Composici˜n - ascuma.orgascuma.org/wordpress/wp-content/uploads/2009/11/... · Els fets, que no...

CobertaTdF109 tr.fh11 22/9/11 11:34 P�gina 1

Composici�n

C M Y CM MY CY CMY K

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

n. 1

09 /

set

emb

re-o

ctu

bre

201

1C

AR

TES

CR

EUA

DES

2

TEMPS DE FRANJA 109

Sumari2 Cartes creuades

3 Editorial

4 Matarranya

7 Baix Cinca

10 Entrevista: José Miguel Roig Sánchez

12 Llitera

13 Ribagorça

14 Cultura

15 Tema del mes

16 Aragó

17 Galeria de personatges

18 Països Catalans

19 Opinió: Un home deparaula

Edita:

C. Major 4, 44610 Calaceit. T. 978 85 15 21• Associació Cultural del Matarranya• Consells Locals de la Franja• Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEA• Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Director: Màrio Sasot • [email protected]

Gestió i administració: Cèlia Badet

Cap de redacció i maquetació gràfica:Isabel Calaf • T. 661 470 [email protected]

Consell de redacció:El Matarranya: Antoni Bengochea, Loli Gimeno,José Miguel Gràcia, Marc Martí, MartaMomblant, Artur Quintana, Lluís Rajadell i CarlesSancho. El Baix Cinca: Rosa Arqué, Jaume Casas, PepLabat, Carme Messeguer i Carme Tarragó. La Llitera i la Ribagorça: Carles Barrull, GlòriaFrancino i Josefina Motis. PP.CC.: Hugo Sorolla.

Fotografia: Pep Labat i Sigrid Schmidt Von der Twer.

Opinió: Esteve Betrià, Josep A. Carrégalo,Miquel Estaña, Quim Gibert, Merxe Llop,Vicent de Melchor, Juli Micolau, JoaquimMontclús, Ramón Mur, Francesc Ricart, CarlesSancho, Ramon Sistac, Natxo Sorolla, CarlesTerès i Joaquim Torrent.

Subscripcions i publicitat: 978 85 15 21

Producció: Terès & Antolín [email protected]

Disseny: Carles Terès Bellès

Dipòsit legal: TE-88/2000

ISSN: 1695-7709

En venda a:Albelda: Estanc Conchita. Calaceit: Papereria Abàs. El Torricó: Llibreria Pilarín. Fraga: Llibreria Badia. Girona: Llibreria Les Voltes. Lleida:Llibreria de la Generalitat. Mequinensa: Papereria González. Reus: Llibreria Gaudí. Saidí: Llibreria Panadés i Llibreria Sorolla. Saragossa:Papelería Germinal. C. Sepulcro, 21. Tamarit: Estanc Patrito. Tortosa: Llibreria El Temple. Vall-de-roures: Llibreria Serret.

La inauguració de la quin-zena edició de l’Escola d’Es-tiu de Fraga va estar unamica «desemparada» d’au-toritats educatives. No hi as-sistiren, com és tradicional enaquests actes, ni el directorgeneral de Política Educati-va, ni el director provincial d’Educaciód’Osca ni els responsables de Formaciód’aquesta província.

La indefinició i la tardança en decidirla seua no compareixença dels responsa-bles educatius aragonesos va provocar, deretruc, l’absència de representants del De-partament d’Ensenyament de la Genera-litat, que habitualment aporta a aquestaEscola d’Estiu ponents especialistes en lesmatèries que se’ls demana, per no haver

pogut trametre els seus per-misos de desplaçament atemps.

Tots aquests detalls ensindiquen per on anirà la po-lítica del nou govern regionaldel PP en matèria lingüística.Sembla que s’ha decantat

més per «deixar morir» les llengües mi-noritzades, en lloc d’assassinar-les direc-tament. La passivitat, el no fer res, el «dol-ce far niente» fins provocar la inaniciód’aquestes llengües i les seues institucions,i quan moren, fer un enterro discret i uncertificat de defunció clandestí, és més efi-caç i menys conflictiu que suprimir les ac-tivitats, les institucions i les lleis per de-cret, que sempre és més cruent i escanda-lós. Millor que paregue un accident.

Salutació del director // Màrio Sasot

El català a l’escola. Realitat i ficció

Crec que les associacions de la Franjahem de treballar, a part de la seua importanttasca de producció i difusió cultural, en unaaltra direcció: la de l’ensenyament del Ca-talà a l’escola. És allí on tenim el verdaderproblema. No podem continuar que mos ig-noron d’aquesta manera l’administració iel sistema educatiu aragonès. Los mestres!La majoria d’ells venen de fora sense capsensibilitat per una llengua minoritària, in-defensa i quasi en perill d’extinció. Ells quese supose que són persones il·lustrades iamb una formació acadèmica! Pares i mes-tres hauríem d’ajudar-mos un poquet idonar-mos la mà. Dixem als nostres filletsinnocents a les seues mans i no gosen ni dirbon dia ni un adéu en català. Que esneguen a dur a terme un projecte de JocsTradicionals del Matarranya a les nostresescoles, perquè el Consell Comarcal ha pu-blicat la guia didàctica només en català, ad-duint que «los profesores, la mayoría somosde fuera y no hablamos chapurriau, quierodecir catalán, ¿no? Y además no se nos lorequiere». Mentrestant, prohibixen queels nostres fills parlon entre ells en conver-sacions privades en català dins de l’escola(«en castellano, chicos») inclosos mestres

que són de les nostres terres.Tot això, senyor director, està passant avui

en dia, 25 anys després de la Declaració deMequinensa i a més d’un any de l’aprovacióde l’esperada Llei de Llengües.

Los xiquets de la Freixneda parlen entreells en castellà dins i fora de l’escola.

Com veieu, tot això és molt preocupant.Suposo que als altres indrets de la Franjala situació serà semblant. Tot pinte molt ma-lament de cara al futur i cal actuar lo mésprompte possible.

José Manuel AragonèsLa Freixneda

Cartes dels lectors

SUBSCRIU-T’HIT. 978 85 15 [email protected]

Imatge coberta: Acte de lliurament delspremis Franja i Josep Galan al Castell deFraga. Foto: © Marina Barrafon.

A Temps de Franja volem saber la teua opinió. Envia’ns les teuescartes, tot indicant el teu nom ipoblació, a:[email protected]

intTdF109SEG.qx7:TempsdeFranja 22/9/11 12:37 Página 2

3

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

n. 1

09 /

set

emb

re-o

ctu

bre

201

1ED

ITO

RIA

L

El canvi de govern produït a l’A-ragó després de les eleccions autonò-miques del 22 de maig amb la inves-tidura de la popular Luisa FernandaRudi com a presidenta de la Comu-nitat, ha generat des de les altes ins-tàncies del govern regional, un muntde declaracions, gestos, insinuacions,nomenaments de diferents càrrecseducatius i culturals, etc., que no au-guren res de bo per al futur de lesllengües aragoneses no oficials, espe-cialment per al català.

Ja durant la campanya electoral, lallavors candidata del PP parlava dela derogació de la Llei de Llengüescom a part del seu programa de go-vern. El mateix dia de la seua inves-tidura parlà de la seua reforma, con-sistent en fer desaparèixer, del textaprovat durant l’anterior legislatura,tot esment al català i l’aragonèscom a llengües normalitzades «en fa-vor de las distintas modalidades lin-güísticas».

El nostre president d’ASCUMA,Josep Maria Baró, tractant de sortiral pas d’aquesta perillosa declaraciód’intencions, va recordar, en unacarta oberta adreçada a la presidentad’Aragó que «ASCUMA ha tingutsempre, des de la seva fundació fames de vint anys (1989) la seva pre-ocupació en assolir la dignificació dela cultura i la llengua catalana del Ma-tarranya, i en general de tota la

Franja, amb un exquisit respecte a to-tes les modalitats lingüístiques quevarien de poble a poble, de tal mane-ra que en l’ensenyament del catalàsempre ha estat immers en totesaquestes modalitats».

Tot i reconeixent la capacitat di-plomàtica del sr. Baró i la seua valuo-sa voluntat d’enteniment, tal i com vadir un altre president de les nostresentitats editores, Pep Labat, presi-dent de l’IEBC, aquest conte de les«modalitats lingüístiques» narratpels enemics acèrrims de la nostrallengua «ja ens el sabem tots dememòria».

Els fets, que no paraules, són tos-suts i esclaridors. El nomenamentcom a director general de Cultura delsr. Humberto Vadillo, un home queconfon la «modernitat» amb la EdadModerna (Ja sabeu: Els Reis Catòlics,Els Àustries, Borbons i la resta de«realea») no auguren res de bo pera la nostra llengua. La no presènciade cap autoritat educativa a l’escolad’estiu de Fraga on es formen elsmestres de català de les nostres es-coles demostren el nul interès que hiha en aquest govern per a aquests te-mes i que la desaparició o derogaciódel que hi ha dependrà més de lamanca d’oportunitat política quede la manca de ganes de fer-hodesaparèixer del mapa.

Des de les associacions incloses en

Iniciativa Cultural de la Franja nohem amagat mai que la Llei deLlengües aprovada fa dos anys perles corts d’Aragó no era la llei quevolíem, però reconeixem que supo-sava un petit pas endavant. A poc apoc, al llarg del temps, hem aconse-guit petites fites i aquesta llei posavanegre sobre blanc aquests avenços oel que és el mateix, donava coberturajurídica a tot allò que tant ens ha cos-tat aconseguir: l’organització d’enti-tats culturals per la llengua, l’ense-nyament de i en català, el programad’animació a les escoles «Jesús Mon-cada», los certificats de català, lesemissions de TV3 a la Franja , el con-sell de llengües i l’Acadèmia, etc.Amb la constància i l’esforç d’unaformiga anàvem posant un bloc dar-rera l’altre per fer paret dins d’aquestgran edifici de la normalització i dig-nificació lingüística i calia, cal, un textlegal que ajudés a consolidar tot l’e-difici.

Tot i que és comprensible eldesencís i el desànim que la nova si-tuació pot crear entre els que duranttants anys hem estat lluitant per lanostra llengua i la nostra cultura, caltreure forces de la nostra capacitatd’indignació per a mobilitzar-nos,junt amb les organitzacions de l’ara-gonès, per a no deixar que tot el quehem construït fins ara caigue com uncastell de naips.

Manifestacióper la Llei deLlengües delmaig de 2009CARLES TERÈS

EDITORIAL

S’acosten temps difícils


TEM

PS D

E FR

AN

JA/

n. 1

09 /

set

emb

re-o

ctu

bre

201

1M

ATA

RR

AN

YA

4

La Freixneda acull la Trobada 2011 d’ASCUMA// JOSÉ MIGUEL GRÀCIA

Amb la trobada dels participantsa l’espai d’exposició de José ManuelAragonès començaren els actes.L’artista ens dirigí unes paraulesd’acollida plenes de reivindicació en-vers l’ensenyament de la nostra llen-gua a les escoles. Després, al pati del’Ajuntament tingué lloc la inaugu-ració de l’exposició fotogràfica «Elscolors de la Freixneda» realitzadapels xiquets de la vila i organitzadaper l’ASCUMA i l’AMPA de laFreixneda.

