Consorci d'Educació de Barcelona - HERMÈTICA · 2014-06-23 · 6 L’objectiu principal de la...
Transcript of Consorci d'Educació de Barcelona - HERMÈTICA · 2014-06-23 · 6 L’objectiu principal de la...
LA BARCELONA
HERMÈTICA
Neus Miravitlles Cortina
Col·legi Jesús Maria i Josep
Col·legi Jesús Maria i Josep
LA BARCELONA HERMÈTICA
Neus Miravitlles Cortina
2n Batxillerat A
Rosa Maria Martínez
Barcelona, 4/12/2013
Agraïments
Als membres de Caçadors d’Hermes que em van deixar formar part del
seu grup en una de les seves sortides i especialment a Andrés Paredes,
membre i creador d’aquesta associació, per la seva voluntat, pels seus consells
i la seva facilitat en informar-me sobre el tema.
3
ÍNDEX
INTRODUCCIÓ .......................................................................................... 5
PART I
APROXIMACIÓ TEÒRICA A LA FIGURA D’HERMES
1. Hermes ................................................................................................ 9
2. Genealogia
2.1. Origen ............................................................................. 9
2.2. Descendència ............................................................... 11
2.3. Arbre Genealògic ......................................................... 14
3. Retrat d’Hermes
3.1. Hermes missatger, guia i mediador .............................. 17
3.2. Hermes astut, enginyós i persuasiu ............................. 19
PART II
LA PRESÈNCIA D’HERMES A BARCELONA
1. Introducció ......................................................................................... 24
2. Metodologia ....................................................................................... 26
3. Ruta hermètica
3.1. Ciutat Vella ................................................................... 28
3.2. L’Eixample .................................................................... 54
3.3. Sants-Montjuïc ............................................................. 66
3.4. Gràcia ........................................................................... 67
3.5. Horta-Guinardó ............................................................. 67
3.6. Sant Andreu ................................................................. 68
3.7. Sant Martí ..................................................................... 68
CONCLUSIONS ....................................................................................... 71
4
LLISTA DE REFERÈNCIES
1. Bibliografia ..................................................................................... 74
2. Webgrafia ...................................................................................... 75
ANNEXOS
1. Entrevista a Andrés Paredes ......................................................... 81
2. Presència d’Hermes al món actual
2.1. Filatèlia ....................................................................... 84
2.2. Comerç ....................................................................... 85
2.3. Viatge .......................................................................... 85
2.4. Moda ........................................................................... 86
2.5. Animació ..................................................................... 87
2.6. Altres ........................................................................... 88
3. Gràfica ........................................................................................... 89
4. Mapa .............................................................................................. 90
5
INTRODUCCIÓ
El meu treball de recerca va sorgir gràcies a l’interès que des de fa uns anys
tinc pel món de la fotografia. La tutora ens va presentar una relació de
possibles temes entre els quals es trobava La Barcelona Hermètica, coneixia la
figura del déu Hermes anomenat així per als grecs i com Mercuri per als
romans donat que n’havíem parlat a les classes de llatí; se’m feia curiós
relacionar aquest déu viatger amb la meva ciutat i descobrir si Barcelona era o
no una ciutat Hermètica.
D’altra banda, captar monuments, indrets i moments i fer que perdurin en una
imatge sempre m’ha semblat fascinant i encara ho resulta més quan es tracta
d’imatges que per si mateixes o en la seva simbologia han ultrapassat el
concepte del temps.
El tema en qüestió em va semblar interessant perquè en un món on cada cop
agafen més importància les qüestions relacionades amb les noves tecnologies,
poder rescatar el món clàssic, demostrar que ens envolta més del que
imaginem i a més, poder-ho reflectir amb una càmera actual, suposava per a mi
un repte.
Sovint anant per la ciutat veiem els seus edificis i monuments d’una manera
global, però no ens fixem en els detalls. Si observéssim més minuciosament
alguns edificis, escultures o elements que els guarneixen podríem suposar
d’entrada que tenen una finalitat estètica, molt subjectiva, sotmesa al gust de
l’arquitecte, del constructor o seguint els corrents de l’època, però en rares
ocasions ens aturem a esbrinar el seu significat. Si, a més a més, trobem molts
elements en comú situats a diferents tipus d’edificacions, és engrescador
descobrir-ne els motius.
Un cop plantejat el tema de treball, el vaig anar comunicant al meu entorn més
immediat i quan vaig comprovar que una gran majoria desconeixia aquest
aspecte de la seva pròpia ciutat, vaig veure que l’aportació podria resultar molt
interessant.
6
L’objectiu principal de la recerca consisteix a conèixer el valor del déu Hermes
a Barcelona, a partir del qual en van sorgir els següents:
Fer un estudi de la figura d’Hermes. Fonts primàries i secundaries.
Distribuir per districtes la presència d’Hermes.
Localitzar i reconèixer la funció simbòlica.
Donar a conèixer i rescatar de l’oblit la presència del déu Hermes a
Barcelona, donar-li la transcendència i situar-lo en el lloc que li
correspon com a figura emblemàtica.
En definitiva es tracta d’informar i d’aprofundir en la magnitud, el significat i el
sentit de la presència del déu Hermes a la ciutat.
Per poder aconseguir els objectius, vaig marcar-me unes pautes de treball.
Primer havia de fer un sondeig de les localitzacions, tant pel que fa a imatges i
figures com a elements representatius d’Hermes. Per sort, vaig rebre una
informació molt valuosa, l’existència d’una associació anomenada Caçadors
d’Hermes que va suposar un punt de partida que em va motivar molt. A traves
de la recerca vaig trobar blogs que en feien referència, així com diferents webs
i llibres amb fotografies que em van permetre ampliar les localitzacions. La
mateixa ciutat es va convertir en la font més gran d’informació. El material
fotogràfic referit a Barcelona és de producció pròpia excepte un petit nombre i
que en qualsevol cas en dono la font.
L’altra part consistia a obtenir informació per poder donar una explicació i un
sentit a la presència d’aquest déu, per això em vaig documentar a traves de
diccionaris i llibres relacionats amb la mitologia grega.
És per aquest motiu que el treball està estructurat en dues parts.
1. Una part teòrica basada en l’estudi del déu Hermes i on es fa referència
a les dades que he trobat.
2. Una part pràctica que consisteix a localitzar, distribuir i fer una descripció
significativa del nombre més gran d’elements relacionats amb Hermes a
la ciutat de Barcelona.
7
Al final del treball he afegit un annex on hi he inclòs l’entrevista amb un dels
membres que va participar en la fundació de l’associació citada anteriorment i
la presència actual d’Hermes més enllà de Barcelona que documenta la
presència universal d’aquest déu.
8
PART I
APROXIMACIÓ TEÒRICA A LA
FIGURA D’HERMES
9
1. HERMES1
El seu origen grec era Έρμῆς i el nom prové de la paraula grega herma, que
significa pila de pedres. En la cultura romana era denominat Mercuri, del llatí
Mercurius. També va ser identificat amb el déu egipci Thoth, el déu de la
saviesa.
Malgrat la seva equivalència, la correspondència entre Hermes i Mercuri va
tenir característiques molt diferenciades. Mentre que Hermes és el déu del
temps successiu o dinàmic, Mercuri és el déu del temps estratificat en l'espai
estàtic de la transacció mercantil.
Per tant, Hermes i Mercuri representen així les dues funcions oposades i
complementaries, el fet dinàmic o temporal i estàtic o espacial.
2. GENEALOGIA
2.1. ORIGEN
Tot comença amb el Caos que fou el principi existent des del qual es van
originar els primers déus. Entre aquests déus es troba Gea, la Terra, l’element
primordial del qual van sorgir les races divines i que va engendrà a Urà i
a Pontos, sense intervenció masculina.
Urà és la personificació del Cel com element fecund i Gea es va unir a ell. Els
fills que van tenir no constitueixen potències elementals sinó que són déus
pròpiament dits, però Urà odiava als seus fills, no els hi permetia veure la llum i
per això, els confinava a tots a les profunditats de la seva mare, la Terra.
Entre la seva descendència s’hi troben els sis Titans dels quals Cronos en va
ser el fill petit i l’únic que va acceptar ajudar a la seva mare a venjar-se d’Urà.
Aquesta venjança va ser possible gràcies a l’ intervenció de la seva mare que li
va proporcionar una falç amb la qual Cronos li tallà els testicles i va aconseguir
1 Al llarg del treball he decidit referir-me al déu pel seu nom grec.
10
ocupar així el seu lloc al Cel. Cronos regnava el món, però aviat es va convertir
en un tirà com el seu pare.
Entre els fills de Gea i Urà també s’hi trobaven les sis Titànides sent Rea una
d’aquestes divinitats femenines que es va casar amb Cronos. Aquesta unió
entre germans suposava una gran saviesa i un gran domini de l’Univers, així
com un enorme coneixement del futur. Una predicció va sentenciar que seria
destronat per un dels seus fills i per aquesta raó, els devorava a mida que
anaven naixent. En el sisè embaràs, cansada Rea de veure’s privada dels seus
fills, va marxar a Creta i allí, en secret, va donar llum a Zeus. Quan va tornar, li
donà a Cronos una pedra embolicada amb bolquers que ell es va menjar,
pensant que era el nou fill.
Quan Zeus va créixer, amb l’ajuda de la seva mare, li va donar a Cronos una
droga que li va fer vomitar a tots els fills que havia devorat. Tots junts li van
declarar la guerra, una guerra que va durar deu anys i que va acabar amb la
victòria de Zeus. Va aconseguir alliberar a tots els éssers que Cronos havia
reclòs al Tàrtar, com els ciclops, que des de llavors, es van convertir en els
seus aliats i d’ells va aconseguir el tro, el llampec i el raig amb els quals va
destronar a Cronos.
Atles, segons algunes tradicions és fill de Jàpet i Clímene, però també n’hi ha
altres en les que es considera fill d’Urà i per tant, germà de Cronos. Atles va
participar en les lluites que es mantenien amb els Déus i finalment va ser
condemnat per Zeus a sostenir sobre les seves espatlles la volta del cel.
Zeus es convertí així en el déu de la llum i del cel serè, però no
se l'identificà amb el Cel com a tal. Va tenir diferents esposes, algunes deesses
com Metis, filla de l’Oceà, Temis, una de les Titànides amb la que va tenir
diverses filles anomenades les Estacions. Aquesta unió li suposà a Zeus ser
l’encarnació de l’Ordre Etern i de la Llei.
