Complements Formatius i Màster en Antropologia Biològica · Caràcters antropològics, Expansions...

Plans docents

Complements Formatius i Màster en

Antropologia Biològica

Pla d’estudis


▪ Complements formatius al Màster

Els alumnes que vinguin llicenciatures o graus de Ciències Socials i Humanístiques (Història, Arquitectura, Antropologia Social i Cultural, Filosofia) s’hauran de matricular de les assignatures:

− Coneixements Bàsics en Antropologia Biològica‐Conceptes Clau, amb referència 568857, de 3 ECTS, que serà impartida per la UB. − Coneixements Bàsics en Antropologia Biològica‐Tècniques instrumentals, amb referència 568858, de 3 ECTS, que serà impartida per la UAB.

Per a això s’obrirà una matrícula diferent a la del màster pròpiament dit i que se llama CF (complements formatius) per a l’accés al màster en Antropologia Biològica. En aquestes assignatures es revisaran TOTS aquells conceptes clau d’evolució, biologia i genètica humana que són necessaris per al seguiment del màster. Pel que fa a l’idioma emprat a classe, a no ser que puntualment s’indiqui el contrari, les classes seran en català o castellà en funció de l’alumnat. Bona part del material de suport (power points, …) i la bibliografia seran en anglès. Els professors convidats podran impartir les seves conferències o seminaris en anglès.

Coneixements bàsics en Antropologia Biològica: Conceptes Clau Coordina: M.E. Esteban,UB, [email protected] Justificació de l’assignatura en el Màster: Donada la interdisciplinarietat del màster és necessari que alguns estudiants procedents de llicenciatures i graus d’humanitats complementin la seva formació en aspectes fonamentals i bàsics en biologia, amb especial èmfasi en conceptes de genètica, que els permetran un bon aprofitament de les assignatures del màster. Objectius de l’assignatura

Conèixer les característiques bàsiques de les cèl·lules eucariotes, en especial els mecanismes de divisió: mitosi i meiosi

Conèixer conceptes bàsics de genètica humana (cromosomes, ADN i la seva variació polimòrfica) per entendre els mecanismes d’herència en els humans.

Entendre els mecanismes de manteniment de la variació genètica en humans (mutació, migració, selecció i deriva).

Conèixer les bases de l’evolució biològica i comprendre el funcionament dels mecanismes evolutius. Programa de classes Les classes presencials es donaran a l’aula, durant 5 dies en sessions de 4 hores. Es combinarà la teoria amb activitats de seminaris i treball en grup. Cada concepte de teoria s’explicarà durant 20 minuts i anirà acompanyat de 20 minuts de treball (en grup o individualitzat segons convingui) dels alumnes sobre els conceptes explicats, seguit de 5-10 minuts dedicats a resolució de dubtes. Els treballs seran exercicis dirigits: comentaris sobre esquemes gràfics, resolució de problemes. Sessió 1. La cèl·lula eucariota: definició, característiques i orgànuls. Nucli cel·lular i el material genètic. Característiques de la divisió cel·lular: Mitosi i Meiosi. Sessió 2. La molècula d’ADN. Composició, variació. Glossari de termes genètics. Sessió 3. Manteniment de la variació genètica en l’espècie humana. Com calcular freqüències genotípiques, gèniques i equilibri Hardy-Weinberg. Sessió 4. Els gens a les poblacions. Conceptes bàsics d’evolució. Evolució com a idea, teoria i procés. Sessió 5. Treballem els mecanismes evolutius a través de problemes concrets: Mutació, selecció, flux gènic. recombinació, deriva i aparellament selectiu. Mecanismes excepcionals. Treball tutoritzat/Activitats dirigides: Al llarg de l’assignatura els professors recomanaran lectures als alumnes i algunes tasques que els permetin treballar els conceptes que s’han explicat a classe. Hi haurà seguiment individualitzat dels alumnes per part dels professors a través de sessions de tutorització. Avaluació: Assistència, participació a classe i participació en la tutorització individualitzada: 20% de la nota final. Activitats a classe: 30% Prova de síntesi: 50%

mailto:[email protected]

Coneixements bàsics en Antropologia Biològica: Tècniques Instrumentals

Coordina: A. Malgosa, UAB, [email protected] Justificació de l’assignatura en el Màster: Donada la interdisciplinarietat del màster és necessari que alguns estudiants procedents de llicenciatures i graus d’humanitats complementin la seva formació en aspectes fonamentals i bàsics en biologia, amb especial èmfasi en conceptes d’osteologia i morfologia Objectius de l’assignatura

Conèixer les bases i etapes del creixement humà

Conèixer les característiques bàsiques del teixit ossi i les estructures òssies

Conèixer conceptes bàsics d’osteologia i osteometria.

Conèixer la variabilitat de l’esquelet humà i les característiques que el diferencien d’altres mamífers Programa de classes Les classes presencials s’impartiran al laboratori, durant 4 dies en sessions de 4 hores. Es combinarà la teoria amb el treball pràctic amb material per a cada estudiant de manera que cada alumne pugui anar treballant paral·lelament. Es treballarà també amb atles virtuals. El creixement humà Sistemes i òrgans del cos humà Sistema musculo-esquelétic: El moviment. Elements. Sistemes de referència. Teixit ossi i muscular. Tipus d’os. L’esquelet humà: El crani. L’esquelet postcranial. Atles virtuals. Treball tutoritzat/Activitats dirigides: Al llarg de l’assignatura els professors recomanaran lectures als alumnes i algunes tasques que els permetin treballar els conceptes que s’han explicat a classe. Hi haurà seguiment individualitzat dels alumnes per part dels professors a través de sessions de tutorització. Avaluació: Assistència, participació a classe i participació en la tutorització individualitzada: 20% de la nota final. Activitats a classe: 30% Prova de síntesi: 50% Expliqueu quina part dels continguts inclou l’anglès Les classes teòriques s’impartiran en català o castellà, depenent de l’alumnat. El material de suport i la bibliografia serà en majoritàriament en anglès.


Pla d’estudis


Matèria 1 Continguts fonamentals

20 ECTS obligatoris en

Continguts fonamentals OBLIGATORIS: 20 ECTS

Matèria 1: Principis d’Antropologia Biològica, 8 assignatures de 2,5 ECTS cada una

Assignatures UB Assignatures UAB

Fonaments de Biologia Humana: conceptes clau

Biodiversitat Humana I Biodiversitat Humana II

Primatologia i Evolució Humana Osteologia i Antropologia Forense

Fonaments de Biologia Humana: tècniques instrumentals bàsiques

Laboratori de Biologia Humana II Laboratori de Biologia Humana I

Anàlisi estadístic i presentació de resultats I

Anàlisi estadístic i presentació de resultats II

Pel que fa a l’idioma emprat a classe, a no ser que puntualment s’indiqui el contrari, les classes seran en català o castellà en funció de l’alumnat. Bona part del material de suport (power points, …) i la bibliografia seran en anglès. Els professors convidats podran impartir les seves conferències o seminaris en anglès. Seguidament s’indiquen els plans docents de les assignatures d’aquesta matèria:

Biodiversitat Humana I

Coordina: Araceli Rosa, UB, [email protected]

Justificació de l’assignatura en el Màster: Els ésser humans som diferents i complexes en molts aspectes tant biològics com culturals. Aquestes diferències es fan patents tant a nivell morfològic com molecular. L’Antropologia biològica és l’estudi de la diversitat dels grups humans. L’impacte dels esdeveniments demogràfics la natalitat, la mortalitat i/o les epidèmies tenen i han tingut implicacions tant en el nostre passat com en el nostre futur. Finalment assenyalar que, des d’una perspectiva Antropològica, l’estudi del binomi salut‐ malaltia a les poblacions humanes, i factors de risc associats ens ajuda a comprendre la generació de variabilitat tant en els seus vessant evolutiu com ecològic.

Objectius de l’assignatura Conèixer la complexitat de l’estudi de la diversitat humana donant una perspectiva

històrica de l’Antropologia biològica. Analitzar el concepte de raça i els caràcters morfològics de la variació humana.

Estudiar els factors que modulen la diversitat de les poblacions actuals. Fecunditat diferencial i migracions. Adaptacions de l’espècie humana a l’ambient.

Conèixer els principals índex demogràfics que descriuen les poblacions humanes i permeten portar a terme prediccions sobre l’estat de les poblacions en el futur.

Reflexionar sobre la importància de la salut i la malaltia en les poblacions humanes i en la seva història evolutiva.

Conèixer conceptes bàsics d’Epidemiologia i Ecogenètica per la comprensió de l’origen de les malalties.

Programa de classes teòriques L’assignatura es divideix en 2 blocs temàtics.

I. Biodiversitat humana i paradigma racial. Interaccions entre biologia i cultura És una introducció històrica a l’estudi de la diversitat biològica humana, amb la problemàtica del concepte de raça, l’estat actual del paradigma racial, i l’anàlisi dels caràcters antropològics estudiats per interpretar la distribució geogràfica de les poblacions humanes i la història dels poblaments continentals. També s’analitzen les relacions entre les adaptacions biològiques i culturals, i les dades de la demografia per tal d’interpretar la història de l’espècie.

Tema 1‐ Complexitat de l’estudi de la diversitat humana. Epistemologia i antropologia. Perspectiva històrica de l’Antropologia biològica.

Tema 2‐ Paradigma racial. Antropocentrisme, etnocentrisme, racisme. Història del concepte de raça: de les tipologies racials a les filogènies moleculars.

Tema 3‐ Caràcters de la biodiversitat humana. Caràcters morfològics i moleculars. Gens, llengües i expansions demogràfiques.

Tema 4‐ Biogeografia humana. Història de les poblacions humanes. Poblaments continentals.

Tema 5‐ Ecologia de les poblacions humanes. Interacció entre biologia i cultura. Cicle vital i canvis bioculturals. Canvis seculars i estacionals.


Tema 6‐ Creixement i migració. Regulació de la població: fecunditat, mortalitat i migració. Salut i població. Les malalties infeccioses. Condicionants del mestissatge.

Tema 7‐ Biodemografia. Utilització en antropologia de les dades dels arxius dels fets vitals. Estudi de casos.

Paraules clau (bloc I): Antropologia biològica, Història de l’Antropologia, Concepte de raça, Caràcters antropològics, Expansions demogràfiques, Antropogeografia, Ecologia humana, Biologia i cultura, Fecunditat, Malalties, Migració, Mestissatge, Biodemografia

II. Biodiversitat humana i aspectes epidemiològics

Tema 8. Reflexions sobre el binomi salut‐ malaltia en les poblacions humanes. Factors biològics, ambientals i socioculturals implicats. La transició epidemiològica: La disminució de la mortalitat per infecció i l’augment de les malalties cròniques. La malaltia en el segle XXI.

