Característiques i capacitats del dofí mular - /Treballs de Recerca... ·...

Característiques i capacitats del dofí mular

1

1.INTRODUCCIÓ

A tothom li encanten els dofins. Semblen la imatge perfecte de simpatia, energia, bon humor i

intel·ligència. Cada vegada amb més freqüència els programes de televisió i les pel·lícules ens

han portat al seu món submarí, fins que s'han convertit en vells amics nostres.

En ocasions s'ha arribat a dir que tenen poders gairebé màgics, però, com són en realitat?

Des de fa almenys 2.000 anys hi ha històries d'amistats molt especials entre persones i dofins.

Se’ls ha atribuït qualitats gairebé divines: aborígens australians, polinesis i indis americans els

consideren com esperits i missatgers dels déus. Els grecs antics els tenien en tan alta estima

que la seva execució equivalia a la d'una persona i tots dos crims eren castigats amb la pena

de mort.

Els romans estaven captivats per la seva gran amistat i per la música dels seus xiscles, però

eren menys emotius i sentimentals que els grecs enfront de la naturalesa i les seves històries

sobre dofins tendien a tenir un final decididament tràgic.

Molts dels mites antics sobre dofins contenien una veritat important o moral: calia respectar

el medi natural i qualsevol que maltractés rebria la ira dels déus.

Amb totes les seves extraordinàries qualitats, és fàcil comprendre per què trobem tan

atractius als dofins, i podem dir que guanya en cinc aspectes: té moviments elegants, sembla

intel·ligent i solidari amb els que es troben en dificultats, ens arriba d’ell un caràcter jovial i

una cara que sempre sembla alegre. Són qualitats que admirem en els éssers humans, de

manera que no és sorprenent que ens agradi tant el dofí.

No és d'estranyar que sigui una de les estrelles del món animal.

Investigant sobre ells i observant algunes de les seves sorprenents qualitats, em van cridar

l’atenció algunes de les aplicacions que es fan amb aquests animals i és per això que cada cop

més apareixien noves preguntes sobre les quals volia trobar resposta.

A partir d’aquestes noves inquietuds vaig formular els meus objectius sobre l’estudi del dofí

que passo a detallar:


2

· Acostar-me i aprofundir sobre els aspectes fisiològics i etològics més característics d’aquests

mamífers.

· Trobar quines són les característiques del dofí que afavoreix en que es treballi amb aquest

animal.

· Investigar sobre la intel·ligència del dofí i la relació que té aquest aspecte amb el fet que es

realitzin espectacles amb ell en els zoològics.

· Observar, analitzar i extreure’n dades sobre l’evolució i la precisió en els espectacles dels

dofins.

· Investigar sobre la teràpia amb dofins, la seva història, els seus objectius i la influència que

té la Dolfinoteràpia sobre un pacient amb deficiència física o psíquica.

· Per últim, investigar i analitzar els coneixements que te la societat respecte aquests animals,

i veure si la seva estima es correspon als seus coneixements.


3

2. CLASSIFICACIÓ · Ordre: Cetacea En el quadre següent es pot seguir la classificació dels dos subordres que inclou l’ordre

cetacea: els misticets o cetacis amb barbes i els odontocets o cetacis amb dents, al qual

pertany el dofí mular.

S.O M I S T I C E T S

FAMÍLIA Nº D’ESPÈCIES

Balaenidae: Balenas francas i de Groenlandia 3

Neobalaenidae: balena (franca) pigmea 1

Eschrichtiidae: Balena gris 1

Balaeropteridae: norcuales 6

TOTAL 11

S.O O D O N T O C E T S

Kogiidae: Catxalot pigmeo i nan 2

Physeteridae: Catxalot 1

Monodontidae: Narval i beluga 2

Ziphiidae: Zifios 21

Delphinidae: Dofins oceànics

33

Innidae: Boto (dofí del riu Amazonas) 1

Pontoporiidae: Dofí del riu Yangtze 2

Platanistidae: Dofins de l’Indo i Ganges 2

Phocoenidae: marsopes 6

TOTAL 70


4

· Família: Delphinidae

El dofí i els seus parents immediats estan inclosos en la família Delphinidae, la més gran de

l'ordre dels cetacis, que es coneixen com a "dofins oceànics", tot i que alguns d'ells reben el

nom de "balenes" i que hi ha alguns que no són exclusivament oceànics, sinó que també

viuen en llacs i rius .

Les espècies d’aquesta família varien considerablement en aspecte extern, mida, hàbits

alimentaris, comportament social i hàbitat.

Hi ha uns pocs trets que comparteixen la majoria, si no totes les espècies de dofins. Igual que

altres cetacis dentats, tenen un sol ventat, situat a la part superior del cap, lleugerament

decantat cap a l'esquerra. Les seves dents, encara que varien en grandària i quantitat, solen

ser cònics i indiferenciats. La

majoria tenen l'aleta dorsal situada

aproximadament al centre de

l'esquena. La cua sempre està

bifurcada per una osca molt

pronunciada.

Esquelet d’un membre de la família Delphinidae

La longitud i el gruix del musell varien molt entre espècies i entre gèneres, de manera que

alguns animals tenen un musell ben definit i altres manquen completament d'ell.

La pigmentació dels delfínids oscil·la entre els dissenys cridaners i contrastats de color blanc i

negre, amb o sense zones intermèdies en tons grisos o canyella, el marró fosc o negre, el gris

homogeni, els jaspiats o clapejats, i ocasionalment tenen el cos gairebé blanc.


5

· Gènere i espècie: Tursiops truncatus

Aquesta espècie es troba per tot el món i ocupa hàbitats que van des dels tròpics fins a les

fredes aigües subpolars, i des d'aigües costaneres i poc fondes fins a les profunditats de l'oceà

com podeu observar en el mapa.

Distribució de Tursiops truncatus

La seva classificació científica quedaria determinada de la següent manera:

Regne: Animalia Filum: Chordata Subphylum: Vertebrata Classe: Mammalia Ordre Cetacea Subordre: Odontoceti Família: Delphinidae Gènere: Tursiops Espècie: Tursiops truncatus


6

3. DOFÍ MULAR (Tursiops truncatus) El dofí mular és el dofí arquetip, que viu a les aigües de tot el planeta, des de les temperades

fredes a les tropicals.

Viu tant a prop com lluny de la costa i és l'espècie que salta, solca les ones de proa dels

vaixells, practica "surf" i s'acosta a les embarcacions i als banyistes.

El seu color sol ser gris amb una part inferior més clara o blanca, un musell curt però ben

definit i una aleta dorsal prominent i corbada cap enrere.

Les aletes pectorals són apuntades. El cos és

robust, però hi ha una gran variabilitat en la

mida dels adults, des de 2,3-3,8 m La

grandària i altres detalls varien segons el seu

hàbitat prop o lluny de la costa i de la zona

del món.

Amb els estudis de foto-identificació s'ha descobert que els dofins mulars costaners

resideixen sempre en les mateixes zones o tornen a elles cada any. Les femelles amb les filles

estan juntes i utilitzen les zones més productives del territori, els mascles formen vincles a

llarg termini entre si però amb l'edat se’n van a zones més allunyades i de vegades a territoris

de comunitats veïnes, viatjant d'un grup de femelles a un altre.

Els hàbits d'alimentació i de caça d'aquests dofins varien molt. Adapten el seu comportament

a les circumstàncies i condicions locals i accepten una gran varietat d'aliment, sent només

superats en aquest aspecte per les orques.

3.1 Conducta del dofí

Estructura Social

Els dofins mulars formen petits grups que no superen la mitjana de 12 exemplars, aquests

grups s’anomenen beines.

Tursiops truncatus


7

El sistema social d'aquesta espècie és bastant complex ja que els seus individus s'associen en

petits grups que canvien de composició en curts períodes (dies o fins i tot hores). Diversos

subgrups es poden unir per formar així associacions més nombroses.

En vida salvatge, la composició i l'estructura de la beina es basen en gran part en l'edat, sexe, i

condició reproductiva.

Comportament Social

Els dofins en una beina semblen establir forts llaços socials, on fins i tot alguns individus ferits

o malalts són cuidats per uns altres, i ajudats a respirar en portar-los a la superfície si fos

necessari.

Els estudis de comportament del dofí suggereixen

que aquests animals prefereixen associacions amb

altres i es reconeixen després de períodes de

separació.

Els llaços entre una mare i la seva cria són

duradors, una cria normalment roman amb la seva mare de tres a sis anys o més. Els llaços

dels mascles adults en parella són forts i també duradors.

També mostren desenvolupament de cultura, alguna cosa que per molt temps es va creure

únic per a l'ésser humà (i possiblement d'altres espècies de primats). Al maig de 2005, es van

descobrir a Austràlia dofins de l'Indus-Pacífic que ensenyaven a les seves cries a usar les

eines,cobrint els seus musells amb esponges per protegir-los mentre s'alimenten. Aquest

coneixement és traspassat per les mares a les seves filles, a diferència dels primats, on el

coneixement és generalment transmès a tots dos sexes.

Els dofins també poden participar en actes d'agressió cap a altres dofins. Un dofí mascle adult

és molt probable que presenti en el seu cos vàries cicatrius producte de mossegades,

participen en aquests actes d'agressió, pel que sembla, per les mateixes raons que els éssers

humans: els conflictes entre companys i la competència de les femelles.

http://ca.wikilingue.com/es/Cultura

http://ca.wikilingue.com/es/Ser_humano

http://ca.wikilingue.com/es/Primate

http://ca.wikilingue.com/es/Tursiops_aduncus

http://ca.wikilingue.com/es/Porifera


8

Comportament Individual

Els dofins s’han vist saltant fins a altures de 4.9 m de la superfície de l'aigua i caient en les

seves parts posteriors o costats, en un comportament anomenat una “ruptura”.

Tant els dofins joves com els vells se segueixen els uns als altres, porten objectes, es sacsegen

les algues marines uns a altres, i utilitzen objectes per demanar interacció. Aquesta activitat

pot ser pràctica per a la recerca d'aliment.

Interacció amb altres espècies.

El dofí mular ha estat vist amb grups, tant de balenes dentades com de caps d'olla, dofins

spinner, dofins tacats, i dofins rugós-dentats.

També han estat vistos amb les balenes grises, balenes Humpback, i amb balenes right.

Responen als taurons amb tolerància, evitació, i agressió. Els taurons tigre provoquen les

respostes més agressives dels dofins. Els investigadors han observat dofins en atac, i de

vegades matant taurons.

3.2 Sensors per al medi subaquàtic

L'aigua és un bon mitjà de flotació, el que en part contraresta la gravetat i permet un

moviment més tridimensional, però que ha de ser controlat en formes no habituals per als

mamífers terrestres.