També es va unir a Eurinome, Mnemósine, Deméter i Dione amb la qual va
tenir a Afrodita.
Zeus també es va unir amb mortals com Maia, una nimfa del mont Cilene que
va néixer de la unió d’Atles amb Plèione, i amb la qual va tenir un fill, Hermes.
11
2.2. DESCENDÈNCIA
Hermes s’ajuntà amb Quíone, filla del rei Dedalió, i van tenir un fill Autólic que
va rebre del seu pare el do de poder robar sense ser vist, era molt subtil i per
això, els robatoris que va cometre van ser nombrosos. Per a no ser descobert,
quan robava ramats, tenyia la pell dels animals i també, tenia el do de
transformar-se.
Quan Zeus es va casar amb Eurimedusa van tenir un fill, Mirmidó, que va ser el
pare de Eupolemia amb la que Hermes es va unir i van tenir un fill, Etàlides.
Aquest va ser un excel·lent arquer que va participar en l'expedició dels
Argonautes i en va ser herald. Del seu pare heretà una extraordinària memòria
que va conservar, fins i tot, després de mort, a l'Hades.
Hermes es va unir a Antianira (successora de Pentesilea, reina de l’Ama-
zones) i van tenir dos bessons Equión i Eurito que formaven part dels Argo-
nautes.
Abdero és un altre fill d’Hermes del qual es desconeix qui va ser la seva mare.
Va néixer a Opunte de Lócride i va lluitar a petició d’Heracles quan aquest tenia
la missió de conduir les eugues a Micenes. Aquest encàrrec li va ser
encomanat perquè Diomedes, rei de Tràcia, tenia el costum de fer devorar per
les eugues a tots els estrangers que arribaven al seu país. Abdero va morir
atacat per elles, però Heracles, va vèncer matant a Diomedes i va fundar una
ciutat a la costa anomenada Abdera en honor al seu estimat amic Abdero.
Hermes s’enamorà d’Herse (princesa d’Atenes), però ella tenia una germana
molt gelosa, Aglauro que es va interposar entre ells i llavors, Hermes la va
convertir en una pedra. Amb Herse va tenir un fill, Cèfal que està vinculat a
diferents mites, un d’ells el relaciona amb Eos, deessa de l’aurora, que es va
enamorar d’ell i el va segrestar tenint un fill a Síria anomenat Faetonte. Cèfal va
fugir i va tornar a Àtica a on es va casar amb Procris. La gelosia que ella sentia
quan Cèfal anava de cacera la va portar a seguir-lo per tal de sorprendre’l en
alguna infidelitat. Un cop al bosc ell, sense voler, li va disparar creient que es
tractava d’un animal. Per aquest succés, Cèfal va ser jutjat per homicidi i
condemnat a ser desterrat.
12
Quan Hermes es va unir a Dríope van tenir un fill, Pan. En néixer la seva mare
es va espantar tant de l’aparença que el nen tenia que Hermes el va embolicar
amb una pell de llebre i el va portar a l’Olimp. Allí el va deixar al costat de Zeus
i el va ensenyar a la resta de déus que es van alegrar molt al veure’l i el van
anomenar Pan. Igual que el seu pare, és el déu dels ramats i dels pastors, i se’l
representa meitat home, meitat animal, com un boc. És molt àgil i ràpid en les
curses. Hi ha també la creença que Pan és fruit de la unió d’Hermes amb
Penélope quan aquesta va ser infidel a Ulisses.
Hermes es va unir a Afrodita amb la que tingué tres fills: Eros, Hermafrodito i
Peito, aquesta última representava la personificació de la persuasió.
Eros és considerat el déu de l’Amor i venerat com déu de la fertilitat, es va
casar amb Psyque que era la personificació de l’ànima, i van tenir una filla
anomenada Hedoné.
Hermafrodito va rebre el nom de la barreja dels noms dels seus pares. Va ser
criat per les nimfes als boscos d’Ida a Frígia i estava dotat d’una gran
bellesa. Al cap de quinze anys va decidir conèixer món i se’n va anar a Àsia
Menor. Passant per Caria va decidir banyar-se a un llac on la nimfa
Salmacis que, pertanyia a aquell llac, se’n va enamorar immediatament i va
tractar de conquistar-lo, però com ell s’hi resistí, el va agafar amb forces i va
demanar als déus que no es poguessin separar mai més. Els déus li van
concedir el desig i van quedar units com un nou ésser tenint així doble
naturalesa, la masculina i la femenina.
Eudoro va ser el fill que Hermes va tenir amb Polimela, va acompanyar
a Aquiles a la Guerra de Troia i se’l va considerar un heroi.
Arabio va néixer de la unió d’Hermes amb Tronia, filla de Belo, rei d’Egipte.
Dafnis està considerat com el fill que Hermes va tenir amb una nimfa. Va néixer
a un bosc de llorer consagrat a les nimfes i elles van ser les que el van educar i
el van convertir en pastor. Es diu que Pan li va ensenyar l’art de la música i
mentre cuidava el ramat, tocava la siringa i cantava. Es va unir a una nimfa
anomenada Nomia que li va fer prometre fidelitat i quan Dafnis va incomplir la
13
promesa el va deixar cec, també hi ha versions que diuen que el va convertir en
una pedra i altres, que el va matar.
Quan Hermes es va unir amb Fetusa van tenir un fill, Mirtilo que va ajudar a
Pélope. Aquest volia casar-se amb Hipodamia i llavors Mirtilo va trair a
Enomao, el seu amo i pare de la noia, per tal que Pélope guanyes la cursa i s’hi
pogués casar. Malgrat aconseguir-ho, Pélope va matar a Mirtilo per no haver de
donar-li tot el que li havia promès. Després de la seva mort, Hermes el va
convertir en una constel·lació: l’Auriga.
14
2.3. ARBRE GENEAOLÒGIC D’HERMES
=
QUÍONE
AUTÒLICO
=
EUPOLEMIA
ETÀLIDES
=
HERSE
CÈFAL
=
DRÍOPE
PAN
=
ANTIANIRA
EQUIÓN
EURITO
=
AFRODITA
EROS
PEITO
HERMAFRODITO
=
POLIMELA
EUDORO
=
TRONIA
ARABIO
=
FETUSA
MIRLITO
CAOS
NIX EROS TÀRTAR ÈREB GEA
URÀ GEA
CICLOPS HECATONQUIRS
TITANS TITÀNIDES
CRIOS CRONOS JÀPET
CEOS OCEÀ HIPERIÓ MNEMÒSINE
FEBE TEMIS REA
TETIS TIA
CLÍMENE
ATLES PLÈIONE
MAIA ZEUS HERMES
D
15
Sarcòfag amb escenes del
rapte de Prosèrpina
(Persèfone), finals del s. II
(MAC, Barcelona)
Sandàlies
Caduceu i barret
3. RETRAT D’HERMES
3.1. HERMES MISSATGER, GUIA I MEDIADOR
De les diferents atribucions que la mitologia adjudica a Hermes, la que més
destaca és la que fa referència al seu caràcter de missatger.
És el protector de les ànimes, les condueix per la vida i
per la mort fins al seu destí final. Condueix als morts a
l'Hades, així com també els retorna a la vida, dóna sentit
a l’existència. En el relat de Persèfone on fou raptada per
Hades, Zeus va enviar a Hermes per tal que la rescatés,
ja que en la seva absència la terra estava paralitzada,
per això es representa com l’únic, juntament
amb Persèfone i Hades, que pot entrar i sortir de
l’inframón sense problemes.
Es descriu com l’encarregat de fer entendre i d’expressar amb paraules
humanes els missatges dels déus. Per aquest motiu és representat amb les
sandàlies i el barret amb ales. Les ales són un dels elements que representen
el vol, la qual cosa significa que posen en contacte el món terrenal amb el món
celestial. Quan apareixen unides al barret i a les sandàlies és per remarcar la
inspiració divina que guia el moviment de l’objecte, no poden agafar cap altra
direcció que no sigui la que els déus li indiquin. Els grecs consideraven que la
velocitat es trobava concentrada a les ales, d’aquesta manera, ell podia
travessar els continents i els mars per transmetre els missatges divins.
16
Hermes i Dionís infant,
Praxíteles 350 a.C.
“[...]Immediatament es va cordar sota els peus les belles sandàlies d’or, divines, que portaven sobre les aigües de la mar i sobre la terra immensa amb el buf del vent. Va agafar la vareta amb la qual encanta els homes que vol i els desperta quan estan adormits. [...] Quan passava per damunt de Pièria, va saltar des de l’èter a la mar. Tot seguit es va moure per damunt de l’onada semblant a una gavina. [...]” 2
En el cas d’Hermes les ales també simbolitzen la velocitat i la fluïdesa de la
seva conversa. És el déu del llenguatge, de la capacitat d’expressió i
eloqüència.
Aquests trets de mediador en les paraules i de ser un portaveu, un guia tolerant
a les ordres de l’Olimp o un conductor inapel·lable de la mort, el converteixen
en un déu que assegura el trànsit allí on els grecs van traçar fronteres. Hermes
es mou en un espai intermedi, per això ser un mediador és una característica
comuna a les funcions que exerceix. La mediació, a més a més de la paraula o
del viatge, també es troba al matrimoni quan al costat
d’altres divinitats, fa possible la unió matrimonial i Hermes
permet a la donzella traspassar el camí que separa
el oikos3 del seu pare per arribar al oikos del seu espòs, i
assegura la integració en el nou nucli familiar. Aquest
aspecte de guia no és només en el sentit espacial sinó també
té un sentit d’educador, com en el cas de Dionís que és
confiat a Hermes per encàrrec de Zeus per tenir cura del nadó
a la mort de la seva mare Sèmele, donat que l’havia de
protegir de l’esposa de Zeus, Hera, que estava molt
gelosa.
A l'Odissea, quan Ulisses decideix marxar sol per rescatar els seus homes, es
preguntava què podia fer per aconseguir-ho i se li va aparèixer Hermes a qui li
explicà les seves intencions i la situació en la qual es trobava; veient que
pensava enfrontar-se ell sol a la deessa Circe, Hermes li ofereix ajuda donant-li
2 ’ALBERICH i MARINí, J. (ed.). (2005) Homer. L’Odissea. (5ª ed.) Barcelona: Edicions de la Magrana.
p.145 3 Conjunt de béns i de persones, l’equivalent a una casa.
