Connectivitat a la xarxa de transport públic dels polígons ... · 2 Connectivitat a la xarxa de...

Connectivitat a la xarxa de transport públic dels

polígons d’activitat econòmica del Vallès Occidental

Amb la col·laboració de:

desembre 2010

2 Connectivitat a la xarxa de transport públic dels polígons d’activitat econòmica del Vallès Occidental

Connectivitat a la xarxa de transport públic dels polígons d’activitat

econòmica del Vallès Occidental

Equip tècnic

Núria Pérez (coordinació)

Carles Donat (coordinació)

Aina Pedret

Francesc Coll

Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona

[email protected]

www.iermb.uab.cat


ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ ................................................................................................................ 4

2. METODOLOGIA .............................................................................................................. 6

2.1. Mètode de treball..................................................................................................... 6

2.2. Informació recollida ................................................................................................. 9

3. ANÀLISI DE LA CONNECTIVITAT A LA XARXA DE TRANSPORT PÚBLIC DELS

POLÍGONS............................................................................................................................. 13

3.1. Context territorial i localització de l’activitat econòmica ........................................ 13

3.2. La mobilitat al Vallès Occidental ........................................................................... 20

3.3. Fitxes municipals ................................................................................................... 26

3.4. Anàlisi global ......................................................................................................... 28

4. CONCLUSIONS............................................................................................................. 38


1. INTRODUCCIÓ

El present document forma part d’un treball més ampli que té com a objectiu principal l’anàlisi

de les principals característiques i necessitats dels Polígons d’Activitat Econòmica del Vallès

Occidental. Aquestes han estat detectades a partir de les aportacions dels agents locals i

comarcals implicats en la gestió, ús, conservació i promoció d’aquests espais. El projecte

“Activitats de suport als polígons d’activitat econòmica” promogut pel Consorci d’Ocupació i

Promoció Econòmica del Vallès Occidental (COPEVO) i en el que va participar l’Institut

d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), va permetre copsar la realitat i

radiografiar els polígons d’activitat econòmica del Vallès Occidental. Per tal d’aprofundir en

aquesta anàlisi i conèixer un dels elements claus en la competitivitat empresarial dins del

context territorial metropolità com ho és la mobilitat, el COPEVO va encarregar a l’IERMB

l’elaboració de l’estudi “La connectivitat a la xarxa de transport públic als polígons d’activitat

econòmica del Vallès Occidental” que es presenta a continuació.

L’elaboració d’aquest estudi s’emmarca en la recent presa de consciència de la importància del

fenomen de la mobilitat i el plantejament de la seva gestió com un repte de futur. En aquest

sentit, la Llei 9/2003, de 13 de juny, té com a un dels seus objectius garantir que els ciutadans

puguin accedir al lloc de treball amb transport públic. Així, la llei vol garantir plenament

l’accessibilitat als centres de treball de forma que s’ampliï la integració social dels ciutadans i

alhora es millori en qualitat ambiental.

En la matèria que ens ocupa, la llei de mobilitat recull en la seva disposició addicional tercera

les necessitats especials dels polígons industrials. Concretament, la llei insta a que en un

termini de tres anys a partir de l'entrada en vigor de la llei de mobilitat, el Govern, en

col·laboració amb els ajuntaments afectats, elabori un pla de mobilitat específic per als polígons

industrials i les zones d'activitats econòmiques que compleixin les condicions, quant a

superfície i nombre d'empreses i de treballadors, que es determinin per reglament. Aquest pla

ha de crear la figura del gestor o gestora de la mobilitat en cadascuna d'aquestes àrees i ha

d'establir-ne el règim d'implantació i el finançament a càrrec de les empreses que hi operen.

En aquest context de presa de consciència de la importància d’una mobilitat sostenible, segura

i socialment equitativa, diagnosticar la situació de l’oferta de transport públic als polígons


d’activitat econòmica resulta un element imprescindible i aquesta és la tasca que COPEVO ha

promogut amb el present estudi.

El present treball té com a objectiu diagnosticar el grau de connectivitat en transport públic

col·lectiu als 134 polígons d’activitat econòmica del Vallès Occidental. Des de la rigorositat

metodològica de l’anàlisi quantitatiu, que es recull en el segon apartat d’aquest document, s’ha

pogut realitzar una fotografia de la situació del transport públic col·lectiu en els polígons

d’activitat de la comarca. Cal fer esment en aquest sentit, que l’anàlisi global que es realitza

s’efectua a partir de la utilització de diferents criteris estàndards per a l’avaluació de la

connectivitat.

L’estudi té tres parts diferenciades:

• 1a fase: georeferenciar totes les línies de TPC que donen servei als PAEs i facilitar

aquesta informació amb el format necessari per introduir-la al catàleg existent (

http://www.consorciocupaciovalles.cat/poligons/ )

• 2a fase: anàlisi bàsica de la connectivitat a la xarxa de transport públic dels polígons

d’activitat econòmica del Vallès Occidental.

• 3a fase: protocol d’actualització de la informació per tal de garantir que el Catàleg

esdevingui una font d’informació de referència sobre el transport públic col·lectiu en els

polígons del Vallès Occidental.

En aquest document s’inclou la metodologia utilitzada per a l’obtenció de la informació que

després s’ha georeferenciat i que ha servit de base per a l’anàlisi de la connectivitat (Apartat 2)

En la segona part del document hi ha la primera anàlisi bàsica de la connectivitat. S’introdueix

un apartat de context territorial i dels principals trets de la mobilitat al Vallès Occidental (Apartat

3).


2. METODOLOGIA

2.1. MÈTODE DE TREBALL

Per a la primera fase corresponent a l’ampliació de la informació del catàleg a través de la

georeferenciació de les línies d’autobús urbà s’ha procedit de la següent forma:

Recerca d’informació

• Inicialment es va realitzar una recerca exhaustiva dels operadors de transport públic i

de les línies que donen servei als PAEs.

• Es va detectar que a l’àmbit dels 18 municipis del Vallès Occidental que tenen PAEs,

hi operen 10 empreses d’autobús interurbà i els 2 operadors ferroviaris (Renfe i FGC).

• Aproximadament, es van comptabilitzar 150 línies d’autobús, algunes de les quals

donen servei a diferents municipis del Vallès Occidental.

• D’altra banda, cal considerar que 6 dels municipis de la comarca disposen de servei de

transport públic urbà, dels quals 5 donen servei a algun dels polígons del seu entorn.

Col·laboració institucional i contactes amb els operadors

Per a l’obtenció de la informació en detall de totes les línies es va sol·licitar informació a

l’Autoritat del Transport Metropolità de l’RMB i també als operadors implicats en l’explotació de

línies interurbanes en autobús que operen al Vallès Occidental. El procediment utilitzat va ser el

següent:

• Inicialment, es va contactar amb els diferents operadors per a comprovar l’existència

d’informació georeferenciada i el seu grau d’actualització. Les trobades amb els

operadors es van iniciar el 19 d’abril amb Transports Urbans de Sabadell (TUS) i durant

dues setmanes es va concertar entrevistes amb Sarbus, Transports Generals, Autocars

Font i Rubibus. Amb la resta d’operadors es va contactar telefònicament.

• En aquest procés es va detectar que el grau d’informació georeferenciada era molt baix

i que hi havia nombroses dificultats per exportar la informació del Servei d’Ajuda a

l’Explotació (SAE) gestionat pels operadors. Al mateix temps, el procés de recepció

d’informació també es va caracteritzar per una certa lentitud.


• Finalment, i atès que des de fa uns anys l’ATM gestiona un sistema d’ajuda a

l’explotació que permet l’establiment d’un programa d’explotació coordinada de la flota

d’autobusos interurbans a l’àmbit de l’RMB, es va optar per sol·licitar la col·laboració

institucional a l’ATM. Aquesta col·laboració va permetre rebre bona part de la

informació necessària per a completar el Catàleg.

Depuració de la informació

• Depurar i corregir la informació georeferenciada rebuda. Aquest procés consisteix en

depurar i corregir la informació rebuda verificant-la i corregint la projecció per fer-la

compatible amb la projecció del Catàleg.

• El procés de depuració de la informació consisteix en (en el cas que ja es rebi

digitalitzada):

o Verificar les línies que passen o no per polígon.

o Determinar quin dels diferents itineraris que presenta una mateixa línia

correspon a la que serveix a un PAE.

o Determinar el sentit d’anada i de tornada de la línia i les corresponents

parades.

Aquest procés de depuració implica una tasca força laboriosa. A tall d’exemple en el

cas de l’operador Sagalés, es va rebre un arxiu amb 250 trajectes, dels quals, després

d’analitzar-los, es va determinar que 88 eren d’àmbit de polígons i Vallès Occidental.

Finalment, després d’analitzar tots les variants de la mateixa línia, el resultat ha estat la

incorporació d’11 línies a l’arxiu final de la BBDD.