Tot seguit, al Saló de Plens de l’A-juntament –envoltats pels cartells detotes les trobades, des del 1987–l’alcalde, Antonio Algueró, en obrirl’acte, va donar la benvinguda als as-sistents. El president de l’AssociacióCultural del Matarranya va fer unapresentació de l’entitat, dels seus ob-jectius, treballs i actes que habitual-

L’ESMOLET

Llegint un article sobre Steve Jobs, he rememorat com era lameua feina de dissenyador abans del Macintosh. Recordomolt clarament com va entrar a la meua vida aquest sistema ope-ratiu. Aquells anys tan verds (finals dels 80, principis dels 90)féiem anar un programa anomenat CompagiText Plus, una pan-talla negra amb caràcters verd cadavèric. L’artefacte ens haviapermès prescindir dels cruixents fulls de ‘Letraset’ (on de seguidas'acabaven les ‘a’) i de la fotocomposició; això sí, calia fer-ho total 200% i reduir-ho després fotogràficament amb la gegantina‘repromàster’ per a evitar el pixelat. Un bonic dia de primavera,ma cosina Núria em va dur a la seua feina i em va mostrar quèera allò dels Apple. Semblava un miracle! Vaig convèncer el meucap que calia convertir-nos a la «fe» de la poma. Des d’aleshores

han passat moltes coses, amb els Mac; fins i tot van estar a puntde desaparèixer arrossegats per l’imparable tsunami de Windows.Però el retorn de l’Steve Jobs va capgirar la tendència. L’articleabans esmentat parla d’ell com a gran dissenyador, més que coma home de negocis. I és que, a banda dels coneguts objectes (Ipod,Iphone, Ipad, MacBook, IMac...), Apple sempre ha cuidatcada detall gràfic del sistema operatiu. Fins i tot els embalatgesi els manuals d’ús sempre han ressaltat pel seu dissenyimpecable. El mateix logo, a banda del canvi de color, s’ha man-tingut inalterable al llarg de 25 anys. Tot plegat denota un gustper la feina ben feta que, en d’altres productes, costa de trobar.Ara que es retira, em fa por que torni la grisor adotzenada a lameva pantalla. Espero que el seu llegat sigui ja irreversible.

Jobs (batalletes de la prehistòria gràfica) // Carles Terès

ment porta a terme l’associació, rei-terant la disposició d’ASCUMA decol·laboració amb les institucionsper a la defensa de la cultura, la llen-gua i la història dels nostres territoris.Carles Sancho, després de llegir unescrit d’Ignacio Micolau –absentper motius personals– sobre propos-tes d’investigació històrica, va desen-volupar una acurada exposició sobreels treballs i fonts de la prehistòria ala Freixneda. Artur Quintana exposàamb precisió les relacions entre lite-ratura i història.

Mentrestant, als porxos de l’Ajun-tament, la parada de llibres d’ASCU-MA amb la Cèlia Badet i la seua fa-mília al front, restava en tot momentanimada; i molt a prop xiquets i notant xiquets provaven de practicar elsjocs tradicionals organitzats per Car-les Sancho.

Després del dinar de germanor aVall-de-roures, al Saló Cultural,Quim Gibert ens il·lustrà sobre llen-gua i emoció, per després tancar l’ac-te amb un multimèdia d’art i poesiade Francesca Calaf.

Amb un nodrit seguici va tenir llocel recorregut per vistosos indrets dela Freixneda –ben escollits per JuliMicolau– on, en cadascun d’ells, elspoetes i escriptors Juli Micolau, JoséMiguel Gràcia –amb el nou poemarisobre el Floro a les mans–, Cinta Mu-let, Andreu Subirats i Ramon Murllegiren poemes.

Al voltant de les 21 h, i com a apo-teosi de la jornada, el Duo Recapte,Antoni Bengochea i Màrio Sasot, ensoferí l’emotiu espectacle sobre De-sideri Lombarte tant ben escenificat,declamat i musicat.

L’endemà de la Trobada d’AS-CUMA, dia set d’agost, es va cele-brar a l’Hotel La Parada delCompte de la Torre del Comte la si-sena Trobada d’Escriptors Ebrencs.Davant d’un molt nombrós públics’hi van presentar els llibres Trende Val de Zafán de l’editorial sara-gossana Gara d’Edizions i Poesia ala frontera de la vilafranquinaMarch Editor. La presentació vaanar a càrrec dels mateixos editors,del president d’ASCUMA i de JuliMicolau. Aquests dos llibres són elsprimers on es presenten obres demolts diversos autors en les tresllengües de l’Aragó, unes al costatde les altres i sense traducció.

Lectura delpoemarisobre el Floroals carrers dela FreixnedaJOSÉ MIGUEL GRÀCIA


TEM

PS D

E FR

AN

JA/

n. 1

09 /

set

emb

re-o

ctu

bre

201

1M

ATA

RR

AN

YA

5

Nova col·lecció d’història// ARNAU TIMONEDA / JÚLIA LAMBERT

La democràcia no és un valor absolut. Més prompte és un sis-tema compost, amb diversos cossos, contrapesos i valors de salutdemocràtica, puntuables i publicables: un Estat democràtic, pertant, pot presentar dèficits democràtics. Segons molts politòlegs, lapedra de toc de la seua qualitat residix en lo respecte escrupolós ales seues minories –per eixemple, les lingüístiques. A hores d’arasom molts los que mos preguntam si la democràcia espanyola aca-barà fent realitat lo designi de l’ínclit fiscal Patiño, que en 1716 pro-posave la introducció gradual del castellà «de manera que se con-siga el efecto sin que se note el cuidado.» Avui parlaria de la rele-gació del català. La qüestió no és pas nova: los liberals (i els con-

servadors) espanyols i francesos del XIX van ser al remat més no-cius per al català (a pesar de la Renaixença) que l’Estat absolutistaborbònic –denigrat però escleròtic. I l’erosió continuada del catalàper part de la democràcia liberal espanyola dels segles XX i XXIdemostrarie que a mitjà i llarg termini podrie ser més tòxica que lacasernària Dictadura franquista –brutal però barroera. Ara, no totala ideologia de les democràcies liberals prové de la versió jacobinad’arrel francesa; també hi ha altres tradicions, com les anglosaxo-nes, que es prenen seriosament el «principi de discriminació posi-tiva», amb derivacions esperançadores per a les minories lingüís-tiques, mentre no s’arribe a un atre statu quo (polític).

La democràcia liberal i les llengües minoritàries // Vicent de Melchor

VANITAS VANITATIS

Durant els últims mesos, des d’AS-CUMA s’ha proposat editar unacol·lecció d’història sobre el territorique va donar a conèixer durant laXXI Trobada Cultural del Matarra-nya d’enguany a la Freixneda. En pa-raules del president d’aquesta entitatJosep M. Baró, «la motivació que ensporta a iniciar la col·lecció és conèi-xer i valorar el nostre passat que haconfigurat una identitat pròpia isingular a cavall entre tres territorisamics —Aragó, Catalunya i Valèn-cia— que tenim una llengua comu-na». La col·lecció d’Història s’inicia-rà amb el treball d’Encarna i RenatoSimoni sobre la col·lectivitat deQueretes, publicat actualment en ita-lià, però ara per voluntat de l’autorvol ser traduït i editat en català. Unresum del mateix havia estat publicatpel CESBA el 1984 i que es titulavaCretas. La colectivización de unpueblo aragonés durante la guerra ci-vil española 1936-1937.

Les fonts històriques orals hanestat ben poc aprofitades entre no-saltres, amb quasi la sola, i gran ex-cepció del treball dels Simoni sobreles col·lectivitats llibertàries deQueretes. Mentre les fonts arxivís-tiques es conserven, les orals sónd’una duració efímera i s’han de re-plegar sense trigar. Només cal unaenregistradora, o una filmadora, ianar per faena. Més que grans te-mes convé proposar-se’n de moltconcrets, i més aviat locals. LaGuerra i el Maquis són els de mésanomenada i ofereixen encaramolts testimonis, tant dels qui ho

van viure com dels qui ho han sentitcontar. Altres temes poden ser: elsobtat canvi d’una agricultura d’a-rrel quasi neolítica a l’actual ple-nament industrialitzada; l’emigra-ció i el despoblament a partir delsanys cinquanta i la immigració ac-tual; l’emigració temporera a lesveremes al sud de França o de lesxiques a servir a Barcelona; la ma-nera com se tracten, ara i abans, alsvells i als infants; les relacions home

i dona ara i abans; els canvis en lacultura de l’oci; com senten les per-sones la virulenta persecució de lallengua catalana ara i abans, i espe-cialment a les escoles –un tema di-fícil de fer i per això molt interes-sant; històries de llops i a laRibagorça també d’óssos, etc. etc. Ical fer les enquestes, i reproduir-les,en la llengua del parlant, el catalàen el nostre cas, i no en traducciócastellana o estandarditzant-lo.

PresentacióTrobada

Cultural a laFreixneda

JOSÉ MIGUEL GRÀCIA


TEM

PS D

E FR

AN

JA/

n. 1

09 /

set

emb

re-o

ctu

bre

201

1M

ATA

RR

AN

YA

6

Llibres i art pel Mesquí// LLUÍS ROIG

El dia 25 de juliol, dins dels actesde la Setmana Cultural de la Torro-cella/Torrecilla de Alcañiz i a laSala d’Exposicions de l’Ajunta-ment, Artur Quintana va presentarel llibre Si les pedres parlaren... deJosé Miguel Gràcia i Jesús Pallarés,fent esment a la voluntat d’apropara tots els aragonesos les tres llen-gües pròpies d’Aragó –la Torroce-lla, a tres km de la Codonyera, ésun poble de parla castellana–, mit-jançant les traduccions o les publi-cacions bilingües o trilingües. En elcas de Si les pedres parlaren..., (ambpròleg de Ramon Mur), el mateixautor va fer la traducció del catalàal castellà, o a la inversa en alguncas. José Miguel Gràcia, mitjançantla projecció en «power point» d’u-nes quantes ermites, va llegir els co-rresponents poemes que van sermolt ben acollits pel públic queomplia de gom a gom la sala. Des-prés en el mateix espai José MiguelGracia va presentar la seua exposi-ció «Versos en color» fent un recor-regut per tots els quadres i llegintels poemes de cadascun dels espaiso finestretes. Tot i que s’havia fetuna traducció al castellà de tots elpoemes, després de l’acte, algunespersones varen voler rellegir-los encatalà.

