La r

evis

ta d

e la

Fun

daci

ó La

Rod

ad’

acci

ons

cult

ural

s i

del

lleur

e

núm.

39primavera

2004

Tamborinada 2004La festa de les cultures

Espectacularment parlantDiscos, notícies i estrenes d’espectacles per a tots elspúblics

BadiaLa ciutat dels infants

Teià Artijoc i GRAMC

CalidoscopiProjecte per a la interculturalitat a les entitats

Un guineà de BarcelonaMés participació dels immigrats a la societat civil

Caterina MierasEntrevista a la consellera de Cultura

9 Barris AcullEls veïns de Nou Barris per la convivència

Cia. Ínfima la PuçaÚltimes representacions

Forn de Teatre Pa’Tothom Teatre social al Raval

CARRERCARRER

el tema

3La immigració i el treballintercultural a les entitatsd’educació en el lleure deCatalunya

associ·accions

4-59 Barris acull... i prevéEls veïns de Nou Barrisper la convivència

6-7CalidoscopiPla d’actuacióper a la interculturalitaten el lleure

8Dito, un guineà de BarcelonaEntrevista

9Experiència d’acollidaa una escola del RavalCarles Casanovas

11Amb RAI... raiProjecte educatiude dinamització juvenil del Casc Antic

l’ampli

12Badia, la ciutat dels infantsEls infants són ciutadans amb plena capacitat d’opinió i expressióSalvador Avià

13 Habitants del “Pajarito Azul”,alumnes del “Melania Morales”Experiència de treball en centres d’educació especial de ManaguaAna Trujillo

a cau de roda

30•La Tamborinada de les cultures

27a edició de la TamborinadaProgramació de la festa

31•Manifest per la tamborinada

de les cultures

•Agenda infantil Fòrum 2004

•Cita amb Marduix teatre al Fòrum Universal de les Cultures

32•La fàbrica de teatre

Joves de Can Tusell de Terrassas’inicien al teatre

•OpinionsLa interculturalitat i la realitata les entitas

33•Notíces

25è aniversari del Club EsplaiPubilla Cases-Can Vidalet

La Roda rep el PremiComunicaci´de la FundacióÀgora

1.000 números de Cavall Fort

La Roda i l’onze de setembre.Aquest any no anem de festa,fem-la!

34•La Fundació Catalana de

l’Esplai celebra la festa delmaig dels esplais

•10è aniversari de la GRESCA

35•Idees

Impaktes visuals. Taller de grafit

editorial

sumari

La revista CARRER és editada per la Fundació LaRoda d’Accions Culturals i del Lleure, creadal’any 2003 per l’associació La Roda d’EspectaclesInfantils i Juvenils als Barris i d’AccionsCulturals. La Fundació agrupa prop de cent asso-ciacions juvenils, infantils i culturals de trenta-setpoblacions catalanes. Des de fa vint-i-set anys LaRoda programa espectacles i tallers de tots elsgèneres per als infants i els joves a través de lesassociacions dels barris. Els objectius són oferirun lleure de qualitat, educatiu i formatiu alsinfants i els joves, afavorir l’ús de la llengua cata-lana en el lleure, difondre el coneixement de lacultura popular i les tradicions del país i donarsuport al teixit associatiu dels barris. La Roda varebre l’any 2001 la Creu de Sant Jordi.

Coordinació, redacció i correcció: Lluïsa ArmengolConsell de redacció: Carme Beltrán, Lluïsa Celades, Anna Corbella,Salvador Figuerola, Joan López i Concepció PallàsCol·laboració: Carme Aldana, Carles Arqué, Salvador Avià, LauraBerga, Carles Casanovas, Anna Caubet, Teresa Climent, ExpeditoEningo, Jordi Font, Montse Fran, Fundació Bofill, Fundació PereTarrés, Anna Melià, 9 Barris Acull, RAI, Noè Rivas, Maria Salicru-Maltas, Mima Sant, Secretaria General de Joventut de la Generalitatde Catalunya, Ana Trujillo, TTPDisseny portada: Umberto Valeri i Marta SerraMaquetació: Eloisa TrujilloImatge portada: Teresa SabatéPreimpressió i impressió: GammaEdita: La Roda d’Espectacles Infantils i Juvenils als Barrisi d’Accions Culturals. C. Sant Eusebi, 53, pral. 2a08006 Barcelona Tel.: 93 414 72 01 • Fax: 93 414 77 05administracio@fundaciolaroda.org • www.laroda.voluntariat.orgDipòsit legal: B/25.352.87

Amb el suport de:

l’entrevista

14-15Apostem pels joves creadorsEntrevista a Caterina Mieras,consellera de Cultura de laGeneralitat de Catalunya

vida al barri

16-17Teià: Artijoc i GRAMC, del voluntariat al cooperativismeDues entitats per la convivència

18• amb nom propi• tradi·accions• recordant

19• notícies• paraules, paraules, paraules

l’entrevista espectacular

20-21La Puça gestiona el saT! i deixad’actuar a finals d’anyEntrevista a la Cia. Ínfimala Puça

espectacularment parlant

22-27• anem a veure• notícies• darrere el teló• parlem de teatre• notes noves• enxarxats al web

caixa de ressonància

28Forn de Teatre Pa’TothomEl teatre com a einaper transformar la societat

29El Farts ha tornatEl Festival d’Art Socialde Santa Coloma de Gramenet

CARRER s’ocupa en aquest número detemes com la immigració, la intercultu-ralitat, la diversitat, i ho fa a travésd’experiències d’associacions i entitatsque duen a terme projectes i activitatsa favor de la convivència. Hi tornaremen properes edicions de la revista, per-què són temes complexos, que abastenmolts àmbits de la societat i admetenmolts enfocaments. De les experièn-cies recollides en aquest número,però, se’n poden extreure ja tres cons-tatacions: que els canvis socioculturalsen la nostra societat són irreversibles,que es necessiten molts recursos per-què la societat els assumeixi, i que elmón associatiu és un espai privilegiaton es generen moltes iniciatives desti-nades a preparar la societat pels canvisque s’esdevenen. Val la pena difondre-les i afavorir així el debat i la reflexió.Com ja hem dit, deixem la porta obertaa CARRER per aprofundir en el tema, ianimem les entitats i institucions a in-formar-nos i participar en l’intercanvid’idees i d’experiències.

cafè per a totsUna quimera, una il·lusió, un pensa-ment irreal?

En aquest planeta que vivim, tan reali tan malmès pels propis habitants,serà possible transformar la mentali-tat de la societat, per aconseguir can-vis positius?

Els humans molts d’ells “bojos” de po-ders materials a la terra, de ganes defer el mal els més dèbils i als més ne-cessitats d’aquest planeta, si aquestspoderosos desequilibrats s’aturessin apensar, que en aquesta vida estem depas i que el “viatge” és molt curt, noseria millor per ells i per tots, fer d’a-questa terra, un petit paradís per atots... El Sol, la terra, l’aigua és detots!

“Senyors” poderosos, endemoniats,em refereixo aquells que ordenen lesguerres, amb poques paraules: volema la terra homes de bona voluntat.

Potser vostès no són d’aquest plane-ta, doncs si és així, perquè no marxend’aquesta terra i ens deixen viure enpau i bé...

Lluïsa CeladesCoordinadora General

EL TEMAelel

El document constitueix una bonaeina de treball tant per conèixerl’impacte real de la immigració enl’àmbit de les entitats d’educacióen el lleure i saber l’abast i lescaracterístiques del treball inter-cultural que s’hi desenvolupa comper dibuixar línies d’actuació apartir de les conclusions extretes.

Dades generalsL’enquesta s’ha fet a partir d’unamostra constituïda per 204 enti-tats d’educació en el lleure,membres de nou moviments queaglutinen l’àmplia majoria de lesentitats d’aquest tipus que actuena Catalunya. Les dades mostrenque un 5,5% dels infants i jovespresents a les entitats d’educacióen el lleure de Catalunya són d’o-rigen estranger. Hi ha en termesgenerals més nois (57,7%) quenoies (42,3%), amb diferències se-gons els llocs d’origen i les edats.L’origen més freqüent és el Magribi l’Àfrica del Nord, amb prop d’un40%, seguit per l’Amèrica del Sud iels països d’Europa, que represen-ten respectivament el 28,9% i el10,4% d’aquests infants i joves.

En un 43,2% de les entitats dela mostra no hi ha cap infant o jo-ve d’origen estranger. En canvi un17,6% de les entitats aglutinen el76,3% del total d’aquests nois inoies. No es pot obviar queaquesta dada està directamentrelacionada amb els guetos de po-blació estrangera que s’han for-mat en determinats barris i po-blacions de Catalunya.

Educació intercultural.Dificultats i perspectivesLa majoria d’entitats, un 68%,realitzen activitats d’educacióintercultural, però ho fan en un90% d’una manera puntual isense continuïtat en el temps. Enaquest sentit, les entitats mani-festen un gran desconeixementsobre com integrar transversal-ment l’educació intercultural enel seu projecte educatiu. S’ob-serva que els moviments escoltesi confessionals en fan més queels esplais i les entitats laiques.D’altra banda, prop d’un 76% decentres no fan cap tipus d’activi-tat d’acollida específica per alsnois i noies immigrats, bé perquèno volen fer discriminació positi-va (38%), no tenen infants i jovesd’origen immigrat (29%), no s’hohan plantejat mai (15%), o per-què la integració reeixida delsinfants i joves d’origen immigrata l’entitat no ho fa necessari(11%).

Basant-se en els resultats del’enquesta, l’estudi avisa de lesprincipals problemàtiques o“amenaces” que dificulten el tre-ball intercultural observades enel mateix funcionament de les en-titats d’educació en el lleure.

La presència relativament baixad’infants i joves d’origen immigrata les entitats, sigui perquè noviuen en l’entorn social immediato per la incapacitat dels movi-ments i entitats d’oferir-los unprojecte educatiu atractiu, un mo-del etnocèntric d’educació en ellleure, o el manteniment d’inèr-cies que dificulten l’adaptació deles entitats al nou escenari socio-cultural, són algunes d’aquestesamenaces. L’estudi detecta méscauses de les dificultats de les en-titats de lleure com per exemple:la manca d’estabilitat estructural;la precipitació en el disseny delprojecte educatiu, que comportaestratègies a curt termini; la man-ca, en ocasions, de formació espe-cialitzada per part dels educadorsi monitors dels centres; l’absènciade caps i educadors d’origen im-migrat en aquestes entitats, etc.

Però totes les dificultats nos’atribueixen només directamentals centres de lleure. Aquestesentitats es troben de vegadesamb la desconfiança de les famí-lies d’infants i joves immigratscap a aquests centres i els pro-jectes que duen a terme. Tambées ressalta la manca de recursosinstitucionals i de suport a noves

idees i projectes per part de lesadministracions i la competènciadesmesurada a la qual els equipsd’educadors en el lleure s’hand’enfrontar davant la mercanti-lització del temps lliure i el crei-xement imparable de l’oci deconsum.

D’altra banda, els autors del’estudi consideren que el treballpedagògic que es fa en matèriade diversitat en les entitats resul-ta massa sovint superficial. Peròtambé recalquen que l’esforç fetper les administracions públiques,les fundacions culturals i els cen-tres de formació de directors ieducadors d’entitats d’educacióen el lleure per instaurar la pro-posta intercultural en el si del seuprojecte educatiu ja està donantfruits i destaquen la gran im-portància de la tasca socialitza-dora i d’integració que es du aterme des de les entitats d’edu-cació en el lleure.

En aquest sentit, els autorsconstaten la necessitat d’anar de-finint el model educatiu de lesentitats d’educació en el lleure iapunten cap un model intercultu-ral crític, a favor d’una educacióplena en un nou marc de diversi-tat sociocultural.

L’estudi es pot consultar al webde la Secretaria General de Joven-tut: www.gencat.net/joventut/ca-tala/sgj/observatori/publica-cions/aporta20.htm.

Anna Melià

CARRER39

3

Interculturalitat

Anna Melià

La immigració i el treball interculturala les entitats d’educació en el lleurede Catalunya

L’estudi destaca la importància de la

tasca socialitzadora i d’integració que

fan les entitas d’educació en el lleure

El 2003 la Secretaria General de Joventut de la Generali-tat de Catalunya va publicar l’estudi La immigració i eltreball intercultural a les entitats d’educació en el lleurede Catalunya, elaborat per Diego Herrera, Bernat Albaigési Mercè Canet. Aquest estudi es basa en la I Enquesta so-bre immigració i interculturalitat a les entitats d’educacióen el lleure de Catalunya, realitzada en el curs 2001-2002

en el marc del projecte Calidoscopi, un programa destinata promoure el treball intercultural en els moviments i lesentitats d’educació en el lleure. El desenvolupen la Se-cretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalu-nya i la Fundació Jaume Bofill, una fundació cultural pri-vada creada fa trenta anys per fomentar el coneixementcrític de la realitat social.

... i prevé99Els veïns de Nou Barris per la convivència

... i prevé

ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·

barris acull

Lourdes Ponce, “Pitusa” per als amics, és unade les impulsores de 9 Barris Acull. És ella ma-teixa una antiga “nova veïna” del barri deProsperitat, com la gran majoria dels habi-tants del districte. Va arribar en els anys se-tanta quan tenia 22 anys procedent d’Osca,quan molts carrers de Prosperitat encara noestaven asfaltats i els nuclis de barraques for-maven part del paisatge habitual. Veterana dela lluita veïnal, ha estat testimoni de la trans-formació del barri i des de fa uns quants anystambé ha assistit a l’arribada cada vegadamés important de nous veïns i veïnes al dis-tricte, que han passat de 5.000 el 2001 a16.500 el 2004, amb els canvis en la realitatquotidiana que això comporta.

Acollir aquests nous veïns, que ja formen el10% de la població de Nou Barris, i afavorirles relacions de convivència per prevenirbrots racistes i xenòfobs entre la població hanestat els motius que van impulsar LourdesPonce i uns quants veïns més a crear una deles poques plataformes d’aquest tipus que hiha a Catalunya.

Veïns, nous i vells, membres de les entitatsi professionals es troben a 9 Barris Acull perfer una cosa important: parlar i solucionarproblemes. El coordinador del projecte, JoséMiquel Benítez, defineix 9 Barris Acull comuna xarxa de convivència: “Hem de facilitarla inclusió dels nous veïns i veïnes al barri,hem de buscar el que ens uneix i ressaltar lariquesa que ens aporten els nous veïns”. Se-

gons paraules seves, 9 Barris Acull vol trencarel discurs negatiu sobre la immigració i ajudarels veïns a adaptar-se a la nova societat in-tercultural que s’està construint.

9 Barris Acull, que va començar amb dotzeassociacions, està formada actualment peruna cinquantena d’entitats de tot tipus, des

d’associacions de veïns, clubs esportius, AMPA,casals parroquials, fins a entitats culturals, irep el suport del Districte. Aquesta diversitat,una mostra del dinamisme del teixit associatiudel barri, que té més de 200 entitats actives,és un factor important que permet a la plata-forma treballar el tema de la immigració al

Immigració

4 C A R R E R 39

accionsaccions accionsaccions

A Nou Barris de Barcelona les entitats han pres la iniciativa per afrontar

la situació creada per l’arribada cada vegada més notòria d’immigrats al

districte. Aquesta iniciativa té un nom, 9 Barris Acull, una plataforma

d’entitats, veïns i institucions creada l’any 2001. I un objectiu: facilitar

la integració dels nous veïns que han vingut a buscar una vida millor

entre nosaltres i fomentar la convivència per prevenir conflictes

barris acull

Més recursos, més convivènciaTot i que les necessitats augmenten cada dia, la despesa social a l’Estat, que ja és una de lesmés baixes d’Europa, no para de minvar. 9 Barris Acull denuncia aquesta situació i exigeix queles administracions fomentin l’estat del benestar i augmentin els recursos destinats a cobrir lesnecessitats socials per prevenir i evitar conflictes.

La majoria dels immigrats viuen en zones on el poder adquisitiu dels habitants és generalmentbaix i les necessitats socials són més importants. A Nou Barris, com en molts barris on viuen ungran nombre de persones d’altres països, no és estrany sentir gent que es queixa del fet que elsimmigrats s’enduen totes les ajudes. Ells, que també les necessiten, es queden sense res. 9Barris Acull està convençut que aquesta percepció, provocada per la retallada de la despesasocial justament en un moment en què és més necessària, és molt perillosa ja que constitueix unprimer pas cap a l’aparició de conflictes i demana mesures urgents per evitar-ho. En aquest sen-tit, per a 9 Barris Acull també és tasca de les administracions fomentar un discurs positiu sobre laimmigració difonent la gran contribució que fan els immigrats a l’economia espanyola.

Una altra de les reivindicacions de la plataforma és la millora de les polítiques d’immigració i espe-cialment la necessitat de regularitzar la situació dels immigrats sense papers i permetre que s’in-tegrin al mercat laboral legal. Segons 9 Barris Acull, lleis restrictives com la Ley de Estrangeriavigent a l’Estat, lluny de fer desaparèixer la immigració il·legal, fomenten la creació de bosses depobresa, l’explotació i la marginalitat.

barri d’una manera transversal i comunitària.La feina que fa es basa principalment en elvoluntariat, amb un grup base de 30 persones,que es multiplica segons les activitats.

Els immigrants vénen a la recerca d’una vidamilor, però sovint els problemes legals, labo-rals, d’habitatge i de soledat fan que la sevaintegració al barri sigui difícil. Per ajudar-los, 9Barris Acull ha creat tres punts d’informació onels immigrats poden trobar assessorament le-gal, informació sobre recursos socials, cultu-rals, educatius i sanitaris i cursos de català icastellà. La plataforma també ha multiplicatdes del 2001 les trobades culturals, els debats,els tallers i les activitats de sensibilització detota mena per fomentar la convivència i la re-lació entre tots els veïns. La inclusió d’activi-tats i elements d’altres cultures en el programade la Festa Major del barri o l’organitzaciód’espais de trobada com el Primer Festival deSopes, que va tenir lloc el 22 de febrer passat,són algunes de les mostres d’aquesta voluntat.Un altre dels objectius de 9 Barris Acull, la re-flexió entorn del fet immigratori, es va mate-rialitzar al novembre del 2003 amb l’organitza-ció de les primeres Jornades 9 Barris Acull, quetindran continuïtat el novembre que ve ambuna segona edició.

Lluïsa Armengol i Eloísa Trujillo

Una quarta part dels immigrats no tenen papersEn els tres punts d’informació que 9 Barris Acull posa a disposició de totes les persones que neces-siten assessorament i informació, al Casal de Barri de Prosperitat, al Centre Cívic Les Basses (Turóde la Peira) i al Centre Cívic de la Zona Nord (Ciutat Meridiana), s’han atès fins ara 800 persones, queentre totes parlen 150 llengües diferents. La majoria són sud-americans —amb predomini d’equato-rians, colombians i peruans— i nord-africans, tot i que es detecta un increment de la comunitat pakis-tanesa i d’immigrats dels països de l’Est. Els sud-americans solen tenir una formació acadèmica mit-jana o superior i tenen problemes per trobar feina que es correspongui amb el seu nivell d’estudi. Ladels nord-africans sol ser baixa però tenen una formació tècnica que els permet trobar feina més fàcil-ment, sobretot en el sector de la construcció. Les dades de 9 Barris Acull reflecteixen els greus pro-blemes que afecten la immigració ja que una quarta part de les persones ateses no tenen papers i esveuen abocades a treballar en l’economia submergida. En tres anys 9 Barris ha denunciat algunscasos d’explotació laboral i també irregularitats en el lloguer d’habitatges. Les consultes més freqüentsals punts d’informació es refereixen a la regularització de la situació legal, al món laboral, l’habitatge ila reagrupació familiar. També s’hi acosten veïns del barri per demanar com es pot regularitzar lasituació legal de persones immigrades que coneixen.

ACCIONS ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·ACCIONSaccionsaccions accionsaccions accionsaccions

La sopa, una menja comuna a totes les socie-tats, ha estat l’excusa per reunir el 22 de febrerpassat un miler de persones a la plaça Ángel Pes-taña, del barri de Prosperitat, invitades per 9 Bar-ris Acull i la Xarxa d'Intercanvi de Coneixements,en el Primer Festival de Sopes del Món que secelebra a Nou Barris.

Des de la sopa borsh de Rússia, l'escudellacatalana, la harira marroquina, fins a la sopa deyuca boliviana o la dall massor pakistanesa, elsparticipants han tingut l'oportunitat de tastar quasi60 sopes de tot el món i, per pair-ho tot, ballar alritme del grup senegalès Kassoumaye.

Durant la festa es va repartir un bol de cerà-mica per tastar les sopes i una carpeta amb histò-ries sobre les sopes, refranys i fitxes amb les re-ceptes i la història de cada sopa i del seu llocd'origen.

Aquesta iniciativa, que per primera vegada s’hadut a terme a Catalunya, prové de Lille, una ciutatfrancesa a la frontera belga, on fa tres anys que

s’organitza. Des delmés de juny de 2003,per preparar el festival,s’han fer cinc trobadessoperes: sopa demeló amb menta a laFesta Major de Ro-quetes; sopa deplantes de la vall deSant Genís a Can Mas-deu; diferents sopes en el X Aniversari dela Xarxa d'Intercanvis de Coneixements, al CentreCívic Via Favència; sancocho colombià, a l'AteneuPopular, dins del marc de les I Jornades 9 BarrisAcull; harira, la sopa del ramadà, al Casal de Barride Prosperitat; escudella, a la Via Júlia.El Primer Festival de Sopes del Món ha estat unamés de les nombroses iniciatives de 9 Barris Acullper afavorir la convivència entre tots els veïns delbarri. Una iniciativa que l’organització, davant delgran èxit obtingut, pensa repetir.