Digitalització

• Digitalitzar manualment totes aquelles línies i parades no georeferenciades, amb la

corresponent càrrega de feina de fotointerpretació de les ortofotoimatges per tal de

determinar la localització exacte de les parades i els itineraris de les línies. Ha estat

necessari digitalitzar totes les línies per tal de poder determinar si donaven o no servei

als PAEs. Una vegada digitalitzades les línies, la inclusió de la línia a la BBDD s’ha

determinat en funció de la localització de les parades. Així, s’han considerat les línies

que:


o Tenen com a mínim una parada localitzada dins d’un PAE de la comarca.

o Tenen com a mínim una parada localitzada a menys de 200 metres de

distància d’un PAE i que en aquesta distancia no hi ha cap obstacle geogràfic,

orogràfic o d’infraestructures que impedeixi l’accés al polígon.

Preparació de la base de dades

• Preparació de la base de dades associada al SIG: Línia, parades associades, polígons

servits, informació horària bàsica, tipus de servei, operador, etc. S’han entrat un total

de 3.436 registres que corresponen a cadascuna de les parades lògiques de les línies

que donen servei als PAEs del Vallès Occidental.

Informació horària

• Recollida de la informació referent als horaris de les diferents línies i dels diferents

itineraris a través del format amb el que es vol presentar al Catàleg. La informació

horària no s’ha recollit en la seva totalitat com a conseqüència de la manca

d’uniformitat de la informació rebuda per part dels operadors. D’entre les 51 línies

interubanes, n’hi ha un total de 13 que no disposen d’informació horària. D’entre les 38

línies urbanes, n’hi ha un total d’11 que no disposen d’informació horària. A la Taula 2 i

a la Taula 3 a més d’incloure el nom de les línies, s’ha inclòs la disponibilitat de la

informació horària dels serveis.

Per a la segona fase corresponent a l’anàlisi de la connectivitat de la xarxa de transport públic

dels polígons d’activitat econòmica s’ha procedit a l’elaboració d’una base de dades que

recollia els indicadors que apareixen a les fitxes municipals (nivell de servei, població servida,

parades físiques, parades lògiques, municipis servits, etc.) i que es descriuen en el punt 3.3

d’aquest mateix document.


2.2. Informació recollida

D’aquest procés de depuració i georeferenciació de la informació, finalment s’ha detectat que

en els polígons d’activitat econòmica del Vallès Occidental hi donen servei un total de 90 línies

de transport públic col·lectiu. D’aquestes línies, 52 són interurbanes1 i 38 urbanes.

Del total de línies interurbanes que discorren pel Vallès Occidental (93), un 56% donen

cobertura als PAEs.

Taula 1. Línies interurbanes segons operador

OperadorLínies Vallès Occidental

Àmbit PAEs

Grup Sarbus 32 19

Autocars R. Font 7 7

Hispano Igualadina 3 0

Grup Transports Generals 13 2

TEISA 1 0

Grup Sagalés 27 11

Alsa 6 0

Transports Públics, SL 4 4

- * 2 2

FGC 4 4

RENFE 3 3

Total 93 52

* Línies pendents d’inauguració

Font: elaboració pròpia

Taula 2. Itineraris de les línies interurbanes que tenen parada en PAE

1 No es disposa informació de la línia Vacarisses-Terrassa ja que l’operador no va facilitar la informació necessària. Cal afegir que durant la tardor de 2010 l’empresa Autocars Font té previst iniciar el servei d’una nova línia d’autobús interurbana que donarà cobertura a diversos polígons del Vallès Occidental. Concretament, aquesta línia inicia el recorregut a Barcelona i discorre per diversos polígons industrials de Montcada i Reixac, Ripollet i Barberà del Vallès. Els polígons servits seran: La Ferreria, La Granja, Cadesbank, Can Massachs, Pinetons, Can Salvatella i Santiga-Provasa.


Operador Nom líniaDisponibilitat d'horaris

1 Transports Públics, SL Sabadell - Sant Quirze Parc No

2 Transports Públics, SL Línia Sabadell - St. Quirze Parc (per Poble Sec) No

3 Transports Públics, SL Línia Sabadell - St. Quirze Parc (per Can Pallàs) No

4 Transports Públics, SL Línia Sabadell - Moda Center - St. Quirze Parc No

5 Transports Generals d'Olesa Castellbisbal - Rubí No

6 Transports Generals d'Olesa Viledevalls-Terrassa No

7 Sarbus Línia A2 Barcelona - Barberà - Badia Sí

8 Sarbus Línia A4 Barcelona - Cerdanyola - Sant Cugat Sí

9 Sarbus Línia B4 Badia - Cerdanyola Sí

10 Sarbus Parc Taulí - Sabadell - Ripollet Sí

11 Sarbus Línia A1 Barcelona - Sabadell Sí

12 Sarbus SJ Autobús Sant Joan - Polígon Can Sant Joan Sí

13 Sarbus Barcelona - Matadepera (N63) Sí

14 Sarbus Montcada - Bellaterra Sí

15 Sarbus B8 Sant Quirze - Terrassa - Rubí - Sant Cugat Sí

16 Sarbus C3 Sabadell - Sant Llorenç Savall Sí

17 Sarbus C2 Sabadell - Terrassa - Martorell Sí

18 Sarbus C1 Castellar - Sabadell Sí

19 Sarbus Terrassa - Sabadell Sí

20 Sarbus Rubí - Cerdanyola Sí

21 Sarbus Barcelona - Sabadell - Matadepera No

22 Sarbus Barcelona - Rubí (N61) Sí

23 Sarbus Barcelona - Sabadell (N64) Sí

24 Sarbus Sabadell - Castellar Sí

25 Sarbus Barcelona - Castellar (N-65) Sí

26 Sagalés Barcelona - Santa Maria d’Oló Sí

27 Sagalés Caldes de Montbui - Castellar Sí

28 Sagalés Barcelona Sentmenat * Sí

29 Sagalés Barcelona - Caldes (per autopista) Sí

30 Sagalés Barcelona - Caldes (per carretera) Sí

31 Sagalés Badalona - Mollet - Sabadell Sí

32 Sagalés Barcelona - Riells del Fai Sí

33 Sagalés Sabadell - Polinyà - Palau - Caldes Sí

34 Sagalés Barcelona - Lliçà d’Amunt Sí

35 Sagalés Caldes - Sentmenat - Sabadell Sí

36 Sagalés Barcelona - Granollers Sí

37 -* LB FGC Sant Cugat Centre Comercial - FGC Sant Joan No

38 -* LA FGC Rubí - FGC St. Joan No

39 Autocares Font 620 Barcelona (Fabra i Puig) - Ripollet Sí

40 Autocares Font Ripollet - Cerdanyola del Vallès No

41 Autocares Font Barcelona - Centre Comercial Baricentro No

42 Autocares Font Barcelona - Santa Maria de Montcada No

43 Autocares Font Ripollet - El Masrampinyo No

44 Autocares Font 622 Barcelona (Sagrera) - Ripollet Sí

45 Autocares Font Barcelona - UAB - Sant Cugat Sí

46 FGC S1 Barcelona-Terrassa Sí

47 FGC S5 Barcelona-Rubí Sí

48 FGC S2 Barcelona-Sabadell Sí

49 FGC S55 Barcelona-Universitat Autònoma Sí

50 Renfe R4 Barcelona-Manresa Sí

51 Renfe R7 L'Hospitalet-Barcelona-Martorell Sí

52 Renfe R3 L'Hospitalet-Barcelona-Puigcerdà Sí

*Línies pendents d’inauguració

*No és disposa de la informació de la lína Barcelona-Sentmenat (Sagalés)


Del total de línies urbanes del Vallès Occidental (53), un 75,5% donen cobertura als PAEs.


Taula 3. Línies urbanes segons municipi

Municipi Línies urbanes Àmbit PAEs

Castellbisbal 2 1*

Sabadell 13 10

Terrassa 14 11

Barberà del Vallès 3 3

Sant Cugat del Vallès 9 7

Cerdanyola del Vallès 3 0

Rubí 7 7

Santa Perpètua de Mogoda 2 1

Total 53 39


* No es disposa de la informació corresponent a les línies urbanes del municipi de Castellbisbal

Taula 4. Itineraris de les línies urbanes que tenen parada en PAE

Municipi Operador Nom líniaDisponibilitat d'horaris

Castellbisbal Autos Castellbisbal, A L2 Compte de Sert- Can Costa Sí

Rubí Rubibus L1 Can Serrafossà - el Pinar Sí

Rubí Rubibus L2 El Pinar-Can Vallhonrat Sí

Rubí Rubibus L4 Estació - Can Rosés Sí

Rubí Rubibus L5 Can Rosés - Estació Sí

Rubí Rubibus L6 Pol. La Bastida - Rubí Sud Sí

Rubí Rubibus L3 Castellnou - Estació Sí

Rubí Rubibus L3 Estació - Montblanc Sí

Barberà del Vallès Sarbus L1 Pl. Espanya - Baricentro Sí

Barberà del Vallès Sarbus L2 Pl. Josep Badia - Circumvalació Sí

Barberà del Vallès Sarbus L3 Pl. Espanya - Poligons Sí

Sant Cugat del Vallès Sarbus L8 ESADE Sí

Sant Cugat del Vallès Sarbus L1B Torrent de Ferrussons - Mira-Sol Sí

Sant Cugat del Vallès Sarbus L2A Nucli Urbà - Colomer - Torrent de Ferrussons (Itinerari A) Sí

