Celia Amorós, una gran

contribució, en l’historia de la

dona.

En 1987 crea en

l’Universitat Complutense

de Madrid el Seminari

Permanent "Feminisme i

Il·lustració"

Filòsofa i teòrica del feminisme, és una de les pensadores feministes

més importants de l'actualitat abanderant el cridat 'feminisme de la

igualtat'. Imparteix la seua càtedra en la Universitat Complutense de

Madrid. Fins a 1993 dirigí l’ Institut d'Investigacions Feministes

Va dirigir fins a 1993

l'Institut d'Investigacions

Feministes i va ser

guardonada en 2006 amb

el Premi Nacional

d'Assaig.

Actualment, està investigant el tema

dels processos d'Il·lustració i les

seues implicacions per al feminisme

i les dones en l'Islam.

És una gran lluitadora, gracies a ella, a grans

publicacions i a les seues teories feministes, a

Espanya, s’ha vist d’altra manera a la dona, s’ha

igualat al home i se l’ha vist com un persona més

en la societat, am els mateixos drets, Celia te uns

valors clars, llibertat, autonomia, igualtat, lluita de la

raó contra el prejuí, com a elements que

possibilitaren l'aparició del pensament feminista.

Alberto Manzano i Sergio Dalmau.