17
una planta que només els déus podien arrancar, i que li servirà per ser immune
a la seva màgia. També l’adverteix de com ha de reaccionar davant d’ella per
arribar a vèncer-la. Ulisses va seguir els seus consells i indicacions i d’aquesta
manera van ser alliberats els seus homes.
“[...] quan estava a punt d’arribar al gran casalici de Circe, coneixedora de molts beuratges, em sortí a l’encontre Hermes, el de la vareta d’or, amb l’aspecte d’un noi jove amb el primer borrissol i en la flor de la seva joventut. M’agafà la mà, em cridà pel meu nom i em digué: ‘¿Cap a on vas dissortat, tot sol per aquests turons, sense conèixer la contrada? Els teus companys han estat tancats al palau de Circe com a porcs i ocupen uns corrals ben sòlids.’ [...]” 4
Hermes amb la seva capacitat de mediador i missatger, va ajudar a Ulisses en
una altra ocasió. Per ordre de Zeus va ser enviat a visitar a la
deessa Calipso que el tenia retingut a la seva illa. Ulisses hi havia arribat
després de què Atenea se sentís ofesa i hagués enviat un vent desfavorable
que va provocar la mort de tota la tripulació a exempció d’ell. Feia anys
que Calipso no deixava que marxés, el tenia presoner i Hermes intervé per tal
que li doni el necessari perquè pugui tornar a la seva pàtria que és el que
desitja Zeus.
“[...] Zeus em va ordenar que vingués aquí, encara que jo no en tenia ganes.[...] Ara, doncs, Zeus t’ordena que el deixis anar com més aviat millor, ja que el seu destí no és morir aquí lluny dels seus familiars[...]. Així va parlar. Calipso, divina entre les dees, es va estremir [...]” 5
A la Ilíada també està present l’astúcia d’Hermes quan guia a Príam, rei de
Troia, que vol enfrontar-se a Aquil·les, i aconsegueix introduir-se dins del
campament dels aqueus adormint als sentinelles i fent que les portes s’obrin.
En aquesta ocasió Hermes també li diu a Príam com ha d’actuar davant
d’Aquil·les per arribar a commoure’l. Deixant-se guiar per Hermes, finalment,
aconsegueix recuperar el cos mort del seu fill Hèctor per poder donar-li
sepultura a Troia. Hermes s’encarrega també de què Príam retorni a Troia amb
tota la seguretat necessària.
4 O. Cit., p. 245
5 O. Cit., p. 144-146
18
Perseu, Sebastiano Ricci 1705
“[...] En veure el vell [Zeus], se’n compadí i immediatament, girant-se vers el seu fill Hermes, li va dir: Hermes, ja que per a tu el més plaent és sobretot acompanyar els humans i escoltat quan vols, apa, vés-te’n i acompanya Príam cap a les còncaves naus dels aqueus de manera que cap altre del dànaus no el vegi ni se n’adoni fins que arribi davant el Pelida. [...]” 6
Es demostra que les accions d’Hermes tenen un doble simbolisme, és el
mediador en l’espai i en la paraula. Quan es desplaça fins a l’illa de Calipso o
quan Príam es desplaça per efectuar un intercanvi, necessita poder entrar i
situar-se en l’espai, però la seva acció no acaba aquí, o bé és ell qui ha de
convèncer directament (parlant amb Calipso), o bé ha de donar les pautes com
en el cas del vell rei perquè considera que no ha de parlar directament amb els
mortals. Li proposa a Aquil·les un rescat i entre els dos enemics ha d’establir-se
un tipus de comunicació. Príam ha d'aconseguir convèncer, aquí és on entra
l’eloqüència i el domini de la paraula que caracteritza a Hermes.
També Hermes es presenta com a mediador
en el cas de Perseu quan les nimfes li
proporcionen els tres talismans (unes
sandàlies alades, unes alforges i el casc
d’Hades per tornar-se invisible) per tenir èxit
en enfrontar-se a les Gòrgores. Perseu va
aconseguir tallar el cap de Medusa, matar al
monstre marí que tenia estacada a
Andròmeda i finalment, venjar-se de Polidectes que assajava a la seva mare.
Un cop acabada la missió va entregar a Hermes els talismans i ell va ser
l’encarregat de retornar-los a les nimfes.
6 ALBERICH i MARINí, J. (ed.). (2005) Homer. La Ilíada. (4a ed.) Barcelona: Edicions de la Magrana. (p.
518)
19
Prometeu encadenat,
Dirck van Baburen
3.2. HERMES ASTUT, ENGINYÓS I PERSUASIU
Hermes és el déu de la prudència i de l’habilitat en totes les relacions
d’intercanvi social, accions que sovint combina amb l’astúcia i el frau, el perjuri i
el robatori, però amb destresa i elegància. És alhora l’ordre i el desordre,
desconcertant i inassequible. Ja des del moment del seu naixement quan va
robar el ramat al seu germà Apol·lo amb la força i l’enginy d’un adult resulta
totalment desconcertant i increïble. Trastoca l’ordre dels signes fent avançar les
vaques caminant cap enrere i al mateix temps, lliga a les seves sandàlies unes
branques per esborrar els seus passos. Hermes es converteix en mestre en
matèria d’enganys i maquinacions.
“[…] Tú, aunque hayas visto, actúa como si no hubieras visto, y aunque hayas oído, como si fueras sordo; guarda silencio, no sea que le ocurra algún daño a tu hacienda.
Mientras decía esto, empujaba a las vacas de vigorosas cabezas. Muchos montes sombríos, valles resonantes y llanuras floridas atravesó el ilustre Hermes.” 7
Fa servir tots els artificis per confondre als seus adversaris. Després de
sacrificar dues de les vaques robades i de posar a rostir tant els trossos
reservats als déus o sacerdots, com els que habitualment són consumits pels
homes, fa dotze parts idèntiques i mitjançant un hàbil joc efectua una confusió
aparentment desordenada en la barreja
d’aquests trossos de carn i encara que tingui
uns desitjos molt humans de menjar carn,
Hermes no en menjarà i estarà en el bàndol
dels déus que s’acontenta amb l’honor del
sacrifici.
Com a conseqüència del primer engany de
Prometeu van quedar separats els déus dels
humans. Zeus va ordenar encadenar a
Prometeu i va enviar a Hermes per obtenir
7 “Himnos homéricos”. Himnos homéricos. Batracomiomaquia. García Velázquez, Antonia (ed.). (2000).
(1ª ed.). Madrid: Akal/Clásica, p. 128
20
informació, ja que es deia que tenia coneixements de predicció i sabia el nom
de la persona que el substituiria. Va decidir castigar els homes omplint-los de
tristesa, penes i preocupacions i per a tal fi va crear a Pandora, la primera
dona. Hermes va ser l’encarregat de dotar-la de la mentida i l’engany per
obtenir així un esperit avar i amb el temperament d’un lladre.
Zeus, un cop realitzada aquesta divisió, anava constatant la manca de
coneixements, així com els desordres i els conflictes que els humans estaven
provocant. Tement que l’espècie pogués quedar exterminada, va enviar a
Hermes per a què els portés la justícia i el pudor, amb la finalitat que a les
ciutats regnés l’harmonia i els vincles d’amistat. El dubte d’Hermes i la qüestió
que li va plantejar a Zeus, va ser si havien de ser repartides com la resta d’arts,
la resposta donada va ser que en aquest cas, havia d’arribar a tothom per tal
que era l’única forma per intentar assolir l’objectiu.
Hermes va guanyar la seva posició mitjançant l’intercanvi que va fer amb el seu
germà Apol·lo. Després d’amagar el ramat robat a la cova, Hermes va trobar
una tortuga, li va treure la closca, li va posar set cordes fetes amb budells
d’ovella i va inventar un instrument anomenat lira. Donat que Apol·lo no va
aconseguir recuperar el ramat després de parlar amb Maia, la mare d’Hermes,
va anar a trobar a Zeus qui li va ordenar que retornés els animals, però
quan Apol·lo va sentir la música que provenia de la lira va demanar fer un
intercanvi. Per tant, Hermes guanya la seva posició mitjançant la lira que
ofereix a canvi del ramat del seu germà. Es demostra la seva intel·ligència i
destresa utilitzant els recursos del seu entorn per crear un objecte tècnic i a
més a més, disposa de la suficient habilitat per a fer que soni perfectament.
“[...] Le tendió la lira y la aceptó Febo Apolo, quien, esponáneamente, puso en manos de Hermes un reluciente látigo y le encomendó la vacada. El hijo de Maya, gozoso, lo aceptó.” 8
L’astúcia i l’enginy queden demostrats en el fet de què una closca de tortuga
que té un aspecte exterior poc atractiu, un cop que Hermes la fa sonar produeix
un so inimaginable que sotmet a Apol·lo fins al punt que li produeix un desig
8 O. Cit., p. 140
21
immens d’apropiar-se de l’objecte, queda fascinat, paralitzat i finalment cau en
el parany.
“[...] Un deseo irresistible se iba apoderando del corazón de Apolo dentro de su pecho. [...] Admiro, hijo de Zeus, tu deliciosa manera de tocar la lira. Ahora, puesto que, aunque eres pequeño, eres experto en ideas memorables, siéntate, amigo mío halaga el corazón de quien es mayor que tú.”9
Apol·lo per afirmar la seva superioritat com a germà gran, intenta lligar a
Hermes de braços i cames amb unes lianes, però ràpidament, gràcies als
poders que disposa, aquestes lianes comencen a créixer desmesuradament i
envolten a les mateixes vaques. Apol·lo es quedà estupefacte. Aquest moment
assenyala la inversió, el desordre on el més feble es revela com el més fort.
Hermes posseeix l’art de la lligadura i no només quan es tracti de lligadures
reals, també de lligadures metamòrfiques.
