CÍSTER BTT SUD I NORD.pdf

7/24/2019 CSTER BTT SUD I NORD.pdf

1/29

CSTER SUD

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5380091

La ruta BTT s fcil. Quan comencem a avorrir-nos dalguns trams, ens sorprn algun corriol,algun toll daigua, o algun pas de riu divertit. El paisatge general s bastant uniforme, i nogaire muntanys. Shi respira fora b. Al final es pot allargar la ruta al mar i banyar-shi. Elmonestir de Santes Creus s tot un altre mn. En general, els pobles sn petits, de menys de2000 habitants, i tenen una esglsia barroca del segle XVIII amb torre del campanar querecorda la torre dun mesquita. Als camps domina la vinya i, a la zona inferior, els avellaners.Aquesta ruta s la part meridional de la gran ruta BTT ruta del Cster. Faltariacomplementar-la amb un cercle de 170 Km ms al Nord que passaria almenys per Poblet.

mapa ICGC.cat

Ruta circular. 76.2 KM. 6 h 24 min en marxa a 11.9 Km/h de mitjana. Parades: 3 h 16 min. Comencem vora les Brises de Mar(Torredembarra). Cap el Nord trobem el poble de Salom. All hi ha el primer punt d'aigua i lacollidor bar (i piscina) Eclipsi. Cap el NWpassem desprs vora Vilabella. Cap el Nord arribem a Brfim, on hi ha la segona font. Ms cap el Nord arribem a Vila-Rodona, amb unatercera font. A la plana del Mol, seguint cap el N, trobem la quarta font. Seguint al Nord, passen el riu Gai per tres passarelles enmigla famosa albereda. Arribem al monestir de Santes Creus. All hi ha el bar Esport i una font. Seguim ara cap a l'Oest fins el Pla de SantaMaria (font i farmcia). Desprs, seguim cap el Sud fins Ali (campanar al costat d'un dipsit d'aigua municipal enlairat). Seguint cap elSud, passem prop de Puigpelat. Seguint cap el SW, trobem una setena font (amb oratori), vora el torrent de Vallmoll. Seguint encara

cap el SE, arribem a Nulles. Ms cap el SE encara, trobem Renau, i, desprs, una font. Cap el Sud passem vora la cua no inundada delpant del Gai. Ms cap el S arribem al Catllar. Seguint cap el SE arribem a Ardenya, on hi ha la novena font. Seguint desprs cap al'Est arribem a la Riera de Gai (amb un campanar que sembla tailands). Seguint ms l'Est arribem al punt de partida. Varem seguir"pedals del cster (2013)",per aqu apunto (waypoints) dues variants per una propera vegada. La primera variant, desprs de Brfim, altrobar la C-51, consistiria en tirar a la dreta cap a Vilardida,en baixada per la carretera, i all agafar cap el Nord el cam (creuant l'AP-2per sota) cap a Vila-Rodona. I la segona variant consistiria en evitar la carretera molt transitada T-214 E, desprs de la Riera de Gai.Al sortir del poble haurem d'agafar la carretera a l'esquerra (T202W, T202)i de seguida agafar el ramal de la dreta amunt (T202)i,desprs de creuar les vies, agafar el cam a la dreta, cap a l'E, amunt.


2/29

SALOMEl terme s a la perifria i al NEdel Tarragons. Fins 1957 haviapertangut al bisbat de Barcelona.Lesglsia s barroca, perconserva un prtic romnic.Camp de futbol (foto alesquerra). Piscina. Bar Eclipsi

(al costat de la piscina). Oliveres.Vinya (set milions de Kg lany,de ram). Abans era fams pelsprssecs de vinya. Escorxador deconills. Centre gastronmic delscalots. Cova dels Vergerars,habitada a leneoltic (3000 a. deC.), sobre la riba esquerra o deponent del Gai, a uns 3 Km aponent del poble. Cova Fonda, jaal terme de Vespella, al Sud.Passeig de Joan Creus (avingudaprincipal) amb plataners baixos ivoreres amples (foto a lesquerra).Al Sud, estaci de tren de Salom(via Sant Vicen de Calders -Lleida). Cal Cardenal, a ponentdel poble, de la famlia Nin: casasenyorial de mitjans del segleXVII, actual centre cvic dunafundaci cultural.

VILABELLAQueda al Nord de la via del tren.La ruta del Cster no hi passa benb. Museu etnolgic. Muralles.

Vinyes.


3/29

BRFIM

Terme meridional de lAlt Camp. A lariba de ponent del riu Gai. A llevant delpoble queda Montferri, que destaca pelsantuari de la Mare de Du de Montserrat,obra de JOSEP MARIA JUJOL I GIBERT,

figura cabdal, amb GAUD, delmodernisme catal. Al Sud quedaVilabella. Brfim s un poble senzill.Lesglsia de Sant Jaume, destaca per laseva faana esgrafiada (foto a lesquerra).A Brfim hi nasqu el 1948 el mgicANDREU(illusionista actual) i el bisbe dePuerto Rico i de Caracas, del segle XVIII,MARI MART I ESTADELLA. Hi ha moltavinya, oliveres, garrofers, aviram,empresa dautocars. Restes romanes.Santuari de Loreto, a llevant del poble.

Paisatge al peu de lesglsia de laMare de Du de Montserrat (a

Montferri), obra modernista deJUJOL

Vinyes a la vall frtil del Gai, al NE de Brfim.


4/29

VILA-RODONA

Queda entre Brfim (al SW) i Aiguamrcia (al N). Vila-Rodona s a lAlt Camp, just per sobre la riba llevantina oesquerra del Gai. Hi destaquen un pou de neu (foto alesquerra), que recollia la neu de les Muntanyes de Prades; i

un columbari (cementiri de cendres) rom. Vint villesromanes: La Serra, Mas den Bosc, etc. Vinya, avellaners,oliveres, ametllers, gallines, porcs, ovelles. Fira el primer capde setmana de novembre. Edat del bronze: Cova Gran.Paleoltic inferior: mamut, crvols. Hi pass una anys demetge en Gin i Paratgs, promotor dels manicomis moderns.

A llevant, i cap el NE, de Vila-Rodona shi pot veure la Serra delMontmell, ms enll delsgarrofers, les vinyes i les pinedesde pi blanc.

Rec de la font (Vila-Rodona)


5/29

AIGUAMRCIA

Tot i ser el municipi ms extens de lAlt Camp, s poc poblat.Els nuclis, de ms a menys poblats sn: Santes Creus, Masden Perers, les Pobles (escola), el Pla de Manlleu (escola), elsManantials, Aiguamrcia, LAlb, les Ordes, la Planeta,

Selma (deshabitat). Queda ala perifria del NE de lAlt Camp.El ms conegut del municipi s el Monestir de Santes Creus,des del segle XII. El conreu principal s la vinya. Hi ha unaempresa embotelladora daigua mineral (Santes Creus - Fontdel Pla Nova). Uns 9 L es poden comprar a 2,2 euros.Aiguamrcia i Santes Creus queden a la riba esquerra o dellevant del riu Gai. Mrcia pot derivar de murtra, el nomduna planta i un eptet de Venus. Hi ha una mena de reserva

natural o zona protegida: lalbereda de Santes Creus, a les ribes del Gai al SuddAiguamrcia.

Lalbereda de Santes Creus:Populus alba, Arundo donax, Rubus

ulmifolius.

(casa restaurada a Aiguamrcia).