CARRER39

5

Immigració

Els veïns de Nou Barris

tenen més punts en comú

que diferències. Tots tenen

els mateixos problemes

i han de lluitar junts

per solucionar-los

Tots mengem sopa

El grup senegalès Kassoumaye va ser encarregat d’amenitzar el Primer Festival de Sopes de Nou Barris

9 BARRIS ACULLZona Sud: CC Les Basses. C. Teide, 20. Tel.: 93 407 29 27Zona Centre: Casal de Barri Prosperitat. Pl. Àngel Pestaña, s/n. Tel.: 93 353 86 44Zona Nord: AV Ciutat Meridiana. Av. Rasos de Peguera, 210, bis. Tel.: 93 276 30 94

La Secretaria General de Joventut i laFundació Jaume Bofill impulsen con-juntament des de l’any 2000 el progra-ma Calidoscopi: Pla d’actuació per a lainterculturalitat en el lleure.

L’objectiu de Calidoscopi és sensibilitzar lesfamílies immigrades sobre els beneficis de l’edu-cació en el lleure per reforçar els processos deformació dels adolescents i promoure la partici-pació i incorporació dels infants i joves d’origenimmigrat en les entitats que les porten a terme.Alhora, el pla vol promoure la formació dels edu-cadors en la lògica de la interculturalitat i l’a-colliment de la immigració, i impulsar la coordi-nació entre els moviments d’educació en ellleure i els col·lectius d’immigrants.

Calidoscopi planteja la necessitat d’impulsarun treball educatiu que afavoreixi la convivènciaintercultural. Les entitats d’educació en ellleure ofereixen uns espais socialitzadors quepossibiliten intercanvis entre grups en un marcrelaxat, opcional, diferent de les relacions ques’estableixen en l’àmbit de l’educació formal, ion els nois i les noies coneixen i s’apropen alsvalors de la societat d’acollida. És necessariimpulsar la participació dels infants i jovesimmigrats en les activitats d’aquestes entitatsper reforçar els seus processos de socialització.Cal fer-ho des de la normalitat, aprofitant elsrecursos existents, però sense obviar les dificul-tats amb què es poden trobar alguns infants ijoves per raó de les condicions socioe-conòmiques i culturals de les seves famílies.

Actuacions desenvolupades per Calidoscopi:Campanya d’informació i sensibilització de

les famílies immigrades. Molt sovint les famíliesd’origen immigrat desconeixen l’existènciad’entitats d’educació en el lleure i la seva fun-ció social perquè el temps d’oci en els seus paï-sos d’origen es viu d’una manera diferent. Perfacilitar aquest coneixement s’ha editat unvídeo i uns tríptics en diferents idiomes perdifondre les activitats que es fan a les entitatsd’educació en el lleure.

Projectes pilots de participació d’infants iadolescents d’origen immigrat. Per promoure iexperimentar models d’intervenció socioeduca-tiva de coordinació de les diverses actuacionspromogudes pel teixit associatiu i per l’Admi-nistració, s’ha treballat especialment a Manlleu,Salt-Girona, Olesa de Montserrat i Mataró.

L’experiència d’aquest treball ha fet possibletrobar models de dinamització que poden serreferents a l’hora d’establir actuacions d’àmbitterritorial per fomentar la participació d’infantsi joves d’origen immigrat a les entitats de lleure.Com a resultat s’ha publicat la Guia SinergiaImmigració i lleure: orientacions per a l’acció,adreçada principalment a tècnics de joventut.

Assessorament. A partir de l’experiència delsprojectes pilots, Calidoscopi ha ofert assessora-ment a tècnics de joventut i moviments d’edu-cació en el lleure al voltant de la interculturali-tat i l’acolliment de la immigració en l’àmbit dellleure, donant eines per arribar a les famíliesd’origen immigrat, cercant estratègies i recursosde treball, etc.

Formació. Per als educadors en el lleure.Acostar-se a la dimensió intercultural en el marcde l’educació en el lleure passa per un procés deformació de tots els agents que hi intervenen.Amb aquest objectiu s’ha promogut la creaciód’una comissió d’escoles de formació d’educacióen el lleure per treballar l’educació intercultu-ral d’una manera transversal en els programespedagògics. Fruit del treball d’aquesta comissiós’ha editat Sanduk: guia per a la formació delseducadors i les educadores en interculturalitat iimmigració i Xarranca: jocs per a l’aprenentatgedel català per a nouvinguts. Des de la comissiótambé s’han engegat intercanvis d’experiènciesentre entitats, conferències, seminaris i, persegon any consecutiu, s’ha organitzat un inter-canvi de formació a Tànger (Marroc), on for-madors catalans de les escoles de lleure hanrebut un curs de formació per conèixer la socie-

tat marroquina i han donat un curs d’iniciació alvoluntariat a joves marroquins. Alguns dels par-ticipants també van impartir un curs de dirigentsa joves marroquins d’associacions relacionadesamb l’animació sociocultural. Arran d’aquestsintercanvis s’ha editat el vídeo de divulgacióInfància i joventut a l’entorn urbà marroquí.

L’últim material editat té per nom Tangram.Set elements per fer esplai i escoltisme des dela interculturalitat, un llibre adreçat a les enti-tats per ajudar-les a incorporar la intercultural-itat i la diversitat en les seves activitats. Per als tècnics de joventut. En col·laboracióamb la Secretaria per a la Immigració i laFundació Jaume Bofill, la Secretaria General deJoventut ha organitzat diferents iniciatives deformació per als tècnics de joventut deCatalunya, concretament, el curs “Immigració,interculturalitat i política de joventut”, del quals’han fet edicions a Barcelona i Girona. Tambées va realitzar la jornada de formació “Joventuti immigració”.

Fòrum de trobada i treball en xarxa. Amb lavoluntat d’establir ponts de diàleg i afavorir elconeixement mutu entre els responsables delsmoviments d’educació en el lleure i els d’asso-ciacions d’immigrants, s’han promogut trobadesi sessions de treball conjuntament amb elConsell Nacional de la Joventut de Catalunya.Des de Calidoscopi s’han potenciat espais detrobada entre administracions, associacionsd’immigrats i entitats d’educació en el lleuretambé a nivell local, dins els plans locals icomarcals de joventut i en col·laboració amb elsplans d’acolliment de la immigració.

6 C A R R E R 39

Educació en el lleure i interculturalitat

CalidoscopiPla d’actuació per a la interculturalitat en el lleure

ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·accionsaccions accionsaccions

L’últim material editat per Calidoscopi, Tangram. Set elements per feresplai i escoltisme des de la interculturalitat, ha estat elaborat con-juntament pels moviments i les escoles de formació en el lleure ambla coordinació de Carles Armengol. Per fer aquest treball, els autors s’han inspi-rat en el tangram, un joc d’origen oriental, adaptat a principi del segle passat pel nord-ame-ricà Sam Lloyd i que es basa en la combinació de set formes geomètriques. Amb set peces clau que sugge-reixen diferents figures a partir de les quals es pot treballar l’acollida dels infants i joves de qualsevol ori-gen en els esplais i els agrupaments, l’obra vol motivar la reflexió dels monitors, monitores i caps de lesentitats d’educació en el lleure. Els set capítols del llibre plantegen dubtes i reflexions i alhora aportenpistes i recursos pràctics sobre qüestions diverses que afecten la vida diària de les entitats: els processosd’acollida, com es planteja la diversitat des de l’equip de monitors, la qüestió lingüística, la resolució deconflictes, la celebració de les festes tradicionals, la dimensió espiritual i la relació amb les famílies.Si esteu interessats a aconseguir aquest material poseu-vos en contacte amb les vostres associacionseducatives juvenils o baixeu-vos-el de www.entrecultures.org o de la web de la Secretaria General deJoventut http//gencat.net/joventut.

tangramtangramés la millor manera d’aprendreés la millor manera d’aprendre

jugar jugar

associacionseducatives juvenils

Moviment de Centres d’EsplaiCristians (MCEC)

DjembéEl Moviment de Centres d’Esplai Cristians(MCEC) de la Fundació Pere Tarrés, amb elsuport del projecte Calidoscopi, ha creat almarç de l’any 2002 el projecte “Djembé”.Aquest projecte ha volgut recollir totes lesaccions que s’han fet entorn del tema de lainterculturalitat i el lleure, que treballem coma moviment des de l’any 1994 (diverses cam-panyes pedagògiques, grups de treball, estudissobre la participació de població immigrada alscentres d’esplai...).La interculturalitat als esplais del MCEC és unarealitat cada cop més present en el treball decada dia, i les diverses iniciatives que s’handut a terme han volgut donar resposta a lesnecessitats específiques dels centres. Així, treballem per fomentar la integració d’in-fants i joves de famílies immigrades als nostrescentres i per promoure la formació en la inter-culturalitat entre educadors i educadores,fomentant el treball sobre la interculturalitatals centres d’esplai com un principi transversalde les seves activitats i treballant en xarxa.

Esplais Catalans (esplac)

Ciutadania iImmigració: per un espai de treball educatiusobre immigració i convivènciaEsplais Catalans, esplac, des de sempre haapostat per una societat on la convivènciasigui el motor de les relacions socials. El pro-jecte “Ciutadania i Immigració” té l’objectiude buscar espais de treball conjunt entre leseducadores/rs dels esplais i els nous ciu-tadans provinents d’altres països.Tenim la responsabilitat de fer accessible elmón del lleure i consolidar junts el discurssobre la interculturalitat. Això ho fem i ho con-

tinuarem fent compartint activitats, jornades,debats, formant els nostres monitors/es enconceptes i valors de convivència, etc. En definitiva, creiem que l’esplai és un llocideal per assolir una bona inclusió social per atots els nens/es i joves d’origen immigrat. Els projecte “Ciutadania i Immigració”s’adreça als nens/es, als pares i mares, alsmonitors/es, als responsables de les àrees detreball de l’entitat, als dirigents polítics, a lesassociacions ciutadanes, als antics i nou-vinguts..., a tots els que tenen la respon-sabilitat i el compromís de fer que hi hagi unabona i enriquidora convivència.

Federació Catalana de l’Esplai

Espai d’Immigració i InterculturalitatA les entitats de la Fundació Catalana del’Esplai hi participen més de 700 infants i jovesd’origen immigrat. “L’Espai d’Immigració i Interculturalitat”s’ha constituït com un seguit de trobadesentre monitors/es amb l’objectiu d’intercan-viar experiències que els ajudin a millorar eltreball quotidià.Enguany, l’eix de treball de L’Espai és conèixer,de la mà de monitors/es i famílies d’origenimmigrat, el seu procés d’arribada en generali en concret a l’esplai.Als esplais s’està fent un treball de seguiment iassessorament en funció dels interessos i neces-sitats de cada entitat i s’apropa la intercultura-litat d’una manera específica en seminaris i cur-sos i com a eix fonamental de l’acció educativa.Actualment es fa un buidatge de les dades departicipació de les persones d’origen immigrat ales entitats per fer un estudi i una anàlisi enprofunditat de l’estat de la qüestió.

Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya

Calidoscopi EnllàMinyons Escoltes Guies Sant Jordi deCatalunya ha concretat el treball del pro-jecte Calidoscopi en un projecte propianomenat “Calidoscopi enllà”. Aquest pro-

jecte pretén ser un treball intern en tots elsàmbits del moviment. El treball principal giraentorn de la sensibilització dels nois i noiesque participen en els agrupaments respecte auna societat intercultural. Per aconseguir-ho,es dóna suport i formació als agrupament i alsseus equips de caps perquè disposin de lesestratègies i les metodologies adequades. Tantels equips de formació com els equips de bran-ca ho contemplen en els seus projectes decurs.Amb els agrupaments que presenten una reali-tat social culturalment rica i variada es fa untreball específic d’assessorament i seguiment,per garantir una educació que contempli eldesenvolupament personal des de premissesinterculturals.Un altre dels objectius d’aquest projecte és lacoordinació i l’intercanvi amb altres entitatsque puguin aportar una ampliació del treballque duem a terme en aquest àmbit.

Escoltes Catalans

Projecte CalidoscopiPer Escoltes Catalans el projecte Calidoscopiés una aposta associativa ferma per ser pre-sents en el canvi social. Com a movimenteducatiu actiu volem contribuir a la cons-trucció d’una societat on la interculturalitati el respecte a la diversitat siguin valors fona-mentals i representin un veritable marc detreball. Calidoscopi suposa la continuïtatd’una feina iniciada ja fa temps a EscoltesCatalans a partir del centre d’interès“Prejudicis i estereotips” i de la tasca internaamb els agrupaments sobre l’educació inter-cultural. Les línies que s’impulsen des d’EscoltesCatalans són: fomentar un treball educatiutransversal afavoridor de la convivència inter-cultural; potenciar els recursos existents icrear-ne de nous en matèria d’interculturali-tat; crear un equip específic per a la reflexió ila intervenció en els aspectes relacionats ambla diversitat i la immigració; treballar en xarxaamb entitats que tractin de temes d’intercul-turalitat i d’immigració; promoure la formaciódels membres de l’associació perquè tinguemeines per adequar-nos a la nova realitat social.

CARRER39

7

Projectes calidoscopi a les Educació en el lleure i interculturalitat

ACCIONS ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·ACCIONSaccionsaccions accionsaccions accionsaccions

associacionseducatives juvenils

—Com vas arribar a Catalunya?—A Guinea Equatorial no hi ha universitats. Si volsestudiar després del COU tens dues possibilitats: obé accedir a una de les beques que atorga elgovern en conveni amb altres països, però no ésfàcil, perquè com que es tracta d’una dictadura elprocés de selecció de becaris no és formal nidemocràtic; o bé, si tens un familiar a l’estranger,anar-te’n i que aquest t’ajudi. En el meu cas, esva anul·lar una beca per anar a França i finalmentvaig anar a Còrdova, on viu un oncle meu. Desprésvaig venir a Barcelona.—A Guinea, a quina classe social pertanyies?—Aquesta és una pregunta típica. La gent es pensaque si has vingut a estudiar aquí és perquè tensdiners. És un tòpic: la meva extracció social ésbaixa, com la majoria dels meus companys del’associació.—Com has après el català?—Quan vaig arribar a Catalunya de seguida vaigcomençar a parlar català perquè em voliacomunicar amb la gent en la seva llengua, per unaqüestió de respecte i perquè a mi m’encantasaber idiomes. D’altra banda, m’agrada la idea denacionalisme que hi ha a Catalunya. És unnacionalisme sa, i de seguida m’hi vaig sentiridentificat.—Has notat que et parlen en castellà perquè etsestranger?—Sí, molt sovint, fins i tot quan jo he iniciat laconversa en català, i em molesta força. Peròtambé tinc companys catalans que a mi em parlenen català i entre ells parlen castellà... Sónsituacions una mica surrealistes...—Per què es va crear l’AEJGE?—Els joves guineans que vivim a Barcelona ensvolíem ajudar mútuament, fer conèixer la nostramanera de ser i la nostra manera de veure el món,que no és ni millor ni pitjor, i fomentar les

relacions amb la gent d’aquí. Fem trobadesinterculturals, sortides, tallers, debats...—Quanta gent formeu part de l’associació?—Som uns 300 socis, però de gent activa, somunes cinquanta persones, les que anem a lesreunions mensuals que fem amb una dinàmica quebarreja la democràcia occidental amb lademocràcia africana. A molts dels pobles d’Àfricahi ha una casa on s’ajunta la gent gran del poble.Parlen del que passa, del que va bé i del que vamalament, i intenten trobar solucions o millores.Ara es dóna una contradicció força gran entre elmodel tradicional de gestió i organització del’Àfrica i els nous dirigents que s’han format aOccident i segons les pautes d’Occident. Nosaltresa l’associació intentem barrejar la democràciarepresentativa i la democràcia participativa. —L’entitat va crear l’any 1998 el programa“Acoge”, perquè joves guineans vinguin aestudiar a Catalunya. Quan acaben el períodede formació, els joves tornen a Guinea?—Alguns s’han quedat, sobretot perquè volencontinuar els estudis. Però el programa està pensatperquè tornin. És un projecte ambiciós, no nomésde cooperació sinó també polític, si entenem lapolítica com a eina de transformació de la societat.No es tracta tan sols d’adquirir una formacióacadèmica sinó també humana, democràtica,intercultural. La majoria de joves que immigremaquí ho fem per aconseguir uns estudis que allà nopodem tenir, per tal de millorar la nostra situació ila de les nostres famílies, i per tant, la situació detot el poble guineà. Aquesta gent són la que demàhan de canviar Guinea i fer-la evolucionar. De totesmaneres, no fem de policies. Si algú es vol quedar,en parlem.—Els joves s’adapten bé?—A l’associació la majoria de gent que ha vingutde Guinea viu molt bé aquí i s’hi ha adaptat força

Entrevista a Expedito Eningo, membre de l’Associació d’Estudiants i Joves de Guinea Equatorial

Dito Eningo té 33 anys, és de Guinea Equatorial i fa deu anys que viu aCatalunya. Va deixar Guinea per estudiar anàlisis clíniques a Còrdova, vavenir de vacances a Barcelona, li va agradar la ciutat i finalment s’hi vaquedar. La seva dona és catalana i té una filla de setze mesos. És monitor detoxicomanies en un centre sociosanitari per a drogodependents de la CreuRoja. Fa dos anys va tornar a les aules i estudia treball social.Dito és poliglot. Parla castellà, anglès, català, francès, a més de la seva llenguamaterna, el combe, i dues llengües més del seu país, el fang i el pichiang-english. És actiu, intel·ligent, curiós, es considera progressista i s’interessa pelque passa al seu voltant. Les seves inquietuds culturals i socials el van portarl’any 1995 a formar part de l’Associació d’Estudiants i Joves de GuineaEquatorial, una entitat que promou les relacions interculturals i la

cooperació amb beques perquè joves guineans es formin aCatalunya. Després de fer-la créixer i contribuir a convertir-la en una associació de referència —forma part del ConsellNacional de la Joventut de Catalunya i el Consell de laJoventut de Barcelona—, va decidir deixar les seves

responsabilitats a l’entitat i cedir el pas a altres joves.Quedem a la porta de l’Escola de Treball Social al carrer Còrsega deBarcelona.“Em reconeixeràs: sóc negre...no n’hi han gaires que estudiïn aquí.”

ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·

8 C A R R E R 39

ràpidament. Els estudiants viuen amb famíliescatalanes i arriben a la universitat amb una micade por, però en qüestió d’un o dos anys ja podencomunicar-se sense cap problema i estan moltmés segurs.—Pertànyer a una associació facilita les cosesper a un immigrat?—Sí, molt. Estudiar, treballar, ser immigrat, estàsol, sense suport familiar, és dur. Formar partd’una associació ajuda. Però l’AJEGE vol ser unaassociació més, no tan sols una associaciód’immigrats, sinó una associació de joves comn’hi ha tantes aquí.—Creus que la societat catalana reacciona bédavant l’augment de la immigració?—Una cosa és la reacció dels polítics, que crecque no és bona. Tinc clar que la política delgovern espanyol és racista i gens realista. Per a miés un racisme institucional. La immigració no espot regular, només el mercat de treball ho potfer. Mentre aquí hi hagi feina, la gent vindrà.L’altra és la reacció de la societat: entenc queaquí no hi ha cultura, tradició, de convivènciaamb gent amb pautes culturals diferents. Latransformació social que comporta la immigraciónecessitarà temps, però crec que d’aquí a deu oquinze anys, ja no s’impedirà a ningú entrar a unadiscoteca perquè és negre... —Creus que es fa tot el que cal?—Ja se n’estan fent, de coses, però penso que sen’haurien de fer més, destinar més recursos. Is’hauria de fomentar la participació delsimmigrats en la societat civil. He participat entrobades internacionals, i a fora sempre s’es-tranyen de la poca representació que tenen elsimmigrats a les entitats, les comissions, lesinstitucions... Això no és normal i s’hauriad’estudiar perquè passa.—Quina valoració fas de la teva experiència aCatalunya?—Personalment, estic molt content. No he tingutmai problemes. Alguna vegada m’han dit algunacosa pel carrer, però passo bastant d’aquestescoses. Per alguns d’aquí sempre seré africà, i peralguna gent de la meva comunitat, de negrenomés en tinc el color de la pell. Creuen quem’he occidentalitzat massa. —Com està la situació a Guinea?—Des del 1995 Guinea Equatorial és un granproductor de petroli. Hi ha molts diners i moltsinteressos creats, però a nivell social no es fa res.Jo ara fa temps que no hi vaig, però sé que totaaquesta situació és un desastre. Estan arribant unmunt d’empreses nord-americanes per fer negoci isembla que ara el senyor Aznar també vol la sevapart del pastís.

«S’hauria de promoure la participació dels immigratsen la societat civil»

Dito, un guineà de Barcelona

accionsaccionsaccionsaccions

Per a més informació sobre l’AEJGE:C. Assaonadors, 26, bxos. 08003 Barcelona

Tel: 93 268 41 75 - www.aejge.orginfo@aejge.org

Darrerament, és fàcil sentir entre el professo-rat frases que solen reflectir l’angoixa i eldesconcert que produeixen la incorporacióconstant d’alumnat d’origen estranger, la mo-bilitat, la saturació de les aules… Aquesta si-tuació també es va esdevenir al CEIP Collaso iGil, escola situada al barri del Raval de Barce-lona, però va començar l’any 1985, quan vanarribar els primers alumnes d’origen estran-ger. D’aquí que el temps i la reflexió haginajudat a potenciar altres sentiments, tal vega-da més positius, que permeten relativitzar elsanteriors.

