Conclusions II Jornades

Conclusions de les

II Jornades Obertes del CEUCAT

Barcelona, 10 i 11 de març de 2012

Pendent de revisió lingüística

Universitat de Barcelona

PRESENTACIÓ

Després d’un any d’existència del consell, amb les II Jornades Obertes hem celebrat

el primer aniversari del CEUCAT.

Aquestes jornades tenien quatre objectius fonamentals. Per una banda fer més participativa la

representació estudiantil suprauniversitària, sovint reservada a unes poques persones. Per altra,

ajudar a crear xarxes de contactes entre els estudiants que els permetin aprendre els uns dels altres i

conèixer diferents realitats.

En tercer lloc, formar a futurs representants perquè quan assoleixin llocs de responsabilitat estiguin

ben preparats. I finalment permetre que els estudiants rebin informació de primera mà per part dels

dirigents d’algunes de les institucions més importants del sistema universitari català, i que els puguin

fer arribar les seves preguntes i comentaris directament.

Un cop passades les jornades, em satisfà veure que tots quatre objectius s’han assolit amb èxit. I per

tant desitjo que aquest model de treball es perpetuï en el si del CEUCAT.

Aprofito aquestes línies per agrair a totes les persones i institucions que han col·laborat en

l’organització i el finançament d’aquestes jornades, i a totes les persones que han volgut dedicar un

cap de setmana a compartir amb nosaltres una gran tasca: intentar millorar el sistema universitari.

Jordi Codony Gisbert

President del CEUCAT

II Jornades obertes del CEUCAT Dissabte 10 i diumenge 11 de març de 2012, Barcelona

ÍNDEX PROGRAMA ........................................................................................................................................ 2

RESUM DE LES JORNADES I CONCLUSIONS ........................................................................................... 4

Introducció ............................................................................................................................................... 4

Inauguració de les jornades ..................................................................................................................... 5

Balanç d’un any de CEUCAT i CEUNE, i reptes de futur ......................................................................... 10

Les beques a Catalunya .......................................................................................................................... 14

Avaluació de la satisfacció dels estudiants de les universitats catalanes .............................................. 16

Un nou sistema de governança per les universitats catalanes? ............................................................ 20

Cloenda del primer dia de jornades ....................................................................................................... 27

La relació amb les associacions i signatura del conveni CEUCAT-CEMCAT ............................................ 29

Grup de Treball “Drets i Deures dels estudiants universitaris” ............................................................. 30

Grup de treball “les beques a Catalunya” .............................................................................................. 31

Grup de Treball Avaluació de la satisfacció de l’estudiantat de les universitats catalanes” .................. 32

Grup de treball “un nou model de governança del sistema universitari?” ............................................ 33

Cloenda de les Jornades ......................................................................................................................... 34

EL CEUCAT ......................................................................................................................................... 35

ANNEXOS .......................................................................................................................................... 37

Llistat de drets i deures resultat de l’enquesta elaborada pel CEUCAT ................................................. 37

Conclusions sobre “Avaluació de la satisfacció dels estudiants de les universitats catalanes” ............. 39

Conveni signat entre el CEUCAT i el CEMCAT ........................................................................................ 43

Llistat de documentació utilitzada durant les jornades ......................................................................... 44

Llistat de ponents i moderadors ............................................................................................................ 45

HAN FET POSSIBLE LES JORNADES ..................................................................................................... 58

DADES DE CONTACTE ........................................................................................................................ 59

Amb la col·laboració de:

2 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT

PROGRAMA

DISSABTE DIA 10 DE MARÇ DE 2012

09:30h Inauguració de les Jornades

Sr. Dídac Ramírez, Rector Magnífic de la UB Sr. Antoni Castellà, Secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya Sra. Esther Giménez-Salinas, Rectora Magnífica de la URL Sr. Jordi Codony, President del CEUCAT

11:15h Balanç d’un any de CEUCAT i CEUNE, i reptes de futur

Sr. Claudi Alsina, Secretari General del Consell Interuniversitari de Catalunya Sra. Àngels Alegre, exsotsdirectora general del Ministeri d’Educació Sr. Jordi Codony, President del CEUCAT Sr. Gerard Solà, Vicepresident del CEUCAT Modera: Sr. Ignasi Xavier Alcalde, President del Consell d’Estudiants de la UOC

12:15h Pausa

12:45h Ponència “Les beques a Catalunya”

Sr. Pere Pardo, Director Executiu de l’AGAUR

Col·loqui

Modera: Sr. Sergi Martín, copresident del Consell d’Estudiants de la URV

14:30h Dinar

16:00h Ponència “Avaluació de la satisfacció dels estudiants a les Universitats Catalanes”

Sr. Josep Anton Ferré, Director Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya

Taula Rodona

Sr. Josep Anton Ferré, Director Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya Sr. Josep Pallarès, Vicerector de Personal Docent i Investigador de la URV Sr. Santiago Roca, Director de l’Àrea de Planificació, Avaluació i Qualitat de la UPC Sra. Gemma Espigares, Coordinadora d’Economia i Qualitat del Consell de l’Estudiantat UdL Modera: Sr. Enric Guillén, copresident del Consell d’Estudiants de la UdG

17:40h Pausa

18:00h Debat “Un nou sistema de governança per les universitats catalanes?”

Sr. Joaquim Boixareu, Vicepresident segon de l’ACUP i president del Consell Social de la UPC Sr. Màrius Rubiralta, exRector de la UB i exSecretari d’Estat d’Universitats Sr. Josep Ferrer, exRector de la UPC i representant de CCOO a la comissió de governança Sr. Hugo Alvira, representant d’estudiants de la UB a la comissió de governança Modera: Sr. Jordi Codony, President del CEUCAT 20:20h Cloenda primer dia de la jornada Sr. Antoni Giró , President de la CAAE del CIC i Rector Magnífic de la UPC Sr. Josep Anton Ferré, Director Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya Sr. Jordi Codony, President del CEUCAT

http://www.aqu.cat/doc/doc_28217363_1.pdf


http://directori.upc.edu/directori/dadesUE.jsp?id=069



Consell de l’Estudinatat de les Universitats Catalanes | 3

DIUMENGE DIA 11 DE MARÇ DE 2012

10:00h La relació amb les associacions i signatura del conveni CEUCAT-CEMCAT

Sr. Jordi Codony, President del CEUCAT Sra. Marina Angelats, Presidenta del Consell d’Estudiants de Medicina de Catalunya Sr. Joan Gil, representant de la UAB al CEUCAT

10:30h GT. Drets i Deures dels estudiants universitaris

Modera: Sr. Carlos Pérez, Secretari Executiu del CEUCAT

12:00h Pausa

12:30h GT. Les beques a Catalunya

Modera: Sergi Martín, Copresident del Consell d’Estudiants de la URV

13:30h GT. Avaluació de la satisfacció dels estudiants a les Universitats Catalanes

Modera: Sra. Gemma Espigares, Coordinadora de qualitat del Consell de l’Estudiantat de la UdL

14:30h Dinar

16:00h GT. Un nou sistema de governança per les universitats catalanes

Modera: Sr. Martí Obiols, Coordinador de delegacions del Consell de l’Estudiantat de la UPC

18:00h Conclusions dels grups de treball i cloenda de les jornades

Sr. Jordi Codony, President del CEUCAT Sr. Carlos Pérez, Secretari Executiu del CEUCAT Sr. Sergi Martín, Copresident del Consell d’Estudiants de la URV Sr. Martí Obiols, Coordinador de delegacions del Consell de l’Estudiantat de la UPC Sra. Gemma Espigares, Coordinadora de qualitat del Consell de l’Estudiantat de la UdL


RESUM DE LES JORNADES I CONCLUSIONS

INTRODUCCIÓ

El Consell de l’Estudiantat de les Universitats

Catalanes (CEUCAT) ha celebrat dissabte 10 i

diumenge 11 de març de 2012 les seves

segones “Jornades Obertes” a l’Edifici Històric

de la Universitat de Barcelona, amb la intenció

de crear un espai de debat entre els

estudiants universitaris d’arreu de Catalunya i

autoritats acadèmiques i polítiques amb

l’objectiu de fomentar la participació

estudiantil en òrgans de representació

suprauniversitària i recollir propostes davant

els problemes de l’actual universitat catalana.

Les jornades van omplir d’activitat el rectorat

de la UB durant dos dies complets. El primer

es va destinar a interactuar amb experts i

autoritats sobre diversos aspectes

d’actualitat, i estava obert a qualsevol

membre de la comunitat universitària. Hi van

participar rectors, vicerectors, directors,

polítics, estudiants, professors i personal

d’administració i serveis. Es van debatre

assumptes tant importants com les beques a

Catalunya, l’avaluació de la satisfacció de

l’estudiantat, la governança del sistema

universitari. També es va aprofitar per fer

balanç de la feina feta pel CEUCAT i el CEUNE

durant el seu primer any d’existència

Després de sopar plegats al centre de

Barcelona, els estudiants van seguir

participant a les jornades. Durant el segon dia

es van reunir en grups de treball per elaborar

conclusions sobre els temes debatuts el dia

anterior i alguns altres assumptes addicionals

com la carta de drets i deures de l’estudiantat

universitari o la relació del CEUCAT amb

altres associacions i la firma del conveni amb

el Consell d’Estudiants de Medicina de

Catalunya.

Totes aquestes activitats han estat possible

gràcies al suport de la Secretaria

d’Universitats i Recerca, l’Associació Catalana

d’Universitats Públiques, la Universitat de

Barcelona, les diferents universitats de

Catalunya, una gran quantitat de persones

que han dedicat voluntàriament el seu temps

a organitzar aquesta activitat, als ponents, així

com a totes les persones que han participat en

els debats i col·loquis que s’han anat realitzant

durant els dos dies.

Edifici històric de la UB

Vestíbul de l’Aula Magna de la UB


INAUGURACIÓ DE LES JORNADES

La inauguració de les jornades, que comptava

amb la presència de govern, universitats

públiques, privades i estudiants, va iniciar amb

la primera intervenció de Jordi Codony,

president del CEUCAT, que començava fent

palès que les jornades s’han dissenyat amb

ponències d’experts sobre temes concrets i

posteriors col·loquis o debats sobre aquests

mateixos temes per tal de fer participativa la

trobada.

Més tard destacava els objectius de les

jornades: 1) permetre a estudiants que no

formen part dels circuits de representació

suprauniversitària puguin fer arribar els seus

punts de vista 2) fer xarxa de contactes entre

els estudiants de les diferents universitats,

perquè es coneguin diferents realitats,

aprenguin els uns dels altres i això enriqueixi

les posicions de tots 3) que els estudiants

adreçar la seva opinió directament a les

autoritats i 4) formar futurs representants. A

més, són la celebració del primer aniversari

del consell.

També explicava que els estudiants volen que

se’ns escolti i que se’ls deixi participar, volen

una universitat de qualitat, que es mantingui o

millori la qualitat de la docència, que els

estudiants rebin un bon servei, que puguin fer

recerca o inserir-se al món laboral estant ben

preparats, tenir uns bons professors que no

hagin de marxar de la universitat, i que la

universitat continuï essent aquest servei

públic, ascensor social que és, amb accés per

tothom, etc.

Segons Codony “les universitats viuen temps

difícils i els universitaris estan intentant alçar

la veu per millorar la universitat”, i les

jornades han de servir precisament per “fer

aportacions a la universitat des del punt de

vista dels estudiants”.

La Dra. Esther Giménez-Salinas, rectora de la

Universitat Ramon Llull, començava agraint al

CEUCAT “l’organització d’unes jornades per

poder participar i escoltar” i destacant la

“Els estudiants volem que se’ns escolti i que se’ns deixi participar” Jordi Codony

Acte d’inaguració de les Jornades


importància de la participació dels estudiants

a tots els nivells de govern.

Aprofitant la seva condició de membre del

comitè permanent de l’Associació Europea

d’Universitats, la rectora va parlar sobre

Europa. El 2004 la immensa majoria de països

ja havien acabat l’adaptació a l’Espai Europeu

d’Educació Superior. A España no es va

començar a implantar fins el 2008, en plena

crisi econòmica que ho va fer molt més difícil.

I a més amb una excessiva burocratització dels

processos.

Per altra banda, afirmava que “els nostres

estudiants surten ben preparats, i això ho diu

el mercat” malgrat les crítiques que pugem fer

a la universitat. Però la mala notícia és que

tenim un 25-30% de fracàs, que són estudiants

que no acaben els estudis. I aquest, deia, és

un tema important a tractar.

Mirant cap el futur i les reformes que vindran,

va fer una comparació de reformes que s‘han

fet a Europa. Al Regne Unit “ha optat per fer

una pujada brutal dels preus públics, molt

lluny del que entenem com a sistema

universitari europeu”. Als països escandinaus

la matrícula és gratuïta però “no tothom

arriba a la universitat” perquè hi ha altres

camins de formació. Els països germànics no

han pujat les taxes però han creat unes

escoles no universitàries per impartir les

diplomatures.

Els països que més ens agraden no han retallat

en educació. Els joves són el futur. I afirmava

que els que ens han d'ajudar a sortir de la

crisis és l'ocupació dels joves.

“No crec que l’ensenyament hagi d’estar lligat

a la demanda del mercat. El bon estudiant,

vingui de la carrera que vingui, si està ben

preparat i amb totes les dificultats del mercat

laboral pot trobar feina. Deia la rectora.

També va dedicar una estona a revisar

documents de la Comissió Europea com

“Erasmus for all” que afirma que “Europa

només es construirà si els nostres estudiants

poden estudiar en universitats diferents del

país d’origen”. O el document “Europa 2020”

que planteja la necessària aliança entre sector

públic i privat per fer recerca. En algunes

universitats Europees la docència està

garantida per fons públics, però la recerca està

fortament (però no exclusiva) finançada pel

sector privat.

“La universitat s’ha de poder permetre fer

recerca sobre coses que no són directament

útils o aplicables”. Aquestes idees que no són

finalistes, amb el temps també canvien el

món.

El Sr. Antoni Castellà, Secretari d’Universitats i

Recerca, va agrair l’oportunitat que li han

donat al govern de poder debatre amb els

estudiants i que “unes jornades com aquestes

puguin servir per reflexionar sobre el model

universitari”.

Al sistema universitari tenim amenaces. La

més important és que els pressupostos són

cada cop més reduïts en un sistema creat

pensant en un model que només creixia i mai

s’havia hagut de contraure.

Però també són amenaces “cert moviment

"Qui ens ha d'ajudar a sortir de la crisis és l'ocupació dels joves" Esther Giménez-Salinas

Esther Giménez-Salinas


que pot utilitzar la universitat com a

plataforma ideològica, extern al debat

acadèmic, que posi en dubte la mateixa

estructura universitària o el mateix sistema

democràtic, i fins i tot quins són els òrgans de

representació” o altres elements externs a la

universitat que aprofiten certs actes per

“alimentant el tòpic de que la universitat està

mal gestionada o no és eficient”.

“A Catalunya tenim un sistema universitari

molt bo” que lidera el sistema espanyol. I això

ha de continuar així i fins i tot millorar. “Cal

augmentar l’eficiència, la qualitat i la

internacionalització de les nostres

universitats”. El govern encara el futur amb sis

eixos estratègics:

> Obrir la reflexió sobre l’oferta acadèmica i

com lliga amb la demanda dels estudiants i de

la societat. “Cal primar la qualitat per damunt

de la quantitat com a principi bàsic”.

“Tenim una universitat pública per cada milió

d’habitants. En termes europeus això està ben

dimensionat”. Però afirmava que

possiblement no totes les universitats han de

ser especialistes en tot, ni han de ser igual

d’intensives en docència i recerca.

> L’estructura de professorat. “Cal decidir si

volem anar cap el model català: deixar la via

funcionarial i anar cap a la contractació

permanent”. I és que “la LUC va servir per

introduir la figura contractual del

professorat”. “És important i prioritari fer

avaluació de la docència. I el model laboral

ens ho permet fer molt més.”

Dels 2000 que es jubilen els propers 10 anys el

govern proposa cobrir-ne la meitat. 50% amb

el nou Pla Serra Hunter amb concurs

internacional i 50% de la forma tradicional. I

l’altre meitat s’ha de suplir amb figures

d’assistents de docència, que és el model de la

majoria d’universitats europees. Això

permetrà incidir molt més en la formació

contínua de l’estudiant.

> Consorci de serveis com l’àmbit TIC, però

que ha d’anar molt més enllà, sempre

respectant l’autonomia de les universitats.

> Preus i models de beques. “Tenim un model

d’un preu no elevat en relació al diner públic

que s’inverteix i un model de beques també

tímid”. Cal reflexionar sobre si hem d’aportar

“És important i prioritari fer avaluació de la docència” Antoni Castellà

Acte d’inaguració de les Jornades


al sistema públic en funció de la renda.

“Si s’avança en política de preus també s’ha

d’avançar en política de beques”, afirmava el

Sr. Castellà. Si aportes una mica més

contribueixes al sosteniment del sistema, a

redistribució de renta amb política de beques

però ha d’anar acompanyat d’una millora de la

qualitat de la docència.

“No creiem en anar a un model anglosaxò. Si

de mitja l’aportació de l’estudiant respecte el

que aporta el govern és un 15%, el debat es

centra en si en comptes del 15% ha de ser un

18% o un 21%”.

Segons el Secretari cal obrir la porta a la beca

salari, perquè la principal barrera per l’accés

possiblement no és el preu de la matrícula

sinó la no capacitat de dedicar el temps a

l’estudi en comptes de treballar.

> La transferència de coneixement i la

universitat com a motor socioeconòmic: per

tant ocupabilitat, emprenedoria, transferència

de la recerca, etc. Cal incentivar la

incorporació de doctors al teixit econòmic.

Només el 8% dels doctors estan en el món

privat. I per això intentarem treure una

convocatòria de programes de doctorat co-

dissenyats entre empresa i universitat.

> La governança universitària. Cal avançar en

autonomia universitària (hi ha massa

regulació) sempre i quan això vagi lligat a una

posterior avaluació lligada a un contracte

programa.

El Sr. Castellà acabava aquesta enumeració

fent referència a que aquests són sis eixos a

reflexionar durant els propers anys.

Per altra banda, també va parlar dels sistemes

de representació i defensava que “cal

respectar tots els àmbits de participació però

deixant molt clares les regles del joc

democràtic, on hi ha uns representants

democràticament elegits.”

