Ciències Socials - Edebe · Web viewEn cas de no superar alguna recuperació, es proposarà una...

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA - Ciències Socials - ESO 4

Ciències SocialsHistòria

4ESO marjal

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA

Dipòsit Legal B-11610-2012

© marjal-grup edebé 1

COMUNITAT VALENCIANA


A) 1. INTRODUCCIÓ El nou Projecte de Secundària està orientat envers la societat de la informació i el coneixement, que contempla el paper de la família i incorpora els principis pedagògics més innovadors.És un projecte pensat per a l'Educació Integral que conviu amb les noves tecnologies, basat en el desenvolupament de les competències bàsiques.En aquest sentit, els pilars en els quals es fonamenta el projecte són els següents:

— Interrelació de les competències bàsiques per oferir un programa ambiciós de desenvolupament integral de totes les capacitats de la persona.

— Integració de les TIC. Convivència entre format paper i format digital: Activitats TIC integrades en seqüències d'aprenentatge. Internet: recerca, selecció i organització de la informació per transformar-la en coneixement. Activitats interactives: progressiva adquisició d'autonomia personal en l'aprenentatge

(aplicables en pissarra digital interactiva).— Un projecte per a tots. La realitat de les nostres aules ofereix una gran diversitat de ritmes i d'estils

d'aprenentatge, així com una gran varietat de recursos amb una especial sensibilitat per atendre a la diversitat, de manera que tots puguin desenvolupar-se i integrar-se de forma eficaç.



1.1. JUSTIFICACIÓ I CONTEXTUALITZACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ

La Programació didàctica de la matèria de Ciències Socials de Marjal per al segon curs de l’educació secundària obligatòria (ESO) està fonamentada en el que recull el Reial decret 1631/2006, de 29 de desembre del 2006, pel qual s’estableixen els ensenyaments mínims de l’educació secundària obligatòria, en el Decret 112/2007 de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana de 20 de juliol, pel qual s’estableix el currículum de l’Educació Secundària Obligatòria.

L'educació secundària forma part de l'ensenyament bàsic. Està dirigida a alumnes d'entre 12 i 16 anys.La finalitat de l'etapa és proporcionar a tots els alumnes una educació que permeta afermar el seu desenvolupament personal i el seu propi benestar, adquirir les habilitats culturals bàsiques relatives a l'expressió i la comprensió oral, la lectura, l'escriptura i al càlcul, així com desenvolupar les habilitats socials, els hàbits de treball i estudi, el sentit artístic, la creativitat i l'afectivitat.

D’aquesta manera, el nostre projecte recull els principis bàsics de l’actuació educativa següents:

PRINCIPIS DESCRIPCIÓ MARJAL…1. L’educació és

un procés de construcció personal.

— L’alumne creix i es construeix com a persona en interacció amb l’entorn, amb les altres persones…

— L’alumne és responsable i protagonista de la construcció del seu coneixement.

— Aprendre exigeix reorganitzar la informació mitjançant una activitat mental intensa.

— Proposa activitats que conviden a la reflexió i a l’aprenentatge estratègic.

— Promou la transferència entre els continguts escolars i la vida real.

— Diversifica els tipus d’activitats; afavoreix el treball en equip; estimula la creativitat; etc.

2. Un procés centrat en la persona de l’alumne. Educació personalitzada.

— Cada alumne és un ésser únic i diferent, configurat per tres coordenades:a) Individualitat. Cada persona és un ésser únic,

original i irrepetible.b) Socialització. Obertura als altres. La persona

s’apropia de la cultura i els valors de la seua societat, els analitza i els transforma. Implica el reconeixement de l’altre i de la seua dignitat.

c) Autonomia. Fa lliure i responsable la persona, agent del seu desenvolupament i existència: el porta a elaborar un projecte de vida propi.

— Ofereix recursos variats i proposa graus de dificultat diferents.

— Estimula el desenvolupament de la creativitat i l’originalitat en la resolució dels problemes.

— Acull les diferents sensibilitats i els continguts culturals de la societat.

— Proposa activitats que inciten a la comunicació i a l’intercanvi.

— Facilita la formació de valoracions personals fonamentades.

— Proporciona les eines per a afrontar els reptes de la nova societat del coneixement.

3. Un procés orientat. Aprendre amb sentit.

Aprendre amb sentit permet als alumnes:— Ampliar i enriquir els seus esquemes mentals.— Dotar-los d’una organització més sòlida.— Descobrir la seua funcionalitat.— Utilitzar els coneixements en contextos diferents.— Obtindre una comprensió més clara de la realitat.

— Proposa metodologies que faciliten el descobriment de les relacions entre els continguts i la seua integració en estructures més àmplies i completes.

— Afavoreix la relació interdisciplinària entre els continguts de les diferents matèries.

— Presenta els continguts d’una manera gradual, a partir dels coneixements previs dels alumnes.

4. Un procés compartit. Aprendre amb els altres.

— Es refereix a la capacitat de l’ésser humà d’aprendre treballant en equip.

— El treball entre iguals aporta unes possibilitats d’aprenentatge enormes.

— Aprofitar les possibilitats educatives que ofereix la societat actual, fora del marc estrictament escolar.

— Planteja activitats per a treballar en grup.— Ofereix situacions d’aprenentatge i recursos per

a l’aprenentatge cooperatiu.— Suggereix activitats d’aprenentatge en àmbits

extraescolars.

5. L’educador, mediador en el procés d’aprenentatge.

— Actua com a expert en processos d’ensenyament i aprenentatge i promou l’activitat conjunta.

— Exerceix de guia en l’aprenentatge, cedeix gradualment el control en l’activitat per afavorir l’autonomia de l’alumne.

— Atén a la diversitat.— Intervé com a pont entre la família i l’escola.

— Ofereix diversos recursos i materials per al professor.

— Convida l’educador a estimular les respostes creatives dels alumnes.

— Anima el professorat a fomentar la llibertat dels alumnes.



1.2. EL PROJECTE DE LA MATÈRIA DE CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA

Ciències Socials, Geografia i Història identifica l’àmbit del coneixement social l’objectiu fonamental del qual és comprendre els fets i els processos propis de les societats humanes.La geografia i la història representen els eixos disciplinaris bàsics del coneixement científic d’aquesta matèria. La seua tradició educativa i divulgadora proporciona una perspectiva d’anàlisi global dels fets socials que s’ha de complementar amb els punts de vista i els instruments indagatoris d’altres disciplines, com la sociologia, l’antropologia, l’economia, la història de l’art, l’ecologia, etc.D’altra banda, la comprensió dels fets i fenòmens socials en el context en què es produeixen i l’anàlisi dels processos de canvi històric en la societat adquireixen sentit en la valoració i la comprensió dels trets i problemes centrals de la societat en el moment actual. Des d’aquesta perspectiva, s’estima la conveniència de proporcionar a l’alumnat un coneixement global necessari per a interpretar la realitat actual com a construcció humana en el curs del temps i un marc general per a comprendre el temps històric. Per això és tan important en aquestes edats adquirir unes referències bàsiques sobre l’esdevenir històric que permeten incorporar aprenentatges posteriors.

Aquesta disciplina presenta algunes dificultats relacionades amb l’adquisició de nocions espacials i temporals, la naturalesa multicausal i intencional de l’explicació dels fets humans i socials o el processament d’informacions diverses. Per això cal dur a terme un treball continuat en tots els cursos que facilite l’adquisició progressiva d’aquestes nocions al llarg de l’etapa.

L’acostament a les diferents tècniques relacionades amb l’ús adequat de la informació per mitjà de l’observació o de la documentació i el tractament, l’organització, la representació gràfica o la comunicació d’aquesta informació, juntament amb els treballs que afavoreixen l’adquisició de procediments i tècniques propis de cada disciplina, ha de permetre que l’alumnat reba uns coneixements no tancats, i amb això se’ls capacite perquè, des d’aquesta matèria, en el futur puguen aprendre per si mateixos, d’una manera progressivament autònoma.

Per a facilitar l’ensenyament de l’aprenentatge de les coses bàsiques i l’ús de metodologies actives i cooperatives, la distribució de les competències bàsiques, dels continguts i dels criteris d’avaluació es realitza per cursos. A més, els continguts s’organitzen en blocs amb la finalitat de facilitar una presentació més clara. També s’hi inclouen referències a diferents escales d’anàlisi geogràfica i històrica: des del territori en què es viu fins a l’àmbit mundial, passant per referències a Espanya i Europa.

Si a tot això afegim la presència d’uns continguts relacionats amb altres matèries, tindrem els pilars sobre els quals hem elaborat aquesta Programació didàctica de Ciències Socials.



B) 2. OBJECTIUS

2.1. OBJECTIUS GENERALS DE L'ETAPA

L’Educació Secundària Obligatòria ha de contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats que els permeten:a) Conéixer, assumir responsablement els seus deures i exercir els seus drets en el respecte als altres,

practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i grups, exercitar-se en el diàleg, refermant els drets humans com a valors comuns d’una societat plural, oberta i democràtica, i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania democràtica.

b) Adquirir, desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com a condició necessària per a una realització eficaç dels processos de l’aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal.

c) Fomentar actituds que afavorisquen la convivència en els àmbits escolar, familiar i social.

d) Valorar i respectar, com un principi essencial de la nostra Constitució, la igualtat de drets i oportunitats de totes les persones, amb independència del seu sexe, i rebutjar els estereotips i qualsevol discriminació.

e) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seues relacions amb els altres, així com rebutjar la violència, els prejuís de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes.

f) Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per a adquirir, amb sentit crític, nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació.

g) Concebre el coneixement científic com un saber integrat que s’estructura en distintes disciplines, així com conéixer i aplicar els mètodes per a identificar els problemes en els diversos camps del coneixement i de l’experiència.

h) Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats, així com valorar l’esforç amb la finalitat de superar les dificultats.

i) Comprendre i expressar amb correcció textos i missatges complexos, oralment i per escrit, en valencià i en castellà. Valorar les possibilitats comunicatives del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural, així com les possibilitats comunicatives del castellà com a llengua comuna de tots els espanyols i d’idioma internacional. Iniciar-se, així mateix, en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura d’ambdues llengües.

j) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.

k) Conéixer els aspectes fonamentals de la cultura, la geografia i la història de la Comunitat Valenciana, d’Espanya i del món; respectar el patrimoni artístic, cultural i lingüístic; conéixer la diversitat de cultures i societats a fi de poder valorar-les críticament i desenvolupar actituds de respecte per la cultura pròpia i per la dels altres.

l) Conéixer i acceptar el funcionament del cos humà i respectar les diferències. Conéixer i apreciar els efectes beneficiosos per a la salut dels hàbits d’higiene, així com de l’exercici físic i de l’adequada alimentació, incorporant la pràctica de l’esport i l’educació física per a afavorir el desenvolupament personal i social.

m) Analitzar els mecanismes i valors que regeixen el funcionament de les societats, en especial els relatius als drets, deures i llibertats de les ciutadanes i dels ciutadans, i adoptar juís i actituds personals respecte a estos.



n) Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum responsable, l’atenció dels éssers vius i el medi ambient, i contribuir-ne així a la conservació i millora.

o) Valorar i participar en la creació artística i comprendre el llenguatge de les distintes manifestacions artístiques, utilitzant diversos mitjans d’expressió i representació.

p) Analitzar i valorar, de manera crítica, els mitjans de comunicació escrita i audiovisual.