6/29

SANTES CREUS

El recinte del monestir ocupa unes2 Ha. El 1170 shi install ambperms del Papa Alexandre III unacomunitat del Cster que proveniade Tolosa. Daqu les nombroses

flors de lis a lescut. Aix abans deprovar dos emplaaments que erena Collserola (Valldaura) i a laLlacuna. En lestabliment de lacomunitat hi influren RamonBerenguer IV i Guillem Ramon deMontcada. Hi descansen les restesde Pere III, i Jaume II (i la sevamuller Blanca dAnjou). I tambles de Margarita de Prades, esposade Mart lHum. Pere IV elCerimonis va decidir traslladarles oficines reials al monestir dePoblet, per, per altra banda, vafer emmurallar b el recinte deSantes Creus. El conjunt s unmonument histric. No hi hacomunitat cistercenca. La primeraplaa s una avinguda ambedificis barrocs amb esgrafiats. Alcentre hi ha un monument a

Bernard Calb, abat promotor.Lavinguda acaba en unaescalinata que dna a lentrada

principal. A part el temple, hi ha elclaustre, i les estances dedicades areunions, refrigeris, i estudi. Lestilgeneral s de transici entre elromnic i el gtic.

Esgrafiats i llucanes en un edifici delavinguda que dna a lesglsia deSantes Creus.


7/29


8/29

EL PLA DE SANTA MARIAs gaireb al centre de lAlt Camp. T uns 1600 habitants. Les terres gaireb planessaprofiten per a conrear-hi oliveres, vinya, ordi, avellaners, i criar-hi gallines, vaques i porcs.Hi ha una mica dindstria: formig, estructures metlliques, plstics, mobles, lones; icosmtics i mel. Destaca lesglsia de Sant Ramon de Penyafort (segle XIII) i la de SantaMaria (segle XVIII). Hi ha unes quantes cases senyorials. Destaquen tamb les casesadossades a la muralla. En algun marge de vinya hi ha alguna falsa cabana de pedra,amuntegament de pedres, com els de Menorca. Allunant-nos una mica del poble darrere les

vinyes podrem veure cap el NW la Serra de Miramar, altrament coneguda coma SerraCarbonera o Carbonria, i ms al Nord, la Serra Jordana. Ms a llevant del Coll de Cabra,encara al Nord, hi ha la Serra de Cabarr. Aquest arc muntanys que assoleix la cota 800,aproximadament, protegeix una mica el poble, que s a uns 400 m snm, dels vents freds detramuntana i mestral.

Falsa cabana de pedra

URSA: fbrica de poliestir obstrut, llana declimatitzaci per a la construcci, del grup Uralita.

Al fons, darrere lesvinyes, la Serra deMiramar o SerraCarbonera oCarbonria(esquerra) i la Serradel Jord (dreta)


9/29

ALI

Esglsia de Sant Bartomeu, del segle XVIII, amb torre octogonal arrodonida que s imitadaper un dipsit daigua proper. Vinya, oliveres, garrofers, avellaners. Indstria de fusta, metall,fruits secs. Restes de muralla.

PUIGPELAT

El poble rau on hi havia una antigavilla romana, amb aqeducte.Conreu de vinya i avellaners. Tambametllers, olivera i garrofers. Bestiar:gallines i porcs. Indstria paperera, idadditius alimentaris. El santuari de

la Mare de Du de la Llet (o delHospitalet) fou enderrocat el 1975.Noms en resta un recordatori(oratori). El terme ja s ms al Sudque la capital comarcal (Valls).


10/29


11/29

EL CATLLAR

Poblaci del Tarragons, duns 3000 habitants. El nucli principal t uns 1000 habitants. Laresta es distribueixen per les nombroses urbanitzacions creades al voltants de diversos masos:Mas Blanc, Mas den Cosme, Mas den Gerem, Mas den Panxer, Mas Vilet dels Pins, Masden Pallars. O no: Manons, Bonaigua, Bonaire, Cativera, LEsplai, el Mdol, els Cocons,

Pinalbert, Santa Tecla, Sant Roc, Coll de Tapioles. Durantla Guerra dels Segadors vora el poble guerrej (amb el

bndol de FELIP IV que en sort derrotat) PEDROCALDERN DE LA BARCA. Restes preibriques al peu delcastell. Esglsia barroca del segle XVIII. Vinya,avellaners, olivera, ametllers. Gallines i porcs. Cmping.Cooperativa agrcola. Embassament del Gai (o delCatllar), de 60 Hm cbics de capacitat mxima, per aregadiu i consum de la petroqumica de Constant(Repsol), acabat el 1975.

Alguns camins antics encara tenen les marques a la roca

calcria de les roderes dels carros. Aix s que era unacarretera. Del que en diem carreteres lhaurem de dircotxeres o cotxasseres.

ARDENYA

s un agregat de La Riera de Gai. Torre defensiva,mol i esglsia romnica del segle XI-XII.Avellaners. Font.

(La casa ms bonica dArdenya,vora la plaa de lesglsia).

(Plaa i font dArdenya)


12/29

LA RIERA DE GAI

T uns 1200 habitants. A part elnucli central del poble, hi ha ElCastellot, La Coma, Ardenya, iMas Virgili. Esglsia de SantaMargarida, amb torre destiloriental. Conreus de vinya,

avellaners, olivera, ametllers ihorts. Gallines. Indstria txtil.Tren (baixador).

Esglsia de la Riera de Gai

Mas Virgili, al turonet sobre lhorta.

Antic ferrocarril Reus - Roda de Bar


13/29

CSTER NORD (febrer 2016)http://es.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=12297719

La ruta que vaig fer no s ben b la ms clssica, per noms sen desvia a lextrem Sud, perpoder veure Miramar; i a lextrem de llevant, per fer drecera de Montbri de la Marca cap alPla de Santa Maria (inici de la ruta). La vaig fer en dos dies, per poder aprofitar-me delalberg Jaume I, prop de Poblet, tot i seguint les indicacions den Manel Tena-Dvila,organitzador de la ruta. Quedaria encara per veure la part de ms a ponent, ja que algunsitineraris passen per (de Nord a Sud) Senan, Vimbod, Riudabella, La Bartra (albergnaturista), Farena, Mas den Verd, Mont-Ral, la Riba, i Lilla. En aquest segon viatge delCster, surto de casa i condueixo per lautopista fins la sortida del Pla de Santa Maria. Emsorprn que lasfalt, tot i el pas danys i anys del pas de camions, estigui refet i en perfectescondicions ara. Deixo el cotxe davant el nmero 15 del carrer de Joan Maragall. Un home

jove est descarregant el cotxe tamb. Lacompanyen un parell de nens, fills seus. Em dna

conversa. Ell no agafa mai lautopista. Sen va cap a Santa Coloma de Queralt, per agafar alllautovia, que no s de pagament. Ell va en bici de muntanya tamb, per prefereix fer la rutade les cabanes i tot el que sigui apropar-se cap el mar. Tamb em diu que Miramar s moltbonic, que val la pena. Que ve all per desconnectar de Barcelona, els caps de setmana, i que licostaria molts diners agafar sempre lautopista. Que li sona el cognom Murtr per res mes.Quan li dic que s al qui li varen tallar una cama, aleshores ja hi cau. (s un cos delherbolari Ferran). La veritat que ha estat molt agradable parlar amb ell, que no s daqu,per els seus pares s que ho sn. Mindica on eren els safareigs abans i que per all trobaruna font, a la plaa.

El Pla de Santa Maria, abans del 1953 sanomenava Vilalba, Santa Maria del Pla, el Pla de Cabra. Deu haver-hi

uns gaireb 2000 habitants i sorprn una mica veure lo gran que s. Es troba a uns 380 m snm. A msdagricultura t una mica dindstria. Shi cultiva ordi, ametllers, vinya, avellaners i oliveres. Antigament shiconreava cnem. Shi crien gallines, bens i porcs. Hi ha apicultura. Hi ha una fira agropecuria a loctubre. Laindstria s de plstics, cosmtics, mobles i paraments metllics. Esglsia romnica del segle XII (Sant Ramonde Penyafort) a la base de lactual (del segle XVIII). Teatre, biblioteca, associacions esportives i culturals. Festamajor per la Marededu dagost (15). Durant la Guerra dels Segadors (1642) els vilatans, que en principi


14/29

animaven el bndol espanyolista, es refugiaren, per por, a lesglsia. Quan el marqus dHinojosa els reclam larendici immediata, ells es resistiren i aix caus que el marqus fes degollar desprs de lassalt els 40 homesque hi havia all dins. Noms perdon els nenes i les dones.

