�

3

CAPÇALE

RA ABRIL-M

AIG 2007

S U M A R I

NÚMERO 137 ABRIL-MAIG 2007

Director: Jordi RoviraCap de fotografia: Ignasi RodríguezCorrecció: Jordi SalesDocumentació: Carme TejeiroDisseny portada: Eloi CorberóDisseny gràfic i maquetació: www.dissenydirect.comSecretària: Alícia LlamazaresSubscripcions i distribució: Sònia RomeroPublicitat: Gilles Laurrent 647807966

REDACCIÓ I EDICIÓCol·legi de Periodistes de CatalunyaRambla de Catalunya, 10, principal08007 BarcelonaTelèfon: 933 171 920Telefax: 933 178 386Correu electrònic: capcalera@periodistes.orgURL: http://www.periodistes.org

Nou del Teatre, 1, 1r, 1a17004 GironaTelèfon: 972 209 162

Rbla. Ferran, 21, 8è A25007 LleidaTelèfon: 973 240 044

August, 5, 1r, 1a43003 TarragonaTelèfon: 977 245 454

Terres de l’EbreCarrer Cervantes, 743500 TortosaTelèfon: 977 441 537

Junta

Degà Josep Carles Rius i Baró

Vicedegans/VicedeganesÀngels Barceló Suárez Narcís Genís Reixach Ramon Mesull SalatAmparo Moreno SardàIgnasi Soler Seras

SecretàriaPilar Casanova Seuma

TresoreraMaria Favà i Compta

VocalsPilar Antillach i Bergua Bernat Capell Oller Julià Castelló i Jano Salvador Cot Belmonte Iu Forn i Piquer Enric Frigola ViñasJordi Grau RamióAnna Grimau i Bigar Joan Guerrero Luque Ricard Lahoz Avendaño Josep Martí Gómez Xavier Mas de Xaxàs Faus Montserrat Melià Roset Gustau Moreno Pérez Marina Pujol Pastó Pilar Sampietro Colom Eduard Sanjuan Alonso Enric Sierra Díaz Montserrat Sintas i BellidoEsther Vera i Garcia

Gerent: Àngel Jiménez i LeseduarteSecretari tècnic: Albert Musons i Agell

Dipòsit Legal: GI.358-89ISSN 1135-1047Impressió: Printulibro Intergrup S. A.

Foto portada: Sergio Ruiz

PORTATGE 4El periodisme digital no esperaAutor: Lina Maria AguirreFotos: Sergio Ruiz

ENTREVISTA 12Jon Lee AndersonAutor: Francisco Luis del Pino

Fotos: Sergio Ruiz

OPINIÓ 16Articles de Sílvia Cóppulo i Jordi Notó,

periodistes.

Il·lustracions: Ferran Pous i Jordi Tarragó

REPORTATGE 20El llibre, entre els diners i lainvestigacióAutor: Xavier Martí

Foto: Vicente Pruna

REFLEXIÓ 26De què no tenim por?Autor: Estel BatetFotos: Pedro Madueño, Xavier Gómez iVicenç Llurba

REPORTATGE 32L’Estatut del Periodísta, en una viamortaAutors: Elvira Altés i Julià CastellóFotos: Federació de Sindicats de Periodistes

PERIODISME AL MÓN 36Provocació i humor: la nova informacióAutor: Bernat DédeuFotos: Corbis

PREMIS 40WEBS 41LA FOTO 42Daniel Angeli/ Bertrand Rindoff Petroff

LLIBRES 44NOTÍCIES COL·LEGIALS 48DIA A DIA 52EN POCAS PALABRAS 64COM ENS VEU... 70Rodera

R E P O R T A T G E

La Xarxa evoluciona

a una velocitat de

vertigen. I mentre

avança cap a un

escenari ben ple de

noves possibilitats, el

debat sobre com han

d'adaptar-se els diaris

tradicionals al món

virtual sovint es veu

desbordat per les

innovacions en

aquest camp. Un

repàs a les últimes

novetats sobre el duel

o la convivència que

existeix entre el

periodisme a Internet

i els mitjans

tradicionals ens

permet concloure

que són tants els

fronts oberts com

nombrosos els

interrogants sobre el

futur.

Lina María AguirreFotos: Sergio Ruiz

El periodismedigital noesperaAgnòstics de la plataforma. Ecosis-

tema digital. Web 2.0. Són bons

noms per a bandes de rock alterna-

tiu, però en realitat són elements del

pitjor malson, o la millor oportuni-

tat, per a qualsevol persona interes-

sada en el present i futur (perquè

n'hi ha) de la premsa escrita. Una de

les conseqüències directes de la

creació del World Wide Web és que

ha exacerbat els temors que des de

fa temps assaltaven la premsa tradi-

cional i mentre molts mitjans conti-

nuen descrivint els mateixos

problemes, el Web ha seguit en

expansió. Això no obstant, la

bombolla “puntcom”, que va escla-

tar a finals dels noranta, i que va

deixar al descobert un bon nombre

de milionaris en sobtada fallida, la

gran Xarxa ha seguit teixint-se, invo-

lucrant-se en quasi totes les activi-

tats humanes i transformant-se de

manera fenomenal.

Fins fa poc, Google o Yahoo! eren

els exemples d'allò més nou de la

Xarxa. Símbols d'èxit caracteritzat

per un heterodox estil que ha marcat

els seus orígens i creixement. Però

són altres fenòmens els que dominen

l'univers virtual d'ara. La segona

fase de la Xarxa, anomenada Web

2.0 està en ple auge. Milions de

persones en tot el món estan reem-

plaçant el correu electrònic pels

missatges instantanis via Internet o

mòbil i donen vida a una sèrie de

llocs anomenats “socials”: grans

espais individuals i col·lectius que

cada persona omple d'informació

textual i audiovisual personalitzada

que es pot editar, compartir o distri-

buir en qualsevol moment.

Aquesta és l'era dels llocs “UGC”

(de continguts generats per l'usuari/

ària, sigla en anglès), com MySpace

(on cada usuari/ària té la seva pàgina

personal i eines d'intercanvi amb

altres usuaris, amb més de deu

milions de registrats), Flickr (lloc

d'emmagatzemament i d'intercanvi

de fotografies), Delicious (lloc que

permet adjudicar tags o etiquetes a

un tema propi o a un text del Web i

crear vincles amb altres persones

interessades en temes afins) o el

cèlebre portal de vídeos YouTube.

Aquesta població que fins fa poc era

anomenada “audiència”, definida en

el seu paper de “receptora” és avui

més proactiva, té més eines cogni-

tives i tecnològiques, i com és més

jove, és més destra en els múltiples

usos de l'ordinador i Internet.

Consegüentment té altres idees

quant a la informació i encara que

alguns professors lamenten a

vegades la seva ortografia, repre-

senta un dels desafiaments més

grans per a la premsa tradicional.

5

CAPÇALE

RA ABRIL-M

AIG 2007

Fins fa uns anys, les notícies estaven

molt associades als suports específics

dels mitjans: els diaris i revistes

treballaven amb textos i fotografies,

la ràdio amb àudio i la televisió s'ocu-

pava d'imatges en moviment i sons.

Cada mitjà tenia els seus avantatges i

inconvenients, i tots mantenien el seu

terreny específic en l'escenari de la

informació. El Web avui en dia obliga

a replantejar aquestes divisions i fins

i tot ha forçat a considerar la integra-

ció de suports. Els llocs més populars

exhibeixen l'atractiu dels autèntics

llocs multimèdia.

Tot això conforma el marc general

de l'anomenat nou ecosistema digi-

tal, en ple apogeu creatiu, mentre es

retallen llocs editorials en grans

mitjans (45 en el New York Times, 85

en Los Angeles Times, 80 en el

Washington Post entre 2005 i 2006,

per citar-ne alguns exemples), l'es-

tudi de la Universitat de Washington

va mostrar que entre 1977 i 2005 el

percentatge de lectors als Estats

Units havia baixat de 77% a 50%.

Britànics entre 15 i 24 anys dediquen

un 33% menys de temps a llegir

diaris des que els miren en línia,

segons un estudi de 2006 citat en

l'article “Qui va matar el diari”,

publicat per la revista The Econo-

mist el 24 d'agost passat i segons el

qual, d'acord amb el llibre The Vani-

shing Newspaper de Philip Meyer, el

primer trimestre de 2046 serà l'any

en què algun persistent lector/a

tancarà la pàgina d'un diari imprès

per última vegada.

No es pot culpar els mitjans impresos

d'estar dormint mentre això succeïa,

però hi ha diverses raons que ajuden

a comprendre l'estat actual de la

qüestió. En el camp administratiu,

una d'elles és que alguns

mitjans han tardat a assu-

mir el final dels temps en

què els grans diaris

ocupaven per se un lloc

de preponderància en la

societat i podien mantenir-se lucra-

tius econòmicament venent el seu

“producte” per avançat, per mitjà de

subscripcions –anuals, fins i tot– i

anuncis a preus altament rendibles. El

despertar ha estat difícil per als

nostàlgics dels monopolis. Una altra

tardança que incideix en la situació

acusada per alguns mitjans és la que

La segona fase de la Xarxa,anomenada Web 2.0 és la que ara per ara domina l’universvirtual construït a Internet

Els mitjans generalistes cada cop més aposten per les versions digitals com alguna cosa més que una còpia virtual del diari en paper.

han trigat a detectar el vertader

potencial d'Internet. Enfront de

l'auge dels llocs de “publiqui vostè

mateix”, motors de cerca o blocs, la

reacció en la premsa ha estat en molts

casos escèptica, recelosa, insegura,

defensiva. Això ha causat tardança en

la capacitat de reacció enfront de

fenòmens imparables i l'accidentada

incorporació d'estratègies associades

al Web en moltes redaccions i equips

de direcció.

És freqüent trobar també mitjans que

han corregut un altre risc: el d'inver-

tir poc en la investigació. Mentre

altres indústries destinen pressupos-

tos importants per contractar experts

que mantinguin el pols i explorin les

possibilitats futures del seu exercici,

la premsa sol invertir poc en aquest

camp i treballar amb visions de més

curt termini. És per això que quan es

volen implementar plans de canvi en

alguns mitjans, ben gradualment o de

xoc, se solen trobar disparitats entre

el trepidant ritme d'evolució medià-

tica del món exterior (físic i virtual) i

la visió predominant de portes cap a

endins, no sempre en sintonia amb els

nous llenguatges, eines i tendències.

"El problema és que tot el món vol

progressar, però ningú vol canviar",

assegurava Ulrik Haagerup en un

article per al Nieman Report de la

Universitat de Harvard (hivern

2006) i qui va dirigir tot el procés de

transformació en el diari danès

Nordjyske, començat en 2002.

Després de l'anàlisi causal, com redi-

rigir les accions? Convergència és la

paraula del moment. Amb la idea

darwiniana que no són les més fortes

(com erròniament sol citar-se) sinó

les espècies més adaptables les

que sobreviuen, molts

mitjans impresos inter-

nacionals estan recon-

vertint les sales de

redacció en centres poli-

valents d'informació, en

els quals conflueixen professionals

que poden moure's còmodament tant

enfront de l'habitual pàgina en blanc

de la pantalla com també per fer

despatxos en format “llest per penjar”

en el Web del diari o revista; així com

poden, en qualsevol moment que la

notícia ho requereixi, fer un podcast

(una transmissió d'àudio per a

emetre's via Internet) o vcast (trans-

missió en vídeo) des de la seva oficina

o en el lloc mateix d'algun esdeveni-

ment. Periodistes que puguin no sols

crear els seus diaris en línia (blocs),

sinó també que els puguin mantenir

actius i convertir-los en autèntics

canals de diàleg amb una comunitat

heterogènia de “lectors/res”.

És així com en alguns indrets es

comencen a veure reporters que

cobreixen notícies carre-

gats d'alguna cosa més

que una gravadora. Si fa

uns anys s'emfatitzava la

relació fonamental entre

l'escriptor/a i fotògraf/a,

ara es demana que qui escriu pugui,

a més, pensar el seu tema en distints

formats i donar a la seva peça l'èm-

fasi que requereixi. No es tracta d'es-

criure com sempre i esperar que el

departament d'informàtica posi

després bona part del material

imprès en la pàgina web del diari,

sinó d'impulsar cada vegada més el

que la susdita pàgina sigui una verta-

7

CAPÇALE

RA ABRIL-M

AIG 2007

Quins són els problemes i oportu-

nitats de l'edició en línia?

Moltes més oportunitats que

problemes. La nostra edició digital

és l'element perfecte per oferir als

nostres lectors els continguts d'im-

mediatesa informativa i de cober-

tura de notícies que es produeixen

durant el dia, a més de tenir un

format amb molta més capacitat

de continguts que el paper,

sempre limitat. Així el paper pot

destinar el seu espai a continguts

d'elaboració pròpia, a més d'oferir

al lector opinió i anàlisi.

Podries donar una/la raó primor-

dial per convèncer algú de conver-

tir-se en assidu visitant/partici-

pant de l'edició en línia?

La vanguardia digital ofereix la

informació d'última hora, però

també ofereix continguts d'elabo-

ració pròpia i de firmes recone-

gudes que només podrà trobar

aquí, tant vinculades a La

vanguardia impresa com pròpies

del mitjà digital.

Quan el teu diari pensa en l'edició

en línia, quin abast emfatitza:

local, nacional, internacional?

Tots. Pretenem donar la visió

informativa des de l'àmbit local

fins al global, seguint la pròpia

tradició de La vanguardia. Els

desafiaments que plantegen les

actuals tendències del periodisme

digital obliguen a replantejaments

en l'organització i edició dels

mitjans impresos.

Enric Sierra (lavanguardia.es)

“Hi ha molta més capacitat decontinguts”

Convergència és la paraula del moment. El secret és que sical el periodista faci un podcasto vcast amb el mateix material

Acostumats a treballar ambvisions de més curt termini, la premsa tradicional no hacuidat gaire el futur més llunyà

dera edició en línia, en sinergia amb

la impresa però amb continguts

propis. La Xarxa és un mitjà per ella

mateixa, i utilitzar-la únicament com

a rèplica del que es diu en paper és

desaprofitar-la.

Els entusiastes de la convergència

parlen d'un següent pas molt pròxim

en el qual les sales de redacció es

convertiran en espais multimèdia i

que el principi que el periodisme en

si és més important que el suport en

el qual es distribueix triomfarà com

a màxima general. Aquesta idea té a

veure amb el tema encara tabú en

alguns cercles que les rotatives són

la següent maquinària en extensió.

Arthur Sulzberger Jr., del New York

Times, ha parlat amb convicció d'un

futur periodístic agnòstic pel que fa

a la plataforma, és a dir, diaris on es

treballa sense pensar que cada peça

va destinada únicament a imprimir-

se, amb la consegüent revolució de

talents i perfils dels responsables de

cada material. Alguns experts en

mitjans auguren una vida de no més

de deu anys al paper com a suport

principal dels diaris i revistes. Altres

pensen que coexistirà amb el Web

molt més d'una dècada. En qüestió

d'evolució mediàtica i tecnològica

els fets desborden sovint les predic-

cions que en el seu moment sembla-

ven perfectament raonables.

No obstant això, el furor desfermat

en molts despatxos, la convergència

també genera qüestionaments. En

un article per al Nieman Report ja

mencionat, William Dietrich, escrip-

tor i periodista, palesa la seva preo-

cupació perquè els processos de

“conversió” marginen els periodistes

i acaben sent únicament exercicis

administratius, més encara, exercicis

que retallen la qualitat i condicions

del treball creatiu i sobre-

carreguen la demanda de

“producció” a la redacció

per alimentar una espècie

de “màquina devoradora

de notícies” que funciona

24 hores al dia, set dies a la setmana

posant en perill les condicions que

han de distingir la professió quant a

veracitat, verificació, investigació en

profunditat i la seva missió com a

baluard de la llibertat d'expressió en

la societat. "Una barreja intel·ligent

de poderoses tecnologies de comuni-

cació pot ser un recurs útil per al

periodisme, però únicament si enri-

quir el periodisme reemplaça els

objectius de mercadeig com la meta

principal del procés", adverteix

Dietrich.

No hi ha fórmules màgiques que

il·luminen sales de redacció lleugera-

ment confuses o en crisi. Hi ha, no

obstant això, algunes recomanacions

que s'estan avaluant favorablement

en àmbits acadèmics i en mitjans

internacionals:

–La primera és no subes-

timar el nivell d'interès i

exigència del públic més

divers que es busca

mantenir/ atraure. La

segona cosa és oferir-li històries,

serveis i canals d'interacció que li

siguin vertaderament pertinents. La

tercera és acceptar que la noció de

notícia està canviant i establir-la ja no

és una prerrogativa exclusiva dels

editors. Un consell de redacció mati-

nal pot decidir alguna cosa, però un

8

CAPÇALE

RA ABRIL-M

AIG 2007

R E P O R T A T G E

Quins són els problemes i oportu-

nitats de l'edició en línia?

D'oportunitats, moltes: avui.cat

serà un nou canal sense limita-

cions d'espai ni de temps, on la

informació és pot ordenar, presen-

tar i consultar en funció dels crite-

ris de selecció i d'accés de l'usuari;

la informació deixa de ser unidi-

reccional, admet la participació i

el comentari immediat del lector;

l'edició en línia complementa

l'edició en paper, amb informa-

cions i serveis actualitzats, i emfa-

titza continguts que solen tenir

poca cabuda en els diaris impre-

sos. L'únic problema és tenir l'ha-

bilitat per treure profit de les

oportunitats d'Internet com a

canal de comunicació.

Podries donar una/la raó primor-

dial per convèncer algú de conver-

tir-se en assidu visitant/partici-

pant de l'edició en línia?

Perquè és un portal d'informació

(notícies i serveis) personalitzat

per l'usuari que superarà la tradi-

cional compartimentació de la

informació en seccions i permetrà

consultar els continguts segons

diferents criteris de selecció.

Tindrem un portal a la carta.

Quan el teu diari pensa en l'edi-

ció en línia, quin abast emfatitza:

local, nacional, internacional?

Sense deixar de banda les notícies

internacionals i estatals, s’emfatit-

zaran els continguts més propers

als lectors, en el nostre cas seran

els dels Països Catalans.

Santi Major Farguell (avui.cat)

“Tindrem un portal a la carta”

No es tracta d’escriure i esperar que els d’informàtica ho pengin a l’edició en línia sinó de crear una autèntica sinergia

La noció de notícia estàcanviant i establir-la ja no és una prerrogativa exclusivadels editors dels mitjans

moviment en el Web pot forçar la

reconsideració de l'agenda diària.

–Si s'opta per la convergència, és

fonamental aclarir el maneig de prio-

ritats: quin material va a premsa, quin

va en línia, quan i qui s’encarrega. Els

canvis costen diners però no tot és

tecnologia costosa.

–Tot indica que la tendència és a una

labor periodística que pugui integrar

diverses habilitats i no limitar-se a

l'escriptura en pantalla. Encara que

fer peces d'àudio o vídeo sembli fàcil

amb les càmeres digitals actuals,

tenen el seu propi ritme i llenguatge,

no es tracta simplement de llegir una

quartilla davant d'un micròfon i

posar el clip en el web del diari.

–Com més familiaritzat estigui el

diari amb les tendències multimèdia

de la Xarxa més podrà oferir real-

ment una edició genuïnament inter-

activa. No es tracta simplement de

tenir una sèrie d'eines (blocs,

etiquetes) per als visitants, però

usades escassament en la redacció.

–La força creixent dels llocs de contin-

guts creats pels usuaris dóna exemples

que poden ser valorats com aútils per

la premsa, però cal estar atents a no

deixar-se “enlluernar” per les xifres

d'usuaris, la tècnica o la popularitat.

Un lloc com YouTube té molt d'èxit,

però això no significa que omplint de

vídeos “noticiables” espontanis l'edi-

ció en línia un diari s'instal·li automà-

ticament amb èxit en l'era digital o

n'asseguri la supervivència.

Tot i que encara no s'ha establert un

clar model de periodisme en línia que

pugui ser adoptat en general pels

mitjans impresos tradicionals, hi ha

iniciatives valuoses a considerar, com

el Continuous News Desk, l'estratè-

gia creada pel New York Times per

adoptar el despatx de notícies en

temps real i que

permet els repor-

ters escriure primer

una versió de la

seva història per al

web i després una

altra per a l'edició impresa. Moltes

vegades la història en paper es

nodreix del seu primer pas virtual,

fins i tot amb els comentaris, correc-

cions o suggeriments que pugui susci-

tar entre els visitants al web del diari.

Un altre cas és el dels canvis adoptats

per The Associated Press (AP), deu

9

CAPÇALE

RA ABRIL-M

AIG 2007

Els usuaris poden consultar les diferents seccions dels diaris electrònics en temps real les 24 hores del dia.

Encara no s’ha establert un clarmodel de periodisme en línia quepugui ser adoptat pels mitjansimpresos tradicionals

anys després de llançar el “Wire”', el

seu primer servei multimèdia. Avui

treballa amb una base de dades molt

més sofisticada que permet accedir a

arxius noticiables ja no sols amb text

i imatges, sinó amb eines d'enllaç

entre temes i entre mitjans, així com

altres que refinen el seu propi motor

de recerca. Això té a veure amb direc-

trius presentades per firmes de

consultoria esmentades per Jim

Kennedy de l'AP: Forrester va reco-

manar a finals de 2005 a tots els seus

clients que es preparessin per a un

futur definit per programes que

permetrien molt més fàcilment l'ac-

cés i la manipulació de continguts

web i la consultora nord-americana

Outsell va alertar el març de 2006 als

mitjans que haurien d'implantar

plans de transició a tres anys cap a

plataformes digitals o córrer el risc de

quedar-se completament enrere en el

món noticiable.

Durant la passada cimera mundial a

Davos es va dur a terme un esdeveni-

ment que encara que no tenia presi-

dents ni ministres d'alt rang, era un

exemple eloqüent d'un dels temes de

l'agenda: power shift, el poder canvia

de mans. En una sessió organitzada

per la CNN per

debatre la nova relació

públic-mitjans i l'eclo-

sió d'alternatives web

d'informació només hi

havia un representant

dels mitjans tradicionals (Tom Glocer,

de Reuters) i la primera companyia de

notícies que va obrir oficines virtuals a

Second Life, per on ell es passeja amb

un avatar que s'assembla a ell amb un

afro afegit. La premsa té futur però

per assegurar-lo ha d'irrompre en la

conversació digital que s'està succeint

a la Xarxa i aprendre a explicar les

històries d'una manera única, apassio-

nant i rellevant per a humans cada

vegada més saturats, però no menys

àvids de recursos informatius.

10

CAPÇALE

RA ABRIL-M

AIG 2007

R E P O R T A T G E

Quins són els problemes i oportu-

nitats de l'edició en línia?

Les edicions en línia dels diaris

ofereixen totes les oportunitats

imaginables al món de la informa-

ció i la comunicació. En canvi, els

problemes, que no deixen de ser

reptes, seran limitats, circumstan-

cials. Com la resta de mitjans que

van néixer i viure només en suport

paper, estem en ple procés d'adap-

tació de la redacció i del model

d'informació a la nova realitat

comunicativa i , social.

Podries donar una/la raó primor-

dial per convèncer algú de conver-

tir-se en assidu visitant/partici-

pant de l'edició en línia?

En són tres, però una sola oferta:

informació, comunicació i partici-

pació. La saturació d'informació

és absoluta i, cada cop més, els

ciutadans opten per triar qui, quan

i com volem que ens facilitin les

notícies. L’edició en línia afegeix

el plus d'actualitat les 24 hores al

dia i la d'aprofundir en la partici-

pació i la interacció amb l'usuari,

de manera que a mig termini, el

web no sigui tant del diari, sinó un

lloc compartit i fet pels lectors.

Quan el teu diari pensa en l'edi-

ció en línia, quin abast emfatitza:

local, nacional, internacional?

Incideix en les informacions de

proximitat. La diferència ve

marcada per les històries molt

vinculades al lector, properes,

perquè l'afecten directament.

Xavier Martínez Xico(elperiodico.com)

“Afegim el plusd'actualitat”

Segons la consultora Outsell, els mitjans que no implantin plans de transició cap a plataformesdigitals es poden quedar enrere

Cada cop més suports digitals permeten accedir a les versions digitals dels diaris.

La relació entre el poder i el perio-

disme ve de lluny i sembla que sempre

ha estat en difícil equilibri.

És una relació ineludible, però que

sempre està sobre una corda fluixa.

Crec que és molt important mantenir

això present en tot moment, igual que

no hi ha manera de resoldre la contra-

dicció d'estar prop del poder i mante-

nir la independència, perquè és una

cosa que anem buscant i evoluciona a

través del temps. I la vertadera inde-

pendència o l'ostentació a l'objectivi-

tat i la independència periodística és,

en realitat, una idea prou moderna.

A vegades sembla que els periodistes

oblidin a qui representen.

És una noció recent això de representar

el públic, o sigui, la idea que la nostra

responsabilitat és amb el públic en

comptes de ser amb el poder. I l'autori-

tat, la institució, la pàtria, Déu, la Reina,

què en sé jo..., o fins i tot amb l'amo del

mitjà. Tots els periodistes ens mesurem,

fins a cert punt amb aquests atenuants.

Ningú no ho té del tot perfecte. N'hi ha

que han aconseguit una mena d'equili-

bri gràcies a la seva fama, com és el cas

de Seymour Hersch, o un altre cas molt

interessant va ser el de Woodward, que

va simbolitzar, més que qualsevol altre

en temps moderns, la ruptura del perio-

disme, o sigui dels mitjans, amb el

poder. És a dir que els mitjans tenien el

poder de derrocar un president.

La dedicació de la premsa nord-

americana al govern després dels

atemptats de l’11-S va fer un flac

servei a la ciutadania. Poques veus es

van pronunciar en contra de la polí-

tica de Bush, alguna, com la desapare-

guda Susan Sontag es va alçar molt

indignada per la censura governamen-

tal i la submissió dels mitjans.

I és més, la van castigar molt pel que va

escriure. Li va costar molt car. I és cert,

va canviar l'ambient als Estats Units. La

nova generació de periodistes, diguem

sense l'experiència de les èpoques més

contemporànies d'intervenció nord-

americana, va ser molt acrítica. I fins a

cert punt, crec que per als mitjans i per

a molts periodistes als Estats Units els

atacs de l'11 de setembre de 2001, i el

posterior ambient de guerra auspiciat i

organitzat per Bush els va oferir per

primera vegada, en dues generacions

–potser va ser alguna cosa en el

subconscient col·lectiu–, la possibilitat

d'una “bona guerra”. No hi ha hagut

cap “Good Ward”, després de la Segona

Guerra Mundial. O sigui, Vietnam no

va ser una “guerra bona”, va ser una

“guerra dolenta” i ens va deixar a tots

amargor a la boca.

ENTREVISTA a Jon Lee Anderson, periodista

Jon Lee Anderson és

un home reflexiu,

no respon

automàticament a les

preguntes, i mira des

dels seus més d'1,90

d'estatura amb una

serenitat blavosa que

amaguen una ulleres

sensibles a la llum. Ha

vist molta guerra i el

seu repte constant

és no perdre la

independència en el

treball. Els seus perfils

aprofundeixen en el

més íntim dels

personatges, a qui

s'acosta sense

prejudicis que en

condicionin el

resultat. Ha viscut a

uns vint països i

afirma que la seva

prioritat és la condició

humana. A finals de

l’any passat va rebre

el LiberPress a Girona

i al mes de maig

el Premi

José Couso.

Francisco Luis del PinoFotos: Sergio Ruiz

“El que m’interessaés la condicióhumana”

Però la premsa nord-americana va

tenir un paper decisiu en informar

sobre una realitat molt crua que va

finalitzar amb la retirada nord-ameri-

cana del Vietnam en 1975.

Exacte. I en realitat l'ha tornat a tenir

a l'Iraq. Un col·lega meu del New

Yorker, Seymour Hersch, va revelar el

que succeïa a Abu-Grahib, trenta-cinc

anys abans va denunciar allò que ha

succeït a Mai-Lay. Sempre hi ha hagut

una Susan Sontag i un Seymour

Hersch que han estat la veu, el contra-

corrent. Mentre que hi ha un Judi

Miller que va perdre la seva indepen-

dència posant-se d'uniforme i fotogra-

fiant-se al costat de militars nord-

americans i de la CIA, perquè, ens va

pintar l'ambient de preguerra i post-

guerra sobre la qüestió de les armes de

destrucció massiva.

La informació sobre el que ocorria als

detinguts a Guantánamo es deu a Tim

Golden del The New York Times. Creu

que la premsa nord-americana està

apujant el llistó com al Vietnam?

La majoria de les coses criticables que

sabem d'allò que ha ocorregut a l'Iraq

ho ha revelat la mateixa premsa nord-

americana, incloent-hi periodistes

encastats en l'exèrcit. Però, lamenta-

blement, va haver-hi allò altre, i alguns

mitjans s'han estirat els cabells en

públic com The New York Times

acceptant que no van ser prou acrítics.

I tornant al que estava dient al prin-

cipi, crec que la mateixa síndrome de

sentir-se atacat per primera vegada en

diverses generacions va causar una

reacció semblant a la que va provocar

Pearl Harbour, en una vasta majoria

del poble que comprenia professionals

de qualsevol tipus, incloent-hi els

mitjans. Una mena de nou patriotisme

va sorgir en cadascú en

sentir-se agredits. Jo crec

que en el fons, els perio-

distes, molt més que en anys

recents van sentir el seu

nacionalisme, van sentir

una espècie de deure patriòtic, i això

estava implícit en la seva forma de

construir el que va venir després.

No hi ha una distància que pugui

objectivar la informació del que

succeeix, per terrible o delicada que

sigui?

13

CAPÇALE

RA ABRIL-M

AIG 2007

Jon Lee Anderson en un moment de l’entrevista que va tenir lloc durant una visita del periodista a Girona.

“En veure’s agredits, els periodistes dels Estats Unitsvan sentir el seu nacionalisme,una espècie de deure patriòtic”

Mai hem aconseguit del tot una inde-

pendència total. I cap mitjà, cap grup

de periodistes per més independents

que siguin, estan desproveïts del tot

d'uns sentiments nacionals, patriòtics.

Recordo quan estava elaborant el

perfil del rei Joan Carles, fa vuit anys, el

que em va dir l'editor d'un mitjà

important a Espanya, referint-se també

a altres periodistes notables que va

citar amb noms i cognoms: “Nosaltres

ens autocensurem pel que fa al rei”, i

em va dir el perquè. “Perquè li devem

la nostra democràcia”. Em vaig quedar

atònit. Era un home ben intencionat

que es considerava demòcrata, però

que pertanyia a aquest grup de gent

que encara pinten l'ambient a Espa-

nya, i que psicològicament encara són a

la transició. Pensen que Espanya és

molt més fràgil del que és en realitat. Jo

observava una democràcia ja dempeus,

amb un passat i un futur, molt sòlid, ells

no. I es consideraven els guardians

d'aquesta democràcia. Això és la

síndrome a què ens enfrontem tots.

Aquesta síndrome és el que han de

patir els periodistes quan van encas-

tats en unitats militars, com les d'Es-

tats Units a l'Iraq. I encara que és

humà, perjudica notablement l'essèn-

cia del periodisme, no creu?

Sí, és clar. Ara, hi ha dues coses entorn

d'això. Quasi totes les guerres fins als

últims 25 o 30 anys, van ser guerres en

termes mediàtics encastats. La nostra

generació és molt conscient del poder

dels Estats Units, del Pentàgon, i ens

adonem dels esforços per controlar i

manipular els mitjans ja en la primera

guerra del Golf amb els famosos

vídeos. Ens va indignar el poder que

tenien, perquè vam veure que la televi-

sió traspassava les nostres corresponsa-

lies; el treball del periodista indepen-

dent sobre el terreny, pràcticament va

quedar soscavat davant del poder de la

imatge oferta en safata per aquests

nous militars mediàtics amb la seva

videotecnologia. Fet que han tornat a

estrenar i amb major experiència dotze

anys després, i també, al seu torn, oferir

encastament als corresponsals que

volien anar amb les tropes, que és una

política molt viva.

Quan cobria la guerra d'El Salvador

per Time molts dels seus articles no

van ser publicats perquè no responien

a la línia ideològica del director i

molestaven l'editor per la seva cruesa.

Això continua ocorrent?

No ha canviat molt. Els periodistes

són molt vulnerables i dependents de

decisions editorials d'un grupet

d'homes i dones que decideixen què

és i què no és notícia. Decisions deter-

minants per al que finalment el públic

veu, escolta o llegeix. Algunes coses

són inevitables i hi ha una espècie de

consens en els mitjans, més o menys

ben aconseguit, però criticable; si no

fos criticable no hi hauria fenòmens

de mitjans alternatius que van sorgint

al pas del temps, siguin els blocs,

siguin nous llocs web. Alguns molt

dignes i interessants on escriuen molt

bones plomes, que troben al final un

lloc on adquirir una audiència i dir les

coses que en altres espais poden ser

mediatitzades o atenuades, o en el

pitjor dels casos, censurades i que no

publicaran en el The New York Times

o en El País, per exemple.

Llavors, creu que hi ha qualitat en el

periodisme digital?

Poca, però sí que n'hi ha. Hi ha alguns

llocs web que arriben a adquirir una

posició de referència. Les meves

primeres reaccions eren molt més

severes i continuen sent-ne, fins a cert

punt. No ho he resolt

encara. Quant als blocs

penso que trobar-se que

un veterà periodista que

ha fet mil coses i que

s'ha guanyat l'espai en

la premsa escrita o on sigui, veu

irrompre de sobte un noi o noia de

qualsevol país que pel mer fet de tenir

accés a la Xarxa pot jutjar i criticar el

nostre treball, és una mica desolador.

Però aquest fenomen, com tots els

mediàtics, tendeix a autofiscalitzar-se

al final.

El debat sobre si existeix l'objectivitat

segueix obert. Què n'opina?

Existeix la pretensió de l'objectivitat,

la voluntat de l'objectivitat i l'esforç

per acostar-nos-hi. És com la utopia.