Els sistemes sensorials dels cetacis estan ben adaptats per detectar els senyals en aquest

medi i tenen característiques inesperades. Per exemple, el so viatja a uns 340m/s en l'aire,

però a l'aigua ho fa unes 4,5 vegades més de pressa, tot i això, els cetacis poden detectar i

interpretar aquest so. Les olors dissoltes es propaguen amb rapidesa en l'aire, però poc a poc

en l'aigua, i el nas dels mamífers no està estructurat per olorar a l'aigua, per tant, el seu sentit

de l’olfacte està poc desenvolupat.

TACTE

Un dels més misteriosos sentits del dofí és el tacte, ja que pot detectar el moviment de l'aigua

sobre el seu cos per a treure’n avantatge, però com ho fa exactament segueix sent una

incògnita. A part de la sensibilitat externa dels dofins al flux de l'aigua, tots els cetacis utilitzen

el sentit del tacte en situacions sexuals i socials. Freguen lleugerament o acaricien a un altre


9

dofí amb les aletes pectorals, freguen junts els seus cossos i pressionen els seus òrgans

genitals contra l'altre, que no necessàriament ha de ser del sexe oposat.

Els receptors del tacte, que han d'estar densament empaquetats a la pell, poden funcionar

també com a sensors de pressió durant la immersió.

VISTA

Aquest òrgan està envoltat per unes parpelles rígides, sense pestanyes, riques en teixit

adipós; la pupil·la és una mica ovalada, l'iris és fosc i el cristal·lí gairebé esfèric. La retina té

molts bastons, aquestes neurones permeten veure en blanc i negre, i són sensibles a la llum

escassa.

Als dofins en captivitat els hi crida l’atenció veure els colors vermell i groc. Generalment, la

visió és monocular: el camp estereoscòpic, davant del musell, és estret en el dofí mular.

L'ull del cetaci opera en un medi en què tant la temperatura com la pressió poden canviar

ràpidament, on els nivells de llum oscil·len des de gairebé llum solar a la foscor més completa,

i on la natació porta un corrent de partícules i petits organismes que interfereixen en la visió.

Una mucositat espessa ajuda a protegir l'ull, mentre que els músculs poden parcialment

tancar la parpella, obrir-la o fins i tot empènyer l'ull cap a fora.

Com l'enfocament depèn del medi dens de l'aigua, els cetacis són força miops fora d’ella.

GUST I OLFACTE

L'estudi anatòmic de la llengua mostra la presència de papil·les gustatives. Els dofins captius

poden identificar alguns sabors i mostren preferències clares de menjar. Es sospita que el gust

sigui important en el reconeixement de les diferents secrecions corporals utilitzades per a la

senyalització, en la receptivitat sexual o davant el perill. Algunes espècies tenen a la boca un

petit òrgan sensorial, anomenat de Jacobson, que potser amplia aquest sentit.

Pel que fa a l’olfacte, en els odontocets no s'ha distingit un nervi olfactiu de manera clara i no

hi ha cavitat olfactiva separada. L'olor es deuria perdre en transformar-se els conductes

nassals en generadors de so.

ALTRES SENTITS

La presència de mecanismes de compensació de la pressió en els cetacis apunta a l'existència

de sensors apropiats. En la immersió, per exemple, la cavitat de l'orella mitjana ha d'estar

pressuritzada amb aire perquè l'oïda segueixi funcionant.

Com en tots els mamífers, els tres canals semicirculars de l'oïda interna dels cetacis controlen

l'acceleració i la gravetat.


10

Una característica molt específica i curiosa és l’ús de la magnetita (òxid de ferro), un material

biomagnètic clau que està en molts organismes, incloent alguns cetacis. El biomagnetisme

permet als animals orientar-se segons el camp magnètic terrestre.

En els cetacis pot tenir importància potser en les migracions.

3.3 Adaptacions

· Moviment natatori

La velocitat i la durada de la natació estan estretament relacionats: la natació a alta velocitat

dura probablement només uns segons mentre que la natació a baixa velocitat pot durar

períodes de temps més llargs. Els Tursiops truncatus neden normalment a velocitats d'entre 5

i 11 Km/h. Els estudis ergomètrics1 indiquen que les màximes velocitats assolides són de 29-

35 Km/h.

· Immersió

Els dofins mulars generalment no necessiten submergir-se a grans fondàries per obtenir el seu

aliment. Depenent del seu hàbitat, la majoria d’aquests dofins regularment es submergeixen

a profunditats de 3 a 45.7 metres. Sota condicions experimentals, la capbussada més

profunda registrada és de 547 metres. La durada probable d'una capbussada és de vuit a deu

minuts. Tots els mamífers marins tenen adaptacions fisiològiques especials usades durant una

immersió. Aquestes adaptacions permeten a un dofí conservar oxigen mentre està sota

l'aigua. Els dofins, com altres mamífers marins, tenen un ritme cardíac més lent mentre es

submergeixen. En fer-ho, la sang es desvia dels fins teixits que suporten nivells baixos

d'oxigen, cap al cor, els pulmons, i el cervell, on és necessari l'oxigen.

· Respiració

En els mamífers que han tornat a la mar, les modificacions de la funció respiratòria és

admirable. El nas, convertit en obertures nasals o espiracle, ha hagut de desplaçar-se fins la

part superior del crani i el diafragma ha hagut de reforçar-se, a més s'ha hagut de suprimir

qualsevol comunicació entre l'aparell respiratori i l'aparell digestiu perquè els animals puguin

menjar sota l'aigua sense ofegar-se. Les vies aèries formen un tub que travessa l'esòfag, el

1 Ergometria: prova diagnòstica que consisteix en realitzar un registre de l'electrocardiograma durant un esforç

controlat.


11

qual està dividit en dos, l'aliment segueix indistintament la via de l'esquerra o de la dreta. Els

bronquis i els bronquíols estan reforçats amb una anella de cartílags que resisteixen

l'aplanament. Els pulmons, que tenen molt teixit elàstic, tenen un gran nombre d’alvèols, a

més ocupen una posició dorsal, la qual cosa fa que el centre de gravetat de l'animal baixi i la

posició d'equilibri sigui facilitada.

L'espiracle, en forma de mitja lluna, està vorejat

de llavis confeccionats amb un teixit elàstic i rígid

per músculs potents. L'obertura actua quan es

contrauen dos músculs dilatadors, la respiració

és voluntària i no un reflex.

Durant cada respiració un dofí intercanvia un 80

% o més del seu aire pulmonar. És molt més

eficient que en els éssers humans, que

intercanvien només prop del 17 % del seu aire pulmonar en cada

respiració. La seva respiració mitjana és de prop de dos a tres respiracions per minut.

Pel que fa a l'obertura nasal condueix fins a dos cavitats laterals, les bosses vestibulars, que

alhora comprenen dependències: el conjunt s'omple d'aire sota l'aigua i assegura el

tancament de l'orifici. Els conductes nasals posteriors van a la laringe, que determina en una

vàlvula de seguretat cartilaginosa, aquesta laringe no té cordes vocals sinó parts vibrants.

· Termoregulació

Aquests dofins dipositen la majoria del seu greix corporal en una capa gruixuda per sota de la

pell. Aquesta capa de greix aïlla el dofí i aerodinamitza el cos. També funciona com una

reserva d'energia. La temperatura mitjana d'un dofí és de 36.9 º C.

3.4 Veus des de la profunditat

Vocalitzacions

Com a grup, els cetacis produeixen sons les freqüències dels quals van de les més baixes a les

més altes. Els dofins, per la seva banda, produeixen xiulets d'alta freqüència, crits, espetecs, ja

siguin individuals, conjunts o de forma continuada. També emeten sons tipus "castanyots" en

situacions conflictives.

Sistema respiratori


12

Els cops i les sacsejades del cos poden també intervenir en la comunicació, encara que no

formen part de les vocalitzacions.

Emissió i recepció de sons

Els mamífers solen emetre els sons a través de la laringe. Les cordes vocals elàstiques de la

laringe vibren en passar l'aire per elles. Malgrat els anys d'estudi, encara no es coneix el

mecanisme.

Els odontocets tenen plecs vocals, però no està clar si aquests produeixen els xiulets citats per

a moltes espècies.

El so arriba a cau d'orella mitjançant una cadena d'amplificació formada per tres ossets, que

el transmeten a detectors de l'oïda interna. Però, com arriba el so fins a l'inici d'aquesta

cadena?

El canal auditiu, que en els humans i altres mamífers està obert, és vestigial en els odontocets.

En aquests, el so viatja des del costat del cap fins a una prima "finestra acústica" a la

mandíbula inferior. A partir d'aquí, un cos gras dirigeix el so als ossos grans de l'oïda i després

a la cadena d'amplificació.

Estructures d'emissió i recepció de so dins del cap d'un dofí:

• Espiracle: culminació del passatge nasal. Orifici

nasal situat a la part dorsal dels cetacis per fer

l’intercanvi gasós.

• Sacs aeris: sacs que s'omplen d'aire abans de

produir sons.

• Llavis fonètics: lloc específic de producció de so,

són dues projeccions bulboses que es troben

darrere del meló.

• Meló: Teixit gras on es direcciona el so cap endavant.

• Oïda: Aïllat del crani, rep vibracions de la mandíbula i les transporta al crani.

• Mandíbula: És buida, amb regió adiposa, rep el so (vibracions) del medi extern i el

transporta a cau d'orella.

Producció i recepció del so


13

Estudi del llenguatge

L'estudi de diversos anys no ha aconseguit identificar un llenguatge en el sentit humà en els

dofins. És evident que els cetacis produeixen sons complexos, però no s'ha demostrat amb

claredat la transmissió d'informació entre individus, amb el corresponent canvi de

comportament.

Els xiulets són utilitzats per diferents espècies de dofins per comunicar-se. Encara que no hem

d'assumir que els cetacis es comuniquen de la mateixa manera que nosaltres, s'ha demostrat

que sí hi ha un canvi de comportament associat a certes vocalitzacions, com ara els xiulets.

Pel que sembla, els xiulets són abundants quan els dofins es socialitzen i poden tenir diferents

funcions, entre elles:

Mantenir unit al grup

Caçar de forma col·lectiva

Transmetre senyals d’alerta

Cura mare-cria

Socializació en general

3.5 Ecolocalització

Els odontocets són molt hàbils amb l'eco, utilitzen el so per navegar i capturar les seves

preses. A la ecolocalització, l'animal emet un feix intens del so, d'alta freqüència, que rebota

en un objecte i torna en forma d'eco, per determinar la seva distància, posició i mida.

Els odontocets produeixen espetecs d'ampli espectre. La seva freqüència sol ser alta i la seva

estructura variable: cada espècie té un esquema propi.

La ecolocalització ha estat comprovada en unes dotze espècies observades en captivitat, però

tots els odontocets salvatges estudiats emeten també sons similars. La ecolocalització és un

comportament clau de tots els odontocets, el que és estrany és que no totes les espècies

utilitzen aquest sistema durant tot el temps.


14

Com funciona?

