Programa Accelera

Les claus d'una bona planificació financera a curt

termini

1. Informació de base, la clau d’una bona gestió

2. Les polítiques de circulant... Perquè ser rendible noimplica tenir liquiditat!

El circuit de la gestió de cobraments

Tancament de la venda

Lliurament producte/servei

Enviament factura

CobramentVenciment

facturaIngrés

Data valor

Logística, qualitat, stocks

Prefacturació, postfacturació

Float comercial

El temps que passa

des que un deute

venç fins que es

liquida

Depèn de

l’instrument, però

també de la

voluntat de pagar

Float financer

El temps que passa

des que es liquida

fins que es fa efectiu

Depèn de

l’instrument i de la

capacitat de

negociació de

l’empresa

Recordeu!! La venda és un concepte comptable,

mentre que el cobrament és un concepte financer

1. Pressupost de tresoreria, l’eina bàsica

2. Balanç de situació i compte de P&G

Indicadors:

- Marge de vendes- El període mitjà de maduració- Ràtio de rotació de clients- Període mitjà de cobrament de clients- Cost de la venda a crèdit- Antiguitat del deute i cost de la morositat

Informació de base, clau d’una bona gestió

El pressupost de tresoreria

� Proporciona una visió dinàmica dels pagaments i cobramentsprevistos.� Permet anticipar excessos i dèficits de liquiditat, i per tant lesnecessitats financeres de l’empresa.

any 1.000,00 moneda

gen feb mar abr maig jun jul ago set oct novCOBRAMENTS 100,00 200,00 250,00 300,00 200,00 150,00 200,00 250,00 300,00 300,00 250,00

PAGAMENTSProveïdors 80,00 160,00 200,00 350,00 180,00 200,00 150,00 200,00 250,00 250,00 200,00

Nòmines

Seguretat Social

Lloguers

Impostos

Despeses generals

Despeses financeres

Altres

TOTAL PAGAMENTS 80,00 160,00 200,00 350,00 180,00 200,00 150,00 200,00 250,00 250,00 200,00

EXCÈS O DÈFICIT 20,00 40,00 50,00 -50,00 20,00 -50,00 50,00 50,00 50,00 50,00 50,00

NECESSITATS FINANCERES 20,00 60,00 110,00 60,00 80,00 30,00 80,00 130,00 180,00 230,00 280,00

SALDO DE CAIXA 1.020,00 1.060,00 1.110,00 1.060,00 1.080,00 1.030,00 1.080,00 1.130,00 1.180,00 1.230,00 1.280,00

Pressupost de tresoreria

saldo de caixa inicial

Desglossar per clients

Ingressos 205.000 100,0%

Cost de les vendes (cost variable) 115.000 56,1%

Marge de contribució 90.000 43,9%

Despeses de personal 50.000 24,4%

Altres despeses d'explotació 8.000 3,9%

EBITDA (Resultat operatiu) 32.000 15,6%

Amortitzacions 3.000 1,5%

BAIT (Resultat d'explotació) 29.000 14,1%

Despeses financeres 1.500 0,7%

BAT (Resultat abans d'impostos) 27.500 13,4%

Impost de societats (25%) 6.875 3,4%

Resultat net 20.625 10,1%

El compte de pèrdues i guanys

Objectiu

Optimitzar despeses

fixes

Euros % (sobre ingressos)

Càlcul del punt

d’equilibri

Inversió en actiu corrent

ExistènciesClientsTresoreria

ACTIU NO

CORRENT

ACTIU

CORRENT

PATRIMONI NET

(Capital +

Reserves)

Exigible a llarg

termini

Exigible a curt

termini

Finançament a curt termini

ProveïdorsDescompte comercialFactoringConfirming

El balanç de situació

DRETS OBLIGACIONS

� Som rendibles? On guanyem els diners?És important segregar les vendes en funció de diferentseixos:

- Famílies de productes- Distribució geogràfica- Canal de vendes

� Càlcul del marge de vendes:

(Vendes – Cost de les vendes)Vendes

Preu de venda – Preu de compraPreu de venda

Indicadors: Marge de vendes

x 100

x 100

Període mitjà de maduració (PMM)

Indicadors: Període Mitjà de Maduració

Eficiència de l’empresa

El Període Mitjà de Maduració és el temps que passa des de queels diners surten de caixa per comprar matèries primeres fins quetorna a l’empresa perquè s’ha cobrat dels clients.

