Conflictes de jueus penedesencs
-
Upload
avolsfembres -
Category
Documents
-
view
179 -
download
1
description
Transcript of Conflictes de jueus penedesencs
CONFLICTES JUEUS AL PENEDÈS MEDIEVAL1
Al Penedès Medieval existien dues comunitats jueves
establertes a Vilafranca i l’Arboç. Vilafranca del Penedès, tot i tenir
una de les comunitats jueves més importants de la Catalunya
Medieval, no té encara cap estudi extens que la tracti.2 L’aljama de
Vilafranca es considera la tercera o quarta de Catalunya en
importància demogràfica. Sabem que a Vilafranca hi havia un call,
dues sinagogues i un fossar.3 El call de Vilafranca el documentem a
partir del segle XIII i el de l’Arboç a principis del segle XIV. Aquests
calls eren barris tancats dins de les poblacions que separaven els
jueus dels altres habitants. El call vilafranquí presenta un dels
atributs característics de l’Edat Mitjana: el barri jueu estava prop d’un
òrgan de poder reial, en aquest cas del palau reial (actual VINSEUM).
Hem de tenir en compte que els jueus eren patrimoni directe del rei.
Eren considerats coffre e tresor del senyor rei4 i rendien comptes
directament al monarca. El monarca i les autoritats municipals no
1 Abreviatures utilitzades: ACA= Arxiu de la Corona d’Aragó; C= Cancelleria; RC= Registres de Cancelleria; PQ= Processos en Quart; CR= Cartes Reials; f.= foli; PUB= Publicat; AHCB= Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. 2 Els treballs més reeixits sobre Vilafranca del Penedès són els de MASSANELL I ESCLASSANS, Antoni: “La població vilafranquina i llocs d’emplaçament del seu call i fossar” Miscel�lània Penedesenca. Núm. 6. 1983, pp. 99-125 i el de MASACHS, Josep M.: “Els jueus a Vilafranca” Olerdulae. Núm. 10. 1980, p. 8-10; també en parlen de forma esporàdica ALAGRET I VILARÓ, Pere: Breus consideracions sobre l’orígen de la vila de Vilafranca del Panadès. Vilafranca del Penedès: [Imp. de Pere Alagret y Vilaró]. 1896; COY I COTONAT, Agustín: Vilafranca del Penadés su historia y monumentos. Barcelona: Altés. 1909; MAS I PARERA, Pere: Vilafranca del Penedès. Barcelona: Editorial Barcino. 1932; recentment s’ha tractat el tema una mica més a fons a la Història de Vilafranca (Editorial Andana. 2008). Sobre la vila de l’Arboç i els jueus veure SECALL I GÜELL, Gabriel: Les jueries medievals tarragonines. Valls: Institut d’Estudis Vallencs. 1983, pp. 79-82; també ha tractat el tema l’historiador arbocenc Esteve Cruanyes en els seus treballs sobre l’Arboç. 3 El call o barri jueu estava situat entre els carrers Ferran i Marquès d’Alfarràs. Hi havia una sinagoga dins de la vila i l’altra a la muntanya de Sant Pau (anomenada Montjuïc). El fossar era a la mateixa muntanya. 4 L’orígen d’aquesta tradició cal buscar-la al Fur de Terol: Nam iudei servi regis sunt et semper fisco regio deputati (6047-6048) CASTAÑÉ LLINÁS, José: El fuero de Teruel: edición crítica con introducción y traducción. Teruel: Ayuntamiento de Teruel. 1989. Aquesta condició es donà a altres territoris com l’Imperi Alemany ja que eren considerats servi camerae nostrae, publicat a MITRE FERNÁNDEZ, Emilio: Textos y documentos de época medieval: análisis y comentario. Barcelona: Ariel. 1992, p. 143.
volien que els cristians es barregessin amb els jueus o sarraïns. És
per això que a Vilafranca es tancà el call amb dues entrades una per
als jueus i una altra per als cristians. Així s’evitaven contactes i
conflictes, sobretot per Setmana Santa.5
La comunitat de l’Arboç fou més modesta i formada amb jueus
vinguts de Vilafranca. Segurament habitaven al carrer de la Plateria.6
Tenim poques referències documentals del call arbocenc. Sabem que
es formà a partir d’una segregació de la comunitat vilafranquina.
