coberta Llu˜sos 3/10/05 08:45 P˜gina 1 · Pel que fa a complet –a, hem de tenir en compte que...

coberta Llu�sos 3/10/05 08:45 P�gina 1

Composici�n

C M Y CM MY CY CMY K

2

Butll

etí 8

4.Ju

liol 2

005

SUMARI

Poesia: Viure sense Jesús ............................ 2El nostre Consiliari...................................... 3Necrològiques: Lluís Homar Gibert............ 4Una mica de tot ........................................... 4Ergonomía / Notícies .................................. 5Raconet infantil ........................................... 6El cel de juny................................................ 7Entrevista: Esteve Raurell ............................ 8Blancaneu (fotografies)............................... 10Excursions: Canàries.................................... 12Vida de la Seccions: Esbart ......................... 14Escacs / Tennis de taula .............................. 15Fotografia / Manualitats / VAI.................... 16Teatre............................................................. 17Aquest món tan nostre ................................ 18Racó dels Lluïsos .......................................... 19

Casals, QuimCuevas, LluísEquip Classe de CatalàEquip d’EscacsFont, NúriaGausachs, ManelHomar, Ferran

Lara, CarminaPenalba, FrancescRimblas, ToniRomaní, JoanSerra, DoraTerradas, RicardTerrats, Mossèn Mateu

Han col·laborat en aquest número:

Imprimeix: El Tinter. SALD.L.: B-12.935-89

VIURE SENSE JESÚS?

Sense Jesús, el món em sobraSense Jesús, em sento ofegar.Sense Jesús, la tristor m’arborai m’arrenca llàgrimes.Sols vull plorar!

Sense Jesús, tot es marceix;tot és Infern i inquietud,terrible boira mon cor cobreixamb gust de fel i solitud.

Amb Vós, Jesús, començo el diaamb un desig suau i feliç,amb dolça Pau, sana Alegria,Amor lleial, sense un esquinç.

Viure amb Jesús és Joia i Sort.Sense Jesús, és viure il·lús.Seria viure amb la mortsi un jorn no us tingués,Jesús!

Joan Romaní i Feliu (1966)

MERCERIA

Mercat d’Horta • Tendes G-H • Tel. 93 429 34 35

CENTRE PARROQUIAL D’HORTAFeliu i Codina, 7 i 908031 BarcelonaTel. 93 427 73 27e-mail: [email protected]://www.lluisoshorta.org

SALUT� Urgències Mèdiques: 061� Servei Català de la Salut: 93 403 85 85� Sanitat Respon: 902 111 444 (24 hores del dia)� Coordinadors d’Usuaris de la Sanitat: 93 302 41 38

INFORMACIÓ GENERAL� Atenció Ciutadana: 012� Departament de Benestar Social: 900 300 500� Imserso: 91 363 89 09� Informació Municipal: 010� Informació Telefònica: 1003� Telèfon d’Atenció al Consumidor: 012

Resol dubtes, qüestions... i al mateixtemps atén reclamacions dels consumidors

Els lluisos d'horta 3/10/05 08:30 Página 2

LA FE COM A RECERCA

Vivim en un món —i em refereixo al nostremón més proper— en el qual sembla que Déubrilla per la seva absència, perquè ja nocompta, ja no s’hi compta, ha desaparegut del’horitzó. És un món que s’ha fet pla, i noméses viu i es pensa de sostre per avall. La restano existeix. Si a aquesta experiència hiafegim els cataclismes naturals i socials i lesaltres experiències de no-sentit i absurd quesovint i de les maneres més diverses ens tocade viure, els creients potser ens preguntemcom el salmista: “on és el nostre Déu?” Enaquesta situació, la temptació és tancar la feen el bagul dels records infantils, o bé reclou-re-la en el dipòsit de les conviccions, que esredueixen a “crec perquè crec”. En definitiva,a privatitzar la fe.

Però també podem viure aquesta situaciócom una oportunitat. Molts ho creiem així. Iaixò vol dir, en primer lloc, adonar-nos queaquesta situació ens remet a allò que és mésfonamental en el terreny religiós, a la qüestiódel sentit, encara que sigui d’una maneranegativa, pel fet que sembla proclamar laimpertinència de la qüestió. Vol dir també,admetre que pot tenir un efecte catàrtic, unefecte de purificació: pot ajudar-nos a esbo-rrar imatges i conceptes tan clars i tan segursde Déu, que només podrien ser-ne unadomesticació: dit en positiu, l’oportunitatd’obrir-nos al Misteri de Déu. I en tercer lloc,aquest procés de purificació no és nomésconceptual, sinó també existencial: afecta lavivència de les creences, i ens convida a dura terme el procés pel qual la fe passa de serpur coneixement racional o certesa sensible a

ser confiança i adhesió a Algú. En aquestsentit l’experiència de l’absència de Déu ésl’experiència per la qual tot creient avui ha depassar per provat i madurar la seva fe. Peraixò s’ha comparat l’actual situació amb “lanit obscura de l’ànima”, de la qual parlen elsmístics. La fe s’ha tornat més obscura, i ja noes pot seguir creient per pura rutina. Nomésuna fe provada és capaç de travessar aques-ta nit. Per tant, recerca de Déu en la nit. I,tanmateix, encara que sigui de nit, una llume-ta, una intuïció, un pressentiment, és sufi-cient per guiar la recerca. Aquesta constata-ció de la llum en la nit ens remet a allò que ésmés fonamental i substancial de la fe cristia-na. Hi ha un subsòl ferm, capaç de fonamen-tar allò que és més agosarat, capaç d’aguan-tar-ho tot, de resistir, d’esperar: és confiança,creença, crèdit, estar assentat fermament; i,per altra banda, és salvació, salut, plenitud. Apartir d’aquesta experiència, que es conver-teix en un ferm punt de partida, pot haver-hirecerca de Déu en un món que sembla el llocde la seva absència. Com diu bellament santJoan de la Creu:

En la noche dichosa,en secreto, que nadie me veía,ni yo miraba cosa,sin otra luz ni guíasino la que en el corazón ardía.

Aquesta me guiabamás cierto que la luz del mediodía,adonde me esperabaquien yo bien me sabía.

Mateu Terrats i Oliver

3

Butll

etí 8

4.Ju

liol 2

005

CONSILIARI

Lisboa, 3-5 – Telèfon 93 357 65 54 – 08032 BARCELONA

Qualsevol potenfadar-se; això ésmolt senzill. Peròenfadar-se amb lapersona adequada,

en el grau exacte, enel moment oportú,amb el propòsit just

i de la maneracorrecta..., això

certament no resultatan senzill.

Aristòtil,“Etica Nicomaco”


4

Butll

etí 8

4.Ju

liol 2

005

UNA MICA DE TOT

En Lluís Homar i Gibert és el nou companyi soci d’aquesta Casa que ens diu adéu, finsal Cel.

El trobarem a faltar perquè ens acompa-nyava a totes les excursions i, sobretot, ensacompanyava en les representacions teatralsdels Pastorets (era l’entranyable Avi) i en lesfestes de Sant Lluís, sempre a punt d’interpre-tar el paper que li volguessin donar. En aques-ta casa hi ha hagut sempre una família exten-sa d’Homar. Hem de donar el nostre més sentitcondol a l’esposa Xiti, als seus fills i néts i alsgermans i nebots que tots el ploren. També elplorem els amics. Descansa en pau, Lluís.

Dora Serra

Aquest viatge entranyable a Canàries ambtot el grup excursionista dels Lluïsos ha tingutuna repercussió dolorosa amb la mort sobta-da del nostre amic Lluís a Puerto de la Cruz,quan estava a punt per seguir ruta al nostrecostat. El Lluís Homar ens ha deixat, sobtada-ment, per sempre més aquí a la terra. Hatornat a la Casa del Pare. Descansa en pau,Lluís, i prega ara tu per tots nosaltres. Elnostre més ferm condol i adhesió a la sevaesposa Xiti, fills, néts, germans i família engeneral. Gràcies, Xiti, pel teu gran testimonid’acceptació cristiana. La nostra profundaadmiració. Saps que estem al teu costat, peròtal com molt bé deia la nostra Carme: la vidasegueix i hem de seguir el nostre camí. ElLluís ja ha pagat el seu tribut per haverviscut... i ara descansa en pau.

