, fet que enspermet sumar-nos a altresmunicipis catalans comRubí, Arenys de Munt oSanta Coloma deGramenet, els quals tambéhan aprovat aquesta inicia-tiva.Presentar aquesta mocióera una obligació moral pernosaltres perquè durantaquests últims 30 anys de“democràcia” no s’ha jutjatcap crim franquista a l’Estatespanyol, “gràcies” a una

Ni oblit ni perdó.Els criminals franquistes han de ser jutjats

Presentaraquesta mocióera unaobligació moralper nosaltres

Dos anys de govern hanreforçat els lligams entre elsprincipals partits de la vila

Un acord sòlid

Aquest governsegurament noinauguraràgaires obres,però segur quesentarà les ba-ses del futursocioeconòmicd’Argentona

Quan ara fa dos anys CiU,PSC, Entesa-ICV iArgentcat-ERC vam signarl’Acord de Govern, n’hi vahaver que deien queduraria dos dies. I nonomés ha durat dos anyssinó que, si els signantsteníem algun dubte sobre siera encertat o no un governde concentració de lesprincipals forces polítiquesdel país, ara no en tenimcap. Perquè per sobre de lesdiferències ideològiques hihavia un objectiu en comú:treballar pel béd’Argentona. I això noméses pot entendre després delgovern desastrós de TxAque havia deixat quatreanys de nyaps: la piscinadesmantellada, el forat decan Doro, can Puig i

Cadafalch enrunant-se,nul·la planificació urbanís-tica ni econòmica, el turismed’escombraries...En aquests moments totsaquests temes es troben osolucionats o en vies desolució. Això desconcerta aalguns grups de l’oposicióque intenten tirar aigua alvi i en lloc d’estar al costatdel progrés del poble esdediquen a la críticadestructiva, la mentida oinclús a l’insult: “el governno treballa” (!) (TxA i PP), o“tenen un acord amb enFèlix Rosa per urbanitzar elmarge esquerre de la Rie-ra”(!) (CUP) Qui segueixil’actualitat política pot cons-tatar que d’aportacionsconstructives n’hi ha entrepoques i cap.

transició que va convertir, dela nit al dia, els criminals endemòcrates. Per contra,l’altre bàndol no ha rebutla justícia que es mereixdesprés d’anys de patirrepressió, genocidi i exili.Fins i tot, avui dia, l’Estatespanyol es nega a que elsfamiliars dels morts durantla guerra civil puguin obrirles fosses comunes on estroben per poder-los ente-rrar dignament. En canvi, ala mateixa Argentina i enaltres païsosllatinoamericans sí que s’hapogut jutjar els responsa-bles de dictadures militars iaquests, en molts casos,han acabat a la presó.La CUP ens sentim hereus

directes de les lluites socialsde principis del segle XX aCatalunya i de la lluitaantifranquista dels anys 60i 70 i sabem que moltsargentonins i argentoninesvan patir directament larepressió d’un règim feixistadurant gairebé 40 anys. Peraixò, no estem disposats aseguir vivint en un Estat quedefensa la impunitatd’aquests criminals illuitarem per aconseguirque la independència delnostre país vagiacompanyada de justícia.

Encara no s’han adonat queper sobre de l’interès parti-cular polític o personal, hiha l’interès del poble.Aquest govern seguramentno inaugurarà gaires obres,però segur que assentaràles bases del futursocioeconòmic d’Argentonaen temes cabdals com lasolució de can Doro, laVelcro, el PlanejamentUrbanístic... Es per això queés important que els partitsque històricament hangovernat la vila i aquellsque tinguin interès a fer-hoparticipin d’aquest consens.La resta és poc més quetacticisme polític de curtavolada.Que gaudiu d’una bonaFesta Major 2013!