En aquests moments, més del 75% de l’alum-nat és d’origen estranger, de 27 països dife-rents i amb 18 llengües d’origen familiar. Elcatalà representa menys de l’1%, de maneraque hi ha una presència majoritària de la llen-gua castellana, que es correspon amb un en-torn social extremadament castellanitzat, perbé que cada col·lectiu conserva la seva llenguad’origen.

És un fet quotidià el flux constant d’alum-nes, uns arribats recentment i altres que cau-sen baixa, normalment per canvi de domicili.Durant el primer trimestre del curs 2003-2004,s’han produït 94 altes i 62 baixes.

És aleshores quan podem afirmar que l’ús dela paraula diversitat s’ha d’entendre, a la nos-tra escola, en el sentit més intens i general delterme. Per aquest motiu, és imprescindible untreball d’organització que ens permeti donarcabuda a les necessitats que genera un teixittan ampli i diversificat. En aquests moments,es treballa des de tres perspectives diferents,però que estan totes interrelacionades:

Pla d’Acollida Està dissenyat per donar la benvinguda a l’a-lumne nouvingut, vingui d’on vingui, perquè sesenti acollit en un moment de grans canvis enla seva vida (una nova cultura, llengua i ense-nyament diferents, separació o retrobamentamb la família…). Està concebut amb una tri-ple finalitat: atenció a les famílies, atenció a

l’alumnat i instrument de treball que faciliti latasca pedagògica del professorat.

En aquest sentit, es va crear la figura del re-ferent d’acollida, que fa de vincle entre l’es-cola i les famílies. El seu paper gira entorn dela necessitat de donar-los suport en tots els as-pectes que a través de les entrevistes es podenarribar a copsar. En aquest sentit, s’ha disse-nyat una guia de recursos que abasta un ampliventall de possibilitats (ajuts de menjador, sa-nitat, assessorament jurídic, grups d’ajut a ladona, roba, menjar, casals…). Des d’aquestaperspectiva, un dels objectius que ens mar-quem és que es possibiliti una més gran vincu-lació de les famílies amb l’escola; és impor-

tant tenir en compte que la visió de l’educacióque tenen els diferents col·lectius és en moltscasos molt diferenciada de la nostra tradicióeducativa. En la mateixa línia, es va crear fauns quants anys una escola de mares, en horarilectiu, on es desenvolupen activitats com hi-giene i alimentació, català i educació física.

Aula d’AcollidaCreiem que és essencial que quan un/a alum-ne/a arriba a l’escola formi part d’un grup-classe que li permeti reconèixer-se com amembre d’un nou entorn. Però hem de ser ro-tunds en afirmar que es fa difícil atendre d’u-na manera individualitzada les seves necessi-tats d’aprenentatge comunicatiu quan hi hatanta diversitat.

L’alumnat nouvingut té molta necessitatd’interaccionar amb l’entorn i, a més, la sevaactitud sol ser extremadament positiva. Tot elseu bagatge lingüístic es posa al servei de l’a-prenentatge d’una nova llengua i aquest seràl’instrument bàsic que té per poder comuni-car-se i adquirir nous coneixements.

De tota manera, la finalitat última de l’aulad’acollida no és l’aprenentatge exclusiu d’unanova llengua, sinó l’adquisició de competèn-cies comunicatives globals que s’assoliran através de l’ús social d’aquesta llengua.

Aprenentatge lingüístic en tasquesEs va veure necessari la creació d’un espai ones treballés per un cantó les mancances afec-tives de l’alumnat i l’ús social de la llengua.S’ha dissenyat un taller d’expressió corporal iun altre de plàstica, on es planteja queels/les alumnes puguin compartir experièn-cies, incrementar l’ús del català i plantejar uncontext d’acció, de cooperació, de confronta-ció i de llenguatge. S’ensenya el català en si-tuacions que comportin el desenvolupamentde tasques de treball que han de dur a termeels alumnes. Aquesta metodologia suposa l’úsde la llengua en situacions de comunicacióreal, amb una intenció i un context definits,de manera que l’aprenent es concentri en elsignificat d’allò que vol comunicar.

ConclusióEn aquest article hem volgut explicar una partdels recursos que, aquests darrers anys, hemplanificat a l’escola per poder donar respostaals reptes que se’ns plantejaven. Ens agrada-ria acabar ressaltant dues idees essencials:- L’acollida concerneix tota la comunitat es-

colar.- Cal que sigui un procés d’aprenentatge

constant, obert a la reflexió i els canvis, jaque les necessitats canvien amb l’arribadade nou alumnat.

Carles Casanovas és referent d’acollida

al CEIP Collaso i Gil

ACCIONS ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·ACCIONSaccionsaccions accionsaccions accionsaccions

CARRER39

9

Acció social i educativa

Experiència d’acollida a unaescola del Raval Carles Casanovas

El CEIP Collaso i Gil està situat al cor del Raval deBarcelona, al carrer Sant Pau, en un districte, CiutatVella, on el nombre d’immigrats de totes lesnacionalitats conforma el 36% del total de la població.L’escola ha anat acumulant experiències i reflexions des

de 1985 sobre la incorporació de l’alumnat d’origenestranger en el centre. Acollir és una paraula clau en elsrecursos que el centre ha planificat per donar respostaals reptes educatius que es plantegen en una escola onmés del 75% dels alumnes són d’origen estranger.

Hi ha 27 països

i 18 llengues diferents.

El català representa

menys de l’1% del total

R

Què fan els joves del nostre barri, CiutatVella, quan surten de l’escola o de treballar?Doncs, no tots es queden a casa mirant la teleo passegen sense res a fer pels carrers de laciutat. Alguns joves d’aquí i nouvingutsdediquen el seu temps lliure a aprendre atocar en un grup de batucada, a caminar ambxanques o fins i tot aprenen i milloren el seucatalà. Aquestes són algunes de les activitatsque els joves de RAI organitzen i gestionenper a ells i per a tots els nois i noies del barrique hi vulguin participar.

El projecte de Joves de RAI va sorgir el 1996a través d’un grup que va organitzar un equipde futbol. De mica en mica es va anar formantun grup més unit que va aprendre a autoges-tionar el seu temps lliure tot fent activitatsben diverses. Aquest estiu, per exemple, unsquants joves del barri ens n’hem anat a Sicíliaen un intercanvi amb una altra associació pertreballar les cultures i els valors comuns a laMediterrània a través del teatre. AquestaSetmana Santa, un grup de nois i noies ensn’anem a Dinamarca per fer activitats ambels joves danesos i treballar la igualtat d’o-portunitats i la consciència europea.

Però a més d’aquestes activitats extra-ordinàries, els joves tenen la seva pròpia saladins del local de RAI, amb ordinadors, fut-bolín, ping-pong i jocs de taula i ells mateixoss’organitzen en torns per mantenir-la iordenar-la.

L’any 2003, el projecte s’orientava cap al’animació de carrer i aquest any, sense obli-dar tot el que hem après, treballarem més lesnoves tecnologies i els recursos que internet ila fotografia digital ens ofereixen per treba-llar i expressar les nostres idees. Si la inicia-tiva juvenil és aprovada per la Unió Europea,l’objectiu final serà realitzar un curtmetratgesobre la identitat canviant del barri.

El grup ha anat creixent i els joves s’han unitcada vegada més i s’han anat integrant dinsdel projecte comú de RAI de tal manera que

són una part bàsica de l’exis-tència de l’associació. I la ideaés que nosaltres mateixos, elsjoves, ens ajudem entre nosal-tres i ens adonem que podemparticipar i ajudar a transfor-mar i millorar la societat enquè vivim.

Des del grup de joves de RAIdonem la possibilitat de fertallers de batucada (percussióde carrer) en altres centreseducatius, com ara casals dejoves, instituts de secundària,centres cívics... És una altraforma de poder autogestionar,en part, el propi projecte dedinamització juvenil.

Actualment, però, tenimproblemes per trobar un espaiper assajar amb la percussió.Ho fèiem al parc de la Ciutadella, peròl’Ajuntament, “que tant recolza la música i eljovent”, ens ho prohibeix sense donar capalternativa vàlida i gratuïta dins del districtede Cuitat Vella. No hi ha bucs d’assaig ni espais

gestionats per joves, i els joves no tenen recur-sos per a llogar cap espai. Seguirem insistint itrobant alternatives, per un sol motiu: tocar idisfrutar.

A

Amb raiRAI, Recursos d’Animació Intercultural, és una entitat situada al carrer Carders, a SantaCaterina, una zona força degradada entre el Born i el barri de Sant Pere de Ciutat Vella, enun casalot que comparteix amb una antiga entitat del barri. A RAI hi ha diferents seccions,entre les quals la secció jove, des de la qual es fan intercanvis juvenils, camps de treball,activitats d’oci juvenil, informàtica i tot el que els joves que hi participen es proposen defer. La majoria són joves del barri, fills d’immigrats, que troben a RAI un espai acollidor perconèixer gent i fer activitats que els interessa.

RAI ...RAI ...

Equip educatiu del projectede dinamització juvenil del Casc Antic

ACCIONS ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·ACCIONS

CARRER39

11

Acció social i educativa

accionsaccions accionsaccions accionsaccions

IA Rai-Art, al carrer Carders de Barcelona s’hi pot veurei fer teatre, mirar una pel·licula, aprendre la capoeira o ladansa dels sentits, pujar a un trapezi, fer ioga, exposarobres, navegar gratuïtament per internet o senzillament

prendre un cafè tot admirant el local, que conserva vagues reminiscències de l’úl-tima mà de pintura que se li va donar. Rai-Art és una de les seccions de RAI i unespai de trobada per als veïns del barri, amb una programació cultural alternativaa l’abast de qualsevol persona que no té els mitjans necessaris per a accedir adeterminades activitats com anar al teatre o al cinema. I també és un espai detrobada per a artistes locals i internacionals, que poden exposar les seves obreso realitzar els seus treballs creatius i educatius.A Rai-Art s’hi mou gent de totes les cultures i condicions, que tenen en comú eldesig de comunicar-se mitjançant l’art, un bon llenguatge per fer-ho. Per als propde 300 socis de l’entitat és una eina per millorar el barri i per promoure la con-vivència entre la gent d’orígens i costums diferents que viuen a Ciutat Vella.

raiart

raiart

12 C A R R E R 39

Infància

AMPLI

D’acord amb aquest programa, el primer pasés crear i reglamentar un Consell dels Infantscom a mecanisme estable per a la seva parti-cipació municipal. El mes de maig d’enguanyaquest consell tindrà la seva primera reunió.

Per què la creació d’un Consell dels Infants?Els nens i les nenes no voten, i s’acostuma aqualificar-los de futurs ciutadans, com si arano ho fossin; els adults ens hem acostumat acreure que representem els seus interessos. Elmés habitual, però, és que malgrat que els in-fants són una part important de la població,les ciutats els obliden, i Badia del Vallès, perdesgràcia, no n’és pas una excepció.

La nostra ciutat es va dissenyar fins i totabans que hi arribessin els primers ciutadans;després s’ha anat construint per cobrir els ser-veis necessaris que mancaven, i ara hi ha elrepte d’assegurar un disseny que asseguri elsrecursos econòmics adients per a la seva per-vivència com a ciutat. Amb tot, sempre enshem oblidat dels infants, un segment de la po-blació feble perquè no disposa de protagonis-me actiu en l’activitat productiva i juga bàsi-cament el rol del consum en la roda del’economia i en altres sectors.

Se’ns diu a més que els infants no tenenprou intel·ligència encara per conèixer el seuentorn, ni estudis per imaginar solucions alsseus problemes, que no tenen capacitat orga-nitzativa per qüestionar el seu hàbitat, ni lamajoria d’edat per opinar ni influir política-ment en les decisions que “fan” la ciutat. I noobstant això, són ciutadans i ciutadanes deple dret. Tenen fins i tot una Carta Universalde Drets que els protegeix i els assegura laidentitat i els mínims serveis de benestar,educació i atenció sanitària.

La realitat urbanística de Badia del Vallèsno és ni de bon tros tan agressiva amb lescriatures com en altres ciutats, però tot i així,

l’infant es troba en un hàbitat d’adults, ambritmes d’adults, amb respostes a necessitatsd’adults.

Creiem que cal començar a repensar la ciu-tat i que per fer-ho necessitem que la infànciatingui el protagonisme que es mereix. Cons-truir una ciutat també per als nens i les nenesexigeix atendre d’una manera interdisciplinà-ria, transversal, les veritables necessitats quel’infant experimenta en la seva relació diàriaamb l’entorn urbà.

Aquesta transversalitat de polítiques a favorde la infància fa pràcticament impossible unllistat nominal d’actuacions. No tot és mate-rialitzable en obra urbana, ni tampoc en ser-veis urbans. La delicadesa amb què cal trac-tar, per exemple, l’espai lliure considerant-hila presència de l’infant, implica el disseny di-ferenciat i intencionat expressament de lesformes presents en aquest espai, de l’ús dels

materials que el conformen, de la disponibili-tat dels elements que s’hi instal·len, etc., i larelació d’aquest espai amb la seguretat, ambl’aprenentatge i la descoberta, amb el joc,amb la capacitat socialitzadora de l’ús mateixde l’espai ...

Volem construir una ciutat en què els in-fants tinguin el protagonisme que es mereixeni que prioritzi els aspectes essencials de lainfància: la salut i l’educació, però també elsaspectes socials de la infància: la mobilitat, lasocialització, el joc i la participació cívica.

A Badia del Vallès cal començar a donar va-lor i importància a la veu dels infants i con-cretar d’una manera visible la seva considera-ció de ciutadans amb plena capacitat d’opiniói expressió. Cal crear un mecanisme vàlid i es-

table de participació dels infants i de comuni-cació amb els càrrecs electes de la ciutat, ferpossible una reflexió dels infants sobre Badiadel Vallès, facilitar-los els mecanismes perquèles seves propostes i idees puguin incorporar-se als plans d’actuació de la ciutat, promourea totes les escoles i al seu alumnat l’aprenen-tatge dels mecanismes de representació i par-ticipació democràtica, que seran essencials deforma permanent en la seva formació com aciutadans i ciutadanes.

Cal donar veu als nens i les nenes. Cal escol-

tar les seves queixes, les seves propostes. Calelaborar projectes locals i urbanístics tenintpresent els interessos dels infants, fer-lospartíceps en el disseny de la seva ciutat. A par-tir d’aquí, veurem com es converteix en priori-tari restar espais al vehicle privat perquè elguanyin vianants i bicicletes, com adoptem me-sures que permetin als nens i nenes anar a peua l’escola, com humanitzem la nostra ciutat.Fent-ho, avançaríem cap a una autèntica soste-nibilitat ja que, com afirma el pedagog Fran-cesco Tonucci, el millor indicador mediambien-tal d’una ciutat són els infants.

Salvador Avià és tècnic d'infànciaa l’Ajuntament de Badia del Vallès

Badia, la ciutatdels infants

Francesco Tonucci és unreconegut psicopedagog del'Institut de Psicologia delConsell Nacionald'Investigació de Roma.L'any 1997 va publicar LaCittà di bambini, en quèl'autor proposa repen-sar la societat tenint encompte les necessi-

tats, les demandes i lespropostes dels infants, canalitzades

principalment a través del Consell delsInfants.L'ideari de Tonucci s’ha aplicat en unesquantes ciutats, a més de Fanno, el poblenatal de l’autor: Modena, Pistoia, Roma,Buenos Aires, Rosario, Pamplona.... ACatalunya la Diputació de Barcelona coordi-na des del 1997 la posada en marxa d’a-quest projecte a Granollers, Súria,Navarcles, Sant Feliu del Llobregat, Rubí,Viladecans, el Prat i Cardedeu, i poblacionscom Reus o Badia l’han incorporat en lesseves polítiques municipals.

L’Ajuntament de Badia del Vallès va crear al juny de 2003 una regidoria d’infàn-cia. Una de les primeres accions que va engegar va ser iniciar el disseny i la cre-ació d’un programa interdepartamental de la infància anomenat “La ciutat delsinfants” amb la intenció de tenir en compte la condició dels infants com a ciu-tadans amb plena capacitat d’opinió i expressió.

«No hem de protegir els infants, els hem de dotar

d’armes, és a dir, d’instruments, d’habilitats i

d’autonomia». Francesco Tonucci

Salvador Avià

l’l’

AMPLIl’l’Cooperació

Encara que viatgi sola, ho faig en representaciód’una ONG, el Comitè Óscar Romero (COR) deBarcelona, una organització creada el 1983 ambuna filosofia de treball que aposta fermamentpels pobles i les persones que lluiten per la sevadignitat, la seva cultura i el seu alliberament. Laseva acció va dirigida a l’ésser humà, als mésempobrits i als exclosos. Viatjar per Llatino-amè-rica en representació del COR és una targeta quem’obre les portes i, a vegades, encara que lagent amb qui contacto no hagi sentit a parlar delComitè, el fet de dir el nom de l’arquebisbe as-sassinat que dóna nom a l’entitat és prou garan-tia per col·laborar amb nosaltres. En parlo ambrespecte, no pas amb presumpció, perquè sócconscient que no podem abusar del mite que to-tes les ONG són solidàries i fan coses bones.

No es veuen pels carrersDes de Barcelona vaig contactar amb les directo-res del Melania Morales i el Pajarito Azul, RosarioGarcía i Sandra Aguirre respectivament. Tenia in-terès per conèixer el funcionament, les fonts definançament, els recursos humans i materials iels mètodes didàctics i sanitaris que s’aplicavenen aquests dos centres d’educació especial. Elsetembre del 2002, quan vaig anar a Nicaraguaper treballar com a infermera en un centre d’a-tenció primària, em va sobtar descobrir que mol-tes persones joves amb discapacitats mentals noanessin a una escola i que habitualment no esveiessin pels carrers.

Les estadístiques del Ministerio de Salud de Ni-caragua (MINSA) afirmen que el 12% de la pobla-ció nicaragüenca pateix algun tipus de discapaci-tat. És a dir, unes 600.000 persones, menys de lameitat de les quals són menors de divuit anys. ElMinisterio de Educación, Cultura y Deportes(MECD) té escolaritzats uns 4.645 nens amb dis-capacitats, xifra que representa menys del 2%d’aquest grup de joves.

L’únic centre públic de Managua que imparteixeducació escolar primària i secundària a aquestespersones és el Centro de Educación Especial Me-lania Morales, que acull uns 750 nens i joves ambdiversos tipus de deficiència física i psíquica: de-ficiència visual i ceguesa, sordesa-mudesa, retardmental i autisme. El finançament que reben delMECD serveix per pagar els sous dels 79 profes-sors i promotors, personal administratiu i de se-

guretat. Altres tipus de finançament provenen depetites quotes voluntàries que assignen els pares,però això no és suficient.

Els alumnes sords del Melania que van acaba-ven els estudis primaris al novembre, es van tro-bar que no podien continuar la seva formació alfebrer perquè, d’una banda, hi manquen profes-sors especialitzats i, d’una altra, la Dirección deEducación Especial del MECD no s’havia decidit ainvertir en l’adaptació d’aules per tal queaquests estudiants sords puguin cursar la se-cundària. El ministeri no escolta les reivindica-cions d’aquests nois que desitgen seguir estu-diant malgrat les limitacions auditives.

Denúncia dels problemesAl Melania, la meva tasca com a cooperant va serprincipalment d’observadora. No va ser així al’altre centre que es troba als afores de la ciutat,el Hogar de Protección Pajarito Azul, on vaig po-der exercir com a infermera voluntària amb nensi nenes amb paràlisi cerebral. Aquest centre vanéixer el 1994 amb la finalitat d’atendre totsaquells nens amb discapacitat en situació de risc,maltractament i abandonament. Hi ha prop de100 nens i joves d’edats compreses entre els diesde vida fins als quaranta anys, amb deficiènciesfísiques, psíquiques, motores i paràlisi, cir-cumstàncies que els resta autonomia i que els fadependre del personal del centre per moure’s,vestir-se, fer-se la higiene, menjar o comunicar-se. Tots hi viuen permanentment, perquè no hiha una mare o un tutor que en respongui.

La missió del centre consisteix a fer queaquests joves adquireixin el màxim d’inde-

pendència personal, mobilitat i integració socialpossibles mitjançant el procés de rehabilitacióintegral implementat per les trenta educadoresde què disposa el centre, que té fins a un totalde 65 empleats. Arlen Guevara hi exerceix com atreballadora social dos dies a la setmana ambuna jornada intensiva de 24 hores. Arlen serà unreferent per a mi per la seva experiència i la se-va serenitat, i perquè em va facilitar el desenvo-lupament de la meva tasca.

Tanmateix, no era just que jo estigués com ainfermera voluntària mentre tot el personal co-mençava a patir les conseqüències del retallament pressupostari que havia aprovat el Minis-terio de la Familia uns mesos abans. Ni el Paja-rito Azul ni els cooperants érem responsablesd’aquesta decisió governamental que significavael 20% de la subvenció financera que rep anual-ment aquest centre. Parlem de 13.000 dòlarsamericans que haurien servit per reparar les go-teres del sostre. El deteriorament de la infraes-tructura del centre és un reflex de les dificul-tats econòmiques que pateixen. Només entractaments anticonvulsionant i neurològic gas-ten cada mes uns 2.700 dòlars i en alimentació,uns 9.000 dòlars. Cada vegada se’ls fa més difí-cil suportar un deute de 45.000 dòlars i si el Mi-nisteri no restitueix aviat els fons, es veuranobligats a tancar el centre.

El que puc fer com a cooperant d’una ONG ésdenunciar aquestes injustícies per incomplimentde les lleis constitucionals i parlar pels que nopoden fer-ho. En una notícia publicada a la xarxael passat mes de febrer es podia llegir que unamultinacional elèctrica i l’esposa del presidentEnrique Bolaños van fer entrega d’un donatiu alPajarito Azul consistent en sis lliteres, tres llitsunipersonals i 900 dòlars en aliments. Aquesta noés la solució; la solució està en la sostenibilitat através d’un millor programa integral per als dis-capacitats, d’un millor treball interinstitucional ide l’aplicació d’uns criteris més socials a l’horade revisar els pressupostos.