Segons Cruanyes fou constituït el 1336 per Pere el Cerimoniós per
l’ajuda prestada en la guerra contra Pere el Cruel de Castella,7 però
els jueus ja s’havien establert en comunitat el 1290. Aquest any
l’infant Jaume (futur rei Jaume II) ordenà a la Cort de Vilafranca que
no molestés als jueus establerts a l’Arboç.8 Un dels primers jueus que
documentem és el vilafranquí Mosse Biona que es traslladà a l’Arboç
el 1291 de forma fraudulenta. El rei Alfons el feu tornar a la vila.9 Uns
mesos després encara no s’havia solucionat el problema i el monarca
insistí essent a Vilafranca per a què respongués davant del batlle
arbocenc.10
5 ACA, RC, 83, f. 103r (1291, gener, 5. Barcelona). DOCUMENT 3. Publicat per RÉGNÉ, Jean: History of the Jews in Aragon. Jerusalem: The Magness Press & The Hebrew University. 1978, p. 441. 6 Compartim la mateixa opinió que CRUANYES, Esteve: El llibre de l’Arboç. Tarragona: Diputació de Tarragona, p. 207-208. 7 CRUAÑES OLIVER, Esteve: 100 fites històriques de la vila de l'Arboç. L’Arboç: Ajuntament de l’Arboç. 2002, p. 45 8 ACA, RC, 85, f. 111v. (1290, març, 13. València). 9 ACA, RC, 84, f. 39r. (1291, març, 27. Barcelona). 10 ACA, RC, 85, f. 221v (1291, juliol, 27. Vilafranca del Penedès).
Els jueus estaven obligats a portar una rodella brodada a la
roba. La rodella era un signe distintiu rodó acolorit, que identificava al
jueu. També estaven obligats a anar amb el cap cobert amb un
caperó. Apareixen nombroses imatges dels jueus amb aquesta
indumentària. Una d’elles és la del retaule de Lluís Borrassà dedicat a
la Mare de Déu i Sant Jordi de l’església de Sant Francesc de
Vilafranca. També n’apareixen de forma marginal als documents.
Les dues comunitats jueves tingueren diversos conflictes entre
els segles XIII i XIV. En el present treball tractarem aquests
conflictes. Els hem dividit en tres grans grups:
• Conflictes entre jueus.
• Conflictes entre jueus i la monarquia.
• Conflictes entre jueus i cristians.
Aquests conflictes ens ajuden a conèixer les comunitats jueves
penedesenques i les seves formes de vida.
El testament de Benvenist de Porta
Un dels altres conflictes que hem documentat és el del
testament de Benvenist de Porta, jueu i batlle reial de Barcelona. Tal i
com manaven les lleis el testament de Benvenist estava escrit en
hebreu. Els seus marmessors eren Jahudà de Cavalleria, Astrug Sa
Porta (correspon a Astrug de Porta), Isma’il Ibn Venist de Morella,
Mossé Sullam i Perfet de Sarral. Els marmessors foren instats pel rei
Jaume I a prendre inventari dels béns de Benvenist de Porta. El
problema fou que Bonanasc de
Besalú havia deixat els seus béns als seus fills Sara i Belshom i
al mateix Benvenist de Porta de Vilafranca. A la mort de Benvenist
deixà la reclamació d’aquests béns al seu fill Vidal i als marmessors
(tres dels quals havien estat marmessors de Bonanasc) i assumiren el
control dels seus béns. Intervingué en aquest cas el famós jurista
hebreu Salomó Ben Adret
posant de relleu que
Bonanasc havia mort
intestat i retornant totes les
possessions de Bonanasc a
Belshom (aquest era pupil
de Ben Adret i fill de
Bonanasc). Els marmessors
feren un testament a favor
de la filla de Bonanasc,
Sara, de forma que Jaume I sentencià en contra de Ben Adret.11
A la lectura de la sentència –feta al convent dels Dominics de
Barcelona– hi assistiren com a testimonis el bisbe barceloní Arnau de
Gurb, Guillem de Cervelló, el mestre Berenguer de Torre, ardiaca de
Barcelona, Guillem de Vilafranca i Fra Ramon de Penyafort (el futur
sant) entre altres. Aquests testimonis d’excepció donen al document
un pes important.