A finals de juliol va veure la llumel llibre Pasqual Andreu, lo Florit(Lo Floro en vers) de José MiguelGràcia, editat per l’Instituto de Es-tudios Turolenses (Col·lecció LoTrinquet, volum 3). Més de dues-centes deu pàgines de poemes i co-

bletes amb dibuixos de Jesús Palla-rès d’aquest personatge tan popular,singular i llegendari de la Sorollera.Artur Quintana n’és el director dela col·lecció, el disseny de Carles Te-rès i la producció gràfica Terès&An-tolín.

Fins a finals de setembre JesúsCelma de la Codonyera i soci d’AS-CUMA ha tingut exposades lacol·lecció de fotografies «Momentsen el temps» a l’Hotel La Parada delCompte» (Torre del Comte). Laexposició va ser inaugurada el passat30 de juliol, amb unes paraules ten-dres i directes de Ramón Mur, lloantla personalitat i l’obra d’en JesúsCelma, dirigides als amics i públic engeneral que ens hi vam reunir. Parlà

també l’artista i la directora de l’es-tabliment.

El 14 d’agost, a la Codonyera, esva presentar el llibre Facultades yoficio de zuquerero. Resolís, heladosy otras cosas..., recull i edició acàrrec de José Ramón Molins –socid’ASCUMA– i Miguel Sanz.

Organitzada per Ramón Mur il’Associació Cultural Amigos delMezquín, el passat día 15 d’agost, vatenir lloc a la casa Membrado deBellmunt, l’habitual jornada anyalde lectura pública. En aquest cas esva llegir Apuntes biogràficos acercadel insigne médico D. Andrés Piquery Arrufat, natural de Fórnoles (Te-ruel) y médico que fué de S. M. de Sa-turnino Arrufat.

Presentacióexposició«Versos encolor»MARIA DEL CARME

DÍAZ

Viure en verd // Teresa Serrano

LA VIDA EN CALMA

Per a una ràpida desconnexió laboral, que de vegades es faesperar, caldria plantejar-se la següent possibilitat: Carregar labicicleta al cotxe, conduir fins a qualsevol punt de la via verdaque transcorre per la comarca del Matarranya, posar-se a rodari deixar-se portar. Túnels, abans propietat exclusiva de pesatstrens, s’ofereixen al viatger, i endinsar-se en ells provoca l’es-tranya sensació d’envair vells dominis on pots ser sobtat pervagons fantasma que enyoren altres temps. Viaductes, i sotad’ells, racons, on l’aigua del riu ha aconseguit que les roquessiguin lloses grans i llises sobre les què jaure i on es brinda unaremullada en el líquid element en estat pur i gèlid. Antigues

estacions que comunicava la via fèrria i que es troben en granpart habitades per una vegetació que ocupa l’espai sense poral desallotjament. Un assentament verd i plàcid que no coneixla limitació de normes espacials. A la Torre del Comte, el velledifici de l’estació està habitat des de fa anys per un hotel ontrobar quietud i cant de cigales. Des de l’any passat la nova ge-rència aposta per agermanar-se amb la via, i ofereix al ciclista,a més d’allotjament, beguda i menjar. Passejar per aquests in-drets és un plaer intens a l’abast de tothom. Propera, la via im-mutable rep el viatger com a bon amfitrió i l’acomiada amb mi-llor sabor.


7

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

n. 1

09 /

set

emb

re-o

ctu

bre

201

1BA

IX C

INC

A

Francisco Griñó, conegut com l’On-cle Quico (Mequinensa, 1920-2006) vaser un dels miners mequinensans mésrespectats i admirats de l’última granèpoca daurada de la navegació per l’E-bre: el lignit de les mines de la localitates transportava per la ribera ambllaüts, embarcacions artesanals defusta de pi amb un sistema de veles, queservien per a portar mercaderies pelriu. Griñó les pilotava amb gran habi-litat, una habilitat que va aprendre delseu pare, que se’l recorda per ser el mi-llor patró que hi hagut mai per aquestazona. «Mon pare, que era l’amo del riu,em va ensenyar els secrets de les ribe-res, per què el riu mai estava igual i elsràpids s’havien d’emprendre d’unamanera o altra», va dir l’Oncle Quicoen declaracions a aquesta mateixapublicació l’any 2001.

En aquesta última etapa daurada dela navegació pel riu, pels voltants de lesmines mequinensanes es van arribar aamarrar fins a un centenar de llaüts: elsmés grans feien vint metres de llarg isuportaven quaranta tones. Per a fercada trajecte, a banda del patró, calientres o quatre peons (sempre joves: ha-vien de córrer i saltar entre la càrregaconstantment) i un parell de matxos omules per a impulsar l’embarcació. Elviatge de Mequinensa fins a Tortosas’enllestia en un parell de dies, tot i queel temps sempre depenia de diversosfactors, com ara la quantitat de càrregaque es transportava o el cabal del riu.Tot plegat fins l’arribada dels camionsi, més endavant, les preses del desarro-llisme franquista, dos factors que vansuposar la sentència de mort definitivad’aquest mitjà de transport. Així ho re-latava l’Oncle Quico en una entrevistaal diari lleidatà La Mañana: «El Ma-riano, el meu patró, quan van posar ca-mions per a transportar el carbó de lesmines, em va preguntar «Vols dir queens guanyaran, amb el camió?» És clar,li vaig contestar. El porta només unhome i baixarà cada dia 30 tones. I amés no ha d’estar pendent de quantaaigua baixa per a decidir la càrrega. Noet compliques la vida amb el llaüt».

D’ençà que es va jubilar de la mina,

a començament de la dècada dels vui-tanta, l’Oncle Quico es va dedicar a ren-dir el seu particular homenatge aaquestes embarcacions, que van marcartota una època en la història Mequinen-sa i la seua gent. Així, als baixos de casaseva, on tenia un petit taller artesanal(unes minúscules drassanes, en paraulesde Jesús Moncada), l’Oncle Quicoconstruïa reproduccions a escala delsmítics llaüts: Cardenal, Lo Sort, Lenin,Reojo, Octogesa, Lanuza… Sempresense estalviar-se cap tipus de detall. Hidedicava els dies sencers i enllestir laconstrucció d’algunes reproduccionspodia suposar-li tot un any de feina. Entotal, en va realitzar una vintena.

Tot aquest llegat ha quedat recollitper primer camí a l’exposició «Losllaüts de l’Oncle Quico», que ha ocupat(des del 15 d’agost fins al 10 de setem-bre) la sala Miguel Ibarz, situada al bellmig de Mequinensa. Tant la nova re-gidora de cultura del poble, GemmaNadal, com la família Griñó Castelló,que ha cedit la majoria del material ex-posat, han coincidit a fer un balançmolt positiu d’aquesta exposició, ja queha estat la més espectacular que s’ha

Les maquetesde quatrellaütsOSCAR SOROLLA ORÚS

Los llaüts de l’Oncle Quico, exposats amb èxit a Mequinensa// HUGO SOROLLA

realitzat a la sala fins al moment i el de-goteig de visitants al llarg de tot l’estiuha estat constant.

Precisament, una de les coses quemés han valorat els visitants ha estatque l’exposició no s’ha limitat nomésa aplegar les reproduccions de lesembarcacions, sinó que s’ha comple-mentat amb més material: fotografiesdels llaüts originals, imatges del tallerartesanal de l’Oncle, plànols de les nausi diversos retalls dels diaris i revistesque es van anar interessant per la seuafeina. També s’ha fet palesa l’estretaamistat que van mantenir l’OncleQuico i l’escriptor Jesús Moncada.Així, s’han exposat diverses notes queprenia l’escriptor quan visitava eltaller de l’Oncle Quico. En aquestes vi-sites, Moncada li demanava per tot allòrelacionat amb la navegació fluvial i elpoble vell en general, confidènciesque després li servien de font d’inspi-ració per a escriure els seus celebratsllibres. A més a més, també s’han ex-posat les dedicatòries d’aquests llibres,ja que Moncada, sempre que treia unnou llibre, li portava a l’Oncle Quicodedicat.


TEM

PS D

E FR

AN

JA/

n. 1

09 /

set

emb

re-o

ctu

bre

201

1BA

IX C

INC

A

8

Rècord de participació en la XIV ediciódel Descens del Cinca en Piragües// CARME TARRAGÓ

Un total de 722 palistes van par-ticipar el passat 21 d’agost en la ca-torzena edició del descens del Cincaen piragües que transcorre entre leslocalitats de Fraga, Torrent i Mequi-nensa, a la comarca del Baix Cinca.Amb aquesta xifra es va batre rè-cord de participació, amb la presèn-cia de 38 clubs de totes les comuni-tats autònomes espanyoles a ex-

cepció de les Illes Balears i de lesCanàries. El motiu d’aquest incre-ment de participació, de quasi el do-ble que l’edició anterior, es deu al fetde que, aquest any, la prova ha ad-quirit el màxim nivell nacional al serinclosa dins la Lliga Nacional deRius per la Federació Espanyola dePiragüisme.

Un increment que també va com-

plicar la sortida de la provaon tots els competidorsbuscaven fer-se un lloc en-tre les primeres posicions.Finalment, va ser JonathanSalas i Oscar Martínez delClub Piraguas Sirio de Can-gas de Onís (Asturies), encategoria K-2 sènior mascu-lí, els qui van aconseguirarribar en primer lloc a lameta, rebaixant en un mi-nut el rècord de temps es-tablert en el descens delCinca en piragües, concre-tament, ho van fer en 1hora i 17 segons. 13 minutsdesprés, en categoria fe-menina, Lucía Valle i Am-paro González del ClubPiraguas Villaviciosa, tambéen un K-2, van arribar a la

meta ubicada a Mequinensa.Aquesta prova, el Descens del

Cinca en Piragües, aspira a aconse-guir adquirir la importància que, enaquests moments, manté el descensdel riu Sella a Astúries. Molts delspalistes presents van assegurar quedesprés de l’èxit d’aquest any moltprobablement així ho sigui en un fu-tur no molt llunyà.

XIV edició delDescens delCinca enpiragüaLUIS ÁNGEL PÉREZ

Finalitza la retirada de la fruita a la Comarca// CARME TARRAGÓ

Les nou organitzacions de produc-tors de fruita i hortalisses de la co-marca del Baix Cinca van decidir pa-ralitzar la retirada de la fruita, a prin-cipis de setembre, segons explica eldirector de Merco Fraga, Juan JoséOrriés, que, fins ara, estaven duenta terme per tal d’eliminar l’excés deproducte que hi havia a la zona iamb la finalitat d’aconseguir que elspreus de la fruita repuntessin. Du-rant gairebé un mes s’han produïtquatre retirades de fruita, el que estradueix en gairebé 1 milió de kg denectarines i préssecs.