Ana Trujillo és infermera i periodista

Habitants del «Pajarito Azul»,alumnes del «Melania Morales»

CARRER39

13

Experiència de treball en centres d’educació especial de Managua

Només en tractamentsneurològics gasten uns 2.700 dòlars al mes,

en alimentació, uns 9.000dòlars. Cada vegada se’ls fa

més difícil suportar un deutepromogut pel mateix govern

Ana Trujillo

A Nicaragua hi ha 24 escoles públiques d’educació especialdedicades a la formació acadèmica de poc més de 4.500nens i joves amb discapacitats físiques i psíquiques. A mésde les escoles hi ha les llars de protecció. El setembre pas-sat, la col·laboració amb les directores i educadores dedues d’aquestes institucions ubicades a Managua, el

Melania Morales i el Pajarito Azul, em va permetreconèixer de prop, entre altres aspectes, el seu potencialhumà, el seu funcionament, la seva organització o comadministrar uns cèntims que s’havien quedat insuficientsdesprés de la retallada d’un 20% que el governnicaragüenc va aplicar als pressupostos del 2003.

Comitè Òscar Romero de BarcelonaPg. Fabra i Puig, 260, 2n, 2a. 08016 Barcelona

Tel.: 93 349 88 03. cor-bcn@teleline.es

14 C A R R E R 39

Caterina Mieras, consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya

L’ ENTREVISTAl’l’

—Quines són les paraules claus del seuprograma per aquesta legislatura?—Una de les paraules que més m’agrada éscomplicitat. Crec que aquesta paraula defi-neix molt bé alguns dels objectius que emplantejo per a aquests pròxims quatre anysi que ha de caracteritzar les relacions entrela Generalitat i les diferents administra-cions locals. És per això que tinc un espe-cial interès a visitar el territori i assaben-tar-me de primera mà de les sevesnecessitats. El Consell de la Cultura i de lesArts, que ha de ser un òrgan assessor i departicipació dels diferents sectors de la cul-tura catalana, suposarà, en aquest sentit,un avanç important.

—Ha promès duplicar el pressupost deCultura en quatre anys. Que això es com-pleixi depèn de la consecució d’un nouestatut i d’un nou finançament?—Tenir un millor model de finançament,evidentment, facilitarà molt el complementdel programa cultural del govern catalanis-ta i d’esquerres, però, sigui com sigui, en-tre els acords del Govern s’inclou el de du-plicar el pressupost del Departament, iaquest és un compromís ferm. Fins ara, elsgoverns de CiU només havien dedicat l’1%del pressupost a Cultura. En aquests mo-ments tenim un pressupost prorrogat, ambtot el que això comporta, però la promesade duplicar el pressupost del Departamentés un objectiu prioritari que ha de ser unarealitat al final d’aquesta legislatura.

—Pensa plantejar la desaparició del Minis-teri de Cultura a favor d’un ministeri deles cultures?—En la concepció de l’Espanya plural i di-versa que volem té molt sentit un ministeride les cultures que sigui present en les ini-ciatives d’interès del país a tota la geogra-fia, amb una visió d’Espanya pluricultual iplurilingüística.

—Alguns diuen que la cultura catalana noés competitiva, que els diferents sectorsque la conformen han perdut pes, força,prestigi, dinamisme. És així?—Amb plantejaments pessimistes no anemenlloc, però sí que li puc dir que des del De-

partament farem tot el possible per apostarpels joves creadors, que són els que garanti-ran el futur de la cultura al nostre país. Commés gran sigui el ventall, més possibilitatsde reeixir tindrà la nostra pedrera culturalen la seva cerca de l’excel·lència. En aquestsentit, dintre dels acords del Govern catala-nista i d’esquerres es troba el d’apostar d’u-na manera decidida per la creació i la inno-vació cultural i, en especial, els nouscreadors.

—En una entrevista recent deia que s'hade superar la identificació entre cultura illengua, que s'ha de socialitzar la cultura.Què vol dir?—La cultura no és només llengua, és moltmés que això. La cultura catalana abastades de les seves tradicions centenàries finsa la nominació de Balseros als Oscars d’en-guany. És evident, però, que hem de desen-volupar una política lingüística més acuradaque fins ara, tot i que no vull estendre’men aquest tema, perquè, com bé sap,depèn en aquests moments del Departa-

ment de la Presidència. Tanmateix, li pucassegurar que des d’aquest Departamentgarantirem una discriminació positiva en-vers la llengua catalana, que és el que ensdistingeix i el que conforma l’eix vertebra-dor de la nostra identitat. A més, hem deconvertir-la en la d’acollida als nouvingutsque, ara per ara, encara s’integren en cas-tellà. L’objectiu, segur que no se li escapaa ningú, és prou ambiciós ja que es calculaque a Catalunya ara mateix es parlen mésde 100 idiomes.

—Quina importància es dóna al movimentassociatiu cultural, especialment al sectorde la cultura popular, en el seu programade govern? —Des del Departament promourem les einesque siguin necessàries per facilitar la parti-cipació de totes les associacions de l’àmbitde la cultura popular i tradicional per dotaraquest sector d’una més gran autonomia degestió. Som conscients que la cultura popu-lar és la més arrelada alhora que la méspropera a la majoria de la gent i per aixòmateix ha d’ocupar el lloc que li correspon.Estem treballant perquè així sigui.

—Els professionals del teatre i l’especta-cle per a tots els públics afirmen que sónmenystinguts per les administracions pú-bliques i reclamen un suport que es cor-respongui amb la seva importància (deproducció, públic, qualitat, etc.)? Estàdisposada a donar-los aquest suport?—Com vostè sap, he arribat al Departamentdesprés de vuit anys al capdavant de la Re-gidoria de Cultura de l’Ajuntament de Ba-dalona i si d’alguna cosa estic satisfeta ésde la recuperació del Teatre Zorilla com aequipament municipal. Per tant, aquestaproblemàtica em toca molt de prop. Tinguiper segur que no és intenció de la Conselle-ria menysprear cap sector i molt menys unde tant determinant. En conseqüència, do-narem tot el suport que calgui, tant des dela Direcció General de Promoció i Coopera-ció com des de l’Institut Català de lesIndústries Culturals, que disposa d’una àreaespecífica per donar suport a projectesconcrets dels diferents àmbits.

“Farem tot el possible perapostar pels joves creadors”

La paraula complicitat

defineix molt bé alguns

dels objectius que em

plantejo per a aquests

pròxims quatre anys

La cultura no és només

llengua, és molt més que

això. Però puc assegurar

que garantirem una

discriminació positiva

envers el català

aterina Mieras i Barceló és la primera dona que acce-deix a la conselleria de Cultura de la Generalitat deCatalunya. Nascuda fa quaranta-set anys a Sant Joan,Mallorca, es va llicenciar en Medecina i Cirurgia a la

Universitat de Barcelona i ha exercit la seva especialitat, derma-tologia i venereologia, en diferents centres hospitalaris de Barce-lona. Forma part des del 1991 del comitè d’experts en dermato-logia del Col·legi de Metges de Barcelona. La Federació de DonesProgressistes li va concedir el premi Dona Progressista 1994 perla seva tasca científica i social en el camp de la sida.

En el camp social i polític, el 1967 Caterina Mieras va participar ala creació del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universtitatde Barcelona, fet pel qual va ser suspesa de dret de matrículadurant dos anys. Militant del PSUC del 1975 a 1979, el 1980 vaingressar al PSC i ha estat diputada al Parlament des del 1999. Apartir de 1995 va ser regidora a l’Ajuntament de Badalona, ons’ha fet càrrec fins al 1999 de l’àrea de Cultura, Joventut i Es-ports i, del 1999 al 2003, de la regidoria de Cultura, Joventut iSolidaritat i Cooperació, etapa en què va impulsar la reforma delMuseu de Badalona i el Teatre Zorrilla de la població.

CARRER39

15

CC

—Un dels sectors que no aconsegueix ai-xecar el cap és la dansa. Hi ha alguna me-sura prevista? —El sector ha elaborat un informe sobre l’es-tat de la qüestió de la dansa que identificamolt clarament els punts febles i la seva po-tencialitat. Tenim en compte les seves consi-deracions i ja hem començat a parlar-ne.

—El sector de la música tradicional delsPaïsos Catalans va publicar al gener unmanifest en el qual es demana suport ireconeixement per a la música catalana.Quina és la seva posició?—El manifest dibuixa una bona situació delsector i una certa preocupació pel patrimo-ni històric musical. Ho tindrem en conside-ració.

—Quin paper ha de fer la cultura en unasocietat que canvia ràpidament, sobretotsota els efectes de la nova immigració iles noves tecnologies?—Com ja hem començat dient abans, la cul-tura té un paper integrador en l’acollidadels nous immigrants, que cal promoure irecolzar. En aquest sentit, les associacions ientitats vinculades al món de la cultura po-pular fan una tasca molt important a l’horad’acollir els nouvinguts, basada en el res-pecte a la diversitat. Pel que fa a les novestecnologies, són una eina que ha facilitatuna transformació sense precedents enl’accés a la cultura i en la seva producció,però cal assegurar que no esdevinguin uninstrument de discriminació social.

Lluïsa Celades

«La promesa de duplicar el pressupost del Departament és un objectiu prioritari»

Tenir un millor model

de finançament,

evidentment, facilitarà

molt el complement del

programa cultural del

govern catalanista i

d’esquerres

Caterina Mieras

Fotografia: Departament de Cultura

16 C A R R E R 39

VIDA AL BARRI teiàTeià,

la població teiàARTIJOC I GRAMC,del voluntariat al cooperativisme

es dels anys vuitanta Teià, unapetita població del Maresmede 5.700 habitants, té unacomunitat d'immigrats, lamajoria gambians, d'unes

cent persones aproximada-ment. Gràcies a la feina conjun-

ta de les associacions de la zona, imés concretament del GRAMC, Grup de Recer-ca i Actuació sobre Minories Culturals i Treba-lladors Estrangers, de l'Ajuntament, les escolesi els serveis socials, aquesta comunitat s'haanat integrant a la vida de Teià sense majorsproblemes.

El GRAMC i el gran nombre de voluntarisque s'han adherit a la seva tasca a Teià, en sónen gran part responsables. Mima Sant, vo-luntària de l'entitat, considera que l'experièn-cia que es du a terme en aquesta petita po-blació des de fa dotze anys és exportable aaltres poblacions.

Les activitats del GRAMC per donar suportals immigrats que s'han instal·lat al poble, ique gaudeixen d'una gran col·laboració perpart de moltes entitats de la població, espe-cialment de l'escola El Cim, abasten diversosàmbits. L'acollida i la sensibilització en sóndues de principals, que es materialitzen ambl'acompanyament i l'assessorament dels nou-vinguts -els voluntaris del GRAMC fan de pontentre els immigrats i l'escola, l'Ajuntament,els serveis socials, etc.- i amb activitats cultu-rals per fomentar la relació entre els habi-tants de Teià i el coneixement molt especial-ment de la cultura africana. El suport perlluitar contra el fracàs escolar també és unalínia molt important de treball, ja que la feinadel GRAMC s'adreça molt especialment als fillsdels immigrats. En aquest sentit, l'escola Ka-rambu Kafo Be ("l'escola que és de tots", enmandinga) és una peça clau. S'hi fan classesde reforç escolar a una vintena d'infants i jo-ves africans, però també d'alfabetització d'a-dults en català i en castellà per a prop dequinze homes i dones, i compta amb una aulad'informàtica. Fins aquest any, el GRAMCtambé gestionava la Ludoteca Tulundang, peròaquesta experiència s'ha vist ara aturada permanca de mitjans i de suport. L'entitat d'altrabanda també vetlla per la formació dels vo-luntaris, la immensa feina dels quals és total-ment determinant en l'èxit de l'acció que du aterme el GRAMC a Teià, i du a terme projectesde cooperació amb poblacions africanes.

Quin model per aCatalunya?Mima Sant és cons-cient que la relacióde proximitat quecaracteritza la vidade Teià facilita totaaquesta feina. ATeià tothom es co-neix i a més no s'haformat cap gueto depoblació immigrada.No hi ha hagut capconflicte de con-vivència tot i queMima Sant consideraque sí que existeixun racisme enco-bert, fins i tot inconscient, que es destapa re-marcant la diferència i que els fills dels immi-grats pateixen sovint. Aquests estan a cavallde dues cultures: una, la dels pares, que noconeixen gaire, i l'altra, la catalana, que noels reconeix com a catalans. Per Mima Sant, elfet que la gent s'hi adreci en castellà o s'es-tranyi del fet que parlin tan bé el català ésuna prova que sempre se'ls considera foras-ters. Segons ella i els seus companys delGRAMC, cal que els catalans enteguin que s'-han d'adaptar als canvis de la societat, que s'-

han d'integrar a un nou model social i queaquest nou model hauria de ser intercultural,de mestissatge, i no multicultural, en què elsdiferents col·lectius conviuen en un mateixespai però es mantenen separats i aïllats en-tre ells. Segons Mima Sant, la societat catala-na ha de crear el seu propi model tenint encompte les seves característiques i basant-seen la seva tradició d'acollida i de barreja i nolimitar-se a imitar-ne d'altres, com l'americà oel francès, que, en la seva opinió, no podenfuncionar al nostre país. >>>

gram

c

GRAMC

El Grup de Recerca i Actuació amb Minories Culturals i Treballadors Estrangers,GRAMC, va néixer a Girona. Treballa en el camp de la immigració, la interculturali-tat i la lluita antiracista des del 19???.La seva finalitat és promoure la solidaritat, el respecte mutu, la convivència i qual-sevol altra actitud cívica positiva entre el grup cultural majoritari i les minories cul-turals que de manera temporal o permanent s'estableixin entre nosaltres. A la veg-ada, vetlla pel compliment de l'esperit i la lletra dels convenis internacionals onacionals que protegeixen els drets i llibertats de les persones i dels grups socialsi treballa per impulsar la millora dels continguts d'aquestes normatives.El GRAMC, que té en aquests moments 12 assemblees locals, a Sant Feliu deGuíxols, Cassà de la Selva, Banyoles, Girona, Salt, Palafrugell, Platja d'Aro, SantaColoma de Farnés, Llagostera, el Masnou, Teià i Alella, desenvolupa la seva tascaen els terrenys següents:• l'acollida i la formació dels treballadors estrangers i de les seves famílies,• l'educació per promoure actituds favorables a la solidaritat i la convivència mul-

ticultural, i l'eradicació del xovinisme en els membres de la comunitat acollidora.• la formació específica i del reciclatge dels professionals que se n'ocupen.

Associació GRAMCPlaça Lluís Companys, 12 - 17003 GIRONA

Telèfon 972 219 600 - Fax: 972 080 115minories@gramc.org - www.gramc.orggr

amc

DDdues entitatsper a la convivènciadues entitatsper a la convivència

El nom deixa molt clar quins són elsfonaments del treball d'aquesta co-operativa de serveis, una de lesprimeres a oferir d'una manera sis-temàtica i elaborada eines per al'educació intercultural, quan totjust se'n començava a parlar moltperò encara no s'hi feia gran cosa.

Artijoc va néixer l'any 2001 a re-cer del GRAMC de Teià. La van cre-ar quatre voluntàries d'aquesta en-titat, Mima Sant, Núria Roque, LaiaSavall i Mireia Riera. Està formadaper un equip de professionals delscamps de l'educació i el treball so-cial, la gestió cultural, les arts i lapedagogia. La seva feina s'especia-litza en el joc, l'art i la intercultu-ralitat i ofereix serveis a tot tipusd'entitats i organismes: escoles,ajuntament, ONG, empreses i asso-ciacions.

El treball a Teià amb la comuni-tat d'immigrats de la població, quehi és present des dels anys vuitan-ta, la majoria d'origen africà, vapermetre a les creadores d'Artijocadquirir una sòlida experiència res-pecte al treball educatiu en un en-torn de diversitat cultural. A partird'aquesta experiència i del seu clarcompromís social, de solidaritat ide cooperació i a través d'Artijochan anat elaborant un ampli ventallde propostes innovadores que pas-sen per l'art i el joc, moltes desti-

nades especial-ment a fer mésproperes altrescultures. Hi hajocs de tot elmón i tallers que toquen una infini-tat de temes, com la percussió, lesjoguines africanes, la construccióde cabanes bantus, les trenes afri-canes, el menjar gambià, els so-rrals de joc saharians, musiques idanses de tot el món...

Artijoc proposa molts altres ser-veis: tallers de manualitats de totamena, tallers d'expressió corporal,de teatre social o de circ, xerradesi conferències d'especialistes, cur-sos de formació per a adults, dis-seny d'exposicions, activitats extra-escolars, casals d'estiu, projectesde dinamització de barri, d'acollidad'infants d'origen estranger i de me-diació cultural, un servei que Arti-joc vol desenvolupar i incrementardurant els propers anys. Artijoctambé ha creat fa poc una botiga aBarcelona de joguines didàctiquesd'arreu del món per a grans i petits.

Totes aquestes activitats i totsels projectes d'Artijoc tenen la par-ticularitat de tenir al darrere unprojecte educatiu ben definit i co-herent i que busca per damunt detot refermar la convivència, l'edu-cació per la pau, la solidaritat i lacooperació.

VIDA AL BARRI

CARRER39

17

Artijoc

El mes del drac és el títol d’un còmic a partir del qual Artijoc hadesenvolupat un projecte educatiu de sensibilització contra elracisme i a favor dels drets humans i el diàleg intercultural. S’adreçaa alumnes d’educació secundària i a entitats de lleure juvenil.El còmic, escrit i dibuixat per Quim Bou, ha estat editat pel GRAMC(Grups de Recerca i Actuació sobre Minories Culturals i TreballadorsEstrangers) amb la col·laboració del Ministerio de Trabajo y AsuntosSociales i la col·laboració de l’Ajuntament de Girona.El mes del Drac relata les aventures de Norian, el fill del rei d’un paísimaginari, de Nelle, la seva germana, i dels mesotrolls, uns immi-grants il·legals que malviuen en una societat injusta. El còmic plante-ja situacions perfectament identificables amb el que passa en lesnostres societats i va acompanyat d’una guia didàctica i un CDinteractiu perquè els mestres o els responsables de grups puguindesenvolupar activitats per treballar amb els joves.

Els mestres també poden beneficiar-se del suport dels educadorsd’Artijoc. Aquests ofereixen la seva experiència com a educadorsespecialitzats per desenvolupar les propostes de la guia didàctica ihan elaborat un seguit d’eines i d’activitats suplementàries per apro-fundir en els temes tractats i enriquir el treball amb els joves..Una d’aquestes activitats és una gimcama de dues hores, amb jocsdinàmics i proves de caire més reflexiu. Es tracta d’una activitat moltdivertida que permet endinsar els adolescents d’una manera amenai didàctica en l’arrel de conflictes mundials, locals i personals. Artijoctambé ofereix el Quiosc, una caseta portàtil on s’exposa el còmic ialtres materials relacionats i on es fan jocs i activitats festives. Unaaltra proposta consisteix a endur-se els joves tres dies de colònies,tres dies dedicats a la interculturalitat i les relacions nord-sud, ambactivitats lúdiques que giren entorn del còmic. Finalment, els jovestambé es poden endinsar en la xarxa i aprendre d’una manera lúdi-ca a aprofitar-ne els recursos en el camp de la solidaritat.Aquesta proposta d’Artijoc ha rebut el suport del Consell Comarcaldel Maresme i s’està desenvolupant en diverses poblacions de lacomarca, on la presència d’immigrats és una de les més importantsdel Principat.

Artijoc proposa lluitar contrael racisme als instituts a partir d’un còmic

>>> VoluntariatUna de les característiques delGRAMC de Teià és la gran feina quehi fan els voluntaris. Són voluntarisde totes les edats i de tots els àm-bits professionals, que ofereixengratuïtament els seus coneixementsi el seu temps lliure per tirar enda-vant el projecte. Són uns quarantavoluntaris que s'ocupen dels diver-sos projectes del GRAMC, des del'escola, fins a les activitats de lleu-re passant per l'assessorament i elsprojectes de cooperació que l'enti-tat du a terme. Després de dotzeanys d'experiència, però, Mima Sant

considera que l'Administració had'assumir moltes més responsabili-tats en un gran nombre de temes,com l'acollida lingüística, l'alfabe-tització o l'habitatge. Segons la se-va opinió, hi ha d'haver un augmentconsiderable de recursos socials perafrontar amb imaginació i eficàciael gran repte del segle XXI, les mi-gracions i els canvis socioculturalsque comporta. A Teià, els voluntarisdel GRAMC són conscients que sónirreversibles i que s'han d'afrontarde la millor manera possible, ambrecursos i a partir de la integració, ino des de la por.