L'objectivitat absoluta no crec que

existeixi, com la neutralitat; però si la

prenem com una màxima en la nostra

professió, en el millor dels casos ens

acosta a allò que tractem, i ens ajuda a

seguir endavant amb un codi ètic que

tant de bo ens proveeixi

de rigor i de principis, i

ho tinguem present una

mica com els marcs de

tot el que fem.

The New Yorker gaudeix d'un prestigi

molt sòlid i compta amb un conscien-

ciós departament de verificació de

dades, és en el seu conjunt un mitjà

objectiu? N'hi ha cap, d'objectiu?

No. No hi ha cap mitjà que pugui ser-

ho. Els individus podem intentar ser

14

CAPÇALE

RA ABRIL-M

AIG 2007

“Mai he aconseguit una indepen-dència total. I cap mitjà, capperiodista, està desproveït d’unssentiments nacionals”

“És una mica desolador que algú,pel mer fet de tenir accés a laXarxa, jutgi i critiqui el nostretreball des del seu bloc”

E N T R E V I S T A

objectius. Tinc aquesta pretensió pel

que fa a acostar-me a realitats que

intento reflectir i plasmar a través del

New Yorker per als meus lectors, però

el mitjà com a tal no ho pot ser, perquè

està compost per un col·lectiu de veus,

cada una amb opinions diferents i hi

ha diferents gèneres.

Li han atribuït alguna vegada tenden-

ciositat, falta d'equanimitat, o directa-

ment subjectivitat en el seu treball?

És difícil ser objectiu. Jo vaig escriure

un article sobre el País Basc fa sis anys

sabent que caminava sobre terreny

minat i sempre conscient que no en

sabia gaire. Em vaig entrevistar amb

Maria Sant Gil, del Partit Popular, en

un moment dramàtic, ja que el dia

abans l'havien intentat rebentar amb

una bomba. Vaig estar amb Ibarretxe

justament a Guernica, així que també

vaig poder explicar què significa

l'arbre de Guernica per al País Basc i

la història d'aquest poble. Em vaig

entrevistar amb Arzalluz, amb Otegui,

que em va recordar homes de l'IRA

que jo havia conegut. En fi, vaig procu-

rar donar veu a tots. El meu article va

suscitar una reacció inaudita del

govern del president Aznar i del PP.

Això va afectar el seu treball amb el

New Yorker?

El cònsol general d'Espanya a Nova

York va sol·licitar ser rebut pel direc-

tor del New Yorker, David Remnick, a

qui va lliurar una carta acusant-me

d'apologia del terrorisme. Va ser una

cosa insòlita! I va utilitzar el mateix

llenguatge que el llavors president

de la Comunitat de Madrid, Ruíz

Gallardón, havia fet servir setmanes

prèvies per destituir el president de

Telemadrid per emetre un documental

massa neutral sobre el País Basc. El

seu gran crim va ser haver inclòs entre

altres personatges, Otegui sense quali-

ficar-lo de terrorista. El govern Aznar

també em va acusar del mateix. Va ser

còmic i va ser repugnant!

Va haver-hi més pressions polítiques

pel seu article?

Vaig rebre una telefonada de l'assistent

de Maria Sant Gil: havien esquinçat el

meu article i comptat al mil·límetre l'es-

pai que dedicava a cada personatge. Ho

havien triangulat de tal manera que els

donava clara evidència de la meva

subjectivitat, de la meva inclinació

sobre aquest bàndol. Però el meu gran

crim era que havia decidit que havia un

sentiment basc nacionalista legítim no

violent. Que era justament el contrari a

la política del PP.

A pesar d'haver passat quasi tota la

seva carrera cobrint conflictes, a vostè

no li agrada que el defineixin com a

periodista de guerra.

Dubto del romanticisme de

l'etiqueta o de l'heroisme

fals, superficial de l'eti-

queta. Si miro el meu currí-

culum és quasi pura guerra,

i succeeix que és el món que conec,

però a mi no m'interessa el calibre dels

rifles, ni puc reconèixer els tipus de

tancs... Tota la parafernàlia militar no

m'interessa gens ni mica. El que m'in-

teressa és la condició humana, i ocorre

que el món que he freqüentat ha estat

un món en conflicte.

Mesos enrere va morir Kapuscinski.

Què ha representat per a la professió?

Va ser un tremend referent quan el

vaig descobrir fa uns vint anys; per

primer cop en molt de temps vaig

trobar un escriptor, un periodista que

sabia quallar la realitat sobre el

terreny. Quan van traduir-lo en altres

idiomes més enllà del polonès va ser

una revelació. Ell explicava el mateix

món que jo començava a transitar i va

trencar motlles. Va contestar en la

seva prosa les realitats que jo perse-

guia. Ja no era la veu d'un home blanc

en terres del tercer món, sinó d'un

home que convivia amb la gent i trasl-

ladava les seves realitats a la nostra.

Un home amb la seva pròpia defini-

ció, que tenia el seu propi gènere. Per

descomptat, mai no he escoltat que

faig el mateix, la veu de Kapuscinski

era molt Kapuscinski. Era un gran

baluard per a l'ofici, que sabia obrir la

possibilitat de veure el món de forma

distinta i retratar-ho. Ens deixa un

tremend llegat.

15

CAPÇALE

RA ABRIL-M

AIG 2007

PERFIL

Jon Lee Anderson, cronista de The

New Yorker es va iniciar com a

reporter del The Lima Times en

1979. Ha treballat al New York

Times, The Financial Times, The

Guardian, i El País, entre altres

mitjans. Ha cobert nombroses

guerres, ha escrit perfils de perso-

natges destacats i és autor de diver-

sos llibres. A Espanya ha publicat

amb Anagrama La caiguda de

Bagdad i Che Guevara. Al desembre

li van concedir el Premi LiberPress

2006 i al maig el Premi José Couso.

“El meu currículum és quasi pura guerra però no m’interessa gens ni mica tota la parafernàlia militar”

16

CAPÇALE

RA ABRIL-M

AIG 2007

O P I N I Ó

HAN POSAT FI A AMB ULLSde Dona després de 71 edicions. Em

confessa el director de TVE, Javier

Pons, que no té model per a TVE-

Catalunya. Que el van nomenar per

tancar la programació en català i que

prou fa tapant forats. La directora de

Sant Cugat, Montse Abbad, ha estat

més explícita: Amb Ulls de Dona és un

programa massa bo per emetre'l

diumenge al matí; l'horari de màxima

audiència el fan des de Madrid en

castellà i després de l'horari de

màxima audiència no hi poden anar

programes importants elaborats per

professionals independents, de

productores petites. O sigui, que demà

gravareu l'últim programa.

Amb Ulls de Dona és l'únic debat pari-

tari que es fa a tot Espanya. Ha rein-

ventat el format incorporant-hi, a més

de la taula rodona, el reportatge, l'en-

trevista, les imatges de pel·lícula, etc.

Aquesta tercera temporada ha aconse-

guit doblar de mitjana la quota de

pantalla de La 2 a Catalunya. I a més

ha obtingut l'últim premi de televisió

atorgat per Òmnium Cultural. Hi

col·labora l'Institut Català de les

Dones de la Generalitat.

El Govern espanyol acaba d'aprovar

la Llei de la Igualtat, que en l'article 37

concreta que RTVE ha de promoure

en la seva programació la presència de

les dones en tots els àmbits socials.

Paradoxa: RTVE té l'únic debat pari-

tari de tot Espanya amb una audiència

molt important i el treu de la progra-

mació impunement. Potser justament

per això, perquè és paritari?

Desapareixen quatre programes: La

banda, 135 escons, Senyores i senyors i

Amb Ulls de Dona. La suma de les

emissions de TVE (primer canal) i La

2 perd una tercera part del temps en

català. Sorprèn que la decisió la pren-

guin unes persones que diuen defensar

“el personal propi” de TVE. Aquests

directius acabats de nomenar forma-

ven part fins fa quatre dies de produc-

tores alienes que continuen produint

per a TVE a tot Espanya. No confia

TVE en el seu personal per a les

responsabilitats de direcció?

La banda i 135 escons estan fets per

professionals contractats directament

per la televisió. M'aturo a 135 escons.

Com és que TVE treu iden-

titat a la informació sobre el

Parlament? A TVE no li

interessa Catalunya?

Mirem el rerefons polític i

econòmic. TVE vol que la Generalitat

li pagui “el català”, encara que costi

poc. La Generalitat diu que és la tele-

visió pública d'Espanya qui ho ha d'as-

sumir. El desembre passat, en la Nit de

Santa Llúcia a Girona, després que

aquesta periodista recollís el premi de

TV pel programa Amb Ulls de Dona i

expliqués que la programació en català

perillava a TVE, el president de la

Generalitat, José Montilla, es va

comprometre públicament que això no

passaria. “Sílvia Cóppulo, no has

gravat l'últim programa en català a

Sant Cugat”, va dir. Crec que era

sincer. Però després de la pròrroga de

tres mesos, s'ha acabat el partit. Cata-

lunya l'ha perdut. Potser va sent hora

que el nostre país decideixi si juguem

pròrrogues o canviem de Lliga.

Amb tot això no estic

parlant de la decisió

legítima que té la direc-

ció de qualsevol canal

de televisió a modificar

la programació, no.

Estic parlant del pes

específic de Catalunya.

Miro els diaris d'aquesta

setmana: les emissions

de TV3 al País Valencià

perillen; Pérez Tremp, el

magistrat recusat del TC

perquè no es pugui

pronunciar sobre l'Esta-

tut, es desmaia. La socie-

tat civil i el món empre-

sarial català fan una demostració de

força a l'IESE. Un Lluís Llach pletòric

acomiada la seva carrera artística refe-

rint-se al “neofexisme descarat de la

dreta espanyola i l'actitud mediocre

d'aquells que nosaltres vam votar”.

Catalunya està sota mínims? Els deixo.

En un moment de total desconcert, la

direcció de TVE-Catalunya m'ha asse-

gurat que a partir d'ara a La 2 aposta-

ran per les sèries americanes i les

comèdies de situació (sit-coms); que

els anés presentant papers. Vista la

nostra mediterraneïtat, només podem

provar sort amb la segona opció.

S'imaginen els personatges del fulletó?

Catalunya, sota mínimsSílvia Cóppulo,periodista

“RTVE té l’únic debat paritari detot Espanya amb una audiènciamolt important i el treu de laprogramació impunement”

Jordi Tarragó

18

CAPÇALE

RA ABRIL-M

AIG 2007

C A R T A A L D I R E C T O R

EL MOTIU QUE M'HA IMPUL-sat a escriure aquest article rau en la

transformació de la nostra professió que

estem vivint i com allò que em va impul-

sar a exercir aquest ofici, la recerca i la

difusió de la informació, viu una crisi.

Els que vam crear dels no-res, o del molt

poc, uns mitjans de comunicació locals

veiem com els condicionants actuals de

concentració de mitjans públics en un

mateix color polític fan perillar el model

de proximitat, orfe de defensors conven-

çuts. Des de 1983 treballo com a cap de

programes de l'emissora municipal de

Castelldefels, que en els darrers anys ha

patit una retallada tant de personal com

d’hores d'emissió i s'ha convertit en un

mitjà capat de les seves veritables capaci-

tats. Hem passat de deu hores diàries de

programació pròpia a cinc i mitja (i

discontínues de 12 a 14, al matí, i de 18 a

22, a la tarda).

La societat civil ha de prendre conscièn-

cia que la informació és un bé escàs que

es presenta molt sovint en formes conta-

minades. Exigir veracitat en la informa-

ció és un dret de la ciutadania que es

troba orfe d'autèntics defensors. Tots els

partits polítics es proclamen defensors de

la llibertat d'expressió però en realitat

no són pocs els que neguen que pugui

existir una independència real dels

mitjans públics i el poder polític que el

regenta. No es tracta tan sols d'una

constatació de fets sinó de l'evidència

d'una voluntat.

La propietat té una titularitat confusa. El

fet de ser públic no ha d'entendre's com

a sinònim de governamental, ja sigui el

grau de govern a escala local o superior.

Públic significa que ha de ser de tots, però

socialment la dependència dels mitjans

públics al poder està assumida com un fet

intrínsecament inevitable. L'abús que en

fa el poder quan els usa en el seu favor és

acceptat amb naturalitat. Com passa amb

altres costums, els hem interioritzat de

forma mecànica i irreflexiva. La dificultat

es troba al definir el grau d'allò que és

acceptable o intolerable. En són un

exemple són els butlletins municipals i la

profusió de fotografies de l'alcalde de

torn. Una reflexió més: l'omnipresència

del dictador en els No-do només calava

entre els ja convençuts o els de criteris

dèbils.

En alguna ocasió he discutit al voltant de

la pressió en els mitjans, si aquesta

és més intensa en funció de l'àm-

bit d'audiència o per la proximitat

entre agents periodistes i polítics.

En algun cas aquesta pressió acos-

tuma a ser una trucada telefònica

i compta amb la participació d'interme-

diaris. En el mitjà petit el mal tràngol es

viu en directe i de forma presencial, i

molts cops el contracte laboral està signat

per qui es queixa de la publicació o radia-

ció que no ha agradat. No és estrany,

doncs, que el poder posi propagandistes

en els mitjans que controla i que relegui

el paper dels informadors al de notifica-

dors de fets, però mai a professionals que

puguin preguntar res inconvenient.

Larra ja descrivia uns canvis de govern

que comportaven el de tots els funciona-

ris segons l'alternança de poder. En els

mitjans de comunicació públics és on

això és més evident. La sort és que la

situació econòmica ens permet mantenir

la despesa de sous als quals se'ls treu

càrrec i funció i se'ls assigna com a única

tasca l'escalfament de cadira.

A aquestes alçades de la

pel·lícula ningú no pot

pensar en l'objectivitat en

estat pur, però sí que

hauríem d'intentar recuperar

la tendència de cercar-la. En

un marc teòric ens trobem

que els polítics són els qui

han de transformar la realitat

i basant-se a la seva ideologia

procurar que el canvi es

produeixi en un sentit deter-

minat. En el cas dels perio-

distes, simplement hauríem

de procurar reflectir el que

passa de la forma més honesta possible.

Ambdues funcions –les del polític i el

periodista– s'entrecreuen i confonen el

ciutadà, “caldo” de cultiu del tantsemen-

fotisme i de posicionaments reaccionaris.

El futur dels mitjans públics no és massa

prometedor si no s'atura aquesta tendèn-

cia de convertir-los en òrgans de propa-

ganda i s’oblida que la informació és un

bé escàs que cal socialitzar. Si els polítics

i periodistes no complim el nostre rol la

societat en pagarà la factura. Estem esgo-

tant els canals de comunicació i d'infor-

mació i es dóna una paradoxa similar a

quan es produeix una inundació: la

població es mor de set per manca d'aigua

potable.

Triar el gra de la palla

“Socialment la dependència dels mitjans públics al poderestà assumida com un fet intrínsecament inevitable”

Ferran Pous

Jordi Notó i BrullasPeriodista

� �

a la universitat personalCom l’Albert, més de 37.000 persones en 45 països han fet seva la UOC, la primera universitat , i hanpogut accedir a una formació personalitzada, assistida per un professorat de primer nivell, i a tots els recursosi serveis formatius que posem al teu abast. 12 anys d’experiència fan de la UOC una universitat capdavantera,on la qualitat i l’adaptació a l’estudiant són una de les principals prioritats. T’animem a formar part de launiversitat que t’ajuda a fer possible tot allò que et proposis. Benvinguts a la UOC.

La universitat, a casa

nts de suport de la UOC a DE LLOBREGAT, LLEIDA, MANRESA,

R NT FELIU DE LLOBREGAT, TERRASSA,T DEL PENEDÈS, VILANOVA I LA GELTRÚ,C ACOR, VALÈNCIA, MADRID I L’ALGUER,a web www.uoc.edu

T

s

LLICENCIATURES 2n. CICLE- Administració i Direcció d’Empreses- Ciències del Treball- Comunicació Audiovisual- Documentació

(gestió de la informació)- Filologia Catalana- Humanitats- Investigació i Tècniques de Mercat

(màrqueting)- Psicopedagogia- Publicitat i Relacions Públiques

LLICENCIATURES 2n. CICLE / MÀSTER- Estudis de l’Àsia Oriental- Estudis de Ciències Polítiques

i de l’Administració

ENGINYERIES- Enginyeria d’Informàtica (2n. cicle)- Enginyeria Tècnica d’Informàtica de Gestió- Enginyeria Tècnica d’Informàtica de Sistemes- Enginyeria Tècnica de Telecomunicació,

especialitat en Telemàtica- Graduat de Multimèdia (títol propi)

MÀSTERS OFICIALS- Màster oficial d’Educació i TIC

( )- Màster oficial de Programari lliure- Màster oficial de Societat de

la informació i el coneixement

I TAMBÉ A LA UOC- Extensió universitària- Curs d’accés a la UOC per a més grans

de 25 anys- Formació de Postgrau

S w.uoc.eduI mbre de 2007

Jo sóc dels qui pensen que semprequeda molt per aprendre.I descobrir. I conèixer. I compartir.

AlbertInformàtici estudiant d’Humanitats a la UOC

D'uns anys ençà i segons hem consta-

tat tot comparant diverses “llistes de

llibres més venuts” d'alguns mitjans,

cada vegada hi apareixen més perio-

distes. O, dit d'una altra manera, no hi

ha setmana on no n'hi hagi algun. I

aquest fet coincideix, casualitat o no,

en un moment en el qual alguns perio-

distes arriben a àrees de gestió en el

sector editorial. Com s'ha dit recent-

ment en un suplement literari, buscar

autors entre els membres de la profes-

sió periodística “és una pràctica cada

vegada més habitual en aquest mateix

sector”.

Hi ha coincidència i acord entre els

diferents actors que hi intervenen: el

periodista és el professional que té els

recursos necessaris per afrontar el

repte d'escriure un llibre. Per a molts

professionals de la informació, vèncer

el repte de publicar significa pujar un

escaló en el marc d'unes redaccions

cada vegada més anònimes, en una

professió molt massificada, on el que

cal és destacar. La vanitat, el somni de

“convertir-se en escriptor”, la certesa

que només en un llibre es pot explicar

allò que no es pot explicar en un altre

suport o, també, el plaer d'escriure

alguna cosa diferent a les que marca

l'obligació, són algunes de les raons

esgrimides per embrancar-s'hi. Però

n’hi ha d’altres com són la vanitat, el

prestigi o la fama, com aquella de la

qual parla Montaigne, en el seu assaig

De la glòria: “creiem que engrandim el

nostre nom en escampar-lo i sembrar-

lo en moltes boques... però l'excés

d'aquesta malaltia fa que molta gent

arribi a maldar perquè els altres parlin

d'ell, encara que sigui de qualsevol

manera”.

En pocs casos s'admet la voluntat de

guanyar-s'hi la vida. “Fer diners escri-

vint llibres? Qui pensi així és un

il·lús!”, s'exclama un multiautor,

premiat, reconegut i... periodista. I ho

explica ben gràficament: “Fer un llibre

no solament no és un complement

salarial, sinó que és completament

ruïnós atès el mercat català. Escriure

llibres és una cosa extraordinàriament

mal pagada”. Els avançaments a

compte dels drets d'autor (situats en

un 10% del PVP) varien entre 3.000 i

6.000 euros, per regla general, per a

unes tirades que volten els 2.000 exem-

plars. Per això, un periodista que

conrea gèneres i estils diferents deixa

entreveure el fons de la qüestió: “Si

volgués ser ric seria especulador

immobiliari o traficant. Però no és així,

em vull guanyar la vida escrivint tot i

saber que per guanyar 6.000 euros ho

he de fer amb tant de temps que si

comptés a tant l'hora no em sortiria a

compte...” .

I si no és pels diners, per què s'escriuen

llibres? Tot hi fa en una professió on el

R E P O R T A T G E

El llibre, entreels diners i la investigació

Tenir cent llibres al

carrer amb la pròpia

signatura no és

sinònim de guanyar

diners ni dóna patent

per explicar coses que,

d'altra manera, no es

podrien dir. Aquesta

idea l'exposa un

periodista que, amb el

darrer títol acabat de

publicar, ha inscrit la

seva entrada

centenària en el

catàleg de la

Biblioteca de

Catalunya. Es vol

resumir així la situació

a casa nostra sobre els

periodistes que

escriuen llibres, les

motivacions que els

porten a fer-ho o el

perquè les editorials

els ho encarreguen.

Xavier MartíFotos: Vicente Pruna

grau de precarietat és tan elevat. Diria

que la majoria de periodistes que estan

en plantilla en un mitjà s'avorreix

terriblement fent les feines que fa. Als

diaris cada vegada hi ha menys espai

per escriure, a les ràdios s'ha reduït la

informació a la notícia de minut i mig i

un tall de veu, i cada vegada més es fa

un periodisme de roda de premsa i

d'agenda. “Per tant, una cosa va per

l'altra”, apunta un periodista.

Entre el reguitzell de motivacions n'hi

ha que fan referència a la condició

humana, entre les quals destaca la

vanitat i la voluntat de sobresortir ja

que es considera que publicar un llibre

és una mena de passaport per aconse-

guir un càrrec dintre de l'estructura

d'un mitjà. I també perquè “en una

redacció on tothom està assegut, sense

moure's ni aixecar la veu per no

perdre la cadira, es recordin d'un

mateix, i cridar: “sóc aquí!, que em

veieu?”. Per dir allò de no tan sols sóc

el número que va a fer la roda de

premsa corresponent sinó que a més a

més sóc capaç de fer això”.

LA INVESTIGACIÓ NO TÉ LLOC...

De motivacions també n'apareixen

algunes de “professionals/corpora-

tives”. En aquest sentit, l'evolució del

periodisme i la manera d'exercir-lo no

en són aliens (“la televisió obliga a fer

els diaris de manera diferent a com es

feia abans, més gràfics i amb menys

espais”, es diu). I aquesta “manera

diferent” es relaciona amb la manca de

periodisme d'investigació en els

actuals mitjans de comunicació.

Entre les persones en actiu amb les

quals s'ha parlat, no hi ha coincidència

a l’hora d’afirmar que “el llibre s'ha

convertit en el reducte del periodisme

21

CAPÇALE

RA ABRIL-M

AIG 2007

Per a molts periodistes la possibilitat d’escriure un llibre significa pujar un esgraó dintre d’unes redaccions cada cop més anònimes.

“Quan es pensa en llibres d'ac-

tualitat es pensa en periodistes”,

apunten els editors. “Els especia-

listes no saben escriure. Qui ho

sap fer són els periodistes, saben

construir un relat. És evident que

cal l'assessorament de l'especia-

lista corresponent, però un perio-

dista té l'habilitat i els recursos

per saber enganxar la gent i per

narrar en un llenguatge senzill”.

Hi ha editorials que apunten un

altre motiu: “Tenen promoció

garantida. Quan faig un llibre

d'un periodista, el primer que

faig és saber la seva llista d'amics

en altres mitjans i enviar-los-en

un exemplar. Perquè funciona la

cosa aquella de jo parlaré del teu

llibre i tu del meu. I els crítics lite-

raris, tots són escriptors!”.

Perfil ideal i autopromoció

En els darrers anys, el sector editorial cadacop encarrega mésllibres a periodistes

d'investigació” i que, per tant, es

converteix en un dels motius que

poden tenir els periodistes a l'hora

d'escometre la redacció d'un llibre.

D'una banda, hi ha els que estan

d’acord amb l’afirmació. Segons ells, hi

ha un problema de manca d'espai dels

diaris per explicar històries com Déu

mana, tal i com s'entén un reportatge.

D’una altra banda, hi ha els que diuen

que un reportatge s’ha convertit, en una

notícia allargada ('i sobretot que tingui

moltes cites') i la manca de recursos

dels mitjans, que impedeix destinar algú

a investigar un tema determinat. Fins i

tot, “per la llibertat creativa i d'expres-

sió que tens a l'hora de fer un llibre.

Escrivint-lo pots dir coses que en molts

diaris no hauries pogut dir”, coinci-

deixen diversos autors.

Hi ha acord amb aquella formulació

inicial “perquè als diaris cada vegada

és més difícil fer investigació. Ara es fa

en llibres, en cinema i en televisió.

Quant als diaris, s'han trobat amb la

porta absolutament tancada per

l'estructura de propietat actual” tot i

que cada vegada més es troben edito-

rials, mitjans de premsa i distribuï-

dores cinematogràfiques en la mateixa

propietat. Amb tot, “vés a saber si a

algun d'aquests grups multimèdia no

els interessarà que un determinat tema

no es publiqui en el diari i, en canvi, la

lògica del llibre ho permeti fer en

aquest format”, apunta un dels perio-

distes consultats.

Però també hi ha els que no ho veuen

així. “No crec que el llibre s'estigui

convertint en una plataforma substi-

tutòria del periodisme d'investigació.

En alguna mesura se'n continua fent

d'excel·lent i el llibre manté una vida

paral·lela. Un no va en detriment de

l'altre. No crec que el llibre sigui un

refugi per als rebutjats d'altres mitjans

de comunicació”, assegura Xavier

Fabrés. En aquest sentit, hi ha autors

que consideren que en els seus llibres

fan un periodisme que, d'altra manera,

no podrien fer en no tenir tribuna

periodística. Fins i tot hi ha qui afirma

que “si em pogués dedicar a publicar

aquests reportatges en un diari,

portant una vida de periodista normal,

segurament no escriuria els llibres que

escric”.

En aquesta qüestió del periodisme

d'investigació, Joan Barril apunta que

“aquesta és una etiqueta que en algun

22

CAPÇALE

RA ABRIL-M

AIG 2007

R E P O R T A T G E

Un altre punt a favor de la literatura enfront el periodisme és el reconeixement social dels escriptors, més alt que els dels periodistes.

moment algú es va posar, amb bona fe

i sense que respongués a una actitud

farsant, però que és pràcticament

impossible de fer perquè es tracta de

trobar la veritat en gent que es nega a

reconèixer-la”. I aquesta gent o institu-

ció és la que es dota de mecanismes

per tal que la veritat no es reconegui:

“En un moment en què hi ha una

enorme inflexió laboral de periodistes

i que els mitjans de comunicació no

poden assumir i integrar, bona part de

la professió s'ha hagut de buscar la

vida a l'altra banda”. Però, quina és

aquesta “altra banda”? El mateix

Barril ens dóna la resposta: “Precisa-

ment, negar la veritat que altres perio-

distes intenten esbrinar: els gabinets

de premsa, que algunes vegades

ajuden i altres ajuden a caure. La

investigació és cada vegada més difícil,

i arriba, i es fa, però als nivells més

febles, és a dir, d'aquells que no dispo-

sen de gabinets de premsa.”

És veritat: encara queden muckra-

kers, aquells que graten en les escom-

braries, com es va definir fa algunes

dècades a qui practicava periodisme

d'investigació.

En aquest sentit, Manuel Leguineche

deia fa poc que aquest tipus de perio-

disme no ha passat “i continua donant

disgustos als generals, als patrons de

les grans empreses i als alts funciona-

ris”. Però, “per accedir amb èxit a

aquest tipus de periodisme cal, entre

altres coses, temps, persistència i

diners”. I encara afegia que avui ja no

s'utilitzen els diaris sinó “altres vies,

com ara el llibre reportatge amb reve-

lacions d'un polític present (en una

guerra o en uns fets), documentals

d'autor, Michel Moore, etc.”

“Periodisme d'investigació, sí” versus

“periodisme d'investigació, no” també

es presenta, en la pràctica diària i per a

molts periodistes en exercici, com una

qüestió de termes, lingüística, segons

opina Rafael Vallbona:

“Reportatge ve de la

paraula anglesa rapport,

que vol dir recerca, que és

inherent a qualsevol ciència

social. Però l'important no

és si es fa periodisme d'investigació o

no, sinó una cosa que està per damunt

del concepte: què vull dir, per què ho

vull dir i com ho dic. Es tracta d'enqua-

drar una hipòtesi, argumentar-la i esta-

blir-ne conclusions. I això no sempre es

troba en allò que es publica en els

diaris. Per tant, només queden els

llibres, que contenen reportatges

llargs”. O, fins i tot, “en els llibres crec

que hi ha més periodisme de 'segui-

ment' que 'd'investigació'”. En qualse-

vol cas, i posant-nos optimistes, tot

citant de nou Leguineche,

“els periodistes honestos

continuen aspirant a ser

testimonis de primera fila

dels esdeveniments per

denunciar els abusos i les

mentides dels poderosos”.

...PERÒ EL PRESTIGI, SÍ

A la societat actual hi ha un consens

generalitzat sobre l'escàs “prestigi” del

qual gaudeix la feina de periodista, en

contraposició a la d'escriptor. És per

això que alguns veuen en el fet de

publicar un o diversos llibres l'espai on

reconquerir un reconeixement social

que, d'altra manera, no l'obtindrien. I

és en aquests casos on el “periodista-

escriptor” va passant, a còpia de

23

CAPÇALE

RA ABRIL-M

AIG 2007

Es parteix de la base que no és

“negre” aquella persona el nom

de la qual i el de l'autor d'un

llibre figuren a la portada o a la

portadeta de forma equiparada.

Però sí que ho seria si qui ha

realitzat “tècnicament” el llibre

figura en un cos de lletra inferior

a qui figura com a autor o,

senzillament, no hi figura el seu

nom. Força periodistes admeten

haver estat “negres”. “És un

gènere de llibres que ningú sap

que jo hagi escrit. En un moment

donat convergeixen un editor i

una persona que vol explicar

coses seves o de la seva empresa

i et demanen els teus serveis. Està

ben pagat i ja està!. “Negre” és

sinònim de llibre d'encàrrec. És

una pràctica purament alimentà-

ria”, afirma Rafael Vallbona.

N'hi ha que, després d'admetre

haver fet aquesta pràctica, diuen

que “la trobo tan respectable com

qualsevol altra. El “negre” el que

fa és contribuir, d'alguna manera,

a una fantasmada: a fer creure a

la gent que una cosa l'ha escrit la

persona que diu que ho ha fet”,

assegura la Carme Escales.

Des del món editorial es mostren

dues opinions majoritàries. Una

l'expressa Isabel Martí: “Queda

bé dir que has fet de 'negre', et

reconeix un estatus que altra-

ment no el gaudiries”. I, la

segona, Jordi Farrés: “Els perio-

distes són força utilitzats per les

editorials per ajudar una altra

persona a escriure. Ara bé, no és

just encara que es faci, que la

persona que fa la feina no

apareixi”.

“Negres”, sí;lectors, no

Alguns periodistes veuen elsllibres com espai on practicarel periodisme d’investigacióque no té lloc als diaris

El prestigi de la literaturaprovoca que en molts casos el “periodista-escriptor” passi a ser “escriptor-periodista”

llibres, a “escriptor-periodista”. El

periodista que es converteix en escrip-

tor o l'escriptor que fa de periodista

perquè escriu en diaris és un debat tan

vell com la mateixa història de la

premsa. Émile Zola, Edgar Allan Poe,

Charles Dickens, Mariano José de

Larra, Josep M. de Sagarra, Josep Pla,

Néstor Luján, Montserrat Roig,

Manuel Vázquez Montalbán o, fins i

tot, Josep M. Huertas Claveria són

alguns dels noms que es passegen per

una corda que les modes, interessos

o voluntats no sempre coincidents,

balanceja constantment en el gran circ

de l'escriptura.

Segons l'escriptor irlandès John

Banville, “l'escriptura sempre ha estat

una feina de témer, suar i gemegar

cercant el lloc exacte on situar la

paraula justa”. Deu ser per això que hi

ha qui afirma que “continuo consta-

tant amb enorme decepció que el

mateix periodista que fa un llibre viu

encara ancorat en la diferència entre

periodista i escriptor. Jo no crec que

periodista sigui una cosa

i escriptor una altra, tot

és la mateixa cosa. En

tot cas, la diferència està

en un text ben escrit i un

text escrit amb el cul,

que n'hi ha molts”.

Però hi ha autors, com Xavier Fabrés,

que sí que veuen aquesta diferència:

“Un periodista passa a ser 'escriptor'

quan publica un llibre. Al periodista

que publica llibres també se li pot dir

escriptor. La discussió és semàntica.

Per a mi un escriptor és aquell que

escriu un llibre: Un text que té deu

pàgines és un reportatge, si en té cent,

24

CAPÇALE

RA ABRIL-M

AIG 2007

Llibre mediàtic (“definicions” i

afirmacions recollides amb motiu

de la diada de Sant Jordi d'en-

guany): 1. Producte ràpid i de

consum. 2. Llibre oportunista fet

per gent que no viu de la litera-

tura. 3. Hi ha literatura i llibres

mediàtics. 4. Fins i tot en llibres

mediàtics n'hi ha de bons i de

dolents. 5. Llibre sorgit d'espais

de ràdio o de televisió amb èxit i

no signat per escriptors (però sí

ho poden fer periodistes) profes-

sionals.

Mentre una gran part de la

professió els arracona pública-

ment i els enveja secretament, els

compradors, normalment, s'hi

aboquen. “Què és el prestigi?

Arribar a molta gent, interessar

el lector, trobar la bellesa que es

pot cercar en un text?”, es

pregunta un filòsof acostumat a

col·laborar en diversos mitjans. I

ell mateix respon: “Potser el que

cal és, només, trobar gent que

llegeixi. Com hi arribi, no és gens

important! I si per acostar el

producte ha d'anar signat, i

presumiblement fet, per un autor

que surt a la televisió, no té cap

importància”. O sí.

La polèmica generada ha pres tal

volada que, en aquesta diada

dedicada a l'exaltació llibresca, el

gremi de llibreters ha optat per

oferir tres llistes de “més venuts”.

La innovació ha estat que una de

les llistes fos la de “mediàtics”. Hi

ha força coincidència, a més, que

en moltes ocasions aquest llibres

compten amb la “col·laboració”

de persones (normalment guio-

nistes) que no hi apareixen com a

autors.

Mediàtics, encara

En totes les èpoques hi ha hagut grans periodistes que també han estat escriptors.

Es tracta de reconeixementsocial. Segons Rafael Vallbona,“ser escriptor prestigia, publicarreportatges, no”

és un llibre”. I també hi ha qui contem-

poritza: “Un periodista es defineix per

ser-ho. El ser una cosa o altra depèn

d'un mateix”.

