1

Cartes als pares: Cap a on ens porta la nostra evolució humana?

Benvolguda família,

La nostra evolució la contemplo per aquesta carta, delimitada en el temps, encara que

mediterrània i europea, ensems que mundial.

D’entrada hi escric unes breus consideracions, que ens porten cap a la vida de l’Escola

des del començament fins ara, exposada d’una manera molt gràfica a efectes de fer

comprendre la seva complexitat i progressió, coses que confio reeixir-hi, per fer encara

més entenedors els reals i em sembla que importants coneixements dels seus fills a

l’endinsar-se en els camps on es mouen els nivells, per la seva edat, de la ciència i

humanisme avui en dia.

Exposat això tot tenint en compte la brevetat d’aquest escrit, vull dedicar-hi el temps i

l’espai necessaris perquè les idees siguin breus i clares. Tinc en compte:

a) La comunicació, de la qual en tenim constància com la més espectacular per la

vinguda dels grecs. Dic més espectacular per qui eren i per venir per mar, atès que

no hem d’oblidar que en aquella època el mar era la gran via de comunicació per

transmetre informació i comerç a llarga distància1. Hem de tenir en compte que no

parlo de la comunicació a peu que la de l’època, llevat la de la via Augusta romana

que encara avui podem contemplar2, és negligible atesa la seva poca importància.

1 És important comprendre la dinàmica dels pobles de costa (els fenicis arribaren a Andalusia) tan diferent dels

pobles interiors, més tancats en sí mateixos perquè tenien menys relacions externes. 2 Cal tenir en compte que el que avui podem considerar “zona catalana” Principat, Rosselló i València, ja estava

ben comunicada per l’època.

2

En avançar cap a l’Edat mitjana la fluïdesa de comunicació a la nostra zona

disminuí, pensem que un pagès europeu mitjà del s. XII es desplaçava, com a

màxim, uns 25 km pels volts de la seva vil·la, durant tota la seva vida.

b) La impremta de Gutenberg 1450 a Magúncia, inicià el gran trencament d’una

cultura (la nostra) reclosa, pricipalment en els monestirs. Aquesta s’obrí al món i

captà la quasi enterrada cultura clàssica. Fou una gran embranzida del coneixement

en el nostre entorn, no solament per la cultura sinó també pels aspectes comercials,

diplomàtics, científics, tècnics, etc.

c) La tècnica ens menà cap a la revolució industrial que comportà un avanç

tecnològic, científic, comercial i de relacions humanes, però també un canvi, moltes

vegades considerat un daltabaix familiar i per tant social.3

d) L’actual revolució del coneixement, per una millor comprensió n’extrec punts que

en el seu dia en la Trobada pedagògica del 25/1/2007, (“L’evolució de la humanitat

vers una lògica pedagògica”) es considerà que la conformaven:

Fonts d’energia diversificades i renovables.

Canvis en el sistema de producció.

Comunicació planetària i la seva velocitat.

Diferents tipus de família.

Cap a uns altres tipus d’ètica i religiositat (alguns ja vigents i

assumits).

Llar electrònica.

3 Cal considerar si al dia d’avui, encara no l’estem patint.

3

Escoles i empreses diferents.

Economies més deslligades d’estat-nació.

Descentralització.

Altra manera d’entendre el temps, l’espai, la lògica i la causalitat.

Una cultura la matèria primera de la qual no desapareix sinó que

augmenta, no és petroli, carbó, gas és el coneixement reflexionat.

Treballar des de la llar.

El genoma (prevenció de la malaltia) vida més llarga.

Possibilitat real d’informàtica quàntica.

Ecologia sostenible (ambientalisme per equilibrar el tot).

Vers una síntesi i integració del coneixement.

Unitats humanes densament interrelacionades.

Anar cap a “la primera ola” (Toffler).

Canvis de sistema polític (justícia internacional...).

Situació de religions.

Regulació de naixements.

No patir per menjar, per tant “Development as freedom”.

Pèrdua de poder dels estats-nació.

Rapidesa d’informació “on line”.

Visualització personal.

Visualització virtual.

Canvis de domicili (degut al treball).

Més possibilitats de coneixements científics i culturals. (al 2020 tot

estarà a internet)

Partícules més veloces que la llum.

Globalització.

Tribunal internacional.

Treball descentralitzat.

4

Penicil·lina i més progressions mèdiques.

Aliments transgènics.

Atès allò exposat fins ací poso a la seva consideració els següents raonaments:

Grups humans en llocs d’alt valor afegit comencen a prendre forma tot assumint

consciència de treballar el coneixement per assolir-ne més.

Les connexions organitzen el pensament en estructures no jerarquitzades. Tot ell

ha d’estar encarrilat a solucionar els problemes que li sorgeixin.

Quan agrupem canvis i hi afegim la divisió de dades; quan classifiquem les

coses de manera diferent; quan hi ha escenaris condicionals; quan

s’introdueixen nous models a un ritme cada cop més ràpid, i quan es funciona

amb nivells d’abstracció cada cop més alts, està molt clar que no només

estem acumulant més coneixement.

