Marta Alcaide Navarro

1r Bat. B

COMENTARI DE TEXT: COHERNCIA

GUILLEM DE CABESTANY

El tema del poema s la incertesa de l'amor no correspost de la dama pel trobador.

Si revisem l'argument del poema, observem que el trobador comena lloant i divinitzant la dama a

la qual estima, de manera que li demana pietat com si fra una deesa. A continuaci diu que mai

voldr a cap altra dona i tamb ens manifesta que no t clar si la seua estimada tamb est

enamorada d'ell. Ms tard, el trobador compara l'amor amb una batalla. Desprs afirma que disfruta

d'estimar la seua dama malgrat els obstacles i li diu al seu joglar que continue cantant per ella.

Finalment, el trobador es lamenta pels dubtes que sent: la incertesa de l'amor no correspost i la

diferncia de classe social.

La composici inclou una srie de tpics propis de la lrica trobadoresca. El poema comena parlant

d'un trobador que s'enamora d'una dama de classe social superior a qui lloa i tracta com si fra una

Mare de Du. Per tant, el poeta a l'inici de la composici utilitza el tpic de la proclamaci de les

virtuts de la dama ( Pensant contemplo/ el vostre cos estimat i gentil, / el qual desitjo, estrofa I) i

el de la divinitzaci de l'amada ( sempre us suplico/ amb amor fidel i quan us lloo i us

demano, ambdues en l'estrofa I).

Desprs el trobador parla de que patix per no estar amb la seua amada per aix li produeix plaer

perqu aix pot establir una relaci ms refinada amb la dama, que va ms enll de l'amor carnal.

A ho explica mitjanant el tpic de la dola condemna en els versos segents: ms greu martiri /

cap home no sent; / perqu que jo ms anhelo. Desprs el trobador parla de que patix per no poder

estar sempre que vol amb la seua estimada i s'utilitza per expressar-ho el tpic literari del patiment

per l'amor de lluny. Per exemple: tot quan faig per temena/ heu en bona fe/ de prendre, fins i tot

quan no us veig, estrofa III.

Durant la resta del poema es van repetint alguns tpics literaris i el trobador ens manifesta les seues

queixes mitjanant aquestos. Altres exemples de la proclamaci de les virtuts de l'amada sn els

segents. tinc la cara i el dol somriure, / el vostre valor/ i el bell cos blanc i llis, estrofa III; i

tamb de tot cor a vs rendit/ que altra no em dna goig; / que a cap altra de les ms senyorials/ jo

no li demanaria/ jeure ni seria el seu amant/ a canvi d'una salutaci vostra, estrofa III. Un altre

tpic que es repeteix molt s el de la divinitzaci de l'amada. Per exemple: si en la meva creena/

fos tan fidel a Du/ viu sense dubte/ entraria en el parads i tamb abans que s'encengui/ sobre el

cor el dolor, / mercs davallin/ en vs, senyora, i Amor. El tpic de la dola condemna tamb es

repeteix en el segent fragment: tot el dia sento / el desig, tan m'agrada / el capteniment / de vs a

qui estic sotms, estrofa IV.

Un poc ms endavant, el trobador compara el seu amor amb una batalla. Per exemple: b em

sembla que em venci/ el vostre amor, estrofa IV; i tamb no trobo armes / contra vostres poders,

estrofa VI.

Per a concloure, el trobador afirma que es rendix i que no pot escapar de l'amor que sent per la seua

Comentario [profesor 1]: El tema s un sintagma nominal amb un substantiu abstracte

Comentario [profesor 2]: s de verbs de dicci (proclama, compara, exalta) i de connectors (seguidament, per ltim...)

Comentario [profesor 3]: Cal redactar el comentari com un text complet, no com un llistat de conceptes units

Comentario [profesor 4]: Cada aspecte ha de tindre una explicaci i una exemplificaci en forma de cita del text, indicant d'on extraiem eixa cita.

estimada. A ho expressa mitjanant el tpic de la pres d'amor: ja que no em puc allunyar de cap

manera/ de vs, en qui s'ha posat/ el meu amor, i si fos acceptat/ besant, i us plagus, / mai no em

voldria lliure.

El poema presenta una estructura dividida en quatre parts. La primera coincideix amb la primera

estrofa i s una introducci en la qual es lloa a l'amada i la divinitza. La segona inclou les estrofes

II, III, IV i V. s una queixa per part del trobador motivada per la incertesa de no saber si el seu

amor s correspost i s tamb un lament per la diferncia de classe social. En la tercera part

(estrofes VI i VII) es mostra la rendici del trobador. L'ltima part es troba a l'estrofa VIII i s

aquella en la qual el trobador parla amb el joglar dient-li que cante que est enamorat de la dama.

Comentario [profesor 5]: Cal indicar des d'on fins a on arriba cada part

Comentario [profesor 6]: No s'ha de tornar a fer un resum, sin explicar de manera breu quina funci t cada part de l'estructura: s una introducci, s una explicaci d'algun aspecte...