Tema 9. Introducció a l’Epidemiologia i a l’Ecogenètica. Conceptes bàsics en Epidemiologia. Disseny d’estudis epidemiològics. Estratègies per l’establiment dels factors causals de les malalties. Introducció a la metodologia bàsica per buscar gens i factors ambientals de susceptibilitat.

Paraules clau (bloc II): Transició epidemiològica, causes de la malaltia,

Programa de Seminaris:

Seminari 1. Conferència convidada, a determinar

Seminari 2. Com realitzar una presentació oral

Seminari 3. Presentació i discussió d’articles científics que han tingut repercusió a la premsa

escrita.

Treball tutoritzat/Activitats dirigides: Al llarg de l’assignatura els professors assignaran lectures als alumnes. Els professor de l’assignatura guiaran i assessoraran a l’estudiant en la preparació dels seminaris. Els Seminaris estaran presentats, preparats i dirigits pels propis estudiants

Avaluació: Avaluació del bloc I: prova de síntesi (70% de la nota final)

Biodiversitat Humana II

Coordina: M.P. Aluja, UAB, [email protected]

Justificació

Atès que el màster d'Antropologia Biològica va dirigit a estudiants que procedeixen de branques diverses de les Ciències Experimentals i Socials, en aquesta assignatura s'aprofundeix en alguns conceptes que els alumnes han de conèixer en la seva forma bàsica i s'introdueixen altres de nous. Aquest plantejament ha de servir per donar, juntament amb l'assignatura Biodiversitat Humana I, les eines bàsiques per comprendre els conceptes més complexos que es desenvolupen en les assignatures optatives. Aquesta assignatura comprèn ítems ben diferenciats: a) Variabilitat genètica humana, b) Factors genètics i ambientals de les malalties humanes i c) Life History Traits. Objectius

a) Conèixer els trets que defineixen a les poblacions humanes i identificar les escales de jerarquització poblacional, així com els diferents processos que poden donar lloc a una subestructuració poblacional; b) Proporcionar les eines que permetin entendre els canvis, a diferents nivells, de les poblacions humanes; c) Entendre la malaltia genètica i els factors que l'ocasionen; d) Conèixer les característiques dels Life History distintives dels humans, i en general de la família dels Hominoidea, des d'una perspectiva ecològica evolutiva.

Programa de classes teòriques

1. Variabilitat genètica humana

* Població genètica i subestructura poblacional: Processos de canvi evolutiu: selecció natural, mutació, flux gènic, deriva genètica, patró d'aparellament. Polimorfisme i heterozigositat: tipus de polimorfisme, càlcul de la heterozigositat (estadístic F de Wright i mesures de distància genètica). Principals marcadors genètics: a) basats en proteïnes, b) basats en el DNA. Aplicacions dels marcadors genètics a la Biologia Humana: establiment de filogènies, aplicacions clíniques i en Antropologia Forense.

2. Factors genétics i ambientals de les malaltes humanes

* La malaltia en l'ésser humà: Tipus de malalties genètiques: cromosòmiques, mendelianes, multifactorials, càncer.

Principals factors implicats en les malalties genètiques: agents ambientals (físics i químics) i agents endògens.

3. Life History Traits * Què són els Life History Traits: La teoria de la History. Característiques distintives dels humans / Hominoidea. Creixement. Life history trade-offs: reproducció / fertilitat versus creixement i vida reproductiva. Teories de l'envelliment (aging): senescència i longevitat. Correlació entre mida corporal i cerebral (adult i al naixement). Correlació amb factors ecològics: disponibilitat de recursos, dieta, mortalitat extrínseca.


Programa de Seminaris (3 hores): Portats a terme per un professor convidat que posarà exemples del que s’hagi tractat a teoria en relació a l’evolució cerebral.

Treball tutoritzat/Activitats dirigides: Treball tutoritzat / activitats dirigides: presentació d'un power-point sobre un tema relacionat amb el temari elaborat a partir de recerca bibliogràfica i anàlisi de la documentació. Aquest treball serà guiat i assessorat per un professor de l'assignatura. Activitat tutelada: sortides / preparació de treballs: Es realitzarà una visita a l'Hospital Germans Trias i Pujol, al laboratori d'hematologia de l'ICO on s'explicarà als alumnes la potencialitat de la citometria de flux i la seva aplicabilitat en relació amb alguns temes tractats en la assignatura, com ara el càncer. Aquesta activitat queda subjecta a la disponibilitat del centre hospitalari durant les dates en què es realitzi el curs.

Avaluació:

Prova de síntesi: 40% de la nota final. Participació en els seminaris i activitats dirigides: 20% de la nota final. Presentació del treball tutoritzat i / o comentaris d'articles: 40% de la nota final.

Primatologia i Evolució Humana Coordina: A. Martínez Pérez‐Pérez, UB, [email protected]

Recomanacions

Serà convenient haver cursat al grau alguna assignatura d'Antropologia Biològica o Evolució Humana.

Competències que es desenvolupen

Aquesta assignatura aborda l'estudi de conceptes bàsics de la matèria, especialment aquells conceptes sobre primatologia i evolució humana que seran necessaris per a l'especialitat en Antropologia Física. Servirà per homogeneïtzar els conceptes i objectius de l'especialitat per a tots els estudiants, independentment de la seva formació prèvia. Se centrarà en particular en la preparació dels conceptes i les bases necessàries per a cursar les assignatures optatives de "Primatologia" i "Avenços en Evolució Humana".

Objectius d'aprenentatge

Conèixer els principis bàsics que determinen la diversitat biològica i l'evolució dels primats. Conèixer els mecanismes d'evolució morfològica i els factors determinants del canvi evolutiu. Conèixer els principis bàsics de la taxonomia i la filogènia dels primats i els homínids. Entendre els mecanismes anatòmics determinants de l'adaptació i evolució dels primats. Conèixer la diversitat dels primats i la seva evolució, incloent la dels homínids. Comprendre la posició de l'espècie humana en el context biològic, la seva evolució i diversificació. Distingir les característiques principals del procés de diversificació dels homínids.

Blocs temàtics

Tema 1. Taxonomia i filogènia de primats. Adaptacions locomotores dels primats. Locomoció ortògrada, pronògrada i bipedisme. Anatomia evolutiva de l'esquelet dels primats.

Tema 2. Biologia de primats: reproducció i estructura social, dimorfisme sexual, alimentació. Models de conducta social i patrons reproductors. Poligínia i poliàndria. Dimorfisme sexual. Adaptacions ecològiques i alimentàries.

Tema 3. Anatomia musculo‐esquelètica dels primats. Funció i adaptació muscular en primats ortógrados i pronógrados. Tipus de miosina, evolució molecular, indicadors de fatiga muscular, dimorfismes sexual i variabilitat poblacional.

Tema 4. Adaptacions evolutives humanes: encefalització, aparell mastegador, dentició. El nínxol cultural humà: conceptes de prehistòria, tecnologia lítica, tècniques de datació, Plistocè Mitjà i Superior.

Tema 5. Taxonomia i filogenia dels Homínids, posició evolutiva de l'ésser humà. Cladismo versus gradismo; el registre fòssil. La dentició dels Homínids, caràcters i anatomia dental, variabilitat mètrica i discreta.

Tema 6. Pràctica. Anatomia cranial i dental, patrons morfològics, tendències evolutives, diversitat anatòmica de la dentició, ecologia i aparell mastegador.

Tema 7. Seminari. Homínids fòssils.


Metodologia i activitats formatives

Activitats dirigides

Anàlisi de la diversitat morfològica de la dentició dels homínids, càlcul de distàncies morfològiques, anàlisi numèrics Preparació de treballs.

Idioma

Les classes presencials s'impartiran en espanyol. Els professors convidats podran impartir les seves conferències i seminaris en anglès. Tot el material docent (documents, presentacions i bibliografia) es presentarà preferentment en anglès.

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

Avaluació. Assistència, participació, realització de proves i lliurament de treballs (30%), prova en línia (20%), prova de síntesi (20%) i treball escrit o presentació oral (30%). S'hauran completar totes les proves per a l'avaluació continuada.

Avaluació única

Prova de síntesi final (50%) i treball escrit (50%).

Fonts d'informació bàsica

Llibres / Libros / Books

Cartmill M. & Smith F.H. (2009) The human lineage. Wiley Blackwell Pub. Boston University

Cela Conde C.J. y Ayala F.J. (2013) Evolución humana: el camino hacia nuestra especie. Alianza Editorial. Madrid.

Richard Scott G. & Turner C.G. (1999) The anthropology of modern human teeth. Cambridge University Press.

Sergio Ripoll Lòpez et al. (2010) Prehistoria I, las primeras etapas de la humanidad. Editorial Universitaria Ramón Areces ‐ UNED.

Osteologia i Antropologia Forense

Coordina: X. Jordana, UAB, [email protected]

Justificació de l’assignatura en el Màster: L’estudi de l’esquelet humà i de la informació individual que aquest proporciona és fonamental en la formació d’un antropòleg físic, i especialment pels qui volen adquirir una formació en evolució humana, osteoarqueologia i/o antropologia forense. En totes aquestes especialitats, els ossos i les dents són l’objecte habitual d’estudi, essent per tant fonamental adquirir un coneixement profund del sistema músculo-esquelètic humà, del seu desenvolupament, de la seva variabilitat a nivell de la població, de osteologia comparada i dels elements més importants com a font de diagnòstic, com pot ser la determinació del perfil biològic. Coneixements previs: Conceptes bàsics d’anatomia humana, especialment en el sistema múscul-esquelètic Objectius de l’assignatura: Proporcionar a l’estudiant les eines bàsiques per:

conèixer l’esquelet humà,

conèixer els canvis esquelètics a nivell ontogenètic,

conèixer la variabilitat esquelètica humana a nivell poblacional,

adquirir coneixements bàsics d’osteologia comparada en el context dels estudis d’evolució humana, osteoarqueologia i antropologia forense,

realitzar diagnòstics individuals sobre l’esquelet que permetin establir un perfil biològic (edat, sexe, estatura, origen)

Programa de classes teórico-pràctic (12h): 1- Osteologia (4h) 2- Diagnòstics: edat, sexe, estatura, origen poblacional (4h) 3- Variabilitat poblacional i paleopatologia (4h) Programa de Seminaris (2 hores): En el seminari convidem un professional/expert en el treball de camp en contextos arqueològics, paleontològics i/o forenses. Programa de Pràctiques de laboratori (2 hores): Estudi de casos pràctics on els alumnes hauran de determinar el perfil biològic d’unes restes esquelètiques de forma autònoma. Aquesta pràctica serà avaluada. Avaluació: Prova de síntesi: 50% de la nota final. Estudi de casos pràctics: 40% de la nota final. Assistència i participació en les classes: 10% de la nota final. Bibliografia recomanada

Brothwell D. 1981. Digging up Bones. British Museum (Natural History): London

Buikstra J, Ubelaker D. 1994. Standards for Data Collection from Human Skeletal Remains.

Arkansas Archaeological Survey Research Series, 44.