Lluís Cuevas i Garcia

Aquesta fotografia es l’última que s’ha fet alnostre amic Lluís, al costat de la seva dona,la Xiti.

LLIÇÓ DE CATALÀ

COMPLET I COMPLERT. Cal distingir entrel’adjectiu complet –a i la forma verbalcomplert –a.

Amb la forma verbal complert -a (del verbcomplir) podem fer frases com aquestes:—S’ha complert el termini per a la inscripció;—aquesta entitat ha complert trenta anys;—una il·lusió complerta.

Pel que fa a complet –a, hem de tenir encompte que ve del verb completar i significa“que conté tots els elements”; així hem dedir:—una col·lecció completa (i no complerta),—un repertori complet (i no complert) i—un cotxe molt complet (i no complert).

INFLIGIR I INFRINGIR. Aquests verbss’assemblen molt formalment, però tenensignificats ben diferents. Infligir vol dir“aplicar una pena a algú”:—Li va infligir un càstig molt sever pel seu

comportament;—La pena que va infligir al noi va ser pintar

la paret on havia fet un grafit.En canvi, infringir significa “transgredir un

pacte, una llei, una norma, etc.”:—Els veïns opinen que la resolució de l’Ajun-

tament infringeix els pactes sobre zonesverdes;

—Els conductors que sobrepassen els límitsde velocitat infringeixen les normes decirculació.

Secretaria de Política Lingüística

REFRANYS CATALANS

Qui mal no fa, mal no pensa.Quan se’n va el diner, molts amics

el segueixen.Qui molt s’abaixa, el cul ensenya.

Qui té amics, té fatics.Qui pren un coix per company,

coixeja ja al cap de l’any.Si amb gent dolenta vas, el que ells fan

també ho faràs.Tothom vol la justícia, però no

per a casa seva.Si vols de l’amic provar la voluntat,

fingeix necessitat.

Saviesa Popular

NECROLÓGIQUES


5

Butll

etí 8

4.Ju

liol 2

005

LA SALUT I L’ORDINADOR

Quan treballem moltes hores davant d’unordinador és molt important adoptar unapostura adequada i mantenir una bona distri-bució del nostre espai de treball.CONSELLS. Heus ací uns quants consells essen-cials que ens ajudaran a evitar els problemes desalut que es poden derivar d’una mala col·loca-ció davant l’ordinador:• Col·loqueu la pantalla i el teclat a sobre de

la taula, no a l’ala, ja que no té prou fondà-ria, de manera que us pugueu asseure itreballar frontalment als equips.

• Situeu el teclat, amb les “potetes” abaixades,a 10 cm del cantell de la taula, de maneraque els canells i part de l’avantbraç reposin ala taula.

• Ajusteu l’alçada i la profunditat del seient ila inclinació del respatller a la posició que ussigui més còmoda.

• Si heu d’introduir dades a l’ordinador, feuservir un faristol i col·loqueu-lo al costat dela pantalla.

• Col·loqueu el ratolí al costat del teclat iprocureu fer-lo servir amb les dues mans,alternant-ne l’ús cada hora.

• Eviteu l’acumulació de papers a sobre de lataula, guardeu els documents que no utilit-zeu als armaris i les prestatgeries i reserveules zones més accessibles de la taula pertreballar.

• Fixeu el fons de pantalla clar amb els caràc-ters foscos i ajusteu el contrast i la llumino-sitat. Eviteu els enlluernaments directes i elsreflexos.

LA CORAL HORTA

La Coral Horta ens ha visitat.Dintre de les moltes actuacions que han fet i

fan aquest any per a celebrar el seu 25èaniversari hi ha hagut una cantada en la nostrasala de teatre que ha tingut molt bona acolli-da. Una nit lírica que no oblidarem.

Felicitats, cantaires d’Horta!

Dora Serra

ERGONOMIA

NOTÍCIES

El cap dreti les espatllesrelaxades

Vora superior del monitor,per sota del nivell dels ulls

Ratolí i dispositiusd’entrada, propers al teclat

Amplitud entre el cantelldel seient i els genolls

Els peus, tocant aterra o col·locats a sobre

d’un reposapeus

Avantbraços i braçosa una mica més de 90º

Avantbraços, canellsi mans, en línia recta

Cuixes i esquena, auna mica més de 90º

Cames i cuixes, auna mica més de 90º


6

Butll

etí 8

4.Ju

liol 2

005

SUMA RÀPIDA (3)Efecte: Després que un espectador ha dit un número de quatre xifres, es deixa espai per

posar 4 sumands més i es posa un resultat. Dos espectadors més diuen dos números (de 4xifres) i el mag n’escriu dos sumands més, molt ràpidament, al fer la suma es comprova quecom a resultat dóna el que ja s’havia posat amb antelació.

Secret: (tenint la precaució que el primer número que diguin, acabi en una xifra més alta de dos,és facilíssim). Nota: Si el primer número que diuen acaba en 0 o 1, se’n fa dir un altre a un altreespectador i es fa un comentari de l’estil: “Com poden veure no sempre es diu el mateix número...”

Exemple: 4298 4298 (primer número dit per un espectador).3547 (Número dit per un altre espectador) Li direm A2809 (Número dit per un altre espectador) Li direm B6452 (Posat pel mag, complementari de 9 del A, serà A’)

+ + 7190 (Posat pel mag, complementari de 9 del B, serà B’)24296* 24296 * Noteu que és el mateix número que a dalt, restant-ne 2 a l’última xifra i posant aquest dos

al davant de tot.A i A’ sumats donen 9 i el mateix passa amb B i B’ aquí resideix el truc, quan el mag posa els

seus dos números l’únic que ha de fer és el càlcul mental fins arribar a 9.

CONTROL DEL MAGGag molt conegut: Es posen quatre preguntes i a la vegada que es va comentant que no se

sap la resposta, es contesten de manera correcta.1.- Fes aquestes operacions: 9 x 1 = 9 x 1 = 9

9 x 2 = 1 9 x 2 = 1 89 x 3 = 2 9 x 3 = 2 79 x 4 = 3 9 x 4 = 3 69 x 5 = 4 9 x 5 = 4 59 x 6 = 5 9 x 6 = 5 49 x 7 = 6 9 x 7 = 6 39 x 8 = 7 9 x 8 = 7 29 x 9 = 8 9 x 9 = 8 1

La primera vegada es compten verticalment de dalt a baix quantes operacions s’han de fer, idesprés com a norma de tot examen en acabar-lo s’ha de repassar i es tornen a comptar, peròara de baix a dalt quantes operacions s’han de fer, corroborant que ens havíem descomptat ala 1a vegada. La pregunta ja està resolta.

2.- Dibuixa un cercle. Es comenta que no se’n té ni idea i que segur que en aquesta pregun-ta es traurà un 0 com una catedral, a la vegada que es dibuixa un zero.

3.- Assenyala les diagonals d’aquesta figura.

4.- Tot mag ha de tenir coneixements d’anglès. Escriu NAS en anglès.Es fa un comentari que demostri ignorància i s’escriu:NO SE Ferran Homar

RACONET INFANTIL

JOCS INFANTILS

Ara, a l’estiu, que hi ha tan de temps lliure,podríem fer jocs. Us en presentem alguns:

• Fer activitats. En grups de 6 o 7, com si fosun espectacle. Es podem fer anuncis, acudits,teatre, cançons i muntar algun grup musical.(Fer-se els instruments amb pots, caixes...)