2.2. OBJECTIUS GENERALS DE LA MATÈRIA DE CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA

1. Identificar els processos i mecanismes que regeixen els fets socials i les interrelacions entre fets polítics, econòmics i culturals i utilitzar aquest coneixement per a comprendre la pluralitat de causes explicatives de l’evolució de les societats actuals, el paper que homes i dones hi exerceixen i els seus problemes més rellevants.

2. Identificar, localitzar i analitzar, a diferents escales, els elements bàsics que caracteritzen el medi físic, les interaccions donades entre ells i les que els grups humans estableixen en utilitzar l’espai i els seus recursos, i valorar les conseqüències de tipus econòmic, social, polític i mediambiental. Conéixer la problemàtica específica que planteja utilitzar els recursos de la Comunitat Valenciana.

3. Comprendre el territori com el resultat de la interacció de les societats sobre el medi en què es desenvolupen i que organitzen.

4. Conéixer, localitzar i comprendre les característiques bàsiques de la diversitat geogràfica del món i de les grans àrees socioeconòmiques, culturals i polítiques, així com els trets físics i humans d’Europa i Espanya, fent referència específica a la Comunitat Valenciana.

5. Identificar i localitzar en el temps i en l’espai els processos i els esdeveniments històrics rellevants de la història del món, d’Europa i d’Espanya per a adquirir una perspectiva global de l’evolució de la Humanitat amb un marc cronològic precís i elaborar-ne una interpretació que facilite la comprensió de la pluralitat de comunitats socials a què es pertany.

6. Valorar la diversitat cultural manifestant actituds de respecte i tolerància cap a altres cultures i cap a opinions que no coincideixen amb les pròpies, sense renunciar per això a un parer sobre elles.

7. Adquirir una visió històrica que permeta elaborar una interpretació personal del món, a través d’uns coneixements bàsics d’Història universal, europea, espanyola i de la Comunitat Valenciana, amb respecte i valoració dels aspectes comuns i els de caràcter divers, a fi de facilitar la comprensió de la possible pertinença simultània a més d’una identitat col·lectiva.

8. Valorar i respectar el patrimoni natural, històric, lingüístic, cultural i artístic espanyol, i de manera particular, el de la Comunitat Valenciana, així com assumir les responsabilitats que suposa la seua conservació i millora.

9. Conéixer i valorar les especials característiques de la identitat lingüística, cultural i històrica de la Comunitat Valenciana i la seua relació amb les altres comunitats autònomes de l’Estat Espanyol.

10. Comprendre els elements tècnics bàsics característics de les manifestacions artístiques en la seua realitat social i cultural per a valorar i respectar el patrimoni natural, històric, cultural i artístic, assumint la responsabilitat que suposa la seua conservació i apreciant-ho com a recurs per a l’enriquiment individual i col·lectiu.

11. Adquirir i usar el vocabulari específic de les Ciències Socials perquè en incorporar-lo al vocabulari habitual augmente la precisió en l’ús del llenguatge i millore la comunicació.

12. Buscar, seleccionar, comprendre i relacionar informació verbal, gràfica, icònica, estadística i cartogràfica, procedent de fonts diverses, inclosa la proporcionada per l’entorn físic i social, els mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació, tractar-la d’acord amb el fi perseguit i comunicar-la als altres de manera organitzada i intel·ligible.

13. Utilitzar les imatges i les representacions cartogràfiques per a identificar i localitzar objectes i fets geogràfics, i explicar la seua distribució a distintes escales, amb especial atenció al territori espa-nyol. Utilitzar, així mateix, fonts geogràfiques d’informació: textos escrits, sèries estadístiques, gràfics i imatges, i elaborar croquis i gràfics apropiats.

14. Conéixer el funcionament de les societats democràtiques, apreciar els seus valors i bases fonamentals, així com els drets i llibertats com un èxit irrenunciable i una condició necessària per a la pau, denunciant actituds i situacions discriminatòries i injustes i mostrant-se solidari amb els pobles, grups socials i persones privats dels seus drets o dels recursos econòmics necessaris.



15. Realitzar tasques en grup i participar en debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant, fonamentant adequadament les opinions i valorant el diàleg com una via necessària per a solucionar els problemes humans i socials.

2.3. OBJECTIUS DE LA MATÈRIA DE CIÈNCIES SOCIALS, HISTÒRIA PER AL QUART CURS

OBJECTIUS DEL QUART CURS, MATÈRIA DE CIÈNCIES SOCIALS, HISTÒRIARelació amb

l'objectiu general de la matèria

— Identificar i localitzar en el temps i en l'espai els processos i els esdeveniments rellevants de l'Edat Contemporània, amb la finalitat d'adquirir una perspectiva global d'aquest període històric, dins d'un marc cronològic precís i d'un esquema de dates clau.

— Conéixer críticament i responsablement el sistema democràtic, analitzat des de la perspectiva dels valors que representa (igualtat, llibertat, solidaritat, tolerància, pau…), i el seu significat moral com a àmbit en el qual són possibles diferents projectes ètics.

— Percebre dins de l'evolució històrica les nocions de canvi i permanència, distingint els processos de llarga durada dels de ritme accelerat.

— Comprendre la interrelació dels factors multicausals que expliquen l'evolució de les societats humanes, així com el paper exercit en aquest procés per col·lectivitats i grans personalitats, evitant una visió reduccionista de la història, especialment de l'androcèntrica i l'eurocèntrica.

— Adquirir una memòria històrica que permeta elaborar una interpretació personal del món, per mitjà d'uns coneixements bàsics, tant d'història universal, d'història d'Espanya i d'història de la Comunitat Valenciana, respectant i valorant els aspectes comuns i els de caràcter divers, amb la finalitat de facilitar la comprensió de la possible pertinença simultània a més d'una identitat col·lectiva i comprendre i actuar davant els problemes del present.

— Adquirir i usar amb precisió i rigor el vocabulari específic de la matèria.

— Seleccionar informació amb els mètodes i les tècniques propis de la història, per explicar les causes i conseqüències dels problemes i per comprendre el passat històric i el seu reflex al món actual.

— Conéixer i utilitzar les principals fonts de les Ciències Socials (textos escrits, objectes materials, sèries estadístiques, cartografia, gràfics, fotografies…) i obtindre'n informació sobre els fets i fenòmens polítics, econòmics, socials i culturals, contrastant-les de manera crítica.

— Treballar els diferents continguts de la matèria amb mitjans d'informació i comunicació TIC de forma creativa i responsable.

— Valorar i respectar el patrimoni històric, lingüístic, cultural i artístic, assumint les responsabilitats que suposa la seua conservació i millora.

— Potenciar els valors de tolerància i solidaritat, mitjançant el coneixement dels fets i successos de les diferents etapes històriques i de la diversitat geogràfica i cultural.

— Sensibilitzar-se davant les situacions de marginació i desigualtat que afecten persones, grups socials i pobles, tant al llarg de la història com en l'actualitat.

— Apreciar el diàleg com una via necessària per a la solució dels problemes personals i socials.

1, 5, 7, 8, 9

14, 15

5

1, 5

6, 7, 8, 9

11

12

12

12

6

6, 14

14

14, 15



3. ENSENYAMENTS TRANSVERSALS DE QUART CURS El caràcter integral del currículum implica que s’han d’incorporar en les diferents matèries elements educatius bàsics continguts en els ensenyaments transversals.

A continuació, i d’una manera molt breu, presentem com s’han incorporat els ensenyaments transversals en la matèria de Ciències Socials.

Educació moral i cívicaConsiderar els codis ètics més enllà d’un codi normatiu social o religiós, i advertir la necessitat d’elaborar criteris morals propis, raonats, solidaris i no subjectes a simples exigències externes.

Desenvolupar estructures universals de judici moral que permeten l’adopció de principis com ara la justícia i la solidaritat.

Conéixer els sistemes ètics i morals més rellevants, actuals i del passat, que tenen una incidència en la societat actual.

Reconéixer en els dilemes actuals de la humanitat la raó ètica i moral que n’explica l’origen.

Analitzar conflictes de valors i elaborar estratègies de solució basades en el diàleg i en el respecte. Discutir dilemes morals utilitzant raonaments no absoluts, oberts al diàleg i a l’acceptació d’altres punts de vista.

Educació per a la pauRevisar el concepte de pau, més enllà de la visió occidental heretada de la idea de pax romana (absència de conflictes bèl·lics entre els estats), considerant-lo no com una antítesi de la guerra sinó com un concepte oposat a un altre de més ampli, el de violència, que inclouria la guerra com una forma de violència organitzada.

Revisar el concepte de conflicte, més enllà de la identificació amb una cosa negativa i violenta, per considerar-lo un procés natural i consubstancial a l’existència humana en societat.

Analitzar conflictes socials, advertir-ne els components bàsics (persona, procés i problema o diferències essencials) i relacionar-los convenientment amb els contextos temporal i espacial corresponents.

Desenvolupar les capacitats de presa de decisions i de resolució no violenta dels conflictes per afavorir el desenvolupament de conductes pro socials.

Comprendre la interdependència mundial entre els països i la mundialització dels problemes socials per advertir-ne la complexitat.

Conéixer el contingut bàsic de la Declaració Universal dels Drets Humans, la seua història i la raó que n’explica l’existència en la societat actual.

Formar una identitat universal des del respecte i l’afirmació de la diferència d’ètnies i cultures.

Desenvolupar la solidaritat entre els pobles, per mitjà de l’estudi i la valoració dels desequilibris socioculturals i econòmics entre els estats, fent un especial èmfasi en la situació del Tercer Món.

Conéixer les bases ètiques del sistema democràtic i les característiques concretes que té per mitjà de l’anàlisi de la constitució vigent.

Desenvolupar competències dialogants que predisposin a l’acord just i a la participació democràtica.

Prendre decisions individuals davant un conflicte, tenint en compte els punts de vista i les necessitats de tots els implicats.

Desenvolupar en la seua vida quotidiana comportaments coherents amb els principis i les normes que hagen defensat verbalment.

Educació per a la igualtat d’oportunitats entre ambdós sexesComprendre la diferència entre sexe i gènere: el primer com a categoria biològica i el segon com a construcció sociocultural que defineix les diferències emocionals i intel·lectuals, els comportaments i els rols masculins i femenins que cada societat assigna a les dones i els homes.



Estudiar els fenòmens i els processos socials, incorporant l’economia domèstica i la història del paper de la dona, i incloure el feminisme entre els projectes ètics contemporanis.

Reconéixer els biaixos sexistes que hi ha en les interpretacions dels fets socials i en la mateixa documentació.

Incorporar en els treballs que realitzen una visió no sexista i adoptar actituds en la vida escolar, familiar i social a favor de la igualtat entre els dos sexes.