Mentre Hermes cuidava del ramat va inventar la flauta que també va agradar
molt a Apol·lo i desitjava tenir-la així que, li va oferir a canvi, la seva vara d’or
que es va convertir en el caduceu, el símbol més representatiu d’Hermes,
símbol de les funcions d’herald dels déus. La paraula caduceu prové del grec i
significa vara d’olivera decorada amb garlandes, però en aquest cas van ser
substituïdes per dues serps que quan estaven lluitant Hermes les va tocar i es
van separar pacíficament i van acabar enroscades al pal formant el numero
vuit. Són el símbol de l’infinit en vertical. Representen l’equilibri entre
forces contràries, la confrontació dialogant entre energies oposades i
constitueixen un element molt adequat per a un déu eloqüent com Hermes,
amb caràcter diplomàtic, mediador a les disputes entre déus i mortals, el
caduceu es converteix en un símbol de pau. Les serps enroscades indiquen
prudència i pel que fa a Hermes, també simbolitzen la discreció i
la intel·ligència en l’elecció del discurs. Es presenta com a símbol del comerç.
Com a déu de les fronteres, dels viatgers que les creuen i dels pastors, el
caduceu té la funció de suport pel caminant. Es presenta com a símbol del
9 O. Cit., p. 138-139
22
El Judici de Paris de Rubens, 1639
comerç i va ser representat amb ales per expressar la rapidesa amb la qual es
movia el missatger dels déus.
Davant del tribunal de Zeus,
Hermes maneja ambiguament
les paraules, els hi dóna doble
sentit, menteix i perjura i
finalment, Zeus se sent seduït
per la capacitat d’Hermes per
convèncer. Per aquest motiu Zeus
li va ordenar que conduís a les tres deesses: Atenea, Hera i Afrodita davant de
Paris per tal que fes de jutge i quan Hermes li va explicar la missió que Zeus li
havia encomanat, es diu que va decidir aprofitar-la i va demanar veure-les nues
i per separat. Cadascuna va provar de subornar a Paris oferint-li una
recompensa per tal de ser escollida com la més bella.
És un mestre en matèria de persuasió i Zeus afirma que des de llavors hi haurà
un lloc per al llenguatge astut i pel perjur a l’Olimp.
23
PART II
LA PRESÈNCIA D’HERMES A
BARCELONA
24
1. INTRODUCCIÓ
Hermes el missatger dels déus, el déu viatger que entre altres coses simbolitza
el comerç, té una vinculació molt especial amb Barcelona.
El nom de la ciutat procedeix de la colònia romana anomenada Barcino, però
una llegenda referent a l’origen, explica que se li atribueix la seva fundació a
Hèrcules, conegut com a Heracles a la mitologia grega.
La llegenda explica que Hermes, enviat per Zeus, va dipositar a Hèrcules al
costat de la deessa Hera perquè l’alletés de la immortalitat. Més endavant va
ser conegut pels seus enfrontaments amb animals anomenats els dotze treballs
d’Hèrcules.
Després de realitzar el quart treball es va unir amb els argonautes que tenien a
Jasó per capità, amb la missió de trobar el velló d’or10. Quan creuaven el
Mediterrani, la flota formada per nou vaixells va patir una tempesta i un d’ells va
desaparèixer. Jasó va encarregar a Hèrcules que trobés aquest vaixell perdut i
el va trobar a la costa molt a prop d’una muntanya (es diu que va ser la
muntanya de Montjuïc). Als tripulants els hi va agradar molt el lloc i Hèrcules
ajudat per Hermes van decidir fundar-hi una ciutat; donat que ells formaven part
de la novena barca van decidir anomenar-la Barca Nona, nom que va anar
evolucionant fins a arribar al nom actual.
D’aquesta manera ja trobem la presència d’Hermes a la ciutat des de la seva
fundació. Es diu que la seva influència sempre hi ha estat reflectida i que està
impregnada pel seu caràcter que va quedar manifest d’una manera molt
especial a partir de la segona meitat del segle XIX, sobretot pel que fa
referència al comerç, la indústria i l’art de la construcció.
Hermes està representat de diferents maneres: en totes les edats i des de totes
les posicions. Amb els seus atributs el podem identificar pel petasus, el casc
amb ales; el caduceu, una vara amb dues serps enroscades o per les seves
sandàlies alades.
10
Interpretat com un xai alat que Jasó havia de trobar per poder ocupar el tron de Yolcos a Tessàlia.
25
També pot aparèixer juntament amb altres divinitats com la Fortuna,
representada pel corn de l’abundància, o la Indústria, amb una roda dentada o
un timó.
La concentració més gran de representacions hermètiques que he trobat estan
situades en edificis relacionats amb el comerç o les finances, com la Llotja,
construccions vinculades amb indústries o entitats bancàries. Però el gran
nombre es localitza en cases de la burgesia catalana del segle XIX i XX
dedicades al comerç, donat que era el símbol de la bona sort i s’associava al
progrés industrial. La presència d’Hermes va tenir durant aquesta època una
major influència, especialment pel que fa a elements arquitectònics.
Barcelona, però, no és l’única ciutat vinculada, la seva presència és universal.
Per exemple, la podem trobar en el camp de la filatèlia, de la publicitat, el
comerç i fins i tot amb articles relacionats amb la moda11.
11
Vegeu Annexos p. 84
26
2. METODOLOGIA
Per desenvolupar el treball he seguit els següents passos:
1- Localització d’imatges i elements representatius del déu Hermes.
2- Observació directa i realització de fotografies.
3- Estudi dels indrets i edificis on s’hi troba representat.
Com ja he comentat a la introducció, gràcies a la meva tutora, vaig saber de
l’existència d’una associació anomenada Caçadors d’Hermes12 que funciona
des del mes de maig del 2012. En primer lloc vaig contactar amb alguns dels
seus membres via Gmail i Facebook i em vaig unir a ells per fer una ruta el 19
de maig de 2013. La sortida s’anomenava Els Carrers Enreixats i hi vam
participar vint-i-cinc persones.
L’objectiu principal d’aquesta ruta era caçar Hermes, com ells diuen, però en
definitiva es tracta de conèixer millor Barcelona. El punt de trobada va ser al
monument de Colon, i va acabar a la plaça Reial13 . Al llarg del recorregut vaig
conèixer a mestres historiadors que m’explicaven i m’informaven sobre
aspectes relacionats amb Hermes. En especial vaig conèixer a Andrés
Paredes Úbeda, conegut com a APU, creador del blog VeoDigital14 amb
amplis coneixements del tema. En una altra ocasió em va permetre que
l’entrevistés15 i em va descobrir uns Hermes diferents.
Altres membres de l’associació també tenen blogs dedicats a Barcelona, a la
mitologia o a altres aspectes. A partir d’ells i d’informacions que vaig treure de
llibres, vaig iniciar la recerca i a realitzar unes rutes amb l’aplicació Google
Maps16 per organitzar-me les meves sortides per zones.
Així vaig començar el següent pas, una recerca més personal, que consistia a
anar personalment als llocs i fer fotografies. Totes les fotografies que hi ha a la
part pràctica les he realitzat amb tres càmeres diferents: una Nikon D3000, una
Nikon D7000 i una Olympus SP-810UZ
12
http://www.facebook.com/HermesBCN 13
Vegeu p. 50 14
http://veodigital.blogspot.com.es 15
Vegeu Annexos p. 81 16
Vegeu Annexos p. 90
27
Un cop captades les imatges vaig classificar-les per districtes i em vaig
proposar fer una ruta. A Internet vaig trobar una web, que està en procés i que
recopila informació d’alguns edificis de Catalunya.
A totes les localitzacions es deixarà constància de:
La ubicació: carrer, plaça, passeig, monument, etc. on es troba, amb el
número quan s’hi pot indicar, i amb una breu descripció. Aquesta
informació està ordenada alfabèticament.
La datació, que no sempre ha estat possible, fa referència a l’any o
segle en el qual es va construir l’edifici o el monument en qüestió.
La motivació que esbrinarà els motius pels quals va ser construït el
monument o edifici amb informació de la seva funció principal, així com
també amb informació de l’arquitecte o del seu comitent.
La simbologia que analitza els elements de la imatge per detectar si es
refereix al comerç, a les arts o està relacionat amb la funció de
missatger o com intermediari cap al psicopomp o bé, amb el seu
caràcter astut i enginyós.
28
Portal de
l’Àngel, 19-21
Medalló del Portal de l’Àngel, 23
3. RUTA HERMÈTICA
3.1. CIUTAT VELLA
AVINGUDA PORTAL DE L’ÀNGEL, 19-21
La Casa Jorba, construïda per Arnald Calver i Peyronill l’any
1926, està situada a l’avinguda Portal de l’Àngel,números 19
i 21, pertany a un actual centre comercial. Pere Jorba i
Gassó va ser l’administrador d’aquesta construcció i home
de negocis. Aquest edifici va guanyar el Concurs Anual
d’Edificis Artístics de l’Ajuntament de Barcelona.
En dues de les seves entrades hi ha inscrita la frase,
Labor omnia vincit, que significa que amb el treball podrem superar totes les
dificultats. A una entrada es troba
dins d’una roda dentada repre-
sentant a la Indústria i darrere seu
un caduceu, i a l’altra forma part
d’un grup escultòric de Faulí on
apareixen la figura d’Hermes amb
la representació de la Fortuna i de
la Indústria.
AVINGUDA PORTAL DE L’ÀNGEL, 23
A la teulada de l’avinguda Portal de l’Àngel
número 23 hi ha un medalló on a l’interior hi ha
representat el rostre d’Hermes amb el casc alat.
Costa veure’l, està situat al principi de l’avin-
guda, on hi ha més arbres, i el medalló és
bastant petit. Les ales són més vistoses que en
altres, ja que fins i tot costa diferenciar si
procedeixen del casc o de més endarrere.
Grup escultòric de Faulí, Portal de l’Àngel, 19-21
29
Caduceu de la vidriera de
Santa Maria del Mar
Hermes de cos sencer,
c/Ample, 11
BASILICA DE SANTA MARIA (PLAÇA DE SANTA MARIA, 1)
L’edifici religiós d’estil gòtic de la plaça
de Santa Maria, conegut com a Basílica
de Santa Maria del Mar o catedral de la
Ribera, va ser construït entre 1329 i
1383 per Berenguer de Montagut. La
rosassa es va trencar en un terratrèmol
l’any 1459.
El temple va ser cremat en els incendis
provocats pels anarquistes i comunistes
i, anys després els vitralls van ser canviats. La gent que invertia podia escollir
que posar-hi. Un burgès que havia fet diners amb el comerç va decidir posar un
caduceu d’Hermes al costat de l’escut de Barcelona.