En resposta a intervencions dels assistents,

també deia que cal trencar el tòpic que diu

que “les empreses són dolentes”. Elles són les

que creen ocupació. L’àmbit privat ha

d’invertir en recerca i innovació. No és la

funció de la universitat anar a arreglar una

empresa, la missió de les universitats és

generar coneixement.

També comentava, en relació a les retallades,

que les prioritats del govern són sanitat,

després ensenyament, benestar social i

universitats, i després tota la resta.

El Secretari acabava la seva intervenció dient

que hem de transformar les amenaces en

oportunitats per millorar la universitat.

El rector de la Universitat de Barcelona, Dídac

Ramírez, començava per donar l’enhorabona

al president del CEUCAT i al consell per la

iniciativa d’organitzar aquestes jornades que

tenen uns objectiu “pensats per fer cada cop

més fàcil la interacció i la comprensió dels

diferents agents que formen la comunitat

universitària”.

La primera part de la seva intervenció es

centrava en la representació estudiantil: “Els

estudiants tenen el dret i l’obligació d’estar

informats i participar en l’àmbit universitari”. I

continuava dient que “els representants tenen

la responsabilitat de conèixer la universitat i

les necessitats dels estudiants, i les

universitats han de facilitar el debat i la

comunicació pensant en la millora de la

institució”.

Antoni Castellà


Per participar als òrgans de govern, els

estudiants heu de perdre classe i temps.

“Teniu un mèrit immens”. I és responsabilitat

nostre que hi hagi incentius a la participació. I

un d’ells és clarament que “la vostre

participació tingui efectes positius davant els

problemes dels estudiants”.

Els representants tenen la responsabilitat de

participar en els òrgans de govern i traslladar

les inquietuds dels estudiants però també

d’organitzar les reivindicacions i la defensa de

la universitat pública. Les destrosses i la

manca de respectes dels drets d’altres

membres de la comunitat no són la forma de

donar a conèixer cap reivindicació, afirmava

fent clara referència als fets ocorreguts durant

la manifestació del passat 29F.

“Jo hagués anat a la manifestació del dia 29 si

no fos rector”. “M’omple d’orgull que els

estudiants reflexionin i es mobilitzin”. El

problema seria que davant un problema que

els afecten estiguessin quiets. Però cal fer-ho

d’una forma correcte.

“Vivim moments de preocupació motivats per

la crisi econòmica. La governança, el

finançament, la política de preus estan essent

objecte de debats i de canvis que si no són

conjunturals suposen greus transformacions al

si de la universitat pública”.

Cal que l’educació en general i l‘educació en

particular sigui una prioritat del govern. “Si no

vigilem, la qualitat de la docència es pot

ressentir. En som molt conscients”.

Segons el rector “l’essència de la universitat

són els estudiants” i aquests demanen que la

universitat transmeti valors. Demanen que es

transmeti confiança de cara el futur. Esperen

coherència i credibilitat. Esperin que s’obrin

portes per a l’optimisme. Demanen que se’ls

escolti, perquè un se sent escoltat no crida.

“El CEUCAT, com les associacions estudiantils,

han de ser un exemple de com s’han de

canalitzar les inquietuds dels estudiants

mitjançant el diàleg entre totes les parts.”

“L’organització de representació en la que

funcionem no es pot posar en perill ni en

qüestió”.

El rector finalitzava dient que té la sensació

que aquesta només és la segona edició d’unes

jornades amb una llarga història per escriure i

finalitzava donant per inaugurades, en nom de

la mesa, les II Jornades Obertes del CEUCAT.

Acabades les ponències, es va obrir un

col·loqui amb els assistents.

Alguns dels assistents defensaven la capacitat

de protestar dels estudiants de forma pacífica.

Obrien el debat sobre si la universitat s’ha de

pagar amb taxes o amb impostos, si els

estudiants són l’essència de la universitat que

cal avaluar els professors per la seva docència

a banda de la recerca, reclamaven més poder

als òrgans de govern per tenir més veu i més

força, plantejaven que l’oferta d’ensenyament

no hauria d’anar lligada al mercat, que és

important impulsar la formació continuada tot

i la crisi, que cal no caure en el parany de fer

més cas a qui més repercussió mediàtica

aconsegueix, etc.

Dídac Ramírez

“M’enorgulleix que els estudiants es manifestin per defensar la universitat pública” Dídac Ramírez


BALANÇ D’UN ANY DE CEUCAT I CEUNE, I REPTES DE FUTUR

Tant el CEUCAT (Consell de l’Estudiantat de les

Universitats Catalanes) com el CEUNE

(Consejo de Estudiantes Universitario del

Estado) són òrgans constituits durant el 2011 i

que porten poc temps de vida. Arribats al

primer anniversari del CEUCAT, calia analitzar

quin ha estat l’impacte d’aquest òrgan i si el

seu funcionament és bo pel sistema

universitari. Per això, la segona activitat del

dia va consistir en un anàlisi del primer any

d’existència del CEUCAT i el CEUNE.

L’anàlisi es va fer per una banda de la mà de

representants del govern central i autonòmic

que van posar en marxa cadascun dels dos

òrgans, i de l’altre dels propis estudiants.

En primer lloc la Dra. Àngels Alegre,

exSubdirectora General del Ministeri

d’Educació, començava fent referència a la

constitució espanyola que sentencia que els

estudiants “intervindran en el control i la

gestió” de la universitat.

Continuava explicant com va ser la creació del

CEUNE que estava prevista per la LOMLOU i es

fa fer efectiva amb l’aprovació del Reial Decret

del Estatuto del Estudiantes Universitario,

decret que tenia segons Alegre quatre

objectius: 1) que l’estudiant fos considerat

soci actiu de la política universitària 2) ampliar

els drets i deures dels estudiants 3) fomentar

els serveis, la formació i l’atenció integral dels

estudiants 4) iniciar un nou model de

participació universitària.

Aquest últim objectiu es va materialitzar en la

creació del CEUNE, del que formen part els

consells d’estudiants autonòmics. En aquell

moment només n’existien dos: el de Catalunya

i el d’Andalusia. Tot i que reconeixia que

ambdós òrgans tenen funcions, tarannàs i

participació diferents. També afirmava que “el

CEUCAT és molt més potent” tot i ser més

nou.

La primera acció del CEUCAT al CEUNE va ser

presentar candidatura per la seva comissió

permanent. El president del CEUCAT ésser

escollit essent la segona candidatura més

votada de les 18 presentades.

Després la Dra. Alegre feia un exhaustiu repàs

de l’estat de desenvolupament de cadascuna

de les comissions del consejo. I continuava

fent menció als assumptes més importants

tractats durant aquest any.

Destacava “la participació del CEUCAT a través

Balanç d’un any de CEUCAT i CEUNE, i reptes de futur


del seu president en alguns punts claus com

l’articulació del reglament del CEUNE”, o la

feina feta amb la llei de convivència i disciplina

(que no va ser informat favorablement pel ple

del CEUNE i motiu pel qual se’n va aturar la

tramitació ministerial), etc.

Segons afirmava “el major impacte del

CEUCAT dins del CEUNE ha estat ser membre

de la comissió permanent”. Aquesta comissió

“és la més operativa, treballa i està informada

d’una forma exhaustiva de tots els temes

tractats a les comissions tècniques, mixtes, de

branca, etc.”

Com a reptes pel CEUNE i el CEUCAT

plantejava: mantenir i desenvolupar l’Estatuto

del Estudiante (i disposicions encara no

desenvolupades com la de l’assegurança

escolar o la llei de convivència i disciplina

acadèmica), implementar mecanismes que

permetin augmentar la participació (per

exemple amb la plataforma electrònica que

està desenvolupant la comissió permanent del

CEUNE), etc.

I acabava dient que “el paper del CEUCAT dins

el CEUNE és importantíssim, sobretot per

lluitar per defensar aquelles polítiques que

afecten la comunitat autònoma” com per

exemple les especificitats de Catalunya que no

té en compte al model de beques de l’Estat.

En resposta a preguntes dels assistents, Alegre

explicava que tot i que l’Estatuto del

Estudiante defineix clarament que qui forma

part del CEUNE són els presidents de consell

d’estudiants, el propi CEUNE ha convidat a les

sectorials a assistir a les comissions de branca,

perquè són elles les que coneixen més

directament els assumptes de caràcter

sectorial. “És important la cohesió, imbricació i

coordinació entre la part més generalista

[presidents de consell d’estudiants] i la més

especialitzada [sectorials]”.

Acte seguit el Dr. Claudi Alsina, Secretari

General del Consell Interuniversitari de

Catalunya, iniciava dient que se sentia

extraordinàriament jove tornant al lloc on en

època d’universitari assistia a les assemblees

que s’organitzaven i sabent que ell és membre

del CEUCAT (tot i que “des del principi els

estudiants van ser molt enginyosos i van dir

que hauria un representant de la Generalitat

de Catalunya però només participaria quan fos

requerit”).

El que el ponent destacava del CEUCAT era el

fet que la gent del consell “s’hagi anat

autoconstruïnt” i ha fixat les bases que regiran

aquest òrgan en el futur. També un “web

especialment important i cuidat” amb molta

informació, o la voluntat d’informar que es

concreta també amb la campanya “informa’t i

participa!” al Saló de l’Ensenyament que

després explicaria el vicepresident del

CEUCAT. Pel que fa al Consell Interuniversitari

de Catalunya (CIC) destacava la participació

del CEUCAT a les diferents comissions i grups

de treball.

Incloure els estudiants al CIC - “un òrgan per

afavorir el contacte i la cooperació entre

universitats” - és molt important perquè

permet que aportin la seva visió sobre els

temes que “ens han de portar a la construcció

del futur de la universitat catalana”.

La potent participació al CEUNE tal com

descrivia la Dra. Alegre dóna, segons el

Secretari General del CIC, un valor afegit al

CEUCAT. Celebrava que els Ministeris hagin

obert la participació als estudiants, tot i que

lamentava que l’Estat convoqui les reunions

però sigui la Generalitat qui paga els bitllets de

tren i que el Ministeri hagi limitat la

participació dels governs autonòmics a la

figura del Conseller, excloent de la

“El major impacte del CEUCAT dins del CEUNE ha estat ser membre de la comissió permanent” Àngels Alegre


Conferència General de Política Universitària a

altres alts càrrecs de l’administració

autonòmica.

Com a reptes de futur creu important

visualitzar la representació del CEUCAT a

nivells europeus, i va afirmar que el CEUCAT

seguiria comptant amb l’ajut del CIC per

desenvolupar les seves activitats.

El Dr. Alsina acabava amb un conte. No només

volia parlar del passat (1 any d’existència del

consell) sinó del futur “Què es dirà del CEUCAT

el 27 de febrer de 2036 quan faci 25 anys que

es va constituir el CEUCAT?”. Amb la lectura

d’un conte escrit especialment per a la ocasió,

i amb un toc d’humor, relatava com s’imagina

aquell dia.

Durant la lectura, feia referència a les

persones que van impulsar l’inici del consell,

presents en un hipotètic acte de celebració

del 25è aniversari del CEUCAT, que juntament

amb els actuals membres debatrien sobre el

que ha estat, és i representa aquest consell. La

conclusió del debat seria que “tot i que cada

època té les seves problemàtiques, el que és

comú a totes és la necessitat de diàleg

universitari”. “El CEUCAT va ser des dels seus

orígens i fins avui un grup de representació,

d’opinió, de debat i de diàleg. Una aportació

encertada de la visió jove del món universitari

per a la millora del propi sistema universitari

català”.

El Sr. Jordi Codony, president del CEUCAT, va

aprofitar per presentar la memòria d’activitats

del CEUCAT de forma molt esquemàtica.

Per una banda explicava com es va crear el

CEUCAT a partir de la proposta d’un grup de

treball del CIC, avalada per la comissió

d’estudiants, els rectors i el govern amb

l’objectiu de fer més efectiva la representació

estudiantil.

Descrivia el CEUCAT com un “òrgan de

coordinació dels consells d’estudiants de les

12 universitats catalanes”, que recull els

posicionaments acordats pels òrgans

estudiantils de cada universitat i en cas que hi

hagi posicions comunes les defensa.

I per altra explicava on es troba el CEUCAT en

el mapa d’òrgans institucionals del sistema

universitari català. Finalment, destacava

algunes de les actuacions del consell més

importants dutes a terme:

> Coordinar els Consells d’Estudiants, dotant-

los d’un mecanisme d’interlocució permanent

que no havia existit fins ara.

> Intentat que les mesures per augmentar la

participació proposades per la Comissió

d’Estudiants del CIC s’apliquin a cada

universitat i fer-ne el seguiment.

> Definir el funcionament del CEUCAT i del

CEUNE a través de l’articulat dels seus

reglaments interns.

> Fer sentir les inquietuds de l’estudiantat. El

CEUCAT ha estat present a més d’una

“El CEUCAT és un model de consell autonòmic molt ben valorat a la resta de l’Estat” Jordi Codony

“Tot i que cada època té les seves problemàtiques, el que és comú a totes és la necessitat de diàleg universitari” Claudi Alsina

Ponents valorant l’activitat del CEUCAT


setantena de reunions durant aquest any.

> Propiciat un debat profund amb la

Generalitat de Catalunya sobre el decret de

preus i el sistema de beques que ha portat a

introduir certes millores respecte la proposta

inicial del govern.

> Impulsar l’esport universitari a través d’un

grup de treball avalat per la Comissió

d’Estudiants del CIC

> Treballar per la redacció d’una Carta de

drets i deures dels estudiants universitaris.

> Presentar més de 50 esmenes (el col·lectiu

de l’estat que n’ha presentat més) a

l’avantprojecte de llei de convivència i

disciplina acadèmica.

> Tenir major ressò els mitjans de comunicació

de la veu de l’estudiantat univeristari.

> Crear una pàgina web del CEUCAT amb

molta informació útil que fins ara no era

accessible.

> El CEUCAT ha obtingut la Menció Especial

del jurat al concurs “Buenas prácticas de

representación estudiantil en la gestión

universitaria” a Santander. Codony deia que

“El CEUCAT és un model molt ben valorat per

la resta de l’Estat” i “els consells autonòmics

que s’estan creant ara a Espanya ens intenten

imitar el model”.

Tot seguit el Sr. Gerard Solà, Vicepresident del

CEUCAT, presentava la campanya “Informa’t i

participa!” que té per objectiu donar a

conèixer tant a actuals com a futurs estudiants

universitaris diverses formes de participar a la

universitat a banda d’estudiar: esport, cultura,

oci, associacionisme, representació

estudiantil, etc. Perquè “la universitat la fem

entre tots”.

La campanya consta d’una plana web que

dóna accés a diversos continguts d’interès per

l’estudiantat, un punt de llibre a repartir al

Saló de l’Ensenyament que indica l’adreça

d’aquest espai web, un espai dins l’estand del

Consell Interuniversitari de Catalunya al

mateix Saló de l‘Ensenyament i finalment un

espot sobre la participació.

En aquest moment es va presentar oficialment

el vídeo, visionant-lo per primer cop en públic.

Segons el vicepresident del consell, l’espot

“incita a conèixer el CEUCAT i el més

important: informar-se i participar”. Està

produït per estudiants de comunicació

voluntaris que han col·laborat amb el Gabinet

de Comunicació del consell, als qui el Sr. Solà

agraïa la feina feta.

Acte seguit el president del CEUCAT agraïa a

l’equip del Sr. Solà la feina feta amb el vídeo.

Els assistents al públic van destacar la llibertat

que tenen els membres del plenari per

interactuar entre ells, i quan és necessari amb

el Govern. I lamentaven que al CEUNE això no

és tan fàcil degut segurament a les dimensions

de l’òrgan.

Visualització de l’espot “Informa’t i particpa!”

“La campanya incita a conèixer el CEUCAT i el més important: informar-se i participar” Gerard Solà


LES BEQUES A CATALUNYA

Enguany el Govern de la Generalitat ha creat

dos nous tipus de beques, les anomenades

“Beques Equitat” i “Beques Excel·lència”. Els

darrers mesos s’ha anunciat per part del

govern central el traspàs del cost de la gestió

de les beques del Ministeri a la Generalitat.

Sembla que els catalans quedem mal parats

pels criteris homogenis d’assignació de beques

que utilitza el Ministeri. Davant tot aquest

panorama, qui millor que el Director Executiu

de l’AGAUR (Agència de Gestió d'Ajuts

Universitaris i de Recerca), el Sr. Pere Pardo,

per exposar la seva visió sobre tot plegat.

El Sr. Pardo iniciava la seva ponència agraint al

CEUCAT l’oportunitat que aquest li ha donat

per explicar les beques que hi ha a Catalunya i

haver pogut assistir en unes jornades en què

deia que “he après molt”.

Com a introducció feia dues afirmacions

rotundes: “Només un 14% dels estudiants de

Catalunya tenen beca, quan el promig de

l’Estat és d’un 20,68%. Són dades del

Ministeri” i “Al sistema universitari espanyol

Catalunya hi aporta un 13% dels estudiants,

però de les beques només ens arriben en un

10%”.

Després explicava què és l’AGAUR, que no

només gestiona ajuts i beques universitaris de

recerca. Per exemple, les beques del

departament de benestar a nivell de joventut

també les gestiona AGAUR. També avalua

projectes de recerca o gestiona programes de

beques de fora de la Generalitat.

Segons Pardo, “els catalans no tenim costum

de demanar beques”. I posava alguns

exemples concrets de tipus de família i salaris,

que no aprofiten al màxim les possibilitats que

existeixen.

Segons els estudis de la Generalitat, tot i que

les beques del Ministeri al primer llindar

exigeixen per una família de quatre membres

una renda inferior als 38000€ a Catalunya la

xifra hauria de ser 44600€. Com que la

competència de les beques no està transferida

encara, la Generalitat ha intentar resoldre

aquest problema amb les noves beques

Equitat. Són uns nous ajuts que aconsegueixen

que 1500 estudiants tinguin un ajut del 50%

de la matrícula, basats en els llindars de renta

catalans. Pardo agraïa al CEUCAT els l’ajut

proporcionat per buscar una convocatòria que

“encaixés i ajudés més al sistema”.

Altres ajuts nous d’enguany són les beques

Excel·lència són un ajut als millors estudiants

per estades fora de Catalunya de màxim 6

mesos amb reconeixement acadèmic. “Ens ha

sorprès que hi ha 610 estudiants que volen

aconseguir aquesta beca”, tot i que el

finançament només permet donar 12 ajuts

aquest any.

Quan a beques hi ha tres grans paquets: grau,

màster i doctorat. I Pardo feia un exhaustiu

repàs a tots els tipus de beca que existeixen

actualment. La presentació utilitzada durant la

ponència, amb tota la informació, es pot

descarregar al web del CEUCAT.