En el fons, però, el que hi ha latent és

una cosa tan etèria, però també tan

important, com és el prestigi social, el

pàlpit de ser reconegut. Sense entrar

en les causes, una bé podria ser que

històricament el llibre té una voluntat

de permanència i una accessibilitat

més fàcil que les hemeroteques. I

s'al·ludeix també a la història per dir

que potser l'escriptor té un prestigi

davant del periodista “perquè, com

que la literatura té una història molt

més llarga, ha tingut molts més mites i

mitificadors que no pas el periodisme,

que és més recent.”

En qualsevol cas, una opinió força

estesa és que “la perversitat no és

l'ordre de les coses sinó en mantenir

aquesta frontera”. Els mateixos perio-

distes diem “aquesta obra és d'aquell

periodista que fa novel·les”. Si l'autor

treballés en una entitat d'estalvi i fes

novel·les a la tarda ningú diria

“aquest llibre és d'aquell administra-

tiu que fa llibres”. Dirien “és d'aquell

escriptor”. Aquest fet “denota una

perversitat voluntària. En realitat,

sempre hi ha hagut molt de recel i

certa enveja mútua, per diversos

motius. Ser escriptor prestigia, publi-

car reportatges, no. És un fenomen

històric”. De nou, Rafael Vallbona

dixit.

[En el marc d'un treball més ampli i en

una primera onada d'opinions, per a

aquest reportatge s'ha parlat amb

Albert Balanzà, Joan Barril, Elisabeth

Bonshoms, Carme Escales, Jaume

Fabre, Xavier Fabrés, Xavier Moret,

Joaquim Roglan, Arturo San Agustín,

Rafael Vallbona i, entre altres respon-

sables editorials, Jordi Ferré, Jorge

Herralde, Anik Lapointe, Isabel Martí i

Fèlix Riera].

Periodisme i Comunicaci�Programa de cursos de desenvolupament pro-

fessionalBarcelona, 2 - 20 de juliol del 2007

1. Periodisme de modaDirecci�: Marta Camps, Inma Sebast�a i Inma Urrea

2. Noves eines i tend�ncies de publicaci� digital: tagging,weblogs, podcastsi videoblogsDirecci�: Eva Dom�nguez

3. Realitzaci�, selecci� i edici� fotogr�fica en premsa i enel m�n editorialDirecci�: Paco Elvira

4. Com trobar bones idees i fer-ne grans reportatgesDirecci�: Ll�cia Oliva i Manuel Raya

5. El periodista davant la c�meraDirecci�: Eduard Boet i Jaume Vilalta

6. Nous formats per al prime time: entre el documentali lÕentretenimentDirecci�: Miquel Garcia

7. Videoperiodisme (ENG)Direcci�: Joan Gonz�lez

8. El documental: de la idea a la pantallaDirecci�: Joan Gonz�lez

9. T�cniques de creativitat per inventar hist�riesDirecci�: Matilde Obradors

10. La veu als mitjans audiovisuals: locuci� en r�dio iTVDirecci�: Carles P�rez

11. La producci� executiva audiovisualDirecci�: Anna Marqu�s

12. Aprendre a dialogarDirecci�: Piti Espa�ol

13. Gabinets de comunicaci� a lÕadministraci� p�blicaDirecci�: Joan Francesc C�novas

14. Organitzaci� dÕactes dÕempresaDirecci�: Raimond Torrents

15. T�cniques dÕinformaci� i comunicaci� empresarialDirecci�: Josep Maria Casas�s

16. Comunicaci� i difusi� culturalDirecci�: Llu�s Codina i Ricard Monistrol

17. Publicacions dÕempresaDirecci�: Dardo G�mez i Karma Peir�

18. M�rqueting personalDirecci�: Neus Arqu�s

19. Innovar serveis de comunicaci� per internetDirecci�: Jordi Graells

20. Formaci� de portaveusDirecci�: Josep Maria Palau i M�nika Jim�nez

21. Escriure per a la webDirecci�: Neus Arqu�s

Coordinaci� acad�mica:Carles Singla

Els cursos tenen format intensiu i una durada mitjana dÕu-na setmana.

La por és un concepte polièdric. En el

seu sentit més biològic, és una sensació

que desencadena un mecanisme de

defensa indispensable per a totes les

espècies animals, inclosa la nostra. Els

humans tenim, però, un valor afegit

que ens diferencia de la resta d'éssers

vius i que, de fet, dóna sentit a l'exis-

tència a través de les múltiples reac-

cions que desenvolupem per fer-hi

front. A aquest sentiment, Zygmunt

Bauman (El miedo líquido, Paidós,

2007) l'anomena “por de segon grau”,

una por “reciclada socialment i cultu-

ral” que no respon al fet de l'arribada

imminent de la mort, que és la por

primària, sinó a la certesa absoluta que

ho farà, més tard o més d'hora. No cal

que existeixi una amenaça directa; n'hi

ha prou amb percebre'n altres deri-

vades del metaperill de la mort,

algunes de les quals molt subtils,

d'altres inventades.

Podem sentir por del nostre propi cos

que, condemnat al deteriorament i, en

última instància, a la descomposició,

no pot subsistir sense els sistemes

d'alerta desencadenats per la por.

Tenim por també del món exterior i

sobretot, i aquesta seria la caracterís-

tica de la nostra era, dels “altres”

humans. Aquesta por derivativa

provoca desconfiança; una malfiança

malaltissa que ens porta a témer qual-

sevol cosa que no coneixem prou. Qui

acostuma a proclamar que el món

exterior és perillós són persones que

gairebé mai surten de casa. Això, és

clar, tampoc se li escapa al màrqueting,

que té en els mitjans de comunicació el

seu altaveu més eficaç.

Les alertes globals, per exemple: “virus

assassins, drogues assassines, carn

assassina!” Hem acabat classificant de

perill en primer grau fins i tot els àcars

de la moqueta, el mal de les vaques

boges i els aliments transgènics. També

l'“efecte 2000” havia de ser totalment

devastador i un cop superada la mitja-

nit de l'apocalíptic 31 de desembre de

1999, què? Algú va notar alguna cosa?

No devia ser que el maleït i tan temut

“efecte 2000” no era més que una

estratègia per vendre nous ordina-

dors? “El consum de productes contra

la por necessita consumidors atemo-

rits”, recorda Bauman, i el que en prin-

cipi eren alertes globals anihiladores,

després de comprovar-ne els ínfims

efectes generalitzats, els hem acabat

convertint en anècdotes, en carn d'acu-

dit. Més seriós és tot allò que nosaltres

fem, a títol personal, per protegir-nos.

Amb cada cadenat o pany de més que

instal·lem a la porta de casa per blin-

dar-la de la delinqüència, la nostra por

creix un grau més. El mateix passa si

portem un aerosol amb gas paralitzant

a la bossa i el mateix motiu, però més

exagerat, explica l'increment de

R E F L E X I Ó

De què notenim por?

Les gallines i els

peixos són immortals

perquè no saben que

s'han de morir.

Nosaltres, en canvi,

coneixem la nostra

sentència final des de

ben petits. La por,

amb l'amenaça

constant de la mort, és

un mecanisme vital

per a la nostra

supervivència, però

també és el nostre

principal malson. La

política, la religió i

l'economia ho saben i

treuen rèdits del

nostre taló d'Aquil·les.

Pensadors i periodistes

van debatre tots

aquests temes a les

XIII Jornades de

Comunicació

Blanquerna que amb

el títol “Qui diu por?”

van tenir lloc el 13, 14

i 15 de març.

Estel Batetep Cano

vendes del tot terreny blindat d'origen

militar Hummer als EUA. La veritat

irrefutable que tots morirem ens ha

portat a desenvolupar tot tipus de

mecanismes per poder conviure amb

aquesta funesta idea.

LA POR A LA MORT

Capgirar aquest “recorda que

moriràs” en la màxima glòria de tota

persona per “passar a millor vida” va

ser una autèntica jugada mestra; no

solament de la religió, sinó també del

patriotisme. La recompensa amb un

lloc al cel i la redempció de tots els

pecats servia (i serveix encara per als

que hi creuen) per conciliar el final ja

escrit i innegociable amb una existèn-

cia que, al capdavall, pot tenir algun

sentit més enllà de l'estrictament

biològic. També la república francesa

postrevolucionària va recuperar l'an-

tiga fórmula romana pro patria per

fixar el model de la “immortalitat

compensatòria”: el benefici obtingut

per la mort d'un soldat al front que

lluitava pel país es considerava

superior que la pèrdua personal i el

seu honor es perpetuava en el temps a

través de la “salvació” de la nació i

d'un bonic monument Al soldat desco-

negut. Més endavant, i fugint d'argu-

ments patrioticoreligiosos, Sigmund

Freud va detectar encara més meca-

nismes per continuar vivint amb la

llosa del memento mori: la seva

desconstrucció i la seva banalització.

La desconstrucció és apartar la mort

de les nostres vides i reduir-la a la

casualitat i la causalitat (accidents de

trànsit, malalties, edat avançada, etc.)

Fins i tot s'ha eliminat del vocabulari

forense i popular l'higiènic i eufemístic

concepte de “mort natural”. Ara

sempre hi ha una causa. Però tampoc

ha resultat prou pal·liativa aquesta

“desconstrucció” de la mort que, lluny

de salvar-nos de l'angoixa tremendista,

ha intensificat la seva potència

destructiva.

En la presentació de la

conferència del filòsof i

pedagog José Antonio

Marina, a les jornades Blan-

querna del passat mes de

març, el professor Ferran Sáez, refe-

rint-se al llibre Anatomia del miedo,

feia aquesta oportuna afirmació: “els

llibres de filosofia fan por”. Sovint fan

por per la complexitat del llenguatge

que utilitzen per expressar els nogens-

menys complicats conceptes que s'hi

exposen, però també fan por perquè

27

CAPÇALE

RA ABRIL-M

AIG 2007

La por és una sensació que desencadena un mecanisme de defensa indispensable en l’ésser humà. Foto: Pedro Madueño.

El consum de productes contrala por necessita consumidorsatemorits. I aquí els mitjansjuguen un rol important, clau

s'atreveixen a pensar i a fer pensar el

lector. La cultura popular diu que “la

ignorància fa la felicitat” i per contra,

doncs, el coneixement ens fa infeliços.

I porucs. Des d'un punt de vista

psicològic, Marina es refereix a la

perillositat de sentiments d'ús comuni-

catiu com la por i la fúria.

Sobre els mecanismes que activem per

combatre la por, Marina n'identifica

quatre tipus: la fugida –que l'autor

encarna en el símil d'un conill que

arrenca a córrer davant del perill–,

l'atac –com el toro–, la immobilitat i,

finalment, les conductes de submissió,

com les que aplica l'agressor en els

casos de violència de gènere. Els

humans solem combinar aquests

quatre mecanismes, que sovint es

bloquegen i deriven en pors irracio-

nals, patològiques. Marina posa com a

exemple la por a dir “no” o la por a

demanar que ens tornin uns diners que

són nostres… Pors que, en definitiva,

responen al fet de “no saber reaccio-

nar”, “no saber què dir”. El filòsof

explica amb humor que mentre que fa

uns anys, els pares es presentaven per

sorpresa a casa amb l'objectiu de

pescar in fraganti el seu fill adolescent

amb la xicota, ara truquen abans d'ar-

ribar per estalviar-se el fet de constatar

que no saben reaccionar davant

d'aquesta controvertida situació.

La por és també un dels principals

mecanismes del poder: dins la família,

la feina i en política. Maquiavel deia

que “al governant és apropiat que l'es-

timin i el temin, però a triar entre les

dues coses, és millor que el temin

perquè és més perillós i durador”.

Amenaçar o bé augmentar la perillosi-

tat per minar la capacitat de resistir a

la por i la confiança de les persones

són algunes de les eines que s'utilitzen

per fer por. També l'aïllament, el que

s'aplica amb els detinguts per terro-

risme o com a mesura de càstig per

als presos desobedients, com a

contraposició a la comunicació entre

les persones, que trenca la por. És sabut

que en casos de violència de gènere i

d'assetjament escolar, el silenci és el

segon càstig que recau sobre les

víctimes i alhora la seva màxima

condemna. Si no en parlo, no existeix.

El canvi, la novetat, generen una por

terrible, considera Marina, i ho fona-

menta amb els resultats d'una

enquesta de la Universitat de València

segons la qual el 80% dels joves

enquestats voldrien ser funcionaris per

garantir-se una estabilitat i evitar al

màxim el risc de perdre la feina i

haver-ne de buscar una de nova. És la

tècnica de la immobilitat, la mateixa

que apliquen aquells animalons que

davant d'un perill imminent es queden

petrificats amb l'esperança de passar

del tot desapercebuts.

El sociòleg i professor de la Universi-

tat de la Sorbona de París i autor del

llibre La part del diable, Michel Maffe-

soli, també comparteix aquest diagnòs-

tic i parla de “societats escèptiques”.

En aquesta tipologia de les pors,

Marina aporta una cinquena estratègia

per fer-hi front: la valentia, que no és

una simple resposta psicològica del

nostre cos, sinó que es fonamenta en la

història de la moral humana. És valen-

tia el que l'autor de Anatomía del miedo

va reclamar als estudiants que van

seguir la seva conferència a Blan-

querna. “Som protagonistes d'una

claudicació respecte de la llibertat

d'expressió”, va sentenciar. “El perio-

disme s'ha de quedar quan els altres

marxen”.

L'ARMA DEL PODER

Per etapes històriques, José Antonio

Marina, es refereix a l'edat mitjana

com una època “de molta por”, fet que

explica –segons ell– el naixement de la

religió, tot i que paradoxal-

ment “les estructures de

poder” que es deriven de

l'església “infonen la por”

que inicialment havia

d'apaivagar la religió. El

filòsof remarca també la clarividència

de la dona del president Roosevelt

quan en el seu discurs de presa de

possessió –l'any 1933, enmig de la

Gran Depressió–, el seu marit demana

a la població “poders especials” i és

respost pel públic amb una gran

ovació. “Res hem de témer sinó la por

en si”, proclama Franklin Delano

Roosevelt. Però el que realment va

esporuguir Anna Eleanor Roosevelt

va ser l'entusiasme amb què la gent

rebia la retallada de llibertats anun-

ciada pel president.

Era la mateixa carta blanca amb què la

por legitimava la restricció dels drets

fonamentals quan George Bush va

anunciar esmerçar els seus

màxims esforços per

aniquilar el terrorisme de

Bin Laden després dels

atacs de l'11-M, amb opera-

cions batejades amb el

perniciós nom de “Veritat duradora” o

conceptes messiànics com l'“Eix

del Mal”. “Només calen quatre assas-

sins campant lliurement per reciclar

milers d'innocents fins a convertir-los

en sospitosos habituals”, adverteix

Bauman a El miedo líquido. És una

aplicació maximalista de la cultura del

control que va tenir com una de les

víctimes el ciutadà Jean-Charles de

Menezes, cosit a trets per la policia al

28

CAPÇALE

RA ABRIL-M

AIG 2007

R E F L E X I Ó

Els humans solem combinar unasèrie de mecanismes que sovintes bloquegen i deriven en porsirracionals, patològiques

L’interplanetari gabinet de premsa d’Al-Qaida enviaamenaçadors comunicats i imatges dels atacs

metro de Londres sota l'empara de la

tàctica de “dispara a matar” instaurada

després del 7-J davant de qualsevol

“actitud sospitosa”.

Així és com un mecanisme de defensa

que és en principi saludable, s'acaba

convertint en un sentiment irracional,

de la mateixa manera que la preocupa-

ció excessiva per no contraure cap

malaltia esdevé hipocondria. Zygmunt

Bauman ho atribueix a “una globalitza-

ció totalment negativa: descontrolada i

no complementada ni compensada per

una força homònima de signe positiu”.

El concepte d'estat-nació va néixer per

protegir la sobirania territorial a través

de la categòrica diferenciació entre “els

de dins” i “els de fora”.

Actualment, les fronteres s'esfondren

cada dia una mica més i amb elles, la

seguretat dels devots ciutadans estat-

nació fins avui refugiats dels “perills”

que arriben del món exterior.

Però aquesta desprotecció no s'ha

manifestat en la seva total magnitud

fins a l'auge del terrorisme global i ara,

sobretot a partir de l'11-S, s'ha conver-

tit en endèmica. De moment, cap

maniobra, ni política ni militar, ha

aconseguit “retornar” la seguretat –si

és que mai l'han tinguda– als ciuta-

dans. Precisament a aquesta quimera

va vincular el secretari de Defensa dels

EUA, Donald Rumsfeld, la victòria

dels EUA a l'Iraq, just abans d'enviar-

hi les tropes, segurament conscient que

la intervenció militar aconseguiria

justament el contrari: augmentar la

inseguretat, als EUA i a tot el món. I

mentre Occident basa la seva resposta

defensiva en operacions inútils, el

món àrab perfecciona el seu sofis-

ticat i efectiu “aparell de relacions

públiques”, apunta Bauman. L'inter-

planetari gabinet de premsa d'Al-

Qaida i grups associats s'assegura

gairebé per sempre que les seves

accions terroristes arribin a

tots els mitjans de comuni-

cació a través de les filma-

cions dels seus propis atacs

i de terrorífics comunicats

ultraamenaçadors. I tots els

mitjans ho difonen perquè la por ven i

d'aquesta atracció no tan sols en

treuen partit els diaris sensacionalistes.

Mark Danner, professor de política i

periodisme de la Universitat de Berke-

ley, recorda que les úniques armes dels

dinou terroristes de l'11-S van ser

cúters i obrecartes, però per destruir

les Torres Bessones i amb elles la

moral i l'orgull dels EUA van disposar

29

CAPÇALE

RA ABRIL-M

AIG 2007

La delinqüència està associada a la por a la mort en una societat que cada cop viu més en una cultura del control. Foto: Xavier Gómez.

El cert és que la por ven i d’aquesta atracció no en treuen partit tan solsels diaris sensacionalistes

de la creació més genuïnament ianqui:

la televisió.

El poder de la imatge és en el cas del

terrorisme global una via de propaga-

ció torrencial de la por i la inseguretat.

També és una fórmula per crear nous

adeptes rabiosos i impotents davant

d'un món negativament globalitzat i

percebut com una amenaça que els

condemna, encara que gaudeixin

d'una vida acomodada a Leeds, com és

el cas dels presumptes responsables

dels atacs contra el transport públic

del 7 de juliol de 2005 a Londres.

Ulrich Beck encara afegeix un element

més a la gestió de la por que fan els

mitjans de comunicació: “els perills

contemporanis –diu– són inasse-

quibles a l'escrutini personal i no

poden ser confirmats o desmentits de

manera fidedigna”, amb la qual cosa,

en la batalla de les opinions, “qui tingui

major poder radiofònic i televisiu té

més possibilitats de guanyar”.

Zygmunt Bauman recull a El miedo

líquido que el segon canal de la televi-

sió pública britànica BBC va emetre

l'octubre de 2004 una sèrie de docu-

mentals titulada “El poder dels

malsons: l'increment de la política de

la por” que subratllava que, malgrat

que el terrorisme global és un perill

evident, l'estimació oficial del seu

nivell d'amenaça és “una fantasia que

ha estat exagerada i distorsionada pels

polítics”, un “miratge” que s'ha difós a

través dels governs, els serveis de

seguretat i els mitjans internacionals

“sense ser qüestionat”. El productor

d'aquests documentals concloïa que

“la por a un enemic fantasma és l'únic

que els queda als polítics per mantenir

el seu poder”.

En aquesta constatació germina la via

satànica de l'“Eix del Mal” procla-

mada per George Bush i també (qui

ho havia de dir!) pel presi-

dent de l'imperi que no fa

ni mig segle va encarnar el

mateix Satanàs –més roig

que mai– a ulls dels EUA,

Vladimir Putin.

Per parlar de la por en primer grau i

de les barbaritats que s'han arribat a

legitimar rere l'estela de l'amenaça

fantasma, les jornades Blanquerna

d'aquest any van tenir dos testimonis

d'excepció: Oksana Chelysheva,

periodista, directora de l'Agència

d'informació Russotxetxena i sotsdi-

rectora de la Societat per a l'Amistat

Russotxetxena (clausurada per ordre

de Putin), i Marina Litvinovich,

també periodista i responsable de la

pàgina web pravdabeslan.ru (“La veri-

tat sobre Beslan”, amb dificultats per

accedir-hi).

Marina Litvinovich va treballar al

gabinet de Boris Ieltsin i el 2000, amb

el primer govern de Vladimir Putin, va

ser assessora de mitjans, càrrec que

va deixar el 2002 per “problemes

morals”. Explica Litvino-

vich que al principi Putin es

va presentar com un refor-

mador, però aviat va caure

en la temptació del control

partidista dels mitjans. El

Kremlin donava instruccions a la

premsa sobre com havien d'explicar

“correctament” les reformes que volia

tirar endavant el seu executiu. Després

de la seva gestió en el conflicte de

Txetxènia, el president silencia les

crítiques que rep des dels mitjans amb

la censura.

30

CAPÇALE

RA ABRIL-M

AIG 2007

R E F L E X I Ó

A l'ús de la por en l'esfera polí-

tica també s'hi refereix Michel

Maffesoli: “la política busca el

mateix domini que la religió

aplica al més enllà”. Ara bé: la

societat s'empassa realment la

terrorífica propaganda que llen-

cen les estructures de poder per

aconseguir aquesta submissió?

La hipòtesi de Maffesoli apunta

que no. Basant-se en la seva

teoria de la neotribalització de la

cultura de masses, que dóna com

a resultat una cultura fragmentà-

ria (patchwork), on el que abans

era marginal ara passa a ser

central, el sociòleg detecta un

“desacord” entre el pensament

institucional i “el que realment es

viu al carrer”, la quotidianitat.

Segons aquest expert, estem

vivint un canvi de paradigma, en

què tots els elements que fins ara

ens generaven por, desconfiança,

ara s'integren en la societat de la

mà de la publicitat, que el profes-

sor defineix com “la mitologia de

la nostra època”, i dels artistes

com Eminem, que a través de les

seves cançons venen “la part

fosca de la humanitat”. És el que

Maffesoli bateja com a “homeo-

patització”, un “bon ús de la por”

que converteix aquests nous

herois profètics en els déus de la

postmodernitat. Ells configuren

la “part del diable” que trenca la

idea en què es basa tota la gran

tradició occidental, malgrat que

–remarca– aquest “equilibri

conflictiu” ja estava arrelat a les

antigues cultures mediterrànies:

“l'ordre existia perquè hi havia

desordre”.

Els herois de la foscor

El poder de la imatge és en el cas del terrorisme global unavia de propagació torrencial de la por i la inseguretat

El terrorisme global és “unafantasia que ha estat exageradai distorsionada pels polítics” que han difós els mitjans

Catorze periodistes han mort ja des

que Vladimir Putin va assolir la presi-

dència de Rússia. L'últim cas –i el més

sonat–, el d'Anna Politkovskaya, l'oc-

tubre de 2006. Oksana Chelysheva va

explicar que la primera guerra contra

Txetxènia de l'any 1996 es va acabar

perquè Rússia havia de fer front a un

fort moviment antimilitar. “Els perio-

distes eren al camp de batalla. Podien

informar i pressionar per aconseguir la

pau”, però el 1999, amb la segona

guerra, tot va canviar: els russos havien

après la lliçó i van engegar la maquinà-

ria de propaganda per preparar la

societat. Segons Chelysheva, els perio-

distes neutres i independents van ser

eliminats: “Un periodista es va conver-

tir, per a ells, en sinònim de terrorista”.

Arran de les explosions de Moscou de

1999, Putin inclou en el seu discurs el

concepte de l'“Eix del Mal” per gene-

rar una gran alarma social “i aconse-

guir que la societat assimilés gran part

del seu discurs”. Arran del bloqueig de

la informació que arribava des de

la república nord-caucàsica, Oksana

Chelysheva crea, el 2000, la Societat

per a l'Amistat Russotxetxena, que

difon notícies dels corresponsals inde-

pendents a la zona. Ara, l'associació

està registrada a Finlàndia i treballa

gràcies a l'ampli suport internacional,

com la carta adreçada a Putin que van

signar cent intel·lectuals, alguns tan

ideològicament contraposats com

Noam Chomsky i Francis Fukuyama.

Quin és el preu de ser periodista a

Rússia? A Marina Litvinovich la van

agredir al carrer per fer caure la versió

oficial sobre la resolució del segrest de

l'escola de Beslan a través del seu web

pravdabeslan.ru, que descobreix amb

dades escrupolosament precises com

alguns d’aquells fets no s'ajusten a l'es-

cassa informació que va facilitar el

Kremlin. La Marina va amb escorta.

Té tres amics a la presó, dos són morts

i altres han marxat del país. Oksana

Chelysheva afegeix que el

peatge a pagar per exercir

de periodista a Rússia és

també “entrar en coma a

causa de l'enverinament,

que és el que li va passar a

Anna Politkovskaya quan volava cap a

Beslan per fer d'intermediària en el

setge de l'escola”. Politkovskaya,

Litvinovich i Chelysheva han superat

la por, però no n'hi ha prou. També cal

saber com afrontar les dels altres

perquè el mecanisme que ens fa sobre-

viure no ens acabi paralitzant.

31

CAPÇALE

RA ABRIL-M

AIG 2007

Veïns d’una urbanització de Segur de Calafell demanant l’estiu de l’any passat més controls policials. Foto: Vicenç Llurba

Arran de les explosions de Moscou de 1999, Putin comença a parlar de l’“Eix del Mal” i genera alarma social

La cinquena convenció, que va tenir

lloc a Lugo els dies 4, 5 i 6 de maig, no

va comptar, per primer cop, amb la

presència de la Federació d'Associa-

cions de la Premsa (FAP), que havia

participat en les anteriors convocatò-

ries i va ser una de les entitats funda-

dores del FOP. El seu president,

Fernando González Urbaneja, va

al·ludir precisament al seu desacord

amb l'estatut propugnat pel FOP com

a causa per abandonar-lo ja fa un parell

d'anys. En el seu dia les associacions de

la premsa van ser coautores de l'Esta-

tut del Periodista. Aquesta desavi-

nença actual s'ha esgrimit també a la

comissió parlamentària com un argu-

ment per no donar suport a l'actual

redactat.

En la convenció es va informar que els

responsables del PSOE en la comissió

que estudia l'estatut preveien que el

projecte no arribaria a bon port i

decauria al final d'aquesta legislatura.

Tanmateix es veia la possibilitat

d'afrontar de nou el repte en la

pròxima amb alguns retocs, a la baixa,

del text actual.

En la ponència defensada per Víctor

Sánchez, responsable de l'Agrupació

de Periodistes d'UGT, es recordaven

les bases constitucionals del dret a la

informació que no han estat desenvo-

lupades trenta anys després de l'apro-

vació de la Constitució. Segons la reso-

lució general de la convenció, “la forta

pressió dels grups de comunicació

“ha afectat els dos grups majoritaris de

la cambra per no tirar endavant el

projecte.

En el cas del Partit Popular, “per la

seva escassa complicitat en les

demandes dels periodistes i la seva

maniquea concepció de la democrà-

cia”, i en el del PSOE, “per manca de

coratge polític”, malgrat la promesa del

president del Govern en una carta

adreçada a Enric Bastardes, secretari

general de la Federació de Sindicats de

Periodistes (FeSP).

Per la seva part, la intervenció del

professor Luis Álvarez Pousa, del

Colexio Profesional de Xornalistas de

Galícia, va defensar la necessitat d'in-

termediació dels periodistes com a

processadors d'informació de cara al

ciutadà per propiciar la democràcia

deliberativa, condició necessària per a

la democràcia participativa. Álvarez

Pousa va posar de manifest el procés

de concentració de mitjans informatius

amb l'objectiu d'aconseguir èxits

immediats, mesurats en percentatges

de consum i no pas de credibilitat.

Segons l’expert gallec, els periodistes

han vist disminuïda la seva capacitat en

l'etapa de selecció dels fets i en l'elabo-

ració dels relats; a l'hora de mediar

entre col·lectius socials, de negociar

amb les fonts, sobretot quan es tracta

R E P O R T A T G E

L’Estatut delPeriodista, enuna via morta

Més de dos-cents

professionals

convocats pel Fòrum

d'Organitzacions de

Periodistes (FOP) van

reafirmar la necessitat

d'un estatut per

garantir el dret a la

informació. Aquest

projecte de llei està

aturat al Parlament

malgrat la promesa

del president Zapatero

que seria aprovat en

aquesta legislatura.

A la convenció

es va reflexionar

sobre els perills

que afronta la

professió.

Elvira Altés / Julià Castelló

de gabinets corporatius i quan es tracta

d'aconseguir l'objectiu bàsic de la seva

feina: donar sentit i significació als fets

de l'actualitat.

El model neoliberal de periodisme

impulsa com a valor principal l'objecti-

visme i la neutralitat com una declara-

ció de distanciament professional, una

forma de protegir-se de les queixes

de tendenciositat o parcialitat i que

amaguen la necessitat de donar sentit a

la notícia. Això equival a amagar el

periodista, fent-lo invisible per inneces-

sari. “Estem saturats d'informació,

però afamats de coneixement”, asse-

gura Álvarez Pousa, que propugna una

retorn al valors del periodisme ètic,

una posició de naturalesa política que

procuri “la participació directa de la

ciutadania en la recerca col·lectiva dels

consensos i l'aprofitament democràtic

dels dissensos com a part central del

treball del periodista.”

La necessària independència dels

periodistes per aconseguir aquesta fita

social es veu igualment amenaçada per

la seva situació laboral, àmpliament

descrita pel president del Sindicat

de Periodistes de Catalunya, Dardo

Gómez. Actualment molts periodistes

no tenen un contracte que els vinculi

directament a l'empresa i no menys del

33% dels professionals es troben en

situació precària. La mala utilització

dels estudiants en pràctiques és una

qüestió encara pendent malgrat els

esforços dels darrers anys. En aquest

moment l'única oferta de feina es troba

gairebé en els gabinets de comunicació

que, paradoxalment, sovint són vistos

com agents aliens a la professió.

L’aportació de Pilar Casanova, del

Col·legi de Periodistes, va despertar un

debat molt viu, ja que molts dels parti-

cipants eren membres de gabinets. El

treball sobre el Manual de Bones Pràc-

tiques, que porta a terme la Comissió

de Gabinets del Col·legi, subratlla la

diferència entre el periodista de fonts,

que analitza les necessitats i oportuni-

tats de comunicació dels seus clients, i

els professionals de la publicitat.

La Convenció també va entrar en el

camp dels mitjans audiovisuals. En la

ponència de Carmen Rivas (CC.OO)

va aprovar-se la necessitat d'un consell

audiovisual estatal i de portar la

reforma, ja encetada amb la llei de

RTVE, als mitjans audiovisuals de les

comunitats autònomes.

PERIODISME I IGUALTAT

Sota el títol Dona, periodisme i igualtat

estava prevista la taula de debat que la

Convenció del FOP dedicava a les

dones. L'hora, les 10 del matí, i el dia,

diumenge, el de clausura. Com era fàcil

de preveure, després d'un sopar de

festa la nit abans, a l'hora en punt molt

33

La V Convenció del Fòrumd’Organitzacions de Periodistes va tenir lloc aLugo a inicis de maig

El Fòrum d’Organitzacions de

Periodistes (FOP), que té els seus

orígens a 1993, aglutina organitza-

cions professionals i laborals de

tot l’estat. Aquesta plataforma

compta amb les agrupacions dels

sindicats majoritaris (CC.OO i

UGT), la Federació de Sindicats

de Periodistes, el Col·legi de

Periodistes de Catalunya i el

Colexio de Xornalistas de Galícia.

En total, el Fòrum representa uns

13.000 periodistes. La passada

trobada de Lugo ha estat la

cinquena Convenció. Les ante-

riors edicions varen organitzar-se

a Cadis (1998), Valladolid (2000),

Tarragona (2002) i Gijón (2004).

Catorze anysd’història

Diverses imatges de la Convenció de Lugo.Fotos: Federació de Sindicats de Periodistes

poques persones eren a la sala, la majo-

ria dones. Val a dir que al mateix temps

els homes de l’organització estaven

elaborant les conclusions que s'havien

de llegir en acabar la sessió. Mica en

mica, i amb cara de son, van anar arri-

bant assistents a la convenció i van

poder sentir les intervencions de les

cinc ponents. Sílvia Tubio (CC.OO) va

alertar que les joves periodistes ja no es

plantegen tenir fills perquè la incompa-

tibilitat d'horaris i la inestabilitat labo-

ral no permeten planificar una família.

Maria Solar (AGP-UGT) va dir que en

l'actualitat es passa de becàries a

precàries i que les periodistes van

transitant pels diversos contractes

escombraries.

Belén Puñal, de la FeSP, va posar l'ac-

cent en la dificultat d'accés als càrrecs

de decisió, denunciant l'estructura

interna dels cercles de poder en què

s'escullen els futurs càrrecs per coopta-

ció. Malgrat tot, va dir que cal ser opti-

mista, atès que la presència de les

dones als sindicats ja és del 32%. Sonia

Vizoso, del Col·legi de Xornalistas de

Galícia, va insistir en aquest punt de la

masculinització de la direcció.

Per part del Col·legi de Periodistes, es

van aportar les dades d'un estudi lide-

rat per l'Associació de Dones Perio-

distes sobre la presència de dones als

informatius de ràdio, televisió i als

diaris, com a protagonistes i com a

productores d'informació. Si bé només

dues de cada deu persones que surten

als mitjans informatius són dones, en la

presentació de les notícies i en la redac-

ció s'ha aconseguit una representació

equitativa (excepte en la ràdio que és

clarament regressiva).

El debat, molt animat, va concloure

que en la propera edició el tema de

gènere es tractaria transversalment a

totes les taules, i que la que es dediqués

a temes específics, a més d'assegurar-se

la presència masculina, es programaria

en un horari més adequat.