Lhome jove crec que em perdona el ser cos (per part de mare) del gerent dAbertis durantmolts anys. Per no mhagus perdonat ser parent (per part de pare) daquell marqus. Passopels antics rentadors i trobo desprs la plaa, que ja coneixia de laltra vegada. Passen unparell de cotxes noms. Enfilo direcci cap a Figuerola, primer amb dubtes, per desprs ja

ms segur. El cam est cimentat. Darrera el Coll de Cabrera es veu un nvol tenyit delscolors de larc de Sant Mart. Sembla una benvinguda! Per aqu es veuen alguns ametllersflorits amb flors blanques, alguns ja amb poca flor i algunes fulles incipients, i molt pocs de lavarietat maricona, de flors rosades. Figuerola apareix com un poble petit per potent. Lescases estan ben cuidades. Vaig a veure al carrer de la Verge de lEsperana (n 50), aquella onva nixer el meu amic i mentor herbolari Josep Ferran Comas. T planta baixa i dos pisos,amb tres finestres que donen a aquest carrer i una a laltre carrer, que fa baixada (on hi ha unpis ms, ms avall). Est molt restaurada i les dues faanes sn ben llises. Les finestres tenenvidres dobles, les parets arrebossat nou, de color Siena, i al capdamunt, al terrat, hi oneja unabandera estelada. La llinda de la porta dentrada al garatge s amb biga de fusta vella, moltben envernissada. Lampit de la porta principal queda a mitja altura quasi de la sanefa o

arrimader de pedra plana esquistosa que fa de minvell. Per lampit de laltra porta, a labaixadeta lateral, ja queda al nivell superior de lampit, i salven el desnivell un parell degraons, essent el ms baix invasor de la calada. Hi ha una alarma i alguna reixa extensiblerere alguna de les finestres. El rfec per sota est folrat de rajoles de Valncia de colors grocpllid i verd fent els colors triangles en banda. Per aquesta no s la casa que ms recordavalherbolari, sin la masia de Miramar, on anir desprs. Parlava duna font amb aigua moltbona, la font de Miram. I feia un gest mirant-se la ma amb el dors cap amunt i el puny unamica tancat. Per la font de Miram ja no existeix a Figuerola. Vaig cap a una altra font, queresulta ser la Font dels Enamorats. Ja em va dir ell que hi havia posat un a petita esculturadun peixet a l`aixeta de la font. I realment queda molt bonica. Tamb em va dir que volienposar unes quantes fonts al poble, i en comptar quatre. Vora aquesta hi ha una rea de lleure

amb petites atraccions per a la mainada, una barbacoa, bancs, camp de petanca i alguna altracosa que sem deu escapar.

Figuerola del Camps un petit municipi duns 20 Km. quadrats amb uns 300 habitants. Antigament compreniatamb, a ms de lagregat de Miramar (a uns 600 m snm), el de Prenafeta (que ara ha passat a Montblanc). I el1890 tenia uns 900 habitants. Va ser el primer municipi a establir el conreu dels avellaners a la comarca (AltCamp). El nucli de Figuerola es troba a uns 480 m sobre el nivell del mar. Lesglsia queda sota ladvocaci deSant Jaume (festa major del poble pel dia del sant, el 24 de juliol) i data del segle XVIII. A ms davellaners, hiha ametllers, oliveres, vinya i cereals (blat, ordi). Entre el bestiar, hi ha gallines i porcs. La vegetaci naturalocupa 2/3 del terme. Dominen les alzines, els garrics i el pi blanc. A la Cova del Gat, vora el Mas del Llop, aluns 3.5 Km al SSW del nucli del poble, shi han trobat restes eneoltiques o de principis de lEdat del Bronze(200 a. C). Concretament: mmies, collarets, botons, cordons, estris dos i de slex, i cermica vermella. El nom

de Figuerola consta ja en un document del 980 del comte Borrell II referit al castell de Cabra. Des de 1271 a1845 Figuerola va estar pagant tributs al monestir de Poblet. Actualment, al poble hi ha poliesportiu (ambpiscina) i una rea de lleure vora la Font dels Enamorats (Hort den Tona) per a nens i gent gran. A ms de lesfonts al nucli del poble (4), disperses pel terme municipal nhi ha unes quantes de ben indicades: Bou, Carbassa,Cerbell, Escanals, Freda (a uns 100 m al SW del nucli de Miramar), Teix, i de la Vila. El poble queda abrigatdel mestral per un arc muntanys que, de Sud a Nord, passant per ponent, consta de La Cogulla (al Nord del Collde lIlla) i el Tossal de la Somerota, sobre Miramar; la Serra Carbonera (fins el Coll de Prenafeta), el TossalGros, i la Muntanya den Jord de Prenafeta, abans del Coll de Cabra. Hi hagu mines de carb i de ferroexplotades fins a finals del segle XIX.

No s a quin torrent anava lvia de lherbolari Ferran a resar a les plantes perqu guarissin lesaftes a la boca de la gent. Es veu que el metge del poble li tenia molta rbia i se nenreiadella. Per ja diuen que riu ltim riu millor, perqu va acabar tenint aftes i no li varen marxarfins que va acudir a ella. Crec que va ser lherbolari qui va dissenyar el peixet de laixeta de lafont aquest dels Enamorats. Almenys aix mho va explicar i fins em va ensenyar el dibuix delprojecte que havia fet.


15/29

Font dels Enamorats

Desprs de descansar a la Font dels Enamorats (o de la Vila), emprenc el cam pel mig delpoble passant davant de tres fonts ms. La pista cap el Sud, direcci a la carretera del Coll delIlla s fora planera, amb pujadetes i baixadetes, enmig de camps amb avellaners. Penso queseria potser un bon negoci micorizar aquests avellaners amb miceli de tfona. La carretera

puja suau, i t un voral fora ample. Elscotxes gaireb no contaminen. Alguna motos. Aviat trobo la carretereta asfaltada quepuja cap a Miramar. I puja moltssim. Ambla bici vaig fent esses, imitant el que vaigveure fer a un noi tot ros pujant per CanCaralleu. Potser avances a la mateixavelocitat que si anessis recte per et cansesmolt menys. La pujada a Miramar serespectacular, ms que pel paisatge, quetamb, per trobar-hi totes les varietats

dalzina (Quercus ilex ) que conec. Lacarretereta va flanquejat lespadat calcari isorprn lalzinar tan esponers. Abansdarribar al nucli de Miramar hi ha CanBalasch, una torreta allada blanca. Lacarretera rodeja el nucli de Miramar perllevant i shi arriba pel Nord desprs dedeixar el trencall que baixaria un altre copcap a Figuerola.El nucli de Miramar ara es veu molt benarranjat, per una dita local assegura que

abans all eren molt pobres, perqu el rectorde Miramar, quan t sopes, no t pa.Desprs de passar vora la casa de turismeruralhttp://www.latraca.org/mirador.html


16/29

i contemplar la panormica des del turonet de sobre el poblet, torno a pujar a la bici i agafo lapista cap el Nord. A la baixada veig un rtol amb lletres vermelles que anuncia que avui lacarretera a Figuerola estar tallada fins a les 3 de la tarda. Entenc que ser el ramal quebaixa. Per quan agafo el ramal que puja cap el Coll de Prenafeta em trobo un caador imaturo a parlar-hi, i em diu que ja poden posar rtols, ja, que tothom hi passa. Gent en bici,corrent, de tota manera. Que ell a aquesta hora, ms de les dues, ja seria dinant, per que elscompanys volen apurar tot el temps. Ms endavant trobo un company seu amb cara de prunesagres. Suposo que perqu no ha caat cap senglar.