Sant Cugat del Vallès Sarbus L2B Nucli Urbà - Ferrussons -Torrent de Ferrussons (Itinerari B) Sí

Sant Cugat del Vallès Sarbus L6A Can Sant Joan - Can Magí - Can Calders Sí

Sant Cugat del Vallès Sarbus L7 Rbla del Celler - Coll Favà Vulpalleres - Can St Joan, Itinerari Can St Joan Sí

Sant Cugat del Vallès Sarbus L7 Rbla del Celler - Coll Favà Vulpalleres - Can St.Joan, Itinerari C. Comercial Sí

Terrassa Tmesa L1 Sant Llorenç - Rambla Egara - Hospital No

Terrassa Tmesa L2 Les Arenes - La Gripia - Rambla Egara No

Terrassa Tmesa L3 La Maurina - La Gripia - Les Arenes No

Terrassa Tmesa L4 Can Parellada - Ca n'Aurell No

Terrassa Tmesa L8 Avingudes (Can Jofresa - Avingudes - Rbla d'Egara - Can Jofresa) No

Terrassa Tmesa L6 Can Tusell - St. Pere Nord - Rbla. d'Egara - La Cogullada No

Terrassa Tmesa L7 Nord - Sud (Can Jofresa - Dr. Robert - Pla de Bon Aire) No

Terrassa Tmesa L10 Estacio Nord - Les Fonts No

Terrassa Tmesa L11 Poble Nou - Hospital No

Terrassa Tmesa L15 Polígons Industrials (Les Fonts - ColomII - Can Parellada - Sta. Margarida) No

Terrassa Tmesa L16 Bus nit (Parc Valles - Parc Valles) No

Sabadell TUS Línia 1B Estació Sud - Can Déu Sí

Sabadell TUS Línia 2A Can Deu - La Creu de Barberà -Estació Sud Sí

Sabadell TUS Línia 4B El Poblenou - Castellarnau Sí

Sabadell TUS Línia 6A Can Roqueta - Can Llong Sí

Sabadell TUS Línia 7B Can Deu - La Roureda Sí

Sabadell TUS Línia 8B Zona Industrial - La Roureda Sí

Sabadell TUS Línia 10A Sant Julià - Plaça de Picasso Sí

Sabadell TUS Línia 11A Gran Via Sud - Hospital Taulí Sí

Sabadell TUS Línia 23B Sant Bernat - Taulí - Can Roqueta Sí

Sabadell TUS Línia 80B Plaça de Picasso - La Plana del Pintor Sí

Santa Perpètua de Mogoda Sagalés Santa Perpètua - La Florida Sí


Per tal d’ampliar l’actual Catàleg de Polígons d’Activitat Econòmica del Vallès Occidental amb

informació dels serveis de transport públic col·lectiu, s’ha lliurat la informació següent:

• Arxius amb les línies d’autobús (Copevo_Lin.kmz) i les parades (Copevo_Par.kmz)

digitalitzades en format Google Earth.

• Arxiu Excel (ParadesLin.xls) en el que es recull l’identificador i nom de la línia i la

informació referent a les parades: codi, nom, la seva posició en latitud i longitud, els

polígons als que donen servei i els respectius horaris (en format pdf o jpg).

• Arxius amb les línies de tren (tren_Lin.kmz) i les parades (tren_Par.kmz) digitalitzades

en format Google Earth.


3. ANÀLISI DE LA CONNECTIVITAT A LA XARXA DE

TRANSPORT PÚBLIC DELS POLÍGONS

3.1. Context territorial i localització de l’activitat econòmica

Context territorial

La comarca del Vallès Occidental està formada per 23 municipis, dos dels quals n’exerceixen la

capitalitat: Sabadell i Terrassa. La superfície comarcal és de 583,2 km², la qual cosa representa

un 1,8% de la superfície total de Catalunya i la seva població és aproximadament de 865.000

habitants.

Des del punt de vista de la configuració geogràfica, la comarca del Vallès Occidental està

formada per un pla que forma part de la Depressió Pre-litoral. Aquest pla limita al nord amb la

Serra de l’Obac i el Massís de Sant Llorenç i al sud amb la Serra de Collserola (la qual forma

part de la Serralada Litoral). Hidrològicament a la comarca hi destaca la conca del riu Ripoll i de

la riera de Caldes, ambdós afluents del riu Besòs i travessant la unitat territorial de nord a sud,

la Riera de Rubí, afluent del riu Llobregat.

Característiques dels polígons d’activitat econòmica

Des del punt de vista econòmic la comarca té un pes molt rellevant a Catalunya; el PIB del

Vallès Occidental representa un 11% del PIB català i gairebé un 3% del PIB espanyol. Els 134

PAEs de la comarca representen el 22% del total de polígons d’activitat econòmica de la Regió

Metropolitana de Barcelona (RMB), i un 8,5% dels PAEs censats a tot Catalunya2.

La superfície total d’aquests espais és de 5.230,7 ha, gairebé el 9% de la superfície total de la

comarca i el 26,38% del sòl urbà i urbanitzable3. El 40% de la superfície urbana actual del

Vallès Occidental està formada per Polígons d’Activitat Econòmica en funcionament o

projectats (en la majoria de casos en procés d’execució).

2 Font: Miralles, C. & Donat, C (2007) “Anàlisi de l’oferta i la demanda dels polígons d’activitat a Catalunya” a Polígons d’Activitat econòmica: Tendències de Localització i Accessibilitat, Revita Papers. Regió Metropolitana de Barcelona, núm 45, Barcelona, Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. 3 Font: Direcció General d’Urbanisme. “Superfícies segons la classificació del sòl per comarques”. 2007


La distribució dels PAEs al Vallès Occidental segueix unes pautes molt marcades per les

característiques físiques de la comarca, per la presència de grans eixos viaris i per la tradició

industrial de les dues ciutats principals, Sabadell i Terrassa.

La situació de la comarca a la Depressió Prelitoral ha facilitat el seu paper de corredor, en el

que s’han ubicat grans vies de comunicació de connexió nord - sud i del litoral amb l’interior. El

Vallès Occidental és un dels grans nusos de comunicació de Catalunya i del corredor

mediterrani, amb la presència d’un bon nombre de vies ràpides, autopistes i eixos ferroviaris.

Si s’observa el Mapa 1, els polígons d’activitat econòmica del Vallès Occidental es situen,

sobretot, al centre i al sud-est de la comarca, coincidint amb les zones on les condicions del

relleu, amb grans espais oberts i pendents moderats que han permès el desenvolupament de

sòl industrial i la urbanització de molts espais. També es concentren gran nombre de PAEs al

llarg dels cursos fluvials del riu Ripoll, la riera de Caldes o la riera de Rubí, espais on

tradicionalment s’hi havien instal·lat empreses relacionades amb la producció tèxtil i amb la

indústria de tints i acabats. Actualment aquestes àrees concentren grans polígons amb

activitats de diversos sectors econòmics.

Un tercer factor de localització dels Polígons d’Activitat Econòmica actuals ha estat la llarga

tradició industrial de les dues ciutats principals de la comarca, Sabadell i Terrassa. Al llarg del

curs de la riera de les Arenes de Terrassa es concentren un gran nombre de polígons i s’hi

estan desenvolupant de nous al sud del municipi, a la confluència entre la riera de les Arenes i

la del Palau. A Sabadell, es concentren també al sud del municipi, seguint el recorregut de

l’autopista C-58. Es troba en desenvolupament un nou gran polígon a la zona del riu Sec i es

troben polígons més dispersos al sud i a l’est del casc urbà, seguint el curs fluvial del riu Ripoll i

les carreteres locals que uneixen la capital amb els municipis veïns de Polinyà, Castellar del

Vallès, Sentmenat o Barberà del Vallès

Tot i els condicionants físics, cal considerar que probablement el factor principal de localització

dels polígons d’activitat econòmica al Vallès Occidental, com ja s’ha apuntat anteriorment, ha

estat la presència del grans eixos viaris: aquests polígons es disposen al llarg de les principals

autopistes com l’AP-7, la C-58 o la C-16 i d’altres vies ràpides de comunicació com la carretera

C-59 (carretera de Caldes), l’eix viari de la C-17, l’eix viari de la carretera B-124 i la confluència

de les autopistes AP-2 i AP-7 als límits de la comarca amb el Baix Llobregat. Al llarg dels eixos

viaris principals i molt vinculats a aquests eixos s’hi han desenvolupat grans àrees d’activitat

econòmica formades per grups de polígons d’activitat econòmica que es disposen de forma

continua, sobretot als municipis més propers a l’àrea metropolitana de Barcelona. Castellbisbal,

Rubí i Sant Cugat del Vallès o Cerdanyola del V., Ripollet, Barberà del V., Santa Perpètua de


la M., Polinyà i Palau Solità i Plegamans formen grans àrees gairebé contínues de polígons

d’activitat, seguint el recorregut de l’autopista AP-7, la riera de Rubí i la riera de Caldes.