11 ACA, RC, 15, f. 116v. (1268, setembre, 3. Casa dels frares dominics). DOCUMENT 1. Salomó Ben Adret fou rabí de Barcelona i mestre de llei jueva. Tingué molta notorietat a finals del segle XIII i principis del XIV a Catalunya. Moltes comunitats el cridaven per resoldre plets i problemes jurídics on s’implicaven als jueus.
Dibuix de rodella que apareix encapçalant unes
ordinacions titulades Contra los jueus e juýes
(AHCB, Arxiu del Veguer, X-4, f. 37r.).
Document de finals del segle XIV.
Després de la redacció foren incloses dues clàusules: una
protegint al fill de Benvenist de Porta, Vidal de Porta. I una altra on el
rei confirmà totes les donacions, concessions, establiments o
resolucions fetes pel rei a Benvenist i
a Bonanasc.12 L’endemà es dictà un
document semblant per als
marmessors de Benvenist de Porta
absolent-los de respondre al fill de
Bonanasc de Besalú, al seu tutor o
altres persones de qualsevol
demanda. Amb les renúncies
s’impossibilitava la reobertura del
cas, ja de per sí enrevessat.
La mort de Vidaló de Porta
No deixem encara a la família
Porta i ens centrem en el nebot de
Benvenist: Vidaló de Porta, fill
d’Astruc de Porta. Vidaló sembla ser que fou acusat de denunciar a
altres jueus el 1279. No coneixem l’objecte de la delació però
coneixem els procuradors de l’altra part: Cresques de Besalú i Mossè
Binàfia de Calatayud. El rei Pere demanà que dictaminessin sentència
–el 23 d’abril del mateix any– als mestres en llei jueva Salomó Ben
Adret i Benet Biona i que la enviessin al seu jutge Ferrer de
Manresa.13 El dia vint-i-quatre de juny de 1280 Salomó Ben Adret i
Benet Biona deliberaren que Vidaló havia de morir de la forma més
lleu possible (levi morti) i Vidaló morí per dessagnament o sagnies
(minutionem sanguinis sive per sacnias).14
Els jueus vilafranquins i la Setmana Santa 12 ACA, RC, 15, f. 116v. (1268, setembre, 4. Vilafranca del Penedès). 13 ACA, RC, 41, f. 62r. (1279, abril, 23. Barcelona). 14 ACA, RC, 48, f. 53v. (1280, juny, 24. Setge de Balaguer). DOCUMENT 2.
Imatge d’un jueu amb caperó i rodella
del retaule de Mare de Déu i Sant Jordi
de l’església conventual de Sant
Francesc de Vilafranca.
La Setmana Santa era una de les festes que més moviment
provocava a les ciutats. Es feien processons, la benedicció dels rams,
eren festes on els jueus no hi tenien cabuda. Com hem dit al Call
vilafranquí hi havia dues portes, una per als cristians i una altra per
als jueus.15 Aquestes portes es tancaven per Setmana Santa per
evitar bregues entre jueus i cristians i sobretot lapidacions de jueus el
Divendres Sant. L’any 128216 l’infant Alfons –seguint ordres del seu
pare el rei Pere II– manà al batlle de Vilafranca que permetés la
lapidació de jueus el Divendres Sant, el dia de la Passió i altres festes
de Pasqua. L’any 1303 el rei Jaume II va rebre una súplica dels jueus
vilafranquins per tancar el Call ja que eren objecte de les
lapidacions.17 Un dels costums que va perdurar fins a mitjans del
segle XX era el d’anar a “matar jueus”. Durant la Setmana Santa la
mainada anava amb unes matraques o carraques fent soroll per
“matar jueus”. Avui en dia encara es conserva al campanar de la
Basílica de Santa Maria de Vilafranca la matraca usada per aquest
acte.