CARRER AMPLE, 11
Aquest Hermes està situat al carrer Ample número
11 a la plaça Mercè. Forma part de la Societat
Mercantil del Crèdit. Va ser construït entre 1896 i
1900, enmig de les dues exposicions de
Barcelona. És obra de Joan Martorell Montells17,
d’estil neoclàssic. A la façana principal destaquen
dues al·legories de pedra: la Indústria i el Comerç.
Aquest últim representat per un Hermes ajupit amb
casc alat i caduceu.
Cap a l’any 1930 l’edifici va ser comprat per la
Cambra del Comerç de Barcelona i, posteriorment
per la Generalitat de Catalunya. L’any 1977 es va annexar amb l’edifici número
13 i es va crear l’Escola Superior de Disseny Elisava, que ara està situada a la
Rambla número 30.
17
Vegeu p. 60
30
Rostres de l’Hotel Arai
Caduceu del cartell de
l’Hostal de la Bona
Sort
CARRER AVINYÓ, 30
L’any 1862 va ser modificat l’edifici del carrer
Avinyó número 30, que datava del segle XVIII.
A la seva façana, al pis principal hi ha
al·legories a la Ceràmica, la Música, la Pintura
i l’Escultura. Personificacions dels rius Danubi,
Nil, Ganges i de la Plata, a la segona planta i a
la tercera s’hi troben diferents medallons.
L’any 1935 l’edifici, anomenat aleshores Casa
dels Quatre Rius, formava part de l’Escola
Massana i Foment de les Arts Decoratives.
Forma part del Patrimoni Arquitectònic, Històric
i Artístic de Barcelona. Actualment és un hotel,
Arai Aparthotel, adquirit per Derby Hotels
Collection l’any 2012. A la primera planta, on es
troba la recepció de l’hotel hi ha dues cares
d’Hermes amb el casc alat.
CARRER CARDERS, 12
En el cartell principal del comerç que hi ha actualment al carrer Carders número
12, l’Hostal de la Bona Sort, trobem la part superior d’un petit caduceu
d’Hermes pintat sobre fusta. Passa molt desapercebut, ja que, fins i tot, ni els
cambrers del restaurant se n’havien adonat que hi era.
Pel que em van explicar, el cartell va ser construït amb les caixes d’alguns vins
antics, segurament de l’època modernista.
31
Cares d’Hermes en forma de serie
Caduceu alat Caduceu amb
indià
Grup escultòric, c/ de la Fusteria
CARRER DE LA CIUTAT, 3
Aquest caduceu està situat al carrer de la Ciutat número 3, al costat de la Plaça
Sant Jaume. És un edifici residencial d’estil neoclassicista de l’any 1838 on els
balcons principals destaquen per aquests caduceus de ferro forjat situats just al
mig, als costats hi ha tot un seguit de rostres amb una mena d’ales i uns quants
caduceus que podrien indicar que es tracta de la cara d’Hermes. Als laterals del
balcó hi ha caduceus més petits, indicant la seva importància, i a la part inferior
hi ha una cara que podria associar-se a una família d’indians que van anar a
Amèrica a fer fortuna.
CARRER DE LA FUSTERIA
Al carrer de la Fusteria amb el carrer
Ample, a la part lateral de l’Edifici de
Correus18 hi ha un grup escultòric amb
dos infants. Un d’ells, el de la dreta, està
agafant amb la mà dreta l’escut de
Barcelona i, amb l’esquerra aguanta la
roda de la indústria que té unes ales. No
se sap segur si representa a Hermes, però
en moltes ocasions el déu ha estat
representat amb Indústria com per exemple al carrer Bergara, 919.
18
Vegeu p. 51 19
Vegeu p. 55
32
Relleu d’Hermes al c/ de la Mercè, 10
Relleu al c/ del Parc,1
CARRER DE LA MERCÈ, 10
El carrer de la Mercè, que dóna a la plaça de la Mercè i al passeig de Colom
número 16, es troba un edifici que va ser construït l’any 1841 per Josep Nolla,
però dissenyat per Josep Vilar. A la façana que va ser construïda el 1852 hi ha
tres tipus de fris situats a la part superior de cadascun dels balcons, en el del
mig hi ha una representació d’Hermes en posició horitzontal, com si estigués
volant, amb el caduceu a la mà esquerra i un sac de monedes a la dreta. És
molt petit i costa veure alguns dels detalls. Al costat dret hi ha representat un
gran vaixell navegant per les aigües, sembla que Hermes el condueixi cap a
l’esquerra on hi ha tres infants, els quals semblen al·legories a l’Art i, a
l’Abundància.
Anys després, l’edifici va ser conegut per ser la destil·leria d’Anís del Mono,
central de la Societat Bosch i Cía.
Durant 1994 i 1995 l’edifici va
ser restaurat per Jaume
Llobet i Josep Benedito i,
actualment acull la seu de la
Universitat Pompeu Fabra.
CARRER DEL PARC, 1
Al carrer del Parc número 1, a prop del passeig Colom, hi
ha un dels Hermes de cos sencer més petits que he trobat
a la ciutat. És un relleu fàcilment accessible que està una
mica desgastat i l’edifici on es troba, actualment, està en
fase de reconstrucció.
CARRER DEL CONSOLAT DEL MAR, 21
L’edifici del carrer del Consolat de Mar número 21 pertany a la Casa Llotja de
Mar. Actualment només es conserven dos relleus a la part exterior creats per
33
Hermes de la Casa Jeroni
Juncadella
Relleu d’Hermes al
c/ del Consolat del Mar,
21 (Llotja de Mar)
Bernat Crospís l’any 1802. Un d’ells representa a Hermes, o més aviat, com diu
la seva pàgina web20 a Mercuri.
El déu està representat de cos sencer i en una posició de lleugeresa, com si
estigués volant.
Porta el casc alat i la bossa
de diners, en el món romà
també anomenada marsu-
pium.
CARRER FERRAN, 30
La Casa Jeroni Juncadella, on actualment es troba
el Restaurant Compostela, va ser construït l’any
1853 per la família Viada, una de les més riques de
Barcelona. La façana és d’estil romàntic, i el seu
arquitecte va ser Josep Fontseré Domènech.
L’Hermes que hi ha representat a la porta principal
és diferent de la resta, està dividit entre el Cel, la
Terra (fa d’intermediari entre els dos mons) i
l’Esperit, entre l’ànima i el cos.
CARRER ROGER DE FLOR, 20
L’edifici del carrer Roger de Flor número 20 forma part de la façana del Palau
de la Justícia. Va ser construït entre 1887 i 1898 per Enric Sagnier21 i
Domènech Estapà, però no es va inaugurar fins al 1908. Els dos arquitectes
van treballar amb artistes com ara Agustí Querol, Josep Maria Sert, Enric
Simonet o Joan Llimona, dels quals hi ha unes cinquanta escultures a la façana
20
http://www.casallotja.com 21
Vegeu p. 45, 54, 64
34
Medalló d’Hermes a la Rambla, 33
Caduceu alat de la
Rambla, 37
Relleu del Palau de la Justícia
de l'edifici. En un dels relleus apareix Hermes com a figura central demostrant
poder, juntament amb dues dones que possiblement representin la justícia i la
llei.
LA RAMBLA, 33
L’edifici modernista on actualment està
l’Hotel Ramblas Catalunya va ser construït
entre 1888 i 1910. Té una façana caracte-
ritzada per la presència de colors i pels deu
medallons que té. Entre aquests, el que es
troba al mig a la dreta, hi ha el rostre
d’Hermes amb el casc alat sobre un fons
blau.
LA RAMBLA, 37
L’edifici residencial de la Rambla número 37, també
conegut per la Casa Joan Güell22, un empresari, polític i
economista, es va construir el 1865 per Pere Casany.
La primera planta és de pedra amb tres balcons, al
capdamunt d’aquests, en el seu arc hi ha una al·legoria,al
de l’esquerra a la Indústria, i al de la dreta al Comerç,
representat per un caduceu.
22
Pare d’Eusebi Güell
35
Estàtua de l’Hotel 1898
LA RAMBLA, 39
A la cantonada de La
Rambla número 39 amb
el carrer Nou de la
Rambla trobem una
façana on hi ha
representada una sane-
fa amb un caduceu a la part superior de cadascun dels balcons. Va ser
construït a principis del segle XX.
LA RAMBLA, 109
L’escultura que hi ha a l’Hotel 1898, situat a la Rambla número 109 amb el
carrer Pintor Fortuny número 1 i 3, formava part de l’antiga Companyia General
de Tabacs de Filipines de l’any 1880, obra de Josep Oriol Mestres i Esplugas23,
per encàrrec d’Antonio López24.
D’aquesta construcció només se’n conserva la façana
de la Rambla, amb dues escultures dedicades una a
l’Ultramar i l’altra al Comerç representada per una
estàtua d’Hermes de cos sencer amb caduceu a la mà
esquerra, casc i sac de monedes a la dreta clarament
visible.
Josep Maria Sagnier Vidal25 i Josep Maria Rivas van
modificar algunes parts de l’interior de l’edifici durant
l’any 1929. L’any 1932, quan es va obrir el carrer Pintor
i Fortuny, va ser el mateix Sagnier Vidal qui va
dissenyar la nova façana.
23
Vegeu p. 43, 49 24
Vegeu p. 36, 43 25
Fill d’Enric Sagnier.
Caduceu d’un dels balcons de La Rambla, 39
36
Relleus del Palau Moja
Estàtua de l’Hotel
Rivoli Rambla
LA RAMBLA, 118
En l’ encreuament de la Ram-
bla número 118 i el carrer
Portaferrissa número 1 hi ha el
Palau Moja, del marquès de
Moja i la seva dona Maria
Lluïsa de Copons. Va ser
projectat per Josep Mas
d’Ordal l’any 1774 i van acabar el 1784. Va pertànyer a la família fins a l’any
1865 quan Josepa de Sariere i de Copons va morir sense descendència i va
ser adquirit per Antonio López26 l’any 1875.
L’edifici és d’estil neoclàssic decorat amb plafons ocres i rogents. Amb alguns
relleus on apareix el caduceu d’Hermes amb l’Abundància i la Puresa.