Campillo, D., 2001. Introducción a la Paleopatología. Edicions Bellaterra SL, Barcelona.

Ferembach D, Schwidetzky I, Stloukal M. 1979. Recommendations for age and sex diagnoses of skeletons. Bulletins et Memoires de la Societe d’Anthropologie de Paris 6(1): 7–45.

Hauser, G.; Stefano G. F. de 1989. Epigenetic variants ofthe human skull, Schweizerbart, Stuttgart.

Katzenberg MA, Saunders SR (eds). 2000. Biological Anthropology of the Human Skeleton Wiley-Liss, Inc: New York.

Larsen CS. 1997. Bioarchaeology. Interpreting Behaviour from the Human Skeleton. Cambridge University Press: Cambridge.

Scheuer L, Black S. 2000. Developmental Juvenile Osteology. Academic Press: London.

Ubelaker DH. 1989. Human Skeletal Remains: Excavation, Analysis, Interpretation. Washington Taraxacum: Washington DC.

Laboratori de Biologia Humana I

Coordina: G. Armengol, UAB, [email protected]

Justificació de l’assignatura:

Laboratori de Biologia Humana I és una assignatura pràctica en la que l’alumne coneixerà algunes tècniques d’identificació d’individus, útils tant per l’antropologia forense com per l’arqueològica. L’alumne també adquirirà habilitats en tècniques de citogenètica convencional i molecular per tal d’identificar de mutacions genètiques en els cromosomes.

Objectius:

- Identificar les característiques biològiques de la naturalesa humana en tots els nivells d’organització

- Aprendre a identificar restes esqueletitzades

- Aprendre a descriure les característiques individuals d’identificació - Saber aplicar els protocols que s’utilitzen en un laboratori de Biologia Humana - Conèixer algunes tècniques d’anàlisi cromosòmica - Saber interpretar els resultats obtinguts de les anàlisis realitzades

Programa de classes:

Identificació sobre el viu i sobre l’esquelet (10 hores) - Identificació de restes humanes - Diagnòstics de nombre mínim d’individus, edat, sexe i estatura a partir de restes

esquelètiques - Antropometria esquelètica - Antropometria en el viu

Citogenètica/FISH (6 hores) - Observació de cromosomes al microscopi i amb un sistema d’anàlisi d’imatges - Realització de la tècnica de FISH amb diferents tipus de sondes - Observació dels resultats de la FISH amb un sistema d’anàlisi d’imatges

Avaluació: Prova de síntesi 75% de la nota final Participació a classe 25% de la nota final


Laboratori de Biologia Humana II

Coordina: B. Arias, UB, [email protected]

Justificació de l’assignatura en el Màster: L’assignatura “Laboratori de Biologia Humana I I” té com objectiu que l’alumne adquireixi un coneixement bàsic sobre la feina que es porta a terme a un laboratori de genètica molecular. Es imprescindible que un alumne que cursi el Màster d’Antropologia Biològica conegui procediments com ara l’extracció d’ADN a partir d’una mostra biològica, amplificació de l’ADN per PCR i interpretació de dades genètiques que seran de gran utilitat per entendre com s’obtenen i s’interpreten resultats en disciplines com epidemiologia genètica, genètica forense, genètica del càncer i genètica de poblacions humanes.

Objectius de l’assignatura

− Aprendre a extraure material biològic de mostres humanes − Saber dissenyar i realitzar una reacció d’amplificació per PCR − Conèixer diferents mètodes electroforètics − Saber calcular els paràmetres de variació genètica

Programa de classes pràctiques

Sessió 1: - Obtenció de mostres biològiques - Extracció d’ADN mitjançant kit d’extracció - Mesura de la quantitat i qualitat del ADN obtingut - Introducció a conceptes teòrics

Genoma Humà Tècnica de la PCR Tècniques de detecció de marcadors genètics.

Sessió 2 - Genotipació d’un polimorfisme tipo SNP

PCR Comprobació de la PCR en gel d’agarosa Digestió amb enzim de restricció

- Genotipació d’un polimorfisme tipo VNTR PCR

- Conceptes teòrics Conceptes bàsics de genètica molecular Marcadors genètics Gens candidats i polimorfismes analitzats en l’assignatura

Sessió 3 - Genotipació dels polimorfismes tipo SNP i VNTR

Preparació dels gels (agarosa) de comprovació Lectura i interpretació dels genotips

- Anàlisis de resultats: Freqüències al·lèliques Freqüències genotípiques Equilibri Hardy-Weinberg

- Conceptes teòrics: Càlcul de Freqüències al·lèliques i genotíques


Equilibri Hardy-Weinberg

Sessió 4 - Càlcul de freqüències genotípiques i al·lèliques (a partir d’una base de dades model amb

casos i controls) - Càlcul de l’equilibri Hardy-Weinberg en dos bases de dades. Interpretació i justificació dels

possibles resultats. - Comprovació de les freqüències en les bases de dades públiques - Càlcul i interpretació OR

Sessió 5 - Exposició dels alumnes dels treballs tutoritzats

*L’organització de les sessions pot sofrir modificacions depenent del número d’alumnes matriculats Treball tutoritzat/Activitats dirigides: Haurà dos tipus de treball tutoritzats en base als coneixements previs dels alumnes. Una part de l’alumnat portarà a terme seminaris que inclouran els temes teòrics inclosos a les sessions de laboratori. Els professors proporcionarem un powerpoint guia per portar a terme aquest treball. Un segon grup farà una presentació on inclouran: - Els resultats obtinguts a la pràctica. S’utilitzaran els coneixements adquirits a l’assignatura. - Els resultats obtinguts en la Sessió 4 d’ordinador. Tots els treballs es faran per equips

Addicionalment, tots els alumnes hauran de lliurar per escrit l’exercici d’ordinador proposat per la Sessió 4. Avaluació: Treball Seminari: 75 % de la nota final. Treball Ordinador: 20% de la nota final Participació en els seminaris/laboratori/ordinador: 5% de la nota final.

Anàlisi estadística i presentació de resultats I

Coordina: M. Esparza, UB, [email protected]

Justificació de l’assignatura en el Màster: Es tracta d’una assignatura pràctica organitzada en dos blocs. En un primer bloc l’alumne aprendrà a crear i organitzar correctament una base de dades per la seva posterior anàlisi i se l'iniciarà en l'anàlisi estadística descriptiva i en l'estadística inferencial univariant de dades. En el segon bloc s’introduirà a l’alumne en el món de la redacció científica per tal que sigui capaç de comunicar de manera eficaç els resultats obtinguts en els seus treballs, ja sigui en forma d’article, de presentació oral o de pòster.

Objectius de l’assignatura:

- Aprendre a crear, organitzar, gestionar i explotar una base de dades. - Aprendre a distingir i analitzar els diferents tipus de variables utilitzades en els estudis

de Biologia Humana. - Aprendre a fer una anàlisi descriptiva de les dades. - Aprendre a fer una anàlisi inferencial univariant i a interpretar els resultats obtinguts. - Aprofundir en la gestió de bibliografia - Conèixer els principals indicadors de qualitat en Ciència - Aprendre a redactar un text científic en anglès, i a presentar‐lo de forma escrita i oral.

Programa de Pràctiques d’ordinador:

Sessions de pràctiques d’ordinador de 3 hores de durada, en les que s’alternaran explicacions amb documentació power‐point i treball pràctic en ordinador, ja sigui utilitzant el paquet estadístic SPSS, o el software de Microsoft Office.

Tema 1. Disseny i gestió de bases de dades.

1.1 Disseny efectiu d’una base de dades. 1.2 Mostreig 1.3 Anàlisi de la variabilitat i tipus de variables 1.4 Creació de noves variables a partir de les existents 1.5 Detecció d’errors

1.6 Representació gràfica Tema 2. Anàlisi Univariant

2.1 Dades quantitatives 2.2 Dades qualitatives 2.3 Test de normalitat: proves paramètriques i no paramètriques

Tema 3. Gestió de la bibliografia i indicadors de qualitat en ciència Tema 4. Redacció científica d’articles i treballs Tema 5. Preparació de posters

5.1 Estructuració d’un poster 5.2 Presentació efectiva i visual de resultats

Tema 6. Com fer una presentació oral efectiva


Treball tutoritzat/Activitats dirigides:

Durant les classes d'estadística es realitzaran treballs pràctics relacionats amb el que s’hagi treballat a cada sessió. Al final de l’assignatura es destinarà una sessió a la presentació dels treballs realitzats per alumnes a partir d'articles proposats pels professors, en combinació amb l'assignatura de Biodiversitat Humana I, en els que hauran de posar en pràctica els coneixements adquirits sobre comunicació científica, preparació i redacció de treballs i comunicació oral dels mateixos. Aquest treball estarà tutoritzat en tot moment pels professors mitjançant sessions de consulta. Les presentacions dels treballs tutoritzats dels alumnes també podran ser en anglès.

Avaluació: Realització dels treballs de classe: 30% de la nota final. Examen d'estadística: 40% de la nota final. Presentació del treball tutoritzat: 30% de la nota final.

Anàlisi estadística i presentació de resultats II Coordina: C. Santos, UAB, [email protected]

Justificació de l’assignatura en el Màster:

"Statistical thinking will one day be as necessary for efficient citizenship as the ability to read and write." H.G.Wells

"Statistical thinking will one day be as necessary for efficient citizenship as the ability to read and write." H.G.Wells Per què una assignatura de Anàlisi estadístic? En primer lloc, i en un context ampli, perquè la informació numèrica és a tot arreu i les tècniques estadístiques s'utilitzen per prendre decisions que afecten la nostra vida diària. En aquest context, el coneixement dels mètodes estadístics ajudarà a entendre com es prenen les decisions i a comprendre de quina manera ens afecten. En el context del Màster d’Antropologia Biològica, l’estadística s’entén com a una eina fonamental que tots els alumnes faran servir per analitzar i interpretar les seves dades, però també per ser capaços de interpretar de forma critica els resultats d’altres investigadors. En aquest sentit, les classe seran de essència practica i només es faran petites exposicions teòriques amb els fonaments basics de les tècniques i programes empleats. Objectius de l’assignatura

- Conèixer els principals mètodes d’anàlisi estadística, tant univariant com multivariant, i saber quan i com aplicar-los

- Saber fer servir paquets estadístics per a l’anàlisi univariant i multivariant (Exel, SPSS, R, ...)

- Aplicar eines estadístiques per resoldre problemes dels diferents àmbits de l’Antropologia Biològica

Requisits: es considera basic que els estudiants hagin entès perfectament els conceptes de l’assignatura d’Anàlisi estadístic i presentació de resultats I.