Conflictes sexuals
Les relacions sexuals entre cristians i jueus estaven totalment
prohibides.18 A l’Edat Mitjana només es podien tenir relacions
heterosexuals amb membres de la mateixa religió. Tothom que es
desviés d’aquesta premissa era castigat.19
15 DOCUMENT 3. Veure nota 10. 16 ACA, RC, 60, f. 68v. (1282, març, 24. Lleida). L’ordre originària es dona per la ciutat de València i es fa extensiva a les autoritats vilafranquines i als veguers i batlles de Tortosa, Sagunt, Vic, Barcelona, Xàtiva, Tarragona, Girona, Besalú, Lleida, Cervera, Tàrrega, Osca, Saragossa, Calatyud i altres poblacions aragoneses. 17 ACA, RC, 200, f. 91v. (1303, març, 6. Vilafranca del Penedès). 18 Veure l’interessant article sobre les relacions interètniques de RIVERA GARRETAS, María Milagros: “La construcción de lo femenino entre musulmanes, judíos y cristianos” Acta Historica et Archaeologica Medievalia, vols. 16-17. Barcelona: Universitat de Barcelona. 1995-1996, pp. 167-179. 19 Un dels casos més famosos era el del jueu Llop que fou acusat el 1318 d’anar amb prostitutes cristianes. BAER, Yitzhak: Die Juden im Christlichen Spanien. Vol I: Aragonien und Navarra. Berlin : Akademie Verlag. 1929, p. 171.
L’any 1282 l’infant Alfons acusà als jueus de Girona, Barcelona i
Vilafranca de mantenir relacions amb cristianes. Això desembocà en
una investigació feta per Ferrer de Piera.20 L’any 1306 l’infant Jaume
imposà una multa a Astrug Caravida, fill de Salomó i jueu de
Vilafranca, de nou-cents sous barcelonesos per haver tingut relacions
amb una cristiana. No coneixem el nom de la dona. El que sí que
sabem és que Astrug es negà a pagar la multa i que el 1307 l’infant
el perdonà.21
Les relacions entre els jueus i Bartomeu de Mans
Bartomeu de Mans fou cort de Vilafranca del Penedès a finals
del segle XIII.22 Aquest funcionari reial emprengué plets contra
diversos jueus i cristians penedesencs. El documentem per primer
cop el gener de 1291. Bartomeu de Mans mogué un plet contra
contra Isaac Biona. L’oficial l’havia empresonat anteriorment per un
deute amb dos ciutadans de Barcelona.23 Bartomeu cobrà fiança per
la llibertat de Biona i el rei l’instà a que el tornés a capturar i que el
confinés al batlle de Barcelona. Aquest fet ens dóna una certa idea de
la concepció que tenia el rei sobre Bartomeu. Finalment el rei manà
alliberar a Isaac el març de 1291.24
Posteriorment el localitzem l’any 1298. Durant el mes setembre
declararen 16 jueus de Vilafranca per un cas d’extorsió i abusos
comesos per Bartomeu de Mans.25 A l’octubre26 Bartomeu de Mans
acusà al metge Isaac Mercadell, de Vilafranca del Penedès d’haver
20 ACA, RC, 60, f.42v. No coneixem el resultat de la investigació. 21 ACA, RC, 203, f. 201r. / ACA, RC, 204, f. 30r. Hem citat aquest cas ja que no és freqüent que es perdoni l’infractor d’aquests delictes. 22 El cort era representant reial al territori i administrava justícia. 23 ACA, CR, Alfons II, Fragment Registre f. 6v. 24 ACA, RC, 84, f. 43r. 25 ACA, C, PQ, 1298 T7. Tot i que el document està molt malmés hem distingit diversos personatges de la vila: Bonanasc Escapat, Benvenist de la Cavalleria, Isaac Mercadell, Juçef Salomó, Vidal Massana, Salomó Caravida, Mossé Caravida, Salomó Mercadell, Ferrer Mascort (hostaler, no és jueu), Sollam Cohoforn (?), Bartomeu Raedor (veí de la Plaça de l’Oli, no és jueu), Salomó Juçef, Vidal Caravida, Bonjueu San[...], Juçef Salomó (pare de l’anterior), Salomó de Besers i Samuel Mossé. 26 ACA, C, PQ, 1298 T5.
receptat productes tòxics als seus clients. Mercadell l’havia acusat
anteriorment d’haver-lo extorsionat. No fou l’única acusació per
extorsió contra Bartomeu de Mans, ja que també la practicava contra
els cristians.27 El novembre del mateix any Astruc Caravida acusà al
funcionari de prevaricació.28 El procés que més ens ha interessat és
l’instat per Isaac Biona contra Guillem de Franquesa on intervingué
l’oficial.29 Sempre es sol presentar la figura del jueu prestador i
usurer que extorsiona als cristians. En el procés es dona a la inversa,
el jueu és el creditor i Guillem Franquesa l’usurer. Claude Denjean
demostra que a Vilafranca en aquest moment hi ha un control dels
productes del camp per part de Franquesa. Bartomeu de Mans és part
del joc com a extorsionador i executor de la violència per mantenir
aquest el control de Franquesa. Aquest controlava l’entrada de
productes agrícoles a la vila.30 Al procés podem llegir que Franquesa
“consuevit exercere usuras et facere contractos usurarios” per mitjà
de “diners avantats”. Bartomeu de Mans també participa dels negocis
i extorsionarà a diversos habitants de la vila per obtenir més diners.