• Asseguts en cercle: passar-se un objecteamb la cara — una peça de fruita, per exemple.

A qui li caigui fer-li explicar un acudit, cantar unacançó, recitar un poema, beure un glop de vi...

• La frase màgica: Cadascú diu una paraulai es van afegint una rera l’altra, intentant feruna frase amb gràcia (i sentit!)

• Cadascú del grup s’identifica amb el sod’un animal. S’hi juga com al pare carbasser(més o menys).

Carmina Lara


7

Butll

etí 8

4.Ju

liol 2

005

Per observar el cel del mes de juny, ensajudarà força la carta del cel que adjuntem,que correspon al cel vist des d’una latitud de40° N, vàlid per a la península Ibèrica, o lafranja central d’EE.UU. Per fer-ho bé, hem desituar-nos la carta per sobre dels nostrescaps, i fent coincidir els punts cardinals ambels del cel.

Com molts ja sabreu, el nord l’haurem decercar localitzant l’estrella polar dins la cons-tel·lació de l’Ossa Menor. El conegut “Carro”situat dins la constel·lació de l’Ossa Major ique estarà força enlairat a primera hora delvespre, ens ajudarà a trobar l’Ossa Menor.

Cap a l’oest, localitzarem Règulo, dins la falço interrogant que fan el cap i la part del davantde la constel·lació del Lleó. Però les duesestrelles que destacaran força per la sevamagnitud, seran: Artur, de la constel·lació delBover (el qui estirava el carro), i Espiga, de laconstel·lació de Verge.

Aquestes dues estrelles les podrem trobarprojectant una línia corba imaginària, des de laque fan les estrelles del mànec del “Carro”.

A la vora del Bover tenim la corona i, méscap a l’est, l’Hèrcules, que no disposen d’es-trelles destacables per la seva magnitud. Peròcap al sud-est, es veurà Antares, estrellavermellosa a simple vista de la constal·laciód’Escorpí, que contrastarà amb la blancor del’estrella Vega de la constal·lació de Lira situa-da cap al nord-est.

Vega, juntament amb Deneb (Cigne) i Altair(Àguila), formen el famós triangle d’estiu.

Cap al nord-est destaquen tres estrelles deprimera magnitud: Càstor i Pòlux (Bessons) iCapel.la (Auriga), però costarà de veure-les perla proximitat del sol, i perquè estaran molt aprop de l’horitzó.

Com a observació planetària hem d’esmen-tar que a primers de juny encara podrem

gaudir de la presència de Júpiter i Mercuri capal nord-oest molt a prop de l’horitzó i a prime-ra hora del vespre. Durant el mes de junyMart es localitzarà a prop de l’horitzó est voraAntares i el dia 6 la Lluna Plena, Mart i Antaresfaran un bon conjunt, per la proximitat entreells.

Esperem que feu unes bones observacions, irecordeu que per fer-les adequadament heud’allunyar-vos el més possible dels focus dellum (contaminació lumínica), de les ciutats opobles. La llum de les estrelles només desta-ca en un cel ben negre i sense llum.

EL CEL DE JUNY

C/. Dante Alighieri, 73Tel. 93 429 95 4508032 BARCELONA

E-mail: [email protected]

Quan, per culpadels anys, no puguis

córrer, trota.Quan no puguistrotar, camina.Quan no puguis

caminar, fes servirun bastó.

Però no t’aturis mai!

Mare Teresade Calcuta


8

Butll

etí 8

4.Ju

liol 2

005

ESTEVE RAURELL I CLOTSoci núm. 66. Nascut el 6-8-1918

Avui entrevistem un soci antic que ja viu molttranquil en una residència, al costat de l’es-posa, la Rosa, tot dos fills d’Horta, ambseixanta anys de vida matrimonial i setantade coneixença que quan es miren encara elsespurnegen els ulls i una rialla estira els seusllavis. L’Esteve ens explica que va néixer alpasseig de Fabra i Puig nº 365.

Esteve: Ara porta el nom d’aquest carrer finsi tot la Rambla de Sant Andreu.

Dora: No l’entenc bé. Què vol dir?Esteve: La plaça Virrei Amat era el punt de

partició. De la plaça cap a Horta era passeigde Fabra i Puig, que acabava més o menyson ara hi ha la plaça Castelao, on hi haviauna casa de pagès amb els seus horts: canSabadell.

Dora: ... i de Virrei Amat en avall...Esteve: ... era la rambla de Sant Andreu, la

qual traspassava la via del tren de laMeridiana i arribava fins al carrer de SantAndreu.

Dora: Encara recordo aquest pas de viessense soterrar.

Esteve: Hi havia una barrera que ningú norespectava, ni els carros. (De cotxes, no enpassaven, en la meva infantesa.)

Dora: Horta i el seu entorn era com un poblede muntanya. Ara som el barri caòtic d’unagran ciutat.

Esteve: La casa on vaig néixer era vivenda ibotiga. Els avis i els pares hi venien de tot:des de roba, betes i fils, queviures i petards.En deien a can Santa.

Dora: Quin nom més devot! Per què li deien acan Santa?

Esteve: Suposo que se’l va guanyar l’avi,aquest nom. Anava molt a l’església i sempreresava agenollat i fins i tot besava el terra.

Dora: Com el Sant Pare quan visitava un país.Esteve: L’avi ho feia cada dia. També acudia a

les cases on hi havia un difunt i s’oferia pera vestir-lo. No hi havia el servei de funerària

tal com està muntat avui dia. La gent s’orga-nitzava d’una altra manera. En definitiva,l’avi era un home bastant estrany.

Dora: Doncs deixem-lo amb les seves raresesi parlem del nét, o sia, de vostè, l’Esteve. Quèen recorda, dels anys d’escola?

Esteve: Als cinc anys vaig començar a anar alsHermanos d’Horta. M’hi acompanyava cadamatí mossèn Josep Cerdà, que era un semi-narista. Pujàvem riera amunt, cap al carrerChapí. Em quedava a dinar al col·legi. A latarda baixava sol, en companyia d’altresnoiets que també vivien per aquesta zona deSanta Eulàlia.

Dora: Per la riera sempre passava un reguerold’aigua.

Esteve: Sí. Era l’aigua bruta dels safareigs deles bugaderes i la de les fàbriques de pells,les adobaries. Prop de can Sabadell hi haviala fàbrica de can Valls i la de can Salvà. Eldifícil era quan plovia, que en baixava tanta,d’aigua, que ens calia anar a buscar el tram-via pel passeig de Maragall.

Dora: Quant us costava el passeig en tramvia?Esteve: Cinc cèntims!Dora: Manoi! Quatre viatges per anar a l’esco-

la sense mullar-se els peus!Esteve: Dos viatges només, perquè em queda-

va a dinar a l’escola. Érem pocs els que enshi quedàvem: vuit o deu el màxim. L’escola licostava al pare deu pessetes al mes ambdinar inclòs. Bé, el primer plat només, perquèel segon ens el portàvem de casa. Això vadurar pocs anys perquè el 1932, en declarar-se la República, ens van apujar el preu adotze pessetes mensuals. El pare ho vatrobar excessiu i ens va fer plegar d’escola...i cap a treballar!

Dora: Però si vostè només tenia dotze anys!Esteve: I tants d’altres nois i noies que treba-

llaven ja en aquesta edat.Dora: On el posaren a treballar?Esteve: A can Mayol, a l’obrador.Dora: Quin ofici més dolç! Així que vostè és

pastisser?Esteve: Això volia jo, però la senyora Conxa

em va voler a la botiga, a vendre, al seucostat. Hi vaig estar fins que em vaig casar.

Dora: I potser va ser a la botiga on va conèi-xer la Rosa. Ella venia a comprar i vostèl’atenia... es miraven... somreien... i, ohCupido! La seva sageta amorosa els va tras-passar el cor!

