1

Carta als pares:

La formació educativa en temps de canvis veloços que són cruïlla d’informació i coneixements.

Estimades famílies,

Els drets fonamentals no els dóna ningú, els tenim.

El dret fonamental de tots els alumnes de Catalunya és gaudir d’una formació

pedagògica adequada.1 En aquesta casa sempre hem cregut que cal pensar en la nostra

feina que prous maldecaps tenim en fer-la adequadament. Realitat ben certa i per això

procuraré exposar el què treballem, com i perquè, és a dir explicar la dinàmica interna

d’allò que els seus fills n’han de treure beneficis. Al meu entendre per escrit és més

complexa que en una trobada on es pot aclarir dubtes o matisos d’una manera

immediata, però en tot cas ja tindran ocasió d’aclarir-ho més endavant.2

Aquesta carta exposarà punts relacionals que contacten la dinàmica personal dels

nostres alumnes, atès que això és la seva realitat humana i social, per tant la dinàmica

profunda en la qual amb més o menys incidència viuen.

Tot seguit els escric una petitíssima rondalla escrita el 6-12-2011 que havia deixat

inèdita però que em sembla totalment vigent,

El nus Gordià a l’ensenyament.

Diuen que hi ha un moment de desesperació pel malalt, quan aquest veu que el metge

plega veles, que no hi pot fer res. El malalt de Catalunya és l’Ensenyament, el nostre

moribund està desesperat, tants metges, un darrera l’altre, després de cada consulta a

les urnes no revifa. Cada dia està pitjor. Però com que és un malaltó molt jovenet, els

nens no saben el que els passa, segueixen anant-hi.

“Els nivells de la malaltia ja ens el diran els altres”3

Records de quasi un segle. P. Batllori pàg 285.

“En el meu cas, crec que es dóna una certa unitat entre la historiografia, la filologia i la

filosofia” fixem-nos que tot és dintre d’una mateixa branca de pensament. Els savis ens

assenyalen camins.

1 Podríem incloure-hi FP i Universitat

2 Cal considerar no obstant que la dinàmica de l’Escola vostès ja la coneixen.

3 PISA i Cia.

2

Apunts de treball

Hem de procurar harmonitzar els cervells dels nostres nens de manera que tot

potenciant la seva globalització i connexions sinàptiques, puguin aprofundir (dintre de

les seves capacitats) la diversitat de coneixements adreçant-los a un punt ω la unitat

de tot el saber. 30-06-2002

La creativitat no es basa sobre el buit, però sí a partir de la dinàmica del nen.

1-07-2002

D’un món que tenia una intimitat social hem passat a una de personal, mentalment

alliberada que la fa pública. 20-02-2003

En un món complex i per tant en una societat que també ho és, li calen ments lliures,

complexes i serenes4. Això no és una qüestió perillosa, és l’evolutiva realitat humana:

Personal.

Socialitzada.

Responsable.

Treballadora.

Impulsant-se i

Transcendint-se.

Per tot plegat ens és indispensable treballar de dintre

a fora, amb tècniques i processos que potenciïn les

possibilitats mentals de cadascun dels nostres alumnes

que ens anirà assenyalant les seves il·lusions,

capacitats i possibilitats és a dir, el lloc òptim per fer-

se i ser persona.

Exposat això cal recordar que:

“La formació raonada es retroalimenta, amb la qual cosa, si el punt de partença és

l’adequat, s’augmenten per si soles les possibilitats formatives” 6-10-2005

Per acabar aquesta part inicial de la carta, cal recordar que la pedagogia de l’Escola és

facilitar als nostres alumnes, tenir capacitats múltiples en les dues cultures (científico

- humanística) al més alt nivell per la seva edat, a fi de saber moure’s internament com

a mínim, en la societat tan versàtil que els tocarà viure.

4 La serenitat es recolza en la llibertat.

3

Tot seguit exposo el com arriba l’alumne a ser creador de la pròpia dinàmica

pedagògica.

A un i dos anys relació directa amb els nens de 3-4 anys, sortides pel barri, visitar la

casa de les JAF i anar amb ells a les sortides comarcals. També i molt important

preparar la festa per els Pares, amb la importància que tot plegat té.

Sembla que no però l’estar en espais oberts (recordem que de fet tota l’Escola ho està)

els dóna estabilitat sobretot emocional, seguretat i coneixements. Tot plegat els

tranquil·litza aspecte fonamental per la seva vida en el moment i futur.