LA RAMBLA, 128
L’edifici de la Rambla número 128 que pertany a
l’Hotel Rivoli Rambla és d’estil neoclàssic.
La figura d’Hermes és d’unes mides considerables i
el que crida l’atenció és la grandària del caduceu
que subjecta amb les dues mans i està recolzat a
terra.
PAS DE SOTA LA MURALLA
Al carrer Pas de Sota la Muralla, sense número, hi trobem el Colegio Oficial de
Pesadores y Medidores Públicos de Barcelona, és un dels més antics d’Europa
en el sector del pes, mesures i control.
26
Vegeu p. 35, 43
37
Caduceu en mig d’una balança
Escultura del pac de la
Ciutadella
Data de l’època romana i es feia
anomenar Mesura Rumentaria
minitior vox paritar formata a cupa.
Els seus logos són les tres
representacions que trobem a la
fotografia, que es poden observar a
la façana del col·legi. Al centre hi ha
un caduceu al damunt d’una balança.
PARC DE LA CIUTADELLA
Les portes principals del parc de la Ciutadella, especialment la que hi ha al
passeig Lluís Companys27, van ser construïdes entre 1876 i 1880 amb el
projecte de Josep Fontseré Mestres. Algunes publicacions de l’època anuncien
que Antoni Gaudí28 va ser l’autor de les reixes. A la porta del passeig Picasso hi
ha escultures de Venanci Vallmitjana29 repre-
sentant la Marina i l’Agricultura i, la porta que
dóna al Passeig Lluís Companys amb el carrer
Pujades hi ha dues escultures de cos sencer
fetes pel germà Agapit que representen el
Comerç i la Indústria.
Hermes apareix en una postura relaxada, però al
mateix temps dominant, amb els seus trets
representatius i el sac de monedes.
27
Vegeu p. 41 28
Vegeu p. 50 29
Vegeu p. 43, 49
38
Un dels rostres del
Passatge Bacardí
Hermes de ferro, i Hermes de la porta principal
Passatge Bacardí
PASSATGE BACARDÍ
Aquest passatge està situat entre
les Rambles número 38 i 40, van
ser units per Ramon de Bacardí a
través d’un pont de ferro, i
connecta les Rambles amb la
plaça Reial30.
Fou edificat al 1860, va ser la
primera galeria coberta de la ciutat i
un important lloc on es comerciava amb productes d’ultramar directes del
Monte de Piedad de la Caixa de Barcelona. Era considerat un dels homes més
rics encara que el seu origen cal buscar-lo en una família humil, el seu pare era
sastre. Ell, però, volia prosperar i es va fer comissionista de la corporació dels
cinc gremis principals de Madrid d’estampats i
indians.
Al llarg del passeig trobem set Hermes a cada
costat, en total catorze. Són de mida petita i només
es caracteritzen pel casc.
Actualment el passatge està tancat i s’hi pot accedir
o bé amb el permís d’alguns veïns o amb el de
l’Hotel de les Quatre Nacions, que es fundà al segle
XIX per Francesc Daniel Molina.
PASSATGE DEL CRÈDIT
El passatge del Crèdit, situat
perpendicularment amb el carrer
Ferran, va ser construït entre 1875 i
1879 per Magí Rius i Mulet.
30
Vegeu p. 50
39
Garita del passeig Colom
Rep aquest nom, perquè els edificis construïts al voltant van ser finançats per la
Societat Catalana General del Crèdit. A l’interior hi ha rostres de ferro forjat que
també es podrien relacionar amb Hermes, ja que tenen una mena de casc amb
ales.
PASSEIG COLOM, 14
Antigament l’edifici de passeig Colom número 14 juntament amb el carrer de la
Mercè número 14 formaven part del convent de la Mercè, construït entre 1605 i
1653 per Jeroni Santacana amb l’ajuda de Jaume
Granger.
A partir de 1846 va ser destinat com a caserna
militar. Entre 1926 i 1929, Adolf Florensa va
modificar la façana i l’edifici va passar a ser la
Capitania General de la IV Regió Militar. Actualment
hi ha situada la Inspecció General de l’Exèrcit.
A l’entrada trobem dues garites, a cadascuna hi ha
dos relleus d’Hermes daurats, amb la boca oberta
que és per on el soldat pot realitzar la vigilància.
PASSEIG DE LA BANCA, 7
L’actual Museu de Cera de la ciutat va ser construït als anys seixanta del segle
XIX per Elies Rogent Amant, però era conegut com la Banca del Crèdit i Docks.
L’any 1862 es va fundar la Companyia General de Crèdit “El Comercio”. Es
conserven les caixes fortes originals, sales i decoracions pintades per Maurici
Vilomara i Oleguer Junyent. El Banc de Barcelona la va absorbir l’any 1915, i el
1916 el Crédito y Docks va comprar l’edifici. L’any 1973 va passar a ser el
Museu de Cera que coneixem actualment.
40
Relleu del caduceu
als porxos
Rellotge de la Llotja
Grup escultòric del Museu de Cera
A la part superior de la façana
hi destaca un grup escultòric
de tipus neoromànic, on
apareixen dos déus mig
estirats i repenjats sobre un
escut.
El de la esquerra és Hermes
amb el seu casc, el caduceu
alat a la mà esquerra i un sac
de monedes a la dreta. I a la
dreta el seu germà i fundador de la ciutat, Hèrcules31.
PASSEIG D’ISABEL II, 1
La Llotja de Barcelona, situada al
passeig d’Isabel II número 1, va ser
construït al segle XVIII per Joan
Soler Faneca amb un estil
neoclàssic.
A l’interior hi ha una sala que estava
dedicada a empresaris on es mantenien informats de la borsa i on hi havia un
rellotge que al capdamunt tenia un casc alat d’Hermes.
PASSEIG D’ISABEL II, 8-16
Els porxos d’en Xifré estan formats per cinc
cases construïdes per Josep Buixareu i Fransec
Vila al llarg del segle XIX per encàrrec de l’indià
31 Vegeu p. 24
41
Dos dels rostres dels balcons
Infant del monument a
Rius i Taulet
Cantonada d’un
dels balcons
Josep Xifré i Casas. L’arquitectura burgesa neoclàssica és una de les més
interessants de Barcelona.
A les cantonades hi ha diversos relleus de terra cuita dissenyats per Damià
Campeny i executats per Ramon Padró i Domènec Talarn entre 1837 i 1840,
són al·legories al Comerç, la Indústria, la Marina, Neptú i Amèrica. També
estan esculpits els espais que hi ha entre els arcs de mig punt dels
característics porxos.
En aquestes al·legories apareix
Hermes de diverses formes. Trenta
dues vegades en el passeig d’Isabel II,
setze en el Plà de Palau, quaranta
dues en el carrer Reina Cristina i setze
al carrer Llauder.
També està present al llarg dels balcons que són
similars als del carrer de la Ciutat, a les cantonades
també hi ha representat un caduceu amb un rostre
associat als indians.
PASSEIG LLUÍS COMPANYS
El monument a Rius i Taulet que hi ha al passeig
Lluís Companys fou construït entre el 1891 i el 1901
i dedicat a l’alcalde de Barcelona Francesc Rius i
Taulet que presidia durant el mandat de l’Exposició
Universal de 1888.
L’arquitecte va ser el Pere Falqués Urpí i l’escultor
el Manuel Fuxà. La part frontal, és presidida pel
bust de bronze de l’alcalde, flanquejat per un obrer
que representa el Treball. La part posterior està
42
Relleu del frontó del
grup escolar
Pere Vila
formada per al·legories a l’Art, la Ciència, el Comerç i la Indústria, representats
amb dos infants, un d’ells Hermes amb el casc alat.
PASSEIG LLUÍS COMPANYS, 18-22
L’edifici del passeig Lluís Companys entre els números 18 i 22 correspon al
Grup Escolar Pere Vila, projecte del noucentista Josep Goday32. Les obres es
van iniciar el 1911, però l’any 1929 van ser aturades pel dictador Primo de
Rivera, i van ser represes el 1931.
La decoració de les façanes inclou elements clàssics, com en el frontó
triangular on apareix el segell típic del noucentista. Hi ha al·legories a
l’Abundància, a la Geometria i al Comerç.
Els elements són molt petits i a simple vista no es veuen, a la dreta trobem una
representació esquemàtica d’un caduceu.
PLAÇA ANTONI MAURA, 6
L’edifici de la plaça Antoni Maura número 6 que està amb Via Laietana número
35 va ser construït entre el 1930 i 1939, els seus arquitectes van ser José
Yárnoz Larrosa i Luis Menéndez Pidal Alvarez, els dos madrilenys.
32
Vegeu p. 51
43
Grup escultòric de la pl.
Antoni Maurà, 6
Era l’antic edifici del Banc d’Espanya i, des de 1955 pertany a la Caixa de
Catalunya. L’estil monometal·lista incorpora elements clàssics, amb recursos
més centre-europeus, usats més a la capital que no pas a Barcelona.
Hermes surt representat dins un grup escultòric amb l’Agricultura. Duu el casc
però no el caduceu.
PLAÇA ANTONIO LÓPEZ
El monument que hi ha a la plaça Antonio López va ser dissenyat per Josep
Oriol Mestres33, està dedicat al mateix Antonio López, un banquer i empresari.
Venanci Vallmitjana34 va ser l’encarregat de fer l’estàtua i els relleus van ser
fets per Lluís Puiggener, Joan Roig Solé35, Rossend Nobas36 i Francesc Pagès
Serratosa. L’any 1936 va ser destruïda i l’any 1944 Frederic Marès37 va fer una
copia seguint el patró de l’anterior.
En el relleu de Puiggener hi apareixen dues figures de cos sencer, una d’elles,
la de l’esquerra, esta agafant un caduceu amb la mà. Un altre relleu, el de Joan
Roig Solé, on dues figures estan sobre unes rodes dentades i alades. Aquestes
rodes poden ser una fusió de la Indústria i del Comerç, com en el cas de
l’Hermes del carrer de la Fusteria38.
33
Vegeu p. 35, 49 34
Vegeu p. 37, 49 35
Vegeu p. 46 36
Vegeu p. 46, 60 37
Vegeu p. 62 38
Vegeu p. 31
44
Dos dels relleus on
apareixen
representacions
d’Hermes
Fusió del caduceu i del casc, pl. Catalunya, 17
PLAÇA CATALUNYA, 17
En l’encreuament de plaça Catalunya i Portal de l’Àngel trobem el Banc
d’Espanya des de 1957.