Programa de classes teòrico-practiques Sessions a l’aula d’ordinadors, amb documentació power-point, Exel, SPSS, etc. de quatre hores de durada. Durant 3 dies consecutius. 2 grups Dia 2- 15-17h: teòrico-pràctic T-test i ANOVA i equivalents no paramètrics, chi-quadrat. McNemar i test de proporcions; Dia 2- 17-19h: pràctic Aplicació de les tècniques estudiades en la resolució de casos pràctics amb dades dels diferents àmbits de l’Antropologia Biològica. Dia 3- 15-17h: teòrico-pràctic Correlació i Correlacions parcials. Regressió lineal, regressions curvilínies i regressió logística. Dia 3- 17-19h: pràctic Aplicació de les tècniques estudiades en la resolució de casos pràctics amb dades dels diferents àmbits de l’Antropologia Biològica.


Dia 4- 15-17h: teòrico-pràctic Introducció a l'anàlisi multivariant: anàlisi de components principals, anàlisi de correspondències i anàlisi discriminant Dia 4- 17-19h: pràctic Aplicació de les tècniques estudiades en la resolució de casos pràctics amb dades dels diferents àmbits de l’Antropologia Biològica. Programa de Seminaris (6 hores): Seminari 1 (Dia 1- 15-17h) (1 grup): – Programes d’anàlisi estadística de distribució lliure Seminari 2 (Dia 2- 17-19h) (1 grup): – La importància de la “N”: Power Analysis Treball tutoritzat/Activitats dirigides: indiqueu en què consisteix el treball i la vostra tutorització Els professor de l’assignatura guiaran i assessoraran a l’estudiant en la resolució dels casos pràctics. Avaluació: Resolució de casos pràctics a les sessions pràctiques: 35% de la nota final. Assistència i participació en les sessions de seminaris, teòrico-practiques i practiques: 5% de la nota final. Prova de síntesis: 60% de la nota final. Expliqueu quina part dels continguts inclou l’anglès: Les classes teòriques s’impartiran en castellà o anglès, depenen del alumnat, i en català en el cas de que tots els estudiants siguin catalanoparlants. Els power-points i bases de dades seran majoritàriament en anglès, a l’igual que la majoria de la bibliografia que es donarà a l’alumne.

OPTATIVITAT DEL MÀSTER

20 ECTS optatius, dels quals si es fan 10 ECTS dins de les Matèries 2 o 3 s'obté l'especialitat corresponent a aquesta Matèria, la resta d'optativitat es pot escollir en les Matèries 2, 3 o 4.

OPTATIVITAT Matèria 2

Especialitat ANTROPOLOGIA FÍSICA I FORENSE

mínim 10 ECTS en assignatures de 2,5 ECTS cada una

Assignatura Universitat

Primatologia UAB

Avenços en evolució humana UB

Mètodes d’identificació UAB

Tafonomia i antropologia de camp UAB

Anàlisi numèrica de la diversitat morfològica UB

Antropologia demogràfica i reconstrucció de poblacions antigues UB

Pel que fa a l’idioma emprat a classe, a no ser que puntualment s’indiqui el contrari, les classes seran en català o castellà en funció de l’alumnat. Bona part del material de suport (power points, …) i la bibliografia seran en anglès. Els professors convidats podran impartir les seves conferències o seminaris en anglès.

Seguidament s’indiquen els plans docents de les assignatures d’aquesta matèria:

Primatologia

Coordina: D. M. Alba, UAB, [email protected]

Justificació de l’assignatura en el Màster: Per tal d’entendre la història evolutiva d’un grup, és essencial combinar totes les disciplines científiques que ens aporten informació significativa. En aquesta assignatura, es combina la informació molecular, morfològica i paleontològica, amb l’objectiu d’entendre l’origen i evolució dels diversos grups de primats, amb especial èmfasi en els antropomorfs i humans (hominoïdeus), que són claus per entendre la posterior evolució del llinatge humà.

Coneixements necessaris: Aquesta assignatura requereix coneixements previs sobre els conceptes bàsics en biologia evolutiva, reconstrucció filogenètica, genètica i biologia molecular, i osteologia. Objectius de l’assignatura

L’objectiu principal de l’assignatura és que els alumnes assoleixin els coneixements bàsics sobre evolució i diversitat dels primats, necessaris per tal de poder emmarcar adequadament els estadis més recents de l’evolució humana des dels punts de vista cronològic, taxonòmic i anatòmic.

Programa de classes teòriques Sessions de classes magistrals, amb documentació power‐point, de dues hores de durada. Durant 7 dies consecutius.

Tema 1. Adaptacions dels Primats – ALBA (2 h)

Cervell i visió. Dentició. Aparell

locomotor.

Tema 2. Filogènia molecular dels primats ‐ RUIZ (2

h) Diversificació molecular i evolució dels

primats.

Tema 3. Estudis citogenètics en primats ‐ RUIZ (2 h)

Citogenètica dels primats. Evolució cromosòmica en primats hominoïdeus.

Tema 4. Els primats fòssils 1 – MINWER‐BARAKAT (2 h) Origen i radiació dels primats. Plesiadapiformes. Evolució i registre fòssil dels promimis.

Tema 5. Els primats fòssils 2 – MINWER‐BARAKAT (2 h) Origen i radiació dels primats antropoïdeus. Evolució i registre fòssil.

Tema 6. Els hominoïdeus actuals ‐ ALBA (2 h) Origen i diversificació dels hominoïdeus. Adaptacions i morfologia esquelètica. Ecologia i biogeografia.

Tema 7. Els hominoïdeus fòssils de Catalunya ‐ MOYÀ (2 h) Característiques morfològiques i taxonomia. Filogènia i evolució dels hominoïdeus del Vallès‐Penedès.


Programa de Seminaris (2 hores): Una única sessió de dues hores. Es convidarà un investigador forani per tal d’explicar i discutir amb els alumnes, amb l’ajut de power‐point i, si s’escau, rèpliques de material fòssil, un tema d’actualitat sobre evolució i/o registre fòssil dels primats.

Avaluació: Prova de síntesi: 70% de la nota final. Participació en els seminaris/laboratori/ordinador: 10% de la nota final. Assistència a les classes teòriques: 20% de la nota final.

Avenços en Evolució Humana Coordina: A. Martínez Pérez‐Pérez, UB, [email protected]

Recomanacions

La majoria de les classes seran participatives i l'avaluació es basarà en gran mesura en les aportacions dels estudiants, que hauran de preparar amb antelació els seus treballs.


La rapidesa de l'avanç del coneixement de l'evolució humana i el descobriment de nous fòssils requereixen una constant posada al dia. Aquesta assignatura pretén donar a l'estudiant una visió clara i profunda del significat i importància de les troballes fòssils més recents i del debat científic més actual i polèmic entre investigadors i equips punters: les seves hipòtesis, discrepàncies i interpretacions. Totes les classes presencials consistiran en debats científics basats en la informació recopilada pels estudiants


Conèixer les hipòtesis i les controvèrsies científiques en evolució humana, les seves discrepàncies i dogmatismes. Debatre sobre els arguments científics i els corrents de pensament en relació amb la diversificació dels homínids. Prendre postura en base a les evidències disponibles i avaluar‐les. Conèixer la diversitat de materials fòssils del nostre entorn geogràfic i la seva situació evolutiva a partir del debat científic.

Blocs temàtics

1. Els Hominini Plio‐pleistocènics

1.1. Taxonomia i filogènia. Tendències evolutives i adaptacions dels hominins. Trets primitius i derivats. Homoplàsies.

1.2. Els jaciments del Plistocè Inferior, Mitjà i Superior a l'Àfrica. Primers hominins i origen del gènere Homo.

1.3. Nous fòssils noves hipòtesis. Posició filogenètica de materials i jaciments d'especial rellevància. Homo antecessor, Homo floresiensis i Homo georgicus. 1.4. Fòssils de la Península Ibèrica: implicacions evolutives. Atapuerca: primitiu o derivat? Els Neandertals: ocupació d'Europa i els santuaris del sud d'Europa. Clima i evolució a Europa. Humans moderns: hibridació i cultura.

2. Laboratori d'Evolució Humana.

2.1. El registre fòssil: anatomia cranial comparada, prognatisme facial, volum cranial i esquelet. 2.2. Primers hominins: taxonomia i filogènia. El gènere Homo, evolució i diversificació.



La major part de l'assignatura s'impartirà mitjançant debats teòric pràctics on l'alumne participarà de forma activa. Les classes magistrals es limitaran i es fomentarà l'estudi de casos mitjançant pràctiques, seminaris i debats. Es planificarà una sortida de camp en funció de la disponibilitat i oportunitat de visita de col·leccions o jaciments.


Assistència al laboratori, participació i lliurament de treballs (20%), presentació oral a classe o treball de revisió d'un taxó assignat prèviament (40%) i examen (40%).

Avaluació única

Examen final (50%) i treball escrit (50%)

Fonts d'informació bàsica

Aiello L, Dean C (1990) An introduction to human evolutionary anatomy. San Diego: Academic Press

Ankel‐Simons F (2000) Primate Anatomy. San Diego: Academic Press

Diogo R, Potau JM, Pastor JF, de Paz FJ, Ferrero EM, Bello G, Barbosa M, Wood B (2011) Photographic and descriptive musculoskeletal atlas of Gorilla ‐with notes on the attachments, variations, innervation, synonymy and weight of the muscles. Enfield: Science Publishers

Diogo R, Potau JM, Pastor JF, de Paz FJ, Ferrero EM, Bello G, Barbosa M, Ashraf Aziz M, Burrows AM, Arias‐Martorell J, Wood B (2012) Photographic and descriptive musculoskeletal atlas of gibbons and siamangs (Hylobates) ‐with notes on the attachments, variations, innervation, synonymy and weight of the muscles. Enfield: Science Publishers

Diogo R, Potau JM, Pastor JF, de Paz FJ, Ferrero EM, Bello G, Barbosa M, Ashraf Aziz M, Burrows AM, Arias‐Martorell J, Wood B (2013) Photographic and descriptive musculoskeletal atlas of chimpanzees ‐with notes on the attachments, variations, innervation, function and synonymy and weight of the muscles. Boca Raton: CRC Press

Diogo R, Potau JM, Pastor JF, de Paz FJ, Ferrero EM, Bello G, Barbosa M, Ashraf Aziz M, Arias‐ Martorell J, Wood B (2013) Photographic and descriptive musculoskeletal atlas of orangutans ‐with notes on the attachments, variations, innervation, function and synonymy and weight of the muscles. Boca Raton: CRC Press

Gebo DL (1993) Postcranial adaptation in nonhuman primates. DeKalb: Northern Illinois University Press

Llusá M, Merí A, Ruano D (2004) Manual y atlas fotográfico de anatomía del aparato locomotor. Madrid: Editorial Médica Panamericana

Raven HC (1950) The anatomy of the gorilla. New York: Columbia University Press

Swindler DR, Wood CD (1973) An atlas of primate gross anatomy: baboon, chimpanzee and men. Seattle: University of Washington Press

Mètodes d’Identificació

Coordina: A. Malgosa, UAB, [email protected]

Justificació de l’assignatura en el Màster: Els estudis d’antropologia forense estan focalitzats en la identificació de la persona a diferents nivells tant a partir de l’individu viu com de les seves despulles. La importància en la identificació biològica és un tema cada dia més important per a prendre decisions judicials.