Participar en un intercanvi de papers fluid amb els companys i companyes d’aula en situacions de treball de grup, i afavorir la participació d’aquests en els debats i la presa de decisions per evitar situacions de discriminació sexista. D’aquesta manera, des de l’activitat a l’aula, es facilitarà l’establiment d’unes relacions més justes i equilibrades entre les persones.

Educació per a la salutConsiderar la salut com un estat de benestar (físic, psíquic i social) al qual tot ésser humà té el dret d’aspirar per a poder gaudir de més qualitat de vida.

Conéixer, des d’una perspectiva històrica i geogràfica, l’àmplia varietat d’hàbits culturals diferents en relació amb l’alimentació, la higiene, les malalties, observar-ne la diversitat i l’evolució que han experimentat al llarg de la història de la humanitat.

Conéixer les conseqüències individuals i col·lectives d’hàbits alimentaris inadequats i costums desfavorables, per conservar un bon estat de salut, i rebutjar les pautes de comportament que no porten a l’adquisició d’un benestar general.

Reflexionar sobre els propis hàbits i aplicar en la seua vida quotidiana, en l’entorn familiar i en el comunitari els hàbits culturals que potencien la millora de la salut i la qualitat de vida.

Educació del consumidorAdquirir consciència de consumidor i actuar-hi en conseqüència, sent conscient dels drets i les responsabilitats que té.

Conéixer l’existència i el contingut bàsic de la llei per a la defensa dels consumidors i els usuaris.

Desenvolupar habilitats i criteris per a la presa de decisions i actuar com un consumidor responsable, instant a la fabricació de productes cada vegada més duradors, menys contaminants i fàcils de reciclar.

Confeccionar pressupostos i elaborar estratègies per afavorir l’estalvi i la gestió més adequada dels recursos des dels àmbits familiar, local, autonòmic i estatal.

Educació mediambientalComprendre el medi ambient com a sistema i advertir la importància de la interrelació i la dependència mútua dels elements naturals i humans.

Adquirir un domini de les escales temporals i espacials suficientment ampli per a poder prendre consciència de les conseqüències a curt i llarg termini de qualsevol intervenció en el medi.

Aprofundir en el coneixement del medi fent un èmfasi especial en les nocions d’energia, equilibri, creixement, economia, ordre, cooperació, etc.

Analitzar les manifestacions de la intervenció humana des del punt de vista de la incidència que tenen en el medi ambient.

Adquirir una visió històrica de l’evolució de l’activitat humana i de la repercussió ambiental que té, especialment pel que fa a l’obtenció i la gestió de l’energia.

Analitzar els problemes mediambientals des d’un esquema multifactorial i contextualitzat, evitant interpretacions massa generalitzadores i posicions dogmàtiques.

Analitzar problemes referents a l’entorn i formular possibles estratègies de solució.

Saber desenvolupar estudis mediambientals mitjançant l’obtenció, la selecció, el tractament i la comunicació adequada de la informació.

Adoptar unes actituds en la vida quotidiana pròpia que siguin coherents amb la defensa del medi ambient.



Defensar la necessitat de cooperació social en relació amb la gestió mediambiental, en els àmbits local, nacional i internacional, i adoptar una actitud de col·laboració activa.

Educació sexualConsiderar la sexualitat tant en la dimensió biològica com emocional i social, apreciant els papers femení i masculí en l’exercici de la sexualitat com una activitat de comunicació plena entre les persones.

Desenvolupar el coneixement del propi cos i l’autonomia personal com a elements indispensables per a adquirir un nivell òptim de salut i autoestima per a exercir amb satisfacció el rol social corresponent.

Realitzar tasques en grup, amb una actitud crítica, respectuosa i tolerant amb la diversitat d’opinions i d’opcions, en què s’aplique el diàleg com una via necessària per a solucionar els problemes humans.

Educació viàriaComprendre l’organització del territori i l’espai urbà en interacció amb les xarxes de comunicació i transport.

Analitzar les causes dels accidents, les normes de circulació i els problemes mediambientals relacionats amb l’ús de tota classe de vehicles.

Desenvolupar hàbits de consciència ciutadana en relació amb la circulació i els riscos que comporta; valorar la importància del respecte de les normes i els senyals de trànsit i interpretar-ne el significat.

Comportar-se d’una manera responsable en la conducció de vehicles, especialment motocicletes i ciclomotors.



4. RELACIÓ ENTRE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES, ELS OBJECTIUS DE L'ÀREA I ELS CRITERIS D'AVALUACIÓ

Quart Curs

COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA

COMPETÈNCIES BÀSIQUES DEQUART CURS DE CIÈNCIES SOCIALS

OBJECTIUS DEQUART CURS DE CIÈNCIES SOCIALS

CRITERIS D'AVALUACIÓ DEQUART CURS DE CIÈNCIES SOCIALS

• Verbalizar conceptes, explicitar una idea i formular i defensar arguments, utilitzant diferents variants del discurs.

• Adquirir el vocabulari bàsic i utilitzar-lo amb precisió.

• Escoltar de forma interessada i presentar una actitud dialogant.

• Mostrar una actitud favorable a la lectura.

• Adquirir i usar amb precisió i rigor el vocabulari específic de la matèria. Seleccionar informació amb els mètodes i les tècniques propis de la Geografia i de la Història, per explicar les causes i conseqüències dels problemes i per comprendre el passat històric i l'espai geogràfic.

• Conéixer i utilitzar les principals fonts de les Ciències Socials i obtindre'n informació sobre els fets i fenòmens geogràfics, socials i culturals, contrastant-les de forma crítica.

• Analitzar i organitzar la informació obtinguda de les fonts històriques i presentar les conclusions de manera clara, utilitzant per a això les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació. (10)

MATEMÀTICA




• Utilitzar els processos matemàtics bàsics per a analitzar i produir informació relativa a les Ciències Socials.

• Identificar i localitzar en el temps i en l'espai els processos històrics i els esdeveniments rellevants, amb la finalitat d'adquirir una perspectiva global de l'Edat Contemporània, dins d'un marc cronològic precís i d'un esquema de dates clau.

• Conéixer les principals etapes i períodes cronològics de l'Edat Contemporània. (1)



TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA DIGITAL




• Obtindre informació procedent de diversos tipus de font i comprendre-la.• Tindre criteri en la selecció d'informació.• Utilitzar correctament les tecnologies de la informació i la comunicació.

• Conéixer i utilitzar les principals fonts de les Ciències Socials i obtindre'n informació sobre els fets i fenòmens geogràfics, socials i culturals, contrastant-les de forma crítica. • Treballar els diferents continguts de la matèria amb mitjans d'informació i comunicació TIC de forma creativa i responsable.

• Amb l'assessorament del professor/a, abordar l'estudi d'una situació del món en què viu, buscant els antecedents i les causes que l'originen, i aplicar els propis coneixements per plantejar amb lògica les possibles conseqüències. (10)• Mostrar iniciativa per planificar el treball i accedir amb certa autonomia a diverses fonts d'informació. (10)• Analitzar i organitzar la informació obtinguda de les fonts històriques i presentar les conclusions de manera clara, utilitzant per a això les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació. (10)


CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC




• Conéixer els trets essencials de l'espai natural en el qual es desen-volupen les activitats humanes, la interacció de les persones amb aquest espai i els paisatges geo-gràfics resultants.• Mostrar responsabilitat davant l'ús dels recursos naturals.

• Valorar i respectar el patrimoni natural, històric, lingüístic, cultural i artístic, i as-sumir les responsabilitats que suposa la seua conservació i millora.

• Analitzar algunes situacions actuals, d'un àmbit pròxim o llunyà, a la llum de les transformacions que han des-embocat en un món globalitzat. (10)• Amb l'assessorament del professor/a, abordar l'estudi d'una si-tuació del món en què viu, buscant els antecedents i les causes que l'ori-ginen, i aplicar els propis coneixe-ments per plantejar amb lògica les possibles conseqüències. (10)


COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA




• Desenvolupar i utilitzar les habilitats socials.• Conéixer els moments claus de la història.• Acceptar diferents punts de vista sobre un mateix fet.• Captar intencions, causes i conseqüències per explicar fets històrics.• Utilitzar la crítica com a eina positiva.

• Identificar els processos i mecanismes que regeixen els fets socials i les interrelacions entre fets polítics, econòmics i culturals, fent especial referència a Europa, Espanya i la Comunitat Valenciana.• Comprendre la pluralitat de causes que expliquen l'evolució de les societats actuals, el paper que homes i dones hi exerceixen i els seus problemes més rellevants.• Conéixer els processos i mecanismes bàsics que regeixen els fets socials i utilitzar aquest coneixement per comprendre les societats de l'Edat Contemporània.• Comprendre la interrelació dels factors multicausals que expliquen l'evolució de les societats humanes, així com el paper exercit en aquest procés per col·lectivitats i grans personalitats, evitant una visió reduccionista de la història, especialment una visió eurocèntrica i androcèntrica.• Adquirir una memòria històrica que permeta elaborar una interpretació personal del món, per mitjà d'uns coneixements bàsics, tant d'història universal com d'història d'Espanya, respectant i valorant els aspectes comuns i els de caràcter divers, amb la finalitat de facilitar la comprensió de la possible pertinença simultània a més d'una identitat col·lectiva i a comprendre i actuar davant els problemes del present.• Valorar i respectar el patrimoni natural, històric, lingüístic, cultural i artístic, assumint les responsabilitats que suposa la seua conservació i millora.

• Comprendre les nocions de simultaneïtat i canvi, així com els processos que caracteritzen el trànsit d'unes etapes històriques a unes altres. (1)• Explicar els factors que influeixen en un fet o procés històric significatiu, reconeixent la naturalesa, jerarquització i interrelació de les causes, així com les seues conseqüències a curt i llarg termini. (2)• Aplicar els coneixements històrics a l'anàlisi, a la comprensió i a la interpretació d'algun problema internacional destacat de l'actualitat. (10)• Identificar les transformacions, a nivell internacional i sociopolític, que han conduït d'un món configurat en blocs a un món globalitzat, i comprendre els factors que han influït en aquests canvis i les conseqüències que han tingut. (9)• Analitzar algunes situacions actuals, d'un àmbit pròxim o llunyà, a la llum de les transformacions que han desembocat en un món globalitzat. (9)• Amb l'assessorament del professor/a, abordar l'estudi d'una situació del món en què viu, buscant els antecedents i les causes que l'originen, i aplicar els propis coneixements per plantejar amb lògica les possibles conseqüències. (10)



COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICA




• Conéixer les principals manifestacions culturals i artístiques i respectar el patrimoni cultural i historicoartístic.• Apreciar les obres d'art i desenvolupar habilitats perceptives.

• Conéixer i utilitzar les principals fonts de les Ciències Socials i obtindre'n informació sobre els fets i fenòmens geogràfics, socials i culturals, contrastant-les de forma crítica. • Valorar i respectar el patrimoni natural, històric, lingüístic, cultural i artístic, assumint les responsabilitats que suposa la seua conservació i millora.