Bartomeu enviava als saigs de la vila (saiones) i els feia fer la feina
bruta: “homines dicti Bartolomei [...] portas et fenestras fregit,
injuste opressus habuit” 31
Els jueus vilafranquins s’instal�len a l’Arboç
No és d’extranyar que degut a les constants vexacions sofertes
a Vilafranca un grup de jueus es traslladés a l’Arboç. Era una vila reial
on no hi havia aljama jueva. Formava part de la vegueria de
Vilafranca des del segle XIV.
27 L’octubre del mateix any l’havia acusat Ferrer de Viers pel mateix motiu (ACA, C, PQ, 1298 T6) i el novembre Jaume Llobet per extorsions fetes contra el seu pare Bernat Llobet (ACA, C, PQ, 1298 T9). També contra Bernat de Ratera (ACA, C, PQ, 1298 T2). 28 ACA, C, PQ, 1298 T8. 29 Estudiat per DENJEAN, Claude: “Crèdit jueu i usures cristianes a les viles rurals catalanes a la fi del segle XIII” Revista de dret històric català, vol. 6 pp. 259-283. 30 Raïm, olives, safrà, ordi, blat, ametlles, nous... 31 ACA, C, PQ, 1298 T2.
Un dia després de la sentència exculpadora d’Isaac Biona
aquest es refugià a l’Arboç el març de 129132 per esquivar el
pagament dels seus deutes. Aquest trasllat de foc era totalment
fraudulent.33 Un jueu no podia canviar de foc sense el permís reial.
L’infant Pere el mes d’agost instà als seus oficials a embargar els
béns de Biona.
L’any 1292 l’infant Pere concedí als jueus instal�lats a l’Arboç
els mateixos privilegis que els de l’aljama de Sabadell.34
Aquest trasllat no estigué exempt d’altres conflictes. Mosse
Biona (germà d’Isaac) i Astrug Caravida es negaren a declarar els
seus béns per evadir impostos.35 Ambdós jueus foren amenaçats
-creiem que pels habitants de l’Arboç- i per això l’infant manà que
se’ls protegís.36 Astrug continuà sense pagar i se l’amenaçà, per
almata, es a dir, per excomunicació, des de la cort de Vilafranca
d’empresonar-lo i embargar-li els seus béns. L’infant Pere instà a
Bartomeu de Mans a que no el detingués ni l’embargués.37
Astrug Caravida i la seva esposa Ester
Hem documentat un conflicte matrimonial entre Astrug
Caravida i la seva esposa Ester, germana de Bonanat Escapat. Astrug
instal�lat a la vila de l’Arboç havia abandonat a Ester i els seus fills a
Vilafranca. Aquesta l’any 1294 es queixà a Bartomeu de Mans, regent
de la cort del Batlle de Vilafranca, que el seu marit no li donava cap
pensió per alimentar-se. Per això Astrug disposà d’una certa suma si
Ester es reunia amb ell a l’Arboç. Aquesta decisió comptà amb el
suport de l’infant Pere.38 L’infant afavoria a Astrug ja que tenien
32 ACA, RC, 84, f. 39r. 33 A l’Edat Mitjana es contaven les cases per focs. Cada foc equivalia a 4 o 5 persones. D’aquí ve el nom de fogatge. Era molt difícil que un habitant afocat en un municipi canviés a un altre sense els permisos corresponents. 34 ACA, RC, 87, f. 12v. 35 ACA, RC, 87, f. 57r. 36 ACA, RC, 87, f. 63r. 37 ACA, RC, 88, f. 259v. Segurament pels casos precedents que hem exposat. 38 ACA, RC, 88, f. 259r. (1294, agost, 10. Lleida).
