catalan resuelto

download catalan resuelto

of 114

Transcript of catalan resuelto

  • 8/3/2019 catalan resuelto

    1/114

    La morfologia verbal (pgina 246)

    Classifica les categories lxiques segents segons que siguin morfolgicament variables o in-variables: determinant, adverbi, nom, preposici, pronom, adjectiu, verb i conjunci. En el cas de

    les categories variables, exposa algun exemple de la seva variabilitat.Variables: determinant (el llibre, els llibres); nom (lle, lleons), pronom (jo, mi), adjectiu (fort, forta), verb(venia, vindreu).Invariables: adverbi, preposici, conjunci.

    El pronom s una categoria lxica variable que presenta morfemes de gnere (el, la, ho), nom-bre (els, les) i persona (em, et, es). Daquests tres morfemes, nhi ha dos que comparteix amb elverb i un que no. Digues quins sn i posan algun exemple.Comparteixen el nombre (el, els; t, tenen) i la persona (em, es, et; pentino, pentines, pentina).

    Fes una anlisi morfolgica elemental (persona, nombre, temps i nom del verb) de les formesverbals segents: anirs, vam veure, heu vist, sc, faran, dieu, fuig, hauries observat.Anirs: 2a persona singular del futur del verb anar.Vam veure: 1a persona plural del passat perifrstic dindicatiu del verb veure.Heu vist: 2a persona plural del perfet dindicatiu del verb veure.Sc: 1a persona singular del present dindicatiu del verb ser.Faran: 3a persona plural del futur del verb fer.Dieu: 2a persona plural de limperfet dindicatiu del verb dir.Fuig: 3a persona singular del present dindicatiu del verb fugir.Hauries observat: 2a persona singular del condicional perfet del verb observar.

    Escriu linfinitiu que correspon a cada una de les formes verbals segents i digues a quina deles tres conjugacions (1a: -ar, 2a: -er / -re, 3a: -ir) pertanyen: mengssiu, perdrem, fou, pogues-sis, aplaudeixi, admetia, dormint, pateix, estava, vagi, coa.Mengssiu, menjar, 1a; perdrem, perdre, 2a; fou, sser o ser, 2a; poguessis, poder, 2a; aplaudeixi, aplaudir, 3a;admetia, admetre, 2a; dormint, dormir, 3a; pateix, patir, 3a; estava, estar, 1a; vagi, anar, 1a; coa, coure, 2a.

    Separa en les formes verbals segents el radical (morfema lxic) i la terminaci (morfemesflexius), com en lexemple cant-aran: tenim, beuen, dormissis, perdis, paguessis, tindrem, pagant,perdut, bevia, dormint. En quins dos verbs el radical presenta formes diferents?Ten-im; beu-en, dorm-issis, perd-is, pag(u)-essis, tindr-em, pag-ant, perd-ut, bev-ia, dorm-int.Radicals diferents: tenir (ten-, tindr-); beure (beu-, bev-).

    Pgina 248

    Digues la persona, el nombre, el temps i el mode de les formes verbals segents: diem, can-vin, havia caigut, collir, hagis confs, heu crescut, desfaig, haurem encs, digueren, digues, es-crivssiu, hagussim sofert, naixerien, va haver redut, haveu respost.Diem: 1a plural de limperfet dindicatiuCanvin: 3a plural del present de subjuntiuHavia caigut: 1a i 3a singular del plusquamperfet dindicatiu

    Collir: 1a singular del futur (indicatiu)

    6

    5

    4

    3

    2

    1

    187

    Normativa bsica de la llengua. Morfosintaxi

  • 8/3/2019 catalan resuelto

    2/114

    Hagis confs: 2a singular del perfet de subjuntiuHeu crescut: 2a plural del perfet dindicatiuDesfaig: 1a singular del present dindicatiuHaurem encs: 1a plural del futur perfetDigueren: 3a plural del passat simple dindicatiuDigues: 2a singular de limperatiuEscrivssiu: 2a plural de limperfet de subjuntiu

    Hagussim sofert: 1a plural del plusquamperfet de subjuntiuNaixerien: 3a plural del condicionalVa haver redut: 3a singular del passat anterior perifrstic (indicatiu)Haveu respost: 2a plural del plusquamperfet dindicatiu.

    Digues la forma verbal adequada en cadascun dels casos segents. Per exemple: 1a persona,singular, futur de dormir dormir.a) 2a persona, plural, imperfet dindicatiu danaranveub) 3a persona, singular, present de subjuntiu de caure

    caiguic) 1a persona, plural, condicional perfet de crrerhaurem corregutd) 2a persona, singular, imperatiu de venirvinee) 3a persona, plural, plusquamperfet de subjuntiu de ferhaguessin fetf) 1a persona, singular, present indicatiu de cabrecabog) 2a persona, singular, perfet dindicatiu de ser

    has estat (o sigut)

    En les frases segents, localitza les quatre que presenten formes verbals compostes i digues-ne el nom.a) Has de venir a conixer la teva neboda.No nhi ha: has de venir s una perfrasi.b) Em molesta que hagis dit que no the ajudat mai.hagis dit: perfet de subjuntiu; he ajudat: perfet dindicatiu.c) Cal que sortiu dhora per no perdre lavi.No nhi ha.

    d) Quant de temps vau dedicar a preparar la festa?No nhi ha: vau dedicar s el passat perifrstic dindicatiu (s un temps perifrstic per no compost).e) Si no haguessis criticat el men, ens haurien tornat a convidar.haguessis criticat: plusquamperfet de subjuntiu; haurien tornat; condicional perfet.f) Ara em sap greu no haver estudiat de jove.haver estudiat: infinitiu perfet.g) La seva filla ja deu tenir 10 anys, per la tracten com si en tingus quatre.No nhi ha: deu tenir s una perfrasi.h) Com que no paren de molestar-la, ha canviat de taula.ha canviat: perfet dindicatiu.

    8

    7

    188

  • 8/3/2019 catalan resuelto

    3/114

    Copia la taula i completa les sries:

    Pgina 251

    Escriu linfinitiu dels verbs segents i digues de quina conjugaci s cadascun: spiguen, vol-gussim, revindrs, incloent, concebem, interromput, remetien, comparegut, capiguem, tindrem.spiguen, saber, 2a; volgussim, voler, 2a; revindrs, revenir, 3a; incloent, incloure, 2a; concebem, conce-bre, 2a; interromput, interrompre, 2a, remetien, remetre, 2a; comparegut, comparixer, 2a; capiguem, ca-bre(o caber), 2a; tindrem, tenir, 3a (o tindre, 2a).

    Escriu:a) Sis formes del verb rebreque portin accent grfic.Rebem, rebeu, rebr, rebrs, rebr, rebrem, rebreu, rebssim, rebssiu.b) Quatre formes del verb cantarque sescriguin amb doble essa.Cantessis, cantssim, cantssiu, cantessin.c) Vuit formes del verb aplaudirque tinguin lincrement eix.Aplaudeixo, aplaudeixes, aplaudeixen, aplaudeixi (1a i 3a persona pres. subj.), aplaudeixis, aplaudeixin,aplaudeix.d) Sis formes del verb parlarque portin accent grfic.Parlvem, parlveu, parlar, parlars, parlar, parlarem, parlareu, parlssim, parlssiu.e) Tres formes del verb agrairque portin accent i tres ms que duguin diresi.Agraem, agraeu, agra, agrarem, agrareu, agrair, agrairs, agrair, agrairem, agraireu, agrassim,

    agrassiu; agram, agrau, agraa, agraes, agrares, agraren, agrassis, agrassin.f) Tres formes del verb canviarque portin accent i tres ms que duguin diresi.Canvivem, canviveu, canviarem, canviareu, canvissim, canvissiu, canviar, canviars, canviar; can-vi, canvis, canvin.g) Una mateixa forma del verb saltarque sutilitzi en dos temps verbals diferents.Saltem, salteu: present dindicatiu, present de subjuntiu, imperatiu.Salta: present dindicatiu, imperatiu.

    En cadascuna daquestes frases hi ha una forma verbal en qu cal afegir un accent o una di-resi. Localitza-les i escriu-les correctament.a) Em van dir que rebria una bonificaci de la companyia si reduia el consum daigua.

    Em van dir que rebria una bonificaci de la companyia si redua el consum daigua.

    12

    11

    10

    viure visc visquis visqueren visqussiu

    tenir tinc tinguis tingueren tingussiu

    seure sec seguis segueren segussiu

    saber s spigues saberen sabssiu

    dependre depenc depenguis depengueren depengussiu

    establir estableixo estableixis establiren establssiu

    merixer mereixo mereixis mereixeren mereixssiu

    desconixer desconec desconeguis desconegueren desconegussiu

    cantar canto cantis cantaren cantssiu

    9

    189

  • 8/3/2019 catalan resuelto

    4/114

    b) Crec que et perdras les discussions que sestan produint darrerament.Crec que et perdrs les discussions que sestan produint darrerament.c) Tenia por que rebessim una esbroncada per la festa dahir.Tenia por que rebssim una esbroncada per la festa dahir.d) Jo ja et deia que conduissis amb ms prudncia!Jo ja et deia que condussis amb ms prudncia!e) Si el teu gos no obeis les ordres, caldria reeducar-lo en un centre especialitzat.

    Si el teu gos no obes les ordres, caldria reeducar-lo en un centre especialitzat.f) La teva mare sempre agraia les visites que li feien les amigues de la teva germana.La teva mare sempre agraa les visites que li feien les amigues de la teva germana.g) Tinc por que la tennista no es desmai, amb tanta calor.Tinc por que la tennista no es desma, amb tanta calor.h) Teniem la creena ferma que calia reduir les baralles.Tenem la creena ferma que calia reduir les baralles.i) Sabem que cantaran molt malament, per sigues bo i no els menyspreis.Sabem que cantaran molt malament, per sigues bo i no els menyspres.

    Completa les frases segents amb la forma adequada del verb indicat entre parntesis. Vsamb compte a lhora descriure algunes vocals i consonants.a) Mhan dit que el partit (present dindicatiu: acabar-se) a les deu, i jo que pensava que (im-perfet dindicatiu: acabar-se) a les dotze!Mhan dit que el partit sacaba a les deu, i jo que pensava que sacabava a les dotze!b) Si vosaltres no (imperfet de subjuntiu: tocar) tant les flors, no es (condicional: fer) malbtan rpidament. I no les (present de subjuntiu: regar) tant!Si vosaltres no toqussiu tant les flors, no es farien malb tan rpidament. I no les regueu tant!c) Tu, calla i (imperatiu: venir) ara mateix cap aqu! No vull que et (present de subjuntiu:menjar) tots els bombons.

    Tu, calla i vine ara mateix cap aqu! No vull que et mengis tots els bombons.d) Fa anys, en Jaume sempre es (imperfet dindicatiu: beure) un got de llet quan (imperfetdindicatiu: arribar) a casa.Fa anys, en Jaume sempre es bevia un got de llet quan arribava a casa.e) Magradaria moltssim que les teves germanes petites (imperfet de subjuntiu: cantar) al meucasament.Magradaria moltssim que les teves germanes petites cantessin al meu casament.f) Diu el many que si (present dindicatiu: obrir) una porta en dia festiu (present dindica-tiu: cobrar) el doble que en dia feiner.Diu el many que si obre una porta en dia festiu cobra el doble que en dia feiner.

    g) Moltes persones (present dindicatiu: marejar-se) si (present dindicatiu: abocar-se) a una cinglera.Moltes persones es maregen si saboquen a una cinglera.h) Aquest autobs (present dindicatiu: recrrer) tota la vall i per aix tot sovint (presentdindicatiu: omplir-se).Aquest autobs recorre tota la vall i per aix tot sovint somple.i) Fa temps que nosaltres no (present dindicatiu: regar) les plantes i ja (present dindicatiu:comenar) a assecar-se.Fa temps que nosaltres no reguem les plantes i ja comencen a assecar-se.

    j) Com que (imperfet dindicatiu: deure) tres euros al forn, hi he anat, per veig que la Marianoms (present dindicatiu: obrir) al mat.