Objectius de l’assignatura Té com a objectiu l’estudi de les restes òssies esquelètiques amb la finalitat d’arribar a la identificació personal, esbrinar la causa de la seva mort, l’edat, sexe, estatura de l’individu, marques professionals, antigues lesions òssies, estudi de la cavitat bucal i de tot el que sigui possible per proporcionar informació als investigadors policials perquè puguin arribar a la identificació de l’individu. Però també inclou l’estudi del viu i les seves característiques biotipològiques, així com la seva possible relació amb els fets delictius o de identificació; en realitat amb qualsevol fet amb connotacions legals.


Sessions de classes magistrals, amb documentació power‐point, de dues hores de durada.

1. Identificació del viu i del cadàver recent (Dra E Martinez) 2. Identificació del cadàver en mal estat (Dr I Galtés) 3. Identificació a partir de l'estudi de l'esquelet I: perfil biològic (Dr X Jordana) 4. Identificació a partir de l'estudi de l'esquelet II: perfil individualitzador (Dr A Isidro)

5. Identificació a partir de l'estudi de la cavitat oral (Dra A Hospital) 6. Identificació a partir de restes cremades (Dra. E. Subirà) 7. Identificació a partir de l'estudi genètic (Dra A Malgosa) 8. Identificació a partir de la reconstrucció craniofacial (Dr P Froesch) 9. Identificació en desastres de masses (Dra M Subirana)

Programa de visites:

Assistència a una autopsia o visita als laboratoris de la policía científica

Treball tutoritzat/Activitats dirigides: Presentació d’un tema relacionat amb el temari a partir d’una recerca bibliogràfica i l’anàlisi de la documentació. Un professor de l’assignatura guiarà i assessorà a l’estudiant en la recerca i la interpretació

Avaluació: Presentació del treball tutoritzat: 25% de la nota final. Assistència i Participació en les classes teòrico‐pràctiques: 25% de la nota final. Prova escrita: 50%


Tafonomia i Antropologia de Camp

Coordina: A. Malgosa, UAB, [email protected]

Justificació de l’assignatura en el Màster: Els estudis d’antropologia precisen d’un treball de camp molt acurat que permeti reconstruir l’escenari de forma total doncs la pròpia descoberta, excavació i/o recollida d’evidències el modifica. Això és així tant si es tracta d’un cas arqueològic, com forense. La fase de camp és doncs crítica per a un correcte estudi antropològic

Objectius de l’assignatura Proporcionar a l’estudiant les eines bàsiques per a realitzar un estudi tafonòmic i d’antropològic de camp amb garanties a fi de poder realitzar una correcte interpretació d’unes restes humanes.

Programa de classes teòriques 1‐ Bioquímica de la mort. Aspectes químics i ultraestructurals de la descomposició.

Tanatocronologia. 2‐ Entomologia forense 3‐ Botànica forense 4‐ Processos de conservació dels cossos, Momificació 5‐ Localització de restes. Tècniques d’excavació de restes humanes. 6‐ Tractaments in situ. Recollida selectiva i classificació 7‐ Datació 8‐ Diagnòstics en el camp. 9‐ Valoració tafonòmica

Programa de Seminaris: Sessions de dues hores. Es farà un seminari s’aproximació a un cas forense real

Programa de Pràctiques: Les classes d’entomologia i botànica forense es donaran de forma teòrico‐pràctica

Treball tutoritzat/Activitats dirigides: Presentació d’un tema relacionat amb el temari a partir d’una recerca bibliogràfica i l’anàlisi de la documentació. Un professor de l’assignatura guiarà i assessorà a l’estudiant en la recerca i la interpretació

Avaluació: Participació en els seminaris/laboratori/ordinador: 20% de la nota final. Presentació del treball tutoritzat: 20% de la nota final. Assistència i Participació en les classes teòriques: 20% de la nota final. Prova escrita: 40%


Anàlisi Numèrica de la Diversitat Morfològica

Coordina: M. Hernández, UB, [email protected]

Professors : Miquel Hernández (temes 1‐3), Alejandro Martínez Pérez‐Pérez (temes 4‐6)


-Conèixer els mètodes per mesurar la variació a partir de la definició de “landmarks”. - Conèixer les bases de dades utilitzades en les comparacions de la morfologia cranial. - Conèixer els mètodes d’anàlisi numèrica i comparació de poblacions. - Conèixer la diversitat morfològica de la dentició. - Aplicacions de la morfometria geomètrica en 2D i 3D.

Programa

Tema 1.‐ Morfologia cranial. Punts craniomètrics (“landmarks”). Mesures de la variació morfològica del crani. Índexs de forma.

Tema 2.‐ Bases de dades craniomètriques. La base de dades de Howells. Distribució geogràfica de la variació cranial.

Tema 3.‐ Morfometria geomètrica del crani. Grandària i forma. Mètodes basats en distàncies lineals : anàlisi de la matriu de distàncies euclídies (EDMA)

Tema 4.‐ Morfologia Geomètrica. Anàlisis de la diversitat de la forma d’estrutures biològiques mitjançant tpsDig i MorphoJ. Modelització de la diversitat facial en el grup de clase. Dades mètriques convencionals i anàlisi d’imatges. Trets discrets, patrons i "landmarks".

Tema 5.‐ Diversitat morfològica de la dentició. Grandària i forma. Estadística descriptiva i contrastació d’hipòtesis. Tipus d’errors predictius, validacions creuades, nivells de confiança. Antropologia quantitativa i morfologia geomètrica aplicades a la dentició, caracterització poblacional

Tema 6.‐ Modelització 2D i 3D de la diversitat morfològica de la dentició. Anàlisi de malles 3D i comparacions poblacionals. Anàlisi de components principals (PCA) i anàlisi canònica (CA). Interpretació de la diversitat morfológica de la dentició.

Les dues últimes sessions presencials es realitzaran a l’aula d’ordinadors

Treball tutoritzat/Activitats dirigides

Els treballs consistiran en aplicacions dels mètodes utilitzats a les classes presencials

Avaluació

Treballs: 5 punts Examen: 5 punts


Antropologia Demogràfica i Reconstrucció de Poblacions Antigues

Coordina: M. E. Esteban, UB, [email protected]

Justificació: Des de l’Antropologia Biològica els estudis demogràfics i ecològics de les poblacions del passat presenten un interès creixent. Els antropòlegs han contribuït a la demografia amb mètodes i tècniques pròpies, que permeten abordar aspectes particulars de la dinàmica de les poblacions humanes.

Objectius:

− Oferir un marc en el que encabir els estudis antropològics, coneixent la dinàmica de les poblacions humanes, a través de l’ús de fonts demogràfiques no convencionals. − Aprendre a aplicar una orientació espai‐temporal en els estudis demogràfics, dimensió fonamental en la concepció evolutiva de l’estudi de les poblacions humanes. − Desenvolupar la capacitat crítica i l’habilitat per utilitzar les perspectives teòriques i els conceptes bàsics de l’estudi de la biodiversitat humana. − Aprofundir en el camp de la paleodemografia.

Blocs temàtics

1. Teories de Població i mètodes demogràfics

L’Antropologia Demogràfica (AD) ; Mètodes utilitzats en AD; Els principals tipus d’anàlisis en AD; Models d’estructura de població; Poblacions teòriques estacionàries i poblacions reals; Mètodes indirectes d’anàlisi demogràfica; Dades paleodemogràfiques

2. Dinàmica i creixement poblacional

Models de taules de vida; Les taules tipus; Models de regulació demogràfica; Taxes de r eproducció; Estratègies reproductores; Migracions

3. Relació població‐ambient en diferents models de poblacions històriques.

Models de poblacions històriques: caçadors‐recol·lectors, agricultura de subsistència, agricultura de mercat, poblacions pre i post industrials; Ecosistemes i densitat de població; Les estratègies alimentàries; Societats caçadores-recol·lectores recents; Altres models de població: evidències històriques i etnogràfiques; Models d’extinció de poblacions aborígens.


4. Paleodemografia. Aproximacions demogràfiques i relacionals a la dinàmica de les poblacions del passat

Contrast d’hipòtesis en Paleodemografia ; Marcadors poblacionals en Paleodemografia; Els estimadors paleodemogràfics; Models de mortalitat; Reconstrucció de poblacions humanes antigues; Models d’extinció de poblacions aborígens

Seminaris, Pràctiques i Sortida cultural Dues sessions pràctiques sobre continguts dels blocs temàtics i una sessió de seminari amb conferència convidada. En funció de la disponibilitat, s'organitzarà una sortida cultural il·lustrativa d'algun dels conceptes discutits a classe.

Treball tutoritzat/Activitats dirigides:

Les activitats dirigides consistiran fonamentalment en consulta de conceptes, orientació en obtenció de material bibliogràfic o d'estudi i seguiment i discussió de treballs. Avaluació: Assistència amb aprofitament a les sessions presencials vinculades al temari (mínim 80% de les sessions): 10% de la nota final. Participació activa en els seminaris i pràctiques: 15% de la nota final. Treball específic de pràctiques: 15% de la nota final. Prova de síntesi: 60% de la nota final.


Especialitat DIVERSITAT HUMANA I APLICACIONS BIOMÈDIQUES

mínim 10 ECTS en assignatures de 2,5 ECTS cada una


Gens, genomes i poblacions UB

Del genoma als fenotips complexos UB

Models genòmics de predicció en epidemiologia UB

Tècniques moleculars avançades UB

Evolució molecular UAB

Genètica del càncer UAB



Gens, Genomes i Poblacions

Coordina: P. Moral, UB, [email protected]

Justificació de l’assignatura en el Màster La generació massiva de dades sobre el genoma humà està portant a una revolució tant en les tècniques d’anàlisi com en el maneig i la interpretació dels resultats. Aquesta assignatura és una Genètica de Poblacions Humanes amb metodologies i tècniques del segle XXI..


− Conèixer i saber accedir a tots els repositoris de dades genòmiques humanes − Aprofundir en la variabilitat de l’exoma i les regions no codificants − Debatre sobre el sentit actual del concepte raça i les seves implicacions genètiques, antropològiques, culturals i ètiques

Classes teòriques

Tema 1. Panorama actual: de la genètica a la genòmica de les poblacions humanes (2h) Tema 2. Tipus de variants en el genoma humà. SNPs, Tag-SNPs. Haplotips i desequilibri de lligament. Blocs haplotípics. Hotspots de recombinació. Imputació genotípica. Variants estructurals (2h) Tema S. Bases de dades i avenços associats als grans consorcis internacionals (8h: seminaris) Tema 3. Estructura poblacional i demografia. Variants públiques i privades. Expansions demogràfiques. Estructura genètica i reconstrucció demogràfica: evidencies continentals. El Atles Genètic de la historia de mestissatge en humans (2 h) Tema 4. Selecció i adaptació en humans. Tests de neutralitat i senyals de selecció. Traces de selecció recent i antiga en el genoma humà. (2h) Tema 5. Genomes ancestrals i poblament continental. Genomes Neandertal i Denisovan. Models sobre l’origen i dispersió del humans actuals. Més enllà del concepte raça: entendre la variació genètica de les poblacions humanes a partir de les dades del nostre genoma (2h). Pràctiques Tema 1. Accés a les bases de dades genòmiques: consideracions ètiques, legals i logístiques. Tema 2. Els paràmetres clàssics de genètica de poblacions humanes. Tema 3. Inferències poblacionals de dades genòmiques.