La façana d’aquest edifici és completament igual a la resta que es troben al
voltant de la plaça (de pedra i de color gris) però és diferència de la resta, ja
que està plena de caduceus.
S’observa amb molta facilitat la sèrie situada aproximadament a tres metres del
terra formada pel caduceu i el
casc i que està repetida a la part
superior de l’edifici.
Com podem veure a les
fotografies, la part inferior està
formada pel caduceu amb les
dues serps com en les altres
representacions; en canvi, el
casc està del revés, és l’única
ocasió en què trobem el cas
d’aquesta manera.
45
Hermes de ferro forjat a
pl. Catalunya, 23
Antigament la ciutat estava emmurallada i aquest era un dels edificis principals,
el fet que hi hagués tantes representacions del déu significava la protecció de
la ciutat i assegurar-se la comercialització.
En total trobem cinquanta relleus petits de caduceu, vint-i-vuit caduceus com
els de les fotografies i un relleu de caduceu més gran a la porta principal del
Banc d’Espanya.
PLAÇA CATALUNYA, 23
L’edifici noucentista de la plaça Catalunya
número 23 va ser construït l’any 1911. Va
començar sent la seu de la Banca Arnús,
després el Banc Central i actualment està
ocupat per diverses botigues.
L’Antic Banc Central va ser remodelat i
ampliat per Enric Sagnier39 entre el 1925 i
1927. A la porta que hi ha just en mig de la
plaça i La Rambla hi trobem un relleu del
rostre d’Hermes realitzat en ferro forjat amb el seu casc alat.
PLAÇA DE LA MERCÈ
La plaça de la Mercè va ser oberta l’any 1981. Al centre de la plaça hi ha el
monument a la Font de Neptú, feta per Adrià Ferran i Celdoni Guixà40 l’any
1826. Al principi estava situada a l’antic port de Barcelona al Pla de Palau, per
supervisar tots els que arribaven o sortien del port. Els canvis del port l’any
1919 van traslladar el monument als parcs de Montjuïc. Però l’any 1975
l’estàtua es va desmuntar i es guardà uns quants anys a causa de la
construcció de la Fundació Joan Miró.
39
Vegeu p. 33, 54, 64 40
Vegeu p. 50
46
Relleu de marbre, pl. de la Mercè
Escultura de Nobas,
pl. Verònica
El 1983 l’estàtua va ser restaurada
i col·locada a la plaça. La
restauració va ser obra dels
arquitectes Maria Rosa Clotet,
Ramon Sanabria i Pere Casajoana.
En un dels quatre relleus trobem
representat el Comerç, amb el casc
i el caduceu d’Hermes, l’Abun-
dància i una àncora representant el mar.
PLAÇA DE LA VERÒNICA
L’Antic Borsí o Casino Mercantil va ser construït entre
el 1881 i 1883 per Tiberi Sabater i Carner amb un estil
neoclàssic.
La façana utilitza una ornamentació més clàssica amb
columnes, pilastres, frontons i frisos. Al 1940 era
l’Escola de Belles Arts i, a partir dels anys seixanta
l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis de la Llotja.
A la façana principal hi ha dues estàtues
al·legòriques, una està dedicada a la Indústria, obra
de Rossend Nobas41, i l’altre al Comerç, obra de Joan
Roig Solé42, les dues del 1888.
L’estàtua dedicada al Comerç està representada per un Hermes de cos sencer
amb els elements característics: el casc, les sandàlies alades i el caduceu a la
mà esquerra. Amb l’altra mà s’agafa la roba i un sac de monedes.
41
Vegeu p. 43, 60 42
Vegeu p. 43
47
Rostre d’Hermes amb
caduceu.
Rostre amb casc,
pl. Duc de
Medinaceli, 7
PLAÇA DEL DUC DE MEDINACELI, 5
La plaça del Duc de Medinaceli va ser construïda el
1844 al costat del convent de Sant Francesc,
dissenyada per Francesc Daniel Molina, l’arquitecte
municipal de Barcelona fins al 1858, qui al mateix any,
va planejar la plaça Reial43. Al centre de la plaça hi ha
una escultura de ferro forjat, la primera vegada que
s’usa aquest material a la ciutat per fer elements
decoratius a la via pública.
El convent, que havia estat construït durant el segle
XIII, va ser demolit l’any 1882. El duc de Medinaceli,
com hereu, va reclamar les seves terres.
A la porta principal hi ha la inscripció “Edificio Martiner”, el que ens fa pensar
que segurament era un edifici que es dedicava al comerç marítim. Al
capdamunt de la porta trobem un caduceu sota del rostre d’Hermes amb el seu
casc alat.
PLAÇA DEL DUC DE MEDINACELI, 7
L’edifici residencial de la plaça del Duc de Medinaceli número 7 va ser
construït a mitjans del segle XIX, aproximadament el
1852. Actualment és un hotel juntament amb el
número 8, Hotel Medinaceli.
La façana està acabada en pedra a la part inferior,
en canvi, a partir del balcó principal els acabats són
etruscos amb plafons de terra cuita.
43 Vegeu p. 50
48
Grup escultòric de pl. Portal de la Pau, 6
Caduceu pl.
Papau
Un dels rostres de la plaça
La porta principal, de pedra, és encapçalada per un relleu amb forma de cara i
unes ales, que el relacionen amb el déu.
PLAÇA PAPAU
A la plaça Papau hi ha
representats dos rostres en
les columnes com el de la
imatge, en el centre de les
dues columnes hi ha un
caduceu amb la data de
l’edifici, 1879.
Els rostres estan coronats amb la roda dentada de la
Indústria.
PLAÇA PORTAL DE LA PAU, 6
Julio Valdés, sotsdirector del Port de Barcelona, va ser l’enginyer de l’edifici
administratiu situat a la plaça Portal de la Pau número 6, conegut com a Junta
d’Obres del Port va ser construït entre el 1903 i 1907 amb un estil eclèctic.
Durant la seva trajectòria
l’edifici va tenir varies fun-
cions, després de l’anterior
passar a ser l’Hotel Mundial
Palace. L’any 1940 va ser un
restaurant i actualment és la
seu de l’Autoritat Portuària.
Al capdamunt de l’edifici hi ha
un grup escultòric. A l’esquer-
ra hi ha una figura de cos sencer representant a Hermes, duu el casc alat i,
49
Grup escultòric, pl. Portal de la Pau, 31
amb les dues mans està agafant un gran paquet on a sobre d’aquest hi ha el
seu caduceu. Al centre i a la dreta hi ha representades dues dones les quals
semblen del poble, ja que van vestides. La de la dreta està recolzada sobre un
timó.
La presència d’Hermes, el sac i el timó ens indiquen que el port estava dedicat
principalment al comerç i a la missatgeria, aquesta està representada amb
l’edifici de Correus44 que es troba molt a prop.
PLAÇA PORTAL DE LA PAU, 31
L’edifici neoclàssic de la plaça Portal de la Pau número 31 era l’antiga Foneria
de Canons del segle XVII, va ser reformada el 1858 i el seu arquitecte va ser
Josep O. Mestres i Esplugas45.
Donada la prohibició de fabricar a
Barcelona material d’artilleria
(Decret de Nova Planta), es va
dedicar a la fosa de campanes. Va
ser seu del Banc de Barcelona a
partir de l’any 1844 i va ser
remodelat. Una de les parts
remodelades va ser la façana, amb una composició més clàssica amb
al·legories al Comerç amb el caduceu d’Hermes però sense ales, a la Indústria
amb la roda dentada, dels germans Vallmitjana46 (grans escultors catalans).
44
Vegeu p. 51 45
Vegeu p. 35, 43 46
Vegeu p. 37, 43
50
Caduceu en el grup escultòric
sobre de l’Ajuntament
Fanals de la plaça Reial
PLAÇA REIAL (FANALS)
A la plaça Reial hi ha dos fanals que van ser realitzats
per l’arquitecte modernista Antoni Gaudí i Conet a l’any
1879 va ser un dels primers treballs després de titular-
se com arquitecte.
Els fanals són de bronze i ferro forjat, van ser
inaugurats a l‘any 1889. A la part superior hi ha la
representació del casc d’Hermes amb dues serps
enroscades al braç central que simbolitza un caduceu.
PLAÇA SANT JAUME, 1
A la plaça Sant Jaume trobem dos grans edificis de la ciutat, l’Ajuntament i la
Generalitat de Catalunya.
L’Ajuntament de Barcelona, també anomenat la Casa de la Ciutat. Va ser
construït l’any 1369, però la façana principal data de l’any 1847 d’estil
neoclàssic i gòtic dissenyat per Josep Mas i Vila i Arnau Bragués.
L’any 1837 es va col·locar una placa amb motiu de la inauguració de la Plaça
de la Constitució realitzada per Celoni Guixà47. El passat mes d’agost va ser
retirada per no confondre a la gent, actualment es troba en el museu de la
ciutat. En el seu lloc han posat una placa nova amb l’escut de Barcelona i una
inscripció deixant clarament que és l’Ajuntament de Barcelona
A la part superior de la façana principal
també hi trobem un grup escultòric on
hi ha representat l’escut de la ciutat.
47
Vegeu p. 45
51
Placa de l’Ajuntament que actualment
ja no hi és
Caduceu de la pl.
Urquinaona, 11
En els dos casos hi apareixen al·legories a la
ciutat, com al Comerç representat amb el
caduceu d’Hermes.
Al relleu és difícil de veure’l perquè és molt
petit, en canvi, dins el grup escultòric és
bastant fàcil reconèixer-lo.
PLAÇA URQUINAONA, 11
L’edifici de la plaça Urquinaona número 11 va ser
construït l’any 1881. Donat que a la porta d’entrada hi ha
representat un caduceu alat d’Hermes fa suposar que
pertanyia a un burgès comerciant.
Actualment aquest edifici és el Centre Professional del
Liceu. És curiós com una institució que es dedica
únicament a la música està ubicada en un edifici on
apareix la representació del déu inventor de la lira.