Esteve: Ho expliques molt poèticament, peròés la realitat, sense sageta ni déu Cupido.Ens vam casar l’any 1945. Tinguérem unnoia, la M. Rosa, a l’any just, i un altre any inasqué el noi, l’Agustí. De la M. Rosanasqueren la Marta i la Laura, i de l’Agustí,en David, aquell que ja és pare d’una nena,l’Aida, la nostra primera besnéta.

Dora: Manoi, hem fet passar els anys molt depressa. Parem la màquina del temps i parlemde la joventut, si us plau.

ENTREVISTA


9

Butll

etí 8

4.Ju

liol 2

005

Esteve: La joventut va ser l’època més negrade la meva vida. L’any 1936, quan jo teniadivuit anys acabats de complir, em mobilit-zen per a fer de soldat. Sóc de la lleva del 39.Em fan fer la instrucció i estudiar tàctiquesde guerra. Quan comença la famosa batallade l’Ebre, m’envien al front amb un uniformeesparracat i una escopeta fabricada aTxecoslovàquia i un munt de bales sortidesd’un fàbrica d’Espanya que no encaixaven enel percussor, de la qual cosa es dedueix queno vaig tirar ni un sol tret. Així que en vaigtenir ocasió, em vaig escapar d’aquell caos iem vaig amagar en una barraca de pastors,allà perdut a la serra de Cavalls. Em vaigencomanar a Déu i em vaig disposar a benmorir. Em van trobar uns soldats del bàndolfranquista, em van fer presoner i ja em tensamb centenars de companys de desgràciadalt d’un tren que ens condueix durant sisdies per la península Ibèrica, en un vagó decàrrega d’on no podíem sortir ni a fer lesnecessitats. Un parell de cops al dia o nit,ens donaven una llesca de pa i una llauna desardines. Mig morts de gana i bruts i plens depolls, vam arribar a Segòvia i d’allí cap aAranda de Duero, en un camp de concentra-ció. Quatre mesos i mig m’hi vaig estar!Encara puc dir que vaig ser dels afortunats.

Dora: I tant que ho pot dir! Hi va haver homesque s’hi van tirar dos anys i més i tot...

Esteve: Malgrat tantes misèries, encara tení-em humor de riure i d’organitzar gatzara.Érem joves i les ganes de viure fan quet’adaptis a qualsevol situació. Fèiem repre-sentacions teatrals, cantàvem, sempre hihavia qui s’inventava acudits. Fins vamrepresentar una òpera. Fins venien capellansa fer-nos exercicis espirituals (quins exerci-cis, Mare de Déu!) i a cantar el Cara al solcada dos per tres. Un dia me’n va passar unade sonada.

Dora: Què li va passar?Esteve: M’estava assecant al sol després que

ens havíem ruixat amb una mànega pertreure’ns els polls i m’entretenia a escriure elmeu nom amb un bastonet. Les mevesinicials: ERC. Va acostar-se un guardià i em

digué: “¿Qué escribes, maldita sea!¡Esquerra Republicana de Catalunya! ¡Hijo dep...!” “¡Oh, no! ¡Estoy escribiendo mis inicia-les: Esteban Raurell Clot!” Em va clavar unaforta clatellada i, per sort, no va passar resmés. L’havia ben astorat amb la mevaresposta. Vaig estar de sort.

Dora: Ja ho pot ben dir. Com s’ho va fer pertornar a casa al cap de quatre mesos?

Esteve: Gràcies a la intervenció del senyorMayol, que em va avalar. La seva firma i lad’uns altres senyors d’Horta van ser sufi-cients per a treure’m d’aquell caos.

Dora: Tot va bé si acaba bé, no li sembla?Esteve: Vaig arribar a casa i ni el pare em conei-

xia! Torno a treballar a can Mayol fins que, uncop casat, i per vicissituds de la vida, m’he deposar al front del taller de ferros del meu sogreque tenia al carrer Jerez, davant d’on ara hi hala deixalleria. Vam treballar dur i afortunada-ment mai ens va faltar la feina. Avui dia ja totsón pisos on abans hi havia cases i tallers.

Dora: Escolti’m. No m’ha parlat ni mica delsLluïsos.

Esteve: No he fet altra cosa que col·laborar coma soci. M’he dedicat sempre a la feina i a lafamília, tant a la banda Raurell com a la delsPayerol, la de la dona. Vam fer soci l’Agustí, elnoi, perquè hi tenia tirada i amics. Quan el noies va casar va dir-me que el donés de baixa, jaque ell no col·laborava gens. L’únic que vaig ferva ser canviar el nom del fill pel meu. El repre-sentant de la Junta m’ho va acceptar i em varespectar el número de soci que tenia el noi.

Dora: I mai no ha fet teatre ni ballat dansespopulars ni jugat a cap esport?

Esteve: De jove feia teatre al Centre Parroquialde Santa Eulàlia. Aquelles obres castellanes queeditaven els Salesians en les quals no hi sortiendones. Vaig practicar tant el castellà, que desd’aleshores només parlo català. Ho sento, peròsóc un col·laborador passiu. M’agrada fer d’es-pectador i m’agrada conèixer el que es fa enaquesta Casa. Ho trobo molt bé i sempre us farécostat. Això sí: com a espectador.

Dora: Doncs bé, que per molts anys ens puguifer costat, tant vostè com la seva esposa, laRosa. Avui, però, gràcies a aquesta entrevis-ta, és soci actiu. Les seves històries, lesseves pàgines viscudes, ens el fan més amic.

Dora Serra


10

Butll

etí 8

4.Ju

liol 2

005

BLANCANEUS I ELS SET NANS


11

Butll

etí 8

4.Ju

liol 2

005


A CANÀRIES, AL TEIDE...i LLUÍS HOMAR al CEL!Canàries, del 15 al 25 de maig del 2005

DIUMENGE dia 15. Sortida de 48 viatgers pre-disposats a passar 10 dies a les illes deTENERIFE i LANZAROTE. Estem instal·lats aPuerto de la Cruz. És el poble més petit deCanàries: 8,7 km2. El 90% del Municipi estàreservat al vianant.

DILLUNS dia 16. Matí. Coneixem el Valle deLa Orotava. Ens acostem a les Canyades delTeide, a la gran caldera; impressionant. Elsostre d’Espanya. Paisatge lunar. L’últimaerupció es va produir el 1798 i va durar 90dies. Guanche significa habitant de Tenerife,i van ésser els barbarescs els fundadors del’illa fa de 3.500 a 4.000 anys. Estem encer-clats de volcans: Teide, Pico Viejo, Rajada,Mostaza, Blanca... Arribem al peu del telefè-ric i pugem a la l’alçària màxima de 3.550metres. L’espectacle és indescriptible. Delluny, les illes de Gran Canaria, La Palma, LaGomera, Hierro. Per uns moments l’expedi-ció d’Horta podíem presumir de ser els mésenlairats de tot l’estat.

DIMARTS dia 17. A les 9.30, amb el trenetturístic anem al Loro Parque. Digne de visi-tar: animals, jardins, espectacles, el showde lleons marins, dofins, lloros, naturavisió.A la tarda anem al nord oriental de l’illa finsa Punta Hidalgo. Passem per La Matanza,Tacoronte, Valle de Guerra.

DIMECRES dia 18. Cap al poble de LaOrotava, és el municipi més gran dels 32 del’illa. Arribem a la Plaça de l’Ajuntament itenim la sort de conèixer l’artista Ezequiel deLeón; està fent la catifa de Corpus de 930 m2i la treballa només amb sorra i pols de pedresvolcàniques. Visitem la “casa de los balco-nes”. Entrem a la Casa Lercaro. Església de laConcepció del 1705. El barroc i mudèjar éscaracterístic a Canàries que té tradició arte-sana. El guia ens porta a visitar una platane-ra i ens informa del procés del plàtan i de laplatanera que només viu de 12 a 18 mesos iella sola es reprodueix. Dinem a Garachico.Garachico la va fundar Cristóbal de Pontel’any 1496 i va ser el port comercial mésimportant de Tenerife. Tota la població vaésser destruïda l’any 1706 per una erupcióvolcànica que va sepultar tot Garachico sotala lava. Ara, tot el poble és nou, una costa de6 km i piscines naturals. Visitem Icod de losVinos i el seu “drago” gegant mil·lenari ambmés de 3.000 anys.

