Comptabilitat financera

Introducció a la comptabilitat Melanie Nogué Fructuoso

1

1

INTRODUCCIO A LA COMPTABILITAT

TEMA 1 INTRODUCCIÓ La utilitat és el que fa moure el món econòmic, a més és mol diversa i relativa

segons l’individu. Tots en movem per utilitats ja que busquem satisfer quelcom. Així, si

resumim el que detingudament fa una empresa (la qual és objecte de la comptabilitat):

Amb això, quan parlem de transaccions, definim:

Compra: adquirí quelcom. Implica obligació.

Venda: cedir quelcom. Implica dret (dret a cobrar).

Cobrament: entrada de diners per part del client.

Pagament: liquidem l’obligació amb el proveïdor.

Recorda: necessàriament hi ha una obligació per després tenir un dret. Tingues

en compte aquestes definicions:

Fluxos: indica moviment (compra, venda, cobrament...)

o Reals: compra i venda.

o Financers: cobrament i pagament.

A vegades, aquests dos tipus de fluxos succeeixen de forma simultània. De

manera que, quan comprem es pot produir el pagament, però prèviament

succeeix la DESPESA (equivalent monetari) i en una venda és l’ingrés.

Empresa

Proveïdors

Tresoreria

Clients

Compra Ven

Cobrament Pagament


2

2

A més, quan compra ho fa a un preu de compra, anomenat preu de cost

(PC), el qual s’ha de distingir del preu d’adquisició, és el que val la cosa més

ls despeses per adquirir-la.

Posteriorment, venem a preu de venda (PV) i ens queda:

El fet de la successió: compra, venda, cobrament i pagament es diu

rotació (r), aleshores, per calcular la rendibilitat:

Exemple fet a classe de la història de la botiga de queviures de la Maria i el

supermercat.

Fons: l’obligació amb el proveïdor i el dret sobre el client.

1. Comptabilitat d’àmbit extern

Hi ha una sèrie de definicions que cal tenir presents:

Compra: quantitat de bens i serveis adquirits al món exterior. És un aspecte

físic i és difícil diferenciar-lo de l’aspecte econòmic. Està en unitats FÍSIQUES.

Despesa: equivalent monetari de la quantitat de bis adquirits o rebuts

(adquisició monetària d’una compra).

Venda: quantitat de bis cedits al món exterior.

Ingrés: equivalent monetari de la quantitat de bis cedits o prestats. És

l’equivalent monetari d’una venda.

Pagament: sortida de mitjans líquids (diners) corresponents a una despesa.

Cobrament: entrada de mitjans líquids corresponents a un ingrés.

Sortida de diners: concepte més ampli que el pagament.

Entrada de diners: concepte més ampli que el cobrament, com per exemple

cobrar un préstec.

2. Comptabilitat d’àmbit intern

Aquí també hem de distingir uns conceptes:

Consum: aplicació al procés productiu dels bis comprats.

Producció: quantitat de productes acabats o semiacabats d’un producte.

Cost: equivalent al consum.

Valor de producció: equivalent de la producció (equivalent monetari).


3

3

TEMA 2 LA COMPTAILITAT COM A SISTEMA D’INFORMACIÓ.

LA REGULARITZACIÓ COMPTABLE I EL MARC CONCEPTUAL DEL

PGC La comptabilitat nom pren decisions, dóna informació la qual és útil. Treballa en 2

àmbits:

Microeconòmic: pimes, fundacions...

Macroeconòmic: PIB, comptabilitat nacional, dèficit i superàvit...

Es tracta d’un sistema que té tècniques (com l’assentament) comptables, la qual

com hem dit anteriorment dóna informació.

Empresa

Comptabilitat financera

resultat de l'exercici

comptabilitat de costos

valora processos interns de l'empresa, és a dir

valora els costos.