34

CAPÇALE

RA ABRIL-M

AIG 2007

R E P O R T A T G E

“Vivimos en un mundo de abundan-

cia. Atrás o lejos quedan las guerras

con sus sufrimientos y la destrucción

de las cosas, de las casas, de las

ciudades. Hoy para nosotros el hori-

zonte que se nos representa es el de

una paz asegurada, una vida bastante

confortable garantizada.

Es un mundo mágico lleno de objetos

y donde sobre todo abundan los

mensajes, tantos que nos abruman. Y

en ese torrente que nos llega por

todos lados, papel, radios, pantallas

ubicuas, nos cuesta mucho separar los

anuncios publicitarios de las noticias.

El periodista es la única garantía, el

invisible tramoyista que se ocupa de

que funcione la comunicación, de que

la información no se deshaga en

datos dispersos que confunden, de

que la información tenga sentido.

Pero el periodista es también un

autor. El escritor de ficción imagina

un argumento. El periodista no

imagina el argumento, lo rescata de

debajo y dentro del torrente de datos.

No crea un relato, pues es un correo,

un mensajero que porta un mensaje,

pero como el escritor nos cuenta una

historia. El periodista levanta acta y

da testimonio para nosotros.

Ese contador de historias, ese notario

y mensajero, carga con una gran

responsabilidad: la libertad. La liber-

tad es poder andar, correr, volar. Es

no tener miedo. Y sin libertad de

expresión no hay libertad. La libertad

no tiene cuerpo y es alegre, ágil y

grácil, pero pesa. Porque la libertad

de ser, la libertad de expresión perso-

nal depende de la libertad de expre-

sión social, y eso es el periodismo

libre. Y ese peso descansa no en las

empresas de comunicación sino en la

espalda de los periodistas. Son ellos,

ellas, quienes, aún no siendo los

propietarios, salvan el carácter de las

empresas, salvan su alma periodística.

Tantas veces contra el deseo de sus

dueños. Tal es la fuerza del perio-

dismo, profesión que lo es en su

sentido profundo, un compromiso de

“profesar”, dar la palabra de vivir de

un modo determinado. De vivir

poniendo la cara a la vida.

El periodismo se expone a la vida,

como una veleta.

La veleta tiene mala

fama, fama de

voluble, nada más

falso. El periodista,

como la veleta, se

asienta sobre un punto muy reducido,

la libertad personal y la ética de la

profesión, y plantado ahí firmemente

afronta los vientos y la lluvia. A veces

caen rayos. Pero la veleta es lo que

nos informa de donde viene el viento,

por eso la buscamos y deseamos que

siga ahí firme, a la intemperie.

Qué sería de nuestro mundo sin vele-

tas y sin periodismo. Qué sería de

nuestras vidas sin libertad de prensa,

que es la libertad de expresión. Sería

vivir esclavos entre esclavos. Esclavos

en un mundo de esclavos.

Aquest és un resum del manifiest llegit per Suso de Toro

el passat 3 de maig a l’acte del Fòrum d’Organitzacions de

Periodistes (FOP) que es va celebrar a l’Instituto Lucus Augusti de Lugo

amb motiu de la celebració del Dia Mundial de la Llibertat de Premsa.

VELETAS A LA INTEMPERIE

“El periodista, como la veleta, se asienta sobre un punto muyreducido, la libertad personal y la ética de la profesión”

On són les notícies? La resposta

sembla ser evident; les notícies acostu-

men a dir-se als telenotícies, als canals

informatius o als espais documentals

temàtics habituals en qualsevol televi-

sió que pretengui ser competitiva; les

acostumen a il·lustrar uns senyors de

veu engolada que duen corbata i

llegeixen, amb parsimònia, els dictats

d'un tele apuntador que mai no veiem,

acompanyats potser d'una sèrie de

tertulians més o menys informats i

habitualment habituals.

Però, de tan evident, aquesta hipotètica

veritat –per dir-ho en termes mediam-

bientals– ja no pot ser sostenible: la

informació, fins ara, residia en un hàbi-

tat privilegiat que, si fem cas a l'evolució

dels mitjans televisius als Estats Units i

a Europa, comença a incrustar-se en

altres paisatges; el principal culpable

d'aquest canvi són els programes basats

en l’humor i l’entreteniment.

Evidentment, aquesta transició

(aquesta indeterminació de l'indret de

la notícia, per dir-ho amb pedanteria) té

un camí doble. En primer lloc, és causa

que els telenotícies hagin heretat

formats més pròxims a l'entreteniment,

propi dels programes matutins. El nou

paradigma, en aquest sentit, arriba a

través de conductors de noticiari

estrella, com ara Katie Couric, antiga

presentadora (durant 15 anys!) del

Today Show de l'NBC i ara flamant

primera dama del noticiari nocturn de

la cadena CBS.

Couric mostra clarament com els nous

programes informatius cada cop adop-

ten, amb més naturalitat, espais com ara

entrevistes de petit format, reportatges

extensos o fins i tot seccions fins ara

impensables en un informatiu, per

exemple Free Speech, un microespai en

què un personatge més o menys famós

fa un discurs –sense censura– d'aproxi-

madament un minut de durada sobre

l'assumpte que li surti de l'ànima.

D'altra banda, aquesta transició cap a

l'entreteniment, que sembla desvirtuar

la naturalesa dels programes informa-

tius, ha arribat acompanyada d'un

descens absolut de la seva credibilitat

–en termes d'imparcialitat– i d'una

caiguda important del nombre de tele-

vidents als Estats Units.

Pel que fa al primer aspecte, es dóna la

paradoxa què la majoria de nord-

americans creuen fermament que els

informatius que consumeixen a diari

són ben esbiaixats a nivell polític. La

cadena que havia estat més fiable en

termes d'imparcialitat, la CNN, ha

caigut en picat pel que fa a la

confiança: d'un 42 a un 32% des de

1998 a 2004, segons informa el Pew

Research Center.

D'altra banda, la mateixa organització

ha informat recentment sobre el

declivi imparable en el descens de l'au-

P E R I O D I S M E A L M Ó N

Provocació ihumor: la novainformació?

Als Estats Units cada

vegada els noticiaris

de tall clàssic perden

més audiència i són

menys creïbles. Davant

d’aquest fenomen, els

programes d’humor i

sàtira presentats per

gent com Jon Stewart,

Bill Maher o Steven

Colbert, per posar

alguns exemples,

guanyen adeptes i es

converteixen –sobretot

entre la gent jove– en

una font informativa

de primer ordre. Es

tracta d’un nou

paradigma informatiu

que, sense voler-ho,

s’ha convertit en

competència directa

d’uns noticiaris que

han de reinventar-se

per poder seguir

informant els

ciutadans de sempre.

Bernat DédeuFotos: Corbis

37

CAPÇALE

RA ABRIL-M

AIG 2007

diència –en un 46%!– dels informatius

nocturns en els últims deu anys. Sense

anar més lluny, setmanes enrere

Couric va anar-se'n a casa amb el

dubtós rècord d'haver assolit la quota

més baixa d'audiència del seu

programa en els últims 20 anys.

Unes dades aparentment negatives

que contrasten amb el fet que no sola-

ment un 81% dels nord-americans

encara tinguin com a primera font

d'informació els telenotícies que ells

mateixos critiquen per esbiaixats, sinó

que –tot i això– la tendència dels infor-

mats sigui, cada cop més, la de consu-

mir notícies que els agradin, i no pas

notícies que els informin. La deriva

personalista dels informatius on, fins i

tot al nostre país, la línia editorial ja és

descaradament personalista i desviada,

no ens pot deixar indiferents.

EL CAS THE DAILY SHOW“El bufó era l'únic personatge de la

cort a qui deixaven dir la veritat sense

tallar-li el coll”. Al Gore, expresident

dels Estats Units reciclat a activista

mediambiental mediàtic, expressava

amb aquesta afortunada metàfora el

paper de Jon Stewart com a nou cap de

la credibilitat comunicativa nord-

americana. Director i presentador de

The Daily Show, Stewart no solament

és l'ànima del programa estrella de

Comedy Central, sinó l'exemple més

evident del paradigma que ara

comentàvem, però just en el seu cantó

oposat: ara és l'entreteniment més pur,

l'humor, el que envaeix l'esfera de la

informació i de la seriositat que

implica parlar de temes com ara la

política o l'actualitat. El que fa temps

era un programa d'humor sobre l'ac-

tualitat s'ha convertit (la broma ja fa

quasi deu anys que dura i s'ha fet

seriosa) en una de les fonts

informatives més importants

dels Estats Units.

Els nombres, novament,

parlen per si sols: actual-

ment, fins a un 21% de la

població jove (entre 18 i 29 anys) afir-

men tenir com a principal font d'infor-

mació programes d'humor com Satur-

day Night Life, The Tonight Show o

Late Night. Pel que fa a The Daily

Show, tot i tenir una audiència nota-

blement menor que els informatius

Jon Stewart presenta unprograma d’humor que ja és una de les principals fontsinformatives dels Estats Units

Jon Stewart en la passada edició dels premis Emmy. Des de 2001, quan va començar el programa, cada any ha estat premiat.

38

CAPÇALE

RA ABRIL-M

AIG 2007

nocturns, la seva quota ja sobrepassa

els dos milions d'espectadors, una

audiència, això no obstant, que, a causa

de l'influx de la CNN-International,

arriba a ser de 160 milions de persones

a tot el món. Fins ara, els guionistes del

programa –i el mateix Stewart– han

afirmat que el seu format segueix

essent un exemple de fake news (lite-

ralment, notícies falses) que tenen com

a únic objectiu que el seu públic acabi

rient. Però l'excusa, diríem vulgar-

ment, ja no cola: el programa va

guanyar el premi a millor informatiu

de l'Associació de Crítics Nord-ameri-

cans el passat 2004, el mateix any

que la revista Newsday anomenava

Stewart el presentador més influent

del país. El fet que John Edwards,

però, per posar només un exemple, hi

anunciés la seva primera candidatura

presidencial mostra, en definitiva, que

aquí no només s'hi ve a riure.

Tradicionalment l'audiència de The

Daily Show era notòriament demò-

crata, atès el perfil progressista del seu

presentador; no obstant això, actual-

ment els liberals només representen un

15% més d'audiència que els televi-

dents conservadors; una audiència que,

segons informa el grup de comunicació

McClatchy, són compradors habituals

de revistes amb forta dosi de temàtica

política com The Atlantic i The

NewYorker. Unes dades que confirmen

a programes com The Daily Show –i el

seu germà petit, The Collbert Report–

com a programes netament informatius

o, com diuen alguns analistes televisius

del país, a espais d'infotainment.

De fet, només cal parar esment als

seus formats per adonar-se'n: Stewart

s'asseu cada dia en un plató exacta-

ment calcat al d'un telenotícies tradi-

cional, on es produeixen entrevistes

aparentment serioses i on

Stewart es veu envoltat

dels seus corresponsals,

uns paios excelsament

sonats com John Oliver. A

diferència d'algunes

seccions com ara Weekend Update

–l'informatiu satíric de Saturday Night

Life– Stewart no juga amb materials

de ficció i imitacions de personatges

d'actualitat; contràriament, furga en la

notícia alla maniera CNN (“It's happe-

ning now”), però desconstrueix la

informació que presenta tot dramatit-

zant un diàleg entre el polític que

Bill Maher, un dels còmics més veterans dels Estats Units i que encara segueix en actiu, durant la presentació d’un llibre seu.

Aquests programes segueixen el format dels noticiaris i bombardegen els polítics amb opinions d’incidència social

39

CAPÇALE

RA ABRIL-M

AIG 2007

critica i un home –ell mateix– que

s'erigeix en portaveus del sentit comú.

Com a exemple, les declaracions de

Donald Rumsfeld sobre les suposades

tortures que l'exèrcit nord-americà va

perpetrar a Abu Grahib i la resposta

de Stewart:

Rumsfeld: –Mmm... penso que... no sóc

un advocat, però la meva impressió és

que se'ns acusa d'abusos, que jo penso

que, tècnicament, són diferents que la

tortura i, conseqüentment, jo mai no

parlaré de tortures.

Stewart: –Jo tampoc no sóc advocat i

tampoc no en conec els tecnicismes...

però, tècnicament, si ets humà o un fals

reporter com jo, pots veure clarament

que tot allò que hem vist aquests dies

als diaris, les fotografies que hem vist,

són una puta tortura.

El to informatiu-còmic de Stewart, de

fet, havia tingut il·lustres precedents; el

més important –encara en actiu– és

Bill Maher, un dels millors humoristes

polítics que ha tingut el país. Els seus

programes, Politically Incorrect i Real

Time With Bill Maher, actualment a

HBO, han estat incondicionalment

durs amb el poder establert als Estats

Units. Maher, com Stewart, no sola-

ment segueix el format de notícies,

amb taules d'opinió amb tertulians i

entrevistes pròpies dels informatius,

sinó que bombardeja els polítics amb

opinions d'incidència social evident.

Fa poques setmanes, entrevistant el

candidat demòcrata Dennis Kucinich,

Maher va tornar a declarar-se partidari

de legalitzar les drogues al país, i no

només la marihuana, mentre feia

broma amb el polític demòcrata –un

pacifista convençut– sobre la necessi-

tat de tenir “una bona política exterior

d'assassinats”, en to irònic, evident-

ment...

Un to irònic que també ha conreat un

dels deixebles de Stewart, Stephen

Colbert, un dels antics corresponsals

de The Daily Show, que ara triomfa

–també a Comedy Central– amb el seu

The Colbert Report, una sàtira diària

de mitja hora on, actuant com un fals

republicà intransigent i religiós, s'ha

ficat al públic del país a la butxaca.

Colbert, de fet, es va fer famós no

només com a deixeble de Stewart: va

ser l'estrella indiscutible del sopar

de corresponsals de l'any passat a

Washington, quan –davant del presi-

dent Bush– es va dedicar a disparar-li

un seguit de bromes que, en pocs

minuts, la pàgina Youtube va fer

famosa arreu del món i que van deixar

en clara evidència el mandatari més

poderós del món.

El fet que un 21% de la població nord-

americana ja tingui aquests humoristes

polítics com a referents informatius és

quelcom que no pot deixar indiferent;

aquesta és una tendència que, a Cata-

lunya també estan ocupant progra-

mes com Polònia o, a Euskadi, per

exemple, espais com Vaya semanita.

Uns programes, en definitiva, que

porten el paper del bufó a un nivell

més ampli i amb més inci-

dència social. Tal com van

les eleccions nord-ameri-

canes últimament, ben

complicades i amb resul-

tats prou estrets, aquest

21% de ciutadans que consumeixen

humor polític com a opció informativa

no poden deixar indiferents uns candi-

dats que ja s'afanyen a sortir-hi i dir-hi

la seva, intentant ser graciosos i

afables.

Aquesta és la tendència: riure per info-

mar-se. Si més no, l'opció sembla

‘Polònia’ a Catalunya o ‘Vaya Semanita’ a Euskadisegueixen aquesta tendènciacreixent de riure per informar-se

Stephen Colbert, deixeble de Stewart, és un dels còmics de moda als Estats Units.

40

CAPÇALE

RA ABRIL-M

AIG 2007

P R E M I S

CLIC DE FOTOPERIODISME JOVEConvoca: Generalitat de Catalunya.

Secretaria General deJoventut

Àrea: FotoperiodismeÀmbit: CatalunyaAdreça: Calàbria, 147

08015-BarcelonaTelèfon: 924 838 361URL: www.gencat.net/joventutE-mail: artjovepresidencia@gentcat.netRequisits: Imatges fotogràfiques de

joves amb edats entre els18 a 30 anys que mostrininterès per l'entorn social.

Dotació: Exposició a la Casa de laGeneralitat a Perpinyà(setembre 2007)

Termini: 15 de juny de 2007

PREMI BOEHRINGER INGELHEIM ALPERIODISME EN MEDICINA

Convoca: Boehringer IngelheimÀrea: Mitjans de comunicacióÀmbit: EspanyaAdreça: Av Diagonal, 512, baixos.

08006-BarcelonaTelèfon: 932 360 900URL: www.boehringer-ingelheim.esE-mail: secretaria@premioperiodistico.esRequisits: Treballs informatius sobre

medicina i salut, difososentre l'de maig de 2006 i el30 d'abril de 2007.

Dotació: 12.000 euros per modalitatTermini: 30 de juny de 2007

PREMI MN. ALBERT VIVES DEPERIODISME

Convoca: Delegació d’ÒmniumCultural de l’Alt Urgell

Àrea: Mitjans de comunicacióÀmbit: GeneralAdreça: Consell Comarcal de l’Alt

Urgell. Pg. de JoanBrudieu, 15. 25700, La Seu d’Urgell

Telèfon: 973353112URL: www.organya.catRequisits: Treballs sobre la cultura o

el país publicats entre el 21de juliol de 2006 i el 20 dejuliol de 2007.

Dotació: 400 eurosTermini 20 de juliol de 2007

PREMI PIRENEConvoca: Govern d'Andorra. Minis-

teri de Turisme i CulturaÀrea: Mitjans audiovisuals i

Premsa escritaÀmbit : GeneralAdreça: Biblioteca Pública.

Edifici Prada Casadet.Andorra la Vella

Telèfon: 00 376 828 750URL: www.govern.ad/cultura/pireneE-mail: bibliopublica@andorra.adRequisits: Reportatges difosos o

publicats entre l'1 de julioldel 2006 i el 30 de juny de2007 relacionats amb elsPirineus.

Dotació: 3.005 euros per modalitatTermini: 30 de juliol de 2007

PREMIS MERCURI DE PERIODISME

Convoca: ANGEDÀrea: Mitjans de comunicacióÀmbit: EspanyaAdreça: Velázquez, 24, 5º dcha.

28001-MadridTelèfon: 915 223 004URL: www.anged.esE-mail: anged@anged.esRequisits: Treballs escrits en castellà i

difosos entre l'1 de generde 2007 i el 7 de juny de2007 que ressaltin els valorsrelacionats amb la grandistribució i el seu servei alconsumidor.

Dotació: 12.000 euros Termini: 15 de juny de 2007

PREMI JUAN GOMISConvoca: Revista El CiervoÀrea: Mitjans de comunicacióÀmbit : GeneralAdreça: Calvet, 56, entl. 3a.

08021-BarcelonaTelèfon: 932 005 145URL: www.elciervo.esE-mail: joangomis@elciervo.esRequisits: Treballs en castellà o català

sobre els drets humanspublicats a partir del 30 de juny de 2006.

Dotació: Obres inèdites (2.000euros) i publicades (1.000euros)

Termini: 15 de juliol de 2007

PREMI DE PERIODISME ANTONIOMOMPEÓN MOTOS

Convoca: Heraldo de AragónÀrea: Fotoperiodisme i

Premsa escritaÀmbit : EspanyaAdreça: Independencia, 29.

50001-SaragossaTelèfon: 976 765 000URL: www.heraldo.esE-mail: premios@heraldo.esRequisits: Treballs fotogràfics o lite-

raris publicats en premsaescrita espanyola el 2006.

Dotació: 10.000 euros i trofeu Termini: 15 de juny de 2007

41

CAPÇALE

RA ABRIL-M

AIG 2007

PROP DE 150 PROFESSIONALS

HAN MORT A L'IRAQ

www.cpj.org/Briefings/Iraq/Iraq_danger.html6Des que va començar la guerra, prop

de 150 professionals (més de cent

periodistes i uns quaranta tècnics

audiovisuals) han mort a l'Iraq mentre

feien la seva feina, segons informa la

pàgina web del Comitè de Protecció

del Periodista, CJP, en anglès.

LA FI D'URI GELLER

www.youtube.com/watch?v=M9w7jHYriFoAquest vídeo ha molestat molt tant a

Uri Geller com a tots els presentadors

televisius que li van fer costat durant

anys. El Rational Response Squad, un

grup de científics, demostren que les

culleres doblegades i altres meravelles

de Geller eren, en realitat, un truc. El

vídeo dura 13 minuts i Geller no ha

aconseguit prohibir-lo.

POLÈMIC ARTICLE DE

FERNANDO SAVATER

www.elcorreodigital.com/vizcaya/prensa/20070519/articulos_opi_viz/casa-tomada_20070519.htmlAquí podeu llegir l'article “Casa

tomada”, de Fernando Savater que El

País no va publicar i que finalment va

aparèixer a El Correo. Parla de l'es-

querra abertzale i de les darreres

eleccions.

ELS FILTRES A LA XARXA

http://opennet.net/Cada cop hi ha més països que filtren

continguts polítics i socials a Internet,

segons conclou un estudi de l'Open-

Net Iniative, realitzat amb la

col·laboració de diverses universitats

nord-americanes i britàniques. La

Xina, l'Iran, Birmània, l'Aràbia

Saudita i Corea del Sud, estan entre

els països que censuren aquest tipus

d’informació.

BLOC AMB LLIBRE

www.cbftw.blogspot.comatColby Buzzell és un soldat nord-

americà a la guerra de l'Iraq que va

crear un bloc anomenat “Killing time

in Irak”. Aquest diari en línia es va

convertir en el llibre My War, que ara

ha guanyat el premi Lulu Blooker,

dotat amb 10.000 dòlars.

A LA FRANCESA

www.rue89.comAquest és un diari electrònic creat per

periodistes que havien treballat a Libé-

ration. Molta política i participació dels

lectors.

EL CAS COUSO

www.josecouso.infoEls amics, germans i companys de José

Couso, periodista espanyol mort a

l'Iraq per trets de soldats nord-ameri-

cans, creuen que la petició d'arxivar el

cas sol·licitada per l'Audiència Nacio-

nal és un regal polític al govern de

Washington.

DES DE RÚSSIA

http://inter.ruj.ruLa Federació Russa de Periodistes

(RUJ), que té uns 100.000 associats,

denuncia que el president Putin la vol

fer fora de la seva seu per instal·lar-hi

una emissora de TV governamental via

satèl·lit que emetrà en anglès i que

donarà al món una bona imatge del país.

ÈXIT DELS BLOCS D'ECONO-

MIA ALS EUA

http://rodrik.typepad.comDani Rodrik, un professor d'econo-

mia a Harvard molt conegut pels seus

llibres i articles, té un gran èxit a la

Xarxa amb aquest bloc on el seu

autor explica de manera planera els

temes econòmics.

www.rsf.org/article.php3?id_article=9621

Detinguts per publicar a la Xarxa

W E B À l e x B a r n e t

Al món hi ha unsseixanta blocaires,ciberdissidents i perio-distes empresonatsper publicar a Internetescrits crítics amb lesautoritats dels seuspaïsos, segons Repor-ters sense Fronteres.La Xina té unscinquanta detinguts,mentre que la resta sónal Vietnam (4), Síria(3), Tunísia (1), Líbia(1) i l'Iran (1).

42

CAPÇALE

RA ABRIL-M

AIG 2007

FOTO Daniel Angeli / Bertrand Rindoff Petroff

PER LA LLIBERTAT DE PREMSA. Aprofitant la celebració del Dia Internacional de la Llibertat de Premsa el passat 3 de maig Reporters senseFronteres va publicar un recull de 100 imatges amb motiu del 60 aniversari del Festival de Cannes, un dels esdeveniments mediàtics mundials més destacats. Amb

la col·laboració de Jean-Pierre Lavoignat, director durant molt temps de la publicació Studio Magazine, l'organització ha seleccionat fotografies de la història del

©ANGELI-RINDOFF

43

CAPÇALE

RA ABRIL-M

AIG 2007

festival (a la imatge, Jeanne Moreau l’any 1976) per tal de compartir-les amb el públic. L'àlbum aprofita per recordar que el Festival va optar per ser una caixa de

ressonància de les veus dissidents d'alguns països de l'Est o de l'Àsia, tal i com recorda Gilles Jacob, president del Festival, en una entrevista dins la revista. La

venda d'aquest tipus de publicacions configura una de les seves vies d'ingressos de Reporters sense Fronteres. Per a més informació www.rsf.org.

44

CAPÇALE

RA ABRIL-M

AIG 2007

L L I B R E S M a g d a S á n c h e z

LA CREATIVIDAD EN EL LENGUAJEPERIODÍSTICO

Susana Guerrero SalazarCátedra, 2007

303 pàginesEl llenguatge periodístic s'ha definit com unllenguatge que compta amb uns trets diferen-ciats des d'un punt de vista lingüístic. Actual-ment, es difon a través de la premsa, la ràdio, latelevisió i la xarxa Internet, fet que el dota decaràcter públic. Per aquest motiu, adquireix unafunció social i comunicativa específica i dota elsmitjans de comunicació d'instruments destacatsen l'educació lingüística de la societat i els trasllada una important responsabilitat. El llibrevol destacar la seva aportació en relació a lacreació i difusió de multitud d'expressions i noustermes. Per això, els recull en aquest llibre através de diversos exemples extrets dels princi-pals diaris d'informació general entre els anys2000 i 2005 que l'autora ha anat revisant. Elsexemples són principalment dels diaris El País,El Mundo, ABC i La Razón, tot i que donada lariquesa del llenguatge esportiu també ha inclòstextos deMarca, Mundo Deportivo, Sport i As.

INFORME ANUAL DE LA PROFESIÓNPERIODÍSTICA 2006Asociación de la Prensa de Madrid (APM),

2006

137 pàginesLa professió periodística està patint un descensde la seva credibilitat i és la segona professiópitjor valorada, només per davant dels militars.Els més afectats són la premsa groga i la infor-mació política. Aquesta és una de les conclusionsd’aquest tercer informe sobre la professió, basaten enquestes realitzades tant als professionalscom a la població en general, que ara publical'APM. Dintre del sector de la crònica social,tant ciutadans com periodistes coincideixen enassenyalar com les principals causes l'existènciade programes que afecten el conjunt i determi-nats periodistes que deterioren aquesta imatge.D'altra banda, la crispació política ha convertitels mitjans en els seus transmissors, fet que entrealguns fa pensar en un retorn a la premsa departits. L'informe analitza les causes d'aquestsfets i exposa altres qüestions com el creixentprotagonisme de les dones en el sector o la refe-rència que es fa als drets d'autor.

BARCELONA, MAYO DE 1937. LA CRISISDEL ANTIFASCISMO EN CATALUÑA

Ferran GallegoDebate, 2007

627 pàginesL'historiador Ferran Gallego analitza les raonsque desencadenaren els fets de maig de 1937,una sèrie d'enfrontaments armats succeïts entreel 4 i el 8 de maig entre diversos sectors republi-cans. D'una banda, els partidaris de la revolució,liderats pel POUM; d'una altra banda, els quevolien tornar a la legalitat de la República,encapçalats pel PSUC i la potència de la CNT.Aquesta divisió del bloc antifeixista va minvarles possibilitats de vèncer militarment la GuerraCivil. Gallego explica els antecedents històricsdels fets a través d'una anàlisi detallada de fontshistòriques, premsa i documentació inèdita, iqüestiona que el bloc antifeixista no construís unprojecte polític coherent. Gallego és professord'història del feixisme a la UAB. Ha publicatmultitud de llibres en aquest sentit, els mésrecents són Una patria imaginaria. La extremaderecha española i Todos los hombres delFührer. La élite del nacionalsocialismo.

CRISI EN EL MODEL DE LA RADIODIFU-SIÓ INTERNACIONAL I EN LA PROGRA-MACIÓ EN CASTELLÀ I CATALÀ VERSEUROPA (1978-1998)

Cinto Niqui EspinosaUniversitat Autònoma

de Barcelona (Facultat deCiències de la

Comunicació), 2007

417 pàginesEl llibre parla sobre la crisi de la ràdio interna-cional. La introducció explica com el sectorcompta amb un fort buit bibliogràfic en compa-ració amb altres camps de la radiodifusió, ja queés força desconegut i poc estudiat pels professio-nals dels mitjans de comunicació i investigadorsuniversitaris. El gener de 1999 Oldich Cip, presi-dent de la Conferència Coordinadora d'AltaFreqüència, escrivia en un article que “la radio-difusió internacional no s'esmenta en els docu-ments de la UE sobre la societat global de lainformació. Aquesta tesi, dirigida per Rosa Fran-quet, vol fer per primera vegada un estudi enprofunditat sobre el canvi en el model de laradiodifusió internacional a finals del segle vint.Es basa en l'efecte dels canvis polítics mundialsmés importants del període 1978-1998, les conse-qüències de les innovacions tecnològiques i lesvariacions en els hàbits lingüístics de la progra-mació de les ràdios internacionals.

LA PARAULA CONTRA EL MURVíctor AlexandreLa Busca edicions

171 pàginesEl periodista Víctor Alexandre va obtenir ambaquest llibre el I Premi d’Assaig Francesc Ferreri Gironès. Autor d’altres obres com Jo no sócespanyol, Despullant Espanya o El cas Carod. 50dies de linxament polític d’una nació, Alexandres’ha convertit en l’autor de referència de l’inde-pendentisme català. En aquest llibre, que portaper subtítol “La independència no és un privi-legi”, Alexandre reflexiona sobre com al llargdels darrers tres segles hem fracassat en l’intent“d’explicar a Espanya la irrenunciable voluntatde ser del poble català”. L’autor critica que elsarguments de bona fe d’homes i dones delsPaïsos Catalans han topat, un cop rere altre, ambla cerrazón espanyola. Alexandre aborda ensetze escrits aspectes com els referèndums, elterrorisme d’estat o la nacionalitat cultural,entre altres temes que al llarg del temps hanmarcat aquest “matrimoni a la força” entre cata-lans i espanyols.

VEUS DE L'EXILIJosep M. Figueres

Cossetània Edicions, 2007

235 pàginesLlibre basat en una sèrie de trenta programesque sota el nom “Veus de l'exili” CatalunyaCultura va emetre durant el mes d'abril de 2006i que es van repetir a Catalunya Ràdio el mateixany, produïts amb l'objectiu de difondre la histò-ria dels exiliats que deixaren Catalunya desprèsde la derrota de 1939. Josep M. Figueres, histo-riador i professor d'Història del Periodisme a laUAB, va ser un dels impulsors del programa i vaentrevistar-se amb una setantena d'exiliats i elsseus fills a Mèxic. Ara ens acosta en aquest llibrea una selecció de noms dels que van tornar i delsque no ho van fer, en total 20 testimonis de ladiàspora catalana, per tal de mostrar una realitatque segons ell ha estat amagada pel franquismei oblidada en l'actualitat, i que s'afegeix a la rela-ció dels pocs documents existents sobre el tema.L'objectiu és recuperar el testimoniatge, l'esforçi la lluita dels exiliats en pro de la cultura i laidentitat de la nació catalana.

45

CAPÇALE

RA ABRIL-M

AIG 2007

EL LENGUAJE VISUALMaría AcasoPaidós, 2006

165 pàginesEl llenguatge visual és una eina de comunicacióque es fa servir en multitud de sectors professio-nals, des del cinema i la pintura fins a aspectes dela vida quotidiana, com pot ser la confecció d'unplat de menjar o el disseny d'un cotxe. Unacorrecta comunicació és determinant per al'eficàcia del producte visual. El llibre explica leseines que es fan servir per a la creació d'unarepresentació visual, així com els diferents modelsde representacions que poden crear-s’hi. S'hiplanteja una proposta per arribar als graus inivells d'interpretació dels missatges i se'ndesglossa una detallada metodologia. Es tractad'un llibre de cultura artística, amb el qual lacol·lecció “Arte y Cultura” inicia una nova etapaen què vol promoure aquest sector, amb obresbreus i un discurs didàctic. María Acaso és profes-sora en el Departament de Didàctica de l'Expres-sió Plàstica de la Facultat de Belles Arts de laUniversitat Complutense de Madrid.

PANORAMA AUDIOVISUAL 2006Gemma Blasco Grande / Juan Antonio Serrano

Fernández / Ramiro Gómez Bermúdez deCastro (coordinación del análisis cualitativo)

EGEDA, 2006

593 pàginesEspanya és el segon país d'Europa, darrere deFrança, que més llargmetratges realitza i estàmultiplicant les coproduccions cinematogrà-fiques. Les sèries de ficció de producció pròpiatenen èxit. Malgrat aquestes dades, la quota demercat del cinema espanyol és d'un 16,7% i el54% dels teleespectadors veuen sèries delsEstats Units. Són algunes de les conclusions ques'extreuen de l’informe anual de l’EGEDA(Entidad de Gestión de Derechos de los Produc-tores Audiovisuales), on es recull un exhaustiuestudi del sector acompanyat de dades, xifres,estadístiques i anàlisi. Inclou seccions en relacióamb la televisió: les audiències; el mercat cine-matogràfic, el mercat de ficció, el mercat d'ani-mació, emissió de documentals, mercat de latelevisió internacional, entre altres. Dossier de lacoproducció cinematogràfica internacionalespanyola (2002-2005) i annex amb els títolscoproduïts amb participació espanyola.

HISTÒRIES DE CATALUNYAJoan Gallifa / Antoni Tortajada (directors)

Cossetània Edicions, 2007

134 pàginesLlibre basat en el programa de televisió Histò-ries de Catalunya, sèrie dirigida a tots els públicsque va emetre TV3 durant dos anys. En total esvan passar 21 capítols, amb més de seixantahistòries. Aquest llibre recupera aquelles histò-ries amb la mateixa filosofia de la sèrie: les aven-tures personals són la millor estratègia per expli-car la història de la vida quotidiana i la històriapolítica, social i econòmica d'un país. Es recullenles històries de la sèrie ordenades cronològica-ment. Es tractava d'una sèrie documental quefeia un retrat de la vida quotidiana al llarg de lahistòria. Explica com vivia la gent de Catalunyadurant els diferents períodes històrics, alhoraque deixa que els grans fets polítics i econòmicsapareguin només com a context. La producció,elaborada pel departament de Nous Formats deTVC i dirigida per Joan Gallifa i Antoni Torta-jada, estructurava el relat històric de formatemàtica.