En canvi, els municipis al nord de la comarca, com Gallifa, Matadepera, Sant Llorenç Savall o

Rellinars, allunyats d’aquests eixos viaris principals i amb condicions físiques menys òptimes

tenen molt poca o nul·la presència d’aquests espais per a l’activitat econòmica. Dos municipis

situats al nord de la comarca, Castellar del Vallès i Sentmenat disposen de grans Polígons

d’Activitat Econòmica, relacionats amb la presència d’eixos viaris intermunicipals (B-124, C-

1413, C-1415), dels cursos fluvials (riu Ripoll) i d’una certa tradició industrial lligada al tèxtil.


Mapa 1. Sistema de transport viari i ferroviari i localització dels PAEs al Vallès Occidental

Font: Elaboració pròpia


Taula 5. Característiques dels PAEs del Vallès Occidental

Municipi PAE Estat d'urbanització Superfície m2Superficie ocupada

aproximadaBarberà del Vallès Santa Maria Urbanitzat 698.504 90 - 100 %Barberà del Vallès Santiga-Provasa Urbanitzat 1.479.648 75 - 89,9 %Barberà del Vallès Can Salvatella Urbanitzat 1.524.408 75 - 89,9 %Barberà del Vallès Baricentro Urbanitzat 274.255 75 - 89,9 %Barberà del Vallès Zona Nord Urbanitzat 285.551 50 - 74,9 %Castellbisbal Àrea Industrial Llobregat Urbanitzat 1.202.503 90 - 100 %Castellbisbal Agripina Urbanitzat 119.216 75 - 89,9 %Castellbisbal Can Galí Fase d'aprovació / estudi 29.309 Sense ocupacióCastellbisbal Can Cases del Riu Urbanitzat 96.751 1 - 24,9 %Castellbisbal Can Estapé Urbanitzat 558.072 50 - 74,9 %Castellbisbal Castellbisbal Sud Urbanitzat 185.357 75 - 89,9 %Castellbisbal Comte Sert Urbanitzat 455.044 90 - 100 %Castellbisbal Los Herreros Urbanitzat 113.350 1 - 24,9 %Castellbisbal Sant Vicenç Urbanitzat 1.305.597 90 - 100 %Castellbisbal Santa Rita Urbanitzat 577.011 75 - 89,9 %Castellar del Vallès Pla de la Bruguera Urbanitzat 1.240.164 75 - 89,9 %Castellar del Vallès Can Carner Urbanitzat 951.535 50 - 74,9 %Cerdanyola del Vallès Parc de l'Alba Fase d'execució 1.320.000 1 - 24,9 %Cerdanyola del Vallès Parc Tecnològic del Vallès Urbanitzat 252.344 90 - 100 %Cerdanyola del Vallès Polígon La Bòbila Urbanitzat 64.635 90 - 100 %Cerdanyola del Vallès Polígon La Clota Urbanitzat 217.052 90 - 100 %Cerdanyola del Vallès Zona Industrial Riviere - Can Mitjans Urbanitzat 157.972 90 - 100 %Cerdanyola del Vallès Polígon Polizur Urbanitzat 255.719 50 - 74,9 %Cerdanyola del Vallès Polígon Can Fatjó Urbanitzat 28.105 90 - 100 %Montcada i Reixac Hermes Urbanitzat 44.126 90 - 100 %Montcada i Reixac La Ferreria Urbanitzat 565.854 90 - 100 %Montcada i Reixac La Granja Urbanitzat 272.861 75 - 89,9 %Montcada i Reixac Foinvasa Urbanitzat 29.000 90 - 100 %Montcada i Reixac Can Milans Urbanitzat 109.342 90 - 100 %Montcada i Reixac Pla d'en Coll Urbanitzat 768.649 90 - 100 %Montcada i Reixac Can Tapioles Urbanitzat 238.171 90 - 100 %Montcada i Reixac Molí d'en Bisbe Urbanitzat 45.000 90 - 100 %Montcada i Reixac Coll de Montcada Urbanitzat 71.395 90 - 100 %Montcada i Reixac Can Cuiàs Urbanitzat 174.834 90 - 100 %Montcada i Reixac Asland Urbanitzat 75.000 90 - 100 %Montcada i Reixac Cemarksa Urbanitzat 60.000 90 - 100 %Palau-solità i Plegamans Riera de Caldes Urbanitzat 1.064.115 90 - 100 %Palau-solità i Plegamans Can Burgués Urbanitzat 59.590 90 - 100 %Palau-solità i Plegamans Palau Industrial Urbanitzat 65.649 90 - 100 %Palau-solità i Plegamans Can Cortés Urbanitzat 124.835 90 - 100 %Polinyà Can Humet Urbanitzat 610.092 90 - 100 %Polinyà Sud-Est Urbanitzat 788.696 90 - 100 %Polinyà Nord-Est Urbanitzat 353.250 75 - 89,9 %Polinyà Polígon de Llevant Urbanitzat 653.932 10%Ripollet Uralita Urbanitzat 55.360 90 - 100 %Ripollet Molí d'en Xec Urbanitzat 50.149 90 - 100 %Ripollet Pinetons Urbanitzat 145.594 75 - 89,9 %Ripollet Can Masachs Urbanitzat 74.076 90 - 100 %Ripollet Cadesbank Urbanitzat 293.909 90 - 100 %Ripollet Martinet Urbanitzat 154.505 25 - 49,9 %Ripollet Z.I. Sintermetal i Metapol Urbanitzat 51.848 90 - 100 %Rubí Polígon Industrial Ca n'Alzamora Urbanitzat 99.881 90 - 100 %Rubí Polígon Industrial Can Jardí Urbanitzat 593.774 90 - 100 %Rubí Can Pi de Vilaroch Urbanitzat 637.446 75 - 89,9 %Rubí Polígon Industrial Can Rosés Urbanitzat 378.625 90 - 100 %Rubí Can Sant Joan Urbanitzat 366.743 75 - 89,9 %Rubí Cova Solera Urbanitzat 616.285 90 - 100 %Rubí Polígon Industrial Carretera de

TerrassaUrbanitzat 227.602 90 - 100 %

Rubí Polígon Industrial la Llana Urbanitzat 313.857 90 - 100 %Rubí Polígon Industrial Molí de la Bastida Urbanitzat 285.072 90 - 100 %Rubí Polígon Industrial Sant Genís Urbanitzat 188.726 50 - 74,9 %



aproximada

Sabadell Parc Industrial de Ripoll Urbanitzat 853.732 75 - 89,9 %Sabadell Can Roqueta Urbanitzat 721.615 90 - 100 %Sabadell Gràcia Sud Urbanitzat 492.105 90 - 100 %Sabadell Gràcia Nord Urbanitzat 407.140 90 - 100 %Sabadell Polígon Industrial del Sud-Oest Urbanitzat 351.377 90 - 100 %Sabadell Sant Pau de Riu Sec Fase d'execució 1.539.467 Sense ocupacióSabadell Can Feu Urbanitzat 486.072 90 - 100 %Sant Cugat del Vallès CIT 4B Can Calders Urbanitzat 171.268 90 - 100 %Sant Cugat del Vallès CIT 11A Can Calopa Urbanitzat 168.815 90 - 100 %Sant Cugat del Vallès CIT 4A Can Magí - Roquetes Sud Urbanitzat 172.463 90 - 100 %Sant Cugat del Vallès CIT 6A Can Sant Joan Centre Urbanitzat 887.932 50 - 74,9 %Sant Cugat del Vallès CIT 5A Can Sant Joan - Est Fase d'ampliació 1.017.509 75 - 89,9 %Sant Cugat del Vallès CIT 9A Can Sant Joan - Oest Fase d'execució 391.463 1 - 24,9 %Sant Cugat del Vallès CIT 8B Sant Mamet Est Urbanitzat 88.288 90 - 100 %Sant Cugat del Vallès CIT 8C Can Mates Fase d'execució 306.628 25 - 49,9 %Sant Cugat del Vallès CIT 9B La Guinardera Urbanitzat 422.505 50 - 74,9 %Sant Cugat del Vallès CIT 8A Sant Mamet Oest Urbanitzat 288.929 75 - 89,9 %Sant Cugat del Vallès CIT 10E Hospital General de