Els odontocets produeixen els sons necessaris en els complexos teixits blancs dels conductes

nasals, dins del front. Una estructura interna gran i greixosa, el meló, ajuda aparentment a

transmetre el so cap a l'aigua en forma de feix molt estret.

Esquema de la ecolocalització

La ecolocalització requereix una identificació complexa de diferents tipus de so. La distància

del blanc es determina pel temps que triga a tornar l'eco, però això implica una distinció entre

sons generals i ressons.

L'oïda sensible també aïlla el gran soroll de fons de la zona. L'aïllament s'aconsegueix

mitjançant uns sacs plens d'aire dins del cap. Aquests, probablement, també separin ambdós

oïdes, permetent una audició direccional (esquerra-dreta). El so de tornada és recollit i passa

al cervell. Es desconeix com es processen i s’interpreten aquests senyals.

Per què és tan important?

La ecolocalització funciona en absència de llum i és efectiva en aigües tèrboles tant prop de la

costa com en rius i també en aigües fosques i profundes, per sota dels 45m.

Eficàcia de la ecolocalització

Van ser les observacions en odontocets captius que van permetre descobrir aquest

mecanisme. En la dècada de 1950, es va veure que els dofins amb els ulls embenats podien

nedar fàcilment entre obstacles sense xocar i que podien navegar en la foscor.


15

4. INTEL·LIGÈNCIA DELS DOFINS

Molts cetacis tenen cervells relativament grans i complexos,

Però, ¿són realment intel·ligents?

Fins i tot en els humans, "intel·ligència" és un terme confús. Pot significar: la capacitat de

conèixer, d'analitzar utilitzant la raó i el judici, de pensar amb rapidesa i de comprendre. Però,

com podem identificar la intel·ligència en altres espècies?

4.1 Quocient d'intel·ligència

La intel·ligència humana està relacionada amb el context. La seva mesura depèn en gran part

de l'escenari. Les determinacions de la intel·ligència humana, tests d’intel·ligència, estan

estandarditzades per permetre una comparació fàcil dels resultats, però és difícil de creure

que aquesta normalització impliqui una pèrdua de context.

A més de nombroses proves de comportament, també s'han estudiat les estructures del

sistema nerviós per calibrar la intel·ligència en diferents espècies.

En molts estudis sobre mamífers s'han observat els hemisferis cerebrals. En aquests lòbuls,

una capa externa (còrtex) ben desenvolupada sembla indicar més intel·ligència. L'índex

encefàlic (quocient entre grandària del cervell i mida del cos) també sembla estar directament

relacionat amb la intel·ligència. Les espècies amb un cervell més gran segons la mida del cos

resulten ser més intel·ligents.

En general, els cervells dels cetacis són més grans del que s'esperava segons el seu cos (en

comparació amb altres mamífers), per això el seu quocient encefàlic és alt. Les grans

dimensions cerebrals apunten a la necessitat de processar informació, de comunicació i de

moviment.

A més, el número de neurones és al menys un cinquanta per cent major en el dofí, que no pas

en l’humà. Alguns especialistes opinen que aquests animals podrien tenir un intel·lecte major

al nostre, però definitivament diferent.

Per una altra banda, és molt coneguda la gran capacitat d’aprendre dels dofins, ells ensenyen

a les seves cries a obtenir l’aliment i a defensar-se dels depredadors, a més els dofins en

captiveri poden ensenyar als altres els “trucs” apresos durant l’entrenament que no són altra

cosa que un mitjà per obtenir aliment. Potser l’error consisteix en que estem analitzant als

dofins en busca d’una “intel·ligència humana”, una intel·ligència capaç d’adaptar-se a l’entorn


16

en el que vivim en base a les nostres necessitats ( per exemple convertir una pedra en una

casa) i ens costa entendre a un animal que s’adapta al medi en el que viu sense canviar-lo en

el seu profit però aprofitant-lo plenament.

4.2 Capacitat d'aprendre

Els estudis sobre unes poques espècies d’odontocets captius mostren la seva facilitat per

aprendre rutines físiques complexes. Els captius aprenen a respondre a diferents gestos

humans o sons, modificant el seu comportament en resposta a canvis subtils en les

instruccions ofertes.

Hi ha certes evidències que hi ha transmissió d'informació apresa d'un animal a un altre, però

no s'ha pogut identificar amb claredat cap tipus de llenguatge que pugui ser considerat com

humà. Els odontocets localitzen objectes per mitjà de l'eco, però es tracta sobretot d'un

procés après.

4.3 Entrenaments i ensinistraments

Els espectacles i actuacions dels dofins s’aconsegueixen mitjançant un mètode d’entrenament

controlat. Es basa en la total dependència del dofí respecte de l’entrenador per satisfer la

gana i la necessitat de menjar. Un escenari ple d’aigua blava, amb dofins saltant i esquitxant al

públic, la música sonant amb magnificència…ens fa pensar ràpidament que els dofins són “

feliços” realitzant aquests espectacles, però és obvi que aquestes activitats no són part, ni

molt menys, del comportament natural d’aquests animals.

Els dofins captius no tenen cap recurs. Depenen única i exclusivament dels encarregats que

els alimenten. Un cop s’han adaptat a menjar peix mort , els entrenadors els ensenyen que

només quan duen a terme l’acció desitjada reben el menjar com a recompensa. L’animal ha

de saber immediatament quan ha realitzat l’acció correcta, per això l’entrenador té un xiulet,

amb el qual li indica que ha complert el que se li demanava i, a continuació, se’l recompensa


17

amb Peix. Quan passa el contrari, i l’animal no realitza el que se li demana, no s’utilitza el

xiulet i no se li dóna l’aliment. El control del menjar és essencial per a un espectable i, de fet,

qui té el cubell amb el menjar disposa d’un veritable poder sobre els dofins.

Dofins mulars realitzant un exercici en un espectacle

L’ensinistrament és un procés sorprenentment ràpid en el dofí mular. La seva intel·ligència el

capacita de molta facilitat en aprendre quina és l’acció que ha de realitzar per aconseguir el

menjar. Es comença poc a poc. L’entrenador col·loca un fil sobre l’aigua, i un peix a l’altre

banda d’aquest. Quan el dofí passa per sobre del fil per capturar l’aliment, l’entrenador xiula

per començar a donar senyals a l’animal. Tot seguit, s’eleva lleugerament el fil i es segueix el

mateix procés. El dofí ja ha realitzat un reduït salt i l’entrenador l’acompanya amb un petit

gest i un xiulet per indicar-li que ha realitzat correctament l’exercici. Aquestes accions es

realitzen successivament, i fàcilment el dofí va aprenent que quan l’entrenador fa un cert

gest, ell ha de realitzar una acrobàcia en concret. Desprès que entengui i comprengui els

gestos de l’entrenador, la resta d’activitats són més fàcils d’aprendre per a ell, encara que

l’exigència és cada cop més alta, fins al punt de que aquest depengui del seu entrenador per

poder menjar.

De vegades els dofins inventen els seus propis jocs, s’avorreixen ràpidament... per la qual cosa

els entrenadors han de ser suficientment observadors en aquests aspectes, ja que un dofí que

no coopera pot ser molt perillós. De fet, quan un dofí es cansa de repetir la mateixa acció

reiteradament, es retira “malhumorat” a un cantó de la piscina o aleteja amb força per

esquitxar a l’entrenador.


18

¿Què vol dir entrenar?

Normalment, tenim un concepte equivocat d’entrenar, ja que no significa ni educar ni

domesticar. Entrenar és ensenyar a un animal una sèrie de normes i de pautes de

comportament per a que es pugui adaptar a l’ambient en el que es troba, i els entrenadors

són els encarregats d’ensenyar aquesta sèrie de comportaments.

Per un altre banda, domesticar implica dur a terme conductes no desitjades o perilloses per a

l’animal. Un animal entrenat pot ser dòcil, però a la vegada conserva els seus instints

agressius i el comportament típic de l’espècie.

4.3.1 Motius per entrenar

Les condicions de vida en captivitat no són molt semblants a l’hàbit natural dels animals,

sobretot pel que fa a l’espai, a l’ambient i als estímuls externs, això pot dur a situacions

d’estrès, avorriment i conductes agressives. Per aquests motius, doncs, es considera

important l’entrenament:

· Activitat física: Els dofins en llibertat s’han de desplaçar per buscar el seu menjar, per

adquirir millors condicions climàtiques o per fugir dels depredadors. Tot aquest exercici es

perd en captivitat, per la mida de les instal·lacions i perquè tampoc necessiten anar a buscar

el menjar, ni unes millors condicions de vida. Per això, l’entrenament pot proporcionar

l’activitat física necessària per a mantenir una bona salut.

· Estimulació mental: La captivitat elimina molts del problemes amb els que els dofins

s’haurien d’enfrontar en la vida en llibertat, proporcionant-los una gran quantitat de temps

lliure.

L’entrenament els hi ofereix una estimulació mental i reptes nous cada dia per a evitar que

caiguin en l’avorriment.

· Col·laboració: Per poder cuidar del dofí de la millor manera possible, és necessari un bon

maneig i una bona actitud envers seu. La col·laboració de l’animal en el dia a dia farà molt

més fàcil la convivència.

Aquests tres motius ens fan evident que l’entrenament no només és útil per aquells animals

que realitzen espectacles, sinó que te moltes més utilitats, com millorar les seves condicions

de vida.


19

4.3.2 Tipus d’entrenament

- Entrenament clàssic: l’entrenament clàssic provoca una resposta involuntària de

l’animal davant d’un estímul. Aquest tipus d’entrenament sovint es diu resposta

condicionada o “condicionant de Pavlov2”.

- Condicionament operant: és el mètode més utilitzat avui en dia per entrenar. B.F

Skinner (1938), va ser el primer en utilitzar el terme “condicionament operant”, basat

en que un comportament pot ser alterat en funció de la conseqüència que tingui.

Abans de començar a entrenar ens haurem d’haver guanyat la confiança del dofí i

desprès li començarem a ensenyar les regles del joc. Per a ells l’entrenament ha de ser

divertit, han de tenir ganes de ser entrenats. El primer que hem de fer és trobar una

manera de dir-li al dofí quan està realitzant allò que volem, i per això s’utilitza el

reforç. Un reforç és qualsevol cosa que apareix desprès d’un comportament i que

n’augmenta la seva freqüència.

El reforç pot ser:

- Reforç positiu: és qualsevol cosa que al addicionar-la a l‘ambient farà que augmenti la

freqüència del comportament.

Aquest pot ser primari ( satisfà les necessitats bàsiques de l’animal, per exemple:

donar peix) o secundari ( no és indispensable per satisfer les necessitats bàsiques, ex:

joguines, carícies...)

- Reforç negatiu: és qualsevol cosa que al treure de l’ambient farà que augmenti la

freqüència del comportament, però alhora disminueixi la freqüència del

comportament quan aparegui, ja que es convertirà en un càstig per a ells.

