CLARA CAMPOAMORClara Campoamor va nixer a Madrid al 1888 i va ser filla duna famlia humil. Per aquest fet va haver d'abandonar la seva formaci als 12 anys desprs de la mort del seu pare i posar-se a treballar de diferents oficis, entre ells modista, dependenta i telefonista. A l'any 1909 va obtenir una plaa com a funcionaria de segona classe al Cuerpo de Correos y Telgrafos i la van destinar a San Sebastin. El 1914 va ser la primera de les oposicions per obtenir una plaa al Ministeri d'Instrucci Pblica i va poder tornar a Madrid fent de professora de mecanografia. Al 1920 va reprendre els seus estudis i en quatre anys es va treure el Batxillerat i es va llicenciar en dret. Comena a exercir com advocada el 1926 i va ser una de les primeres dones en actuar davant el Tribunal Suprem i davant un Tribunal Militar.El seu treball com a advocada es va centrar fundamentalment en les qestions relacionades amb la capacitat legal de la dona, la investigaci de la paternitat i, desprs de l'aprovaci de la llei del divorci de 1932, a aquesta matria. Al 1929 va fundar, juntament amb quatre advocades ms, la Federaci Internacional de Dones de Carreres Jurdiques.Tot i aix, s ms coneguda per la seva defensa del vot femen de les dones. Es va incorporar al Partit Republic Radical el 1929. Dos anys ms tard, va ser elegida per obtenir esc al Congrs de Diputats de la Segona Repblica Espanyola. Va introduir al Parlament la Llei de Drets del Nen, a ms de participar en l'elaboraci i defensa de la polmica Llei del Divorci. En la defensa del vot femen, va ser ab andonada pel seu propi partit, i va comptar noms amb el suport del Partit Socialista Obrer Espanyol (amb algunes excepcions com Indalecio Prieto), bona part de la dreta, quasi tots els diputats d'ERC i alguns republicans ms progressistes. El 31 d'octubre de 1931, va aconseguir el vot femen a Espanya, com va quedar plasmat a la Constituci republicana d'aquell mateix any. No va aconseguir renovar el seu esc per les eleccions de 1933 i el segent any va abandonar el seu partit. Altres partits van denegar-li l'entrada. L'any 1935 va publicar el llibre Mi pecado mortal. El voto femenino y yo.A l'inici de la Guerra Civil Espanyola va haver d'exiliar-se a Argentina, ja que si es quedava havia de passar dotze anys a la pres, on hi va estar fins al 1955. All es va dedicar a traduir obres del francs. Al 1955 s'installa a Lausanne (Sussa), on mor a l'abril de 1972.