Catalunya - UICUrbanitzat 122.757 90 - 100 %

Sant Cugat del Vallès CIT 8B UPC - ETSAV Urbanitzat 35.047 75 - 89,9 %Sant Cugat del Vallès CIT 8E Mira - sol Centre Fase d'execució 29.826 90 - 100 %Sant Cugat del Vallès CIT 6 Vullpalleres Fase d'execució 183.029 Sense ocupacióSant Cugat del Vallès CIT 5B Can Magí - Roquetes Nord Urbanitzat 525.708 75 - 89,9 %Sant Cugat del Vallès CIT 4C ESADE Creapolis Urbanitzat 100.670 50 - 74,9 %Sant Cugat del Vallès CIT 9C Can Ametller Fase d'execució 191.837 50 - 74,9 %Sentmenat Polígon Mas d'en Cisa Urbanitzat 83.316 90 - 100 %Sentmenat Can Clapers Urbanitzat 741.423 75 - 89,9 %Sentmenat Can Roure Fase d'execució 103.581 50 - 74,9 %Sentmenat Carretera Caldes Fase d'aprovació / estudi 134.298 75 - 89,9 %Sant Llorenç Savall Conques Urbanitzat 46.754 75 - 89,9 %Sant Llorenç Savall Pons Ferrer Urbanitzat 73.629 90 - 100 %Sant Llorenç Savall Riu Ripoll Urbanitzat 19.587 50 - 74,9 %Santa Perpètua de Mogoda Camp de les Pereres Urbanitzat 89.429 75 - 89,9 %Santa Perpètua de Mogoda Can Bernades-Subirà Urbanitzat 832.287 90 - 100 %Santa Perpètua de Mogoda Ca n'Oller Urbanitzat 277.111 75 - 89,9 %Santa Perpètua de Mogoda Can Vinyalets Urbanitzat 246.430 75 - 89,9 %Santa Perpètua de Mogoda Can Vinyals Urbanitzat 390.589 90 - 100 %Santa Perpètua de Mogoda La Florida Urbanitzat 452.447 90 - 100 %Santa Perpètua de Mogoda La Torre del Rector Urbanitzat 291.470 90 - 100 %Santa Perpètua de Mogoda CIM Vallès Urbanitzat 742.012 90 - 100 %Santa Perpètua de Mogoda Polígon Santiga Urbanitzat 712.694 90 - 100 %Santa Perpètua de Mogoda Les vinyes de Mogoda Urbanitzat 420.673 75 - 89,9 %Santa Perpètua de Mogoda La Creueta Urbanitzat 88.054 90 - 100 %Sant Quirze del Vallès Can Corbera Urbanitzat 63.217 90 - 100 %Sant Quirze del Vallès Can Canals Urbanitzat 481.209 90 - 100 %Sant Quirze del Vallès Can Torres - Can Llobet Urbanitzat 351.953 90 - 100 %Sant Quirze del Vallès Can Casablancas Urbanitzat 377.222 90 - 100 %Sant Quirze del Vallès Can Feu Urbanitzat 239.978 50 - 74,9 %Terrassa Polígon Industrial Can Guitard Urbanitzat 209.731 90 - 100 %Terrassa Polígon Industrial Can Farcan Urbanitzat 164.999 90 - 100 %Terrassa Polígon Industrial Can Palet Urbanitzat 213.665 90 - 100 %Terrassa Can Parellada Industrial Urbanitzat 603.069 90 - 100 %Terrassa Polígon Industrial Can Petit Urbanitzat 364.124 90 - 100 %Terrassa Polígon Industrial Colom II Urbanitzat 223.846 90 - 100 %Terrassa Els Bellots Urbanitzat 203.067 90 - 100 %Terrassa Els Bellots II Fase d'execució 989.653 Sense ocupacióTerrassa Polígon Industrial Est Urbanitzat 275.606 90 - 100 %Terrassa Polígon Industrial La Grípia Urbanitzat 90.090 90 - 100 %Terrassa Polígon Industrial Nord Urbanitzat 228.991 90 - 100 %Terrassa Palau Nord Fase d'aprovació / estudi 324.217 1 - 24,9 %Terrassa Palu Nord - Can Guitard Fase d'aprovació / estudi 741.329 Sense ocupacióTerrassa Polígon Industrial Santa

Margarida IUrbanitzat 593.336 90 - 100 %



aproximadaTerrassa Polígon Industrial Santa

Margarida IIUrbanitzat 444.534 90 - 100 %

Terrassa Sector Montserrat Urbanitzat 147.564 90 - 100 %Terrassa Segle XX Urbanitzat 215.786 90 - 100 %Terrassa Franja Nord Fase d'aprovació / estudi 394.841 1 - 24,9 %Terrassa Polígon Industrial Carrer

d'AlemanyaUrbanitzat 168.576 75 - 89,9 %

Terrassa Parc Audiovisual de Catalunya (PAC)

Urbanitzat 75 - 89,9 %Vacarisses Polígon Industrial Can Torrella Urbanitzat 368.476 90 - 100 %Vacarisses Centre de tractament de residus Fase d'aprovació / estudi 621.086 75 - 89,9 %Viladecavalls Can Trias Urbanitzat 258.735 90 - 100 %Viladecavalls Can Mir Fase d'ampliació 216.712 90 - 100 %Viladecavalls Can Mitjans Fase d'ampliació 613.634 25 - 49,9 %Viladecavalls La Bòvila Urbanitzat 37.749 90 - 100 %

Font: Catàleg de polígons d’activitat econòmica. Vallès Occidental. COPEVO.


3.2. La mobilitat al Vallès Occidental

Segons les dades de l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana de Catalunya 2006, a la comarca del

Vallès Occidental en un dia feiner es realitzen més de 3 milions de desplaçaments (3.098.941)

dels quals la majoria es realitzen dintre la pròpia comarca (76,8%) mentre que el 23,2% són

desplaçaments de connexió.

Gràfic 1. Distribució dels desplaçaments interns i de connexió segons municipi de residència

Font: EMQ 2006 (Generalitat de Catalunya, ATM, IERMB 2006)

En relació als desplaçaments interns, la pràctica totalitat d’aquests (99,2%) són realitzats per

residents a la comarca, mentre que en els desplaçaments de connexió aquesta proporció

decreix fins el 50,2%. Aquests darrers desplaçaments estan realitzats en la seva majoria per

motius ocupacionals (treball i estudis).

Pel que fals desplaçaments intracomarcals realitzats majoritàriament per residents es constata

un important volum de desplaçaments intermunicipals, és a dir, desplaçaments que tenen com

a origen o destinació diferents municipis de la comarca. En l’anàlisi de les principals relacions

entre els municipis, s’observa com els fluxos més importants tenen el municipi de Sabadell com

a origen i /o destinació, d’entre els quals la relació Sabadell i Terrassa capta un flux de mobilitat

força significatiu:

Resident

No resident

Total: 3.098.941

Interns: 76,8%

Connexió: 23,2%

99,2%

0,9%

49,8% 50,2%


• Sabadell - Terrassa: 39.147 desplaçaments en dia feiner, el 8,0% del total.

• Sabadell - Barberà del Vallès: 30.746 desplaçaments, el 6,3%.

• Sabadell – Sant Quirze del Vallès: 26.440 desplaçaments, el 5,4%.

• Sabadell – Cerdanyola del Vallès: 25.012 desplaçaments, el 5,1%.

També són destacables les connexions entre Rubí i Sant Cugat del Vallès (27.177

desplaçaments diaris, el 5,6%) i entre Rubí i Terrassa (21.947 desplaçaments, el 4,5%).

Caracterització de la mobilitat per motiu treball

Segons dades de l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana de Catalunya 2006, actualment el 61,8%

dels desplaçaments en dia feiner per motius laborals es realitzen en transport privat. Aquesta

valor es deu en part, al procés d’urbanització difusa que han sofert els entorns metropolitans a

Catalunya en les darreres dècades, el qual es caracteritza per emprar molt de territori i

fragmentar-lo en espais monofuncionals (polígon d’activitat econòmica, zones residencials,

centres comercials, etc.). Específicament en l’àmbit que ens ocupa, la proliferació dels polígons

d’activitat econòmica (molts situats fora de l’àmbit d’influència del municipi), ha propiciat que els

desplaçaments que s’hi realitzin es facin amb modes motoritzats individuals. Així mateix,

l’estudi de mobilitat més detallat de diferents polígons industrials evidencia com l’ús del vehicle

privat pot arribar en ocasions fins el 95% del conjunt de desplaçaments.

Tot i que la informació disponible provinent de les enquestes de mobilitat no permeten conèixer

en detall les característiques de la demanda de mobilitat de cadascun dels PAEs de la comarca

(volum, mitjans, fluxos principals, etc.), tot seguit s’efectua una caracterització bàsica dels

desplaçaments que es realitzen a la comarca per motiu treball. Aquesta informació permetrà fer

una introducció a les principals problemàtiques relacionades amb l’accessibilitat amb transport

públic als polígons d’activitat econòmica.

En un dia feiner hi ha 472.7534 desplaçaments per motiu de treball que tenen com a destinació

la comarca del Vallès Occidental. En analitzar exclusivament aquest tipus de desplaçaments

4 Són desplaçaments diaris que tenen com a destinació qualsevol municipi Vallès Occidental per motiu feina. Aquests desplaçaments estan realitzats tant pels residents del Vallès Occidental com també de fora de la comarca. No s’han considerat les tornades a casa.


s’observa el clar predomini del transport privat ja que gairebé tres quartes parts dels

desplaçaments per motius laborals es fan amb aquest mode de transport.

Gràfic 2. Desplaçaments per motiu treball amb destinació Vallès Occidental

16,4%

9,3%

74,3%

Modes no motoritzats Transport públic Transport privat


En el detall dels mitjans de transport amb els quals es realitzen els desplaçaments laborals

s’observa que el vehicle privat i concretament el cotxe com a conductor és el mitjà de

transport més utilitzat (amb un 62,6% del total de desplaçaments per motiu treball). És

important en aquest context, assenyalar la baixa ocupació del cotxe, ocupat de mitjana per

només 1,06 persones.