Entitats públiques


Recull el compliment del que s'ha proposat

resultat de l'exercici=dèficit/superàvit

Pressupostos

E. sense ànim de lucre



4

4

Els documents que presenten a tercers segons el PGC són: (es tracta

d’informació normalitzada)

Comptes anuals: estan integrats per cinc documents:

o Balanç de situació: busca l’equilibri patrimonial. Format per l’actiu (bens

i drets) i el passiu (obligacions amb tercers), el qual se li suma el net

patrimonial (obligacions amb els accionistes/propietaris).

En economia de l’empresa l’actiu s’anomena inversions i el passiu + PN

s’anomena finançament.

Sinònims d’actiu: inversions/aplicacions/estructura econòmica.

Sinònims de passiu: finançament/orígens/estructura financera.

o Els resultats es donen en el compte de pèrdues i guanys. RD 1514 part 8 i

9.

o Estat de fluxos d’efectiu. Poc usat.

o Memòria: cal posar-hi al detall les accions realitzades.

1. Marc conceptual del PGC. Imatge fidel

El real decret 1515 té 5 parts (el PGC). El 1515 és per a PIMES i el 1514 és per les

societats més grans. A més, l’estat de fluxos i de canvis de PN la majoria d’empreses

no els utilitzen.

La llei en sí consta de dues parts. La primera diu que ha de denotar imatge fidel i

la segona marca aquests requisits:

i. Rellevant (útil).

ii. Fiable (no errors materials i ha de ser neutral).

iii. Comparable. Comparar per trobar diferències.

iv. Ha de ser clara i que contingui tots els elements.

ACTIU

TRESORERIA

PN

RESULTAT (PIG)

PASSIU

Estat de canvi del

PN


5

5

1.1. Principis comptables

Són generalment acceptats. Mundialment n’hi ha molts però en Espanya només n’hi

ha 6. No obstant, es pot obviar algun sempre i quan s’especifiqui a la memòria

explicant el perquè.

I. Empresa en funcionament: sigui la que sigui la situació de l’empresa,

haurà de formular els comptes com si aquesta tingués una vida indefinida,

ja que també condiciona els criteris de valoració; es valoren els comptes

com si l’empresa fos indefinida.

II. Data del fet o meritació (moment que assoleix l’obligació, en castellà és

el “principio del devengo (que proviene de)). La data del fet serà quan es

produeixi la transacció amb independència de la data de PAGAMENT O

COBRAMENT.

III. Uniformitat. Quan s’adopta un criteri s’ha de mantindre sempre. No

obstant, si es vol variar algun aspecte s’ha d’especificar, sempre i quan com

diu el PGC s’ha de mantindré un criteri durant 3 anys. Pot ser que d’un a

altre any alguna dada sigui diferent.

IV. Prudència: en les estimacions i valoracions. Les valoracions s’han de fer

amb termes monetaris. Per exemple, si quelcom ho tenim valorat a 60

perquè ens ha costat 60, però ho venem a 80, la seguirem valorant a 60.

No obstant, no et permet reflectir uns guanys no realitzats però si el PVP

fos 40 i m’ha costat 60, s’ha de reconèixer aquest cost addiciona de 20.

S’anomenen pèrdues potencials, ja que poden ser pèrdues reals.

Introduïm el concepte d’amortització: pèrdues de valor reals.

V. No compensació: no es pot compensar un deute amb un dret. Per

exemple: tinc un client que em deu 1.000 i jo dec al mateix client 1.200,

aleshores no es podria compensar ja que si una empresa tanqués segons el

CCom els creditors es troben en 4ª posició per a cobrar. Per tant, no es pot

fer. Tampoc està permès el trueque.

VI. Importància relativa: exemple de la comparació de l’empresa amb un

actiu de 50MM d’euros i que volia comptabilitzar uns 300€ que provenien

d’una impressora. El fet és que aquests 300 tenen poca importància tenint

en compte la quantitat d’actius que té. Aleshores es comptabilitzaria com a

“altres despeses”. Per tant parlem d’importància relativa.


6

6

2. Elements dels comptes anuals

A part dels actius i passius+PN (magnitud fons), el PGC inclou ingressos i

despeses (magnituds flux).