El motiu ha estat la normalitza-ció del preu del mercat i que, enaquests moments, tan sols quedaun 10% de collita als arbres, unvolum que pot absorbir el mercat.Cal recordar que quan es va ini-ciar aquesta crisi agrària, als ar-bres hi havia un 40% de la collita,encara.

El preu per la fruita de calibre mit-jà oscil·la entre els 30 i 40 cèntimsgràcies al fet d’haver dut a terme và-ries retirades de fruita a la zona. Defet, abans de fer-ho els preus per ala fruita de major calibre oscil·lava

entre 20 i 25 cèntims,uns preus que no perme-tien cobrir ni les despe-ses de producció.

Després de que elsagricultors de la comarcahagin patit aquesta greu

situació, el director de MercoFraga assegura que segueixen

treballant per aconseguir unes me-sures que permetin evitar situacionsfutures similars a les patides aquestacampanya, com destinar els exce-dents de fruita futurs a la produccióde sucs per a bancs d’aliments.

ARXIU


9

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

n. 1

09 /

set

emb

re-o

ctu

bre

201

1BA

IX C

INC

ARanxeres mexicanes per Joaquim Ibarz// MÀRIO SASOT

La localitat de Saidí vainiciar el passat 12 d’agostles seves festes patronalsamb el tradicional engala-nat de carrers i places i elsveïns del carrer Major vanvoler retre homenatge alseu paisà Joaquim Ibarz,periodista corresponsal deLa Vanguardia a Mèxic iAmèrica Central durantgairebé vint anys i que vamorir el passat mes demarç.

El carrer Major, on estroba la llar familiar del pe-riodista i la casa-museu«Casa vostra», va aparèixeradornat amb motius mexi-cans. Els seus veïns, abillatsamb vestits i barrets típicsd’aquest país, el van dedicar diversosballs i cants de ranxeres a les portesde la casa-museu en companyia denombrosos familiars i amics de l’I-barz.

Amb això volien recordar la tra-jectòria professional i humana delperiodista i reivindicar, alhora, l’a-gilització dels tràmits per a la creacióde la fundació «Casa vostra», instanta les institucions aragoneses per aquè l’obertura al públic de la casa-museu del periodista saidinès sigui,com més aviat possible, una realitat.

Rancheres a la «CasaVostra»ELENA CEBRIÁN

Les terres al sud de la línia Biar-Busot conformen una rea-litat pròpia dins el País Valencià, amb una personalitat que esremunta als temps del repoblament, fet amb una gran aporta-ció de població de parla catalanooriental. És una realitat quexoca amb certes mentalitats de València ciutat, que no veuenmés enllà del Camí de Trànsits i que es mouen en uns paràme-tres totalment regionalistes i provincians. No cal dir que l’AVL(Acadèmia Valenciana de la Llengua), en optar per un dialec-talisme estèril, va en aquesta direcció.

Des d’aquestes terres és, precisament, des d’on més sentit téreivindicar l’opció d’una llengua estàndard global per a tots elspaïsos de parla catalana, sense fer plantejaments secessionistesrespecte al País Valencià, però sí deixant ben clara l’adscripcióa una cultura i a una llengua que no s’acaba al riu de la Sènia.Una llengua que també és patrimoni de l’Horta d’Oriola,terra de frontera amb pregones arrels catalanes sota la capad’una presumpta «murcianitat», basada en una visió superficial

i tòpica en la qual fins i tot hi arribà a caure el mestre Fuster.El «Con Sud» del nostre domini lingüístic –de fet, l’antiga

Governació d’Oriola– no és, però, un cas únic de menyspreuvers la parla autòctona i de fragilitat lingüística; malaurada-ment té molts punts en comú amb la Franja de Ponent, empla-çada també en primera línia fronterera. Així, a l’Horta d’O-riola i al Cinca Mitjà el català persistí fins a l’Edat Moderna,però degut als canvis poblacionals, per les repoblacions agrí-coles, en un cas, i pels esdeveniments bèl·lics, en un altre, es vaperdre.

Tot i això, cal dir que en ambdues comarques hi ha minoriesconscienciades que saben perfectament quina és la seva rea-litat i la seva llengua històrica, de la reintroducció de la qualno hem de perdre mai l’esperança. Una esperança alimentadaper la resistència tenaç i constant que, per preservar la identitatpròpia, es du a terme des de les comarques de frontera veïnesi que ja comença a donar fruits.

Refermem el «Con Sud» valencià // Joaquim Torrent

ESTAMPES RIBERENQUES


TEM

PS D

E FR

AN

JA/

n. 1

09 /

set

emb

re-o

ctu

bre

201

1EN

TR

EVIS

TA

10

Pregunta. Associar set pobles per afer realitat qualsevol gestió culturalés una fita gens menyspreable, coms’explica aquesta febre associacio-nista?Resposta. Jo ho justifico pel tarannàde la gent d’aquesta part del terri-tori del Matarranya que demostrano tenir una excessiva necessitat defer engreixar els seus particularsegos. P. Amb tot, potser des de fora no s’éstan conscient de l’esforç que suposaanar itinerant pels set pobles...R. Efectivament és un gran esforç.En realitat ens seria molt mésfàcil, i molt més rendible, centralit-zar-ho tot a Vall-de-roures, on vaigcomençar com a director a l’octu-bre del 1995 on hi havia músics deFondespatla. Però a l’any següent,va sorgir de manera espontània,una agrupació de les associacionsmusicals dels dos pobles formant-se com a Asociación Banda Comar-cal San Antón, que començà tambéa funcionar com a escola de músicaprimerenca, i amb un grup de pro-fessors que anaven pels pobles do-nat classes dels instruments devent-fusta, vent-metall, piano i

Llenguatge Musical, teníem la il·lu-sió de perdurar com a banda i l’à-nim de poder apropar un ensenya-ment de qualitat a tothom de l’en-torn rural.P. Com es va estendre als altres po-bles?R. Arrel d’una actuació de la bandaa Fondespatla per Santa Àgueda lagent ens va veure, els va agradar

com sonava i va serl’AMPA de l’escolade Fondespatla queens va reclamar per aconèixer el nostrefuncionament. Ambel suport del seuajuntament vam co-mençar a impartir lesclasses als nens delpoble i als adults que

ho volguessin; això va ser el cursdel 99-2000. Després, a Vall-de-roures hi havia gent de Beseit quebaixava a rebre les classes finsque va ser també a través de l’AM-PA de Beseit que es va sol·licitarque els professors comencessin adesplaçar-se al seu mateix poble al2000/01. A Mont-roig, Arenys deLledó i al 2009, a Valljunquera, va

JoséMiguelRoigMARTA

MOMBLANT

anant passant el mateix. P. Fins hi tot us han vingut a buscarde l’altra banda de l’Algars peraccedir al vostre ensenyament.R. Sí, ja fa temps que tenim a Vall-de-roures més d’una dotzena d’a-lumnes de la part de Catalunya, ve-nen d’Horta de Sant Joan i d’Ar-nes.P. Com ha anat el camí per aconse-guir el recolzament institucional?R. Els ajuts fins l’any 2006 han estatnomés d’ajuntaments i de quotesprivades. Anteriorment ens havíemposat a treballar en la «gran» Fe-deració de Música que va tenir unavida molt dificultosa perquè vaser impossible posar d’acord a totsels divuit pobles.P. Però sí que va servir per a sensi-bilitzar al 2005 a La Comarca i quedestinessin un projecte per a la Es-cola de Música. R. Així és. La Comarca del Matar-ranya que ha destinat fins l’any pas-sat 24.000 euros, tot i que enguanyhan baixat als 22.700 euros, és lainstitució que més ha estat recol-zant fins ara a les associacionsmusicals de tota la comarca. P. I com vau anar creixent a partir

«La Comarca delMatarranya és lainstitució que mésha recolzat lesassociacionsmusicals»

JOSÉ MIGUEL ROIG SÁNCHEZ, DIRECTOR DE

«La gent del Matarran// MARTA MOMBLANT RIBAS

José Miguel Roig Sánchez, una de les personesmés reconegudes en l’àmbit musical del Matar-ranya, originari de Calanda i amb 40 anys, ha estatcapaç de saciar, des del seu càrrec de director del’Escola Pública de Música de Vall-de-roures,(gestionada per l’«Asociación Banda ComarcalSant Antón»), la gran necessitat musical d’aquestapart de la conca del Matarranya, abastint la ins-trucció musical de 7 pobles amb un total de 260alumnes entre nens i adults, una plantilla de 14professors i una banda de 95 músics, arribant aser avui dia una de les bandes més grans d’Aragó.

Roig és, a més,un excel·lent intèrpret de Tuba,titulat amb el Grau Mitjà pel Conservatori Superiorde Música de Saragossa i amb el Grau Superiorpel de Madrid, on obtingué la Menció d’Honor Finalde Carrera. Ha impartit cursos anuals de direccióde bandes organitzats per la Diputació de Terol ifou durant molts anys director de la Banda de Mú-sica d’Azuara.


cola pública, perquè si ho ets, acon-segueixes subvenció de la DGA,sinó, no. Com a associació privadaens donaven el títol d’escola peròno entràvem en la línia de subven-cions. Però si ho sol·licitava unajuntament i complíem la seva re-gulació, sí que hi accedíem. P. I enguany teniu una altra gran no-vetat que celebrar amb el nou edificiper a l’escola a Vall-de-roures...Quins canvis us ha suposat...?R. Un salt molt important en quanta la qualitat logística: a l’organitza-ció, als horaris, a la concordança en-tre els professors... Ara estem portaper porta els professors, fins ara es-tàvem repartits per tot el poble «im-partint música», donant classe si-multàniament a l’Escola Primària,a l’Ajuntament, també escampatsper la casa de cultura i als antics lo-cals del mateix edifici de l’actualnova escola que durant molt detemps ha estat en condicions deplo-rables. P. Quant d’esforç per aconseguir unsserveis de demanda pública amb unsmínims òptims...!R. ...Per a nosaltres significa unabans i un després. I estem moltagraïts a l’ajuntament de Vall-de-roures en bloc, que a més, sempreha mantingut una trajectòria desensibilització amb l’escola de mú-sica. P. A la Banda vau començar essentquaranta persones i ara en sounoranta-cinc, els músics sou origi-naris de varies poblacions i s’haconvertit en una de les més gransd’Aragó. N’has d’estar orgullós...R. Si, que n’estic... I també preocu-pat! Preocupat per a poder-la man-tenir per les pròpies dimensions, toti que la convivència és molt bona,havent-hi com hi ha un gran ventalld’edats que ens va dels 10 als 75anys. A més, des de la Banda, estemcompromesos a una sèrie de con-certs fixes com la trobada provincialde les bandes musicals promogudaper la DPT, dues actuacions perconveni amb la Comarca del Matar-ranya i els concerts pels pobles or-