    Com que devia tres euros al forn, hi he anat, per veig que la Maria noms obre al mat.

    13

    190

  • 8/3/2019 catalan resuelto

    5/114

    k) Si (present dindicatiu: fugir) quan veus problemes, no aprens res de nou.Si fuges quan veus problemes, no aprens res de nou.

    Copia la taula i completa les sries:

    Pgina 252

    Conjuga la tercera persona del singular del present dindicatiu dels verbs segents i agrupalssegons si presenten lincrement eix o no:resumir, concebre, consentir, aparixer, protegir, cobrir, incloure, afavorir, desdir, fugir, ressentir,tossir, collir, escopir, obrir, debatre, interrompre, florir.Amb increment: resumeix, apareix, protegeix, cobreix, afavoreix, floreix.Sense increment: resum (forma arcaica), concep, consent, inclou, desdiu, fuig, ressent, tus, cull, escup,obre, debat, interromp.

    Completa les frases segents amb la forma adequada daquests verbs derivats de sentir: pres-sentir, dissentir, ressentir, assentir i consentir.a) De jove, va tenir una fractura domplat i sovint sen De jove, va tenir una fractura domplat i sovint sen ressent.b) Ja saps que jo moltssim de la teva opini.Ja saps que jo dissenteixo moltssim de la teva opini.c) Contesta malament al professorat i els seus pares li ho Contesta malament al professorat i els seus pares li ho consenten.d) Els propietaris de la galeria que la teva exposici ser un xit.Els propietaris de la galeria pressenten que la teva exposici ser un xit.e) No et demano que a la meva demanda, sin que la tinguis en compte.No et demano que assenteixis a la meva demanda, sin que la tinguis en compte.

    Completa les frases segents amb la forma adequada dels verbs indicats entre parntesis.En tots els casos es tracta de verbs que, colloquialment, es conjuguen de vegades amb lincre-ment eix.a) Espera que la sospitosa es (contradir) i al final declari que (pertnyer) a la banda.Espera que la sospitosa es contradigui i al final declari que pertany a la banda.b) Quan (aparixer) el nou decret, sabrem si val la pena que tu (recrrer) al tribunal.Quan aparegui el nou decret, sabrem si val la pena que tu recorris al tribunal.c) Vull que la teva cosina (conixer) b la tcnica i aix (munyir) correctament les vaques.Vull que la teva cosina conegui b la tcnica i aix munyi correctament les vaques.d) Primer es (bullir) la verdura i desprs es (recollir) laigua resultant en un bol.

    Primer es bull la verdura i desprs es recull laigua resultant en un bol.

    17

    16

    15

    cantar cantaria cantin canten cantat cantaves cantaren cantant cantessis

    carregar carregaria carreguin carreguen carregat carregaves carregaren carregant carreguessispassejar passejaria passegin passegen passejat passejaves passejaren passejant passegessis

    avanar avanaria avancin avancen avanat avanaves avanaren avanant avancessis

    avaluar avaluaria avalun avaluen avaluat avaluaves avaluaren avaluant avaluessis

    posseir posseiria posseeixin posseeixen posset possees posseren posseint possessis

    agrair agrairia agraeixin agraeixen agrat agraes agraren agraint agrassis

    destruir destruiria destrueixin destrueixen destrut destrues destruren destruint destrussis

    14

    191

  • 8/3/2019 catalan resuelto

    6/114

    e) Confiem que els rivals no (difondre) cap calmnia i (combatre) amb joc net.Confiem que els rivals no difonguin cap calmnia i combatin amb joc net.f) The dit cent vegades que no m (interrompre) quan treballo.The dit cent vegades que no minterrompis quan treballo.

    Copia la taula i completa les sries (verbs tenir, anar, venir, estar):

    Pgina 254

    Converteix les formes verbals segents de passat perifrstic a passat simple. Tingues en comp-te que hi ha formes que tenen radical velar. Per exemple: vam prendre prengurem.vas prendre, van beure, van aparixer, vam conixer, vas estar, va anar, vas servir, va vendre, vanplaure, van lluirvas prendre: prengueres; van beure: begueren; van aparixer: aparegueren; vam conixer: conegurem;vas estar: estigueres; va anar: an; vas servir: servires; va vendre: vengu; van plaure: plagueren; van lluir:lluren.

    Completa les frases segents amb la forma adequada de limperfet dindicatiu dels verbs in-

    dicats entre parntesis:a) Abans molta gent (beure) del cntir.Abans molta gent bevia del cntir.b) Tothom diu que abans (ploure) ms.Tothom diu que abans plovia ms.c) Abans la gent no es (moure) tant dun lloc a laltre.Abans la gent no es movia tant dun lloc a laltre.d) Antigament les vies (coure) els llegums hores i hores.Antigament les vies coen els llegums hores i hores.e) Fa anys, els nens i les nenes (seure) en pupitres a lescola.

    Fa anys, els nens i les nenes seien en pupitres a lescola.f) Antigament, el blat es (moldre) als molins per fer la farina.Antigament, el blat es molia als molins per fer la farina.g) Quan rem petits, (riure) per qualsevol bajanada.Quan rem petits, riem per qualsevol bajanada.h) Quan rem petits, (caure) pel carrer mil cops i continuvem jugant.Quan rem petits, quiem pel carrer mil cops i continuvem jugant.i) Quan rem petits, si (treure) bona nota, ens felicitaven.Quan rem petits, si triem bona nota, ens felicitaven.

    20

    19

    Present Imperfet Passat Futur Imperatiu Present de Imperfet de Participidindicatiu subjuntiu subjuntiu

    tinc teneu tingueren tindrem t tinguis tingus tingut

    vaig anveu anaren anirem ves vagis ans anat

    vinc veneu vingueren vindrem vine vinguis vingus vingut

    estic estveu estigueren estarem estigues estiguis estigus estat

    18

    192

  • 8/3/2019 catalan resuelto

    7/114

    Pgina 255

    Copia les taules i completa les sries:

    Classifica els verbs segents segons el model de conjugaci que segueixen: combatre, sor-prendre, admetre, assentir, oferir, pertnyer, manar, cosir, moure, deure, prometre, reprendre, re-bre, salvar, divertir, sofrir, plnyer, tossir. Es conjuguen com cantar: manar, salvar Es conjuguen com perdre: combatre, rebre Es conjuguen com tmer: pertnyer, plnyer

    Es conjuguen com permetre: admetre, prometre Es conjuguen com servir: assentir, divertir Es conjuguen com collir: cosir, tossir Es conjuguen com atendre: sorprendre, reprendre Es conjuguen com beure: moure, deure Es conjuguen com establir: oferir, sofrir

    Torna a escriure adequadament cadascuna de les frase segents desprs daplicar-hi els can-vis indicats. Per exemple: Espero (esperava)que entengueu rpidament les instruccions. Espe-rava que entengussiu rpidament les instruccions.a) Confiem (Confivem) que es dissolgui el gla en pocs dies.

    Confivem que es dissolgus el gla en pocs dies.

    23

    22

    Present Passat Present de Imperfet de Participidindicatiu simple subjuntiu subjuntiu

    bec begueren beguem begus begut

    responc respongueren responguem respongus respost

    caic caigueren caiguem caigus caigut

    prenc prengueren prenguem prengus pres

    conec conegueren coneguem conegus conegut

    aparec aparegueren apareguem aparegus aparegut sec segueren seguem segus segut

    Present Imperfet Gerundidindicatiu dindicatiu

    bevem bevia bevent

    seiem seia seient

    absolem absolia absolent

    movem movia movent

    resolem resolia resolent

    molem molia molent

    riem reia rient

    21

    193

  • 8/3/2019 catalan resuelto

    8/114

    b) Quan (Si) es fongui alguna bombeta, canvieu-la.Si es fon alguna bombeta, canvieu-la.c) Fra (s) millor que aprenguessin a nedar de ben petits.s millor que aprenguin a nedar de ben petits.d) No s (era) habitual que encenguin els llums abans de les set.No era habitual que encenguessin els llums abans de les set.e) Magradaria (Magrada) que el pblic rigus ms sovint.

    Magrada que el pblic rigui ms sovint.f) Prefereixo (Preferiria) que el resultat no depengui tant de mi.Preferiria que el resultat no depengus tant de mi.g) Mhan dit (Voldrien) que inclogui fotos en color.Voldrien que inclogus fotos en color.h) Tothom esperava (espera) que et mantinguessis ferm en les teves conviccions.Tothom espera que et mantinguis ferm en les teves conviccions.

    Completa les frases segents amb la forma adequada dels verbs indicats entre parntesis:a) (Creure) el que diem i sostenim amb fermesa la nostra posici, perqu, -hi (creure) i sos-tenint-la, ens sentim ms forts.Creiem el que diem i sostenim amb fermesa la nostra posici perqu creient-hi i sostenint-la ens sentimms forts.b) De nena, a lescola, la Jana (resoldre) els problemes molt rpidament, i aix fa que encara (merixer) la meva admiraci.De nena, a lescola, la Jana resolia els problemes molt rpidament, i aix fa que encara mereixi la mevaadmiraci.c) Si (conixer) la seva famlia, veureu que s molt especial, com si (pertnyer) a una altrapoca.

    Si conegussiu la seva famlia, veureu que s molt especial, com si pertanys a una altra poca.d) Perqu lalumne ho (entendre), pensa una expressi matemtica que (equivaler) a aques-ta altra.Perqu lalumne ho entengui, pensa una expressi matemtica que equivalgui a aquesta altra.e) El rumor sanava (estendre) per tot linstitut; per aix calia que alg (distreure) latencide lalumnat.El rumor sanava estenent per tot linstitut; per aix calia que alg distragus latenci de lalumnat.f) Si aquest segell antic (valer) una fortuna i el pare (pretendre) vendrel, haurem de fer unareuni familiar.Si aquest segell antic valgus una fortuna i el pare pretengus vendrel, haurem de fer una reuni familiar.

    g) Pensi el que pensi i (dir) el que (dir), crec que noms espera de nosaltres que (com-prendre) la seva situaci.Pensi el que pensi i digui el que digui, crec que noms espera de nosaltres que comprenguem la seva si-tuaci.h) A casa, nosaltres sempre (coure) la verdura en aigua mineral, perqu sembla que es (cou-re) millor. Diuen que, -la (coure) aix, sen pot aprofitar el brou.A casa, nosaltres sempre coem la verdura en aigua mineral, perqu sembla que es cou millor. Diuen que,coent-la aix, sen pot aprofitar el brou.i) Fa la sorda, per, si de veritat no ens (entendre), ens ho faria saber.Fa la sorda, per, si de veritat no ens entengus, ens ho faria saber.

    24

    194

  • 8/3/2019 catalan resuelto

    9/114

    Pgina 256

    Substitueix el verb destacat en cursiva pel verb feren les frases segents:a) Dem projectaran un documental al centre cvic.Dem faran un documental al centre cvic.b) No crec que els sacs pesin ms de vint quilos.No crec que els sacs facin ms de vint quilos.

    c) Abans, amb quatre amics formvem una colla.Abans, amb quatre amics fiem una colla.d) Dos i dos sn quatre.Dos i dos fan quatre.e) La gallina grossa ha post dos ous aquesta setmana.La gallina grossa ha fet dos ous aquesta setmana.f) Em va dir que prengus un caf mentrestant.Em va dir que fes un caf mentrestant.g) Jo sempre li dic: Ets un mandrs!, i sempipa com una mona.Jo sempre li faig: Ets un mandrs!, i sempipa com una mona.

    h) Jo creia que us acostumareu al nou ambient.Jo creia que us fareu al nou ambient.i) Esperava que aquestes terres produssin ms cereals.Esperava que aquestes terres fessin ms cereals.

