La carència de la intelligència_La crisi continua ; la guerra amenaça.

L'home, empaitat pels monstres que ha creat,no sembla ja capaç de domtar-los, L'Apre-nent Bruixot no pot deturar 9'escambra mà-gica i l'anada dels productes e1 colga. Lesmonedes, abans instruments de mesura, as-tres fixos. dels cercadors de fortuna, oscillencom estrelles borratxes. Per a ordenar aquestcaos, no hi ha amo. 1EIs mostres físics enshan donat els mitjans d'encadenar les forcesnaturals i de deixar que l'ho-me reposi. Els nostres quí-mics .aviat fabricaran molècu-les a la cadena. Els homesregnen sobre les coses, perd jano comprenen els homes.

Aquesta carència de la in-telligència quines causes té?La primera és l'extensió delsproblemes imprudentmentplantejats. Tota institució du-radora fou obra del temps.Els nostres Estats europeus,les nostres indústries, els nos-tres instruments de crèdits'havien transformat lenta-ment de r8i5 a 1914. En 1919,el Congrés d'Aprenents Brui-xots va tallar el cos viu d'Eu-ropa. Els experts van despla-çar artificialment centenars demilers de milions. L'operacióha anat bé, però él malalts'està morint, w

La segona causa és la man-ca de força, en el nostre temps,de les intelligències mitjanes.En les nostres democràciesl'home del carrer jutja en dar-rera instància i els ministresanglesos ens diuen que l'opi-nió pública els guia. Però estàinformat d'home del carrer?Pot estar-ne? L'home de 193sap infinitament menys dels afers del nidoque l'home de 1235. L'home medieval tenianecessitat de conèixer els afers de la sevacorporació, de la seva ciutat, i els coneixiabastant bé. L'home del nostre temps voltenir una opinió sobre Rússia, sobre l'ex-periència Roosevelt, sobre les intencionsdel Japó, de què ho ignora tot. Observeul'agressiva autoritat amb la qual la mésignorant de les dones jutja la política d'unpaís o la puixança d'un exèrcit. Xerramequessense importància? Però la suma de xerra-meques així fa la totpoderosa Opinió Pública.

Qui es pren la feina d'estudiar una qües-tió? Acarcanyats d'imatges pel cinema, acar-canyats de mots per la ràdio, la majoriadels nostres contemporanis deixen atrofiarllurs cervells. Els infants llegeixen menysque abans perquè tenen molta feina a evo-car els objectes representats pels mots. Ave-sats a rebre les imatges totes fetes, l'es-forç els fatiga i els amoïna. Però nomésl'esforç forma D'esperit. El viatger que harecorregut a peu tots els barris d'una ciutatla coneix perquè la té inscrita en el seu cos,des de la planta dels peus a la fatiga delsronyons. L'espectador que mira tot somiantcom ragen davant seu els «documentals» noestarà mai «documentat».

La multiplicitat dels contactes exilia dela nostra vida el que és seriós. Obro lescartes de Madame de Sevigné. Quina exis-tència la dels Rochers ! «Rellegim, a travésde les nostres grans lectures, tot de llibres

vells que ens cauen a les mans, per exem-ple, totes les belles oracions fúnebres deMonsieur de Meaux, del senyor abat F11é-chier, de Mascaron, de Bourdalue ; tornema plorar M. de Turenne, Mme. de Montau-sier, el Senyor Príncep, la difunta Madame,la Reina d'Anglaterra...» I quins consellsde lectura dóna a la seva néta! «Que co-menci per la vida del gran Teodosi i queem digui com la troba.»

Indré .11aurois i lord Tvrrel

.Als Rochers tenien temps de llegir per.qué les hotícies eren rares, els correus lents.Nosaltres som devorats pels Robots quehem adquirit a grans despeses. Als reconsmés allwnyats l'automòbil hi porta hostesde pas que s'hi queden prou temps per atrasbalsar la vida, però no se n'hi quedenprou per a enriquir-la. Un nen fa voltar unbotó i deixa anar sobre els nostres caps cata-ractes d'eloqüència, d'error i de follia. D'a-quest desordre l'esperit s'en mor.

Huxley ha mostrat, en un dels seus as-saigs, que si la cort de Lluís XIV haguéstingut cadirals confortables, el Gran Segleno hauria estat mai el Gran Segle. nNo pas

-sava pas sempre — diu Huxley —, que elshomes d'abans es privaven de certs confortsperqué eren incapaços de donar-se'ns, sinóperquè jutjaven el confort material incom-patible amb una felicitat espiritual que elsinteressava molt més., Res no hauria im-pedit els monjos de l'Edat mitjana de cons

-truir termes a la romana. Què els mancava?Els moddls? lEls tenien davant els ulls. Lamà d'obra? Bé la trobaven fàcilment pera construir monestirs i esglésies. No, si nohan bastit termes, és que no en volien.Potser els nostres néts refusaran els plaersmecànics que nosaltres hem cregut cobeja-bles . Potser la crisi econòmica assegurarà,condemnant-nos a la pobresa, la salvació dela intelligència.

Atvuaú MAUROISCopyright Mitroj ress.)

b•r

La reacció es defensarà com un gat panxa enlaire

Any VII. Núm. 346-Barcelona, dijous, 3 d 'octubre de 193 5

A la pàg. 2: Guerra d'or sota un sol tropical. A Addis Abeba en el"Rhinoeeros Express ", per Ladislas Faragó.

A la pàg. 3. Un tòpic que cal examinar. L'expansió a Etiopia, per W.A (a pàg.5: Petites històries d'altre temps. Julián Romea a Barce-

lona, per Josep Artís.

Preu: 30 cèntims - Ronda de Sant Pere, 3 ( Llibreria Catalonia) - Subscripció: 3'30 pessetes trimestre

Els Dijous .- Blancs

Resposfes per escritEL GÉNEROS Aquesta setmana pensàvem prosseguir l'en-

-1 dores, que no tornaran abans de Na- i questa iniciada la setmana anterior sobre

dal?—preguntà la dona de les claus al se- les deliberacions de Ginebra, amb les res-nyor, tot ajudant-lo a entaforar paquets al 1

postes dels senyors Josep Xirau (U. S. de C.),cotxe. 1

Josep Maria Trias de Bes (Li. C.) i Lluís—Ja sabeu que jo sempre hi tinc un peu Jover i Nonell (A, P. C.).

posat !—contestà el ciJ de casa, bo i repri- A l'hora d'entrar aquest número en mà-rmnt una emoció comthrometedora. L'home quina les respostes no ens han arribat en-veia que, en aquell moment, anava a flan- cara a les mans, tot i l'entusiasme que lacar una temporada estival més al pou in.- majoria dels consultats havien significat persondable de la seva generositat i, en cons-tatar des de l'estrep la creixença que havia

l'enquesta.En els medis periodístics ja és un valor

realitzat el sector de la colònia, experimentà entès que davant d'enquestes de temes con-que el cor li batia a l'impuls d'un senti- trets els entusiasmes són només al principi :vent estrany.

1

uJa li ho faré per escrit... Sempre serà mésQuan ell s'installà, fa quinze anys, vora meditat.,.,.

la platja, solament hi havia un parell de ^s respostes no acaben d'arribar, però.xalets de crocant, fierquè la poca gent adi- Per alguna cosa Carles Capdevila, direc-nerada 9e hi acudia encara llogava cases tor de La Publicitat, sempre que algú va alde l'interior de la població pel doble a•licient diari a demanar una rectificació, li ofereixde menar un tren de vida diferent al de Paper i ploma i li diu: «Vostè mateix. Es-ciutat i escoltar els comentaris dels vemns O1U°ui, escrigui el que vulgui.,.»al gest rnés insignificant dels forasters. Fou Per aquest sistema, la resposta no veuen la seva quasi solitud que el constant gairebé mai la llum del sol.contemplador del mar es cregué designatper a dur a terme la missió de fomentarla. vinguda de turistes, la construcéió de A ú hq u e st n m e r o aviUes modernes i els divertiments per, a lajovenalla. Ehl que no agafava la ploma si passat per la censura

1'no era per inscriure assentaments als llibresde la seva fàbrica, redactà amb bastanta!ra l a una proclama destinada a treure lason dels ulls dels vilatans i asenyalar les

1 El darrer número

fonts de riquesa que obririen en explotarles belleses naturals de la contrada, fluix En sortir d'ofici La comitiva oficia], hique, al ritme de l'afluència dels forasters, hagué un gran desconcert, perquè els auto-els terrenys de cultiu es vendrien com a mòbils no es presentaven a recollir les per-solars edifica.bies, a tant el fam, mentre sonalitats ilustres i aleshores els mateixosl'esperit especulador trobaria cada dia noves edils hagueren d'amar a cercar-se el vehicleoportunitats d'obtenir marges de beneficis amb les pròpies cames, amunt i avaiH de laextraordinaris. Ell que amb prou feies ha- filera.via gosat derreanar la paraula en les juntes Del balcó d'un entresol es senti aquestgenerals del seu gremi, hagué de pronun- cap de diàlegciar discursos de tons poètics en. certàmens —Guaita, sembla que ballin el ball delde flors i de fruites. Ell que ,, més aviat, ciri!havia 'romàs retret de les lluites polítiques, -Si, però els manca la noia amb man-hagué de sentir-se dir «monàrquic>>, en ésser tellina blanca!empès a retre honors ¡5rotocollaris al ,rei;«feixista)), per haver ofert un xampany a Gormand «malgré luí»les summitats jeràrquiques d'urts allotjats,en plena Dictadura ; «republicàn quan en En Coll i Rodés, mentre anava atrafegatlloc d'un cabdill émG evñ"a i racstatza ne-

demanar^.eercant el ser auto, topà amb un company

dels bans temps de platxerigres trobà, en una subvenció, queel que regia els destins patris era un. ancià —Q'uin goig que fas, Ramon ! Si et veiésvenerable, de cabell blanc i tern gris. la R., se't menjaria a petons

Aquestes denominacions les donava per —No em parlis de' menjar, que tinc porben pagades amb les tres dotzenes de xalets de trobar l'arròs covat!—respongué, ambsunnptuosos ,que, gràcies a la seva tasca pudor domèstic, el convers.ingent, s'havien aixecat a continuació del

Tot vindráseu estatge i amb els copets a l'espatlla quetothom li prodigava, ultra els càrrecs ho-norífics i d'altre ordre que se li conferie Els ministrables Badia iVidal. i Guar-en les societats d'iniciativa i d'esbargiment. diola estan inconsolables perquè per a laEl seu dret de propietat li semblava que ! participació higuera en el govern de lla Re-s'estenia per damunt de la tanca del seu , pública s'ha pensat en un home que nojardí fins a l'altre extrem de la riba, havia estat unionista eii és despresista.

De' mica en mica, s'anà forrnant, però, A propòsit d'aquesta desconsideració, laals antípodes un nucli social exigent, for- senyora d'un diputat, en el darrer te donatmat gairebé tot per senyoriu nascut dins al seu palau de Terramar, remarcavaaquest segle i en el qual les dames reben —Es veu ben bé que els tècnics no usanzb pantalons d'hohre, fumen amb broquet sabeu imposar; ja veureu quan ens deixini disposen de piscina particular. Les festes fer a les tècniques!que orgànitzen adquireixen un singular fires- polüeies descalços a Barcelona?tigi, per l'estil dels vuitcentistes salons pa-risencs del .Faubourg Saint-Germain, totdeixant en...evident inferioritat les altres re- El conegut periodista hongarès Gy. Turc-

I de lessànyi—anomenat en reconeixement se-ns de tipus burgès com ocorria també,l ves fines maneres «Monsieur Tour-Chagny»iorsllessamins

que lesels

lav amb le de la Chaus d'Antrde, iVolten n esguardatssón —acaba de passar uns quants dies a Bar-

des de fora com amuralles cicló¢ies. L'ad- celosa. Es veritat que no el guiaven fina-litats periodístiques, sinó tenia unaquemissió a les kermesses selectes esdevenint

cada coj més restringida, ha arribat a ex- qüestió amb una empresa cinematogràficacloure'n el mateix fundador colònia. de casa nostra, que no li volia pagar per

una màquina és invenció d'un seuPer això quan pujà al cotxe, donant pere, o que

germà,acabat l'estiueig, sospirà d'aquella mena de Naturalment, va aprofitar l'ocasió per amanera, però en lloc d'aixecar e1 puny, irat,davant del paradís prohibit, tarallejà el fox

escriure articles sobre Barcelona, i en un

que els aristòcrates havien posat de moda,d'aquests «productes secundaris» del seuviatge, va gosar dir que els policies de Bar-com volent significar:..Jo també hi era !» eelona anaven descalços! Com si fóssim al

S. país del Negus!

MIRADOR INDISCRETEl simpàtic vice-cònsol d'Hongria, Alfred

01Egan (que és hongarès, a desgrat del seucognom força irlandès), no manca mai decridar l'atenció ddls periodistes del seu paíssobre els pecats que cometen de tant entant contra la veritat. 1 ho féu també amb«M. Tour-Chagnyn.

—Veurà—es defensà aquell—. Al Palaude la Generalitat els vaig trobar... (Voliadir, evidentment, els mossos d'esquadra.)

—Però home, voleu dir? Vàreu creurede debò que dls mossos d'esquadra tenienels peus tan blancs, tan blaves ?—observàmaliciosament un tercer hongarès (el nomdel qual callarem perquè no es molestin elsex-subordinats d'En Pérez Farràs').

Sempre al corrent

El senyor Azaña, en el seu llibre suarapublicat, deixa la policia, o més ben dit,Ilurs organismes dirigents, en una posturamolt poc airosa. Es el defecte d'avantposárla política alls deures professionals. 0 mancade capacitat? Manca de preparació?

Durant els fets d'octubre, més concreta-ment, el dia q, el senyor Casares Quirogano es va moure de Madrid. La policia hosabia. !En canvi, la premsa de dreta asse-gurava que I'ex-ministre de lá Governacióhavia fugit de Barcelona acompanyat delssenyors Azaña i Menéndez «por la alcanta-villa! In Mentrestant, l'autoritat el buscavaafanyosament en una clínica gallega, reg is

-trant, sense cap contemplació, «els llits delsoperats»!

Això ens recorda el cas del president delC. A. D. C. I., al qual tla policia va estarbuscant infructuosament, durant dies i dies,per tot Barcelona, quan aquel! en feia unsquants que es trobava detingut . a l'Uru-guay.

Suscepfibilita4

EI distingit clubmam don Francisco Pla-nàs Amell, assidu concurrent a les revistesdel Tívoli, quan fan el número de l'homelleig en Peccata Mundi, s'aixeca i se'n vaa l'avant-llotja.

—Deu tenir cua de palla!—insinuà unalbat, la nit del benefici de la Isaura.

—1 ca! El que vol demostrar és queno és tan lleig com sembla! —adlarí uniniciat en els entreteniments que tenen llocfora de la vista del públic.

Cadascú 1►i diu la sevaEl fet que la primera actriu del Novetats

no prengui part en la funció inaugural dela temporada, ha estat objecte de comenta-ris i judicis tan nombrosos com diversos.

El més corrent — no podem dir si el mésencertat — és el que atribueix i'anomalia aldesig d'assegurar l'entrada.

Feta la llei

La temporada estival a Sitges s'ha ca-racteritzat enguany per una minva de di-versions públiques i un creixement de diver-sions particulars, concretades en soparsopípars, el cost dels quals ha oscillat entredos i cinc-mil duros i tots ells donats a lesmansions dels amfitrions respectius, situa-des a Terramar.

Com sigui que dls hotelers locals no hihan tingut art ni part, troben; en aquellsexcessos gastronòmics, suficients raons d'il-lícita competència i fan .pressió prop delmunicipi per tal que estableixi un impostde luxe a tributar, naturalment, per partdels munífics banquetejadors.

Un dels amfitrions que feia més botadesdel que havia despès en llagostes, caviar,pollastres i xampany, en saber la notíciadigué impertorbablement

—Pa sabremos burlar el fisco! Con decirque hemos servido cubiertos de a tres pe-setas...

Åvü Um©rtn tA partir d'aquest número, la Reducció i 1'Adminis-

tració de

MM O G°3QDOG3estan installades a

orri rt rc^0

(LLIBRERIA CATALÒNIA)

on preguem de dirigir d'ara endavant tota la correspon-

dència, literària i administrativa.

Interinament, mentre s'installa la línia pròpia, qui ho

necessiti pot utilitzar el telèfon de l'esmentada Llibreria.

La plaça principal de Harrar, amb tropes disposades a partir al front

: ?M^1RA^í^R , . )l 3-X -35

Jovenfu4 perpéfua GUERRA D'OR SOTA UN SOL TROPICAL

la Ath Âbel5a Cru c^^«WhórnioO6C^ p0 i

Djibuti, abril.

LÄ1'ERiTI!En un bar de l'Eixampla es reuneixen unsgq^ants cierne s , procedents d'un Centred'Esquerra Republicana, actualment clausu-rat. Aquests esquerrans hi han organiatuna mena de sucursal prcvisional. A res nits,s'hi forma una nodrida penya on discuteixenles incidències de la política.

L, altre dia es, feia doctrina. Es polemitzavasobre el famós pacte bilateral i sinalla;màtic.

Un dels penyistes — ex-aspirant a regidoren les darreres eleccions municipals i exces-sivament pretensiós —, sentint-se tocat l'a-mor propi per haver-se-li discutit unes apre-eiaeiones completament errònies sobae elfederalisme, va exclamar amb evident malhumor:

-Es que jo conec molt bé les teories delMestre:' IEs més, em considero fill de Pi iMargall. _ ..

A la qual cosa respongué amb estudiadaparsimònia un dels penyistes

- Doncs, mireu..• no hq diria ningú. CalpQ vepbr. que els porteu mòlt ben conservats.Quq pgtser heu descobert el secret de, ,la Ion-e it t?

g Ta riàllada,despertà els veïns.

Per cinc pessetes...

- IEI llibreter R. rep comandes per al llibreque ácabá'de,públicar l'ahir conseller d'Eco

-nbmia de; la Generalitat, senyor Comorera.1Jli botiguer veí que li agrada estar bé ambtòthom, pare de dues criatures alumnes delshermanos, influenciat per la propaganda que1'r • fa del 'llibre el' seu company de comerç,n'encarrega, finalment, un exemplar.

Abans, però, l'home prudent I cautelós,pregunta el preu de l'obra.

—Cinc pessetes — contesta amatent el lJi-breter.

--Cinc pessetes? — exclama fent petar elsdits ]'esmentat botiguer —. Francament, eltrobo una mica massa car...

-.Vaja, home, no regategi, no regategi —li diu el llibreter, picat per tanta gasiveria —.Que vol que per cinc pessetes Ii doni, a mésde L'Avi, la família sencera!...

«Made in Germany»

uan En Pau Cirera, traductor de di-verses obres, era a Alemanya, donava detant en tant alguna lliçó d'espanyol a unnadiu amic seu.