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

n. 1

09 /

set

emb

re-o

ctu

bre

201

1EN

TR

EVIS

TA

11

ganitzats i promoguts per la matei-xa Escola de Música. P. És una molt bona manera de ferinteracció entre generacions i depromoure relacions intercomar-cals...R. Sí, i això que el règim de treballés estricte, hi ha un assaig un copper setmana amb el conseqüentdesplaçament de tots els membres,que exigeix rigor ja que implica dis-ciplina, seriositat i regularitat. P. També des d’aquesta temporadaheu format la Banda Juvenil. Coma sorgit? R. La Banda Juvenil ha respost lanecessitat de formar una agrupacióque fes de pont entre els nens i lesnenes de l’Escola de Música i labanda gran. Amb els alumnes quehan escollit un instrument de vento de percussió es tracta de podertreballar-hi des del seu nivell per-què fins ara, quan anaven a parar

a la banda d’adults,se’ls hi feia massagros el repertori auna edat encara ten-dra. Per fi vam estre-nar la banda juvenilel Nadal passat a laPortellada i és unal·licient afegit tantpels xiquetes que es-tan engrescats amb

la música i amb el seu estudi compels pares d’aquests nens que elsvenen a veure... P. Com es fa front a les despesesamb aquest desplegament de profes-sors, músics i pobles? R. Pel fet de sextuplicar els nivells,el desplaçament és enorme i nos’arriba, la DGA no cobreix elsdesplaçaments i en 2010 ens va re-tallar les subvencions un 36% res-pecte a 2009. Eix any rebíem19.000 euros i al 2010 ja noméshem rebut 11.800 euros. El retalld’aquest any –que ja el sabem– ésde 3.000 euros, amb la qual cosa,la quantitat total que ens han con-cedit és de 8.886 euros... Ambquant, realment, podrem comptara partir de l’any que ve?

d’aleshores?R. Tot i la Mancomunitat, nosaltresvam continuar a banda perquè lavalentia i la inconsciència d’aquellsprimers anys d’ençà el 1996, ens do-naven coratge per a desenvoluparl’escola amb aquesta línia directriuen la que creiem, sense posar-hicondicions. Primer érem nomésVall-de-roures i la Portellada i ésl’ànim de la gent del Matarranyaque no té afany de protagonisme,que ha fet que en anar annexio-nant-se més pobles a l’Associacióde la Banda Comarcal San Antón,ningú s’hagi queixat: els presidentsde les juntes no han protestat mai,no s’han reclamat favoritismes, nos’han mostrat gelosies...P. Deuen haver confiat molt en tu...R. En mi i en la Junta directiva del’associació que, en formar-la, vamcreure necessari que no fos des-igual l’aportació dels diferents po-bles i vam moure’ns sempre enaquesta direcció. I en aquests setzeanys no hi ha hagut mai discòrdia. P. Amb tot, la cerca de capital deuhaver estat imprescindible i durantmolt de temps us vau fer un fart detocar portes de les institucions.R. És tot molt complicat. Per exem-ple, la Diputació de Terol ha sub-vencionat a les escoles de músicasempre i quan tinguin Banda Mu-sical. Si la tenen, fins ara han rebutde la DPT 3.400 euros, i si no la te-nen, com els passa a Calaceit, se’lsdivergeix dins una altra convocatò-ria, en concepte d’associació cultu-ral per la que reben només 500 eu-ros!!! I amb tot, s’ha de dir que laDPT, segurament, és la que més re-colza a les Bandes a tot l’Aragó,perquè la DPZ ofereix recursosmés justos i la DPH no te ni líniade subvenció.P. Així doncs, José Miguel, de músicque ets, gairebé t’has hagut de con-vertir en gestor empresarial i media-dor assembleari... No puc imaginar-me el desgast que això deu haver su-posat!R. Ja ho pots ben dir! El següentobjectiu era aconseguir fer-nos es-

«El problema per a mantenir la banda segueixessent sempre el mateix:l’econòmic»

ECTOR DE L’ESCOLA PÚBLICA DE MÚSICA DE VALL-DE-ROURES

tarranya és l’ànima de la “Banda de San Antón”»


TEM

PS D

E FR

AN

JA/

n. 1

09 /

set

emb

re-o

ctu

bre

201

1LL

ITER

A

12

Christine de Pisan (Venècia, 1364 - Monestir de Poissy, França 1430) // M. Llop

DONES

Passat, present i... futur// JOSEFINA MOTIS

Amb les paraules albeldanes alla-vontes, barruntar, cardigàs, engrescar,entortolligar, escunçar, esquerar, es-torrufat, espartxit, txicarró, panialla,valdragues, riosta, torrodans; fer unexercici de composició. S’hi afegei-xen conversacions, riosta, cremalls,sialls, timó, xolibarda, soven, pllaça,llavador, llavar, lloc, corraletes, de-tràs, cllaus.

Són molt grans, elles. Poden tenirde 85 fins a 90 i escaig d’anys.

Si t’escunces a les seves conversa-cions, o els hi preguntes coses, s’en-gresquen en les seves xerrades tanentortolligades i plenes d’històries.

Son enciclopèdies de records, queper sort, encara poden expressar.

En els episodis de la seva vida querecorden tan bé i que fan de tan bonescoltar, hi ha poemes de la Guerra

de Cuba, paraula per paraula, sem-blen peces del romancer: «Quananaven a afusellar un rebel i en pre-guntar-li el nom resultà que tenia elcognom del que dirigia als que ha-vien de disparar: era el seu fill...».

Es van escunçar en el temps delsconflictes del 36 en plena joventut,van veure passar pel poble, soldatsi d’altres més baldragues, anarquistesells. Fins i tot una va ser cuidadoramolt engrescada de la filleta d’unaparella que estaven massa ocupatsper a atendre-la. Sempre van pensari expressar que la gent que lluitavatant per la igualtat i la solidaritat nopodia ser dolenta.

Van venir temps de misèria, lapostguerra, allavontes havien debarruntar el més necessari, de la ter-ra i repartint, no els hi va faltar elmenjar.

Van tenir els seus xicarrons, es vanesquerar prou bé pel temps que es-taven.

Encara que sempre han estat allloc, els canvis que han vist espartxitsper tot el món han estat molt grans

Tot va fer un gir, el acabar els lla-vadors de la font de la pllaça, les fon-tetes dels carrers i les piles de llavara casa. El deixar els cremalls, les fa-rrolles i els topins. Les portes de fus-ta tancades amb riosta dels corralsvan canviar per cllaus i serralles mésfines, per adequar els espais, quan esva motoritzar el treball del camp i lescorraletes i corrals es van fer grangesmés modernes.

Molt estarrufades de tot això,diuen però, que hi ha coses de sem-pre, com els tarrocs, la panialla, i elscardigassos. I no diguem de sialls,timó i xolibarda. Els torrodans, i totsels mixons.

Entre les coses de sempre i les quehan canviat, s’han posat en el pre-sent, molt virtual. Veuen com es seusdescendents es posen davant d’unapantalla i no saben pas que fan tantde temps allà.

Però una d’elles tota estarrufada,diu que per aquesta pantalla, liparla soven la nena de la parellaanarquista que va cuidar. Ara és unadona gran que viu al Brasil. Sempres’han recordat amb carinyo. Mai espodien arribar a imaginar una comu-nicació així.

Nosaltres tampoc.El futur és el dia a dia, cada any

de més és un temps guanyat. Per lesgeneracions que anem a detràs.

Nosaltres també.

És la primera dona que va aconseguir viure de la seuaprofessió d’escriptora. Filla d’un metge i astròleg italià que va viurea la cort del rei Carles V de França. Christine es va educar a lacort i en la seua formació van tenir un pes important les ideesdel seu pare sobre la necessitat d’educar les filles. Es va casar alsquinze anys amb el secretari de la cort, Esteve du Castel, i va tenirtres fills, però va quedar vídua als vint-i-cinc i es va trobar ambels fills i la mare (vídua també) per mantenir, ja que li fou negadal’herència del seu espòs, fins que la va aconseguir després d’anysde lluita. Amb l’escriptura es guanyava la vida. Autora de poesies,

d’obres d’estratègia, de dret militar, de tractats pacifistes,etc. Passàa la història gràcies al seu coratge com a defensora de la dona.La seua obra més coneguda és el Llibre de la ciutat de les dames(1404-1405) on reivindica una genealogia femenina i fa una pro-posta utòpica d’un espai regit i habitat només per dones.Epístola al Déu de l’amor (1399) va ser escrita per contrarestarles calumnies que feia Jean de Meung en la seua obra «Romande la Rose» en contra de les dones. Les seues obres són molt abun-dants; sobre ella també s’ha escrit àmpliament. Christine va serlluitadora, poeta, filòsofa i feminista.


TEM

PS D

E FR

AN

JA/

n. 1

09 /

set

emb

re-o

ctu

bre

201

1BA

IX C

INC

A

13

XXII CONVOCATÒRIA DE LES«BEQUES D’INVESTIGACIÓ AMANDA LLEBOT»

DE L’INSTITUT D’ESTUDIS DEL BAIX CINCA – IEA, 2011Convocatòria general i modalitat escolar

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca - IEA, col·laborador del’Instituto de Estudios Altoaragoneses, convoca aquest con-curs amb l’objectiu de fomentar la investigació sobretemes locals i comarcals i amb les bases següents:

B A S E S

1a El treball haurà de ser inèdit i pot tractar sobrequalsevol tema que tinga com a marc de referènciael Baix Cinca (llengua, història, geografia, economia,etnologia, ciències, etc.).

2a La dotació econòmica de la beca és de 1.000 euros. 3a El projecte del treball a realitzar es podrà presentar

fins al 31 d’octubre de 2011 i tindrà una extensiómàxima de 12.000 caràcters. Aquest projecte serviràde base al jurat per assignar la beca. El projecteseleccionat s’anunciarà abans del 15 de novembre. Així mateix es convoquen dos beques de 300 €cada una per a treballs escolar on hi podranparticipar de forma individual o en grup, els alumnesmatriculats el curs 2011/2012 a segon cicle d'ESO,Batxillerat o Cicles Formatius als centres educatiusde la comarca. Els treballs es realitzaran sota ladirecció d'un professor del centre.

4a Una vegada presentat el treball, que haurà de serabans del 30 de novembre de 2012, es lliuraran els1.000 euros del premi. Part d’aquesta quantitatpodrà rebre’s abans si se’n justifica la necessitat.

5a L’extensió del treball serà flexible, sent a criteri deljurat la valoració de la seua qualitat. Haurà depresentar-se en suport paper, acompanyat de les

fotografies i il·lustracions que es crega convenient, ien suport digital.

6a Tant el projecte com el treball podran redactar-se encatalà o en castellà.

