Ciències de la Naturalesa - edebe.com · Sentits Aparell reproductor Sistema nerviós Aparell...
27
Ciències de la Naturalesa 4
Transcript of Ciències de la Naturalesa - edebe.com · Sentits Aparell reproductor Sistema nerviós Aparell...
Ciències de la Naturalesa
4
El projecte de Ciències de la Naturalesa 4 EP
ELS CONTINGUTS
FUNCIONS VITALS
Sentits Aparell reproductor
Sistema nerviós
Aparell locomotor
Nutrició ReproduccióRelació
TASCA INTEGRADA
Activitats escolars
INVESTIGAA l’escola, cada dia duem a terme moltes i molt diverses activitats: llegim, escoltem música, fem esport, mengem… Per a això, responem a mul-titud d’estímuls, executem tasques i ens emocio-nem amb elles.
• Mitjançant la tècnica del foli giratori, confeccio-neu una llista de deu activitats que realitzeu a l’escola al llarg d’un dia.
ELABORA• Distribuïu les tasques per grups i completeu,
per a cadascuna, una taula com la següent:
Les funcions vitals1
12 13Intel·ligències múltiples
PRESENTA• Compartiu els vostres treballs amb la res-
ta de companys i companyes i comenteu col·lectivament la importància de la funció de relació en la nostra vida.
Activitat
Sentits
Sistema nerviós
Aparell locomotor
Emocions
Saltar a la corda
La vista s’encarrega de percebre on està la corda.
Els nervis transmeten la imatge de la corda al cervell, aquest l’analitza, decideix quan cal saltar i els nervis transmeten aquesta ordre a l’aparell locomotor.
Els ossos i els músculs realitzen l’acció de saltar.
Sentim alegria en aconseguir saltar i gaudir amb els altres. També sentim tristesa quan no ho aconseguim.
Projecte
Activitats que permeten valorar les competències i els coneixements adquirits en un trimestre.
Una unitat inicial per a facilitar l'acolliment de l'alumnat que s'incorpora a l'etapa (o al curs) i per a activar els coneixements previs.
Per a començar Unitat
La unitat es planteja com un repte, una tasca motivadora i els continguts de la unitat permetran resoldre'l. S'identifiquen també les intel·ligències de la unitat.
Incorpora els recursos digitals necessaris (vídeos, presentacions, activitats interactives, àudios, enllaços...) a fi que el professorat gestione de manera eficaç l'aprenentatge a l'aula digital.
Llibre digital interactiu
Multidispositivuedebé n
projecte global interactiu
Textos adaptats a l'edat dels alumnes
Rutines de pensament per a desenvolupar estratègies i aprendre a pensar de manera sistemàtica.
Mou el pensament
Activitats integrades a partir d'un context pròxim per a valorar els continguts i el progrés en l'adquisició de les competències.
Per a acabar
Disponible en el teu espai personal: www.edebe.com
Suport visual
Aprenentatges contextualitzats
Biblioteca de recursos digitalsUn espai fàcilment accessible en el qual trobareu recursos per tal de consultar, descobrir i explorar el coneixement.
Perquè hi ha diferents maneres d'aprendre i de ser intel·ligent.
Intel·ligències múltiples
CORPORAL I CINESTÈSICA
VISUAL I ESPACIAL
NATURALISTA
MUSICAL
INTRAPERSONAL
INTERPERSONAL
LINGÜÍSTICA I VERBAL
LÒGICA I MATEMÀTICA
Altres icones
TIC
RETALLABLESAPROFUNDIMENT
ÀUDIO
Rutines i destreses de pensament per a aprendre a pensar.
Cultura de pensament
Un espai obert al diàleg i a la reflexió.
Espai obert
Per a millorar la responsabilitat individual i les relacions socials.
Tècniques cooperatives
ORAL
ATENCIó
Experiències per a aprendre fora de l'aula.
Una volta pel món
Índex
El nostre món pàgina 6
1 Les funcions vitals pàgina 12
2 Ens nodrim pàgina 28
3 Cuidem la nostra salut pàgina 44
4 Els éssers vius pàgina 62
5 Els ecosistemes pàgina 82
6 Matèria i energia pàgina 98
7 Forces i màquines pàgina 116
5cinc
Els genis
La moda
La civilització grega
Índex
Magnífics de l’art
Teixits naturals
La medicina
Projecte
Projecte
Projecte
pàgina 132
pàgina 134
pàgina 136
El nostre món
Els éssers vius es diferencien dels éssers inerts en el fet que nai-xen, creixen, es reprodueixen i moren. Els animals i les plantes són éssers vius.