L’home s’ha convertit en un ésser comunicat a nivell planetari.

Associa ciència (física, genètica, química etc) amb humanitats (postmodernismes,

religió, diferents maneres de concebre la vida i la família, etc). Per exemple neuro-

psico-farmacèutic. Cada cop, i especialment en una societat de serveis com la nostra,

hi ha més treballs que necessiten coneixement interdisciplinar comunicat.

Cada nou canvi de projecció en els humans (bipedisme, augment cerebral, tècnic-

resquill, carro, telègraf, etc.) ha portat cap al cervell còsmic.

Tot ens porta cap unes irreversibles coordenades mentals, d’ordre planetari.

(Potser el que desorienta més en aquests moments és la rapidesa tècnico-cultural

i la normal lentitud biològica.)

Estem, els humans, en una situació irreversible en el canvi del sistema educatiu.

Diferè

nci

a a

mb e

l tr

eball

mecà

nic

de l’è

poca

de la r

evolu

ció indust

rial

5

Aspectes humans i pedagògics que ens han menat a la relació quàntica?

tècniques,

processos, mitjans,

matèries...

a l’Hospitalet

(1968-1981/82)

Text lliure Fitxa comprensió Llibre de vida Àlbum Prova Reunió Balanç Reunió Treball JAF Acordió (Tècnica d’aprenentatge de lectoescriptura)

Assemblea de diari Monotip Compondre textos (aprenentatge de lectoescriptura pel mètode natural)

Tècniques d’impressió (limògraf, linòlium,...)

Assemblees (càrrecs, propostes...) Escacs Teatre Titelles Laboratori – investigació – observació Piscina Sortides Comarcals Sortides Barcelona Cuina Les TIC

tècniques,

processos, mitjans,

matèries...

al P. Bonanova

(1982/83-actualitat)

Pre-prova Robòtica DCP i DCPg Tesines Projecte Fènix Escriure llibres (curricular)

Documents Actes culturals Cultura clàssica Voluntariat

Fotografies a l’Hospitalet de Llobregat 1968/81

Fotografia de la visita a Le Pilouette, Alps Marítims. L’escola de Freinet. Curs 1969/70.

El quadre d’ordre pràcticament tal com vostès el poden seguir veient en l’actualitt a l’Escola. Responsabilitat i treball.

Fotografia de la visita a Le Pilouette, Alps Marítims. L’escola de Freinet. Curs

1969/70. La llista de projectes que vostès

també poden veure ara a l’Escola. Llibertat en un ordre.

6

La coberta de la primera revista i una pàgina interior. La revista amb la coberta té en total cinc pagines limografiades en una sola cara

Al cap de poc temps la classe ja estava plena del tot.

Aquí veiem dos grups separats per una prestatgeria de mecalux pintada de verd.

El nen dret està anotant els treballs realitzats durant el dia, Reunió Balanç, mentre un altre ensenya el seu treball als companys i a la senyoreta. Els apartats

són els mateixos que en l’actualitat, Llengua, Matemàtiques, Coneixements Diversos i Expressió

plàstica. S’hi veuen les bosses del Text Lliure i Corresponsals, ensems que els baròmetres de control

corresponents, un a cada grup. En l’actualitat aquestes tècniques es fan servir totes.

Cal veure també que com ara, les taules són individuals i si era adient es feien servir per configurar els grups d’una altra manera.

Podíem anar en aquesta immensitat, semblava

impossible, des d’ací donem gràcies a aquells que ens varen proporcionar aquesta solució.

Aquesta fotografia ens mostra un ordre de treball. Perquè considerem que, amb

més o menys espai, ordre vol dir que allò que es necesita cal tenir-ho ordenat, a la vista i a l’abast.

Dues nenes, damunt de les taules estan pintant una finestra, segurament amb motius de Nadal. Altres nenes estan treballant, amb una Pluma

22 la més propera i l’altra amb una Hispano Olivetti M-40. Aquesta darrera es comprà de

segona mà amb els beneficis de la venda trimestral de revistes. Cal creure amb miracles.

La conservem. En primer terme hi ha uns pots d’argila fets pels nens. No obstant les estretors cal veure

l’ambient de treball i la concentració.

7

Aquests nens retallen fotografies tot preparant material pels àlbums.

Una nena tot aprenent a classificar. Malgrat que l’arxiu

és més rudimentari que els actuals, els resultats han

estat els mateixos.

Aquesta fotografia ens mostra el dossier d’esquemes el qual estava ordenat per matèries, on cadascuna tenia subdivisions.

Podíem tenir fins a seixanta esquemes que estaven ordenats

pel sistema alfa-numèric.

Aquí el nen treballa en el que es diu el calendari dels senyors, nom donat des del principi i que

encara es conserva. Amb aquest nom volem dir fet per la impremta de persones grans. El nen pinta el

color de la setmana (analogies). A tots els calendaris els correspon cada setmana el mateix

color (Mètode deductiu).