Seminaris Presentació i discussió, individualment o en grups de 2 persones, d’una fitxa sobre una pàgina web de dades genètiques/genòmiques poblacionals (ex. ALFRED, HapMap, 1000GP, dbSNP, Genome Variation Server....). L’assignació de les webs i els horaris de presentació es realitzarà la setmana abans de començar el curs.


Treball tutoritzat / Activitats dirigides

El/s professor/s guiaran i assessoraran als estudiants en la preparació dels informes sobre les metodologies i interpretació crítica dels resultats obtinguts a les classes pràctiques. Els seminaris seran preparats, individualment o en grups (màxim 2 persones), i presentats pels estudiants. Avaluació

Participació en les sessions teòriques: 10% Participació en les sessions pràctiques: 10% Participació en els seminaris: 30% Prova de síntesi: 50%. Consistirà en l’elaboració d’un informe de síntesi dels conceptes i metodologies utilitzades en pràctiques i que inclogui una contextualització dels coneixements teòrics i pràctics desenvolupats a l’assignatura més una valoració personal del curs.

Del Genoma als Fenotips Complexos: Avenços Metodològics i Aplicacions Biomèdiques

Coordina: M. Fatjó‐Vilas, UB, [email protected]

Justificació de l’assignatura en el Màster: Tot i els nombrosos avenços de les darreres dècades en la recerca de les bases genètiques de diverses malalties humanes, la identificació de factors de risc genètic implicats en caràcters complexos com la intel·ligència o la diabetis segueix sent un dels principals reptes de la genètica humana i de la biomedicina. Per avançar en la comprensió dels caràcters complexos i la seva variabilitat en les poblacions humanes cal traçar el camí que va des de la variabilitat genòmica, epigenòmica o proteòmica fins al fenotip que defineix el tret o la malaltia. Per un altra banda, s’ha de considerar el paper clau que jugarà l’ambient, entès en el seu sentit més ampli, a l’hora de modular l’expressió final d’aquest fenotip. L’assignatura pretén mostrar els diferents mecanismes biològics implicats en aquests caràcters així com els avenços metodològics en els que es basa la recerca actual en aquest camp i les aplicacions biomèdiques que se’n deriven. Requisits per matricular-se de l’assignatura: Per cursar aquesta assignatura és imprescindible tenir coneixements sobre genètica humana Objectius de l’assignatura En finalitzar l’assignatura l’estudiant/a ha de ser capaç de: - Definir el concepte de caràcter complex i els diferents tipus de factors de risc que intervenen en el desenvolupament d’aquest trets i malalties. - Donar un context evolutiu a l’aparició i distribució actual de diferents caràcters complexos en les poblacions humanes. - Comprendre els mecanismes biològics que intervenen en el desenvolupament d’aquestes caràcters: des de la variabilitat genètica, epigenètica i proteòmica fins a la interacció d’aquesta variabilitat amb els factors ambientals. - Distingir les principals metodologies per a l’estudi d’aquests mecanismes biològics i comparar la seva aplicació en diferents tipus d’estudis. - Presentar i discutir resultats rellevants publicats en revistes científiques. Programa de classes teòriques El programa consta de 5 temes que s’impartiran al llarg de 8 sessions (1,5h-2h de durada cadascuna). Cada sessió constarà d’una part de classe magistral, amb documentació power-point, i d’una altra de realització d’un exercici relacionat amb el tema que s’estigui treballant (basat en la discussió d’articles científics rellevants), amb l’objectiu de conèixer i discutir els principals avenços des d’una perspectiva aplicada. Tema 1. Estudi dels caràcters i de les malalties complexes en les poblacions humanes i dels factors evolutius implicats: l’exemple de la intel·ligència i de l’obesitat. Mètodes clàssics i reptes actuals associats al seu estudi i a la identificació de marcadors genètics d’utilitat en la recerca biomèdica. Tema 2. Estudi de la interacció gen-ambient en l’etiologia dels fenotips complexos com un procés dinàmic en l’ésser humà. Ontogènia, factors de risc i factors protectors. Variabilitat genètica i sensibilitat diferencial a l’ambient. Aplicacions en la comprensió del desenvolupament del cervell humà, la conducta humana i les malalties neurològiques. Tema 3. Anàlisi de la variabilitat genètica (SNPs i variants estructurals i CNVs) i de mecanismes biològics implicats en la interacció gen-ambient (regulació gènica, epigenètica, microRNAs, mecanismes post-transcripcionals i post-traduccionals...) i la seva aplicació recent en l’estudi de les malalties mentals. Tema 4. Ús de les noves metodologies d’anàlisi massiu del genoma i del proteoma per a la comprensió de l’etiologia dels fenotips i les malalties complexes. Les seves aplicacions en la


recerca biomèdica. Revisió crítica dels resultats recents dels Genome Wide Association Studies (GWAS) desenvolupats en diversos fenotips com l’obesitat, les habilitats cognitives, el càncer i la depressió. Tema 5. Noves metodologies més enllà dels GWAS: GWAS-Pathway analyses, Gene-Environment-WAS, Deep Sequencing on Genome-Wide Scale i Genome-Wide DNA Methylation. Seminaris: - Seminaris presentats pels alumnes. Per grups, els alumnes faran la presentació d’un tema relacionat amb el contingut de l’assignatura. Actividad dirigida/tutorizada. El desenvolupament d’aquests seminaris pot incloure la metodologia d'aprenentatge servei que exigeix la participació dels i les estudiants en entitats socials, institucions o centres externs a la Facultat. En concret, aquests metodologia s’aplicarà en el context del projecte d’innovació docent Compartir Idees, la Universitat va a l’Institut, que implica que aquells alumnes interessats de manera voluntària a participar en el projecte imparteixin el seminari en un institut d’educació secundària. Pràctiques d’ordinador: Es durà a terme una pràctica d’ordinador (3h): Bases de dades d’estudis d’associació genètica: Online Mendelian Inheritance in Man (OMIM); Genetic Association Database (GAD) and Database of genotypes and phenotypes (dbGAP). Treball tutoritzat/Activitats dirigides: Els professors de l’assignatura dirigiran als alumnes en la preparació de la presentació del seminari. Avaluació: Prova de síntesi: 40 % de la nota final. Presentació del seminari: 40% de la nota final. Exercici pràctqiues d’ordinador: 10% Participació durant les sessions teòriques i en els seminaris: 10% de la nota final.

Models Genòmics de Predicció en Epidemiologia

Coordina: P. Moral, UB, [email protected]

Justificació de l’assignatura en el Màster

La recent aplicació de mètodes d’anàlisi massiva del genoma humà (GWAS, 100Genomes project; etc) i el progrés en els tractaments bioinformàtics han propiciat pregressos substancials e el camp de la genètica humana i la seva aplicació al coneixement dels determinants i distribució del binomi salut-malaltia. Aquesta assignatura està dissenyada per a proporcionar una idea dels principals progressos conceptuals i metodològics en epidemiologia genètica. Objectius - Conèixer les contribucions dels estudis genòmics al coneixement de la distribució i dels determinants dels fenòmens salut-malaltia en les poblacions humanes. - Comprendre les noves metodologies basades en variació seqüencial per genètica quantitativa en humans - Familiaritzar-se amb els conceptes bàsics i metodològics de predicció fenotípica en epidemiologia Al final de l’assignatura l’estudiant haurà de ser capaç de:

- Accedir a les bases de dades públiques d’interès epidemiològic - Aplicar noves metodologies de determinació de la heretabilitat basades en dades

genòmiques - Utilitzar algú programa computacional pel càlcul d’heretabilitat i de predicció fenotípica - Dissenyar i interpretar estudis de predicció fenotípica

Blocs temàtics Tema 1. Genotips, fenotips i malaltia. L’ espectre de les malalties humanes. El concepte d’heretabilitat. Quantificació de l’heretabilitat: mètodes tradicionals i genome-wide. Tema 2.- Diversitat genòmica i malaltia. Noves eines, avanços i perspectives en l’estudi de la distribució i determinants de la malaltia a les poblacions humanes. Determinants genètics, ambientals, epistàtics, epigenètics i estocàstics. Tema 3.- Mapatge dels gens de susceptibilitat a les malalties complexes (I). Desequilibri de lligament: la base molecular de les metodologies d’identificació de factors de risc de fenotips complexos. Tema 4.- Mapatge dels gens de susceptibilitat a les malalties complexes (II). Desequilibri no-paramètric. Associació, GWAS Tema 5.- Models genòmics de predicció fenotípica. Sensibilitat, especificitat, AUC, Scores i riscos. Aplicacions individuals i poblacionals.

Pràctiques 1. Accés a bases de dades públiques d’epidemiologia. Informació i captura de dades. Consideracions ètiques, legals i logístiques. Tractament del desequilibri de lligament. Gràfics Manhattan. 2. Disseny i realització d’un estudi de predicció fenotípica basat en dades genètiques i/o genòmiques. 3. Elaborar un informe sobre la metodologia utilitzada incloent-hi una discussió crítica dels resultats obtinguts.


Seminaris Preparació i exposició a classe de fitxes de diferents bases de dades genòmiques epidemiològiques en humans d’accés públic.

Treball tutoritzat / Activitats dirigides El/s professor/s guiaran i assessoraran als estudiants en la preparació dels informes sobre les metodologies i interpretació crítica dels resultats obtinguts a les classes pràctiques. Els seminaris seran preparats, individualment o en grups (màxim 2 persones), i presentats pels estudiants. Avaluació Participació en classes teòriques: 10% Participació en les sessions pràctiques: 10% Participació en els seminaris: 30% Prova de síntesi: 50%. Consistirà en dues parts equivalents en valor. Una d’elles serà una relació de 5 preguntes corresponents a cadascun dels cinc temes teòrics, i l’altra una valoració crítica personal de l’assignatura.

Tècniques Moleculars Avançades Coordina: A. Rosa, UB, [email protected]

Justificació de l’assignatura en el Màster: Els avenços que les tècniques de Biologia Molecular i Cel·lular han experimentat al llarg de la darrera dècada han comportat també grans canvis en els estudis de Biologia Humana: de l’anàlisi de polimorfismes puntuals a les grans bateries de marcadors per tot el genoma, passant per la seqüenciació de genomes complerts. L’assignatura “Tècniques Moleculars Avançades” aporta els fonaments metodològics de diferents tècniques aplicades a la Biologia Humana, així com els seus avantatges i les seves limitacions respecte altres tècniques.