7a El projecte i el treball aniran identificats amb el nom,l’adreça i el telèfon dels seus autors i s’enviaran a:XXII CONVOCATÒRIA DE LES «BEQUESD’INVESTIGACIÓ AMANDA LLEBOT»Institut d’Estudis del Baix Cinca - IEAApartat 11622520 Fraga

8a El Jurat estarà format per un membre de la Junta del’Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA i aquellsprofessionals que es crega oportú, segons el temadels projectes presentats, el nom dels quals esdonarà a conèixer en el lliurament dels premis. Elpremi es pot declarar desert. El jurat completarà alseu criteri les omissions que hi puga haver en laredacció d’aquestes bases, així com els possiblesdubtes d’interpretació.

9a La participació implica la lliure acceptació d’aquestesbases.

10a El treball premiat serà propietat de l’autor, si bél’Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA podrà fer-nedifusió a través de la seua pàgina web o publicar-lo.En aquest cas es farà en català.

Javier Escarceller Puchol és un home de noranta-cinc anysd’edat. Malgrat aquesta edat avançada, el seu estat de salut ésperfecte, tant físic com mental, i encara conserva una memòriaprodigiosa. Avui, està fet tot un xaval.

Darrerament ha estat notícia, perquè ha publicat un llibre sotael títol Lo imposible, posible on ens explica les seves vicissitudsque va haver de passar per tirar endavant, durant més de seixantaanys, la producció de cinema en localitats com Calaceit, Arenysde Lledó, Arnes i Batea. Actualment, tret de Calaceit, els seus he-reus continuen fent cinema en aquestes poblacions i han ampliatel circuit per les Terres de L’Ebre i el Baix Maestrat.

El llibre redactat en tercera persona i en forma novel·lada,per a una major comprensió del lector, no és una novel·la i, comafirma l’autor, tampoc són unes memòries. Aquest volum és ungran document històric, gràcies al qual podem descobrir unapart de la història d’aquestes quatre poblacions, perquè el senyorEscarceller també va ser secretari municipal dels ajuntaments

d’Arnes, Arenys de Lledó i Caseres, així com empresari d’es-pectacles i guia turístic. A Calaceit, les persones que avui rondeno passen dels cinquanta anys, durant bona part de la seva vida,van poder gaudir i divertir-se amb les orquestres o els conjunts,com es deien en aquells moments, que tenien un gran èxit enel moment present.

El cronista no va poder assistir a la presentació que es va fera l’Hotel el Sitjar de Calaceit, abarrotat de públic, el passat 19d’agost, però, sí, en l’emotiva presentació que es va fer a la vilad’Arnes on a la taula presidencial hi eren presents l’alcalde dela població, Xavier Pallarès, que també és el delegat del Governde la Generalitat de Catalunya a les Terres de l’Ebre, la regidorade cultura i el professor d’Història de la Universitat de Tarra-gona, el doctor Isaac López i Sánchez, que ha redactat el pròlegdel llibre.

Des d’aquestes pàgines, una vegada més, felicitats i moltesgràcies.

Escarceller Puchol // Joaquim Montclús

DESPERTA FERRO


TEM

PS D

E FR

AN

JA/

n. 1

09 /

set

emb

re-o

ctu

bre

201

1C

ULT

UR

A

14

Exposicions i concerts estiuencs al Matarranya i la Terra Alta

Trobada d’autors al Matarranya: un èxit relatiu// M.D. GIMENO

Lo passat diumenge 7 d’agost se vacelebrar la VI Trobada d’autors alMatarranya, que organitza anualmentOctavi Serret. Després de la tradicio-nal trobada dels participants, totsens van traslladar a l’hotel Parada delCompte, prop de la vila de la Torredel Comte.

Si les edicions anteriors s’haviendestinat als «autors ebrencs», és a dir,vinculats a les comarques catalano-parlants del Matarranya i Terres del’Ebre, enguany lo ventall s’haviaampliat a escriptors en aragonès i cas-tellà de les zones abans mencionades.Així de l’única publicació col·lectivahabitual se n’ha passat a dues: Poesiaa la frontera. Antologia de poetes enllengua catalana, aragonesa i castella-na, llibre de poemes editat per MarchEditor amb la col·laboració de Serreti ASCUMA i coordinat per Santi Bo-rrell; i La Val de Zafan. Narrazions.Escritos. Relats, un recull de poesia iprosa en les tres llengües aragoneses,editat per Gara d’Edizions i coordinatper Juli Micolau i Chusé Aragüés.

Van obrir formalment la jornada elsdos editors, Francesc Sànchez i ChuséAragüés –en català i aragonès, respec-tivament–; Josep Maria Baró, presi-

dent d’ASCUMA com entitat col·la-boradora, el poeta de la Freixenedai coordinador de la segona publicacióJuli Micolau; i del mateix Octavi Se-rret. Les cançons de la tortosinaMontse Castellà van amenitzar unadegustació de sangria, anunciada alprograma com a vermut.

L’èxit de la convocatòria virtual,que va portar a l’hotel de La Paradaa prop de 200 persones, entorpí o im-pedí el normal desenvolupamentdels actes programats. La lectura depoemes a càrrec dels seus autors

durant lo dinar, va haver de dilatar-se per estes dificultats i los responsa-bles del llibre d’enigmística Verb i grà-cia van animar a la concurrènciaamb el seu enginy però la resta decol·loquis, taules redones i presentacióde llibres previstos no es van poderrealitzar.

En iniciatives tan consolidades i re-conegudes com esta, convé més tre-ball previ i més coordinació o, potser,menys ambició organitzativa. Perquèal Matarranya també podem morird’èxit.

Trobada al’hotel

La Parada del Compte

SIGRID SCHMITH

VON DER TWER

Aquest estiu ha estat pròdig en ex-posicions i altres activitats culturalsal Matarranya i rodalies. A Horta, caldestacar la mostra pictòrica titulada:Horta, poesia visual, de Mercè Amat,instal·lada a l’antiga presó del 16 dejuliol al 20 d’agost.

L’obra de Mercè Amat ens deslliu-ra la netedat d’una ànima singulara través de la força expressiva del

traç fugaç i obert, tant a la comuni-cació com a la complicitat.

Passant al Baix Matarranya, aMaella es va inaugurar, a les bode-gues del castell, recentment restau-rades, l’exposició de l’escultor FélixLozano, resident a la Vespella deGaià. És una interessant mostrad’escultures realitzades amb ferra-mentes agrícoles(«agroescultura»)representant cavallers medievals,guerrers africans, insectes gegants oformes misterioses.

Al Museu Joan Cabré de Calaceites pot veure, del 6 d’agost al 16 d’oc-tubre, la impressionant mostra Labrecha en el muro - La bretxa al murde l’artista saragossà Rubén Enciso,on mostra, amb una barreja de gè-neres com la pintura i el muntatgevideogràfic, el desempar i margina-

ció de l’emigrant. També es potcontemplar la mostra pictòrica deJosé Picó.

Per altra banda, al Parrissal, con-cretament a la vila de Beseit, va tin-dre lloc a l’estiu el segon concertanual del cicle de «Música i Natura»,interpretat enguany per la jove Or-questra de Cambra Moma d’Ullde-cona dirigida per Juanjo Bas, de Vi-naròs. Dins del repertori hi havia pe-ces com el Concerto Grosso en ReMajor número 5 de Haendel, Con-cert en Re Menor per a Oboé i Or-questra de corda d’Alessandro Mar-cello i un seguit danses i cançons re-naixentistes italianes amb arranja-ments d’Ottorino Respighi.

Informació aportada per: Cinta Mulet,

M.D. Gimeno, Irene Torà i Blanca Deusdad.

Mercè Amatdurantl’innauguracióa HortaCINTA MULET


15

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

n. 1

09 /

set

emb

re-o

ctu

bre

201

1T

EMA

DEL

MESL’IEBC celebrà la seua XV gala anual

al Castell de Fraga// HUGO SOROLLA

L’Institut d’Estudis delBaix Cinca va celebrar elpassat 16 de setembre, laseua gala anual on es vafer lliurament dels pre-mis «Josep Galan a lanormalització lingüísti-ca» i el «Premi Franja2011», on assistiren vorade cent socis al Castell deFraga. Lorena Margalló,presentadora de l’acte,va cedir la paraula a Jo-sep Labat, president del’IEBC, el qual va donarla benvinguda a tothomi va fer una crida a no fercap pas enrere en l’ús so-cial del català al BaixCinca.

Tot seguit, Maribel iJuani Galan, filla i germana de l’en-yorat Josep, van lliurar els XV pre-mis Josep Galan a la NormalitzacióLingüística i Cultural. Els premiatsvan estar Esquerra Unida a Fraga iConvergència Democràtica de laFranja, per utilitzar el català ambnormalitat en la seua activitat polí-tica i per proposar mesures per a mi-llorar-ne la situació, i l’empresa d’a-gricultura ecològica ‘Del Camp acasa’, de Patrici Barquín i JoaquimArqué, que empra el català en totsels contextos, així com la Fina Vilar,sòcia fidel i militant que treballa coma locutora a les piscines de Fraga, perutilitzar el català en la seua feina.

Xandru Sánchez, coordinadord’Esquerra Unida a Fraga, explicàque a Astúries, la seua terra d’origen«la gent també parla una llengua acasa o al carrer, i n’ha de parlar unaaltra a l’Ajuntament o a l’escola», si-tuació que qualificà de «predemo-cràtica». Sánchez va refermar elcompromís d’Esquerra Unida ambla normalització del català i va cri-ticar que el consistori fragatí no ac-cepte escrits de cap mena en aquestallengua.

Tot seguit, Marta Canales, secre-tària general adjunta de Convergèn-cia Democràtica de la Franja (CDF),

va mostrar la seua satisfacció pelguardó i pel «teixit associatiu quelluita per la llengua», una lluita queva assegurar «és un dels pilars ideo-lògics de CDF». Canales auguràque «se’ns girarà feina amb el nougovern de l’Aragó» i assenyalà l’ab-sència de representació de l’executiuautònom a la Gala.

Patrici Barquín, de ‘Del camp acasa’, manifestà el seu sentimentagredolç «ja que es trist que es con-sidere extraordinària una cosa quehauria de ser normal». Fina Vilar, perla seua banda, va tindre paraules derecord per a Josep Galan, «tot un re-ferent a la meua vida» i manifestàque «sempre m’ha agradat utilitzari promoure la meua llengua».

També es va lliurar en aquestaocasió el IV Premi «Franja: Culturai Territori», que atorga lniciativaCultural de la Franja, a l’advocat ipolític Emilio Gastón, com a reco-neixement a la seua trajectòria endefensa de les llengües de l’Aragó,i que va excusar la seua assistència.El premi el va recollir l’exalcalde deFraga, Francisco Beltrán, íntim amicde Gastón, i una neboda del premiat.

