DSM-V: Una classificació posmoderna?

Bloc 1.2: Classificar. Enfocament tipològic

Annexe al Bloc1: “Classificar: conceptes bàsics”

Jaume Autonell CaldenteyEstiu/14

Bloc 1.2 (Annexe al Bloc 1)

Classificar: Enfocament tipològic

Tipologia: Característiques bàsiquesA les classificacions categorials (veure el Bloc 1: “Classificació:

conceptes bàsics”) els objectes d’un domini d’investigació s’identifiquen per similituds i diferències específiques i es classifiquen en entitats separades, definides qualitativament i perfectament delimitades

En una altre via, el mètode tipològic pretén identificar els objectes a partir de determinades característiques que correlacionen amb les d’un Tipus que esta definit com un cas perfecte (un model) amb qui es comparen els casos individuals. El Tipus és un marc conceptual, que reuneix una serie d’atributs que no estan presents, en la seva totalitat, en els casos individuals que s’identificaran com a pertanyents al Tipus per aproximació o correlació.

Els Tipus no poden constituirse com a concepte de classe. Els casos individuals no es subordinen a la classe com a instància, nomès com aproximació o correlació. Els casos que identifiquem com pertanyent a un tipus tenen més correlació amb aquest que amb els tipus alternatius.

Tipologia. Conceptes bàsics

TIPUS= Model que permet reconèixer un nombre indeterminatd’individus com membres d’una mateixa categoria

CAS TÍPIC= Individus que representen amb claretat les característiques clau de la categoria a la que pertanyen

PROTOTIP= Esquema representatiu que proporciona l’imatge d’acord amb la que és possible discernir i identificar els membres d’una categoria. Recull un conjunt de característiques definitòries que no apareixen en tots els individus de la categoria però que s’hi aproximen i correlacionen en major o menor grau

Sistemes categorials vs. tipològicsCARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES SISTEMA SISTEMA CATEGORIAL SISTEMA TIPOPLÒGIC

Conjunt elements inclosos subcategories

Homogeni Heterogeni

Límits entre subconjunts Perfectament delimitats Superposició parcial

Atributs comuns entre els elements dels subconjunts

Necessaris i suficients Interrelacionats. No cal necessaris ni suficients

Ajust entre subconjunts Perfecte Imperfecte

Model teòric Determinista Probabilista

Objectes d’aplicació preferent Constructes teòrics (Exemple: Geometria)

Objectes naturals

Taula d’elaboració pròpia

Diferents usos del concepte “Tipus”A- Tipus classificatoris

- Els Tipus s’estructuren com a classes, estandaritzant criteris de comparació (correlació) per els objectes individuals; el procediment tipològic segueix la llògica de la classificació, definint una pauta o patró per cada Tipus. Ex: tipologia de KretschmerB- Tipus extrems o “purs”

- Es defineixen casos extrems o purs com a punts de referència conceptuals en funció dels que els casos individuals s’ordenaran com una sèrie (gradació). Aquí els casos extrems no poden proveir estàndars de comparació per els casos individuals. Utilitzarem criteris explícits (ordenació) per comparar el més i el menys. Criteris que poden ser comparatius o numèrics. Ex: Introversió-Extraversió de JungC- Prototip

-Exemplar o model amb una serie de característiques sobresortints que permet l’atribució dels casos a una categoria per el grau de semblança valorat per aproximació gradual, probabilística, correlacional D- Tipus ideals o Tipus construïts

- Veure següents diapositives

Bibliografia: Hempel CG. Métodos tipológicos en ciencias naturales i sociales (cap 5). A: Hempel CG. La explicación científica. Paidós. 1988

K Malevich: “Taula i habitació”, 1913

Weber: Tipus-ideals (1)

Tipus-ideal = Mapa o esquema mental racional-empíric on es representen determinades relacions i processos per construir un conjunt de connexions en forma d’atribucions causals i de comprensió de sentit, o intencionalitat, entre els elements que el configuren. Es una idealització obtinguda mitjançant l’accentuació conceptual de determinats elements de la realitat. L’accentuació o representació desproporcionada d’alguns elements busca fer més visibles i inteligibles les característiques centrals presents a la realitat.

El Tipus-ideal és una eina per formular hipòtesi. Té evidència racional per l’investigador però la seva validesa la determinen la comparació amb els fets reals i la recerca empírica.