Ponència de Pere Pardo. Les beques a Catalunya

“Els catalans no sabem demanar beques” Pere Pardo


Pardo responia a les preguntes i comentaris

dels assistents, i començava pel canvi que hi

ha hagut enguany a la convocatòria d’ajuts a

associacions (AEU), que queden limitats a

associacions amb activitat de caire

internacional. Deia que la voluntat del govern

era donar cert valor afegit al teixit associatiu

català.

Quan a problemes que hagi identificat

l’AGAUR en relació a beques, Pardo

manifestava que el principal problema són els

llindars de renta del Ministeri que no són

aplicables a Catalunya. I el segon és la

picaresca existent a les sol·licituds de beca,

contra la que l’AGAUR no té eines legals per

lluitar. Un altre és que les beques s’atorguen

en funció dels ingressos de l’any anterior,

sense tenir en compte per exemple si alguns

membres de la família ha quedat en situació

d’atur, etc. També defensava que el sistema

de preus no és equitatiu, perquè dues

persones sense dret a beca però amb nivells

socioeconòmics diferents paguen exactament

el mateix.

Els estudiants feien molt d’èmfasi en la

picaresca i el frau en les sol·licituds de beques,

que tot i que es no sigui generalitzable cal

erradicar. Però Pardo declarava que sovint es

troba sense eines per fer-hi front, donades les

condicions que imposa el Reial Decret de

beques.

També hi van haver preguntes sobre els canvis

a les beques del Ministeri d’Educació que

s’han anunciat als mitjans de comunicació,

però Pardo reconeixia no tenir més informació

que la publicada als mitjans. El president del

CEUCAT, afegia que s’havia reunit amb la

Secretaria General del Ministeri d’Educació i

que li va traslladar que els canvis es referien a

reformular els requisits acadèmics per tal que

els becaris tinguessin un rendiment

lleugerament superiors a la mitjana de la

branca de coneixement dels seus estudis

(actualment només es diferencien

d’enginyeria i arquitectura, i la resta).

Per altra banda, els assistents preguntaven

pels motius que fan que les beques Erasmus

siguin molt menys quantioses a Catalunya que

a altres comunitats autònomes. Pardo

responia que aquí dediquem recursos a altres

coses que altres comunitats autònomes no

estan fent. Aquí hi ha molt més tipus d’ajuts, i

per tant hi ha menys diners a cada ajut.

Respecte les beques excel·lència, els assistents

intervenien criticant que en un moment de

crisi, amb els problemes que suposen pels

catalans els llindars de renta del Ministeri i

sabent que estem per sota de la mitjana de

beques que es donen a Europa es creïn unes

beques que beneficien només a 12 persones:

les beques excel·lència.

Manifestaven que la prioritat del país hauria

de ser donar cobertura perquè tothom pugui

accedir als graus. I un cop coberta aquesta

necessitat, crear altre tipus d’ajuts. També

afirmaven que el principal problema no és

cobrir el cost de la matrícula sinó el cost

d’oportunitat que suposa per joves de famílies

amb dificultats econòmiques dedicar-se a

estudiar i no pas a treballar. I que per tant és

important tenir figures com la beca-salari.

Pardo segui fent èmfasi en que per resoldre

alguns dels problemes que s’han identificat cal

aconseguir el traspàs de les beques. També

que “Tot el que pugui fer l’AGAUR per millorar

ho farà. Estem a la vostra disposició”. I

acabava dient que se’n va d’aquestes jornades

amb molts deures per fer, i agraint al CEUCAT

aquesta oportunitat que li ha donat per rebre

feedback per part dels estudiants.

“M’agradaria sortir al carrer per demanar el traspàs de les beques, perquè té una transcendència social molt important” Pere Pardo


AVALUACIÓ DE LA SATISFACCIÓ DELS ESTUDIANTS DE LES UNIVERSITATS

CATALANES

A l’estudiantat li preocupa molt la qualitat de

la docència i dels estudis, i una forma de

d’avaluar-la és a través de la satisfacció dels

estudiants. Sobre aquesta qüestió el Director

de l’AQU Catalunya feia una ponència amb

posterior taula rodona.

El Sr. Josep Anton Ferré, director de l’AQU,

començava amb explicació centrada en:

1) Perquè volem fer una enquesta de

satisfacció i perquè servirà? 2) Què s’està

fent? 3) Què preguntaríem? 4) Com ho

faríem? 5) Quina seria la intervenció dels

estudiants?

“Després de la verificació dels títols, venen els

informes de seguiment” i d’aquí un temps

vindrà l’acreditació.

Pel seguiment cal utilitzar indicadors

quantitatius, molts dels quals ja es calculen. I

Ferré presentava l’eina winddat.aqu.cat, que

permet accedir a part d’aquestes dades de

forma telemàtica. Però hi ha un nou indicador,

la “satisfacció dels estudiants”, que cal

començar a mesurar.

Les universitats ja fan algunes enquestes de

satisfacció, però cadascuna té un sistema

diferent i que de vegades no són globals. Ara

es busca aconseguir una enquesta única que

pugui servir per valorar en conjunt les

opinions de tots els estudiants universitaris

catalans. Es tracta de “fer el mateix tipus de

preguntes a tots els estudiants de les

universitats catalanes”, i potser estendre-ho a

la resta de l’Estat tal com ja ha passat amb

l’enquesta d’inserció laboral.

Ferré presentava el U-multirank, un projecte

europeu que proposa una enquesta que

avalua dimensions com la recerca, la

internacionalització, l’adaptació a l’entorn

més local, etc. I també la satisfacció dels

estudiants.

El projecte que té l’AQU entre mans

contemplaria la consulta a l’estudiant sobre la

seva satisfacció respecte la titulació i la

universitat en tres moments de la vida de

l’estudiant diferents: el primer any d’estudis,

en acabar la carrera i un cop es troba inserit al

mercat laboral.

A continuació els altres ponents iniciaven la

“És important que l’enquesta ens permeti comparar resultats amb altres universitats d’Europa” Josep Anton Ferré

Ponència “Avaluació de la satisfacció dels estudiants de les universitats catalanes” del Dr. Josep Anton Ferré

http://winddat.aqu.cat/


taula rodona. En primer lloc, la Sra. Gemma

Espigares, Coordinadora d’economia i de

qualitat del Consell de l’Estudiantat de la UdL,

començava destacant la baixa participació dels

estudiants a les enquestes d’avaluació del

professorat i parlava de tres motius principals,

identificats a les passades jornades de l’AQU a

la URV. Els factor són:

Per una banda la falta informació: manca

transparència en els resultats i saber perquè

serveixen. Tot i que reconeixia que

últimament s’intenta millorar i s’estan creant

nous canals de comunicació.

Per altra, falta motivació. “Primer hem d’estar

informats de que les hem de fer i del que

serviran, dels resultats que tindran i han

d’existir conseqüències”. Les enquestes han

de tenir impacte.

I finalment el model de participació i

representació, que s’ha de millorar.

Espigares continuava parlant del model de les

enquestes, destacant que actualment “tendim

cap a les enquestes virtuals que permeten

més facilitats per respondre, un estalvi

econòmic considerable i facilita l’extrapolació

de resultats” i una obtenció més ràpida

d’aquests. Però indicava que el canvi a

enquesta virtual fa disminuir la participació.

Creia que l’eix central és la motivació de la

participació. Existeixen diferents iniciatives

per fer-ho, però creu que cal fugir de fer

regals o sortejos, i s’ha de tendir a mi o

potenciar la incentivació continuada amb

avisos constants i recordatoris.

“S’han d’identificar molt clarament els grups

d’interès”, en aquest cas els estudiants com a

element central que reben el producte però

sense oblidar la satisfacció del Personal

Docent i Investigador. S’han de tenir també

molt presents als ocupadors molt importants

per avaluar les competències adquirides a les

titulacions.

A més, posava de relleu que les enquestes

tenen alguna incidència en l’avaluació del

professorat però que el problema és que no

incideixen en la millora de la docència. És

necessària la creació d’espais de debat entre

alumnes i professors, i que els equips de

direcció tinguin les eines i la voluntat per

solucionar els problemes que es detecten.

Per acabar Espiagares defensava la necessitat

d’una enquesta sobre la globalitat de la

titulació, a banda de les actuals sobre cada

assignatura. I que aquesta enquesta cal que

sigui única per totes les universitats.

A continuació, el Sr. Santiago Roca, Director

de l’Àrea de Planificació, Avaluació i Qualitat

de la UPC, començava lloant la iniciativa de fer

unes jornades obertes i les temàtiques triades.

Roca presentava els avenços a la UPC sobre la

implementació, després d’un llarg període

d’estudi, d’un nou model d’enquesta

adaptada a l’EES i a més realitzada pel sistema

electrònic. “Ens ha deixat de preocupar la

resistència de part del PDI a que els alumnes

opinessin sobre la seva actuació”,

afortunadament ja no passa, deia. “Però on no

hem avançat és en fer públics els resultats”,

“hi ha molt professors que no veuen amb bons

ulls la publicació de les dades”.

Reconeixia que aquest fet és desmotivador

pels estudiants, tot i que hi ha altres causes

culturals que provoquen la baixa participació. I

“No hem de veure les enquestes com un element per castigar ... els professors sinó com l’oportunitat de contribuir a la millora de la docència” Santiago Roca

“Una enquesta única permetria identificar bones pràctiques de les universitats, i copiar-les” Gemma Espigares


afegia que “no hem de veure les enquestes

com un element per castigar a nivell de salari

el professors sinó com l’oportunitat de

contribuir a la millora de la docència”.

Sobre el foment de la participació entenia que

“un element clau és el propi professor”. “Com

que ha de ser el primer interessat en rebre

aquesta informació dels alumnes, és ell qui ha

facilitar, impulsar, insistir als alumnes perquè

les contestin”. Tampoc es pot oblidar als

representants d’estudiants per fer difusió de

la necessitat de respondre les enquestes.

Dirigint-se als estudiants afirmava: “teniu una

responsabilitat cap a les generacions futures,

perquè la incidència de l’enquesta l’estudiant

ja no la viu perquè ha superat l’assignatura”.

Seguidament el Dr. Josep Pallarès, vicerector

de personal decent i investigador de la URV,

començava agraint la invitació per participar i

destacant que amb les enquestes presencials

es perdia molta energia i que cal posar més

èmfasi en la resolució concreta dels

problemes amb els professors, on l’enquesta

serveix com un indici més a valorar.

Reconeixia que en enquestes en format paper

“el temps de resposta és molt lent i no

permetia corregir els plans d’estudis”.

Apostava per la creació d’una comissió

d’avaluació amb presència d’estudiants, que

vetlli per la qualitat, i proposa una

metodologia de treball:

En primer lloc deia que cal fer un anàlisi DAFO

per saber quines Debilitats (baixa

participació), Amenaces (l’elevat nombre

d’enquestes que es fan), Fortaleses (és un

sistema consolidat) i Oportunitats (ens ajuden

a millorar) tenim”.

Seguia dient que cal preguntar-se “Què volem

saber amb l’enquesta?” per tal de focalitzar

aspectes concrets amb un sistema dual on

intervinguin avaluació del professor i de la

coordinació i els mitjans de l’assignatura. El

segon pas és establir les preguntes i per últim

decidint amb quin mitjà: format digital o

paper.

Segons Pallarès, cal incentivar la resposta de

les enquestes. I van trobar que Moodle era

l’eina idònia perquè tots els estudiants

l’utilitzen, i que a més permet recordar als

estudiants que no han contestat les enquestes

que tenen una enquesta pendent.

A la URV, l’ús de les enquestes electròniques

han permès veure que: 1) la desviació

estàndard de les respostes no era diferent a

altres anys 2) no s’incrementen les respostes

d’alumnes que tenen mals resultats de

l’assignatura 3) s’obté més informació 4) el

temps de resposta és mol més ràpid.

Finalment feia referència a la difusió dels

resultats de l’avaluació, que “també és

important però s’ha d’anar amb compte amb

què i on es publica”.

Després, els assistents van protagonitzar un

torn d’intervencions on es van qüestionar la

burocratització dels processos, els riscs en

referència a l’anonimat en les enquestes

electròniques, la influència de les enquestes,

la poca transparència en l’elaboració dels

“L’obtenció dels resultats en temps real ha permès tenir un temps de resposta molt més curt”. Josep Pallarès

Taula rodona sobre l’avaluació de la satisfacció


informes de seguiments dels graus, la

necessitat d’externalitzar els serveis així com

la importància de la informació per als

representants, la necessitat que aquesta

estigui relacionada y valorada també en clau al

mercat laboral o la implicació dels delegats de

classe i de tots els agents tant externs com

interns aportant objectivitat i coneixement de

causa.

Davant aquestes intervencions Ferré opinava

que el problema de la burocratització de tot

allò relacionat amb qualitat ha estat creat pel

Ministeri perquè tot i que ha d’existir

verificació hi ha actualment un excés de

documentació. Criticava que l’uniformitat no

és el que ens permet millor qualitat ja que

“als camins cap a la qualitat són diferents”.

S’han de tenir pautes per poder comparar el

resultats tot vigilant que les singularitats

queden incloses.

Centrava també la importància en tenir

presents els estàndards europeus de qualitat.

“El nostre objectiu com a agència és que les

universitats ho facin bé: no substituir la

garantia de qualitat interna sinó promoure-

la.” Aquesta garantia interna ha de ser capaç,

per exemple, de remoure els docents mal

avaluats. Tanmateix, el ponent entenia que

s’ha de tenir present que cada cop més

interessa l’enquesta de titulació i no de

professors, ja que amb els nous plans d’estudi

els docents han perdut molta llibertat

d’actuació en favor d’una major coordinació

de la titulació.

Espigares per la seva banda creia que també

s’han de valorar els indicadors indirectes (no

només les enquestes). També indicava que la

importància que se li dóna a les enquestes

indica que varia molt respecte universitats i

professors.

Considerava que l’anonimat en les enquestes

electròniques està bastant garantit i destaca

que a la seva universitat l’informe de

seguiment dels graus té una important

reflexió al voltant dels diferents ítems, on

destaca les modificacions indispensables a

realitzar i les propostes de millora.

Afirmava que “Falta informació i

transparència, falta publicació dels resultats i

falten accions derivades dels resultats”. I que

les enquestes més globals (no només

centrades en un professor) poden ajudar a

descobrir mancances en la coordinació de les

titulacions.

Roca començava descrivint el procediment

que garanteix l’anonimat amb les enquestes

electròniques. També destacava que la

dificultat d’obtenir els resultat en temps real

prové de que aquests “s’han de processar,

treballar i publicar”, tot i que a proposta dels

estudiants sempre es demana que siguin

després de l’època d’exàmens per no existir

influències sobre els resultats d’aquests.

Però pel ponent, allò realment important per

augmentar la participació és les enquestes es

vegin com una activitat habitual, pròpia de la

dinàmica dels centres i amb conseqüències

reals de millora.

Així mateix indicava que les enquestes no han

de ser l’únic instrument per avaluar el

professorat tot i que és un indicador objectiu i

comparable.

Finalment, Pallarès destacava que “els

departaments tenen la responsabilitat de

tocar la cresta als professors que ho fan

malament”. Les queixes i les pressions de

representants d’estudiants i professors són

indicis que també ajuden a apuntar en la

direcció de millora, com les enquestes.

I per acabar destacava que les traves legals

per publicar els resultats de les enquestes ja

estan superades gràcies a la LOMLOU, i que

ara cal dedicar energies per aconseguir que els

resultats es publiquin.


UN NOU SISTEMA DE GOVERNANÇA PER LES UNIVERSITATS CATALANES?

Els darrers anys en diversos fòrums es parla de

la reforma que han d’emprendre les

universitats espanyoles pel que fa als seus

sistemes de governança, tal com ja han fet

moltes universitats europees. El Ministeri

d’Educació va crear la “comisión mixta de

gobernanza” formada per rectors, governs

autonòmics i estudiants. La Generalitat ha

creat la “comissió de governança” formada

per partits polítics, universitats, estudiants i

agents socials, i una ponència d’experts sobre

aquesta qüestió. S’han escrit molts informes

sobre governança, i algunes universitats estan

fent debats interns sobre aquesta qüestió. Per

tot això en aquestes II Jornades Obertes s’ha

programat un debat sobre governança que

compta amb la participació de persones amb

diferents punts de vista.

La primera intervenció la va efectuar el Sr.

Hugo Alvira, representant dels estudiants de

la UB a la comissió de governança començava

afirmant que “se’ns està intentant fer creure

que és una reforma de caire tècnic per

modificar les formes de govern i adaptar-les al

nou model econòmic i social” però “en el fons

quan analitzes els documents que s’estan

generant veus que s’està parlant d’una

reforma que pretén un canvi del model de les

universitats”.

Segons Alvira tot comença els anys noranta

amb el “Tractat General de comerç i serveis” o

la Organització Mundial del Comerç, quan es

comença a parlar de l’”economia del

coneixement” i a posar l’educació com un

aspecte d’interès del teixit productiu, que

intenta influir-hi. “S’està produint un procés

de mercantilització del coneixement i

l’ensenyament superior”.

Continuava reflexionant sobre la Comissió de

Governança que ha creat el govern català.

Debat sobre governança


Criticava les afirmacions del Conseller Mas

Colell, expressades a la constitució de la

comissió en seu parlamentaria, que deien que

cal de reformar el sistema universitari i que el

sistema funcionarial és una cotilla per

Catalunya. També criticava la composició de la

ponència i de la comissió, ja que segons creu

haurien d’haver-hi més estudiants i menys

representants d’empreses o universitats

privades.

També defensava que quan els documents de

governança parlen de societat creu que es

refereixen al teixit productiu i obvien la resta

de societat civil.

Quan a “autonomia universitària” entén que

l’autonomia és la “capacitat de la comunitat

universitària de definir els seus objectius”, i

critica afirmacions de l’estil “a més regulació

menys autonomia”. Creu que és gràcies a la

regulació que es defineixen les regles del joc

sobre les que establir l’autonomia.

Defensa que si les universitats van bé - “i així

ho demostren les rànquings internacionals” –

no cal dur a terme cap reforma. “Quan les

coses van bé no cal tocar-les”. El que hem de

fer és identificar els petits problemes que hi

hagi i trobar solucions, però no fer una gran

reforma.