El mes del DracEl mes del Drac

artijocartijoc

la iniciativala iniciativa

amb nomamb nom

tradi·accions

18 C A R R E R 39

propipropi

Una de les tradicions forànies cada vegada més arre-lades a Catalunya és la dansa popularment conegudacom la dansa del ventre. El seu origen és molt antic.Es ballava als pobles de l’Orient Mitjà i al Nord d’Àfri-ca i estava lligada a la fertilitat i al culte de la mareterra. La dansa del ventre tal com la coneixem avuiprové d’Egipte, on era un mitjà per a unes dones es-collides d’entrar en contacte amb els déus. Amb l’ar-

ribada dels musulmans, la dansa del ventre abandonaels temples i passa a ballar-se a les tavernes.Els moviments d’aquesta dansa són sensuals i captiva-dors i tenen el poder d’atraure i magnetitzar mésd’una mirada. Els moviments solen ser suaus i circu-lars i, tot i que es mou tot el cos, la part on es con-centren aquests moviments són els malucs, la pelvisfemenina i els muscles abdominals.

la dansa del ventre

olga gualAssociació Catalana Síndrome X Fràgil

Associació CatalanaSíndrome X Fràgil

Ja han passat uns quants dies des del’atemptat de l’11-M, però el record ila tristesa no s’han esvanit i probable-ment mai no ho faran.Les víctimes han estat nombroses. Hanmort moltes persones i els ferits con-servaran durant molt temps les seqüe-les de la barbària, com les conserventotes les víctimes del terrorisme, unfenomen que afecta milers i milers depersones a tot el món. Hi ha hagut altres víctimes en aquestepisodi: el dret de les persones deconèixer la veritat, el deure d’infor-mar prescindint dels interessos parti-culars. Però l’olla ja estava bullint, iquan es va apujar el foc, la tapa vasaltar. Però encara hi pot haver mésvíctimes: la llibertat, els drets fona-mentals, la democràcia, que algunspodrien considerar que s’han de limi-tar per lluitar contra el terrorisme. Toti que és evident que és contra el quecausa o nodreix el terrorisme —con-flictes polítics, injustícia, pobresa...—que s’ha de lluitar, cosa difícil, difi-cilíssima, però totalment necessària,sembla que no hi ha voluntat políticade fer-ho. En definitiva, si aquesta vo-luntat no s’imposa, ens podem pre-parar a anar a moltes manifestacionsmassives contra el terrorisme, fins i totsota el lema “Per la constitució”, unmés dels xantatges i de les manipula-cions a què hem estat sotmesos...

recordant...

La síndrome X Fràgil és una gran desconeguda, tot

i que és la principal forma hereditària de retard

mental. Aquest desconeixement fa que, en rebre el

diagnòstic d’un fill afectat, molts pares se sentin

sols, desconcertats i desorientats. Totes les

famílies que formen l’associació hem passat per

aquests moments i hem tingut aquestes sensacions

i aquests sentiments. És per això que un dels objec-

tius bàsics de l’associació és oferir acollida i ajuda

a les famílies afectades. D’aquesta manera es vol treballar per millorar la qualitat de vida

de les persones a qui s’ha diagnosticat la síndrome, dels seus familiars i del seu entorn

més proper, promovent i divulgant el coneixement de la síndrome en els àmbits

medicosanitari, escolar i educatiu i en la societat en general. A la vegada, treballem per

estimular i exigir les recerques científiques, mèdiques i psicopedagògiques sobre la sín-

drome.

Què és la síndrome X Fràgil?

És un trastorn hereditari lligat al cromosoma X que afecta bàsicament els homes, els

quals presenten deficiència mental de major o menor grau i unes característiques

físiques determinades. La síndrome X Fràgil no només causa problemes de retard men-

tal, sinó que també està lligada a problemes en el desenvolupament, que incloen difi-

cultats d’aprenentatge, autisme i problemes de conducta prou significatius, com ara

hiperactivitat, impulsivitat, manca de concentració i dificultat d’adaptació social.

Segons dades actuals, es calcula que afecta un nen de cada 2.500 i una nena de cada

8.300. Cal destacar que una de cada 400 dones i un de cada 1.200 homes en són porta-

dores i portadors sense manifestacions clíniques evidents, però amb capacitat de trans-

metre la síndrome. La síndrome X Fràgil és la segona causa de retard mental després de

la síndrome de Down, tot i que és la primera causa de deficiència mental hereditària.

Actualment no existeix cap tractament curatiu de la síndrome; el tractament multidis-

ciplinar és el més aconsellable, ja que hi intervenen tractaments del llenguatge, teràpies

sensorials integradores i actuacions mèdiques, psicopedagògiques i educatives que fan

possible una millora en la salut, en els aprenentatges i en la integració social dels nens

i nenes afectats.

Associació Catalana Síndrome x Fragil. Tel.: 93 217 09 39. ixfragil@teleline.es

montse fran

les víctimes

CARRER39

19

Notícies paraulesparaules

Llibres per pensarEditorial: Grup d’Estudis PedagògicsCol·lecció: “El Món per un Forat”

Aproximar els nostres infants a conflictes interna-cionals, que fins i tot s’escapen a la comprensiódels adults, és una tasca complexa. Però a la vega-da és indispensable que els més menuts coneguin lesinjustícies que envolten el nostre món i aprenguin a mirar-se allò quepassa al seu entorn amb ulls crítics i esperit responsable. Amb aquesta volun-tat didàctica, el Grup d’Estudis Pedagògics edita la col·lecció “El Món per un Forat”,un conjunt de cinc llibres en format còmic que pretenen donar pautes de reflexió perparlar amb els més joves sobre temes tan cabdals com el conflicte arabo-israelí, lesdesigualtats nord-sud, les mines antipersona, la guerra de Bòsnia o el cas Prestige. Una historieta relacionada amb el conflicte a treballar, un recull d’informació que con-textualitza la situació i propostes d’activitats són l’eix central d’uns llibres que tambétenen la seva vessant solidària ja que els guanys obtinguts serveixen per finançardiversos projectes de solidaritat. Per a més informació sobre aquesta col·lecció us podeu posar en contacte amb elGrup d’Estudis Pedagògics a l’adreça gep@correu.vilaweb.com

Ben educatsAutor: Salvador CardúsEditorial: Edicions La Campana

Civisme. Una de les paraules que amb més insistència sona enboca de polítics, responsables esportius o agents socials. Semblaque, en els darrers temps, una part de la població ha perdut les“bones maneres” després d’uns anys en què reclamar compor-taments educats podia ser titllat de retrògrada o poc progres-sista. Davant d’aquesta pèrdua evident d’unes normes deconducta social i ciutadana, el sociòleg Salvador Cardús ensproposa una reflexió sobre la urgència de recuperar “la bonaeducació”. Cardús allibera el civisme de l’argumentari con-

servador per situar-lo enmig d’un debat social que permeti als edu-cadors (pares, mestres i monitors) recuperar la responsabilitat pedagògica d’edu-

car no només bones persones sinó també persones amb bones maneres.

ESPLAC INAUGURA EL SEU WEB

El passat 7 de març esplac va pre-sentar la seva pàgina web en elmarc de la 23a Assembla GeneralOrdinària del moviment. Esplac és lamajor federació d’entitats d’educacióen el lleure laiques de Catalunya,amb més de cent centres d’esplai,

que agrupen aproximadament 8.300 infants i 1.600monitors i monitores. La web permet saber més detallssobre el moviment, les seves publicacions i les sevesactivitats.

www.esplac.org

MANIFEST CONTRA EL RACISME I LA XENOFÒBIADEL CONSELL DE JOVENTUT DE BARCELONA

El CJB, juntament amb al-tres entitats barcelonines icatalanes, van signar elpassat 16 de març el ma-nifest “Per una lluita activacontra el racisme i la xenofòbia”. Les entitats hi mani-festen la seva profunda preocupació davant el risc quela confirmació d’Al-Qaeda com a autora de la mas-sacre de l’11 de març a Madrid pugui provocar reac-cions racistes i xenòfobes. Més informació a:

www.cjb.org

LLIURAT EL PREMI D’ASSAIG EN ACCIÓ SOCIALDR. PERE TARRÉS

L’obra guanyado-ra de la primeraedició del Premid’Assaig Dr. Pere Tarrés en Acció Social, que es valliurar el passat mes de febrer, ha estat Marta. Refle-xions a la llum de l’experiència educativa amb ado-lescents, de Cristina Roig i Iñaki Aramburu, edu-cadors del CRAE Kairós de Barcelona (vegeuCARRER, núm. 31). Es tracta d’un assaig basat enl’experiència dels autors com a educadors socials enun centre residencial d’acció educativa per a noiesadolescents. Els autors hi formulen qüestions fona-mentals sobre la nostra realitat social i sobre el pa-per dels educadors socials i aposten per una relaciód’ajuda oberta, respectuosa, inclusiva, participativa,bidireccional i terapèutica.L’objectiu del premi instituït per la Fundació Pere Tarrésés promoure la recerca, l’estudi i el treball reflexiu deprofessionals del camp de l’acció social perquè re-verteixin en la millora de la qualitat de la seva interven-ció.

Secció elaborada per laFundació Pere Tarrés

paraules

MOVIBAIX CELEBRA EL SEU VINTÈ ANIVERSARI I LA FESTA DEL MAIG

L’any 1984 va néixer el Moviment Educatiu enel Temps Lliure Infantil i Juvenil del Baix Llo-bregat, Movibaix. En aquests moments agrupa39 entitats de lleure i té uns 850 socis. Ofereixserveis als centres d’esplai i als ajuntamentsde la comarca per millorar i ampliar l’activitat educativa en el temps lliure amb un caràcterde servei públic. El 1996 es va unir amb el Moviment d’Esplais del Vallès per formar laFederació Catalana de l’Esplai i també és membre de la Fundació Catalana de l’Esplai.La Festa del Maig, la trobada anual del moviment, es farà el 16 de maig i reunirà en unagran festa tots els monitors i els infants de les entitats que formen part del moviment.

www.esplai.org

20 C A R R E R 39

L’ ENTREVISTA ESPECTACULARl’l’ espectacularespectacular

—Plegar quan les coses no van bé, d’acord. Però dissoldre una com-panyia com la vostra, que ha sabut fer-se un nom i que és reconegudacom una de les millors del país, per què? —ÒSCAR: En els últims temps no donàvem l’abast i teníem dificultats se-rioses, sobretot per qüestió de temps, per preparar espectacles nousamb la qualitat dels que hem fet fins ara. Com que la gestió ens funcio-na força bé, hem decidit que era un bon moment per deixar de fer es-

pectacles junts. —Vint-i-cinc anyssón massa?—JOAN: Estem moltcontents del quehem fet durantaquests vint-i-cincanys. Hem assolitfins i tot més ob-jectius dels queens havíem plante-jat. No haguéssimpensat mai arribar aser una companyia de pallas-sos tan coneguda. Però també hi havia el risc de repetir-nos o buscar elmés fàcil. Per tant, hem decidit tancar aquest cicle amb dignitat i obrir-neun de nou, que potser serà encara més enriquidor. —Què us ha decidit de fer-vos càrrec de la gestió del saT! durant cincanys? —ÒSCAR: L’any passat vam crear Puça i Purtí, una empresa de gestió d’es-pectacles. Però de fet la nostra experiència en gestió es remunta a l’any1988 amb la direcció del Festival Internacional de Pallassos de Cornellà.Des d’aleshores hem fet moltes coses. Fer-nos càrrec del saT! ens famolta il·lusió. És una aventura, no del tot desconeguda, però sí absolu-tament nova.—Imagineu que ja han passat cinc anys des de l’inici d’aquesta aven-

tura. Quina valoració us agradaria fer-ne?—ÒSCAR: M’agradaria que es parlés del saT! com d’un teatre que ha reno-vat i que ha aportat nous elements i noves maneres de fer en l’especta-cle infantil i juvenil. M’agradaria que es digués que hem ajudat a millo-rar els espectacles i que hem ajudat a aconseguir per als espectaclesinfantils la mateixa legitimitat que la que tenen els espectacles per aadults.—Com ho penseu aconseguir?—JOAN: Volem oferir a les companyies de teatre per a tots els públics lesmateixes condicions que les que tenen les de teatre per a adults. —ÒSCAR: Si volem fer avançar el teatre per a tots els públics, hem de fernoves propostes. Hem d’aportar elements que permetin millorar la qua-litat: ajudar a buscar subvencions si cal; fomentar la investigació sobreespectacles; treballar l’intercanvi, amb companyies que vinguin de forade Catalunya, no només de l’Estat espanyol sinó d’arreu d’Europa... Estracta de fer de motor per normalitzar el teatre per a tots els públics ifer-lo avançar.

Es tracta de fer de motor per normalitzar

el teatre per a tots els públics

ui no hagi tingut l’oportunitatde veure la Puça a l’escenari,que s’afanyi! Aquest any ésl’última oportunitat per fer-ho,perquè Joan Busquets i ÒscarRodríguez han decidit dissoldrela companyia a finals d’any.

Desapareix un grup de referència del teatrefamiliar català, amb vint-i-cinc anys defeina ben feta, quinze espectacles, cincanys de televisió, milers d’espectadors imilions de rialles. Però neix un projectemotivador que té la ferma intenció d’arribara ser un referent de l’escena culturalbarcelonina i de l’espectacle per a tots elspúblics. La companyia de pallassos esdissol, però els seus membres i fundadorscontinuen, ara darrere l’escenari, com agestors del Sant Andreu Teatre (saT!), itambé com a productors i directors. Nodescarten tornar més endavant alsescenaris amb projectes personals, el Joanamb un espectacle en solitari i l’Òscar ambuna obra per a joves, o tornar a actuarjunts. De moment, però, ja tenenprou feina amb l’ambiciósprojecte de gestió delsaT!, que emprenen ambmoltíssima il·lusió i ambles idees ben clares.

QQ

La «Puça» gestiona el saT! i deixa d’actuar a finals d’any

—Plantegeu el saT! com un projecte per aSant Andreu o per a tot Barcelona? —ÒSCAR: El projecte s’ubica al barri, però lanostra oferta és per a tota la ciutat. És certque a la gent del barri li costa anar al centre,i viceversa. Es tracta de trencar aquesta reali-tat. Això ho aconseguirem amb el temps. Quangestiones un teatre constates l’enorme lenti-tud del procés teatral. Tot és d’una manufac-tura i d’un artesanat increïbles. —JOAN: Una cosa curiosa és que ens ve gent delVallès, perquè els queda molt a prop amb eltren...—Compartiu la gestió amb Joe Forga, un ac-tor molt relacionat amb el teixit associatiudel barri. Això vol dir que el saT! es plantejatambé com un centre cultural de Sant An-dreu?—ÒSCAR: Sí. Al maig que ve farem una campa-nya que es dirà “Fica’t al saT!”. Obrirem elteatre a totes les entitats del districte. Totesles que tinguin alguna cosa a veure amb lesarts escèniques el podran utilitzar per presen-tar les seves propostes. I qui sap si més enda-vant podem fer una producció conjunta... —Teniu algun model de gestió, alguna expe-riència de referència per tirar endavantaquest projecte? —ÒSCAR: El referent més important, per des-comptat, són els nostres vint-i-cinc anys d’ofi-ci. Coneixem molt bé aquest món. Un altre ésel Teatre Regina, que ha contribuït absoluta-ment a fer bon teatre per als nens i nenes.—JOAN: El Zorrilla de Badalona també n’és un,

amb una línia de programació i un model degestió cultural força interessant... I com a mo-del de pressupost, tenim el Teatre Nacional! —Fa tres mesos que heu començat aquestaaventura. Quina ha estat la rebuda del pú-blic i els mitjans de comunicació?—ÒSCAR: Ha estat molt bona pel que fa al pú-blic. Tenim una mitjana de públic considera-blement alta, i una part s’ha consolidat.Pel que fa a la premsa, ens agradaria te-nir més suport.—Com es pot resoldre aquesta mancaendèmica de ressò, de la qual tots elsprofessional del ram es queixen? —JOAN: El periodisme es fa ressò d’allò que jaté ressò. Molt poques vegades es parla del queno es coneix. L’estructura dels departamentsde cultura dels diaris, les ràdios i les televi-sions són molt antiquats en aquest sentit. Nos’arrisquen a informar de coses noves fins queaquella cosa nova es converteix en coneguda.És un peix que es mossega la cua. —ÒSCAR: També cal tenir en compte que potserhi ha una sobredosi d’espectacles infantils aBarcelona. Arriba un punt que les propostess’acaben diluint. També hi ha un mal endè-mic: quan es crea un espectacle per a tots elspúblics, s’ha de poder vendre a tot arreu:amb llum, sense llum, quan plou, quan neva,quan fa sol… Hem d’aconseguir que l’especta-cle per a infants es valori d’una manera dife-rent. Si ho aconseguim, potser als periodistesels podrem dir que fem teatre i que exigim elressò necessari.

—No us sap greu deixar de pujar als escena-ris després de tant de temps? —ÒSCAR: Deixem de fer pallassos el Joan i jojunts, però tots dos tenim projectes personalsper més endavant. En absolut renunciem a laqüestió artística, i de fet, ni tan sols renun-

ciem a tornar a fer al-gun espectacle juntsmés endavant. Peròdesprés de vint-i-cincanys, tenim ganes d’ex-pressar coses d’una al-tra manera. Ens estemdonant aquest espai dellibertat perquè ca-dascú ho expliqui comvulgui. Però de mo-ment, volem consolidaraquest projecte en to-

tes les seves vessants, i aconseguir crear unasala de teatre peculiar, tant pel tipus de pro-gramació com pel tipus de gestió...

Lluïsa Armengol i Anna Melià

La Puça ha fet un salt important. Abandonade moment les taules dels escenaris, però noper anar gaire més lluny: just al darrere, entrevestidors. I com que tenen fusta i són gatsvells, s’hi trobaran com peix a l’aigua gràciesals seus vint-i-cinc anys d’experiènciadamunt i darrere els escenaris, com acreadors d’espectacles i com a gestors iorganitzadors d’actes culturals. Coneixen

profundament, -n’han gaudit i l’han patit -el món de l’espectacle per a tots elspúblics (són membres-fundadors dela TTP, l’associació de Teatre per aTots els Públics), les seves necessi-

tats i les seves mancances i, per tant,estan més capacitats que ningú per

intentar esmenar en la seva gestió els pro-blemes que pateix aquest sector. D’alguna manera, la Puça ens fa el salt. Enssap greu que abandonin el nas de pallassoper agafar una cartera plena de dossiers idocuments, els trobarem molt a faltar. Durantvint-i-cinc anys, el Joan i l’Òscar han sabutdonar a la seva feina artística un segell espe-cial, inconfusible, que els ha portat acrear espectacles amb personali-tat pròpia, innovadors i suggeri-dors per a un públic maltractat,els infants. Esperem, però, quetornin a carregar les seves pilescreatives ben aviat i puguemtornar a gaudir del seu afinat sentitde l’humor. De totes maneres, els perdonemla infidelitat. En primer lloc, perquè tot quedaen família, i en segon lloc, perquè el projectede fer del saT! un espai normalitzat per alteatre infantil i juvenil bé s’ho val.

els saltsde la puça

Des de març de 2003 Sant Andreu i Barcelonatenen un nou espai cultural, una nova sala deteatre, el saT!, que a partir d’ara s’haurà de teniren compte a l’hora d’escollir les nostres sortides.La diversitat de gèneres i de programació, ambcanvi de cartellera cada quinze dies, l’aposta

tant per companyies reconegudes com per noves propostes teatrals, unasòlida programació per al públic familiar amb campanyes escolars i per alsinstituts, una decidida vocació d’arrelament a la vida cultural del barri i unapolítica de preus econòmics (de 6 a 12 €), són algunes de les característi-ques del projecte d’Òscar Rodríguez, Joan Busquets i Joe Forga, mem-bres de 08030 Gestió Teatral, societat responsable de la gestió del saT!

El teatre de Sant Andreu al carrer Neopàtria és una vella institució en elbarri, un barri que té una llarga tradició de teatre amateur i d’on han sortitgrans actors professionals com Jordi Banacolocha o Pep Munné. Desprésd’un període de reformes, el teatre municipal, amb 383 localitats i que neixen el marc del conveni signat entre l’Ajuntament de Barcelona i LaurenFilms per al desenvolupament d’un complex cultural i d’oci que en el seudia va donar lloc a l’obertura d’una multi-sala de cinema, ha tornat a obrirles seves portes als veïns del barri i a tots els barcelonins amb una programació que es va inau-gurar oficialment el 26 de setembre de 2003 amb Vol Ras. Fins ara, hi han actuat unes 25 com-panyies, vuit de les quals de teatre per a tots els públics, amb una ocupació mitjana del 50% deles localitats. www.sant-andreu.com/cultura/sat/

cia. ínfima la puça

un nou teatre per a la ciutat

CARRER39

21

els saltsde la puça

Gènere: titelles

Públic: familiar

Argument: En Salvador, un noi somiador que viu a Ca-daqués, està obsessionat per conèixer la Lluna. Aquesta

dèria no els agrada a la gent del poble ni a la família. Només en Baldiri, el vell pes-cador, l’entén, i li explica que per aconseguir els somnis cal desitjar-ho de valent i

esforçar-se per fer-los realitat...

David Laín, ara amb la col·laboració d’Arantxa Azagra, ens ofereix un copmés un espectacle preciós, amb música de Pep Pascual, en què desplegala seva habitual sensibilitat, el seu sentit del ritme i la seva delicadesa enla narració i l’escenografia. Un espectacle molt adequat per a l’any Dalí.El punt de partida de l’obra és la infantesa i els seus somnis. David Laínens presenta un Dalí petit... I és que Dalí també va ser petit, i potser ésen la seva infantesa, una etapa poc coneguda del geni, que s’arrelenmoltes de les diverses i peculiars facetes de la seva personalitat. Peròl’espectacle no és una biografia del pintor. És un conte, una faula ins-pirada en el ric ifantasiós universdel geni empor-

danès, un somni que béhauria pogut tenir Dalí, un somni que de més gran va saber transmetre amb la se-va obra. El missatge és clar: mai no hem de renunciar als nostres somnis...

ssanem a veure...anem a veure...

22 C A R R E R 39

ESPECTACULARMENT parlantparlant

Gènere: circ

Públic: familiar

Argument: Dues pageses, dues gossetes iuna gallina ens inviten a compartir la seva

vida quotidiana al camp. Una vida no gens avor-rida, amb situacions còmiques, moments poè-tics i molta tendresa...