- Reforç neutre: no reforça un comportament. Cada cop que apareix farà que amb el

temps es vagi extingint i l’animal el deixi de fer ( desapareix l’estímul)

El reforç positiu és el més útil i per a que tingui l’efecte desitjat, s’ha de donar al dofí en el

moment exacte en què passa el comportament que volem, si ho donem dos segons abans o

desprès podem estar reforçant comportaments diferents. Això vol dir que el temps és molt

2 Pavlov era un fisiòleg que experimentava amb gossos. Si els gossos rebien menjar immediatament després de

sentir el so d’una campana, acabaven anticipant-se a l’arribada del menjar. Al sentir la campana començava a

salivar tot i no haver vist encara el menjar. Aquí, el gos no escull el fet de salivar, és una resposta reflexa.


20

important a l’hora d’entrenar. Però quan treballem amb dofins no sempre es pot reforçar en

el moment adequat ja que alguns exercicis es duen a terme dins l‘aigua o lluny de

l’entrenador i s’ha d’esperar que l’animal torni cap a tu per poder-lo reforçar. Per actuar en el

moment precís apareix el reforç condicionat.

El reforç condicionat és un senyal que també

significa que ho ha fet bé i que actua de pont

entre el comportament i el reforç. Pot ser un

xiulet, la veu... coses que l’animal pot veure

o sentir des de lluny i que et permeten

marcar el precís instant en què fa el

comportament desitjat. La manera

d’ensenyar al dofí que el reforç condicionat

s’ha complert correctament, és aparellar-lo amb el reforç primari, el menjar. Si desprès de

sentir el xiulet, l’animal rep el peix, aquest xiulet s’acaba convertint en un estímul reforçant.

Per a ell serà positiu sentir el xiulet ja que voldrà dir que ho ha realitzat correctament i que

rebrà peix quan s’acosti.

L’esquema bàsic d’un entrenament, llavors, és aquest:

SENYAL XIULET ALIMENT

(estímul neutre) (reforç condicionat) (reforç primari)

El càstig no serveix

Un entrenador no ha d’esperar que l’animal a qui entrena es posi al seu nivell per entendre el

què li demanen. És ell qui ha de ser capaç de posar-se al nivell del dofí i fer-se entendre. Això

vol dir que la culpa que l’animal s’equivoqui és, sempre, de l’entrenador, i no pas de l’animal.

Si el castiguem provocarem que:

1. Deixi de confiar en l’entrenador. Es perdrà tot el temps que s’hagi invertit en ell.

2. No aprendrà res.

3. Tindrem un animal enfadat i frustrat. Pot avorrir l’entrenament, l’entrenador o fins i tot pot

arribar a ser agressiu.

Dofí saltant dins d’una anella


21

4.3.3 Utilització del reforç

-Continu o aleatori: Un reforç és continu quan es dona després de produir-se un

comportament concret. Aquest tipus de reforç és indispensable quan s’està entrenant un

exercici nou, per tal de poder-li deixar clar al dofí quan ha fet allò que volia l’entrenador.

Un reforç és aleatori quan no es dóna sempre després de produir-se el comportament

desitjat. Aquest tipus de reforç és necessari un cop l’animal ja ha après l’exercici per tal de

mantenir la seva motivació i interès.

Els animals acaben relacionant la teva presència amb un reforç positiu, però no han de saber

quin serà, d’aquesta manera estaran més atents i amb més ganes.

No s’ha de fer servir sempre el mateix reforç

perquè perdran interès. Tampoc s’ha de fer

que actuïn per gana, ja que un dia que no en

tinguin i no estiguin acostumats a altres

tipus de reforç, l’entrenador no podrà

treballar amb ells.

Si sempre es reforça al dofí de la mateixa manera quan ha fet un comportament desitjat, i

encara pitjor, si sempre s’utilitza el mateix reforç, per a ell no serà gens estimulant perquè ja

sap per anticipat el que succeirà.

4.3.4 Maneres d’aprendre

Els exercicis es poden entrenar o capturar:

-Com s’entrena?

Es pot fer de dues maneres:

· Amb un target (instrument que serveix per focalitzar l’atenció de l’animal). Pot ser des d’un

pal amb una bola a l’extrem, la mà... Aquest target permet moure els dofins d’una instal·lació

a un altre, que es quedin quiets en una revisió mèdica...

· O també amb objectes, com una pilota, els dofins s’han d’acostumar a ells, ja que es faran

servir durant l’entrenament.

Conjunt de dofins realitzant un mateix

exercici


22

-Com es captura?

Entrenar que un dofí vocalitzi pot ser complicat i es necessitaria molt de temps, però si un dia

ell vocalitza perquè està content, perquè està jugant... i immediatament desprès se li dones

un reforç positiu, s’haurà “capturat” l’exercici, i el dofí vocalitzarà cada cop que vegi a

l’entrenador per veure si torna a aparèixer el reforç.

Aquí es manifesta un problema, i és que haurà d’aprendre a no fer-ho sempre i associar

l’exercici a un senyal. L’avantatge d’aquesta manera d’ensenyar és que és molt ràpida;

l’inconvenient és que s’ha d’esperar a que el dofí mostri el comportament desitjat.

4.3.5 Entrevista

Aquesta entrevista està feta amb l’objectiu de poder observar el punt de vista que tenen els

entrenadors pel que fa als dofins, a més d’esbrinar determinades coses que no podem trobar

en cap llibre ni a Internet i que em semblen curioses per preguntar.

Rubén Jiménez, entrenador de dofins, va accedir a contestar-me aquestes qüestions

relacionades amb la seva feina, en les pròpies instal·lacions del Zoo.

1. Què s’ha d’estudiar per ser entrenador de dofins?

Bé, hi ha companys que no han estudiat res, però han après la professió, ja que és una

professió com una altra qualsevol. Jo, per exemple, vaig estudiar Psicologia i Biologia, que va

anar molt bé. Dues companyes més també són biòlogues.

2. A partir de quina edat es pot començar a entrenar als dofins?

A partir de que comencin a menjar peix i, és clar, quan la mare ens deixa acostar-nos a ells.

3. Fins a quina edat poden aprendre? Quina és la més adequada?

No ho deixen de fer mai. Un bon exemple és la Nika, un dels dofins més vells en captivitat a

Europa, que encara va descobrint coses noves. Es tracta de que aprenguin per a què sigui

estimulant per ells. També és veritat que quan són joves ho fan amb més entusiasme.

4. Quin és el temps diari, aproximadament, que dediques personalment als dofins?

A entrenar-los ens ho marquen més ells que nosaltres. Per exemple, a l’estiu poc, ja que

normalment no tenen ganes d’entrenar, sinó que estan pensant en la còpula i aquestes coses.

En canvi al hivern sembla que ho demanin!


23

5. Cada dofí té un entrenador particular?

No, els 9 entrenadors que tenim al Zoo treballen amb tots els dofins, el que sí és veritat és

que cada entrenador té uns exercicis propis.

6. Quin és el temps, aproximadament, que un dofí triga en agafar-te confiança?

Depèn del dofí, ja que no tots són iguals i també depèn de com ho facis.

7. Quin és el temps per a què el dofí assoleixi els coneixements mínims per realitzar

l’espectacle?

Hi ha exercicis que triguen anys en aprendre i hi ha que triguen setmanes. Aquests exercicis

que formen part de la sessió educativa triguen poc, ja que serveixen per mostrar al públic per

a què serveixen les aletes... Hi ha exercicis veterinaris, com és el de treure sang, mirar-los les

dents... que són més complicats, aquests són els més importants.

8. Quines són les recompenses per a que el dofí realitzi correctament l’exercici?

Quan estan aprenent la recompensa, a la qual li diem reforç positiu, és el peix. Però un cop

han assolit els coneixements i fan adequadament l’exercici, es tracta de que rebin diferents

tipus de recompenses, per tal de motivar-los contínuament. Així a més de peix també els hi

donem gel, que els hi encanta, alguna joguina, o carícies.

9. És sempre necessari la utilització del xiulet (delta), per a què el dofí finalitzi

l’exercici?

El delta significa que ho han fet bé. Així que quan jo l’utilitzo vol dir que ja està, que ja ha fet

correctament l’exercici i que per això rebrà la seva recompensa, alguna cosa que li agrada. Per

aquest motiu sempre se’l relaciona amb alguna cosa positiva.

10. Influeix el sexe de l’entrenador envers al sexe del dofí?

No, no crec.

11. Hi ha alguna diferència en l’ensinistrament entre mascles i femelles?

Generalment no. El què passa és que les femelles són més regulars, ja que quan els mascles

entren en cel es nota, es nota bastant. També solen ser un mica més enèrgiques, però vaja, la

diferència és poca.

12. Quan hi ha alguna femella embarassada continuen realitzant els seus espectacles?

No, l’únic que han de fer és deixar-se fer els exercicis mèdics, com treure’ls-hi sang,

evidentment una ecografia, etc. Quan estan embarassades de pocs mesos sí que és veritat

que se’ls demana que facin salts per tal de que conservin un bon estat físic, però després ja

no, lo bàsic és que criïn.


24

13. La música dels espectacles els afecta directament a l’hora de fer els seus exercicis?

Ells escolten la música i saben que és predecessora de la sessió educativa. Llavors quan

escolten la música, que la posem quan el públic esta entrant, ells ja es tornen més actius,

comencen a buscar els entrenadors...

14. L’hora, les condicions climàtiques i el públic son factors que determinen la motivació

dels dofins a l’hora de fer els exercicis?

Tot, tot afecta. Ni per a bé ni per a malament, com et diria? Les condicions de l’aigua, les

joguines...

Doncs, així podríem dir que la quantitat de públic els influeix, es motiven més?

No, si tot va bé ells faran els exercicis igual, el què passa que són conscients de la quantitat de

persones que els estan observant.

15. Has notat una actitud humana envers el dofí i tu?

No, no tenen res d’especial en aquest sentit. Igual que un gos, els hipopòtams, les girafes... els

dofins són animals. Sí, molt intel·ligents, però no s’apropen als humans més que altres

animals, simplement tenen una sèrie de característiques molt ben adaptades al medi marí. I ja

esta, no són éssers humans.

16. Què és el que més t’ha marcat durant aquest temps d’entrenador?

El què més m’ha marcat? Doncs potser veure néixer, créixer i desenvolupar-se a un dofí. Des

que comencen a aprendre uns simples exercicis a quan els veus realitzar exercicis realment

complicats.

De les paraules de l’entrenador es poden extreure les següents idees:

- Els dofins no deixen d’aprendre mai.

- Els exercicis apresos per als espectacles són més fàcils i ràpids d’aprendre per ells que

no pas els exercicis veterinaris.

- No hi ha cap diferencia d’aprenentatge entre mascles i femelles.

- Els dofins saben que la música és la predecessora dels espectacles.

- Tots els factors externs afecten sobre el comportament dels dofins.

- Un dofí no deixa de ser un animal, no té actituds humanes.