INFORME ANUAL DE REPORTERS SENSEFRONTERES AL VOLTANT DE LA LLIBER-TAT DE PREMSA AL MÓN 2007

Reporters sense Fronteres, 2007

96 pàginesUn total de 21 periodistes i col·laboradors hanmort per fer el seu treball des del començamentde 2007; 135 professionals dels mitjans estanactualment empresonats i 62 ciberdissidents estroben entre reixes per intentar expressar-se aInternet. Són les últimes dades que ha publicatl'organització Reporters sense Fronteres en elseu darrer informe anual, on es mostra moltcrítica amb les institucions i les forces polítiques.Més enllà de les inquietants xifres de 2006, quehan assolit rècords sobre periodistes morts iempresonats, l’organització remarca “la pocaambició i de vegades fins i tot renúncia, que vanmostrar els països democràtics a l'hora de defen-sar arreu del món els valors que estan destinatsa encarnar”, afirma a la introducció RobertMénard, secretari general de RSF. Crítica la UEi destaca que hi ha 60 persones empresonadesper publicar a la Xarxa textos crítics sobre lesautoritats.

MITES I GENT DE BARCELONAJosep Maria Huertas

Edicions 62

252 pàginesLa darrera obra del periodista i degà del Col·legide Periodistes, Josep Maria Huertas Claveria,abans de la seva sobtada mort el passat 4 demarç. El llibre havia estat presentat el 15 degener a la llibreria La Central del Raval perJordi Hereu, alcalde de Barcelona. En les sevespàgines l’autor ofereix un repàs a diferents inombrosos mites, llegendes i històries de laciutat que tant va estimar. Totes elles ens situenen ambients populars (barris com el Bon Pastoro el desaparegut Somorrostro) i permetenconformar un plànol de la memòria popular iliterària de Barcelona. En el pròleg JaumeFabre, coautor d’altres llibres amb el desapare-gut periodista, escriu: “Josep Maria Huertas haaconseguit amb aquest llibre la quadratura delcercle: convertir en llegendes unes descripcionsforça exactes de fets reals. Uns fets que demos-tren que quasi sempre la realitat supera laficció”.

CLAVES PARA ELABORAR LA INFORMA-CIÓN EN RADIO Y TELEVISIÓNInstituto Oficial de Radio y Televisión, 2006

133 pàginesDurant 2006 es van celebrar els primers 50 anysde vida de Televisión Española. També va néixerla Radio i la Televisión Autonómica del Princi-pado de Asturias. Aquesta publicació recull unresum dels conceptes clau impartits per l'InstitutOficial de Ràdio i Televisió (IORTV), que vanpermetre als nous professionals de la Radio i laTelevisión del Principado de Asturias aprofundiren els fonaments d'aquesta professió. Indepen-dentment de la seva funció didàctica, el seuobjectiu és convertir-se en un document obertque es pugui enriquir en successives edicions.S'estructura en dos grans blocs diferenciats, unsobre el mitjà televisiu i un altre sobre la ràdio,amb tot el procés de creació i producció de lanotícia, tipus de gèneres, les fonts informatives,durades dels programes, estructura i programa-ció temàtica, etc. Compta amb dos annexossobre el tractament informatiu de la violència degènere i també del binomi drogues/joves.

46

CAPÇALE

RA ABRIL-M

AIG 2007

L L I B R E S

XARXA.COM. LA REVISTA DE LA COMU-NICACIÓ LOCAL

Xarxa Audiovisual Local i Consorci de Comunicació Local, 2007

34 pàginesNova publicació, sota el nom Xarxa.com, que vaveure la llum al març i que està dedicada a recol-lir les informacions sobre la comunicació local.Celestino Corbacho, president del Consorci deComunicació Local i de la Xarxa AudiovisualLocal, obre la revista amb una editorial onexplica la necessitat d'enfortir la comunicaciólocal per garantir la participació de la ciutadaniaen els afers públics i assegurar una bona salutdemocràtica. El desaparegut Josep M. Huertastambé recollia la seva opinió i aposta per lainformació de proximitat: “avui la comunicaciólocal a Catalunya disposa realment de moltsmitjans entre els quals triar”, tot i que “a lacomunicació local li manca encara molt camí percórrer, molts reptes per assolir”. Inclou l'articlebasat en un treball de recerca que radiografia laforça dels mitjans públics locals i recull unaentrevista a Josep M. Carbonell, president delConsell de l'Audiovisual de Catalunya”.

LA REVISTA DE LES REVISTES. ANUARIDE L'ESPAI CATALÀ DE COMUNICACIÓ

APPEC (Associació de Publicacions Periòdiques en Català), 2007

58 pàginesCinquena edició de l'Anuari “La Revista de lesRevistes”, dirigida per la periodista Laia Altar-riba i que edita anualment l'APPEC. En aquestaocasió tracta sobre les relacions entre els mitjansde comunicació i el poder, a través de l'anàlisi dela presència dels grans grups empresarials alsPaïsos Catalans. També s'exposa la situacióinternacional entre premsa i poder, així com l'es-tat de la professió en l'actualitat. L'espai delNoticiari, com és habitual en les anteriorsedicions, es dedica a fer un repàs de les princi-pals notícies que han succeït en el camp de lacomunicació. El seguiment es fragmenta enfunció de la tipologia del mitjà o àmbit de comu-nicació: premsa escrita, premsa digital, ràdio,televisió, publicitat, teatre, cinema i arts plàs-tiques. Un dels aspectes que es destaca al Noti-ciari és l'aposta ferma per la digitalització de lespublicacions, com a nou repte i com a revitalitza-dor de cara al futur de l'associació.

MANUAL D'APROPAMENT ALS MITJANSMesa per a la Diversitat en l'Audiovisual, 2007

34 pàginesAquest manual aposta per canviar els prejudicisi els estereotips culturals negatius, de manera queles informacions i les imatges relacionades ambel fenomen migratori i amb la diversitat culturalsiguin tractades amb el màxim de rigor i norma-litat. Destaca que les fonts d'informació consul-tades siguin plurals i que recullin també l'opiniódirecta de les persones i els col·lectius d'immi-grants que seran notícia. Les persones immi-grants implicades també tenen un paper impor-tant en aquest procés. L'objectiu del manual ésservir de guia per tal que els col·lectius d'immi-grants pugin gestionar les seves informacions iles notícies que generen. La Mesa per a la Diver-sitat en l'Audiovisual de Catalunya és un grup detreball promogut pel CAC, integrat per membresde diferents entitats, associacions i mitjans decomunicació que vol promoure una millora de larepresentació de la multiculturalitat i de la diver-sitat en els mitjans audiovisuals catalans.

LOS ÚLTIMOS DE ÁFRICA. CRÓNICA DELA PRESENCIA ESPAÑOLA EN EL CONTI-NENTE AFRICANO

Pablo de DalmasesEditorial Almuzara, 2007

176 pàginesRecorregut per l'època del colonialisme espa-nyol a l'Àfrica, tot allò que va suposar i lesdiferents repercussions, positives i negatives,que encara avui existeixen. El conflicte vigentamb el Polisari i el poble sahrauí, les tensionsintermitents a Ceuta i Melilla i les relacionstempestuoses amb Guinea Equatorial sónalguns dels exemples que presenta l'autor deQuiero ser Ali Bei. Rutas insólitas por África.Aquest reconegut periodista està en actiu desdels divuit anys. És un gran coneixedor delcontinent africà i va viure al Sàhara durantl'última etapa de la presència espanyola a lazona. Ara ens presenta un minuciós i ricvitrall que permet entendre el present d'unspaïsos africans a través de la seva vinculaciócolonial amb Espanya. Segons l'autor, el llibreté la pretensió de pal·liar el desconeixementd'un passat colonial a l'Àfrica que des de lesinstitucions estatals s'ha preferit oblidar.

PERIODISMO AL OÍDO. LOS CONFIDEN-CIALES: DE LAS CARTAS MANUSCRITASA INTERNET

José ApezarenaDebate, 2005

316 pàginesJosé Apezarena, periodista i professor de direc-ció de mitjans informatius al Centre UniversitariVillanueva de Madrid analitza l'evolució de lesinformacions confidencials. L'autor qüestionafins a quin punt els lectors poden estar segurs dela informació que tenen a l'abast i si els mitjanses fan ressò de tot allò que els periodistesconeixen. L’autor parla d'una xarxa de notíciesque per determinats interessos, ja siguin econò-mics o polítics, no són difoses pels mitjans gene-ralistes. Els denominats “confidencials” neixen,així, com un periodisme especialitzat, en formade butlletins i dirigits a un públic minoritari.Tanmateix, l'autor repassa els principals mitjansdigitals existents a l'Estat espanyol i la prolifera-ció dels “confidencials” a la Xarxa. En aquestsentit, el creador i editor d'El Confidencial Digi-tal planteja els problemes als quals ha de ferfront el periodisme digital, sobretot en allò rela-tiu a les fonts i la seva credibilitat.

COMUNICACIÓN POLÍTICA, INTERNET YCAMPAÑAS ELECTORALES. DE LA TELE-DEMOCRACIA A LA CIBERDEMOCR@CIA

Javier del Rey MoratóTecnos, 2007

346 pàginesPeriodista i professor de Comunicació Política ide Teoria General de la Informació a la Facultatde Ciències de la Informació de la UniversitatComplutense de Madrid, Javier del Rey Moratópresenta un rigorós assaig sobre la importànciadel llenguatge i la semàntica en la políticamoderna, així com l'evolució cap a una societatmarcada per l'era digital i l'adveniment d'unaeina informativa i de comunicació molt potent,com és Internet. Estudi de les novetats de lacomunicació política, que han de configurar lademocràcia del segle actual: el retorn de Déu aalgunes campanyes electorals, el populisme llati-noamericà, el fenomen de la nova esquerra i lairrupció d'Internet en el discurs polític. L'autoranalitza la comunicació política en termes dejocs de llenguatge, en els quals es produeix el llaçsocial, al mateix temps que la lluita pel poder,amb un component lúdic, que utilitza el llen-guatge per aconseguir els seus objectius.

47

CAPÇALE

RA ABRIL-M

AIG 2007

BON VENT. ESCRITS SOL·LICITATSXavier Graset

Cossetània Edicions, 2007

224 pàginesCompendi del treball d'articulista de XavierGraset que recull les preocupacions de la socie-tat catalana dels últims anys. La seva atentamirada s'estén per tota la geografia catalana,especialment per tot el Camp de Tarragona, laCosta Daurada i Vila-seca, el seu poble. Perio-dista i escriptor polifacètic, Xavier Grasetactualment dirigeix la tertúlia “L'Oracle” deCatalunya Ràdio. Aquest és el seu cinquè llibrepublicat, on inclou tota una sèrie d'articles quetracten de diferents temàtiques: des de l'Estatutfins a l'AVE, Aznar, Zapatero, Pujol, Maragall iMontilla, moda, teatre, gastronomia i turisme.Amb l'autoestima dels catalans com a filconductor, l'autor tarragoní incideix amb la sevaparticular ironia en temes d'actualitat comRenfe, el tercer carril de l'AP-7 o l'aeroport. Através de la seva reflexió i anàlisi canalitza iserveix d'altaveu a la queixa i sovint a la indigna-ció de la gent per diferents assumptes socials.

EL MUNDO VISTO POR LOS ÁRABES Pedro Rojo Pérez (ed.)Icaria Antrazyt, 2006

264 pàginesRecull d'articles escrits per diversos periodistes iintel·lectuals àrabs, publicats a la premsa depaïsos com el Marroc, Palestina, els EmiratsÀrabs Units, el Líban, l'Iraq, Egipte o Síria.Pedro Rojo Pérez, arabista i director dels Butlle-tins de premsa àrab d'Al Fanar Traduccions, harealitzat aquesta selecció d'articles, els qualsesdevenen imprescindibles a l'hora de copsar lamanera de percebre el món i la realitat que l'en-volta des de l'altra banda. Aquest llibre formapart d'un projecte més global emmarcat dintrede la sèrie “Mundo Árabe de Icaria Al Fanar” ique té com a finalitat donar a conèixer al lectoroccidental la visió del món àrab. I això s'aconse-gueix llegint articles que han estat publicats enmitjans àrabs i dirigits a l'opinió públicad'aquells països, la millor manera de saber el quees cou realment en aquell àmbit cultural enassumptes com ara l'ocupació de l'Iraq, la guerracontra el terrorisme o la Intifada palestina.

DARFUR. HISTORIA BREVE DE UNALARGA GUERRA

Julie Flint i Alex de WaalIntermón Oxfam ediciones, 2007

128 pàginesDes de l'experiència de l'ONG Intermón Oxfamen els àmbits de la cooperació i el desenvolupa-ment, l'ajuda humanitària d'urgència, el comerçjust i la mobilització social, neix aquest llibre quedóna les claus d'un dels conflictes més impor-tants dels darrers anys, que ha assolat la regió deDarfur, al nord del Sudan. Escrit per Julie Flint,periodista i cineasta que porta anys dividint elseu temps entre Londres i l'Orient Mitjà i l'Alexde Waal, escriptor i activista en temes d'Àfrica,el llibre té la ferma voluntat d'analitzar i explicarles arrels reals, així com l'especial idiosincràsiad'un conflicte que des d'Occident s'ha vist, ja desdels seus orígens, entre la indiferència i la simpli-citat. Obra que vol mostrar i donar a conèixer lacrua realitat de la regió més occidental delSudan. Emmarcada dintre de la col·lecció “Refe-rencias”, que recull l'anàlisi i l'opinió d'autorsrellevants sobre temes d'actualitat relacionatsamb les actuacions d'Intermón Oxfam.

IMATGES 2006Col·legi de Periodistes de Catalunya. Demarca-

ció de Tarragona, 2007

71 pàginesFundació Caixa Tarragona col·labora enaquesta cinquena edició del recull fotoperiodís-tic més important produït a les comarquestarragonines. L'exposició, que consta de més decinquanta instantànies representatives d'allòque va ser actualitat durant el 2006, esdevé lavisió que ens han deixat els fotoperiodistes quetreballen a les comarques de la zona. Els autorssón tots els professionals reconeguts en l'àmbitde la comunicació, capaços de transcendir lamera fotografia informativa per tal que esde-vingui alguna cosa dintre de les arts estètiques.Més enllà del seu valor informatiu i documen-tal, les fotografies tenen un valor sentimentalafegit que suposen una gran aportació a un fonsd'imatges que ja constitueix un documenthistòric per a les comarques del sud de Catalu-nya. Un ric retaule d'allò que va ser el mésdestacat en àmbits tan diversos com els esports,la cultura o la política, etc.

GUIA DELS MITJANS DE COMUNICACIÓEN CATALÀ

APPEC, ACPC i ACPG, 2007

240 pàginesAmb l'entrada de les noves emissores televisivesarran de les noves adjudicacions de la TDT, prin-cipalment en l'àmbit local, es publica aquestaquarta edició de la Guia dels Mitjans de Comu-nicació en Català. Impulsada conjuntament perles tres associacions de premsa del país mésimportants: Associació de Publicacions Periò-diques en Català, Associació Catalana dePremsa Comarcal i Associació Catalana dePremsa Gratuïta, aquesta pràctica guia consti-tueix una eina que vol contribuir a conèixer idinamitzar els mitjans que configuren l'espainacional de comunicació. D'aquesta manera, lapublicació ofereix un retrat vital i divers de lapremsa escrita, la ràdio, la televisió i les publica-cions electròniques dels Països Catalans. Recullels 1.500 mitjans en llengua catalana que, através del paper, les ones o la xarxa digital,constitueixen l'espai català de comunicació.També hi inclou una versió en CD-ROM.

EL REY DE LOS CRUZADOS Flor del Viento Ediciones

378 pàginesRafael Borràs és un gran coneixedor de lamonarquia espanyola. En aquest sentit enalgunes de les seves obres són El rey de los rojos.Don Juan de Borbón, una figura tergiversada oLos últimos Borbones. De Don Alfonso XIII alPríncipe Felipe. En aquest llibre, que porta persubtítol Juan Carlos I y la monarquía prodigiosa,l’autor se centra en la figura del rei Joan Carles.Borràs, que no dubta en apostar per la moderni-tat de la república (l’any 2000 va obtenir elPremio a la Lealtad Republicana), aprofundeixen la històries i en les relacions existents entre elgeneral Franco, don Juan de Borbón i el seu fill,el rei Joan Carles. L’autor presenta aquesttriangle com “la historia de una partida detahúres en la que todos hicieron trampas”. Elllibre, que s’acompanya d’una seixantena defotografies històriques, comença amb el naixe-ment a l’exili de Juan Carlos de Borbón i fina-litza a la transició espanyola.

Compromís amb el periodisme, la ciuta-dania i la democràcia són els punts d'arrancada de l'homenatge delCol·legi de Periodistes de Catalunya aJosep Maria Huertas Claveria retut a laseu col·legial el 24 d'abril de 2007.Cadascun dels temes es desenvolupa enrespectives taules rodones que reme-moren les activitats de Huertas al llargde la seva història professionalperiodística. Presentà l'acte el degà,Josep Carles Rius, que va destacar del'homenatjat l'exercici d'un “perio-disme independent, lliure, veraç, rigorósamb capacitat de treball al servei delsciutadans. Un exercici generós, huma-nista que va crear escola.”

Compromís amb el periodisme

Maria Favà recordà que sent ella becà-ria al Diari de Barcelona Huertas acon-sellava que per fer periodisme s'haviade sortir al carrer, parlar amb la gent:“Tenia una gran capacitat de lideratge ifa cosa d'un any va treure aquesta casad'una difícil etapa.”

Josep Martí Gómez va informar delpròxim premi Josep Maria Huertas que“ja es posa en marxa a través de leseditorials La Campana, d'Isabel Martí i

RBA, d'Oriol Castany.” Es convocaràaquest any i comptarà amb fotografiesoriginals, algunes de Pepe Encinas.

Lluís Permanyer va considerar comHuertas “es transformava davant d'unanotícia.” Va ser rigorós i radical sortintal carrer per veure la veritat. Lluitadordavant la injustícia. Va tenir “una grancultura i un gran saber.”

Compromís amb la ciutadania

Manel Andreu, president de l'Associa-ció de Veïns de Poblenou, ressaltaalguns fets de la trajectòria periodísticade Huertas Claveria: Va ser un delsfundadors de les comissions de barri,després convertides en associacions deveïns; va impulsar activitats amb elsjoves i amb els immigrants del barri alsquals impartia classes de català. Sempreva mantenir “un compromís amb elbarri: La festa major del carrer, la sevapresència amb l'Araceli, l'esposa. Eltrobàvem al mercat i mai no va dir unno a allò que li demanàvem. Era unapersona que ha estimat i s'ha deixatestimar”.

Andreu Mayayo, professor d'Històriade la UB va palesar la presència deHuertas a les classes de la universitat

per conèixer a fons la història del movi-ment obrer d'on sortiria la biografia deSalvador Seguí, el Noi del Sucre. El2006 se li va censurar un article sobre labiografia de Joan Antoni Samaranch.

Joan Anton Solans, arquitecte, va dirhaver conegut tots els periodistes que ala dècada dels setanta van tractar eltema urbà i molt especialment JosepMaria Huertas, defensor dels movi-ments socials urbans. “Gràcies a lalluita contra el Pla de la Ribera o ambel Pla Popular de Solà Morales s'hapogut recuperar la façana marítima deBarcelona.” Amb Huertas “ens vèiemun cop al mes per parlar de reivindica-cions, mentre dinàvem cigrons o pastaitaliana, res més.”

Mercè Tatjer, catedràtica de didàcticade les Ciències Socials de la Universitatde Barcelona, va fer esment en la parti-cipació de Huertas en els movimentsculturals. El va conèixer a la Barcelo-neta abans que es parlés de la històriaurbana de la ciutat a la qual va dedicarsuccessius llibres. “Observava i partici-pava. Havia fundat l'Arxiu Històric delPoble Nou i sempre va realitzar unatasca de periodisme d'investigació”.

Compromís amb la democràcia

Pasqual Maragall va reflectir l'actitudde Huertas davant el poder polític.”Diuen que era incòmode amb els quemanaven perquè no tenia una actitudreverencial, però a la incomoditat hihavia un valor afegit.” Va esmentarMaragall els set volums sobre Barce-lona escrits amb Jaume Fabre perquè“la ciutat era una de les nacions d'enHuertas.” I va acabar dient: “En Huer-tas era dels meus i jo dels seus”.

Per la seva part, Jordi Pujol es va refe-rir a Huertas com “un home íntegre,exigent, no còmode.” Va fer esment dela seva religiositat, de la relació amb elscapellans de la parròquia de SantaMaria del Taulat, entre ells el bisbeCarrera, i amb la revista de l'AccióCatòlica Obrera. Pujol no va oblidar lacreació de la revista Quatre Cantons delPoblenou i la implicació amb la Funda-ció Paco Candel.

48

CAPÇALE

RA ABRIL-M

AIG 2007

N O T Í C I E S C O L · L E G I A L SFoto: Pepe Encinas

El Col·legi recorda Huertas

Un moment de l’acte amb Pasqual Maragall, Josep Carles Rius i Jordi Pujol a la taula.

49

CAPÇALE

RA ABRIL-M

AIG 2007

Concurs de projectes decooperació al Col·legiEl 29 de juny es tanca el termini perpresentar els projectes de cooperació isolidaritat relacionats amb la comuni-cació o amb la formació de comunica-dors. El concurs, convocat pel Col·legi,està obert a tothom i compta amb unimport destinat al projecte guanyadorde 20.000 euros (en aquesta convocatò-ria se sumen les quantitats dels anys2006 i 2007). Per a més informació potconsultar-se la pàgina web del Col·legi(www.periodistes.org).

José Montilla durant l’acte que es va celebrar al Col·legi d’Arquitectes.

Foto: Àlex Garcia

Montilla presenta el seu pla de GovernEl Col·legi de Periodistes de Catalunyaconvoca el 8 de març a la conferènciaque, amb motiu dels cent dies degovern, pronuncia el president de laGeneralitat, José Montilla, sota el títol“Pla de Govern, compromís per Cata-lunya”. Presenta l'acte el degà enfuncions, Josep Carles Rius, que dedicaun record a Josep Maria Huertas, mortel passat dia 4 de març. Rius assenyalal'interès del Col·legi per mantenir lacontinuïtat de les conferències d'ante-riors presidents de la Generalitat a laseu col·legial. En aquesta ocasió laconferència té lloc al Col·legi d'Arqui-tectes de Catalunya per causa d'obresd'infraestructra a la seu dels perio-distes. José Montilla dedica també unrecord a Huertas Claveria, “un delsgrans personatges que el periodisme hadonat al nostre país.”

Pel que fa al balanç de cent dies,Montilla destaca el treball del Govern“des del primer dia.” La primera feinafou posar en marxa projectes delmandat anterior. Assenyala que elconsell de govern ha aprovat dissetprojectes de llei dels quals vuit ja hansuperat el tràmit: llei de serveis socials idret a l'habitatge; desplegament del'Estatut; presa de mesures per la quali-tat dels serveis públics: mestres, centres

d'atenció primària a comarques, aten-ció a persones dependents, primerapedra per a la Biblioteca Nacional deCatalunya; llei de barris, escolessegures, inversió a la xarxa viària, usua-ris de quatre peatges, ampliació delservei de Metro a la nit, entre altres,mentre s'aconsegueix que les mesuress’aprovin econòmicament.

Montilla destaca també que el Governde l'Entesa ha buscat “pactes ambl'oposició d'iniciatives bàsiques per unsentit de país.” Montilla recalca que “nopartim de zero” i assegura que “no ensdeixarem arrossegar per la crispació enel tema del pronunciament de l'AltTribunal sobre l'Estatut i no cridem elmal temps perquè mantenim el conven-ciment de la plena constitucionalitat del'Estatut.” Si l'Estatut sortís molt retallat “defensarem l'autogovern ambla màxima contundència i respecteinstitucional.”

Montilla anuncia que presentarà el seupla de govern basat en tres eixos: Lespersones i el seu entorn, l’impulseconòmic i les relacions amb l'Adminis-tració de l'Estat i recorda que “Catalu-nya és un subjecte polític amb història,allunyat del pessimisme.” A la confe-rència segueix un col·loqui moderat perla vicedegana, Àngels Barceló.

Defensa de les llibertatsal Magrib El passat dijous 26 d'abril s'inauguravaa la seu del Col·legi de Periodistes l'ex-posició titulada “La mirada crítica.Humor gràfic en defensa de les lliber-tats al Magrib”, organitzada per Elcà-lam (Comitè de defensa dels dretshumans al Magrib) i el Col·legi i quecomptava amb el suport de l'AgènciaCatalana de Cooperació al Desenvolu-pament i la col·laboració del PENCatalà.

L'exposició reuneix una vintena detires còmiques, caricatures i dibuixossatírics realitzats per dibuixants magri-bins i europeus com a denúncia de lagreu situació dels drets humans alspaïsos del nord d'Àfrica.

L'exposició ja ha visitat altres ciutats apart de Barcelona: París, Tarragona iLleida i està a disposició de qualsevolcol·lectiu que la vulgui mostrar enaltres localitats. Progressivament es vaenriquint amb diverses aportacionsartístiques, sempre sota el lema de ladenúncia amb humor. Ferreres, Fer iJosé Luís Martín van cedir les sevesvinyetes sobre el Magrib.

La mostra va comptar amb l'assistèn-cia del periodista Ali Lmrabet, funda-dor de la revista satírica Demain Maga-zine que va estar empresonat icondemnat a deu anys d'inhabilitacióper exercir el periodisme al seu país.

Al centre de l'exposició es va instal·laruna gàbia amb diferents exemplars derevistes que han estat tancades omultades per ordre governativa. Lamostra va estar oberta fins al 31 demaig.

Guanyadors del premiJosep PernauEl 26 d’abril es van lliurar a la Paeriade Lleida els premis de la primeraedició del Concurs Periodístic JosepPernau en el qual han participatun miler d'alumnes de secundària, batxillerat i cicles formatius la majoriad'instituts de Lleida. Les guanyadoresvan ser: Mònica González de 4t d'ESOdel Col·legi Arabell amb la carta titu-lada “La lectura per tenir cultura?” iSara Izquierdo Solsona de 1r de batxillerat de l'IES Samuel Gili i Gayaamb l'escrit “Carta a un nazi”. Elpremi va ser instituït per la demarcacióde Lleida del Col·legi de Periodistes il'Institut Municipal d'Educació.

El CIPB va oferir la sisena edició del curs sobre conflictes armats i dret internacional

Foto: Tino Soriano

Conflictes i dret internacional al CIPB

“Català en veu alta”, una defensa de Ràdio 4

La Creu Roja, el Centre Internacionalde Premsa de Barcelona (CIPB) i elCampus Universitari de la Mediterrà-nia van oferir la sisena edició del curssobre conflictes armats i dret interna-cional humanitari. Aquest curs, que jas’ha consolidat en l’agenda del CIPB, vatenir lloc en cinc sessions compresesentre el 7 i el 21 de maig.

Els participants –42 en total– van serperiodistes, estudiants tant de ciènciesde la comunicació com d'altres disci-plines (polítiques, sociologia....) aixícom membres d'ONG.

La presentació del curs va anar a càrrecde Francesc Roset, Director Institucio-nal del Gabinet de Drets Humans iCentre del Dret Internacional Humani-tari de l’Oficina Provincial de la CreuRoja a Barcelona.

Alguns dels temes que es van abordaral llarg d’aquest curs van ser l’aplicaciódel Dret Internacional Humanitari, laresponsabilitat dels mitjans de comuni-cació a l’hora de cobrir els conflictesarmats o la necessitat d’establir unslímits en la conducció de les hostilitats,entre altres.

El passat 12 de març s'inaugurava a lasala d’exposicions del Col·legi dePeriodistes la mostra que sota el títol“TVE-Catalunya i Ràdio 4: Català enveu alta”, presentava una retrospec-tiva de la història de l'emissora ambimatges de professionals que vantreballar en ella.

La mostra és un exponent més de ladefensa de Ràdio 4, la primera emis-sora que va sortir a les ones parlant encatalà. L'acte inaugural va ser presiditper Josep Carles Rius, aleshores degà

en funcions del Col·legi, i va comptaramb la presència del conseller deCultura i Mitjans de Comunicació,Joan Manuel Tresserras, que va apos-tar per la continuïtat de la històricaemissora.

En un escrit, Enric Frigola va presen-tar la mostra tot recordant els 45 anystranscorreguts des d'aquella “primeraemissió de Ràdio 4”. La comissària del'exposició era Helena Encinas i l'or-ganitzador d'imatges i panells delperiodista Josep Maria Contel.

50

N O T Í C I E S C O L · L E G I A L S

Formació europea al CIPB i a Brussel·lesEl Centre Internacional de Premsa deBarcelona (CIPB) i l’Associació dePeriodistes Europeus van organitzar elIV Seminari de Formació Europea elsdies 4 i 11 de maig.

Les sessions teòriques, que varen tenirlloc a la sala de conferències del CIPB,varen analitzar el present i futur de lesinstitucions comunitàries així com lamanera d’informar dels temes comuni-taris per part dels mitjans de comunica-ció. El curs també va comptar amb lespràctiques finals amb una visita a lesinstitucions europees a Brussel·les elsdies 13, 14 i 15 de maig que va organit-zar l’Oficina del Parlament Europeu aBarcelona.

Una imatge de la inauguració de lamostra. Foto: Ignasi Rodríguez.

51

CAPÇALE

RA ABRIL-M

AIG 2007

Comunicats per a lallibertat d'informacióAl llarg del mes de març el Col·legi vaexpressar a través de diversos comuni-cats de premsa el seu parer en temeslligats a la llibertat d'informació. Elprimer d’ells, el 19 de març on es consi-deraven “greus i inadmissibles” lesamenaces del director de Comunicacióde la Presidència de la Generalitat,Antonio Bolaño, contra el periodistaJordi Barbeta.

Un segon comunicat del Col·legi fetpúblic el 23 de març on es manifestavacontra el boicot ordenat pel PartitPopular contra el grup de comunicacióPRISA. Finalment, un tercer comunicatdel Col·legi del 27 de març protestava“de forma enèrgica “per l'amenaça detancament immediat que pesa sobre lesemissions de TVC en l'àmbit geogràficde la Comunitat Valenciana.”

Agustí Sala, president de l’APIEC, i Joaquim Perramon, president d’honor de l’associació.

Homenatge a Joaquim PerramonEl passat 2 de març, la xemeneia delCol·legi de Periodistes no estavaencesa, ni hi havien sardines al foc, peròfumejava amistat, cordialitat, estima-ció... Tot el que molts hem rebut delQuimet, –Joaquim Perramon i Palmada(Sant Adrià del Besòs, 1924)–, en elsmolts anys que ha exercit de periodistai també quan ja jubilat ens ha portat afer algun que altre piscolabis.

Va ser un merescudíssim acte de reco-neixement a la tasca periodística delQuimet, que va rebre de mans d'AgustíSala, actual president de l'Associacióde Periodistes d'Informació Econòmicade Catalunya (APIEC), l'acreditaciócom a president d'honor d'aquestaassociació professional. Una entitat queel mateix Quimet va impulsar i crear el1986 amb altres companys de diversosmitjans de comunicació.

L'acte va reunir molts dels que durantanys van ser i dels que són encara elsseus companys de professió, o millordit, en moltes ocasions els seusdeixebles, en desenvolupar la informa-ció econòmica a Catalunya, molt espe-cialment a Barcelona.

Al llarg d'un parell d'hores, un emocio-nat Quimet, acompanyat per la sevaesposa, Maria, i el seu fill, Joaquim, ens

va recompensar amb el seu habitualsomriure i una mica de conya.

Com totes les persones especials, elQuimet és com la llet enriquida: ajuda acréixer. Ni la seva vuitantena repicada,ni el desgast dels seus atrotinadetsossos han pogut amb la seva passió perla professió ni tampoc per la d'unabona conversa al voltant d'un bon àpat.El seu anecdotari abasta des d'una milien què va aprofitar la guerrera d'algunprohom avui dia ben apoltronat fins ala seva passió pel mar molt més enllà deles sardines de la Cova Fumada,passant per les mil i una batalles de lesredaccions on ha treballat i ha picatpedra fins a deixar-la ben polida: elBrusi, el Ciero, l'AVUI...

Entre els seus amics hi ha professionalsde gran envergadura, “els nois” que diuell, i altres de més joves als quals alli-çona amb la humilitat del savi. Ho saptot, ho recorda tot, regala trucs perdesxifrar un compte de resultats odetalla perquè l'embarcació més mari-nera és el patí. Sempre amb unsomriure sorneguer, mai de la vida sel'ha sentit parlar malament de ningú. Siaixò no és una gran persona, ja emdireu qui ho és.

Maite Coca / Marga Moreno

Energia eòlica a GironaEl passat 20 de març tingué lloc a lademarcació de Girona del Col·legi dePeriodistes un curs d'EolicCat sobreenergia eòlica. Com a objectiu, apro-fundir en els aspectes tècnics, legals,econòmics i mediambientals d'aquesttipus d'energia. Hi van intervenir,Ramon Carbonell, president d'EoliCat,Jaume Morron, membre d'Ecologistesen Acció i Beatriz Pérez-Portabella,enginyera i secretària de la Junta Direc-tiva d'ElioCat.

Conferència d’Àngel Rosa LleidaEl 12 d'abril tingué lloc a la Sala AlfredPerenya de l'IMAC la conferència del'Alcalde de Lleida, Àngel Ros titulada“Els grans reptes de Lleida”.Va estarorganitzada pel Col·legi de Periodistesde Catalunya, demarcació de Lleida.L'alcalde va proposar ubicar a lestermes de Remolins el Museu de laHistòria i a Gardeny, un centre d'inves-tigació sobre humanitats. Va parlar del'aposta per la cultura i la promocióturística de la ciutat; del binomi univer-sitat-empresa; del Parc científic deGardeny i de la possibilitat de crear unaàrea metropolitana, entre molts altrestemes.

52

CAPÇALE

RA ABRIL-M

AIG 2007

D I A A D I A S a r a M a s ó

MARÇ 2007

1 de marçS'ESTRENA EL NOU DIRECTOR DERNE. Santiago González, el nou directorde RNE, pren possessió del càrrec als estu-dis de Prado del Rei de la CorporacióRTVE en presència de tots els membres delConsell d'Administració. González asse-gura que afronta el càrrec “amb il·lusió imoltes ganes de treballar” i afirma que calaprofitar “l'experiència dels treballadors dela casa i dels seus mitjans tècnics.”