Despesa financera

Liquidesa

Emmagatzematge

Fabricació producte

Emmagat. Producte

acabatVenda

Cobrament

Compra matèries primeres

Exemple: Càlcul del PMM

Etapa Dies

Emmagatzematge

matèries primeres

20

Fabricació producte +24

Emmagatzematge de

productes acabats

+30

Període de cobrament

clients

+60

=Període mitjà de maduració

134

Termini pagament

proveïdors

-60

=Cicle de caixa 74

Etapa Dies

Emmagatzematge

productes destinats a la

venda

21

Període de cobrament

clients

+1

=Període mitjà de maduració

22

Termini pagament

proveïdors

-110

=Cicle de caixa -88

Industrial, S.L Gran distribució, S.L

Quants dies hem de finançar el nostre cicle

d’explotació???

• Es una de les inversions exposades a un major risc, ja que ésimmaterial i està fora del control del proveïdor.

• La inversió en clients es sufraga amb exigible a curt termini.Gran part d’aquest passiu és amb cost. Per tant, quan

augmenta la inversió en clients augmenta l’endeutament amb

bancs.

El crèdit a clients com a inversió

•Important controlar les vendes a crèdit i els saldos declients•Fórmules més utilitzades: rotació de clients i PMC ó DSO

Indicadors: Ràtio de rotació de clients

Ràtio rotació període N = Vendes N / Saldos clients N

Període Vendes / Clients Ràtio

Any 2010 60.000.000 /

5.000.000 12

Any 2011 90.000.000/

10.000.000 9

Les vendes creixen un 50%, però el saldo de clients un 100%! Per mantenirla ràtio en 12, el saldo de clients hauria de ser màx. 7.500.000

•Reduir el Període Mitjà de Cobrament (PMC) pot suposarun estalvi de costos financers considerable

Indicadors: Període Mitjà de Cobrament

PMC = 360 / Ràtio rotació

En l’exemple anterior:

PMC Any 2010 = 360 / 12 = 30 dies

PMC Any 2011 = 360 / 9 = 40 dies

PMC = (Clients/Vendes) * 360

“SiSiSiSi volsvolsvolsvols conèixerconèixerconèixerconèixer elelelel valorvalorvalorvalor delsdelsdelsdels diners,diners,diners,diners, provaprovaprovaprovadededede demanardemanardemanardemanar----loslosloslos prestats”prestats”prestats”prestats”

Benjamin Franklin

Indicadors: El cost de la venda a crèdit

Cost venda a crèdit = Import crèdit * (PMC/360 * Taxa d’interès)

•Exemple:

L’empresa Catalònia, S.L té saldos de clients de 25.000 eurosamb un venciment de 90 dies. Aquesta empresa es finançaamb crèdits bancaris amb un cost del 6% anual.

El cost de la venda a crèdit és:25.000 * (90/360 * 0,06) = 375 euros

“DeudaDeudaDeudaDeuda viejaviejaviejavieja eseseses deudadeudadeudadeuda muertamuertamuertamuerta””””

Refrany espanyol

Indicadors: antiguitat del deute i cost de la morositat

Cost morositat = Import crèdit en mora * Dies retard/360 * Taxa de morositat

Permet calcular el cost de la morositat per a l’empresa

1. Efectiu: prohibit per imports superiors a 2.500 € des denovembre 2012

2. Transferència bancària: assegurar-nos de donar dadescompletes i correctes

3. Xecs (personals o bancaris): acceptar només si l’altrapart ens ho imposa. En xecs personals, no hi ha certesaque hi hagi fons. En xec bancari si, però el float va encontra nostra.

