Plany

És una lamentació fúnebre que plora la mort d'un amic, un personatge famós, etc. Teòricament també es podia fer un plany per la pèrdua o destrucció d'una ciutat a causa de la guerra, però no es conserva cap plany (planh) d'aquesta modalitat. El plany sol tenir la següent estructura temàtica: 1 Invitació al plany. 2 Llinatge del difunt. 3 Enumeració de les terres o persones entristides per la seva mort. 4 Elogi de les virtuts del difunt-que el trobador molt sovint diu que desapareixeran amb el mort. Aquest sol ser el motiu principal. 5 Oració per demanar la salvació de l'ànima del difunt. 6 Dolor produït per la seva mort.

Evidentment, cal considerar entermes generals que el plany és més sincer com més s'aparta d'aquest esquema. En alguns casos, després de l'elogi, si el mort era un rei o un gran senyor, és possible que el trobador canti les característiques del successor per tal de conservar els beneficis que ja tenia o rebre'n de nous.

- Copieu el plany que Guillem de Berguedà féu a Ponç de Mataplana.

Expliqueu-ne el contingut i justifiqueu la pertinença al gènere

Amb motiu de la mort de Ponç de Mataplana el 1185, Guillem de Berguedà li va dedicar un plany que es considera dels més sincers que es poden trobar en la literaura trobadoresca. Fugint dels esquemes convencionals, el sempre orgullós Berguedà s'acusa -i no en tenia necessitat- d'haver mentit en tot el que havia dit anteriorment sobre Mataplana, de no haver anat en auxili seu en el moment de la desgraciada mort i, a la darrera estrofa, desitja que el seu destí sigui una mena de paradís terrenal -molt diferent del concepte de cel ortodox- en què Mataplana es trobi amb els amics del trovador que ja són morts i amb aquells herois inqüestionables a l'època, i sense que faltin unes "dames gentils" perquè la felicitat sigui completa. Potser, doncs, els sirventesos anteriors tenien molts components de pura retòrica? Realment el trobador era un personatge que en casos extrems tenia necessitat de motrar la seva noblesa? Podia compensar amb aquest plany, d'alguna manera, el mal que abans havia causat al seu enemic?

I

Consirós cant e planc e plor

pel dol qe.m a sasit et pres

al cor per la mort Mon Marqes,

En Pons, lo pros de Mataplana,

qi era francs, larcs e cortes,

e an totz bos captenimens,

I

Consirós canto, planyo i ploro

pel dolor que m'ha pres i s'ha emparat

del meu cor per la mort de Mon Marquès,

En Ponç, el noble de Mataplana,

que era franc, liberal i cortès

i amb tots els bons capteniments,

e tengatz per un dels melhors

qi fos de San Marti de Tors

tro...et la terra plana.

II

Loncs consiriers ab greu dolor

a laisat e nostre paes

ses conort, qe no.i a ges

En Pons, lo pros de Mataplana;

paians l'an mort, mais Dieu l'a pres

a sa part, qe.l sera garens

dels grans forfatz et dels menors

qe.ls angels li foron auctors,

car mantenc la lei cristiana.

III

Marqes, s'eu dis de vos follor,

ni motz vilans ni mal apres,

de tot ai mentit e mespres

c'anc, pos Dieu basti Mataplana,

no.i ac vassal qe tan valges,

ni qe tant fos pros ni valens

ni tan onratz sobre.ls aussors;

jas fosso ric vostr'ancesors;

e non o dic ges per ufana.

IV

Marqes, la vostra desamor

e l'ira qu'e nos dos se mes

volgra ben, se a Dieu plages,

ans qu'eissisetz de Mataplana,

fos del tot pais per bona fes;

qe.l cors n'ai trist e.n vauc dolens

car no fui al vostre socors

qe ja no m'en tengra paors

no.us valges de la gent truffana.

V

E paradis el luoc melhor,

lai o.l bon rei de Fransa es

prop de Rolan, sai qe l'arm'es

de Mon Marqes de Mataplana;

e mon joglar de Ripoles,

e mon Sabata eisamens,

estan ab las domnas gensors

sobr'u pali cobert de flors,

josta N'Olivier de Lausana.

i tingut per un dels millors

que hi hagué de S. Martí de Tours

a [Lleida] i la terra plana.

II

Grans angoixes amb greu dolor

ha deixat, i el nostre país

sense consol, car ja no existeix

Ponç el noble de Mataplana:

pagans l'han mort, però Déu se l'ha endut

al seu costat i li serà indulgent

dels pecats, grans i petits,

perquè els àngels li foren testimoni

que mantingué la llei cristiana.

III

Marquès, si vaig dir de vós follies

i mots vilans i mal apresos,

en tot he mentit i errat,

car mai, des de que Déu bastí Mataplana,

no hi hagué vassall que tant valgués

ni que fos tan noble ni tan valent,

ni tan honrat sobre els més elevats,

per molt rics que fossin els vostres avantpassats;

i no ho dic gens per ufana.

IV

Marquès, el vostre desamor

i l'ira que es mesclaren entre nosaltres dos

bé voldria, si a Déu hagués plagut,

que abans que eixíssiu de Mataplana

s'haguessin convertit en completa pau i bona fe;

ja que en tinc el cor entristit i n'estic adolorit

perquè no vaig acudir al vostre auxili;

car la por no m'hauria impedit

ajudar-vos contra la gent enganyosa.

V

Del paradís al millor lloc,

allà on el bon rei de França es troba

prop de Rotllà, sé que l'ànima està

de mon Marquès de Mataplana;

i el meu joglar del Ripollès

i també el meu Sabata junts,

són amb les dames gentils,

sobre una catifa coberta de flors,

al costat d'Olivier de Lausana.

Mostra arrepentiment pel mal que li a fet reconeguent tots els mèrits que tè i

demanant un bona vida desprès de la seva mort.

Pertany a un plany perquè és una lamentació fúnebre que plora la mort d’un personatge famós de l’época y es considera sincer perquè s’allunya molt del esquema normal.