• Conéixer les formes artístiques rellevants en l'actualitat, reconeixent el seu llenguatge i els seus valors estètics. (11)• Contextualitzar en el temps les diverses formes artístiques i analitzar com es relacionen amb el desenvolupament de noves formes culturals i nous mitjans de comunicació. (11)

COMPETÈNCIA PER APRENDRE A APRENDRE




• Conéixer i utilitzar els diferents recursos i fonts per a la recollida i selecció d'informació.• Desenvolupar hàbits de treball i usar les estratègies que afavoreixen l'aprenentatge.

• Elaborar mapes, croquis i gràfics senzills.• Adquirir i usar amb precisió i rigor el vocabulari específic de la matèria. Seleccionar informació amb els mètodes i les tècniques propis de la Geografia i de la Història, per explicar les causes i conseqüències dels problemes i per comprendre el passat històric i l'espai geogràfic.• Conéixer i utilitzar les principals fonts de les Ciències Socials i obtindre'n informació sobre els fets i fenòmens geogràfics, socials i culturals, contrastant-les de forma crítica.

• Aplicar els coneixements històrics a l'anàlisi, la comprensió i la interpretació d'algun problema internacional destacat de l'actualitat. (10)• Analitzar algunes situacions actuals, d'un àmbit pròxim o llunyà, a la llum de les transformacions que han desembocat en un món globalitzat. (9)• Amb l'assessorament del professor/a, abordar l'estudi d'una situació del món en què viu, buscant els antecedents i les causes que l'originen, i aplicar els propis coneixements per plantejar amb lògica les possibles conseqüències. (10)• Mostrar iniciativa per planificar el treball i accedir amb certa autonomia a diverses fonts d'informació. (10)• Analitzar i organitzar la informació obtinguda de les fonts històriques i presentar les conclusions de manera clara utilitzant per a això les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació. (10)



AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL




• Desenvolupar estratègies de solució de problemes.• Treballar en equip i afavorir el clima de treball.

• Adquirir una memòria històrica que permeta elaborar una interpretació personal del món, per mitjà d'uns coneixements bàsics, tant d'història universal com d'història d'Espanya, respectant i valorant els aspectes comuns i els de caràcter divers, amb la finalitat de facilitar la comprensió de la possible pertinença simultània a més d'una identitat col·lectiva i a comprendre i actuar davant els problemes del present.

• Analitzar algunes situacions actuals, d'un àmbit pròxim o llunyà, a la llum de les transformacions que han desembocat en un món globalitzat. (9)• Amb l'assessorament del professor/a, abordar l'estudi d'una situació del món en què viu, buscant els antecedents i les causes que l'originen, i aplicar els propis coneixements per plantejar amb lògica les possibles conseqüències.• Mostrar iniciativa per planificar el treball i accedir amb certa autonomia a diverses fonts d'informació. (10)



5. CONTINGUTS

5.1. ESTRUCTURA

QUART CURS

Bloc 1. Continguts comuns Localització en el temps i en l’espai dels esdeveniments i processos històrics més rellevants.

Identificació dels factors que intervenen en els processos de canvi històric, diferenciació de causes i conseqüències i valoració del paper dels homes i de les dones, individualment i col·lectivament, com a subjectes de la història.

Identificació dels components econòmics, socials, polítics, culturals, que intervenen en els processos històrics i comprensió de les interrelacions que es donen entre ells.

Busca i selecció d’informació de fonts escrites, diferenciant els fets de les opinions i les fonts primàries de les secundàries. Contrast d’informacions contradictòries o complementàries a propòsit d’un mateix fet o situació. Anàlisi i treball amb textos històrics d’especial rellevància; valorar la importància del patrimoni documental per a l’estudi de la Història i el significat dels grans arxius històrics.

Anàlisi de fets o situacions rellevants de l’actualitat amb indagació dels seus antecedents històrics i de les circumstàncies que els condicionen.

Valoració dels drets humans i rebuig de qualsevol manera de discriminació o de domini. Assumpció d’una visió critica cap a les situacions injustes i estima del diàleg i la busca de la pau en la resolució dels conflictes.

Reconeixement dels elements bàsics que configuren els principals estils o artistes rellevants de l’època contemporània, contextualitzant-los en la seua època i interpretació d’obres artístiques significatives. Aplicació d’aquest coneixement a l’anàlisi d’algunes obres rellevants.

Bloc 2. Bases històriques de la societat actual L’Estat absolut.

— Despotisme Il·lustrat i parlamentarisme anglés. — La Il·lustració. La Il·lustració valenciana. — La Guerra de Successió espanyola i el final del foralisme valencià.— Reformisme borbònic a Espanya i Amèrica.— L’art del segle XVIII: el Barroc i el Neoclassicisme. L’art barroc valencià.

Transformacions polítiques i econòmiques en l’Europa de l’Antic Règim. La independència d’EUA. La Revolució Francesa.

Transformacions polítiques i socioeconòmiques en el segle XIX — Liberalisme i nacionalisme: Restauració i revolucions liberals.— L’emancipació de l’Amèrica hispana.— L’auge de la Revolució industrial. Transformacions econòmiques i tecnològiques. L’expansió

econòmica valenciana de finals del segle XIX.— La nova societat: velles i noves elits; les classes populars. Formes de vida en la ciutat

industrial. Crisi de l’Antic Règim i construcció de l’Estat liberal en l’Espanya del segle XIX. La Guerra de la

Independència i la revolució de Cadis. La construcció de l’Estat liberal. Art i cultura en el segle XIX. El modernisme valencià i la pintura impressionista.

— L’època de l’Imperialisme i l’expansió colonial a finals del segle XIX.— Grans canvis i conflictes en la primera mitat del segle XX. La Gran Guerra i el nou mapa

d’Europa. La Revolució Russa. El crack del 29 i la depressió econòmica. L’ascens dels totalitarismes. La Sego- na Guerra Mundial.

— Transformacions i crisi de l’Estat liberal a Espanya. La Restaura- ció, la crisi del 98 i el regnat d’Alfons XIII. La Segona República. La Guerra Civil i les seues conseqüències.



Bloc 3. El món actual L’orde polític i econòmic mundial en la segona mitat del segle XX: blocs de poder i models

socioeconòmics. La Guerra Freda i la descolonització. Relacions entre països: el paper dels organismes internacionals.

El franquisme a Espanya i la seua evolució. L’exili i l’oposició a la dictadura. La transició política a Espanya. La configuració de l’Estat democràtic. La Constitució de 1978.

L’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana. El procés de construcció de la Unió Europea: les etapes de l’ampliació. Espanya i la Unió Europea

en l’actualitat. Canvis en les societats actuals. El món occidental. La crisi del món comunista. El paper de la Xina.

El món islàmic. Globalització i nous centres de poder. Els nous moviments socials. Els mitjans de comunicació i la seua influència. La societat de la

informació. Conflictes i focus de tensió en el món actual. El desafiament del terrorisme. Art i cultura en el segle XX. La cultura en la Comunitat Valenci- ana en el segle XX.



5.2. CLASSIFICACIÓ DE CONTINGUTS DE QUART CURS DE CIÈNCIES SOCIALS PER UNITATS

Unitat 1. Absolutisme i Il·lustració

ContingutsConceptes Procediments Actituds

L'apogeu de l'Estat absolut. El model de la monarquia

absoluta i l'exemple de França. El model de la monarquia

parlamentària i l'exemple d'Anglaterra.

Les idees dels il·lustrats. La difusió de les idees

il·lustrades. L'aplicació política de les idees

il·lustrades: el despotisme il·lustrat.

L'equilibri europeu i les guerres successòries de les monarquies durant el segle XVIII.

La lluita pels dominis colonials de les potències europees.

La crisi de la societat estamental.

L'organització de l'Estat absolutista.

Absolutisme i reformisme borbònic.

L'organització de l'Estat absolutista.

La Il·lustració i els il·lustrats a Espanya.

La influència política de la Il·lustració i el reformisme de Carles III.

La Il·lustració i els il·lustrats a la Comunitat Valenciana.

Característiques i artistes de l'art rococó.

Característiques i artistes de l'art neoclàssic.

La societat estamental espanyola en el segle XVIII.

Lectura i interpretació de textos històrics.

Obtenció d'informació a partir d'imatges.

Lectura i interpretació d'un mapa polític.

Anàlisi d'un mapa de fluxos. Lectura i interpretació d'un plànol. Interpretació i anàlisi d'obres d'art. Concreció d'un tema de síntesi i

organització de la informació. Investigació sobre un tema i redacció

d'una síntesi.

Valoració crítica de l'intercanvi desigual en el comerç triangular.



Unitat 2. La crisi de l’Antic RègimContinguts

Conceptes Procediments Actituds Les causes de la revolució. La guerra d'Independència. La formació dels Estats Units

d'Amèrica. Les causes de la Revolució. El procés revolucionari. La I República. La Convenció i

el Directori. L'arribada al poder. La política interna. L'imperi. El Congrés de Viena. La Santa Aliança Canvis conjunturals i

estructurals relatius a les revolucions francesa i americana.

Lectura i interpretació d'un esquema. Lectura i anàlisi d'una font primària. Elaboració d'una síntesi explicativa. Lectura i interpretació d'un mapa. Identificació de conjuntures i

estructures.

Valoració de la Declaració dels Drets de l'Home com una conquesta històrica per a l'època.

Unitat 3. Liberalisme i nacionalismeContinguts

Conceptes Procediments Actituds El liberalisme. Les idees nacionalistes. El

concepte de nació. Les revolucions de 1820,

1830 i 1848. Balanç de les revolucions. La unificació italiana. La unificació alemanya. El conflicte dels Balcans en

el segle XIX.

Elaboració d'un esquema. Lectura i anàlisi d'una font primària. Lectura i interpretació d'un mapa. Elaboració de mapes històrics temàtics.

Valoració del concepte d'Estat-nació propugnat pel nacionalisme pel que fa a la situació actual.



Unitat 4. La Revolució IndustrialContinguts

Conceptes Procediments Actituds Els precedents de la revolució

agrària i la revolució demogràfica.

Les causes de la Revolució Industrial.

Les noves indústries tèxtil i siderúrgica.

L'expansió de la industrialització per Europa.

La revolució dels transports. El desenvolupament de

transports basats en el vapor: el ferrocarril i el vaixell de vapor.

El desenvolupament de nous transports: l'automòbil i l'avió.

Un nou model econòmic. El lliurecanvisme i el

capitalisme industrial. El capitalisme financer. La transformació de la societat. La preeminència de la

burgesia. Les difícils condicions de vida

del proletariat. Els orígens del moviment

obrer. El socialisme i l'anarquisme:

característiques i principals teòrics.

La Internacional Obrera. La segona revolució industrial. Les noves fonts d'energia i les

noves indústries. Els nous sistemes de

producció. L'expansió de la

industrialització: les noves potències industrials.

Les condicions de vida dels obrers en el segle XIX.

Lectura i interpretació de mapes temàtics.

Lectura i interpretació de textos històrics.

Valoració crítica de les desigualtats econòmiques del sistema capitalista.

Valoració crítica de les marcades desigualtats socials en el segle XIX.