DIJOUS dia 19. Anem cap el sud de l’illa.Visitem la Basílica de la Mare de Déu de laCandelaria patrona de Canàries. Seguimcamí i parem a la platja de Médano, a laGranadilla. A continuació, fem un tomb turís-tic amb la “guagua” per la zona “mal engen-drada”, Playa de las Américas de la Costa

Adeje, Playa de los Cristianos... Permeteu-me un bon consell gratuït: no aneu mai avisitar-la. No dic pas el mateix de la CostaArona que ha tingut millor gestació. És méstranquil·la i més cuidada. En el port veiem elvaixell últim més ràpid del món: és un trima-rà que navega a 80 km hora. A les 14 dinema les Bodegas de Vi Cumbres de Abona, a lapoblació d’Arico.

DIVENDRES dia 20. A les 9.25 hores, alcarrer, camí de l’autocar, el nostre Lluís Homarcau a terra de manera fulminant. La ràpidaintervenció ha fet que una UVI mòbil el tras-lladés a l’hospital de Puerto de la Cruz.Commocio general. A les 10.15, amb grantristor, hem seguit la ruta cap La Laguna. Enel camí tots hem pregat per la recuperació delnostre benvolgut Lluís.La Laguna va ésser la primera ciutat cons-truïda a Tenerife. El seu casc antic ha estatdeclarat patrimoni de la humanitat. Fem unample recorregut a peu per la ciutat.Arribem al Mirador del Pico del Inglés. D’allís’oviren les illes de Gran Canària i La Palmai, al fons, el majestuós Teide. Tot el camí ésple de brucs que cobreixen amb les bran-ques tot l’ample de la carretera.

DISSABTE dia 21. Estem segurs que en Lluísvoldria que tot seguís tal com estava planifi-cat. Per tant, a les 9.10 hores anem a visitarSanta Cruz de Tenerife, capital de l’illa i de laprovíncia integrada també per les illes de LaGomera, El Hierro i La Palma. Visitem laciutat. Als habitants de Santa Cruz se’lsanomena “chicharreros” amb motiu delsmolts pescadors de “chicharros”. Platja deLas Teresitas (sorra portada del desert delSàhara). Són les 12 en punt; el Pepe Huguetparla amb la Xiti; observem que la cara se litransforma, el que no desitjàvem saber, s’hafet realitat. El Lluís Homar ens ha deixat persempre més aquí a la terra, ha tornat a laCasa del Pare. Descansa en pau, Lluís, i pregaara tu per tots nosaltres. A les 19 hores hemassistit a la missa a l’església de NostraSenyora de la Penya de França amb unamenció especial dedicada a l’amic Lluís ennom de tot el Centre Parroquial d’Horta.

DIUMENGE dia 22. Sortida cap a Lanzarote.L’alegria diària que tots teníem havia desapa-regut... Aterrem a l’aeroport de Lanzarote. La“guagua” ens porta al mercadillo de Teguise afer compres i després al nou Hotel TeguisePlaya. A la tarda fem visita cultural al Castellde San José i turística a Arrecife, capital deLanzarote. Tot el centre comercial està situata Arrecife. Lanzarote viu del turisme. No hi hatanques publicitàries exteriors en tota l’illa.

DILLUNS dia 23. Avui ens han portat a visi-tar la Cueva de los Verdes. Es un tub volcà-nic situat a 50 metres sota terra que es vaformar per les erupcions del volcà de laCorona fa uns 3.500 anys. Espectacle únic,

12

Butll

etí 8

4.Ju

liol 2

005

EXCURSIONS


digne de veure’l. Nombrosos racons plens delava solidificada de diferents coloracions dela roca. És un tub o canó volcànic d’interèsgeològic mundial. Hem fet més de 2 km decamí sota terra. La segona visita: LosJameos del Agua. És el mateix tub volcànicde la Cueva de los Verdes condicionat pell’artista César Manrique. La paraula jameoprové de l’antiga llengua aborigen i vol dir lavacuïtat produïda en enderrocar-se el sostred’una cova o balma volcànica. A l’estany d’ai-gua salada es poden contemplar els moltspetits crancs, cecs i albins, que, encara avui,ningú sap com han arribat aquí. Hem entrata la Casa de los Volcanes; és un centre cien-tífic d’àmbit internacional destinat a l’estudide la volcanologia. La tercera visita: Miradordel Río situat al nord de l’illa, a 480 metresd’altura. Decoració feta també pel CésarManrique. Una vista ens mostra l’illa de LaGraciosa, denominada afectuosament “archi-piélago chinijo”, i comprèn també les illes deMontana Clara i Alegranza. Seguidament laquarta visita és al Jardín de los Cactos. A latarda, visita cultural al museu dels cetacis ipassejada per les platges de Puerto Calero yPuerto del Carmen.

DIMARTS dia 24. Anem a visitar les Montañasdel Fuego al Parque Nacional de Timanfaya. Té51 km2. Les instal·lacions també les va dissen-yar César Manrique l’any 1974. Les erupcionsvan començar a l’any 1730 i van acabar el1736. La terra bullia a 800°. L’últim volcà enerupció va ésser l’any 1824 a l’lslote de Hilario.Hem fet una molt llarga passejada en camell(dromedaris). Ha estat molt divertida.Seguidament vam anar al volcà El Golfo i alspenya-segats de Los Hervideros. Finalment,una visita a una Bodega de La Geria i, a latarda, a la que va ser la casa de César Manriqueque la va construir en part dins d’un tub volcà-nic sota terra, tota ella tan original i modernacom la mà de l’artista. Finalment, cap a l’hotela fer les maletes per tornar demà a Barcelona.

DIMECRES dia 25. A les 12, la “guagua” ens haportat a l’aeroport de Lanzarote. A les 13.45,sortida cap a Madrid-Barcelona. Arribada a laCiutat Comtal i al carrer Campoamor, a les21.05.

Fins demà, Lluís, que vindrem tots a acomia-dar-te a les 10.30 a l’església parroquial deSant Joan d’Horta.

Una forta abraçada a tota l’expedició del vostre

Lluís Cuevas i Garcia

EXCURSIÓ DE FI DE CURSDE MANUALITATS 2004-2005

SOM al mes de juny i això, per als Lluïsos,vol dir que s’acaba el curs de Manualitats.

Hem fet l’excursió en homenatge a les esfor-çades professores que prou s’ho mereixen. Comque les alumnes estem cansades del treball detot el curs, hem acceptat la proposta d’esbarjoi tots plegats hem anat cap a Palamós.

La primera visita ha estat al museu de lapesca que és molt interessant amb tants d’es-tris que es necessiten per a pescar. Els afec-cionats pescadors de la nostra colla handisfrutat de valent! Està tot tan ben presentati detallat que agrada a tothom. Una passeja-da per Palamós. Avui celebren la festa delsbotiguers. Els carrers centrals estan plens deparadetes i de gent.

Tot passejant, en Josep i una de nosaltreshem fet cap a una plaça on hi havia una escul-tura de bronze d’un home. Una placa deia:

JOAN ABRÁSEscultor i pintor, fill de Palamós

(1921-1998)

Mentre l’observàvem ha arribat una dona i liha fet un petó. Ens mira i comença a explicar-nos que aquell era el seu marit, un artista quehavia fet moltes exposicions de la seva obra.Ara, ella ve cada dia aquí, a visitar-lo.