    Per a cadascuna de les formes verbals segents, escriu lequivalent amb el verb que hi ha en-tre parntesis. Exemple: digues(saber) spigues.corria (viure) correr (fer) sabr (voler) digus (viure) dient (viure) dit (escriure)

    duguis (caber) poguessis (veure) sabia (veure) visquem (poder) digui (fer) s (voler) diguessis (caber) corri (saber) correguem (poder) duent (cabre) corregut (dur) volgut (crrer) puc (caber) diem (fer) dient (saber) vulguem (veure)

    corria (viure): vivia correr (fer): far

    sabr (voler): voldr digus (viure): visqus dient (viure): vivint dit (escriure): escrit duguis (caber): cpigues poguessis (veure): veiessis sabia (veure): veia visquem (poder): puguemdigui (fer): faci s (voler): vull diguessis (caber): cabessis corri (saber): spigacorreguem (poder): puguem duent (cabre): cabentcorregut (dur): dut volgut (crrer): corregut puc (caber): cabo diem (fer): fiemdient (saber): sabent vulguem (veure): vegem

    26

    25

    195

  • 8/3/2019 catalan resuelto

    10/114

    Substitueix, ben conjugat, el verb o lexpressi verbal destacats en cursiva en cada frase peralgun dels sinnims segents: saber, reescriure, caber, poder, dur, transcrrer, escriure, voler, viure, crrer,veure, dir.a) Quan ens sigui possible, enviarem larxiu de les fotos a tothom.Quan puguem, enviarem larxiu de les fotos a tothom.b) Si tinguessis idea decom testima, aleshores la tractaries millor.

    Si sabessis com testima, aleshores la tractaries millor.c) Que no ho veus, que jo no hi entro, en aquest seient?Que no ho veus, que jo no hi cabo, en aquest seient?d) Tots confivem que no us trobssiuen cap dificultat.Tots confivem que no us veissiu en cap dificultat.e) En aquell temps ens anomenavenels avorrits, i guaita araEn aquell temps ens deien els avorrits, i guaita araf) Jo no crec pas que encara resideixials Estats Units.Jo no crec pas que encara visqui als Estats Units.g) Si et relaxes, sembla que el temps passims a poc a poc.

    Si et relaxes, sembla que el temps transcorri ms a poc a poc.h) Quan el vam conixer, portavaun barret de palla antic.Quan el vam conixer, duia un barret de palla antic.i) Ja veureu com al final desitjaranque el partit sacabi duna vegada.Ja veureu com al final voldran que el partit sacabi duna vegada.

    j) Estaria b que tornessis a escriureaquesta part del treball.Estaria b que reescrivissis aquesta part del treball.k) No vaig dir pas que estigus enperill.No vaig dir pas que corregus perill.l) Podeu contactar amb lorganitzaci enviantun correu electrnic.

    Podeu contactar amb lorganitzaci escrivint un correu electrnic.

    Pgina 258

    Escriu el plural (vosaltres) daquestes formes del mode imperatiu: mou, spigues, riu, seu, di-gues, tingues, escriu, estigues.mou, moveu; spigues, sapigueu; riu, rieu; seu, seieu; digues, digueu; tingues, tingueu; escriu, escriviu; es-tigues, estigueu.

    Converteix les ordres en prohibicions i viceversa:a) Corre!

    No corris!b) Caa el ratol!No cacis el ratol.c) Neteja la taula!No netegis la taula!d) Avana per lesquerra!No avancis per lesquerra!e) Pren-te el xarop!No et prenguis el xarop!f) Recull la brossa!

    No recullis la brossa!

    29

    28

    27

    196

  • 8/3/2019 catalan resuelto

    11/114

    g) Reconeix la teva culpa!No reconeguis la teva culpa!h) No obris la finestra!Obre la finestra!i) No vinguis sense avisar!Vine sense avisar!

    j) No espis per la finestra!

    Espia per la finestra!k) No digueu res!Digueu alguna cosa!l) No siguis tan pesat!Sigues pesat!m) No segueu al sof!Seieu al sof!

    Completa les frases segents amb la forma adequada dimperatiu o present de subjuntiu delsverbs indicats entre parntesis:

    a) Sobretot, (tenir) en compte que no vius sola.Sobretot, tingues en compte que no vius sola.b) Aneu al despatx de la directora i -li (dir) que no ho tornareu a fer.Aneu al despatx de la directora i digueu-li que no ho tornareu a fer.c) (Tenir) aquestes entrades i aneu de pressa al concert.Teniu aquestes entrades i aneu de pressa al concert.d) No (criar) ms rates blanques, que ja en tens massa!No cris ms rates blanques, que ja en tens massa!e) (Venir) cap aqu, (seure) i escolteu-me.Veniu cap aqu, seieu i escolteu-me.

    f) (Veure) per on, segons lentrenadora, ara som les millors de lequip!Ves per on, segons lentrenadora, ara som les millors de lequip!g) (Saber) que tothom confia molt en tu.Spigues que tothom confia molt en tu.h) (Reconixer) amb humilitat que no som els millors.Reconeguem amb humilitat que no som els millors.i) No (anar) tan de pressa amb la moto, que prendrs mal.No vagis tan de pressa amb la moto, que prendrs mal.

    j) No (ofendre) el pblic amb les vostres paraulotes.No ofengueu el pblic amb les vostres paraulotes.

    k) No (tenir) manies i demaneu tot el que necessiteu.No tingueu manies i demaneu tot el que necessiteu.l) (Ser) sincera i admet que vas ser tu qui va trencar el gerro.Sigues sincera i admet que vas ser tu qui va trencar el gerro.m) (Anar) ms a poc a poc amb el pinzell, que surts del marge.Vs ms a poc a poc amb el pinzell, que surts del marge.

    Pgina 259

    Escriu el gerundi i el participi daquests verbs: cometre, dissoldre, estrnyer, merixer, oferir,pondre, admetre, prometre, incloure, resoldre, interrompre, confondre, romandre, viure, absoldre,

    dir, aparixer, escriure, percebre.

    31

    30

    197

  • 8/3/2019 catalan resuelto

    12/114

    Cometre, cometent, coms / comesa / comesos / comeses; dissoldre, dissolent, dissolt / dissolta / dissolts,dissoltes; estrnyer, estrenyent, estret / estreta / estrets / estretes; merixer, mereixent, merescut / meres-cuda / merescuts / merescudes; oferir, oferint, ofert / oferta / oferts / ofertes; pondre, ponent, post / posta/ posts/ postes; admetre, admetent, adms / admesa / admesos / admeses; prometre, prometent, proms /promesa / promesos / promeses; incloure, incloent, incls / inclosa / inclosos / incloses; resoldre, resolent,resolt / resolta / resolts, resoltes; interrompre, interrompent, interromput / interrompuda / interromputs /interrompudes; confondre, confonent, confs / confosa / confosos / confoses; romandre, romanent, roms

    / romasa / romasos / romases; viure, vivint, viscut / viscuda / viscuts / viscudes; absoldre, absolent, absolt/ absolta / absolts / absoltes; dir, dient, dit / dita / dits / dites; aparixer, apareixent, aparegut / apareguda/ apareguts / aparegudes; escriure, escrivint, escrit / escrita / escrits / escrites; percebre, percebent, perce-but / percebuda / percebuts / percebuts.

    Torna a escriure les frases segents, canviant el que convingui, per tal de convertir les formesdel passat perifrstic destacades en cursiva en formes de perfet dindicatiu. Tingues cura amb elsparticipis irregulars. Per exemple: No saps comvaig sofrir la temporada passada. No saps comhe sofert aquesta temporada.Soluci parcialment orientativa.a) Ahir vam saberque ja no tenim deutes.Aquest mat hem sabut que ja no tenim deutes.b) La setmana passada es va establirun nou rcord del mn de salt dalada.Aquesta setmana sha establert un nou rcord del mn de salt dalada.c) El mes passat em van oferirdues feines.Aquest mes mhan ofert dues feines.d) Lany passat van absoldretres condemnats per conducci temerria.Aquest any han absolt tres condemnats per conducci temerria.e) El que va valerms la pena daquelles vacances va ser la piscina de lhotel.

    El que ha valgut ms la pena daquestes vacances ha estat la piscina de lhotel.f) Fa dos mesos van reomplirla piscina i ara ja hi tornenFa dues hores han reomplert la piscina i ara ja hi torneng) Aquell dia el pblic no va cabera la sala.Aquest mat el pblic no ha cabut a la sala.h) Aquella vegada no em va ofendrela mala cara que em vas fer, sin les teves paraules.Aquesta vegada no mha ofs la mala cara que mhas fet, sin les teves paraules.i) En el campionat anterior no vam merixermolts dels gols que vam encaixar.En aquest campionat no hem merescut molts dels gols que hem encaixat.

    Localitza linfinitiu i el gerundi que corresponen als participis irregulars segents: roms, re-tinguts, proveda, mlts, cabut, sobreseguda, estret, cuita, defs, recloses, treta, post, oferts, em-peses, impresos, encesa, ats, prevista, interrompuda.roms, romandre, romanent; retinguts, retenir, retenint; proveda, proveir, proveint; mlts, moldre, mo-lent; cabut, cabre, cabent; sobreseguda, sobreseure, sobreseient; estret, estrnyer, estrenyent; cuita, cou-re, coent; defs, defendre, defenent; recloses, recloure, recloent, treta, treure, traient; post, pondre, po-nent; oferts, ofendre, ofenent; empeses, empnyer, empenyent; impresos, imprimir, imprimint; encesa,encendre, encenent; ats, atendre, atenent; prevista, preveure, preveient; interrompuda, interrompre, in-terrompent.

    33

    32

    198

  • 8/3/2019 catalan resuelto

    13/114

    Pgina 260

    Respon:a) Per qu colliriasescriu amb oi culliva amb u?Perqu la o decolliria s tona i la u deculli s tnica.b) Per qu pugueusescriu amb usi la us tona?Perqu s present de subjuntiu.

    c) Com s que fariasescriu amb a?s el condicional.d) Com s que pogussimva amb o i puguemsescriu amb u?La o depogussim s tona;puguem s present de subjuntiu.e) Per qu naixiava amb a?Perqu la a denaixia s tona.f) Com podem saber que escopissisva amb o?Perqu la o descopissis s tona.g) Per quin motiu distraieu va amb asi distreureva amb e?Perqu la a dedistraieu s tona i la e dedistreure s tnica.

    Completa amb les vocals adequades:a) No condueixis trient el bra per la finestra.No condueixis traient el bra per la finestra.b) De seguida que pgueu, reclliu la brossa que hi ha al jard.De seguida que pugueu, recolliu la brossa que hi ha al jard.c) No sabia que fria una festa pel nixement de la seva nta.No sabia que faria una festa pel naixement de la seva nta.d) Si testiguessis ajgut, potser no tssiries tant.Si testiguessis ajagut, potser no tossiries tant.e) De moment tinclem en la llista del recrregut turstic.De moment tincloem en la llista del recorregut turstic.f) La premsa continua difnent la notcia del baix creixment econmic.La premsa continua difonent la notcia del baix creixement econmic.g) No pdem confiar gaire en un sobresement del cas.No podem confiar gaire en un sobresement del cas.h) Si lrbitre vlgus, el pdria explsar per haver tirat una escpinada.Si lrbitre volgus, el podria expulsar per haver tirat una escopinada.i) El seu captenment s ms propi dalg nscut i criat en una famlia culta.El seu capteniment s ms propi dalg nascut i criat en una famlia culta.

    j) Sha observat un decament de la recllida selectiva de la brossa.Sha observat un decament de la recollida selectiva de la brossa.

    Completa les frases segents amb la forma adequada del verb que les encapala:a) treurePrimer (1a pl. futur) tota aquesta runa daqu davant. Quan lhgim (participi), decidirem si tamb

    (1a pl. present) les pedres del portal.

    Primer traurem tota aquesta runa daqu davant. Quan lhgim treta, decidirem si tamb traiem les pedresdel portal.b) nixerAquests roures (3a pl. passat perifrstic) lany passat; aquests altres (3a pl. perfet dind.) aquest any.

    En (3a pl. futur) ms lany vinent?