Objectius de l’assignatura − Conèixer els fonaments metodològics de les diferents tècniques aplicades a la genotipació o seqüenciació de mostres biològiques. − Conèixer les diferents tècniques de Biologia Cel·lular d’utilitat en el laboratori d’antropogenètica. − Comprendre els avantatges teòrics i pràctics de les diferents tècniques per afrontar diferents qüestions antropològiques.

Programa de classes teòriques: Tema 1. Genotipació de SNPs a baixa escala: sondes TaqMan, SNPlex, ... Tema 2. Genotipació de SNPs a gran escala: bases metodològiques de les tecnologies d’arrays de SNPs (Sequenom, GW, ...) Tema 3. Tècniques de Biologia Cel·lular:

Comparative Genomic Hybridization (CGH) per genotipar Copy Number Variants (CNV) Clonació i creació de línies cel·lulars immortalitzades (EBV-immortalized LCLs)

Tema 4. Tècniques de seqüenciació de DNA: Sanger, pyrosequencing i next-generation sequencing. Programa de Pràctiques d’ordinador/laboratori: Una sessió al laboratori de molecular de 5 hores per treballar en la genotipació de SNPs utilitzant dues tècniques diferents (Real Time-PCR / TaqMan y Gene Mapper) Una sessió a l’aula d’ordinadors de 3 hores de durada en que s’utilitzarà software adient per fer els postprocessat de les dades generades en les pràctiques de laboratori i deixar-les preparades per a la seva explotació estadística. Programa de Seminaris: Tres sessions de 2 hores de seminaris. Seminari 1. Comparació d’arrays de GWAS: Affymetrix vs. Illumina – discussió d’articles i exposició dels alumnes Seminari 2. Perspectives futures de les tecnologies de seqüenciació – discussió articles i exposició dels alumnes Seminari 3. Aplicació de tècniques de genotipat massiu en estudis recents (conferència convidada+ discussió) Sortida guiada:


Xerrada teòrica i visita guiada a la Unitat de Genòmica de la UPF. Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB). Treball tutoritzat/Activitats dirigides: Els professors de l’assignatura guiaran i assessoraran a l’estudiant en la preparació dels seminaris. Els Seminaris estaran presentats, preparats i dirigits pels propis estudiants. Avaluació: Participació en les sessions pràctiques laboratori/ presentació exercici d’anàlisi de dades genètiques /seminari convidat/visita: 30% de la nota final. Exposició dels Seminaris: 70% de la nota final.

Evolució Molecular

Coordina: C. Santos, UAB, [email protected]

Justificació de l’assignatura en el Màster:

L'evolució molecular, es pot definir com l'estudi dels patrons evolutius i dels processos que afecten els àcids nucleics i les proteïnes, així com l'ús d'aquestes molècules en estudis de filogènia, de genètica de poblacions, biogeografia, i altres rames d'investigació dins de l’Antropologia Biològica. Així, en el context del Màster d’Antropologia Biològica, l’assignatura d’Evolució Molecular aporta els coneixements teòrics i pràctics necessàries per analitzar i interpretar dades de tipus molecular.


− Comprendre els fonaments de l'evolució de DNA, RNA i Proteïnes − Comprendre com les dades genètiques es poden aplicar per resoldre problemes de la biologia evolutiva i de la biologia de poblacions humanes. − Desenvolupar habilitats pràctiques en la utilització de programes d’anàlisi de dades moleculars.

Requisits Es considera basic que els estudiants hagin entès perfectament els conceptes de genètica i estadística que s'imparteixen a les assignatures de Complements formatius I i del bloc obligatori del màster

Programa de classes teòrico‐practiques Sessions a l’aula d’ordinadors, amb documentació power‐point, Excel, etc. de dos hores de durada. Durant 4 dies consecutius. Es faran servir diferents programes d’anàlisi de dades (MEGA, DNAsp, Phylip, Arlequin, TreeView...)

Dia 1: 4 hores teòrico-practiques – Cristina Santos Continguts teòrico-practics: 1.Mutació i Selecció

1.1. Taxa de mutació i taxa d’evolució: valoració i aplicacions 1.2. Rellotge molecular 1.3. Selecció natural

a) Estimacions a nivell molecular b) Detecció de selecció positiva

2. Mètodes filogenètics

2.1. Arbres filogenètics a) introducció i terminologia b) mètodes de reconstrucció: màxima parsimònia i màxima verosimilitud c) mètodes de reconstrucció: matrius de distancies


Dia 2: 4 hores teòrico-practiques – Cristina Santos Continguts teòrico-practics: 2. Mètodes filogenètics (cont.)

2.2. Models de substitució nucleotídica 2.3. Distàncies genètiques entre secuencia i entre poblacions 2.4. Bootstrap i arbres consens 2.5. Networks

Dia 3- 17-19h: 2 hores pràctiques – Maria del Mar Gonzalez Sessió pràctica integrant conceptes de mutació, selecció i mètodes filogenètics. Dia 4: 4 hores pràctiques – Cristina Santos Sessió pràctica integrant conceptes de mutació, selecció i mètodes filogenètics. Programa de Seminaris (2 hores): Sessions de dues hores de seminaris sobre aplicacions d’evolució molecular Dia 3- 15-17h: Seminari 1 – seminari impartit per un especialista en un tema relacionat amb l’Evolució Molecular. Treball tutoritzat/Activitats dirigides: Els professor de l’assignatura guiaran i assessoraran a l’estudiant en la preparació dels seminaris. Avaluació: Assistència i participació en les sessions de seminaris, teòrico-practiques i practiques: 10% de la nota final. Sinopsi crítica del seminari: 20% de la nota final (individual; màxim una pàgina). Prova de síntesis: 60% de la nota final.

Genètica del Càncer

Coordina: G. Armengol, UAB, [email protected] Justificació Ja que alguns conceptes més generals s'han vist en l'assignatura Biodiversitat Humana II, en aquesta assignatura es tractaran de forma més profunda les característiques de la cèl·lula tumoral. S'explicarà la base genètica d'algunes neoplàsies hematològiques i tumors sòlids, així com les metodologies més actuals per estudiar el genoma de la cèl·lula tumoral. Objectius a) Aprendre que el genoma de la cèl·lula tumoral és intestable i conèixer quines són les causes d'aquesta inestabilitat b) Conèixer la genètica de les neoplàsies hematològiques i les seves aplicacions en el diagnòstic, pronòstic i seguiment c) Conèixer la genètica dels tumors sòlids d) Aprendre diferents mètodes específics per a l'anàlisi del genoma de la cèl·lula tumoral i la seva expressió. Blocs temàtics Sessions de classes magistrals, amb documentació power point, de dues / tres hores de durada fins a un total de 13h a. El genoma inestable de la cèl·lula tumoral. Disfunció telomèrica i inestabilitat cromosòmica b. Genètica de les neoplàsies hematològiques a. Leucèmies agudes. Exemple: Leucèmia limfoblàstica aguda. b. Leucèmies cròniques. Exemple: Leucèmia limfocítica crònica. c. Genètica dels tumors sòlids mesenquimàtics i tumors sòlids epitelials. El model del càncer de còlon d. Metodologia per a l'anàlisi del genoma, transcriptoma i metiloma de la cèl·lula tumoral (microarrays, seqüenciació massiva, etc.) e. Observació i valoració de les alteracions genètiques més freqüents en leucèmies (bandes G i FISH); Tècnica per detectar canvis en el nombre de còpies gèniques mitjançant PCR quantitativa aplicada a l'estudi del càncer. Seminaris Es complementarà el programa de classes teoricopràctiques amb 3 hoas de seminaris basats en la discussió d'articles i de casos pràctics. Treball tutoritzat / activitats dirigides Discussió d'articles científics relacionats amb el temari de l'assignatura. Avaluació Prova de síntesi: 50% de la nota final. Assistència i participació activa a les classes i totes les activitats programades: 10% de la nota final. Presentació del treball tutoritzat: 40% de la nota final.


Assignatures que complementen l’optativitat de les matèries d’especialitat


Assignatures de 2,5 ECTS cada una que complementen l’optativitat


Genètica Forense UAB

Antropologia de l’alimentació UB

Ambient, poblacions i malalties emergents UB

Factors genètics i ambientals de les malalties humanes UAB



Genètica Forense

Coordina: A. Malgosa, UAB, assumpció[email protected]

Justificació de l’assignatura en el Màster: L’ADN es va introduir per primera vegada com a prova en el sistema judicial dels Estats Units el 1987. Des de llavors, la tecnologia de l'ADN s'ha convertit en una eina d'anàlisi cada vegada més potent per a la identificació o l'eliminació dels individus com a autors d'un delicte quan les proves biològiques com la saliva, teixit, sang, pèl, semen o es deixa en l'escena del crim. En altres contexts, l'ADN pot proporcionar importants pistes per a la investigació per resoldre els problemes d'identificació humana..

Objectius de l’assignatura: Proporcionar a l’estudiant les eines bàsiques per a) conèixer les qüestions pràctiques quan a tractament físic de la mostra, b) utilitzar els principals marcadors útils en el diagnòstic forense, i 3) realitzar diagnòstics que permetin establir un perfil genètic mitjançant l’ús de les eines informàtiques i les bases dades

Requisits: Es considera bàsic que els estudiants entenguin perfectament els conceptes genètics i estadístics que s’imparteixen en les assignatures de Complements formatius I i del bloc obligatori del Máster


- Introducció a la genètica forense - Material biològic: recol·lecció, caracterització i emmagatzemament - El laboratori d’ADN forense - Danys post mortem: problemàtica dels processos d’extracció i amplificació en mostres

degradades - Principals marcadors usats en identificació. Us de kits forenses. Mestissatge - Detecció de barreges en STRs i seqüències de mtDNA Valoració estadística - Bases de dades forenses. Aplicacions DVI (Disaster Victim Identification) - Genètica forense no humana

- Estadística aplicada a la genètica forense - Control de qualitat. Bones pràctiques en genètica forense

Programa de Seminaris: Sessions de dues hores, Es reserven dues hores per un seminari d’un investigador visitant, sobre temes relacionats amb la genètica forense

mailto:assumpció[email protected]

Programa de Pràctiques d’ordinador/laboratori:

Algunes de les classes seran teòrico‐pràctiques: - Detecció de barreges en STRs i seqüències de mtDNA Valoració estadística - Bases de dades forenses. Aplicacions DVI (Disaster Victim Identification)

Mentre que també n’hi hauran sessions eminentment pràctiques - Estadística aplicada a la genètica forense

Treball tutoritzat/Activitats dirigides: Presentació d’un tema relacionat amb el temari a partir d’una recerca bibliogràfica i l’anàlisi de la documentació. Un professor de l’assignatura guiarà i assessorà a l’estudiant en la recerca i la interpretació.