Cirquet Confetti, una companyia amb prop devint anys de vida i set espectacles creats, sensdubte ha arribat amb aquest deliciós espectaclea la maduresa i l’equilibri. Anna Alavedra, lapallassa sapastre i innocent, que sempre ficaels peus a la galleda, i Irya Gómez, la pallassacantant i ballarina, elegant i etèria, fan una pa-

rella artística insuperable. Diri-gides per Merche Ochoa, ambvestuari d’Adriana Sanz i mú-sica en directe de Pere PauGímenez, ofereixen al pú-blic una magnífica inter-pretació en una successióde gags, jocs de circ,

dansa i cant que omplen l’es-cenari de poesia, humor, enginy i ten-

dresa. La gran visualitat del muntatge, del ves-tuari, de la coreografia i de l’escenografiatambé és decisiva per fer d’aquest espectacleuna petita obra mestre del circ de butxaca.

ooppeerraacciióó aa..vv..ii..

llaa lllluunnaaeenn uunn ccoovvee

OO

OO

OO

LLLLLL

Gènere: titelles

Públic: de 5 a 12 anys

Argument: Malgrat el pas del temps, els personatges dels contes tradicionals, la Ca-putxeta, el Patufet, el Flautista..., mai no es fan vells, mai no moren. Tenen el do

de l’eterna joventut... Però ve’t aquí que un dia, per unes estranyes circumstàncies, passael que mai no havia passat: es tornen vells de cop. Per recuperar de nou la joventut, deseguida posen en marxa l’Operació A.V.I., que es transforma en un llarg viatge ple de pe-ripècies...

Operació A.V.I. és un d’aquests espectacles que no ens podem perdre de cap mane-ra. Tant per la història que s’hi conta, que ens parla del paper vital que té la gentgran en la nostra vida, com per l’escenografia i els titelles d’Alfred Casas, senzilla-ment preciosos, com per la magnífica música de Jordi Riera i el formidable treballde Jordi Farrés i Pep Farrés, dirigits per Jordi Palet. ¿Els Farrés són germans, com hoindica el nom de la companyia? Doncs no. Es van conèixer a l’Institut del Teatre deBarcelona i l’èxit que va tenir l’espectacle de fi de curs que van crear, Genoma, unaobra de titelles per a adults que es va representar en molts teatresi a diversos festivals, els va animar a continuar el seu projecteartístic. Aquesta excel·lent producció, Operació A.V.I. confirmaque van prendre la decisió adequada i ens fa frisar per veure elpròxim espectacle d’aquesta jove companyia.

VV

he farrésbrothers

Gènere: contes

Públic: de 6 a 12 any

Argument: La bruixa Jaravulà no supor-ta que la gent estigui alegre. Per no

sentir la rialla de Fàtima li llença un en-canteri: tot el que beu la nena estransforma en llàgrimes. L’oncle de Fà-

tima, Sasif, un home del desert, emprènun llarg viatge per desfer el malefici...

Fanàtik Visual fa amb aquest espec-tacle una interessant proposta quealia el conte tradicional amb les mésnoves de les tecnologies. Alhora ofe-reix una valuosa eina didàctica per al conei-xement d’altres cultures. En la primera part

de l’espectacle, que dura uns trentaminuts, una actor explica el conteamb l’ajuda de la projecció d’una

excel·lent pel·lícula d’animació en tresdimensions. La segona part és un breu do-

cumental de quinze minuts de duradarelacionat amb l’àrea geogràfica ontranscorre el conte, en aquest cas el

Magrib, amb l’objectiu que els nois i noiesconeguin altres parts del món, altres maneresde viure i altres cultures. Aquesta és la prime-ra entrega dels cinc contes que el grup té laintenció de realitzar, una rondalla per a cadacontinent, i sempre amb aquesta reeixida fór-mula que combina perfectament la tradició,la innovació, la diversió i la pedagogia.

aaaa

V

fanàtik visual

ssaassiiff ii llaa bbrruuiixxaa jjaarraavvuullàà

aa

T

l’estenedor

lllluunnaa,, uunn ssoommnnii

ddee ddaallíí

irquetconfettic

El teatre d’humor de la Cia. La Tal, ungrup creat el 1986 per Jordi Madaleno iEnric Casso, traspassarà aquest estiu lesnostres fronteres per acostar la seva obraal públic d’altres contrades.

La gira començarà el 10 de juny al Fes-tival de Teatre al Carrer de Singapur iacabarà a l’agost a Itàlia, al Festival deLivourne. Entremig, després d’una estadaal Festival Almagro de Ciutat Real i aSantander, la Cia. La Tal visitarà Gdansk,una ciutat del nord de Polònia, per parti-cipar al Festival Feta.

Carilló, una obra creada fa anys i per-manentment actualitzada, és un munta-tge original destinat a ser representat alcarrer. De les entranyes d’un enorme re-llotge apareixen cada quart d’hora trespersonatges, els típics ninots que en re-

llotges de moltes ciutats del nord d’Euro-pa anuncien el pas de les hores. Aquestspersonatges aprofiten el seu fugaç prota-gonisme per fer un combat de boxa, re-presentar una escena de l’òpera de Car-men o reptar-se en duel, tot al so delcarilló i de diversos efectes sonors. L’es-pectacle està pensat perquè la gent s’a-turi deu minuts i continuï el seu camídesprés de cada representació. No és es-trany, però, que els espectadors perdinla noció del temps i s’hi quedin fins al fi-nal.

El grup té altres reserves encara noconfirmades (al Japó per exemple). Peròabans, l’espectacle es podrà veure a laTamborinada, la festa anual de La Roda,el 23 de maig, al parc de la Ciutadella deBarcelona.

anysediciones pae

un segell alternatiuEl passat 25 de febrer la Plataforma de Autoeditores (PAE) va presen-tar a la FNAC Triangle de Barcelona el seu segell discogràfic: EdicionesPAE. La creació d’aquest segell formava part dels objectius de laplataforma des de la seva fundació a Barcelona el maig del 2002.

Aquest segell ofereix a qualsevol artista, sigui membre de la plataforma o no, els mit-jans necessaris per autoeditar les seves obres musicals i/o audiovisuals. Ni el segell nila PAE obtenen cap tipus de benefici dels artistes o de les obres que editen, i elsguanys que es podrien generar es destinaran a projectes relacionats amb l’autoediciói a la publicació del catàleg de les obres editades. Ediciones PAE garantitza els preus mínims en tot el procés d’edició de les obres i unatotal transparència en la gestió de la fabricació, del disseny, etc. A més, realitzen lesgestions legals i burocràtiques que els artistes necessitin, ofereixen assessoramentjurídic gratuïtament i faciliten contactes professionals als artistes. La PAE va néixer el 2002 per oferir una alternativa a les formacions musicals que no voleno no poden entrar en la indústria discogràfica tradicional. Per formar-ne part cal legalit-zar la pròpia companyia discogràfica i fer-se soci de la plataforma. Entre els artistes(amb les seves respectives companyies discogràfiques) que formen part de la Plataformadestaquen Ojos de Brujo (La Fábrica de Colores), Pau Riba (Matriu/Matrás), Ani di Franco(Righteous Babe Records), Kiko Veneno (Lobo López) i Mucho Muchacho (C.R.E.A.M.).

EDICIONES PAE C. Barri del Bon Aire, s/n. Casa de la Palmera. 08185 Santa Eulàlia de RonçanaTel: 93 844 91 97 - info@autoeditor.org

2020anys

CARRER39

23

ESPECTACULARMENT parlantparlant

Fa vint anys un noi jove, camallarg i caracontent, Rah-mon Roma, va pujar per primera vegada en un escenari.Aquell dia es va iniciar un idil·li entre ell i el seu públic, unidil·li i un contacte diari amb els infants que ja fa vint llu-nes que dura i que encara és el que més el satisfà de laprofessió que ha escollit.

Amb prop de 3.000 actuacions, set espectacles, una pro-ducció discogràfica notable i nombroses publicacions, Rah-mon Roma és ara sens dubte una de les figures més impor-tants de l’espectacle musical i de l’animació. Des de l’any1984, aquest cantant, animador, autor i compositor, ronda-llaire, ensenyant, activista de la solidaritat i lluitador in-cansable ha treballat sense parar per oferir qualitat, art,cultura, educació i innovació als infants i els pares. Ara hocelebra amb dos espectacles nous, Tabola, 20 anys, on ac-tua sol, i Sopa de Gresca, 20 anys, amb Sopetes, una forma-ció que va crear l’any 1999 amb Ramon Casellas, LaureFernández i Clara Font. Aquest espectacle, que recull elshits i èxits de vint anys de cançons i temes nous i inèdits,es transformarà properament en CD.

Rah-mon Roma, que sempre va una passa per endavant,va ser un dels primers a incloure en els seus espectaclesl’educació en la diversitat amb cançons i instruments de totel món. També ben aviat va compaginar la música i la ron-dalla en espectacles que combinen diversos recursos escè-nics com en Contes d’instruments del món, finalista del IVPremi Xarxa de Teatre Infantil i Juvenil l’any 2001.

A banda dels espectacles en directe, sempre ha estat unpunt d’honor per a Rah-mon Roma oferir enregistramentsde gran qualitat. N’és una prova el CD Sopa de meravelles,que va rebre la menció Cavall Fort en el Premi Disc Catalàde l’any 1999 promogut per Ràdio Quatre, que va compartiramb Bon profit de Toti Soler i Cinta Massip, o Som moltacolla, en què van col·laborar músics de la talla de MarcelCasellas, Pomada o Manel Camp.

Rah-mon Roma també publica llibres i reculls de cançons,ensenya en diversos centres de formació en el lleure i nodubta mai a posar el seu ofici al servei de la solidaritat ambel Tercer Món.

Tot el que fa Rah-mon Roma, ho fa prenent-se el tempsque cal perquè el resultat sigui bo. Aquest compromís ambla qualitat el va portar l’any 2000 a crear amb altres com-panys l’AMAPEI (Associació d’Animadors i Professionals del’Animació) amb un objectiu: dignificar i professionalitzarel món de l’animació.

Gràcies a la feina de Rah-mon Roma i de tants i tants al-tres excel·lents professionals del nostre país, l’espectacled’animació per al públic familiar viu ara un dels millors mo-ments de la seva història.

Notícies

rah-mmonroma

El cantant, animador irondallaire Rah-mon Roma

celebra vint anys de feina ambdos espectacles nous i un CD

Gira de la Cia. la Talamb Carilló

Singapur, Gdansk (Polònia), Livourne (Itàlia), Almagro(Ciudad Real) i Santander, són algunes de les poblacions

que la Companyia La Tal visitarà aquest estiu

!!

Manifest per lamúsica de la terraManifest per lamúsica de la terra

Un espai de reflexió delteatre familiar de Catalunya

En aquesta edició, estrenem un nou apartatdins la nostra revista, Darrere el teló. Enaquest espai, que trobareu en cada número, hipodreu llegir les notícies de més actualitat delteatre infantil i familiar de Catalunya. Podreusaber què passa, com es mouen i cap a on vanels titellaires, els pallassos, els actors, elsmúsics, els mags i els ballarins un cop s’acabal’espectacle.

Els sotasignants, de l’Associació Professionalde Teatre per a Tots els Públics (TTP), som elsmembres de 25 companyies que volem millo-rar les condicions de producció i representaciódel teatre infantil català. Aquest primer arti-cle el dediquem a presentar-nos.

L’Associació Professional de Teatre per a Totsels Públics és la unió de les principals compa-nyies d’espectacles per a públic infantil ifamiliar de Catalunya. L’associació neix elsetembre de l’any 2000, amb l’objectiu devetllar per la qualitat dels espectacles i lesseves condicions de representació i promoure-les.

Amb la voluntat de dignificar el sector, actors,músics, mags, ballarins, pallassos i titellairesde l’associació treballem amb la convicció queel nostre públic es mereix el millor. Creiem enel nostre públic i en la funció de la TTP dins delsector de les arts escèniques i volem oferir laqualitat com a millor argument per defensar-la.

Per això, les companyies que formem part dela TTP tenim una trajectòria de gran qualitat iprofessionalitat, un requeriment bàsic per for-mar part d’aquesta associació. Junts ens com-prometem a vetllar per totes les iniciativesencaminades a la millora dels espectaclesinfantils. Volem oferir el millor al nostrepúblic, i que es deixi de considerar l’infantcom un públic de segona.

També en aquest primer article us volem con-vidar a visitar la nostra web i a enviar-nos elsvostres e-mails amb els vostres suggeriments,queixes i dubtes sobre la situació del teatreper al públic infantil i familiar de Catalunya.

Associació Professional de Teatre per a Tots els Públics (TTP)e-mail: ttp@teatretotspublics.comwww.teatretotspublics.com

t tpas

soci

ació

pro

fess

iona

l de

tea

tre

per

a to

ts

els

públ

ics

ESPECTACULARMENT parlantparlantA finals del mes de gener d’aquest any, una cinquantena de professionalsdel món de la música tradicional, l’ensenyament, la premsa i la gestió vantrobar-se al Centre Artesà Tradicionàrius de Gràcia (CAT) per reflexionarsobre l’estat de la música tradicional als Països Catalans. Com a resultatde les reflexions es va escriure un manifest, que es va publicar en dife-rents mitjans de comunicació, i que anava dirigit a l’administració públi-ca i al públic en general. Des de CARRER, també ens hi volem afegir perdonar-li suport. Us el volem presentar perquè en conegueu el contingut.

Nosaltres, persones dedicades a l’en-senyament, la interpretació, la programació,la investigació i la divulgació de la músicafolk dels Països Catalans, volem expressarmitjançant aquest manifest la nostra preocu-pació pel present i, sobretot, pel futurd’aquest àmbit musical.

Durant el últims anys, a Catalunya, elPaís Valencià i les Illes Balears, la música folkha recuperat i guanyat espais gràcies a l’es-forç de persones i entitats molt concretes,arrelades a la societat civil.

En som molts: tenim un cens envejablede grups, solistes, intèrprets, autors icreadors en general; tenim organitzacions(associacions, empreses, col·lectius, etc.)relacionades amb el nostre àmbit; tenim cir-cuits propis (festivals, cicles) i comencem atenir presència en altres cicles de música ifestes majors; tenim mitjans i programesespecialitzats (premsa, ràdio i TV) compro-mesos en la difusió de la nostra feina; tenimun públic que creix dia a dia; tenim unapresència real a les places i als carrers;tenim discogràfiques: no són multinacionals,sinó que són petites i mitjanes empreses queens donen suport i confien en els nostrestreballs; tenim mànagers, programadors,tècnics de cultura que hi estan interessats;estem units: no pretenem compartir-ho totni cerquem cap uniformitat, però viatgemen la mateixa nau i mantenim un contactecontinuat entre gent de tots els PaïsosCatalans.

Malauradament, però, la música folkdels Països Catalans no ha rebut per part deles institucions públiques prou atenció, lle-vat d’algunes excepcions molt puntuals,sobretot de tipus local. La nostra músicatradicional s’ha vist sistemàticament mar-ginada per les administracions, que ni tansols han sabut mantenir un criteri coherent,més enllà de l’oportunista utilització políti-ca, envers un patrimoni històric i culturalque si no ha desaparegut ha estat gràcies altreball de cantaires, músics, educadors,

investigadors i, molt especialment, al teixitassociatiu que cobreix la nostra geografia.

A començaments del 2004, la llosa mésgran que pateix el sector és l’endèmicamanca d’estratègies, ni comunes ni particu-lars, per part dels governs autonòmics quecomparteixen el nostre territori. Però, siCatalunya s’ha distingit per la política erràti-ca en matèria de cultura popular i tradi-cional, al País Valencià i les Illes Balears labarreja de negligència i d’obstruccionismeobeeix a un intent deliberat de ruptura de launitat de la llengua i la cultura catalanes.

No som un sector en crisi; som un sectorple de vida, que vol que els governants i elsmitjans de comunicació sàpiguen que existimi que reconeguin la nostra realitat. Per això,nosaltres demanem als departaments deCultura i Educació dels governs autonòmicsde Catalunya, el País Valencià, les IllesBalears i l’Aragó, així com al Departamentdels Pirineus Orientals de l’Estat francès, quefacin públiques les seves intencions i els seusprogrames envers la conservació, l’ensenya-ment i la promoció d’una música tradicional ipopular que, al cap i a la fi, és única, perquèés la nostra: la música que al llarg de lahistòria ens ha identificat com a poble.

Gràcia (Barcelona), 31 de gener del 2004

No som un sector en crisi;

som un sector ple de

vida, que vol que els

governants i els mitjans

de comunicació sàpiguen

que existim i que

reconeguin la nostra

realitat

darrere el telódarrere el teló

24 C A R R E R 39

Opineu sobre el teatreinfantil i juvenil a la xarxaVoleu opinar sobre un espectacle juvenil que heu vist? Voleu demanarinformació sobre companyies de teatre per a infants, agendes, nove-tats...? La Fundació Xarxa d’Espectacle Infantil i Juvenil de Catalunyaposa a la vostra disposicó dues pàgines webs: teatrextu.net, per al públicjove, i xarxacat.es, per al públic infantil.

• Teatrextu.net és un portal d’arts escèniques especialitzat en creadorsi públic jove que vol convertir-se en un punt d’informació, de difusió i deconeixement sobre tot allò que fa referència al jove i les arts escèniques,tant des de l’àmbit de la formació com de l’oferta artística específica.Teatrextu.net vol ser també una contribució a la dignificació i divulgacióde la tasca de tots els artistes que treballen a Catalunya amb un com-promís clar per la innovació de les arts escèniques i una voluntat explíci-ta per atraure el públic jove.

• Xarxacat.es, la pàgina web de La Xarxa, proposa un espai per dir lanostra sobre els espectacles infantils que hem vist i ens permet com-parar opinions i contrastar parers. A xarcacat.es també hi podem trobarinformació sobre les programacions de la fundació i les companyies artís-tiques que hi participen.

Taller-teatre de l’Estaquirot La companyia l’Estaquirot Teatre, fundada l’any 1973, es dedicaplenament a la producció i representació d’espectacles de titelles.Actualment, al seu taller de Vilanova i la Geltrú, disposa d’unapetita sala per a 100 persones on s’ofereixen sessions adreçades alpúblic escolar. La companyia hi programa els seus muntatges iorganitza visites guiades en què es pot veure i viure el procés deconstrucció de titelles i de creació dels espectacles. Per a mésinformació:

www.estaquirot.comTel.: 93 893 36 16

CARRER39

25

ESPECTACULARMENT parlantparlant

parlem de teatre!parlem de teatre!Èxit de la 8a edició del Circ d’Hivern de Nou Barris

Sembla impossible parlar de circ a Catalunya i nofer referència a l’Ateneu Popular de Nou Barris deBarcelona. Tampoc no es pot parlar de l’Ateneusense pensar en el Circ d’Hivern. Entre el 13 de desembre del 2003 i el 6 de generdel 2004, el grup Desastrosus Cirkus es va fer càr-rec de la coordinació artística i de la producció dela 8a edició del Circ d’Hivern. La Plaça delsProdigis, espectacle del qual us vam informar en elnúmero 38 de CARRER, va centrar l’oferta d’aquestafesta del circ.El 8è Circ d’Hivern ha tingut un èxit encara mésaclaparador que en les anteriors edicions, tant en

l’àmbit artístic com pel que fa a l’assistència de públic i el ressò que haobtingut en els mitjans de comunicació. El Circ d’Hivern va sorgir l’any 1996 de l’Associació Bidó de Nou Barris,amb la col·laboració del Districte de Nou Barris, l’ICUB (Institut de Culturade Barcelona) i del Departament de Cultura de la Generalitat deCatalunya. Fins a finals de maig l’Ateneu recollirà propostes artístiques per a lapropera edició. Han de ser projectes inèdits de circ per a tots els públics,amb una trama teatral, musical o coreogràfica. Informeu-vos-en a:

ATENEU POPULAR 9 BARRISC. Port-lligat, s/n. Barcelona. Tel.: 93 353 95 16www.noubarris.net/ateneu

Òpera per als més petits al LiceuLa programació infantil és un dels àmbits de més clara expansió delTeatre del Liceu en les darreres temporades. Està pensada per facilitar unaccés planer al món ric però complex de l’òpera mitjançant unes obres,uns horaris i uns preus adequats a les característiques i necessitats delpúblic més jove i de la família. Es programen sessions escolars, adreçadesal públic infantil provinent de l’àmbit educatiu, entre setmana i en horariescolar; i sessions familiars, que es fan els caps de setmana en horarimatinal.

Després de Hansel i Gretel, La Petita Flauta Màgica, Pere i el llop iD’òpera, el Liceu oferirà durant tot el mes d’abril el Superbarber deSevilla, una adaptació cantada en català de la cèlebre òpera de Rossini,El Barber de Sevilla.