Unitat 5. Espanya en el segle XIXContinguts

Conceptes Procediments Actituds El regnat de Carles IV. La guerra de la Independència. Les Corts i la Constitució de

Cadis. El regnat de Ferran VII (1814-

1843). La independència de les

colònies americanes. La regència de Maria Cristina

(1833-1840). La regència d'Espartero (1840-

1843). El regnat d'Isabel II (1843-

1868). Els principals partits polítics. El sexenni democràtic (1868-

1874). La Primera República (1873-

1874). Federalisme i cantonalisme. El sistema polític de la

Restauració. L'estabilitat governamental.

La crisi de 1898. La intervenció d'Estats Units. Les conseqüències del conflicte.

Continuïtat d'una economia agrària.

El procés d'industrialització. El ferrocarril.

L'expansió econòmica valenciana a finals del segle XIX.

La indústria. L'agricultura. Els ferrocarrils. Les institucions valencianes

de crèdit.

Lectura i anàlisi d'una font primària. Utilització de la xarxa internet per a la

recerca d'informació. Elaboració d'un esquema. Elaboració d'una síntesi explicativa. Lectura i anàlisi d'una font

secundària. Anàlisi de dades estadístiques. Determinació de causes i

conseqüències. Comparació de fets històrics similars

en èpoques diferents.

Interés per conéixer l'origen de les desigualtats socials i les difícils condicions de vida dels obrers en el segle XIX a Espanya.

Valoració de les dificultats i les males condicions de vida de la població immigrant en diferents moments històrics.

• Interés per conéixer les causes de l'expansió econòmica valenciana.



Unitat 6. Imperialisme i Primera Guerra MundialContinguts

Conceptes Procediments Actituds Colonialisme i imperialisme. Les causes del colonialisme. Les etapes de l'expansió

colonial. La colònia i altres formes de

dominació colonial. Les conseqüències del

colonialisme. Els imperis colonials europeus. Els imperis colonials no

europeus. Les causes de la Primera

Guerra Mundial. La Pau Armada. Els països bel·ligerants. La fase de la guerra de

moviments. La fase de la guerra de

posicions. La crisi del 1917. La victòria de l'Entesa. La guerra total. Les conseqüències de la

guerra. Les causes i les conseqüències

de la Primera Guerra Mundial.

Lectura i anàlisi d'una font secundària.


Lectura i interpretació d'un mapa històric.

Redacció d'una síntesi temàtica.

Actitud crítica davant les conseqüències demogràfiques, socials, econòmiques i culturals del colonialisme.

Rebuig de la guerra i tota solució violenta d'un conflicte.

Valoració crítica de les conseqüències de les guerres i de les actituds intolerants.

Cultura i art en el segle xixContinguts

Conceptes Procediments Actituds Pautes per a l'anàlisi d'una

obra d'art. El Romanticisme. El Realisme. La renovació de l'arquitectura. L'Impressionisme. L'art posimpresionista. El progrés cientificotècnic i el

seu impacte social. La nova mentalitat consumista. Progrés i reivindicacions

socials. Noves formes de difondre la

cultura. L'art fovista i el cubista. L'art expressionista. L'art futurista. L'abstracció. Romanticisme, Realisme i

Impressionisme. Francisco de Goya. El Modernisme. L'arquitectura del segle XIX. La ciència i la investigació.

Anàlisi d'una obra d'art. Lectura i interpretació d'obres

pictòriques. Obtenció d'informació històrica a

partir de fotografies i il·lustracions. Lectura i interpretació d'obres

pictòriques i escultòriques. Lectura i interpretació d'obres

pictòriques i arquitectòniques.

Valoració de la importància del progrés científic i tècnic en la mentalitat occidental.



Unitat 7. El món d’entreguerresContinguts

Conceptes Procediments Actituds La decadència de la Rússia

tsarista. La revolució del 1917. Cap a la creació de la URSS. L'època de Stalin. L'organització de la pau

després de la Gran Guerra. La Societat de Nacions. L'aparició dels totalitarismes. Què és el feixisme. Causes de l'ascens de

Mussolini al poder. L'Estat feixista italià. De la crisi de postguerra a la

prosperitat. La nova societat de consum. Els desequilibris econòmics. La Gran Depressió. Les conseqüències del New

Deal. Què és el nacionalsocialisme. L'arribada d'Hitler al poder. El Tercer Reich alemany. La vida quotidiana en la Gran

Depressió. Els tipus de font d'informació.

Lectura i interpretació d'un mapa polític d'Europa.

Lectura i interpretació d'un text històric.


Lectura i interpretació de gràfiques.

Valoració crítica de les conseqüències d'una guerra.

Rebuig de les ideologies que defensen algun tipus de discriminació.

Unitat 8. Espanya (1902-1939)Continguts

Conceptes Procediments Actituds El col·lapse polític. La conflictivitat sociopolítica. La dictadura de Primo de

Rivera. La proclamació de la

República. Les institucions republicanes. El bienni reformista. El bienni conservador. El govern del Front Popular. Partits favorables a la

República. Partits contraris a la República. Evolució de les Corts durant la

Segona República. De colp d'Estat a Guerra Civil. Els bàndols enfrontats. El

bàndol revoltat. El bàndol republicà.

El desenvolupament de la guerra.

Dimensió internacional. Les Brigades Internacionals.

Conseqüències de la guerra. Espanya: canvi i permanència

en el primer terç del segle XX.

Lectura i anàlisi d'una font primària. Determinació de causes i

conseqüències. Utilització de la xarxa internet per a la

recerca d'informació. Elaboració d'un eix cronològic. Elaboració d'un informe. Lectura i interpretació d'un mapa. Elaboració d'un esquema. Identificació dels elements de canvi i

permanència.

Valoració crítica de les conseqüències de la Guerra Civil i de les actituds intolerants.

Actitud de revolta davant formes de govern autoritàries i de la guerra com a mecanisme de solució de conflictes.



Unitat 9. La Segona Guerra MundialContinguts

Conceptes Procediments Actituds Les causes de la guerra. L'expansionisme dels Estats

autoritaris. L'inici del conflicte. La conquesta d'Europa per

Alemanya. La mundialització del conflicte. La victòria a Europa. La victòria en el Pacífic. El balanç de la guerra.

L'impacte demogràfic, moral i econòmic.

La preparació de la pau. La bomba atòmica sobre

Hiroshima i Nagasaki.

Determinació de causes. Lectura i interpretació d'un mapa. Lectura i anàlisi d'una font primària. Utilització de la xarxa internet per a la

recerca d'informació. Elaboració d'un esquema. Interpretació de taules de dades. Comparació de textos històrics sobre

un mateix fet.

Valoració crítica de les conseqüències de la guerra i de les actituds intolerants, i reconeixement de la importància del diàleg com a via per a la solució de conflictes.

Valoració crítica de les conseqüències de la guerra.

Rebuig de la violació dels drets col·lectius.

Unitat 10. La guerra fredaContinguts

Conceptes Procediments Actituds La guerra freda La formació de blocs. Les etapes de la guerra freda. La carrera armamentística. Els Estats Units, una

superpotència. Les democràcies europees. Japó, una potència moderna. Les democràcies populars. La desestalinització. La contestació a l'hegemonia

soviètica. La Xina i Cuba. Les causes de la

descolonització. Les vies i les etapes. Les conseqüències de la

descolonització. La Conferència de Bandung. Les guerres de Corea i

Indoxina. Les crisis del Canal de Suez,

de Berlín i dels míssils de Cuba.

Les guerres araboisraelianes. La guerra de l'Afganistan. La guerra de Vietnam.

Lectura i anàlisi d'una font primària. Lectura i interpretació d'un mapa. Elaboració d'un informe. Anàlisi de pel·lícules històriques.

Respecte i valoració crítica d'actituds i formes de vida de persones o grups pertanyents a societats o cultures diferents a la pròpia.

Actitud de revolta cap a les solucions violentes dels conflictes, i actitud favorable a la seua solució pacífica per mitjà de la negociació i el diàleg.

Valoració crítica de les conseqüències de la guerra.



Unitat 11. Economia i societat (1945-1989)Continguts

Conceptes Procediments Actituds Una fase de gran creixement. El consumisme. Contradiccions i agitació social. Del Pla Marshall a la CEE. La creació de la UE. El sistema comunista a

l'Europa oriental. Els intents de reforma. El comunisme xinés. Cap a una obertura controlada. L'explotació neocolonial. El subdesenvolupament. Trets dels països

subdesenvolupats. L'inici de la crisi. Les conseqüències de la crisi. La recessió econòmica. Les dades estadístiques:

formes de representar-los i utilitat.

Observació i descripció de fotografies històriques.

Elaboració d'un informe. Lectura i anàlisi d'una font primària. Elaboració d'una taula. Elaboració d'un esquema. Observació i interpretació d'un gràfic. Utilització de la xarxa internet per a la

recerca d'informació. Anàlisi de dades estadístiques.

Comprensió de l'abast global dels problemes socials i econòmics dels països menys desenvolupats i adopció d'una actitud solidària amb aquests.

Unitat 12. Espanya del 1939 al segle XXIContinguts

Conceptes Procediments Actituds El franquisme, una dictadura

totalitària. Adaptació a la conjuntura

internacional. La política econòmica:

intervencionisme i autarquia. Tecnòcrates i reformistes. L'oposició al règim. El desarrollismo econòmic. La crisi política del règim

franquista. La crisi econòmica. L'agonia del règim franquista. Els inicis de la transició a la

democràcia. La reforma política. La Constitució del 1978. La consolidació de la

democràcia. L'alternança en el poder. El procés de descentralització

de l'Estat. El funcionament autonòmic. L'Estatut d'Autonomia de la

Comunitat Valenciana. La cultura de la Comunitat

Valenciana del segle xx. La història oral com a font

d'informació històrica.

Lectura i interpretació d'un esquema temàtic.

Lectura i interpretació d'un text històric.

Obtenció d'informació històrica a partir de dibuixos i caricatures de premsa.

Elaboració d'un eix cronològic. Lectura i anàlisi d'un text legal. Lectura i interpretació d'un mapa

polític d'Espanya. Obtenció d'informació històrica a

partir de dibuixos. Obtenció d'informació històrica a

partir de la realització d'entrevistes.

Actitud de revolta davant les formes de govern autoritàries.

Valoració dels principis i les institucions democràtiques com a instruments per a conviure en llibertat i de manera pacífica.



Unitat 13. El món actual


La fi del bloc de l'Est. La implosió de l'URSS. Les noves fronteres

europees. El nou ordre. La temptació de

l'unilateralisme. Cap a un món multipolar? Els nous conflictes. El control de les fonts

d'energia. En una economia

globalitzada. En els organismes

internacionals. La projecció cultural. El conflicte araboisraelià. La guerra de desintegració

de l'antiga Iugoslàvia.

Elaboració d'un eix cronològic. Lectura i interpretació de mapes

polítics. Lectura i interpretació de textos

primaris. Lectura i interpretació de mapes

temàtics. Lectura i interpretació de dades

estadístiques. Lectura i interpretació d'una gràfica

econòmica. Realització de treballs de síntesis

després de la recerca d'informació i la consulta de diverses fonts.