1 I les persones, saps què som? En què ens diferenciem dels altres éssers vius? Explica-ho en el teu quadern.
2 Els éssers humans ens relacionem amb el nostre entorn a través dels sentits i els seus òrgans. Observa i completa esta taula en el teu quadern:
SENTIT ÒRGAN
Gust
Nas......................................................................
...................................................................... ......................................................................
......................................................................
...................................................................... ......................................................................
......................................................................Oïda
6
Benvinguts!
3 És important mantindre sa el nostre cos i tots els nostres sen-tits. Descriu en el teu quadern quatre accions que contribuïs-quen a això.
5 I per tal de seguir en forma, res mi-llor que una miqueta d’exercici. Inten-ta imitar l’acció de la fotografia i ano-ta, en el teu quadern, els noms dels ossos i els músculs que han entrat en acció.
4 A l’hora de menjar, tria una dieta equi-librada. Fixa’t en els aliments de la imatge i inventa un menú. Recordes què t’aporten els aliments de cada grup?
7
6 Endevina, endevinalla… Relaciona cada text amb l’animal corresponent.
7 Entre tots, confeccioneu este esquema en la pissarra i completeu-lo usant les da-des de l’activitat anterior.
Peix pallasso
Cuc
Estrela de mar
Invertebrat.
Terrestre.
Dues antenes.
Potes articulades.
Del grup dels ar-tròpodes.
Invertebrat.
Cos tou.
Flota en l’aigua.
Forma de paraigua.
Del grup dels cnidaris.
Granota Vertebrat.
Cobert de pèl.
Medi terrestre.
Salta de branca en branca.
Del grup dels mamífers
Vertebrat.
Cobert de plomes.
Té ales, potes i cua.
Vola.
Del grup de les aus.
Vertebrat.
Medi terrestre.
Cobert d’escates.
Es desplaça arrossegant-se.
Del grup dels rèptils.
Medusa Cloïssa
Cnidaris Anèl·lids Equinoderms........................................
.................................................... .................................................................. ........................................
........................................
ANIMALS ..........................................................................................
8
Benvinguts!
Esquirol
Colibrí
Granota Peix pallasso
Rèptils ................................................................................ ........................................
........................................ ........................................ ........................................
........................................
ANIMALS VERTEBRATS
Invertebrat.
Vistosos braços de colors.
Recobert de xicotetes pues.
Viu en la mar.
Del grup dels equinoderms.
Medusa
Cloïssa
Llagosta
Invertebrat.
Cos tou.
Protegit amb una petxina.
Viu en l’aigua.
Del grup dels mol·luscos.
Vertebrat.
Pell nua.
Grans ulls ixents.
Viu prop de l’aigua.
Del grup dels amfibis.
Vertebrat.
Medi aquàtic.
Cobert d’escates.
Té aletes i cua.
Del grup dels peixos.
Invertebrat.
Cos tou i allargat.
Dividit en anells.
Viu en la terra humida.
Del grup dels anèl·lids.
Serp
9
8 Aconseguiu pilotes de diferents materials i compareu les seues propietats.
9 Investiga i ordena de més gran a més menuda les masses d’estes pilotes.
A Plàstic Bla Sí Sí
CuirB .......................................................... ..........................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
..........................................................
..........................................................
PILOTA MATERIAL DURESA FLEXIBILITAT ELASTICITAT
A CB DE
DE
F
G
A BC
H
10
Benvinguts!
10 Quins d’estos elements són màquines?
11 Les màquines funcionen amb diferents tipus d’energia. Una de les més comunes és l’energia elèctrica. Completa en el teu quadern:
— Observa detingudament la bicicleta i el monopatí. Quins operadors tenen en comú?
Energia elèctrica
Llanterna
..................................................................
Torradora
..................................................................
Ventilador
..................................................................
Energia lumínica
Energia ..................................................................
Energia ..................................................................
11
ELS CONTINGUTS
FUNCIONS VITALS
Sentits Aparell reproductor
Sistema nerviós
Aparell locomotor
Nutrició ReproduccióRelació
Les funcions vitals1
12Intel·ligències múltiples
TASCA INTEGRADA
Activitats escolars
INVESTIGAA l’escola, cada dia duem a terme moltes i molt diverses activitats: llegim, escoltem música, fem esport, mengem… Per a això, responem a mul-titud d’estímuls, executem tasques i ens emocio-nem amb elles.