Un dia aquest va pregar-li d'intensificarl'ensenyament perquè tenla decidit de mar-xar dintre molt poc temps cap a l'Amèricadei Sud.

Als quinze dies de posar-hi el coll i d'unt'r'ebali esgotador, En Pau Cirera va reeixira 'ensenyar a 1'aiemany l'espanyol indis-pensable per al cas i encara va acompanyar

-lo al port on havia d'embarcar-se tot i do-nant-li els darrers consells.

Aleshores va veure, horroritzat, que l'a-vantatjat -deixeble 'portava passatge per alBrasil... !'.

Consells pafernals

L'altra tarda, un ocellet de la Ramblava depositar un delicat present al bell migdel nas d'un noiet que mirava desesperada-ment enlaire.

I ei pare de la criatura, que no és cappersona coneguda, indignat:

—Ja t'ho deia jo que anessis amb comptea la Rambla. A veure si això et serviràd'excrement.

El francés que ara es parla

EI graciós caricaturista Siau, famós ales èpoques de L'Estevet i de L'Opinió set-manari, i avui gairebé inactiu degut a lacrisi de la caricatura, Siau, doncs, ha in-ventat un idioma. Així, tal com sona: L'hacreat peça per peça...

De crrayadlllon en diu «rajadell». De «can-grejo», «cangreixe. De «carajillon, «carai

-xelb,... 1 «Febrcri'llo loco» esdevé, segonsell, «Febrerell loca...

No li dieu pas que aquest famós idiomano és més que una barreja abomiinable decatará i de castellà. No li ho dieu pas,perquè s'enfadaria de valent, iEs un idioma!I un idioma del qual el nostre home estàtan orguliós com En Francesc Pujols de laseva religió...

I es dóna el cas que, atrafegadíssim ambla creació del seu idioma, En Siau no hatingut temps de perfeccionar el poc francèsque va apendre a estudi. I l'altra nit...

L'altra nit, En Siau i uns amics seuspilotaven una pintora francesa pel distric-te V. La colla s'ho prenia amb molta calma.Es passejaven „lentament... lentament...lentament...», com diu un recitador en elfilm Leit motiv de l'amateur Gibert. Lacella' no portava pas pressa. I 'En Siau,adreçant-se a la francesa, ho va comentaramb aquest francès

—Nous n'avons das de presse.La pintora se'l va mirar, estranyada.

I, prudent, no va dir r^uesta boca és meva.

A Europa hem deixat carreteres solità-ries. L'asfalt era cobert de neu i per entreles cases bufava un vent fred. No feiapas gaire temps que havia començat l'any.A Estrasburg encara vàrem saludar la neu,però a Avinyó ja començaven a florir elsarbres fruiters. Al Mediterrani apuntava laprimavera, i al Camal de Suez el sol erad'estiu.

Ara ens trobem en ple bullidor tropical,gairebé atordits per la calor sobtada, ambla cara cremada sota el nau i flamant sa-lakot comprat a casa del metge Simon, aPort Said.

El termòmetre marca 38 graus centígradsa ]'ombra.

TRESORS I MÉS TRESORS

F1' vaixell ei què • ens hem embarcat fael viatge Marsella-Yokohama. IEs germà delGeorges-Philippar, que s'enfonsà en flamesen el golf d'Aden. Però els passatgers delFélix-Roussel no es volen recordar d' •ques-ta horrible desgràcia. Pensen en un altreincendi que es declararà dintre poc 'en aquest

retó apartat del nordest d'Africa. Afecta nomenys que el darrer Estat independent d'A-frica, el darrer poder feudal del .nostretemps. Es parla d'or i de petroli, de carbói de cafè, de platí i diamants, de fustes i demines de sal. iEtiopia i Itàlia es troben l'unaenfront de l'altra.

Etiopia guarda els tresors d'Africa. Aques-ta terra incògnita és una de les reglomsmés riques de la terra. Itàlia embarcasense parar tropes i més tropes cap a Etio-pia. Els soldats de les forces colonials sónles avançades dels enginyers que han detreure a flor de terra els extraordinaris tre-sors tancats en el sòl d'aquest país. El negusneghesti, el rei de reis, l'emperador d'!Etio-pia, Haile Selassie I, cridà al seu país, nofa gaire temps, tècnics que havien de com

-provar amb tota cura l'existència d'aquellstresors. Trobaren or, platí, argent, coure, petroti, ferro, minerals de radi i moltes cosesmés. Un enginyer egipci, G. Sa'lleh Bey,trobà en les arenes del Nil Blau, només alcap de tres hores de rentat, 2,800 grams d'orpur. Quan els tècnics hagueren acabat llurstreballs, comunicaren els resultats obtiungutsa S. M. Haile Selassie I, Però l'endemà,agents secrets comunicaven els resultats deles recerques, en cablegrames xifrats, a Ro-ma. Immediatament, es reunia el ConscllSuperior de Guerra i celebrava una reunióde setanta-dues hores seguides, com si estractés d'un oonciave. Pocs dies després,Itàlia mobilitzava .dues reserves.

LA PREGUNTA

«Hi haurà guerra a 'Etiopia ?n Els pas-satgers del nostre vapor, que feia rumb al'est d'Asia, es repetien contínuament aques-ta pregunta. Això solia tenir lloc en el barde la primera classe, i les discussions du-raven fins ben entrada la nit sota el clarcel tropical.

Al voltant de les baixes taules dei bar,cada nit seia una bigarrada societat : pe-riodistes dels grans rotatius internacionalsi operadors de les grams cases cinematogrà-fiques .americanes, agents especials de lacompanyia de navegació i senyors ben ves-tits assabentats de tot, perd que no creuennecessari assabentar massa els altres de llurpròpia professió. D'un que es presenta comprofessar, es sap que està al servei de sirBasil Zaharoff. En una cabina de luxe dela primera classe, viatja Juanita del Toros.Ve delGran Chaco, on es trobava en néi-xer Manxukuo. Passant per París, encar-regà a Molyneux ells seus vestits amb destía Addis Abeba.

Les discussions reprengueren en passarper Ismailia, al mig del Canal de Suez, encreuar-nas amb Ini vaixell italià que traes-portava tropes.

— Sabeu quant costa passar el Canal aun vaixell com aquest, només de les taxesque pesen sobre seu? — preguntà un fun-cionari de la Companyia del Canal, quehavia pujat a Port Said i anava fins aSuez —. De quatre a cinc-cents mill francs !Fins ara, iiiomés per les taxes de passar elCanal, Itàlia ha despès cinc milions defrancs. No fa de bon creure que gastiaquestes sumes perquè sí.

— Es clar, és clar — intervingué el proafessor — ; la guerra es declararà ! Ara Ità-lia esta embarcant a Trípoli, amb destí aMassaua, àscaris, les tropes colonials in-dígenes.

— La vostra companyia -- vaig pregun-tar càndidament al representant d'una líniade navegació — probablement tindrà moltafeina transportant armes?

Em va respondre amb una sinceritat me-ravellosa :

— Desgraciadament, no — digué —. EInostre govern està en bones relacions ambEtiopia, però encara està en millors rela-cions amb Itàlia, i ens prohibeix de des-carregar armes a Djibuti. Els anglesos nosón tan primmirats. No sols permeten eltransport d'armes japoneses a través de laSomàlia Británica, sinó que ells mateixosen proporcionen, de la casa •ickers-Arms-trong, que arriben en caravanes des deKhartum, Aquests anglesos sí que fan bonsnegocis !

DJIBUTI A LA VISTA •.

Amb els prismàtics ja veig Djibuti, la ca-pital de la Somàlia francesa, des d'on porta

L'entrada delCanal de Suez il'estàtua de Fer- a„jdinand de Les- ^J s

aeps

r

^ p

. v p

cap a Addis Abeba, la capital d''Etiopia, a784 quilòmetres de distància ; en tres diosi dues nits, un únic ferrocarril.

Onze vaixells descarreguen llurs merca-deries en él petit port de Djibuti. El repre-sentant de Ja companyia navilera no deviatenir raó.

D:E DJIBUTI A ADDIS ABEBA

Vaig sentir parlar per primera vegada deDjibuti quan preparava el meu viatge cap

a Etiopia. Tal és el nom del petit port dela Somàlia Francesa, al qual vaig arribardesprés de dotze dies de viatge.

Djibuti rep eles viatgers amb un cel mera-vellós, amb ,briillants muntanyes de sal enles salines properes i amb les restes d'u.nvaixell francès de luxe que ja fa deu arosque es cremà.

Encara no havíem desembarcat que ;aérem assetjats pels nombrosos pidolaires deDjibuti. Pullulaven en barquetes al voltantdel vapor i demanaven a grans crits

— Un sou, nmossién !Estaven disposats i tat a cabussar-se en

l'aigua bruta per a arreplegar les monedesque se'ls (llancessin

Djibuti és una ciutat petita, on tot seguits'hi té la sensació que hi viu un món deltot dífercnt del que hem deixat dotze diesenréra. No m'hi puc entretenir i un autoem duu del moll a l'estació, per a agafarell tren que m'ha de traslladar a Addis Abeba.Si se m'escapa, no podré sortir fins diu

-menge, i som dimarts.

AIGUABARREIG DE RACES

La virolada vida africana assoleix a l'es-tació caràcters d'orgia etnogràfica. Somalis,francesos, abissinis, grecs, armenis, indis,alemanys, anglesos, annamites, italians, ne-gres, rossos, blancs i entremesclats s'api-oyen a l'andana. Passen autos i caravanesde camells portant passatgers per als va-gons blancs i mercaderies per als vagonsgrisos. Emnig d'aquesta confusió de gent

i de coses, està esperant-se el tren més car

ALGUNS PASSATGERS

EI sol es pon i deixem el nostre vagóblanc per a pernoctar en un primitiu hoteltropical. Durant el sopar es fan les pre-sentacions i quan tornem als nostres seients,]'endemà matí, del vagó blanc, ja som bonsamics.

Don Francesco Goffto de Calàbria dei Prin-cipi de Cilla ha abandonat el palau renaixen-tista del seu pare, a Roma, t en un contra-torpediner italià anà fins a Mantua, des d'onfou traslladat a 'Djibuti en un vaixell espe-cial. Viatja en missió secreta, portador dedocuments segellats, cap a Addis Abeba. Araés, a peu dret, a la plataforma dei vagó, par-lant amb el cònsol italià a IH'arrar, I en elsseients d'ambdós dorm la senyora del cònsol.Es una dona bellíssi.ma. La seva beutat ex-citant, suditaliana ; les seves ungles esmalta-des, els seus amples pantalons blancs causen

una impressió, en aquest ambient desèrtic,semblant a la que podria causar una verda

palmera en un paisatge polar. Tots els homesdel vagó envegen el cònsol per la seva dona.

El Sr. Kernoplan, un armeni, juga amb elterrier de Id formosa dona, tot pensant en

LLORCHI-••^

RAMBLA DE LES FLORS -30

del món. 'El viatge de Djibuti a Addis Abeba-, 784 quilòmetres — costa ]85 francs or,cinc vegades més del que costaria un tra-jecte semblant a Anglaterra, Alemanya oFrança.

Passem la duana, on només se'ns pre-gunta si portem armes, després d'haver re-butjat les discretes ofertes de seriosos con-trabandistes disposats a passar a ]'altrecantó de frontera les armes per les qualsanaven 'a preguntar els funcionaris de laduana. Sis joves somalis arrosseguen elsmeus tres baguls. Encara que ja m'he is-tal•at en el tren, segueix atraient-me l'an-dana amb la seva calidoscàpica humanitat.Al costat d'una dama parisenca hi ha unaxicota del Líban ; al costat d'un elegantitalià, un guerrer somali de Dodolo. Enl'estació de Djibuti passo de la civilitzacióoccidental al món primitiu d'Africa,

'EL VAGÓ BLANC.

El tren comença amb una locomotora queva néixer ja fa trenta-dos anys a Winther-thur i s'anomena Rhtinoceros. Aquest nomexòtic és ben trobat. Aquest Rhinoceros E'x-press és veritablement un ferrocarril africà,que encara recorda les penes i fatigues delsviatges de les caravanes. El maquinista —un xicot francés — porta el casc tropical,blanc en comprar-lo a Marsella. Ef fogainerés somali.

Darrera la locomotora hi ha cinc vagonsde mercaderies, en part plens de mercade-ries i en part d'homes. Al mig del tren esdestaca un vagó blanc: el vagó ddls euro-peus Tots els seients en són ocupats. Aquestvagó blanc va sempre ple d'ençà que Itàliaha entrat en conflicte amb Etiopia.

TRES DIES 1 DITES NITS

Passa bon tros de temps sense que elspassatgers del vagó blanc ens decidim atrencar el silenci. Ja tindrem temps. Eltren ha de caminar tres dies i dues nits, auna velocitat de ao quilòmetres per hora, através de les infinites estepes i de l'ardentdesert del nordest d'Africa.

Els passatgers d'aquest tren són més ei-xuts i més malfiats que els viatgers dels

ferrocarrils europeus. Cadascun té el seu se-oret, o almenys es comporta com si entingués un.

Si no, per què viatjarien cap a Abissíniaaquestes dames i aquests senyors ben ave-sats, elegants, amb llurs baguls cars, du-rant tres dies i dues nits, engolint la sorrad'un desert abrusat, dormint la nit en ho-tels primitius, voltats de mosquiteres, per

regions empestades de malària, si davantseu no es perfilessin, a Abissínia, granscoses?

44 GRAUS A L'OMBRA

Sobre la pallidesa dels autors. —Ara quecomença la temporada teatral amb aquellaempenta que nosaltres creiem que és degudaa la millor causa, i els efectes de la qual vol-dríem que fossin magnífics i sorprenents,dignes de ]''empenta, de il'entusiasme i deles bones paraules que presideixen l'inici deles actuacions, se m'acut parlar d'un temaque fa anys em preocupa, però que mai npm'he arriscat a presentar-lo als meus lec'-tors d'una manera neta i pelada. Natural-ment que no és un tema que es refereixi ares transcendental o de vida o mort per alteatre, però que encara que sembli superflu,com que afecta d'una manera directíssima lapersonalitat dels autors, no crec que sigúidel tot desavinent encetar-lo en el punt iní-• ial de les campanyes escèniques.

Aquest tema es refereix a la pallidesa delsautors, però a ila pallidesa física i personalde l'autor en el moment de presentar-se aescena per saludar el públic.

L'altre dia, tornant de 'Port de la Selva,vaig anar a veure Yerma al teatre Barcelona.En acabar el segon acte va aparèixer el meuestimat amic Federico García Lorca de i la

mà de la meva admiradíssima MargaridaXirgu. García Lorca és un xicot ple de viva-citat, té un color sa i un aspecte d'homea qui la sang Ii funciona amb tota norma-litat i fins amb generositat. Doncs bé, GarcíaLorca va aparèixer a l'escenari pallidíssim,groc, gairebé, cadavèriç; el seu aspecte lívidem va esfereir, com va esfereir els meusveïns. Dos senyors del meu costat excla-maren : «Però que pàllicl!» Jo els vaig con-testar : «Ja em perdonaran ; aquest xicotno està ni més ni menys pállid que vostès,ha sopat bé i disposa d'una salut envejable.El que li passa és que els actors van pintatsi ell no, i la llum de la bateria el fa tornarpàllid i li dóna aquest aspecte de desenter-rat que a vostès els sorprèn.»

Aquest raonament simplfssim, que semblaque s'hauria d'acudir a tothom, dóna la ca-sualitat que no s'acut a ningú. I ho dic perexperiència pròpia. Són moltíssimes les ve-gades que persones conegudes meves m'handit : «Però què tenies que estaves tan pàllidquan vas sortir á escena?» Es més, a cadaestrena d'una comèdia em trobo amb lesmateixes preguntes, i com que una de lescoses que agrada més a la humanitat és par-lar de suposades malalties del pròxim, re-sulta que les vostres coneixences us muntenun sistema d'anèmies, tuberculosis, gastràl-gies i afeccions hepàtiques completament ima_ginàries, damunt la vostra persona, que grà-cies a Déu acostuma a fruir d'una excellentsalut.

A mi cm molesta que em planyi^u ; per aixòprocuro torrar-me de sol, per a no aparèixercadavèric el dia d'una estrena ; però és inú-til, la llum de la bateria i el contrast ambel maquillatge dels actors poden .més quetat. I jo no em queixa per mi, em queixopels autors joves, plens d'illusions, i suscep-tibles de possibilitats, àdhuc d'una brillantís-sima possibilitat matrimonial. Imagineu-vosun noi jove que té la sort d'estrenar unagran comèdia, la qual ha entendrit o ha apas-sionat fins al deliri una vintena de noiesexcepcionals que presencien l'estrena . Aques-tes noies, ja mig enamorades de l'autor jove,sofreixen una decepció en veure'l. Damuntels nervis de l'estrena hi ha la patològicasensació produïda per la bateria del teatre.Aquestes inmojes, per molt que els hagi agra

-dat la comèdia, són susceptibles com tothom,i una noia encara més, de la impressió fí-sica, i la presència de l'autor, agafat de lesmans de les actrius, els produeix un efectepèssim. A més a més, un autor que surt asaludar el dia de l'estrena, sempre té un,aire de detingut, sempre sembla que l'aca-ben d'agafar, i si damunt d'això hi afegiula seva lividesa, l'aspecte de criminal s'a-greuja d'una manera considerable.

Es per evitar aquests fracassos d'ordrefisonòmic, que en la vida d'un autor jovepoden ésser decisius, perquè la gent 'no par-lés més de l'agònica pallidesa dels autors,que valdria la pena de pendre mesures enèr-giques.

Acceptant que en el teatre tot és ficció,trampa i artifici, no estaria gens mal pensatque ells autors es maquillessin com els ac-tors. No vull dir que sortissin vermellets irissadets com un Sant Joan de professó,sinó que només recollissin amb el maquillatgeaquella vida natural que els pren la bateria.

Es clar que el desideràtum seria que elsautors sortissin amb uniforme d'autor; ambgrans bigotis i grans cabelleres i una man-gala platejada a la mà, perquè un autor pottenir el mateix prestigi d'un bomber, o d'uncanonge, o d'un porter de la catedral o'd'un acadèmic. Però comprenc que això dela cabellera i el bigoti potser fóra demanar

E4 nostre tren passa entremig de les me- massa.ravelles d'Africa com un lent i feixuc òm- Jc ' MARIA DE SAGARRAeibus de les agències turístiques ciutadanes.La calor és insuportable. IEn molts llocs, a]'ombra, la columna de mercuri del termò-metre arriba als 44 graus centígrads.