Pel que fa als transport públic, s’observa com els modes ferroviaris suposen el 4,4% dels

desplaçaments i l’autobús el 3,7% (essent l’ús de l’autobús interurbà de caràcter

pràcticament testimonial)


Taula 6. Distribució dels desplaçaments segons mitjans de transport

Mitjà de transport %

Peu 15,9%

Autobús urbà 2,7%

Autobús interurbà 1,0%

FGC 2,3%

Rodalies Renfe 2,1%

Autobús empresa 0,7%

Cotxe com a conductor 62,6%

Cotxe com a acompanyant 4,1%

Moto com a conductor 3,3%

Moto com a acompanyant 0%

Furgoneta/camió 4,1%

Altres 1,1%

Total 100%


Els desplaçaments per accedir al lloc de feina es concentren entre les 7:00 i les 9:00 hores,

especialment entre 7:00 i 8:00 hores i amb molta menys intensitat entre les 14:00 i les 16:00

hores. La mitjana de temps de desplaçament és de 20,8 minuts, tot i que difereix molt en funció

del mode emprat. Els desplaçaments a peu i en bicicleta tenen una durada mitjana de 10

minuts, el transport privat de 20,5 minuts, i les persones que es desplacen en transport

públic necessiten el doble de temps, 42,4 minuts.

Gràfic 3. Distribució horària dels desplaçaments per accedir a la feina al Vallès

Occidental

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

1 a

2h

2 a

3h

3 a

4h

4 a

5h

5 a

6h

6 a

7h

7 a

8h

8 a

9h

9 a

10h

10 a

11h

11 a

12h

12 a

13h

13 a

14h

14 a

15h

15 a

16h

16 a

17h

17 a

18h

18 a

19h

19 a

20h

20 a

21h

21 a

22h

22 a

23h

23 a

24h



Pel que fa l’anàlisi territorial, s’observa que els principals destinacions per motius laborals són

les dues capitals, Terrassa i Sabadell, seguit a molta distància per Sant Cugat del Vallès.

Taula 7. Principals destinacions

Principals destinacions %

Terrassa 20,5%Sabadell 20,2%Sant Cugat del Vallès 9,4%Rubí 7,2%Cerdanyola del Vallès 6,7%Barberà del Vallès 5,4%Santa Perpètua de Mogoda 5,1%Montcada i Reixac 4,2%Palau-solità i Plegamans 3,3%Ripollet 3,1%Castellar del Vallès 2,9%Polinyà 2,6%Sant Quirze del Vallès 2,5%Castellbisbal 2,5%Sentmenat 1,3%Viladecavalls 1,1%


Quant als orígens dels desplaçaments per motiu laboral, són també les ciutats de Terrassa i

Sabadell les que generen més desplaçaments i, per tant, es confirma la importància dels

desplaçaments interns per mobilitat ocupacional a la comarca del Vallès Occidental. El primer

municipi de fora de la comarca que emet més desplaçaments cap al Vallès Occidental és la

ciutat de Barcelona (9,2%) i el següent municipi no vallesà és Badalona amb un 1,7% dels

desplaçaments.


Taula 8. Principals orígens

Principals orígens %Terrassa 19,8%Sabadell 19,7%Barcelona 9,2%Rubí 6,7%Cerdanyola del Vallès 4,8%Sant Cugat del Vallès 3,8%Ripollet 2,8%Barberà del Vallès 2,5%Montcada i Reixac 2,4%Castellar del Vallès 2,3%Sant Quirze del Vallès 1,8%Badalona 1,7%Santa Perpètua de Mogoda 1,6%Palau-solità i Plegamans 1,3%Santa Coloma de Gramenet 1,1%Mollet del Vallès 1,1%



3.3. FITXES MUNICIPALS

Per tal de visualitzar clarament la informació recollida per a cadascun dels polígons s’han

elaborat unes fitxes municipals en les que s’inclouen els indicadors de mobilitat i d’altres

generals. En el document annex d’aquesta memòria sota el títol “Fitxes municipals”, es recullen

les 18 fitxes municipals corresponents als 18 municipis de la comarca del Vallès Occidental que

disposen de polígons d’activitat econòmica. S’han descartat els municipis de Gallifa, Ullastrell,

Matadepera, Rellinars i Badia del Vallès, per no disposar de PAEs.

La informació recollida en cada una de les fitxes correspon per una banda, a informació general

del municipi (superfície, habitants, número de PAEs i disposició de transport urbà) i, per l’altra

amb la informació específica de cadascun dels polígons. En aquesta part s’inclou el tipus de

servei del que disposa, informació específica del servei d'autobús (que es detalla a continuació)

i, per últim, la disposició d’algun instrument de planificació i/o gestió de la mobilitat.

Definició dels indicadors del servei d’autobús:

• Municipis servits: fa referència a tots els municipis pels quals passa cada una de les

línies que tenen parada dins el polígon.

• Parades físiques: fa referència al número de parades (marquesines o pals) que es

troben en l’àmbit del polígon. (si les parades d’anada i de tornada estan localitzades en

punts diferents es comptabilitzen dues parades).

• Parades lògiques: fa referència al número de parades reals que fa cadascuna de les

línies d'autobús, per exemple en una mateixa parada física poden parar dues línies

d'autobús diferents i, per tant, per una única parada física hi haurà dues parades

lògiques. (s’han considerat les anades i les tornades).

• Població servida: el número de persones que tenen accés al polígon en autobús.

Aquesta població s’extreu d’aplicar un buffer de 300 metres en cadascuna de les

parades de línies urbanes i de 500 metres en el cas de les parades interurbanes tenint

en compte la xarxa viària existent. La població servida es calcula a partir de les dades

de població per secció censal.

Així mateix, en cadascun del polígons se li ha atorgat un color dintre d’una escala de quatre

categories per tal de permetre un ràpid diagnòstic del grau de connectivitat del polígon en

funció dels serveis dels quals disposa i que es detalla en la introducció del document annex.


Gràfic 4. Exemple de fitxa municipal



3.4. ANÀLISI GLOBAL

Característiques generals de l’oferta de transport públic

El Vallès Occidental compta amb una extensa xarxa de transport públic, que inclou modes

ferroviaris, autobusos urbans i interurbans. Com s’ha vist, en l’àmbit dels polígons d’activitat

econòmica hi donen servei 91 línies de transport públic regular, de les quals la meitat

són línies de transport en autobús interurbà. Lògicament, pel menor grau de flexibilitat del

ferrocarril, aquest mitjà representa el 7,7% del total de les línies. Específicament, aquest mitjà

dóna cobertura en alguns dels polígons localitzats en els municipis de Montcada i Reixac,

Sabadell i Sant Cugat del Vallès5.

Gràfic 5. Distribució de les línies de transport segons tipus de servei

49,5%

42,9%

3,3%4,4%

Bus interurbà Bus urbà FGC RENFE


5 Cal tenir present que la metodologia de l’estudi considera només aquelles parades o estacions localitzades dins d’un PAE o localitzades a menys de 200 metres d’un PAE i que en aquesta distància no hagi cap obstacle geogràfic, orogràfic o d’infraestructures que impedeixi l’accés al polígon. En conseqüència, pot donar-se el cas d’alguna estació ferroviària localitzada a poc més de 200 metres d’un polígon i, que per tant, l’estudi no ha considerat.


A la Taula 9 s’observa com prop del 71,6% dels polígons localitzats al Vallès Occidental

disposen d’algun tipus de servei de transport públic. Els polígons de Vacarisses no

disposen de transport públic6.

Taula 9. Existència de transport públic als polígons

MunicipisPAEs amb transport públic

PAEs sense transport públic

Núm. de PAE'S

Barberà del Vallès 100,0% 0% 5

Castellar del Vallès 100,0% 0% 2

Castellbisbal 40,0% 60,0% 10

Cerdanyola del Vallès 57,1% 42,9% 7

Montcada i Reixac 66,7% 33,3% 12

Palau-solità i Plegamans 75,0% 25,0% 4

Polinyà 75,0% 25,0% 4

Ripollet 71,4% 28,6% 7

Rubí 100,0% 0% 10

Sabadell 85,7% 14,3% 7

Sant Cugat del Vallès 88,2% 11,8% 17

Sant Llorenç Savall 33,3% 66,7% 3

Sant Quirze del Vallès 100,0% 0,0% 5

Santa Perpètua de Mogoda 63,6% 36,4% 11

Sentmenat 75,0% 25,0% 4

Terrassa 70,0% 30,0% 20

Vacarisses 0% 100% 2

Viladecavalls 25,0% 75,0% 4

Total V.Occ. 71,6% 28,4% 134


S’ha caracteritzat cadascun dels polígons en funció del nombre de serveis de que disposa. La

categoria “Alt” implica polígons amb l’existència de ferrocarril, autobús urbà i interurbà i, per

tant, a priori es pot dir que es tracta de polígons amb un alt grau de connectivitat i amb la

presència de 3 tipus de serveis de transport. La categoria “Mig-alt” suposa tenir dos dels tres

tipus de serveis i la categoria “Mig-baix” suposa tenir-ne un dels tres. Per últim, la categoria

“Baix” suposa la inexistència de serveis de transport públic. En el Gràfic 6 es pot veure com la

majoria dels polígons s’ubiquen dins la categoria “Mig-baix” (50%).