•Mitjançant la tècnica del foli giratori, confeccio-neu una llista de deu activitats que realitzeu a l’escola al llarg d’un dia.
ELABORA•Distribuïu les tasques per grups i completeu,
per a cadascuna, una taula com la següent:
13
PRESENTA•Compartiu els vostres treballs amb la res-
ta de companys i companyes i comenteu col·lectivament la importància de la funció de relació en la nostra vida.
Activitat
Sentits
Sistema nerviós
Aparell locomotor
Emocions
Saltar a la corda.
La vista s’encarrega de percebre on està la corda.
Els nervis transmeten la imatge de la corda al cervell, aquest l’analitza, decideix quan cal saltar i els nervis transmeten aquesta ordre a l’aparell locomotor.
Els ossos i els músculs realitzen l’acció de saltar.
Sentim alegria en aconseguir saltar i gaudir amb els altres. També sentim tristesa quan no ho aconseguim.
Les persones, com la resta d’éssers vius, realitzem les tres funcions vitals: relació, reproduc-ció i nutrició.
LES NOSTRES FUNCIONS VITALS
14
Relació
Les persones tenim molts trets en comú com, per exemple, la rea-lització de les funcions vitals. Per això i molts altres motius, tots ens assemblem molt.
No obstant això, cadascun de nosaltres és especial, únic i diferent. Què és el que ens fa únics?
AULA OBERTA
Si ens donen un esglai, cridem per previndre els altres i demanar ajuda.
La funció de relació ens permet captar informació del nostre entorn i de l’interior del cos per a reaccio-nar-hi i donar-hi una resposta adequada.
En aquesta funció intervenen:
•Els sentits, que capten la informació.
•El sistema nerviós, que l’analitza i decideix com reaccionar.
•L’aparell locomotor, que duu a terme els moviments.
Davant un soroll fort, ens tapem les orelles per a protegir-les.
Provem el menjar per a saber si està al punt.
En sentir-nos malalts, ens toquem el front per a comprovar si tenim febre.
15
1
1. Explica amb les teues pròpies paraules per què són necessàries les funcions de relació, de nutrició i de reproducció.
2. Per què s’anomenen funcions vitals? Existirien éssers humans sense la funció de repro-ducció?
Els éssers humans realitzen les tres funcions vitals: relació, reproducció i nutrició.
La funció de nutrició ens permet obtin-dre dels aliments, de l’aigua, de l’aire... les substàncies, l’oxigen i l’energia que necessitem per viure.
En aquesta funció intervenen:
•El sistema digestiu, mitjançant el qual el nostre cos obté les substàncies nutritives dels aliments que ingerim.
•El sistema respiratori, per mitjà del qual obtenim l’oxigen necessari per a viure.
•El sistema circulatori, que reparteix les substàncies nutritives i l’energia per tot el cos.
•El sistema excretor, que expulsa del nostre cos les substàncies de desperdici.
Nutrició
La funció de reproducció fa possible el naixement d’un nou ésser humà amb característiques semblants als seus progenitors.
En la funció de reproducció intervenen:
•L’aparell reproductor masculí, que produeix les cèl·lules reproductores masculines (espermatozoides) i possibi-lita la fecundació.
•L’aparell reproductor femení, que produeix les cèl·lules re-productores femenines (òvuls) i en el qual es produeix la fe-cundació i la formació del nou ésser.
Reproducció
Després de nou mesos d’embaràs naix el bebé.
El nostre cos necessita menjar i respirar.
3. Formeu grups de quatre alumnes i contesteu a les preguntes següents: – Quan sona el despertador de matí, quin és el primer sentit que s’activa? – A continuació, quines parts del cos es posen en moviment? – Escriu la seqüència d’accions des que sona el despertador fins que estàs dempeus. – Descriu ara el procés què té lloc en aquestes noves situacions: a) Veus un paper en el sòl de la classe. b) Obris l’embolcall de l’entrepà de l’esmorzar.
Si participes en una carrera d’obstacles, els teus sentits s’encarregaran de transmetre la informació al sistema nerviós perquè l’aparell locomotor s’active i el teu cos comence a córrer i esquive les tanques.
FUNCIÓ DE RELACIÓ
16
L’oïda percep el so del tret d’eixida i la vista detecta l’obstacle.
1r.
El sistema nerviós pren la decisió d’iniciar la carrera i saltar l’obstacle.