bones relacions i l’infant havia reconegut que li devia set-cents sous
d’un palafrè.39 Vidal Caravida (germà d’Astrug) era prestador de
l’infant Pere, cosa que també explicaria la protecció de l’infant vers
Arstrug.40
El cirurgià arbocenc Abraham Carbó
Com hem vist alguns jueus es dedicaven a la medicina, com el
cas Abraham Carbó. Aquest metge fou protagonista d’un incident: el
1321 s’acusà al cirurgià arbocenc d’haver mort al seu pacient Pere
Ambalart. Se li reclamava que indemnitzés als seus parents. Per
desgràcia no coneixem la fi del cas del cirurgià jueu, però era
freqüent acusar als metges jueus de negligència mèdica. Sabem que
a l’Arboç existia un altre metge, Salomó Abraham, que el 1335 es
casà amb Vidala i que el 1342-1344 se n’anà a viure a Valls.41
L’inici de la intolerància?
Hem vist com els jueus estaven més o menys tolerats pels
cristians i pels oficials i monarques catalans. Els anys vint del segle
XIV no foren anys fàcils per als jueus. A França cresqué un moviment
de violència contra els jueus promoguda pels pastoreaux. Els
pastoreaux o pastorells atacaven indiscriminadament als jueus de les
ciutats. El rei Jaume II envià cartes als seus oficials per si venien a
les ciutats catalanes,42 ja que havien atacat diverses ciutats
aragoneses. Aquest fet provocà un canvi en la forma de veure els
jueus. Només a tall d’exemple i per concloure, l’any 1333 el rei Alfons
el benigne ordenà al batlle de Barcelona que fes pregonar una
39 ACA, RC, 88, f. 259v. (1294, agost, 11. Lleida). 40 ACA, RC, 88, f. 266r. (1294, agost, 26. Barcelona). L’infant devia a Vidal 233 sous i 4 diners d’un total de 500 sous que li havia deixat. L’assignació es féu sobre les rendes de l’Arboç. 41 SECALL I GÜELL, Gabriel: Les jueries medievals tarragonines. Valls: Institut d’Estudis Vallencs. 1983, p. 82. 42 ACA, RC, 246, f. 58v. És enviada als oficials de Vic, Girona, Besalú, Tortosa, Berga, Barcelona, Manresa, Vilafranca, Montblanc, Cervera, Tàrrega, Lleida, Tarragona, Figueres i Urgell.
ordinació per a que els jueus de la seva jurisdicció no canviessin de
domicili: “Ara oiats de part del senyor rey que com lo senyor rey haia
fetes algunes ordinacions a profit e a bon estament dels juheus de les
aljames de la sua terra, les quals entén a publicar breument, per ço,
vol e mana lo dit senyor rey, sots pena de cors e d'haver, que negú
juheu o juhia no mut son domicili ne ço del seu dels lochs on ara
habiten, sabens per cert que, si contra fahien, que encorreriren la
dita pena sots tota mercè”. 43 Si incorrien en aquest delicte podien ser
castigats amb penes corporals o monetàries. Aquesta ordre es dirigí
als batlles de Vilafranca, Cervera, Vic, Manresa, l’Arboç, Piera i al
batlle General de València. Aquest control tant ferri el considerem
com l’inici de la intolerància contra els jueus al principat català que
desembocarà en el gran assalt als calls de 1391.
43 ACA, RC, 527, f. 139r. Publicat per MUTGÉ I VIVES, Josefina: “Vida ciutadana i urbanisme a Barcelona” Miscel�lània de textos medievals, vol. 7. Barcelona: CSIC. 1994, p. 305. DOCUMENT 4.
Apèndix documental
Document 1
1268, setembre, 3. Casa dels Dominics.
Document sobre el testament de Benvenist de Porta on
s’explica tot el conflicte entre els marmessors i Salomó Ben Adret,
mestre en llei jueva, tutor de Belshom fill de Bonanasc de Besalú i
altres.
A:ACA, RC, 15, f. 116v.
In nomine dei, amen.
Lis seu contraversia vertebatur coram nobis Iacobo dei gracia
rege Aragonum, Mai[oricarum et Valencie], comite Barchinone et
Urgelli et domino Montispessulani, inter Salamonem den Adret
[Iudeum] tutorem Bellihominis Iudei filii Bonanasch Iudei de
Bisulduno age[ntem tutorio] nomine ex una parte, et Mosse Sulam et
Samuel Sulam, Hizmael de Tudela, Perfectum de Regali Iudeos
manumissores Benvenist de Porta Iudei de Villafrancha quondam
defendentes ex altera, in hunc modum.