25

4.5 La dolfinoterapia

A més d’utilitzar als dofins per als espectacles també es realitzen altres activitats amb ells,

degut a les seves capacitats, una d’elles és la “dolfinoterapia”.

Aquesta nova tècnica terapèutica consisteix en la interacció amb dofins, principalment

Tursiops truncatus, dins de les piscines de zoològics i aquaris. Amb aquesta activitat, els

responsables dels zoològics afirmen que millora la qualitat de vida de nens que pateixen

discapacitats relacionades amb el sistema nerviós central. També s'aplica a adults en procés

de desintoxicació de drogues, amb persones depressives, estressades i fins i tot amb

embarassades.

Igual que altres teràpies assistides per animals, pretén

millorar l'estat anímic i psíquic dels participants,

proporcionant:

Més seguretat en un mateix i autocontrol en les

seves accions.

Millora de l’autocontrol mental.

Interés per relacionar-se amb l’entorn.

Millora del to muscular (per la natació).

4.5.1 Orígens

A principis dels anys cinquanta, el nord-americà John Lilly3 va descobrir que els dofins poden

exercir una influència poderosa i positiva sobre la ment humana. Lilly treballava llavors sobre

la neuroanatomia d'aquests cetacis en col.laboració amb la Marina nord-americana quan,

gràcies a uns experiments que incloïen l'observació del comportament del seu cervell en unes

cambres d'aïllament especialment dissenyades. Va establir un sistema bidireccional de

comunicació amb els dofins creant un suport informatitzat, ja que el projecte suposava que el

llenguatge dels dofins estava basat en imatges sòniques.

3 John Cunningham Lilly (6 gener 1915 fins 30 Setembre 2001) metge nord-americà, psicoanalista, filòsof i

escriptor. Investigador pioner en la naturalesa de la consciència utilitzant com a eines principals la comunicació de dofins, i les drogues psicodèliques, de vegades en combinació.


26

Amb els sons emesos per aquells es creaven imatges computeritzades que posteriorment

eren analitzades per especialistes per poder dissenyar una cadena de resposta als dofins a

través de l'ordinador, i d'aquesta manera crear un llenguatge que home i dofí poguessin

entendre.

Així, després d'anys d'investigació, es va arribar a confeccionar el primer diccionari electrònic

bilingüe (anglès - llenguatge dels dofins) compost per unes 50 paraules.

Al costat d'altres eminents científics, Lilly va contribuir a l'elaboració del llibre "Mind in the

waters" que va establir les bases d'un revolucionari concepte: l'existència d'una altra ment

semblant a la nostra. Aquesta interrelació entre aquesta ment i la de l'home és el que ha

obert la porta a la dolfinoterapia.

A partir d'aquestes investigacions se n'han fet altres als Estats Units com les del científic David

Cole, que ha formulat la hipòtesi cavitacional, que atribueix al so del dofí freqüències

ultrasòniques que estimulen el sistema nerviós central del pacient, el que indueix

l'alliberament d'hormones lligades a la relaxació i mitigació del dolor.

A partir d’aquí, Steve Bearch ha plantejat la hipòtesi de ressonància, que inclou un model

matemàtic per avaluar l'energia de xoc de les ones que genera el mamífer sobre el sistema

nerviós.


27

4.5.2 Beneficis de la dolfinoterapia:

Les ones ultrasòniques que emeten els dofins generen endorfines i altres substàncies

que ajuden a millorar la connexió entre les neurones, i a més incentiven el

funcionament d'ambdós hemisferis cerebrals. Els canvis neurològics i neuroquímics

que es generen es tradueixen en diversos beneficis físics, emocionals i intel·lectuals

com ara millores en el sistema immunològic, millores en la coordinació motora, en

l'estat d'ànim, el contacte social, i en el llenguatge.

Alleuja trastorns nerviosos, sobretot en nens.

També és efectiu com a tractament addicional en nens amb dèficit d'atenció i amb

hiperactivitat.

Ofereix resultats molt positius en nens amb síndrome de Down: A través de la teràpia

els nens aprenen de 2 a 10 vegades més ràpid que els que no realitzen la teràpia.

En els nens amb autisme ajuda a millorar la seva capacitat per prestar atenció i per

tant optimitza els processos d'ensenyament.

Col·labora en el tractament de persones amb epilèpsia.

Millora les condicions de persones amb problemes motors, auditius i del llenguatge.

S'ha observat mitjançant el mesurament de les ones cerebrals dels pacients, que

aquestes canvien en presència dels dofins cap a una harmonització entre els hemisferis

esquerre i dret del cervell, el que produeix un estat de pau i relaxació tal com succeeix

al realitzar una meditació. És per això que la dolfinoterapia també s'utilitza per a

tractar la depressió, ansietat i estrès.

El contacte amb els dofins redueix el dolor i provoca que el sistema immunològic

s'enforteixi, per això s'utilitza per a les persones amb malalties cròniques i terminals

com el càncer.

També s'aplica en adults en procés de desintoxicació de drogues, anorèxia i bulímia.

Proporciona millores en adults amb seqüeles d'infart cerebral (mort de teixit

neuronal per falta de subministrament de sang) i traumatisme cranioencefàlic (cops

per accidents).

Ofereix beneficis a dones embarassades: redueix molèsties generades per la seva

condició i durant el part, a més que estimula el sistema nerviós del nadó.


28

4.5.3 Procés i durada de la teràpia

La dolfinoterapia comunament es realitza a través dels banys de contacte, mitjançant

exercicis, jocs i carícies entre el dofí i el pacient. A través d'aquests contactes s'incrementa

l'optimisme, el pacient es tranquil·litza, augmenta la seva seguretat i confiança.

En els nens, interactuar amb els dofins a través de la natació, el joc i les carícies augmenta la

seva atenció i la seva capacitat de comunicació. Els efectes obtinguts es perceben des del

primer dia i es mantenen fins per sis mesos després de la teràpia.

En les sessions treballen conjuntament el dofí, el terapeuta i el pacient, i es solen gravar en

vídeo per poder seguir el progrés d'aquest.

A partir de l’evolució que va tenint el pacient, el terapeuta en fa el balanç dels resultats

obtinguts que indicaran si cal o no seguir amb la teràpia.

A Mèxic s'aplica una tècnica per a nens en edat preescolar que consisteix en que el dofí amb

el seu musell fa contacte amb diferents zones del cos com la columna, mans, plantes dels

peus, transmetent d'aquesta manera ones ultrasòniques alfa, beta i theta, que estimulen el

sistema nerviós central del nen. Cal assenyalar que moltes vegades la millora del pacient

depèn de la seva disposició i d'altra banda de la possibilitat econòmica de la seva família per

pagar la teràpia.

Ciberdofí

En els casos en què no es pugui pagar la teràpia, hi ha altres alternatives com el "Ciberdolfí",

que és la dolfinoterapia virtual.

En aquest cas el pacient s’estira a un matalàs de medi aquós i comença a escoltar sons de

dofins per uns altaveus, mentre a través de les seves ulleres de realitat virtual es veu envoltat

d'aquests cetacis. Els pacients que s'han sotmès a aquest tractament virtual asseguren acabar

cansats com si realment haguessin estat nedant amb els dofins.


29

4.5.4 Entrevista

Per poder endinsar-me una mica més en aquest tema em va sorgir la idea de realitzar una

entrevista en algun centre de dolfinoteràpia, per això vaig fer cerca mitjançant Internet i vaig

trobar diversos llocs, encara que vaig acabar escollint la fundació dolphinassistance. Desprès

d’enviar un email presentant-me i exposant els meus objectius pel que fa a l’entrevista, em

van adreçar a la seva pàgina web per a qualsevol consulta, és a dir, no podien fer-me una

entrevista personalitzada.

Desprès de diversos intents amb altres centres, no m’han pogut contestar a les qüestions,

però donat que bona part d’elles les he pogut respondre amb ajuda bibliogràfica i la seva

pàgina web, passo a transmetre les preguntes de l’entrevista:

1. Què és la dolfinoterapia?

2. Quan es va començar a utilitzar aquesta teràpia en el vostre centre?

3. Quin tipus de malalties tracteu?

4. Quina és l'espècie o espècies amb les que treballeu?

5. Quant de temps dura la teràpia amb un pacient?

6. Es realitza algun procediment inicial per que el dofí s'habituï al pacient?

7. La delfinoterapia és un mètode que s'utilitza únicament per propietats curatives o en

ocasions també per l'entreteniment?

8. A quina edat i quines qualitats ha de tenir un dofí per realitzar els tractaments?

9. S'ha demostrat científicament algun cas de millora en el vostre centre respecte a

deficiències psíquiques?

10. Segons el tractament psicològic que tingui el pacient, se li designa un dofí amb qualitats

determinades?

11. S'utilitza també en el vostre centre la dolfinoterapia per a embarassades? Si és així, què

estimula i quines millores li produeixen?

12. Igual que la dolfinoterapia ajuda als humans, vostè com a psicòloga del centre ¿creu que

d'alguna manera també beneficia o perjudica els dofins?

http://www.dolphinassistance.org/es/contacto.html


30

5. VESSANT SOCIAL

Un altre part del treball la vaig orientar per poder observar els coneixements que té la

societat sobre aquests mamífers marins. Ja que moltes de les persones els hi tenen estima i

els hi agraden molt els dofins volia comprovar si aquests sentiments es corresponen al

coneixements esperats.

Es per això que vaig realitzar una enquesta, de la qual us mostro la plantilla:

1. A quina classe pertanyen els dofins? a) peixos b) mamífers c) artrópodes 2. Quant viu, aproximadamente, un dofí mular? a) 30 anys b) 80 anys c) 10 anys 3. Quantes espècies diferents de dofins existeixen? a) 1 b) 15 c) 33 4. Creus que realment la intel·ligència d'un dofí és comparable amb la d'un primat? ·si ·no Per què? 5. Com dormen els dofins? a) No dormen b) Dormen a la superfície flotant c) Paralitzen la meitat d'un hemisferi cerebral, deixant l'altre actiu 6. Quant temps dura la gestació d'una famella de dofí? a) 3 mesos b) 12 mesos c) 22 mesos 7. Com s’alimenten durant els primers mesos de vida? a) succionen les mamelles de la mare, ocultes en la fenedura mamària abdominal b) la mare recull el menjar c) no s’alimenten durant els primers mesos 8. Que mengen? a) nomès peixos b) amplia varietat de peixos, crustacis i calamars c) plàncton 9. On viuen? a) mar b) mar i rius c) mar,rius i llacs 10. De quin color és el dofí mular? a) gris b) blau c) blanc i negre

ENQUESTA SOBRE CONEIXEMENTS BÀSICS DE DOFINS A LA SOCIETAT Edat:


31

A partir de l’anàlisi de totes les enquestes realitzades vaig elaborar una taula que recull

numèricament els resultats

( les enquestes respostes les podreu veure a l’annex)

Nº PREGUNTA A B C

1 2 70* 1

2 47* 15 11

3 8 42 23*

4 50 23* -

5 3 9 61*

6 31 32* 10

7 61* 11 1

8 19 45* 9

9 57 13 3*

10 61* 7 5

*Respostes correctes

Tenint en compte les respostes de l’enquesta realitzada a 73 persones en el Zoo de

Barcelona, d’edat molt diverses, he pogut observar l’alt coneixement bàsic que té gran part

de la nostra societat respecte aquests mamífers. Podem dir, doncs, que l’estima i l’afecte de

la ciutadania envers aquests animals es correspon al nivell de coneixements.