També criticava fortament el document

“Propostes per la reforma del model del

sistema de govern de les universitats

públiques catalanes“ elaborat el juliol 2010

pels presidents dels consells socials. Diu que

proposa un canvi de model d’universitat en

que la gestió es controla des dels consells

socials, i on persones no vinculades al món

acadèmic sinó a l’empresarial a través de la

marca “universitat de Catalunya” serien les

que decidirien el mapa d’estudis. I s’aposta

per un finançament privat depenent de les

empreses i no pas per part de l’administració

pública.

Alvira afirmava però que sí que cal fer algunes

reformes que enforteixin el paper de la

universitat a la societat. “La principal és

eliminar els consells socials” i trobar altres

mecanismes perquè la societat civil participi.

El Dr. Josep Ferrer, exrector de la UPC i

representant de Comissions Obreres a la

comissió de governança, començava felicitant

als responsables del CEUCAT l’organització de

la jornades.

“El tema de la governança universitària hauria

de desaparèixer de l’agenda”, deia, perquè el

sistema universitari públic no és un dels

principals problemes del país.

Haurien d’encapçalar aquesta llista

d’institucions a reformar el sistema judicial

(que ens sorprèn dia a dia amb resolucions

incomprensibles), el sistema financer (que

hem d’estar rescatant contínuament), el

sistema immobiliari (que ha fracassat), o els

mecanismes decisió d’execució

d’infraestructures (que ha portat a malgastar

molts diners), etc.

“Els últims quaranta anys hem multiplicat per

10 el nombre d’estudiants i el de professors i

per 20 el de publicacions i el patents”, per tant

deia que la universitat no és un dels fracassos

que necessiten solucions dràstiques.

Posats a millorar la universitat, creu que

hauríem de parlar de l’escàs finançament, de

Joaquim Boixareu i Josep Ferrer

“Quan les coses van bé no cal tocar-les” Hugo Alvira


la vinculació amb l’ensenyament secundari,

amb la formació professional, etc. No el de la

governança. I en tot cas, el que caldria

reforma és el govern del sistema universitari.

“Si alguna cosa no ha funcionat és

l’administració pública com a responsable

d‘organitzar el sistema universitari, i no pas les

universitats una a una”.

El govern no ha organitzat el sistema

universitari correctament, que “ha obviat la

seva responsabilitat” i “ha renunciat a

planificar, coordinar, evitar les duplicitats i

fomentar la coordinació entre universitats”.

Segons Ferrer quan l’administració s’hi ha

posat ha tingut èxits rellevants. I posava com

exemples al conseller Mas Colell quan va

endegar, en la seva etapa anterior, el Centre

d’investigació sobre fotònica quan ningú sabia

què era. “Però volia que Catalunya fos líder de

la investigació en aquest àmbit i ho ha

aconseguit”. Un altre exemple va ser la

implantació, per voluntat del govern, dels

estudis d’enginyeria aeronàutica quan el teixit

econòmic no demanava enginyers d’aquest

tipus.

Però tot i aquests dos exemples d’èxit, creu

que l’administració no ha fet una bona feina.

Es pregunta com és no s’ha potenciat la

logística quan és un dels àmbits de ,més

interès del món econòmic. O el sector naval

de lleure i de turisme, que tot i que Catalunya

té molt de turisme de creuers no tenim ni el

més petit taller de reparació. Altres dos

exemples de mal funcionament serien

l’agroalimentari i el Campus del Besós.

“A Catalunya tenim totes les condicions per

tenir un sector agroalimentari potentíssim”

(producció, cuina, industria, etc.) però “ens

hem fet un embolic en si és Lleida o Barcelona

qui ha de liderar-ho i l’administració no ho ha

organitzat. O finalment el Campus del Besós,

on ja s’han invertit més de 50 milions d’euros

però no està clar què s’hi farà. Segons diu,

l’administració catalana encara no s’ha

pronunciat sobre què vol fer-hi en aquell nou

campus.

Per tot això afirma Ferrer que cal “reclamar

que la Generalitat assumeixi les seves

responsabilitats en planificació i coordinació.”

“Quan s’hi ha posat ha tingut grans èxits, quan

no s’hi ha ha posat ha tingut grans forats, i de

vegades grans fracassos“. “Després de tot això

ja parlarem de com s’elegeix al rector o als

degans, o totes aquestes coses que són pecata

minuta al costat dels grans temes pendents“

El següent a intervenir era el Dr. Màrius

Rubiralta, exrector de la UB i exsecretari

d’Estat d’Universitats, que felicitava per

l’organització de les jornades del CEUCAT.

Començava dient que comparteix que la

reforma de la governança de les universitats

no és la primera prioritat, però afegia que és

un tema molt important.

La governança universitària és molt complexa,

i afecta a les universitats i al sistema. Pel que

fa al sistema universitari hi ha dos àmbits: el

sistema d’àmbit català i el d’àmbit estatal que

també ens afecta.

“Des de la meva anterior responsabilitat va

quedar claríssim que no vam començar a

Màrius Rubiralta

“El problema no és la governança de les universitats sinó la del sistema universitari” Josep Ferrer


parlar de governança de la institució fins que

no vam tenir el sistema [universitari] prou

muntat”. La LOMLOU diu clarament que la

presa de decisions a España es realitza a

través de tres òrgans: el Consejo de

Universidades (rectors), la conferència

General de Política Universitaria (comunitats

auònomes) i el Consejo de Estudiantes

Universitario del Estado (estudiantat).

Parlant ja de la governança de les institucions,

hi ha quatre aspectes fonamentals: la

governança de les estructures (que han anat

evolucionant, com per exemple amb la creació

dels centres de recerca als que feia referència

el Dr. Ferrer), la governança i el model

econòmic (com es financia el sistema i quin és

el retiment de comptes. A més, opinava que

“no hi ha cap necessitat de què hi hagi un

controller sobre les universitat. El sistema ja

està prou controlat.”), la governança de la

institució (i l’elecció del rector), i finalment la

governança entre la universitat i la societat

civil.

Responent a la pregunta de perquè cal parlar

sobre governança, deia que hi havia 6 eixos

prioritaris dels quals ja s’han treballat cinc

(com per exemple el desenvolupament de la

dimensió social de la universitat) i ara queda

aquest.

“El que ens ha portat al desastre ha estat un

mercat especulatiu que hi hagut a tot Europa

darrerament”. Però afegia que no es pot

generalitzar això a tot el sistema empresarial.

Si Catalunya no pot pagar la factura és perquè

es va equivocar de model productiu, reduït a

dos o tres sectors : turisme (que es manté), la

construcció (que ha fracassat), etc. I no tant

en la innovació i de generació de

coneixement.

L’exsecretari d’estat es preguntava si el

sistema organitzatiu actual és suficient per

crear aquesta nova economia del coneixement

que cal. Afirmava que tenim una gran recerca

bàsica però si no hi ha cap empresa a

Catalunya que pugui aprofitar-la, estem

invertint diners públic en regalar coneixement

a altres països. Hi ha d’haver un balanç entre

la producció lliure i oberta de coneixement i la

generació de riquesa en un país perquè hi

pugui haver serveis socials.

Pel que fa al sistema universitari català,

Rubiralta es declarava defensor de la

“Universitat de Catalunya” que va sortir al

Llibre Blanc de la Universitat Catalana (ACUP,

2008). Una estructura que sabés competir i

coordinar alhora. Crear un universitat nacional

federada com la de Califòrnia on cadascuna de

les universitats continua tenint el seu propi

paper.

“Crec que cal també reformar la governança

de la universitat com a institució però amb

una premissa: que el canvi ha de fer-se

mantenint el principi de la participació.” La

comunitat ha de seguir elegint els seus

representants.

Defensava la fusió del Consell Social i el

Consell de Govern en un nou òrgan amb una

minoria de membres externs a la universitat

majoritàriament triats per la comunitat

universitària. Hauria de tenir un nombre

reduït de persones, per afavorir l’agilitat en la

presa de decisions.

El Sr. Joaquim Boixareu, vicepresident segon

de l’ACUP i president del Consell Social de la

UPC, felicitava al CEUCAT per les jornades i

començava explicant que explicaria la posició

consensuada dels presidents de consell social.

“El model de governança que proposem

s’emmarca en un entorn de canvi: Espai

Europeu d’Educació Superior, context

“El canvi ha de fer-se mantenint el principi de la participació” Màrius Rubiralta


socieconòmic, mercat laboral, etc. Però té una

visió a llarg termini requeriria un canvi a les

lleis actual. Un model que es basa en

l’eficiència, l’equitat, l’igualtat d’oportunitats,

la responsabilitat social, l’excel·lència,

l’internacionalització i l’especialització.”

Alguns principis bàsics per la reforma serien:

1) Reduir la complexitat en la governança 2)

Establir mecanismes àgils de gestió i retiment

de comptes 3) Representar la voluntat i les

demandes de la societat 4) Facilitar els

mecanismes de presa de decisions 5) Alinear

els objectius estratègics de la direcció de la

universitat amb les facultats, escoles i

departaments. 6) Relacionar les persones i els

objectius amb responsabilitats directes sobre

els resultats. 7) Reduir el nombre de membres

de les estructures directives 8) Assegurar una

orientació estratègica estable a mitjà i llarg

termini.

El model proposa tres òrgans col·legiats. Un

Consell Superior, el Consell Executiu i un

Consell Universitari que tindrien el següent

paper dins la universitat:

> Consell Superior: màxim òrgan de govern de

la universitat amb màxim 15 membres,

majoritàriament representants de la societat.

Fixaria les directrius l’estratègia de la

universitat, controlaria la implementació de

les línies estratègiques, aprovaria el

pressupost, supervisaria la qualitat, aprovaria

els estatuts de la universitat i definiria les

condicions del procés de selecció de rector,

l’elegiria i el nomenaria a partir d’una terna

proposada pel consell universitari, i finalment

supervisaria la designació per part del Rector

de vicerectors, degans, directors, gerent, etc.

Retria comptes al Parlament de Catalunya.

> Consell Executiu: òrgan de direcció i gestió

de la universitat presidit pel rector i format pel

gerent, els vicerectors (màxim 3, un per cada

missió de la universitat), tres degans i un

secretari. La seva missió seria dirigir i

gestionar l’activitat acadèmica sota les

directrius del Consell Superior, gestionar les

activitats econòmiques i financeres i executar

els acords del Consell Superior. Retria comptes

al Consell Superior.

> Consell Universitari: màxim òrgan de

“La reforma de la governança és la peça clau per millorar i modernitzar el sistema universitari català” Joaquim Boixareu

Ponents del debat sobre governança


representació de la comunitat universitària

amb un màxim de 100 membres

representants de PDI, PAS i estudiantat. Les

funcions serien la proposta d’una terna de

candidats a rector, proposar els seus

representants al Consell Superior i assessorar

als altres òrgans col·lectius sobre el

funcionament i gestió interna de la

universitat.

El model també defineix les juntes de facultat,

vicerectors, secretari, gerent, etc. tot i que no

va detallar-les. Boixareu si que volia concretar

dos figures: Rector i president de Consell

Superior.

El President de Consell Superior seria elegit i

nomenat pel Parlament de Catalunya (en

representació de la societat), sense vinculació

en l’àmbit acadèmic i una persona de prestigi

en el món social o econòmic.

Per altra banda el Rector seria nomenat pel

Consell Superior entre una terna proposada

pel Consell Universitari en base a uns criteris

fixats pel Consell Superior. Els candidats

podrien ser interns o externs a la universitat, i

tindrien una trajectòria d’excel·lència en

docència, recerca i transferència de

coneixement, però també amb una provada

capacitat de gestió o lideratge.

Pel que fa al sistema universitari Boixareu

afirmava que la “Universitat de Catalunya”

hauria de ser l’òrgan planificador i gestor del

sistema universitari català organitzat en un

Consell Rector i un Senat Universitari.

Per una banda el seu Consell Superior tindria

màxim 15 membres, amb majoria d’externs a

la universitat, definiria la planificació

estratègica del sistema; el mapa de docència;

les línies de recerca i transferència de

coneixement; les àrees de priorització; les

principals directrius d’internacionalització,

atracció i retenció de talent, etc.; assignaria el

finançament de les universitats públiques;

gestionaria els serveis universitaris comuns,

definiria la política de personal del sistema

que n’asseguri la mobilitat, i assessoria els

diferents agents del sistema.

I per altra el Senat Universitari el formarien els

presidents de Consell Superior i Rectors amb

la missió d’assessorar al Consell Rector.

“No podem pensar que aquest país,

Catalunya, pot viure de l’administració pública

sinó que és un país industrial (que ha arribat

on és gràcies a la indústria).” Boixareu

continuava dient que quan es parla de canviar

el model productiu és veritat que cal

abandonar aquell mite que el sector financer i

immobiliari són els que han de liderar

l’economia, però en canvi tenim sector

industrials molt potents que estan creant llocs

de treball i riquesa malgrat la crisi, i no podem

oblidar sectors com turisme, els serveis a les

persones, la salut i altres. Quan parlem de

fiançament, cal recordar que Catalunya té un

dèficit fiscal de gairebé el 10% del seu PIB amb

l’Estat Espanyol i és un dels grans eixos a

tractar pel dèficit econòmic de la universitat.

Al torn de rèplica Alvira reconeixia coincidir

amb Ferrer i fins i tot amb Rubiralta però

estava en absolut desacord amb Boixareu.

Defensava que els funcionaments del món

empresarial no són aplicables a la universitat, i

que cal obrir un debat sobre quin model

d’universitat volem abans de definir el sistema

de governança que volem. I que defensa un

sistema de govern amb participació més

directa de la comunitat.

Per la seva banda Ferrer també estava en

desacord amb el model presentat per

Boixareu i afirmava que dels Consells Socials

no espera consells sobre com ha de funcionar

la universitat sinó que ajudin a la societat a

elevar les seves necessitats a la universitat i ha

definir “quin sistema universitari hem de

muntar per canviar el model productiu i que

realment tinguem una societat catalana


basada en el coneixement”. Parlava de model

d’universitat que “ha de ser per tothom i a

l’abast de tothom”, i posava com a exemple

Holanda on tots els estudiants tenen matrícula

gratuïta i beca salari. “La universitat ha de

deixar de ser només una institució acadèmica

per ser, a més, un agent de desenvolupament

socioeconòmic”.

Rubiralta agraïa a Boixareu haver aportat la

seva visió perquè “Catalunya la fem entre

tots” però no compartia el seu model.

Coincidia que la universitat ha de ser eficaç,

eficient i sostenible, però afegiria que ha se

ser social. Sobre el Consell Superior proposat

per Boixareu, Rubiralta creu que no és

aplicable a la realitat de Catalunya i defensava

la proposta que ell mateix presentava.

Pel que fa a la proposta dels Consells Socials

que inclouen al Parlament per nomenar

càrrecs, deia que “España ha demostrat que

totes les eleccions de grans càrrecs via

Parlament han funcionat malament, i el

Tribunal Constitucional n’és un exemple.”

També afirmava no compartir el model

d’Universitat de Catalunya de Boixareu, i es

remetia a la seva intervenció inicial on parlava

de federar les universitats.

“Cal preservar els quatre principis de la

constitució europea d’universitats 1)

autonomia universitària 2) llibertat de càtedra

3) esperit crític 4) retiment de comptes i

responsabilitat de la institució respecte la

societat”. I cal millorar el paper de les

universitats en aquesta situació actual que

vivim.

Boixareu per la seva banda, defensava el

model elaborat pels Consell Socials i la

modernització de la universitat. Aclaria que el

Consell Superior estaria també format per

representants de PDI, PAS i estudiants, i

defensava que el Parlament de Catalunya

pugui tenir un millor tarannà en l’elecció de

càrrecs que el Congrés dels Diputats.

També aclaria que quan es parla de

finançament privat per la universitat no

necessàriament vol dir diner de les empreses.

I deixava per futurs debats aquest assumpte.

Quan a l’elecció del rector, defensava que

aquest pugui ser un candidat extern perquè

“si obrim les finestres i ens entra aire fresc

segurament ens anirà millor”. I finalitzava

dient que coincidia amb el Dr. Ferrer i altres

ponents en la idea que “la universitat ha de

ser l’agent de canvi socioeconòmic que ens

ajudi a sortir de la crisi”.

Els assistents al debat van fer diverses

intervencions. Els assistents coincidien que cal

demanar a l’Administració que assumeixi les

seves responsabilitat de planificació, i alguns

afegien que les universitats han d’assumir la

seva responsabilitat quan, per exemple, han

endegat determinades titulacions.

Diversos coincidien a la necessitat de fusionar

Consell de Govern i Consell Social, però sense

donar tant poder a l’òrgan fusionat com

proposava Boixareu.

No compartien que el Rector nomeni a degans

i directors, perquè això aniria en detriment de

la participació i la democràcia. I deien algunes

frases com “La universitat no és una empresa,

és una comunitat on hem de treballar

conjuntament per assolir els objectius” o “És

un error pensar que el rector o els degans

poden estar escollits per gent de fora. A la

universitat no tindrien autoritat moral per

Estudiants participant als debats


governar, i per el model proposat pels consells

socials és inviable”. Tots ells defensaven la

participació dels estudiants al govern.

Altres estudiants també defensaven que

aquest és un debat molt ideològic. Un d’ells

explicava que a la transició es va aconseguir la

llibertat de càtedra, de forma que cada

professor pugui explicar la matèria des del seu

propi punt de vista, cosa que no passava

durant altre èpoques. I per aconseguir-la calia

l’autonomia universitària i blindar la

universitat de certes pressions empresarials o

polítiques. I per tal aconseguir-la cal un

finançament públic i un govern participatiu i

democràtic.

No obstant, deien, si que hi ha cert marge de

millora a la governança universitària. Per

exemple, els equips de deganat haurien de

“tenir més marge d’actuació” per decidir

segons què. O per augmentar la participació

dels estudiants als òrgans de govern. “Hi ha

coses a canviar, però són petites. El que no

podem fer és canviar el model”.

CLOENDA DEL PRIMER DIA DE JORNADES

La cloenda del primer dia de jornades la va

efectuar el Dr. Antoni Giró, rector de la UPC i

president de la Comissió d’Accés i Afers

Estudiantils del CIC, que començava disculpant

al Dr. Josep Anton Ferré que havia hagut de

marxar i no podia intervenir a la cloenda.

També felicitava al CEUCAT per la iniciativa i

agraïa la participació de tothom. Segons deia

“he après molt” durant la jornada i “he pres

apunts com quan era estudiant”. “Per una

persona com jo mateix que ens toca ser a la

primera línia de responsabilitat és molt

enriquidor conèixer tots els punts de vista”.