Capella de Miaramar

fotos de Miramar (Figuerola del Camp)


17/29

El Tossal Gros, des del turonet de Miramar

Arribat al coll, la cosa es complica al cap de poc de comenar la baixada, ja que la pista tornaa enfilar-se cap a la dreta, quan hauria de baixar a lesquerra. La baixada lhaur de fer a peu.Desprs de recular una mica, seguint els indicadors, baixo per un sender ample per massapedregs per fer-lo amb seguretat amb la bici tant carregada. Si no fos tan cara, un altre diaduria una armilla anti-bales, per si de cas, per passar per aqu. Crec que si volen tancar el pashaurien de posar cintes amb ratlles vermelles i blanques creuant la pista. I potser si volencaar senglars shaurien de llevar ms dhora per poder anar a dinar a la una. No s si heperdut alguna cosa perqu en una parada durant la baixada madono que la cremallera dunabutxaca lateral de les alforges est oberta. Ja que cada cremallera t dos llengetes per tancar,potser haur de posar una tireta de plstic amb filferro dins per assegurar que quedin els dos

junts. El mal trngol sacaba aviat i a la base del bosctrobo una pista que agafo cap a lesquerra. Aviat ser ales primeres cases de Prenafeta. Maturo ala font pertrucar el Manel, el qui ha donat la idea daquesta volta,per que no anir amb mi perqu li sembla que ell anirmolt ms rpid. Resulta per, que arribar una hora mstard, per haver sortit amb dues hores de retard del Pla deSanta Maria. Ell i els seus tres companys han passat pel

cam curt cap a Prenafeta, que passa ms al Nord delpoble.

Font i panormiquesde Prenafeta


18/29

Prenafetaactualment pertany al municipi de Montblanc, per havia pertangut a Figuerola. El nucli del poblet estroba a uns 470 m snm, a la baga o al peu del Tossal Gros de la Serra Carbonera o Carbonria. Noms t uns 25habitants. Constava ja el seu nom lany 1060. La baronia de Prenafeta comprenia a ms de Figuerola i Miramar,el Mas dAmil i Montorns. Ara els barris segregats de lIlla i de la Barceloneta hom pot considerar que sn alterme de Prenafeta. Al llogarret hi ha un useu (particular) del vi. La festa major s el segon diumenge dagost.Sembla ser que el poble no tingui res a veure amb el conseller de la Generalitat Llus Prenafeta i Garrusta, queera dIvars dUrgell, ni amb el msic sardanista barcelon Josep Prenafeta i Gavald.

Desprs de Prenafeta els camins sn bons i fora planers. Alguns ametllers encara sn benflorits. Sense massa problemes passo pel gran tnel quadrat sota el tren i arribo a un poble. Nomesperava que fos Montblanc. Valdria la pena endinsar-se pels carrerons i torres medievalssi no tingus una mica de pressa i tanta por (anant sol). Aquests dies que alguns titellaires hananat a la pres a Madrid per suposadament enaltir a ETA i aqu hi ha alg que em fa molta


19/29

ms por que els etarres, i gaudeix aix no obstant de respectabilitat universitria. Quan mavioa fugir de Montblanc recordo que vaig somniar un cop aquesta escena exactament comsucceeix ara, psicolgicament i visual. Per tamb era daqu un bon amic dun amic meu migbelga que crec que ara para per Mauritnia. Crec que els vaig veure per primer cop als dos a laplatja de Calafell un vespre. En una actitud molt poc hostil.

Montblanc. s la capital de la comarca (Conca de Barber). s a uns 350 m snm vora la conflunciadels rius Francol i Anguera. Pintures rupestres del paleoltic mitj vora Rojals (masos de Llord i den

Bess). Era un nucli important de comunicacions entre Tarragona i Lleida, des de temps romans. Alsegle XI sanomenava Dues-Aiges, per ja al XII el rei Alfons el Cast li pos el nom de Muntblanc.A ms del tren de Barcelona a Lleida (des de 1863), hi passa lautopista AP-2, i les carreteres C-14(Salou-Trrega) i N-240 (Tarragona-Lleida).El clima s mediterrani amb caire continental. A ms delnucli principal (amb barris interns amb noms de sants i Marededus), al terme hi ha els barris, agregatso urbanitzacions de:

Barceloneta Bartra Cogullons El Pinetell Horta de Vinyols

La Gurdia de Prats Les Arcades Lilla Prenafeta Rojalons

Rojals Sant Maties Vilasaura

Al segle XIV era la setena poblaci en nombre dhabitants de Catalunya. La democrcia medievalconsistia en debatre tots els caps de famlia els divendres a la tarda preus daliments i altres decisionsque afectaven els habitants. La votaci tenia lloc amb faves blanques o negres. I daqu ve lexpressi:aix sn faves comptades. Amb tot, pagaven impostos feudals (als senyors), a lesglsia, i al rei, sib, sumant-los tots, en molta menor proporci que en temps actuals. Algun habitant, com en BertrandMas (1331), es queixava que dos municipis, Montblanc i la Selva del Camp li requerien cobrarimpostos, per duplicat. Els 30 sous que el batlle de la Selva li va fer pagar no els va poder recuperar,malgrat lexposici del batlle de Montblanc. La poblaci va minvar molt durant el segle XVII, degut ala Guerra dels Segadors, a plagues i a sequeres. A finals de segle (1787, cens de Floridablanca) hihavia 3100 habitants. Durant el segle XIX, la poblaci augment (6000 habitants el 1887). Per afinals del XIX (1893) la filloxera delm les vinyes i aix va fer minvar el nombre dhabitants, que no

es va recuperar fins la dcada del 1960. A principis del segle XXI la poblaci s duns 6600 habitants.Tradicionalment al poble shi feia carb, pergamins; shi conreava safr, cnem, lli; i es vivia tambde la ramaderia (ovelles, porcs, gallines). Durant el segle XIII sedific part de les muralles, el call ialguns convents. Durant el XIV sedificaren els banys pblics, la pres, lhospital, lesglsia de SantaMaria i la resta de les muralles i torres. Durant el segle XV sedific el raval. Durant el segle XVIII hihavia pous de gla que abastien a Valls, Tarragona i Reus. Tamb shi feia oli, vi, i aiguardent. Hihavia molins fariners i forns de pa. Durant el XIX shi fabricaven podalls, teixits (sedes), pells,espardenyes i begudes alcohliques. Tamb sedific el jutjat, el pont i el cementiri nous i lesurbanitzacions vora les fonts. Durant el segle XX es restaur la part intramurs. Sinstallaren lesfbriques, destilleries, lescorxador i el celler de la cooperativa, les escoles noves i els barris perifricsvora la carretera. El 1947 el conjunt emmurallat va ser declarat patrimoni monumental i artstic. Lesmuralles fan 1,5 Km de llarg i a vegades arriben a 20 dalria. A principis del XXI, la pagesia

representa el 4% de la poblaci i es concentra als nuclis de Lilla, Prenafeta, Rojals, i La Gurdia. Hi haalguns polgons industrials on shi fabrica material elctric, paper i cartr, formig prefabricat, maletesi peces de metall. El mercat, des de 1170, se celebra els dimarts i els divendres. La fira, el 14 de maig,per la diada del patr (Sant Maties). Hi ha escola de batxillerat i dFP. Hotels, i turisme rural. Festivalde rock, centre destudis de la Conca de Barber, museu comarcal, arxiu municipal, revistes locals,festa major (14 de maig) amb ball de bastons, gegants, timbalers; i daltres festivitats religiosestradicionals. Lactual duquessa de Montblanc s linfanta Leonor, filla del rei Felip VI.


20/29

Carrer tpic de MontblancPassat Montblanc, el track que tenia arriba un moment que es desvia de la pista que passadesprs duna rampa per entre dos pilars de roca calcria. Jo segueixo per la pista principal ifaig cas dels rtols indicant cam cap a LEspluga de Francol. Hi ha roselles en flor per lesvores dels camps.