Gràfic 6. Distribució dels polígons segons presència de mitjans de transport

6 S’ha de tenir en compte que no es disposa informació de la línia Vacarisses-Terrassa.


50,0%

19,4%

2,2%

28,4%

Baix Mig-baix Mig-alt Alt


Taula 10. Presència de mitjans de transport als polígons segons municipi

Baix Mig-baix Mig-alt Alt Total Núm. de PAE'S

Barberà del Vallès 0% 60% 40% 0% 100% 5

Castellar del Vallès 0% 100% 0% 0% 100% 2

Castellbisbal 60% 40% 0% 0% 100% 10

Cerdanyola del Vallès 43% 57% 0% 0% 100% 7

Montcada i Reixac 33% 50% 17% 0% 100% 12

Palau-solità i Plegamans 25% 75% 0% 0% 100% 4

Polinyà 25% 75% 0% 0% 100% 4

Ripollet 29% 71% 0% 0% 100% 7

Rubí 0% 50% 50% 0% 100% 10

Sabadell 14% 14% 43% 29% 100% 7

Sant Cugat del Vallès 12% 41% 41% 6% 100% 17

Sant Llorenç Savall 67% 33% 0% 0% 100% 3

Sant Quirze del Vallès 0% 80% 20% 0% 100% 5

Santa Perpètua de Mogoda 36% 64% 0% 0% 100% 11

Sentmenat 25% 75% 0% 0% 100% 4

Terrassa 30% 40% 30% 0% 100% 20

Vacarisses 100% 0% 0% 0% 100% 2

Viladecavalls 75% 25% 0% 0% 100% 4

Total V.Occ. 28% 50% 19% 2% 100% 134



En el següent llistat es fa una relació dels polígons que no disposen de cap tipus de servei de

transport públic.

Taula 11. Polígons sense transport públic

Municipi Polígon

Castellbisbal Agripina

Castellbisbal Can Cases del Riu

Castellbisbal Àrea industrial Llobregat

Castellbisbal Can Galí

Castellbisbal Compte Sert

Castellbisbal Sant Vicenç

Cerdanyola del Vallès Can Fatjó

Cerdanyola del Vallès La Clota

Cerdanyola del Vallès Riviere-Can Mitjans

Montcada i Reixac Cemarksa

Montcada i Reixac La Ferreria

Montcada i Reixac Molí d'en Bisbe

Montcada i Reixac La Granja

Palau-solità i Plegamans Can Cortés

Polinyà Llevant

Ripollet Molí d'en Xec

Ripollet Pinetons

Sabadell Sant Pau de Riu-Sec

Sant Cugat del Vallès CIT 11A Can Calopa

Sant Cugat del Vallès CIT 9C Can Ametller

Sant Llorenç Savall Riu Ripoll

Sant Llorenç Savall Pons Ferrer

Santa Perpètua de Mogoda Ca n'Oller

Santa Perpètua de Mogoda Camp de Pereres

Santa Perpètua de Mogoda Can Viyalets

Santa Perpètua de Mogoda La Creueta

Sentmenat Can Roure

Terrassa Franja Nord

Terrassa Palau Nord

Terrassa Parc Audiovisual de Catalunya

Terrassa Palau Nord-Can Guitard

Terrassa Can Guitard

Terrassa Carrer d’Alemanya

Vacarisses Centre de tractament de residus

Vacarisses Can Torrella

Viladecavalls Can Mir

Viladecavalls Can Trias

Viladecavalls La Bòbila


* El Polígon de Sant Pau de Riu Sec es troba en fase de construcció. A mig termini està prevista la introducció de

serveis de transport públic col·lectiu.


Finalment, els polígons de major nombre de serveis de transport es localitzen en els municipis

de Sabadell i Sant Cugat del Vallès. Els primers, corresponents als polígons Can Feu i Gràcia

Sud es troben localitzats dins la trama urbana, connectats als serveis de Renfe Rodalies, FGC,

autobús urbà i interurbà. A Sant Cugat del Vallès el polígon CIT 5A Can Sant Joan Est disposa

dels serveis de FGC, autobús urbà i interurbà, malgrat no situar-se dins la trama urbana del

municipi.

El conjunt de les 90 línies analitzades comporta gairebé un total de 3.500 parades. En la

següent taula es llisten el total de parades físiques i lògiques7 existents dins dels PAE’s (o

localitzades a menys de 200 metres fora de l’àmbit del PAE). S’ha de fer esment que hi ha

parades que donen cobertura a més d’un polígon.

Taula 12. Parades físiques i lògiques en l’àmbit dels PAEs

MunicipiParades físiques

Parades lògiques

Barberà del Vallès 29 34

Castellar del Vallès 13 31

Castellbisbal 12 12

Cerdanyola del Vallès 12 17

Montcada i Reixac 20 46

Palau-solità i Plegamans 11 18

Polinyà 11 11

Ripollet 10 19

Rubí 123 135

Sabadell 76 131

Sant Cugat del Vallès 62 106

Sant Llorenç Savall 1 1

Sant Quirze del Vallès 16 19

Santa Perpètua de Mogoda 34 49

Sentmenat 9 14

Terrassa 86 107

Viladecavalls 2 2


Anàlisi de la connectivitat territorial en autobús

7 Les parades lògiques són les parades reals del conjunt de línies que donen servei en un PAE. Així, en una marquesina o en un pal de parada hi poden donar servei més d’una línia.


Dels 23 municipis del Vallès Occidental, un 9% són a municipis que no estan connectats a

través de transport públic a cap polígon de la comarca. Es tracta dels municipis de Rellinars i

Gallifa.

La resta de municipis connectats als PAEs del Vallès Occidental són en gran mesura municipis

de la comarca veïna del Vallès Oriental. La connexió també es dóna en municipis del

Barcelonès, del Baix Llobregat, del Maresme i del Bages fins a un total de 25 municipis.

Taula 13. Municipis connectats amb autobús als polígons del Vallès Occidental

Municips connectats del Vallès Occidental

Resta municips connectats

Badia del Vallès Barcelonès

Barberà del Vallès Badalona

Castellar del Vallès Barcelona

Castellbisbal Sant Adrià de Besòs

Cerdanyola del Vallès Vallès Oriental

Matadepera Bigues i Riells

Montcada i Reixac Caldes de Montbui

Palau-solità i Plegamans Catellterçol

Polinyà Granollers

Ripollet la Llagosta

Rubí l'Ametlla del Vallès

Sabadell Lliçà d'Amunt

Sant Cugat del Vallès Lliçà de Vall

Sant Llorenç Savall Martorelles

Sant Quirze del Vallès Mollet del Vallès

Santa Perpètua de Mogoda Parets del Vallès

Sentmenat Sant Feliu de Codines

Terrassa Sant Fost de Campsentelles

Ullastrell Sant Quirze Safaja

Vacarisses* Santa Eulàlia de Ronçana

Viladecavalls Maresme

Montgat

Tiana

Baix Llobregat

el Papiol

Martorell

Bages

L'Estany

Moià

Santa Maria d'Oló


* El catàleg no conté la informació de la línia Vacarisses-Terrassa ja que no es disposa de la informació.


A la Taula 14 s’ha inclòs la relació de municipis del Vallès Occidental des dels quals es pot accedir a un polígon del Vallès Occidental.

Concretament, els valors de les caselles signifiquen el nombre de polígons amb els què està connectat. Així per exemple, Badia

connecta amb un polígon de Barberà o amb 3 polígons de Sabadell. S’observa com les connexions intramunicipals estan més cobertes.

Concretament des dels municipis de Barberà del Vallès, Castellar del Vallès, Rubí i Sant Quirze es pot accedir a tots els seus polígons

localitzats en el propi municipi.

Taula 14 Connexió territorial dels PAEs dins del Vallès Occidental (Autobús)

Barberà del Vallès

(5 PAEs)

Castellar del

Vallès (2)

Castellbisbal (10)

Cerdanyola del

Vallès (7)

Montcada i Reixac

(12)

Palau-solità i

Plegamans (4)

Polinyà (4)

Ripollet (7)

Rubí (10)

Sabadell (7)

Sant Cugat del

Vallès (17)

Sant Llorenç

Savall (3)

Sant Quirze del

Vallès (5)

Santa Perpètua de

Mogoda (11)

Sentm

enat (4)

Terrassa (20)

Vacarisses (2)

Viladecavalls (4)

Badia del Vallès 1 2 1 1 3 2 10

Barberà del Vallès 5 2 1 3 1 3 5 2 22

Castellar del Vallès 2 4 1 3 10

Castellbisbal 4 3 1 0 2 10

Cerdanyola del Vallès 2 2 4 5 5 3 6 1 1 29

Matadepera 1 1 2 4

Montcada i Reixac 2 2 3 8 1 4 3 2 6 2 33

Palau-solità i Plegamans 3 3 3 4 13

Polinyà 2 3 5

Ripollet 2 2 4 5 5 3 2 1 2 26

Rubí 4 2 10 1 10 2 5 34

Sabadell 2 2 1 2 3 1 2 6 4 1 5 5 2 6 42

Sant Cugat del Vallès 3 3 1 3 0 15 2 5 32

Sant Llorenç Savall 2 1 1 0 4

Sant Quirze del Vallès 2 2 5 5 6 20

Santa Perpètua de Mogoda 1 3 1 8 13

Sentmenat 3 3

Terrassa 1 2 2 5 2 14 1 27

Ullastrell 1 2 3

Viladecavalls 1 1

Municipis amb PAEs

Municipis Vallès Occidental

Font: elaboració pròpiaPoblació servida en autobús


La població servida fa referència al número de persones que tenen accés al polígon en

autobús. Aquesta població s’extreu d’aplicar un buffer de 300 metres en cadascuna de les

parades de línies urbanes i de 500 metres en el cas de les parades interurbanes tenint en

compte la xarxa viaria existent.