17
1
4. Imagina la mateixa situació plantejada en aquestes pàgines, però en ella l’atleta porta els ulls embenats. Sense el sentit de la vista, podria l’atleta saltar les tanques? – Busca informació en aquesta pàgina d’internet per donar la teua resposta.
http://links.edebe.com/j4h32
Mitjançant la funció de relació, els éssers humans captem el que succeeix al nostre voltant i reaccionem d’una manera o una altra. Els sentits, el sistema nerviós i l’aparell locomotor s’encarreguen de dur a terme aquesta funció.
L’aparell locomotor es posa en moviment per córrer i saltar l’obstacle.
2n.
3r.
El sentit de l’oïda
Els òrgans dels sentits capten la informació del medi que ens envolta.
ELS SENTITS
El sentit de la vista
18
L’equilibriTambé en l’orella, al cos-tat del caragol, es troba l’òrgan de l’equilibri. Aquest ens permet per-cebre la posició del nos-tre cos i poder controlar així la postura i els mo-viments.
Cella: pèl que protegeix l’ull de la suor o aigua que esvara pel front.
Parpella: plec de pell mòbil que cobreix i protegeix l’ull en distribuir les llàgrimes que el netegen i humitegen.
Pestanyes: pèls de la vora de les parpelles que protegeixen l’ull de la pols i l’excés de llum.
Mitjançant el sentit de la vista percebem el color, la forma, la grandària i la distància a la qual es troba tot el que ens envolta.
Còrnia: capa transparent situada a la zona anterior de l’ull per on penetra la llum.
Iris: múscul que canvia de grandària per a deixar passar més o menys llum a través de la pupil·la.
Mitjançant el sentit de l’oïda percebem els sons, distingim les seues característi-ques i determinem el lloc i la distància a la qual es produeixen.
Pavelló auditiu: part externa de l’orella que recull i dirigeix les ones sonores a l’interior de l’orella.
Timpà: membrana que vibra en rebre les ones sonores.
Cadena d’ossetes: grup d’ossets xicotets que reben les vibracions del timpà i les transmeten a l’orella interna.
Caragol: conductes que reben les vibracions dels ossets i capten el so.
Nervi auditiu: nervi encarregat de transmetre els sons al cervell.
Conducte auditiu: conducte que dirigeix el so cap a l’orella mitjana. En el seu interior es forma la cera que evita l’entrada de pols.
Òrgan de la vista: l’ull
Òrgan de l’oïda: l’orella
Nervi òptic: nervi que transmet les imatges de la retina al cervell.
Retina: teixit on es projecten les imatges.
Mitjançant el sentit de l’olfacte podem captar les olors.
El sentit de l’olfacte
El sentit del gust
19
1
5. Completa la taula sobre els sentits.
................................................................. ................................................................. .................................................................................................. ..................................................................................................
Sentit Òrgan Sensacions que capta Parts principals
Mitjançant el sentit del tacte podem percebre la forma, la textura, la tem-peratura… d’allò que toquem. També percebem el dolor o la pressió. L’òrgan del tacte és la pell.
En el seu interior es troben els recep-tors que capten les diferents sensa-cions: tacte, pressió, fred, calor i dolor.
El sentit del tacte
Receptors de la pell
Òrgan de l’olfacte: el nas
Òrgan del gust: la llengua
Òrgan del tacte: la pell
Sabors bàsicsLes papil·les gusta-tives capten quatre sabors bàsics. Ca-dascun és captat pre-ferentment en zones diferents de la llen-gua.
Mitjançant el sentit del gust podem captar els sabors dels aliments. L’òrgan del gust és la llengua.
Fosses nasals: orificis pels quals entren a l’interior del nas les substàncies oloroses que hi ha en l’aire.
Papil·les gustatives: granets xicotets que capten els sabors.
Àcid
Salat Dolç
amarg
Mucosa olfactòria: capa que recobreix l’interior de les fosses nasals i capten les olors.
Sistema nerviós
El sistema nerviós analitza la informació que ens arriba de l’exterior a través dels sentits, la processa i elabora una resposta. Fixa’t en les seues parts:
EL SISTEMA NERVIÓS
20
6. Imagina que toques alguna cosa tan aspra que et resulta dolorós. Quina informació en-vies al cervell? Quina resposta creus què donarà el cervell a aquesta situació?
7. Descriu una situació en la qual el cervell reba informació del sentit de l’olfacte. 8. Busca informació sobre el premi Nobel espanyol Santiago
Ramón y Cajal. Redacta una breu biografia i explica el seu paper important en el coneixement del sistema nerviós.
http://links.edebe.com/h4
NervisFormen una xarxa que s’estén per tot el cos. Transmeten la informació dels sentits a l’encèfal, i les ordres d’aquest a la medul·la espinal i a l’aparell locomotor.