LEspluga de Francol. Ja el mateix nom li ve de les coves. La visita normal (d1.5 Km) dura cosaduna hora. Per es pot concertar una visita esportiva amb immersi a travs del sif. No hi ha gairebestalactites. Lentrada principal s per la Font Major (del Francol), a la zona Nord del nucli urb. Al

poble shi pot arribar en tren, o en cotxe per lAP-2 o la N-240. Les Masies s un barri perifric, zonabalneria del segle XIX, actualment adscrit a poblet, on es troba lalberg Jaume I, de la xarxa Xanascatde la Generalitat de Catalunya. LEspluga t a principis del segle XXI uns 3800 habitants. El ms richa estat sens dubte Llus Carulla i Canals, fundador de Gallina Blanca; i tamb mecenes dmniumCultural, editorial Barcino, fundaci Jaume I, i Orfe Catal; i, al poble, del museu de la vida rural i


21/29

del gran centre desbarjo. El poble es va formar al voltant del Castell templer i dels germanshospitalaris. Hi ha escoles per a nens i escola de msica, biblioteca, arxiu histric, emissora de rdio,clubs esportius i culturals, centre de compostatge i reciclatge. Ermita de la Trinitat. Sota les escales delesglsia de Sant Mart Vell shi amagaren les despulles profanades al monestir de Poblet durant larevolta de 1837. Setmana de la joventut, la tercera de juliol. Fira de Sant Vicen, des de 1565, el darrerdiumenge de gener. Conreus de vinya, cereals, oliveres i ametllers. Bestiar: gallines, porcs. Mercatsels dilluns i els divendres pel mat. Dolos tpics: carquinyolis i vanos (galetes).

Curiosament el track, enlloc de seguir ja per la carretera cap a Poblet, senfila per un costerque la pista supera amb una mica de dificultat, sense deixar-te veure gaire panormica. Perno trigo gaire i no em costa gens veure lalberg Jaume I. Aquest mat havia telefonat per dir-los que arribaria cap a las sis o les cinc de la tarda, i encara falta un quart per les cinc quanarribo. El complex dedificis recorda molt els centre de loisirs francesos. Les teules sn deltipus de Marsella, vermelles. Lentrada t ms dun nivell que cal superar mitjanant unsquans graons (amb la bici carregada). Hi ha un gran pati central quadrat i al voltant edificiscom ales que el tanquen, amb porxos i espais oberts a sota. Hi ha algunes plantes amb flors osense que no es veuen pas descuidades, com seria tpic ja dels hospitals barcelonins. En PereAntoni Torres, ma, es veu que sho va agafar amb moltes ganes, al segle XIX, aix de ferun complex balneari aqu. Per es queixava que lestat li fes la competncia i a la vegada el

cargols a impostos. Els metges recomanaven prendre (beure) una temporada aquestes aigesferruginoses i magnsiques. Lestil de les altres cases (hotels) de la vora en aquest barri deLes Masies (de Poblet) respira un aire francs. LAlbert Riber et rep a recepci amb atencionsinsuperables. Aquest home podria ser diplomtic, diputat, o el que fos atenent a la gent. T unaccent que em sembla del Vendrell, per diu que s de Valls, o de vora Santes Creus. Es passa14 hores darrera el taulell. Ha domplir uns quants formularis cada cop que registra algunclient. T dues criatures que nestan molt dell. Queda meravellat del meu minscul concertde piano, tot i lo desafinat que est linstrument a la sala de la televisi. De passada jo emmeravellava que algun acord una mica dissonant sons b aqu. Per sort ning fuma, que jospiga, i en aix crec tenir molta sensibilitat. A lalberg de la mateixa xarxa Xanascat a Nria(alber de lliga) s que fumaven i fora, i potser per aix no em varen registrar b i lAlbert

no troba les meves dades. Em dna la clau, desprs dels trmits oportuns jo he preferitpagar els 25 euros de la mitja pensi al principi i men vaig a lhabitaci del primer pis alala de ponent. Shi accedeix per la porta al costat de lextintor. La 201 queda just davantmateix dels lavabos. s doble, per hi estar sol. Em dutxo. Laigua no s abundant per ssuficient i ben calenta. Lhabitaci est impregnada daroma de brisa martima que, perexemple, els Vents, de Sant Just Desvern, fabriquen. Quan baixo un altre cop cap a recepci,arriben les quatre companys que havien tingut la idea de la sortida i havien quedat a travs delMeetup. Sels veu fora enrgics, per no donen gaires explicacions de litinerari. En Manel,que s amb qui he parlat, va amb el cap rapat i li destaquen molt les pestanyes, de manera quesembla que les dugui pintades. En Dani no s tan alt, per t les exageracions dels homesesportistes a les espatlles i a les cames. Li destaquen tamb els ulls, molt grans. En Jordi t els

ulls molt blaus, i t el cabell i la barba de color castany clar i ondulats. I lOng dur el cabellcurtet i s el ms jove i ms prim. Li destaquen els dents blanqussimes quan somriu, que hofa sovint. A ms, quan sembla que vagi a dir-me alguna cosa, a vegades fa uns gests amb totel cos com si estigus fent un ballet asitic. Ells de seguida volen anar a veure Poblet. Jo hivaig a peu o corrent, per la carretera. Entro un moment a lesglsia i em sorprn que siguiaquella que vaig somniar una nit. Ara la veig amb menys detall, per la foscor ambiental. Pertamb havia visitat linterior amb els meus pares fa molts anys. Se sent una mena dolordhumitat i dabandonament i darrere, molt enrere, sonen els assaigs dels monjos que han deresar les vespres a les sis i mitja. Sembla mentida que aquest temple sigui per adorar un ducelestial, perqu em sembla ms per protegir-sen, de tant fosc com s i de tant gruixudes comsn les parets. Les formigues condueixen els llurs cadver al costat de la zona de deixies. Iaix em sembla avui mancat desplendor, i noms un abocador de morts. Trobo als companysa la cantina bevent vi. Abans, han anat a deixar les bicis dins lhostatgeria. Jo em regalo unaampolleta daigua de Veri que sospito que era reomplerta amb aigua local. Ells sembla que noparen compte en despeses. Els deixo que vagin a les vespres mentre comena a plovisquejar i


22/29

jo arribo corrent, per la carretera, a lalberg. Al principi trobo un munt de gent caminant pelmarge. Tornem a petar la xerrada amb lAlbert. Mexplica que desprs de la desamortitzacide 1835 els nous propietaris varen edificar en aquest nou barri de Les Masies. I que ara,desprs de tants anys, lajuntament els diu que lestil dels edificis no s el correcte. Que a lafinca que era dels monjos, ara no hi deixen passar en bici, excepte per les pistes forestals. Queuns dels amos dels boscos de Poblet s un Gil Mra de Aragn. Jo li pregunto si en GonzaloMra de Aragn es viu, i ell no ho sap. Resultar que va morir el 2006. Li explico que aquestafamlia tenien un casal que varen jugar-se i perdre apostant a les cartes, i que va acabar

albergant el collegi on vaig estudiar. LAlbert mexplica que, un cop acabades les vocacionsde benedictins, lestat acabar quedant-sho tot. Ara els monjos sn usufructuaris delmonestir. Als habitants del voltants, que molts estan amb laigua al coll, els va recar molt quelobra social de La Caixa gasts un mili deuros per pagar el nou orgue, fabricat a Sussa.Que lestat va tenir, desprs de la desamortitzaci, molt abandonat el monestir. Que lestombes, grcies a aquest descuit, varen ser profanades durant una revoluci de les del segleXIX. Per que sembla que no varen matar ning. Els companys tornen de vespres, i en tornensense massa entusiasme. Aviat toca sopar (a dos quarts de nou). Hi ha self service. La cuineraresultar que havia estat alumna meva a les classes que donava jo per a Uni de pagesos aAiguamrcia. Per no es dna a conixer. Ni jo hi caic, fins que ja no ser a temps de dir-lhi.Em retreu que, essent vegetari jo, mengi ous. La veritat que aquesta decisi de desviar-medel vegetarianisme em va costar una mica, per al final vaig optar per no ser tant estricte. Ellasembla molt contenta de veurem, com lAlbert, a recepci. Per no es donar a conixer. Persopar hi ha sopa, amanida (amb soja germinada), croquetes despinacs, truita de patates,psols amb pastanaga, iogurt, formatge, pernil en dol, pa, i poma. Els quatre repeteixen unesquantes vegades. Sembla que mai acabin la gana. I la cuinera, contenta dacontentar-los. Enacabat de sopar, anem al sal. All al rec hi ha una parella essent ell molt fort. Crec que ambaquells braos podria aixecar ms de 190 quilos. Els nois comencen a jugar al domino. LOngno en sap, i jo que mho miro potser ja no recordo b com si juga. Comenten alguna cosa deMalisia, el seu pas. Hi ha una illa vora la costa de Borneo on shi fan immersions comenlloc del mn, i aix ho corrobora tant el Dani com el Manu. Shi poden veure grans balenes