Les gaseles i els antílops es posaven acórrer davant el calmós tren. Uin babuí con-templa confiadament el tren al qual ja estàavesat. Tots ens el mirem per les finestre-tes esperant que ens faci algun senyal. Pas-

sa una caravana de camells amb majestuosalentitud. Un estruç ens demostra que totesles llegendes menten : es queda amb el capenlaire i ni se Ii acut amagar-se'l a la sorraardent. Ará ! Ah, un lleopard ! De micaen mica comprenem que som a Africa.

els negocis que espera concloure a AddisAbeba. Abans tractava en cafè ; ara té larepresontació d'algunes fàbriques d'armes eu-

ropees . L'acompanya la senyora B., agent dela fàbrica d'armes més important d'Europa.Porta un mostrari que omple tot un vagó,immediat a la màquina del Rhinoceros. Sipassa res pe] camí, tots, tren i passatgers,volem per l'aire.

He lligat conversa amb un xicot austríac.Procedeix de Salzburg, i està disposat a tre-ba'll•ar en el que sigui a Addis — com diu ellper abreujar.— Sabeu, he fet tantes coses en ma vida!

De bus a San Francisco, de xofer d'un trac -

tor al Canal de Panamà, de cambrer a Per-nambuco, de bomber a Saigon, de directord'hotel a Florida, de contrabandista d'armesen la frontera sino-manxuriana, i fins — ja

fa molt de temps — de tenedor de llibres ala fàbrica d'electricitat de Salzburg . Potserara seré oficial abissini, o els italians podranfer-me servir per a alguna cosa.— Quants anvs teniu? — pregunto a aquest

decidit aventurer, que ja ha donat la voltaal món abans de resoldre's a ficar-se en elconflicte italo-etíop.

— Vint-i-sis — em respongué amb veu tancansada com si hagués dit vuitanta-sis.

Hem començat aquest viatge amb una cu-riositat infinita. Ara dormim, callats, en elvagó voltat de tenebres. Tots estem cansatspell viatge interminable i com ensopits per]'amuntegament de vivències.

A poc a poc i sense cap mena d'interès bai-xem del tren que ja ha arribat, poc abansde les nou del mati, a Addis Abeba.

LADISL.AS FARAGO

(Copyright by Ladislas Fa rogó.)

UN TOPIC QUE CAL EXAMINAR

L'expansió a EtiopíaItàlia, per dir-ho amb paraules manlle-

vades a Stuart Mill, ha «invitat o-1 barn-quet de la vida més comensals ditls queés possible de servir». Dit d'una maneramenys imatjada, Itàlia no ofereix prou re-cursos naturals per a alimentar els seusfills. Malgrat les iniciatives mussolinianes— «batalla del blats., eixugament de lesLlacunes Pontines, etc., etc. — el «poten-cial demogràfic» (lèxic feixista) excedeix lespossibilitats del país. En una paraula, Ità-li a es tm pafs sobrepoblat, o sigui un país

concedim alguna atenció al segon, Haurem— quin remei ens queda — de citar xifres,cosa que procurarem reduir al mínimum.

Sobre els 256 milions de quilòmetres qua-drats de l'Africa colonial, només viuen3 . 500,000 europeus. Cal tenir en compte qued'aqueixa gran extensió formen part terresque ja fa cinquanta anys que són colonitza-des, i també que d'aqueixa població blancala meitat viu a la Unió Sudafricana i mésd'un milió al litoral mediterrani (Tunísia, Al-gèria, Marrroc) ; els 300,000 blancs restants

__

i

El riu Takkaze (província de Tigré) en l'estació seca

Irliran^a

]u les Camhón

Jtrles Cambon ha mort a noranta anys,després d'haver estat ambaixador a Washing-ton, a Madrid i a Berlín. Fou un dels mit-jancers més eficaços en l'arranjament de lapau entre Espanya i els Estats Units. Forçatemps abans que esclatés, havia previst unaguerra franco-alemanya i no el sorprengue-ren massa els esdeveniments que l'obligarena demanar els passaports al govern imperial.En marxar cali a la frontera, no fou pastractat amb el respecte degut a un diploinà-tic. En arribar a França, tothom l'interro-gava; Cambon respongué:

—Només tinc una paraula a dir : uf!Per això, ert els treballs del Diccionari de

l'Acadèmia Francesa, en discutir-se la defi-nició d'ouff, Marcel Prévost proposava

—Sóc de l'opinió de consultar M. JulesCambon.

Entre les frases que es citen d'ell, recollimaquestes dues

«Hi ha dies en què un diplomàtic ha desaber deixar-se enganyar.»

«En diplomàcia, el just i l'injust no exis-teixen ; només hi ha el possible i Pimpos-sib1e.»

^#e•

El 5 d'abril darrer, per a festejar el seunorantè aniversari, uns amics el convidarena sopar. Però, sotnzès a règim, provà de de-dinar la invitació

—No surto mai de nits.—Per una vegada! Havent sopat us du-

rem de seguida a casa.Aleshores l'ancià tingué aquesta frase—No us adoneu que la no sóc jove. Ja

no tint vuitanta anys! — sos firà.

Fou a Jïdes Cumbon a qui el prdncep deBidow exposà aquesta tesi original:

«El principal autor de la unitat alemanyaés Napoleó. En 1802, destronant els petitsprínceps que pullulaven per Alemanya, elprimer cònsol ens ensenyà el camí a seguir.Ens va demostrar que l'obstacle a la unitatalemanya no era a l'estranger, sinó a dinsmateix del país. Bismarck no va fer mésque seguir el seu exemple,))

Tristan Bernará, encara

—Per què esteu suyscrit a l'Argus de laPresse, Tristan?

—.Perquè així sé totes les coses que m'a-tribueixen.., i després trio,..

La 'civilització

«La civilització és, penso, una certa ma-nera comuna, de raonar, de jutjar i de sentirque ajunta els homes de diversos oficis o dediversos pa/sos ; és un cert sentit de la con-dició i de la dignitat de l'home que s'oposavivament a la funesta ideologia de les races.»

Aquesta definició de lá civilització és laque ha donat Léon Bérard en la cerimòniacommemorativa del filòsof Pierre Lasserre.

Escepticis me

En un dinar, a Ginebra, que reunia dele-gats de diferents països, un escandinau ro-nuncià un elogi de la nova política brità-nica

—Les declavacions de sir Samuel Hoare —digué — aporten serioses garanties a les pe-tites jotènctes. La Gran Bretanya defensaràla integritat territorial dels països petits.

--A condició que el país petit es trobi alcarni de les Indies — mormolà un escèptic.

tàncies poden precipitar els esdeveniments.L'agreujament del conflicte anglo-italià for-tifica la posició d'Alemanya i l'empeny aaugmentar la .pressió en les fronteres orien-tals ; és per això que ara es suscita la qües-tió de Memel. Si la situació mediterrànias'agreuja, Alemanya no deixarà d'aprofitar

-se de ]'ocasió per a provar d'aconseguir dlsseus fins,

*x*

Les intencions alemanyes són conegudesa Moscú, on s'havia intentat, sense reeixir,un reacostament polonoJlituà, malgrat laqüestió de Vilna, a fi de desbaratar els plansnazis. Però les cancelleries europees, dedi-cades a seguir les fases del conflicte italo-etíop i les seves repercussions, han deixatsola la diplomàcia russa en les seves mego-ciacions a Varsòvia. Però la U.R.S.S. no esdesinteressa de la sort de Memel, i ha ofertel seu suport moral, i material si calgués,a Lituània.

El resultat de 'les eleccions per a la Dietade Memel no minva la gravetat de la situa

-ció. En cas de complicacions, es posarà enmoviment el mecanisme ginebrí? Però ales-bores cal tenir em compte que Alemanyano forma part de la S. de les N,, i quetractant-se d'una qüestió europea, les diver-

gències dintre el Consell es manifestarienben aviat.

La S, de les N. ha estat creada en previ-

sió d'una Europa pacífica i desarmada, i nod'una Europa on s'ha accentuat el ritmedels armaments i on no manquen els espe-rits bellicosos.

No s'equivoca Guglielmo Ferrero en dirque mai, ni durant els darrers anys de

l'Imperi napoleònic, Europa no s'ha trobaten una situació tan espantosa.

No era realment aquest el moment d'aug-mentar dls perills amb una aventura a1'Africa Oriental.

TIGGIS

—Hola, Morrison. Què fas a Nova York?(Hooey, Nova York)

CAMISERESPECIALISTA

t E%IT EN LA MIDA

JAUME I, fiTelèfon it655

¡NERVIOSOS!Prou de patir inútilment, gràcies a les acreditades

6RAGEES POTENCIALS DEL DR. SOIVRÉque combaten d'una manera còmoda, ràpida i e ficaç la

K]eura g1.la Impofencie (en tofes les seves menifeefsdone),1 md de cap, cannemanE men4el • pazdua da

memòria, verfiaane, fadiga sorpoaad, tremolors, dinpépela nervio•re, pelpifaeíonn, biferinme i fraeforne nervioso. en generí de Iendones 1 teú eL fsaefoen orgánica que tin•uin per cauta o »Aren esyo£a.

_\ / ment nervlóa.\/ G. Gragees potenclals del Dr. Solvré,mb que un medicemeof són un element eesendal del cervell, medul'le 1 fef el sistema nerviós, rs•ene.rent ei vigor cereal propi de Peda`. ccnaercmf ln eeluf í prolongan t la vida; indicades eapecl almenf lla cago•btn na la seva leventuf per fofa nene d'eacessor, ab que vnrlequan treballa excessius, tant Hdu com moralso Infel'lecfusis, eeperti. ee. bornes de ciències, finaneiers. ezOrtea, comercian, lodunfrlele. penado», e tc.,n<oose•uint compre, emb les Grapeu potencial. del Dr. Soi 'rrí, to ta els eaforoos o ezerdeis fldlmenf1 dispnaenf Ibraenlame per repmdri is sovint 1 amb et m tn ceeultal, arribant a ]' astres. vellesa 1 senseviolentar I'nrqeniame amb energies pròpies de la joventut.

Baa4a perdre un flascó per convèncer•se n

Ylcds a 6`60 p tes, fisscb, en totes les prlAclpaIs farmàcies d'Espanys, Portu ga l 1 Amá^cs

NOTA.–DM,ler-a , nanuteer P25 ya. sa np1L G ,onw peo el ,raeq.dg s Oficie., Laborafnrie Sòka•eq, earrar del Ter, 16. Berc•loea, .viro. pren, ce lOire rzplkaH. abre tonlre. ds,ee,olllaweer f rresro.

_i dw°ve.c e'fo/nx

Societat Es panyola do Carburs Motàl'Iics

Coneue: Apaxtat 190 BARCELONA73013,Telèfon

Tele>t.: "Carbuto " Mallorca, 232

CARBUR DE CALCI; Fabriques a Berga (Barcelona) i Corcu-

bion (Corunya) :: OXIGEN 99 % DE PURESA, Fabriques a

Barcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fàbri-

ques a Barcelona, Madrid, València i Córdova :: FERRO MAN-

GANES i FERRO SILICI : : SOCARRIMAT i SECAT de

fils i peces de seda, cotó i altres teixits :: CALEFACCIO INDUS-

TRIAL -de laboratoris i domèstica : : GENERADORS, BU

FADORS, MANOMDADURA

AUTOGENÁrtació per la SOL-

PRESSUPOSTOS ESTUDIS, CONSULTES 1 ASSAIGS GRATIS

3-X-35 1M!BABDR 3

presentant un desequilibri entre les neces-sitats de la seva població i la possibilitatde satisfer-les. Ja és sabut que ]'emigracióitaliana es xifra per quantitats elevades(9oo,000 emigrants anuals abans de la guer-ra), sense haver tingut mai allò que Bo ssede Black en diu chance démographique, comtingueren els espanyols a l'Amèrica Centrali del Sud, els portuguesos al Brasil, els an-glesos a ]'Amèrica del Nord i Austràlia, elsrussos a Sibèria. La política demogràfica demolts països receptors, després, ha vingut adificultar l'emigració italiana, i a afavorir,per tant, la sobrepoblació.

Els japonesos, havent calculat que llurmigrat territori no podia mantenir sinó25 milions d'habitants, reeixiren a mantenirdurant tres-cents anys, del segle xv a benentrat el xix, una xifra de població estable.aEl poble japonés —deia Honjo a la Confe-rència de l'Institut Internacional d'Estadís-tica (Tòquio, 1930)—, tant al camp com ales ciutats, practicava l'avortament igual coms'aclareix un planter de llegums.» Procedi-ment inhumà, no cal dir-ho. Però, i el seucontrari, el que ha seguit Mussolini enco-ratjant una natalitat que no necessitava pasencoratjaments? «El tret propi de les civi-litzacions que han optat resoltament per laquantitat és que tendeixen a tornar-se cadavegada més mhumanese, diu G. Bouthoul.

I amb claredat feixista, Itàlia, que ha ar-ribat tard, quan el repartiment del món jaestava fet i no quedava un recó de terra queno tingués amo, ha demanat territoris i pro-posat tres mitjans de satisfer les necessitats

-' adiem necessitats, és a dir l'estat de ne-cesitat aguda», escrivia la Gazzetta del Po-bolo — d'expansió, de collocació del materialhumà sobrer (i seguim copiant de la Gazzetadel Popolo) : i, un repartimentequitatiu efec-tuat per qui detenta la riquesa (llegeixi'sAnglaterra) ; z, l'ocupació de l'únic territoricolonial fèrtil que ha quedat Lliure de l'aca-parament francès, anglès o belga; 3, la guer-ra contra un país ric de colònies. Amb miresal tema d'aquest article, negligim els puntsr i 3 i deturem-nos només en el 2.

En la premsa italiana han aparegut es-tudis provant que a Etiopia (car ningú nohaurà suposat que sigui un altre el territoricolonial lliure abans alhidit) poden fàcilmentinstallar-se dos milions d'italians.

No es tracta de convertir Etiopia — usantla terminologia dels tractadistes — en unacolònia de posició o d'escala, d'interès estra-tègic o comercia'l, com ho eren les antiguescólònies ferrféies i gregues (Empúries, p. e•)o ho són ara la 'Somàlia Francesa, l'illa deMalta, etc, D'altra barrida, la situació geo-gràfica d'Etiopia li lleva un tal caràcter. Estracta doncs de crear una colònia mixta, d'ex-plotació i de poblament ailhora. S'entén percolònia d'explotació aquella en què el per-sonal dirigent és europeu i la mà d'obraindígena. Colònies de poblament són Canadà,Austràlia, l'Africa Austral, on la poblacióeuropea ha acabat substituint la indígena;ho fou l'Amèrica espanyola, on s'ha creatuna raça intermèdia per la barreja

e-vaïdors i dels envaïts. Donada la produccióintensa d'italians (excusi's el regust materia-lista de ]'expressió), sembla que Etiopia hagid'ésser, en les intencions de Mussolini, unterritori colonial d'explotació i alhàra de po-blament. Deixant de banda el primer aspecte,

es reparteixen desigualment sobre zz milionsde quilòmetres quadrats.

No parlarem del nombre escàs d'anglesosque viuen a 1''India o d'holandesos .a Malà-sia, per a cenyir-nos a exemples puramentafricans.

En el Congo Belga, per exemple, el nom-bre de blancs voreja els 7,000.

Malgrat el seu enorme acreixement de po-blació, Alemanya, a9 cap de trenta anys decolonització d'uns territoris (Africa OrientalAlemanya, Africa Occidental Alemanya, Ca-merun i Togo) de 7.700,000 quilòmetres qua-drats, havia reeixit a rnst.allar-hi uns r6 milblancs (comptant-hi els efectius de ales guar-nicions militars) ; en aquests mateixos trentaanys, milers d'alemanvs havien emigrat aAmèrica.

La mateixa Itàlia comptava a Eritrea, en1931, 4,560 blancs (dels quals 4,188 italians),3,057 vlvmt a Asmara, capital d'iEritrea, iells 400 restants repartits en els 5,000 quilò-metres quadrats dels planells que són unacontinuació del sistema orogràfic •abissini.

Etiopia té una superfície de 900,000 quilò-metres quadrats, la meitat solament de laqual és habitable. Admetent que, com a nom

-bre òptim, la colonització italiana pugui as-solir la meitat de la densitat de la part méspoblada d'Africa, el Transvaal, resultaria migmilió de colons installats, o sigui l'equivailenta ]'augment de la població d"Italia en un anyi mig. Es a dir, ni realitzant aquest comptetan favorable Itàlia podria collocar el seuexcedent de pobilació.

Però encara hi ha d'altres factors a teniren compte, car iitota empresa de colonitza-ció ha d'inspirar-se en una sana comprensiódels fets de la geografia física i humana,humana sobretot» (Jean Brunhes), Perquè unpaís pugui ésser colònia de poblament calma manca o escassesa de població indígena,

riqueses perquè hi puguin viure els colonit-zadors i clima al qual es puguin adaptar.

Tot i considerant exagerada la xifra deto milions d'etíops, bé m'hi deu haver 6 mi-lions, la majoria dels quals habiten els pla

-nells, els quals tenen una densitat ja prouelevada tractant-se d'Africa. I si no viuen ala part baixa del país per inhabitable, mésencara ho serà por als europeus.

Quant a les riqueses, encara que siguintan fantàstiques com es vulgui, per a explo-tar-les cal capital, i l'economia Italiana noestà en situació de suportar les despeses for-midables que requereix la posta en valor d'E-tiopia (vies de comunicació, obres hidràuli-ques, préstecs als agricultors installats espe-rant que ila terra rendeixi, etc.).

Es d'esperar que la majoria d'immigrantsque es decidissin a installar-se a Etiopia,serien treballadors manuals, que no podriencompetir amb la mà d'obra indígena ni pelque fa a la resistència al clima ni en el re-ferent als jornals, donada la diferència denecessitats d'uns i altres que els crea unmolt diferent nivell de vida.

Totes aquestes consideracions, potser unxic massa compendiades, car serien suscep-tibles d'ampliacions que no caben en unarticle, ens han semblat les essencials per areduir a un valor més d'acord amb la rea-litat el tòpic tan explotat aquests temps dela necessitat d'una expansió italiana aEtiopia.

W.

Bestiari

-Cal saber per a qui es treballa i quinamena de noticies poden interessar—deia undia un amic nostre, corresponsal d'agènciesestrangeres—. Tal cosa, que serà molt apre-ciada a París, no tindrà cap interès a l'Amè

-rica del Sud. Als començos del meu ofici,el representant d'una agència nordamericanava dir-me : ((Qualsevol dut, si de la centralde Paris us telefonen : «Diu que s'han vistuns elefants volant a Sarrià ; telefoneu in-

f

formación, no us indigneu ni us claveu ariure ; digueu : (C A Sarrià? Potser sí. Tele-onaré tot seguit)), i al cap de mitja hora o

tres quarts, telefoneu que, degudament in-formats, podeu afirmar que no han estatvistos elefants volant a Sarrià.