JUL-AGO 2013 21


Torrent de la Salut: s’aturen lesobres per millorar el projecte

Llegint l’article de Tots perArgentona del darrer Capde Creus el que no entencés com no els cau la carade vergonya quan diuen elque estan dient, “con pre-meditación y alevosía”. Ig-

L’oblid afavoreix la manipulació

El present ques’ha trobatl’equip degovern d’avuiestà pled’irregularitatsi problemes

La suspensió de sis mesosen l’execució de les obresdel torrent de la Salut,aprovada en un Ple, amb laintenció de revisar elprojecte i arribar a nousacords amb els veïns, ja hadonat un resultat satisfactoriper a totes les parts.L’enginyer proposat pelsveïns n’ha fet aflorar ungran nombre d’errors quel’encareixien.La conseqüència és que elprojecte es pot reduirconsiderablement. Un canvien el pressupost que com-porta la tramitació com aprojecte nou i, per tant, quel’obra s’ajorni almenys finsal 2015.Malgrat l’endarreriment,

noren que el present és fruïtdel passat, i el present ques’ha trobat l’equip degovern d’avui està pled’irregularitats i problemesque han dificultat poder ti-rar endavant, cosa que,malgrat totes les malifetesde Tots per Argentona, jas’ha aconseguit.És curiós sentir a vilatans dirque ara l’hostaler Pep Masóes queixa del carrer Gran,fent creure que el va fer unaltre. O com parla de laFont Picant, com si nohaguessin estat ells els quehan enganyat tot el poble.Senyors de TxA: Deixind’enganyar el poble! A laFont Picant de vostès no hiha aigua, i això ho diul’informe tècnic que s’ha fetamb persones serioses i

creiem que ens hem de fe-licitar tots plegats perquè elque semblava un conflicteirresoluble s’ha acabatencarrilant.Aquest és un d’aquells ca-sos de diàleg muncipal queens podria servir com aexemple a l’hora d’encararaltres conflictes. De lespostures enfrontades, ladesinformació per part detotes les parts, la indignaciódels veïns… s’ha passat auna situació bastantsatisfactòria per a tothom.Queden, però, un grannombre de dubtes respecteaquest projecte. Recordemque es va gestar enl’anterior legislatura i es vaencarregar a una empresa

privada. L’actual govern vaaconseguir reduir-ne elscost amb petits canvis, amés d’elevar l’aportaciómunicipal i allargar elperíode de pagament de lescontribucions especials.¿Com pot ser que unprojecte amb tants errorsaconsegueixi el vist-i-plaude l’ajuntament? És unaqüestió que creiem que valla pena esbrinar. Esperemdonar-ne més informacióen un proper número.Mentrestant, bona FestaMajor a tothom.

Malgratl’endarreriment,creiem que enshem de felicitartots plegatsperquè el quesemblava unconflicteirresoluble s’haacabatencarrilant.

titulades, no amb elssenyors de la vara. Parlanttambé de la piscina,oblidant-se que també vanser ells que sense pla deseguretat ni seny, vancomençar l’enderroc il’espoli, deixant a tota lapoblació durant quatre anyssense piscina.Trobem a faltar també unareferència al bressol on vanéixer TxA, la Plataforma endefensa del centre històric,i també al niu i forat de ratesque ens han deixat durantcinc anys i al qual no hansabut donar alternatives.Tampoc volen parlartampoc ni de les cobertesdels patis del Bernat deRiudemeia i el FrancescBurniol, donades a unarquitecte molt proper a la

família Boba-Masó i a unaempresa sense solvènciaeconòmica. Ni una paraulatampoc de la pujada mésbèstia que mai ha patit l’IBIa Argentona, a través d’unarevisió cadastral molt pecu-liar sense tenir en compteels coeficients. I tampoc handiuen res del Torrent de laSalut, tot i que el projecte elvan fer en el seu mandat iincomplint el Pla General.També van ser ells els quevan comprar el local de laPolicia amb un preu supe-rior al de mercat i ubicat enun carrer amb un pendentsuperior al 8%.Per acabar els nostres dosdesitjos que no tornin maimés TxA, en beneficid’aquest poble i bonesfestes a tothom!