L’acte finalitzà amb una actuacióde la cantautora tortosina MontseCastellà, que amb la seua ben tim-

Moments de la gala al Castell de Fraga

RAMON MESALLES I

MARINA BARRAFON

brada veu i una composició musicalexcel·lent, recorregué diferents in-drets del nostre entorn amb els riusebrencs com a fil conductor.

Un àpat a peu dret serví de comiatals assistents. L’any vinent la gala del’IEBC tindrà lloc a Mequinensa.


TEM

PS D

E FR

AN

JA/

n. 1

09 /

set

emb

re-o

ctu

bre

201

1A

RA

GÓ

16

Aires de la Franja a la Casa del Gaiter d’Aguarón// ANTONI BENGOCHEA

Aguarón és una vila menuda pro-pera a Carinyena. Podria ben bépassar desapercebuda, però hi hauna institució que la fa especial: laCasa del Gaiter. Aquesta casa, queera l’antiga casa del capellà, és ara unesplèndid museu de música popular:amb gairebé cinc cents instrumentsde música d’arreu del món. El cone-gut músic Eugenio Arnao és l’autormaterial d’aquest museu que ell hareunit pràcticament sense ajudes pú-bliques. Això ja és bastant insòlit,però encara ho és més la intensa ac-tivitat cultural que la casa registra ha-bitualment, i que no és limita nomésa les visites guiades a la col·lecció(moltes per a infants), sinó quetambé s’utilitza per a fer exposicionsd’art i moltes actuacions de teatre, po-esia, titelles, concerts de música, etc.

El passat 25 de juny els protago-nistes vam ser els franjolins, ja queEugenio (amic personal dels tres ar-tistes per raons molt diferents) va or-ganitzar un recital-concert del DuoRecapte i del cantautor favarol Àn-gel Vilalba.

L’espai (l’antic galliner de la casaconvertit en un petit teatre romà) vaser ideal, i un selecte i càlid públicque omplia el local, gairebé integra-ment castellanoparlant, va gaudir dedebò i va fer que els artistes es tro-bessin com a casa.

El duo Recapte (Antoni Bengo-

chea i Màrio Sasot), va fer unapetita selecció del poesia de la Fran-ja i a continuació Àngel Villalba vadesgranar el millor del seu repertoriantic i actual. També Màrio va im-provisar amb Àngel algunes músi-ques a la part final. Gran part del re-cital va esdevenir un homenatge algran poeta matarranyenc DesideriLombarte, que va arribar amb faci-litat al públic.

Realment va ser una vetllada me-morable d’homenatge a la Franja ies va poder contactar amb natura-

litat i emoció amb un públic saragos-sà, en gran part de l’àmbit rural.Quan les coses es preparen amb ga-nes, coneixement i amor pels contin-guts d’allò que es presenta i amb res-pecte pels artistes, la suposada bar-rera idiomàtica desapareix i la comu-nicació és gairebé completa. L’objec-tiu, que era amostrar un tast de lacultura catalana de l’Aragó, es vaaconseguir totalment. Només ensresta agrair a Eugenio el seu esforçi al públic el respecte i afecte que ensva demostrar. Un plaer.

Actuació delDúo RecapteELENA CEBRIÁN

El passat dijous 7 de juliol, una delegació del Comitè d’Ex-perts de la Carta Europea de llengües regionals o minoritàriesdel Consell d’Europa, formada pels professors Vesna Crnic-Gro-tic (Croàcia), Alberto López Basaguren, (Espanya), Gabor Kar-dos (Hongria) i la secretària d’aquesta delegació, l’alemanyaSimone Klinge, es reuní a la Sala de Juntes de la Universitatsaragossana amb un grup de representants de les associacionsculturals de la Franja constituït per l’Artur Quintana (ICF), Ra-mon Sistac (CERib), Antoni Bengochea (ASCUMA) i el quesubscriu aquesta crònica, per l’IEBC.

Durant la mitja hora estricta que va durar l’entrevista, es vaninteressar pel tercer informe enviat pel govern espanyolenvers l’aplicació de la Carta de Llengües Minoritàries, al qual

els vam contestar que era una declaració d’intencions molt for-mal pel poc control sobre els governs que s’havia fet fins araper part de la Carta i el Consell d’Europa i que caldria incidiren la vinculació del valencià amb el català, que queda poc ex-plícit a la Carta.

A continuació vam explicar-los com veiem la situació de lallengua a les diferents zones, remarcant el contrast entre l’ac-tivisme cultural i la considerable vitalitat (tret d’excepcions)de l’ús de la nostra llengua i el poc suport de les institucions(Govern, comarques, municipis, etc.) de la qual cosa vam donarprou exemples (discriminació a l’hora de subvencionaractivitats per a l’ús administratiu de la nostra llengua, com passaa la comarca i a l’Ajuntament de Fraga, etc.).

Experts del Consell d’Europa es reuniren amb representants d’associacions de la Franja// MÀRIO SASOT


TEM

PS D

E FR

AN

JA/

n. 1

09 /

set

emb

re-o

ctu

bre

201

1G

ALE

RIA

DE

PER

SO

NA

TG

ES

17

El mossèn Eduardo Royo Tejedorva morir recentment a Saragossa als84 anys. Havia nascut a la Poblad’Híjar i va desenvolupar la seva di-latada tasca pastoral a diverses par-ròquies i altres ministeris del BaixAragó i de la capital aragonesa. ACasp i Mequinensa recorden ambafecte el seu pas per les parròquies.

Durant anys va ser coadjutor dela parròquia de Casp i capellà del’Asil d’Ancians. Va posar granafany en la reconstrucció de l’esglé-sia de l’antic convent de caputxins,deteriorada pels avatars històrics.Per a realitzar les obres va demanarajuda a empreses i particulars, laqual cosa li va valer l’afectuós nomde «mossèn grava».

Com a rector de Mequinensa es vasolidaritzar amb Wilbert Delso pelcas Favara i va viure el conflicte en-tre els veïns i l’empresa Enher a cau-sa de les expropiacions per a laconstrucció del pantà.

Estava ja gairebé tot a punt per in-undar el vell Mequinensa però, enno haver acord en el preu just, uns38 veïns es van resistir a abandonarel poble, entre ells Eduardo Royo.

Al desembre de 1970 el rector diua Enher i l’arquebisbat de Saragossaque accelerin la construcció del po-ble nou i els seus serveis i que quanja no quedi gent al poble vell acce-dirà a marxar.

L’any següent uns 114 veïns vanenviar una carta a l’arquebisbe, Pe-dro Cantero Cuadrado, en quèdiuen que només confien en l’esglé-sia i que si l’enderroquen quedarandesemparats. El 19 març 1972 direc-tius d’Enher visiten el rector i li de-manen que es traslladi al poblenou per poder pujar la cota del’embassament ja que la casa parro-quial és l’única que ho impedeix.Eduardo Royo els contesta quenomés sortirà si hi ha acord amb elsveïns.

Mossèn Eduardo va rebre el su-port dels rectors de Faió, Nonasp,Favara i Maella, que van anunciarque romandrien amb ell fins quel’aigua els ho impedís.

El 9 d’abril de 1973 es va presen-tar a la casa parroquial un delegatgovernatiu, acompanyat per un no-tari i membres de les forces públi-ques. Va llegir davant el rector el do-

Eduardo Royo Tejedor, el mossèn que s’oposà al desallotjament del poble vell de Mequinensa// JAVIER ORTEGA

Les festes d’Alcanyís, en la seva dimensió méscultural, tenen sempre una exposició oberta a lasala municipal de la Glorieta de València. És unespai antigament dedicat a dipòsits d’aigua, avuireconvertits en salons de mostres artístiques,principalment pictòriques. Per aquest any 2011,l’Ajuntament de la ciutat ha portat un recull de30 treballs artístics que són la continuïtat, en ar-tistes actuals, de l’obra inconclusa de Francisco deGoya en gravats titulats ’Els disbarats’. Es tractad’una mostra promoguda pel taller de gravats deFuendetodos, població natal del gran pintor ara-gonès, subvencionada pel Govern d’Aragó.

Alcanyís ha pogut així gaudir d’aquests artistesque, inspirats en l’obra de Goya, han col.laborat en unamissió artística que demostra fins a quin punt l’obra del creadorde Fuendetodos segueix vigent en l’actualitat perquè nodeixa de ser font d’inspiració inesgotable per a milers d’artistesa tot el món.

Per a la compilació de treballs, inspirats en els gravats goyescos

de la sèrie ‘Els disbarats’, van ser elegits artistesde tant renom com Miguel Ángel Blanco, SantiagoSerrano, Monir, Óscar Manessi, Blanca Muñoz,Juan Martínez Moro, Julio Zachrisson, PascualBlanco, Mariano Rubio, José Manuel Broto, Fer-nando Bellver, Joaquín Capa, Antonio Lorenzo,Víctor Mora, Eduardo Arroyo, Alicia Rinaldi, En-rique Maté, Julio León, Guinovart, Ricardo Ca-lero, Manolo Valdés, Jaume Plensa, Rafael Cano-gar, Pepe Hernández, José Beulas, El Roto, LuisGordillo. Entre tots aquests artistes figura tambéel premi Nobel de Literatura, Günter Grass,autor d’un treball titulat ’Disbarat aragonès’.

En definitiva, aquesta exposició, nascuda aFuendetodos amb vocació de ser itinerant per altres poblacions,és una fidel demostració de la influència de Goya en les artscontemporànies, en el Surrealisme i fins en el pensament exis-tencialista del segle XX. Tots els artistes participants enaquesta mostra dels disbarats goyescos inacabats així ho demos-tren.

Disbarats goyescos // Ramón Mur

LO RASPALL

cument de desnonament i li va de-manar les claus. Mossèn Eduardo esva negar i el delegat va ordenar l’en-derroc de la porta. Mentrestant, elsveïns del poble vell s’havien tancata l’església.

Un cop consumat el desallotja-ment i la inundació, el rector es vanegar a anar al poble nou i es vaquedar a viure al vell amb algunesfamílies. El 16 de setembre eracessat sense nova destinació. El seugest va donar la volta a Espanya, esvan fer ressò nombrosos mitjans i re-cullen la seva actuació a El Baix Ara-gó espoliat i Així en la terra com alcel.


TEM

PS D

E FR

AN

JA/

n. 1

09 /

set

emb

re-o

ctu

bre

201

1PA

ÏSO

S C

ATA

LAN

S

18

plegat amb un públic entregadíssim,no només el ’natural’ dels Sopa deCabra (aquells joves que els vanacompanyar en la seva època mésgloriosa, avui trentanyers) sinó tam-bé molts joves que han tingut perprimer cop l’oportunitat de gaudir-los en directe.