    36

    35

    34

    199

  • 8/3/2019 catalan resuelto

    14/114

    Aquests roures van nixer lany passat; aquests altres han nascut aquest any. En naixeran ms lanyvinent?c) poderEn aquests moments no els (1a pl. present dind.) atendre com cal. Deixin el seu nmero de telfon i

    tan bon punt (1a pl. present de subj.) ens posarem en contacte amb vosts.

    En aquests moments no els podem atendre com cal. Deixin el seu nmero de telfon i tan bon punt pu-guem ens posarem en contacte amb vosts.

    d) poderAquesta setmana no (1a pl. futur) venir. Vindrem de seguida que (1a pl. present de subj.)

    Aquesta setmana no podrem venir. Vindrem de seguida que puguem.e) volerNo crec pas que el (3a sing. present de subj.), aquest armari tan vell; si realment el (3a sing. im-

    perfet de subj.), ja lhauria vingut a buscar.

    No crec pas que el vulgui, aquest armari tan vell; si realment el volgus, ja lhauria vingut a buscar.

    Escriu el gerundi i el participi daquests verbs:jeure, nixer, treure, produir, agrair.jeure, jaient, jagut / jaguda / jaguts / jagudes; nixer, naixent, nascut / nascuda / nascuts / nascudes; treu-

    re, traient , tret / treta / trets / tretes; produir, produint , produt / produda / produts / produdes; agrair,agraint, agrat / agrada / agrats / agrades .

    Completa les frases segents amb la forma adequada del verb indicat entre parntesis:a) Si el pis (estar) en condicions, (valer) la pena llogar-lo.Si el pis estigus en condicions, valdria la pena llogar-lo.b) Voldria que em (veure) un metge, per no vull que em (fer) cap anlisi.Voldria que em veis un metge, per no vull que em faci cap anlisi.c) No semblava que el revisor (pretendre) multar-lo; tan sols volia que (estar) mstranquil.No semblava que el revisor pretengus multar-lo; tan sols volia que estigus ms tranquil.

    d) Si hagus (saber) que la plissa dassegurances no (incloure) el robatori, hauria (pren-dre) ms precaucions.Si hagus sabut que la plissa dassegurances no incloa el robatori, hauria pres ms precaucions.e) Voldria que vosaltres dos (conixer) el local on dem es (fer) la cerimnia.Voldria que vosaltres dos conegussiu el local on dem es far la cerimnia.f) Quan se (saber) alguna cosa ms, tu (rebre) la notificaci per correu.Quan se spiga alguna cosa ms, tu rebrs la notificaci per correu.g) En aquella poca la nena no (respondre) cap pregunta, noms (riure)En aquella poca la nena no responia cap pregunta, noms reia.h) Quan ens (conixer) ms b i jo (veure) que tenim ms confiana, texplicar moltescoses.Quan ens coneguem ms b i jo vegi que tenim ms confiana, texplicar moltes coses.i) Espera que (bullir) laigua i que el piu de la tetera (donar) voltes.Espera que bulli laigua i que el piu de la tetera doni voltes.

    Completa aquestes formes amb gu, v, io d, segons calgui. Tingues en compte que en algun caspot ser que no calgui afegir-hi res.a) Fa mesos que est escriint una novella de terror.Fa mesos que est escrivint una novella de terror.b) Va acabar contradient-se de manera escandalosa.

    Va acabar contradient-se de manera escandalosa.

    39

    38

    37

    200

  • 8/3/2019 catalan resuelto

    15/114

    c) No ens asseem perqu tenim pressa.No ens asseiem perqu tenim pressa.d) De petita, ja era genial resolent problemes de lgica com si res.De petita, ja era genial resolent problemes de lgica com si res.e) Ahir no hi havia qui encens lescalfador.Ahir no hi havia qui encengus lescalfador.f) Combat la calor beent molta aigua.

    Combat la calor bevent molta aigua.g) Estic convenuda que labsolran.Estic convenuda que labsoldran.h) Ens complaem moltssim dinvitar-vos a la inauguraci.Ens complaem moltssim dinvitar-vos a la inauguraci.i) Va abandonar el tractament a la meitat i va acabar recaent.Va abandonar el tractament a la meitat i va acabar recaient.

    j) A la fusteria continuen creent que encara els deem la reparaci de larmari.A la fusteria continuen creient que encara els devem la reparaci de larmari.k) Quan diem que sn 300 , hi incloem tamb les despeses denviament.Quan diem que sn 300, hi incloem tamb les despeses denviament.l) Ens ho han dit daquesta manera rotunda perqu concloem que ells tenen la ra.Ens ho han dit daquesta manera rotunda perqu concloguem que ells tenen la ra.

    Pgina 260

    Completa aquestes sries amb la forma adequada dels verbs destacats en cursiva:a) Patimmolt. Tu no No magradaria que (vosts) Patim molt. Tu no pateixes. No magradaria que patissin.b) Resoldremlequaci. Tu com lhas ? Deixa-la, que la ella tota sola.Resoldrem lequaci. Tu com lhas resolta? Deixa-la, que la resolgui ella tota sola.c) No em sorprngens. Vigila que (ells) no et He quedat molt No em sorprn gens. Vigila que no et sorprenguin. He quedat molt sorprs/sorpresa.d) Li retreuenla seva passivitat. Vull que (tu) li les seves paraules.Li retreuen la seva passivitat. Vull que li retreguis les seves paraules.e) Ho reconec. Volem que (ells) lerror coms. Lhan Ho reconec. Volem que reconeguessin lerror coms. Lhan reconegut.f) Que ho spiga! Actuaven com si no ho Qui ho ha primer?Que ho spiga! Actuaven com si no ho sabessin. Qui ho ha sabut primer?

    g) Jo no ho faria. s millor que (vost) no ho No els renyarien pas, si ho b.Jo no ho faria. s millor que no ho faci. No els renyarien pas, si ho fessin b.h) Quants sn? No conv que gaires (ells). Si ms de quinze, no hi podrien pujar.Quants sn? No conv que siguin gaires. Si fossin ms de quinze, no hi podrien pujar.i) Vigila que no caiguis. Una mica ms i (jo) quan passava per aqu.Vigila que no caiguis. Una mica ms i caic quan passava per aqu.

    Completa amb la forma indicada en cada cas:a) (anar, 2a sing. imperatiu) a baix i (dir, 2a sing. imperatiu) al porter que (pujar, 3a sing.present de subj.) de seguida.

    Vs a baix i digues al porter que pugi de seguida.

    41

    40

    201

  • 8/3/2019 catalan resuelto

    16/114

    b) Ahir (prendre, 3a pl. imperfet dind.) te. Avui (prendre, 3a pl. present dind.) caf. Qu (prendre, 3a pl. futur) dem?Ahir prenien te. Avui prenen caf. Qu prendran dem?c) Si (voler, 2a pl. imperfet de subj.), (poder, 2a pl. condicional) aconseguir-ho.Si volgussiu, podreu aconseguir-ho.d) Qu (veure, 3a pl. perfet dind.)? Quan (veure, 3a pl. present de subj.) fum, (avisar, 3apl. imperatiu) de seguida els bombers.

    Qu han vist? Quan vegin fum, avisin de seguida els bombers.e) La cosa (venir, 3a sing. imperfet dind.) de lluny. Ja (fer, 3a sing. imperfet dind.) uns quantsanys que (tenir, 3a pl. imperfet dind.) problemes.La cosa venia de lluny. Ja feia uns quants anys que tenia problemes.

    Completa amb la forma adequada dels verbs destacats:a) Possiblement ho acabarandem. / s possible que ho dem.Possiblement ho acabaran dem. / s possible que ho acabin dem.b) Dubto que aquesta siguiuna bona soluci. / Dubtvem que aquella una bona soluci.Dubto que aquesta sigui una bona soluci. / Dubtvem que aquella fos una bona soluci.

    c) Em fa por que la gent ja ho sabr. / Em feia por que la gent ja ho Em fa por que la gent ja ho sabr. / Em feia por que la gent ja ho sabs.d) Em sabria greu que no vinguessisal casament. / Em sabr greu que no al casament.Em sabria greu que no vinguessis al casament. / Em sabr greu que no vinguis al casament.e) Cal desviarel trnsit immediatament. / Caldria que es el trnsit immediatament.Cal desviar el trnsit immediatament. / Caldria que es desvis el trnsit immediatament.f) Maconsellen no feresforos. / Em van aconsellar que no esforos.Maconsellen no fer esforos. / Em van aconsellar que no fes esforos.g) No crec que tinguitanta pacincia. / No creia que tanta pacincia.

    No crec que tingui tanta pacincia. / No creia que tingus tanta pacincia.

    Copia la taula que hi ha a continuaci i completa les sries:

    Els usos dels temps verbals (pgina 262)

    Substitueix el temps del verb de les frases segents pel que hi ha entre parntesis. Tingues encompte que haurs descriure de nou tota la frase. Per exemple: Espero que vingueu (vingussiu)a casa a berenar. Esperava que vingussiu a casa a berenar.a) Ens agradaria (agrada) que hi hagus ms participants en el certamen.

    Ens agrada que hi hagi ms participants en el certamen.

    1

    cantes cantis cantessis cantat canta! vas cantar

    admets admetis admetessis adms admet! vas admetre combats combatis combatessis combatut combat! vas combatre afavoreixes afavoreixis afavorissis afavorit afavoreix! vas afavorir inclous incloguis incloguessis incls inclou! vas incloure

    discorres discorris discorreguessis discorregut discorre! vas discrrer pertanys pertanyis pertanyessis pertangut pertany! vas pertnyer interromps interrompis interrompessis interromput interromp! vas interrompre

    43

    42

    202

  • 8/3/2019 catalan resuelto

    17/114

    b) Oi que testimaves (testimes) ms que et dons taronjada?Oi que testimes ms que et doni taronjada?c) Seria complicat que sapugessin (sapugin) els preus de la benzina.Ser complicat que sapugin els preus de la benzina.d) Els fabricants volen (voldrien) que vegem els anuncis de la televisi com una norma de compli-ment obligat.Els fabricants voldrien que veissim els anuncis de la televisi com una norma de compliment obligat.

    e) Conv que entreu (entrssiu) a poc a poc.Convindria que entrssiu a poc a poc.f) LOriol esperava (espera) que els negocis anessin b.LOriol espera que els negocis vagin b.g) s molt convenient que asfaltin (asfaltessin) de nou el nostre carrer.Seria molt convenient que asfaltessin de nou el nostre carrer.

    Completa els buits de cadascuna de les oracions segents amb el verb que hi ha entre parn-tesis en el temps indicat:a) En aquest poble sempre (perfet dindicatiu: celebrar-se) molt el carnestoltes.

    En aquest poble sempre sha celebrat molt el carnestoltes.b) Quan arribarem a casa, ja (futur perfet: acabar-se) el programa de televisi.Quan arribarem a casa, ja shaur acabat el programa de televisi.c) Vam saber que (plusquamperfet dindicatiu: ploure) perqu els testos eren plens daigua.Vam saber que havia plogut perqu els testos eren plens daigua.d) Sobretot, aneu amb compte i no (present de subjuntiu: sortir) del cam marcat.Sobretot, aneu amb compte i no sortiu del cam marcat.e) Si hagus plogut una mica ms, (condicional perfet: alleujar-se) la sequera general.Si hagus plogut una mica ms, shauria alleujat la sequera general.f) Encara que (plusquamperfet de subjuntiu: tenir) una entrada, no haureu pogut veure b lescenari.

    Encara que hagussiu tingut una entrada, no haureu pogut veure b lescenari.g) No (imperfet de subjuntiu: malgastar) la paga!No malgastessis / malgastssiu la paga!h) Per la cara que fas sembla que (perfet de subjuntiu: veure) el dimoni.Per la cara que fas sembla que hagis vist el dimoni.i) Quan vam anar a Grcia de viatge (passat perifrstic dindicatiu: visitar) moltes runes.Quan vam anar a Grcia de viatge vam visitar moltes runes.