JUL-AGO 201322

FFFFFarmàcia del Crosarmàcia del Crosarmàcia del Crosarmàcia del Crosarmàcia del CrosPça. Blas Infante, s/nTel 93 757 05 01

FFFFFarmàcia Guillénarmàcia Guillénarmàcia Guillénarmàcia Guillénarmàcia GuillénC/ Gran, 22Tel. 93 797 12 62

FFFFFarmàcia Sindreuarmàcia Sindreuarmàcia Sindreuarmàcia Sindreuarmàcia SindreuC/ Barcelona, 26Tel 93 797 14 00

FFFFFarmàcia Buxedaarmàcia Buxedaarmàcia Buxedaarmàcia Buxedaarmàcia BuxedaCtra. De Vilassar, 12Tel 93 756 16 85

informació d’interèsINFORMACIÓ D’INTERÈS

Oberturaal públic

Guàrdies(amb recepta)

FFFFFarmàcia 24 hores més propera: Farmàcia 24 hores més propera: Farmàcia 24 hores més propera: Farmàcia 24 hores més propera: Farmàcia 24 hores més propera: Farmàcia Colldeforn; Ronda Oarmàcia Colldeforn; Ronda Oarmàcia Colldeforn; Ronda Oarmàcia Colldeforn; Ronda Oarmàcia Colldeforn; Ronda O’Donnell, 13; 08303 Mataró; telèfon 93 757 92 93.’Donnell, 13; 08303 Mataró; telèfon 93 757 92 93.’Donnell, 13; 08303 Mataró; telèfon 93 757 92 93.’Donnell, 13; 08303 Mataró; telèfon 93 757 92 93.’Donnell, 13; 08303 Mataró; telèfon 93 757 92 93.

Edita:Edita:Edita:Edita:Edita: Ajuntament d’Argentona – Regidoria de Mitjans de Comunicació. Dipòsit LDipòsit LDipòsit LDipòsit LDipòsit Legal:egal:egal:egal:egal: B-44775-91.PPPPPresident:resident:resident:resident:resident: Ferran Armengol. Consell de redacció: Consell de Mitjans de Comunicació Municipal.Col·laboradors:Col·laboradors:Col·laboradors:Col·laboradors:Col·laboradors: Grups municipals de Tots per Argentona, CiU, PSC, PP, CUP, Argencat, L’Entesa iAgrupació d’Argentona, i Centre d’Estudis Argentonins. Redacció:Redacció:Redacció:Redacció:Redacció: M. Rosa Martínez, Irene Cortijo,Sergi Fernández. FFFFFotografia:otografia:otografia:otografia:otografia: M. Rosa Martínez (MRM), Sergi Fernández (SF), Irene Cortijo (IC), MiquelCarabaño (MC). Disseny:Disseny:Disseny:Disseny:Disseny: Isidro Lara. Maquetació:Maquetació:Maquetació:Maquetació:Maquetació: papyrusdisseny. Impressió:Impressió:Impressió:Impressió:Impressió: Gramagraf Exemplars:Exemplars:Exemplars:Exemplars:Exemplars:4.500Tel. 93 756 06 24 - a/e:a/e:a/e:a/e:a/e: [email protected] - www.argentonacomunicació.cat

Butlletí municipald’Argentona

Ajuntament d’Argentona

9.30 h a 13.30 h

9.00 h a 13.30 h

9.00 h a 13.30 h

9.00 h a 13.30 h

17 h a 20 h

17 h a 20 h

17 h a 20 h

17 h a 20 h

9.30 h a 13.30 h

9.30 h a 13.30 h

9.30 h a 13.30 h(si està de guàrdia)

9.30 h a 13.30 h(si està de guàrdia)

Tancat

17 h a 20 h(si està de guàrdia)



Tancat

11 h a 13.30 h(si està de guàrdia)