Santiago González, nou director de RNE

3 de marçGARCÍA PREPARA UN PROGRAMAD'INVESTIGACIÓ SOCIAL. El perio-dista esportiu José María García anuncia aOviedo la seva reincorporació a l'activitatprofessional amb un programa d'investiga-ció i denúncia d'especuladors immobiliaris ide “polítics corruptes”. Confessa, però, queno sap qui s'atrevirà a emetre un programade denúncia com el que projecta.” Perposar-lo en marxa, García exigirà “llibertati que sigui una emissió nacional.” El perio-dista ha estat guardonat amb el premi delcol·legi Los Robles de Llanera en la moda-litat d'Esports.

4 de marçMOR EL DEGÀ HUERTAS CLAVE-RIA.A causa d'un vessament cerebral, morel degà del Col·legi, Josep Maria HuertasClaveria, a 67 anys. L'inesperat accident vaocórrer el divendres dia 2 de març quan,recuperat d'una lleu operació, havia acudita La Vanguardia a redactar el que seria elseu últim article sobre l'antiga cooperativaLa Flor de Maig del Poble Nou. Era degàdel Col·legi des de maig de 2006. Duranttota la seva trajectòria professional va serun gran defensor de la llibertat d'expressió,un infatigable periodista i un prolífic escrip-tor dels barris i de la vida de Barcelona.

5 de marçCOMIAT A HUERTAS CLAVERIA.Un miler de persones assisteixen a lacerimònia funeral del degà del Col·legi dePeriodistes de Catalunya, Josep M. Huertas

Claveria, celebrada a la parròquia de SantaMaria del Taulat del Poble Nou, el barri onHuertas va viure i va deixar una granempremta de compromís social entre elsseus conciutadans. La família rep el condolde companys periodistes, de polítics i deveïns.

LA TDT DEL BAIX MARESMECOL·LABORARÀ AMB LES LOCALS.La Televisió Digital Terrestre (TDT) firmaun conveni amb la Xarxa de TelevisionsLocals on s'estableix que el canal públic deTDT, que podria començar a emetre elsetembre, tindrà accés a l'oferta de contin-guts de les televisions locals i podrà dispo-sar dels recursos de promoció i publicitatd'aquestes. El consorci Digital Mataró-Maresme, per la seva banda, col·laboraràamb la creació de continguts interactius perinnovar i redefinir el model de les emis-sores locals. El consorci que gestionarà laTDT pública del Baix Maresme ha aprovatun pressupost de 747.500 euros i hi invertiràun milió d'euros en inversió tècnica.

TELE 5 SUSPÈN UN PROGRAMA DEM. MILÀ. El reportatge de MercedesMilà “Maltrato en la guarderia”, estrenat el27 de febrer, va ser suspès el passatdiumenge dia 4 a instàncies judicials a causad'una denúncia contra la guarderia madri-lenya en la qual s'havien gravat ambcàmera oculta imatges de suposats maltrac-taments a infants que apareixien en eldocumental.

6 de marçLA GENERALITAT HOMENATJAFONTSERÉ. El govern de la Generalitatret un homenatge al cartellista i dibuixantCarles Fontseré, que va traspassar el generde 2007. Presideix l'acte el vicepresidentde la Generalitat, Josep Lluís Carod-Rovira, amb l'assistència del Conseller deCultura i Mitjans de Comunicació, JoanManuel Tresserras. L'acte, amb el títol de“Visca la llibertat!”, compta també amb lapresència de la vídua de Fontseré, TerryBroch, l'historiador i crític d'art DanielGiralt Miracle, el portaveu de la Comissióde la Dignitat, Toni Strubell i el periodistaXavier Muntanyà.

REBUIG ALS PRESSUPOSTOS DE LACCRTV. El consell d'administració de laCorporació Catalana de Ràdio i Televisió

(CCRTV) no dóna el vistiplau als pressu-postos per al 2007 presentats pel directorgeneral, Joan Majó. Reunits en sessió extra-ordinària, la proposta per aprovar elspressupostos no va assolir els dos terçosdels vots. Les xifres presentades “sóncontinuistes”. La quantitat global és de504.052.000 euros. Es preveuen uns ingres-sos propis de 175.524.000 euros. La Gene-ralitat n'aportarà en concepte d'ajuda285.469.000. Hi van votar favorablement elsset representants del tripartit i el mateixMajó. CiU s'hi va abstenir perquè consi-dera “poc ambiciosa” la proposta del direc-tor general. El PP hi vota en contra.L'avantprojecte presentat es remetrà alGovern, que l'incorporarà al pressupostgeneral.

ELS SINDICATS CONTRA LESESCOLTES TELEFÒNIQUES. La Fede-ració de Sindicats de Periodistes (FeSP)s'expressa contra el control de les trucadestelefòniques a periodistes per considerar-ho “un atemptat contra el secret professio-nal.” La FEsP es refereix a la intervenciótelefònica d'un periodista del diari basc ElCorreo per investigar les trucades telefò-niques que havia rebut durant onze dies peresbrinar si un agent de la policia autònomali havia filtrat una informació publicada alrotatiu.

7 de marçRECLAMEN LA LLIBERTAT DEL'ITALIÀ SEGRESTAT. L'organitzacióReporters sense Fronteres (RSF) i la Fede-ració Internacional de Periodistes (IFJ,sigles en anglès) insten el líders talibans aalliberar el periodista italià DanieleMastrogiacomo i els dos guies afganesosque l'acompanyaven, segrestats fa uns diesa l'Afganistan.

EL COMITÈ DE TV3 RECLAMAUNA INVESTIGACIÓ. El comitè d'em-presa de TV3 reclama que s'investiguin lespossibles irregularitats que s'haurien pogutcometre durant els anys 2002 i 2003 a laCorporació Catalana de Ràdio i Televisió(CCRTV) des que va començar a funcio-nar. El comitè qualifica d'“inadmissibles”les indemnitzacions milionàries il·legals quepresumptament haurien cobrat algunsdirectius de la CCRTV i censura en elcomunicat, que “existeixin contractes blin-

Foto: RTVE

José Montilla i Josep Carles Rius al tanatori

Foto: La Vanguardia

El periodistaDaniele Mastrogiacomo, segrestat a l’AfganistanFo

to: RSF

53

CAPÇALE

RA ABRIL-M

AIG 2007

dats per a alts directius, mentre hi hatreballadors amb contractes molt precarisper obra o per dia.

EL CAC RENOVA EL SEU WEB. ElConsell de l'Audiovisual de Catalunya(CAC) renova el seu web (www.cac.cat). Elnou portal conté un sistema per fer-hi arri-bar queixes de l'audiència audiovisual.

EL MUNDO GUARDONAT PEL SEUDISSENY. La Society for News Design(SND) atorga al diari El Mundo, a les sevesrevistes i suplements 40 guardons en la 28edició de la societat. Entre els premis obtin-guts destaquen dos ors concedits al gràficde la història de la moda realitzat peldepartament d'infografia del rotatiu.

8 de marçEMAN AHMAD GUANYA L'AN-GUITA PARRADO. La periodistairaquiana Eman Ahmad és la guanyadoradel Premi Internacional de PeriodismeJulio Anguita Parrado per la seva trajectò-ria compromesa amb els drets humans i lapau, fundadora el 2003 de l'Observatoricontra l'Ocupació de Bagdad. Ahmad, de51 anys, resideix a Barcelona. Des de 1977fins la guerra de l'Iraq va treballar en dife-rents periòdics al seu país. Ha produït docu-mentals sobre la situació de la dona i elsdrets humans, i ha publicat tres llibres sobrela història recent de l'Iraq. Altres onzeperiodistes d'Europa, Amèrica i Àsiatambé optaven al premi.

INFORMATIUS DE TV3 DESMEN-TEIX MADÍ. La direcció d'informatius deTV3 fa públic un comunicat on qualifica de“totalment falsa” l'acusació del portaveu deConvergència, David Madí, sobre unacampanya del tripartit per “silenciar elsperiodistes i intel·lectuals que no els agra-den.” El comunicat de CDC denunciavapresumptes “llistes negres” de periodistes ila difusió en els informatius de la cadena denotícies gravades i editades d'actes prota-gonitzats pel PSC. El portaveu convergentva assegurar també que es veta l'accés decàmeres de TV3 en els actes del seu partit.La direcció de TV3 respon que “no és cert”res de tot això i explica que “el Conselld'Administració de la CCRTV, format perpersones de totes les forces polítiquesparlamentàries, demana en els seus docu-ments la presència mínima d'una càmera deTV3 en els actes electorals.”

9 de marçBLANQUERNA PREMIA POLÒNIA ICARLES SENTÍS. El programa d'humorPolònia de TV3 i el periodista Carles Sentíssón guardonats amb el premi al MillorComunicador i el premi extraordinari Blan-querna de la Facultat de Ciències de laComunicació de la Universitat Ramon Llull(URL). Polònia ha estat premiat principal-ment pels vots rebuts d'estudiants, profes-sors i personal d'administració i serveis de lafacultat per la seva capacitat de fer una“crítica intel·ligent de la realitat enmig d'unambient de crispació política i mediàtica.”El periodista Carles Sentís, de 96 anys, haestat distingit per la llarga trajectòriaprofessional que va començar en temps dela II República i arriba als nostres dies.

COMUNICAT DELS TREBALLADORSDE TV3. El comitè d'empresa de TV3 fapúblic un comunicat de defensa de la seva“independència” i veu pròpia diferenciadaen resposta a les acusacions del portaveu deCDC David Madí d'emetre notíciesgravades pel PSC. El comitè recorda l'expe-riència de 20 anys des que es va constituiren els quals sempre “ha denunciat intentsde manipulació i ingerència contra la feinadels treballadors en temes laborals o dedesenvolupament del seu ofici.”

MAJÓ REVELA COMIATS PERCORRUPCIÓ. El director general de laCorporació Catalana de Ràdio i Televisió,Joan Majó, revela en la seva compa-reixença davant el Parlament que pocdesprés d'accedir al seu càrrec el gener de2004 va acomiadar dos directors comer-cials de TV3 i Catalunya Ràdio “per irre-gularitats”. Els noms dels presumptesafectats eren Francesc Monserdà (TV3) iMarta Masdeu (Catalunya Ràdio). Un anymés tard el Tribunal Superior de Justíciade Catalunya va dictar sentència contra laCCRTV i a favor de Marta Masdeu, ambuna indemnització de 300.000 euros per“acomiadament improcedent.” Arran deles acusacions de Majó, l'advocada deMasdeu anuncia una carta al director de laCCRTV demanant explicacions per lesacusacions vessades sobre la seva clienta.

10 de marçMILLENIUM RET HOMENATGE AHUERTAS. El programa Millenium, quedirigeix Ramon Colom al 33, homenatja

Josep Maria Huertas, el degà del Col·legi dePeriodistes, mort el passat 4 de març. Sotael títol “L'esperit del periodista” analitza lacarrera professional de Huertas alhora quereflexiona sobre el periodisme. Hi assis-teixen Maria Favà, redactora de Societat del'Avui i vocal de Cultura de la Junta delCol·legi de Periodistes de Catalunya; EnricSopena, director d'elplural.com; SalvadorAlsius, degà de Periodisme de la Universi-tat Pompeu Fabra; Maria Eugènia Ibáñez iJosep Martí Gómez. S'emet el documental“Cas Huertas: llibertat d'expressió” i undels capítols de la sèrie documental de TVCDies de transició.

MEDALLA DE BARCELONA AHUERTAS I SAGARRA. L'Ajuntamentde Barcelona concedirà als periodistesJosep Maria Huertas Claveria i Joan deSagarra la Medalla d'Or al Mèrit Cultural.L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, fapública la concessió que es confirmarà en elple municipal de final d'aquest mes. Lamedalla a Huertas és un reconeixement a laseva “incansable reivindicació d'un perio-disme compromès amb la democràcia” ASagarra se li reconeix el valor de les seves“apassionades cròniques de la vida teatral icultural de Barcelona.”

13 de marçLA POR A LES JORNADES DEBLANQUERNA. Comencen les XIIIJornades de Comunicació Blanquerna(FCB) que durant tres dies traslladaran undebat a les aules sobre la por i la seva inter-relació mediàtica. Hi intervenen els direc-tors de mitjans següents: Vicent Sanchís del'Avui, Rafael Nadal d'El Periódico deCatalunya i Jordi Busquets d'El Punt. S'hiexposen els diferents factors que incremen-ten la por en la ciutadania a causa de laimmediatesa amb què arriben les notícies(bones i dolentes) tot i que les notícies desuccessos a les pàgines dels diaris hanminvat en els darrers anys.

PRESENTACIÓ DE L'ÚLTIMA OBRADE HUERTAS. Montjuïc. Barcelona, parccentral és el títol de l'obra pòstuma deJosep Maria Huertas Claveria, que espresenta avui al Palau Nacional. En elllibre, dirigit per Huertas, el periodista varedactar la part de la història antiga i AnnaCabanillas, la història contemporània. LaDavid Madí, portaveu de CDC

Foto: CDC

Un moment de les jornades de Blanquerna

Foto: Ricard Cugat (El Periódico)

El veterà periodista Carles Sentís és premiat per la URLFo

to: Lourdes Segade

54

CAPÇALE

RA ABRIL-M

AIG 2007

D I A A D I A

il·lustració procedeix d'imatges de GuillemHuertas i també de la família i de l'arxiuhistòric. Huertas, pare i fill, havien publicatuna Guia de Montjuïc el 2003. Hi van inter-venir Màrius Carol, l'exalcalde de Barce-lona, Narcís Serra, i l'actual alcalde de laciutat, Jordi Hereu. No hi va faltar AraceliAiguaviva, vídua de Josep Maria Huertas.

14 de marçCAMPS ORDENA TANCAR ELSENYAL DE TV3. El Govern valencià,presidit per Francisco Camps, cursa unaordre de tancament perquè es clausurin elsrepetidors des dels quals s'emet el senyal deTV3, Canal 33, K3, 3/24 a la Comunitatvalenciana. Mesos enrere TV3 va deixard'emetre en sistema digital a la zona perquèel govern de l'Estat va reclamar aquestafreqüència per a La Sexta. Aleshores lesemissores de la CCRTV van començar aemetre aquests quatre canals a través de laTDT. La Generalitat valenciana addueixque són emissions “il·legals”.

EL PARLAMENT ESTRENA TELEVI-SIÓ PER INTERNET. Incidint amb lasessió plenària, el Parlament estrena la sevatelevisió per Internet. Amb la marca CanalParlament emet des de la portada del webde la institució www.parlament.cat.

MÚRCIA APROVA EL COL·LEGI DEPERIODISTES. L'Assemblea Regional deMúrcia aprova la Llei de creació delCol·legi Oficial de la Regió de Múrcia, queneix com una “adscripció voluntària per alsprofessionals del sector.” Hi admetrà llicen-ciats, estudiants del segon cicle de lacarrera i, de manera excepcional, “aquellespersones que acreditin una professionalitatcontrastada, antiguitat i continuïtat enl'exercici de la professió periodística.” LaRegió de Múrcia és la tercera comunitatautònoma, després de Catalunya i Galícia,en crear un Col·legi de Periodistes.

15 de marçBTV ENTREVISTA MONTILLA.Espai públic, el programa de debat políticde Barcelona Televisió (BTV) presentatper Antonio Franco entrevista el presidentde la Generalitat, José Montilla, qui analit-zarà els primers cent dies de govern. Hiparticipen responsables de quatre mitjansde comunicació: José Antich, director de LaVanguardia; Antoni Bassas, director ipresentador d'El matí de Catalunya Ràdio;Rafael Nadal, director d'El Periódico deCatalunya i José Antonio Zarzalejos, direc-tor d'ABC. El programa s'emetrà poste-riorment en diferit per la Xarxa de Televi-sions Locals.

UN WEB PER A L'AGENDA MULTI-CULTURAL. La Diputació de Barcelona iel Col·legi de Periodistes de Catalunya

presenten al Centre Internacional dePremsa de Barcelona (CIPB) l'Agenda dela Multiculturalitat dels municipis deBarcelona. El seu objectiu principal éscrear fonts d'informació reals i establesde persones i col·lectius d'estrangers nocomunitaris.

JOSEP CARLES RIUS, DEGÀ DELSPERIODISTES. La Junta del Col·legi dePeriodistes de Catalunya elegeix JosepCarles Rius nou degà del Col·legi perunanimitat, després de la mort de JosepMaria Huertas. Josep Carles Rius (Valls1956) és llicenciat en Ciències de la Comu-nicació i diplomat en la Unió Europea.Actual sotsdirector de La Vanguardia iprofessor de Periodisme a la UniversitatAutònoma. A La Vanguardia ha estatresponsable de les seccions de Societat, LaRevista i actualment del Magazine. Lesseves primeres paraules al ser nomenat hanestat en record de Josep Maria Huertas.Com a nou degà, vol continuar represen-tant els valors que Huertas defensava:“periodisme amb voluntat d'independèn-cia, crític però respectuós i compromès ambels principis ètics.”

QUINTERO TRENCA AMB TVE.Jesús Quintero, presentador i director deLa noche de Quintero, els dimecres a TVE1,deixa la cadena pública després de la polè-mica que va provocar l'entrevista amb elperiodista esportiu José María García. Hanpassat vuit setmanes de l'estrena delprograma.

16 de marçDISTINCIONS DE COMUNICACIÓLOCAL. El president de la Diputació deBarcelona, Celestino Corbacho, ret unhomenatge pòstum al periodista i degà delCol·legi de Periodistes, Josep Maria Huer-tas, durant la Festa de Comunicació Local,on s'atorguen els premis anuals de la Dipu-tació. El Tasis Torrent de millor iniciativaperiodística i empresarial premia la revistaaranesa Ara Ath Dia. L'escrit d'Eva Ripollsobre l'esfondrament d'una casa a Pierapublicat al Diari d'Igualada és distingeixcom a millor article publicat en la premsacomarcal. El premi Rosalia Rovira de ràdioreconeix Un quart de ràdio de Ràdio Ciutatde Badalona com a millor programa infor-

matiu. El programa La repassada de RàdioMartorell obté el premi en la categoria d'en-treteniment. El Miramar al millor programainformatiu o de divulgació de televisió localés per a Barcelona: ciutadans en temps deguerra de Barcelona Televisió (BTV); eld'entreteniment en televisió local recau enMans de Canal Terrassa. L'Innova a lamillor pàgina web s'atorga al web municipalde Les Franqueses del Vallès. La milloriniciativa en el camp de les noves tecnolo-gies ha estat per a la fàbrica Roca Umbertde Granollers. El premi Arrel al millor butlletí municipal es concedeix a L'Hospita-let: Diari informatiu de la ciutat. Es destacael treball d'Enric Gil sobre els hospitalencsen els camps de concentració nazis.

ESPINÀS I BTV, PREMIATS PER LADIPUTACIÓ. L'escriptor i periodistaJosep Maria Espinàs rep el Premi d'Honorde la Comunicació de la Diputació deBarcelona en un acte que té lloc a Rubí enel transcurs de la Festa de la ComunicacióLocal. Espinàs, que acaba de complir 80anys, és autor de nombroses obres, des denovel·la, llibres de viatges “a peu”, articlesperiodístics publicats als diaris Avui i ElPeriódico de Catalunya, on té al seu càrrecla columna d'opinió Petit observatori.D’altra banda, Barcelona TV va rebre elpremi al millor programa informatiu/divulgatiu per Barcelona: ciutadans entemps de guerra, una sèrie presentada perManuel Campo Vidal i dirigida perAndreu Farràs. Un dels col·laboradors dela sèrie va ser Josep Maria Huertas Clave-ria. Tambe s’ha guardonat la revistamensual Aran ath dia, editada en aranès, ique va aconseguir el premi Tasis Torrentde premsa comarcal.

17 de marçEL PERIÓDICO ESTRENA UNAVISADOR DE NOTÍCIES. La pàginaweb d'El Periódico de Catalunya(www.elperiodico.com) estrena per a úsdels internautes l'avisador “última hora”que, una vegada instal·lat a l'ordinador,avisa a l'instant de qualsevol informaciópublicada en l'edició en línia del diari. Elnombre d'usuaris del web d'El Periódico deCatalunya va ser de 960.000 el passatfebrer.

Josep Carles Rius,nou degà del Col·legi de Periodistes de CatalunyaFo

to: La Vanguardia

La sèrie de BTV, millor programa informatiu

Foto: BTV

56

CAPÇALE

RA ABRIL-M

AIG 2007

D I A A D I A

18 de marçAMENAÇAA BARBETA. Jordi Barbeta,redactor en cap de política de La Vanguar-dia denuncia en la seva columna titulada:“El Estatut se muere pero hay cosaspeores”, “acusacions i insults” per part deldirector de l'Oficina de Comunicació dePresidència de la Generalitat, AntonioBolaño, després d'haver publicat al diari elpassat 16 de març el contingut de l'informede l'advocat de l'Estat d'al·legacions alrecurs del PP presentat al Constitucional.Segons La Vanguardia l'informe conté una“interpretació a la baixa de la norma cata-lana per superar el tràmit del TC.” Barbetava rebre una trucada telefònica de Bolañoque va acabar amb l'amenaça: “Te juro queno voy a parar hasta joderte.” Per aquest fetel portaveu de CiU, David Madí, reclama ladimissió de Bolaño.

19 de marçEL COL·LEGI CONTRA LESDESQUALIFICACIONS A BARBETA.La Comissió de Defensa del Col·legi dePeriodistes de Catalunya considera "greus”les desqualificacions contra el periodistaJordi Barbeta per part del director deComunicació de la Presidència de la Gene-ralitat, Antonio Bolaño, pronunciades arrand'haver publicat Barbeta les al·legacions del'advocat de l'Estat contra el recurs del PPrelatiu a l'Estatut de Catalunya. A travésd'un comunicat públic, el Col·legi consideraque les acusacions al periodista van mostrarel “més absolut menyspreu contra la lliber-tat d'expressió per part d'un alt càrrec delGovern de Catalunya. El fet mereix “l'ac-tuació immediata d'ofici del Col·legi i lesexplicacions corresponents per part dePresidència de la Generalitat.

MASTROGIACOMO LLIURE. Itàliacelebra l'alliberament del periodistaMastrogiacomo del diari La Reppublicasegrestat a l'Afganistan fa dues setmanes.Últimament se'n van fer càrrec anciansafganesos de les tribus per saber si lescondicions per l'alliberament del periodistas'havien complert. El president de la Repú-blica, Giorgio Napolitano, afirma que lallibertat de Mastrogiacomo “ha estat elresultat d'una extraordinària coordinaciód'esforços amb el suport de totes les forces

polítiques i de l'opinió pública.” Mastrogia-como ha estat el tercer italià segrestat aAfganistan.

CONVENI ENTRE LES LOCALS I LESTELEVISIONS BASQUES. La Xarxa deTelevisions Locals de Catalunya (XTVL)signa un conveni de col·laboració amb lesseves homòlogues en euskera segons el quals'intercanviaran notícies o programes quees considerin “d'utilitat i servei”. El grup deles locals basques té previst concórrer alconcurs de la TDT local que ha convocat elGovern d'Euskadi.

20 de marçHOMENATGE A ANNA POLITOVS-KAIA. El Centre de Cultura Contemporà-nia de Barcelona (CCCB), el Centre Inter-nacional de Premsa de Barcelona (CIPB) iEl País celebren un homenatge a AnnaPolitovskaia. La presentació i introduccióés a càrrec de Josep Ramoneda. L'actriuAnna Lizaran llegeix una sèrie de textos dela periodista russa assassinada. Finalmentté efecte un debat amb la participació delperiodista rus Andrei Babitski, l'historia-dor txetxè Mairbek Vatxagaev i l'escriptorJonathan Littell, i moderat per la directoraadjunta del CIDOB, Carmen Claudín.

EXCUSES A BARBETA. El Governcatalà posa punt final a la polèmica peltracte que el director de Comunicació dePresidència, Antonio Bolaño, va dispensar alperiodista de La Vanguardia Jordi Barbetapel qual Bolaño li ha demanat excuses. ElConseller de Política Territorial, JoaquimNadal, com a portaveu del Consell Executiu,considera “suficient la disculpa”, així coml'adreçada al Col·legi de Periodistes.

21 de marçEL COL·LEGI AMONESTA BOLAÑO.Un comunicat del Col·legi de Periodistes deCatalunya estima que l'actitud del directorde Comunicació de Presidència de la Gene-ralitat en el cas de les amenaces de Barbeta,és “incompatible amb l'exercici del seucàrrec. El Col·legi, que s'havia expressat deseguida contra les amenaces al periodistade La Vanguardia va actuar d'ofici i desprésd'escoltar ambdues parts conclou quel'amenaça es va produir, malgrat constar-lique Bolaño en va demanar disculpes.

L'ESPORT PREMIAT. Es lliuren al Palaude la Generalitat la quarta edició delsPremis de Periodisme Esportiu de Catalu-nya. Han correspost al web (www.mundode-portivo.es). El de foment de l'esport base:Futbolistes per obligació (Segre); el Minut70 a Ràdio Terrassa; La trajectòria esportivarecau en José Antonio Lorén, El Literariesportiu a “36 històries solidàries”. Lamillor fotografia esportiva (Sport), “Fomentde l'esport com a instrument d'integraciósocial” (El 9), “Els nous atletes catalans”

(Catalunya Ràdio); “El somni” (TV3). Elmillor treball periodístic recau en “Elsfundadors catalans del Madrid” (revistaSàpiens). “Esportistes d'Alt nivell i desprésquè” (Ràdio 4) i “El 10 màgic” (TV3). Unreportatge sobre un àrbitre afeccionat haestat lliurat a Localia Viladecans TV.

22 de marçTVE MANTÉ LES HORES ENCATALÀ. Montserrat Abbad, directora deTVE Catalunya, i Xavier Pons, director deTVE, presenten la nova graella del canalque manté el català en la seva programació,però suprimeix quatre programes, dos d'ellsde producció externa (Senyores i senyorsd’Àngel Casas i Amb ulls de dona de SílviaCóppulo). El programa 135 escons, quepresenta Lluís Falgàs i La banda, elprograma d'informació esportiva quepresenta Xavi Díaz, també seran suprimits.El Centre de Sant Cugat del Vallès incre-mentarà en un quart d'hora setmanal leshores d'emissió en català respecte a lesactuals, tot i que una part d'aquesta progra-mació serà en digital. D'altra banda, XavierPons garanteix també la continuïtat deRàdio 4. S'està ultimant la creació d'unconsorci entre la Generalitat i la Diputacióde Barcelona a la recerca de fórmules alter-natives que permetin l'existència de laprimera emissora que va parlar en catalàdes de Catalunya.

ACTE DE CASA ÁRABE AL CIPB.L'Institut Europeu de la Mediterrània iCasa Árabe organitzen al Centre Interna-cional de Premsa de Barcelona una confe-rència que tracta del Líban com a espaisimbòlic i amortidor dels conflictes delPròxim Orient. Durant l'acte es presenta elllibre de Georges Corm, economista, consul-tor internacional i exministre de finances delLíban titulat El Líban contemporani.

Dos dels premiats per la Generalitat

ManelMontilla(MundoDeportivo)

Un moment de l’acte que va tenir lloc al CIPB

Foto:Ignasi Rodríguez

Jordi Barbeta,cap de política de La Vanguardia,denuncia haverrebut amenacesd’Antonio Bolaño

Foto: La Vanguardia

GUARDÓ A UN REPORTATGE DEL'AVUI. El treball d'Oriol Margalefaparegut a l'Avui titulat “Una caseta alcamp encara que sigui d'estranquis” éspremiat pel Fòrum de la Sostenibilitat, unaplataforma de debat impulsada per la Dipu-tació de Tarragona.

23 de marçEL PP BOICOTEJARÀ EL MITJANSDE PRISA. El Partit Popular anuncia ladecisió de “deixar d'atendre totes lesconvocatòries d'entrevistes, tertúlies, anun-cis, i programes del Grup Prisa” mentre elseu president, Jesús de Polanco, no rectifi-qui “públicament i inequívocament” unesdeclaracions recents que “han indignat ladirecció d'aquesta formació política.”Polanco havia dit durant la junta d'accio-nistes de PRISA el dia 22 que la manifesta-ció que va tenir lloc a Madrid el 10 de marçper protestar sobre la presó atenuada al'etarra de Juana Chaos era “el franquismea ultrança posat en imatges de televisió.”En un altre moment, Polanco digué que “hiha qui desitja tornar a la Guerra Civil.”

RÀDIO CUNIT INAUGURA. L'emis-sora municipal de Cunit, Ràdio Cunit FM,inaugura les seves emissions. Forma part dela xarxa d'emissores del Consorci de laComunicació Local i connectarà durant

alguns dies amb COMRàdio, a part d'emetreprogrames propis. Susanna González n'és ladirectora.

26 de marçL'AUDIÈNCIA CONDEMNA LACOPE I LOSANTOS. L'Audiència deBarcelona condemna la cadena COPE i ellocutor Federico Jiménez Losantos aindemnitzar Esquerra Republicana i elsseus dirigents Josep Lluís Carod-Rovira iJoan Puigcercós amb un total de 60.000euros per les declaracions del presentadorfetes després de la reunió amb membresd'ETA a Perpinyà en les quals comparavaERC amb ETA. Era el 4 de gener de 2004.La sentència obliga els demandats a publi-car la sentència en diferents mitjans decomunicació, entre ells al diari Avui.

HILARIO PINO TORNA A TELE 5.Després d'una absència de set mesos, perproblemes de salut ja superats Hilario Pinotorna a l'informatiu de les 14.30 de Tele 5que havia presentat ininterrompudamentdes de setembre de 2001 fins al juny de2006. En declaracions al web, Hilario Pinoassegura que torna “amb la mateixa il·lusióde sempre” i amb el compromís de “dirsempre la veritat”.

27 de marçTENGO UNA PREGUNTA PARAUSTED… Televisió Espanyola (TVE)estrena el programa Tengo una preguntapara usted señor presidente, amb José LuísRodriguez Zapatero al plató responent endirecte les qüestions formulades per uncentenar de ciutadans i ciutadanes aleatò-riament elegits, procedents de diferentspunts de la geografia hispana i de profes-sions, edats i nivells socials diversos.Modera el programa el periodista i presen-tador de l'informatiu de nit de TVE,Lorenzo Milà. Els convocats expressen enpreguntes algunes cabòries en les sevesvides: el cost de la vida, l'educació, l'habi-tatge el terrorisme, etc. El programa ésl'adaptació d'un format francès emès perTF1 que va obtenir un 30% de quota demercat al país veí.

L’Audiència de BarcelonacondemnaJiménez Losantos aindemnitzar ERCFo

to: COPE

VEUS PER SALVAR LES EMISSIONSDE TV3 A VALÈNCIA. El Col·legi dePeriodistes de Catalunya emet un comuni-cat de protesta pel tancament de les emis-sions de TV3 al País Valencià, ordenat pelGovern de Francisco Camps. El Col·legiconsidera el fet “retrògrad” en un momenten què el senyal televisiu es globalitza. Peraquest tema el president de la Generalitatde Catalunya, José Montilla, ofereix a Fran-cisco Camps “un pacte de reciprocitat:Seguir emetent les emissores de la CCRTVal País Valencià a canvi que a Catalunya espugui captar el canal autonòmic valenciàmitjançant una freqüència digital. Aquestpacte seria semblant entre el que ja existeixentre Catalunya i Balears.

EL CAC CONTRA LA RIGIDESADELS BLOCS. El Consell de l'Audiovisualde Catalunya (CAC) presenta en la reunióque va tenir lloc a Girona un acord de“Recomanacions sobre la qualitat de lainformació en els processos electorals perals presentadors públics de serveis de reco-manació audiovisual”. El CAC recomanaque sigui “l'interès informatiu” qui s'imposia l'hora de transmetre les notícies electoralsen els mitjans públics audiovisuals.” ElCAC no veu amb bons ulls la “rigidesa” delsistema d'informació actual que “emana dela política i no de l'interès periodístic.” L'in-forme del CAC té un doble sentit al aproxi-mar-se les conteses municipals.

DESAPAREIX LIFE. La revista estatu-nidenca Life, que va publicar després de laSegona Guerra Mundial treballs de fotò-grafs com Robert Capa o Alfred Eisens-taedt, sortirà per última vegada al carrer el20 d'abril. La seva editora, la multinacionalde comunicació Time Warner atribueix laretirada a “la davallada del negoci depremsa” i la baixa publicitària en les publi-cacions encartades. Va néixer el 1936 i vatenir periodicitat setmanal fins al 1972. Enels anys cinquanta Life tirava 13 milionsd'exemplars. A partir d'ara l'arxiu fotogrà-fic de la revista s'instal·larà a Internet.

LA INDEMNITZACIÓ DE LA COPEPER ÚS DEL CATALÀ. El portaveud'Esquerra Republicana de Catalunya(ERC) al Congrés, Joan Tardà, anuncia queel partit destinarà el diners assenyalats perl'Audiència de Barcelona en concepte d'in-demnització de la COPE i Losantos (60.000euros) a associacions que fomentin l'ús dela llengua catalana.

28 de marçPREMIS SALVADOR DE MADA-RIAGA. El periodista d'El País José Comasés el guanyador del Premi Salvador deMadariaga, que atorga anualment l'Asso-ciació de Periodistes Europeus. Comas éscorresponsal d'El País a Alemanya. En lavessant de ràdio, el premi ha estat per a JoséMiguel Azpiroz, subdirector d'Informatiusde Punto Ràdio. Pilar Requena ha obtingutel premi en l'apartat de televisió.

AUDIÈNCIA MILIONÀRIA AMBZAPATERO. L'entrevista de centpersones a José Luís Rodríguez Zapatero(Tengo una pregunta para usted señor presi-dente) realitzada per TVE la nit del 26 demarç va tenir una mitjana de 5.834.000espectadors i un 30,3 de quota de pantalla.El minut més vist (a les 22.41 hores) vasuperar els set milions d'espectadors i vaarribar al 35% de quota quan Zapatero vaparlar de la importància de la col·laboracióentre el Govern central i les autonomies.