No he pogut estar-me de fer-li, jo també, unpetó. L’esposa ha somrigut, agraïda i feliç, inosaltres ens sentim contents d’haver-ne fetla coneixença.

Tota la colla ens dirigim a Platja d’Aro adinar i, després, a la tarda, fem una passeja-da pel Camí de Ronda. Quina preciositat! Elmar, les roques, les gavines, l’airet agradable!A la platja hi havia renglera de casetes debany que ens feien pensar en els anys vint delsegle passat. Qui pogués tornar al passat iveure aquestes platges amb les cases delspescadors, les barques a la sorra, les xarxesesteses assecant-se al sol! Potser la vida eramés dura, però aquella bellesa natural avui jano hi és!

Com que no podem viure de somnis, retornemal present i fem via cap a l’autocar que ens torna-rà a Horta. A les 8 del vespre ja som a casa!

Molt bonica l’excursió i molt bona la com-panyia.

Grup d’alumnesde català:

Montserrat, Pilar,Magdalena,

Júlia, Esther i Carme

P.S. No hem vistel canó de Palamós.

13

Butll

etí 8

4.Ju

liol 2

005


14

Butll

etí 8

4.Ju

liol 2

005

ESBART FOLKLÒRIC

BALLADA DE FI D’ANY

Per a tots els que no coneguin el món delsesbarts folklòrics pot ser interessant saber comfuncionen a l’hora d’assajar i a l’hora d’actuar.

A diferència d’altres activitats, inclosos elsesports de competició, el format de treball had’aconseguir la igualtat i qualitat en les core-ografies i/o els punts per part dels dansaires.Evidentment, això s’aconsegueix amb disci-plina i molts assajos.

El resultat permetrà que es facin actuacionsde vegades a casa, al barri, però també encentres de discapacitats i llars d’ancians, totaixò sense res a canvi... M’equivoco! A canvide veure la satisfacció d’aquelles persones queagraeixen que ens recordem d’elles de tant entant. Aquest darrer matís és important: és undels motius que ens empeny a continuar lanostra activitat. Després hi ha les actuacionsde compromís, que es fan en un marc de mésresponsabilitat, davant d’altres esbarts o en unfestival nacional o internacional.

Per exemple, al World Trade Center, el nostreCos de Dansa presentà un espectacle davantd’un Congrés de Metges d’Europa, i el públic esquedà satisfactòriament sorprès de la catego-ria i vistositat del nostre grup.

El Cos de Dansa i el Grup de Pares vanactuar conjuntament a Perafita, amb motiu dela festa major. Després d’actuar, anàrem adinar; a gaudir de la gastronomia de la contra-da. Un 10 a la Mercè per l’elecció del lloc!

El nostre Grup Infantil no para. Les sevesactuacions en la Roda d’Esbarts han permèsconèixer les danses i la categoria d’altresgrups i establir-hi relacions personals franca-ment positives. Reconeguem, ara i aquí, labona tasca feta per Anna Basté i Àngel

Lorenzo. Les actuacions han estat a Igualada,a l’Aleixar, a la Munia, al Poble Espanyol...

Continuant la política de col·laborar ambaltres entitats del barri, vam fer un “bolo” alFoment Mataroní, amb la representació de lasarsuela Cançó d’amor i de guerra, junt ambel quadre teatral del Foment Hortenc i la Corald’Horta. Felicitem els “productors” del ditespectacle, especialment Armand Calafell perla seva excel·lent direcció.

Ja com a cloenda de l’exercici, l’habitualrepresentació a casa nostra, als Lluïsos, on, atall d’examen, cada grup mostra tot el que haaprès durant l’any. En aquest tipus d’especta-cle ens agrada presentar alguna novetat fentconèixer les bones relacions externes que escreen, fruit d’intercanvis amb altres grupsque ballen un altre folklore, però en un idio-ma únic mundial com és la dansa.

Aquest cop hem comptat amb el Grupo deDanzas Lo Cierzo del Centro Aragonés, dirigitper un actic amic: Jordi Sánchez, un catalàentusiasta que practica altres folklores. Lidesitgem grans èxits. La presentació fouimpecable de la mà del nostre Daniel Comas.

VIDA DE LES SECCIONS

Encara que elcap se’t cremi, no

deixis que el fum etsurti per la boca.

Proverbi tibetà

La ignorància és lanit de la ment.

Saviesa popular


15

Butll

etí 8

4.Ju

liol 2

005

Una notícia negativa: la Paula, a causa d’unalesió, es retira provisionalment de les taules. Ensva obsequiar com a regal de comiat amb un“ball de picarols” d’aquells que et posen la pellde gallina. Desitgem tornar-la a veure ballaraquesta dansa, senyal que ja estarà recuperada.

La nostra actuació més immediata serà la dela Festa Major d’Horta, a la plaça Eivissa, encol·laboració amb el Grup Sardanista d’Horta,representant el “ball cerdà”, dansa pura delnostre folklore.

Si el més important de l’Esbart ha de serballar i conèixer el nostre Folklore, no hemd’oblidar mai el seu fil conductor: les personesi la seva amistat, que ha de ser el nostre prin-cipal actiu, el qual ha d’anar per damunt de tot.

Finalment, agraïm a tothom, a dansaires,mestres, responsables del vestuari, pares iamics en general, la col·laboració desinteres-sada que tenen amb l’Esbart Folklòric d’Horta.

Francesc Penalba

ESCACS

FUTURES ACTIVITATS

Activitats a realitzar amb els socis d’altresseccions i dels Lluïsos “No Federats”.

• Torneig de Nadal per a afeccionats no fede-rats. Hi haurà un premi especial per a lasecció dels Lluïsos que obtingui millorsresultats.

• Curs d’iniciació ofert a les membres de laSecció de Manualitats. Emmarcat en laCampanya de cursos a Grups de Donesd’arreu de Catalunya que Peona i Peó realit-zarà amb l’Institut de la Dona.

Lloc: Sala Fòrum o Polivalent.Durada: 12 hores durant 1 trimestre.• Curs d’iniciació als escacs per a membres de

la V.A.I. i altres socis o fills de socis delsLluïsos que tinguin menys de 14 anys.

1 grup de 6 a 10 anys iun altre de 10 a 14 anys.Lloc: Sala Fòrum o Polivalent.Durada: 1 trimestre.• Festa Major d’Horta 2005. Acte en col·labo-

ració amb la Comissió de Festes de laCoordinadora d’Entitats (simultànies iEscacs Gegants a la Plaça Eivissa). Dia 11,a les 18 h.

• Festa al carrer. Simultànies al c/ Feliu iCodina. 17 de setembre. De 17.00 a 20.00 h.En col·laboració amb Agrupació Barcelonistad’Horta.

Pep Melendres

TENNIS TAULA

BONES NOTÍCIES!

Desprès de guanyar dos dels tres partits jugatsen el desplaçament a les illes Balears, l’equip desegona Nacional ha aconseguit mantenir la cate-goria, i un any més seguirem en aquesta compe-tició Nacional.

També cal comentar que es van celebrar elsXIV Campionats d’Espanya de veterans aPunta Umbría (Huelva), amb un notable èxit.

L’equip de veterans de tennis taula delsLluïsos, en la modalitat de 50 anys, s’haproclamat sots-campió d’Espanya a PuntaUmbría (Huelva). En el programa resum delscampionats hi figura:

2º. C.P. Horta T.T. (CAT).A nivell individual representant als Lluïsos,

el resultat va ser el següent:Joan Pareja i Alex Lara s’han proclamat

sots-campions d’Espanya de dobles.Joan Pareja s’ha proclamat campió d’Espanya

individual i Alex Lara sots-campió d’EspanyaFinalment us comuniquen que el nostre juga-

dor Jaume Miro i Castells ha sigut novamentpare, amb la col·laboració de la seva muller, laMontse Llorente. El nen es diu Marc, i serà eltercer fill, desprès de la Marta i el Roger.