Tancat

Tancat

Tancat

Tancat

Dilluns a divendresDilluns a divendresDilluns a divendresDilluns a divendresDilluns a divendres DissabteDissabteDissabteDissabteDissabte DiumengeDiumengeDiumengeDiumengeDiumengeMatíMatíMatíMatíMatí TTTTTardaardaardaardaarda MatíMatíMatíMatíMatí TTTTTardaardaardaardaarda MatíMatíMatíMatíMatí TTTTTardaardaardaardaarda

Farmàcia Guillén

Farmàcia Sindreu

Farmàcia Buxeda

Farmàcies

MigdiaMigdiaMigdiaMigdiaMigdia VVVVVespreespreespreespreespre MigdiaMigdiaMigdiaMigdiaMigdia VVVVVespreespreespreespreespre Matí, tarda i vespreMatí, tarda i vespreMatí, tarda i vespreMatí, tarda i vespreMatí, tarda i vespre

13.30 h a 17 h(si està de guàrdia)





JUL-AGO 2013 23

informació d’interèsINFORMACIÓ D’INTERÈS

Impost de vehicles tracció mecànica 04/02/2013 04/04/2013

Taxa entrada vehicles – guals 05/04/2013 05/06/2013

Impost béns immobles urbans – No domiciliats 05/04/2013 05/06/2013- Domiciliats, 1a fracció 01/03/2013- Domiciliats, 2a fracció 03/06/2013- Domiciliats, 3a fracció 02/09/2013- Domiciliats, 4a fracció 02/12/2013

Impost béns immobles rústics – No domiciliats 05/09/2013 05/11/2013- Domiciliats, 1a fracció 01/03/2013- Domiciliats, 2a fracció 03/06/2013- Domiciliats, 3a fracció 02/09/2013- Domiciliats, 4a fracció 02/12/2013

Impost activitats econòmiques 05/09/2013 05/11/2013

Taxa recollida escombraries – No domiciliats 05/09/2013 05/11/2013- Domiciliats, 1a fracció 01/07/2013- Domiciliats, 2a fracció05/09/2013 04/11/2013

Taxa recollida escombraries comercials- No domiciliats 05/09/2013 05/11/2013- Domiciliats, 1a fracció 01/07/2013- Domiciliats 2a fracció 04/11/2013

TELÈFONSD’INTERÈS

AJUNTAMENT93 797 49 00POLICIA LOCAL93 797 13 13TAXIS93 797 25 04677 676 289CREU ROJA ARGENTONA93 797 16 56AMBULÀNCIA93 757 88 88AMBULÀNCIA CREU ROJAMARESME (24)904 100 318FECSA-ENDESA900 770 077OFICINA DE CORREUS93 756 12 17AIGÜES D’ARGENTONA93 797 06 03GAS NATURAL900 760 760C.I. ST. MIQUEL DEL CROS93 757 51 88IES ARGENTONA93 797 46 10ESCOLA ST MIQUEL DELCROS93 799 39 51ESCOLA BERNAT DERIUDEMEIA93 797 09 56ESCOLA FRANCESC BUNIOL93 797 16 01ESCOLA LES FONTS93 756 17 13ESCOLA AIXERNADOR93 797 46 77EBM CARGOL TREU BANYA93 757 51 88EBM EL BOSQUET93 797 45 23MUSEU DEL CÀNTIR93 797 21 52BIBLIOTECA93 797 12 15ASSESSORAMENT JURÍDICPER A DONES93 797 49 00 – Ext. 600

RECOLLIDA DEMOBLES VELLS IELECTRODOMÈSTICSCada dilluns,prèvia trucada al

93 790 55 60

Arxiu municipalPlaça de l’Església, 4

Tel. 93 797 49 00

Dilluns, de 9.10 aa 12.30 h

Bústia del consumidorAjuntament d’Argentona

C/ Gran, 61 (SEMPRE)

De 9.30 a 13.30 h

Tel. 93 797 49 00

DeixalleriaPol. Ind. Nord,

C/Can Carmany, s/n

Tel. 93 756 14 48

Horari: de dilluns a divendres, de 10

a 13 h i de 16 a 19 h. Dissabte: de

10 a 14 i de 16 a 20 h. Diumenge:

de 10 a 14 h.