i grans taurons. Potser s la illa de Sipadan. LOng s de Malacca. Sembla ser que tots ellsestan habituats a anar a dormir tard, a les dotze, per jo no, i tinc molta son, de manera quemacomiado dells amb un see you tomorrow. LAlbert ens ha presentat el vigilant de nit,un senyor humil que t un somriure que recorda el del senyor Ferran, lherbolari de Figuerola.Per dalt a lhabitaci lolor de brisa marina artificial no em deixar dormir. El matals sprou cmode. El somier s una lmina metllica rgida foradada. Telefono al G. Em diu que aMadrid est diluviant, segons el Pepito, amb qui est parlant pel fix. El Pepito s el seu cunyati s un molt bon ciclista. Potser el nmero 50 dEspanya. Almenys en algunes competicions.Mentretinc algunes estones ms a fer una mica de katsugen, per avui no funciona per fer-mevenir son. Malo unes quatre vegades per anar a desbeure. A mitja nit puja una lleugera olorde llomillo fregit, que deu ser de lpat del vigilant. Ms que vigilant ens lhan presentat com

a ajudant per si necessitem alguna ajuda. Les campanes de Poblet toquen molt suaumentalgunes hores. Cap a dos quarts de vuit els tubs de la calefacci espeteguen de les dilatacionsperqu lhan tronada a posar en marxa. Ha plogut fora aquesta nit es veu. El dia promet serclar i vents, amb algun plugim un altre cop a mitja tarda.

Poblet.El monestir va ser inaugurat el 1149 pels monjos benedictins que vingueren de Fontfroide(Aude), pro de Narbona, per desig del rei Ramon Berenguer IV. Mossn Ramon Muntanyola (nascuta lEspluga, ho escriv aix: Entre el camp i la pineda // qui encenia uns ulls tan francs,// que elcenobi de Fontfreda// ja us envi els monjos blancs?// No us rondaven cada dia// laigua clara i el

ventet?// Us lloem Santa Maria// amb les monjos de Poblet... Diuen que Gaud va aprendre a

construir a Poblet al veure quins murs resistien ms a lhora de derribar-los, durant la restauraci delmonestir.


23/29

N 1: Antiga capella de Sant Esteve, funerria, del segle XII. N 2: Infermeria vella del segle XII. N 3: Claustret de SantEsteve o de la infermeria, segle XIII. N 5: Biblioteca del segle XIV. N 6: Sala Capitular. N 7: Capella primitiva, desprssagristia antiga. N 8: Pandes del claustre del segle XIII. N 9: Panda de principis del segle XIII, la ms antiga. a: Lavaboen el claustre. N 10: Antic dormitori de conversos, desprs convertit en cups. N 11: Cuina i dependncies. N 12:Refectori de finals del segle XII. N 13: Calefactori i barberia. N 14: Antic refectori de conversos i desprs bodegues.N 15: Atri del claustre fet construir per labat Copons. N 16: Sagristia nova del segle XVIII. P.R.: Porta Reial que donaaccs al conjunt del monestir.

La construcci del monestir no va comenar fins el 1163 i sanfent amb els segles. Era normal que desprs de triar unassentament els cistercencs esperessin uns anys per comenar aconstruir el monestir. El paratge havia de tenir bosc per a llenya,aigua i pous de neu, vinya i terres de conreu, i estar allunyat delsaltres pobles. A finals del segle XII Poblet tenia 17 granges enexplotaci. A ms, comptava amb infermeria, hospital depobres, farmcia, mol, forn de pa, hort de plantes medicinals icalabs. Durant el XIV es feu el palau del rei Mart lHum, perlarquitecte Arnau Bargus (que havia fet el Sal de Cent aBarcelona). Ara el palau de Poblet es fa servir de museu. Durantel XVIII es feu la nova sagristia. El 1340 el rei Pere IV elCerimonis va tenir la idea de fer servir una part com a pantereial de la corona Catalano-Aragonesa. En teoria hi descansenles despulles dels reis Alfons I, Jaume I, Mart I lHum, AlfonsIV, Alfons V, Enric de Trastmara, Pere III, Ferran IdAntequera, Joan I, Joan II, Joana Enrquez I (i el seu fillastre

Carles, prncep de Viana, a qui ella va fer enverinar). Felip II hipass la setmana santa del 1564 i de Poblet agaf la idea deconstruir un pante reial a lEscorial. Entre els nobles quesuposadament descansen a Poblet nhi ha de les nissaguesUrgell, Cardona i Cervera, Segorb, Prades, Crdova, Sandoval,Folch, Medinaceli, Maqueda, Benavent. En aquella poca de


24/29

mxim esplendor el monestir cobrava tributs de 60 pobles, 10 viles, 2 castells, de les salines deCardona, dels pescadors dEmpries, i tenia ams un crrec com a diputat de la Generalitat o consellero notari reial. A ms de Poblet la congregaci comptava amb altres monestirs: Piedra, Benifassar,Mallorca, Valncia, Barcelona (Natzaret), El Tallat. El 1531 sacab el retaule extraordinariencarregat per labat Pere Caixal a lescultor Dami Forment. Durant el segle XIX hi hagueren unesquantes fugides dels monjos, i profanacions de les sepultures per part dels exrcits contrincants i delsanarquistes. Durant anys el bestiar jeia enmig de les mmies reials dins lesglsia. El 1940 uns quantsmonjos tornaren a habitar el monestir, i fins ara (principis del segle XXI) hi ha hagut comunitatbenedictina del Cster. El 1991 el complex va ser declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO.Hom pot dividir el conjunt en tres recintes. Al primer hi havia les habitacions dels laics, algunescapelles i el rebedor per als reis. Al segon, la plaa, lantiga hostatgeria, els palaus abacials nou i antic(de les dames), lhospital dels pobres. I al tercer hi havia la part de clausura i la mansi reial. Lamuralla fa uns 600 metres de permetre, per 2 de gruix i 11 dalt. Larxiu monacal es troba en gran parta Madrid (encara!).

