Cicle vital

9
Generalitats CICLES DE VIDA Material de la Universitat de Lleida: Botànica agrícola i forestal Editat per Diana Romero Morales januari28.wordpress.com

description

CFGM Jardineria. Botànica Generalitats Cicle vital.

Transcript of Cicle vital

Page 1: Cicle vital

Generalitats

CICLES DE VIDA

Material de la Universitat de Lleida: Botànica agrícola i forestalEditat per Diana Romero Morales

januari28.wordpress.com

Page 2: Cicle vital

CICLES DE DESENVOLUPAMENT

començant a partir de la llavor,

passant per la germinació,

desenvolupament vegetatiu i dels òrgans reproductius

fins que s'assoleix de nou la mateixa fase en la que s'ha iniciat el cicle.

Corresponen als diferents cercles imaginaris que segueixen els vegetals durant el curs de la seva completa evolució fenològica:

Cicle vital de Melia azedarach, Paraíso, angiosperma.

http://www.hiperbotanica.net

Page 3: Cicle vital

CICLES DE DESENVOLUPAMENT

D'acord amb la durada del cicle de desenvolupament cal diferenciar tres tipus de plantes:

Planta anual

Planta biennal

Planta plurianual

Lliri menut, al juny (Iris lutescens)

Tipus de plantes segons la duració del seu cicle

Page 4: Cicle vital

CICLES DE DESENVOLUPAMENT

Planta anual

És aquella planta amb un cicle de vida o desenvolupament inferior a un any (ex,: rosella, boixac, blet, verdolaga o diverses plantes cultivades com l'ordi, el panís o el gira-sol).

Degut al seu curt període de vida aquestes plantes són herbàcies.

Verdolaga (Portulaca oleracea)

Tipus de plantes segons la duració del seu cicle

Ordi (Hordeum vulgare)

Page 5: Cicle vital

CICLES DE DESENVOLUPAMENT

Planta biennal

És aquella planta amb un cicle de vida superior a un any però inferior a dos.

Durant el primer any té lloc el desenvolupament vegetatiu i durant el segon la floració i fructificació.

La germinació té lloc a la primavera del primer any i al llarg d'aquest té lloc el desenvolupament d'òrgans vegetatius per tal d'afrontar l'hivern assolint una estructura sovint en forma de roseta (ex. Trepó).

Les plantes biennals són de consistència herbàcia (ex., pastanaga borda).

L'acumulació de substàncies de reserva en alguns òrgans durant el primer any n'és una característica d'algunes d'aquestes plantes (ex., pastanaga, rave o xirivia), la qual cosa ha comportat la seva utilització com a planta d'interès hortícola.

Tipus de plantes segons la duració del seu cicle

Page 6: Cicle vital

CICLES DE DESENVOLUPAMENT

Planta biennal

Roseta foliar del primer any del trepó (Verbascum sinuatum)

Tipus de plantes segons la duració del seu cicle

Tija florífera del segon any de la pastanaga borda (Daucus carota)

Page 7: Cicle vital

CICLES DE DESENVOLUPAMENT

Planta plurianual

És aquella planta amb un cicle de vida superior a dos anys.

Es diferencien dos tipus:

Perennes

Tipus de plantes segons la duració del seu cicle

Vivaces

Plantatge gros, perenne herbàcia(Plantago major subsp. intermedia)

Joliu, vivaç bulbosa(Scilla lilio-hyacinthus)

Page 8: Cicle vital

CICLES DE DESENVOLUPAMENT

Planta plurianual

Perennes:

• Plantes herbàcies o llenyoses que sempre mostren òrgans aeris.

• A banda de les plantes arbòries i arbustives, també en trobem d'herbàcies (ex., alfals, plantatges), així com moltes gramínies que es sembren per formar gespes (ex., Festuca pratensis, Lolium perenne, Poa pratensis) o formar part de formacions vegetals naturals o seminaturals de prats (ex. llistó, Brachypodium retusum, Festuca eskia).

Tipus de plantes segons la duració del seu cicle

Arç blanc, perenne arbustiva (Crataegus monogyna)

Page 9: Cicle vital

CICLES DE DESENVOLUPAMENT

Planta plurianual

Vivaces:

• Plantes herbàcies que a l'hivern per-den de forma total o parcial el seu aparell aeri,

• però resten gemmes a ran del sòl o bé en òrgans subterranis, els quals permeten la regeneració de les parts aèries a l'estació següent (ex. cua de cavall, grama, calcida, canyís, corret-jola).

• Existeixen molts tipus de modifica-cions del corm (rizomes, estolons*, tubercles, bulbs, rels) que faciliten la regeneració de la planta i, de fet, la seva multiplicació de forma vegetativa.

Tipus de plantes segons la duració del seu cicle

Gram negre, vivaç estolonifera (Potentilla reptans)

*Estoló: Ramificació lateral de la base d’una tija, sovint llarga i prima i que creix

horitzontalment arrelant en els nusos.