    Reescriu el text segent, redactat en passat, en la modalitat de present histric.Durant la postguerra, el teatre, que sofr les crisis tpiques de loccidental juntament amb altresde locals, port una vida ms aviat modesta i poc convincent. Josep M. de Sagarra, que monopo-litz la nostra escena durant un grapat danys, altern les peces poemtiques amb comdies de ti-pus burgs; totes, per, foren resoltes segons la seva versi personal dels esquemes modernistes.De fet, els dos corrents de major pes especfic, si ms no numric, foren lanomenada comdia bur-gesa i un altre de ms rigorosament intellectual que reelabora els grans mites literaris, des dAn-tgona fins a Don Joan.

    JOAQUIM MOLAS: La literatura de postguerra.Rafael Dalmau, Editor. (Text adaptat.)

    Durant la postguerra, el teatre, que sofreix les crisis tpiques de loccidental juntament amb altres de lo-cals, porta una vida ms aviat modesta i poc convincent. Josep M. de Sagarra, que monopolitza la nostra

    escena durant un grapat danys, alterna les peces poemtiques amb comdies de tipus burgs; totes, per,

    3

    2

    203

  • 8/3/2019 catalan resuelto

    18/114

    sn resoltes segons la seva versi personal dels esquemes modernistes. De fet, els dos corrents de majorpes especfic, si ms no numric, sn lanomenada comdia burgesa i un altre de ms rigorosament in-tellectual que reelabora els grans mites literaris, des dAntgona fins a Don Joan.

    Pgina 263

    Torna a escriure cada una de les oracions segents, en qu susa el verb en passat, utilitzant

    el perfet dindicatiu. Tingues en compte que haurs de canviar les indicacions temporals. Per exem-ple: Lany 1993 hi va haver una crisi econmica. Aquest any hi ha hagut una crisi econmica.Soluci parcialment orientativa.a) Lany passat es van llicenciar ms noies que nois.Aquest any shan llicenciat ms noies que nois.b) LOlga es va trencar el bra el dia 3 de gener.LOlga sha trencat el bra aquest mat.c) Un cop em vaig perdre al bosc durant tres hores.Aquest mat mhe perdut al bosc durant tres hores.d) Abans-dahir es va inaugurar la variant de la poblaci.

    Avui sha inaugurat la variant de la poblaci.e) Al desembre no va fer tot el fred que la gent esperava.Aquest mes no ha fet tot el fred que la gent esperava.f) Fa tres setmanes ens van renovar el contracte de treball.Fa tres hores ens han renovat el contracte de treball.

    Converteix els parells de frases que hi ha a continuaci en una de sola utilitzant el plus-quamperfet dindicatiu. Tingues en compte que en algun cas haurs deliminar les referncies tem-porals que hi ha entre parntesis. Per exemple: (Ahir) va comenar la competici. / (Abans-dahir)

    vam comprar lequipament.

    Quan va comenar la competici, ja havem comprat lequipament.Soluci parcialment orientativa.a) (El dia 3) van reobrir el teatre. / (El dia 3) no van acabar les obres. Quan , encara no Quan van reobrir el teatre, encara no havien acabat les obres.b) Vaig arribar a Barcelona (el 1995). / Els teus pares van comprar aquest pis (el 1992). Quan, els teus pares ja Quan vaig arribar a Barcelona, els teus pares ja havien comprat aquest pis.c) (Aquest mat) anava la mar de tranquilla. / No he agafat la clau de casa (abans de sortir decasa). Anava quan de cop que no Anava la mar de tranquilla, quan de cop mhe adonat que no havia agafat les claus de casa.

    d) (A labril) no em van concedir el perms. / (Al febrer) vaig demanar el perms. No em que No em van concedir el perms que havia demanat a labril.e) Thas posat a treballar (fa cinc minuts). / (Fa tres hores) que he comenat a treballar. Quan, jo ja feia tres hores Quan thas posat a treballar, jo ja feia tres hores.f) (Avui) No he aconseguit cap medalla als campionats. / (Dos mesos abans) mhe entrenat ambmolta regularitat. No he aconseguit , tot i que No he aconseguit cap medalla als campionats, tot i que mhavia entrenat amb molta regularitat.

    5

    4

    204

  • 8/3/2019 catalan resuelto

    19/114

    Pgina 264

    Transforma cadascuna de les oracions compostes segents en una altra oraci composta uti-litzant el condicional. Per exemple: La Rosa no va menjar res perqu no tenia gana. Si hagustingut gana, la Rosa hauria menjat alguna cosa.a) Laccident va ocrrer perqu el conductor del davant va frenar de cop. Si no , no Si el conductor del davant no hagus frenat de cop, laccident no hauria ocorregut.

    b) No vaig despertar en Jordi perqu no sabia que es volia llevar tan dhora. Si Si hagus sabut que en Jordi es volia llevar tan dhora, lhauria despertat.c) Vaig poder comprar-me el pis perqu vaig demanar un prstec al banc. Si no Si no hagus demanat un prstec al banc, no mhauria pogut comprar el pis.d) No va prendre gaire mal perqu duia cordat el cintur de seguretat. Si no Si no hagus dut cordat el cintur de seguretat, hauria pres ms mal.e) La Maria no es va comprar el vestit perqu no duia prou diners. Si Si la Maria hagus dut prou diners, shauria comprat el vestit.f) Hem aprs ls del plusquamperfet de subjuntiu perqu hem fet aquesta activitat. Si no Si no hagussim fet aquesta activitat, no haurem aprs ls del plusquamperfet de subjuntiu.

    Les oracions que hi ha a continuaci estan construdes amb formes verbals en futur i futurperfet. Nhi ha tres, per, de mal usades: localitza-les i corregeix-les.a) Quan tindrs vint anys, tot et semblar ms complicat.Correctab) No porto rellotge, per diria que ara mateix seran les deu.No porto rellotge, per diria que ara mateix deuen ser les deu.c) La teva cosina far deu anys el mes que ve.Correcta.d) La teva cosina tindr uns deu anys, per la carona que fa.

    La teva cosina deu tenir uns deu anys, per la carona que fa.e) Quan arribarem al cim, ja haur sortit el sol.Correcta.f) Per fer una maionesa, agafars un ou a temperatura normal iCorrecta.g) Ells ho sabran tot perqu tu els ho haurs dit.Correcta.h) No hi ha ning al carrer: ja shaur acabat la funci.No hi ha ning al carrer: ja es deu haver acabat la funci.

    Localitza en les oracions segents el verb, digues si es tracta de mandats o prohibicions i, enacabat, analitza la forma verbal i converteix els mandats en prohibicions, i viceversa. Per exemple:La sal, la deses al prestatge. mandat en present dindicatiu No desis la sal al prestatge.a) No vinguis mai a casa meva.Vinguis: prohibici en present de subjuntiu. Vine sempre a casa meva.b) No us repengssiu a la barana.Repengssiu: prohibici en imperfet de subjuntiu. Repengeu-vos a la barana.c) Posat a la dreta de la teva via.Posat: mandat en imperatiu. No et posis a la dreta de la teva via.d) Moveu-vos lentament.

    Moveu-vos: mandat en imperatiu. No us mogueu lentament.

    8

    7

    6

    205

  • 8/3/2019 catalan resuelto

    20/114

    e) Primer fareu el salt mortal.Fareu: mandat en futur. Primer no fareu el salt mortal.

    Pgina 265

    Transforma les oracions segents, construdes en veu activa, en oracions en veu passiva mor-folgica, i viceversa. Fixat en la forma verbal, que trobars destacada en cursiva.

    a) Aquests organismes digereixenel pa amb molta facilitat.El pa s digerit per aquests organismes amb molta facilitat.b) La penicillina fou descobertaper Fleming.Fleming descobr la penicillina.c) Lastrnom observavaels estels amb gran deteniment.Els estels eren observats per lastrnom amb gran deteniment.d) Les autoritats locals rebranels convidats estrangers a la sala de plens.Els convidats estrangers seran rebuts a la sala de plens per les autoritats locals.e) Es confia que el cantant guanyador sigui elegitpel pblic assistent.Es confia que el pblic assistent elegeixi el cantant guanyador.

    f) Al final, el Marcel ser nomenatadjunt per la directora general.Al final, la directora general nomenar adjunt el Marcel.g) Em van dir que el teu oncle havia pintatel retaule de lermita.Em van dir que el retaule de lermita havia estat (sigut) pintat pel teu oncle.

    Transforma les oracions segents, construdes en veu activa o en veu passiva perifrstica, enoracions en veu passiva pronominal. Tingues en compte que haurs deliminar-ne lagent o el sub-

    jecte. Per exemple: Un incendi crema una fbrica txtil a Manlleu. Un fbrica txtil es cremaa Manlleu; Alguns medicaments han estat retirats del mercat per les autoritats sanitries.

    Shan retirat alguns medicaments del mercat.a) Una variant de la carretera ser construda per la Conselleria.Es construir una variant de la carretera.b) Els jueus eren deportats en vagons de mercaderies pels nazis.Els jueus es deportaven en vagons de mercaderies.c) El telfon va ser inventat per Graham Bell lany 1876.El telfon sinventa el 1876.d) Lalcadessa inaugura un monlit commemoratiu de la batalla de lEbre al passeig.Sinaugura un monlit commemoratiu de la batalla de lEbre al passeig.e) Les voreres seran netejades per mquines especialitzades desprs de la cavalcada.

    Es netejaran les voreres desprs de la cavalcada.f) Una forta ventada trenca la barana del port per segona vegada en un mes.Es trenca la barana del port per segona vegada en un mes.g) Lepidmia ja havia estat escampada pel bestiar, malgrat les previsions sanitries.Lepidmia ja shavia escampat, malgrat les previsions sanitries.h) Una esllavissada ensorra una casa a Moi.Sensorra una casa a Moi.i) Els articles polmics de la llei han estat derogats.Shan derogat els articles polmics de la llei.

    10

    9

    206

  • 8/3/2019 catalan resuelto

    21/114

    Pgina 266

    Contesta les preguntes segents utilitzant el recurs de les oracions dislocades, que permet pre-sentar un element de loraci com a element conegut. Per exemple:Qui va elaborar la teoria de levoluci de les espcies?La teoria de levoluci de les espcies (tema o element conegut), la va elaborar el naturalistaCharles Darwin.

    Soluci parcialment orientativa.a) Qui va projectar el parc Gell?El parc Gell, el va projectar Gaud.b) Qu produeix loxidaci del ferro?Loxidaci del ferro, la produeix loxigen.c) Quantes potes tenen les aranyes?De potes, les aranyes en tenen sis.d) Qui ha de supervisar que les cuines de les escoles compleixin la normativa?Que les cuines de les escoles compleixin la normativa, ho ha de supervisar un inspector de sanitat.e) Quin especialista ha de diagnosticar les malalties dels ulls?

    Les malalties dels ulls, les ha de diagnosticar un oftalmleg.f) Qui va descobrir la penicillina?La penicillina, la va descobrir Alexander Fleming.

    Pgina 267

    Torna a escriure les oracions segents modificant la part destacada en cursiva mitjanant elmecanisme dimpersonalitzaci que sindica entre parntesis. Per exemple: (3a persona plural) Lacreena comuna s que el preu dels cereals ja no sapujar ms. Diuen que el preu dels cereals

    ja no sapujar ms.

    a) (1a persona plural) Per qu els humans temenla mort?Per qu temem la mort?b) (pronom hom) Una almoina s all que una personadna de forma gratuta a una altra persona.Una almoina s all que hom dna de forma gratuta a una altra persona.c) (2a persona singular) De vegades, les persones sesforcen, sesforcen, i no en treuenres.De vegades, tesforces, tesforces, i no en treus res.d) (3a persona plural) Lautoritat local inaugurala piscina nova del poble.Inauguren la piscina nova del poble.e) (pronom un) De vegades lusuarino sap com actuar davant les estafes telefniques.De vegades un no sap com actuar davant les estafes telefniques.f) (3a persona plural) Un grup de persones rescataun banyista en perill.Rescaten un banyista en perill.g) (subjecte explcit genric) Algunes personesviuen per sota del llindar de la pobresa.La gent viu per sota del llindar de la pobresa.h) (pronom impersonal se) En aquest restaurant la gentmenja molt b.En aquest restaurant es menja molt b.

