LA PERIODISTA DEL S.XX,

CARMEN DE BURGOS

Carmen de Burgos va nàixer a Nijar,

Almería, el 19 de desembre de 1867 i

va morir el 8 d’octubre de 1932, va

treballat com a escritora, traductora,

peripodista i una important activista a

favor dels drets de la dona. Es

considerada com la primera periodista

profesional en Espanya i en llengua

española. Va treballar com a

redactora del madrileny “Diari

Universal” en 1906, periòdic que

dirigía Augusto Figueroa.

Carmen, com a periodista es va instal·lar a Madrid; va

defensar els drets de les dones i va manifestar la seva

postura en favor del divorci i del vot femení, i va arribar a

presidir la Lliga Internacional de Dones Ibèriques i

Hispanoamericanes. Va dur a terme la primera

manifestació pels carrers de Madrid a favor del dret al vot

femení.

Des del punt de vista literari, Carmen de Burgos va

destacar sobretot com a excel·lent contista: El tresor

del Castillo (1907), Senderes de vida (1908), L'home

Negre (1916), La millor Film (1918), Els negociants de

la Porta del Sol (1919), El "Misericòrdia" (1927)... Va

recopilar moltes de les seves narracions breus en

diversos volums conjunts, com a Contes de Colombine

(1908), Elles i ells o ells i elles (1917)...

Va fundar l'Aliança Hispà Israelita, de la qual la Revista Crítica va ser

l'òrgan difusor en 1908. El 9 d'octubre de 1932, després d'haver

intervingut en una reunió del Cercle Radical Socialista, moria d'un atac.

El diari El Sol destacava en la seva nota necrològica que en els seus

últims moments va expressar el seu content per morir republicana. Va

col·laborar en La Correspondència d'Espanya, El País, ABC, etc. i com a

redactora en L'Herald i Nou Món de Madrid.

Carmen, era d’ideologia krausista, es va

interessar per l'educació infantil i els drets dels

xiquets; va militar contra la pena de mort i va

defensar la comunitat sefardita internacional,

obstinació que li va portar a crear l'Aliança

Hispà-Israeliana. Amb l'arribada de la república

es va intensificar el seu esperit combatiu; el dia

9 d'octubre de 1932, quan arengaba als

companys de l'agrupació política a la qual

pertanyia (el Cercle Radical Socialista), va caure

fulminada per un atac cardíac.