Els nens de 5-6 anys continuen amb “el calendari dels senyors” i amb un altre on, en unes cartolines,

hi posen el dia del mes i l’observació del temps, dibuixos unificats, els quals es poden treure i fer-ne conjunts matemàtics.

Aquesta nena està fent amb les cartolines, on posen el dia

del mes i l’observació del temps, conjunts matemàtics.

8

Un alumne fent una conferència sobre futbol. Una conferència improvisada, sobre el vol. Posteriorment els alumnes en va fer unes sessions en les que varen construir dos coets que

feren enlairar a les JAF: un va petar, l’altre s’enlairà uns mil metres.

En aquesta fotografia es pot veure el conferenciant que explica el pla Cerdà.

El quadre d’ordre per desplaçar-se per l’Escola (recordar el de la Pioulette).

Cada grup, des del començament, ha tingut l’horari específic que controla el treball global.

9

La concentració de la nena que està a primer terme, com la de les restants, és evident. Aleshores

com ara és un fort ajut per les seves ments.

Els espais justos no feien perdre la concentració per una bona

manipulació.

La mestra ensenya a la nena que està molt atenta,

com fer un treball.

El caliu humà que es transmet és una constant a la vida de l’Escola i un enfortiment emocional i per tant mental per qualsevol alumne.

En primer terme, una nena mira amb molt de compte allò que li ensenya la seva mestra.

Una mica enllà, dues companyes semblen atrafegades en el treball que realitzen.

Malgrat la dificultat d’espais sempre vàrem procurar que estiguessin el màxim d’aprofitats i que els nens i nenes treballessin amb tranquil·litat a efectes

d’assolir el necessari benestar.

10

Aquests dos nens estan possiblement llegint un

treball dels dos o d’un d’ells. En primer terme hi ha uns monotips (tècnica que es

segueix fent a l’Escola), mentre penjades hi ha les

“bandes enseignants” que ja fa anys que han quedat

obsoletes.

D’aquestes taules on treballen amb tranquil·litat i atenció aquests

petits alumnes, encara n’hi ha alguna per l’Escola.

A pesar de les migrades condicions en què treballàvem al carrer

Progrés, no ens cansarem tampoc de repetir l’atenció i ganes amb què

es dedicaven a la feina els nostres nens.

Ací un petit grup on les mans, les

espàtules i les gúbies estaven esculpint allò que mentalment havien dissenyat.

L’atenció en buscar solucions al que per ell és un problema

important, aconducta la ment cap a nous espais de percepció i

coneixement que l’ajudaran a potenciar les seves capacitats per a superar les etapes que

humanament, socialment i biològicament li corresponen.

Aquest nen i aquesta nena, ja preadolescents, fan un treball en equip que els transcendeix a ells mateixos ja que estan

arreglant un mòbil per regalar. Tenim ací un

exemple de treball en equip que ultrapassa el treball a

dos per a convertir-lo en social.

11

Aquesta classe, que era la sala gran on al principi hi fèiem l’esbarjo, ara ja la necessitàvem per tenir-hi una zona reservada a

tallers grans com, electrònica, fusteria, etc. tot quedant la resta

com a classe, sempre però, tenint en compte la mobilitat interna de

grup i d’escola.

Anar a veure el Dr. Moll era una cita obligada i un honor per l’Escola i els nens. Aquí, com es

veu, ens ensenyava la cèlebre calaixera d’on sortiren els deu volums del Diccionari Català-

Valencià-Balear, obra magna de les llengües romàniques.

Un noi i una noia fent treballs dels que habitualment es fan a l’Escola. Cal recordar que un

dels motius principals de les JAF és el que l’Escola es trasllada a treballar fora de Barcelona.

Ací tenim una fotografia de nens durant la seva

estada al Monestir de Sta. Cecília de Montserrat. Aquestes JAF ja eren de vuit dies i malgrat ésser

el segon any de funcionament de l’Escola, els aspectes logístics (havíem de fer-nos el menjar) com els habituals de companyonatge, emocionals

i d’adquisició de coneixements, es varen resoldre molt satisfactòriament.

Era el començament de les actuals JAF, les quals durant tots aquests anys i per un futur hem procurat que siguin el màxim d’operatives i

possibilitar-les per a tothom.

Nois i noies en la fase final d’una fitxa comprensió, estan escoltant atentament la seva mestra.

Sembla ser que el tema era sobre geografia.

Sempre ha estat política de l’Escola que els alumnes

se’ls ha d’ensenyar a pensar per sí mateixos, tot comprovant ells amb nosaltres la realitat del seu

pensament.

12

Aquests nens estan observant com la mestra ha obert, per ensenyar-los les parts, una petita rata, de la qual ens recordem que a més a més

estava prenyada.

És molt significativa la cara que posen tots quatre. El nen de la dreta

es tapa la cara, no està per emocions tan fortes. Les dues nenes

ho miren amb tota l’atenció, estaven descobrint el misteri de la vida?. Mentre el nen de l’esquerra hi té

tant interès que sembla disposat a posar el nas al bell mig de l’enigma.