    Completa les oracions segents amb la forma verbal adequada:a) Durant aquest mes (ha plogut/ va ploure) cinc dies. / Durant aquell mes tamb (ha plo-gut/ va ploure) cinc dies.

    Durant aquest mes ha plogut cinc dies. / Durant aquell mes tamb va ploure cinc dies.

    13

    12

    11

    207

  • 8/3/2019 catalan resuelto

    22/114

    b) Als trenta anys sen va anar a treballar a Mxic; tanmateix, abans ja (va treballar/ havia tre-ballat) a lArgentina i a Xile.Als trenta anys sen va anar a treballar a Mxic; tanmateix, abans ja havia treballat a lArgentina i a Xile.c) No (seria/ devia ser) tan important si ni tan sols van avisar la policia.No devia ser tan important si ni tan sols van avisar la policia.d) Si (haurien escorcollat/ haguessin escorcollat) el rebost, hi (haurien trobat/ haguessintrobat) larma del crim.

    Si haguessin escorcollat el rebost, hi haurien trobat larma del crim.e) No us (moveu/ mogueu) daqu.No us mogueu daqu.f) No (fumeu/ fumar) ni (escopir/ escopiu).No fumeu ni escopiu.g) (Mhauria agradat/ Mhagus agradat) molt poder collaborar amb vosaltres.Mhauria agradat molt poder collaborar amb vosaltres.

    Completa les oracions segents amb la forma verbal adequada. Tingues en compte que en al-guns casos les dues formes sn vlides. Justifica la teva tria.

    a) (Voldrem/ Volem) demanar-vos disculpes per les molsties que hem causat.Voldrem / Volem demanar-vos disculpes per les molsties que hem causat.b) Lencarregada sembla molt jove: no (tindr/ deu tenir) ms de divuit anys.Lencarregada sembla molt jove: no deu tenir ms de divuit anys.c) Aquest mat (vaig comprar/ he comprat) el diari en un altre quiosc.Aquest mat he comprat el diari en un altre quiosc.d) Si sentiu cap soroll, no (us moveu/ us mogueu) sota cap concepte.Si sentiu cap soroll, no us mogueu sota cap concepte.e) Quan arribis a casa seva, (fes/ fars) com si no sabessis res del cas.Quan arribis a casa seva, fes / fars com si no sabessis res del cas.

    f) Quan va acabar el concert, ja (devien ser/ serien) les dotze.Quan va acabar el concert, ja devien ser les dotze.g) Si la calor hagus estat ms forta, la cursa (shauria fet/ shagus fet) de nit.Si la calor hagus estat ms forta, la cursa shauria fet de nit.h) El poeta Joan Maragall (va morir/ mor) a Barcelona el 1911.El poeta Joan Maragall va morir / mor a Barcelona el 1911.i) Per sort (shavia tallat/ es va tallar) el trnsit abans de la manifestaci.Per sort shavia tallat el trnsit abans de la manifestaci.

    j) Quan (comenci/ comenar) el debat, restablirem la connexi.Quan comenci / comenar el debat, restablirem la connexi.k) Dem passat (es reprendran/ es reprenen) les negociacions per a lexpropiaci dels terrenysdels meus avis.Dem passat es reprendran / es reprenen les negociacions per a lexpropiaci dels terrenys dels meusavis.

    Redacta una oraci que respongui a cadascuna de les instruccions segents:Soluci orientativa.a) Usa el present dindicatiu amb valor de present histric per expressar la data de naixement du-na artista famosa.Madonna Louise Veronica Ciccone, ms coneguda com a Madonna, neix al barri de Bay City, Michigan, el

    16 dagost de 1958.

    15

    14

    208

  • 8/3/2019 catalan resuelto

    23/114

    b) Usa el condicional per expressar un desig amb frmula de cortesia.Voldria una corbata llisa i brillant.c) Usa limperfet de subjuntiu per alertar del perill de tocar un cid.No toqussiu lcid amb les mans!d) Usa la passiva pronominal per expressar que un home ha estat trobat inconscient al parc.Es troba un home en estat dinconscincia al parc.e) Crea una oraci impersonalitzada amb la segona persona del singular per expressar que val la

    pena esforar-se.Si tesforces, acabes tenint una recompensa.

    Els verbs haver, seri estar(pgina 268)

    Localitza en les oracions segents les formes del verb haver, digues-ne el temps i, en acabat,precisa quina funci hi fa en cada cas: verb auxiliar dun temps compost; part duna perfrasi ver-bal; sentit dexistncia; sentit arcaic de tenir, agafar; part duna frase feta tradicional.a) Encara no ens hem inscrit al concurs.Hem: present dindicatiu; verb auxiliar dun temps compost.

    b) No hi havia cap dubte que ens tenien per favorits.Havia: imperfet dindicatiu; sentit dexistncia.c) Temps ha, la vida rural era dura i poc desitjada, mentre que araHa: present dindicatiu; part duna frase feta tradicional.d) No haureu de ser tan condescendents amb les persones incviques.Haureu: condicional; part duna perfrasi verbal.e) El llibre s molt amunt, no el podrs pas haver.Haver: infinitiu: sentit arcaic de tenir, agafar.f) Quan va comenar a ploure ja havem arribat a casa.Havem: imperfet dindicatiu; verb auxiliar dun temps compost.

    g) No vam haver notcia dells en tres mesos.Vam haver: passat perifrstic; sentit arcaic de tenir, agafar.h) Quan hagi de tenir la criatura, se nanir al poble.Hagi: present de subjuntiu; part duna perfrasi verbal.i) Darrerament hi ha hagut un fort creixement de latur.Ha hagut: perfet dindicatiu; sentit dexistncia.

    j) Ja saps amb qui te les heus: no hi facis broma.Heus: present dindicatiu; part duna frase feta tradicional.

    Completa les oracions segents amb la forma adequada dels verbs haver-hi, seri estar.a) A la rdio han dit que un accident a la carretera de la costa.A la rdio han dit que hi ha hagut un accident a la carretera de la costa.b) La fotografia sortiria millor si la nena no tota lestona bellugant-se.La fotografia sortiria millor si la nena no estigus tota lestona bellugant-se.c) El fet que poca neu pot fer que la temporada desqu denguany sigui dolenta.El fet que hi hagi poca neu pot fer que la temporada desqu denguany sigui dolenta.d) Escric contes, per lampista de professi.Escric contes, per sc lampista de professi.e) Sobretot, atents al senyal; quan soni, comenceu a crrer.

    Sobretot, estigueu atents al senyal; quan soni, comenceu a crrer.

    2

    1

    209

  • 8/3/2019 catalan resuelto

    24/114

    f) Si les botes no tan cares, men compraria unes aquestes hivern.Si les botes no fossin tan cares, men compraria unes aquestes hivern.g) Quan a punt, us farem una trucada.Quan estiguem a punt, us farem una trucada.h) No s com teniu ganes dentrar a la discoteca, tanta gent.No s com teniu ganes dentrar a la discoteca, havent-hi tanta gent.i) Ahir em va dir que no cap problema amb el contracte i avui tot pegues.

    Ahir em va dir que no hi havia cap problema amb el contracte i avui tot sn pegues.j) No impacients i espereu el vostre torn.No sigueu impacients i espereu el vostre torn.

    Pgina 269

    Substitueix en cada frase la forma verbal local o colloquial dels verbs haveri serper una al-tra dequivalent estndard dels mateixos verbs.a) Francament fra molt millor que tanquessin el local.Francament seria molt millor que tanquessin el local.

    b) Esperem que haja deixat de ploure i marxem tot seguit.Esperem que hagi deixat de ploure i marxem tot seguit.c) Enguany havem preparat una sorpresa majscula per al dia gran de la festa major.Enguany hem preparat una sorpresa majscula per al dia gran de la festa major.d) Jo no lhaguera ajudat, desprs de tot el que va arribar a dir de nosaltres.Jo no lhauria ajudat, desprs de tot el que va arribar a dir de nosaltres.e) Ja s que haig de tenir en compte de no superar el lmit de velocitat.Ja s que he de tenir en compte de no superar el lmit de velocitat.f) El govern espera que la nova normativa siga ms efica.El govern espera que la nova normativa sigui ms efica.

    g) Aquest any ha sigut el mes calors del darrer decenni a Europa.Aquest any ha estat el mes calors del darrer decenni a Europa.

    Completa les oracions segents amb lnica forma verbal vlida en cada cas:a) Ara en Pere no (hi s/ est) : ha sortit a esmorzar.Ara en Pere no hi s: ha sortit a esmorzar.b) Una vegada (hi era/ hi havia) un nen tan petit queUna vegada hi havia un nen tan petit quec) (Estigues/ Sigues) quiet, que mests fent posar nerviosa.

    Estigues quiet, que mests fent posar nerviosa.d) Jo ja (sc/ estic) : podeu entrar vosaltres.Jo ja estic: podeu entrar vosaltres.e) (Hi ha/ Hi han) nvols a lhoritz.Hi ha nvols a lhoritz.f) Lacte (ser/ estar) a les nou.Lacte ser a les nou.g) Que (est/ hi ha) la directora?Que hi ha la directora?h) Veig que ja (hi s/ hi ha) tothom.

    Veig que ja hi s tothom.

    4

    3

    210

  • 8/3/2019 catalan resuelto

    25/114

    i) A la sala (hi ha/ est) un senyor que us espera.A la sala hi ha un senyor que us espera.

    Pgina 270

    Escriu dues oracions, luna amb el verb ser i laltra amb el verb estar, a partir del grups de pa-raules segents. Per exemple: Maria, malalta / Maria, malaltissa Fa tres dies que la Maria est

    malalta. / La Maria ja era malaltissa de petita.Soluci orientativa.a) carrer, fosc / carrer, foscs el carrer ms fosc del barri. El carrer est fosc des dabans-dahir.b) la carn, al punt / la benzinera, al quilmetre 5La carn est realment al punt. La prxima benzinera s al quilmetre 5.c) bombeta, fluixa / bombeta, fluixaLa bombeta est fluixa i sha apagat. Aquesta bombeta s massa fluixa per a aquest local.d) reixa, vella / reixa, pintadaLa reixa del jard s molt vella. La reixa est pintada daquest mat.

    e) habitaci, a les fosques / les pintures rupestres, a la cova fondaLhabitaci principal estava a les fosques. Les millors pintures rupestres sn a la cova fonda.f) associaci, contrria als molins de vent / associaci, en contra dels molins de ventLa nostra associaci s contrria als molins de vent massius. La nostra associaci est en contra dels mo-lins de vent massius.g) equip, en crisi / president, crtic amb els jugadors.Lequip est en crisi des de fa un mes. El president va ser molt crtic amb els jugadors.

    Les oracions segents presenten entre parntesis dues formes verbals possibles. Digues si lesdues opcions sn correctes (oracions equivalents) o b si alguna de les solucions s incorrecta.a) La porta (s/ est) oberta.Totes dues correctes.b) La soluci (s/ est) en lastcia.Opci correcta: La soluci est en lastcia.c) Encn la calefacci, perqu avui lhabitaci (s/ est) freda.Totes dues correctes.d) La Mnica avui no (est/ hi s).Opci correcta: La Mnica avui no hi s.e) La neu (s/ est) bruta.Totes dues correctes.f) Ho sento, aquesta habitaci (s/ est) la ms freda de la casa.Opci correcta: Ho sento, aquesta habitaci s la ms freda de la casa.g) Fa mesos que (s/ est) buscant feina.Opci correcta: Fa mesos que est buscant feina.h) En el mateix grup de treball (hi sn/ hi ha) els dos germans bessons.Opci correcta: En el mateix grup de treball hi ha els dos germans bessons.

    Pgina 271

    Torna a escriure cada oraci canviant el verb estarper un altre que tingui el mateix sentit.Per exemple: El pitjor de la sequera encara est per arribar. El pitjor de la sequera encara no

    ha arribat.