EL FUTUR DELS EUA EN L'ERAPOST-BUSH. Al Centre Internacional dePremsa de Barcelona (CIPB) té lloc laconferència informativa de Bruce W. Jentle-son professor de Polítiques Públiques iCiència Política a la Duke University(Durham North, Carolina). Parla d'“Elpaper dels Estats Units al món en l'era post-Bush”. El professor Jentleson va serassessor de política exterior en les candida-tures Kerry-Edwards i Gore-Lieberman.

HUMOR PER A LES DICTADURES. Elperiodista i exdegà del Col·legi de Perio-distes Josep Pernau presenta a la llibreriaLaie el seu darrer llibre Humor de combat,editat per La Campana en català i encastellà, per Roca Editorial. Es tracta d'unrecull d'acudits contra els dictadors quePernau va recopilar després d'un viatge alspaïsos satèl·lits de l’URSS el 1990. “L'hu-mor és imprescindible en una dictadura iaixí vaig veure que aquells sinistres perso-natges van fer-lo brotar.” Un humor clan-destí com a autodefensa, en les dictaduresde Hitler i, de Stalin, particularment itambé de Franco. Els que l'inventaven eren“guerrillers de l'humor, humor jueu aVarsòvia i gairebé sempre humor negre.”Manuel Fuentes participa en la presentacióde l'obra.

29 de marçLLIURAMENT DELS PICA D'ES-TATS. Té lloc el lliurament dels premis Picad'Estats, que concedeix la Diputació deLleida. S'atorga el de Periodisme turístic alsuplement de l'Avui “Sortim”. El repor-tatge Pedra a pedra sobre el castell del'Albi, del qual és autor Ramon Orpinell,director de la Fundació de Castells Cultu-rals de Catalunya, és premiat ex aequo en lamodalitat premsa escrita amb un treballsobre la Vall d'Aran de Carlos Pascualpublicat a Cinco Días. El fotògraf LaurentSansen, col·laborador de l'Avui, rep unpremi com a coautor d'un reportatge sobrel'estany d'Ivars publicat en una revista llei-datana. Per concursar en aquesta ediciódels premis, s'hi van presentar 200 treballs.A l'acte de lliurament van assistir el presi-dent de la demarcació de Lleida, RamonMesull, i el president de la Diputació deLleida, Isidre Gavin. Es dedicà un record aJosep Maria Huertas Claveria.

30 de marçRECIPROCITAT AMB CONDICIONS.El Govern valencià, presidit per FranciscoCamps, es mostra disposat a firmar unconveni amb la Generalitat de Catalunyaper la reciprocitat de TV3 i Canal 9 a canvique el canal català usi la denominacióComunitat Valenciana en lloc de PaísValencià. Segons el conseller portaveuvalencià, Vicent Rambla, ja ha fet arribar alconseller de Cultura i Mitjans de Comuni-cació, Joan Manuel Tresserras, que l'acordnomés serà possible si es respecten aqueststermes. El procés judicial per suspendre lesemissions de TV3 continuarà fins a lapossible firma del conveni.

LA UNESCO GUARDONA POLI-TOVSKAIA. El president de la Unesco,Koichiro Matsuura, anuncia la concessiódel Premi Mundial de la Llibertat dePremsa Unesco-Guillermo Cano 2007 a laperiodista russa Anna Politovskaia assassi-nada a Moscou el 7 d'octubre de 2006.

RÀDIO 4 MARXA DEL PASSEIG DEGRÀCIA. Ràdio Nacional d'Espanya aCatalunya (RNE) i Ràdio 4 difonen laseva última emissió des dels històrics estu-dis del passeig de Gràcia on hi han estatdurant 55 anys. Les emissores es traslladenprovisionalment a les instal·lacions d'Ona

58

CAPÇALE

RA ABRIL-M

AIG 2007

D I A A D I A

La revista Life, tot un referent del periodisme, va sortir per darrercop al carrer elpassat 20 d’abril

José Comas en el moment de rebre el guardó

Foto: Julian Rojas (El País)

Un moment de l’acte d’entrega de premis

Foto: Avui

Catalana al carrer d'Aragó fins que estiguillest l'edifici del Poble Nou al Parc Barce-lona Media.

31 de marçRÀDIO CASTELLDEFELS COMPLEIX25 ANYS. L'exposició “Els sons de lesones, els sons de la ciutat” commemora els25 anys de Ràdio Castelldefels, que vacomençar a emetre el 19 d'abril de 1982. Lamostra s'ha obert al Casal de Cultura de laciutat. Consisteix en la instal·lació de 25plafons –un per cada any de l'emissora–amb els fets més destacats recollits per laràdio i sobre la història de la població.

MANU LEGUINECHE PREMI FAPEDE PERIODISME. La Federació d'Asso-ciacions de Periodistes d'Espanya (FAPE)concedeix el premi 2007 al periodista ManuLeghineche. El jurat ha reconegut la“honestedat i independència” que sempreha caracteritzat el seu treball periodístic iliterari.

Abril 2007

1 d'abrilARTESANS DE L'HUMOR. La Mostrade Cinema Llatinoamericà que té lloc aLleida selecciona un documental sobre elsautors de les vinyetes còmiques titulatArtesans de l'humor del qual és autor elrealitzador madrileny David Orejas. Lapel·lícula està rodada en format de vídeodigital. Hi han participat, amb respectivesintervencions, els humoristes Ferreres,Toni Batllori, Gallego & Rey, José LuísMartín, Màximo, Forges, Òscar Nebreda,Jordi Bernet, Albert Monteys i RicardoMartínez..., artistes que hi han aportat lesseves reflexions.

2 d'abrilCATALUNYA 30 ANYS DESPRÉS AL'AVENÇ. La revista L'Avenç, nascudal'abril de 1977 celebra les tres dècadesd'aniversari amb el dossier Catalunya 30anys després, que analitza l'evolució deCatalunya en aquest espai de temps des del'òptica de l'economia, la política, elsmitjans de comunicació, l'educació, lahistòria i la cultura. L'estiu passat la revistaes va associar amb RBA i prepara, per a unfutur pròxim, l'edició de tres llibres, un delsquals és obra del periodista EmilioManzano.

3 d'abrilONA CATALANA AMB L'ESPORT.L'emissora Ona Catalana actualment enprocés de renovació, després d'haver estatcomprada per PRISA el 2006, endegarà

una nova etapa a partir del 23 d'abril. Lacadena potenciarà la redacció d'esports apartir del programa La graderia, espai acàrrec de Dani Senabre. El fins ara direc-tor general d'Ona Catalana, Jordi Jordà,deixarà el càrrec per posar-se al capda-vant de les emissores que PRISA té aPortugal.

4 d'abrilTV3 S'ESTRENA A YOUTUBE. Tele-visió de Catalunya (TVC) amb el suport dela CCRTV Interactiva estrena el canal deTV3 a la plataforma d'intercanvi de vídeosa Internet, YouTube. CCRTV Interactiva ésl'empresa, dins de la Corporació, encarre-gada de la difusió dels continguts creats através de les noves plataformes tecnolò-giques.

UNA HISTÒRIA DETERRA LLIURE.El periodista David Bassa (Granollers1971) recull en un documental de TV3 lahistòria de Terra Lliure. És la primeravegada que s'explica a través d'una filmaciótelevisiva la història completa de l'organit-zació independentista armada. Terra Lliurepunt final està produït per Batabat i ZebaProduccions. Euskal Telebista (ETB), latelevisió pública del País Basc, forma partde la coproducció i emetrà el document eneuskera i en castellà. A Catalunya s'estre-narà el dia 14 d'abril.

7 d'abrilSUPLEMENT D'EL PAÍS SOBRESALUT I BIOMÈDICA. El diari El Paíseditarà a partir del 14 d'abril un suplementmensual que apareixerà el segon dissabtede cada mes i estarà dedicat a divulgar ireflexionar sobre temes de salut i biomè-dica. Es complementarà amb les col·labora-cions que ja es publiquen a la secció deSocietat en l'edició diària i a les pàgines desalut dels dimarts. Ambdues col·laboracionses mantindran.

8 d'abrilASSASSINAT EL TRADUCTOR DEMASTROGIACOMO. El periodista afga-nès Ajmal Nashqbandi segrestat el 5 demarç per un grup talibà juntament amb elperiodista italià Daniele Mastrogiacomo, jaalliberat, és decapitat a Kabul. L'enviat de

les Nacions Unides a l'Afganistan, TomKoenigs, condemna l'assassinat “sensesentit” del periodista Ajmal i insta les auto-ritats perquè busquin els autors de l'assassi-nat i els portin “davant la justícia”.

LA FAMÍLIA COUSO EXIGEIXJUSTÍCIA. Familiars de José Couso ialguns centenars de persones es concen-tren davant l'ambaixada dels Estats Unitsa Madrid per reclamar justícia al complir-se quatre anys de la mort del càmerade Tele 5 a causa dels projectils d'untanc nord-americà a Bagdad. Entre elspresents, la mare de José Couso, MaribelPermuy i el germà del fotògraf, David.L'acte és amenitzat amb les intervencionsmusicals de Mercedes Ferrer, RaimundoAmador i el grup de percussió Samba deRua.

9 d'abrilCUBA NEGA L'ENTRADA A XAVIERSARDÀ. El Govern cubà ha denegat aXavier Sardà el permís d'entrada a Cuba onhavia de rodar el nou programa televisiuDutifri per a Tele 5. La negativa li ha estatcomunicada per l'ambaixada de Cuba aMadrid basant-se en el fet que sent conduc-tor del xou nocturn Crónicas marcianas vacriticar públicament Fidel Castro i el règimcubà. Sardà havia projectat passejar perl'Havana Vieja en companyia de JoanManuel Serrat mentre el cantautor hauriacantat una composició musical. Sardà portaquatre mesos viatjant per diversos païsosestrangers localitzant espanyols que viuenfora.

REPORTATGE ANTICATALÀ ATELEMADRID. La televisió autonòmicade Madrid emet un reportatge contra lapresència del català a Catalunya i moltespecialment en l'àmbit de l'educació a lesescoles. El document titulat Ciudadanos desegunda presenta el castellà com una llen-gua “perseguida en tots els estaments ipròxima a l'extinció.” Per assolir el repor-tatge Telemadrid va recórrer les escolesintentant demostrar que la “persecució delcastellà” comença a les aules i s'estén alcomerç i a la justícia. El documental és unaproducció d'El Mundo TV.

59

CAPÇALE

RA ABRIL-M

AIG 2007

Xavier Sardà no pot entrar finalment a Cuba

Foto: Arxiu

Un moment del documental sobre la banda.

Foto:TV3

10 d'abrilHOMENATGE A HUERTAS DES DEMADRID. El Centre Cultural Blanquernade Madrid ret un homenatge a Josep MariaHuertas Claveria en el qual participenManuel Campo Vidal, Miguel Àngel Agui-lar i Víctor Marqués Reviriego així comhistoriadors i professors de la Facultat deCiències de la Informació de la UniversitatComplutense.

CRÍTIQUES AL PROGRAMA DETELEMADRID. La consellera de Justíciade la Generalitat, Montserrat Tura, critica elprograma de Telemadrid emès ahir en elqual s'assegurava que Catalunya “discri-mina el castellà”. La consellera lamentaque “un mitjà públic ofereixi una versió tantergiversada de les coses” i defèn el dretdels catalans a dirigir-se a l'Administracióen la seva llengua tot i ser “molt respectuo-sos amb la riquesa lingüística espanyola.”Per la seva part, el conseller de Cultura delgovern regional de Madrid, el catalàSantiago Fisas, titlla d'“inoportú l'esmentatreportatge i l'esforç per enfrontar Madrid iCatalunya.”

LES ENTITATS D'AUTOR CONTRO-LARAN ELS WEB. L'article 17 bis dela Llei d'Impuls de la Societat de la Infor-mació (LISI) faculta les entitats de gestióde drets d'autor a sol·licitar a les opera-dores Internet el bloqueig de contingutspresumptament il·lícits sense ordre judi-cial si l'acusat no ha respost en el terminide deu dies. Aquesta norma legal, encaraen tràmit, ha desencadenat el rebuig delConsell d'Estat que critica “la introducciótardana de l'article “del qual no han estatinformats ni els consumidors ni el ConsellAssessor Tècnic de la Societat de laInformació (Catsi). L'aprovació de la lleiestà prevista en el pròxim Consell deMinistres.

11 d'abrilRTVE COMUNICA ELS PLANS PERRTVE A CATALUNYA. Els membresdel consell d'administració de RTVEacompanyats de la directora de TVE aCatalunya, Montse Abbad, visiten la Gene-ralitat on es reuneixen amb el president,José Montilla, i el conseller de Cultura iMitjans de Comunicació, Joan Manuel Tres-serras, per exposar els plans de futur perRTVE a Catalunya. El consell comunicaque es mantindran les emissions de migdiai tarda i una desconnexió per a Catalunyade 20.30 a 21.30 h. Els estudis de Sant Cugatmantindran els espais de producció pròpiaMira quién baila, el concurs Saber y ganar,El escarabajo verde, Línea 900, Redes, Esta-dio 2, Los Lunnis, Leonart i Lluvia de estrellas. La direcció de RTVE negocia unconveni de col·laboració amb el Liceu peremetre part de la programació. Els respon-sables de RTVE garanteixen també el futur

de Ràdio 4, mantenir el lloc de treball iestudiar un model de programació quepermeti la continuïtat de l'emissora. Abansde visitar la Generalitat la cúpula de RTVEha anat al centre de producció de SantCugat.

12 d'abrilCOMENÇA L'ANY GAZIEL. Arrencaa Sant Feliu de Guíxols la celebració del'Any Gaziel coincidint amb el 129 aniver-sari del seu naixement. Agustí Calvet(Gaziel) va néixer a Sant Feliu de Guíxolsel 1887 i morí a Barcelona el 1964. L'home-natge a qui es considera “un dels gransmestres del periodisme modern a Catalu-nya” comprèn conferències a la bibliotecamunicipal, visites guiades per itinerarislligats a la vida de Gaziel, exposicions i acti-vitats escolars.

LA LLEI D'INTERNET NO INCLOURÀL'ARTICLE 17 BIS. L'article 17 bis de lallei d'Internet (d'Impuls a la Societat de laInformació), que permetia a les entitatsd'autors blocar continguts de la Xarxasense ordre judicial, ha estat suprimit del'esborrany. El Consell d'Estat es vamostrar contrari a aquest article percreure que la mesura podria vulnerarl'obligació del mandat judicial. L'Associa-ció d'Usuaris Internet sol·licita una reunióamb el Govern per conèixer com haquedat el text de l'avantprojecte de lleidesprés dels últims canvis. De tota manera,res està decidit.

13 d'abrilAPROVAT EL PROJECTE DE LLEID'INTERNET. El Consell de Ministresaprova el projecte de Llei d'Impuls a laSocietat de la Informació, que es remetrà alCongrés. Desaparegut el polèmic article 17bis que hauria permès blocar certs contin-guts per part d'entitats d'autors, el Governdecideix que la protecció de la propietatintel·lectual a Internet compti amb una lleiespecífica. L'esborrany serà presentat a lapròxima reunió del Consell Assessor deComunicacions i per a la Societat de laInformació el pròxim 26 de maig. El textrecentment aprovat, permet les adrecesweb amb “ñ” i “c” en els dominis “.es”. La

norma obligarà a impulsar la banda amplaa les zones rurals d'Espanya.

JON LEE ANDERSON, PREMI JOSÉCOUSO. El periodista nord-americà JonLee Anderson, cronista del diari The NewYorker és el guanyador de la tercera ediciódel premi José Couso a la Llibertat dePremsa. El concedeix anualment el Col·legiOficial de Periodistes de Galícia i el Clubde Premsa del Ferrol. Anderson ha estatcorresponsal de guerra. Entre les sevesobres figuren biografies d'Augusto Pino-chet i Saddam Hussein i també llibres comLa caida de Bagdad, que ha estat distingitamb el premi Reporters del Món.

SARDÀ NO ANIRÀ A CUBA. XavierSardà, immers en la preparació del nouprograma Dutifri per a Tele 5, no anirà aCuba, segons assegura en una compa-reixença al Col·legi de Periodistes de Cata-lunya. Sardà està molest amb la diplomàciade Cuba que ha demorat el seu visat d'en-trada a l'Havana. L'ambaixada cubana, perla seva banda, assegura que “a Sardà no lihan negat l'entrada a l'illa.”

14 d'abrilL'ÚLTIM PARTIT DE PERE BARTHE.L'excap d'esports de TVE, Pere Barthe,retransmet l'últim partit de bàsquet (elReial Madrid-Pamesa) després d'haverestat prejubilat dins de l'ERE de RTVE.Barthe, de 52 anys, llicenciat en Ciències dela Informació, és periodista de TVE des defa 33 anys. Assegura que l'ens públic no vadonar “cap explicació” del seu comiat. Enuna entrevista d'Emilio Pérez de Rozas aEl Periódico, diu que “si se'n va, és perquèl'han fet fora. No és una prejubilacióvoluntària.”

TERRA LLIURE. PUNT FINAL. TV3projecta un documental que recull els dinouanys d'història de Terra Lliure, l'organitza-ció independentista que va portar a termeactes violents, entre ells un atemptat contraFederico Jiménez Losantos, a qui va ferir enuna cama. Terra Lliure. Punt final ha estatrealitzat per les empreses Batabat i ZebaProduccions, amb la col·laboració de TV3.El responsable de la direcció i el guió delprojecte televisiu és David Bassa, que hatreballat un any en el projecte. El documen-

60

CAPÇALE

RA ABRIL-M

AIG 2007

D I A A D I A

Agustí Calvet,més conegut per Gaziel.Fo

to: Arxiu

Pere Barthe, undels periodistesde TVE que ésprejubilat per ladirecció del canalFo

to: Arxiu

tal recull declaracions de membres del grupque actuà a Catalunya entre 1979 i 1995.Intervé en el reportatge el jutge BaltasarGarzón, responsable de la detenció denombrosos activistes abans dels Jocs Olím-pics de 1992.

SEIXANTA ANYS DE MAGNUM.L'agència fotogràfica Magnum celebra el60è aniversari amb el repte de crear unacomunitat fotogràfica a Internet a través dela qual es puguin donar a conèixer nousprofessionals de la fotografia, desenvolupartreballs, organitzar exposicions, debats, etc.Robert Capa i David Seymour van crear el17 d'abril de 1947 l'Agència Magnum, unacooperativa de fotògrafs que fossin propie-taris dels drets d'imatge de les fotos i deci-dissin per qui treballar i com i on publicar-les. Per l'agència hi han passat, Capa,Cartier Bresson, Seymour, entre altres fotò-grafs de reconegut prestigi.

15 d'abrilL'INDEPENDENT DE GRÀCIAINDEPENDITZA LA VILA. El setma-nari L'Independent de Gràcia publica unsuplement especial per celebrar l'ediciónúmero 200. Tot el suplement està dedicat arememorar la independència de la Vila deGràcia, que va desaparèixer quan es vaannexionar a Barcelona el 1897.“Gràcia jaés independent! és el titular de portada delsuplement, que inclou una sèrie de notíciesinventades sobre la nova independència del'antiga vila.

16 d'abrilNOU DIRECTOR D'ESPORTS DETVE. Javier Tola, fins ara responsabled'Esports de la Unió Europea de Radiote-levisió, és nomenat nou director d'Esportsde TVE en substitució de José Ángel de laCasa, un dels prejubilats de la Corporació.Tola, natural de Zamora, on va néixer el1968, és llicenciat en Ciències Empresarialsper la Universitat Complutense i màster enEconomia Financera per l'ICADE. Ambaquest nomenament TVE vol “reforçar lagestió del departament d'Esports, que cadadia exigeix més competitivitat i experièn-cia”, entre altres objectius, com ara desen-volupament de noves tecnologies i adquisi-ció de drets de retransmissions esportives.

HACHETTE TANCA LA REVISTA DESUCCESSOS. El grup de comunicacióHachette Filipacchi originàriament francès,anuncia als treballadors el tancament de larevista especialitzada en successos Así sonlas cosas. Havia sortit al mercat l'any 2002,estava dirigida per Purificación Blanco itenia una circulació de 30.000 exemplarssetmanals. El tancament obeeix alsprojectes de l'empresa en el camp multimè-dia. Hi treballaven uns dotze periodistesque serà distribuïts majoritàriament enaltres publicacions del grup.

FOMENT DEL VOT JOVE AL CIPB.Té lloc al Centre Internacional de Premsade Barcelona (CIPB) la presentació de lacampanya Foment del Vot Jove organitzadapel Consell de la Joventut de Barcelona.

17 d'abril NEIX L'OBSERVATORI DE LARÀDIO. El Departament de ComunicacióAudiovisual de la Universitat Autònoma deBarcelona (UAB), l'Associació Catalana deRàdio, RNE a Catalunya, COMRàdio, elConsorci Local i Comarcal de Comunica-ció, i la Federació de Ràdios Locals creenl'Observatori de la Ràdio a Catalunya. Ésun organisme independent especialitzat enradiodifusió que té per objecte promoure lainvestigació, l'estudi, la innovació i la quali-tat del sector radiofònic català.

MANUAL DEL CAC PER AEMIGRANTS. La Mesa per a la Diversitaten l'Audiovisual impulsada pel Consell del'Audiovisual de Catalunya (CAC) edita2.000 exemplars d'un compendi adreçat acomunitats estrangeres i professionals de lainformació per augmentar la presènciad'emigrants en els mitjans de comunicació.El manual ha estat editat en tres idiomes:castellà, anglès, francès, àrab, xinès i urdú.La llengua que els vincula és el català.

18 d'abrilNOU ADJUNT DE CONTINGUTS DETVE CATALUNYA. José Manuel Pinilloés nomenat director adjunt de continguts deTVE a Catalunya. Es tracta d'un càrrec denova creació que depèn de la CorporacióRTVE (Madrid). Pinillo va néixer el 1965.Va ser un dels fundadors de la productoraUrano on va treballar de 1997 a 2003.

ONA CATALANA ES DIRÀ ONA FM.A partir del 23 d'abril Ona Catalana s'ano-menarà Ona fm. Ho explica Josep MariaGirona en roda de premsa, on presenta dosdels principals programes: el magazín mati-nal Fora de joc, dues edicions de La grade-ria, que abans s'emetia per la SER Catalu-nya i un magazín de tarda amb PereEspinosa entre altres novetats. Gironaexplica el canvi de nom d'Ona catalana, peld'Ona fm perquè “la catalanitat és indiscu-tible”. L'emissora pertany al grup PRISAdes de l'estiu de 2005.Javier Tola, nou responsable d’esports de TVE

Foto: Arxiu

19 d'abrilRAJOY A TVE. Continua la presènciamediàtica dels líders polítics a les televi-sions. Avui compareix a TVE el cap del'oposició, Mariano Rajoy. Com ja va ferZapatero, respondrà les preguntes de centciutadans presents al plató televisiu. Elprograma, també en aquesta ocasió, estàmoderat per Lorenzo Milà. Pel que fa al'entrevista d'Antena 3 a Rodríguez Zapa-tero el passat dia 17, s'assenyala unaaudiència de 2.700.000 espectadors.

EXPOSICIÓ DEDICADA A RAMONBARNILS. Té lloc a la Casa de Cultura deValls una mostra retrospectiva en home-natge a la figura de Ramon Barnils (1940-2001). La mostra vol retre homenatge alperiodista, que va oferir sempre una òpticacatalana en els mitjans on va exercir: ElTemps, l'Avui i Catalunya Ràdio. L'exposi-ció està organitzada pel Col·lectiu 1714 delPla de Santa Maria en col·laboració amb elGrup de Periodistes Ramon Barnils.

PREMIS DE RÀDIO ASSOCIACIÓ.La setena edició dels premis que atorgaRàdio Associació recauen per partidadoble en RAC1. Un d'ells és per almagazín matinal de Xavier Bosch El móna Rac1 i a l'equip de Minoria absoluta perl'espai de TV3 Polònia, que rep el premiaudiovisual.

GUARDONS DE LA FUNDACIÓRAFAEL CAMPALANS. El premi espe-cial “Xavier Soto” de la Fundació RafaelCampalans i la Fundació Josep Comapo-sada recau en el locutor radiofònic JustoMolinero per la seva dilatada carrera en elmón de la ràdio i a favor de la convivènciai la integració. El premi a la IniciativaSocial s'atorga a Arrels Fundació, una enti-tat que ajuda a persones perquè puguintrobar casa o treball. El premi al Pensament“Ernest Lluch” es concedeix al president del'Institut d'Estudis Catalans, SalvadorGiner, per la seva tasca en el món de ladocència. El premi a la Memòria Popular“Joan Reventós” és per a l'Associaciód'Antics Carabiners de Catalunya. Elguardó especial al Compromís recau enManuel Guerra Sánchez per la sevatrajectòria sindicalista a la UGT.

20 d'abrilNIT DE LA COMUNICACIÓ. En la Nitde la Comunicació, que va tenir lloc aGirona, tenen efecte els següents premis:Joaquim Maria Puyal, premi d'Honor; ToniClapés, de RAC1, Àngel de Bronze, guardócompartit amb Javier Cercas, Ferran Mone-gal, David Martí i Montse Ribé, autors delsefectes especials del Laberinto del fauno.Els premis de la Nit de la Comunicació elsvan instituir el 1983 els estudiants de laprimera promoció de l'Escola de RelacionsPúbliques, actualment Escola Universitàriade Ciències de la Comunicació.

21 d'abrilLLIURAMENT DELS MICRÒFONSD'OR. Es lliuren al Pavelló d'Esports dePonferrada els Micròfons d'Or instituïts perla Federació d'Associacions de Ràdio iTelevisió de la qual és president d'HonorLuís del Olmo. Entre els premiats, OlgaViza, Lorenzo Milà, Tito Valverde, RamonGarcía, Javier Castillo (Poty) i FedericoJiménez Losantos. Cal remarcar l'absènciad'Andreu Buenafuente, també premiat, quedes del primer moment va discrepar delpremi atorgat al director de La mañana(COPE).

PREMIADA L'EMISSORA ICAT FM.L'emissora de la Generalitat iCat fm haestat guardonada per l'Internet GlobalCongress en la categoria de projectes d'in-novació i desenvolupament. El jurat haapreciat el nou concepte de ràdio interac-tiva impulsada per la CCRTV i vinculada aCatalunya Ràdio. L'Internet GlobalCongress es va presentar el passat dia 12d'abril al Centre Internacional de Premsade Barcelona (CIPB)

23 d'abrilESTRENA D'AVUI.CAT. El diari Avuiinaugura, coincidint amb la diada de SantJordi, el portal informatiu avui.cat. Hancol·laborat en la iniciativa empreses delteixit socioeconòmic català com La Caixa,el Banc Sabadell, Edicions 62, Agbar, l'Es-cola Superior de Música, etc. L'Avui va serel primer diari estatal a oferir als lectorsuna edició en línia.

EL CIVISME PREMIAT. Es publiquenels guardons del XII Premi Civisme alsMitjans de Comunicació del Departamentde Governació i Administracions Públiquesde la Generalitat. En la modalitat depremsa escrita obté el premi el treball“Alternativa a la presó”, d'Anna Aguilar,publicat a Presència. En l'especialitat detelevisió el premi és per a Els veïns de baix,emès a El 9 TV. En la categoria de ràdio ladistinció és per a l'espai La ruta del salmód'El matí de Catalunya Ràdio. En Internetes guardona el web Fundació Natura.

24 d'abrilPREMI LITERARI EN HOMENATGEA HUERTAS CLAVERIA. El Col·legi dePeriodistes de Catalunya ret un homenatgea la seu col·legial, on participen els expresi-dents de la Generalitat, Jordi Pujol iPasqual Maragall. A l'acte hi assisteixenperiodistes, universitaris i veïns del PobleNou. Es dóna a conèixer la creació delpremi Huertas Claveria, que aquest anyconvocaran les editorials RBA i LaCampana.

HUERTAS A LA REVISTA CARRER.La publicació Carrer de la Federació d'As-sociacions de Veïns (FAVB) publica unanúmero dedicat majoritàriament –inclosa laportada– a Josep Maria Huertas i el seullegat de 92 obres.

ELS FOTÒGRAFS TORNARAN ALSJUTJATS. El ple de la Sala de Govern delTribunal Superior de Justícia de Catalunya(TSJC) acorda per nou vots a favor, cinc encontra i una abstenció, reconsiderar el vetoals fotògrafs i càmeres de televisió a captarimatges als passadissos dels edificis judi-cials. El protocol que recollia la prohibiciótornarà a la Comissió de Comunicació de laqual formen part els jutges, el Col·legi dePeriodistes de Catalunya i el Consell del'Audiovisual (CAC) perquè tornin a estu-diar la qüestió. Els representants dels perio-distes han mostrat des del principi el rebuigal veto.

25 d'abrilELS PRESENTADORS DE LA BBCSERAN PERIODISTES. El director gene-ral de la BBC britànica, Mark Thomson,anuncia al Parlament una nova política dela BBC respecte als presentadors de notí-cies en els diferents canals de la televisiópública. En endavant tots els presentadorsdels noticiaris hauran de tenir formacióperiodística i ja no seran tan sols “lectors denotícies.”

LA DIPUTACIÓ AJUDARÀ ELSCANALS LOCALS. En el trànsit de latelevisió digital terrestre (TDT), la Diputa-ció de Barcelona donarà suport a lescadenes públiques locals. En el cas de lesprivades, la Diputació concedirà “unprograma d'ajuda a la producció en forma

62

CAPÇALE

RA ABRIL-M

AIG 2007

D I A A D I A

Ramon Barnils en una imatge d’arxiu.

Foto: La Vanguardia

La revista Carrer glosa la figura de Huertas

Foto: Laura Guerrero

de suport retornable.” Ho afirma el presi-dent delegat de l'àrea de govern local de laDiputació de Barcelona, Josep Fogué.

RAUL RIVERO, PREMI ORTEGA IGASSET DE PERIODISME. Els premisOrtega i Gasset de Periodisme, convocatspel diari El País atorguen les distincionscorresponents a 2007. El de millor LaborInformativa correspon al periodista i poetacubà Raúl Rivero per la seva lluita constanta favor de la llibertat de premsa. El premid'investigació és per al reporter RobertoNavia sobre l'explotació dels immigrantsbolivians publicat al diari El Deber. El dePeriodisme Gràfic s'atorga a la fotògrafaDesirée Martin per una imatge sobre elsemigrants que arriben en pastera a Canà-ries. Per primera vegada es concedeix unpremi de Periodisme Digital a les emissionsde la BBC en castellà.

BERGARECHE DEIXA VOCENTO.José Maria Bergareche deixa de serconseller delegat de Vocento, però assumiràel càrrec de vicepresident primer del Grup.El substituirà l'enginyer tècnic de Teleco-municacions Belarmino García, fins araconseller delegat de France Telecom. S'in-corporarà al càrrec el pròxim 2 de juliol.

27 d'abrilCONCENTRACIÓ DAVANT EL REPE-TIDOR DE LA CARRASQUETA. Mésde tres-centes persones es concentren alport de la Carrasqueta per privar que lapolicia autonòmica i els funcionaris de laGeneralitat valenciana tanquin els repeti-dors. Els manifestants, acompanyats derepresentants polítics, sindicals i membresd'entitats valencianes mantenen la concen-tració impedint el pas de la força públicaamb crits com “Volem TV3!, Canal 9 no val

res!”. Funcionaris i agents al·leguen “resis-tència amb violència” per part dels concen-trats. Els funcionaris valencians no aconse-gueixen tancar el repetidor.

PROCESSEN ELS RESPONSABLES DELA MORT DE COUSO. El jutge de l'Au-diència Nacional, Santiago Pedraz, dictauna interlocutòria de processament contra

els tres militars dels Estats Units que vandisparar contra el càmera José Cousodurant l'ocupació nord-americana aBagdad el 8 d'abril de 2003 i que li vanocasionar la mort. Reporters sense Fron-teres valora el processament com “un pasmolt important en la lluita contra la impu-nitat d'atacs a periodistes.”

63

CAPÇALE

RA ABRIL-M

AIG 2007

Un record per a...Josep Maria Huertas Claveria, degà del Col·legi de Periodistes moria a Barcelona el4 de març a l'edat de 67 anys a causa d'un vessament cerebral. Natural de Barcelonaera un referent entre els periodistes de la transició per la seva militància en favor dela llibertat d'expressió i la defensa dels drets de les persones. Va exercir en diferentsmitjans de Barcelona: Correu Català, Tele/eXprés, El Periódico de Catalunya i Diari deBarcelona del qual, en la seva nova etapa, fou sotsdirector. Últimament escrivia per aLa Vanguardia. Va col·laborar en diverses revistes com Signo de Madrid i Presència deGirona.Va dirigir Oriflama i Quatre Cantons del barri del Poble Nou, on vivia. A causade la seva recerca periodística es va veure sacsejat pel poder militar franquista, peròmai va baixar la guàrdia davant d'un poder autoritari i antidemocràtic. Les mateixesconviccions el van convertir en un gran defensor del patrimoni arquitectònic de Barce-lona, en un dels fundadors del Grup Democràtic de Periodistes i en el millor coneixe-dor dels barris de la capital, cosa que reflectí en els seus nombrosos llibres. El maig de2006 va resultar elegit degà dels periodistes de Catalunya. Milers de persones van serpresents a la cerimònia de l'enterrament a Santa Maria del Taulat.

El 6 de març moria a Barcelona Quim Regàs víctima d'una llarga malaltia. Era natu-ral de Manresa. Tenia 56 anys. La trajectòria professional de Regàs va començar aprincipis de la dècada dels setanta a la secció d'esports de Tele/eXprés arran de la granafecció que sentia pel futbol i pel motociclisme. Formà part de l'equip fundacionald'El Periódico de Catalunya, on va ser redactor, cap de secció i finalment subdirectorvinculat a la secció d'esports. Durant els Jocs Olímpics de Barcelona fou l'autor delllibre oficial i també col·laborador en el Fòrum de les Cultures. Va intervenir en laposada en marxa d'empreses i la reformulació de capçaleres clàssiques com l'Avui, ElMundo Deportivo, Sport, La Stampa i Clarín de Buenos Aires, entre molts altres. Eraun gran renovador de la premsa de Catalunya.