Medul·la espinalEstà a l’interior de la columna vertebral i transmet als nervis les ordres de l’encèfal.Per mitjà dels nervis la informació dels sen-
tits arriba a l’encèfal (a través del nervi òptic, la imatge de la tanca; a través del nervi audi-tiu, el so del tret d’eixida). El cervell analitza aquesta informació i elabora la resposta (eixir corrent i saltar la tanca). La medul·la espinal transmet aquesta ordre als nervis que la condueixen a les cames que hauran d’executar-la.
CervellRep la informació dels sentits, l’analitza i elabora una resposta. A més, controla funcions com la memòria, el llenguatge o les emocions.
CerebelCoordina els moviments i controla la postura.
Tronc encefàlicRegula funcions mecàniques com la respiració, els batecs del cor, la tos...
EncèfalEs troba a l’interior del crani. Rep la informació dels sentits a través dels nervis, l’analitza i elabora una resposta.
Ossos de la cara
Clavícula
Húmer
Ossets de la mà
Cúbit
Radi
Estèrnum
Frontal
Masseter
Bíceps
Pectoral
Abdominal
Quàdriceps
L’aparell locomotor executa la resposta elaborada pel sistema nerviós. Està format pel siste-ma esquelètic i el sistema muscular que funcionen de forma coordinada per a poder realit-zar tots els moviments del nostre cos.
L’APARELL LOCOMOTOR
21
1
9. Per mitjà de la tècnica del foli giratori fer una llista dels ossos del cos humà de manera que queden ordenats del cap als peus.
10. Per mitjà de la tècnica del foli giratori fer una llista dels músculs del cos humà de manera que queden ordenats dels peus al cap.
Crani
Omòplat
Costella
Columnavertebral
Coxal
Fèmur
Tíbia
Peroné
Trapezi
Tríceps
Dorsal
Glutis
Bíceps
Bessons
Ossets del peu
El sistema muscular té la ca-pacitat de contraure’s i rela-xar-se, d’aquesta manera tira dels ossos per a produir els moviments.Està constituït per uns 400 músculs que recobreixen els ossos, distribuïts en el cap, el tronc i les extremi-tats.
El sistema esquelètic, a més de possibilitar una gran va-rietat de moviments, sosté el cos i protegeix òrgans delicats, com l’encèfal. Està format per més de 200 ossos, distribuïts entre el cap, el tronc i les extremi-tats.
És el dia del teu aniversari i reps un regal. Primer mostres sorpre-sa, què serà? I en obrir-lo et sents content i molt agraït.Per contra, si et trobes en el bosc i perceps algun perill, sents por i t’allunyes corrents d’allà.
LES NOSTRES EMOCIONS I SENTIMENTS
22
La sorpresa, l’alegria, la por… són emocions de les quals també és responsable el cervell. Algunes de les emocions més comunes en l’ésser humà són:
Por: emoció que sentim davant la percepció d’una amenaça externa.
Alegria: emoció que sentim davant d’ una experiència o esdeveniment agradable.
Ira: emoció que sentim davant de situacions amenaçadores o frustrants, davant de provocacions i injustícies.
Sorpresa: emoció que sentim davant l’experimentació d’un esdeveniment inesperat. Pot ser agradable, desagradable o neutral. Tristesa: emoció que sentim
davant una pèrdua, una decepció...
Remordiment: emoció que sentim quan ens penedim o ens avergonyim d’alguna cosa.
Participar en una carrera, reaccionar davant d’un regal o fer front a una situació de perill són exem-ples de la funció de relació.
Quins sentits actuen en aquestes situacions? Sen-tim tots el mateix davant d’elles?
AULA OBERTA
Tindre autoestima, per a conéixer-me i acceptar-me.
23
1
11. En grup, treballeu les emocions de la pàgina anterior emprant la tècnica de treball coope-ratiu d’El joc de les paraules.
12. Observa aquestes situacions i contesta:
– Quines emocions senten els personatges B i D d’aquestes il·lustracions? – Quines competències han desenvolupat els personatges A, D i E?
Al teu voltant observes un grup de persones que s’abracen i riuen efusivament, un home que toca amb insistència el clàxon del cotxe mentre mou els braços amb energia, una xica que taral·leja una cançó asseguda en un banc escoltant música de forma relaxada, un bebé que plora i és abraçat per son pare...