Estar en espais petits no influenciava en la tranquil·litat ni en el treball.

Les diferents llavors creixien i l’ocell estava penjat a la paret

dins de la seva gàbia, tot continuava amb molta estimació, sense ella, com ara, no hi hauria escola.

Un microscopi, el llum al darrera, els llibres al costat i més enllà les capses amb les fitxes autocorrectives, una feinada per nosaltres ja que les fèiem en català. Amb

prou feines hi havia materials, i menys com aquests, en la nostra llengua.

Aquí, tot cobrint gàbies d’ocells, hàmsters i potser altres animalons,

s’estava fen una gàbia gran per ocells. En l’actualitat tenim les que

hi ha a la terrassa-pati que dóna al carrer St. Delfí.

Aquesta gàbia de la fotografia, si

existís, tindria més de trenta anys.

13

Aquí hi ha un text preparat per tintar-lo amb el rodet de la dreta (la tinta es posa

sobre un marbre).

Tot seguit es posa el paper damunt les lletres, s’abaixa la tapa i es prem, no

massa fort perquè el plom de les lletres pot rebentar el paper. Una vegada imprès cada full es posa a assecar dins d’una

guia telefònica.

Era una possibilitat més. Un nen i una nena més grans tot escrivint amb una Pluma 22.

La nena està composant igualment com ho fem en l’actualitat, encara que en aquests moments els nens tenen molts altres mitjans per a

treballar amb més rapidesa i agilitat. No obstant perquè quedi ben clar la seva

continuïtat, tot seguit s’exposen les passes que cal dur a terme, per a fer comprensible els

avantatges d’aquest esforç.

Tenir la idea “d’escriure” quelcom encara que no es tingui l’edat de poder fer-ho.

Agafar les lletres, buscar el solc de cadascuna i procurar posar-les correctament en

el componedor. Ajuntar bé les lletres amb un cargol que hi

ha en un extrem de cada componedor. Amb cura posar-les en un porta-

componedors, on es posarà també un petit mirall a la ranura que té el porta-componedor

(a la fotografia es veu perfectament) per veure les lletres correctament.

Tot seguit els componedors es posen a la premsa, si no arriben a baix es premen amb

fustes i petits plàstics, i s’acaba de subjectar tot.

Aquí tenim la tapa de la revista nº 1 impresa tota ella amb el limògraf que nosaltres mateixos en vàrem fer abans d’anar a la

Cooperativa. Tampoc teníem els punxons, paper de vidre ni clixés adequats. Però sí, que si alguna cosa hi havia en quantitat

extraordinària eren il·lusió i treball.

La primera pàgina de la tercera revista fou per a tots plegats extraordinària, impresa en color

i amb tipus de dibuixos per a fer-la bonica. Tota estava escrita amb el tipus de lletra de

impremta.

Hem de dir que aquestes dues tècniques per a fer revista són d’un ajut inestimable per a la psicomotricitat fina, la concentració, ordre

mental, treball en equip (al fer revista), destreses manuals, etc.

14

L’arxiu de diapositives, a l’època, era molt important ja que era l’únic sistema que teníem per fer explicacions amb imatge estàtica i ben acolorida.

Les classificacions, com tot, anaven d’acord amb els esquemes.

Aquesta nena està arxivant un treball seu en una capsa pintada pels mestres. Cosa que ara fan els nostres

alumnes en arxius de fusta amb calaixos corredors.

Al fons es pot veure, com ara, el que

anomenem “calendari dels homes” (nom posat ja a l’època pels propis nens i que ha seguit sense variació).

Es pot veure també les setmanes pintades de diferents colors, com en

l’actualitat.

L’alumne està classificant o buscant informació a l’arxiu general, el qual estava situat al llarg del passadís

que anava d’una punta a l’altra de la petita escola del carrer Progrés.

15

Aquí perquè es comprengui millor la feina que comportava fer un esquema se’n mostra un

esborrany. Després s’havia de passar en net, buscar el material i omplir les fitxes. Es comprendrà l’alleujament que representa

l’arribada dels ordinadors.

Dues pàgines en net de dos esquemes diferents. Un és dels Països Catalans (en el primer apartat es veuen comarques). L’altre, número 56, és la primera pàgina del de Transports.

El que vàrem fer ho tenim guardat; una mica perjudicat pel pas del temps. Sempre que vinguin a

l’Escola, encara podran veure a la galeria de la Biblioteca documents degudament classificats.

16

Tan real com la vida mateixa. Aquest nen i aquesta nena van a pesar pasta en una balança ben clàssica.

D’aquestes balances encara en tenim i es fan servir a

l’Escola.

Els escacs han estat sempre curriculars a l’Escola. Aquests nois venien de disfressar-se per fer algun

acte i els quatre que tenim a la fotografia anaven a començar la seva partida.

Al petit de la dreta no sé que li passa amb el barret,

sembla força preocupat.