Als tres anys ja assumeixen el compromís de

triar a fer un projecte concret entre tres

que els proposa la mestra. Arxivar des de

pedres a fotografies, es a dir classificar en

els quatre regnes, dibuixar i escriure, per

inconcret que sigui atès que són realitats

seves que l’estan portant cap el text lliure i

l’escriptura interioritzada. No podem

oblidar a aquesta edat la Reunió Treball, una

mena de seminari que els nostres petits fan

tot portant de casa aquelles coses que els han cridat l’atenció i ho volen compartir amb

els seus companys. Les activitats que se’ls ofereixen en els projectes inclouen

tècniques i processos que els ajuden en la manipulació aspectes que cal iniciar amb

força atès que també és un reforçament mental.

Des d’aquestes edats petites no podem

oblidar gens ni mica, la música, el cant i els

titelles enraonar i perdre pors emocionals.

Cal destacar que als tres anys ja fan unes

JAF de tres dies. En realitat dels tres n’hi

ha un de dia enter, el del mig, però per ells

aquest marxar per aprendre en situacions

de tot ordre, no habituals, és molt

important. Ja es preparen pels cinc dies del

proper curs, tot adquirint hàbits per les sortides comarcals.

Fins als 5 anys tots els aspectes motrius, dos dies a la setmana piscina. 6 i 7 anys un

dia piscina i un gimnàstica – expressió corporal – pre-esports.

4

És molt important que des de ben petits assoleixin un tipus d’independència

constructiva no solament en les sortides sinó també i fonamental dintre de l’Escola on

cal moure’s per ella sense nervis ni córrer i quan es va al despatx trucar, encara que la

porta estigui oberta i exposar bé el perquè s’hi va, o sia dominar la situació des de

ben petits. Això no és fer nens repel·lents i submisos, els asseguro que els seus fills

són enjogassats i tranquils a la vegada,

encara que lògicament hi pot haver un

moment que algú es dispari en el sentit que

sigui, i per què no? Treballen en espais

oberts i el benestar que es respira a l’Escola

és l’admiració de les visites que tenim.

Sintetitzem tot seguit el que proporciona

l’Escola als més petits, tot tenint en compte

que s’aniran exposant totes aquelles

realitats que principalment ajuden a crear coneixement, sense menysprear la

informació que és cert que també hi és com una realitat més aviat referencial molt

diferent de l’abast de l’assumpció del coneixement avantsala dels processos creatius.

Mirem doncs tècniques i processos que també han fet els petits alumnes:

Anar per l’Escola en grup o sols sortir en grup pel barri, per comarques, JAF

(Jornades Aprenentatge Fora de l’Escola).

Reforç motriu: piscina, pre-esports, expressió corporal, jocs diversos.

Música: ritme, instruments de percussió, cant...

Tècniques de motricitat fina: monotip, pintura, farina, fang, cuineta (amb la

mestra)... impremta, dibuix, inici a l’escriptura i arribar a elaboració del Text

lliure.

Tècniques de comprensió oral: Reunió treball, contes, titelles, teatre.

Socialització: llibre de vida, corresponsals...

Inici a la classificació d’objectes i/o de gravats.

Informàtica, robòtica, audiovisuals...

Ordre de la biblioteca classificació per colors. Carnet de la Biblioteca general.

5

Aquesta primera etapa fins els 7 anys és bàsica per la vida de la persona que després

serà, encara que com veurem tot seguit la continuïtat n’és fonamental perquè aquesta

estructura primerenca en condiciona el futur.

Cal agafar embranzida per volar

Com i quan es produeix el gran canvi:

Fem un petit salt fins arribar als 8 anys inclosos i tenim:

Agafar les regnes de la pròpia llibertat

Anem avançant comprovant que comprendre no és igual a memoritzar, tot fixant-nos

que encara no hem dit res de lliçons, ni les hores de... S’ha intentat fer clar que fins

ara hem parlat de temps, relació companys i mestres, tècniques, processos, empatia,

materials, treball, domini del temps, sortides, és a dir tot allò que possibilita uns

coneixements que són una rotunda realitat a l’arribar als 8 anys quan ja s’ha assolit

l’escriure amb pròpia soltesa des dels sis anys o abans amb tècniques que els queden

per sempre.

A partir d’aquesta edat cal afegir-hi la Reunió Balanç, la Pre-Prova, la Prova, (aquests

dos ja són treballs realitzats amb el mètode científic). Els controls sobre tots els

treballs que realitzen ja comencen a ser exhaustius, aclaridors per ells i formatius.

Hem de tenir en compte que a partir dels set anys els alumnes fan la pròpia valoració

del treball realitzat, presentació dels mateixos i de la responsabilitat.

Els coneixements que van adquirint amb la realització dels treballs d’investigació (Pre-

Prova, Prova, Recerques...) sempre a partir d’unes seves hipòtesis els ajuden a tenir una

formació assumida i acadèmica en coneixements la qual els permetrà realitzar en un

futur no llunyà, escrits i a la vegada els propis llibres d’estudi, la creació del quals,

6

juntament amb altres treballs sortirà del seu coneixement, que cada vegada va quedant

més assolit i afermat.