Ens ha recordat això el cablegrama queha rebut un corresponsal americà a AddisAbeba : uTranieteu urgentment sis-centesparaules sobre el paper dels lleons ert laguerra d'Etiopia.n

L'ACTUALITAT INTERNACIONAL

Alemanya i les eleccions de MemelQuan Mussolini digué, en 1929, que enrotllament territorial, fi suprem de la po-

I'any 593 5 seria un any crucial, va mostrar- lítica exterior allemanya, seguim cedint lase, per bé que de mal averany, un bon pro- paraula al mateix Hitler : «El fi essencialfeta. No sabem encara com acabarà aquest del Tercer Reich no és pas el restablimentany que efectivament la història registrarà de les fronteres de 19r4 ; aquestes fronterescom crucial, però els neguits d'aquests dies no eren racionals des del punt de vista estra-superen els de l'estiu del no menys cru- tégic ; no contenien tots els individus decial i914, sang germánica. E1 restabliment d'aquestes

Tots voldríem que l'any acabés bé, és a fronteres mantindria contra Alemanya ladir, que la comèdia tingués un fi alegre, coalició de 1914. Nosaltres els nacional-so-sense altres danys que la pèrdua dels mi- cialistes començarem allà on es posà punt

tions despesos en preparatius bèllics. Però, sis-cents anys enrera ; nosaltres deturaremdesgraciadament, el que es prepara és una l'eterna marxa germànica cap al migdia i

--_- -- l'oest d'Europa, i ens llançaremcap a l'est. Nosaltres posaremun terme a la política colonial

ORusS -KrOftingetl i comercial d'abans de la guer-4! ,^'^^j Worny ra i inaugurarem la política ter-á M MEI ^{ ritorial de l'esdevenidor. Quan

^ 'O ^ t LI T Otijit1It diem països europeus, no podemQ pensar situó, primer que res, en

m SC^Imo • Rússia i països limítrofs.»Aquestes paraules no deixen

W k r ífontynüwo lloc a equívocs i haurien de ferreflexionar els membres del go-vern britànic, el qual, desprésd'haver contribuït al rearma-

^, Neydek'rug ment del Tercer Reich, àdhucr Kollefchen amb un pacte bilateral, ara cor-

._ I,.IIhi1i .• Ïpurog^en ren—com ens ho fa saber la( ,.8 iSmark0 resposta del Foreign Office al

,^ qI ( Langzaryen Qúai d'Orsay — a concentrarQ, Kark2lr `^ I I • totes les esperances de pau úni-

I^r̂'.̂ cament en la S, de les N., deP . la qual no formen part tres

.-9 t ;• TIISIT m p n grans nacions, entre elles Ale-

N emoniert n°, manya, i amenaça de sortir-se'nItàlia.

DIRU/11E CRIEtiTAL4La política exterior del Ter-cer Reich és clara, precisada pel

El territori de Memel l'acció Hitler, i sostinguda per

l'acció quotidiana.Naturalment que les circums-

tragèdia les proporcions de la qual no es

poden preveure. El sony i el sentit de lesresponsabilitats — i de quines responsabili-tats ! — no prevalen, per ara, i l'imbroglioanglo-italo-etíop cada dia és més envitricollat.

Però mentre s'espera amb ànsia el quepassarà aquests dies, a les cancelleries euro-pees, sobretot les continentals, els és fetpresent que la dissensió entre el Negus i elDuce no ha esborrat pas Alemanya del

mapa. Dos fets l'han recordada als governsles eleccions per a la Dieta de Memel i elviatge de Gòmbòs a Berlín, amb él pretextd'una cacera a la qual l'ha invitat Goering.

El cap del govern hongarès ha anat aBerlín acompanyat d'alts funcionaris delministeri d'Afers estrangers, i com per ca-sualitat hi ha coincidit, també hostes delministre prussià, amb dues altes persona^i-tats poloneses.

Arran d'aquest viatge, en el programa delqual hi ha hagut una entrevista de Gümbosamb Hitler, s'arriba a parlar d'una aliançamilitar german o-polono-hongaresa, el verita-ble artífex de la qual sembla haver estatel polític hongarès, descontent de la S. deles N. i partidari aferrissat de la revisiódels tractats.

No és d'ara, realment, que els hongaresoshan fet saber que si la S. de íes N. vol em-pendre el camí de reparar els torts, ha decomençar tenint en compte llurs ajustes rei

-vindicacionse. IEl que reclamen els magiarsés tot allò que els pertanyia abans de laguerra. Això vol dir que tots els països veïnscls han de restituir territoris : Txecoslovà-quia, l'Eslovàquia ; Romania, la Transilvà-nia i el Banat ; Iugoslàvia, 1'iEslavònia ; Aus

-tria mateix, el Burgenland.Les ambicions hongareses, doncs, són bas-

tant considerables, per bé que no en són tantcom les alemanyes. Però si els hongaresosno poden situó expressar desigs que és fàcil

que restin en l'estat de taL, el govern deBerlín es prepara a posar en acció tot elmecanisme militar que ha muntat violant eltractat de Versailles. L'ex-cap de la Wilhelm-strasse, Dr. Curtius, ha refermat els propò-sits bellicosos del Tercer Reich, en un articlepdblicat a L'Indépendance Beige, en el qualescriu que Ribentropp ha anat a Brusselles

per a oferir al govern belga us pacte bilate-ral de no agressió entre Bèlgica i Alemanya,sense èxit però, almen ys pel moment...

l( 1 , x _

Ill+i¡ .^jl!illL'atenció d'Alemanya, en aquests mo-

ments, està girada cap a Memel. A propò-sit d'això, és bo de recordar que Hitler ha

dit : «El territori oprimit no pot ésser rein-corporat a la mare pàtria amb discursos in-flamats o, protestes, sinó amb una potentfalç, que pugui colpir vigorosament ; forjaraquesta falç és la finalitát de la política inte-rior. Assegurar al ferrer la possibilitat deconstruir-la, i de buscar companys d'armes(l'allusió a Polònia i a Hongria és ben dlara),ho és de la política exterior.)) Ara que Berlínja té quasi feta la falç, ha pensat que es potposar a prova la potència política, però ambprudència... i per , això es fan temptativesenvers Memel, o sigui cap al desenrotllamentterritorial envers Rússia, objectiu del Ter-cer Reich.

'Per a determinar el caràcter d'aquest des-Un altre aventurer

Sota la inculpació d'espionatge, ha estatdetingut a Djidjiga, poblet abissini, un gen-tilhorne auvernyès, M. de Ròquefeuille, quedesprés d'haver-se dedicat a l'agricultura ala Costa Blava i haver presidit sindicatsagrícoles, havia anat a Etiopía a dirigir unasocietat d'explotació de plantes tèxtils.

Roquef euille es passava tota la setmanaa casa ; només en sortia el diumenge per aaconipanyar la seva dona a missa. Segonsla policia abissínia, l'agricultor francès ha-via lliurat a Itàlia informacions sobre elsefectius i els armaments etíops, i segonssembla també ¡:avia fet aquesta perillosafeina en profit de França.

CASA REÑECOPIES a màquina

CIRCULARSamb multiwpista a preus reduidíssims

TRADUCCIONS de l'anglès' i francès

MONT-SIÓ, r8, pral.. Tclèf, 18053

u film -rus de marionetesLa pantalla ens ha presentat manionetes 1 kil. El rei, sobretot, és un vitable poema.

més d'una vegada. Les de Podrecca, que Es el prototipus del cretinisme. Les sevesBarcelona acaba d'acoilir amb els nodrits reaccions davant les alegries i les penes,aplaudiments que mereixen, i que els foren les victòries i les desfetes, són traduïdes ambinexpllicablemeint regatejats onze anys en- una sola expressió : una rialla sinistra, n

-rera al Goya, aparegueren en el film Sóc . descriptible, una rialla esclatant, de per-Sussonna. Foren la gran atracció d'aquella fecte idiota. Amb la mateixa ferocitat, gai-pellícula més aviat mediocre. Hl ha també rebé canibalesca, amb el snateix humorles de Starevitx. Uns films curts, d'una càustic, han estat creats els ministres, ciasola bobina, interpretats totalment per ni- cortesans, tota la genteta servil que s'arros-nots, que es projecten com a complement seguen com a llimacs entorn del monarca.de programa. N'hem vist allguns al Capitol. Els obrers, per contra, tenen una dignitat aStarevitx és un rus exiliat a París, creador prova de bomba ..Són éssers perfectes. Sónd'aquest gènere, en el qual s'ha es1)eçialit- una humaiiitat - uniformada. lots ells tenen

(Ei Nc u Gullivero((A ya i semre»

DISSABTE ESTRENAI'obra més frívola de

JULIEN DUVIVIER

Una meravella espectacular

4 tVtIR\LI4DR 3.-X-35

EL CINEÑIAL'ACTUALITAT CINEMATOGRAFICA

Dues estrenes 1 ii 'rIir A €11 " Ç

((JOANA D'ARC

A la mala impressió, a la decepció que ensha produït la pellícula de Gustav Ucickisobre Joana d'Arc, han contribuït certament les esperances que havíem posat enaquest filrn. Esperances que fins a cert puntteníem dret a formular puix que la his-tòria del món ofereix pocs temes dramàticsmés brillants, més rics en tensions erno-tives, més abrandats de fervor i d'entusiasmecoin ha vida de Santa Joana d'Arc. Pens

vem, doncs, retrobar quelcorn d'aquesta ges-ta coronada pcI martin, esperant que nocalla pas un talent excepcional per a treu-'re'n u'n rendiment excellent, i heus ací ambquè ens hem trobat amb aquest film quesigna Gustav Ucicki, que interpreta AngelaSailoker i que ha editat la Ufa.

Un film rodat tot eh en els estudis. Niun raig de sol, ni un bri d'herba, ni un fild'aigua, ni una imatge eqüestre de Joana,res de la vida al camp, res que us assa-benti de com neix la vocáció en la nolad'Ørleans ; res del procés, i la coronació aReims, pot dir-se que escamotejada...

Però, no parlem del que el realitzador noha Jet, parlem del que ha Jet. Encara quefins a cert punt el primer seria del totpertinent, puix que si bé hom pot ésserindulgent per tot una pila de detalls d'his-toricitat dubtosa, en canvi hom ha d'ésserexigent en tot el que afecta el sentit isignificació d'una figura històrica, i SantaJoana és Santa Joana, justament el queendebades cercaríeu en aquest film que noaconsegueiX mai interessar-vos en les dra-màtiques 1 tan punyents vicissitüds per lesçuals passa Joana en lluita contra els ene-mies de França, contra els anglesos i con-tra la Inquisició.

En el film els actors no parlen mai, en-den sempre La mdsica és eixordadora. 1 elque és capital i decisiu, el découpage acusauna desarticulació tal que sovint us és di-Leil de saber si d'una escena a il'altra elsfets són consecutius o bé si és que ha trains

-corregut un temps detenminat que taint potésser minuts com dies. Això té a voltes unagravetãt que ens ha fet rodar el cap.

No entrarem en detalls i exemples, perbé que si tinguéssim espal per a fer-ho entindrfem a grapats a punt de recolzar elque diem. Tenim la impressió, a estones,cern si les tisores haguessin \intervingut atort i a dret.

Oh !, ja suposem que això no és 1 queens han dat el film íntegre ; altrament nohi haunia precedents d'una tasca més malfeta en aquest sentit. Preferim creure que

el film obeeix a una tècnica nova, incom-prensible per nosaltres, tècnica que, ambtot, no evita que el film sigui feixue i nointeressi gens. Aquest punt està fora dediscussió.

En un fìlm francès com La Batalla, enun film alemany com Mascarada, en un filmameric com Els tres llancers bengalís.films que no s'assemblen gens i que com-porteir estils tan diversos, el mateix que entots els films normals; hi ha continuïtat in-telligible i les lleis del traspis, tot i fer

prova d'uina eîasticitat que sembla indefi-nida, acusen un respecte a la lògica cine-matogrdlica més ferma. En Santa Joana,cercar - amb quina angúnia, solament hosabem nosaltres - ha estat una labor tandesagradable com yana.

Altres han estat més afortunats. Ho hemde creure així en yeure els co'nceptes do-giosos - quin film ja no els meneix ! -que sobre aquest film ha formulat un bonsector de la crítica del país.

Llevat d'això, el fiirn té mèrits indiscu-tibies ; però després d'això, de qué poden

servir eis mènits? Les obres cal jutjar-lesgiobalnient.

(CARA 1 SItMPRE»

Henry Hathaway, que va triomfar en unfiulm de tons èpics com era Els tres Ilancersbengcnlís, ha temp!at ara un gènere del totdistint. El gònerepodríem din domèstic, porbé que es tracta d'uina domesticitat no deltot domesticada ! Ens referiin a Are i senz-

re.El bo del him és la figura del protago-

nista, ara i sempre, sense remei. No ensplauen les histònies de redempció tan pro-digades en el cinema. La condició humanaestà més fidelment reflectida en la històniad'aquest aventuren empedernit que tan bencarna Gary Cooper. Prou que tracta d'eii-degar d'uina manera lícita la seva vida.Una criatureta xamosa (Shirley Temple)significa per dl una requesta irresistible afer bondat de valent i amb tot. . . el pare noté remei.

Un film amb una nena prodigi. Exhihi-ció, dones, d'aquest yirtuosisme precoç. Unfilm sense res de particular en la realització,que és; purament i simplement, correcta.

JOSEP PALAU

En lrincipi i coni a norma general, noparlarem deis films doblats, entenert queel diàleg és un element essencial que no1 ot ésser adulterat. _______

- -

Dissabte obní les seves portes al públicaquest nou local iledicat a la projecció ex-clusiva de noticiai-js i reportatges, gènereque el públic demostra apreciar.

En una sessió especial que tingué lloc ala oit, i'empresa exhibí una mostr.a delmaterial de què isposarà. Noticiaris Fox,CaUfes màgiques Fox, Viatges musicals dela Warner, noticiaris i material divers de laLuce, i France Actua!.ités, el notician quetant honor fa al cinema frairìcès.

El local té cabuda per a unes ciLnc-centespersones, és còmode i està decorat d'unaforma més aviat fastuosa. El nom del de-corador és una incògnita.

Creiem que el local té l'èxit per des•comp-tat, par poc que eis empresaris sàpiguen

programar, cosa que els ha d'ésser moltfàcil si teniim en compte les exciusives ques'han pogut assegurar.

Desprs de

Le MillionSous les toits de Paris

A nous la liberté

'4 de Juillet

el màgic del cinema

n ,i'inene iair

ens presenta demà al

Urquinaona

el film que més polèmiques

ha suscitat en els medis

literaris parisencs

ELULTIMOMILLO —NMtI O(Le Jernier' milliardaire)

y

"Que dernanJe le peuple?:;;

Un dtctateur!... Le voici

zat. 1 ana, la Mosfil de Moscú ha realitzatUn Iilm de marionetes de llarg rnetratge.El r0 Gulliver. Hem tingut ocasió de yeu-re'l. 1 és tan bo que creiem que val la penade parlar-nc.

El seu director, A. Ptutxko, s'ha inspiraten l'obra de Swift, iJiatges de Gulliver.Com és sabut, la novella d'aquest escniptorirlarndès, que amb tant d'ardor treballé afavor de la causa d'irlanda, és una sàtirade les tares morals de l'Aìngaterra d'aqueiltemps. Finament irònica, algunes vegade:,haixament grossera, d'altres, nova 1 origi-eal, interessant, sempre, aquesta obra nopretén altra cosa que pintar les misèries dela nostra humanitat i de ridiculitzar les ms-titucioins que serveixen de base a la societat.Tant si ens presenta gegants com ilillipu-tencs, sota els CO5S'}5 d'aquests s'agiten tetesles passioris deis homes ordinanis.

El film de Ptutxko ces transporta al re-jaime de Lil.liput, país imaginan on de,-embarca Guilliver, habitat per naos de sispolzades d'alçada. La pel.lícula començaainb un fi de curs i un repartiment de premisa unscol•legials. L'un d'ells, interpretat perl'ãtor Konstantinov amb aquella sincenitatescruixidora que només tenen els bàrbans- els negres, eis russos, els infants —, queno fao comèdia, sinó que la viuen, és obse-quiat amb el llibre de Swift. Llegint-lo,s'adorm. 1 en somnis esdevé Gulliyer i estrasliada a Lilliput. Un petit món que suna desconcertant mixtura de segle xvnJ 1de maquinisme modern. La gei-it va vestidaa l'antiga. Però els mitjans de locomoció il'utiiliatge de les fàbniques són de l'èpocaactual.

Ana que el film és rus. 1 naturalment ésohertamcnt tendenciós. El país de Lilliputesté dividit en dos bàndols el capitalismei el treball. El primer és representat pcirei i la seva cort. Aquests, físicament i no-raiment, són una colla de cretins , de dege-nerats, d'idiotes, d'estúpids, tot el que vul-gueii. 'El segon és representat pels obrersd'una fàbrica d'armes i municions. Uns és-sers supeniors. Una hunianitat perfecta,físicament i moralment. Aquests darrers,ajudats por Gulliver, enderrocaran la mo-narquia. 1 instauraran el parads soviètic enel país del Lii.liput.

Com l'argument de tots els films russús,el d'aquesta pel-lícula és completament pni-man. S'adreça a un públic poc complicat.Enfronta , com els westerns, els bons i elsdolents. 1 ces fa assistir al triomf deis pr1-mons i al càstig deis segons. Però aquesttema tain pueril esté explicat arnb taintagrécia que ha de plaure forçosament alsinteliigents i al gran pdblic.

En primer iloc, cal remarcar les defor-rnacions caricaturesques, piones d'intenci&de les manionetes construïdes por Sarah Mo-

les mateixes característiques. Són esculture-tes negres tallades en un cos dur i sòlid,tallados en pe(lra per un priman de l'es-cultura.

Però tant els uns com els aitres sónmeravellosos. Són una petita obra mestra.Són un prodigi de gràcia,de moviment i devida irnpressionants de debò. Són éssers hu-mans.

El film té moments deliciosos. iEls ana-cro'nismes consta'nts, el contrast entre el ge-gantí Guiliver i els naos, i entre la indu-mentània antiga 1 la maquindnia moderna,creen efectes sorprenents. Ei panlament enci qual u,ns diputats irascibles s'entredevo-re,n, les festes palatines amb un cantant degest subtilíssim, 1 uns mósics que inflen lesgaltes de manera irresistible, i uns adora-bies timbaiers, i el banquet que serveixena Gulliver, són fragments indescriptibles.Cal veure'ls. Cal veure, per a fer-se'n .àr-ree, totes aquestes situacions explicades ambuna espontaneïtat i una gràcia benes dedebó.

Excepció feta d'uns espies voladors, tetesaquestes marionete-s no són mogudes perfis com les de Starevitx. El seo rostre tétambé móltiples exptessions. Són petitesescultures construïdes amb un material dócilI.Per tant, pci- a dotar-les de moviment calemprar seos dubte la tècnica deis dibuixosa,nimats. L'esforç que això representa ésdones considerable. 1 els resultats obtingutssón molt satisfactonis. No són perfectes,però. Es molt més difícil trebaiiar l'escul-tura que la línia. 1 aquella divina conti-nuïtat, aquella suavitat miracuiosa, aque-lle tranSmissions invisibles, aqueil iligat deIsmoviments deis ninots deis dibuixos am-mats, loo s'han assolit encara en aquest g-nene. Les transicions són més brusques imecàniques.