Avaluació: Prova de síntesi: 40 % de la nota final. Participació en els seminaris/laboratori/ordinador: 20% de la nota final. Presentació del treball tutoritzat: 20% de la nota final. Assistència i Participació en les classes teòrico‐pràctiques: 20% de la nota final.

Antropologia de l’Alimentació Coordina: A. Martínez, UB, [email protected]


L'alimentació ha condicionat significativament els processos d'adaptació i diversificació de l'espècie humana. Aquesta assignatura pretén aprofundir en el coneixement dels requeriments nutricionals humans i la seva importància sobre els processos de diversificació morfològica i genètica de la nostra espècie.


Conèixer els requeriments nutricionals humans i la seva variabilitat poblacional. Comprendre els mecanismes selectius relacionats amb la nutrició humana i els factors determinants de la seva diversitat. Conèixer els mecanismes selectius relacionats amb la diversitat nutricional humana i la significació de la patologia com a mecanisme selectiu.

Blocs temàtics 1. Adaptacions nutricionals.

1.1. L'alimentació en mamífers, primats, hominoïdeus i homínids. 1.2. Conducta tròfica: alimentació i diversificació evolutiva.

2. Cervell, intestí i dieta. 2.1. Tècniques d'estudi de la dieta. 2.2. Indicadors paleonutricionales en les poblacions humanes. 2.3. Evolució de les dietes humanes.

3. Requeriments nutricionals humans: Nutrició comparada: variabilitat poblacional. 3.1. Requeriments nutricionals: per què mengem

el que mengem? 3.2. Variabilitat genètica i patrons nutricionals.

4. Nutrició i sexe: alimentació i cicle vital humà. 4.1. Nutrició i fecunditat. 4.2. La nutrició al llarg del cicle vital.


Les classes presencials seran magistrals amb debat actiu i demostracions teòric / pràctiques. Es fomentarà la participació activa de l'estudiant i la preparació de treballs específics per a l'avaluació.


Prova de síntesi (80%), assistència i paricipació en les activitats (debats, exercicis, presentacions, etc) de les classes presencials (20%).

Avaluació única:

Prova de síntesi única.


Ambient, Poblacions i Malalties emergents

Coordina: L. Fañanás, UB, [email protected]

Justificació L'emergència de la malaltia en les poblacions humanes actuals és un fenomen altament dinàmic i profundament lligat a les condicions socioeconòmiques de les societats. Aquestes últimes condicions defineixen la veritable ecologia de la salut i de la malaltia, així com la qualitat de vida i les principals causes de mortalitat dels éssers humans, amb les implicacions ètiques corresponents. L'estudi de les malalties emergents constitueix un model de recerca interdisciplinari en el qual s'incorporen variables econòmiques, mediambientals, genètiques i culturals, que ens permet la investigació profunda del fenomen natural d'emmalaltir. Objectius - Entendre la relació entre ambient i malaltia en les poblacions humanes. - Identificar quina ha estat la distribució de les malalties en el present i el passat de les poblacions humanes i identificar factors relacionats amb els canvis aquesta distribució - Fer prediccions sobre les poblacions i l'ecologia humana del segle XXI. Blocs temàtics 1. El binomi salut-malaltia en l'espècie humana. Història natural de la malaltia i factors dinamitzadors. Perspectiva històrica de la demografia europea i l'epidemiologia dels segles XV al XX. 2. La complexitat dels mecanismes i causes de la malaltia: el model Beings i la distribució de la malaltia. 3. L'Ecologia humana del segle XXI. Canvis ambientals als quals s'enfronten individus i poblacions: Clima, Nutrició, Creixement i envelliment demogràfic, Mobilitat i globalització. 4. ¿Com seran les poblacions del segle XXI ?. Envelliment del Primer Món, expansió de les poblacions amb economia emergent, transició epidemiològica a l'Àfrica, conseqüències de catàstrofes humanitàries. 5. Característiques socioeconòmiques de les poblacions actuals rellevants per a la malaltia "The 2012 Burden World Disease" " 6. Societats del segle XXI i les noves malalties emergents. Models i projeccions. La variabilitat genètica i la seva interacció amb els canvis ambientals: processos adaptatius i de selecció per a comprendre l'emergència de noves malalties


Seminaris S'impartiran 2-3 conferències sobre temes afins a l'assignatura. Es demanarà la participació dels estudiants en el debat generat per la conferència. Els estudiants prepararan seminaris basats en propostes del professorat o pròpies sobre temes afins a l’assignatura. Avaluació Prova de síntesi basada en continguts de les classes teòriques i els seminaris preparats pels alumnes: 70% de la nota final. Seminaris: 20% de la nota final. Assistència amb aprofitament a totes les activitats: 10%

Factors Genètics i Ambientals de les Malalties Humanes

Coordina: J.F. Barquinero, UAB, [email protected]

Justificació:

A l’assignatura Biodiversitat Humana II s’han vist conceptes més generals, i en aquesta assignatura Factors genètics i ambientals de les malalties humanes es tracten de manera més aprofundida les característiques d’algunes malalties genètiques i les causes que les originen, tant les bases genètiques com ambientals. S’han seleccionat algunes malalties que se utilitzaran com exemple per comprendre els principals mecanismes implicats:

Objectius:

a) Conèixer les principals variants genètiques responsables de les malalties humanes. b) Conèixer alguns dels agents ambientals més importants responsables de malalties

humanes (radiació ionitzant i nutrició) c) Conèixer alguns dels factors genètics més coneguts de predisposició a diferents

malalties.

Programa de classes teòriques amb discussió d’articles i casos pràctics:

a) Agents ambientals responsables de malalties humanes

− Radiacions ionitzants: Introducció a la radiació ionitzant, lesions i mecanismes de reparació de l’ADN, dosimetria biològica (alteracions i tècniques d'anàlisi, corbes dosimètriques, irradiacions parcials), radioprotecció i sensibilitat dels cromosomes, telòmers, reparació i radiosensibilitat, efectes de la radiació a llarg termini. (6h)

− Nutrició: Nutrigenòmica: alteracions en el genoma i epigenoma, alteracions en l'expressió gènica. Exemples: càncer, obesitat, diabetis. (2h)

b) Alteracions genètiques responsables de malalties humanes: Exemples: Fibrosi Quística, Persistència de lactasa. (2h)

c) Factors genètics de predisposició a diferents malalties: Càncer de mama i pròstata. (2h).

Classes pràctiques:

Tècnica d’ immunofluorescència, utilització de sondes de ADN per hibridació in situ fluorescent. Obtenció i anàlisi de preparacions. Elaboració d'una corba dosi‐efecte mitjançant suport informàtic.

Treball tutoritzat / Activitats dirigides: Discussió d'articles científics relacionats amb el temari de l'assignatura.

Avaluació: Prova de síntesi: 50% de la nota final. Participació en els seminaris / laboratori / ordinador: 10% de la nota final. Presentació del treball tutoritzat: 40% de la nota final.


OBLIGATORI: Treball Fi de Màster TFM 20 ECTS

Línies principals d’investigació

Disseny i execució d’un treball d’investigació Treball experimental de 6 a 9 mesos Presentació d’una memòria escrita Exposició oral en tribunal

Antropologia Física i Forense

Evolució Humana Biodemografia

Genètica Humana i Citogenètica

Genètica de Poblacions Humanes

Genètica de Malalties Complexes

Pla docent TFM-Màster Antropologia Biològica Coordinen: M. E. Esteban, UB, [email protected] i C. Santos, UAB, [email protected] COMPETÈNCIES BÀSIQUES I GENERALS - Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i / o aplicació d'idees, sovint en un context d'investigació - Saber aplicar els coneixements adquirits i tenir capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb l'àrea d'estudi - Ser capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis - Saber comunicar conclusions i coneixements, així com les raons últimes que els sustenten, a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats - Posseir les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant d'una manera que haurà de ser en gran manera autodirigida o autònoma. - Assumir i aplicar els principis d'evolució biològica a la resolució de problemes i conflictes. ESPECÍFIQUES - Ser capaç de dissenyar mesuraments de la diversitat humana actual. - Ser capaç de realitzar comparacions estadístiques de la biodiversitat humana. - Ser capaç de detectar les conseqüències dels mecanismes generadors de diversitat biològica en la nostra espècie. - Ser capaç de diferenciar en interpretar característiques adaptatives de la diversitat humana.



OBJECTIUS D'APRENENTATGE El Treball Fi de Màster (TFM) de 20 ECTS consisteix en el disseny i execució d'un treball dins de les principals línies de recerca del professorat del màster o en entitats externes col·laboradores. El treball experimental (de 6 a 9 mesos aproximadament) acaba amb la presentació d'una memòria escrita la seva defensa oral davant d'un tribunal. BLOCS TEMÀTICS Les línies principals de recerca són: Antropologia Física i Forense, Evolució Humana, Primatologia, Biodemografía, Citogenètica, Genètica de Malalties Complexes, Epidemiologia i Genètica de Poblacions Humanes. METODOLOGIA I ACTIVITATS FORMATIVES El Treball Final de Màster consistirà en un treball de recerca dirigit / codirigit / tutoritzat per un professor del Màster que inclogui un disseny i anàlisi experimental en qualsevol de les àrees de l'especialitat. Aquest treball es pot fer en col·laboració amb empreses externes a les universitats participants i també en col·laboració amb institucions de recerca d'altres centres. Més informació detallada sobre el TFM en: http://www.ub.edu/estudis/mastersuniversitaris/antropologiabiologica/index.php?option=com_content&task=view&id=39&Itemid=111 AVALUACIÓ ACREDITATIVA DELS APRENENTATGES La comissió de màster fixarà les normes formals de presentació dels TFM, preferentment d'acord amb els criteris de la UB (http://www.ub.edu/criteris-cub/ ). Així mateix, la comissió establirà el procediment de nomenament del tribunal que avaluarà els treballs, així com els criteris i aspectes principals que s'avaluaran (apèndix 6). Cada membre del tribunal emetrà una nota de 0 a 10 sobre els aspectes especificats a l'apèndix 6. La nota del tribunal serà la mitjana aritmètica de les notes dels tres membres del tribunal. La nota constituirà el 80% de la nota final del treball, el 20% restant l'aportarà la nota que hagi indicat el director del treball en el seu informe.

http://www.ub.edu/estudis/mastersuniversitaris/antropologiabiologica/index.php?option=com_content&task=view&id=39&Itemid=111

http://www.ub.edu/estudis/mastersuniversitaris/antropologiabiologica/index.php?option=com_content&task=view&id=39&Itemid=111

http://www.ub.edu/criteris-cub/

Complements Formatius i Màster en Antropologia Biològica · Caràcters antropològics, Expansions...

Documents

Transcript of Complements Formatius i Màster en Antropologia Biològica · Caràcters antropològics, Expansions...