Parròquia de Sant JuliàInformació i acollida: dt. I dv. De 7 a

20.30 h. Tel 93 797 01 59

Jutjat de PauTel. 93 797 17 03

Dill. A div. De 9 a 14.30 h. Entrevistes

amb el jutge: dimarts i dijous d’11 a

13.30 h.

CALENDARI FISCAL 2013Inici període

voluntariConcepte

Final períodevoluntari

domiciliats

ABS ArgentonaJoan Fuster, 1

Tel. 93 756 10 92 i 93 756 11 38

Atenció a domiciliAtenció a domiciliAtenció a domiciliAtenció a domiciliAtenció a domicili

Per sol·licitar atenció a domicili a

Argentona i Òrrius, cal trucar al

telèfon 93 756 10 92, al consultori de

Miquel del Cros al telèfon 93 791 90

84; a Dosrius al telèfon 93 791 90

84.

Atenció primàriaAtenció primàriaAtenció primàriaAtenció primàriaAtenció primària

Serveis socials d’atenció primària:

C/ Enric Granados, 5

Tel. 93 797 04 86

Treballadora social, educadora

social i psicòloga: cal demanar

dia i hora de visita de 9 a 13 h

al telèfon 93 797 04 86, o

directament a les oficines del

C/ Enric Granados, 5.

Centre Obert LCentre Obert LCentre Obert LCentre Obert LCentre Obert L’Esquirol:’Esquirol:’Esquirol:’Esquirol:’Esquirol:

Av. Del Mediterrani, s/n.

Sant Miquel del Cros.

Tel. 93 757 00 86

RàdioArgentonaus desitja

Bona FestaMajor!!

Dimarts i dijous, de 16 a 19.00 h

JUL-AGO 201324

Especial Mirant enrereamb motiu de la Setmanade la Memòria Històrica

1 Primera imatge fotogràfica d’Argentona coneguda, on es pot veure la capella delSantíssim Sagrament abans de la reforma que va realitzar l’arquitecte Josep Puig icadafalch al 1896 i els camps de cultiu que precedien el nucli urbà, darrer quart delsegle XIX, imatge cedida per Dolors. Fins la descoberta de la vila com a centred’estiuejants l’economia girava entorn l’agricultura. Les vinyes gravaven el paisatgede feixes arrenglerades i a les cases de pagès l’activitat era permanent. El creixementurbanístic de la segona meitat del segle XX va fer desaparèixer una forma de vidaatàvica fins el moment.

2 Vista de Can Gustà des del campanar de l’església, anys cinquanta, Arxiu AlfonsGüellTorre d'estiueig d'estil neoclàssic construït a mitjans del segle XIX per la família Gustà.El Consistori municipal durant la Guerra Civil fou traslladat a la mansió que hihavia al carrer Gran, confiscada pel Comitè Antifeixista. Un cop finalitzada la gue-rra s’instal·là el Col·legi Immaculada, conegut com el Col·legi de les Blaves perl’hàbit de color blau que duien les religioses. Enderrocada als anys cinquanta, ambel creixement urbanístic de finals dels seixanta en el seu lloc es construí l’edifici onactualment es troba la biblioteca pública de la Caixa Laietana

3 Tramvia enfilant l’actual carrer Bernat de Riudemeia, de camí cap a l’Hotel Soler,Arxiu Alfons Güell.

4 Tramvia aturat a la cruïlla de la plaça, on la línia es bifurcava en dos, pujant unafins al Cap de Creus i l’altre finalitzava a l’Hotel Soler, anys trenta, Santiago Carre-ras, Arxiu Històric d’Argentona.

Més informació a la pàgina 10.

1

2 4

3

Cap de Creus núm.121

Documents

Transcript of Cap de Creus núm.121