Carla Muñoz Salvans

IntroduccióAl llarg de la vida les persones ens fem una

série de preguntes per nosaltres mateixos respecte la nostre vida i tot lo que ens envolta. Sobre temes que no arribem a entendre, com que és el mal, el perquè de la mort, com serà en nostre futur…

Aquestes preguntes també són grans qüestions de la filosofia.

Video sobre la filosofia de la vida.

Les preguntes i els problemes filosòfics.

Apendre filosofia o apendre a filosofar?Aquestes preguntes que ens fem al llarg de la

vida, ens fan reflexionar, i d’una manera o altre “ aprenem filosofia”, aprenem a penar.

La filosofia ens ha d’ensenyar a respondre devant dels problemes que plantejats al llarg de la nostre vida.

Origen i conseqüències de preguntar.

La filosofia surgeix a partir de la propia vida, a través dels duptes, sorpresas… que ens tenim al adonar-nos que allò que creiem saber, era un error.

Les dues metes de preguntar són:

“Apendre filosofia”, “apendre a pensar”.

Preguntes que formen el contingut de la filosofia.

Les preguntes filosofiques, són preguntes molt radicals, donen lloc a molta polèmica i canvien la manera de compendre la realitat.

Les preguntes mostren curiositat pel que ens envolta. Exemple: Quin és l’origen del món? Ha tingut algun inici?

Les preguntes expressen l’afany per conèixer-se un mateix: Exemple: Qui sóc? Qui vull arribar a ser?

Aquestes preguntes responen problemes concrets, com ara la nostre manera de viure i la nostre forma d’actuar amb nosaltres mateixos i amb els altres.

Classificació de les preguntes filosòfiques.Es coneixen dos tipus de filosofia:

* Filosofia teòrica: És aquella que planteja preguntes com:

Què és conèixer? Què és la realitat?

* Filosofia pràctica: És aquella que planteja preguntes com:

Quin és el sentit de les nostres accions? Quins fins hem de perseguir?

Nous reptes: les preguntes de les étiques aplicades.

No esperem de la filosofia que ens resolgui els problemes del dia a dia, sinò que ens ofereixi uns principis per quan haguem de pendre decisions.

Video sobre les desicions de la vida

Preguntes de l’activitat filosòfica.

Lo que nosaltres entenem com l’activitat d’apendre a pensar, va lligada amb el diàleg filosòfic.

És un diàleg filosòfic si promou el raonament. Hi han preguntes que ajuden molt a promoure el

raonament com: * Quines raons tens per dir això? * Comparat amb què? * De quina altre forma es pot veure aquest

assumpte?, etc. Gràcies a aquestes preguntes podem arribar a

entendre molts dels duptes que poguem tindre.

Algunes preguntes filosòfiques La pregunta pel cosmos.Una ajuda per estudiar l’origen i l’evolució de

l’univers, és la cosmologia, amb l’ajuda de les explicacions de l’astronomia.

L’origen de l’Univers.

Antecedents històrics. Segons les creencies religioses, segons els pensaments

dels nostres avantpassats, creiem en un origen o en un altre. Nosaltres els que som Cristians creiem en Déu com a creador de l’Univers.

Prespectiva actual. Avui en dia s’ha plantejat que l’Univers havia tingut

origen en un punt de l’espai i el temps, fa aproximadament 15.000 milions d’anys, aquest fet ha estat anomenat: “big bang” o “gran explosió”

Video de la creació de l’Univers. “Big bang”

La pregunta pel sentit de l’existència.

*Quin és el nostre lloc en el cosmo? Quin sentit té la nostre existència?Quin sentit té la meva vida?

El sentit com a finalitat o direcció:

Les accions que realitzem tenen sentit quan les fem en busca d’una finalitat.

El sentit com a significació:

Per els éssers humans el món és com un gran llibre ple de significats i sentits.

El sentit com a valor:

Diem que té sentit, allò que val la pena.

El sentit, problema o misteri?

* Diem que tenim un problema quan ens trobem en una situacio que implica dificultat.

* Diem que es un misteri aquelles situacions que afecten en el que es mes profund.

La pregunta pel sentit apunta al misteri

Tres tipus de resposta:

* No hi ha sentit: l’existencia i el mon son absurds.

* Hi ha un sentit immanent: Enten que la mort es un limit absolut per a la humanitat.

* Hi ha un sentit transcendent: Un sentit que depassa la mort.

Religio i sentit.

Les religions son amplies i variades pero totes tenen com a finalitat descobrir i oferir un sentit ultim per a la vida humana.

La pregunta per la mort. La mort es defineix per relacio amb la vida.Entenem la mort com el final de la nostre vida,

com el final de les nostres accions vitals. Segons com nosaltres veiem la vida tenim una

concepcio de la mort o una altre.