Felicitats.Josep Magrans

Vocal de Tennis Taula

Neteja professional de:

• Catifes de tota mena

• Cortines-sofàs i tapisseria

• Edredons nórdics-mantes

• Ant-napa i altres pells

• Arranjament de peces de vesir

Carrer Horta, 6908030 Barcelona

Tel. 93 429 06 65Fax 93 429 47 44


FOTOGRAFIA

CONCURS NACIONAL DE DIAPOSITIVES

A la ciutat de Barcelona i en el domicili socialdel Grup Fotogràfic d’Horta, secció d’aquestCentre Parroquial d’Horta, Els Lluïsos, reunitsels senyors:Lluís Datsira Antonell, de l’AssociacióFotogràfica La Garriga;Albert Mayol Faura, de l’AssociacióFotogràfica La Garriga, iCristóbal Trujillo Sánchez, de l’AgrupacióFotogràfica de Viladecans,constituïts en Jurat Qualificador delXXXIII Concurs Nacional de Diapositives,organitzat pel Grup fotogràfic d’Horta, ipatrocinat per la Federació Catalana de foto-grafia amb el núm. 2005/27, emeten elsegüent veredicte:

Obres presentades i acceptades: 130, de 44autors.PREMI D’HONOR.— Lema: OC. Col·lecció deJordi Borrell Casellas, de Barcelona, soci FCF124.PRIMER PREMI.— Títol: Reflejos 2, de JoséAntonio Andrés Ferriz, de Barcelona.SEGON PREMI.— Títol: Nubes 3, de RubénVázquez Trujillo, de La Línea. AFIAP.TERCER PREMI.— Títol: N. 3, de Joan Buxó iBriquets, de Cerdanyola del Vallès. Soci FCF257. AFIAP.Classificació social:PRIMER PREMI.— Títol: Gent 2, d’Ernest Sitjài Franquesa. Soci FCF 457.SEGON PREMI.— Títol: En Línea, de LlorençTabernero Gràcia. Soci FCF 1362.

Grup Fotogràfic d’Horta

MANUALITATS

EXPOSICIÓ ANUAL 2005

Un altre any, la secció de Manualitats exposaels seus treballs durant les festes de Sant Lluísi, com sempre, l’acollida per part dels visi-tants, és l’acollida per part dels visitants ésextraordinària. Tota la setmana ha estat unseguit de gent que ha admirat i lloat aquest bé

de Déu d’obres artesa-nes tan ben realitzades.

Aquest octubre farà 20anys que ens vamembrancar en aquestaempresa que ha donatesplendor i renom a lanostra Casa.

Felicitats a professoresi alumnes.

Dora Serra

DIADA DE LA GASTRONOMIA

Vint primers plats, vuit de segons i vuitpostres. Per a llepar-se’n els dits!

Una llarga llista de cuineres i cuiners, davantdels quals ens traiem el barret.

Ha estat, una vegada més, una festa simpà-tica que fa de bon pair.

Haurem d’anomenar el mes de maig: MESDE LA BONA TAULA.

Bon profit.Dora Serra

IV TALLER DE CUINA INFANTILDissabte 07/05/2005

De nou les/els nostres petit(e)s cuiner(e)ss’han posat els davantals disposats a endin-sar-se en el divertit món de la cuina.

Sense adonar-se’n, aprenen a fer servirestris de cuina; terminologia específica comper exemple “emulsionar” que és molt impor-tant a l’hora de fer la Mousse de Tonyina; aperdre les manies de tastar nous sabors comles Magdalenes de xocolata, de fruits secs ode canyella; i també, evidentment, a fer servirla imaginació com han pogut comprovar ambels Brioixos/llit que són un berenar “diferent”.

16

Butll

etí 8

4.Ju

liol 2

005

Llorenç Tabernero recull el seu premi


Bon profit!Participants: Aïna i Laia Purroy, Roger i LaiaBarberà, Joana i Pau Magrans, Ester Canales,Marta i Clara Solé, Alba i Joan Pastó, Marta iCristina Tiñena, Sílvia Prost, Judith Nerin,Sónia Basco.

Toni Rimblas

EXCURSIÓ A GUALBA

Dissabte i diumenge, pares, mares, nens inenes fins a 37, vam fer la sortida de fi de curs dela VAI, a la casa de Colònies el Pinatar, de Gualba.

Excursions, jocs de pista, piscina, dormir enlliteres, repartits en tres habitacions. Feiamolta calor i els mosquits ens van picar.

L’excursió al parc del RACC de Gualba vaagradar a grans i petits. Vam seguir el curs delriu, la riera de Gualba. Ens vam banyar al gorgpetit. Un cap de setmana molt agradable.

Convidem els pares joves que s’animin acompartir les excursions de la VAI.

Fins a setembre, que ens trobarem els diesde Festa Major.

Núria Font

TEATRE

BLANCANEUS I ELS SET NANS

El dissabte 18 de juny hi va haver dos espec-tacles: un —aquí cal deixar molt clar queaquesta és només l’opinió particular de quisubscriu aquestes línies—, tenia lloc a la capi-tal del regne i era una carca apologia de laintransigència protagonitzada pels sectors mésreaccionaris de la societat. L’altre, lluminós,original, modern, tenia lloc als Lluïsos d’Hortai es deia Blancaneus i els 7 nans.

Per sort, aquest segon espectacle, i no elprimer, es va repetir el dia següent. Aquelldia, a més, per mitjà d’una projecció en vídeoi la lectura d’un text, es va rendir un sentithomenatge al recentment desaparegut LluísHomar. Tal com va llegir la Teresa, en Lluís eral’avi del grup, sempre amb bon humor i ambla voluntat d’implicar-se amb el més joves.

Els espectadors no ho sabien, però els actorsi les actrius van haver de sortir a escena sotala sotragada emocional d’haver viscut unaestona abans, en privat, l’esmentat homenat-ge. Diuen que l’art és la sublimació de la pena,i així es va comprovar quan, en el millor tributque li podien oferir al seu amic, les llàgrimesvan donar lloc a una interpretació memorable.

En tot cas, el que es va veure els dos dies vaser una obra molt divertida i per a totes lesedats, ja que, mantenint l’estructura bàsicade la pel·lícula de Disney —que atrau al públicmés menut— contenia també elements mésparòdics i subversius de cara al públic adult.

Cal destacar especialment la vistositat del

vestuari, que omplia l’escenari de vives taquesde color en moviment (i recordar un cop més lafeinada que comporta la seva fabricació) i lacura amb els mínims detalls d’atrezzo i ambien-tació, que ens traslladaven al món màgic delscontes de fades. Les imaginatives coreografiesamb miralls, animalets, animalons, arbres, florso nans, van fer les delícies del públic, que no vadubtar a deixar-se endur per l’alegria que tras-puava la música.

En fi, com que seria imperdonable deixar algúper anomenar, el millor és donar les gràcies atots els qui han posat la màxima il·lusió i esforçperquè això sigui possible i agrair a tothom laseva participació.

Acabarem recordant que l’any que ve farà jadeu anys que aquest grup de socis i sòcies, quecada cop creix més, va iniciar amb El Mikado lasana tradició d’oferir una obra per Sant Lluís.Desitgem, doncs, que l’efemèride sigui la coar-tada perfecta perquè en tornin a fer una de bengrossa.

Quim Casals Campmany

¡ANDA MI MADRE! I EL DÉU DELS ANIMALS

Els dies 21 i 22 de maig d’aquest 2005, elGrup Juvenil de Teatre dels Lluïsos va repre-sentar la divertida comèdia de José Luis AlonsoMillán ¡Anda, mi madre! Una obra plena desituacions i embolics, en què s’expliquen doscasos familiars diferents que tenen per prota-gonista una mare d’aquelles que es fiquen entot i enreden la troca, posant nerviosos tant lafilla com el gendre. L’obra fou ben interpreta-da pels actors del Grup Juvenil, dirigits perMireia Parés, Paula Casanovas i Meritxell Bofill,tres noies amb empenta i bones ganes deportar endavant la tasca de direcció. Enresum, una obra entretinguda i ben treballada.