Proponit Salamon den Adret, tutor datus Belshom filio
Bonanasch Iudei de Bisuldu[no], quod pater ipsius Belshom decessit
ab intestato, relictis duobus filiis scilicet Sarra et Belshom; et pars
bonorum dicti Bonanasch ad illam Sarram filiam pervenit, ex altera
pars bonorum pervenit ad Benvenist za Porta Iudeum de Villafrancha.
Qui Benvenist decessit, dimisso filio herede nomine Vidal, et
relictis manumissoribus scilicet Iahudano de Cavaleria, Mosse Sullam,
et Perfeit de za Reyal, et Hizmael, et uxore superstite dicti Benvenist,
et Samuele Sulam, et Astrugo de Porta fratre ipsius Benvenist.
Et predictus filius ipsius Benvenist et mater ipsius et
manumissores ante dicti tenent bona ipsius Benvenist, ad quem bona
den Bon[an]asch pervenerunt.
Unde petit sibi dari et deliberari a predictis bona que fuerunt
den Bon[an]asch que ad dictum Benvenist devenerant, et ipse habuit
et recepit cum sit heres sui patris ab intestato in medietate bonorum
suorum, cum sine causa habuit et percepit. Valent autem bona
predicta quadraginta octo milia morabatinorum et amplius.
Super qua quidem peticione lis est contestata inter dictas
partes. Et ad fundandam intencionem suam, utraque pars plures
posiciones et excepciones et responsiones fecit. Et predicti
manumissores testamentum conditum pro dicto Bo[na]nasch, et
quasdam litteras sigillatas sigillo nostro, coram nobis in iudicio
produxerunt.
In uno quorum fit mencio quod bona dicti Bo[na]nasch fuerunt
adquisita et confiscata nobis pluribus de causis, de quibus bonis
cessionem et donacionem dicto Benvenist feceramus prout in dicta
littera continetur. Et in alia littera fit mencio quod nos volumus et
mandamus dicto Benvenist, tunc baiulo Barchinone et Gerunde, quod
nullo tempore teneatur prestare sive solvere aliquid aliquibus
personis, racione pecunie que quondam fuit Bonanasch de Bisuldone,
tam racione hereditatis legitime quam quibuslibet aliis modis.
Tandem nos Iacobus dei gracia rex Aragonum, Maioricarum et
Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani,
visa et intellecta peticione preo[sentat]a ut supo[ra] in inicio huius
cause, lite legitime contestata inter dictas partes, visis et intellectis
posicionibus et excepcionibus et replicacionibus et responsionibus in
hac causa factis a partibus supra dictis, viso et intellecto diligenter
tenore testamenti dicti Bon[an]asch, et visis et intellectis tenoribus
dictarum lo[iter]arum, visis et intellectis eciam racionibus utriusque
partis, habentes deum pre oculis, sedentes predictis partibus in
nostra presencia constitutis, attendentes quod dictus Bonanasch
testatus decessit instituta sibi herede dicta Sarra filia sua ut apparet
ex forma dicti testamenti et sic non est locus ab intestato,
attendentes eciam quod si locus eciam ab intestato non improbatur,
quod predicti manumissores teneant res petitas scilicet morabatinos
petitos in libello, attendentes eciam quod dictus tutor non provavit
(sic) dictum Belshom habere ius in dimidia bonorum dicti
Bona[na]sch, attendentes eciam cessionem et donacionem per nos
factam dicto Benvenist de bonis que fuerunt dicti Bonanasch ut in
carta sigillata sigillo nostro pendenti plenius continetur: hiis
racionibus et multis o[a]liis que tangi possunt, dictos manumissores
supra conventos pro se et aliis manumissoribus a peticione dicti
tutoris de Bels[hom] impubere ut supra duximus sentencialiter
absolvendos.
Lata fuit hec sentencia in domo Fratrum Predicatorum
Barchinone, anno incarnacionis domini MCCLX octavo, III nonas
Septembris, in presencia et testimonio domini Arnaldi episcopi
Barchinone, Berengarii Arnaldi, Bernardi de Angularia, Guillelmi de
Cervilione, Magistri Berengarii de Turri archidiaconis Barchinone,
Guillelmi de Villafrancha, Iacobi Grunnii, Fratris Raimundi de Pena
Forti; Fratris Arnaldi de Sagarra, et plurium aliorum testium.