3. Criteris de registre

S’ha de saber identificar els actius i passius i a més reconèixer-ho. No obstant,

s’aprèn en el procés comptable.

La definició exacte és: incorporació dels comptes anuals al balanç, al compte de

PiG i a l’estat de canvi de PN.

4. Criteris de valoració

Aquests s’apliquen abans i després del procés comptable. N’hi ha 6 de criteris,

encara que amb 1 ja n’hi ha prou doncs els demés es recolzen en aquest.

I. Cost històric o cost: qualsevol transacció la valorem a preu d’adquisició. A

més qualsevol actiu és susceptible a adquisició, inclús els clients (com per

exemple una cartera de clients).

Així, el cost és el que paga l’empresari al proveïdor més totes les despeses

que venen després fins que el producte estigui a disposició per produir o

vendre. És a dir, cal diferenciar entre el PREU DE COMPRA i el PREU

D’ADQUISICIÓ.

a. Cost de producció (=cost històric)

II. Valor raonable: valor que s’estableix en una transacció sempre que les

dues o més parts estiguin perfectament informades. Serà determinat sense

deduir-ne els costos de transacció (és a dir, sense incloure’ls).

a. No tindrà caràcter de valor raonable quan sigui una transacció urgent (o

bé una part interessi liquidar-la aviat, com per exemple els

desnonaments).

VENDES

- COST DE VENDES

MARGE BRUT

- PERSONAL

- AMORTITZACIONS

- DESPESES

GENERADES

MARGE NET


7

7

Aleshores, un mercat fiable és el de la borsa, on els preus cotitzats varien

milers de cops al dia.

III. Valor net realitzable: el valor net realitzable d’un actiu és l’import que

l’empresa pot obtenir a l’hora d’alienar-lo (o bé en el cas de que el vengui,

ha de tenir en compte que el preu que fixi ha de tenir els costos de

transacció més els costos que sorgeixen per a posar-lo al mercat). Per

exemple, si venem per internet, els costos de correus es consideren costos

de transacció.

MARGE BRUT = VALOR NET REALITZABLE

IV. Valor actual: és situar-te en el futur, veure el preu que pot tenir un actiu i

veure aquest quin podria ser descomptant els interessos.

V. Valor d’us: el contrari de l’anterior. És capitalitzar el valor actual per a

veure el seu valor en un futur. És important que una valoració la faci un

tercer ja que farà una valoració objectiva.

Com per exemple la tassació d’una companyia asseguradora que fa del

teu cotxe en el cas que succeís un accident. Valora un preu del futur i el col·loca en

el present.

VI. Costos de venda: són els costos incrementals que s’atribueixen a la venda

d’un actiu i que l’empresa no hauria tingut si no hagués pres la decisió de

vendre, excepte les despeses financeres i els impostos sobre el beneficis.

VII. Cost amortitzat: què hem recuperat. L’amortització és la pèrdua de valor

sistemàtic per seu ús consecutiu.

VIII. Costos de transacció: despeses atribuïdes a l’adquisició d’unes accions.

IX. Valor comptable o en llibres: és el valor inicial menys l’amortització (el

que hem recuperat, el qual pot esdevenir en valor residual).

X. Valor residual: és el valor que queda després de l’us.

TEMA 3 EL MÈTODE COMPTABLE S’aplica en aquestes etapes:

i. Anàlisis de dades (estudiar la transacció): es basa en el principi de

dualitat; qualsevol transacció, ja sigui mitjançant flux real o no (financer), hi

haurà com a mínim dues parts contraposades.

ii. Mediació i valoració dels fluxos (de les magnituds flux).


8

8

iii. Registre de les transaccions.

a. Llibres comptables: diari, major (llibre inventari i actes-opcionals) i

comptes anuals.

iv. Informació de síntesi: que donen a tercers.

a. Balanç, PiG, memòria...(els 5 components dels comptes anuals).

El llibre diari és el registre sistemàtic diari de les transaccions.