Continuava destacant la importància de la

creació del CEUCAT, perquè “als que estem al

front de les universitats ens cal trobar uns

interlocutors sobre el que estem fent”.

Sovint es creu que l’aportació dels estudiants

no serveix de res si les seves aportacions no es

materialitzen a la realitat. “La participació dels

estudiants és molt important perquè és un

punt de vista de l’altre costat, i si no hi és es

nota molt”.

“La vostra opinió és molt important perquè

vosaltres sou els que rebeu immediatament

una part de l’actuació de la universitat”

De vegades el propi estudiantat no accepta

tenir representants, o els propis representants

temen opinar en alguns òrgans de govern per

si representen prou l’opinió majoritària.

Si han estat elegits és perquè algú els ha votat

Cloenda del primer dia de les Jornades


i els ha fet confiança. “Normalment tots els

que formen part d’òrgans de govern estan

més informats i per tant poden tenir millor

criteri per opinar.”

El rector no volia marxar sense fer alguns

comentaris sobre l’últim debat, el de

governança.

“Crec que és molt important tenir en compte

què és el que la societat demana que faci la

universitat”. La Universitat ha canviat molt els

últims 20 anys, de fet afirma que aleshores no

hi havia universitats sinó acadèmies d’alt

nivell, perquè només feien docència. Després

ha vingut la recerca, i ara no n’hi ha prou amb

generar coneixement (recerca), i transmetre

coneixement (docència) sinó que l‘hem de

valoritzar (transferència de coneixement).

Segons el rector “cal veure com aconseguim

governar-nos a la universitat d’una forma més

àgil”, i això no té res a veure en com s’elegeix

el rector. “L’important és que un cop elegit

pugui gestionar la universitat de la forma més

eficient en base al programa pel qual ha estat

elegit.”

Sovint el rector proposa A, el consell de

govern acorda A, arriba al centre i el degà

comunica que cal fer A, i un professor decideix

fer B. “Hem de tenir un sistema de governança

que eviti que davant aquesta situació no passi

res”. Perquè aleshores és molt difícil

gestionar.

També parlant de governança, posava com

exemple els centres de recerca. Han de retre

comptes, ser eficients, prendre decisions

ràpides, etc. I ho fan fora de la universitat per

tenir altres regles del joc. Seria ideal que per

poder crear aquests centres no calgués sortir

de la universitat i poguessin seguir més

vinculats.

El rector destacava “la importància del paper

de la universitat com a agent de

desenvolupament socioeconòmic”.

I afirmava que la universitat és part de la

solució de la crisi. Cal aconseguir formar el

millor el possible en tots els àmbits del saber

als qui han de fer funcionar la societat, als qui

han d’anar a les empreses, als qui han de crear

empreses.

Giró acabava la seva intervenció animant als

estudiants a continuar participant, i desitjant

que l’endemà també fos molt profitós pels

participants a les jornades.

I deixava com a encàrrec portar a la Comissió

d’Accés i Afers Estudiantils del CIC i a la

representació estatal les conclusions de les

jornades.

Finalment el president del CEUCAT intervenia

dient que havia començat aquestes jornades

dient que tenia tres desitjos: que tothom se

sentís còmode, participés i pogués treure

profit de les jornades. “Personalment he

complert aquest desitjos, i espero que cadascú

de vosaltres també els hagueu pogut veure

complerts.”

Per altra banda destacava que és un plaer

poder compartir activitats com aquestes amb

estudiants, rectors, i altres autoritats que

s’han assegut al mateix auditori per aprendre

conjuntament.”

I per concloure agraïa la seva presència als

participants i desitjava que aquest tipus

d’activitats puguin perdurar en el temps i es

puguin fer moltes edicions.

“La universitat no forma part de la crisi, la universitat forma part de la solució” Antoni Giró

“Ha estat un plaer compartir tot un dia amb estudiants, rectors, i altres autoritats per aprendre conjunta-ment.” Jordi Codony


LA RELACIÓ AMB LES ASSOCIACIONS I SIGNATURA DEL CONVENI CEUCAT-

CEMCAT

El segon dia de jornades va començar amb

dues ponències breus sobre la relació entre

les associacions i el CEUCAT. És important que

el Consell de l’Estudiantat de les Universitats

Catalanes tingui relació amb altres agents

socials de forma que puguin interactuar en

aquells temes que els siguin d’interès.

En primer lloc en Joan Gil, representant de la

Universitat Autònoma de Barcelona al

CEUCAT, va explicar que considera important

acostar-se a les associacions de representants

estudiantils o implicades en les polítiques

universitàries tals com sindicats d’estudiants o

la PUDUP, Plataforma Unitària en Defensa de

la Universitat Pública.

Marina Angelats, presidenta del Consell

d’Estudiants de Medicina de Catalunya

(CEMCAT), va parlar de la necessitat que el

CEUCAT s’acosti a les sectorials com és el cas

del mateix CEMCAT i va per presentar la difícil

situació que travessa la seva titulació,

afectada per les retallades de sanitat i

universitats simultàniament.

Jordi Codony, president del CEUCAT, va parlar

sobre la voluntat del consell de mantenir una

bona relació amb altres associacions i va

recordar que la iniciativa d’aquest conveni la

va portar el propi CEMCAT, quan el van

convidar a les Jornades d’Estudiants de

Medicina de Catalunya a presentar el

recentment construït CEUCAT.

Després de llegir el text del conveni

prèviament aprovat pels plenaris del dos

òrgans, Codony i Angelats van signar les dues

còpies del conveni que custodiarà cadascun

dels consells.

I finalment, els participants al grup de treball

van reflexionar sobre la importància de

potenciar la Comissió d’Estudiants del Consell

Interuniversitari de Catalunya, on hi són

presents els sindicats d’estudiants, fomentant

el diàleg amb aquestes entitats i dinamitzant

nous espais i canals perquè puguin conèixer el

CEUCAT i treballar amb el mateix per obtenir

una visió conjunta de la situació del sistema

universitari català.

Firma del conveni CEUCAT-CEMCAT


GRUP DE TREBALL “DRETS I DEURES DELS ESTUDIANTS UNIVERSITARIS”

El primer dels grups de treball es va centrar en

els drets i deures dels estudiants universitaris.

L’origen d’aquest grup de treball és un acord

de la Comissió d’Estudiants del CIC, a proposta

del CEUCAT, per elaborar una carta de drets i

deures que pugui ésser consensuada en el

futur amb totes les universitats. D’aquesta

forma quedarien recollits en un sol document

els drets i deures bàsics de l’estudiantat.

Aquest era el segon cop que es reunia un grup

de treball sobre drets, que ja es va constituir a

Tarragona durant les I Jornades Obertes del

CEUCAT (26/11/2011). Per treballar, i com a

metodologia, el grup es va basar en les

conclusions elaborades el dia 26 de novembre

i en els resultats d’una enquesta feta durant

les segones jornades, i concretament el dia

anterior. Mitjançant una urna, els participants

al primer dia de jornades van poder llistar de

forma anònima quins eren segons el seu

criteri els cinc drets i els cinc deures més

importants que havien de tenir els

universitaris.

Als annexos d’aquest document s’adjunta el

llistat complet d’aquesta enquesta realitzada

pel CEUCAT el dia 10 de març de 2012.

Durant una bona estona el grup de treball va

poder analitzar les propostes que havien

arribat a través de l’enquesta.

Un dels drets més important que es va

analitzar és a rebre una docència de qualitat, i

els estudiants van decidir per unanimitat que

calia incloure’l en una possible carta de drets i

deures. També es van identificar altres drets

més novedosos, com és el cas del dret a la

protesta cívica (que inclouria accions com les

manifestacions o les vagues).

Tot i el bon ritme de treball, la multitud de

propostes arribades va impedir acabar la feina

i es va decidir seguir convocant aquest grup de

treball durant les properes setmanes per

acabar d’elaborar una primera proposta de

carta de drets i deures i elevar-la al plenari del

CEUCAT i a la Comissió d’Estudiants del

Consell Interuniversitari de Catalunya.

Grup de treball sobre drets i deures


GRUP DE TREBALL “LES BEQUES A CATALUNYA”

Aquest grup de treball es basava en la

ponència i col·loqui del dia anterior sobre “Les

Beques a Catalunya”.

Després de repassar les dades facilitades per

l’AGAUR, es va fer pal·lès que els estudiants

universitaris de Catalunya són maltractats pel

sistema de beques estatal. El motiu principal

és que l’actual sistema no té en compte els

diferents costos de viure a les comunicats

autònomes. D’aquí que l’AGAUR proposi uns

llindars de renda diferents als establerts per

Madrid. Els assistents al grup de treball van

concloure que cal instar al govern de l’Estat a

través del Observatorio de Becas y del

Consejo de Estudiantes Universitario del

Estado (CEUNE) a revisar les convocatòries de

beques i els seus criteris perquè s’adaptin més

a la realitat catalana.

Els assistents van voler seguir el debat parlant

de les Beques Excel·lència, doncs creien que

no són el tipus de beques que cal potenciar en

un moment de crisi on moltes persones tenen

dificultats econòmiques i els preus poden

suposar una barrera per l’accés als estudis

superiors. A més, segons manifestaven alguns

estudiants, l’excel·lència ja es premia amb les

Matrícules d’Honor, tot i que reconeixien que

de vegades s’atorguen de forma arbitrària.

Alguns assistents demanaven que es que es

congeli la dotació d’aquestes beques i que no

s’incrementin els recursos que s’hi destinen,

mentre que d’altres més agosarats

demanaven que se suprimeixin aquestes

beques en favor de les beques Equitat.

Seguint amb les beques Excel·lència,

s’apuntava que s’hi inverteixen molts diners

que beneficien molt poques persones. I es

córrer el risc que es converteixin en un

“Erasmus de luxe”. Per evitar-ho proposaven

que es reconverteixin en uns ajuts a projectes

acadèmics concrets. D’aquesta forma els

estudiants presentarien una proposta

acompanyada d’una valoració econòmica i

s’atorgarien ajuts tenint en compte no només

l’expedient, sinó també la idoneïtat del

projecte.

Els estudiants de les universitats privades

reclamaven que també es creïn o

s’incrementin les beques a les seves

universitats, que podrien finançar-se com les

beques Equitat (a partir de part de la

matrícula d’altres estudiants).

També es va parlar que a l’hora d’atorgar

ajuts, no només s’hauria de mirar la nota de

l’expedient sinó també altres aspectes com les

activitats extraacadèmiques que realitzen els

estudiants.

Grup de treball sobre drets i deures


GRUP DE TREBALL AVALUACIÓ DE LA SATISFACCIÓ DE L’ESTUDIANTAT DE LES

UNIVERSITATS CATALANES”

En les Jornades de participació dels estudiants

en l’àmbit internacional celebrades a la

Universitat Rovira i Virgili al desembre de 2010

es van apuntar 3 factors clau per a millorar els

nivells de participació dels estudiants en la

millora de la universitat: Informació, motivació

i model de representació i participació català.

L’any 2011 la Comissió d’estudiants d’AQU

Catalunya analitza aquestes tres factors: el

grau de coneixement que tenen els estudiants

sobre els diferents mecanismes de

representació és insuficient i tot i què les

institucions disposen d’informació accessible

és intel·ligible; quan a la motivació destaquen

què els estudiants han de conèixer l’efecte de

les accions dels representants, ser escoltats

per la societat i tenir interlocutors directes

amb el ministre d’universitats; respecte el

model destacaven la importància d’analitzar el

model de participació i representació

acadèmica del sistema català.

Un any desprès estudiants de les diferents

universitats catalanes tornaven a reflexionar

entorn a l’Avaluació de la satisfacció dels

estudiants a les Universitat catalanes en les II

Jornades Obertes del CEUCAT. Mentre el dia

10 de març es realitzava una taula rodona

amb experts dels diferents col·lectius, el

diumenge 11 de març es va reunir un grup de

treball per abordar aquesta qüestió.

En un grup molt participatiu i que no va

generar conflictes, els estudiants van poder

elaborar un extens document de conclusions

que s’adjunta com a annex al final d‘aquest

document.

Participants al grup de treball d’avaluació de la satisfacció de l’estudiantat


GRUP DE TREBALL “UN NOU MODEL DE GOVERNANÇA DEL SISTEMA

UNIVERSITARI?”

El grup de treball sobre la governança del

sistema universitari era el segon cop que es

convocava, ja que ho havia fet a les primeres

jornades. Però la presència de molts nous

participants va fer recomanable iniciar el

debat sense assumir les primeres conclusions

elaborades al novembre.

Tot i la dificultat que suposa la complexitat del

tema a tractar i la gran quantitat d’àmbits que

aquest integra, els participants van poder

analitzar el debat produït el dia anterior i

alguns dels documents més recents sobre

aquest tema (elaborats per la ponència de la

comissió de governança del Consell

Interuniversitari de Catalunya).

Començant per un debat sobre si cal parlar de

governança o no, el grup de treball va

concloure que els estudiants no podem

quedar al marge del debat que s’està

produint. I que per tant, cal participar-hi de

forma activa per vetllar pels seus interessos.

Tot seguit es va llegir i discutir àmpliament el

document de la ponència de la comissió de

governança que fa referència a l’autonomia

universitària, tot debatent què significa

exactament el rendiment de comptes,

l’avaluació o la pròpia autonomia.

Veient la complexitat dels assumptes a tractar,

i el gran nombre de temes que cal tenir en

compte (Autonomia, avaluació i retiment de

comptes, Òrgans de govern (unipersonals i

col·legiats), Organització interna, Gestió de

personal (PDI i PAS), Finançament, Relacions

entre universitats i amb la societat i El paper

dels governs: Catalunya, Espanya, Europa.) el

grup de treball va decidir demanar al CEUCAT

que organitzi debats monogràfics sobre

àmbits concrets de la governança. I que per

tant sigui en aquestes properes reunions on es

puguin redactar conclusions concretes sobre

cadascun dels àmbits.

Així doncs, es va acordar sol·licitar la creació

d’un grup de treball permanent sobre

governança del que en serien membres els

representats d’estudiants de cada universitat

a la comissió de governança, així com tots

aquells estudiants que hi estiguin interessat.

No obstant, es va dedicar la resta de la sessió

a establir alguns acords sobre diagnòstic i

principis bàsics per afrontar qualsevol canvi al

sistema de governança de les universitats i del

sistema universitari.

Pel que fa a la diagnosi, es va posar de

manifest la complexitat que té el sistema de

governança actual: moltes unitats

estructurals, òrgans de govern amb

competències no ben diferenciades, manca

d’eines eficaces per governar per part dels

directors de les unitats, etc.

Els assistents creien que existeixen problemes

concrets com la manca capacitat de governar,

en el sentit que “hi ha professors que

malinterpreten la llibertat de càtedra (entent-

la com llibertat absoluta d’actuació) i cal

habilitar mesures per evitar el descontrol”.

Pel que fa als principis bàsics en que s’ha de

basar qualsevol canvi, el grup de treball va

concloure que cal preservar la democràcia

interna a la universitat, que permet que la

comunitat universitària sigui partícip i

corresponsable de la gestió de la universitat.

Es demanava un augment de la transparència

dels òrgans de govern, incrementant la

capacitat de comunicació i transmissió de la

informació des d’aquests cap a la comunitat

universitària.


També es considerava que el Consell Social ha

de desaparèixer i integrar-se amb el consell de

Govern, per evitar duplicitats innecessàries. I

que cal preservar l’autonomia universitària

evitant que la universitat sigui gestionada o

condicionada per agents externs.

També es va concloure que cal potenciar la

figura del Síndic de Greuges, per tal que

garanteixi el compliment de les normativa, el

correcte funcionament de la universitat, i

resolgui els conflictes sorgits entre membres

de la comunitat.

CLOENDA DE LES JORNADES

A la cloenda de les jornades va intervenir el

president del CEUCAT per mostrar-se molt

satisfet pel desenvolupament dels dos dies de

treball, i creia que “aquestes activitats que

faciliten la participació dels estudiants són un

pas endavant en la representació estudiantil

suprauniversitària”.

Segons Codony, els objectius de les jornades

s’han complert amb escreix. I recordava que

aquests eren: 1) permetre a estudiants que no

formen part dels circuits de representació

suprauniversitària puguin fer arribar els seus

punts de vista 2) fer xarxa de contactes entre

els estudiants de les diferents universitats,

perquè es coneguin diferents realitats,

aprenguin els uns dels altres i això enriqueixi

les posicions de tots 3) que els estudiants

adreçar la seva opinió directament a les

autoritats i 4) formar futurs representants.

Tot desitjant que les jornades haguessin estat

molt profitoses per tots els assistents, va obria

un col·loqui amb els assistents per valorar les

jornades i trobar aquells aspectes que podien

ajudar a millorar-les.

Finalment, donava per acabades les II

Jornades Obertes del CEUCAT tot afirmant que

aquestes “han estat una excel·lent forma de

celebrar el primer aniversari del Consell de

l’Estudiantat de les Universitats Catalanes”.


EL CEUCAT

LA CREACIÓ DEL CONSELL

Al 2008, una part de l’estudiantat del sistema universitari català es va revoltar contra l’Espai Europeu

d’Educació Superior, se’ls coneixia com a moviment anti-Bolonya. Es van produir manifestacions i

tancades al rectorat de la UB, i el Govern va veure la necessitat d’establir un diàleg amb els

universitaris. Per això, al 2009 es va constituir la “Taula Nacional per la Universitat Pública”, formada

per Rectors, Estudiantat i Govern.

En aquest procés, liderat per l’aleshores comissionada Blanca Palmada, hi havia tres objectius

fonamentals:

L'anàlisi dels diversos aspectes que plantejava el nou escenari,

El debat per identificar les mesures més adequades

El seguiment de l'aplicació de les actuacions que es decidís dur a terme

Però després de diverses reunions, les associacions d’estudiants van veure que aquell format de

reunió no els era profitós. Per seguir mantenint una bona interlocució, el Govern va reactivar la

Comissió d’Estudiants del Consell Interuniversitari de Catalunya l’any 2009.

Un dels primers acords de la Comissió d’Estudiants va ser endegar un Grup de Treball obert a

qualsevol universitari interessat, per treballar sobre com millorar la participació estudiantil. Hi van

participar associacions, Consells d’Estudiants i altres estudiants. I durant tot el 2010 es van efectuar

diverses reunions, que van comptar amb el suport de personal de la Generalitat i experts en

participació.