Valoració de la importància de la pau al món, rebuig de les solucions violentes als conflictes, i defensa de la seua solució pacífica per mitjà de la negociació i el diàleg.

Interés a buscar en el passat els orígens dels fets del present.

Cultura i art en el segle xx


El progrés científic. L'arquitectura. Un nou art: el cinema. L'art surrealista. La renovació de la literatura. Les tertúlies literàries. La pintura i l'escultura. L'arquitectura. L'impacte del desenvolupament

científic i tecnològic. Cap a un desenvolupament

sostenible. La cultura en la segona meitat

del segle XX. Els mass media i la seua

influència. Les segones avantguardes. Arquitectura i urbanisme en la

segona meitat del segle XX. L'art i les noves tecnologies. Les fires d'art i els grans

museus. Últimes tendències pictòriques. Una literatura sotmesa a la

censura. El cinema. La pintura i l'escultura. L'arquitectura. La cultura de masses. Literatura i cinema sense

censura. L'arquitectura postmoderna.

Lectura i interpretació d'obres arquitectòniques i pictòriques.

Lectura i interpretació d'obres escultòriques.

Obtenció d'informació històrica a partir de fotografies i il·lustracions.

Lectura i interpretació d'obres pictòriques.

Elaboració de treballs de recerca. Realització de debats.

Valoració de la importància del progrés científic i tècnic en la mentalitat occidental.



La pintura i l'escultura. La societat actual.



6. UNITATS DIDÀCTIQUES

6.1. DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES

Per a la matèria de Ciències Socials de Quart Curs d'ESO, hi ha previstes tres hores setmanals, de manera que la distribució temporal de la matèria prevista per a aquest curs és la següent:

Primer trimestre Unitats didàctiques 1, 2, 3 i 4Segon trimestre Unitats didàctiques 5, 6, 7, 8 i 9Tercer trimestre Unitats didàctiques 10, 11, 12 i 13



7. AVALUACIÓ

7.1. CRITERIS D'AVALUACIÓ DE QUART CURS

1. Analitzar les transformacions del segle XVIII, especialment les del reformisme borbònic a Espanya i Amèrica, amb referència explícita al final del foralisme valencià.

2. Distingir els canvis polítics que conduïxen a la crisi de l’Antic Règim i a les revolucions liberals, així com la seua repercussió a Espanya.

3. Comprendre els trets fonamentals de les revolucions liberals burgeses i assenyalar, a través d’exemples representatius, els grans processos de transformació que va experimentar el món occidental en el segle XIX.

4. Identificar i caracteritzar les distintes etapes de l’evolució política i econòmica d’Espanya durant el segle XIX, amb especial referència a l’expansió econòmica valenciana de finals del segle XIX.

5. Comprendre les transformacions socioeconòmiques de la Revolució industrial, així com els esdeveniments més rellevants que expliquen el protagonisme d’Europa durant l’època de l’imperialisme, les seues conseqüències i el seu declivi.

6. Analitzar el procés de consolidació de l’Estat liberal i del sistema capitalista en el món, relacionant-ho amb l’expansió colonial i identificar les seues peculiaritats a Espanya.

7. Assenyalar les connexions entre els principals esdeveniments mundials i conflictes de la primera meitat del segle XX.

8. Identificar i caracteritzar les distintes etapes de l’evolució política i econòmica d’Espanya durant el segle XX, els avanços i retrocessos fins a aconseguir la modernització econòmica, la consolidació del sistema democràtic i la pertinença a la Unió Europea.

9. Caracteritzar i situar cronològicament i geogràficament les grans transformacions i conflictes mundials que han tingut lloc en la segona mitat del segle XX i aplicar aquest coneixement a la comprensió d’alguns dels problemes internacionals més destacats de l’actualitat.

10. Conéixer les característiques essencials dels principals estils artístics des del segle XVIII al XX, amb particular atenció a Espanya. Conéixer les principals característiques de l’art barroc valencià, la il·lustració valenciana, el modernisme valencià i la pintura expressionista, així com les principals manifestacions culturals en la Comunitat Valenciana en el segle XX.

11. Identificar les causes i les conseqüències de fets i processos històrics significatius, establir connexions entre elles i reconéixer la causalitat múltiple que comporten els fets socials.

12. Valorar el patrimoni documental d’Espanya, amb especial referència a la Comunitat Valenciana. Localitzar els principals arxius i destacar la seua projecció en la vida cultural espanyola i internacional.

13. Realitzar, individualment o en grup, treballs i exposicions orals sobre temes de la matèria, utilitzant el vocabulari pertinent i la correcció formal adequada.

14. Interpretar i elaborar distints tipus de mapes, croquis, gràfics i taules estadístiques, i utilitzar-los com a font d’informació i mitjans d’anàlisi i síntesi.

15. Comentar i analitzar textos d’especial rellevància històrica, així com obres artístiques significatives.



7.2. CRITERIS D'AVALUACIÓ MÍNIMS EXIGIBLES PER SUPERAR QUART CURS

Conéixer les principals etapes i els períodes cronològics i ser capaç de comprendre les nocions de simultaneïtat i canvi, i aplicar aquestes nocions a l'evolució històrica del segle XVIII al món actual.

Explicar els factors que influeixen en un fet o procés històric significatiu, reconeixent la naturalesa, jerarquització i interrelació de les causes, així com les seues conseqüències a curt i llarg termini.

Reconéixer els canvis que es produeixen en el segle XVIII i que van desembocar en les transformacions del segle XIX.

Conéixer els canvis que la revolució industrial va introduir en la producció i en l'economia en general, els diferents ritmes d'implantació al territori europeu i les seues conseqüències, així com les transformacions socials que se'n deriven.

Conéixer els factors que van originar les revolucions liberals burgeses i nacionalistes, les seues bases polítiques i la localització en el temps i en espai, i comprendre les seues conseqüències polítiques i socials.

Conéixer els esdeveniments més rellevants que expliquen el protagonisme d'Europa durant l'època de l'Imperialisme i les conseqüències de l'expansió colonial.

Reconéixer la crisi de la monarquia parlamentària, les polítiques reformistes de la Segona República, el franquisme, el desenvolupament econòmic i la transició política fins a la Constitució del 1978 i la consolidació de l'Estat democràtic, en el marc de la pertinença d'Espanya a la Unió Europea.

Valorar que s'identifiquen els principals esdeveniments en el panorama internacional del segle XX, com són les revolucions socialistes, les guerres mundials o la independència de les colònies, a fi de comprendre millor la realitat present.

Identificar, en l'àmbit internacional i a nivell social i polític, les transformacions que han transformat un món configurat en blocs en un món globalitzat, i comprendre els factors que han influït en aquests canvis i les conseqüències que han tingut.

Assessorat pel professor/a, treballar l'estudi d'una situació del món en què viu, buscant els antecedents i les causes que l'originen, i aplicar els seus coneixements per plantejar amb lògica les seues possibles conseqüències.

Conéixer formes artístiques rellevants en l'actualitat, reconéixer el seu llenguatge i els seus valors estètics, contextualitzats en el temps en què sorgeixen i la seua relació amb el desenvolupament de noves formes culturals i nous mitjans de comunicació.



7.3. PROCEDIMENTS I INSTRUMENTS D'AVALUACIÓ

Es tracta d'elaborar una relació, com en aquest exemple, de la diversitat de procediments i instruments que permeten avaluar a l'alumne/a en aquesta matèria.

ProcedimentsEscrits Orals Observació directa

i sistemàticaUns altres

Instruments

Tasques diverses realitzades per l'alumnat en l'activitat diària de la classe.

Quadern de classe de l'alumne/a.

Activitats d'avaluació (llibre, fitxes fotocopiables, proves escrites individuals.

Treballs de grup. Resolució

d'exercicis i problemes.

Activitats interactives.

Webquestes, caceres del tresor...

Preguntes individuals i grupals.

Participació de l'alumne/a.

Intervencions en la classe i en el treball col·laboratiu.

Posades en comú. Entrevistes. Proves orals

individuals. Preparació en

grup de diverses activitats per millorar la destresa oral: col·loquis, exposicions, conferències, debats...

Escales. Llistes de control. Registres

anecdòtics personals. Registres

d'incidències. Fitxa de registre

individual. ...

Rúbrica de les unitats didàctiques.

Rúbrica trimestral d'avaluació de les competències bàsiques.

Rúbrica dels Projectes.

Rúbriques d'habilitats generals.

Fitxes d'Avaluació de les competències bàsiques.

Registre individual

Registre del grup-classe.

Portfolio i e-portfolio.

Informe d'avaluació.

• …



7.4. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

La qualificació estarà relacionada amb el grau d'adquisició de les competències bàsiques de l'alumne/a de Quart Curs de l'ESO, a partir de totes les activitats que duga a terme.Aquesta proposta pot servir com a referent:

Criteri1. Treball autònom

(aula, altres espais).

Realització sense ajuda externa. Estimació del temps utilitzat per a resoldre una activitat. Grau d'adquisició d'aprenentatges bàsics. Ordre i neteja en la presentació. Utilització adequada d'instruments i recursos propis de la matèria. Utilització d'esquemes. Revisió del treball abans de donar-ho per finalitzat. Valoració entre el treball en classe i a casa. Creativitat. ...

2. Proves orals i escrites.

Valoració de l'aprenentatge dels continguts. Valoració dels processos seguits i resultats. Expressió oral del procediment que ha seguit per a resoldre una activitat. Coherència i

adequació. Valoració de temps utilitzat respecte del temps necessari per a resoldre una activitat. Ordre, neteja i estructura del treball presentat. Correcció de dictats. Temps de realització. Destreses. ...

3. Activitats TIC. Ús adequat i guiat de l'ordinador i d'alguna eina telemàtica. Utilització d'internet, de forma responsable i amb ajuda, per a buscar informació

senzilla o resoldre una activitat. Tipus de participació (autònom, amb suport, cap). Grau d'elaboració de la resposta. Interés, motivació. ...

4. Participació i seguiment de les classes (intervencions orals, tipus de resposta...).

Nivell i qualitat de les intervencions. Missatge estructurat. Comportament. Esforç. Interés. ...

5. Treball cooperatiu.Valoració individual i grupal.

Capacitat de treball cooperatiu. Grau de comunicació amb els companys. Respecte envers les opinions divergents i els torns de paraula en les activitats orals. Resolució de conflictes. Interés, motivació. Creativitat. Iniciativa. Opinió personal del treball i com s'ha dut a terme. ...

6. Dossier de treball individual.

Presentació clara i ordenada. Actualitzat. Raonament de la selecció de les produccions que formen el dossier. ...



7. Experiències i treballs de recerca.

Ús adequat dels manuals de consulta (enciclopèdia, diccionari...) i d'internet. Correcta selecció, interpretació i síntesi de la informació. Esperit de cooperació i companyonia.