Què creus que sent cadascun d’ells? En què et bases per a deduir-ho?
Una volta pel món
Ser empàtic i posar-me en el lloc dels altres.
Relacionar-me bé amb els altres.
Resoldre conflictes pacíficament i amb el diàleg.
Motivar-me per a aprendre, aconseguir metes, superar dificultats…
Gestionar les meues emocions i prendre decisions meditades.
Conéixer els meus senti-ments i emocions, i els dels altres em permet desenvolu-par competències com….
Des del naixement, els xiquets i les xiquetes es diferencien principalment pel seu aparell re-productor. Entre els 10 i els 18 anys es produeixen una sèrie de canvis físics que es manifesten externa-ment de forma diferent segons el sexe, i els donaran l’aspecte d’homes i dones adults. Vegem alguns d’ells:
REPRODUCCIÓ: Fecundació, embaràs i part
24
13. Explica les diferències externes que es produeixen entre els xics i les xiques durant la pubertat.
14. Amb l’ajuda dels teus pares, elabora un text sobre el teu naixement. Quants mesos vaig estar en el ventre de ma mare? Quan van saber que era nen o nena? Com ho van saber? Quant pesava en nàixer? Quant mesurava? Vaig plorar en nàixer? Busca una fotografia de quan eres un bebé per a il·lustrar el text.
Els testicles produeixen les cèl·lules reproductores masculines (espermatozoides).
• Creix el borrissol corporal en el pubis, les aixelles, les cames, la cara, etc.
• Augmenta la grandària dels òr-gans de l’aparell reproductor.
• La veu es torna més greu.
Home
Els ovaris produeixen les cèl·lules reproductores femenines (òvuls).
• Creix el borrissol en el pubis i en les aixelles.
• Augmenta la grandària dels òr-gans de l’aparell reproductor.
• Es desenvolupen les glàndu-les mamàries i s’eixamplen els malucs i les cuixes.
Dona
Les diferències entre homes i dones fan pos-sible la reproducció, que es divideix en tres etapes:•Fecundació: és la unió d’un òvul amb un es-
permatozoide. Té lloc a l’interior del cos de la dona.
•Embaràs: és el procés de formació d’un nou ésser i es produeix en l’úter de la mare du-rant 9 mesos.
•Part: és el moment en què el bebé ix a l’exterior del cos de la mare a través de la vagina.
25
1REVISA EL QUE HAS APRÉS
15. Compara aquest esquema amb el de la pàgina 12. Copia’l en el quadern i completa’l amb la informació que hi falta.
FUNCIONS VITALS
ELS SENTITS ? APARELL LOCOMOTOR
?
ÒvulsQuins?
ENCÈFAL MEDUL·LA
NERVIS
• Sistema ?
• Sistema ?
Capten la informa-ció del medi que ens envolta.
Analitza ? ?
RELACIÓ NUTRICIÓ REPRODUCCIÓ
Aparell ?
Aparell reproductor
masculí
16. Aplica la destresa Les parts i el tot amb els conceptes que has aprés sobre la funció de relació.
http://links.edebe.com/unh
LES PARTS I EL TOT. ANALITZEM:Parts de què consta Per a què serveix? Què passaria si faltara…?
Repassa el que has aprés en aquesta pàgina web.
26
PER A ACABARPOSA EN PRÀCTICA 1. Observa les situacions següents i descriu com tindrà
lloc la funció de relació en cada cas: Competències
— Quines emocions poden sentir estes persones després d’haver finalitzat cadascun d’ells la seua acció? Explica per què creus que es poden sentir així.
— Quines altres situacions o accions poden provocar-te els sentiments que mostren estes fotografies?
27
Competències
REFLEXIONAPensa en el que has estudiat en aquesta unitat i contesta:
– Què has aprés que abans no sabies?
– En quines situacions de la vida diària podràs aplicar estos nous coneixements?
Diari d’aprenentatge
POSA EN PRÀCTICA 2. Escriu en el quadern els noms de les parts del cos següents:
EMPRÉNEste curs ha arribat a classe un nou company que va en cadira de rodes. Encara que el col·legi està adaptat, en l’accés al pati hi ha una rampa molt empinada que li costa pujar.•Com puc solucionar el problema? •Quines altres solucions podria buscar? A qui hauria de demanar ajuda?•Estic satisfet de com he resolt a soles el problema?
D
E
F
A B
C
G
H
I
J
K
L