Un compte indica el valor d’alguna magnitud que hi ha. Té dues parts

contraposades anomenades deure i haver.

La tècnica per enregistrar les transaccions s’anomena assentament, el

qual s’estructura així:

IMPORT PÀG.

LLIBRE DIARI

COMPTE DEUTOR

A COMPTE

CREDITOR

PÀG. LLIBRE MAJOR

IMPORT

Aquesta va ser la primera tècnica històrica de l’assentament. Amb això,

l’escola personalista es feia dues preguntes:

Qui rep? – Qui lliura?

L’escola materialista ho va formular d’una forma diferent:

Què entra? – Què surt?

Anàlisi de dades

principi de

dualitat

mediació i

valoració de fluxos

registre de

transaccions

ús de llibres

comptables

informació de síntesi


9

9

Més tard van criticar el que deia l’escola personalista perquè deien que es

tractava de coses.

L’ultima aportació prové de l’economigràfica:

Què aplica? – Quin és l’origen?

Segons uns matemàtics, van elaborar un algoritme per tractar això:

Anomenem A als actius, P als passius i N al net patrimonial:

Substituïm en :

Com que els comptables no treballen amb negatius, els canvien de lloc:

No obstant, això són magnituds fons i fa falta afegir les flux:

Quan és un compte, al final I i D es converteixen en M. Fons i es col·locaran en

el resultat del patrimoni net.

DEURE HAVER

DESPESES INGRESSOS


10

10

3. Segona part. El procés comptable

Els següents punts s’anomenen procés comptable. Són obligatoris però no

vinculants:

i. Llibre diari: registre cronològic i diari de les operacions.

ii. Llibre major: traspàs del que hi anotem al llibre diari.

iii. Inventaris i comptes anuals: balanç de comprovació o de sumes i

saldos.

iv. Actes

Veiem un exemple (amb números inventats):

DEURE CODI C.DEUTOR a C.CREDITOR CODI HAVER

6.000 1 Existències A Proveïdors 2 6.000

7.000 3 Clients A Existències 1 7.000

5.000 4 Caixa A Clients 3 5.000

4.000 5 Bancs A Caixa 4 4.000

3.000 2 Proveïdors A Bancs 5 3.000

25.000

25.000

Cal afegir que hi ha tres tipus d’assentaments: simple, compost i múltiple. Tot

depèn de la quantitat de comptes que es vegin afectats

Pas del llibre major:

Existències (1)

Proveïdors (2)

Caixa (4)

Banc (5)

Clients (3)

(1)6000 7000(2) (5)3000 6000(1) (3)5000 4000(4) (4)4000 3000(5) (2)7000 5000(3

6000 7000 3000 6000 5000 4000 4000 3000 7000 5000

Aquest pas no és obligatori, no obstant és necessari i com que es farà

igualment no és necessària l’obligatorietat.

Pas al balanç de comprovació o de sumes i saldos (actualment s’anomena

inventaris)

SUMES SALDOS

CODI COMPTES DEURE HAVER DEUTORS CREDITORS


11

11

1 Existències 6000 7000 1000

2 Proveïdors 3000 6000 3000

3 Clients 7000 5000 2000

4 Caixa 5000 4000 1000

5 Bancs 4000 3000 1000

Totals 25.000 25.000 4.000 4.000

Condicions del balanç de comprovació:

i. La suma del DEURE i HAVER han de ser iguals.

ii. La suma del DEURE i HAVER han de ser iguals a la suma del DEURE i

HAVER del llibre diari.

iii. La suma dels saldos deutors = suma dels saldos creditors.

Aquest llibre NO es pot ensenyar a ningú ja que no interessa que vegin el saldo.

És més, per saber si una informació és fiable el document interessant és l’inventari.

Si analitzem les partides arribem a les següents conclusions:

És estrany que les existències tinguin saldo creditor. Amb la qual cosa vol dir

que surten més que n’entren.

