Clima teoria

ELS CLIMES D-ESPANYA I CATALUNYA

Berta Romera Teoria Climes


EL CLIMA OCEÀNIC

Les característiques generals d’aquest clima i les seves variants són:

Es dóna des de Galícia a la Vall d’Aran passant pel Nord de Navarra.

Precenta precipitacions molt abundants per sobre del, entre 800 -1200 mm degut al pas constant de

les depressions del front polar. Es dóna un màxim hivernal i un mínim a l’estiu quan ocasionalment

arriba l’anticicló. Són molt abundants les pluges orogràfiques pel fet que les muntanyes estan

properes al mar i potencien l’acció de les borrasques.

l’Amplitud tèrmica és escassa, el mar suavitza la temperatura i modera les temperatures tant a

l’estiu com a l’hivern.

El clima presenta variants, les zones interior són més seques i les muntanyoses les més humides i

fredes per estar situades a prop de la costa. Com a exemple ens podem fixar en aquests dos

climogrames.



• CLIMA MEDITERRANI


Leitariegos (Serralada Cantábrica)-

T mitjana anual: 4’8 ºC P anual: 1786 mm

Lugo T mitjana 11’5 ºCP 1083 mm


És el clima predominant a Espanya, presenta precipitacions escasses i irregulars, generalment entre 800 i 300 mm, i amb una forta sequera estival degut al desplaçament en latitud de l'anticicló subtropical. Les màximes precipitacions es donen als equinoccis, llevat de les zones properes a l'atlàntic on hi ha un màxim hivernal. Solen ser de caràcter torrencial i amb una forta irregularitat.

Depenent de les temperatures podem diferenciar tres subtipus:

o Marítim: les temperatures presenten estius calorosos i hiverns suaus. Vora la mediterrània les precipitacions tenen un màxim a la tardor, degut a la freqüència de temporals de llevant; i al ponent andalús, un màxim a l'hivern.

o Continentalitzat: en general caracteritzat per una forta amplitud tèrmica i unes precipitacions que augmenten prop de les muntanyes i disminueixen a les conques internes, més importants a la primavera i amb un mínim secundari a l'hivern. A les zones altes51 els estius són suaus i els hiverns molt freds, a les zones mitjanes els hiverns són freds i els estius calorosos i a les zones més baixes hiverns suaus i estius molt calorosos.

Sec o estepari: presenta unes precipitacions inferiors als 300 mm, és dona al SE de la península, allà on no arriben les depressions del front polar, i amb dificultats les mediterrànies; i a la vall de l’Ebre envoltada per muntanyes. Les temperatures són molt continentals a la vall de l'Ebre, amb hiverns freds i estius molt càlids, i molt suaus a l'hivern i més càlides a l'estiu al SE.

��

Exemple de climograma mediterrani marítim i mapa de distribució.



��

Exemple de climograma mediterrani continentalitzat i mapa de distribució.

CLIMA DE MUNTANYA

Abraça totes aquelles terres situades a més de 1000 metres d'altura. Les precipitacions solen ser superiors a 800 o 1000 metres i les temperatures presenten una mitjana anual baixa, amb estius frescos i hiverns molt freds.

Al nord les precipitacions són més abundants i les temperatures més baixes, i no tenen cap més sec. Al sud minven les precipitacions i els estius són més càlids, i tenen un o dos mesos de sequera.

��

Exemple de climograma de muntanya i mapa de distribució.



CLIMA DE LES ILLES CANÀRIES El fet d'estar situades dins del radi d'acció dels anticiclons subtropicals i dels vents alisis provoquen un

clima peculiar:

Les parts baixes tenen precipitacions escasses (menors de 300 mm), amb un màxim hivernal quan arriben depressions polars; les zones altes exposades als alisis humits i constants poden arribar a 1000 mm.

Les temperatures són càlides tot l'any i amb una amplitud tèrmica molt baixa, atemperades a l'estiu per la corrent freda de les Canàries. Com és normal, minven amb l'altura.

�� Exemple de climograma subtropical i mapa de distribució.

Fonts utilitzades:

Informació elaborada a partir dels treballs de Josep Xavier LLop Goterris i Jordi Manero.


Clima teoria

Documents

Transcript of Clima teoria