Mapa 2. Població servida per línies amb connexió a polígon d’activitat econòmica del Vallès Occidental


Les següents taules mostren la població servida segons tipus de servei en autobús (urbà i

interurbà) dels polígons amb transport públic. Cal tenir en compte que en l’anàlisi de la població

servida no s’han tingut en compte el número d’expedicions de les línies.

Taula 15. Població servida dels polígons connectats en autobús urbà i interurbà

Municipi Nom PAEPoblació

servida bus urbà

Població servida bus interurbà

Sabadell Can Feu 136.167 124.290Sabadell Gràcia Nord 66.447 44.152Sabadell Can Roqueta 47.323Sabadell Gràcia Sud 153.016 66.947Sabadell Parc Industrial de Ripoll 109.345 58.672Sabadell Polígon Industrial del Sud-Oest 66.448 66.947Terrassa Can Perallada Industral 28.226 61.127Terrassa Els Bellots II 11.135 126.708Terrassa Els Bellots 23.995Terrassa Can Farcan 42.484 126.708Terrassa Can Petit 14.237Terrassa Can Palet 44.898Terrassa Colom II 4.232 61.127Terrassa La Gripia 8.764Terrassa Est 52.744 21.281Terrassa Nord 11.770Terrassa Santa Margarida 28.226Terrassa Sector Montserrat 17.112Terrassa Santa Margarida II 52.241 82.409Terrassa Segle XX 14.076Rubí Can Pi de Vilaroch 9.618 12.803Rubí Cova Solera 18.626 12.803Rubí Ca n’Alzamora 8.781Rubí Can Jardí 9.618 12.803Rubí Carretera de Terrassa 18.626 61.127Rubí Can Rosés 32.083Rubí La Llana 17.600Rubí Molí de la Bastida 9.618 61.127Rubí Sant Genís 16.991Barberà del Vallès Baricentro 9.028 32.325Barberà del Vallès Santa Maria 21.084 158.895Barberà del Vallès Can Salvatella 7.315Barberà del Vallès Santiga – Provasa 7.315Sant Cugat del Vallès CIT 4A Can Magí- Roquetes Sud 11.114 33.456Sant Cugat del Vallès CIT 4B Can Calders 2.313 33.456Sant Cugat del Vallès CIT 4C ESADE Creapolis 5.792Sant Cugat del Vallès CIT 5B Can Magí –Roquetes Nord 10.253Sant Cugat del Vallès CIT 5A Can Sant Joan Est 10.253 8.809Sant Cugat del Vallès CIT 6 Vullpalleres 7.941Sant Cugat del Vallès CIT 8B Sant Mamet Est 2.060 76.758Sant Cugat del Vallès CIT 8D UPC-ETSAV 2.060Sant Cugat del Vallès CIT 9A Can Sant Joan Oest 2.536 2.760Sant Cugat del Vallès CIT 8E Mira-Sol Centre 12.945Sant Cugat del Vallès CIT 9B La Guinardera 10.477 79.519Sant Quirze del Vallès Can Torres Can Llobet 22.399 10.699



Taula 16. Població servida dels polígons connectats en autobús interurbà

Municipi Nom PAEPoblació

servida bus interurbà

Barberà del Vallès Zona Nord 61.637Castellar del Vallès Can Caner 90.526Castellar del Vallès Pla de la Bruguera 90.526Castellbisbal Can Estapé 12.803Castellbisbal Los Herreros 12.803Castellbisbal Castellbisbal Sud 12.803Castellbisbal Santa Rita 12.803Cerdanyola del Vallès Polizur 33.585Cerdanyola del Vallès Parc de l’Alba 33.456Cerdanyola del Vallès Parc Tecnològic del Vallès 33.456Cerdanyola del Vallès La Bòbila 17.825Montcada i Reixac Asland 302.358Montcada i Reixac Can Milans 302.358Montcada i Reixac Pla d'en Coll 302.358Montcada i Reixac Can Cuiàs 115.233Montcada i Reixac Coll de Montcada 115.233Montcada i Reixac Hermes 115.233Montcada i Reixac Can Tapioles 19.610Montcada i Reixac Foinvasa 19.610Palau-solità i Plegamans Riera de Caldes 256.689Palau-solità i Plegamans Can Brugués 31.289Palau-solità i Plegamans Palau Industrial 31.289Polinyà Can Humet 31.289Polinyà Sud-Est 31.289Polinyà Nord-Est 31.289Ripollet Can Masachs 123.041Ripollet Cadesbank 65.051Ripollet Martinet 51.145Ripollet Sintermetal i Metapol 41.597Ripollet Uralita 8.536Rubí Can Sant Joan 6.273Sant Cugat del Vallès CIT 8A Sant Mamet Oest 76.758Sant Cugat del Vallès CIT 8C Can Mates 76.758Sant Cugat del Vallès CIT 10 Hospital General de Catalunya – UIC 23.452Sant Cugat del Vallès CIT 6A Can Sant Joan Centre 8.809Sant Llorenç Savall Conques 35.254Sant Quirze del Vallès Can Casabalancas 98.051Sant Quirze del Vallès Can Corbera 61.127Sant Quirze del Vallès Can Feu 19.067Sant Quirze del Vallès Can Canals 17.856Santa Perpètua de Mogoda CIM Vallès 318.326Santa Perpètua de Mogoda La Florida 300.510Santa Perpètua de Mogoda Bernades-Subirà 256.689Santa Perpètua de Mogoda Les Vinyes de Mogoda 230.460Santa Perpètua de Mogoda La torre del Rector 153.354Santa Perpètua de Mogoda Santiga – Provasa 61.636Santa Perpètua de Mogoda Can Vinyals 61.637Sentmenat Can Clapers 30.428Sentmenat Carretera Calders 30.428Sentmenat Mas d'en Cisa 10.139Viladecavalls Can Mitjans 2.565



4. CONCLUSIONS

Context territorial

• Des del punt de vista econòmic la comarca té un pes molt rellevant a Catalunya; el PIB

del Vallès Occidental representa un 11% del PIB català i gairebé un 3% del PIB

espanyol. Els 134 PAEs de la comarca representen el 22% del total de polígons

d’activitat econòmica de la Regió Metropolitana de Barcelona, i un 8,5% dels PAEs

censats a tot Catalunya

• La distribució dels PAEs segueix unes pautes molt marcades per les característiques

físiques de la comarca, per la presència de grans eixos viaris i per la tradició industrial

de les dues ciutats principals, Sabadell i Terrassa

Mobilitat laboral al Vallès Occidental

• Gairebé tres quartes parts dels desplaçaments per motiu treball amb destinació Vallès

Occidental es realitzen amb transport privat i, concretament el 62,6% dels

desplaçaments per treball es fan amb cotxe com a conductor.

• Pel que fa als transport públic, s’observa com els modes ferroviaris suposen el 4,4%

dels desplaçaments i l’autobús el 3,7% (essent l’ús de l’autobús interurbà pràcticament

testimonial.

• Els desplaçaments a peu i en bicicleta tenen una durada mitjana de 10 minuts, el

transport privat de 20,5 minuts. Contràriament, les persones que es desplacen en

transport públic necessiten el doble de temps, 42,4 minuts.

• Les principals destinacions per motius laborals són les dues capitals, Terrassa (20,5%)

i Sabadell (20,2%), seguit a molta distància per Sant Cugat del Vallès (9,4%).

Característiques generals de l’oferta de transport públic

• El Vallès Occidental compta amb una extensa servei de transport públic, que inclou

modes ferroviaris, autobusos urbans i interurbans.


• En l’àmbit dels polígons d’activitat econòmica hi donen servei 90 línies de transport

públic regular, de les quals la meitat són línies de transport en autobús interurbà.

• Prop del 71,6% dels polígons localitzats al Vallès Occidental disposen d’algun tipus de

servei de transport públic.

Anàlisi de la connectivitat territorial en autobús

• Els municipis del Vallès Occidental de Rellinars i Gallifa no estan connectats a través

de transport públic a cap polígon de la comarca.

• Les connexions a polígons entre els municipis de la comarca són notòries,

especialment, les connexions intramunicipals, així, des dels municipis de Barberà del

Vallès, Castellar del Vallès, Rubí i Sant Quirze es pot accedir a tots els seus polígons

localitzats en el propi municipi.

• Els municipis de la comarca veïna del Vallès Oriental són els municipis que més

connecten amb els PAEs del Vallès Occidental, excloent les relacions internes de la

comarca.

Connectivitat a la xarxa de transport públic dels polígons ... · 2 Connectivitat a la xarxa de...

Documents

Transcript of Connectivitat a la xarxa de transport públic dels polígons ... · 2 Connectivitat a la xarxa de...