Quan maixeco obro la finestra i gaireb s ple dia. Segueix havent-hi un aire francs alrecinte. Havent-me dutxant tant ahir no em cal fer-ho pel mat. Alg shi est estona i estona iel lavabo somple de boirina. Les noies que van al del costat em saluden afables. Jo no hedormit, per en un moment he somniat que una noia que semblava navarresa volia entrar, que

jo li deia que all hi era jo, per al final lhe deixada entrar, de tant submisa i disposada a estar

amb mi com es mostrava. Els companys sen fan el crrec de lescena. LAlbert est totcorprs per la notcia de la mort de la Muriel Casals, presidenta de lmnium Cultural. Ell hihavia parlat feia poc, abans que un ciclista latropells e ella a la cantonada de Provena ambComte dUrgell a Barcelona. Jo mateix mhavia dut algun cop un gran ensurt quan aturat alcarril bici dUrgell em creuava a molta velocitat un ciclista que gaireb tocava la meva rodadavantera. Els companys esmorzen i van repetint. Sembla que no acabin mai la gana. Hi hallet, flocs de cereals, melmelades, pa, tomquet, magdalenes, mandarines, formatge, sucs depinya i taronja, iogurts, mantega, xocolata, i jo qu s ms. El noi fort dahir avui est msdescansat i una camisa a punt desquinar-se, de quadrets de colors blaus i vermells, cobreixels seus potents braos. Els noiets de dotze anys que ahir al vespre traspuaven vitalitat avuiestan endormiscats. Havien fet 35 Km en bici. Els meus companys em diuen que vagi passant,que ja ens trobarem en ruta, perqu ells trigaran a sortir, potser esperant que el vent afluixi.LAlbert macompanya a la sala de calderes on hem deixat totes les bici. I ens acomiadem.Mha donat un llibret dels albergs de Xanascat de rutes BTT, fora engrescador. La rutasegueix per la carretera cap a LEspluga. Quan estic puja t la poujadeta al sortir de lalberg en


25/29

Dani, el verons, mavana a tota velocitat fent brunzir laire. Ha volgut fer-me unademostraci. Desprs, arribant al monestir ja recula cap a lalberg. A lEspluga torno a veureels indicadors cap a les coves. Si hi entrs perdria dues hores, i vaig just dhorari. I mshavent anunciat pluja cap a les sis de la tarda. Passada lautopista uns gossos criden molt. I sque mhe aturat a veure un Quercusvalentinade fulles molt peludetes. Abans del Mas Jovererro una mica la ruta per torno a baixar i emprenc la pujada correcta, on ells matrapen.Arribant a la carretera encara els veig abans de deixar el Cap del Coll. Comencen a aparixermolins blancs de vents de Gamesa. Mouen les aspes amb parsimnia i fan una fressa especial,

com si haguessin engegat un petit aspirador. Ms endavant veur les roderes de les quatrebicis als llocs fangosos. Excepte en algun tram que deuen haver estalviat perqu no segueixenben b el track que em varen passar a mi. Llstima que no paro compta daturar-me a veure oa visitar el monestir del Tallat. I potser s que he trobat un munt dindicacions per anar-hi i nos quina era la millor.

El Catllar. El santuari, en runes, s dalt un promontori, a uns 790 m snm, amb vistes cap a lescomarques de lUrgell, la Segarra i la mateixa Conca de Barber. Lany 1081 hi havia un castell. El1354 hi havia una capella. Joan II promocion una esglsia que a la fi feu construir el seu fill Ferran elCatlic el 1509. Hi envi una partida de monjos de Poblet a estar-shi. En teoria pertany al terme deMontblanquet, per est molt vinculat a Rocallaura. Durant el segle XIX ledifici san espoliant i

qued en runes. Algunes peces es conserven al museu del Cau Ferrat (Sitges).

Mespanta llegir que vaig cap a Monblanc un altre cop. I ser no Montblanc, sinMontblanquet, un petit llogarret.

Montblanquet. s un petit llogarret amb 17 habitants. Esglsia del segle XIII, destil cistercenc.Desprs de la desamortitzaci de 1835 va passar de Poblet a Vallbona. Hi havia un castell (del segleXII) i shi feien jocs prohibits. s a la vora Omells de Na Gaia, a lUrgell per molt a la vora laConca de Barber.

Abans de Vallbona el sender es fa molt tcnic i baixo de la bici. Lhostatgeria obra per

Setmana Santa, per ara al monestir noms hi fan visites guiades. LAlbert em deia que al serde monges no varen assaltar les installacions durant les guerres i revoltes del segle XIX.

Vallbona de les Monges. s un poblet duns 250 habitants i 34 Km quadrats, a lUrgell, a la vall delriu Maldanell, afluent del Corb, a uns 480 m snm. Comprn a ms del nucli principal, fams pelmonestir de monges cistercenques, els termes de Rocallaura (85 habitants), Montblanquet (17) iMontesquiu (despoblat). La primera capella la fund Sant Ramon. El 1380 Pere III, el Cerimonis, vaatorgar el ttol de baronessa i les prebendes de jurisdicci civil i criminal a labadessa. Aix dur enteoria fins 1812 per a la prctica sallarg fins 1872. El 1573 els habitants de Montesquiu passaren aestablir-se vora el monestir per no deixar allades a les monges, tot i seguint les directrius del Concilide Trento (1545-1563). Amb els segles i principalment durant el XII i XIII el monestir va anaradquirint termes com els de

El Vilet Els Eixaders Lloren Maldanell

Mas Du Montesquiu Omells de Na Gaia Preixana

Rocafort Rocallaura Valerna

El volten tossals que no arriben a la cota 600. La carretera que hi arriba per ponent ve de Belianes iMald i cap a llevant va cap a Rocallaura i la C-14 (Salou-Trrega). Shi cultiva ordi, oliveres,ametllers, farratge, vinya. La cooperativa ven loli amb DO de les Garrigues. Shi crien porcs i ovelles.Laigua s molt dirtica (aigua de Rocallaura), per contenir Liti i Estronci. Al monestir a ms delhostatgeria hi ha visites guiades, museu (brodats, antigalles dels segles XIV a XIX) i arxiu histric.El darrer dilluns de gener se celebra leradicaci de la verola per la invocaci dels sants metges(Cosme i Dami) al segle XIX. La festa major s el diumenge abans del 27 de setembre. El darrer

diumenge dabril es fa una romeria o aplec al Tallat. I durant lestiu la Generalitat organitza concertsde msica clssica al monestir.


26/29

Rocallaura em sembla un poble massa auster.

Rocallaura. s un llogarret a uns 650 m snm que pertany com a entitat descentralitzada a Vallbona deles Monges. T uns 10 Km quadrats dextensi. Est a la zona entre el Tallat i la riera de Maldanell.Shi conrea ordi, oliveres, ametllers. Hi ha una esglsia dedicada a Sant Lloren i del castell no enqueda rastre. Durant el segle XI era dels Cervera. El 1194 els Torroja (militars) varen fer donaci delterme a labadessa. El ms peculiar del poblet s lhotel balneari (180 places, tlfn. 973 33 06 32 /

www.balnearioderocallaura.es). Laigua de Rocallaura senvasa i es ven des de Valls (oficines alpasseig de lestaci, 33/ tlfn. 977 60 17 34). Laigua s bicarbonatada clcica, litnica i estrncica.Diuen que a ms de ser molt dirtica (pedres), va b contra la urmia, la gota, el reuma, lartritis, lapsoriasi, les malalties de fetge i de budells (www.aiguaderocallaura.com). Ms info al tlfn. 973 33 0214.

Abans de Belltall maturo a canviar la cmera perqu ja no aguanta ms. Uns pagesos emsaluden alegres, mentre treballen un marge del camp. Han aparcat dos cotxe plens de pales iaixades al cul de sac. Dalt el poble, maturo a beure una mica de laigua del bidonet, al voralenjardinat de la carretera.

Belltall. s un poble estirat al llarg de la carretera C-14 (de Salou a Trrega). s dalt un coll foravents. Shi conrea ordi i una mena dall menut de cul pla. Al segle XI sanomenava Trullol deComalatas. Havia pertangut als Cervera i als Torroja fins a principis del XIII. El 1227, Ser deMontpalau exim el poble dels mals usos. Leixorquia obligava a donar la meitat de lherncia delpags que no tenia fills al senyor feudal. I la cugucia obligava a donar la meitat dels bns del pags lamuller del qual havia coms adulteri, al senyor feudal. Lintestia obligava a donar 1/3 de lherncia delpags que havia mort sense fer testament, al senyor feudal; i deixava 1/3 per als familiars i un darrer1/3 a repartir a parts iguals entre els pobres, els clergues i els familiars. Tamb els exim de donar 1/3dels bns per transmissi patrimonial per herncia. Per no renunci, sembla ser, als altres mals usos:rsia (taxa per incendi), ferma despoli forada (taxa per dot de casament), remena personal (taxa peremigrar), monopoli de farga, mol i forn; i trag (obligaci de traginar bns del senyor) i jova(obligaci de llaurar uns dies les terres per al senyor). El 1297 els hospitalaris eren els amos del poble

de Belltall. El prior, el vengu per, al segle XIV a Guillem Gener. Aquest, desprs, el vengu el1385 a Pere de Benviure (secretari del rei Mart I Hum. I aquest, finalment el revengu alshospitalaris, que tenien tamb lEspluga de Francol.