3.1. Tipus de procediments comptables

Hi ha ds tipus de procediments:

Procediment administratiu: és el més antic. Per administrar quelcom es fa:

el que surt ha de ser igual al que entra. En el terme administrar s’inclou que es

reflecteix les diferències. En el nostre exemple, és el pas 2. És a dir, suposem

que venc 7.000 (PVP) a clients, però se’n va a existències amb un valor de

4.000 perquè els 7.000 no són el que m’ha costat sinó és el preu de venda, per

tant 7.000-4.000=3.000 és el benefici de la venda:


7.000 1 Existències A Clients

Bº vendes

4.000 3.000


12

12

Existències

Bº vendes

6000 4000 3000

2000 3000

Cal destacar que aquest procediment no l’utilitzarem ja que no és d’ús.

Procediment especulatiu de procediment incomplert. És el més adient

per implementar a les empreses. Encara que sigui millor, és més complicat.

L’essència és que s’ha de portar els comptes de forma especulativa, és a dir,

que cada compte recull per si mateix el benefici que duu l’empresa.

En el nostre exemple, l’assentament 2 seria:


7.000 3 Clients A existències 1 7000

Existències

6000 3000

7000*

2000

*Tenim un saldo creditor de 1.000. Ho veiem més clar en l’exemple d’una botiga

que fa inventari i compta 1.000 però en els llibres de comptabilitat diu que hi

hauria d’haver 1.200. Per tant, a l’hora de comptar-ho es suma fictici.

Això vol dir que surten existències a PVP i entren a preu d’adquisició. Aleshores,

s’exigeix un sisè assentament amb el resultat de l’inventari:


3000 Existències A Bº vendes 3000


13

13

Aclarim:

Cal recordar que la part 4 i 5 del PGC no és vinculant. Si s’afegís s’hauria de fer pel

procediment especulatiu amb desdoblament incomplert, és a dir, mitjançant el PGC.

A més, aquest procediment només té dues comptes que es poden desdoblar, les quals

són les existències i el PiG, per això s’anomena desdoblament incomplert.

L’altre condició és que durant el cicle comptable, aquests dos comptes no tindran CAP

MODIFICACIÓ, cap moviment ja que compres (es pot considerar una despesa) i

vendes substitueixen existències i despeses i ingressos al PiG.

El cicle comptable està compost de quatre fases:

1. Obertura/reobertura.

2. Gestió (des del primer dia fins l’últim).

3. Regularització (l’últim dia). Està compost per:

a. Variació d’existències.

b. Amortitzacions.

c. Provisions.

PN

Actiu

Ingressos

Despeses

Compres

Vendes

PN

PIG

PASSIU N. CORRENT

PASSIU CORRENT

ACTIU NO CORRENT

EXISTÈNCIES

ACTIU CORRENT


14

14

4. Tancament. Es tracta de posar tots els comptes a 0; els saldos creditors al

DEURE i els saldos deutors a l’HAVER.

a. Per a fer la reobertura s’han d’intercanviar i posar al revés.

PROVA 1 La prova 1 estarà composada de tres parts: el marc econòmic, el marc conceptual i el

mètode comptable.

Dins del marc conceptual hem d’incloure la codificació, la denominació i la posició dels

comptes, així com en el procés comptable el llibre diari, el llibre major i el balanç de

comprovació.

Com sabem, ens regim pel PGC. La seva pròpia llei el dicta i és obligatori i vinculant

(només la part 4 i 5).

4. Els comptes

Un compte pot tenir 3 dígits que van del 000 al 999. Això s’anomena codificació.

4.1. Els comptes: actiu i passiu

El passiu corrent i l’actiu corrent s’han de servir constantment, és dir, que el que es

mogui en AC es mourà en PC i a l’inrevés.