Tot aprenent a fer operacions amb diferents bases (màquines multibase) entre elles la binària, tan important

pels ordinadors, que a l’època encara no es coneixien al sistema escolar general.

Les dames sempre s’han considerat com un joc necessari a efectes del possible augment o millora de la capacitat mental i per tant del raonament.

Aquesta fotografia ens mostra l’ambient de treball a l’Escola i concretament al taller d’impressió. En primer terme es veu una nena amb uns monotips secs a les mans que potser està recollint. El nen que se’ls està

mirant aguanta una guia telefònica on posarà a assecar o bé les impressions del petit escrit que està,

suposem que a mig compondre, en el portacomponedors que té la nena al davant o bé les impressions del limògraf que està fent la nena del fons.

17

La Meritxell estava creant o simplement buscant sons amb aquests pots.

A la fotografia es veu un nen que posa el seu nom en un dels tallers assenyalat a la part alta del quadre i que no es veu a la fotografia

La fotografia ens recorda que coses essencials han seguit igual a la vida de l’Escola i ho seguiran essent mentre es vegi la seva evident

utilitat.

En aquest racó d’una aula del carrer Progrés hi veiem al costat dret de la pissarra, la bossa per

posar textos per a la revista, la del text lliure, la dels corresponsals, a la dreta, l’allargada

llista de projectes i sobre la pissarra un gran monotip. Cada cosa al seu lloc i un lloc per a cada cosa. En l’actualitat hi ha variants sobre

alguns dels mateixos temes, són per millorar i posar-los al dia: la revista per internet, els corresponsals amb els quals s’editen llibres...

Una escala de sons variable només canviant les quantitats d’aigua. Podien viure la seva capacitat de variar els sons.

18

Les dues nenes i el nen estan pintant amb els dits, la màxima rapidesa i

precisió entre la idea, el color i la realització. La nena més propera sembla

que plegui i ja endreci els estris. La del mig està en

plena feina, és amb tota la mà que està creant i el

nen/a del final s’ho pensa amb el dit índex ben estès.

El pinzell, al prémer-lo, han de dominar amb els dits una eina a la realitat.

Els nens que estan pintant, quan es va fer la fotografia, tenien uns dos anys, més o

menys els mateixos que tenia l’Escola.

Aquesta nena està pintant amb retolador que té la punta ben esmussada. La

postura de la nena i l’atenció que hi posa dignifiquen la

fotografia, però allò que la fa molt important és veure les

cadires penjades a la paret. Aquestes cadires penjades a la paret es despenjaven

quan els nens les necessitaven. Segurament

feia sis o set anys que l’Escola havia començat. Que havíem de marxar era

inevitable i imminent però no sabíem on i les

possibilitats d’ordre econòmic eren ínfimes, no solament les personals sinó

també les globals de les famílies.

Aquesta nena està escrivint la seva proposta que després es

parlarà en l’Assemblea.

La Reunió Treball feta aquí per nens i nens de quatre anys són menys transcendentals però de més qualitat. Nens (algun una mica absent)

i nenes estan junts, malgrat que la llei prohibís la coeducació. A pesar que fregàvem el risc no

tinguérem problemes; hi havia qui sabia la diferència entre llei i justícia.

19

Aquests alumnes que es veuen en primer terme estaven mirant cap a on els adreça el directiu de l’empresa.

El secretari del grup dirigeix aquesta Assemblea. Fèiem, i encara es fan, l’Assemblea de Propostes i l’Assemblea de Càrrecs. En

aquestes assemblees es parla de l’ordre, què s’ha de fer perquè tot funcioni millor, dels

càrrecs, etc.

Aprendre a decidir, responsabilitzar-se, parlar a les reunions… Aspectes que apresos de

petits han d’ésser normals, i molt útils, en la vida adulta.

Aquests nois i noies fan Reunió Balanç, el full fou dissenyat per nosaltres, però el més important, com sempre és el per què, el com, quan i la finalitat.

Per què? Per tenir un control diari del que fa el grup (no és

personal). Cada dia, a l’acabar, cada alumne exposa el que ha fet, i els companys li poden fer preguntes, o sia, allò que ha après ho ha d’haver comprès i saber explicar.

En el paper s’hi reflecteix la quantitat i la qualitat diària de tots els treballs del grup. Així es va controlant diàriament cada alumne i el seu grup. Això es fa a partir dels set anys quan

s’autoplanifiquen el seu treball en el temps.

Perquè es sàpiguen expressar han de fer el teatre i les titelles des de ben petits.

A la fotografia la mestra tapada per un braç a primer terme

està anotant els resultats del dia que surten d’un color o altre segons el resultat. Al seu costat es pot veure la cara d’una

nena.

En l’actualitat la Reunió Balanç segueix essent totalment vigent.

El saber els coneixements de cada alumne es fonamental i a la

vegada també el funcionament del grup en aquest sentit, el de la responsabilitat i capacitat en el compromís assumit.