GRAN TEATRE DEL LICEULa Rambla, 51-59. 08002 BarcelonaTel. 93 485 99 00 - Fax. 93 485 99 18www.liceubarcelona.com

Frenesí de festivalsAmb la primavera comença arreu del país el frenesí de festivals i fires demúsica, teatre, circ, etc. Perquè les tingueu en compte a l’hora de plani-ficar les vostres sortides, aquí teniu unes quantes propostes, a banda delFòrum Barcelona 2004, que començarà el 9 de maig i durarà fins al 26 desetembre (www.barcelona2004.org):

• 15a Fira de Titelles de Lleida A Lleida, del 29 d’abril al 2 de maig. 97327 02 49. www.titelleslleida.com

• V Fira de Música al Carrer A Vila-seca, del 7 al 9 de maig. 93 215 74 11.www.fusic.org/firacarrer/04/index.htm

• Trapezi. Fira del Circ de Catalunya. A Reus, Vilanova, Lleida i Vila-seca,del 12 al 16 de maig. 901 112 113. www.trapezi.org

• Festival de Flamenc de Ciutat Vella’04 A Barcelona, del 25 al 29 demaig. 93 443 43 46. www.cccb.org

• 21 Marató de l’Espectacle. A Barcelona, del 4 al 5 de juny. 93 268 1868. www.marato.com

• 11è Sonar. A Barcelona, del 17 al 19 de juny. www.cccb.org• 25 Festival de Dansa de Castelldefels. A Castelldefels, el 25 de juny i

el 9 i 18 de juliol. 93 665 11 50. www.castelldefels.org• Grec. Festival d’Estiu de Barcelona. A Barcelona, del 25 de juny al 31

de juliol.• Festival d’Estiu de Tarragona. A Tarragona, de juny a agost. 977 29 61

00. www.fut.es• Mostra Internacional de Dansa Popular de Cerdanyola. A Cerdanyola,

de l’1 al 9 de juliol. • XV Festival Internacional de Teatre i Animació de Viladecans al

Carrer. A Viladecans, de l’1 al 4 de juliol. 93 635 18 00. www.aj-vilade-cans.es

• Festival Internacional de Músiques del Món de Viladecans. AViladecans, del 9 al 18 de juliol. 93 635 18 00. www.aj-viladecans.es

• Festival Internacional de Teatre Còmic. Ple de Riure. A Barcelona, del23 al 26 de juliol. www.plederiure.com

• Festus. Festival Jove. A Torelló, del 2 al 4 de juliol. 93 859 39 00.www.festusfestival.com

• 13 Dies de Dansa. A Barcelona, del 9 a l’11 de juliol. 93 268 18 68.www.marato.com

ESPECTACULARMENT parlantparlant

26 C A R R E R 39

Ja fa uns cinc anys que aquest quartet d’abelles,arrelades en la tradició més lúdica i pedagògicade l’animació, volen arreu pel nostre país inten-tant contagiar aquest optimisme i aquest “saberfer” que els caracteritza amb tots els nens, edu-cadors i famílies.

Qui els ha vist actuant podrà refermar aquestmeu comentari, i qui no els hagi vist, ja sap elque ha de fer.

Aquest disc és el fruit d’un llarg any de treball iuna mostra del seu hit parade, del seu repertori,del seu tarannà. Hi descobrireu un repertorifresc, engrescador, que fusiona la tradició delfolklore, el folk i l’animació en estat més pur —aquella que contagia, que captiva i et porta, comembruixat, a participar-hi—. Escolteu, per exem-ple, la cançó “El bon rei”, una mena d’home-natge a la música de cercavila, als Esquirols, aanimadors com l’Àngel Daban... Però aquestagravació amaga moltes més sorpreses: hi tro-bareu fusions de músiques ètniques com la dia-blesca “Esperant la Mercè”, el reggae de “LaTresca i la Verdesca”, el sincer homenatge a lamúsica i les tradicions de Salvador amb laconeguda cançó “Torito Pinto”, la divertida “Pol-ca del ruc”, amb arpa de boca inclosa, el country“La bruixa del terrat”... i fins i tot un experimentforça reeixit de “polifonia a la inversa”: la versióde “La Tresca i la Verdesca” passada a l’in-revés... i moltes més coses. Però ja les des-cobrireu vosaltres mateixos quan escolteuaquest disc que tot just acaba de sortir.

Carles, Claudi, Jordi i Toni, moltíssimes gràciesper fer-nos passar una estona tan vitalment di-vertida i que aquest sigui el primer de molts tre-balls discogràfics... Així ho esperem!

www.latresca.com

• Pep LópezEditat per AfònixBarcelona, 2003

No hi ha dubte que enstrobem davant d’un disc quefa un salt qualitatiu endavantpel que fa a la producció dediscos infantils al nostre

país, i fins i tot m'atreviria a dir a escala mun-dial. Una producció ambiciosa, rigorosa i fruitd'un any i mig de treball intens, que es respiranota a nota al llarg de tota la gravació.

Al disc hi ha onze temes, alguns dels quals for-men part de la banda sonora de l’excel·lent dar-rer espectacle de Pep López: Un llençold'estels. El disc és inclassificable, o millor dit, ésen Pep López en estat pur, un Pep López queens fa gaudir amb els seus arranjaments d'estilstan diferents com la rumba catalana més autèn-tica, el swing, el tex-mex, el txa-txa-txad'orquestra de ball, l'estil de Bob Wills o fins i totamb algun toc d'Astor Piazzola... I què dir-nedels músics de la gravació? Hi participenmúsics de primera línia com Pep Sala, PepPoblet, Miqui Puig (ex de Los Sencillos), JoanCrosas, Jordi Fàbregas, Àngel Martínez, la BigBand de Jazz amb Mathew Simon, Sam Aten-cia, Sergi Vergés, etc... I, lògicament, la bandaque acompanya Pep López als escenaris:Josep Maria Cols —el monstre del piano—, PepCollell, Guillem Costa i Pep Solà. També hi tro-bareu el guitarrista de flamenc Edgar Vila,Jaume Bogunyà, Rafel Villanueva "Bazaga" (dela Salseta) i la violoncel·lista Eulàlia Sobirà. Icrec que és just destacar els nens i nenes del'Escola de Música de Manlleu, molt ben dirigitsper Búia Reixach, i Les Nàiades. (Espero nohaver oblidat ningú...)

És un disc dirigit a tota la família, als nens petitsi també als preadolescents, a les escoles o aqui de veritat li agrada la música. Descobrireuun bon trencaclosques de colors musicals, depetites sorpreses amagades a tall de petit detallsonor, de música suau, fresca, decidida, con-tundent...

Els més veterans recordareu el títol del primerdisc de Pep López: Ara plou. Com ell mateix diua la seva darrera cançó: “Encara plou”. Que permolts anys plogui, diluviï i puguem gaudird'aquest excel·lent professional de la músicadel nostre país que, sens cap mena de dubte,és en Pep López (www.peplopez.com).

secretsd’un mentider

Aquest últim disc deCompay Segundo ésun pas més desprésde la seva col·labo-ració en el disc Bue-na Vista Social Club.Duets és un CD que compilales seves col·laboracions amb altresartistes al llarg de la seva carrera. Amb LorenzoHierrezuelo va formar el grup Los Compadres id'aquesta època, en el disc, n’hi ha un testimoni,una petita joia, “Tente en pie”, gravat l'any 1950.També hi trobem "La Juma de ayer", en versióde l'any 1998, però que ja havia gravat l'any1957 amb Pío Leyva. Evidentment no podia fal-tar el clàssic "Chan Chan", amb Elíades Ochoa.I què dir de "La Macusa", amb Pablo Milanés,"Fidelidad", amb Silvio Rodríguez, "ViejosSones de Santiago", amb el Dúo Evocación i"La Pluma", amb Omara Portuondo...?

Tot això podria semblar una mena de trenca-closques extrany, però la fusió dels elements iconceptes sonors queden unificats per la sòlidapresència de Compay, que dóna a la gravacióun to màgic i molt especial.

Una cosa a part és l'experiment que obre eldisc, "Saludo a Changó", una barreja d'unagravació original de Compay amb l'argelíKhaled, o la presència d'Antonio Banderas a"Beautiful María of my soul".

Però el disc va més enllà. Hi ha un toc flamenc a"Juliancito (Tu novia te botó)", amb la veu de Mar-tirio i la increïble guitarra de Raimundo Amador, iun so canari a "La Virgen del Pino", que interpretaamb Santiago Auserón. I encara hi ha més sor-preses: Charles Aznavour, a "Morir de amor", Ce-saria Evora, a "Lágrimas negras", Felix Valoy, a"Frutas de Caney", i Lou Bega, a "Baby keep smil-ing".

Realment, un disc curiós i d'escolta obligada perla gent a qui ens agrada la fusió en estat pur,sense sobrecàrregues barroques. Un bon discper acompanyar-nos en els dies tranquils o enels nostres viatges.

Salut, mestre Compay, que continuïs fent músi-ca allà on siguis i gràcies per tots els bons mo-ments que ens has fet passar a tanta i tantagent i per l’energia que sempre ens has conta-giat. Fins ara!

• Compay Segundo

duets

notesnovesnovesnoè rivas

la tresca i la verdesca• La Tresca i la VerdescaTemps Record, 2004

www.forumsocialmundial.org.br/home.asp/

ESPECTACULARMENT parlantparlant

CARRER39

27

Si voleu conèixer el Fòrum Social Mundial, aquesta és la vostra adreça:http://www.forumsocialmundial.org.br/home.asp. Hi trobareu la sevacarta de principis, notícies, agenda de mobilitzacions, una biblioteca alterna-tiva, com participar-hi... Sapigueu que el cinquè Fòrum Social Mundial esfarà a Porto Alegre el 2005. L’últim, a Mumbai, va tenir la participació de80.000 persones representades per 2.660 organitzacions de 132 països.

enxarxatsenxarxatsal

www.edualter.org/material/vid/gitanos.htm

www.pangea.org/~carles/contes/

Per conèixer el poble gitano, els seus orígens, laseva història, la seva llengua, la seva forma d’entendre la vida, la seva cultura, la seva realitat,visiteu aquest web:www.edualter.org/material/vld/gitanos.htm

A “Un món de contes”, http://www.pangea.org/~carlesc/con-tes/, Carles Creixell ens presenta un web en el qual trobemcontes de diferents tradicions i països, en principi dirigit amestres i educadors, però que per extensió està obert a tottipus de persones interessades en el tema (monitors, caps,famílies, educadors, nois i noies, músics... ). Feu-hi una ulladai baixeu-vos els contes.

webweb

www.xtec.es/recursos/lit_inf/dossier/inter/index.htm

Si voleu descobrir la interculturalitat en els llibres infantils i juvenilsheu de visitar:http://www.xtec.es/recursos/lit_inf/dossiers/inter/index.htm. Hitrobareu un recull de referències a la interculturalitat en llibres per anens, classificats per edats i per temes (immigració, diversitat, cul-tures extingides i cultures itinerants).

ressonànciaressonànciaL’ CAIXA DElala

El teatre com a eina per transformar la societat

pa,tothom

28 C A R R E R 39

Forn de teatre

Teatre social

Al Forn de Teatre Pa’Tothom, al cor delRaval de Barcelona, s’hi havia cuit pa. Arael que s’hi cou és teatre, un teatre a l’a-bast de tothom i de totes les butxaques,un teatre lligat a la realitat del barri i quereflecteix els conflictes i els problemesde la societat en què vivim. Per a AnnaCaubet, Jordi Forcades i Montserrat For-cades, els fundadors d’aquesta associaciósense ànim de lucre que va nèixer l’any2000, si el pa és un aliment per al cos, elteatre n’és un de fonamental per a lament.

L’equip de Forn de Teatre Pa’tothom està for-mat per un grup de professionals (actors, treba-lladors socials, psicòlegs i pedagogs) amants delteatre i que coneixen bé el barri. Han desenvo-lupat durant aquests quatre primers anys de vi-da un projecte que combina la formació teatrali la intervenció social.

Un dels objectius de l’entitat és oferircursos trimestrals d’interpretació, cant i dan-sa adreçats tant a professionals com a gentque ho fa per plaer. Perquè ningú no hagi derenunciar a fer teatre perquè no s’ho pot per-metre, el Forn ofereix cada any unes beques acàrrec dels seus propis fons i d’altres entitatscol·laboradores. Fins ara, vint-i-set alumnesdel centenar que han acudit a les classes delForn han estat becats.

Per als membres del Forn, el teatre no espot aïllar de la realitat social i se l’ha de ferbaixar al carrer. I els carrers del Raval són unbon escenari per als projectes d’intervenciósocial que té l’entitat. El Forn ofereix el seulocal a tots els veïns com a espai d’exposició,d’assaig i de programació de teatre, debats,conferències i activitats lúdiques. Alhora, elForn ha implementat per primera vegada al’Estat un treball basat en el Teatre de l’Opri-mit.

El Teatre de l’Oprimit, desenvolupat pelbrasiler Augusto Boal, utilitza el teatre com a

llenguatge universal i no tan sols dels artistes.Es parteix de la idea que tothom és alhora es-pectador i actor i que el teatre, que és unaforma de coneixement, també ha de ser unmitjà per transformar la societat. A partir deles tècniques que ha desenvolupat el drama-turg brasiler, en particular la del teatre fò-rum, i de les teories de l’aprenentatge i elcanvi d’actituds i de comportaments, el Fornde Teatre Pa’Tothom ha elaborat diversos pro-jectes adreçats a col·lectius amb problemesgreus de socialització, entre els quals destaca“Teatrentorn”.

“Teatrentorn” és una metodologia amb laqual es pretén canviar les actituds i els com-portaments de les persones perquè assoleixinuna millor adaptació personal a la societatque els envolta. El teatre, la dramatització iel rol-playing són les principals tècniques uti-litzades. Per ara, l’entitat ha dut a termeamb èxit aquesta experiència a diverses esco-les de Barcelona amb conflictes d’integració iacull al seu local joves del Raval de diferentscultures que s’han integrat al projecte.

Fomentar el teatre com a eina d’educació id’integració és l’objectiu principal de l’entitat,i en aquest sentit s’ha inscrit l’organització dela trobada internacional Drama Ways que hatingut lloc a Barcelona del 26 al 31 de març.Organitzada per Forn de Teatre Pa’Tothom, hareunit professionals de Finlàndia, Portugal,Estònia i Catalunya amb l’objectiu d’intercan-viar metodologies i experiències i fomentar lacreació d’una xarxa d’entitats i professionalsque utilitzi el teatre com a eina educativa pera joves amb risc de marginació social.

Augusto Boali el Teatre Fòrum

Augusto Boal, dramaturg i director deteatre, va néixer a Rio de Janeiro fa mésde setanta anys. Influït pel moviment deCultura Popular de Paulo Freire idesprés de molts anys d’investigació,Boal ha desenvolupat una gran quantitatde tècniques i jocs teatrals, entre elsquals el teatre fòrum, com a eina per ala integració i per la lluita contra lessituacions discriminatòries a la societat. El teatre fòrum és una tècnica quepretén implicar els participants en lareflexió sobre els conflictes socials i dela vida quotidiana mitjançant la repre-sentació teatral. A manera de mirall, elsparticipants donen cos i imatge a allòque els oprimeix i proposen i assagensolucions.Generalment un grup d’actors s’encar-rega de plantejar el conflicte en una peti-ta història de 10 a 15 minuts de durada.Un cop acabada la representació, espregunta als participants si estan d’acordamb la solució que s’ha aportat i es tornaa representar la història, ara amb lesaportacions dels participants, que podeninterrompre en tot moment l’escena ambles seves idees, propostes i solucions itambé representar-les ells mateixos. Noes descarta cap aportació i es busca quetothom expressi la seva visió del con-flicte i com creu que s’ha de resoldre.

Forn de Teatre Pa’TothomC. Lluna, 5. Barcelona - 08001 Barcelona.

Tel.: 93 442 92 82pa_tothom@yahoo.es - www.patothom.org

pa,tothom

Un forn de pa

es tranforma

en forn de teatre

al Raval

Ja fa dos anys des que Santa Coloma de Gra-menet va veure néixer el FARTS, el Festivald’Art Social, una iniciativa ciutadana que varecuperar els carrers de la ciutat com a espaid’expressió i que durant un cap de setmanaha omplert la ciutat d’art i crítica social. En-guany, el Festival ha tornat amb molta em-penta i amb un programa farcit d’actua-cions, molt més incisives encara que en laprimera edició. Aquest 2004, la cita ambl’art social ha estat el 16, 17 i 18 d’abril.

El Festival d’Art Social va néixer el 2003 aSanta Coloma per iniciativa dels grups colo-mencs Sahbi Solidari i Lunaire Theater, duesentitats dedicades a la solidaritat i la coope-ració, i al món artístic, respectivament. Dela fusió dels coneixements i l’experiènciad’uns i altres, i amb la col·laboració desin-teressada de nombroses entitats i artistes dela ciutat va sorgir el FARTS, una manifesta-ció artisticosocial independent dedicada al’art compromès, que pretén treballar lasensibilització i la conscienciació social mit-jançant les arts escèniques.

Un dels èxits de la primera edició del FARTSva ser, sens dubte, la seva capacitat per en-grescar la ciutadania colomenca a participaractivament en el projecte. La identificacióamb la iniciativa va ser tal que aquest any elFARTS no ha tornat com a projecte de duesentitats puntuals sinó com a projecte de ciu-tat, promogut per un col·lectiu de persones ientitats que treballen conjuntament perconsolidar a Santa Coloma el FARTS, un festi-val viu i participatiu que pretén donar veu atothom, denunciar les injustícies i provocarla reflexió i la reacció de la ciutadania.

Entre les novetats del FARTS 2004 ha desta-cat el naixement del Fartet, un personatgeque representarà d’ara en endavant la veucrítica del Festival. El Fartet és un ciutadàmés del món, una persona amb esperit crí-tic que no resta aturada davant les injustí-cies que l’envolten. Ell reivindica els dretscol·lectius i denuncia allò que no és justamb el convenciment que aquest és l’úniccamí per canviar la societat en què vivim.

Igual que en la passada edició, i per tal deno veure condicionada la seva visió crítica,el FARTS s’ha mantingut al marge de patro-cinadors i subvencions públiques. La volun-tat dels organitzadors ha estat que el FARTSfos un espai de coherència i reflexió, obert,plural i transparent i, ho han aconseguit.

Art gratuït i reivindicatiuEl FARTS 2004, que té cabuda tant per a lacreació local com per a companyies d’altresorígens, ha acollit al voltant d’una cinquan-tena d’espectacles, en els quals han prespart més de 200 artistes. Cal destacar que

la seva participació ha estat totalment vo-luntària i desinteressada.

Com en la primera edició, la programacióha inclòs espectacles gratuïts per a tot tipusde públic, des de circ, teatre al carrer, tite-lles i curtmetratges fins a cercaviles, expo-sicions, poesia, concerts i performances. Lamajor part dels espectacles han tingut llocen les places i carrers de la ciutat, exceptela clausura, que es va dur a terme al TeatreJosep Maria de Sagarra.

El FARTS ha fet seves les reivindicacions queduen a terme diferents col·lectius de SantaColoma com ara la qüestió de la censura alFull Informatiu de l’Ajuntament o la mancade debat sobre el futur de Can Zam. Així mateix, temàtiques tan actuals com laguerra, la llibertat d’expressió, el diàleg oel Fòrum 2004 han tingut també una presèn-cia destacada a l’edició d’aquest any.

El Festival d’Art Social de Santa Coloma

ressonànciaressonànciaCAIXA DElalaEl teatre per a tots els públics

El FARTS ha tornatL’art i la denúncia social han pres un any més els carrers de la ciutat

CARRER39

29

Trobareu tota la informació relacionadaamb el Festival a

www.ara-santacoloma.com

Igual que en la passada

edició, i per no veure

condicionada la seva visió

crítica, el FARTS

s’ha mantingut al marge

de patrocinadors

i subvencions públiques

el programaCom sempre, la Tamborinada ofereix dos tipus d’activitats: d’una banda els espectacles i del’altra els tallers i els jocs. Pel que fa als espectacles, la Tamborinada proposa un programaexcepcional amb grups de diversos països de la Mediterrània i de Catalunya, amb l’oportuni-tat única de sentir sons i timbres de tot el món interpretats per les millors companyies i veureels més bons espectacles de la temporada. Pel que fa als tallers i els jocs, seran més de seixan-ta propostes fetes per les prop de cent entitats de la Fundació. Aquest és un petit avanç dela programació:

Gresca de tot el món amb l’espectacle Gresques mundials de Lluís Pinyot i la TremendaBanda / Un viatge per la diversitat cultural amb el Teatre de l’Home Dibuixat / Preestrena

del nou espectacle de Pentina el Gat, S, i gran festa amb l’espectacle Gran Queixalada / Talleri concert de danses i músiques de Grècia Vradiaki i Passalpas / Sold & Ats, unes marionetesconstructores de fantasies / Concert de músiques orientals, una passejada pel litoral

mediterrani / El món està de festa amb la música de Rah-mon Roma / Taller de circ amb TotCirc / Gran cercavila itinerant d’Hortzmuga Teatroa, amb éssers estranys carregats d’energia,

emocions i alegria / El temps, segons el Carilló de la Cia. La Tal / Cia. de Carrer Xip Xap presentaEls corsaris de l’escuma.../ Les extraordinàries històries d’un bigoti explicades per Titelles Babi /

Jocs de tot el món de la Cia. Teia Moner / Concert de comiat amb Orkestrina, amb fusió assegurada /25 anys de la Cia. Ínfima la Puça... / Quan Anna Roca era petita...

A més, seixanta tallers i jocs, el rocòdrom i els jocs sobredimensionats del Departament de Benestar i Família de la Generalitat deCatalunya, gegants, castellers...

30 C A R R E R 39

a cau de

rodaroda

La 27a edició de la Tamborinada té unadata: 23 de maig. Un lloc: el parc de laCiutadella a Barcelona. I un tema: les cultures

el programa

Un any més La Roda us convoca a tots a lagran festa de l’entitat, la Tamborinada.Aquesta és la 27a edició de la festa, que usproposa una vegada més gaudir de més de vui-tanta tallers espectacles i jocs durant tot undia.

La Tamborinada de les Cultures, aquest ésel seu nom, vol reflectir aquest any la riquesa

que ens aporten les diverses manifestacionsculturals que es donen en la nostra societat.Les entitats de la Fundació acullen infants pro-cedents de molts països, amb els seus costumsi la seva cultura. Formem part de la seva vida iells de la nostra. Celebrarem junts aquest fes-ta de la convivència, el respecte i l’intercanvi,amb la cultura com a gran escenari a compar-

tir. Prepareu-vos per assistir a una gran festa,amb activitats de tota mena per a totes lesedats, amb espectacles extraordinaris i tallersi jocs sorprenents, divertits i engrescadors.

