H a g a c l i c p a r a m o d i f i c a r e l e s t i l o d e s u b t í t u l o d e l p a t r ó n

Casa del poeta tràgic de Pompeia

Fitxa tècnica

Títol: Casa del poeta tràgic de Pompeia. Autor: desconegut. Cronologia: segle I a.C. Estil: romà pompeià. Tipologia: civil (domus). Materials: pedra. Tècnica: fresc (pintura),

opus tessellatum (mosaic). Localització: Pompeia (Itàlia).

Obra de la mateixa època : Casa del Faune(segle II a. C.)

Context històric

Pompeia fou fundada pels poble preromà dels oscs al segle VII a. C, al golf de Nàpols.

L’any 91 a. C. fou conquerida pel general romà Luci Corneli Sul.la i es converteix en la Colonia Veneria Cornelia Pompeiarum.

Posteriorment, Pompeia esdevingué un lloc d’estiueig de les classes benestants.

L’erupció del Vesuvi (79 d. C.), destruí per complet la ciutat, que quedà sepultada per les cendres i la lava fins el segle XVIII, quan s’iniciaren les excavacions.

Gràcies a aquests treballs s’ha pogut conèixer l’organització social i urbanística de les ciutats romanes, perquè la lava ha mantingut pràcticament intacta la ciutat i la decoració interior dels edificis. Un exemple és la Casa del poeta tràgic, model típic de domus pompeiana.

Descripció formal

La casa del poeta tràgictenia dos pisos però només es conserven restes de la planta baixa. Distingim dos grans espais: l’atrium (pati tancat) i el peristylum (pati porticat), al voltant dels quals s’articulen les diverses estances.

A banda i banda de l’entrada s’obren dos grans sales obertes a l’exterior (tabernae) , que el propietari de la casa, un comerciant, feia servir com a botigues.

L'accés es fa a través d’un passadís que dona a l’atrium , al mig del qual es troba una pila rectangular (impluvium) per recollir l’aigua de la pluja que entrava a través d’una obertura zenital (compluvium). Al voltant de l’atri s’obren diverses habitacions (cubicula).

Entre l’atri i el peristil, a banda d’un passadís, trobem el tablinum o despatx. Al voltant del peristil s’obren les estances privades de la casa (esquerra), la cuina i el menjador o triclinium. Envoltada de columnes hi ha una petita piscina, a l’extrem esquerra de la qual es dreça una capella (lararium) on es veneraven els déus de la casa (lars).

Destaca l’absència de finestres a les habitacions per preservar la intimitat familiar pròpia de la mentalitat romana.

També cal destacar la poca presència de mobles en les diferents sales, fet que explica la rica decoració pictòrica i musivària, que s’ha conservat abundantment en aquesta domus.

Temàtica

La domus era una casa unifamiliar on vivien famílies de nivell social i econòmic alt. Organitzada originàriament al voltant d’un atri, la seva estructura es va ampliar per influència de la cultura grega. Les més riques seguien un model tripartit d’atri, peristil i hort, i les més modestes prescindien de l’hort.

La Casa del poeta tràgic es de dimensions modestes i sembla que pertanyia a una família de classe mitjana enriquida. El nom deriva del mosaic que decora el terra del tablinum, on s’hi representa una escena teatral.

Un altre mosaic important és el que decora el passadís de l’entrada, en el qual es representa un gos lligat a una cadena amb la inscripció cave canem.

Important decoració pictòrica amb obres de temàtica mitològica com Ariadna i Teseu, Venus pescadora o Narcís.

La més significativa es el Sacrifici d’Ifigènia (62 d. C.), pertanyent al quart estil i que possiblement sigui una rèplica d’una obra del pintor grec Timantes (segle IV a. C.), deixeble de Parrasi.

Models i influències

La domus romana rep la influència, quan a estructura i decoració, de les vivendes gregues, que ja al segle III a. C. es decoraven amb mosaics i pintures. La musivària romana influirà molt en la decoració de les basíliques paleocristianes i les esglesies bizantines, sobretot pel que fa a la tècnica emprada (opus tessellatum)

La cultura romana també ha influït, per exemple, en les tipologies d’edificis privats actuals: domus (vivenda unifamiliar), insula (casa de pisos) i villa (casa d’estiueig).

Quan l’urbanisme, Roma també a servit de model, traçat ortogonal de les ciutats, ubicació dels edificis més importants a la plaça principal (forum) o aparadors de les botigues seguint el model de les tabernae.