20

Monotip: tècnica heretada de Freinet i que és senzilla pels nens tot essent d’una gran eficàcia pedagògica.

Fotografies al Passeig de la Bonanova 1981/actualment

Aquests nois i noies estan llegint una obra de teatre davant de pares de

l’Escola. Es va recitar en el que potser era el segon Nadal de l’Escola.

Per poder fer una obra de teatre, si calia, es feia el decorat i es posava a dins de la

classe on s’interpretava.

seguim mantenint aquesta tècnica, la impremta, perquè és una gran baula en el camí de l’aprenentatge de la lecto-escriptura pel mètode

natural i com a coordenades matemàtiques, entre d’altres realitats.

En la imatge es veu una nena tot posant els tipus de

lletres en un componedor, el mirall hi és perquè ho vegi correctament.

21

Reunió Treball. Nens i nenes a partir del grup d’1 any que treballen a l’entorn d’allò que ells mateixos porten

La Reunió Balanç és un control permanent i diari. Els nens s’organitzen la feina diàriament, cada dia l’han

d’exposar i els seus companys els poden fer preguntes. Allò que han après ho han d’haver comprès i saber explicar.

Quan són ben petits van a la “cuina dels nens” amb la mestra i quan ja són grans hi poden anar sols.

No solament aprenen a cuinar, sinó que amb això també treballen molts coneixements

(matemàtiques , química, història...).

Veiem un petit grup de nens presentant als seus companys la Pre-Prova, que es fa als vuit anys,

acabada. Es comença quan ja han deixat el treball de l’àlbum que fan amb anterioritat i abans de fer la Prova que la comencen un curs després.

Cal dir que a aquesta edat ja estan habituats al

mètode científic (marc teòric, pràctic i conclusions), tot tenint en compte l’edat madurativa.

Els alumnes més grans, a partir dels 14 anys, fan la Tesina, uns treballs d’investigació que es realitzen durant l’ESO i el batxillerat, els dos darrers cursos es fa molt més aprofundida.

Des del Commodore 64 fins al treball amb els portàtils. Els alumnes de Batxillerat poden

treballar, prendre apunts, consultar informació a Internet i accedir a la intranet de l’Escola.

22

Al Taller de Robòtica es treballa amb material Lego que també es fa servir en universitats i escoles

tècniques. Utilitzant llenguatges específics es creen mecanismes, inventats o seguint models definits, que

posteriorment es controlen per ordinador. S’utilitzen elements de captació de dades (sensors òptics, d’infraroig, temperatura, etc). Fa anys que hem

incorporat nous Kits dissenyats per a la iniciació a la robòtica dels més petits. Comencen als 5 anys i

treballen amb aquesta tecnologia fins a Batxillerat. La robòtica també és utilitzada en molts casos per fer els

seus treballs d’investigació o Tesines. Curricular des del curs 1991/92

L’Autovaloració. A més dels controls permanents de l’Escola els alumnes s’autovaloren davant dels seus

companys. És molt important que ells tinguin una visió real de sí mateixos, fet imprescindible per a tenir un

bon “know-how”

DCP – DCPG (Document Control de Processos i Document Control de

Processos Global té per objectiu valorar, mitjançant la realització

d’un seguit d’activitats o propostes que relacionen diferents àrees, fins a quin punt els alumnes són capaços

d’aplicar els processos que han anat treballant al llarg del curs.

El teatre segueix sent una activitat molt enriquidora en tots sentits (memorització, expressivitat, equilibri

mental i físic, ordre ...).

23

La piscina ha estat fonamental doncs els nens treballen, entre altres coses, molts aspectes

emocionals.

Un grups de nens i nens de 4 anys treballant amb el carilló. la música és cabdal per al posterior

desenvolupament integral i global de l'infant.

Fent treball personal amb la mestra i sols.

A les sortides i a les JAF l’Escola es trasllada a fora a fer la seva activitat docent tot aprofitant l’avantatge de nous espais.

Generositat en el voluntariat que és un acte de solidaritat que fan els alumnes més grans.

24

L’ensenyament que es fa a l’Escola i la seva possible relació amb la física quàntica.

Com sempre, hem tardat anys en exposar una situació cabdal com la possible relació

de l’ensenyament de l’Escola amb la física quàntica, vull recordar també la carta que,

amb un cert sentit de l’humor els deia que fèiem “pedagogia evolutiva”, pràcticament

des de sempre! Ara la situació és diferent, estem parlant del canvi profund que s’està

produint a la nostra societat i que lògicament incideix en l’alumnat malgrat que encara

no en el sistema educatiu.

Vostès ja saben que en la nostra Institució ens dediquem pràcticament des de sempre

a investigar4, d’una manera permanent, en cercar millores per la formació dels nostres

alumnes i per extensió a totes aquelles Institucions i mestres que se’ns han adreçat i

que hem procurat atendre amb tota la il·lusió malgrat la nostra endèmica manca de

recursos.

Tot seguit exposo una breu relació en el temps on s’ha escrit a l’administració i a la

societat el treball que estàvem realitzant.