Les respostes han estat força unificades, és a dir, la discrepància de resultats és mínima, tot i

així, si observem detalladament l’enquesta podrem visualitzar que les respostes de les

preguntes tres, sis i nou no concorden amb els resultats esperats, ja que la majoria de gent

que hi va participar es va decantar per l’opció incorrecte. D’aquí traiem doncs, una altre

conclusió: hi ha aspectes bàsics dels dofins, com ara el número d’espècies i el seu hàbitat, que

estan totalment confosos en la nostra societat.


32

Podríem considerar la qüestió quatre com la més important de cara a la visió personal, ja que

es demana la comparació de la intel·ligència entre dues espècies, la d’un primat i la del dofí,

dos animals considerats popularment intel·ligents.

En general la població diu que la intel·ligència d’un dofí és comparable amb la d’un primat, és

a dir, que es troben amb igualtat intel·lectual i d’aprenentatge, entre d’altres capacitats.

També es demanava el “per què” d’aquesta resposta, i les que més m’han cridat l’atenció han

sigut les següents:

> Les que van contestar que sí:

- “Perquè tenen intel·ligència per sobreviure en el seu entorn, també protegir als seus

familiars”

- “Perquè són capaços de comunicar-se entre sí i d’entendre moltes coses que els ensenyen

les persones”

- “Perquè hi ha documentals que diuen que tots els mamífers tenen gairebé la mateixa

intel·ligència”

- “Tot i que no la puguin demostrar tant com els primats, perquè viuen en medi aquàtic, crec

que sí perquè fan coses comparables als primats al medi terrestre”

- “Els dofins són tan intel·ligents com els humans”

> Les que van contestar que no:

- “El dofí té molta memòria, els primats són intel·ligents”

- “ Perquè un dofí és ensinistrat a base d’exercicis que fan que realitzi el que se li demana a

base de premis”

S’hauria de comentar una mica aquesta pregunta, ja que com he dit la discrepància de

resultat és força elevada, encara que els científics tampoc tenen clara la resposta d’aquesta

qüestió.

Diuen que els dofins són astuts, bons imitadors i veloços per aprendre, tenen una misteriosa

habilitat per confondre als investigadors.

En les últimes dècades han realitzat progressos en el descobriment de les complexitats de la

vida social i la seva ment, i han començat a crear un retrat més detallat d'aquests animals.

Dos nous estudis realitzats mostren que els dofins són capaços de reconèixer-se a si mateixos

en els miralls, el que sol ser considerat un signe d'autoconeixement.


33

Els investigadors afirmen que els seus treballs donen suport a la visió que els dofins poden

desenvolupar algun tipus de noció sobre ells mateixos i sobre altres, habilitats freqüentment

associades exclusivament amb els éssers humans i els grans primats.

El dofí nas d'ampolla s'ha convertit en el primer no primat a passar el test del mirall

d'autoreconeixement, va informar la doctora Diana Reiss, dels Laboratoris Osborne de

Ciències Marines de l'Aquari de Nova York, a Brooklyn, Estats Units.

La psicobiòlega Lori Marí, de la Universitat Emory d'Atlanta (EUA), també ha estudiat

extensament el cervell del dofí, sobretot del mular, i va defensar la tesi que el cervell del dofí

supera el dels simis. "Si fem servir una mesura de mida cerebral relatiu anomenada quocient

d’encefalització, els humans són els primers. Els dofins van just darrere, clarament més

encefalizats que altres espècies.

La diferenciació cel·lular, un altre indicador d'intel·ligència, puja als dofins a l'altura dels

primats, únic grup que comparteix un tipus de neurones especialitzades. Per Marí, "és un

exemple sorprenent de convergència neuroanatòmica entre cetacis i primats", grups que han

arribat de manera independent a la mateixa solució evolutiva després de separar del seu

ancestre comú, fa 95 milions d'anys.

Amb això podem veure que aquesta resposta no acaba de ser del tot clara, hi ha moltes coses

per a seguir investigant i moltes respostes possibles ha donar, és un tema que continua en

recerca.


34

6. TREBALL DE CAMP

Desprès d’haver realitzat la part teòrica, exposada anteriorment, em vaig centrar en la part

pràctica, que donarà un cert suport a les explicacions i permetrà poder demostrar diversos

trets exposats.

Aquesta part del treball la he pogut realitzat amb el suport del departament d’educació del

Zoo de Barcelona, que m’ha facilitat certa informació.

Al començar l’estiu em vaig informar del cursos que es podien fer en aquestes instal·lacions,

vaig posar-me en contacte i a principis de juliol ja començava la feina. El curs consistia en

l’explicació, d’una forma pràctica i teòrica, de l’estudi etològic dels dofins, és a dir, del

comportament natural que tenen.

Primerament ens van donar les pautes que calia seguir per poder realitzar aquest estudi, i

seguidament ens van informar que devíem guiar-nos a través d’elles per dur a terme la part

practica.

Aquestes etapes a seguir per a realitzar una investigació etològica són les següents:

1.Plantejament d’un problema, orientada al coneixement d’una espècie o un concepte.

- Selecció de les espècies o del tema a estudiar. Recerca bibliogràfica, informació sobre

subjectes i conductes que volem estudiar.

-Es decideix l’aspecte a estudiar

2.Observacion preliminars: presa de contacte amb el tema i amb el grup.

3. Delimitació dels objectius de la investigació i plantejament d’hipòtesis.

4. Identificació de les variables de comportament o categorització: nom a les categories que

cal mesurar per comprovar eficaçment les prediccions, definició i ordenació.

- Registre narratiu o “ad libitum” (anotar totes les pautes de conducta, relacionades amb els

nostres objectius de l’estudi, que s’observin)

- Extracció de la llista de conductes.

- Elaboració de l’etograma ( llista de pautes reorganitzada)


35

5. Disseny, recerca i investigació.

- Selecció de les tècniques de mostreig i del tipus de registre

- Ambient on es troben els subjectes. Definir les variables que ens interessarà tenint en

compte, hora del dia, condicions atmosfèriques, alimentació,etc

- Disseny de la plantilla o full de registre en que figurin totes les pautes que ens interessi

observar o que guardin relació amb les conductes que volem analitzar.

6. Presa de dades: realització dels registres d’observació sistemàtica. No oblidar anotar

contexts, moment del dia, temps, fluctuacions en la concentració del públic…

7. Aplicació de les anàlisis de dades pertinents per a l’explicació i/o descripció que ens

interessi

Representacions gràfiques mitjançant diagrames de barres o de sectors, gràfics comparatius…

8. Obtenció de resultats i elaboració de conclusions.

L’ETOGRAMA

Vaig seguir tots aquests passos detalladament, però em vaig centrar molt en l’elaboració de

l’etograma, que seguidament explicaré com s’ha de realitzar de manera clara i precisa:

Hem de dir, com a primer punt, que un etograma és un inventari o registre complet on

apareixen ordenades i escrites minuciosament totes les pautes de comportament pròpies

d’una espècie, és a dir, un catàleg o llistat exhaustiu i ordenat de les pautes de conducta

d’una espècie.

És un instrument de mesura, permet sistematitzar l’observació, la qual caldrà processar i

analitzar per extreure conclusions vàlides i generalitzables ( estadística, informàtica… per

manipular moltes dades)

Les pautes o categories o unitats de conducta són el nom que donem a una conducta i la seva

descripció; han d’estar definides de forma clara i precisa, exhaustives i excloents entre elles i

adequades per allò que s’estudia.


36

Els requisits que ha de complir un bon sistema de categories o pautes per fer un ecograma

seran, doncs:

- homogeneïtat interna

- equilibri entre el grau de precisió i la manejabilitat dels sistema

- definicions clares, concises i objectives

- mútua exclusivitat entre les pautes: qualsevol comportament que observem, l’hem de

poder assignar a una i només una de les pautes descrites.

- Exhaustivitat

Desprès d’aquesta informació, mostro l’etograma que vaig realitzar amb les observacions

prèvies realitzades als dofins de les piscines del Zoo.

ETOGRAMA APLICAT AL SEGUIMENT DELS DOFINS:

LOCOMOCIÓ

Neda sol ràpid (NR): Sostenir-se i avançar dins l’aigua per mitjà de certs moviments dels

membres de manera ràpida.

Neda amb companyia ràpid (NCR): Sostenir-se i avançar dins l’aigua per mitjà de certs

moviments dels membres de manera ràpida i acompanyat.

Neda sol lent (NL): Sostenir-se i avançar dins l’aigua per mitjà de certs moviments dels

membres lentament.

Neda amb companyia lent (NCL): Sostenir-se i avançar dins l’aigua per mitjà de certs

moviments dels membres lentament i amb companyia.

DESCANSAR

Dorm sol (DS): estar en un estat de repòs caracteritzat per la suspensió de certes funcions de

l’activitat vital.

Dorm en companyia (DC): estar en un estat de repòs caracteritzat per la suspensió de certes

funcions de l’activitat vital de forma acompanyada.

ALIMENTACIÓ

Menja sol (MS): Mastegar i empassar-se (un aliment sòlid).


37

Menja en companyia (MC): Mastegar i empassar-se (un aliment sòlid) juntamente amb un

company.

Alimentat pel públic (AP): Mastegar i empassar-se (un aliment sòlid) amb l’ajuda del públic.

Beu (B): Empassar-se (un líquid).

MANTENIMENT

Defeca (D): Expel·lir els excrements

Orina (O): Expel·lir l’orina.

Respira (R): absorbir oxigen i desprendre diòxid de carboni a través de les vies respiratòries.

Canvia de posició ( CP): fer esdevenir diferent el lloc en el que es troba l’animal.

MANIPULACIÓ

Manipula amb el musell ( MM): manejar amb el morro.

Manipula amb la cua ( Mc): manejar amb la part posterior del cos.

Manipula amb les aletes (MA): manejar amb les aletes pectorals.

CONDUCTES AFILIATIVES

S’aproxima a la mare (AM): acostar-se a la mare.

Contacte directe (CD): Fet de tocar-se dos cossos, de tenir un o més punts comuns.

CONDUCTES PARENTALS

Mama (M): Xuclar amb els llavis i la llengua (la llet de les mamelles).

Transporta a la filla (TF):

CONDUCTES AGRESSIVES

Colpeja (C): Donar cops (a algú o a alguna cosa).