La vida i la mort son dos conceptes que d’una manera o una altre van lligats.

Siete almas. Película dirigida per Gabriele Muccino.

Siete almas es la historia de suspense d’un home amb un inquietant secret que decideix, canviar dràsticament la vida de set complets desconeguts. Una vegada que el plan està en marxa, res pot alterar-lo. O això és el que ell pensa. Però el que mai va esperar, era enamorar-se d’un d’aquells extranys, i que fos ella qui comenci a cambiar-lo a ell.La película planteja qüestions sobre la vida i la mort, la culpa i el perdo, els extranys i l’amistat, l’amor y busca la conexió entre aquells llaços que uneixen el desti de la gent d’una manera sorprenent.

Crec que és una película molt completa ja que tracta molts temes, entre ells, “La mort”.

Trailer:

La mort com a fenomen huma.Parlem de mort quan acava la vida humana.

Els essers vius som els unics essers concients de que estem vius, per lo tant nomes nosaltres som consients de que em de morir.

Parlem de la filosofia com una preparacio de la mort.

Sentit de la mort i transcendencia. Segons com nosaltres entenguem l’esser huma, la

significacio de la mort que tinguem sera diferent. En trobem dos tipus:

* Monisme: posicio filosofica que defensa que no hi ha composicio en la realitat humana.

Tambe el monisme materialista que nega la possibilitat de qualsevol dimensio ni material per a l’existencia humana.

* Dualisme: Constituit per dos tipus de realitat. Una material, el cos; i l’altre espiritual, l’anima.

La pregunta pel mal

Els filosofs a part de entendre la justificacio de l’existencia del mal en un mon el principi del qual es Deu, tambe miren d’entendre que Deu pot ser l’unica possibilitat del triomf devant del mal.

Tipus de mal.

* Metafisic : s’identifica amb la finitud de les coses.

* Fisic: prove del funcionament de les lleis naturals.

* Moral: te la seva arrel en un ultim termini en la llibertat dels essers humans per elegir entre diferents tipus d’accio.

El mal com a injusticia. Sovint ens preguntem lo absurd que es que les

persones justes pateixin el mal moral o fisic. Entenem el mal dels malvats pero no el dels justos.

La pregunta per la ciencia.Abans del segle XX ja existeixen reflexions

sobre el coneixement cientific, pero es a partir d’aquest segle quan es comença a pensar amb mes interes sobre els problemes que giren entorn d’auqes coneixement, el cientific.

Diferents concepcions de la ciencia. Podem entendre la ciencia com un coneixement

objectiu, cert i fiable que pot ser comprovat, o com un coneixement bassat en la magia, mites… el qual no es pot comprovar.

“La filosofia de la ciencia sense la historia de la ciencia, es buida; la historia de la ciencia sense la filosofia de la ciencia es cega.

Condicionament de la ciencia.

Epistemologics:

*El primer condicionament afirma que la ciencia es un coneixement fal·lible.

*El segons es refereix al condicionament evolutiu, la nostre propia racionalitat es producte d’un desenvolupament evolutiu que pot haver estat diferent.

Tecnologics: La tecnologia condiciona la ciencia tan per

possibilitar-la com per limitar-la.

Economics i politics: Al ser cada vegada la tecnologia, pot endarrerir el

progres cientific.

D’altre banda hi han interessos espuris, dependencia del poder economic.

La pregunta per la utopia.

Quan parlem d’utopia ens referim allo que es dessitjable pero inassolible.

Caracteristiques basiques de la utopia.

• Origen: Neix del rebuig de les condicions socials.

• Fonamentacio: Determinades concepcions de la naturalesa humana i del be comu.

• Funcio: Funcio critica.

• Objectiu: Idear construccions per a una societat perfecta.

• Metodologia: Ampliar la realitat.

• Carácter global: Descripcions detallades de com funcionaran aquests ideals en cas que es realitzin.

Critiques al pensament utopic. Des del pla teoric:

* La impossibilitat de la seva realitzacio.

* La condemna al totalitarisme. Des del nivell dels esdeveniments:

* La utopia de la ciencia i la tecnologia.

* Els intents de realitzar una societat igualotaria.

* L’ideologia del mercat.

* La utopia informacional gestada des dels mitjans de comunicacio.

La idea d’una societat justa. Actualment el model d’una societat justa ha de

tenir certs aspectes basics:

*Un nucli etic universal: Llibertat, igualtat i solidaritat, drets humans, respecte amb el medi ambient i una actitud de dialeg.

*El contingut utopic: L’organitzacio de la vida.

*Ser utopic es ser realista.

Per a una vida millor.