No podem descuidar-nos dels escacs, ajuda del raonament, del teatre en català i/o en

anglès, realitats que potencien un equilibri emocional.

Cal tenir en compte que les Proves, tasca que es fa a casa i dissenyada perquè els

alumnes adquireixin un mètode personal de treball i un domini del temps, se’n fan tres

per curs i són realitzades des dels 9 anys (4t EPO) fins els 14 (2n d’ESO). Els temes

són proposats pels mestres a partir d’uns coneixements previs, per tal que l’alumne

aprofunditzi. A partir de 3r d’ESO el tema és escollit per l’alumne i s’anomena Tesina.

Iniciats des de petits a escriure els seus pensaments, els seus desitjos, les seves

il·lusions..., quan arriben a l’etapa d’ESO s’endinsen en la creació d’un llibre en l’estil que

vulguin: recull de contes, novel·la, poemes... d’un centener de pàgines. Això com tot, és

curricular.

A ESO, tot tenint en compte l’edat evolutiva, s’inicia el que anomenem Documents, les

assignatures són breument explicades pel mestre especialista, els alumnes en prenen

apunts i desenvolupen el tema sigui amb exercicis, amb recerca... i en fan el seu propi

llibre de text.

Els controls són també exhaustius, tot considerant la idiosincràsia de cada alumne,

perquè cal motivar i potenciar a cadascun com ell és i les seves possibilitats.

Un dels controls més importants són els DCP (Document Control de Processos), ja que

considerem important que l’alumne aprengui a obtenir una idea global de la matèria i a

no parcialitzar i memoritzar-ne parts sense sentit.

Els DCPg control de relació entre les diferents matèries.

Les TIC es treballen en diferents àmbits, però es dóna molta importància a

l’aprenentatge de la programació, iniciada ja des de petits en l’activitat de Robòtica.

7

A Batxillerat el mètode de treball és el mateix, evidentment el nivell és el que

correspon per edat, tot donant molta importància a una cultura general aprofundida,

fer compartiments tancats de lletres i ciències no és una realitat que es treballi: els

alumnes que escullen ciències a través de seminaris treballen matèries de lletres i a

l’inversa.

Hi ha un munt d’activitats paral·leles que ajuden als alumnes no solament a crear un

pòsit de coneixement, sinó que els ajuden a anar perfilant les seves tendències i

aficions i per tant a estructurar adequadament les seves ments. A partir de 3r d’ESO

tot i continuant amb les sortides, conferències, JAF, s’hi afegeixen els Actes

Culturals. A BTX el voluntariat: servei a associacions socials.

Volem aconseguir doncs:

Alumnes equilibrats que realitzin un treball que els estimuli. No angoixats. Tot fent

un ensenyament de present futuritzat, és a dir, encaixar en el present i per

coneixements de prospectiva realitats futuribles; tot tenint en compte que en

l’actualitat no neix una revolució industrial, ni tècnica ni de comunicació, es viu ja

una re-evolució de les idees amb dinàmica universal. A l’Escola treballem la

necessària rapidesa mental, el domini del temps i el coneixement reflexionat, entre

altres aspectes. Mentalitat creadora i per tant investigadora en el camp que sigui.

Finalment poso a la seva consideració els punts següents:

Més que mai és necessari, a tot el sistema, treballar a partir de l’alumne a fi que

aquest potenciï totes les seves possibilitats.

Les vocacions de treball visionades des de petits solen ser molt més sòlides.

L’Escola posa possibilitats, els alumnes les seves capacitats. Aquestes dues realitats

han d’anar juntes.

8

Fem servir tècniques i processos específics, perquè surtin les realitats que cada nen

té en el seu interior.

Vivim una revolució de les idees, econòmica i científica. Considerem més suggerent

una re-evolució. Les trencadisses poden no ser adequades.

La nostra Escola fa un ensenyament del passat convertit en present futuritzat, per la

qual cosa també treballem perquè és necessari un món de realitats que van de fora a

dintre, com les sortides, les JAF, les conferències que vénen a fer altres persones, les

visites a museus, els idiomes, etc. allò que és a partir del nen és el nus del

coneixement, allò que ajuda bàsicament a construir la seva dinàmica única i personal.

CLOENDA:

Cal deixar constància que en aquesta carta no s’escriu sobre les matèries

(assignatures) sinó com es prepara la ment per assolir-les. Això és el que ara es diu

que s’ha de fer. Aquesta Escola hi treballa des del seu començament.

La nostra estructura des de sempre és:

Una sola línia i nombre reduït d’alumnes per mestre.

Més hores lectives.

Tot plegat és igual a pocs nens, més mestres, més hores.

Ben cordialment,

Josep Oliveras i Cama

Vigília de Reis, 2015.