Us esperem el 23 de maig al parc de la Ciu-tadella de Barcelona, a partir de les 11 delmatí i fins a les 7 del vespre!

Els espectacles infantils programats del 9 de maig al 26 desetembre tracten dels tres eixos que impulsen tot eldesenvolupament del Fòrum 2004: la diversitat, el desen-volupament sostenible i les condicions de la pau. Els infants de 3 a 12 anys i els joves fins als 18 anys tenena l’abast una àmplia varietat de propostes: espectacles decarrer basats en l'animació, cercaviles amb personatgesgegants, titelles sobre l'aigua, dansa a l'aire lliure... Lestemàtiques que es treballaran amb aquests espectaclesadreçats als infants aniran des de la natura, la contami-nació dels rius i els mars, el sistema planetari, les diversescultures que conviuen a la terra...Les propostes busquen una estètica força visual i la par-ticipació del públic que hi assistirà, des dels més petitsfins als més grans. També hi podrem gaudir de diversos espectacles deteatre i de contes, com per exemple el que porta a esce-na Marduix Teatre (La paraula dels cent països), basat enuna història escrita especialment pel Fòrum.El Fòrum presenta també un gran nombre d’exposicionsen diversos emplaçaments de les instal·lacions, espaisdedicats a la comunicació humana, a les ciutats i la sevarelació amb la cultura, a l'art funerari xinès i als movimentsd'ocupació humana (habitatge) i el seu impacte ambiental.En una gran haima muntada en el recinte s'hi podran vi-sitar mostres sobre diversos temes culturals, socials imediambientals organitzades per diverses entitats i ONG. I com no pot faltar en un espai dedicat als infants i elsjoves, s'organitzaran tallers de creació d'objectes del món,d'aprenentatge de danses i percussió i també àrees desti-nades als jocs tradicionals, de taula i de carrer. Aquestessón algunes de les activitats que el Fòrum proposa alsmés joves. Podeu accedir al calendari i obtenir més infor-mació consultant el web del Fòrum 2004:

www.barcelona2004.org/cat/participa/forum/entidades/escuelas/guia.pdf

fòrum 2004fòrum 2004

a cau de

CARRER39

31

rodaroda

Avui som aquí per gaudir de la Tamborinada de les Cultures. Aprofitarem els jocs i la festa

per endinsar-nos a qualsevol part del món i conèixer altres cultures.

Els jocs són una bona manera d’aprendre i els infants són uns bons representants de l’edu-

cació per la pau i la interculturalitat. Ve’t aquí un exemple: ens agrada molt veure els nens

i nenes petits jugant. Aquests infants no miren si la persona que comparteix els seus jocs

és negra, blanca, xinesa..., només es preocupen de divertir-se amb ella. Aquests infants

tenen els ulls oberts al món sense cap malícia, sense cap crítica, sense cap distinció; només

observen amb molta atenció, aprenen i disfruten. Encara no els ha aparegut el monstre del

racisme i la intolerància que tenim tan present els adults.

En un món com el que ens està tocant viure, volem fer un crit per la pau i per la convivència

i us convidem a veure el món a través dels ulls d’un infant de quatre anys.

Us desitgem, les entitats de La Roda...

Una bona tamborinada!

mmaanniiffeesstt ppeerr llaa

tamborinada de les cultures

Cita amb Marduix Teatre al Fòrum Universal de les Cultures

Marduix Teatre participarà al Fòrum de les Cultures, que tindrà lloc del 9 de maig al26 de setembre, amb l’espectacle La paraula dels Cent Països.

L’obra està basada en un conte escrit per Marta Mata, que és la continuació d’unaltre de més antic titulat El país de les Cent Paraules.

No explicarem l’argument perquè Marduix Teatre us espera a tots i pensa representaraquest espectacle moltes vegades en el marc del Fòrum. I quan acabi el Fòrum, elseguiran oferint a tots els que vulguin veure un nou muntatge de Marduix, que parlade totes les coses que els preocupa, i de les que els agrada, i d’altres de molt impor-tants que no es poden resoldre fent teatre. Però per a Marduix, aquest espectacle ésuna manera de dir, com afirma un nen: “Parlant, la gent s’entén, i si no, enstornarem a explicar millor”…

agendainfantilagendainfantil

ffòòrruummla roda al

La Fundació La Roda tindrà presència al Fòrumde les Cultures. El dia escollit serà el 19 dejuny i Pep Callau serà l’encarregat de repre-sentar-nos amb la lectura d’un manifest i l’es-pectacle que tindrà lloc en el mateix espai.

Per a més informació: 93 414 72 01

El Grup de Joves La Fàbrica organitza activitatsdiàries amb nois i noies de 12 a 18 anys des de faquatre anys al barri de Can Tusell de Terrassa.

Les activitats que ofereix són esportives,amb tres equips de futbol sala, formatives,amb un Punt Òmnia i l’Aula d'Estudi, i lúdiques,amb tallers trimestrals entre setmana, activi-tats de cap de setmana, casals i colònies.

Va ser a petició de sis joves que el 2003 es vainiciar un taller de teatre. En principi es tractavad’un taller més, però a mesura que anaven pas-sant les sessions els joves es van engrescar cadavegada més. A partir de la pregunta “Com seré al2020?”, els joves van crear una obra en què mos-traven els resultats dels ensenyaments rebuts enel taller i les seves aficions: poseia, guitarra fla-menca, danses magribines... La responsable deltaller va ser qui va suggerir de representar l’obraen un teatre de la ciutat de Terrassa, cosa que vadonar una empenta decisiva al projecte. Aquestaempenta es va traduir en una primera representa-

ció al Teatre Alegria en el marc de laMostra de Teatre, una activitat ques’organitza des de l’Ajuntament deTerrassa. S’ha programat una segonaactuació al mateix Teatre Alegriaen el març de la programació dela Festa Major de la ciutat.

Aquesta experiència hapermès als joves de LaFàbrica descobrir l’artdel teatre i les granspossibilitats d’expres-sar-se que ofereix. Elfet que la vulguin repe-tir aquest any és la pro-va de l’èxit que ha ob-tingut.

a cau de

rodaroda

32 C A R R E R 39

Avui en dia la nostra societat està immersa en una enriquidora bar-reja cultural. Mengem cuina italiana, francesa, espanyola, ameri-cana, hindú, japonesa…; els nostres cotxes són coreans, alemanys,anglesos...; la nostra roba és xinesa, marroquina, porto-riquenya...Però tot i això, encara tenim por, molta por del que hi ha fora del nos-tre petit melic del món.Des de La Gresca volem continuar treballant en el fet de gaudir delmestissatge, i és per això que hem desenvolupat un projecte d’inter-culturalitat. Aquest nou repte de La Gresca pretén consolidar el pro-jecte educatiu de l’entitat en relació amb els nouvinguts al nostre barria Ripollet. Tot i això, som conscients que cal reformular i crear un pro-jecte social comú a totes les realitats que configuren La Gresca delsegle XXI.Les entitats d’educació en el lleure poden ser un espai privilegiat perarticular projectes socials compartits, ja que com a espais de socialit-zació i participació ciutadana disposen d’un potencial integradorsocial. El lleure és un espai de relació i socialització d’infants i jovesque afavoreix la construcció d’identitats col·lectives. Així, les entitatsde lleure poden fer un paper important en la inserció socioeducativad’infants i joves d’origen immigrat. La Gresca no és un espai mera-ment recreatiu o de consum d’oci, sinó un espai de socialització i d’ac-tuació pedagògica crítica. Les entitats d’educació en el lleure són,

doncs, espais singulars d’acció pedagògica que cal tenir en compte.No entenem la incorporació dels infants i joves nouvinguts a l’entitatcom un procés d’aculturació, sinó de modificació dels paràmetres delmodel cultural hegemònic. En aquest sentit, amb el projecte d’inter-culturalitat pretenem superar la simple recepció d’infants i joves d’ori-gen immigrat i, al mateix temps, superar l’espontaneïtat i la impro-visació en el treball per una educació intercultural. La presència d’in-fants i joves d’origen immigrat a l’entitat és relativament baixa, lesactuacions pedagògiques en aquest àmbit són majoritàriamentprecàries i parcials. Creiem que la falta d’una estratègia d’acollidaexplica, en part, l’homogeneïtat sociocultural de l’entitat o la dificultaten l’accés al lleure educatiu per part dels infants i joves d’origenimmigrat.Tenim molta sort, i és bo que ho diguem ben alt. La interculturalitat,la barreja, sempre ens ha estat profitosa, hem après moltes de lesnostres bases culturals. Hem de vèncer la por i treballar en el gaudirdel mestissatge que vivim en aquests temps. Cal obrir totes lesportes i les finestres, si s’escau, perquè surti la por i la ignorància iperquè el fet intercultural s’instal·li definitivament a casa nostra.

Carme AldanaResponsable de Relacions Externes i Gestió de Projectes

del Centre d’Esplai G.R.E.S.C.A. i el Casal de Joves La Gresca de Ripollet

OPINIONSOPINIONS«Les entitats de lleure poden fer un paper important en lainserció socioeducativa d’infants i joves d’origen immigrat»

La interculturalitat i la realitat a les entitats

Joves de Can Tusell a l’escenari del Teatre Alegria de Terrassa

Grup de Joves La Fàbrica - Pl. de Can Tusell, s/n. Terrassa. Tel.: 93 734 24 35

Una experiència molt motivadora, que el grup

de joves vol repetir

La fàbrica de teatreJoves de Can Tusell de Terrassa s’inicien al teatre

CARRER34

33

El Club d’Esplai Pubilla Cases-Can Vidalet celebra el seu 25è aniversari

El passat 18 de març el jurat de la 19a edició dels Premis Catalunya deComunicació i Relacions Públiques, convocats per l’Associació Catalanade Comunicació i la Fundació Àgora, va atorgar a La Roda el Premi Ca-talunya de Comunicació i Relacions Públiques en la categoria d’entitat.El jurat ha valorat la trajectòria social de La Roda arreu de Catalunya i elseu paper de difusió de la imatge de Catalunya.El jurat també ha premiat el professional Lluís Marco, que fou director del’Hotel Arts, l’empresa Hotel Majestic, i ha concedit a Lluís Reverter i Ge-labert el Premi Especial de Comunicació per a la seva tasca a l’Ajunta-ment de Barcelona, al Ministeri de Defensa i a la Fundació La Caixa. Elmateix jurat ha atorgat el Premi Esteve Bassols Montserrat a “Una senyora de Barcelona”, Ele-na Salvador, viuda Puigvert, i a “Un senyor de Barcelona”, Joan Rigol, pel seu savoir faire i laimatge que han difós de Barcelona. Finalment, s’ha concedit un premi extraordinari a JordiPujol per la seva tasca de més de cinquanta anys com a transmissor de la imatge de Catalunyai el seu testimoni de catalanitat arreu del món. Aquests guardons han estat concedit en edicions anterior a persones com Federico Mayor Zarago-za, Joan Oró, Josep Antoni Samaranch o la Infanta Cristina, a entitats com Fundació Vilavechia,Cotolengo o la Fundació Carreres, i a empreses com Editorial Planeta o Vichy Catalán. L’acte delliurament dels guardons d’enguany tindrà lloc el proper mes d’octubre.

1.000 números de Cavall FortEl proper 16 de maig Cavall Fort lliurarà els premis del joc “El segrest deltimbaler” i celebrarà l’aparició del número 1.000 de la revista. L’acte esfarà al Teatre Condal a les 12 del migdia i s’acabarà amb la representacióde l’espectacle Increïble de Mag Lari. El 1961 es va publicar el primer número de Cavall Fort, la primera revistaen català per a infants i joves. Des de CARRER esperem que en puguem lle-gir com a mínim mil numeros més i que els còmics, els contes, les entre-vistes i els reportatges que Cavall Fort ens regala cada quinze dies ensacompanyin durant molts anys més. Moltes felicitats a tot l’equip deCavall Fort que ha tirat endavant aquesta gran aventura!

la roda i l’onze de setembre

la roda i l’onze de setembre

L’Onze de Setembre passat es va ense-nyar al passeig de Lluís Companys deBarcelona una mostra del treball queuna seixantena d’entitats i associacionsdels Països Catalans fan dia a dia permantenir d’una manera constant elbatec de catalanitat d’aquest país.

La Roda hi va ser present com un expo-nent més de tot aquest treball indispen-sable, i va permetre que tota la canallaque durant aquell dia hi va passar gaudísd’una bona estona en el seus tallers.Commemoràvem els 289 anys d’una der-rota, però no ho vam fer amb esperit depoble vençut, sinó amb l’esperit d’unpoble viu i en marxa, d’un poble quetambé, i gràcies a tota aquesta gent quetreballa, és cada dia més lliure.

Aquest any hi tornarem, i mostraremd’una manera més ferma que mai com ésaquest país. I ho farem com ja ho vamfer la darrera vegada, sense que res niningú ens ho impedeixi, i això indepen-dentment de l’oficialitat de torn, sensefer malbé cap barri, sense cap intencióde benefici propi o econòmic. L’únicbenefici, només —i subratllo aquestnomés— el treu el país amb l’empenta detota la gent que durant aquell dia fa pos-sible la festa amb el seu esforç, la sevaalegria i els seu entusiasme, en definiti-va, amb la seva participació absoluta-ment desinteressada.

A aquest proper Onze de Setembre, ja liestem dedicant temps i il·lusions, i LaRoda hi tornarà a ser. Farà possible unaaltra vegada que no només els adultspuguem mostrar el nostre esperit par-ticipatiu i en català, sinó que també lanostra canalla hi tindrà el seu espai.

Així doncs, com diu l’eslogan que hempreparat: “Aquest any, no anem defesta... fem-la!”

Gent de la Terra

a cau de

rodaroda

aquest any,no anem de festa...

fem-la!

aquest any,no anem de festa...

fem-la!

La Roda rep el Premi Comunicació de la Fundació Àgora

2525L’Esplai Pubilla Cases-Can Vidalet acaba de fer vint-i-cinc anys. Aquesta entitat senseànim de lucre ha aconseguit durant aquest quart de segle convertir-se en una de les enti-tats més arrelades al barri de Pubilla Cases de l’Hospitalet i de Can Vidalet d’Espluguesde Llobregat i en una de les associacions amb més projecció en el món de l’educació en ellleure a Catalunya.L’Esplai Pubilla Cases-Can Vidalet és un lloc per fer amics i amigues, amb activitatsatractives, interessants i formatives. És un espai per educar-se en la solidaritat, en lautopia, en el compromís i en la felicitat, des del qual es participa i es millora la vida delbarri. L’equip de l’esplai el formen monitors i monitores del barri, formats i especialitzatsen l’educació en el lleure, i que combinen l’acció professional amb la dedicació voluntà-ria. L’esplai, membre del Movibaix i de la Fundació La Roda, es financia amb la contribu-ció de la Generalitat, els ajuntaments de l’Hospitalet i Esplugues, amb les quotes de lesfamílies i amb l’organització de campanyes econòmiques.

Club d’Esplai Pubilla Cases-Can VidaletParc de les Bòbiles, 1 - 08906 L’Hospitalet de Llgat

Tel. 93 438 48 96 - Fax 93 438 49 08 e-mail: esplaipccv@esplai.org

34 C A R R E R 39

El Centre d’Esplai La Gresca de Ripollet vanéixer el 8 de març de l’any 1994 de la màd’un grup de joves procedents de diferentsesplais de Cerdanyola amb ganes de formarun nou centre, un esplai on tothom tinguésveu i vot i que ningú no pogués gestionard’una manera personal i “dictatorial”.Coneixedors de la realitat de Pont Vell, unbarri a cavall entre Ripollet i Cerdanyola,per les relacions personals que mantenienamb alguns membres de la Comissió deFestes, els joves de l’esplai van aconseguirben aviat que La Gresca es fes un lloc entreles entitats del barri.

El primer acte que va fer el Centre d’EsplaiLa Gresca va ser una parada de llibres a ladiada de Sant Jordi a Cerdanyola del Vallès.Més endavant, i per fer-se conèixer en elbarri, van fer activitats al carrer: tallers demaquillatge, jocs malabars, titelles i màs-

cares, jocs populars, una xocolatada i unagimcana durant els mesos de maig i juny del1994. L’esplai en aquells moments es feia alcarrer perquè La Gresca no disposava delocal. Al juliol es va fer el primer casald’estiu a l’antic centre Cívic Can Mas. Desd’aquells moments, el treball en el barri haestat constant.

Però La Gresca no tan sols ha treballat en elbarri. També ha organitzat i gestionat elservei de ludoteques a les escoles públiquesde Ripollet des del 1994 fins al 1998, ambun conveni amb l’Ajuntament de Ripollet.Paral·lelament, ha estat fent, en col·labo-ració amb l’ONG Cultures Vives, un inter-canvi amb Nicaragua, del qual els nens inenes i monitors i monitores han extret unprofit ètic i cooperatiu considerable.

També ha dut a terme un projecte decol·laboració amb el Moviment d’Esplais

del Vallès relacionat amb la problemàticadels Meninos da rua al Brasil. S’haestablert un intercanvi cultural ambaquest moviment que fa projectes decooperació per permetre a ambdós grupsvalorar i respectar la diferència culturaldel nostre món. També va engegar l’anypassat el Casal de Joves La Gresca, en quèels joves autogestionen els seus projectesi activitats.

Els problemes, però, també han perseguit elcentre, sobretot pel que fa a la recercad’un local adequat per a la realització deles activitats. Després de múltiples aven-tures, protestes i reivindicacions, l’EsplaiLa Gresca ha aconseguit instal·lar-se alslocals de l’antic INEM de la població.

La Gresca, un exemple de tenacitat idinamisme, celebra ara 10 anys de festes,de lluites i d’activitats educatives.

Notícies

El proper 16 de maig, gairebé 15.000 noisi noies s’aplegaran a la gran Festa delMaig de la Fundació Catalana de l’Esplaial Parc de Torreblanca, a Sant Feliu deLlobregat. La Festa del Maig és la pre-sentació de les activitats de l’estiu,perquè els esplais ja tenen a puntcolònies, casals, campaments, camps detreball i intercanvis, per a infants, ado-lescents i joves. “Un estiu per a tothom”és el lema de la campanya del 2004, queposa l’accent en el dret que tenen tots elsinfants a gaudir d’un lleure amb qualitat,equitat i coresponsabilitat.

Com és tradicional, la Festa del Maigpreveu activitats per a totes les edats, endiferents zones del parc, i un espai comu-nitari per a famílies. La Festa és possible per la col·laboracióvoluntària de 800 monitors i monitoresque posen dempeus l’organització derecintes per a contes, activitats de natu-ra, jocs, balls, activitats esportives,tallers, etc. Tot això, amanit amb lesactuacions de grups d’animació, pallassos,concursos de paelles, etc. La Festa és una gran ocasió per passar undia d’esbarjo en família.

La Fundació Catalana de l’Esplai celebra la...

festa del maig dels esplais

aniversari de la grescaaniversari de la gresca1010èè L’esplai La Gresca ja ha fet 10 anys...de festes, lluites i educació

Esplai la G.R.E.S.C.A. i Casal Jove del Barri de Pont VellEsplai: Ntra. Sra. dels Àngels, 15 / Casal: C. Bonavista, 11 - 08290 Cerdanyola

a cau derodaroda

CARRER39

35

idees

Taller de grafitImpaktes Visuals

així de senzill...Els talleristes. Després d’anys d’experiència,uns experts en grafit urbà han passat de latècnica de l’esprai a l’ús de les pistoles ae-rogràfiques i donen solucions bàsiques percrear des de plantilles fins a murals gegantinsper a façanes, decoracions d’espais, esceno-grafies... Els talleristes Ramon, Floren, Hono,després d’estudiar a l’escola Massana, han re-corregut Europa pintant parets amb dibuixosimmensos a tot color i veient com pintar potser tot un espectacle. Han creat el seu estilpropi, que fuig del prototip americà, i mos-tren la diversitat d’estils que avui dia es pottrobar pel carrer de les principals ciutats eu-ropees.El taller. El grafit, l’art del carrer, era fins fauns quants anys un art marginal. Ara, formapart de l’art contemporani i la seva presènciaen els museus o en el món de la publicitat,per exemple, és una prova del camí recorre-gut. El taller de grafit dóna als joves una basesólida per distingir entre embrutar les paretso decorar espais grisos amb grafits artístics.El taller es divideix en dues parts: el primerdia hi ha una part teòrica amb vídeo i diaposi-tives per introduir-se en el món del grafit iuna part pràctica per familiaritzar-se amb leseines de treball. El segon dia es treballa di-rectament a mà alçada, s’aprèn a controlarels colors i les proporcions i a distribuir elsgrans espais per aconseguir murals impactantsamb degradats, textures, volums i moviment.

tallertaller

Infraestructura: per a la part teòrica del ta-ller (un dia) cal una sala fosca per projectardiapositives, i per a la part pràctica (dosdies) cal una sala gran amb taules i amb ven-tilació. Cada participant ha de dur un parellde samarretes blanques per pintar-les. Edat: a partir de vuit anys.Dificultat: baixa.Contingut:Part teòrica: Introducció al grafit / Videos idiapositives / Explicació dels materials / Bio-grafia i webs interessants.Part pràctica: Creació de trepes (plantillesd’acetat) / Estampació de trepes sobre dife-rents suports / Pràctica de les tècniques delgrafit / Realització d’un mural conjunt sobreuna lona, que es pot utilitzar com a elementde decoració per a qualsevol acte (obra deteatre, una festa, etc.)Pressupost: baix.

fitxa tècnica