Al llarg del concert també s’hafet present l’evolució ideològicadel grup. Així, Gerard Quintana,referint-se al concert que van fer almateix Sant Jordi al 1991, ha dit«no sé què pensaven els altresgrups d’aquell concert, però nosal-tres no teníem gens clar això quedèieu (referint-se als crits d’inde-pendència del públic), nosaltresvolíem un món lliure. Però ara ésl’únic camí». Aquestes paraules, icontinues referències al llarg de totel concert, han fet que el públic cri-dés repetidament encara més «in-dependència!», càntics acompa-nyats amb estelades, a diferènciade les senyeres de fa 20 anys. Des-prés de tot plegat, caldrà veure siaquest retorn als escenaris ha estatpuntual o si ens trobem davant del’embrió d’un possible retorn delsSopa de Cabra.

Ara fa mig any que els gironinsSopa de Cabra van anunciar que tor-narien amb un únic concert al PalauSant Jordi de Barcelona.

Aquell anunci es va viure ambmolta emoció i nostàlgia per part delseu llegat de fans. Molts d’ells vancórrer als punts de venta per apoder aconseguir una entrada per ala gran cita, i vist l’èxit de la crida,van decidir fer dos concerts més almateix Sant Jordi. Al cap d’unes set-manes es feien públiques noves da-tes per a Tarragona, Girona i Palma.Malgrat que molts fans han assegu-

rat sentir-se enganyats per l’anuncid’un concert únic i irrepetible i aca-bar fent-ne sis més, la tornada delsSopa de Cabra ha estat apoteòsicai ha satisfet tothom.

17.000 persones han gaudit del pri-mer concert, amb El boig de laciutat com a tret de sortida. L’espec-tacle de seguida ha anat agafant for-ma amb el bo i millor de la banda:El Far del sud, Sota una estrella, Ca-mins... Mentre que el gran clàssic(segons un irònic Gerard Quintana,«una cançó d’estrena»), L’Empordà,s’ha fet esperar fins al comiat. I tot

L’estiu passa i ens recorda en un territori de pagesia que vivimtemps difícils. La veritat és que, com que en aquests afers encarasóc més totxo, no he sabut explicar-me els mecanismes pels qualsun estiu i un altre estiu, per molt bona que siga la collita de préssecs,de peres i de mançanes, el pagès està sotmès a massa adversitats:els condicionants del mercat, els intermediaris, la normativa eu-ropea.

Però com que no puc aportar-hi llum, amb el món de la pagesia,acabo deixant anar la meua antena cap a llocs que em són méscomuns que no vol dir senzills. Perquè, digueu-me, algú em sapexplicar la raó de les declaracions del director general de Cultura(!), el ja famós Vadillo quan, sense vergonya, es dedica amenystenir la nostra llengua i a fer-ne befa. I la pressa de la con-sellera Serrat a apuntar que aquest govern vol reformar –no diuderogar– la Llei de llengües perquè no es vol «imposar l’anome-nada normalització de l’aragonès i del català», que lo bonico sónles varietats locals. O, què me’n dieu amb les vel·leïtats sobre lasanitat; la veritat és que tampoc no sé d’on vénen, les vel·leïtats,vull dir: perquè si del govern català trauen el nas dient que el governaragonès no solta la mosca per cobrir les aportacions dels de la

Franja... Voleu dir que tot plegat no és més fàcil i respon a una qües-tió de competències i de responsabilitats ben determinades, davantles necessitats sanitàries d’una població que té en Lleida el llocmés natural on acudir, com la proximitat i habitud? Factors a quèafegeixo la normalitat de la comunicació en català amb els pacients,que sempre ajuda i, d’això, en sabem prou tots els nostres malalts.

No vull ser papista, però ens trobem davant d’un any que la gentde la Franja, i no només els pagesos, tornarem a ser objecte de po-lèmica i ens tocarà com sempre el rebre: el litigi pendent, la notíciadels límits apareguda a la Llitera, amb referències al rei Jaume II,la Clamor… I la història de la interlocutòria del TSJC que..., ai,no!, que la Franja no és Catalunya i no ens hem de preocupar per-què ens manen de fer classes en castellà...

I acabo fent cap-i-cua parlant de la pagesia: a Aitona, la marcaFruiturisme, amb la complicitat d’empreses, ajuntament i pagesos,impulsarà iniciatives per atraure visitants amb el reclam gastro-nòmic de productes elaborats amb la fruita dolça. Bé, Aitona ésa l’altre costat de la ratlla, però segur que la dolçor de la fruita éscomuna i els pagesos treballen a l’estiu sota el mateix sol incle-ment.

El pas del temps a cals pagesos // Francesc Ricart

NO SOM D’EIXE MÓN

Els Sopa deCabra al PalauSant Jordi deBarcelonaMERCÈ PÀEZ

10 ANYS DESPRÉS

Apoteòsic concert de Sopa de Cabra // MERCÈ PÀEZ PADRELL


TEM

PS D

E FR

AN

JA/

n. 1

09 /

set

emb

re-o

ctu

bre

201

1O

PIN

IÓ

19

Companys,Iniciativa Cultural de la Franja

atorga avui el Quart Premi‚ Franja:Cultura i Territori’. Jo no puc ser en-tre vosaltres, tanmateix en Josep Ma-ria Baró m’ha ofert de llegir-vos unmissatge meu per a aquest acte. I liho agraeixo de tot cor.

El Premi ha recaigut en n’EmilioGastón Sanz per la seua gran tascaa favor de les llengües minoritzadesdel nostre país, l’aragonès i el català.

Sé prou que tots el coneixeu, peròencara que siga necessari us l’haig depresentar. Perquè us situeu us diréque és de Saragossa amb arrels pi-rinenques, i també un any més granque jo. Ens coneixem sobretot pelsescrits, si bé darrerament hem coin-cidit en alguns actes. És poeta en ara-gonès i en castellà, escultor i advocat.‘Andalanista’ del primer moment ifundador del Partit Socialista Ara-gonès. Ha estat Justícia del 1987 al1993, i el primer en ser-ho després de277 anys d’haver-se abolit aquestainstitució.

I des d’aquest càrrec va redactari publicar el 1993, a partir de les quei-xes que se li havien anat presentantsobre la discriminació de l’aragonèsi del català, un Informe i Resolucióque ha estat fonamental per a la dig-nificació de les llengües aragonesa icatalana, i, és clar, per a l’atorgamentdel Quart Premi ’Franja: Cultura iTerritori’. Breument passo a comen-tar-vos-en els trets més importants.

Comença l’Informe declarant que’és sabut’ que a l’Aragó es parla cas-tellà, aragonès i català. És molt im-portant subratllar que el Justíciano només diu que a l’Aragó esparla aragonès i català, sinó que diutambé que tothom sap que és així, iper tant no se’n pot declarar igno-rància. El Justícia mostra a l’Informeque la Constitució Espanyola a l’ar-ticle 3.2 prescriu l’oficialitat de l’a-ragonès i del català, un fet que l’Es-tatut d’Aragó no pot obviar, sinó no-més regular. Com que l’Estatut ni

declara ni regula l’oficialitat de l’a-ragonès i del català , cal concloure–encara que l’Informe no ho digaexplícitament– que l’Estatut d’Ara-gó no s’ajusta a la Constitució, o comaltres ho han posat ‘és de constitu-cionalitat dubtosa’.

Davant d’això el Justícia va posarde manifest a les Corts d’Aragó i dela Diputació General la necessitatque l’Estatut d’Aragóanés d’acord amb laConstitució Espanyola ila legislació internacionalsobre la no discriminacióper raons de llengua delsciutadans, legislació queEspanya havia signat. Varecomanar que l’aragonès i el catalàfossen, en conseqüència, oficials;que s’ensenyés obligatòriament, simés no per començar, l’assignaturade llengua aragonesa o catalana a to-tes les localitats on aquestes llengüeses parlen, i va fer més recomana-cions a favor del seu estudi i foment,presència a l’administració, etc. queobvio per a abreujar. Recordem-neels dos punts bàsics: l’informe delJustícia recomana l’oficialitat del’aragonès i del català i el seu ense-nyament obligatori.

L’Informe ha estat molt importantperquè es mogués l’activitat legisla-tiva aragonesa sobre les llengües mi-noritzades, que era pràcticamentaturada. I què n’ha passat de l’Infor-me a aquesta posterior activitat le-gislativa a l’Aragó? Doncs ben poca

cosa: les dues reformes de l’Estatutl’han ignorat. El Dictamen l’ha tin-gut prou en compte, no així l’Avant-projecte de la Llei de Llengües, i benpoc la mateixa Llei. Aquesta ni de-clara l’oficialitat ni l’ensenyamentobligatori de l’aragonès i del català.L’únic punt important de l’Informeque la Llei ha incorporat és el nomde les llengües: aragonès i català.Però és més: l’actual Govern Arago-nès i els partits que el conformenhan dit abans, durant i després de lesdarreres eleccions que a l’Aragó noes parla català, afirmació que no potser veritat, ja que ’és sabut’ com es-criu el Justícia que a l’Aragó es parlacatalà. En resum: a l’Aragó continuaobert el procés de genocidi culturaldels ciutadans aragonesos de llenguacatalana.

Certament l’Informe del Justícia,ara com ara, no ha pogut trencar, osi més no frenar aquest procés, peròactituds com les que l’Informe re-flecteix sí que ens permeten creureque és possible un Aragó fraternalon puguen conviure en igualtat dedrets les seues tres llengües i les cul-tures que comporten, i no com finsara on una sola llengua, la castellana,escarneix i devora les altres dues, l’a-ragonès i el català.

Emilio, sabem prou que continua-ràs lluitant per aquest Aragó frater-nal, sense odis ni atavismes, que totsdesitgem.

Gràcies, Emilio Gastón, moltesgràcies.

EMILIO GASTÓN SANZ, PREMI FRANJA 2011

Un home de paraula// ARTUR QUINTANA

Text llegit durant el lliurament del premi «Franja,

Cultura i Territori» el 17 de setembre al Castell

de Fraga

Entrega delpremi JosepGalan a EmilioGastón, recollitper la seuaneboda i el seuamic FranciscoBeltránMARINA BARRAFON

Emilio Gastón a Fraga l’abrilde 2011ÁNGELA IBÁÑEZ


És boque algunes cosesno canviïn mai

www.laCaixa.cat

A ”la Caixa” continuem creient que estar al teu costat ens durà molt lluny. Ahir, avui i sempre. Els nostres valors no canvien.

Patrocinador de l'Equip Olímpic Espanyol

’

Composici˜n - ascuma.orgascuma.org/wordpress/wp-content/uploads/2009/11/... · Els fets, que no...

Documents

Transcript of Composici˜n - ascuma.orgascuma.org/wordpress/wp-content/uploads/2009/11/... · Els fets, que no...