27/29

Al SE de Belltall maturo a fotografiar el rengle de molins de vent (generadors delectricitat)de Gamesa.

Arribant a Fors, un poble de pedra picada, la bassa daigua argilosa blanquinosa impressiona. El

refugi queda amunt.

Fors. s a la Conca de Barber. El nucli principal s a uns 870 m snm i totes les cases sn de pedravista (de color gris clar). T vistes cap a la Segarra, els Pirineus, Montserrat i el Montseny. La festamajor s el darrer dissabte dagost i la menor el 7 de desembre (Marededu de la Salut). s un pobledpestiueig. El terme fa uns 16 Km quadrats. Hi ha uns 50 habitants (per a finals del XIX nhi havia500). Esglsia romnica de Sant Miquel. Consta que Ramon Berenguer I ced el poble a Mir Foguet el1058. El 1068 el comte dUrgell la ced a lesglsia. Durant el segle XIII era vila reial ambrepresentaci a les corts catalanes. A partir de 1285 pertany a Santes Creus (fins 1835). Refugihttp://www.fores.altanet.org/turismefores/elrefugi/

Arribant a Rocafort, un poble que almenys t castell i no s tant auster com les dabans iresultar que la meva simpatia pel poble estar fonamentada pel fet se pertnyer durant unssegles a avantpassats del meu avi Armengol.


28/29

Rocafort de Queralt. s a lextrem NW de la Conca de Barber, a la capalera del riu Vallverd.Consta des de 1076 (Guerau de Guitard). El 1370 Dalmau de Queralt en compra els drets a Pere III elCerimonis, constituint-se aix en bar. Durant el XIV pertany a Rocafort Berenguer de Lorach(senyor de Solivella). El XV als Biure, i a partir de 1515 als Armengol. T oficina bancria,poliesportiu amb camp de futbol i camp de tir, celler de la cooperativa (1918) de vi i cava. Shicultivava safr (XIII-XX), i shi conrea vinya, cereals, i ametllers. A finals del XIX tenia uns 800habitants per a principis del XXI noms en t 250. Hi ha algunes cases destil colonial, dels cubanos.Hi arriben les carreteres C-37 (Montblanc-Igualada), C-441 (a Conesa), TV-2331 (cap a Solivella).

Abans de Montbri de la Marca estalvio la drecera i segueixo per la carretera.Montbri de la Marca. s a uns 4.5 Km al NE de la capital del terme (El Sarral) des de 1972, a laConca de Barber., a uns 610 m snm. T uns 40 habitants. Hi arriba la TC-2333, des del Sarral. Hipassa el GR-175 (ruta del Cster entre Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges). El castellconsta des de 1075. El 1269 era dels templers i desprs pass als hospitalaris. Agregats: Vallverd,Cogull. Jaciments epipaleoltics vora la Font Voltada, a uns 500 m al SE del poble, a laltre banda delTorrent Gran http://www.tonisilex.cat/fontvol.html

Desprs dubto una mica, perqu el track segueixo ms a sota. En un tram el track meu passavaper una pista que anava a parar a un marge de camp, i els indicadors i les roderes delscompanys passaven pel bosc, ms amunt. He hagut de parar molt de compte de no aixafar el

cereal recent brotat. En un altre tram la pista estava impracticable per un munt de rames quehavien tallat dels pins. Desprs de dubtar per on seguir trobo un parell de noies que no volenque pari dexplicar-los coses del company de Malisia. Es veu que se nhan enamorat. Elpaisatge en general, desprs del Tallat sha fet aspre, gris. Des del Tallat es veien lesmuntanyes dels Pirineus nevades. Per desprs noms es veuen marges de pedra seca, feixesde cereals, pinedes esclarissades sobre el rocam i el vent que mou els molins per ferelectricitat. La pujada al Puig de Comaverd ja macaba la pacincia. He begut alguns glopetsdaigua dels pobles. Perqu la de lalberg t mal gust. Tota laigua aqu s clorada i jo no hiestic acostumat. Ells diran que al posar-hi isostar no han notat cap mal gust. Per em semblaal final que el mal gust era degut a algun residu a la meva cantimplora. El bidonet (deSantiveri) que em varen regalar en unes jornades de nutrici esportiva a Torre Ribera nodeixava tant mal gust. Total, que a la vista dun gran rtol indicant cap a Pont dArmentera iSantes Creus , amb el dibuix duna bicicleta, faig cas del rtol all al Coll de Mald i deixo eltrack, que em faria pujar una mica ms. Els darrer 2 Km els he fet empenyent la bici, perqula pista pedregosa pujava massa. Em recordava la de les Salines. Per passat el Cogull,


29/29

primer opto per seguir recte endavant per la pista, que du a un espadat. Desprs reculo cap elmirador que queda a llevant desprs de seguir el trencall indicat pels rtols. Per dall la rutasegueix per un descens de grimpada, que amb la bici carregada es fa massa perills. Tornocap a la pista i miro de baixar pels graons de la roca amb cura, per no tanta com calia i caicavall, amb tanta sort que no em faig mal. No he pogut aguantar la inrcia del pes de la bicique mha fet pendular allunyant-me de la roca. Per estic content dhaver triat aquesta ruta,perqu estava avorrit del paisatge aspre i monton dels darrers quilmetres. Al Tossal de lesComes, enlloc de tirar cap al Sarral, tiro cap a Cabra. Desprs del sender ve una pista

pedregosa que cada cop es fa millor. Desprs del Corral nou ja s molt bona. Cabra del Campsem fa agradable, perqu s que he encertat la ruta i falta poc, i de baixada, pel Pla de SantaMaria. O potser perqu el castell era al segle XIX duna avantpassada per part del meu pare,una Alonso-Pimentel (cosa que descobrir desprs).

Cabra del Camp. s al llindar de la conca del Francol (Montblanc) i del Gai (Valls) i entremuntanyes altes. Cap el SE la Serra Carbonria (776 m snm), i cap el NW la de Comaverd (879) i laVoltorera (817). Hi passa lAP-2 i la TP-2311 del Pla de Santa Maria al Sarral. El terme t uns 27 Kmquadrats. El poble s a uns 490 m snm i t uns 1100 habitants. (El 1992 noms en tenia 440). El 1599Felip III perdon els impostos per tal que poguessin pagar les muralles. Agregats: Fontscaldetes(runes), Fonollosa (abandonat) i les urbanitzacions de La Voltorera i el Mas de la Plata. El castell

consta des del 980 quan el comte Borrell II el don en franc alou a Ervigi, la seva muller Almentruda iel seu fill Guifr. Ms endavant, Guifr i la seva muller Guilla el donaren (desprs de ser destrut perAlmansor el 985) als monjos dAlbenga (prop de Gnova). El castell an passant per moltes mans. El1835 era de Maria Jos Alonso-Pimentel, duquessa de Benavente. Shi fan olieres (regadiu), ametllers,vinya, ordi. I shi crien porcs i ovelles. Celler cooperatiu, de 1916. Festa major el tercer diumengedagost. Festa de la Santa Creu el primer dissabte de maig. Festa del segar, pel juliol, i del batre, perlagost.El track sha desviat en algun moment i all al poble del Pla, que sem fa llarg quant a espai,per curt quan a temps, confon els carrers de Pompeu Fabra i de Joan Margall. Cauen algunesgotes per no mhe mullat. Tot est al seu lloc i torno cap a Sarri per lautopista senseensurts, noms alguns embussos de diumenge a la tarda, que em faran aturar cosa dun quart.

CÍSTER BTT SUD I NORD.pdf

Documents

Transcript of CÍSTER BTT SUD I NORD.pdf