7.5. CRITERIS DE RECUPERACIÓ DEL QUART CURS

Es tracta d’indicar els criteris o les activitats necessaris per a poder superar els mínims que no s’han aconseguit en cada avaluació i en el curs anterior, i també els corresponents en el cas de la matèria pendent del curs anterior.A continuació en proposem un exemple:Recuperació d’una avaluació

— Cada avaluació es recupera amb l’avaluació següent, segons els mecanismes que establisca el professor/a.

— En cas de no superar alguna recuperació, es proposarà una prova final escrita de l’avaluació o avaluacions no superades.

— Es valorarà la presentació d’un dossier de treball amb activitats referides als continguts mínims del curs.

Matèria pendent del curs anterior — Lliurament trimestral, segons les dates establides, d’activitats i treballs proposats i guiats pel

professor responsable de la matèria de Ciències Socials.— Exercici escrit de continguts mínims.

7.6. AVALUACIÓ DEL PROCÉS D'ENSENYAMENT-APRENENTATGE

L’avaluació de l’aprenentatge serà contínua i diferenciada segons les diverses matèries, amb una observació sistemàtica i amb una visió globalitzada al llarg de l’etapa.Des d’aquesta definició i seguint la línia de les demandes socials actuals, i també de les noves, l’avaluació de l’alumnat de l’etapa d’educació secundària obligatòria es concep de la manera següent:

— Serà contínua i global, tindrà en compte el progrés de l’alumne/a en el conjunt de les matèries del currículum i es durà a terme considerant-ne els diversos elements.

— Es recullen tres modalitats, que són les següents: Avaluació inicial. Proporciona dades sobre el punt de partida de cada alumne/a, de manera que

esdevé una primera font d’informació sobre els coneixements previs i les característiques personals de cadascú i permet una atenció a les diferències i una metodologia adequada.

Avaluació formativa. Concedeix importància a l’evolució al llarg del procés, i aporta una visió de les dificultats i els progressos de cada cas.

Avaluació sumativa. Estableix els resultats al final del procés total d’aprenentatge en cada període formatiu i la consecució dels objectius.

— Tindrà caràcter formatiu i orientador, amb la finalitat de detectar les dificultats en el moment en què es produïsquen, esbrinar-ne les causes i, en conseqüència, reorientar la intervenció educativa i acomodar-la a la diversitat de capacitats, ritmes d’aprenentatge, interessos i motivacions de l’alumnat.

— Es durà a terme pel professorat, tenint en compte els diversos elements del currículum, que estableix com a referents fonamentals per a valorar el grau d’adquisició de les competències bàsiques de l’alumnat, els objectius específics i els coneixements adquirits en cadascuna de les matèries, i els criteris d’avaluació corresponents a cadascuna i concretats en les programacions didàctiques pertinents.

Per a dur a terme l’avaluació del procés d’ensenyament-aprenentatge s’hauran d’establir els procediments per a avaluar les competències, els indicadors i els instruments i les fonts que permeten obtindre la informació necessària per a indicar-ne el grau de consecució. Els centres han d’establir la concreció i l’adaptació d’aquests criteris en els seus projectes i programacions didàctiques. El nostre projecte n’inclou una proposta.



8. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT S’estableix una relació de les diferents propostes per a treballar l’atenció a la diversitat de nivells, estils i ritmes d’aprenentatge, d’interessos i de capacitats dels alumnes. A continuació se’n mostra un exemple.

Atenció a la diversitat— Les seqüències d’aprenentatge plantegen l’acostament als nostres continguts amb diversos

mètodes, la comprensió dels quals s’afavoreix mitjançant models, esquemes, síntesis, etc. Amb les activitats d’aprenentatge culmina el procés de relació que permetrà a l’alumne/a l’assimilació dels conceptes, dels procediments i dels valors.

— Els textos expositius i explicatius, i també les definicions, estan creats i triats expressament perquè l’alumne/a identifique les idees essencials i puga elaborar esquemes i resums per a organitzar la informació.

— Les activitats estan seqüenciades per als graus de dificultat, de manera que faciliten l’adquisició de les competències bàsiques a tots els alumnes. En tots els apartats de la unitat es proposen activitats de reforç i d’ampliació segons les necessitats de l’alumne/a. Es poden identificar perquè van acompanyades d’unes icones especials. Altres icones identifiquen activitats de diversos tipus: activitats de debat, activitats TAC (ús de les tecnologies de la informació i la comunicació), etc.

— El material complementari, adreçat al professor/a, conté més recursos específics de reforç i d’ampliació. Aquests materials s’ofereixen de la manera següent:

REFORÇ: Fitxes fotocopiables amb activitats per a treballar l’aprenentatge dels continguts mínims del curs i facilitar a l’alumne/al que ho necessite l’adquisició de les competències bàsiques.

AMPLIACIÓ: Fitxes fotocopiables amb activitats de més dificultat, perquè són més difícils de resoldre o perquè tracten altres continguts relacionats amb els de el cicle, etc.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES: Es preveu la diversitat d’estils cognitius i d’intel·ligències en aprenentatges amb la lectura, amb el moviment, amb la representació plàstica, amb la dramatització, etc.

PLANS INDIVIDUALS: Adreçats a alumnes que ho necessiten (estrangers, incorporació tardana, necessitats educatives especials i superdotació).

ACTIVITATS MULTINIVELL: Possibiliten que els alumnes troben, respecte al desenvolupament d’un contingut, activitats que s’ajusten al nivell de competència curricular o als interessos, habilitats i motivacions que tenen. D’aquesta manera, en una mateixa classe és possible treballar a diferents nivells, segons les habilitats de cada alumne/a.

ENSENYAMENT TUTORAT. TREBALLS DE RECERCA. LECTURES I CONSULTES DE MANERA LLIURE.

Continguts mínims exigibles

Bloc 1. Continguts comuns Localització en el temps i en l'espai dels esdeveniments i processos històrics més rellevants.

Identificació dels factors que intervenen en els processos de canvi històric, diferenciació de causes i conseqüències. Valoració del paper dels homes i les dones, individual i col·lectivament, com a subjectes de la història.

Identificació dels components econòmics, socials, polítics i culturals que intervenen en els processos històrics i comprensió de les interrelacions que es donen entre aquests.

Recerca, selecció i obtenció d'informació de fonts documentals, escollides segons criteris d'objectivitat i pertinència, diferenciant els fets de les opinions i les fonts primàries de les secundàries. Contrast d'informacions contradictòries o complementàries a propòsit d'un mateix fet o situació. Anàlisi i treball amb textos històrics d'especial rellevància.

Exercització de l'empatia històrica i establiment de relacions entre el passat i el present. Anàlisi de fets o situacions rellevants de l'actualitat amb indagació dels seus antecedents històrics i de les circumstàncies que els condicionen.



Reconeixement dels drets individuals i col·lectius. Adopció d'una visió crítica i rebuig de qualsevol forma d'injustícia, discriminació, domini o genocidi. Valoració del diàleg i la recerca de la pau en la resolució dels conflictes.

Reconeixement dels elements bàsics que configuren els principals estils o artistes rellevants de l'època contemporània, contextualitzant-los. Aplicació d'aquest coneixement a l'anàlisi d'algunes obres significatives.

Bloc 2. Bases històriques de la societat actual Trets polítics, econòmics i socials de l'Antic Règim i factors de canvi i continuïtat en les seues

fases finals. L'Estat absolut. La Il·lustració. La Il·lustració valenciana. La Guerra de Successió espanyola i el final del foralisme valencià. El reformisme borbònic a Espanya. L'art Barroc valencià.

Transformacions polítiques i socioeconòmiques en el segle XIX. Revolucions polítiques i canvis socials. Liberalisme i nacionalisme. Valoració dels canvis econòmics i socials que implica la Revolució Industrial. Formes de vida a la ciutat industrial. Proletariat i moviment obrer.

Imperialisme i expansió colonial a les acaballes del segle XIX. Crisi de l'Antic Règim. Els peculiars processos d'industrialització i de construcció de l'Estat liberal

i els conflictes i canvis socials a l'Espanya del segle XIX. Anàlisi de l'evolució espanyola en el context internacional. L'expansió econòmica valenciana de finals del segle XIX.

L'ordre polític i social en la primera meitat del XX: canvis i conflictes. La Primera Guerra Mundial i nou mapa d'Europa. La Revolució russa. La Gran Depressió. Els feixismes. La Segona Guerra Mundial. L'Holocaust jueu: singularitat i exemplaritat.

Transformacions a l'Espanya del segle XX: la crisi de l'Estat liberal, la II República, la Guerra Civil i el franquisme.

Art i cultura en l'època contemporània: ruptures i noves formes i funcions de l'art. Anàlisi d'obres d'alguns artistes representatius.

Bloc 3. El món actual L'ordre polític i econòmic mundial en la segona meitat del segle XX: blocs de poder, models

socioeconòmics i relacions entre països. El paper dels organismes internacionals. El procés de descolonització i les seues conseqüències en la configuració del món actual. El procés de construcció de la Unió Europea i la seua evolució fins a l'actualitat. Espanya en el

procés d'integració europea i en el context mundial. Transició política i configuració de l'Estat democràtic a Espanya. La constitució del 1978. L'Estatut

d'Autonomia de la Comunitat Valenciana. La cultura en la Comunitat Valenciana en el segle XX. Canvis en les societats actuals. Ideologies i conflictes. Els nous moviments socials i culturals. Els

mitjans de comunicació i la seua influència. La cultura de masses. Globalització i nous centres de poder. Focus de tensió i perspectives al món actual. Valoració del diàleg i la cooperació com a forma

pacífica de resoldre els conflictes.



9. METODOLOGIA L'àrea de Ciències Socials, Geografia i Història en l'Educació Secundària Obligatòria té com a objectiu ajudar que els alumnes adquirisquen una comprensió organitzada del món i de la societat i, al mateix temps, un conjunt de valors imprescindibles perquè adopten una actitud ètica positiva dins d'una societat plural, democràtica i solidària.Això no es podria aconseguir sense prendre com a punt de partida el patrimoni natural i sociocultural de la Comunitat Valenciana com un primer context socializador. Cal que aquesta àrea contribuïsca a la comprensió de la dinàmica social, econòmica i cultural de la comunitat, la qual cosa permetrà als alumnes participar en el seu món amb sentit crític.D'altra banda, no podem oblidar la diversitat cultural i el pluralisme de la societat espanyola i el projecte europeu al qual es vincula. Això implica considerar la dimensió multicultural de la societat espanyola i les peculiaritats del seu context mediterrani i europeu. Perquè l’alumne/a siga capaç de construir aprenentatges significatius, ha d’establir relacions entre els coneixements i experiències que ja té i la nova informació que se li proposa. Per tant, convé una metodologia que, a partir del que els alumnes coneixen i pensen sobre la realitat social, els permeta connectar amb els interessos i les necessitats que tenen, amb la manera peculiar de veure el món, i els propose, d’una manera atractiva, una finalitat i una utilitat per a aplicar els nous aprenentatges que desenvolupen . Els llibres de l'alumne presenten una metodologia específica que es manifesta en la seua estructura. En el moment de planificar i programar les unitats didàctiques s'ha tingut en compte cadascun dels ensenyaments transversals i les competències bàsiques que l'alumne/a ha d'adquirir. Tenint això en compte, els continguts de Ciències Socials de Quart Curs d'ESO posen l'accent en l'evolució i caracterització de les societats actuals, i s'estructuren en dos blocs: les arrels del món contemporani i el món contemporani.El primer bloc analitza les bases històriques de la societat actual i contempla les transformacions econòmiques, polítiques i socials produïdes des del segle XVIII fins a la primera meitat del segle XX.El segon bloc aborda l'ordre polític i econòmic mundial actual, els processos d'integració, els canvis socials, els centres de poder i els focus de tensió. Es dóna especial rellevància a la configuració de l'Estat democràtic a Espanya i la seua pertinença a la Unió Europea.Per al tractament d'aquests continguts se segueix una metodologia específica que promou la construcció d'aprenentatges significatius a partir de seqüències d'aprenentatge que plantegen:

Evocació de coneixements previs per a abordar els nous continguts. Progressiva i acurada incorporació de nous continguts, utilitzant el vocabulari adequat i

connectant amb l'adquisició de les competències bàsiques pròpies de la matèria. Síntesis que permeten als alumnes identificar els continguts essencials i elaborar resums i

esquemes per a organitzar la informació. Exercicis i activitats diversificades (treball en grup, lectura de mapes, ús de les TIC, anàlisis de

fonts…), seqüenciats segons el nivell de dificultat i que faciliten l'adquisició de competències bàsiques a tots els alumnes.