    7

    6

    5

    211

  • 8/3/2019 catalan resuelto

    26/114

    a) Ja es veia que lvia nestava molt, dels seus nts.Ja es veia que lvia apreciava molt els seus nts.b) Passem una crisi, certament, per la clau per sortir-sen est en la pacincia.Passem una crisi, certament, per la clau per sortir-sen consisteix /radica en la pacincia.c) Des que est de mosso del magatzem que no el veiem tant.Des que treballa de mosso del magatzem que no el veiem tant.d) He estat ben b tres mesos per acabar el treball de recerca.

    He tardat / trigat ben b tres mesos per acabar el treball de recerca.e) A veure si els cambrers avui estan una mica ms per nosaltres.A veure si els cambrers avui ens fan una mica ms de cas.f) Linspector no se nest gens ni mica, de denunciar totes les irregularitats que troba.Linspector no sabst de denunciar totes les irregularitats que troba.

    Completa les oracions que hi ha a continuaci amb la forma adequada dels verbs o construccionssegents: ser, ser-hi, estar, estar-shi, estar-se de, haver-hi, trobar-se, anar. Mira de no repetir-ne cap.a) La Biblioteca Municipal al carrer Major.La Biblioteca Municipal s al carrer Major.

    b) Ha marxat cap a Pars i diu que tres mesos.Ha marxat cap a Pars i diu que shi estar tres mesos.c) El director ha sortit, no fins dem.El director ha sortit, no hi ser fins dem.d) Tot sovint despentinat perqu t una bona cabellera.Tot sovint va despentinat perqu t una bona cabellera.e) No pot trucar a la seva promesa cada dia.No pot estar-se de trucar a la seva promesa cada dia.f) Curiosament, el Museu de Cera en un carrer daspecte misteris.Curiosament, el Museu de Cera es troba en un carrer daspecte misteris.

    g) Com indica el plnol, al nord del parc el servei de vigilncia.Com indica el plnol, al nord del parc hi ha el servei de vigilncia.h) Sha apagat el llum; mira si la bombeta fluixa.Sha apagat el llum; mira si la bombeta est fluixa.

    Les formes no personals del verb. Les perfrasis verbals (pgina 271)

    Copia la taula i completa-la:

    seure seient segut poder podent pogut plnyer planyent plangut/planyut saber sabent sabut imprimir imprimint imprs extreure extraient extret deure devent degut interrompre interrompent interromput aparixer apareixent aparegut confondre confonent confs

    Infinitiu Gerundi Participi

    1

    8

    212

  • 8/3/2019 catalan resuelto

    27/114

    Completa aquestes oracions amb la forma no personal del verb destacat en cursiva:a) Ja sabem que voliafer-ho b, per de vegades, tot fer b una cosa, surt fatal.Ja sabem que volia fer-ho b, per de vegades, tot volent fer b una cosa, surt fatal.b) El fuster em va dir que larmari no hi cabria, i efectivament, no hi ha El fuster em va dir que larmari no hi cabria, i efectivament, no hi ha cabut.c) Em pensava que no es contindriadavant la provocaci, per trobo que encara es va prou.

    Em pensava que no es contindria davant la provocaci, per trobo que encara es va contenir prou.d) El pa sha de coureamb temps i aquest sha massa de pressa.El pa sha de coure amb temps i aquest sha cuit massa de pressa.e) Aix sha de resoldrerpidament, perqu, un cop , hi tenim molt de guanyat.Aix sha de resoldre rpidament, perqu, un cop resolt, hi tenim molt de guanyat.f) com s el fill, ja no et caldr conixerel pare: sn pastats.Coneixent com s el fill, ja no et caldr conixer el pare: sn pastats.g) Ens pensvem que encara pertanyiaal club i es veu que hi va fa deu anys i es va donar debaixa.Ens pensvem que encara pertanyia al club i es veu que hi va pertnyer fa deu anys i es va donar de

    baixa.

    Pgina 272

    Localitza i classifica les formes no personals del verb (infinitiu, gerundi, participi) que aparei-xen en les oracions segents. En acabat, digues si formen part doracions subordinades o de com-plements adjunts.a) Recordo que sovint mel trobava estudiant a la biblioteca de la facultat.estudiant: gerundi; part duna oraci subordinada.b) Havent superat aquest curs intensiu, en Jordi sen sortir molt b a la nova feina.havent superat: gerundi perfet; complement adjunt.c) A tothom li agrada rebre afalacs i felicitacions.rebre: infinitiu; part duna oraci subordinada.d) Tothom es mostra ms alegre en arribar la primavera.arribar: infinitiu; complement adjunt.e) Avui s el meu aniversari, per no confio de tenir gaires regals.tenir: infinitiu; part duna oraci subordinada.f) Vistes les expectatives, val ms que pleguem veles i marxem cap a casa.Vistes: participi; complement adjunt.

    Localitza i classifica les formes no personals del verb (infinitiu, gerundi, participi) que aparei-

    xen en les oracions segents. En acabat, digues si formen part de temps compostos, de perfrasisverbals o duna forma passiva perifrstica.a) Els propietaris de la fbrica es van vendre ledifici lany passat.vendre: infinitiu; part dun temps perifrstic.b) La nena s pacfica, per ja comena a mostrar el seu carcter.mostrar: infinitiu; part duna perfrasi verbal.c) Laltar romnic de la poblaci ha estat restaurat grcies a una subscripci popular.restaurat: participi; part duna passiva perifrstica.estat: participi; part dun temps compost.d) Hauran de tancar a la circulaci tres carrers.

    tancar: infinitiu; part duna perfrasi verbal.

    4

    3

    2

    213

  • 8/3/2019 catalan resuelto

    28/114

    e) Mhauria mort de por, jo tot sol i de nit al bosc!mort: participi; part dun temps compost.f) Dius que no fa calor i jo estic suant la cansalada.suant: gerundi; part duna perfrasi verbal.g) Quedaries parada, si sabessis quanta gent voldria aquesta feina!parada: participi; part duna perfrasi verbal.

    Pgina 273Digues quina s la forma adequada de les que tens entre parntesis en cadascuna de les fra-

    ses segents:a) A lAnna li agrada (el treballar/ treballar) als matins.A lAnna li agrada treballar als matins.b) Lhan acusat (de no haver/ no haver) auxiliat laccidentat.Lhan acusat de no haver auxiliat laccidentat.c) (De no haver estat/ Si no arriba a ser) per vosaltres, ens perdem la funci.Si no arriba a ser per vosaltres, ens perdem la funci.

    d) Aquest fullet, el regalen (en entrar/ a lentrar) al teatre.Aquest fullet, el regalen en entrar al teatre.e) El nostre equip encara t molt (a dir/ que dir) en el campionat.El nostre equip encara t molt a dir en el campionat.f) Farem la reuni al pati i (de ploure/ si plou) entrarem al garatge.Farem la reuni al pati i si plou entrarem al garatge.g) Com que no us heu defensat b quan calia, us tocar ( rebre/ el rebre).Com que no us heu defensat b quan calia, us tocar el rebre.h) Diu ladvocat que no hi ha (res a fer/ res que fer) en aquest cas.Diu ladvocat que no hi ha res a fer en aquest cas.

    i) Crec que (el no tenir/ el fet de no tenir) feina la neguiteja molt.Crec que el fet de no tenir feina la neguiteja molt.

    j) Vol amagar (el somriure/ somriure) sota el bigoti, per no ho aconsegueix.Vol amagar el somriure sota el bigoti, per no ho aconsegueix.k) Haurem perdut el tren de les vuit (de no/ si no arriba a) ser per tu.Haurem perdut el tren de les vuit si no arriba a ser per tu.

    Completa aquestes oracions amb la preposici adequada o lexpressi el fet de. Tingues encompte que en alguns casos pot ser que no calgui afegir-hi res.a) Les vendes dels comeros remunten arribar a la primavera.

    Les vendes dels comeros remunten en arribar a la primavera.b) Va reaccionar amb molta serenitat veures envoltada pel foc.Va reaccionar amb molta serenitat en veures envoltada pel foc.c) No comparis treballar sempre de nit amb treballar una hora ms.No comparis el fet de treballar sempre de nit amb el fet de treballar una hora ms.d) Si ja no hi ha res fer, convindria saber-ho com ms aviat millor.Si ja no hi ha res a fer, convindria saber-ho com ms aviat millor.e) Magrada preparar les postres de manera artesanal.Magrada preparar les postres de manera artesanal.f) Si no et funciona aquesta ploma, prova fer servir la meva.

    Si no et funciona aquesta ploma, prova de fer servir la meva.

    6

    5

    214

  • 8/3/2019 catalan resuelto

    29/114

    g) ser jove de vegades s un avantatge i de vegades, un inconvenient.El fet de ser jove de vegades s un avantatge i de vegades, un inconvenient.h) No tinc res ms dir sobre el tema i, en canvi, tu, molt fer.No tinc res ms a dir sobre el tema i, en canvi, tu, molt a fer.i) Es va trencar la cama caure de dalt lescenari.Es va trencar la cama en caure de dalt lescenari.

    Pgina 274Comprova si en les oracions segents el gerundi hi s usat correctament; en cas que sigui in-

    correcte, escriu loraci de manera correcta.a) Va arribar tard a loficina, sent renyat personalment per la directora.Gerundi incorrecte: Va arribar tard a loficina i va ser renyat personalment per la directora.b) Va arribar tard a loficina, suant com un animal desbocat.Gerundi correcte.c) Va caure pel marge que hi ha al jard, estripant-se tota lamericana.Gerundi incorrecte: Va caure pel marge que hi ha al jard i es va estripar tota lamericana.

    d) Va caure de lescala netejant els vidres de la sala.Gerundi correcte.e) Va participar per tercer cop en els Jocs Olmpics, obtenint per fi una medalla.Gerundi incorrecte: Va participar per tercer cop en els Jocs Olmpics i va obtenir per fi una medalla.f) Va participar per primer cop en els Jocs Olmpics, oferint un joc duna bellesa notable.Gerundi correcte.g) Va escriure una carta a lempresa aprofitant una estona lliure.Gerundi correcte.h) Va escriure una carta per demanar un augment de sou, no obtenint cap resposta.Gerundi incorrecte: Va escriure una carta per demanar un augment de sou i no va obtenir cap resposta.

    Pgina 275

    Desplaa el CD a lesquerra de loraci i fes concordar el participi dels temps compostos ambel pronom feble corresponent. Per exemple: Jo no he agafat pas la moto de lErnest. La motode lErnest, jo no lhe agafada pas.a) Han fet pintar la paret perqu hi havia taques.La paret, lhan feta pintar perqu hi havia taques.b) Sha hagut dacabar la paella per no fer un paperot davant els sogres.La paella, se lha haguda dacabar per no fer un paperot davant els sogres.

    c) Per qu no thas menjat la macednia?La macednia, per qu no te lhas menjada?d) La normativa no ha previst aquesta situaci.Aquesta situaci, la normativa no lha prevista.e) Quan hgiu inaugurat els locals, ja els vindr a veure.Els locals, ja els vindr a veure quan els hgiu inaugurats.f) No hem tingut ms dificultats, per culpa del mal temps.De dificultats, no nhem tingudes ms, per culpa del mal temps.g) Sempre havia desitjat guanyar aquesta copa.Aquesta copa, sempre lhavia desitjada guanyar.

    8

    7

    215

  • 8/3/2019 catalan resuelto

    30/114

    Corregeix el mal s del participi substantivat de les oracions segents recorrent a una oracisubstantiva de relatiu. Per exemple: Per lo vist, les companyies aries de baix cost passen ang-nies. Pel que es veu, les companyies aries de baix cost passen angnies.a) Tenint en compte lanunciat ahir pel govern sobre lndex de preus, haurem de fer comptes cadafinal de mes.Tenint en compte el que va anunciar ahir el govern sobre lndex de preus, haurem de fer comptes cada fi-

    nal de mes.b) El ms temut per part dels treballadors s la visita del director general: sempre porta males notcies.El que ms temen els treballadors s la visita del director general: sempre porta males notcies.c) El tren ha entrat a lestaci deu minuts abans de lesperat.El tren ha entrat a lestaci deu minuts abans del que sesperava.d) Veig que ens han donat seients de les primeres files, quan el previst eren seients de la part central.Veig que ens han donat seients de les primeres files, quan el que havem previst eren seients de la partcentral.e) Thas datenir escrupolosament al disposat a la normativa corresponent.Thas datenir escrupolosament al que disposa la normativa corresponent.