Mossega (M): Agafar i prémer amb les dents (alguna cosa).

VOCALITZACIONS

Xiscla fora de superfície (XS): Fer crits amb veu aguda fora de la piscina.

Xiscla dins de la piscina (XP): Fer crits amb veu aguda dins de la piscina.


38

JOC

Juga sol (JS): Passar el temps en quelcom que es fa amb l’objecte d’entretenir-se, de divertir-

se.

Juga amb el company (JC): Passar el temps en quelcom que es fa amb l’objecte d’entretenir-

se, de divertir-se… de forma acompanyada.

Juga sol amb un objecte (JSO): Passar el temps en quelcom que es fa amb l’objecte

d’entretenir-se, de divertir-se, etc gràcies a l’ajuda d’un objecte.

Juga en companyia amb un objecte (JCO): Passar el temps en quelcom que es fa amb

l’objecte d’entretenir-se, de divertir-se… de forma acompanyada i gràcies a l’ajuda d’un

objecte.

Incita el joc (IJ): Moure vivament a fer una cosa, a la realització d’un acte, en aquest cas a

jugar.

Empaita (E): Escometre (algú) per aconseguir-ne alguna cosa.

Rebolcar-se (R): Fer donar tombs (a algú) sobre una superfície.

INTERACCIONS INTERESPECÍFIQUES

Interacciona amb el públic (IP): Acció o influència mútua o recíproca amb el públic.

Interacciona amb el cuidador (IC): Acció o influència mútua o recíproca amb el cuidador.

ALTRES

No visible (NV): que no pot ser vist

Gira sobre sí mateix (GS): Un cos, moure’s com una roda al voltant del seu eix

Gira sobre sí mateix ràpidamente( GSR): Un cos, moure’s com una roda al voltant del seu eix

de forma ràpida.

Puja a superfície sol (PS): Anar de baix a dalt, d’un punt a un altre situat a un nivell més alt.

Puja a superfície acompanyat (PC): Anar de baix a dalt, d’un punt a un altre situat a un nivell

més alt acompanyat d’un altre.

Un cop vaig realitzat l’etograma havia de seguir amb els registres, però va sorgir un imprevist

que va fer que hagués de canviar la perspectiva del treball. Els dofins van treure la pintura,

que va resultar defectuosa, de la piscina principal i tota l’aigua va agafar un color blanquinós i

tèrbol que no deixava observar res del que podia passar dins. Per això, com la resta del treball


39

es basava en les meves observacions, vaig haver de fer un gir i centrar-me en un altre tema.

Aquesta vegada, en els espectacles.

Ara, llavors, havia de fer un etograma que recollís els exercicis que es feien durant un

espectacle i realitzar els registres amb aquestes observacions, però com que ja no observava

el comportament sinó els exercicis, ja no podia realitzar un etograma, sinó que havia de fer

una línia base, que té les mateixes característiques que l’anterior però és específic d’aquest

tipus de recerca.

Així doncs, la meva línia base és la següent:

LÍNIA BASE DELS ESPECTACLES

Saltar enrere: Acció d’impulsar el cos cap a la superfície, de manera que el cap és el primer

que sobresurt i el primer que torna a l’aigua, formant una espècie d’arc en direcció al cantó

de la seva esquena.

Saltar enlaire: Acció d’impulsar el cos cap a la superfície, de manera que el cap és el primer

que sobresurt i el primer que torna a l’aigua, formant una espècie d’arc cap al seu davant.

Moure’s per la superfície endavant amb la cua: El dofí s’aixeca sobre la seva pròpia cua i es

trasllada endavant gràcies als moviments que fa amb aquesta.

Xiulet de presentació: Fer una sèrie de sons característics de cada dofí. Serveixen per a

presentar-se.

L’entrenador mostra l’anatomia del dofí: Indica l’estructura del cetaci al públic per tal de

conèixer la seva anatomia i com funciona el seu organisme:

- Saludar amb l’aleta: Treure a l’exterior l’aleta pectoral i moure-la d’una banda a l’altra.

- Representació de la respiració: Els dofins surten a la superfície i realitzen soroll pel seu

espiracle per tal de que el públic observi de que és per aquí per on respiren.

- Representació d’alletament: Imitar la forma en que, com tots els mamífers, la mare

proporciona llet a la cria en els seus primers mesos de vida.

Saltar enlaire per tocar la boia: Els dofins s’impulsen gràcies a la força de la cua cap amunt

de la superfície. El salt ha de ser amb una alçada determinada per tocar amb el morro la boia

taronja. Per tornar a l’aigua, el dofí deixa caure verticalment el seu cos, la cua és el primer

que toca l’aigua.


40

Nedar donant voltes al voltant de la piscina: Els dofins avancen per l’aigua per mitjà dels

moviments de les seves aletes. Ho fan donant la volta a la piscina, resseguint el seu contorn i

deixant-nos veure la seva aleta dorsal i el cap.

Moure’s per la superfície enrere: El dofí s’aixeca sobre la seva pròpia cua i es trasllada enrere

gràcies als moviments que fa amb aquesta.

Sortir a la superfície: Els dofins es col·loquen sobre la plataforma donant la cara a la banda

contrària del públic, aixecant l’aleta caudal.

Saltar al voltant de la piscina: Resseguir el contorn de la piscina mentre es submergeixen i

afloren a la superfície contínuament. Al final fan un total de 4 salts.

Saltar a través d’una corda: S’impulsen cap a la superfície, direcció endavant, travessant la

corda. Ho fan un total de 4 cops seguits.

Tocar la boia amb la cua: Un dels dofins puja verticalment des de l’aigua, realitza una volta en

l’aire i amb aquest impuls li dona un cop fort a la boia amb la cua.

Nedar amb velocitat: Els dofins avancen per l’aigua per mitjà dels moviments de les seves

aletes, aquests moviments són ràpids. A la superfície només podem observar la seva aleta

dorsal. Fan un total de dues voltes resseguint el contorn de la piscina.

L’entrenador mostra les dents del dofí: Cadascun dels dofins recorre mitja piscina en direcció

contrària, amb la boca oberta i ensenyant les dents.

Demostrar la força amb el morro: L’entrenador els hi llença una pilota gran, ells la colpegen

amb el seu morro, tirant-la a l’exterior del recinte de l’espectacle.

Nedar sobre sí mateix: Els dofins donen voltes verticalment sobre ells mateixos submergits a

l’aigua. El morro sobresurt de l’aigua mentre giren.

Ensenyar l’aleta caudal dins de l’aigua: A l’interior de l’aigua, els dofins es submergeixen

verticalment, de manera que puguin deixar veure la seva aleta caudal que surt a la superfície.

La mouen d’una banda a l’altra, com si saludessin.

Ensenyar l’aleta pectoral dins de l’aigua: A l’interior de l’aigua, els dofins ensenyen les seves

aletes pectorals, saludant amb elles.

Nedar d’esquena: Resseguint el contorn de la piscina, els dofins avancen per l’aigua gràcies

als seus moviments amb les aletes, de forma horitzontal de manera que el ventre, la part més

clara del seu cos, es vista per tot el públic.

Esquitxen: Els dofins, gràcies a l’ajut dels deus musells, mullen a l’entrenador.


41

S’abracen: Un cop l’entrenador es tira a l’aigua, els tres fan una acció de cenyir-se amb les

aletes i amb els braços, semblant a una abraçada.

Nedar l’entrenador amb els dofins d’esquena: L’entrenador es situa al mig dels dofins, i

conjuntament es mouen per l’aigua, sostenint-se gràcies als seus moviments. Ho fan de

manera que el ventre dona a la superfície.

Saltar per sobre de l’entrenador: Els dos dofins s’impulsen gràcies a la força de la cua a la

superfície, passant per sobre de l’entrenador sense tocar-lo.

Impulsar a l’entrenador amb l’ajut de les dorsals: Amb l’entrenador entre mig dels dofins,

ressegueixen el contorn de la piscina, sostenint-se i movent-se per dins de l’aigua gràcies al

moviment de les aletes dorsals.

Impulsar a l‘entrenador enlaire: L’entrenador es sostén verticalment sobre l’aigua, els dofins

des de l’interior i a la vegada, l’empenyen cadascun per un peu, cap a amunt fent que

l’entrenador realitzi un salt.

Impulsar a l’entrenador a la plataforma: Dins de l’aigua l’entrenador es col·loca verticalment

i de cara a fora de la piscina, els dofins des de l’interior l’empenyen des dels peus cap a la

superfície.

Com ja sabem, desprès de la línia base s’havien de realitzar els registres per tal d’agafar totes

les dades necessàries.

El meu registre contempla diversos aspectes, com ara el públic, l’hora del dia, el clima que fa,

els entrenadors que realitzen l’espectacle... però la part més important és la valoració que hi

determino de cada activitat. Aquesta valoració està definida entre una puntuació de 0 a 5,

considerant que 0 és que l’exercici no està realitzat, 5 que està perfecte i que les numeracions

intermèdies representen els diferents graus d’assoliment. És una característica que utilitzaré

més endavant per a realitzar els gràfics i poder determinar les meves conclusions.

Per poder fer-ho, l’estudi ha de ser força continu, regular i dut a terme amb molt de rigor, per

això he realitzat un total de 19 registres durant els mesos d’agost, setembre i octubre, que

podreu veure a l’annex i la plantilla d’aquest registre es troba a continuació.


42

EXERCICIS 0 1 2 3 4 5

Saltar enrere

Saltar enlaire

Moure’s per la superfície

endavant amb la cua

Xiulet de presentació

Saludar amb l’aleta

Representar la respiració

Representar l’alletament

Saltar enlaire per tocar la

boia

Nedar donant voltes al

voltant de la piscina

Moure’s per la superfície

enrere

Sortir a la superfície

Saltar al voltant de la piscina

Saltar a través d’una corda

Nedar amb velocitat

Mostra de les seves dents

Demostrar la força amb el

morro

Nedar sobre sí mateix

Ensenyar l’aleta caudal dins de l’aigua

Nedar d’esquena

S’abracen

Nedar tots 2 d’esquena

amb l’entrenador

Saltar per sobre de

l’entrenador

Impulsar a l’entrenador

amb l’ajut de les dorsals

Impulsar a l’entrenador

enlaire

Impulsar a l’entrenador a

la plataforma

· Dia: · Públic:

· Hora: · Entrenadors:

· Clima: · Dofins:


43

Per últim, totes les dades agafades amb l’ajut d’aquests registres han estat analitzades i ben

recollides mitjançant un seguit de taules, que posteriorment també m’han servit per poder

realitzar gràfics, i poder visualitzar més còmodament els resultats obtinguts.

De tots els gràfics obtinguts els que són més representatius i que permeten treure

conclusions són els següents, els he classificat tenint en compte diferents aspectes. La resta

també els podreu trobar a l’annex junt amb els registres.