Luís Bettonica Alonso va traspassar el 17 de març a 74 anys. Dedicat al periodisme enl'especialitat de gastronomia va ser director de la revista Pipiripao d'Edicions DoymaSA. La seva feina es va desenvolupar principalment durant la transició i tambédesprés.

El passat 1 d'abril de 2007 moria a Vilanova i la Geltrú el periodista Daniel EstebanJones a 56 anys d'edat. Nat a Lomas de Zamora (Argentina), era professor titular de laFacultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull. Vacentrar la seva carrera en la investigació en comunicació. Va ser coordinador del Serveide Documentació del Centre d'Investigació de la Comunicació de la Generalitat. Últi-mament col·laborava amb l'Institut de la Comunicació de la UAB.

José Luís Alejandro Yunta va traspassar el passat 2 d'abril de 2007 a 56 anys. Era natu-ral de Barcelona. Havia treballat com a redactor alFull del Dilluns de 1976 a 1980 i de 1983 a 1990 a ElPeriódico de Catalunya.

El 12 d'abril de 2007 va morir el periodista JosepMaria Langelaan García. Adscrit a la demarcació deTarragona del Col·legi de Periodistes. Havia estatredactor del Gabinet de Premsa del Govern Civil deTarragona. Tenia 78 anys.

El 13 d’abril moria Lluís Lligonya (foto), director deTV Mataró i president del Col·lectiu de MitjansAudiovisuals de Mataró, a causa d'un càncer. Va serimpulsor de la TV de Mataró i un dels fundadors de laXarxa de Televisions Locals, d’on era vicepresident.

José MariaBergareche posa fi a la sevaetapa com aconseller delegatde VocentoFo

to: Ignasi Rodríguez

Raul Rivero és premiat amb l’Ortegai Gasset queconcedeix el diari El PaísFo

to: Agències

“EL PERIODISMO DIGITALNO ESPERA”Desde que se creó la World Wide Web, no hacesado de expandirse. Mientras muchosmedios y la prensa tradicional siguen con losmismos problemas y un futuro incierto, lagran Red ha seguido tejiéndose, involucrán-dose en casi todas las actividades humanas. LaWeb 2.0 está en pleno auge. Están naciendolos sitios llamados “sociales”, grandes espa-cios individuales y colectivos donde la infor-mación se puede compartir o distribuir encualquier momento. Es la era de los UGC ocontenidos generados por el usuario, comoMySpace, Flickr, Delicious o el célebre portalde vídeos YouTube, donde los usuarios ya noson sólo audiencia sino que interactúan deuna forma proactiva, con herramientas cogni-tivas y tecnológicas que saben utilizar muybien, especialmente los usuarios jóvenes quetienen otro concepto de lo que es la informa-ción. Dado el ritmo vertiginoso de evoluciónde la Web, los medios deben enfrentarse a estegran desafío o ir hacia la irrelevancia. Las divi-siones tradicionales entre los medios debenreplantearse con la existencia de la Web. Lossitios más populares son multimedia.El porcentaje de lectores de prensa en losEstados Unidos baja y entre 1977 y 2006 pasódel 77% al 50% y en Gran Bretaña ocurre unfenómeno similar. De seguir por este camino,y según estudios realizados, la prensa impresase extinguirá sobre 2046. Algunos medios hantardado en asumir la pérdida de peso de losgrandes diarios en la sociedad y, en conse-cuencia, su pérdida de ingresos económicos.También han tardado en detectar el verda-dero potencial de Internet y la respuesta a eseproceso ha sido una reacción insegura, escép-tica y defensiva. Una consecuencia ha sido laincorporación casi forzada de las estrategiasasociadas a la Web en las redacciones y equi-pos de dirección. Muchos medios han inver-tido muy poco en investigación de su propiomercado para explorar posibilidades. Cuandoquieren implementar planes de cambio, seencuentran con disparidades entre el ritmo deevolución mediática y el mundo interior deestos medios, no siempre en sintonía con losnuevos lenguajes, herramientas y tendencias.Nieven Report dirigió el proceso de transfor-mación del periódico danés Nordjyske, ysegún él, el problema es que “todo el mundoquiere progresar, pero nadie quiere cambiar”.Con la idea Darviniana de que las especiesmás adaptables son las que sobreviven,muchos medios impresos están convirtiendosus redacciones en centros polivalentes deinformación, con profesionales que sabendesenvolverse con la escritura en formatosweb, con las tecnologías de Internet, losformatos de transmisión por audio (podcast) ypor vídeo, (vcast), etc. Periodistas que crean ymantienen sus blogs, los mantienen activos ylos convierten en canales de diálogo con unacomunidad heterogénea de lectores y lectoras.Los periodistas, ahora, deben pensar su infor-mación en distintos formatos. La tendencia es

ir más allá de la información escrita y aprove-char todas las sinergias que la red ofrece. Es elfenómeno de la convergencia. Arthur Sulz-berger Jr., del New York Times, habla de unfuturo periodístico en el que las informa-ciones no se destinan únicamente a la impre-sión. El papel dejará de ser el soporte princi-pal de diarios y revistas, aunque algunospiensan que todavía convivirá con la Webmucho más de una década. Pero los procesosde conversión tienen sus peligros y WilliamDietrich menciona su preocupación por lamarginación de los periodistas, que sufriránsobrecargas de producción que recortarán lacalidad e irán en contra del trabajo creativo,poniendo en riesgo las condiciones que debendistinguir la profesión en cuanto a veracidad,verificación, investigación y baluarte de lalibertad de expresión. “Las tecnologíaspueden ser útiles si sustituimos los objetivosde mercadeo por los de enriquecer el perio-dismo”, advierte Dietrich.Algunas recomendaciones ayudan a afrontareste cambio en los medios, como no subesti-

mar el interés y la exigencia del público; ofre-cer historias, servicios y canales de interac-ción; aceptar que la noción de noticia estácambiando y un movimiento en la Web puedeforzar a reconsiderar las agendas diarias.También tener claras las prioridades en laconvergencia; integrar varias habilidades,tanto en escribir en pantalla, como a sabertratar los temas en audio y en vídeo. O saberque los diarios deben estar familiarizados conlas tendencias multimedia para ofrecerediciones interactivas; y también tomar ejem-plo de los sitios útiles para la prensa pero sindejarse deslumbrar porque el éxito no es unafórmula homogénea para todos. Existeniniciativas a considerar, como el ContinuousNews Desk, del New York Times, que permitea los reporteros escribir una versión para laweb y después otra para la versión impresaque puede incorporar las reacciones suscita-das por la versión virtual. La AP trabaja conuna base de datos que permite acceder aarchivos con herramientas de enlace entretemas y entre medios. En resumen, se trata deque los medios deben prepararse para elfuturo e implantar planes de transición haciaplataformas digitales o corren el riesgo dequedarse atrás en el mundo de las noticias.La eclosión de las alternativas web de infor-mación fue materia de debate en la pasadacumbre mundial de Davos, en una sesiónorganizada por la CNN titulada “Nuestromundo interconectado. Tan sólo hubo un

representante de los medios tradicionales,Tom Gloces de Reuters. Para asegurar elfuturo de la prensa tiene que irrumpir en laconversación digital y a aprender a contar denuevo sus historias.

LINA MARIA AGUIRRE

“LO QUE ME INTERESA ESLA CONDICIÓN HUMANA”Jon Lee Anderson recibió el LiberPress enGirona por su brillante trayectoria profesio-nal. Ha visto mucha guerra y su reto constantees no perder la independencia en su trabajo.Jon Lee Anderson habla de la relación entreel poder y el periodismo y la búsqueda de laindependencia informativa que, en realidad,es una noción bastante moderna. “Es recienteel concepto de que nuestra responsabilidad escon el público en lugar de con el poder”,afirma. Y constata el equilibrio difícil de estarelación que han conseguido algunos profe-sionales como Seymoujr Hersch o Woodward,“quien simbolizó la ruptura del los medioscon el poder”. Pocas voces se alzaron contra la política deGeorge Bush después del 11-S, entre ellasSusan Sontag, que fue muy castigada por loque escribió. “La nueva generación de perio-distas fue muy acrítica”, explica Jon Lee. Creeque, hasta cierto punto, los atentados propi-ciaron un ambiente de guerra que fue visto, enel subconsciente colectivo, como una “buenaguerra” y así lo vivieron los medios y losperiodistas. “Vietnam no fue una guerrabuena y nos dejó a todos la boca amarga”,explica, aunque la prensa tuvo un papel defi-nitivo en la retirada de Vietnam. Siempre hahabido voces contracorriente, como SusanSontag o Seymour Hersch, “quien reveló loque sucedía en Abu-Grahib y ya había denun-ciado lo que sucedido en Mai-Lay”. Pero haymuchos casos como Judi Miler, que coloreó elambiente sobre la cuestión de las armas dedestrucción masiva en Irak. “Es la propiaprensa norteamericana la que ha informadode lo ocurrido en Irak o sobre los detenidosen Guantánamo. Algunos medios han acep-tado que no fueron suficientemente críticos”,continua Lee Anderson. “Los americanos sehan sentido atacados y ello ha provocado unnuevo patriotismo. En el fondo, los periodis-tas sintieron una especie de deber patrióticoque marcó la forma de informar posterior”.Ningún grupo de periodistas, por indepen-dientes que sean, están desprovistos de senti-mientos nacionales. En España también pasay hay un grupo de gente que colorea elambiente porque piensan que España esfrágil todavía y se consideran los guardianesde la democracia.Los periodistas incrustados en las unidadesmilitares perjudican notablemente la esenciadel periodismo. Los corresponsales de lasguerras de los últimos 30 años han estado enestas condiciones. Estados Unidos quierecontrolar y manipular a los medio en losconflictos, como ya se vio en la primeraGuerra del Golfo. Con ello y con una utiliza-

64

CAPÇALE

RA ABRIL-M

AIG 2007

E N P O C A S P A L A B R A SR E S U M E N E N C A S T E L L A N O

ción de las imágenes de televisión obtenidaspor ellos mismos, lo consiguen. Muchos artí-culos de Lee Anderson sobre la guerra de ElSalvador para la revista Time no fueron publi-cados por no responder a la línea editorial.“Los periodistas son muy vulnerables ydependientes de las decisiones de los editoresque marcan qué es noticia y qué puede llegaral público”, comenta el periodista. Por ellonacen medios alternativos como blogs o webs,algunos muy dignos e interesantes, y que seconvierten en voces no mediatizadas ni censu-radas de lo que no publican en diarios comoThe New Yorker Times o El País. “Hay sitiosweb que llegan a adquirir posiciones de refe-rencia” prosigue. Pero que cualquiera puedacriticar el trabajo de los periodistas por elmero hecho de tener acceso a la red, es unpoco desolador. Pero está convencido de que“todos los fenómenos mediáticos tienden, alfinal, a autofiscalizarse”.Sobre la objetividad, opina que existe lapretensión y la voluntad de aproximarse aella. La objetividad no existe, como la neutra-lidad, pero nos acerca a aquello que tratamosy nos ayuda a seguir adelante con un códigoético. Ningún medio puede ser objetivo, añadeLee Anderson. “Los periodistas podemosaspirar a reflejar realidades objetivas a nues-tros lectores, pero el medio como tal, nopuede porque está compuesto por un colec-tivo de opiniones diferentes”, añade. Objetivi-dad y honradez son dos cosas distintas. Estose nota en la diferencia entre la prensa inglesay la norteamericana. La primera muestraopinión, puntos de vista con medios como TheEconomist que tienen un estilo muy subjetivoy ameno al mismo tiempo. En contrapartida,deja claro de donde viene y su línea es rigu-rosa. En cambio, “si lees una nota del New

York Times, ves un esfuerzo casi neurótico,obsesivo, por ser objetivo”. Lee Anderson también ha sido criticado. Enun reportaje que realizó sobre el País Vascohace seis años y en el que intentó dar voz atodos, nacionalistas, antinacionalistas… apesar de todo recuerda que “mi artículosuscitó una reacción del gobierno de Aznar ydel PP inaudita”. Fue acusado de apología delterrorismo ante el director de su periódico enlos mismos términos que se utilizaron, sema-nas atrás, para destituir al presidente de Tele-madrid por emitir un documental sobre elPaís Vasco demasiado neutral. “Según el PP,mi artículo era una clara evidencia de mi incli-nación sobre el otro bando. Mi gran crimen

parece ser que fui yo quien decidió que habíaun sentimiento vasco nacionalista legítimo noviolento”, y califica el episodio de risible yrepugnante.Con un currículo casi de pura guerra, noquiere ser definido como periodista deguerra. Y añade que la parafernalia militar nole interesa, “lo que me interesa es la condiciónhumana y el mundo que yo he frecuentado hasido uno en conflicto”. Sobre Ryszard Kapus-cinski piensa que ha sido un referente para élen su profesión. Sabía cuajar la realidad sobreel terreno y rompió moldes. Fue la voz de unhombre que convivía con la gente, tenía supropio género, y era un baluarte para el oficio.Supo abrir la posibilidad de ver el mundo deforma distinta e incluso retratarlo.

FRANCISCO LUÍS DEL PINO

EL LIBRO, ENTRE ELDINERO Y LA INVESTIGA-CIÓNCada vez más periodistas se encuentran en lalista de autores de los libros más vendidos.Ello coincide con el hecho de que algunosperiodistas han llegado a las áreas de gestiónen el sector editorial. Las razones esgrimidaspor los profesionales para escribir un libro,aparte de que los periodistas son los quetienen los recursos necesarios para afrontareste reto, son desde el sueño de convertirse enescritor, a explicar aquello que no se puedeexplicar en otro soporte o escribir algo dife-rente que no sea por obligación. Y a veces lavanidad, el prestigio y la fama. En pocos casosse puede pensar en ganarse la vida escri-biendo ya que es una labor “extraordinaria-mente mal pagada”, según los propios escri-tores-periodistas. Y si no es por dinero, ¿porqué los periodistas escriben libros? Algunosporque se aburren en el trabajo que hacen,con menos espacio para escribir y menostiempo para emitir información. O tambiénpor la necesidad de destacar en las redac-ciones, de demostrar que se es capaz dehacerlo. También por motivaciones profesio-nales/corporativas, con una gran falta deperiodismo de investigación en los actualesmedios de comunicación.Algunos periodistas ven en el libro el reductodel periodismo de investigación por la falta deespacio en los medios. Otros los ven como unanoticia alargada en un reportaje. Y otroscomo la forma de investigar un tema determi-nado e, incluso, por la libertad creativa ypoder decir cosas que no puedes decir en losdiarios. En los diarios encuentras la puertacerrada por la estructura actual de la propie-dad para investigar. En cambio, en los mismosgrupos multimedia puede que no interesepublicar ciertos temas en el diario pero sípuede hacerse bajo el formato libro. Paraotros periodistas, los libros no son la sustitu-ción del periodismo de investigación. ParaXavier Fabrés, los libros “no son el refugio delos rechazados de otros medios de comunica-ción”. En cambio otros piensan que si pudie-

ran dedicarse a publicar reportajes en undiario, no escribirían los libros que escriben.Joan Barril piensa que “es prácticamenteimposible hacer periodismo de investigación”porque cuando una verdad no interesa, exis-ten mecanismos para que no se reconozca,como por ejemplo, los gabinetes de comunica-ción que algunas veces impiden llegar a laverdad. “La investigación es cada vez másdifícil y al final se limita a los niveles másdébiles, a aquellos que no disponen de gabi-netes de prensa”, explica. Para acceder a unbuen periodismo de investigación es necesa-rio tiempo, persistencia y dinero, aseguraManuel Leguineche. Y añade que ahora ya nose utilizan los diarios, sino los libros reportajecon revelaciones o los documentales de autor.Según Rafael Vallbona, lo importante resideen “qué quiero decir, por qué lo digo y comolo digo. Se trata de encuadrar una hipótesis,argumentarla y establecer conclusiones”. Paraél en los libros hay más periodismo de segui-miento que de investigación.Los periodistas gozan de escaso prestigiofrente a los escritores. Por ello algunos publi-can libros para reconquistar el reconoci-miento social. El periodista-escritor pasa a serescritor-periodista con grandes ejemploscomo Émile Zola, Edgar Allan Poe, CharlesDickens, Mariano José de Larra, Josep M. deSagarra, Josep Pla, Néstor Luján, MontserratRoig, Manuel Vázquez Montalbán o JosepMa. Huertas Claveria. Para el escritor irlandésJohn Banville, escritores y periodistas son lamisma cosa. “La diferencia está entre un textobien escrito y otro mal escrito, de los que haymuchos”, afirma. En cambio, para XavierFabrés un escritor es aquel que escribe unlibro: un texto de diez páginas es un reportajey uno de cien es un libro. En el fondo se hallalatente el prestigio social de la literatura quele confiere prestigio al escritor frente al perio-dista. La perversidad está en mantener estafrontera alimentada por el recelo y una ciertaenvidia mutua por diversos motivos. Ser escri-tor da prestigio y publicar reportajes, no.

XAVIER MARTÍ

¿DE QUÉ NO TENEMOSMIEDO?Pensadores y periodistas debatieron sobrelos efectos del miedo en las XII Jornadas deComunicación Blanquerna del pasado mesde marzo. El miedo desencadena un meca-nismo de defensa indispensable para todaslas especies animales. Pero los humanosdesarrollan, además del miedo a morir, lacerteza absoluta de la llegada de la muerteaunque no existan amenazas directas. Pode-mos sentir miedo de nuestro propio cuerpo,tenemos miedo del mundo exterior y, sobretodo, tenemos miedo de Los Otros humanos.Ello provoca desconfianza y temor ante lopoco conocido, lo cual es aprovechado por elmarketing. Se crean alertas globales - virusasesinos, vacas locas, alimentos transgénicos -y todo acaba siendo peligroso. El famoso

65

CAPÇALE

RA ABRIL-M

AIG 2007

efecto 2000, que tenía que ser devastador, sequedó en nada y hace que nos planteemos sino fue todo una estrategia para vender orde-nadores. Zygmunt Bauman afirma que “elconsumo de productos contra el miedo nece-sita consumidores temerosos”. Muchas aler-tas globales acaban siendo material dechistes, pero más serio es aquello que hacecada uno para protegerse y que incrementanuestros miedos, ya sea blindando las puertas,llevando aerosoles de defensa o, como enEUA, comprando todo-terrenos blindados.Todo para poder convivir con la idea irrefu-table de que un día moriremos.La religión compensa el miedo a la muertecon la recompensa del cielo, que concilia elfinal escrito con un sentido de la existenciaque va más allá del estrictamente biológico.La antigua República Francesa recuperó laidea de la “inmortalidad compensatoria” queotorga un beneficio superior al soldadomuerto en la lucha por su país que a lapérdida personal: el honor perpetuado por lasalvación de la nación. Sigmund Freuddetectó la deconstrucción y la canalización dela muerte como un mecanismo para continuarvivos, que consiste en apartar la muerte denuestras vidas para reducirla a la casualidad yla causalidad. Pero tampoco esta deconstru-ción nos ha salvado de la angustia tremen-dista. El profesor Ferran Sáez afirmó en lasjornadas que “los libros de filosofía danmiedo”, sobre todo porque hacen pensar a loslectores. Popularmente se dice que la ignoran-cia da la felicidad y el conocimiento nos haceinfelices y cobardes. El filósofo José AntonioMarina se refirió a la peligrosidad de los senti-mientos de uso comunicativo como el miedo yla furia e identificó algunos mecanismos paracombatir el miedo: la huida, el ataque, lainmovilidad y la sumisión. Hay miedos irra-cionales que Marina ejemplifica, como elmiedo a decir no o a pedir que nos devuelvanun dinero que es nuestro, miedos que respon-den al “no saber qué decir o reaccionar”.El miedo es también uno de los principalesmecanismos de poder. Para inculcar miedo seutilizan las amenazas, el aislamiento y la inco-municación y el silencio. Según Marina, lanovedad genera un miedo terrible que sedemuestra con el 80% de jóvenes encuesta-dos que afirman querer ser funcionarios paraevitar al máximo el riesgo de perder eltrabajo. Es la técnica de la inmovilidad. Elsociólogo Michel Maffesoli comparte estediagnóstico. Marina reivindicó también lavalentía como estrategia para afrontar elmiedo y añadió, ante el hecho de que se estáclaudicando respecto a la libertad de expre-sión, que “el periodismo debe quedarsecuando los demás se marchan”.La Edad Media fue una época de muchomiedo infundido por las estructuras del poderde la iglesia. La gente es capaz de aceptarrecortes en las libertades personales si conello se siente más segura. Roosvelt pidió“poderes especiales” que la población leotorgó con entusiasmo. Y Bush pidió carta

blanca en la restricción de los derechos funda-mentales para aniquilar el terrorismo de BinLaden, con la legitimación que le confirió elmiedo. Todos se convierten en sospechosos yse aplica la cultura del control que provocavíctimas, como el ciudadano británico Jean-Charles de Menezes, muerto a tiros por lapolicía en el metro de Londres. Los mecanis-mos de defensa se convierten en sentimientosirracionales. El concepto de estado-naciónsurgió para proteger la soberanía territorial,pero las fronteras se hunden y con ellas laseguridad de los ciudadanos que antes se refu-giaban dentro de ellas. Es, como dice Bauman,“la globalización negativa”. La desprotecciónse ha convertido, a partir del 11-S, en endé-mica. La invasión de Irak no ha devuelto laseguridad. Al contrario, ha aumentado la inse-guridad en todo el mundo. Mientras la

respuesta de Occidente se basa en opera-ciones inútiles, Al Qaida se asegura de que susacciones terroristas lleguen a todos los mediosde comunicación. En la destrucción de lastorres gemelas, los terroristas dispusieron dela creación más genuinamente yankee: la tele-visión. El terrorismo global utiliza el poder dela imagen para generar miedo e inseguridad ytambién para crear nuevos adeptos, impo-tentes ante un mundo negativamente globali-zado. Ulrich Beck afirma que en un mundo depeligros que no se pueden confirmar en elámbito personal, el miedo se dirime en labatalla de las opiniones donde “quien tengaun mayor poder radiofónico y televisivo tienemás posibilidades de ganar”. Según el libro“el miedo líquido” de Bauman, a pesar de queel terrorismo global es un peligro evidente, sudimensión ha sido distorsionada y exageradaporque “el miedo a un enemigo fantasma es loúnico que les queda a los políticos paramantener su poder”. En este sentido seconstata el Eje del Mal, proclamado por Bushi el propio Putin. Marina Litvinovich trabajócon Boris Yeltsin y fue asesora de medios dePutin, cargo que dejó por motivos morales.Ella contó que, al principio, Putin aconsejabaa los medios y en la actualidad actúa mediantela censura. Catorce periodistas han muertodesde que Putin es presidente, entre ellosAnna Politkovskaya.Oksana Chelysheva explicó que en la primeraguerra del 96 de Chechenia los periodistaspodían informar desde el campo de batalla ypresionar para conseguir la paz. La guerraacabó por un fuerte movimiento anti-militar.

En cambio, en la segunda guerra del 99 sepuso en marcha la maquinaria de propaganday los rusos eliminaron a los periodistasneutros e independientes. Putin incluyó en sudiscurso el concepto de Eje del Mal paragenerar alarma social. Oksana Chelyshevacreó la Sociedad para la Amistad Ruso-Chechena que difunde noticias de los corres-ponsales independientes de la zona. Actual-mente pueden trabajar gracias al apoyointernacional. Marina LItcinovich fue agre-dida por cuestionar la versión oficial delsecuestro de la escuela de Beslan a través desu web “pravdabeslan”. Periodistas en lacárcel, otros muertos: el peaje para ejercer deperiodista en Rusia es muy alto. Estas perio-distas han tenido que superar el miedo, perola cuestión es como afrontar el miedo de losdemás para que no acabe paralizándolos.Los héroes de la oscuridadMichel Maffesoli afirma que la políticabusca el mismo dominio que la religiónaplica al más allá. Pero este sociólogodetecta un desacuerdo entre el pensamientoinstitucional y lo que realmente está vivo enla calle, lo cotidiano. Según él vivimos uncambio de paradigma en el que los elemen-tos que nos generaban miedo, ahora se inte-gran en la sociedad de la mano de la publici-dad o de artistas como Eminem. El buen usodel miedo convierte a estos nuevos héroesen dioses de la postmodernidad. Ellos confi-guran la “parte del diablo” en un equilibrioconflictivo enraizado en las antiguas cultu-ras mediterráneas. Este autor prevé unretorno a la feminización, la invaginación(vuelta al vientre de la tierra), otra parte delDiablo que dará un nuevo sentido a unasociedad estancada.

ESTEL BATET

EL ESTATUTO DEL PERIO-DISTA EN PUNTO MUERTOMás de doscientos profesionales del perio-dismo de toda España convocados por elForum de Organizaciones de Periodistas(FOP), reafirmaron en Lugo la necesidad deun Estatuto profesional para garantizar elderecho a la información de los ciudadanos yque incluya los deberes y los derechos de losperiodistas. El proyecto está estancado en elCongreso de los Diputados a pesar de lapromesa del presidente Zapatero de que seaprobaría en esta legislatura. La V Conven-ción de periodistas de Lugo analizó losfactores que ponen en peligro la profesión.Ésta fue la primera convención celebrada sinla presencia de la Federación de Asociacionesde la Prensa (FAPE), una de las fundadorasdel FOP. Su presidente, Fernando GonzálezUrbaneja, aludió a su desacuerdo con el Esta-tuto como el motivo para abandonar el Foro,a pesar de ser la FAPE coautora del texto. Elproyecto podrá retomarse en la próxima legis-latura con algunos retoques a la baja del textoactual. Víctor Sánchez, de la Agrupación dePeriodistas de la UGT, explicó en su ponencia

66

CAPÇALE

RA ABRIL-M

AIG 2007

E N P O C A S P A L A B R A SR E S U M E N E N C A S T E L L A N O

que 30 años después de promulgada la Consti-tución todavía no se han desarrollado lasbases constitucionales del derecho a la infor-mación. Ninguno de los dos grupos mayorita-rios en la Cámara ha hecho avanzar elproyecto debido a la fuerte presión de losgrupos de comunicación. El Partido Popular,por su escasa complicidad con las demandasde los periodistas, y el Partido Socialista, porfalta de coraje político.El profesor Luís Álvarez Pousa, del ColexioProfesional de Xornalistas de Galicia defen-dió la necesidad de intermediación de losperiodistas de cara al ciudadano para propi-ciar la democracia deliberativa, condiciónnecesaria para la democracia participativa.Con la concentración de medios con el fin deconseguir éxitos inmediatos, los periodistasven disminuida su capacidad de seleccionarlos hechos y elaborar los relatos de forma quepuedan dar sentido y significado a los hechosde la actualidad. En el modelo neoliberal deperiodismo, se impulsa el objetivismo y laneutralidad con la excusa de no ser tendencio-sos o parciales, pero que esconde la necesidadde dar sentido a la noticia. El periodista seconvierte, así, en invisible por innecesario.Puosa afirma que “estamos saturados deinformación pero hambrientos de conoci-miento” y propugna un retorno a los valoresdel periodismo ético.La independencia de los periodistas se veamenazada por su situación laboral que fuedescrita por el presidente del Sindicato dePeriodistas de Catalunya, Dardo Gómez. Un33% de los profesionales se hallan en situa-ción de precariedad laboral. Continúa lamala utilización de los estudiantes en prácti-cas, a pesar de los esfuerzos realizados en losúltimos años. La única oferta de trabajo seencuentra en los gabinetes de comunicaciónque, por otro lado, están considerados pormuchos periodistas como ajenos a la profe-sión. En este sentido se manifestó PilarCasanova, del Col·legi de Periodistes deCatalunya y despertó un debate muy vivoporque muchos de los participantes eranmiembros de gabinetes sometidos a fuertespresiones de las instituciones para las quetrabajan. La Comisión de Gabinetes delCol·legi trabaja en un Manual de BuenasPrácticas para diferenciar el trabajo de losperiodistas de los profesionales de la publi-cidad. La Convención también aprobó, apartir de la ponencia de Carmen Rivas deComisiones Obreras, la necesidad de unConsejo Audiovisual estatal y de trasladar lareforma ya empezada con la ley de RTVE alos medios audiovisuales de las comuni-dades autónomas.Bajo el título “Periodismo e igualdad” estabaprevista una mesa dedicada a las mujeresperiodistas. A primera hora de la mañanahabía pocas personas pero luego se fueanimando. Sílvia Tubio (CCOO) alertó de laincompatibilidad de horarios de la profesióncon la vida familiar y María Solar (UGT)aseguró que se ha pasado de becarias a preca-

rias sin llegar a uns situación laboral estable.Por parte del Col·legi de Periodistas sepresentó un estudio, liderado por l’Associacióde Dones Periodistes, en el que analiza lapresencia en los medios tanto como presenta-doras como productoras de éstos. Si bien tansólo una de cada diez persones que salen enlas noticias son mujeres, en cambio en lapresentación de noticias y en la redacción seha conseguido una representación paritaria,con excepción de la radio. Finalmente seconcluyó que en la próxima Convención setrataría el tema de las mujeres de forma trans-versal mientras que la mesa dedicada especí-ficamente a este aspecto se programaría en unhorario más adecuado.

JULIÀ CASTELLÓ / ELVIRA ALTÉS

PROVOCACIÓN Y HUMOR:¿LA NUEVA INFORMACIÓN?Noticia se consideraba aquella informaciónque unos señores decían por la televisión enlos informativos, de forma seria, a vecescomentada por tertulianos. La informaciónresidía en un hábitat privilegiado, pero estoestá cambiando por la intervención de losprogramas de humor y entretenimiento. Estatransición provoca, por un lado, unos informa-tivos cercanos a los programas de entreteni-miento liderados por presentadores“estrella”, como el caso de Katie Couric en elnoticiario nocturno de la cadena CBS. Couricincorpora a sus programas informativosfórmulas como entrevistas cortas, reportajesextensos y microespacios de opinión de perso-najes famosos. Por otro lado, esta transiciónha llegado acompañada de un descenso de lacredibilidad de los informativos y de unacaída importante de las audiencias en EstadosUnidos. Los niveles de confianza de la cadenaCNN han caído en picado y la mayoría denorteamericanos creen que los informativosestán muy desviados políticamente. Y laaudiencia ha bajado en un 46% en los últimosdiez años. Los telenoticias, los mismos que son criticadospor desviación política, son la primera fuentede información de un 81% de los norteameri-canos. A ello se le suma la tendencia entre laaudiencia de consumir cada vez más las noti-cias que les gustan, no las que les informan. Seconfirma una deriva de los informativosdonde la línea editorial es descaradamentepersonalista y desviada.Según palabras de Al Gore, el bufón es elúnico personaje de la corte al que le dejandecir la verdad sin cortarle el cuello. JonhStewart, director y presentador de The DailyShow, es la prueba de cómo el entreteni-miento más puro y el humor invaden la esferade la información seria de la política o de laactualidad. El que hace tiempo era unprograma de humor sobre la actualidad, se haconvertido en una de las fuentes informativasmás importantes de EUA. Un 21% de lapoblación joven afirma tener como principal

fuente de información los programas dehumor. The Daily Show tiene una cuota dedos millones de espectadores y por la influen-cia de CNN-Internacional, llega a ser de 160millones en todo el mundo. A pesar de queStewart afirma que el formato del programase basa en noticias falsas con el objetivo dehacer reír al público, ha recibido el premio almejor informativo de la Asociación de Críti-cos Norteamericanos y el propio Stewart hasido nominado por la revista Newsday comoel presentador más influyente del país. Laaudiencia de este programa era notoriamentedemócrata, aunque también tiene conserva-dores. Sus espectadores son consumidores derevistas con fuerte temática política. Estosdatos confirman el programa como neta-mente informativo o, como dicen algunos, deinfotainment. El plató es exacto a un informa-tivo tradicional y el montaje es como el de uninformativo. Stewart no utiliza materiales deficción. Con un formato a la manera de CNN,tiene recursos como presentar la informaciónen un diálogo entre un político criticado, porejemplo Rusmsfeld, y él mismo en un tonocompletamente irónico.

El tono informativo-cómico de Stewart tieneprecedentes en Bil Maher, uno de los mejoreshumoristas políticos que ha tenido el país.Con críticas incondicionalmente duras con elpoder establecido, Maher sigue el formato deinformativo serio, con noticias, con opiniones,tertulianos y entrevistas. Además, bombardeaa los políticos con opiniones de gran inciden-cia social y con una gran dosis de ironía. Otrosseguidores de este estilo, como StephenColbert, tienen programas con una elevadadosis de sátira que mantiene al público encan-dilado. Colbert se hizo famoso porque dirigióuna ráfaga de bromas al presidente Bush en lacena de corresponsales de Washington, deján-dole en evidencia. Las imágenes por Youtubese hicieron famosas en todo el mundo.Esta tendencia ya está ocupando prograsmasen Catalunya, como Polònia, o en Euskadi,con Vaya semanita.Ante el panorama electo-ral de Estados Unidos, este 21% de ciudada-nos que consumen humor político comoopción informativa no dejarán indiferentes aunos candidatos que ya se afanan en estarpresentes e intentan ser graciosos y afables.La tendencia es reír para informarse y a nadiele cortan el cuello por esta opción. Quizásdespidan al bufón de la tele, pero podrá conti-nuar su labor en otra parte.

BERNAT DEDÉU

68

CAPÇALE

RA ABRIL-M

AIG 2007

E N P O C A S P A L A B R A SR E S U M E N E N C A S T E L L A N O

Acuden a los lugares más lejanospara informarte de lo que sucede

DESDE REPORTEROS SIN FRONTERAS LES APOYAMOS PARAQUE REGRESEN A COMPARTIR SUS EXPERIENCIAS CON NOSOTROS

Colabora con Reporteros Sin Fronteras. Plaza Callao, 4. 10º B. 28013 Madrid. Tel: 915 224 031. Ecorreo: rsf-es@rsf.org

Foto

: Una

i Ara

nzad

i ©

alon

so-d

esig

n.es

70

CAPÇALE

RA ABRIL-M

AIG 2007

C O M E N S V E U . . . R o d e r a