I a finals de 2010, el grup de treball va redactar les seves conclusions, que va dividir en dos blocs:

a. Impulsar tot un seguit de mesures per augmentar la participació

b. Crear el Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes

Les conclusions van ser elevades a la Comissió d’Estudiants del CIC, on van ser aprovades.

Posteriorment la Comissió d’Accés i Afers Estudiantils del CIC va donar llum verda per elevar la

proposta de creació del CEUCAT a la Conferència General del CIC. Finalment, el 2 de desembre de

2010 la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya va aprovar la creació del CEUCAT. La

constitució es va celebrar el 26 de febrer de 2011 ( veure imatge).


EL CONSELL

El CEUCAT és un òrgan creat per govern, rectors i estudiants que té per objectiu coordinar als màxims

representants de cada universitat del sistema universitari català i representar la veu de l’estudiantat

de les universitats catalanes.

Està format per representants de les 12 universitats del sistema català, tant les públiques com les

privades, que són els presidents dels Consells de l’Estudiantat de cada universitat Aquests, eleven els

posicionaments del plenari dels Consell d’Estudiants de cada universitat al plenari del CEUCAT.

FUNCIONS

Els principals objectius del CEUCAT es poden resumir en sis funcions concretes:

Debatre temes d’interès interuniversitari

Coordinar els Consells de l’Estudiantat de les universitats catalanes

Representar els estudiants de les universitats catalanes

Preparar les reunions a les que hi ha representants d'estudiants

Elevar propostes concretes als organismes competents

Augmentar i millorar la participació estudiantil

ESTRUCTURA

El CEUCAT funciona bàsicament en reunions del plenari, tot i que compta amb grups de treball i un

gabinet de comunicació formats tant per membres del CEUCAT com per col·laboradors externs.

Per més informació sobre el consell podeu consultar les memòries anuals del CEUCAT a l’apartat

“publicacions” del web www.ceucat.cat


ANNEXOS

LLISTAT DE DRETS I DEURES RESULTAT DE L’ENQUESTA ELABORADA PEL CEUCAT

El CEUCAT, a través d’un procés participatiu i de debat, va rebre dels assistents a les jornades i de

diferents estudiants que van ser consultats moltes propostes de drets i deures per discutir al grup de

treball i a les futures reunions per elaborar la carta de drets i deures de l'estudiantat universitari

català. Han calgut tres reunions del grup de treball per arribar a aquest primer esborrany de carta de

drets i deures, que serà elevada al CEUCAT per al seu estudi, millora i tramitació.

Drets Acadèmics

1. DRET D’IGUALTAT D’OPORTUNITATS

Igualtat d’oportunitats en l’accés i realització dels estudis universitaris.

2. DRET A UNA DOCENCIA DE QUALITAT

Dret a participar a l’avaluació de la docència.

Dret a rebre assessorament i suport del professorat, especialment a través de la figura del

tutor.

Dret a disposar dels materials necessaris per desenvolupar les assignatures.

Dret a una docència adaptada a les noves tecnologies

Dret a gaudir d’una oferta variada de pràctiques docents

Dret a rebre la docència en català.

Dret a rebre part de la docència en anglès.

Dret a que la institució fomenti el pensament crític i els valors socials.

Dret a rebre un tracte respectuós per part del professorat i el personal d’administració i

serveis.

3. DRET A UNA AVALUACIÓ OBJECTIVA

Dret a un tribunal de segona correcció amb participació estudiantil

Dret a una avaluació compensatòria d’examen amb el temps suficient

Dret a conèixer l’estat de l’avaluació (TEMPS)

Gravació dels exàmens orals si l’alumne vol

Dret a la no penalització per la inassistència justificada.

Dret al respecte de la llibertat ideològica i de pensament en la realització de l’avaluació.

Dret al repartiment equitatiu de la càrrega d’avaluació entre assignatures.


4. DRET A COMPATIBILITZAR TREBALL I ESTUDIS

Dret a una oferta docent que permeti compatibilitzar treball i estudis.

Dret a gaudir de la possibilitat d’obtenir ofertes laborals als serveis de la universitat.

5. DRET D’INFORMACIÓ

Conèixer tota la informació necessària abans de matricularse.

Dret a rebre informació dels seus drets.

Dret a rebre informació de tots els serveis que se li ofereix.

Dret a rebre informació sobre el funcionament de la universitats i les decisions dels òrgans de

govern que sigui fàcilment localitzable i entenedora.

Dret a rebre una resposta motivada a les consultes realitzades a l’Administració Universitària.

6. DRET A RECURSOS I INSTAL·LACIONS

Dret a poder fer ús del programari lliure.

Dret a que les biblioteques de les Universitats Públiques Catalanes estiguin obertes a tota la

societat prioritzant determinades èpoques als estudiants de la pròpia universitat.

Dret a gaudir d’espais d’estudi i de treball en grup.

Dret a l’adaptació de les instal·lacions a les noves tecnologies.

Facilitar la mobilitat dels estudiants amb un transport públic més accessible.

Dret a gaudir d’espais i recursos que permetin realitzar els àpats diaris de forma gratuïta.

Dret a participar de l’avaluació dels serveis de les universitats en tant que usuaris dels

mateixos.

Dret a gaudir d’uns serveis i uns recursos eficients, eficaços, econòmics, justos i solidaris.

Drets de participació i representació

7. DRET DE PROTESTA CÍVICA

Dret a vaga

Dret de manifestació al campus

8. DRET A LA PARTICIPACIO ACTIVA

Dret a gaudir de franges horàries per poder realitzar altres activitats a part de l’estudi que

estiguin associades al món universitari.

Dret al reconeixement i suport de l’associacionisme estudiantil, dotant dels recursos

econòmics, materials i formatius necessaris.

Dret a gaudir per part dels estudiants dels espais de la universitat per organitzar activitats.

Dret al reconeixement de la participació estudiantil a les dates festives específiques de cada

universitat.

Dret a gaudir d’espais per a la comunitat universitària.


Respecte a les tasques de tots els representants legítims de l’estudiantat

Dret a una representació el més proporcional possible dels estudiants als òrgans de govern.

Dret a fer ús d’un sistema de queixes accessible, eficaç i amb capacitat d’acció i resposta.

Dret a intervenir en l’elaboració de propostes, reglaments i accions que involucrin

directament l’estudiantat.

Deures:

9. DEURE D’ESFORÇ ACADEMIC

Estudiar, aprendre i aprofitar els estudis.

No malgastar beques ni ajuts

FER EFECTIVA LA DOCÈNCIA

Utilitzar responsablement les eines facilitades per els universitats

10. DEURE DE RESPECTE I COMPROMÍS

Deure de complir les obligacions com a representant d’estudiants

No alterar ni obstruir injustificadament el funcionament de la universitat, especialment en el

cas de la docència.

Deure al respecte:

a. Al bon nom de la Universitat

b. Als membres de la comunitat universitària

c. Als béns i instal·lacions de la universitat

d. A les normatives universitàries

CONCLUSIONS SOBRE “AVALUACIÓ DE LA SATISFACCIÓ DELS ESTUDIANTS DE LES


En les Jornades de participació dels estudiants en l’àmbit internacional celebrades a la Universitat

Rovira i Virgili al desembre de 2010 es van apuntar 3 factors clau per a millorar els nivells de

participació dels estudiants en la millora de la universitat: Informació, motivació i model de

representació i participació català.

L’any 2011 la Comissió d’estudiants d’AQU Catalunya analitza aquestes tres factors: el grau de

coneixement que tenen els estudiants sobre els diferents mecanismes de representació és insuficient

i tot i què les institucions disposen d’informació accessible és intel·ligible; quan a la motivació

destaquen què els estudiants han de conèixer l’efecte de les accions dels representants, ser escoltats

per la societat i tenir interlocutors directes amb el ministre d’universitats; respecte el model

destacaven la importància d’analitzar el model de participació i representació acadèmica del sistema

català.


Un any desprès estudiants de les diferents universitats catalanes reflexionen entorn a l’Avaluació de

la satisfacció dels estudiants a les Universitat catalanes en les II Jornades d’Estudiants celebrades els

dies 10 i 11 de març a la Universitat de Barcelona (UB) organitzades pel Consell d’Estudiants de les

Universitats Catalanes (CEUCAT).

Mentre el dia 10 de març es realitzava una taula rodona amb experts dels diferents col·lectius: Josep

Anton Ferré, director de l’ Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya; Josep

Pallarès, Vicerector de personal acadèmic de la Universitat Rovira i Virgili; Santiago Roca, Director de

l’Àrea de Planificació, Avaluació i Qualitat de la Universitat Politècnica de Catalunya i Gemma

Espigares coordinadora d’Economia i Qualitat del Consell de l’Estudiantat de la Universitat de Lleida i

un posterior debat amb els assistents a les jornades, el diumenge 11 de març es va reunir un grup de

treball d’estudiants per elaborar aquestes conclusions.

Informació: s’han detectat mancances en la informació de la que disposen els estudiants per

tal d’accedir als sistemes de participació en la millora de la universitat. Falta de transparència

en la informació com ara els objectius pels quals es realitzen les enquestes o l’accés al

resultat d’aquestes, entre altres.

Nivells de participació: la participació dels estudiants en les enquestes de satisfacció és molt

dispar en les diferents universitats catalanes i també entre els centres i titulacions de la

mateixa universitat en les què s’han evidenciat experiències que van des de nivells de

participació en les enquestes al voltant del 12% i fins al 80% en alguns casos. S’apunta un

objectiu a treballar: cal millorar la participació i establir mecanismes de seguiment per

assegurar resultats representatius.

Motivació: considerem que la informació prèvia dels objectius i les repercussions de les

enquestes és limitada, i el funcionament i la publicació dels resultats són insuficients i poc

visibles. Pensem que la millora d’aquests factors incidirien en l’augment de la participació.

També es posa en rellevància la necessitat no només de ser escoltats, sinó què d’aquests se’n

derivin propostes de millora i les pertinents accions conseqüència de l’anàlisi. Considerem

que no es pertinent en termes econòmics i de responsabilitat individual incentivar la

participació amb sortejos ni compensacions, així com tampoc obligar als estudiants a

respondre les enquestes.

Model d’enquesta assignatura-professor: actualment és un procés molt llarg i poc viable al

que sovint no se l’hi troba utilitat, es creu convenient que es creí un model més àgil que sigui

de fàcil accés, comprensió i resposta. Desprès de reflexionar dels diferents models que

s’estan utilitzant actualment considerem que seria interessant l’agrupació de dades i la

resposta en forma de graella amb no més de 2025 ítems (quantitatius) i que permetin també

l’avaluació qualitativa a través de l’espai de comentaris. També s’evidencia que aquestes són

algunes consideracions a tenir en compte i que són els experts els qui han de dissenyar i

validar-los.

Enquestes virtuals (on-line) o presencials (off-line): cal tendir cap a un model virtual que

suposi una inversió inicial que serà rentable en termes econòmics pels costos que té el

sistema en paper (costos del paper i dels becaris). A més, cal dir que el model virtual permet

la extrapolació e interpretació molt més ràpida dels resultats obtinguts, fet que permetria la

millora contínua més immediata. Es parla de la confidencialitat del model virtual, fet que no

http://www.aqu.cat/

http://directori.upc.edu/directori/dadesUE.jsp?id=069


ha de suposar un problema per la desvinculació entre el fet de contestar o no l’enquesta i les

respostes d’aquesta (codis encriptats diferents). Per tant, considerem que cal invertir

recursos en millorar el sistema virtual amb el que ja s’ha avançat molt i superar alguns

problemes que segueix ocasionant com ara enviar recordatoris a les persones que ja han fet

el qüestionari i buscar mecanismes de difusió adients que fomentin la participació on-line

dels estudiants.

Incidència de les enquestes de satisfacció en la millora del programa formatiu: les

enquestes actualment més esteses al territori català són les anomenades assignatura-

professor, que considerem no tenen una incidència directa en la millora de la titulació, sinó

en tot cas sobre la satisfacció amb el professor o la pròpia assignatura, i si aquest en fa una

reflexió i n’incorpora les millores pertinents. A més a més el model d’enquesta unidireccional

no permet la interacció i feedback entre els diferents agents, fet que podria incidir sobre la

millora del programa de forma exponencial. Entre les conclusions s’apunta a la necessitat de

participació dels representants d’estudiants amb el professor i responsables de titulació, de

fet s’apunta que ja és una pràctica estesa entre molts dels professors dedicar de forma

voluntària la última sessió a la interacció amb els estudiants i fer una valoració de

l’assignatura d’on se’n deriven canvis per al següent curs.

Altres sistemes de participació en la millora dels programes formatius: En aquest sentit

s’han posat de manifest algunes bones pràctiques esteses pel territori com ara les trobades

entre delegats i representants dels estudiants amb els responsables de titulació (permet

detectar problemes de coordinació entre les diferents assignatures, especialment en relació

a la duplicitat o absència de continguts) o la redacció d’informes amb aspectes de millora per

part dels estudiants en relació al seguiment de les guies acadèmiques o del funcionament

diari de les assignatures. Cal posar eines per tal de millorar la formació (a través de cursos i

manuals) que tenen els representants sobre aspectes relacionats amb la qualitat i indicadors

com la satisfacció dels estudiants i garantir la seva participació en les comissions internes i

externes de seguiment de titulacions. En aquest sentit es comenta que seria interessant

garantir que a totes les titulacions hi hagi un horari reservat per a reunions (Estatut de

l’Estudiant Universitari).

Mecanismes d’acció: es posa de manifest que amb el sistema actual hi ha problemes

d’actuació davant de professorat que de forma reiterada es valorat de forma negativa pels

estudiants i no compleix amb la normativa d’avaluació i qualificació, entre altres. Davant

d’aquesta situació s’apunta en dos direccions: per una banda, la necessitat de què es

desenvolupi un pla d’acció i per altra, la falta d’implicació de responsables (degans i directors

de centre, directors/es de departament i vicerectors). Per tal de posar solució es proposa

seguir iniciatives que ja s’estan duent a terme en algunes universitats com ara l’acord del

centre que quan un professor rebi valoracions negatives en les enquestes reiterades sense

justificació o la redacció d’informes dels representants detectant el problema els

responsables emetin un informe negatiu del tram docent. També s’evidencia que cal millorar

els protocols d’actuació en aquests casos perquè es donen casos en què els responsables

volen actuar i no poden fe-rho.

Millora: CARRERA D’UN PROFESSOR (PUNTS) docència, gestió, recerca i formació. Cal insistir

en programes que garanteixin mecanismes per millorar quan es detecta una mancança i un


seguiment d’aquests casos. Quan al cas que comentàvem ¡, i entès des de la millora

considerem què cal trobar mecanismes perquè els professors amb els què es detecta un

problema amb la docència se’ls garanteixi (i en alguns casos se’ls indueixi) a trobar els

mecanismes per posar-hi solució: recursos informàtics, cursos de formació (presa de

decisions, resolució de conflictes,...).

S’ha detectat accions en algunes universitats encaminades a la millora: creació d’una llista

TOP 10 (dels professors amb millors puntuacions de satisfacció) que serveixi d’incentiu per

als companys o bé trobades de reconeixement de la tasca docent entre professors i

estudiants que faciliti la interacció entre les dos col•lectius.

Dimensions: es debat sobre el model d’enquesta que va presentar el director de l’AQU i

considerem oportú que coexisteixin els dos sistemes: per una banda, les enquestes pròpies

de cada universitat i per altra, una enquesta comú a tot el sistema català que permeti la

comparació de resultats a fi d’identificar referents i detectar bones pràctiques (campus

virtual, serveis de restauració pròxims a la universitat, participació en activitats culturals, de

representació i d’esports, espais, biblioteques,...).

Indicadors indirectes de satisfacció: per tal d’avaluar la satisfacció podem utilitzar

mecanismes indirectes com ara l’Enquesta d’inserció Professional realitzada per l’AQU al

2011 en la què s’evidencia que el 73% tornaria a fer la mateixa carrera si hagués de tornar a

estudiar (tot i que cal tenir en compte la vinculació emocional), l’absentisme educatiu o

conèixer els motius d’abandonament en etapes inicials a través d’entrevistes telefòniques.

Grups d’interès: cal no només seguir treballant amb la millora dels mecanismes per conèixer

la satisfacció dels estudiants, sinó també del professorat docent investigador i dels

ocupadors. Quan al PDI es pot tenir en compte l’autoavaluació (Manuals d’Avaluació Docent

del Professorat) i també els propis companys d’assignatura i de departament. Pel que fa als

ocupadors resulta d’interès conèixer quines són les competències transversals i específiques

que més valoren i amb les que detecten més mancances.

El grup de treball es mostra molt satisfet amb l’elecció del tema i les conclusions que s’han apuntat i

considera que cal fer difusió d’aquests punts de debat i reflexió i facilitar la implicació de tots els

agents d’interès per seguir implementant les millores oportunes, contribuint així a la millora de la

qualitat del sistema universitari català.


CONVENI SIGNAT ENTRE EL CEUCAT I EL CEMCAT

CONVENI ENTRE EL CONSELL DE L’ESTUDIANTAT DE LES UNIVERSITATS CATALANES (CEUCAT) I EL CONSELL D’ESTUDIANTS DE MEDICINA DE CATALUNYA

(CEMCAT)

Signat a Barcelona en data 11 de març de 2012

REUNITS:

D’una banda, el Sr. Jordi Codony Gisbert, President del Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT), I de l’altra, la Sra. Marina Angelats, Presidenta del Consell d’Estudiants de Medicina de Catalunya (CEMCAT).

RECONEIXEN:

Primer. Que el CEUCAT és el representant legal i legítim de tots els estudiants de les universitats catalanes i és l’encarregat de vetllar pels seus interessos.

Segon. Que el CEMCAT és el representant legal i legítim dels Estudiants de Medicina de Catalunya i és l’encarregat de vetllar pels seus interessos.

I ACORDEN:

Primer. Ambdues organitzacions es comprometen a tenir en consideració les opinions, posicionaments i documents elaborats per l’altra en aquelles temàtiques que puguin vincular els seus àmbits de representativitat.

Segon. El compromís de col·laboració entre els membres d’ambdues organitzacions en la difusió i realització d’activitats, quan per la naturalesa d’aquestes així s’escaigui.

Tercer. Aquest conveni entrarà en vigor en el moment de la seva signatura, tindrà una durada il·limitada i podrà ser rescindit per alguna de les causes següents:

Per mutu acord de les parts, manifestat per escrit.

Per la renúncia d’una de les parts, feta amb un mínim d’un mes d’anticipació.