4. Emissió de rebuts: regulats pel Consell Superior Bancari.Emets els rebuts de forma mecanitzada i els curses albanc pel seu cobrament al venciment. Norma 19 (rebutdomiciliat), 32 (rebut al descompte), 57 (rebut nodomiciliat) i 58 (bestreta de crèdit, com el 32 però senseIAJD).

Instruments de cobrament més comuns (I)

5. Lletres de canvi i pagarés: el client es compromet apagar-nos en una data determinada. Són documentsamb força jurídica, però amb cost fiscal (IAJD)

6. Targeta de crèdit: seguretat en el cobrament i comoditatpel client.

7. Factoring: cedim els nostres drets de cobrament a un“factor” (banc), que s’encarrega de la gestió a canvid’interessos i comissions. Dos tipus:- Amb recurs: si els nostres clients no paguen, el bancens ho reclama.- Sense recurs: al contrari, el factor assumeix el risc de latransacció comercial. És més car.

Instruments de cobrament més comuns (i II)

Classificació dels instruments de cobrament

Optimitzar la política de

cobraments

Reducció del saldo de clients

Disminució de despesa

financera

Positiu Negatiu

Iniciativa Rebut, pagaré, lletra de canvi

Transferència, xec

Cost bancari Depèn de la negociació

Cost de gestió Rebuts, transferències

Efectiu, xec, pagaré, lletra

Capacitat finançament Lletra, pagaré, rebuts 32, 58

Efectiu, xec,transferència, rebuts 19, 57

Seguretat Cap és segur al 100%

Fiscalitat (IAJD) Rebuts 19, 57, 58; pagaré “no

a l’ordre”

Rebut 32, lletra, pagaré “a l’ordre”

1. Són els mateixos que els de cobrament, excepte que encomptes de factoring, “confirming”:

Instruments de pagament més comuns

Nosaltres“pagadors”

Factor(banc)

Els nostres proveïdors

Enviem fitxer Norma 34 amb info de a qui pagar, quant, com

Analitza el nostre risc i fa contracte de confirming

S’adreça a cada proveïdor i li ofereix la possibilitat de cobrar abans, després o el dia fixat

Polítiques de circulant. Per on començar?

La importància d’establir polítiques de cobrament i

pagament:

• Terminis (comptat, 30 dies, 60 dies?)

• Instruments (transferències, rebuts, acceptem xecs? )

• Condicions de descompte per pagament avançat

• Fixació del límit de crèdit a clients (interès moratori?)

• Determinació de qui suporta la càrrega financerad’interessos i comissions (p.ex. devolució de rebuts)

Compres TresoreriaComercial

-Ordenar la gestió: no demorar la facturació.

-Fer coincidir els corrents de pagaments i cobraments.

-Concentrar els pagaments en un únic dia (generes mésnegoci bancari)

-Treballar amb instruments de cobrament amb iniciativa.

-Augmentar el finançament via compres: proveïdors quesubministrin puntualment i siguin flexibles.

Les polítiques de circulant (I)

-Millorar terminis de cobrament: control del deute declients, minimitzar els endarreriments en els pagaments perculpa d’errors en les factures.

-Reducció d’stocks: no acumular existències per sobre del’òptim. Fer ajustaments per tenir el nivell necessari perdonar un bon servei al client.

-Vincular la retribució dels comercials al cobrament de lesvendes, i no a les vendes en si.

-En el moment de contractar una línia de crèdit amb elbanc, pactar que en cas que hi hagi superàvits de tresoreria,ens ho retribueixin.

Les polítiques de circulant (i II)

Moltes gràcies per la seva atenció

Paloma Miranda SantosEmprenedoria

Servei de competitivitat i formacióTel : 902 448 448 Ext. 5454 pmiranda@cambrabcn.org

Programa Accelera