    Pgina 277

    Completa aquestes frases amb la perfrasi verbal indicada entre parntesis. Tria el temps ver-bal ms adequat.a) La seva resistncia fsica (augmentar, progressi) al llarg dels anys.La seva resistncia fsica ha anat augmentant al llarg dels anys.b) Quan vas trucar, ja (anar-sen, imminncia) a dormir.Quan vas trucar, ja me nanava a dormir.c) Els caps de setmana (anar, habitud) a la platja.Els caps de setmana solem anar a la platja.d) LAlba (dirigir, culminaci) lempresa.LAlba ha acabat dirigint lempresa.e) Quan el moderador va parlar del seu avi, la Mnica (plorar, inici) sorollosament.Quan el moderador va parlar del seu avi, la Mnica es va posar a plorar sorollosament.f) El Departament de Salut (repartir, reiteraci) les targetes sanitries un cop rectificades.El Departament de Salut tornar a repartir les targetes sanitries un cop rectificades.g) La Fina (argumentar, capacitat) molt b les seves opinions.La Fina sap argumentar molt b les seves opinions.h) Pel mal desquena que tinc, diria que (ploure, imminncia).

    Pel mal desquena que tinc, diria que est a punt de ploure.i) La factoria valenciana (fabricar, interrupci) les nines parladores el mes de juny.La factoria valenciana ha deixat de fabricar les nines parladores el mes de juny.

    Converteix els fragments subratllats de les frases segents en perfrasis dobligaci o de pro-babilitat, segons correspongui. Per exemple:Us veureu obligats a deixar el pis. Haureu de deixar el pis.Al Marroc s probable que hi faci molta calor. Al Marroc hi deu fer molta calor.a) Tens lobligaci de respondre als periodistes.Has de respondre als periodistes.b) s probable que fossin les tres quan vam arribar.

    Devien ser les tres quan vam arribar.

    11

    10

    9

    216

  • 8/3/2019 catalan resuelto

    31/114

    c) Ens veiem obligats a tancar el servei de fotocpies.Hem de tancar el servei de fotocpies.d) Probablement t mal de cap, perqu no diu res.Deu tenir mal de cap, perqu no diu res.e) Lempresa sha vist obligada a cedir davant les reclamacions dun client.Lempresa ha hagut de cedir davant les reclamacions dun client.f) s de suposar que hagin vingut ms turistes.

    Deuen haver vingut ms turistes.g) Hi ha una obligaci general de guardar silenci a les biblioteques.Sha de guardar silenci a les biblioteques.

    Escriu una forma equivalent a la subratllada en cada frase. Per exemple:No shavia de crrer tant. No calia crrer tant.Haurem de venir ms sovint. Caldria que vingussim ms sovint.a) Sha de treballar amb prudncia.Cal treballar amb prudncia.b) Hem danar-hi de pressa.Cal que hi anem de pressa.c) Primer shaur de fer una bona neteja.Caldr fer una bona neteja.d) Haig de passar lescrit en net.Cal que passi lescrit en net.e) Sha de lluitar amb ms convicci.Cal lluitar amb ms convicci.f) Haureu de sortir de seguida.Caldria que sortssiu de seguida.

    g) Us haveu destar tan quietes?Calia que estigussiu tan quietes?h) Van haver de tallar la circulaci.Va caldre tallar la circulaci.

    Repassa les normes ds de les perfrasis verbals i valora si les expressions destacades en cur-siva en les frases segents sn correctes o no. En cas que no ho siguin, escriu-les correctament.a) Van dir que el campionat de ping-pong tindriatres fases.Correcta.b) Serienles onze de la nit quan inesperadament va esclatar la caldera.

    Incorrecta: Devien ser les onze de la nit quan inesperadament va esclatar la caldera.c) Aquest torneig es ve celebranta la comarca des de fa deu anys.Incorrecta: Aquest torneig sha anat celebrant a la comarca des de fa deu anys.d) Veig que tots els convidats vnen rientde la cerimnia.Correcta.e) Avui hem sabut que la conserge va a tenirel seu primer fill.Incorrecta: Avui hem sabut que la conserge est a punt de tenir / tindr el seu primer fill.f) Si vaig a buscarbolets, surto molt dhora al mat de casa.Correcta.g) Quan lavi anava a agafarla pista denlairament, va rebre un senyal dalerta.

    Correcta.

    13

    12

    217

  • 8/3/2019 catalan resuelto

    32/114

    h) Hi ha quies pensa que viu sol al mn i pot fer el que vulgui.Correcta.i) Hi ha que ser ms solidari.Incorrecta: Cal / Sha de ser ms solidari.

    j) Telefona-li abans, no vagi a serque ja se nhagi anat cap a la feina.Incorrecta: Telefona-li abans, no fos que ja se nhagi anat cap a la feina.

    Llegeix els parells de frases segents i digues si totes dues sn correctes o b si noms nhi hauna de correcta. En aquest cas, digues de quina es tracta. Tingues en compte els fragments su-bratllats.a) No el van poder aturar. / No van poder aturar-lo.Totes dues correctes.b) Hi ha que tenir en compte el factor econmic. / Cal tenir en compte el factor econmic.Correcta: Cal tenir en compte el factor econmic.c) Cal que els usuaris dels trens de rodalia siguin ms exigents. / Els usuaris dels trens de rodaliahan de ser ms exigents.Totes dues correctes.

    d) Aquesta s la instrucci que us dono: Tancar la porta! / Aquesta s la instrucci que us dono:Tanqueu la porta!Correcta: Aquesta s la instrucci que us dono: Tanqueu la porta!.e) Es va adormir, posant-se a roncar tot seguit. / Es va adormir i es va posar a roncar tot seguit.Correcta: Es va adormir i es va posar a roncar tot seguit.f) Buscant bolets, va trobar una masia enrunada. / Tot buscant bolets, va trobar una masia enrunada.Totes dues correctes.g) El govern no lha prevista mai, aquesta possibilitat. / El govern no lha previst mai, aquesta pos-sibilitat.Totes dues correctes.

    h) Hem arribat molt abans de lesperat. / Hem arribat molt abans del que espervem.Correcta: Hem arribat molt abans del que espervem.i) Em sembla que vaig a fer medicina. / Em sembla que far medicina.Correcta: Em sembla que far medicina.

    Tradueix al catal:Soluci parcialment orientativa.a) Creo que seran las diez y media, o quizs un poco menos.Em penso que devien ser dos quarts donze, o potser una mica menys.b) Haremos solo lo previsto, porque ya no hay nada nuevo que hacer.

    Noms farem el que hi havia previst, perqu ja no hi ha res de nou a fer.c) De no ser por ti, nos hubisemos quedado sin agua en la cocina.Si no arriba a ser per tu, ens haurem quedat sense aigua a la cuina.d) Se ha comprado otra moto. Se habr vuelto loco!Sha comprat una altra moto. Es deu haver tornat boig!e) No s la hora de la ceremonia: igual la sabr tu vecina.No s lhora de la cerimnia: potser la deu saber la teva vena.f) No mal pienses tanto: tendr prisa, si se ha ido de repente.No malpensis tant: deu tenir pressa i se nha anat de sobte.g) Este grupo de amigos venimos saliendo de excursin todos los fines de semana.

    Aquest grup damics hem estat sortint dexcursi cada cap de setmana.

    15

    14

    218

  • 8/3/2019 catalan resuelto

    33/114

    h) Nos vamos a ir porque creo que va a llover.Ens nanirem perqu crec que s a punt de ploure.

    Els adverbis (pgina 278)

    Digues si les paraules destacades en cursiva de les frases segents tenen noms la categorialxica dadverbi o si, a ms a ms, en poden tenir una altra (preposici, determinant quantifica-

    dor, adjectiu).Per exemple: No thi has fixat b, per la millor redacci s la den Marc. No thi has fixat b(adverbi), per la millor(adjectiu que pot fer dadverbi: treballar millor) redacci s la den Marc.a) Deixeu-ho propde la porta, aix, amb compte.Prop: adverbi que aqu fa de preposici (adverbial) ; aix; adverbi.b) Els dos atletes van arribar alhora i van dir que feia massa calor.Alhora: adverbi; massa: determinant quantificador que tamb pot fer dadverbi.c) Enguanyhi ha hagut menyscandidatures.Enguany: adverbi; menys: determinant quantificador que tamb pot fer dadverbi.d) El tren rpidde Valncia gairebxoca amb un altre.

    Rpid: adjectiu que tamb pot fer dadverbi; gaireb: adverbi.e) Arasn moda els colors clars.Ara: adverbi; clars: adjectiu que tamb pot fer dadverbi.f) Lequip maino ha tingut proupressupost.Mai: adverbi; prou: determinant quantificador que tamb pot fer dadverbi.g) Dillunspassat encarano tenia clar el meu futur.Dilluns: substantiu que aqu fa dadverbi; encara: adverbi.

    Substitueix ladverbi acabat en -mentde cada oraci per la locuci adverbial adequada den-tre les segents: si fa no fa, a bastament, desma, a corre-cuita, amb penes i treballs, de fit a fit,de deb, de bon grat, fil per randa.a) Els jugadors van marxar precipitadament del terreny de joc.Els jugadors van marxar a corre-cuita del terreny de joc.b) Larmari t aproximadament un metre damplada.Larmari t si fa no fa un metre damplada.c) El testimoni va explicar detalladament laccident a la policia.El testimoni va explicar fil per randa laccident a la policia.d) s una iniciativa interessant realment.s una iniciativa interessant de deb.e) Si noteu que lexaminador us mira fixament, canvieu de tema.

    Si noteu que lexaminador us mira de fit a fit, canvieu de tema.f) Ens va solucionar el problema gustosament.Ens va solucionar el problema de bon grat.g) Molts atletes van acabar la mitja marat difcilment.Molts atletes van acabar la mitja marat amb penes i treballs.h) No en fem cas del tot: ho va dir maquinalment.No en fem cas del tot: ho va dir desma.i) Els provedors asseguren que ens faran arribar material suficientment.Els provedors asseguren que ens faran arribar material a bastament.

    Escriu una frase amb cadascun dels adverbis i locucions adverbials segents. Si cal, consulta

    un diccionari.

    3

    2

    1

    219

  • 8/3/2019 catalan resuelto

    34/114

    Sescriuen amb mots separats: de pressa, a part, a penes, de seguida, de sobte, en vaSescriuen com un nic mot: alhora, almenys, aleshores, daltabaix, enguany, debades, gaireb, so-bretot, pertot, endavantSoluci orientativa:Sortiu de pressa.Sempre dina a part.A penes ens parlem.

    De seguida vinc.Ha marxat de sobteEs defensava en va.Han arribat alhora.Almenys paga el deute.Aleshores el mn era molt senzill.Va caure daltabaix.Enguany no hem tingut sort.Hem treballat debades.Gaireb no queda aigua.Sobretot no us rendiu.Hi ha fang pertot.Anirem endavant.

    Pgina 279

    Identifica els adverbis i les locucions adverbials de les oracions segents i determina si modi-fiquen un adjectiu, un verb, un altre adverbi o una oraci.Per exemple: Potser estava molt cansat i per aix caminava tan lentament.

    potser: modifica loraci estava molt cansat;molt: modifica ladjectiu cansat;tan: modifica ladverbi lentament.a) El nufrag va estar fent senyals intilment gaireb durant dues hores.Malauradament, els serveis de rescat arribaren massa tard.intilment (modifica el verb fent senyals); gaireb (modifica el SAdv durant dues hores); malaurada-ment (modifica tota la seva oraci).b) Contemplava atentament la roba de lexposici i es va adonar que hi havia unes estovalles cu-riosament brodades.Atentament (modifica el verb contemplava); curiosamen