M Weber: Tipus-ideals (2)Podem entendre, doncs, el Tipus-ideal com un constructe analític unificat per la caracterització sistemàtica de relacions sigulars significatives en la seva individualitat. Pretén entendre els fenòmens tant des de la comprensió de les relacions de sentit (significació) com des de la explicació de la causalitat. En la seva puresa intelectual no es trova en la realitat empírica. Fets empírics es comparen amb les construccions tipico ideals utilitzades com estàndars però no son en sí mateixes fets empiricament vàlids

Els Tipus-ideals estan construïts de baix a dalt, pas a pas, a partir de l’observació més que deduïts des de la teoria.

El Tipus-ideal de Weber seria equivalent al concepte de model de la ciència contemporània.

M Weber: Tipus-ideals (3)Els valors tenen un paper important per determinar el interés del que volem conèixer i també en la selecció de la perspectiva (“punt de vista”) de les investigacions, definint (construint) el objecte científic a estudiar i delimitant els problemes a investigar . Els interessos científics estan relacionats amb els valors culturals rellevants i canvien conjuntament amb ells. Ignorar els valors que determinen l’interès del conexeiment provocara que apareguin de forma tácita.

El Tipus-ideal contribuiria a conciliar la subjectivitat en la selecció dels problemes d’investigació amb l’objectivitat dels resultats obtinguts.

Exemples de tipus ideals a Weber: “Capitalisme”; “Ética protestant”

Bibliografia.Eliason S. Max Webwer’s methodology: An ideal-Type. Journal of the History of Behavioural Sciencies. 2000; 36: 241-263. Weber M. Sobre la teoría en ciencias sociales. Ed. Península.1974

Pintor i model: Picasso i Jacqueline

Jacqueline a l’estudi, 1956Jacqueline au Bandeau de Face, 1954

Jacqueline, 1954Jacqueline mans creuades, 1954

Wittgenstein: Formació de concepetes i prototips (1)

En els paràgrafs 66-70 de “Investigacions filosòfiques” Wittgenstein analitza com es delimita un concepte o categoria. -Caracteritzem la categoria (o concepte) a partir de veure quines coses té en comú un element amb altres elements a travès de les “semblances de família” que configuren una xarxa complicada de semblances que se superposen i entrecreuen mutuament. Semblances a gran i petita escala, que no fan referència a unes propietats centrals o nuclars comuns dels elements sino que més bé s’organitzent colateralment, anant d’una semblança en una altra de tal manera que el darrer podria no tenir res aveure amb el primer. Encara que no hi hagi un sol tret que sigui comú a tots els elements no nomès es llegítim anomanarlos elements del mateix conjunt sino també afirmar que son elements del mateix comjunt

- Si pensem, per exemple, en els succesos clasificats com a “jocs” veurem que no sempre comparteixen un conjunt de propietats definitòries sinó que la qualitat que els fa ser elements de la categoria sembla determinarse per la possesió de diferents series de característiques que els membres de la categoria presenten en major o menor mesura. Així, els conceptes estant configurats no per “essències” sino per una xarxa de semblances entre els elements o casos

Wittgenstein: Formació de conceptes i prototips (2)

-Un concepte pot tenir límits rígids (ex.:“triangle”) o cap límit i les seves vores ser borroses però utilitzables (ex.:“joc”). No esta delimitat per regles per tot arreu però en tè de regles. En ocasions els límits del concepte es poden traçar per una finalitat particular.-Podem caracteritzar una categoria (concepte) per la seva descripció en termes pragmàtics (en el seu us) en ámbits d’aplicació determinats (jocs de llenguatge concrets). Així puc utilitzar el concepte sense que estigui rigidament delimitat. La seva utilitzabilitat dependra de la finalitat i el seu significat de l’us-Podem explorar la delimitació i contorns d’una categoria a partir d’analitzar casos individuals, específics. La exemplificació no és una manera indirecta d’explicació- La Teoria de Prototips (E. Rosch i altres), desenvolupada en les àrees de la semàntica i psicologia cognitives ha proporcionat una base experimental robusta, ampliament replicada, a les concepcions de Wittgenstein. -Bibliografia-Rosch E, Mervis CB. Family resemblances: Studies of the internal structure of categories. Cognitive Psycholgy. 1975; 7: 573-605. -Rosch E. Principles of categorization. (cap 10). A: Levintin J (ed). Foundation of cognitivie psychology. Massachuttes Institute of Technology. 2002-Wittgenstein L. Investigacions filosòfiques. Laia. 1983

El Lissiztky: “Tipografia”, 1922

Tipus-ideals a psiquiatria: K. Jaspers (1)

Jaspers adopta el concepte de “Tipus ideal” de Weber.