Però... El Non Gultiver, ai las !, ha estatdoblat. 1 ens diuen que no n'existeix capversió original. El cinquanta per cent del seuuncís, dorics, se'n va miserabiement a rodar.Obres de matís pur, com aquesta, com eisdibuixos de Wait Disney, no s'han de do-blar. Deuen bayer donat a les manionetesd'aquest film rus unes veus adequades, es-tilitzades. Les peques cançons que hi ha,i que no han estat doblades, ens ho fansupOsar. Però aquestes eus deis dobladorsespa'nyols.. . Val més que no en pariem.Hauríem de mostrar-nos molt severs.

SEBASTIÀ GASCH

Da del setembre, compreu el 15 de cada mes

CINE-STARmgazine cnematogrilic

CAPITOL

2. SETMANA GRAN EXIT

%v:I____ o''

.çi1Dues grans pellícules en un sol programa

Un programa que fothom veuraSessió confínua de 4 a 1230

d'Alejandro CasonaAlejandro Casona ha visitat novament

]'escena barcelonina ; la primera vegada foupel juny de D'any passat al Teatre Polio-rama, amb La Sirena Varada ; aquesta hoha estat al Barcelona, la tarda del dillunsd'aquesta setmana, amb Otra vez el diablo.I totes dues per l'esplèndida mitjanceria dela companyia de Margarida Xirgu.

De l'una a ]'altra d'aquestes obres deljove autor asturià hi ha molta, moltíssimadiferència. L'ambient, els personatges, elto, l'argument, les idees d'Otra vez el 1)ia-

de sortir a les rondalles i ens hi és parlatde tot el que hi ha d'ésser anomenat. Reis,infantes i bandits ; el dimoni en personaestudiants, bufons, soldats, filtres màgics iencanteris, misteri i intriga i, per acabar,el triomf del bé contra el mal ; l'estudiantvencent tots els perills, totes les trampes,abastant el seu premi i esdevenint rei. Totplegat fet, pastat i amanit amb un enginyexcellent--molt sovint, potser, més fred queno pas càlid—, amb una gran finesa, ambuna aguda ironia, amb un perfecte sentit

((Otra vez el Diablos

blo són ben distints, certament, dels deLa Sirena Varada. Però a desgrat de totesaquestes diferències que podríem assenya-lar, ben òbvies i patents perquè hàgim d'in-sistir-hi massa, hi ha alguna cosa de comúque agermana i lliga les dues obres moltmés íntimameiit que una observació super-ficial ens podria fer pensar, 1 és l'actitudmental de l'autor, allò que defensa i allòque estima. L'eutrapètia i el joguineig hansubstituït la tensió i l'angánia ; la irrealitat,el somni, la rondalla, gents fantàstiques,divertides i convencionals han pres el llocde la lucubració, l'especulació, la tragèdiai d'aquells homes i donse turmentats, ne-guitosos i apassionats que primer ens pre-sentava Casona ; però no per això el seucredo estètic i moral ha canviat, el seugust ha estat rebaixat des seves qualitatsd'autor escènic han sofert cap variació es-sencial ni el seu do poètic n'ha estat enter

-bolit; ans bé uns i altres han seguit ambla mateixa intensitat i aquest darrer s'hapogut donar lliure curs en frases fresques1 enginyoses d'una franca bellesa i sensi-bilitat i en imatges i paradoxes abocadespròdigament durant tot el transcurs del'acció.

Cuento de miedo ens diu el subtítol del'obra i, efectivament, aquesta no és resmés ni res menys que una rondalla, unarondalla en la quan hi surt tot el que ha

3 mesos a Nova York23 mesos a Londres

2 mesos a París2a setmana a Madrid

!lk

^j` OLBERTLA MAS

r4GRANDEG7

-z1.„' DE LASESTRELLAS DE HOY

: la aL:aden ^e Gt

1Pede taJ- 1995

1 1 1 1 1 III 'Ti) T1 'liieo+, FIED Mo,MUUAY • RAY MIIIAND(, AUIRFY 1MITH • EDWARD CRAVFM

La comèdia de l'anyPresentada per PARAMOÜNT

Director:

Wesley RugglesDilluns estrena al

1ISEUM

Ha estat publicada a Madrid una nova 1855—cinquanta representacions, la meitatbiografia del comediant Julián Romea. Per o més sense intervenció de Romea—ofrenàbé que sintètica—puja força més el farcí- aquest un bastó preadíssim—«u7i bastón dement que el gall—, resulta aquesta replas- unicornio con puño de marfil adornado demació de la personalita del gran actor, me- relieves»—al facultatiu que dia per dia l'as

-langiosa i alliçonadora. Trista, per tal com sistí.constata l'esvaniment de la vera tradició Romea romangué onze ames absent dedramàtica. Saludable, entesa com una ad- Barcelona, on, com he insinuat abans, tornàvertència als agosarats que imaginen que a la Quaresma del 1867 amb les condicionssortir a les taules equival a bufar i fer també esmentades. El recolzaren aquestaampolles. No cal dir que he desglossat de vegada, ultra Parreño, les primeres actriusla relació allò que fa referència a Barce- Josefa Palma i Carmen Berriobanco. 'Entrelona, ciutat esmentada en el llibre poc els actors, el seu germà Florencio, ajustatmenys que d'esquitllentes. La pretericií — de primer galan còmic. Romea, que tot iés de justicia declarar-ho—prové del fet que imposar-se un esforç considerable resistíRomea, tot i la normalitat delseu record a casa nostra, ac-tuà ací poquíssimes vegades.En dates, podria afegir, dis-tintes de les que fixa l'autord'una història l'estabilitat dela qual ens plauria que su-perés les tres o quatre clarí

-cies que ens afecten particu-larment.

Romea durà oficialment,com actor, des de 1833 a 1867.En aquest temps es presentàdavant del públic barceloníquatre vegades. El 1836, apro-fitant una visita a MatildeDíez, festejadora llavors del'actor i primera actriu delnostre teatre, donà Romea unasèrie de deu funcions en setzedies. Les segona i tercera ve-gades vingué als estius delsainys 1855 i 56. La darrera, ala Quaresma del 1867 ; quanles possibilitats de l'intèrpret— luciditat, academisme, se-n yoriu — romanien aclofadesper una neurastènia crònica;quan la vellesa prematura ha-via relaxat l'harmoniosa con-formació del seu cos i enfos-quit el timbre de la seva veu.Tantost arribat hagué de po-sar-se en mans del metge;revistà Romea els anys 1855i 56 el repertori que l'haviafet famós. Sullivan, El hom

-bre de mundo, Guzmán elBueno, Bruno el tejedor, Elcampanero de San Pablo, DonFrancisco de Quevedo, Loshijos de Eduardo, Garcia delCastañar, Entre bobos andael juego, foren, entre altresexponents del gust llavors im-perant, els títols representats per Romea,al . costat del qual posà l'empresa un altreactor capaç d'omplir el cartell les nits queper qualsevol motiu deixés ell de treballar.El i855 fou I'oaltre primer actor, JosepCalvo ; un «barba» a l'alçària, en la sevacorda, del ngalann. !El 1856, Joaquim Ar-jona. EQ 1867, Joaquim G. Parreño. E1 i855es dugueren les primeres actrius CarmenFenoquio i Carmen Carrasco. El 1856 ocupael lloc Teodora Lamadrid, particularitat queobligà a incloure en e] calendari unes co-mèdies que es deien Virginia, Locura deamor, Catalina Howard, Maria la piadosa,La bola de nieve, etc,

Una vaga tumultuària imposà a la tem-porada de 1855 una suspensió de vuit dies.Amb antelació als successos, i degut a lapoca afluència de públie, havien estat re-baixats els preus de les localitats i entrades.Una bullanga política reprimida feroçmentmotivà encara tm parèntesi en la tempo-rada de 1856• Arjona i Teodora Lamadridhavien tingut dos anys abans llurs mals decap per a escapar del còlera. Meditin-ho elsque com el personatge pitarresc sostenen que

als temps dels fraresno passava tot això.

Oblidava de dir que finida l'actuació de

Litografia d'Eusebi Planas

amb prou feines deu o dotze funcions, espresentà amb El hombre de mundo. Endies successius representà Otra casa condos puertas, Un ramillete, una carta yvarias equivocaciones, Mujer gazmoüq ymarido infiel, De potencia a potencia, La.paz de la aldea, Ella y él, Las memoriasdel Diablo, Mi secretario y yo.,. Res desituacions dramàtiques, ni d'esclats emocio-uEals• Menvs encara els abrandaments retò-rics. Tot i la blanesa del gènere, arribà,però; un moment que el comediant , no po-gué dir fava ; que en comptes de vestir-se,como ho anava a fer, per a La comedianueva, hagué d'allitar-se a correcuita. Enveure, al cap d'uns dies, que la cosa em-pitjorava, marxà a Madrid amb Florencio.L'autor de la biografia que motiva aquestarticle ve a significar que després del tro-pe ll experimentat a Barcelona tornà encara

Romea al teatre. Jo hauria jurat, en canvi,que l'actor s'acomiadà del seu art a casa

nostra, i de la manera sobtada que acabem

de veure. Em plauria que el paràgraf re-latiu a aquest extrem fos tan precís queno permetés el dubte.

La companyia, que en separar-se Romeaprovà de continuar, fou constreta a plegarel ram abans de temps. Per a acabar-hod'adobat, Parreño prengué mal en una re-

a ^

IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIillllllllllllllllllllllllllllllt

AL1 h I •Pas.e1Q de Gracia, 57. • telèfon 79681 E

Seaat6 continua de 3 farda a 1 matinadaEE SEIENTS UNA PESSETAEE Local dofef de dime erfificial CARRIER E

CURIOSITATS MUNDIALS= Intereuantn rnpurtatpea U. E. A. ezclunu= ENTRENAMENTSEEDocumental erponlvo de PnramountE FUNCIÓ BEIVÈFICA -E Dtb, i de Walt D&ney

NOTICIARIS D'ACTUALITAIMUNDIAL segons visió AARAMOUNT E

'— i ECLAIR JOURNAL; exclusiu.E

E EL CONFLICTE ITALO =ABISSINIE Servei eapeunl de les nosfrer agències

MES'ALT QUE LES MUNTANYES ÇEDocumenfal d'aviació del Cup. Tbaret E

: ii1111111illlllllllllllllllllllllllllllllllllllululllllly

SA VOYLES DARRERES NOTICIES DEL MÚN

Passeig de Gràcia, 86. T. 76988Sessió contínua de 3 tarda a

t matinadaButaca 1 pesseta

NOTICIARISLUCE - FRANCE ACTUALITÉS

FOX MOVIETONEMADRID : Informació de l'úl-tima crisi. Constitució i presen-

tació del nou ministeri (darrerahora). Lliurament d'una bandera

per S. E. el president de la Re-pública i brillant desfilada. —PARÍS : Enterrament de M.

Cambon. — ABISSÍNIA (ac-tualissima informació) : A m bmotiu de l'any nou etíop, elNegus pronuncia el seu primer

discurs radiat a tot el món.

ARROSTRANDO PELIGROSFOX. Una de les emocionantsaventures d'un «cameramanl.

EL SASTRE VALENT

Dibuix en colors. UFILMS.

ÁFRICA TENEBROSAWARNER. Un documental so-bre ABISSFNIA. Els seus cos-tums, els seus caps, les sevesdones, els seus càstigs, etc., etc.

Renovació constant d'aire

3-X-35 !%IR\>vuR 5

-EL. TEATRE

AL TEATRE BARCELONA 'PETITES HISJORIES D'ALTREEtTEMPS

«Diablo»,JUIÎáfl Romea a Bar I naOtra vez Ce oel

del ridicul, amb una sensibilitat tendra iviva i—com és de consuetud sempre que eltalent creador que és també observador esvesteix amb les robes de la fantasmagoria—unes quantes punxades de sàtira social en-certades i gràfiques sense, perd, gens d'a-gror ni misantropia, més aviat joganeresi festives amb tat i la seva justesa.

Aquesta bonhomia és escampada tot alllarg de la rondalla. Ací, ni fins el dolent

—el dolent per excel•lència—no ho és del totvegeu-lo, o sentiu -lo, en les seves con-fessions—aquella delicadíssima versió delFaust, per exemple— ; gairebé us fa l'e-fecte que només és 'un pobre diable, en elsentit translaticï de la frase, que va com-plint la seva obligació tan bé com pot iencara molt sovint sense encaparrar-s'himassa o distraient-se'n i tat ; ha d'haverrecurs a filtres i argúcies materials per aacomplir les seves gestes i els negocis lisurten tan malament.. amb.fmSà freqüènciasegons ens explica i com veiem que li passaen aquest dan er, que acaba amb la sevamort ï de la qual quasi gosaríem dir quetota la culpa és seva per haver enraonatmassa.

Decididament, Casona no és pas un homeamargat, ans un optimista, un optimistano per ceguesa ni per banalitat, sinó perfe, per fe en ]'home, en la seva intelligènciai en tot allò que la humanitat—si els queno creuen en res més ho volen així—haanat bastint durant els seus mils anys d'e-xistència, tot allò que encara no ha trobatsubstitutiu que ho pugui fer desaparèixeri que és l'aguant i la garantia del nostrepropi ésser. Per això el veiérem amb LaSirena Varada acceptant la raó, i amb ellala realitat, amb tots els seus dolors i les

à' d

aparegut esdevenia més palès a mesura queavançava la comèdia. Acabada la repre-sentació, Rossi, que per a guanyar el pros-ceni, descolar-se la perruca i escometre elpúblic era un trumfo, dissertà amb to pa-tètic sobre la solubilitat i la inconsistènciade la tasca de l'actor. Es declarà admiradorfervent de Romea, la memòria del qual di-gué merèixer ésser perpetuada. A aquestfi, i per tal que el nom de l'artista preciarque Espanya acabava de perdre sigui co-negut i venerat en els segles vemdors-afegí—, demano a quants foren testimonisdel seu mèrit excepcional que expliquin allurs fills, i demà aquests als seus, les sen-sacions que Romea els havia desvetllat;que els assabentin, demés, de quin era elsentit de mesura que presidia les seves crea-cions ; de com l'artista, en fi, posava en•la" seva professió cruenta un entusiasme iuna fe rutilants, incessantment renovellats.uTrametent el relat de generació en gene-ració—acabe dient Rossi—es formarà unatradició oral equivalent, per a Romea, aallò que és el quadro per al pintor ; elllibre, per al poeta ; la casa, per a 1'ar-quitecte.a

El ban públic del Prado Catalán aplaudí,corprès, el sentit panegíric amb què Rossihonorà la memòria de Romea, el nom delqual cimejava des del desembre de 1863 lafaçana del coliseu del carrer de l'Hospital.Una IlSociedad Lírico-Dramlítica» que adop-tà eI nom de l'actor i que per espai demolts anvs donà setmanalment funció alRomea—un d'aquells agrupaments menes-trals un temps bescantats i ]'ajut dels qualsfia estat modernament cobejat debades

—dedicà el 1875 a Romea una Memoria enforma de sentit i rexinxolat opuscle, adienten tot a l'ortodòxia dels promotors de 1'ho-menatge. Diguem, per a cloure aquesta re-censió del pas de Romea per Barcelona,que abans o després de Pestampació delvolum — el frontispici del qual il1ustra aquestarticle — editat per ]'entitat acabada d'esmen-tar, fou donat el nom de Julian Romea alcarrer de Gràcia que tots sabem.

JOSEP ARTIS

seves Impureses, contra la f ujl evasió ue presentació de Los soldados de plomo. Lala follia i el somni ; i per això el veien campanya, malgrat lot, oferí la nota rioleraavui .amb Otra vez el Diablo, com acondueix que fou l'actuació de la susdita Carmenla voluntat i la consciència a imposar-se al Berriobanco, primera actriu jove que excellídesig i la passió, vencent i tot uns encara- bellament en les interpretacions de La co-teris que creen impulsions incoercibles, en 1 media nueva i nina boba i que rel dedefensa de la virtut i la castedat.

andel seu valer fimeva

Com toca a tot conte que s'estimi i comdonada l e fe enobscurament en un poble de la província

un

acabem de deixar dit, l'obra acaba .amb una' de Valladolid.

moralitat, i la moralitat és aquesta. Amb Romeea es traslladà a Loeches, on mori amest

la virtut; ]'estudiant ha occit el diable----'

1 I mitjans d'agost de 1868. La nova—com aixòl'ha ofegat dins d'ell mateix, com li deia I ens sembla un somni ! —trigà dos dies aLucifer que era D'única manera d'aconse- • arribar a Barcelona, on començà d'esbom-guir-ho—i ha arribat atots els honors i a bar-se a l'hora foscant. Per un voler del'assoliment de la seva il•lusió, per haver I Déu, 'Ernest Rossi, que treballava al Pradosalvat amb la seva acció aquella inconscient , • , , Catalán, s'ensopegà de fer aquella nit Su1-iínfantina amb qui es casarà, la qual, em- livan, un dels més grans, per no dir elpesa pels somnis, per la sang i pels perfums major èxit de Romea. El traspàs d'aquestde la seva adolescència esbadellada, anava i la coincidència de l'aparició del títol suaraa la recerca dels perills amb un vague i • esmentat abassegaren l'atenció de la concur-secret desig d'ésser-ne víctima. réncia, l'afecte de la qual devés l'actor des-

Es ben difícil, en veritat, que tat aixòpugui anar totalment lliure d'ingenuïtat ide reblaniment moralista o impertinència .-------------- 4.catecumènica. Però—i aquest és el millorélogi que se'n pugui fer—Csoua h dautot magistralment; la seva condició poètica ^EGI^IEN EL CINEMAi el seu bon gust saben mantenir sempre

-

el to degut amb noblesa i dignitat. j 1Una objecció podríem fer i és la que ens

•^.

asuggereix la figura del rei ; no pel seu ca- -^ p{'^ ¡S pràcter ridícul, sinó per ]'excessiva exage-

ració de la seva fàcil comicitat amb aquellsatacs als ronyons que li agafen quan sent El local de les grans exclusives

y jjjl ¡

parlar llatí. Quant a tots els altres persa R A D I 0natges, tant el preceptor—encertada remi- — rniscència clàssica, no pas massa fresca, però La grandiosa super-Revistabona—, com el diable, la infantina, l'estu- ' I ' 1 11diant, el bufó, la vella serventa, etc., són pels artistes de la idibuixats amb gràcia, lleugeresa i intenció.

descabdella interès i EL COTIN NI/L.L'acció es amb gxan C A R I OC A &amb una fluïdesa que no s'estronca. -- -

Cal dir que la companyia hi treballa totaexceflentment bé? xirgu, López Lagar, La dança dels Besos - Un novíssim ball que electritza tot el públicDiosdado, Sánchez Ariño, Contreras, Cal-derón, etc., encaixadissims. A ' remarcar,però, Antonia Calderón, que fé una in- Dones - Bellesa -a Luxe - Sumptuositatfantina inoblidable.Quant als decorats, no ens han convençut

excepte el del darrer acte, que Un fi lm RADIO... Naturalment!pas massa,l'hem trobat molt bé.