1994/99 Memòria lliurada el 15/6/1999, amb un total de 47 pàgines més un Annex de 27

pàg.

4 Decret 161/1994 de 14 de juny.

25

A la pàgina 7, en una línia i mitja s’exposa:

“Estudiar els possibles avantatges i noves perspectives mentals a partir de la física

quàntica. Transdisciplinarietat”.

A la pàgina 42 de la mateixa Memòria i tot assenyalant els punts que ens semblen que

tingui en compte la Comissió d’Avaluació del nostre treball, hi ha escrit en el primer:

a) “Pel futur veiem imprescindible la continuïtat de l’estudi sobre com pot influir la física

quàntica a la ment i als tipus de coneixements”.

A la reunió que tinguérem posteriorment no s’acordà cap continuïtat de possible

investigació conjunta.

Més endavant, a l’any 2006, la revista Graó em demanà i publicà un article sobre el

temps escolar5. L’article fonamentat en el temps assenyalava:

“..., aquest projecte6 mentalment i materialment integrador té uns processos evolutius,

generats per l’alumne i per l’escola, que creen una retroalimentació continuada. Són

agents d’aquesta realitat el propi nen, la seva família, la societat, l’escola amb la seva

intenció d’assumir i projectar les noves situacions, etc”.

“Aleshores, què és el que bàsicament té valor en el nostre món actual? La creativitat,

buscar allò que encara no coneixem, malgrat que existeix, i no amb esperit competitiu

sinó competent, o sia, persones enteses. Segons la finalitat del projecte els nostres

alumnes han de tenir capacitat de raonar d’acord amb la seva edat”.

5 Revista Fòrum. Núm. 11. Ed. Graó 2006

6 Es refereix al de l’Escola.

26

Pensin en la quantitat de tècniques i processos que gaudeixin els seus fills, per

exemple la lectoescriptura amb tècniques Freinet, des de que vàrem obrir les portes de

l’Escola que les apliquen. Certament que després vingueren els ordinadors i la robòtica.

Fa d’això uns 30 i 20 anys respectivament. Més tècniques i processos específics s’han

continuat aplicant.

1/10/2010 Ens arribà l’aprovació de l’autonomia de Centre que entre moltes coses

tenim en compte pàg. 3.

“El paradigma aprofundeix en la multidisciplinarietat, interdisciplinarietat i

transdisciplinarietat”.

Sempre que parlem de la transdisciplinarietat, en especial, cal considerar l’aspecte

quàntic.

Finalment vull significar la importància d’aquestes ratlles tot assenyalant que exposen

un treball que s’ha anat fent al llarg de la història de l’Escola, amb l’avinentesa d’haver

estudiat sempre la progressió humana. Vull recalcar també que en aquesta carta que

és bàsicament informativa, no puc exposar-hi els mil i un detalls7 que han fressat i

fressen el camí per aquest nou estadi de capacitats humanes.

7 Caldria. Em sembla, un llibre força gruixut.

27

Cal dir que malgrat la forta realitat d’això acabat d’exposar cal entrar en el domini

familiar (de les nostres famílies) i pedagògic, amb la prudència que cal i que es mereix8.

Malgrat totes les dificultats, com vostès ja saben pels resultats, l’Escola treballa sobre

segur, en les realitats que tenim avui.

Hem de considerar que qualsevol aspecte de millora qualitativa en pedagogia,

normalment es sustenta en altres aspectes que a vegades semblen remots9. Hem de

tenir present que estem parlant entre moltes coses de resolucions d’actituds mentals,

treballs holístics, noves fronteres per la ment...

Ens cal molta prudència, a tothom, per no crear falses expectatives. Cal dir, malgrat tot,

que un tipus de certesa ja hi és i que els alumnes, viuen una il·lusió10 veritablement (en

general) espectacular. Els alumnes no solament queden enfortits en la seva dinàmica

pedagògica, sinó que ens assoleixen una progressió sense espectacle, natural.

8 Science & Vie. Setembre 2012. Hors Série. Pàg. 96. Nicolas Gisin, professor de la Universitat se Ginebra.

Le chercheur suisse reste cependant confiant: “Je pense que la physique quantique finira par entrer dans nos esprits. On ne s’en rend plus compte aujourd’hui, mais cela a dû être très difficile d’accepter que la terre est ronde suspendue dans l’espace et en rotation autour du Soleil. Si l’idée est à présent ancrée dans les esprits, c’est grâce à la technologie: on voit des images satellite de la Terre, on se promène autour en avion... Un jour, les applications de la physique quantique nous aideront à la rapprocher de notre intuition.” 9 Han considerat la importància que té la Reunió Treball (3 anys) pels seminaris i els DCPg? Entre d’altres

aspectes? 10

En tot, sempre cal l’ajut de les famílies.

