Característiques bàsiques de Característiques bàsiques de la poesia actualla poesia actual

Teresa i Gemma

Context Context

• Als anys 60 i 80: - Pèrdua de grans mestres de la preguerra - Canvis profunds en les orientacions

estètiques.● Literatura catalana gaudeix d'un cert suport

institucional.

- Transformacions. - Utilització de llibres en qualsevol llengua.

Les característiques de la poesia Les característiques de la poesia no-realistano-realista

• Nous paràmetres del codi textual.• Pràctica rebel: simbolisme, avantguardisme i

surrealisme.• Nous valors de la paraula poètica.• La poesia, eina d’investigació.• Nous arguments: Punt de vista innovadors.

Línies poètiques:Línies poètiques:

Realisme: Poesia intensa produint sensacions i emocions en el lector. Imaginació.

Retoricisme: Recupera les formes retòriques i

mètriques clàssiques i tradicionals.

Experimentació: Reprèn les avantguardes i afig noves tendències

culturals...

70'70'● Superació del realisme.

● Inclinació cap al simbolisme i al experimentalisme.

● Referents:

- PERE GIMFERRER. - JOAN BROSSA. - Joan Navarro.

Pere GimferrerPere Gimferrer

• Escriptor espanyol en llengües catalana i castellana.

• En les seves obres predomina la sensibilitat poètica del realisme, l'intens culturalisme, per les anotacions i per la reflexió estilística i poètica, i, oposada a la poesia social de la dècada dels 50.

A r t p o è t i c a .

Alguna cosa més que el do de síntesi:

veure en la llum el trànsit de la llum.

PORTEN UNA ROSA AL PIT ELS PORTEN UNA ROSA AL PIT ELS ENAMORATSENAMORATS

Porten una rosa al pit els enamorats entre i isolen besar-se un rumor|remor de gira-

solos hèlixs.

Hi ha pètals de rosa abandonats pel vent als passadissos de les clíniques.

Els escolars enfonsen les seves plumillas entre ungla i carn i oprimeixen suaument

fins que la sang comença a brollar.Alguns apareixen morts sota els últims

pupitres.

Estaré enamorat fins a la mort i tremolaran les meves mans en agafar les teves mans i tremolarà la meva veu quan t'apropis i et

miraré als ulls com si plorés.

Els cambrers coneixen aquests clients que demanen una fitxa en la matinada i fan trucades|crides inútils, pengen després,

demanen una ginebra, procuren somriure, estan pensant en la seva vida. En aquestes hores la nit

és un ocell blau.

Comença a fer fred i les noies rosses es miren tremolant als aparadors.

Un rajar d'estrelles silenciós s'extingeix.

Llums en un vidre|cristall espejeante copien l'esplendor llòbrega de la primavera, les seves

ombrívoles flamarades blaves, les seves flors de sofre i de calç viva, el crit dels ànecs trucant|

cridant des del país dels morts.

JOAN BROSSAJOAN BROSSA

• És un poeta singular, autodidacta i dramaturg català format en l'estètica de les avantguardes del segle XX.

• La seva obra poètica: Poesia rasa és d'arrel surrealista, copiosa i multiforme, coneguda en 1970.

• Escrigué les seves primeres poesies en les trinxeres a causa de la guerra civil espanyola.

• S’obri a l'experimentació amb la poesia visual, basada en imatges.

DESIGDESIG

Una vela, només, i una atzavara; un mar ben blau i una blavor de cel;

una joia callada i ben avara, i l'aquietament de tot anhel.

I trobar-se, Senyor, que em fossis l'alba,

i la vela i el mar i el cant d'amor; que em tornessis brillant l'ànima balba i

ben clara la font d'aquest meu cor.

Recerco l'alba dins la nit obscura i se'm fan perdedors tots els camins. Recerco el cant de l'única font pura

i totes les begudes són verins. Voldria que el perfum de blanca rosa

ofegués la luxúria d'aquell nard. Voldria que el meu cor que ja no gosa,

per l'amor no cregués que és massa tard.

Poesia valencianaPoesia valenciana

● 1973 s'allunyà del realisme.