Jovti CORTES I.^--------------.

Fàbrica de maquinàriaper a les Arts Gràfiques

Nàpols, 215 • Telèfon 55723BARCELONA

Tots els dimarts i dijous a

les io de la nit, i dissabtes

i diumenges tarda i nit,

grans curses de llebrers

PER A FOTOGRAVATS, LA CASA

ANTONI MARTIMàxima rapidesa O Màxlma qualltat .

AVINYÓ, 19, pral.: Telèfon 17047 : BARCELONA

—Vinc a pagar el darrer termini del cot-xet del meu fill,

—Molt bé, senyor.., i què fa el seu fill ?'--Molt bé, gràcies... es casa la setmana

entrant.(Everybody's, Londres)

CAMISERESPECIALISTA

EXIT EN LA MIDA

JAUME I, ti'Ielèfon 1 1 655

—Perdoni, ha agafat el llibre que jo vaigcomeoçar a llegir ahir...

(The Huniorist, Londres)

—Jo faig ben bé deu nusos...—4mb quina mena d'embarcació?—No, home ; amb un mocador.

(Ric et Rac, París)

11111111111llllllllllllllllllltlllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllililllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll.

EL MILLOR ESPECTACLE DE L'ESTIU c—

K E: N N E 1 En el Iloc més Típic, Fresc i Pintoresc de Barcelona

CURSES DE LLEBRERSCada nit. Dissabtes i diumenges, tarda i nitTaxis col'lectios i A,,tabn,os lletra B des de Ix Peça Catalunya

^dIIII I I111111111111111111111111111111111111111111111111111111111A11l l ll 1111l lillllll11111111111111111111111111111111111111^.

6 tv11RALDR 3-X-35

L ËÎ TL:ti:Ì T R E ðGeorg Fr. Nicolai L'actualitat literària

Els editors es queixen amargament, enels últims anys, de la pèrdua del mercatsudamericà pel llibre espanyo]. Les dificul-tats en el pagament per les restriccions al'exportació de moneda i la gran difusiód'edicions clandestines, que impreses dequalsevol manera, sobre paper comprat desobrants dels grans diaris i sense pagardrets d'autor, es poden vendre a preus in-versemblants, fa molt difícil la competència.

Es possible que algú hagi pensat a sud-americanitzar el llibre espanyol com a re-mei d'aquesta lluita . Fa alguns dies queaparegué en tots els quioscos un llibrettitulat Nicolai y el pensamiento social con-temporáneo. Presentació, paper, títol unamica estrany i cridaner, i també el con-tingut, ens donen una primera impressióde llibre de poc preu, sortit d'una impremtamés o mens clandestina de Buenos Arres oqualsevol altra capital sudamericana. 1 engirar full veiem Biblioteca Vértica, i se-guim amb la mateixa impressió, i després

(sorpresa!): Llobet, 13, Barcelona.El llibre conté unes notes sobre El espí.

ritu heroico y la labor intelectual de Ni-colai, d'un senyor Alfonso Bernard, segu-rament argentí, segons es dedueix del text,escrites l'any 1920, en marxar Nicolai aAmèrica. Després tm assaig de RomainRolland, de l'any tpr8—traduït pel mateixsenyor Bernard—, sobre el llibre La bio-logia de la guerra i quatre planes de retallsd'uns articles del propi Nicolai, que, mu-tilats i deslligats de la resta de l'obra, notenen cap valor representatiu del pensamentde l'autor. Més aviat semblenescrits enun moment de mal humor, perquè no tras-puen enlloc l'alegria interna i la fe enl'esdevenidor del món característiques delpensador alemany en 1918, època de laseva publicació completa a Zurich.

Aquest llibre no mereix pas que ningúse n'ocupi. Probablement està destinat aun fracàs comercial, perquè Nicolai no ésprou conegut entre nosaltres, tot i que laseva història científica i la seva posició mo-ral en els dies tristos de la guerra justifi-carien una popularitat de què frueixen ho-mes de valor inferior. Es de justicia de-manar que Nicolai no sigui tractat d'aquestamanera. Mereix una consideració més alta;no, veure's exposat pels carrers en un lli-bre sense suc ni bruc—a part les planesde R. Rolland—, tot ell revellit i la in-tenció del qual és ben difícil d'escatir.

Jordi F. Nicolai és un dels últims gransliberals que ha donat el món. La seva po-sició és la del bon liberalisme romàntic.En els últims anys de vida a Alemanya,s'havia decantat—espiritualment, ja quesempre estigué al marge de tota activitat^polítcia—cap al socialisme de Liebknecht,potser perquè era l'única posició protes-tdria i antimilitarista amb . força real enels dies de l'Imperi. Ara, sense ésser unmilitant del partit, com s'ha dit diversesvegades, egueix amb simpatia—dintre unaactitud crítica intelligent— l'experiment co-munista de Rússia. Seria interessant es-tudiar el fons psicològic d'aquestes acti-tuds, especialment de i última, a la qualés possible que hagi contribuït el desdenyper ,una organització social que ha estattan injusta amb ell. Perquè és evident queles actituds polítiques no lliguen amb lesseves obres, ni amb les més modernes, queèl fan, amb una informació sempre vivai d'última hora, un seguidor espiritual delshomes del 48 alemany.

Nicolai gaudia en començar la guerracl'una posició sólida i brillant. Metge ambclientela nombrosa i distingida; consultode l'emperadriu, malalta del cor ; havia pu-blicat amb Kraus les investigacions sobre1'a significació fisiològica i la interpretacióclinii a de l'electrocardiograma, i popula-ritzat ` :aquesta tècnica exploratória, avui tanútil gràcies en gran part als seus treballs.Era; als volts dels quaranta anys, professoragregat a la Universitat de Berlín ; conegutper la seva ampla cultura i la varietat delsseus interessos—història, sociologia, biologiageneral— 1 renuncia a tot això per conser-var la independència de criteri. S'oposa pú-bhcament a la guerra ; després, ja denunciat,davant del manifest dels 93 savis alemanys—el cèlebre es ist nicht wahr—en redacta unaltre, pacifista, que signen molt pocs, i entreells Albert Einstein, i són tots expulsats decàtedres i instituts. Es en aquest manifestque es parla de la unitat moral d'Europa ;.ell lliga la relació entre Nicolai i RomainRolland, que recull la idea des de l'altrabanda, Au dessus de la ni@lée. Xènius voliniciar entre nosaltres, sense gaire èxit, unmoviment d'Amics de la Unitat Morald'Europa.

Contin la la persecució en totes formesde Nicolai en aquests primers anys de laguerra, fins que des d'un castell on estavaempresonat, fuig en avió a Dinamarca enels mateixos dies en què es publica a Zurichel seu llibre Biologie des Rrieges (Biologiade la Guerra). El llibre fa sensació a totEuropa per la posició noble i independent

Compreu B R 1 S A S Revista ilustrada

Selecció d'Art, Liferafura,Modes, Decoració, Esports, efc.

de l'autor i pel seu indiscutible valor in-tr ínsec ; es tradueix ràpidament a moltesllengües i més tard a l'espanyol, en unaedició feta a l'Argentina per aprofitar lapopularitat fugissera dels dies de la sevamarxa al Plata. Aquest llibre serveix de basea gran nombre d'estudis sobre els efectes dela guerra. Seria ben útil fer-lo rellegir araper totho n.

Acabada la lluita, caigut l'Imperi, tornaa Berlín i és reposat en la seva cátedra. Elsestudiants porten a l'ànima, sota l'Alemanya

r ._ ,. ..

de Weimar, Í'esperit de l'Alemanya d'avuili armen escàndols i no assisteixen als seuscursos, asseyanlant-lo com traïdor i jueu.Els professors el deixen sol i ha de marxar.Es llavors, l'any 1920, quan va contractata encarregar-se de la càtedra de fisiologiade la Universitat de Córdoba, a l'Argentina.Allí reprèn el treball experimental, inter-romput en els anys d'inestabilitat i angú-nies, i el seu nom desapareix de l'agitacióde les lluites per tornar a sortir en les re-vistes científiques. Sembla que en un paísnou i lliure podrá refer la seva obra. Peròpe:ssats uns anys, xoca amb l'ambient le-vític, estret i provincià de Córdoba, i laseva sagrada independència el porta nova-ment a renunciar a 1'estahilitat. Resten dos.llibres reveladors dels seus dos estats d'es-perit en l'època argentina. Primer, Las basesbiológicas del relativismo científico, comen-tari profuad i d'una gran claredat sobre lestesis relativistes. Com a conseqüència d'a-quest llibre, i de la magnífica illustració ob-jectiva que conté, Nicolai prepara més tardamb Einstem un film pedagògic. El llibreés digne del Nicolai dels millors tempsprecís, documentat, original, manejant ambelegància i sobrietat una llengua—la caste-

I llana—apresa dos anys abans. Tres anysmés tard, publica Homenaje de despedidaa la Tradición de Córdoba, Docta y Santa,invectiva terrible, plena d'anècdotes pinto-resques, contra les U °Diversitats provincia-nes de Sudamèrica.

Després d'això, Nicolai vaga pel món.Torna a Alemanya i s'hi sent pitjor queen acabar la guerra : la reacció és mésforta. Collabora a Rússia amb Pawlow.En proclamar-se la República ve a Espa-nya : passa una temporada entre Madridi Barcelona, amb desigs de restar-hi. Notroba, especialment entre la gent influenta Madrid en aquelles hores—molts intel-lectuals, molts metges —, les facilitats ne-cessàries ; alguns se li giren clarament encontra. Deixa aquí, en marxar novamentcap a Amèrica, els esquemes d'un Tractatde Fisiologia, de gran valor pedagògic.

Á Buenos Aires, en arribar, seguramentper resoldre problemes econòmics imme-diats, publica un petit llibre, Origen y des-arrollo del trabajo humano, molt inferiora la resta de la seva obra. Passa a Xile,en moments de gran agitació política. Seli fa un buit absolut a causa de la sevafama de comunista. Resta allí, voltat demestres primaris que l'exploten com a ban-dera, que el mantenen pobrament, que tam-poc no li fan justícia. Publica Física y Mo-ral (i9).

L'obra científica i l'obra moral s'haninterromput. Confessa íntimament, ambamargor : «sóc un dels dotze milions desense feina que hi ha al món ». Podia ha-ver estat un savi incorporat a la culturacastellana i vegeta sense possibilitats ma-terials d'un treball científic seriós : ni la-boratori, ni biblioteca, ni res. Es un mes-tre, un gran mestre i no se'l volen escoltarmés que amb fins tèrbols de propagandapolítica. Es un gran valor ètic, un gran

1

valor científic, un perseguit per la causade la veritat, un exemple en molts sentits.El seu nom no mereix anar penjat pelsnostres quioscos com a mercaderia barataper al consum d'analfabets de segon grau.

R. H.

«Llegendes dels Vikings»El darrer volum de la Biblioteca Univers,

tot just publicat, conté un aplec de Llegen-des dels Vihings, extretes de 4es antiguessagues nòrdiques per E. Wegener. Plenesde poesia i de meravellós, xopes de l'herois-me salvatge d'aquells homes que solcavena l'Edat mitjana les mars tenebroses, a larecerca de platges que s'oferissin com apresa, aquestes llegendes, de les quals totguarniment literari és absent, tenen interèsr amenitat. La traductora, Victòria Solde-vila, ha fet una feina acurada i ha vestitd'un català correcte i natural aquestes ile-gandes nòrdiques.

Els premis literarisLa data retardada en què foren atorgats

els premis literaris de la Generalitat de Ca-talunya corresponents a 1934 potser faràdistreure molts autors de la imminència delconcurs. No s'han publicat ni s'anunciengaires novelles, ni obres Teatrals. Fet i fet,enguany hi ha niés llibre de versos que deprosa i que comèdies. Retornem ais tempsno massa enyorats que a Catalunya sortiaun llibre de versos cada setmana i una no-velia cada tres mesos? Hom parla d''wnanovella de Martímez Ferrando, d'una d'Al-fons Maseres, d'una altra de Joan Santa-maria - tornat a la lluita literàrcia desprésd'un llarg silenci .amb aquestes Visions ma-llorquines que acabo de rebre —, i jo confioque els joves novellistes catalans — que bén'hi deu haver — també duran llur obra aljurat del Crexells, que, enguany, no haestat designat encara.

Haxley en castellàEn una bella edició, que inicia una eol-

leeció de novelles modernes de categoria,l'editor barceloní Lluís Miracle ha publicatuna versió castellana del Brave New World,d'Aldous Huxley, sota el títol Un mundofeliz. Dl traductor és Luys Santa Marina.Vaig parlar extensament d'aquesta origina-líssrma novella de l'autor de Crome Yellowdeu fer un parell d'anys, des de MIRADORmateix, i no em sé estar de recomanar-laals meus lectors, convençut que no els de-fraudarà.

Comèdies sense estrenarPotser escauria millor parlar-ne a la pà-

gina de teatre, però com que el teatre tam-bé és literatura r fins que una comèdia nopuja a les taules .no és del tot teatre, vullassenyalar la publicació recent d'algunescomèdies catalanes d'autors joves, comaquesta Benaventurats els lladres, d'IgnasiAgustí, editada a Les Edicions d'Arc, unaobra amb un primer acte brillant i un terceracte molt difícil d'admetre, La Impassible,d'Andreu A. Artís, quatre actes ben moguts,amb un tema d'empenta i una figura centralmolt interessant, i finalment Cataclisme,de Joan Oliver, que ha estat .estrenada afora de Barcelona, i que, d'un argumentprou vell, en fa una cosa divertida, d'unagran intel•ligència i ° escrita amb un diàlegfresc i picant,d'una modernitat autèntica.

R. T. M.

'llilllllllllllllll IIIIIIIIL'lllllllllllllllllllllllllllll IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII IIIIIIVe

Si Barcelona va ésser tm dia la portad'entrada á Espanya de la psicoanàlisi freu-diana—i hi ha encara joves escriptors ca-talans que encara creuen que és nmodernncultivar aquest esport aní ^ c—va al davanttambé quant a ila importacio d'aquelles al-tres teories que es consideren molt justifi-cadament com la superació de les teoriesprofessades pel professor Sigmund Freud.(Excepcionalment, no fou Xènius qui parlà

El professor Alfred Adler

natge publicat amb aquest motiu, l'insignecatedràtic de la Uiniversitat, Pere Font iPuig, contribuí amb un article (que foupublicat en altre lloc, per haver arribattard). Un any abans, donàrem a l'AteneuBarcelonès, sota la presidcénc a de Pere Co-romines, les mostres primeres conferènciessobre teories adlerianes, seguides des d'a-leshores d'una sèrie llarguíssima sobreaquest tema tan actual i tan significatiu.I avui, les teories d'Adler, encara que nosiguin a l'abast del gran públic, comptenamb inte•ligents propugnadors catalansl'amic Jeroni Moragues donà una confe-rència amb el subtítol Introducció a la psi-cologia adleriana ; també el senyar Pau Go-dorí parlà sobre el mateix tema a l'EscolaNormal de!I Magisteri, i a l'Institut Psico-tècnic Nacional de Madrid el jove selvatàAugust Vidal (un noi del qual es parlaràsegurament aviat) té establert un petit con-sultori adlerià per a nens diffciFment edu-cables. Vidal és l'únic que fins ara hapogut fruir d'una formació adleriana com

-pleta, perfeccionada a Munich (abans quehaguessin tret de les biblioteques i crematles obres d'Adler amb les d'iEinstein i deFreud) sota lla direcció de Leonhard Seif ide Simó, i a Viena, on escoltà conversesdel mateix professor Adler. Vidal és tambél'autor del primer estudi espanyol sabre te-mes adlerians.

No es pot dubtar ja avui dia que les teo-ries adlertanes—anomenades en el seu con-junt epsicologia de il'individwt, per subrat-llar que es considera l'individu com quel-com total i indivisible—són la més poderosaneutralització de les teories exagerades del'iniciador de la psicoanàlisi, «aquest genialboig«, com Duhamel anomenà Freud unavegada. La «psicologia de l'individu» és laprimera forma sota la qual les orientacionsde l'escola analítica vienesa s'han fet dis-cutibles amb serietat. No és un dels avan-tatges més petits que la psicologia adlerianana vol ésser una filosofia, sinó una pràctica,perfectament compatible amb la concepciódel món de cadascú, des del catòlic (Rud.Allers) fins al comunista (Otto Rühle) o alnazi i protestant (Künkel).

El mèrit capital d'Adler : haver estat elprimer de contribuir notablement a la su-peració de la psicoanàlisi exagerada, es posa

encara més de relleu en la seva obra quees titula El sentit de la vida (r). Ultra novesimportantíssimes precisions sobre el senti

-ment (o sensació) d'inferioritat i d'insufi-ciència, que no és idèntic amb el «complexd'inferiorrtate, hi trobem noves precisions,per primera vegada, sabre l'anomenat «com-plex de superiorrtate. Tot el llibre és, abansque res, un atac grandiós contra l'ex-mestred'Adler : Sigmund Freud. 'En .aquest volum,Adler intenta demostrar que tota la psico-anAllisi és una psicologia del nen mimat, nimés ni menys. 'El complex d Edip, columnasalomònica del sistema freudià, existeix,això sí ; perd només existeix en els nensmassa mimats pels seus pares. La demos-tració és molt •contundent, i després d'a-quest llibre que tant en la dicció com enel contingut és superior a la majoria deles obres dl psiquiatra vienès-neiorquí, granpsicòleg i (de vegades) descurat escriptor,podem esperar amb moltíssim interès laseva obra en preparació, la qual serà dedi-cada al mateix temps oue a l'exposició deteories pròpies, a la refutació de teories deKretschmer t de Jaensch.

OLIVER BRACHFELD

^ -;3 .No fa gaire, ha aparegut a Barce-lona la traducció espanyola d'aquest llibred'Alfred Adler (L. Miracle, editor).

Canòdrom Guinardó

primer, imitant els italians, de la psico-anàlisi com el Pantarca va creure fins fapoc, ni Ortega y Gasset (Xènius : 1907,Ortega y Gasset : 1908). El primer articlesobre una obra de Freud va ésser publicata la Revista Médica de Cataluña, i Lluí lafiamant signatura del doctor... Diego Ruiz.