Representa un métode per integrar la comprensió de connexions de sentit (ciències humanes) amb l’explicació de relacions causals (ciències naturals) i permet l’integració del coneixement científic general amb l’estudi de les característiques singulars de la persona.Els Tipus ideals proporcionen categories explícites de la nosologia.No capturen “l’essència” d’una categoria sinó que son dispositius conceptuals retreballables i moldetjables. Útils com a suport metodològic que puc corregir continuament. No tenen caràcter de vertader o fals , sí valor heurístic útil per delinear preguntes a investigar i proporcionar criteris de validesa a partir de la recerca empírica

Tipus-ideals a psiquiatria: K. Jaspers (2)El problema principal estudiat per Jaspers, i Weber, es la qüestió del métode. Lo nuclear és la necessitat de la fonamentació metodològica. Ja que no podem tenir un ordre teòric unívoc hem de tenir un ordre metodològic. L’ objecte d’estudi d’una disciplina científica es constitueix i mostra a partir del mètode, definit des de una perspectiva (“punt de vista”) per la recerca. Cada perspectiva capta una dimensió del camp d’estudi (camp que en el cas de la psicopatologia és l’estudi de la persona, una totalitat inabarcable segons Jaspers).El mètode de Tipus ideal és coherent amb el multiperspectivisme de Jaspers. La construcció de tipus ideals permet anar interrelacionant observacions i conceptes i anar formulant hipòtesi que permetin obtenir proves de la seva validesa empírica i refutar o reformular els Tipus dissenyats a tal fi. Les proves s’han d’interpretar dins del marc teòric-metodològic determinat per la perspectiva des de la qual hem definit l’objecte de la recerca.

Tipus-ideals a Psiquiatria. K. Jaspers (3) Escriu Jaspers a “Psicopalogía general” (Págs. 624-25):

“Es inevitable y esclarecedor mantener la diferencia entre especie y tipo. A una especie (por ejemplo la parálisis) pertenece un casoo no pertenece. Un tipo (por ejemplo el carácter histérico) corresponde a un caso más o menos. Especie es el concepto de una variedad limitableexistente realmente. Tipo es una formación ficticia a la que correspondeuna realidad con límites fluidos en que es medido un caso individual, pero no subordinado. Por esto es importante medir el mismo caso individual en muchos tipos para agotarlo en lo posible. En cambio es evidente que la subordinación bajo una especie lo presenta como resuelto. (...). Por las especies son reconocibles las fronteras reales, por los tipos es dada sólo una multiciplicidad fluida de una estructura”.

Tipus Ideals a psiquiatria: K. Jaspers (4)Kraepelin és un naturalista (les malalties mentals son entitats naturals) i Jaspers un constructivista (els trastorns mentals son tipus-ideals, o “constructes”, dissenyats des de determinades perspectives científiques o teòriques)

Exemples e Tipus ideals a Jaspers: “Les connexions genèticament comprensibles (permeten entendre com un fenòmen psíquic sorgeix d’un altre)”; “Formes de curs clínic (per ex. Fase o Brot)”; “Esquizofrènia”

Bibliografia:- De Leon J. DSM-5 and the Research Domain Criteria: 100 years after Jaspers’ General Psychopathology. Am J Psychiatry. 2014: !71: 492-94. -Jaspers K. “Psicopalogía general”. FCE. 1993- Musalek M. Karl Jaspers and human-based psychiatry. Br J Psychiatry.: 306. 2013-Schwartz MA, Wiggins OP. Diagnosis and Ideal Types: A contribution to Psychiatric Classification. Comprehensive Psychiatry. 1987; 28: 277-291. -Wiggins OP, Schwartz MA. Karl Jaspers’ Multiperspectivism. Psychopathology. 2013 ;46:289-294.