Aplicació dels procediments propis de la matèria. Activitats específiques de competències bàsiques, així com una prova al final de cada bloc de

continguts per a comprovar que s'han adquirit aquestes competències. Proposta de projectes per a treballar en grup utilitzant els mètodes propis del geògraf o de

l'historiador.I en aquest tractament dels continguts s'incorporen les TIC, que permeten realitzar tasques de forma més ràpida, còmoda i eficient, accedir ràpidament a la informació, realitzar activitats interactives, cooperar i treballar en grup.



10. ORGANITZACIÓ D'ESPAIS Es tracta d'explicitar, com en el cas que proposem, els espais en què es desenvoluparan els aprenentatges i la diversitat de propostes establides.

Espais Seqüència• Aula:

Adaptable segons les activitats (orals, escrites, projectes, amb pissarra digital, canó de projecció...).La disposició permetrà desplaçar-se amb facilitat pels diferents espais i els materials estaran a l'abast dels alumnes perquè treballen de forma autònoma.Distribució possible en grups, assemblea, racons de joc i treball individual.

• Espais comuns:Pati, passadissos, gimnàs, menjador, biblioteca del centre, sala d'informàtica...

• Espais exteriors (casa, biblioteca, llocs de visites de grup…):

Projectes cooperatius, exercicis d'aplicació, consolidació i estudi autònom.

• ...

• Motivació inicial i activació de coneixements previs.

• Desenvolupament dels continguts i activitats.

• Activitats de reforç i aprofundiment.

• Avaluació.



11. MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS Relació dels diversos materials i recursos didàctics per a abordar la matèria de Ciències Socials, Geografia i Història de Quart Curs.

Llibre de text CIÈNCIES SOCIALS 4 ESO, editorial marjal. Llibre digitalitzat CIÈNCIES SOCIALS 4 ESO, editorial marjal. Recursos digitals (activitats interactives, animacions, caceres del tresor, webquestes...) Diccionaris i altres obres de consulta. Ordinador i connexió a internet. Pissarra digital. Material fungible. Guies didàctiques del professorat.



12. ESTRATÈGIES PER INCORPORAR LES TIC A L'AULA Per incorporar les TIC a l'aula s'ha proposat una sèrie de recursos integrats amb els continguts i activitats de Ciències Socials per a quart curs, que complementen i amplien.

Activitats TIC Activitats integrades en les seqüències d'aprenentatge.Recerca d'informació Utilització de biblioteques, ja siguen físiques o virtuals; ús d'internet: recerca

guiada d'informació mitjançant buscadors i consulta d'adreces web específiques; utilització de diccionaris, traductors digitals i enciclopèdies virtuals; consulta de diaris i revistes en format digital...

Selecció d'informació S’ensenyen a l’alumne/a els criteris de selecció d’informació: quines pàgines web són més adequades i fiables, com s’ha d’ordenar la informació obtinguda, etc.

Tractament de la informació i producció de textos

Es proposa la redacció de treballs i de textos de caràcter propi, relacionats amb els diversos aspectes de la matèria, mitjançant processadors de textos, i l’ús de correctors ortogràfics per a una revisió final correcta.

Caceres del tresor Es proposa la recerca d’informació per internet. Es plantegen una sèrie de preguntes i una gran pregunta (activitat més elaborada). Per a respondre-les, l’alumne ha de buscar informació per internet en les pàgines web indicades o en d’altres.

Animacions S’expliquen continguts de caràcter molt divers (conceptes, procediments…) per mitjà d’imatges animades i textos.

Galeries d'imatges Es recullen dibuixos i fotografies que il·lustren continguts que s’expliquen en el llibre o que hi estan relacionats.

Activitats interactives L’alumne respon seleccionant l’opció correcta, classificant elements de grups diferents o situant-los en la posició correcta, per exemple. En finalitzar, el programa informa dels encerts i dels errors, i es dóna l’oportunitat de corregir-los (aplicables en la pissarra digital interactiva).

Presentacions Treballs multimèdia, presentacions creatives de textos, esquemes, realització de diapositives, etc.

Projectes Proposta de: Recerca d'informació mitjançant la web. Es plantegen una sèrie

d'activitats d'investigació orientades a un producte final. Per a realitzar-les, l'alumne/a deu buscar informació per internet en les pàgines webs indicades (aprenentatge per investigació).

Utilització de processadors de textos per a redactar, organitzar, emmagatzemar, imprimir i presentar documents diversos, aprofitant totes les eines disponibles (tipus de format, inserció d’imatges i gràfics, correctors ortogràfics i gramaticals, etc.).

Ús de programes que permeten realitzar exposicions i presentacions (Power Point, o d’altres): treballs multimèdia, presentacions creatives de textos, esquemes, o realització de diapositives, facilitant la creativitat i la interactivitat per part de l’alumnat.

Flipbook (Llibre digital) L’alumne disposa d’un llibre interactiu que presenta els continguts d’aprenentatge amb diversos elements multimèdia afavorint als alumnes la transició als processos d’aprenentatge. Facilita una comprensió correcta del contingut incorporant tècniques d’aprenentatge especialment adients per a treballar amb continguts digitals.

Pissarra digital Mitjançant l’ús de la pissarra digital, el professor millora l’exposició dels continguts, ja que il·lustra amb més claredat alguns conceptes i els presenta d’una manera més atractiva. Al mateix temps, amb la utilització de les noves tecnologies es pot millorar la motivació per l’aprenentatge de la matèria i per l’ús de recursos informàtics.



13. ESTRATÈGIES PER A ESTIMULAR L'INTERÉS I L'HÀBIT DE LA LECTURA I DESENVOLUPAR L'EXPRESSIÓ ORAL I ESCRITA

El Projecte de Secundària té en compte els tres aspectes fonamentals en la competència lectora de l'alumnat: els processos cognitius o de comprensió que intervenen en la lectura, els propòsits de la lectura (experiència literària i obtenció d'informació) i els hàbits i actituds davant la lectura.

Lectura: Lectura de textos continus: narratius, descriptius, instructius, argumentatius, expositius, amb activitats per a

abans, durant i després de la lectura (anticipar, predir i inferir a partir del títol del text, del recurs digital, de les imatges).

Lectura comprensiva de fonts escrites històriques i geogràfiques tant primàries com secundàries. Lectura d’altres tipus de documents: formularis, anuncis, gràfics, mapes, etc. Textos en suport digital (Internet i aplicacions informàtiques, lectura en pantalla). Textos orals complementats i acompanyats d’imatges o àudios. Utilització del diccionari com a instrument per a localitzar el vocabulari desconegut.

Expressió: Composicions i escrits de tipologia diversa seguint unes pautes i prestant atenció a la presentació i a

l’ortografia. Participació oral en activitats de grup i preparació de debats, col·loquis, tertúlies, etc. Expressió oral i escrita en raonaments, en activitats i treballs individuals, en activitats en grup, etc. Expressió oral i escrita dels aprenentatges, utilitzant un vocabulari precís. Expressió escrita en suport de paper i en pantalla.



14. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS Relació de les activitats complementàries i extraescolars planificades pel centre i relacionades amb la matèria de Ciències Socials.

Exemple:

Participació (en setmana cultural organitzada pel centre educatiu, Dia de…). Assistència a jornades, obres de teatre, etc., interessants des del punt de vista de la matèria. Participació en tallers oferts per l’Ajuntament o altres organismes, relacionats amb aspectes mediambientals,

de convivència i de coneixement de l’entorn. Visita a regions paisatgístiques i a llocs de l’entorn de la comarca. Visita a museus locals sobre les diferents àrees de les Ciències Socials (museu arqueològic, museu

municipal, museus d’art…). Visita a exposicions temporals relacionades amb els temes que s’han estudiat. Assistència a conferències i jornades sobre estudis socials.



15. PROCEDIMENTS PER A VALORAR L'AJUST ENTRE LA PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA I ELS RESULTATS

ADEQUACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA RESULTATS ACADÈMICS

PROPOSTESDE MILLORA

Preparació de laclasse i els materials didàctics

Hi ha coherència entre el programat i el desenvolupament de les classes.Existeix una distribució temporal equilibrada.El desenvolupament de la classe s'adequa a les característiques del grup.

Utilització d'una metodologia adequada

S'han tingut en compte aprenentatges significatius.Es considera la interdisciplinaritat (en activitats, tractament dels continguts...).La metodologia fomenta la motivació i el desenvolupament de les capacitats de l'alumne/a.

Regulació de la pràctica docent

Grau de seguiment dels alumnes.Validesa dels recursos utilitzats en classe per als aprenentatges.Els criteris de promoció estan consensuats entre els professors.

Avaluació dels aprenentatges i informació que se'n dóna als alumnes i les famílies

Els criteris per a una avaluació positiva es troben vinculats als objectius i continguts.Els instruments d'avaluació permeten registrar nombroses variables de l'aprenentatge.Els criteris de qualificació estan ajustats a la tipologia d'activitats planificada.Els criteris d'avaluació i els criteris de qualificació s'han donat a conéixer:

• Als alumnes.

• A les famílies.Utilització de mesures per a l'atenció a la diversitat

S'adopten mesures amb antelació per conéixer les dificultats d'aprenentatge.

S'ha oferit resposta a les diferents capacitats i ritmes d'aprenentatge.Les mesures i recursos oferits han sigut suficients.S'apliquen mesures extraordinàries recomanades per l'equip docent atenent als informes psicopedagògics.

... ... ... ...


Ciències Socials - Edebe · Web viewEn cas de no superar alguna recuperació, es proposarà una...

Documents

Transcript of Ciències Socials - Edebe · Web viewEn cas de no superar alguna recuperació, es proposarà una...