Avui, la teoria psicológica «de modatt-i les modes, àdhuc les femenines, són moltmés que quantitat negligible : contenen sem-pre un sentit profund—és la psicologia •adíenana. Adler, catedràtic, successivament, ala Columbia Universitv i al Long IslandM,edical College; una tesi doctoral nord

-americana de Sumner, oposant al jueuFreud e'1... teutó (!) Adler, i a França, elbaró Ernest Sei'llière, membre de l'Instituten fer igual, ja són senyals prou eloqüents.1 nosaltres mateixos vam sentir al Collegide França el vell Pierre Jariet, degà delspsicbiegs francesos, parlar del ecomplexd'inferioritat i de superioritat que ens ar-riba des d'Amèrica —efectivament, fou l'es-criptor i diplomàtic Paul Morand qui enparlà primer, en tornar d'Amèrica ambIVLagie Noire (perd, què hem de dir d'a-questa lluminosa manca de documentaciódel gran psicòleg francès, que desgraciada-ment no és un fenomen aïllat ?). Un anymés tard, el mateix Janet començà a en-llaçar aquest «complexa nou amb el nomd'Adler (1929-30). Ja era hora!

Mentrestant, •e1 «complex d'inferioritateha fet camí, A Alemanya és freqüent dedemanar als amics : «Té vostè algun mico?(mico volent dir minderwertigkeits-complex,abreujat), i fa pocs anys es publicà a Vienaun llibre humorístic, veritable Quixot de laliteratura psicoanalítica : Die Leiden des jan-gen Minder-Werthers (Les desventures deljove Minus- Valent : joc de paraules amb eltítol de la novella goethiana). Aldous Hux-ley parla de ((sentiments d'imferioritate tantcom Valéry, i com ]'«home del carrer», que,com els altres, ignora probablement el nomi la paternitat d'Alfred Adler.

A Catalunya, el primer que parlà d'Adlerfou el doctor Emili Mira, l'any J924, en elprimer volum de la Revista Médica de Bar-celona. La Revista publicà un breu artidlenostre amb motiu del seixantè aniversaridel mestre, l'an y 1930. lEn el llibre-home-

GUTENBERG, S. A.

LA SUPERACIÓ DE LA PSICOANALISI

Un llibre d'Adler

Si hem de fer cas de les aparences del'art proletari resumit en el número espe-cial de The Studio corresponent a la tardord'enguany, no podem negligir d'afirmarque aquest matís artístic soviètic ha deixatd'existir d'una manera definitiva i gens bri

-Ilant. Ha anat a morir en aquella tristasituació de les coses que ni prometen, des-apercebut totalment.

L'esmentada publicació anglesa, potserfidel al sentit diplomàtic del pafs, ha editatun número especialment dedicat a l'art a

quest infortunat Studio. El redactor de laIntroducció, un autèntic malabarista, s'em-para en textos oficials i diu, entre altrescoses, que ul'art no és un instrument d'im-passible contemplació o de passiva refíe-xió» ; ((la nostra concepció de l'art estàbasada sobre els principis de la filosofiamarxista-leninista».

La més vulgar associació d'idees tat se-guit conjunta l'apilament d'imatges ferés-tegues amb què l'art proletari nasqué. Artmalailtís, trucat i decadent, farcit d'irisa-

I. Grabar — Lenin parla por fil especial

'PROJECTORPaul Iribe

A cinquanta anys, Pau] Iribe ha mort sob-tadament, ((Es la primera vegada que veigajegut dintre la caixa un home en vestit detenis», ha dit Morand parlant d'aquest homeque tanta influència ha tingut en la decora-

la U. R. S. S. Es un número que es facreditor de la citada virtut diplomàtica,perquè, volent presentar l'esponerosa viva-citat de 4'artista rus en general, no fa mésque enterrar-lo piadosament, circumscrit

V. Domogatski — Puixhin

entre uns articles que proclamen als celsi a la terra les excellèncles de la revelacióartística de l'antic imperi.

La literatura destinada a fer veure negreel que és blanc i a fer combregar ambrodes de molí és el més sobresortint d'a-

Galeries d'Ari

SYRAInauguració de la temporada

Dissabfe dia 5 d'Octubre

a les 6 de la tarda

F. GIMENODipufació, 262 Telèfon 18710

B LIS Q LÍE zsNOBLES

OBIECTES D'ART I DE FANTASÍA

Dissabfe 5 Octubre, inauguració de temporada

Exposició de Plnfura

FRANCESC GlINARZPasseig de Gràcia, 36

L'enrajolat de la villa romana de Southwick

3-X-35 1\'t1I_R 7

LESARTŠIELS AI2TI S TE SL'art proletari IiquidaDarreres novetats arqueològiques

En el món de l'arqueologia segueixen pas-sant coses novissimes i extraordinàries queun periòdic tan modern i actualista comMIRADOR no pot deixar de reportar. Lespersones interessades en el bo I millor dela vida moderna faran bé, doncs, de posaratenció en el següent reportatge.

Cal fer menció en primer lloc de les des-cobertes prehistòriques si volem posar unxic d'ordre en 4'allau de novetats que, no-més succintament, ens lleu de reportar. Unamissió acomboiada d'automòbils eruga, di-rigida pel professor KenmedyShaw, descobreix al desert deLíbia .nous petroglifs i pintu-res rupestres importants. Mésimportants són encara els pe-troglifs de caràcter figuratiu ianimalista que descobreix elcèlebre prehistoriador català

-aragonès senyor Joan Cabré iAguiló a la ja coneguda esta-ció prehistórica de Los Casa-res, ans llocs de La Hoz, Ribade Saelices i Santa María delEspino (província de Guadala-jara). Aquests petroglifs, data-bles dels •períodes aurmyacià isolutreà, ço es del momentmés fred de l'època glacial

(vers 30,000 - 25,000 a. J. C.),tenen la particuiaritat, benfreqüent en l'art prehistòric,de manifestar-se inferiors enla representació de formes hu-manes que en la de formesanimals. Una altra particula-ritat .més assenyalada és lad'ésser aquests petroglifs elsprimers que enregistra la pre-història hispànica.

La protohistdria segueix es-sent valuosíssima i abundanten les terres de ]''Orient clàs-sic, a ]'Asia menor, a la Me-sopotàmia i a 1'Iran, La mis-sió anglesa IHenry Welicomedescobreix l'emplaçamont de laciutat bíblica de Lachix en elmodern lloc de Tell Duweir,en la frontera ponentina de la Judea. Lestroballes en aquest llóc arriben fins al llin-dar de l'eneolític, que en aquelles terressembla que es pot datar vers el tercermilleni. S'hi ha trobat el temple i alguneshabitacions tot a l'entorn, de tipus troglodí-tic, des quals foren posteriorment empradescom a sepultures. De les darreries de l'e-ineolítc s'ha descobert a immediació unanecròpolis amb cambres sepulcrals de plantaovoide, amb passadís anex destinat a es-tatjar el mobiliari funerari. !El temple ésconstruït .amb pedra i fang : és petit, depilanta quasi quadrada i precedit d'un ves-tíbul més petit encara. S'hi ha trobat eltresor del santuarí amb nombrosos objectesd'art, treballats en estils egipci i hittita, al-guns d'ells netament egipcis, obres d'im-portació directa. El més sorprenent i talvegada el més important de les tals tro

-bailes mobles és una relativament abundantvaixella de vidre i altra de vori amb deco-ració en relleu de figures animals ; tambépetites cosetes de pisa esmaltada i esculpidaper emmotllament, les que els antics orien-tals empraven per a enfilar i fer-ne colla-rets ; així mateix vaixella de pisa egipciaesmaltada en blau i negre, estatuetes depedra i vori egípcies, i altres d'estil egipcibar: ^eramont imitat ; altra estatuària de

vori de mida més ran com de dos terçosdl natural, i vaixella d'alabastre. Excep-cionalment interessants són uns textos cur-sius, de molt bona escriptura manuscrita,pintats sobre testos d'argila ; un d'aquestsescrits és protofenici, l'altre és hebreu, i enambdós es corroboren certes dades bíbliques.EI temple en qüestió sembla poder datar-sede vers l'any Igoo a. J. C.

Ja hem tingut ocasió de parlar en aques-tes mateixes planes de les excavacions fran-ceses realitzades a Ras Shamra, en terra

cions político-literàries d'un horror de pri-mera mi i ple áe pessimisme rudimentari.La visió de la fàbrica i del seu accidentat,el clàssic tractor 'llaurant el camp voltatde cares sense afaitar, la figura hieràticaque reclamava Qa justicia social, etc.

Bé. De tot això no n'existeix res, si ésque, repetim-ho, hem de fer cas de l'an-tologia citada. I ens sembla que en podemfer un cas absolut. Darrera l'esforç literarique parla d'haver-se solidificat la nova con-cepció soviètica en art i de les forces crea-dores del camp introduïdes en ila ideologiasocialista i de la mitja espiritual girada delrevés, hom passa a examinar els documentsgràfics amb un enorme desencís.

Si mai hem vist un aplec de grisor bur-gesa i de quietud moral perfecta, és segura-ment aquest que The Studio ens ha volgutpresentar.

Dintre el pintor soviètic sembla havorrenascut aquell reposat pintor d'í•ons. Araque, com que aquest tema está vedat, esdedica a realitzar escenes de week-end i dejoioses escenes íntimes i de formidables re-trats de Stalin i Gorki amb tots els gestosi uniformes imaginables.

Na valem pas .pecar d'exagerats, però po-dem prometre als dirigents actuals de Rús-sia que si ens ho paguessin bé, al nostrepaís els podríem donar una rèplica que dlsdeixaria parats. Amb un mes en tindríemprou per a muntar un recull de pinturaproletària, feta sota la nostra olla políticai sota el nostre cel, que se'n lleparienels dits.

L'art soviètic obra per influència i noagrada a ningú. Féu els seus estralls mo-mentanis. Venia d'un país en què s'afu-sellava per una mala mirada i en el qualles meravelloses esglésies foren convertidesen clubs obrers. El record de Lenin encarapalpitava i era possible creure en la troballade la pedra filosofal. Això, naturalment,impellia moltes persones a sentir-se artistesproletaris nats ; molts d'aquells continuenessent-ho per la raó mateixa que hi ha quiencara es sent feixista.

La supina inconsciència que produeix so-bre la massa una virada política com larussa es veu que ha fet que el pintor ruses sentís intèrpret de l'ideal després d'ha-ver abandonat la còpia de les samarretesproletàries i l'esperit dramàtic de la revo-lució. Es tot un retorn a la bellesa i a lanaturalitat de l'art. I consti que no neguemles possibilitats de la lletjor, només ho femreferint-se a la mateixa cosa com a con-seqüència, com a ordre emanada d'un mi-nisteri o d'un líder de molta categoria que,com Lenin, no tenia prou sensibilitat pera emmarcar una nova trajectòria artística,que la creia coercible com una colla demugies.

Ha donat més bon resultat la temptativaitaliana ; segurament perquè a la imagi-nació del pintor no se li ha oposat la tancahermètica de l'ortodòxia de la revolució iha pogut fer retrats de senyors amb bri-Ilan ts a la pitrera de la camisa i tantesMares de Déu com ha volgut. La llàstimaper a la U. R. S. S. és que a hores d'arahan perdut bous i esquelles. S'han quedatsense art proletari i amb un art burgèstan ineficaç que no tindria res d'estranyque provoqués les ires de Stalin i el fesplegar als seus inicis tot adduint raons d'in-utilitat de l'art.

Admirem sincerament l'esforç nacionalsoviètic. Això ens situa per a lamentar ambS

LTJ 17? J(^ tota franquesa que ha succeit espiritual-

ment a vell país

dels tsars.Si Stalin té ui moment de lleure, permès

pefrtfxo! 5 per un ràpid mutis del pla quinquennal,medita l'esfondrament del proletarisme

Inauquració, drssabfe 5 Octubre vinculat a la pràctica de l'art, deurà quedard'acord amb nosaltres, els que veiem la pin-

COL'LECIÓ GRAUPERA tura des de les vores de la Mediterrània, ésa dir, com un afer irreductible de fràgil

20 pintures de SISQl-LELLL4

aparença, al qual és absolutament impos•slble imposar-li un argument per la tradi

de la Col'Iecció Barbey

cionaf i superba raó de la personalitat i dEla lliure exploració de la bellesa.

ENRtc F. GUAI.

prop d'Alexandria, ha estat excavada unanecròpolis greco-egípcia del segle ni a. J. C.La componen uns hipogeus de mamposte-ria arrebossada i estucada que imiten casesriques gregues d'aquell temps ; l'estil ésdòric en l'arquitectura i pompeià en la de-coració pictòrica de les parets : els pilars sónpintats a imitació dels jaspiats del marbre.

L'arqueologia romana enregistra, ultrales troballes de Badalona, de les quals totala premsa local ja s'ha ocupat, la troballa dedues estranves estàtues de pedra, la méssencera i perfecta de 4es quals ja ha estatarqueològicament batejada : per sempre méshom l'anomenarà ((el guerrer de Capestra-nrn(, per haver estat trobada en una vinyad'aquest llogarret de la vila d'Aquila, aItàlia. Les dues estàtues estan tallades enel calcari que es troba en la muntanya delGran Sasso, pròxima a la vila d'.Aquila. iEl .guerrer va armat amb estris semblants alsque revelen les tombes del Samnium delNord i les de la vall del Picenum, cornar-ques on radica Aquila ; són escultures delsegle vi a. J. C., però tot plegat, armes ifigura, no s'assembla a res conegut de l'artetrusc, ni del romà, ni de cap altre. Calveure-ho per a fer-se càrrec de la gran no-vetat. Les dues escultures insòlites han es-tat installades al Museo Nazionale, deRoma.

Les antiguitats romanes de les Illes Bri-tàniques no solen revelar gaires novetats

ni rareses, però ara han cridat força l'aten-ció amb la descoberta a Southwick, en elSussex, dels fonaments d'una importantvilla romana del segle u d. J. C. El mésimportant d'aquesta descoberta és un enra-jolat amb decoració en relleu que s'assem-bla extraordinàriament als enrajolats visigò-tics que es descobreixen al sudest d'Espa-nya. Com en molts enrajolats visigòtics,aquest britànics formem llur motiu decora-tiu amb combinacions de mou o de quatrerajoles amb relleus, alternant amb altres ra-

) oles llises. Aquesta mena de combinacionsdecoratives que en els enrajolats visigòticssemblen d'antecedent immediat dels l'enra-jolats musulmans anomenats de olambre,tan corrents en l'Anclalusia islamitzada, es

fenicia. Les excavacions de I'anv passat des- revelen també (com si diguéssim) premusul-cobriren el primer estrat, ço és, el més baix mans hispànics en aquesta troballa brità-del lloc d'Ugarit : s'hi han revelat vestigis mica per raó d'uns determinats motius d'en

-del IV milleni, i potser del V i tot. En un trellaçats geomètrics, els quals, si bé forenaltre estrat s'ha trobat un nou santuari, da-table dels segles xiv-xnl a. J. C., i en]'àrea d'aquest dues esteles amb inscrip-cions cuneïformes referents al déu Dagon,el mateix que es venerava en el temple que 'Samsó enderrocà, segons conta la Bíblia. t nA proximitat s'ha descobert una neoròpolis ra,,amb tombes construïdes a la manera dels á tanomenats «tresors() de Micenes, però d'è-poca més tardana, ja que alguna d'aquestesTombes data de vers els anys 800-500 a. J. C. f^ yr ° . 1Ultra alguns sarcòfags hellenístics monolí- "tics s'ha trobat ceràmica pintada del tipus ' `més antic i millor de Susa elamita, ço és, deltercer milleni, però la de Ras Shamra, mésrecent. Aquesta ceràmica s'ha trobat en un aestrat intermedi ; en l'inferior a aquest s'hatrobat ceràmica d'un tipus desconegut fins gara : és amb decoració geomètrica molt va- ;ariada pintada en roig i negre sobre argilaocre; alguna vegada aquesta decoració al- 'u n;;terna amb la d'ulls arrenglerats. Algunes 1 ; vpeces són de mida molt ,gran ; altres, pe- , atites, són de paret "molt prima i cuites a la'perfecció. Le; construccions arquitectòni-ques d'aquest nivell són fetes amb maonscúbics. S'han trobat també en el susditestrat unes falç de sílex. Els estrats són Ii ()res antro ornòr I ues de Los. Casarescinc ; en el més baix, a disset metres de g p ^ qprofunditat, es descobreix una cultura pre-històrica semblant a la del neolític egipci practicats pells mosaistes romans del període(quart i cinquè millenis). A poca distància Imperial, encara ho foren més, com ja sedel turó de Ras Shamra, prop del mar, es sap, .per tota mena d'artífexs musulmans.descobriren restes d'edifi • is dels segues xv Per fi, acabem aquesta informació 'amb laa XIII a, J. C., els quals podrien haver notícia de les darreres excavacions roma-estat magatzems. nes de la pròpia Ciutat 'Eterna, de les qua'is

A Micenes ha estat descoberta una placa el diari La Vanguardia donà el dia ti d'a-de vori curiossísima i rara : s'hi representa, gost darrer, un bell reportatge illustrat.en relleu, una dona sedent, trebaillada en Aquestes excavacions han descobert la car

-un estil que no té res de grec ni de prehel- retera romana a Castel-Tusano, i, al mar-lènic i que en canvi s'aparenta molt a 1'es- ge d'ella, una magnífica necròpolis amb nin

-cultura de la Xina arcaica. Aquesta obra xols com els dels nostres cementiris, peròd'art tan enigmàtica ha estat installada al de forma voltada de canó, i bons mausoleus.Museu d'Atenes;

Ah campament anglès de Mustafà Paixà, JOAN SACS'

SI ÉS-ELÈCTRIC1 DE -V'05TRE AUT.OMÚBII

el repararanaviat i bé,al

,GARATGE ELÈCTRICCAAAERMOIA,6i8'(A-bou Dicgonol)

Un dibuix d'Iribe: ciEl dret d'asih—Aquestano és gammada»

ció contemporània i en la moda femenina.Doncs bé, encara que un dels artífexs de la

simplificació de l'art actual, ningú millorque Iribe no representà aquella mena d'artpreciós d'abans de la guerra, quan amb Fran-çois Bernouard publicava Le Témoin, illus-trat gairebé per ell tot sol. Aleshores PaulPoiret, el gran modista, es fixà en ell. Quanla guerra, Iribe publicà Le Mot, quatre o sispàgines que omplien ell i Cocteau. Iribe s'hirevelà el millor autor de llegendes desprésde Foraim.

Acabada la guerra, passà als Estats Units,on residí vuit anys, conseller artístic d'unagran firma cinematogràfica. Abans de la crisiamericana tornà a Europa i es dedicà sobre-tot a la publicitat, amb tanta fantasia iesprit que demostrà que no era pas un artmenor. Arran de l'afer Stavisky, tornà allançar Le Témoin. A MIRADOR en repro-duírem un dibuix; al cap de pocs dies, cribeens escrivia donant -nos gentilment les grà-cies per l'atenció. En el Papitu dels primerstemps (vint-i-cinc anys enrera), foren tambéreproduïts alguns dibuixos d'aquest homeque, segons Poiret, tenia alguna cosa al-hora del seminarista i del regent d'impremtai que al segle xvii hauria estat un abat cor-tesà.