J. Torres García “Construcció en colors”, 1931

Prototips a psiquiatria: JE Mezzich (1)Per les dificultats de les classificacions categorials clàssiques per encaixar molts casos individuals i per els problemes per estructurar els coneixements que presenten els models dimensionals, Mezzich proposa el enfocament prototípic que permet un model flexible i probabilístic de categorització basat en característiques correlacionades que determinen el grau de pertinença a un tipus i no postula atributs necessaris i suficients.

Basa la seva proposta en una investigació empírica a partir de les dades clíniques del Sistema d’Informació del Institut de Psiquiatria de Pittsburgh. Utilitzant una definició de trastorn psiquiàtric que inclou tres factors (funcionament interpersonal, funcionament ocupacional i simptomatologia psiquiàtrica) selecciona els elements que permetran fer la categorització prototípica dels trastorns mentals i determinarà les agrupacions en les diferents categories típiques amb tècniques estadístiques (cluster anàlisi, coeficients de determinació,...) i algoritmes d’assignació de casos a prototips. La validació final es fa en mostres de pacients que consulten als serveis assistencials

Prototips a psiquiatria: JE Mezzich(2)Implicacions del model prototípic:

- Adeqüat per diagnòstics multiaxials- Útil en l’estudi i caracterització de casos individuals - Aplicable en la determinació de paràmetres per definir umbrals (punts de tall) útils per identificar “Casos psiquiàtrics”

Referents teòrics de Mezzich:

Les referències teòriques de Mezzich son la concepció de Wittgenstein sobre la delimitació de conceptes, la Teoria de Prototips de Rosch i les conceptualitzacions de Weber i Jaspers sobre Tipus Ideals i taxonomia

-Bibliografia:Mezzich JE; “Enfoque prototípico y diagnóstico psiquiátrico”. (Cap 10. Págs. 67-72)A: Guimón J, Mezzich JE, Berros GE.(eds.) “Diagnóstico en psiquiatría”Salvat.1998

J. Torres García: “Construcció en blanc i negre”, 1938

Diagnòstic prototípic (1)Estat d’opinió actual

L’enquesta de la WPA-WHO entre 4.487 psiquiatres de 44 països amb la finalitat de conèixer quin sistema de classificació psiquiàtrica preferien, realitzada entre el 3 de maig de 2010 i el 1 d’abril de 2011, va donar com a resultat que més de 2/3 dels enquestats van sostenir que un sistema basat en definicions descriptives (prototips) té mes utilitat que un basat en criteris operatius.

Bibliografia:- Reed GM, Correia JM, Esparza P et al. The WPA-WHO Global Survey of Psychiatrists’ Attitudes Towards Mental Disorders Classification. World Psychiatry. 2011;10:118-31.

Diagnòstic prototípic (2)Debat actual (1)

El Diagnòstic prototípic podria representar una alternativa a les limitacions de les classificacions categòriques operacionalitzades i a les de les dimensionals.El diagnòstic prototípic consistiria amb una definició d’un paràgraf de longitud d’un trastorn empíricament identificat amb la que es compararia el grau de semblança del quadre clínic d’un pacient individual.

Punts forts:

-Millor ajust als processos cognitius naturals- Major flexibilitat d’us i més utilitat clínica - Captura algunes avantatges del sistema categorial i del dimensional- La seva estandarització pot ser útil per la comunicació i per la formació i capacitació dels nous professionals

Diagnòstic prototípic (3)Debat actual (2)

Punts febles:

- Requereix l’establiment d’una fonamentació sòlida de la síndrome com a unitat bàsica per el diagnòstic- Dificultats per obtenir un consens universal-Pot produir un biaix de confirmació diagnòstica, augmentant els falsos positius

El DSM-5 esta orientat cap a la fiabilitat diagnòstica (criteris operatius) i la CIE-11 cap a la utilitat clínica (enfocament prototípic)Bibliografia:- Jablenski A. Prototipos, síndromes y dimensiones de la psicopatología: un programa abierto para la investigación. World Psychiatry. (ed. Esp). 2012; 11: 22-3. -Stein DJ, Lund C, Nesse RM. Classication systems in psychiatry. Diagnosis and global mental health in the era DSM-5 and CIE-11. Current Opinion Psychiatry. 2013; 26:493-7. -Westen D. Diagnóstico prototípico en síndromes psiquiátricos. World Psychiatry (ed Esp). 2012; 11:16-21.

J. Torres García: “Ciutat constructiva amb home universal”,1942