EXERCICIS MECÀNICS

Valoració Nº de vegades

0 0

1 0

2 0

3 0

4 0

5 19

0 5 10 15 20

0

1

2

3

4

5

MOURE'S PER LA SUPERFÍCIE ENDAVANT


44

Com podem observar en aquests tres gràfics, les valoracions són sempre màximes, és a dir,

l’exercici ha estat realitzat de manera perfecte durant tots els dies que s’ha enregistrat.

Si analitzem detalladament aquestes dades podrem treure una primera conclusió:

· els exercicis mecànics, que són apresos pels dofins expressament per a ser representats en

els espectacles i que no són propis en la seva vida salvatge, són realitzats molt

satisfactòriament.

Això es degut a que els entrenadors manen a fer l’exercici a través del reforç condicionant i

els hi marca el precís moment en el que l’han de realitzar.

0 5 10 15 20

0

1

2

3

4

5

NEDAR D'ESQUENA


0 0

1 0

2 0

3 0

4 0

5 18


0 0

1 0

2 0

3 0

4 0

5 18

0 5 10 15 20

0

1

2

3

4

5

SALTAR ENLAIRE


45

EXERCICIS AMB OBJECTES


0 1

1 0

2 0

3 1

4 8

5 9

En aquest gràfic podem observar un gran nombre de fluctuacions que ens informen de la

constant variació de valoracions al llarg de tots els espectacles.

Aquest exercici consistia en la demostració de la força que tenen els dofins en el morro per tal

de defensar-se dels seus adversaris, com poden ser els taurons. Per això s’utilitzava una pilota

de grans dimensions que l’entrenador llançava al dofí a l’alçada del morro perquè la tornès a

llançar amb força cap al públic.

Tota aquesta informació ens pot ajudar a treure una segona conclusió:

· El fet de que els dofins hagin d’utilitzar un objecte extern a l’hora de realitzar l’exercici

dificulta una mica el seu rendiment i fa que l’execució no sigui del tot perfecte.

0 2 4 6 8 10

0

1

2

3

4

5

DEMOSTRAR LA FORÇA AMB EL MORRO


46

EXERCICIS INNATS


0 2

1 0

2 0

3 1

4 2

5 10


0 0

1 1

2 0

3 1

4 2

5 12

0 2 4 6 8 10 12

0

1

2

3

4

5

NEDAR DONANT VOLTES AL VOLTANT DE LA PISCINA

0 2 4 6 8 10 12 14

0

1

2

3

4

5

REPRESENTAR LA RESPIRACIÓ


47

Com podem observar aquí també hi ha diverses fluctuacions que varien força les valoracions

de l’exercici, i si ens fixem bé en el tipus d’exercici que es realitza podrem veure que es tracta

d’activitats pròpies del dofins, són activitats que ells fan en la seva vida salvatge, com és la

natació, a més de pròpies per a la vida, com la respiració.

Analitzant això puc dir que aquest grup d’exercicis són tots ells “capturats” i aquest fet, doncs,

pot ser la causa de la gran varietat de fluctuacions, ja que els hi costa reconèixer.

Els exercicis que són propis d’ells són més difícils de realitzar correctament, ja que pot ser que

no hagin estat capturats correctament o que el dofí no li vingui en gana de realitzar l’exercici

si no torna a veure el reforç.

Conclusions finals dels exercicis

Un cop analitzats tots aquest gràfics podem sintetitzar les tres conclusions primordials:

· Els exercicis mecànics que són ensenyats als dofins són realitzats correctament de forma

continuada.

· Els exercicis que necessiten l’ús de materials externs, com ara una pilota, fan que el

rendiment del dofí variï considerablement.

· Els exercicis que són propis de l’espècie i que no són ensenyats pels entrenadors són molt

més difícils de que es realitzin correctament de forma continuada, ja que pot ser que

l’activitat no hagi estat ben capturada per l’entrenador.

Però a més d’analitzar aquestes variables, també vaig tenir en compte el dia, l’hora, el clima,

el públic i els entrenadors per veure si eren característiques que podien influir a l’hora de la

correcte realització dels exercicis, i amb els resultats obtinguts he pogut observar que el que

afecta més per a que els dofins fagin un millor espectacle són els entrenadores. Es nota molt

el tracte que tenen amb ells i això els posa de bon humor, a més de que els hi fan més cas a

l’hora de fer els exercicis.

També afecta, però, l’hora del dia. Es nota que al migdia és el moment que es troben en

millors condicions per a realitzar l’espectacle, més actius, amb més ganes....


48

7. CONCLUSIONS FINALS

Un cop realitzat el meu treball, havent acabat la cerca bibliogràfica, l’observació dels

espectacles en el Zoo de Barcelona amb tots els gràfics obtinguts i les enquestes fetes, he

pogut treure les següents conclusions:

1. A més d’aprofundir sobre les característiques principals del dofí mular, com és la seva

anatomia, els sentits, l’hàbitat... he après el mètode de la ecolocalització, mitjançant

el qual capturen les seves presses i també com produeixen i reben el so a través dels

seus òrgans.

2. La característica principal que afavoreix a que es treballi amb els dofins és la seva gran

capacitat i agilitat en l’aprenentatge, a més de ser animals que atrauen mot l’atenció

del públic i això també fa que es realitzin espectacles amb ells.

3. Pel que fa al tema de la intel·ligència puc dir que els dofins tenen una gran facilitat per

aprendre rutines físiques complexes i a diferenciar gestos humans o sons, també es

pot dir que tenen un gran índex encefàlic, però això no és igualitari a la intel·ligència,

ja que no són capacitats d’utilitzar la raó ni el judici, i és per això que no se sap si

aquesta intel·ligència és tan elevada com sembla.

4. Observant tots els gràfics extrets per mitjà dels registres dels espectacles he pogut

arribar a diferenciar tres tipus d’exercicis i treure’n conclusions de cadascun d’ells, és

podrien resumir de la següent manera:

- exercicis mecànics: ensenyats expressament per a l’espectacle i realitzats

correctament de manera continua.

- exercicis amb objectes: rendiment més baix dels dofins i variacions considerables en

l’activitat.

- exercicis innats: propis de l’espècie i amb dificultats d’execució.


49

5. També he pogut observar que els dofins ajuden a les persones amb deficiències

físiques i psíquiques mitjançant l’utilització de les ones ultrasòniques, provocant en

ells millores en les connexions neuronals, beneficis emocionals i intel·lectuals,

enfortint el sistema immunològic i disminuint l’estrès, l’ansietat i les depressions.

6. Un cop analitzades les enquestes he pogut observar que l’estima que té la societat

envers els dofins es correspon als seus coneixements, és a dir, la població té assolits

els trets primordials del dofí mular, i tot és degut a la constant informació que se’n

dona d’ells tan en la televisió, com en llibres i sobretot als espectacles dels zoològics.


50

8. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA Bibliografia:

- KINZE, CARL CHRISTIAN- Mamíferos del Atlántico y del Mediterráneo. Barcelona, 2002; Ediciones Omega

- M. CARWARDINE, E. HOYT, R. EWAN FORDYNE, PETER GIRL- Ballenas, delfines y

marsopas. Regne Unit, 1999; Ediciones Omega

- R. REEVES, S. STEWART, J. CLAPHAM, A. POWELL- Guía de los mamíferos marinos del

mundo. Regne Unit, 2003; Ediciones Omega

Webgrafia: 30/04/2010 http://www.dolphinaris.com.mx/Enciclopedia-sobre-Delfines/Conducta/ http://delfines.anipedia.net/-comportamiento-delfines.html http://www.mamiferosmarinos.com/varamientos/comportamiento.asp 14/05/2010 http://www.sea-acustica.es/publicaciones/4330sf001.pdf http://www.monografias.com/trabajos14/delfines/delfines.shtml http://marenostrum.org/vidamarina/animalia/mamiferos/cetacea/delfin/sonido.htm http://www.mascotamigas.com/delfinoterapia.htm http://www.peques.com.mx/delfinoterapia.htm http://www.espaciologopedico.com/tienda/detalle?Id_articulo=200 http://www.isabelsalama.com/DELFINOTERAPIA.htm

http://www.dolphinaris.com.mx/Enciclopedia-sobre-Delfines/Conducta/

http://delfines.anipedia.net/-comportamiento-delfines.html

http://www.mamiferosmarinos.com/varamientos/comportamiento.asp

http://www.sea-acustica.es/publicaciones/4330sf001.pdf

http://www.monografias.com/trabajos14/delfines/delfines.shtml

http://marenostrum.org/vidamarina/animalia/mamiferos/cetacea/delfin/sonido.htm

http://www.mascotamigas.com/delfinoterapia.htm

http://www.peques.com.mx/delfinoterapia.htm

http://www.espaciologopedico.com/tienda/detalle?Id_articulo=200

http://www.isabelsalama.com/DELFINOTERAPIA.htm


51

18/6/2010 http://jessnunezprado.blogspot.com/ http://www.delfinescancun.com.mx/nados-con-delfines/historia-de-la-delfinoterapia-el-antidepresivo-ideal/ http://www.natalialuna.com.ar/articulos.php?id=121&titulo=Delfinoterapia%20Terapia%20con%20Delfines http://www.fundacionketo.org 21/7/2010 http://www.educared.net/concurso/402/seres_inteligentes_y_compasivos.htm http://www.xtec.es/~mtomas/morfologia.htm#esquelet http://www.orobal.org/Contacto.html http://www.dolphinassistance.org/es/contacto.html

http://www.publico.es/ciencias/300358/delfines-los-sapiens-del-mar http://www.educar.org/Ecologia/Naturaleza/EcoDatos/delfinesinteligentes.asp http://www.eco2site.com/informes/delfines.asp

Cursos: Estudi guiat pel departament d’Educació del Zoo de Barcelona, amb accés a la consulta

d’altres treballs de recerca d’anys anteriors.

http://jessnunezprado.blogspot.com/

http://www.delfinescancun.com.mx/nados-con-delfines/historia-de-la-delfinoterapia-el-antidepresivo-ideal/

http://www.delfinescancun.com.mx/nados-con-delfines/historia-de-la-delfinoterapia-el-antidepresivo-ideal/

http://www.natalialuna.com.ar/articulos.php?id=121&titulo=Delfinoterapia%20Terapia%20con%20Delfines

http://www.natalialuna.com.ar/articulos.php?id=121&titulo=Delfinoterapia%20Terapia%20con%20Delfines

http://www.fundacionketo.org/

http://www.educared.net/concurso/402/seres_inteligentes_y_compasivos.htm

http://www.xtec.es/~mtomas/morfologia.htm#esquelet

http://www.orobal.org/Contacto.html

http://www.dolphinassistance.org/es/contacto.html

http://www.educar.org/Ecologia/Naturaleza/EcoDatos/delfinesinteligentes.asp

http://www.eco2site.com/informes/delfines.asp

Característiques i capacitats del dofí mular - /Treballs de Recerca... ·...

Documents

Transcript of Característiques i capacitats del dofí mular - /Treballs de Recerca... ·...