(Die Boche, Berlín)

CAMISERESPECIALISTA

' EXIT EN LA MIDA

JAUME i, fiTelèfon 41655

•dalosa, sinó també, i d'una manera espe-cial, per la franquesa i la claredat amb lesquals heu exposat la situació.

No fa gaires dies que vaig tenir ocasióde veure el mestre Casals i de sentir de laseva teixa boca les paraules «desprestigiinterna al) en parlar de l'abandonamenti supressiu possibles de l'orquestra, fundadai sostinguda, a costa de tants de sacrificis,per l'artista «cèlebre entre els eèlebres» , comvós dieu, el més illustre de la PenínsulaIbérica. Des d'aquest punt de vista tothomes solidaritzarà amb les vostres paraules,tan encertades. Sortosament sembla que lesdificultats han estat vençudes per a la rea-lització dels concerts d'aquesta temporada,solució que ano ofereix cap garantia, natu-ralment, per a l'esdevenidor.

En felicitar-vos per la vostra intenciólloable, que té tota la meva simpatia, empermeto, tanmateix, cle fer una objecció aun cert passatge del vostre article. En un-dels seus darrers paràgrafs feu una allusióa la Banda Municipal de Barcelona, en elqual, veniu a blasmar l'Ajuntament perl'ajut que dóna a aquesta institució presti

-giosa •i, cosa que m'ha impressionat profun-dament, empreu paraules molt dures per alseu illustre director, paraules que no perdenpas violència per la rectificació que féreudies més tard.

Ningú no negara la «tenacitat» i el «ca-rácter voluntarlósn dl mestre Lamote deGrignon, però seria, no solament cometreuna injustícia, sinó fer una afirmació com

-pletament equivocada, negar-li — com vósfeu — l'alta cultura (o l'altura cultural), lasensibiilitat i la profunda comprensió artís-tica per a tot alls) que l'esperit humà hacreat durant segles en el domini, musical.

EI mestre Lamote de Grignon ha trans-format la banda, d'un simple organisme decaràcter «militar„ en un potent òrgan decultura. Disposa de solistes que les gransorquestres estrangeres li poden envejar. Hafet conèixer a centenars de milers de cata-lans certs valors culturals que les masseshaurien desconegut: I ha creat un repertori— creació ben personal — que comprèn tressegles de la història musical i al qual elcaràcter de la Banda permet una vasta di-vulgació.

Una comparació entre Casals com a so-Lista, i Lamote de Grignon com a director,seria absurda. L'un ha recorregut el mónde cap a cap i ha dut als seus recons mésllunyans la glòria de la seva terra amb el

— 1 què feu amb aquesta carda?—Hi agafo vedells, cavalls...—Ah 1... 1 quin esquer hi poseu?

(Ric el Rac, París)

Pràctica Música, iS56 (cor amb acompanyament d'instruments de metall

—Senyora, l'aviso que ja fa estona quetricot amb la meva barba...

. (A f ten¢osten, Oslo)

Praga. — El Castell

MIR4^R

?"J ç k LLA p I OCARTA OBERTA PRECISANT

LA MÚSICA CONTEMPORANIA

L'Orquestra Pau Casalsi la Banda Municipal

Instantànies de Praga

Segons la gent informada, el dit Municipifrueix d'una reputació econòmica tan fo-namentada com envejable. S'anunciava quees mostraria excepcionalment generós ambels seus hostes estrangers. Els programes,naturalment, havien estat tallats d'acord'amb .aquests anuncis. La preparació de lestasques musicals ja havia començat. El sernyor Generalinusikdirektor Manzer haviafet ja una respectable quantitat d'assaigsamb l'excellent orquestra municipal de Kar-lovc Vary, com diuen els txecs. Així estavenles coses, quan tot d'una el Consell Muni-cipal de Karlsbad anuncia que es veu obli-gat a suspendre el Festival «per dificultatseconòmiques), i això poques setmanes abansde la data publicada per al començamentdel Festival. Qué havia passat?

Oficialment, no se sap. Ara, com a fac-tors a considerar des d'un punt de vistaobjectiu es citen els següents : la coilnci-dència temporal de les sobtades «dificul-tats econàmiques» amb el resultat de leseleccions generals a Txecoslovàquia.. Noobstant, cosa curiosa, el partit nazi -- exis-teix, efectivament, ira tal partit a Txecos-lovàquia — no té pas representació directadins el Consell Municipal de Karclsbad. Pertant, la intervenció d'aquest partit — que aAlemanya, per exemple, ha abolit la cor-responent Secció de la S. 1. M. C. — nopot ésser demostrada documentalment enles dificuiltats de referència. Aquestes coses,ja se sap per altri banda, no s'arriben ademostrar gairebé mai d'aquesta manera,l'única que podria tenir una corta utilitat.Però això no és pas massa interessant, tam-poc, des del nostre punt de vista.

Si m'ha semblat oportú fer estat aquíd'aquests antecedents, es per consideracionsde tot altre ordre.

En efecte, l'èxit del Festival salvat a dar-rera hora i traslladat a corre-cuita a Praga,ha estat tant brillant sota l'aspecte d'exe-cució dels programes i organització generalde tots els actes, que la Secció Txecoslo-vaca, que ha realitzat aquest extraordinaritour de force amb quinze dies de prepara-ció, mereix a9guma cosa rars que compli-ments de circumstància.

Si es té en compte que la Secció de Cata-lunya — amb la promesa collaboració dela de Madrid — és la que portará la respon

-sabilitat del Festival Ig36 a Barcelona, homcompendrl que el rècord establert enguanyper la Secció Txecoslovaca hagi estat espe-cialment impressionant per als membres dela nostra delegació a Praga. D'una maneranatural ens hem sentit portats a contemplarl'activitat de la Secció Txecoslovaca desd'un punt de vista cl'exemplaritat.

Però cal subratllar un fet molt importantencara, al costat d'això. La Secció Txecos-lovaca, evidentment, ha pogut fer el mi-racle perquè el govern de l'Estat hi vaposar els mitjans necessaris. Obtenir enplena època de vacances una reunió delConsell de ministres, expressament per aocupar-se del cas del Festival, i obtenirséante tenante la important quantitat ne-cessària per a assegurar-ne la bona realit-zació, són fets que demostren ben bé queera el prestigi del país davant del món In-ternacional de la música el que hom consi-derava estar en joc.

Els músics txecs tenien un compromísd'honor amb la S. I. M. C. i el govern delpaís se11 feia seu, sense vacillar, en elmoment en què això va semblar necessari.

.aquesta solidaritat de les esferes oficialsamb la generació jove dels artistes del paísdavant d'un compromís internacional ; l'en-tusiasme evident amb què era atorgat l'ajutoficial i la manera brillant amb què elsmúsics varen saber justificar-se davant elsseus i davant l'estranger, tot això va cau-

sar la més sincera i general admiració.Hem assistit a Praga a un dels millors

Festivals que hagi tingut la S. 1. M. C.La precipitació I la Improvisació obliga-

des per l'incident de Karlsbad no tinguerenaltre efecte que posar en evidència lla mag

-nífica preparació de la jove escola txeca Ila capacitat dels artistes i orquestres dePraga. Qui pugui fer -se càrrec del que sig-

Al senyor Francesc Aguirreredactor d'uEl Sol»

Fa temps que segueixo amb gran interèsles cròniques que publiqueu a F,l Sol. 'Elvostre treball em produeix una gran satis-facció per ]'interès que us preneu sobretotper les qüestions artístiques i culturals.L'article publicat el 22 del mes passat sobre"Orquestra Pau Casals mereix els majors

elogis, no solament per la iniciativa de trae-tar per fi d'aquesta giiestió rm xic escan-

seu art prodigi(is i únic. L'altre ha acom-plert modestament una tasca casolana i li-mitada, amb la qual ha fet accessibles al seupoble les obres més belles del repertorimusical.

Les poques vegades que ha sortit a l'es-tranger ha aconseguit èxits triomfals. Amicsmeus han assistit als concerts que la Bandaha donat a Framcfurt i me n'han parlatamb gran entusiasme, f d'ençà que jo viscentre vosaltres rebo contínuament paquetsde música or inal i de transcripcions de la

música dels segles xvn i xvtu que em tra-meten músics i musicòlegs que es sentirienhonrats si els l'estrenava la Banda Muni-cipal de Barcelona.

No cal pas que jo us recordi -- a vós,que estimeu la música i us interesseu pelsesdeveniments artístics de Catalunya — quedes de 1''èpóca barroca i, recentment, desque compositors moderns com Strawins-ky, Milhaud, Hindemith, Toch, Casella,Villa-Lobos, etc., han fet nombroses compo-sicions originals per a iFnstruments de vent;la banda com a mitjà artístic té una altasignificació i dignitat musicals.

La Banda Municipal de Barcelona ha d'e-xistir i continuar per raons socials, artísti-ques i culturals poderoses. Però al mateixtemps l'Orquestra Pau Casals ha d'existiri la seva tasca ha d'ésser apreciada. Lesdues organitzacions tenen una justificació ima funció indispensable en la vida musicalde Catalunya.

Caldria resoldre el problema de l'exis-tència mútua en harmonia i concordànciasense voler fer viure l'una a costa de lasupressió de l'altra. I, sobretot, no crec quesigui necessari desprestigiar el director dela Banda Municipal tot just quan prepara,com a president de la Comissió de la S. I.M. C. r del jurat internacional per a l'or

-ganització de la próxima festa a Barce-lona, com a representant oficial i respon

-sable, la festa de l'any 1936.Orro MAYER

Com sigui que la redacció es veié en laimpossibilitat de posar-se en contacte ambel redactor musical abans de la publicacióde la Carta del mestre Lamote de Grignonal darrer número de MIRADOR, no podempublicar fins avui l'opinió del nostre com

-pany Otto Mayar sobre aquesta carta.—M'han sorprès profundament — ens ha

dit el nostre collaborador — les paraules delmestre Lamote de Grignon. No cal pas ha-ver viscut a !Espanva ni haver estudiat, comjo he fet, amb amor i entusiasme, la his-tòria <le l'actualitat musical d'aquesta terraque ha esdevingut, per a mi, una segonapatria, per a estar al corrent de la situació,I sobretot, de l'escassa representació inter-nacional de lla música espanyola. Qui esvulgui informar d'una manera ben completasobre la veritable tragèdia nacional i in-ternacional de la musica d'aquest país, noha de fer sinó llegir atentament les abresd'.Adolfo Salazar, el més eminent esperit(•rítio de lla musicografia espanyola ;: sobre-tot, el seu nou llibre : La Música actual enEuropa y sus problemas, i la sèrie d'infor-macions sobre la festa de Praga, publicadarecentment a El Sol, sobretot la del núme-ro 5642, el mateix, justament, que contél'article al qual es refereix la meva cartaoberta,

))Quant al senyor Gerhard —ens ha ditencara el nostre company —, durant lesdues hores de conversa amb el mestre elseu inom no ha estat pronunciat i és sola-ment per la premsa diaria que he sabut quetambé el senyor Gerhard havia participat ala festa. No cal pas remarcar que jo haviareproduït fidelment tot dl que el mestrem'havia volgut comunicar en la nostra con-versa sabre les activitats del dit senyor,.sense necessitat que recorregués a una de-claració post f estuco.

CRIDA AL MÓN MUSICAL

Els «Quaderns deConversació»de Beethoven

Beethoven no ha estat encara descoberten la intimitat de la seva personalitat bu-mana. Els seus Quaderns de Conversaciódels anys 1819-1827, consistents en una granquantitat de petites fitxes, escrites amb lla-pis, són els únics documents de les sevesrelacions socials durant la seva serd'dria.

Glossa musical de Beethoven

'El geni ens parla, a través d'aquestes fit-xes, en els seus moments més humans i ensrevela la creu emocionant de la vida d'undels esperits més sublims de la humanitat.Calen 600 subscriptors per a possibilitar lapublicació íntegra d'aquest document, queactualment es troba a la Biblioteca de l'Es-tat a Berlín. 600 entusiastes i admiradorsde l'art immortal de Beethoven podrien feraccessible a tothom aquesta collecció pre-ciosa.lEls Quaderns seran publicats en tren-

ta-tres fascicles, que apareixeran mensual-ment. El preu aproximat de cada fascicleserà de 7 '50 ó 8'5o pessetes, Els noms delssubscriptors seran publicats en una llista apart. Aquesta empresa única és llançada peruna de !les millors cases editorials d'Ale-manya : Alcademische Verlags - GesellschaftAthenaion, Potsdam (Berlín).

Supersticiosos de tota mona (els purs ies que . no ho sin tant, o no tan ))desimte-ressad-amens»), havien pronosticat un tombcatastròfic a la Societat Internacional perla Música Contemporània amb motiu decelebrar-se enguany el seu Festival númerotretze. 1 el ho del cas és que, en un mo-ment donat, va sembtlar que els catastròficsestaven a punt de tenir raó. Com? Refemuna mica els antecedents.

El fatídic Féstival — hom ho recordarà,potser — havia estat anunciat com haventde tenir lloc a Karlsbad, la famosa vined'eaux txecoslovaca. El Municipi de Karls-bad, d'acord amb la Secció Txecoslovaca,havia iinvitat oficialment la S. I. M. C.

uifica preparar en quinze dies quatre gransprogrames de música moderna, amb solistesi directors de tot el món, apreciarà el valorque té un èxit en condicions semblants.

La disciplina i l'abnegació de les orques-tres s'han mostrat a l'altura de proves ex-cepcionals. Com a detall significatiu vullreferir el cas de l'Orquestra Filharmbnicade Praga que estava de vacances i rebé perla ràdio l'avís de constituir-se en dia i horadeterminada, una setmana abans del termeoficial de les seves vacances. L'orquestra espresentà sencera a la capital, a l'hora do-nada, per a fer en pocs dies virat-i-sis horesd'assaig dedicades a un dels programes sim-fònics. L'Orquestra de Radio Jounnal en

arribar la nit del concert portava fetes sei-xama hores d'assaigs.

Una de les coses niés remarcables delFestival ha estat l'actitud del públic que om

-plia cada nit de gom a gom les sales deconcert. Hem considerat amb una no dissi-mulada enveja l'atenció intensa d'aquestpúblic _constantment interessat, entusiasmatI apassionat i tot, en alguns moments.

Confessem que pe] que fa referència al'ajut oficial, res no tenim a envejar a Pra-ga. La Generalitat de Catalunya i II''Ajun-tame:nt de Barcelona ham donat ja a la Sec-ció de Catalunya de la S. 1. M. C. totes lesgaranties necessàries per tal d'assegurar lamés seriosa preparació del Festival 1936.Confiem també que dl Govern central nodeixarà desatesa la petició de 1'a Secció deMadrid que ha de collaborar arnb nosaltres.

Pel que toca als nostres artistes i a lesnostres orquestres, hem comprovat una ve-gada més que poden perfectament sostenirla comparació amb lea millors de I'estran-ger.

Quant al nostre públic, ens reservarà al-guna sorpresa? No és que no hagi passatuna mica d'inquietud per l'ànim de la nos- .tra delegació a Praga en certs moments (lecontacte amb el públic d'aquell país. Enprimer lloc, a la sala de concerts ja s'a-precia ira fet interessant, que és corroborat,després, pel contacte amb grups de més pre-cisa fisonomia, com els que donem ocasió deconèixer les reunions en cases particularsi la vida de societat que és oferta als hostesestrangers.

El fet és que, quant .a composició, aquestpúblic difereix molt del de les nostres salesde concerts. A casa nostra, els altres artis-tes, no músics, i tota ta représentació de laintel•ligéncia del país, per dir-ho d'una ma-nera global, no fa acte de presència en lesnostres sales de concerts sinó en ulla pro-porció moltfssim iinferiar a la que hempogut constatar a Praga. La composició delnostre públic és massa monòtona, massasimple. Tot té evidentment ales seves causes— r els seus possibles remeis. Entre altres ..coses, el Festival !936 em sembla una gran`ocasió per a mobilitzar també totes aquestespossibilitats latents a casa nostra. Personal-ment, ho confesso, em sonto francamentoptimista. Barcelona demostrarà — no endubto — ésser habitada per una immensaquantitat de gent sensible, interessada perla música moderna i desitjosa d'informar -se i d'entendre què és el que fa i el que vol

la joventut del món dilns el camp de lamúsica actual.

En una próxima crónica parlaré delís as-pectes que ha ofert en aquest sentit el Fes

-tival de Praga.ROBERT G'ERHIARD

fit

9^kn^r

—lleixa-me'l ! Jo l'he vist primer !(•Sondagsnisse Strix, Estocolm)

— Em sap greu que es casi, tan bonclient que és!

(Ric et Rac, París)

Joan Mén: NerÓ 1 Actea"El dissabte de la setmana passada varetn

tenir la sorpresa de sentir una repetició gra-mofònica de la interpretació de l'òpera Neró

i Actea, de Manén, des de ]'emissora deStuttgart. El llibre de l'obra, que va ésserestrenada l'any 1928 a ]'Opera de Karlsruhe,conté una quantitat d'elements dramàtics ipassionals d'un gran efecte escènic que l'au-tor ha escrit amb una concepció segura deles exigències de l'escena dramàtica. El qua-dro històric que -culmina amb ]'episodi deD'incendi de Roma, conté el conflicte perso-nal d'Actea, entre el seu amor i les obliga-cions que li imposa la seva professió de fecristiana.

La música reflecteix els diversos episodishistòrics i individuals amb una elasticitatprodigiosa. L'orquestra és instrumentada ex-cellentment i té un colorit ric . Certs perso-natges instrumentals, com el dél segon -qua-dro (o segon acte) queden gravats a la me-mòria. La línia melÒdica, sempre molt can-tabiie, és flexible, expressiva I portada pelmoviment orquestral. Evidentment, aquestaobra, molt ben executada sota la direcciódel músic-poeta català, segueix la tradiciówagnero-straussiana. El sub;ecte històrico-classlclsta subratlla encara el seu caràcterde «drama romàntic . posat en música)).

Manén ha escrit obres més modernes, en-tre les quals recordem només un quartetmolt bell, basat sobre elements folklòrics.La seva ópera Neró i Actea és molt mésconvencional; però dins de la tradició és unaobra concebuda amb un sentit teatral moltsegur i una veritable mestria orquestral.

0. M.

La col •Iecció completa deMIRADOR pol consultar"se a 1'Arxíu Hisfòric de laCiufa4 (Casa de l'Ardiaca) fa

IMPRESOS COSTA

NOU DR LA RAMBLA, 45

BARCRLONA