1_ Finançament bàsic: aquí està el passiu i el patrimoni net, és a dir, fons aliè a

llarg termini més el net. A més,

12_

13_

14_

PASSIU

Patrimoni net: Patrimoni net

Fons aliens a L/T

Passiu no corrent: Fons aliens a C/T

Passiu corrent: Obligacions de

pagament

ACTIU

Actiu no corrent: Immobilitzat Existències

Actiu corrent: Drets de cobrament

tresoreria

Patrimoni

net


15

15

En canvi, si és:

15_

16_

17_

18_

Si és:

19_ té la característica de que és transitori (per a corregir valors...) el quan

també es considera fons aliè a llarg termini.

2_ Immobilitzat: qualsevol compte que comenci per 2 + un número es classificarà

en actiu immobilitzat.

3_ Existències: qualsevol 3 + un número s’incorpora en existències.

4_ Creditors i deutors: es consideren creditors i deutors per operacions de tràfic. És

un actiu o passiu circulant, vinculant directa o indirectament. És a dir, drets de

cobrament i obligacions de pagament.

40_ Compte relacionat amb proveïdors. Segons el PGC només és proveïdor

aquell que li hem comprat existències. És a dir, que està relacionat amb el grup 3.

41_ Creditors diversos, per prestacions de serveis com lloguers, serveis

independents (advocats, gestors...), serveis bancaris, subministraments...

43_ i 45_ Actiu. El 45_ el pot utilitzar l’empresari al seu gust.

44_ Deutors diversos.

46_ Va de drets de cobrament o pagament.

46_ + [0,4] indica deutors.

46_ + [5,9] indica creditors, els quals són remuneracions pendents

de pagament.

47_ Administracions públiques.

47_ + [0,4] Drets de cobrament. Vol dir que ens deuen diners com

per exemple si un ajuntament ha cobrat de més en un impost i ho ha de tornar.

47_ + [5,9] Va a creditors (Hisenda Pública Creditora...).

5_ Poden ser tan actius com passius

50_ - 54_ Passius: deutes de caire financer, els quals poden correspondre a

deutes a L/T o C/T o simplement deutes.

Passiu no

corrent a L/T


16

16

55_ Grup comodí.

56_ NO EXISTEIX

57_ Actiu: tresoreria.

6_ Compres i despeses. Descomptes per pagament immediat, rappels de compres i

devolució de compres.

7_ Vendes i ingressos. Cobrament per pagament immediat, devolució de vendes i

rappels per vendes.

Els dos anteriors estan formats per assentaments compostos, ja que afecten

a més de dos comptes.

Tant el grup 6 com el 7 són de tot tipus: d’explotació, financers i excepcionals.

No obstant, el problema és identificar si es tracta d’un AC, ANC, PC, PNC o bé saber

diferenciar entre una despesa i un ingrés.

Respecte a les despeses excepcionals és molt difícil col·locar-hi algun tipus

de despesa o ingrés. Només s’utilitzarà en casos d’incendis, loteries...

ATENCIÓ 606 Descomptes sobre compres per pagament immediat Ingrés.

Proveïments de l’empresa de bens inclosos en els subgrups 30, 31 i 32:

o 600-607 Compres de... Despesa.

Transaccions que impliquen una sortida/lliurament dels bis objecte de tràfic de

l’empresa, amb la denominació específica que els correspongui:

o 700-707 Vendes de... Ingrés.

Descomptes pels clients que fa l’empresa per pagament immediat que no

s’inclouen en la factura:

o 706 Descompte per prontopago, vendes Despesa.

RECORDATORI DEL PROCÉS COMPTABLE Està constituït per:

1. Llibre diari.

2. Llibre major.

3. Balanç de comprovació (sumes i saldos)

4. Comptes anuals:

a. Balanç de situació a 31/12/1X.

b. Compte de PiG.

c. Estat de fluxos d’efectiu.

d. Estat de canvis de PN.

e. Memòria.


17

17

El sumatori dels saldos dels comptes dóna el mateix resultat al balanç de situació.

- Diferència entre efectes comercials a pagar i proveïdors: un ECP és una forma

de pagament, és com domiciliar un cobrament. Un proveïdor li podríem pagar

girant un efecte comercial a pagar.

Comptabilitat financera

Documents

Transcript of Comptabilitat financera