Per les causes generals establertes per la legislació vigent.

Quart. Perquè tingui validesa, qualsevol modificació que alteri el contingut del present conveni haurà de ser expressada de mutu acord per totes les parts i aprovada per les respectives Assemblees Generals.

Jordi Codony Gisbert


Marina Angelats Martín

Presidenta del CEMCAT


LLISTAT DE DOCUMENTACIÓ UTILITZADA DURANT LES JORNADES

Durant la jornada, s’han utilitzat tot un seguit de documents que donaven suport.. A continuació

s’adjunta la llista de material usat, agrupats per activitats. La majoria d’ells estan accessibles a través

de la web del CEUCAT, com a documentació adjunta a l’apartat d’aquestes jornades obertes.

DOCUMENTACIÓ GENERAL

Programa de les II Jornades Obertes del CEUCAT

Memòria del CEUCAT curs 20102011

Dossier informatiu sobre les II Jornades Obertes del CEUCAT

GRUP DE TREBALL “ DRETS I DEURES DE L’ESTUDIANTAT UNIVERSITARI”

Real Decreto 1791/2010, de 30 de diciembre, Estatuto del Estudiante Universitario

GRUP DE TREBALL “BEQUES A CATALUNYA”

Ponència “Les beques a Catalunya” (2012) Sr. Pere Pardo

Convocatòria de les beques Equitat i Excel·lència curs 201112

Convocatòria Beques de caràcter general curs 201112

GRUP DE TREBALL “AVALUACIÓ DE LA SATISFACCIÓ DELS ESTUDIANTS DE LES


Ponència “Avaluació de la satisfacció dels estudiants de les universitats catalanes” (2012) Sr.

Josep Anton Ferré

Design and Testing the Feasibility of a Multidimensional Global University Ranking (2011)

CHERPA

Factors per a l'anàlisi de la participació dels estudiants (2012) A. Basart

Guia per al seguiment de les titulacions oficials de grau i master (2011) AQU

Model de qüestionari Noel Levitz 40 preguntes i 70 preguntes

GRUP DE TREBALL “UN NOU SISTEMA DE GOVERNANÇA PER LES UNIVERSITATS

CATALANES?”

LLEI 1/2003, de 19 de febrer, d’universitats de Catalunya (2003)

LEY ORGÁNICA 6/2001, de 21 de diciembre, de Universidades

LEY ORGÁNICA 4/2007, de 12 de abril, por la que se modifica la Ley Orgánica 6/2001, de 21

de diciembre, de Universidades

Llibre Blanc de la Universitat de Catalunya (2008) ACUP

Informe preliminar sobre la governança universitària (2011) Universitat de Barcelona

Informe de la Comisión de Expertos Internacionales de la EU2015 (2011)

La universitat pública catalana d’avui. Dimensió, eficàcia i eficiència (2011) Francesc X. Grau

Propostes de la PIMEC sobre governança universitaria (2012) PIMEC

Estrategia Universidad 2015 (2010) Ministerio de Educación

Falsedats sobre la universitat (2011) Josep Ferrer

http://www.ceucat.cat/el-consell/jornades-obertes-de-treball/jornades-novembre-2011-%28tarragona%29/documentacio-general/memoria-del-ceucat-curs-2010-2011/view

http://www.ceucat.cat/activitats/ii-jornades-obertes/documentacio/documentacio-general/dossier-informatiu-per-a-la-inscripcio/view


LLISTAT DE PONENTS I MODERADORS

Durant les II Jornades Obertes del CEUCAT intervindran diverses persones que han estat

expressament seleccionades per la seva experiència i trajectòria per participar com a ponents o

moderadors de les diferents activitats que s’han organitzat. Ells són, per ordre estrictament alfabètic:

ALCALDE, IGNASI XAVIER

President del Consell d’Estudiants UOC

ALEGRE, ÀNGELS

EXSubdirectora General del Ministeri d’Educació

ALSINA CATALÀ, CLAUDI

Secretari General del Consell Interuniversitari de

Catalunya

ALVIRA I ESTEBAN, HUGO

Representant dels estudiants de la UB a la comissió

de governança

ANGELATS MARTÍN, MARINA

Presidenta del Consell d’Estudiants de Medicina de

Catalunya

BOIXAREU I ANTOLÍ, JOAQUIM

Vicepresident segon de l’ACUP

President del Consell Social UPC

CASTELLÀ I CLAVÉ, ANTONI

Secretari d’universitats i recerca

CODONY GISBERT, JORDI


Coordinador del Consell de l’Estudiantat UPC

ESPIGARES TRIBÓ, GEMMA

Coordinadora del Consell de l’Estudiantat UdL

FERRÉ VIDAL, JOSEP ANTON

Director de l’AQU Catalunya

FERRER I LLOP, JOSEP

Exrector de la UPC

GIL OLIVERAS, JOAN

Representant de la UAB al CEUCAT

GIMÉNEZ SALINAS, ESTHER

Rectora de la URL

GIRÓ ROCA, ANTONI

Rector de la UPC

President de la CAAE del CIC

GUILLÉN FAMADA, ENRIC

Coordinador del Consell d’Estudiants UdG

MARTÍN ARBÓS, SERGI

Copresident del Consell d’Estudiants de la URV

OBIOLS I GALÍ, MARTÍ

Coordinador de Delegacions del Consell de

l’Estudiantat UPC

PALLARÈS MARZAL, JOSEP

Vicerector de Personal Docent Investigador

PARDO I SABARTÉS, PERE

Director Executiu de l’AGAUR

PÉREZ PADILLA, CARLOS

Secretari Executiu del CEUCAT

Representant de la UAB al CEUCAT

RAMÍREZ I SARRIÓ, DÍDAC

Rector de la UB

ROCA, SANTIAGO

Director de l’Àrea de Planificació, Avaluació i

Qualitat de la UPC

RUBIRALTA I ALCAÑIZ, MÀRIUS

exRector de la UB

exSecretari d’Estat d’Universitats

SOLÀ I INIESTA, GERARD

Vicepresident del CEUCAT

exPresident del Consell d’Estudiants UVic


ALCALDE, IGNASI XAVIER PRESIDENT DEL CONSELL D’ESTUDIANTS UOC

Ignasi Xavier Alcalde (Barcelona, 1971) és graduat en Multimèdia per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i estudiant del Màster universitari de Societat de la Informació i el Coneixement a la mateixa universitat.

Ha estat responsable de grups de treball ACC1O i Arquitecte d’Informació en projectes de l’Institut d’Estudis de la Salut (IES), i cap de projectes multimèdia innovadors (Grupo VerticeIn).

Actualment és consultor docent a la UOC en gestió de projectes al Grau Multimèdia e Informàtica Aplicada a la Gestió, on dinamitza i coordina diversos grups de treball de contingut pedagògic. També forma part del grup UOC Alumni Talent d’intercanvi d’informació i gestió del coneixement, entre antics alumnes i edita i gestiona diversos blogs sobre treball col·laboratiu

Pel que fa a representació estudiantil, va ésser elegit president del Consell d’Estudiants de la UOC al moment de la seva constitució al 2011. Des d’aleshores forma part dels plenaris del Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT), i recentment s’ha incorporat com a membre de ple dret al Consejo de Estudiantes Universitario del Estado (CEUNE)

ALEGRE, ÀNGELS EXSUBDIRECTORA GENERAL DEL MINISTERI D’EDUCACIÓ

Àngels Alegre és llicenciada en Geografia i Història per la Universidad de Zaragoza i en Ciències Polítiques y Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). A més de la seva tasca docent durant la seva primera etapa professional, ha portat a terme diferents càrrecs de gestió a la Universitat de Barcelona (UB),

essent responsable de les unitats d’Intercanvi (Erasmus) i de Serveis i Programes per als Estudiants, entre d’altres. Entre 20072009 va esser cap del Servei d’Atenció a l’Estudiant (des de futurs alumnes fins als programes de fidelització i alumni.

Va participar en les jornades de formació del professorat tutor, organitzades per l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) i va elaborar material sobre “Serveis d’Atenció a l’ Alumnat” per al Màster en Gestió i Política Acadèmica de l’Agència de Postgraus de la UB.

Ha format part dels Jurats y Comissions de priorització i/o selecció de beques i ajuts de caràcter general, mobilitat, col·laboració en Departaments y Personal Investigador en Formació, així com de la Comissió UNIDISCAT, mixta entre Universitats i Generalitat de Catalunya, per a l’ elaboració de plans d’acció i millora de l’atenció dels estudiants amb necessitats educatives especials derivades de la Discapacitat. Ha estat membre per la UB del Task Force d’Empleabilitat i Orientació Professional del Grup de Coimbra. Entre 20092012 ha estat Subdirectora General d’Atenció a l’ Estudiant, Orientació i Inserció Professional, de la Secretaria General d’Universitats del Ministeri d’Educació.


ALSINA CATALÀ, CLAUDI SECRETARI GENERAL DEL CONSELL INTERUNIVERSITARI DE CATALUNYA

Claudi Alsina (Barcelona 1952) és Llicenciat i doctor en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona (UB), estudis postgraduats a la University of Massachusetts i Catedràtic de Matemàtiques de la Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech (UPC).

Va ser director general d’Universitats de la Generalitat de Catalunya (20022003), coordinador de les PAU de Catalunya (20002002). També ha estat vocal del Consell Superior d’Avaluació del sistema educatiu de la Generalitat de Catalunya. Des del 2011 és Secretari General del Consell Interuniversitari de Catalunya.

Va ser delegat a la Unió Matemàtica Internacional i la Comissió Internacional d’Educació Matemàtica (19861998), membre fundador de la gestora i primer vicerector acadèmic de la Universitat Oberta de Catalunya (19941996). Va rebre el Premi a la Qualitat Docent de la Universitat Politècnica de Catalunya i la distinció Vicens Vives a la Qualitat Docent Universitària de la Generalitat de Catalunya l’any 1999.

Militant de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), ha participat de la Sectorial d’Universitat, a la Sectorial d’Educació i Agrupació de Gràcia, a Barcelona. Ha estat secretari de la Sectorial d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació (20072008) de CDC, així com president de la Sectorial d’Universitats i Recerca de CDC.

ALVIRA I ESTEBAN, HUGO REPRESENTANT DELS ESTUDIANTS DE LA UB A LA COMISSIÓ DE GOVERNANÇA

Hugo Alvira i Esteban (Barcelona, 1975) va cursar estudis en Magisteri per la Universitat Ramon Llull (URL), i és llicenciat en Història i màster en Estudis Històrics per la Universitat de Barcelona (UB).

Entre altres tasques, ha treballat a l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha col·laborat amb el Cercle d’Investigacions FilmHistòria de la UB i és el president del Cercle d’Humanitats Alumni UB. Actualment forma part del Grup de Recerca en Estudis Nacionals i Polítiques Culturals (GRENPoC) de la UB, del qual forma part com a doctorand.

A més a més participa activament de diverses assemblees d'estudiants, a la vegada que és membre de la Junta de Facultat de Geografia i Història, del Claustre de la UB, de la Comissió d’Afers Econòmics del Consell de l’Alumnat i de les Comissions Delegades del Consell de Govern de Professorat, Econòmica, Acadèmica i Sostenibilitat en qualitat de representant d'estudiants. També és el representant estudiantil per la Universitat de Barcelona a la Comissió de governança del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC).


ANGELATS MARTÍN, MARINA PRESIDENTA DEL CONSELL D’ESTUDIANTS DE MEDICINA DE CATALUNYA

Marina Angelats Martín (Girona, 1990) és estudiant de quart curs del Grau en Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat Pompeu Fabra. (UPF)

Va començar a treballar com a representant d’estudiants durant el primer curs de carrera, el 2008/2009, al Consell d'Estudiants de Ciències de la Salut de la UPF (CECS). Posteriorment va entrar a formar part del Consejo Estatal de Estudiantes de Medicina (CEEM) i al Consell d'Estudiants de Medicina de Catalunya (CEMCAT).

A l'octubre de 2011, després d’uns anys essent membre del CEMCAT, va ser escollida per la seva assemblea d’aquest òrgan com a Presidenta, durant les Jornades d’Estudiants de Medicina de Catalunya (CEMCAT) celebrades a l'Hospital Clínic de Barcelona.

BOIXAREU I ANTOLÍ, JOAQUIM VICEPRESIDENT SEGON DE L’ACUP PRESIDENT DEL CONSELL SOCIAL UPC

Joaquim Boixareu (1959) és Llicenciat en Ciències Empresarials i MBA per ESADE (Barcelona), l'École des Hautes Études Commerciales de Paris i la New York University.

És Conseller Delegat d’ Irestal Group, dedicat al processament i distribució d’acer inoxidable i a la fabricació de tub soldat d’acer inoxidable, amb una extensa xarxa de delegacions a Espanya, França, Portugal, Rússia, República Txeca, Eslovàquia, Polònia i Ucraïna.

Va presidir la Fundació Privada d’Empresaris (FemCAT) on actualment és patró d’honor. També és Vicepresident Primer de la Unió Patronal Metal·lúrgica (UPM); Membre del Comité Executiu i de la Junta Directiva del Foment del Treball Nacional; President de la Comissió d'Indústria i Tecnologia de Foment del Treball i Membre del Patronat de la Barcelona Graduate School of Economics.

El 2008 va ésser nomenat pel govern de la Generalitat de Catalunya com a president del Consell Social de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i actualment ocupa la vicepresidència segona de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP).


CASTELLÀ I CLAVÉ, ANTONI SECRETARI D’UNIVERSITATS I RECERCA

Antoni Castellà (Barcelona, 1970) és llicenciat en Direcció i Administració d'Empreses i Màster en Direcció i Administració d´Empreses per ESADE. Actualment és Secretari d’Universitat de Recerca del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya.

Ha estat escollit diputat per la província de Barcelona per CiU a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999, 2003, 2006 i 2010. Fins l'any 2010 ha estat secretari segon de la Mesa del Parlament de Catalunya. En l’àmbit parlamentari, ha estat President de la Comissió d’economia, finances i pressupostos del Parlament del Catalunya.

Pel que fa a l’Administració, va formar part del Gabinet del Conseller del Departament de Treball de la Generalitat (19981999). En l’àmbit polític, ha ocupat diversos càrrecs dins d’Uniò Democràtica de Catalunya, com ara el de vicepresident executiu d’organització des de 2004; secretari general de la Unió de Joves i membre del comitè de govern (19972002); i membre del comitè executiu a la ciutat de Barcelona (des de novembre de 1996).

D’altra banda, ha estat membre del consell municipal del districte de l’Eixample de l’ajuntament de Barcelona (19951999) i en l’àmbit docent, exerceix de professor d’ESADE des de 1996.

CODONY GISBERT, JORDI PRESIDENT DEL CEUCAT COORDINADOR DEL CONSELL DE L’ESTUDIANTAT UPC

Jordi Codony Gisbert (Barcelona, 1986) és Enginyer de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Catalunya (2011), Màster de Lideratge en Enginyeria Civil per la Universidad de CastillaLa Mancha (2011) i és estudiant del Màster

d'Enginyeria Civil a la UPC. Va iniciar tasques de representació estudiantil al curs 2008/09, primer a la Delegació d'Alumnes de Camins de Barcelona; i posteriorment a la Junta d’Escola, el Claustre Universitari, el Consell de l’Estudiantat i el Consell de Govern de la UPC, així com en diverses de les seves comissions. És coordinador del Consell de l’Estudiantat de la UPC des de principis de 2010, i representa la UPC al Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) i diverses de les seves comissions, així com a la Coordinadora de Representantes de Estudiantes de Universidades Públicas (CREUP).

Presideix el CEUCAT des de la seva constitució. El 2011 va ser elegit pel ple del Consell d'Estudiants Universitari de l'Estat (CEUNE) com a membre de la Comissió Permanent d'aquest òrgan ministerial i patró de la Fundació ANECA, tot i que no ha pres possessió d’aquest últim càrrec. També és ponent nomenat per la Generalitat de Catalunya a la Comissió per a l'estudi de la governança del sistema universitari català.

A més participa o ha participat activament en diversos projectes de cooperació internacional, com a ponent en diversos cursos de formació de representants i debats (UAB, UdG, UIMP, UPC, CREUP, UPCT), i a la junta directiva de diverses associacions com Futur Civil, la DAC i AsLIC (entre altres).


ESPIGARES TRIBÓ, GEMMA COORDINADORA DEL CONSELL DE L’ESTUDIANTAT UDL

Gemma Espigares Tribó (Lleida, 1988) és estudiant del Grau en Infermeria de la Universitat de Lleida (UdL). Va començar les seves tasques de representació estudiantil el curs 2009/2010 com a delegada de la seva promoció, posteriorment va ser escollida coordinadora del Consell de l’Estudiantat de la Facultat

d’Infermeria de la UdL, representant a la Junta de Centre i posteriorment al Claustre i al Consell de Govern.

L’any 2011 va començar a formar part de l’Equip de Govern del Consell de l’Estudiantat de la UdL (CEUdL), on esdevingué sotscoordinadora al mes de febrer. Amb aquest nomenament, va iniciar la seva tasca com a representant de la UdL al Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT). Actualment és Coordinadora econòmica i de qualitat del CEUdL i membre de la Comissió d’Avaluació de la Universitat (CAU) de la UdL.

Des de 2011 presideix l’Associació Estatal d’Estudiants d’Infermeria (AEEE) amb la què ha coordinat l’Organització de les IV Jornades Estatals d’Estudiants celebrades a Lleida.

A més ha participat en projectes de qualitat a la universitat com el Sistema de garantia intern de la Qualitat (AUDIT) de l’Agència de Qualitat Universitària (AQU) i actualment forma part de la Comissió d’Estudiants i de la Comissió específica de salut d’Avaluació del seguiment de titulacions universitàries a l’AQU.

FERRÉ VIDAL, JOSEP ANTON DIRECTOR DE L’AQU CATALUNYA

Josep Anton Ferré Vidal és director de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya) i president de la Comissió d’Avaluació de la Qualitat de l’Agència.

És Doctor en Ciències Químiques per la Universitat de Barcelona i catedràtic de Mecànica de Fluids, del Departament d'Enginyeria Mecànica, de la Universitat Rovira i Virgili (URV). A banda del seu paper com a docent, també té una llarga trajectòria en l'àmbit de la recerca. Ha participat en més de 40 projectes de recerca, dels quals n'ha dirigit 11, és investigador principal d'un grup de recerca consolidat i ha dirigit 5 tesis doctorals. A més, ha publicat 40 articles en revistes científiques o monografies i ha presentat 67 comunicacions a congressos.