● Nous referents:

- JOAN NAVARRO.

- Salvador Jàfer.

- Amadeu Fabregat.

JOAN NAVARROJOAN NAVARRO

● Innovador en el panorama de la poesia valenciana.

● Expressió amb gran llibertat.● Utilitza el simbolisme, subrealisme i

romanticisme.● Obres:

- Renills de cavalls d'algeps.

Qui em par la? Qui cons true ix aque s t d i s curs?

Qui em parla? ¿Qui construeix aquest discurs

que balla als núvols d’aquesta cambra que s’enfonsa?

Et conec, amic. Sé on t’amagues, drac de

flama. ¿Ets tu, o sóc jo el qui parla? ¿Us dono jo

la paraula, fruites de l’hivern, o sou vosaltres

qui me la doneu?

Quan em penso em nego: flama i cera.

80'80'● Visió de la realitat des del “jo”.

● Suma de vivències personals.

● Es definiren els grans poetes del S.XX.

- FOIX.

- JOSEP PIERA.

- Espriu.

- Estellés.

JOSEP PIERAJOSEP PIERA.

● Poeta valencia. ● Concep l'escriptura com la crònica

personal d'un temps.● Expresió escrita d'un mon específic.

ODA A SANTORINIODA A SANTORINI

El fosc delit ardent que vaig buscant per aquest mar de llum i d’esperances,

delit de ser aquell infant d’estels que un dia va sentir-se somni d’àngel,

m’ha dut ací, com nau a la deriva, fins al teu port de cendres esmolades,

lluna del blau Egeu, foc adormit com l’ocell que renaix en immolar-se.

Illa del cel, nascuda de la flama, erma de verd, fèrtil en hecatombes,

et desitjava tant, tant t’estimava, que abans de posseir els teus abismes

ja et volia com ets, filla de l’alba amb vinyes arrapades a la vida,

cingles d’estral, platges de freda lava, on l’home, com les roques, canta i plora.

J.V. FOIXJ.V. FOIXhttp://www14.gencat.cat/gencat_video/AppJava/detall.do?id=941042113031810

A VictòriaA Victòria

En tendre prat gaudir el paisatge estricte Però trèmer amb el blat i la rosella I la color que encén l'alba novella, I coldre la Natura, el cor convicte

Davant la Ment, que la mesura dicta, I caminar per l'ombrosa comella, Escoltar ploriqueigs de fontanella

I preguntar-me, dubtós, ço que és ficte:

Els senys goluts -olfacte, tacte i ull Que em fan el viure gai-, o el nombre cru

I sec, i nu de divina nuesa!

I a ple congost, que les remors acull En defallent ressò d'aigua i devesa,

Copsar el Present fet de ment i de Tu.

90'90'● Tendiren al autobiografisme i al

intimisme.● Tendència al discurs.● Representants:

- ENRIC SÒRIA.

- Marc Granell.

Enric SòriaEnric Sòria

● És un poeta vitalista i hedonista.● Defensa la claredat dels clàssics.● Expressa la quotidianitat i la realitat dels

somnis.

Wonders Wonders MètodeMètode

Berkeley pensà que tot, el món i els éssers,

vivien dins la ment d’un déu meditatiu.

Berkeley, doncs, era un pensament de Déu,

i Déu, un pensament del bo de Berkeley.

Perquè el poema siga tan sobri com convé, cal beure fora mida.

Perquè siga tan pur com és llegut, cal fer uns altres sacrificis,

més obscurs.

Puc dir que és una llàstima.

WEB:WEB:

https://www.youtube.com/watch?v=QzZQUSoi8H0Homenatge a Joan Brossa.

https://www.youtube.com/watch?v=HNgkOpIzq4cJ.V.Foix “ És quan dormo que hi veig clar”.

https://www.youtube.com/watch?v=TdTxRGWFPRM&feature=PlayList&p=CC6B32EEBF51F304&playnext_from=PL&index=0Homenatge a JOSEP PIERA

http://vimeo.com/11677967Entrevista de Marc Granell 2:30