Conflicte lingüístic bilingüisme i diglòssia

11

Click here to load reader

Transcript of Conflicte lingüístic bilingüisme i diglòssia

Page 1: Conflicte lingüístic bilingüisme i diglòssia

Conflicte Lingüístic:

Bilingüisme i Diglòssia

Page 2: Conflicte lingüístic bilingüisme i diglòssia

Bilingüisme - Definició

Segons el diccionari normatiu (IEC):

Coexistència de dues llengües

en un mateix parlant o en un

grup social determinat.

Page 3: Conflicte lingüístic bilingüisme i diglòssia

Diglòssia - Definició

Segons el diccionari normatiu (IEC):

Situació sociolingüística en què dos

idiomes o parlars són usats amb valor

social diferent: l’un és usat per a

funcions formals, generalment en l’ús

escrit, enfront de l’altre, que és usat per

a funcions informals, bàsicament orals.

Page 4: Conflicte lingüístic bilingüisme i diglòssia

Bilingüisme

Segons molts sociolingüistes, el bilingüisme a nivell col·lectiu no és un fet natural en els pobles. La societat només necessita d’una llengua per

exercir la funció comunicativa.

Bilingüisme Individual Diglòssia Social o col·lectiu

Page 5: Conflicte lingüístic bilingüisme i diglòssia

Tipus de Bilingüisme

Bilingüisme individual. Relacionat amb el poliglotisme individual i personal.

Bilingüisme social unidireccional. Els parlants d’una llengua es veuen “obligats” a conéixer

una segona llengua sense que aquests hagin d’aprendre la dels primers. Pot tenir una estreta relació amb la

diglòssia.

Bilingüisme territorial. Quan en un país estan geogràficament ben delimitades

les diferents comunitats lingüístiques. (ex.- Suïssa)

Page 6: Conflicte lingüístic bilingüisme i diglòssia

Diglòssia - Origen

Origen: 1959 – Ferguson.

Una mateixa llengua amb dues varietats:

Varietat Alta (Llengua A)

Varietat Baixa (Llengua B)

Varietat Alta Varietat Baixa

Ús formal X ---

Ús informal --- X

Page 7: Conflicte lingüístic bilingüisme i diglòssia

Diglòssia - Origen

Fishman (1971) planteja el concepte de diglòssia entre dues llengües.

Llengua A – Àmbits formals Major normativització i prestigi. Apresa de manera formal en l’ensenyament. Ús en l’administració pública, mitjans comunicació, …

Llengua B – Àmbits informals Baixa o nul·la normativització i prestigi. Apresa per transmissió familiar. Ús privat, bàsicament oral.

Page 8: Conflicte lingüístic bilingüisme i diglòssia

Evolució sociolingüística del català en el temps

CATALÀ ESPANYOL

S. XVI-XVII INF - FOR FORMALS. XVIII-XIX INFORMAL FORMALS. XIX - XX INFORMAL INF - FORActualitat INF - FOR INF - FOR

CATALÀ LLATÍ

S. IX-XII INFORMAL FORMALS. XIII-XV INF - FOR FORMAL

Page 9: Conflicte lingüístic bilingüisme i diglòssia

Bilingüisme i Diglòssia: Conflicte lingüísticGrups de relació

Bilingüisme i diglòssia: Al Paraguai (Castellà/Guaraní).

Bilingüisme sense diglòssia: Persones bilingües a

nivell individual.

Diglòssia sense bilingüisme: Rússia abans de la 1ª

guerra mundial (aristocràcia francès , poble rus)

Ni bilingüisme ni diglòssia: Comunitats monolingües.

Page 10: Conflicte lingüístic bilingüisme i diglòssia

Resolucions del Conflicte Lingüístic

Substitució lingüística.

Normalització lingüística.

Minorització.