28

Quadre conceptual del Projecte pedagògic de l’Escola

Cloenda... per ara

Com a continuïtat d’això exposat fins ací s’exposen uns breus resums dels treballs fets

pels alumnes que han acabat batxillerat aquest darrer curs. És important, em sembla,

tenir en compte el següent:

Arribar a aquestes fites per a tothom, vol dir una continuïtat en el treball

escolar.

No es tracta per l’Escola, d’anar a buscar un premi si no que tots els nostres

alumnes es desenvolupin11.

11

Han de considerar que si hi ha algun alumne que preveiem que tindrà dificultats però que necessita que el presentem a les Proves d’Accés a la Universitat el mateix curs que els seus companys, el presentem. Primer són els alumnes que el “bon nom?” de l’Escola.

29

Tesines de Batxillerat cursos 2010-2012

De la granja a la forquilla. Anàlisi de la capacitat inhibitòria dels extractes

contra soques fúngiques micotoxiconèniques i micotoxines, de Daniel

Fernández. Premi Argó 2012.

Tots iguals? Estudi de la distribució dels col·lectius d’immigrants als

districtes de Barcelona, per Laura Nievas.

Mala herba no mor mai. Estudi de l’efecte citotòxic de les plantes

considerades males herbes, d’Alejandro de Jaureguizar. VII Premi PRBB

de recerca en ciències de la salut i de la vida.

Creem bellesa. Estudi de les tècniques emprades

en la fotografia de moda, per Ana

Larruy.

Economia indexada. Estudi comparatiu de la fiabilitat d’un índex compost

amb els seus components individuals en relació a l’evolució de la borsa, d’

Aniel Nissim. Distinció en l’11ª Edició Premis Ramon Llull de Treballs

de Recerca

30

El viatge a Catalunya de Beramendi. Els “Holandesos d’Espanya” i els

Observadors de la Il·lustració, d’Esteve Pujals. X Premi Francesc Noy

d’humanitats.

iMenu. Creació de la pàgina web d’un restaurant on els

clients poden opinar a propòsit dels plats, d’Adolfo

Herrero.

Comença l’espectacle. Estudi del gènere artístic del teatre musical

aprofundint en els aspectes teòrics i d’anàlisi, la manera d’estructurar i de

muntar una producció, d’Anna Aliau.

Disseny gràfic. Anàlisi evolutiu de la tecnologia sobre el disseny gràfic, de

Grau Puche.

Ètica o estètica? Una aproximació sobre els cànons de

bellesa per Maria Cortés.

Tots els treballs tenen l’abstract en anglès.

31

Tenint en compte el treball que els seus fills fan amb la metodologia de l’Escola hem de

considerar que els resultats s’aparten dels clàssics de la revolució industrial, per tant, a

la nostra Escola i en qualsevol altra que treballi de manera semblant, més que notes hi

ha resultats de treball. Per això ens veiem obligats a presentar-los aquest quadre de

premis que són només una part del treball real dels seus fills.

Premis

PREMIS ATORGATS A

L’ESCOLA L’HORITZÓ a 18 de setembre de 2012

Alumnes Mestres Escola

CIRIT (des del 1988)

28 5

BALDIRI I REIXAC (des del 1988)

50 L’ any 1990 L’ any 1992

DIVERSOS (des del 2001)

10 3

PREMIS HORITZÓ (des del 2003)

38

TOTAL 121 1 9 134

Com vostès poden veure no vàrem començar a presentar treballs per a premis fins

l’any 1988.

Vull posar a la seva consideració el següent:

a) A vegades treballs dels nostres alumnes no han estat premiats perquè els jurats

han considerat que “a una mateixa Escola no es poden donar tants premis”.

32

b) Això motivà els Premis Horitzó, amb un jurat no majoritari de l’Escola. Aquests

premis els vàrem crear per no desil·lusionar el nostre alumnat, sense que això

vulgui dir una ajuda no justa pels nostres nois i noies.

En finalitzar aquesta carta i contemplar la feina feta en aquests quaranta-cins cursos,

els volem fer avinent que som conscients que estem davant d’un nou esglaó en la

pedagogia que obre una plenitud de possibilitats, que s’assoliran amb treball i

responsabilitat.

Com a darreres realitats els prego que considerin el següent:

Renyar quan convé, estimar sempre.

Primer:

Si no s’estimen els nens, nois i noies, no hi ha Escola.

Segon: L’Escola ja des de ben petits, procura, sense fer-los mal, endurir-los i fer-los forts.

Tercer: Quan van a la Universitat, quan comencen la joventut plena, si han treballat amb gust

i ganes són forts mentalment, físicament i socialment, amb un sistema de treball, tal volta més fort que el de la mateixa Universitat.

Quart: Per això és bo que els alumnes acabin tot el procés, (el cervell es considera que ha

madurat a l’entorn dels divuit anys)12 perquè al coneixement raonat, base de la cultura que ja vivim, li cal la fortalesa interna pel seu màxim desplegament.

Ben cordialment,

Josep Oliveras i Cama

Començament de curs 2012/13

12

El Cerebro del Rey, Nolasc Ascarin, Edit. RBA Barcelona 2001, pàg 387