Abans del seu nomenament com a director d'AQU Catalunya, Ferré Vidal ha ocupat els càrrecs de Vicerector de Transferència i Innovació de la Universitat Rovira i Virgili i el de Director de la Fundació d'aquesta Universitat. Anteriorment, ha estat Director General d'Universitats de la Generalitat de Catalunya, Vicerector de Personal Docent i Investigador, Vicerector d'Economia i Organització, Director del Departament d'Enginyeria Mecànica, Director de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química i de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria, tots a la Universitat Rovira i Virgili.


FERRER I LLOP, JOSEP EXRECTOR DE LA UPC

Josep Ferrer i Llop (Barcelona, 1949) és Enginyer Industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya i doctor per la mateixa universitat. Es catedràtic de Matemàtica Aplicada, exercint la seva docència essencialment a l’ETS d’Enginyeria Industrial de Barcelona. La seva línia de recerca actual és la Teoria de Sistemes

Lineals de Control.

Al llarg de la seva vida acadèmica, ha compaginat les tasques de docència i recerca amb una intensa activitat sindical, com dirigent de CCOO en l’àmbit de professorat i política universitària, amb nombroses publicacions sobre aquests temes. Actualment és representant de CCOO en la Comissió de Governança del Parlament de Catalunya.

Va ser cap de Departament en el període 2000/2002 i rector de la UPC en el 2002/2006, exercint els dos darrers anys com vicepresident de la CRUE (Conferencia de Rectores de Universidades Españolas).

GIL OLIVERAS, JOAN REPRESENTANT DE LA UAB AL CEUCAT

Joan Gil i Oliveras (Manresa, 1988) és llicenciat en Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i estudiant de Màster de Comunicació Política de la mateixa universitat.

Va ser delegat durant l'etapa preuniversitària, i durant la carrera fou representant d'estudiants per l'Assemblea a la Junta de Facultat. També ha estat fundador i portaveu de la formació Estudiants per a una Política Activa (actualment EPS). Ha estat delegat de tots els grups durant el darrer curs, i per tant membre del Consell d'estudiants de la Facultat.

Actualment finalitza el màster i és membre responsable de la coordinadora EPICA a la UAB (sentne el portaveu del grup d’estudiants de postgrau) i membre suplent del Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT) en representació de la UAB.


GIMÉNEZ SALINAS, ESTHER RECTORA DE LA URL

Esther GiménezSalinas i Colomer és llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona (UB) i doctora en Dret Penal (1978). L’any 1976 obté el títol de Psicologia Aplicada a l’Escola Professional de Psicologia de la UB.

Ha estat professora associada de Dret Penal de la Facultat de Dret de la UB entre 1976 i 1984, i del 1985 al 1993 ocupà el càrrec de directora general al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, reprenent l’activitat docent a la UB l’any 1990 fins al 1993, data en la què és nomenada membre del Comitè Científic de Política Criminal del Consell d’Europa i subdirectora de l’Institut de Criminologia de la UB. Al juliol del 1996 és escollida Vocal del Consell General del Poder Judicial pel Congrés dels Diputats fins al novembre del 2001.

Al 1996 va ser nomenada catedràtica de Dret Penal a la Facultat de Dret ESADE‐URL, i al 2002 Rectora de la Universitat Ramon Llull, càrrecs que ocupa actualment juntament amb els de membre de l’Executiva d’Universia (la divisió universitària del Banc de Santander) i el de Presidenta de la Comissió “Dona i Ciència” del CIC.

Des d‘abril del 2011 també és membre de la Junta de la EUA (European University Association) i del Consell Assessor del Diari Ara. És col·laboradora habitual de Catalunya Ràdio al programa “El Cafè de la República” i del programa de TV3 “Els Matins” des de fa cinc anys.

GIRÓ ROCA, ANTONI RECTOR DE LA UPC PRESIDENT DE LA CAAE DEL CIC

Antoni Giró Roca (Reus, 1949) és llicenciat i doctor en Ciències Físiques per la Universitat de Barcelona. Des de març de 2006 és rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i actualment és president de la Comissió d’Accés i

Afers Estudiantils (CAAE) del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), comissió de la qual depèn el CEUCAT. Ha estat president de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP) els anys 2006 i 2007. Així mateix, ha presidit la Xarxa Vives d'Universitats (20102011) i al 2011 ha estat elegit president de la Xarxa CINDA d'universitats llatinoamericanes.

És catedràtic d’universitat de l’àrea de Física Aplicada a la UPC. Ha estat professor de la Universitat Rovira i Virgili (197177), de la Universitat de Barcelona (197882) i de la UPC (des de 1983). Ha participat en 27 projectes de recerca, 15 dels quals ha dirigit. Ha publicat uns setanta treballs, la majoria en revistes especialitzades internacionals, i ha participat com a ponent a més de cent reunions científiques.

Pel que fa a la gestió universitària, ha estat vicedegà i degà de la Facultat d’Informàtica de Barcelona, director del Departament de Física i Enginyeria Nuclear, vicerector de Recerca i vicerector de Personal Acadèmic de la UPC. També, durant deu anys, ha estat president de la Societat Catalana de Física, filial de l’Institut d’Estudis Catalans

Durant més de set anys va participar en el govern de la Generalitat, primer com a director general de Recerca i vicepresident de la CIRIT, i després com a director general d’Universitats del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació.


GUILLÉN FAMADA, ENRIC COORDINADOR DEL CONSELL D’ESTUDIANTS UDG

Enric Guillén Famada (Barcelona, 1988) és estudiant de tercer d'enginyeria mecànica a la Universitat de Girona (UdG).

Va iniciarse com a representant dels estudiants el curs 2009/2010 com a membre electe entre els estudiants de l’Escola Politècnica Superior i com a membre del

consell d'estudiants de la Universitat de Girona. També ca ésser elegit secretari de l'equip de rugbi de la Universitat de Girona i el curs 2010/2011 delegat de classe del segon curs d'enginyeria mecànica.

Durant l'any 2011 va esdevenir cocordinador del consell d'estudiants de la Universitat de Girona i membre del Consell de Govern de la UdG, així com representant de la UdG al CEUCAT. Recentment ha estat nomenat membre del consell Social de la UdG i representant de la UdG al Consell Interuniversitari Català (CIC).

MARTÍN ARBÓS, SERGI COPRESIDENT DEL CONSELL D’ESTUDIANTS DE LA URV

Sergi Martín Arbós (Reus, 1991) és estudiant de tercer de Psicologia a la Universitat Rovira i Virgili (URV). A finals de primer any va ser escollit com a membre del Consell de Departament de Psicologia i de la Junta de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia de la URV.

L’any 2011 va ser escollit com a copresident del Consell d’Estudiants de la URV, motiu pel qual és actualment representant d’aquesta universitat al plenari del Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT). També participa a nivell estatal en el Col·lectiu d’Estudiants de Psicologia (CEPPIE).

A nivell internacional, és representant d’Espanya a la Federació Europea d’Associacions d’Estudiants de Psicologia (EFPSA).


OBIOLS I GALÍ, MARTÍ COORDINADOR DE DELEGACIONS DEL CONSELL DE L’ESTUDIANTAT UPC

Martí Obiols Galí (Barcelona, 1987), és estudiant d'Arquitectura Superior a l'Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) a la Universitat Politècnica de Catalunya UPC).

Va començar la seva tasca de representació estudiantil a la DEAV (Delegació d'Estudiants de l'ETSAV) l'any 2006. Des de llavors és membre de la Junta d'Escola del mateix centre, del Claustre Universitari de la UPC, així com també al Consell de l'Estudiantat. A més, forma part de la Comissió redactora dels Estatuts UPC (2011), i de la Comissió Redactora del Pla d'Estudis de l'ETSAV (2012).

Des de l'any 2007 és membre del Consell de Govern de la UPC, on participa activament a la Comissió Permanent i la Comissió d'Economia i Infraestructures. L'any 2009 fou elegit com a Coordinador de Delegacions del Consell de l’Estudiantat de la UPC, càrrec que encara ocupa a l’actualitat, i des d’on ha desenvolupat tasques per a millorar la cooperació entre de les delegacions de cada centre docent.

A nivell suprauniversitari representa des del 2011 la UPC al Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT) i és membre de la Comissió per a l'estudi de la governança del sistema universitari català, de la Generalitat de Catalunya.

PALLARÈS MARZAL, JOSEP VICERECTOR DE PERSONAL DOCENT INVESTIGADOR

Josep Pallarès Marzal (el Perelló, 1967) és llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat de Barcelona (1991) i doctor en Ciències Físiques per la Universitat Politècnica de Catalunya (1997). Actualment és Catedràtic de Tecnologia Electrònica de la URV.

En l’àmbit de la docència, centra la seva activitat al voltants de dispositius electrònics, optoelectrònica i circuits electrònics. Pel que fa a la recerca les seves principals línies d’investigació són: caracterització i modelització de dispositius semiconductors avançats (cèl·lules solars i TFTs) basats en materials orgànics i en silici.

Pel que fa a la gestió universitària, destaquen els seus anys com a Director del Departament d’Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automàtica de la URV i com a Vicerector de Transferència i Innovació de la mateixa universitat. Actualment és Vicerector de Personal Docent Investigador, i presideix la Comissió d'avaluació del col·lectiu docent Investigador de la URV.


PARDO I SABARTÉS, PERE DIRECTOR EXECUTIU DE L’AGAUR Pere Pardo (Barcelona, 1964, és Graduat Social i Màster en recursos humans per la Universitat de Barcelona, PDD per IESE Business School Universitat de Navarra, i LIS per IESE Business School. El 2011 el consell de direcció de Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) el va nomenar director executiu de

l’entitat. Entre d'altres activitats professionals en els àmbits privat, públic i ONG, Pardo ha estat director de Recursos Humans de l'empresa Valeo Engine Cooling, gerent de l'Entitat Autònoma de Difusió Cultural (EADC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i director de Recursos Humans de Creu Roja Catalunya entre d'altres.

PÉREZ PADILLA, CARLOS SECRETARI EXECUTIU DEL CEUCAT REPRESENTANT DE LA UAB AL CEUCAT

Carlos Pérez Padilla, nascut el 22 d’Abril de 1990 va començar a cursar estudis l’any 2008 a la Universitat Autònoma de Barcelona a la doble titulació d’ADE+Dret, posteriorment va continuar només els estudis de Dret a la mateixa

universitat. En aquesta universitat ha estat delegat, membre del consell d’estudiants i de la junta de centre de la Facultat de Dret, membre del Claustre Universitari, de diverses comissions i del Consell de Govern.

És representant de la UAB al Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT), on ha estat recentment elegit Secretari Executiu. També representa a la Universitat Autònoma de Barcelona al Consejo de Estudiantes Universitario del Estado (CEUNE). En aquest últim cas, el plenari del consell l’ha elegit com a representant dels estudiants a la Comissió Mixta de Finançament del Ministeri d’Educació.

A més participa en diverses associacions i organitzacions de joves com l'Associació d'Estudiants de la UAB, els Grups de debat de la UAB i el Consell de Joves de Sabadell.


RAMÍREZ I SARRIÓ, DÍDAC RECTOR DE LA UB

Dídac Ramírez i Sarrió (Barcelona, al 1946) és llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona (UB) i doctor per la UB en Ciències Econòmiques i Empresarials, i en Filosofia i Ciències de l’Educació, a més de catedràtic d’Universitat. Des del novembre del 2008 és rector de la Universitat de

Barcelona, i ha presidit l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) fins el 2011.

Ha estat vicedegà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials (19841989) i vicerector d’Economia i Administració (19901994). Així mateix ha presidit la Societat Catalana de Filosofia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans (20012006). Va ser durant dos mandats director del Departament de Matemàtica Econòmica, Financera i Actuarial de la UB, i és acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres (2002).

A la UB és també responsable del Grup de Recerca d’Investigació en Anàlisi Financera i de la Incertesa (IAFI) i membre del Grup Consolidat d’Innovació Docent Noves Metodologies per a l’Ensenyament i l’Aprenentatge en Matemàtica Financera i Actuarial.

ROCA, SANTIAGO DIRECTOR DE L’ÀREA DE PLANIFICACIÓ, AVALUACIÓ I QUALITAT DE LA UPC

Santi Roca i Martín (Barcelona, 1958) és Llicenciat en Ciències de l'Educació per la Universitat de Barcelona (1984) i ha rebut formació de postgrau relacionada amb l'Organització, la Gestió i l’Avaluació de Centres Educatius, els sistemes d'informació i l'estadística o els models de Qualitat i aplicats a l'àmbit universitari.

Des de 1990 ha ocupat diversos càrrecs de gestió a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). A l’actualitat és director de l’Àrea de Planificació, Avaluació i Qualitat de la UPC, responsable del desenvolupament del pla de qualitat, de la planificació estratègica i dels programes d'avaluació de la qualitat o del desenvolupament del processos de Verificació, Seguiment i Acreditació de les titulacions de grau i màster.

És responsable de l’elaboració i difusió de la informació estadística oficial de la Universitat, de l'elaboració d'estudis i anàlisis específiques en tots els àmbits d’activitat de la Universitat i de la realització d'enquestes per conèixer la valoració dels serveis oferts i l'opinió dels usuaris en relació als serveis i de l’estudiantat en relació a l’activitat docent del professorat.

Des dels inicis de la implantació dels programes d'avaluació de la qualitat en les universitats (1996) i fins a l’actualitat, col·labora activament en representació de la Universitat, amb el Consejo de Coordinación Universitària, l'ANECA, l'Agència per la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) i altres entitats en projectes vinculats als sistemes d'assegurament de la Qualitat en l'Educació Superior, o com a consultor o avaluador de programes, formant part de comissions de govern d'algunes de les entitats citades.


RUBIRALTA I ALCAÑIZ, MÀRIUS EXRECTOR DE LA UB EXSECRETARI D’ESTAT D’UNIVERSITATS

Màrius Rubiralta i Alcañiz (Manresa, 1952) és llicenciat y doctor en Ciències Químiques per la Universitat de Barcelona (UB). Posteriorment fou nomenat catedràtic de Química Orgànica a la Facultat de Farmàcia de la UB. Les seves línies

d’investigació s’han centrat en la síntesi orgànica de productes naturals.

En l’àmbit de la gestió universitària ha estat director del Departament de Farmacologia y Química Terapèutica, Vicerector d’investigació de la UB (19942001), Director General del Parc Científic de Barcelona (20022005) y Rector de la UB (20052008).

Va ser Secretari d’Estat d’Universitats del Ministeri de Ciència i Innovació (20082009). Des del 2009 i fins el 2011 ha estat Secretari General d’Universitats del Ministeri d’Educació. Durant aquest perídode ha presidit, entre d’altres, la Comisión Mixta de Gobernanza del Ministeri d’Educació, la Comisión Mixta de Financiación o la Comisión Mixta de Empleabilidad. També ha estat vicepresident primer del Consejo de Estudiantes Universitario del Estado (CEUNE), de la Conferencia General de Política Universitaria i del Consejo de Universidades.

És membre numerari de la Real Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, membre de l’Observatori de la Charta Magna Universitatum de Bolonya i ha estat guardonat amb la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic.

SOLÀ I INIESTA, GERARD VICEPRESIDENT DEL CEUCAT EXPRESIDENT DEL CONSELL D’ESTUDIANTS UVIC

Gerard Solà Iniesta (Barcelona, 1988) és estudiant del Grau en Comunicació Audiovisual a la Universitat de Vic (UVic). Va començar les seves tasques de representació al curs 2010/2011 formant part del Consell d’Estudiants de la seva

universitat. Més tard, va ser triat com a president d’aquest òrgan i va formar part del claustre de la Facultat d’Empresa i Comunicació (FEC) de la UVic.

L’any 2011 va ser escollit com a representant de la Universitat de Vic per formar part del Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT) i paral·lelament, del Consejo de Estudiantes Universitario del Estado (CEUNE).

Darrerament ha estat designat vicepresident del CEUCAT, a més de participar activament en diferents comissions i grups de treball del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC).

http://www.uvic.es/

http://www.gencat.cat/economia/ur/cic/index.html


HAN FET POSSIBLE LES JORNADES

COL·LABORADORS

Han fet possible aquestes jornades a través del seu finançament les següents entitats:

AGRAÏMENTS

A més, cal agrair la col·laboració de tots els ponents i moderadors de les activitats i de les següents entitats:

ORGANITZACIÓ

L’organització de les II Jornades Obertes del Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes ha

estat possible gràcies als Consells d’Estudiants membres del CEUCAT, i a totes les persones que han

col·laborat directament amb l’organització. Ells són:

Noemí Boneu (UdL)

Juan Luís Campoy (UPC)

Jordi Codony (UPC)

Sergi Delgado (UPC)

Gemma Espigarés (UdL)

Carlos Fernández (UB)

Sergi Martin (URV)

Irene Monés (UAB)

Martí Obiols (UPC)

Carlos Pérez (UAB)

Arnau Ramos (UPF)

Gerard Solà (UVic)

Roger Ubach (UAB)

A tots ells cal agrair l’esforç i dedicació per fer possibles aquestes Jornades Obertes del CEUCAT.


DADES DE CONTACTE

Connecta’t al CEUCAT i contacta amb nosaltres a través dels nostres canals:

WEB www.ceucat.cat

EMAIL [email protected]

CORREU Av. Catedral 68, 2n pis 08002 Barcelona

Segueixnos també a:

FACEBOOK www.facebook.com/ceucat

TWITTER www.twitter.com/ceucat

VIMEO www.vimeo.com/ceucat

Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT Editor: Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT) Autor: Gabinet de Comunicació del CEUCAT Data de publicació: 19 de juny de 2012 Fotografia de portada: Jose Maria Miñarro Vivancos Fotografies interiors: Universitat de Barcelona Consell de l’Estudiantat de la UPC Juan Luis Campoy Soto Gemma Espigarés Tribó Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT) www.ceucat.cat | [email protected] Av. Catedral 68, 2n pis 08002 Barcelona www.facebook.com/ceucat www.twitter.com/ceucat

Aquesta obra està sota una llicència ReconeixementNo comercialSense obres derivades 3.0 España de Creative Commons. Per veure una còpia d’aquesta llicència, visiti http://creativecommons.org/licenses/byncnd/3.0/es/ o enviï una carta a Creative Commons, 171 Second Street, Suite 300, San Francisco, California 94105, USA.

http://www.ceucat.cat/

mailto:[email protected]

Conclusions II Jornades

Documents

Transcript of Conclusions II Jornades