El Grup Infantil de Teatre va representar elsdies 28 i 29 també de maig de 2005 l’obra El déudels animals, una adaptació del llibre L’inventordels animals feta per Rocío Lemasourier. És unconte que explica les peripècies d’un personatgeanomenat Déu Urú qui, amb el seu ajudantMoobó, mira d’estudiar el comportament delsanimals i a vegades no li surt tan bé com espe-ra. L’obra compta amb unes divertides coreogra-fies ben coordinades per Sílvia Argudo i MontseComa. La direcció fou a càrrec de Juli R.Martínez, component del Grup L’Auca.

Els intèrprets de l’obra van ser els compo-nents més joves del nostre teatre, un grup queoscil·la entre els 9 i els 12 anys. Va ser el seudebut dalt de l’escenari en una obra tota per aells, sense intervenció de veterans. Van sabervèncer la nerviositat que comporta aquestaempresa i els vam aplaudir llargament perquèse’n van fer mereixedors. Esperem tornar-losa veure actuar. Que no es trenqui la cadenad’actors i actrius del nostre Centre!

Dora Serra / Ricard Terradas

17

Butll

etí 8

4.Ju

liol 2

005


18

Butll

etí 8

4.Ju

liol 2

005

Llegit als diaris aquest segontrimestre del 2005:

MARÇ DE 2005(DES DEL 16/3)

La botiga de bricolatgeServei Estació ja té a lavenda la nova rentadoraigualitària. És un inventrevolucionari que estàprogramat perquè l’homehagi de posar obligatòriamentuna de cada dues rentadores.Només cal introduir lesempremtes digitals dels dosmembres de la parella i, uncop introduïdes, el programanomés permet engegarl’electrodomèstic enidentificar l’empremtad’aquell que no hagi posatl’última rentadora.

La Xina ja compra el 80per cent de la maquinàriatèxtil de tot el món.

El circ Roncalli fitxa elspallassos Monti & Cia. deJoan Montanyès ‘Monti’. Uncirc que es diu Roncalliprecisament en honord’Angelo Giuseppe Roncalli,el papa Joan XXIII, aquellque un dia va dir: “El circ ésl’únic indret on persones dediferents races, nacions icreences treballen juntes perfer feliç la gent, tota menade gent”.

ABRIL DE 2005

Mor Joan Pau II.Al món hi ha 54 milions de

nenes sense escolaritzar,segons un estudi d’UNICEF.

‘Habemus papam’.L’alemany Joseph Ratzinger,elegit successor de Joan PauII a la quarta votació delconclave.

El mausoleu on reposa lamòmia de Vladímir ÍlitxLenin, fundador deldesaparegut Estat soviètic,va reobrir les portes al públicdesprés que el cosembalsamat de Lenin sesotmetés a treballs deconservació. Els especialistesvan assegurar que el cosembalsamat del lídercomunista està en un estatperfecte “i pot seguirexposat al mausoleu centanys més”.

El mercat de SantaCaterina es reobre desprésde 6 anys d’obres.

MAIG DE 2005

Un Picasso robat pels nazissurt a subhasta a Nova York.El retrat el va comprar elcol·leccionista francèsAlphonse Kann el 1923 aParís. Els nazis l’hi van robarel 1940, durant l’ocupació dela capital francesa. El 2003la família Kann va recuperarel quadre, i el va vendre alcol·leccionista privat que arase’n desfà.

Intens homenatge de lagent de la cultura al poetaJosep Palau i Fabre.

El Barça d’handbolconquereix la seva setenaCopa d’Europa.

El 76% de la inversió entransport públic es concentraon ja n’hi ha.

Els nous trens de la línia 5del metro reduiran lesvibracions als habitatges.

Inaugurat a Berlín elprincipal monument derecord dels crims nazis.

Roben la talla de la Mare deDéu de Meritxell, patronad’Andorra. La imatge no té ungran valor, ja que és una còpiade la que es va cremar el 1972.

Apoteosi barcelonista, iretorn a la glòria. Després decinc temporades de sequera,el Barça guanya la Lliga. Mésde 900.000 aficionats surten alcarrer per celebrar la victòria.

Catalunya recull en dos diesmés aigua que en nou mesos.

El mercat de SantaCaterina refà la coberta perevitar les goteres.

Un mètode acústic detectales síndries defectuoses. Ungrup d’investigadors estanperfeccionant tècniques perdeterminar la qualitatinterna de les fruitesestudiant les vibracionssonores que emeten encolpejar-les. La primeraaplicació serà un dispositiuacústic portàtil percomprovar si les síndriestenen forats interns abansd’obrir-les. Així, el mètodetradicional de donar cops aaquestes fruites i escoltarcom sonen ja té una basecientífica sòlida.

AQUEST MÓN TAN NOSTRE


19

Butll

etí 8

4.Ju

liol 2

005

La línia 11 del metrofuncionarà sense conductorsl’any que ve.

Revés a la Constitucióeuropea. França i Holandarebutgen el tractat iagreugen la crisi de la UE.

JUNY DE 2005(FINS AL 15/06)

El nombre d’empresescatalanes a la Xina es duplicaen només 4 anys.

La violència de fills contrapares comença a arribar alsjutjats. El nombre dedenúncies contra menors perhaver agredit els seusprogenitors va arribar a 178durant l’any passat.

Feliu Formosa rep el Premid’Honor de les LletresCatalanes. “Sóc pessimista:si la cultura va lligada a la

vida política, ho tenimmalament.

El túnel de dos pisos de lalínia 9 del metro comença atenir la forma definitivadesprés que s’hagi col·locatla llosa de formigó que elparteix per la meitat, en untram entre les estacions deGorg i la Salut. El dissenyen forma de tub dividit endues galeries semicirculars,cadascuna per a un sentitde la circulació dels trens,és únic al món i s’assajaper primer cop aBarcelona.

Pedrosa no dóna opcionsen 250 i suma la terceravictòria consecutiva. en elCircuit de Catalunya queacull un nou rècordd’assistència en motos, ambun total de 106.000espectadors.

Mor Jesús Moncada,creador del mite deMequinensa, i autor de“Camí de sirga”, “La lluna, lapruna”,” Històries de la màesquerra”, “El cafè de laGranota”, “La galeria de lesestàtues”, “Estremidamemòria”, “Calaveresatònites”, “Cabòries estivals”i traductor de “El comte deMontecristo” i “La volta almón en vuitanta dies”.

Josep Magrans i [email protected]

C./ Tajo, 5508032 BARCELONA

servei a domiciliTelèfon: 93 429 10 50

e-mail: [email protected]

RACÓ DELS LLUÏSOS

La foto del BUTLLETÍ núm. 83, d’abril de2005, és el passadís que dóna entrada a l’es-cenari del teatre, just al costat de la portanúm. 9.

La guanyadora ha estat Marta Solé i Font.Per a ella el rodet fotogràfic de premi.

Ara, endevineu el nou racó. És aquest

Tingues semprepresent que la pell

s’arruga, el cabell estorna blanc, els diesesdevenen anys...

però el mésimportant no canvia:

la teva força i lesteves conviccions no

tenen edat.

Mare Teresade Calcuta


coberta Llu�sos 3/10/05 08:45 P�gina 1

Composici�n

C M Y CM MY CY CMY K

coberta Llu˜sos 3/10/05 08:45 P˜gina 1 · Pel que fa a complet –a, hem de tenir en compte que...

Documents

Transcript of coberta Llu˜sos 3/10/05 08:45 P˜gina 1 · Pel que fa a complet –a, hem de tenir en compte que...