Document 2
1280, juny, 24. Setge de Balaguer.
Carta del batlle de Barcelona, Guillem d’Espiells, sobre la forma
que ha de ser ajusticiat Vidaló de Porta.
A: ACA, RC, 48, f. 53v.
Guillelmo de Spiellis, baiulo Barchinone. Vestras recepimus
litteras quas nobis misistis super expediendis malefactoribus captis in
curie Barchinone, super quibus vestram diligenciam et studium
comendamus. Supplicastis etiam nobis in eisdem quod nos
declararemus vobis voluntatem nostram super modo mortis quam
Vitale de Porta recipere debet, secundum cognitionem Benedicti Biona
et Salomenis den Abraham, per nos assignatorum ut cognoscerent de
predictis; ad quem vobis responderent quod ex quo predicti judei
cognoverunt seu consulverunt quod dictus Vitalis debet mori levi
morti, videtur nobis quod non sit levior mors quam per mimucionem
sanguinis. Quare mandamus vobis quatenus dictum Vitalem de Porta
interficiatis seu interfici faciatis per munutionem sanguinis sive per
sacnias. Datum in obsidione Balaguerii VIII kalendas julii.
Document 3
1291, gener, 5. Barcelona.
Tancament del call de Vilafranca del Penedès amb dues portes
interiors una pels jueus i l’altra pels cristians, amb dues claus per a
cada portal.
A: ACA, RC, 83, f. 103r.
PUB: RÉGNÉ, Jean: History of the Jews in Aragon. Jerusalem: The Magness
Press & The Hebrew University. 1978, p. 441.
Noverint universi quod, cum nobis Alfonso, Dei gratia, et cetera,
fuerit intimatum quod, pro eo quod in quondam vicco prope callem
judaicum Villafranche non est nisi unum portale in capite ipsius vici,
quod vocatur portale de Canyamars, et aliud caput ipsius vici est
apertum, propter idcirco damus et concedimus licenciam et
potestaem vobis, aljame juedeorum Villafranche construendi et
faciendi portale et portas in dicto vico cum quibus possitis ipsum
vicum claudere. Volumus tamen quod in ipsis portalibus fiant due
claves, cum quibus christiani et judei, qui in dicto vico morantur,
valeat intrare et exire, quarum clavium unam teneant christiani qui
morantur in dicto vico, mandantes castlanis et baiulo Villafranche ac
universis quod predictam concessionem observent et cetera. Datum
Barchinone, nonis januarii, anno Domini M CC XC.
Document 4
1333, juliol, 1. Montblanc.
Alfons el benigne ordena al batlle de Barcelona que pregoni per
la ciutat l’ordre per la qual cap jueu pugui canviar de domicili, si no
vol ser castigat per pena corporal o pecuniària. La mateixa ordre es
fa extensiva als batlles de Girona, Besalú, Lleida, Vilafranca del
Penedès, Cervera, Vic, Manresa, l'Arboç, Piera i València.
A: ACA, RC, 527, f. 139r.
PUB: MUTGÉ I VIVES, Josefina: “Vida ciutadana i urbanisme a Barcelona”
Miscel�lània de textos medievals, vol. 7. Barcelona: CSIC. 1994, p. 305.
Alfonsus, et cetera, fideli nostro baiulo Barchinone, salutem et
cetera. Mandamus et dicimus vobis quatenus, visis presentibus,
faciatis fieri preconitzacionem prout vobis mittitur inferius ordinata:
"Ara oiats de part del senyor rey que com lo senyor rey haia fetes
algunes ordinacions a profit e a bon estament dels juheus de les
aljames de la sua terra, les quals entén a publicar breument, per ço,
vol e mana lo dit senyor rey, sots pena de cors e d'haver, que negú
juheu o juhia no mut son domicili ne ço del seu dels lochs on ara
habiten, sabens per cert que, si contra fahien, que encorreriren la
dita pena sots tota mercè". Data in Monte albo, kalendas iulii, anno
Domini Mº CCCº XXXº tercio. Similis baiulo Gerunde, baiulo Bisulduni,
baiulo Ilerde, baiulo Villefranche, baiulo Cervarie, baiulo Vici, baiulo
Minorise, baiulo Arbucio, baiulo Apiare, baiulo Valencie generali.
Roger Benito Julià
IV Seminari d’Història del Penedès
www.avolsfembres.blogspot.com