VIA LAIETANA, 1
El gran edifici administratiu de Via Laietana número 1 que dóna a la plaça
d’Antoni López48 va ser projectat el 1914, però no es va començar a construir
fins al 1926 amb un estil monometal·lista. Els seus autors van ser Josep Goday
Casals49 i Jaume Torres Grau.
L’Edifici de Correus va ser catalogat com a Patrimoni Històric Artístic de la
Ciutat de Barcelona. Actualment segueix sent la Seu Central dels Correus de
Barcelona.
Va ser rehabilitat per la companyia Solius, la qual només es va concentrar en el
centre de la planta baixa, on se situen els taulells d’atenció al client. Va
48
Vegeu p. 45 49
Vegeu p. 42
52
Pintura al edifici de
correus.
recuperar els paviments de marbre del vestíbul i del pati
principal, les columnes, la fusteria del taller, els
esgrafiats i les pintures de les parets.
Hi ha tres pintures, la que està en direcció a la sortida
hi trobem un Hermes de cos sencer amb altres
divinitats. Va amb un caduceu de color verd a la mà
dreta i un casc alat. A més a més, duu una túnica de
color púrpura lligada al coll que li baixa per tot el cos.
VIA LAIETANA, 8-10
Aquest gran edifici conegut com la Casa de Tabacs avarca la Via Laietana del
número 8 al 10, el carrer de Joan Massana número 1 i 3 i el carrer de la Nau
número 4 i 6.
L’edifici administratiu creat per Francesc Guàrdia Vidal va ser construït entre
els anys 1923 i el 1927, la seva façana és monometal·lista amb un ritme
repetitiu.
A la Via Laietana trobem un grup escultòric de marbre que marca un llenguatge
formal basat en el classicisme. Al mig un escut, a la dreta una deessa que
sembla que estigui relacionada amb la Indústria, ja que porta una roda dentada,
però no es pot assegurar sense veure la part de darrere. A l’esquerra, el déu
Hermes, aquesta vegada agafant un timó de vaixell i al seu costat hi ha un
infant que està assegut al damunt d’una espècie de drac marí.
A la part superior de l’edifici trobem una sanefa amb el rostre d’Hermes, només
amb el casc alat, que cobreix fins i tot els altres dos carrers mencionats
anteriorment. En total n’hi ha vint-i-nou, vint que donen a la Via Laietana, set a
Joan Massana i dos a la Nau.
53
Grup escultòric
de Via Laietana, 8
Un dels rostres de
la Casa de Tabacs
Rellotge de Via Laietana
VIA LAIETANA, 69
El rellotge de la Via Laietana a l’alçada del
número 69. Va ser restaurat pel Departament de
Governació de la Generalitat de Catalunya l’any
1989. El fet que la figura d’Hermes aparegui als
rellotges és perquè en el món egipci representa
al déu Thoth que és el déu del temps.
El rellotge és de color daurat en un fons verd. Al centre hi ha el rostre d’Hermes
amb el barret i a la part inferior a l’esquerra una representació de l’escut de
Barcelona.
54
Hermes de cos sencer, Arc de
Triomf.
3.2. L’EIXAMPLE
ARC DE TRIOMF
L’arc està situat entre el passeig de Lluís
Companys50 i el passeig de Sant Joan, a prop del
parc de la Ciutadella.
L’Arc de Triomf va ser construït amb el motiu de
l’Exposició Universal de 1888. Aquest monument
era la porta d’entrada a l’exposició. L’arquitecte va
ser Josep Vilaseca i Casanovas.
Podem trobar diferents frisos al voltant de l’arc. A
la façana principal, la que dóna al passeig de Sant
Joan, conté una representació de Josep Reynés,
Barcelona rep les nacions. A la part posterior hi
ha representat Recompensa, realitzat per Josep Llimona. Al fris de l’esquerra
de la façana principal es poden trobar al·legories a l’arquitectura i la indústria,
obra d’Antoni Vilanova i, al fris de la dreta, una al·legoria al comerç i a l’art de
Torquat Tasso51, on trobem l’escultura d’un Hermes juganer que ens dóna
l’esquena es reconeix clarament pel casc alat.
Molts Hermes de Barcelona corresponen a aquesta època, ja que l’exposició,
de 1888 va impulsar als burgesos a donar la seva presència a Barcelona.
CARRER ALÍ BEI, 1 AMB CARRER GIRONA, 2
A l’encreuament del carrer Alí Bei número 1 amb el carrer Girona número 2
trobem el Servei d’Orientació Jurídica, Dret Laboral i Seguretat Social.
Antigament era la Casa Victòria de la Riba. El seu arquitecte va ser Enric
Sagnier Villavecchia52, d’estil eclèctic i data entre el 1897 i 1910.
50
Vegeu p. 41 51
Vegeu p. 60 52
Vegeu p. 33, 45, 64
55
Bust d’Hermes. C/ Alí Bei, 1
C/ Alí Bei, 11 Hermes
amb casc alat
En el llindar de la porta principal trobem
aquest bust d’Hermes amb el casc alat.
CARRER ALÍ BEI, 11
Aquest Hermes està situat al Carrer Alí Bei número 11. Aquest edifici va ser
construït el 1929, amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona d’aquest
mateix any.
“L’Exposició de Barcelona del 1929 va ser el motor de la modernització de Barcelona, ja que va obrir el camí envers la conceptualització de la ciutat metropolitana, així com de la ciutat espectacle amb ofertes per atreure els visitants.” 53
Aquesta modernització de Barcelona no només va ser
cultural i econòmica, sinó també ideològica, urbanística
i arquitectònica.
CARRER BERGARA, 9
Aquest edifici ha estat restaurat però es remunta a l’any
1899, i va ser dissenyat per Emili Salas i Cortés, un
mestre de Gaudí. L’Hermes situat en una mitja cúpula a
la part exterior de l’Hotel Catalonia Plaça Catalunya. És
una escultura de cos sencer vestit, amb el casc alat. A la
mà dreta, recolzant-se a l’avantbraç, el caduceu i, la mà
esquerra està aguantant la roda de la indústria, que al
mateix temps es troba sobre un munt de papers i d’un
sac.
53
Generalitat de Catalunya. 2013. La Exposición Intenacional de 1929. Accés 2 de novembre de 2013, www20.gentcat.cat
Estàtua d’Hermes
c/Bergara, 9
56
Relleu i caduceu a
l’entrada del
c/ Casp, 26
Escut dels Agents Comercials
CARRER CASP, 26
Aquestes representacions del déu situades al carrer
Casp número 26, tenen una estructura simètrica a les
que estan situades al carrer del costat, el carrer de Pau
Clarís número 81, amb l’única diferència que al costat
d’Hermes hi ha la representació d’una altra deessa.
Entre 1929 i 1931 va ser construït per Francesc Folguera
i Grassiper acollir el Casal de Sant Jordi. L’any 1989 va
ser reformat per Ignasi Sánchez Domènech.
Aquest edifici, actualment és del Departament de
Justícia, té un caduceu de ferro a la porta principal, i a la
part superior una escultura d’Hermes de cos sencer amb
una posició relaxada i estirada sense mostrar
preocupacions i amb el casc alat. La mà esquerra sobre l’espatlla sembla que
ha deixat caure un drap. A la mà dreta té el seu tret representatiu, el caduceu.
CARRER CASP, 130
L’Associació Professional de Representants,
Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC) està
situada a aquest carrer, però aquest mateix edifici
també hi està situat el Col·legi d’Agents Comercials
de Catalunya on a la porta d’entrada, que és una
cristallera, té representat un caduceu que forma
part del seu escut. Aquest Consell que va néixer a
l’any 1984, va decidir crear aquest escut que els
identifica amb elements d’Hermes.
57
Relleu del c/ de la
Diputació, 248
Figura femenina
amb caduceu al c/ de la
Diputació, 272
Relleu de Roca al c/ de Roger
de Llúria, 42
CARRER DE LA DIPUTACIÓ, 248
L’edifici del carrer de la Diputació número 248 és residencial,
construït l’any 1910, en plena modernització. Aquest Hermes
de cos sencer, situat en una columna amb funció decorativa
porta a la mà esquerra un caduceu bastant gran. Amb la mà
dreta agafa el teixit que duu, que li tapa de cintura cap a baix.
Aquesta escultura és bastant realista, observant-la podem
deduir que el caduceu és molt pesat, ja que les marques de les
venes a les mans indiquen la força que realitza.
CARRER DE LA DIPUTACIÓ, 272
Aquest caduceu, agafat per una figura femenina, que es
troba al capçal de la porta principal i amb una corona de
torre al cap, està situat en un edifici residencial situat al
carrer de la Diputació número 272, al costat del carrer
de Pau Claris.
CARRER DE ROGER DE LLÚRIA. 42
En el carrer de Roger de Llúria número 42 trobem
una placa on a la part esquerra apareix el nostre
déu mitològic, amb el caduceu agafat amb la mà
dreta i deixant-lo recolzat a l’avantbraç. La mà
esquerra està recolzada a l’escut de Barcelona,
cosa que també fa la divinitat que l’acompanya.
58
Bust del c/ de
Rosselló, 210
Rellotge dels Llums
Darrere de l’escut trobem una roda dentada que sobresurt, que es podria
relacionar amb Indústria.
L’edifici data del 1890 en plena modernització i el seu arquitecte és M. Roca
com podem veure a la part inferior de l’esquerra. Actualment està situada en la
façana d’un edifici entre un habitatge i un bar.
CARRER DE ROSSELLÓ, 210
Aquest bust d’Hermes està situat al carrer de Rosselló número 210, en el
centre de l’edifici, verticalment sobre el balcó principal. Sota
del bust hi ha una inscripció “año MCM”, és a dir, l’any 1900.
Podem deduir que era un edifici on els propietaris eren
burgesos relacionats amb el comerç.
Reconeixem que és l’Hermes pel casc alat que duu, ja que
no veiem res més en l’escultura.
CARRER ROCAFORT
El Rellotge dels Llums està situat al carrer
Rocafort número 2. Va ser instal·lat amb
motiu de l’Exposició Internacional de 1929,
marca les hores i els minuts a partir de
llums.
Hermes apareix de forma esquemàtica amb
unes ales daurades, com en el cas del
rellotge de Via Laietana54.
54
Vegeu p. 53
59
Relleu del c/
Trafalgar, 52
Caduceu en el
Monument a Güell i
Ferrer
Caduceu al c/ València, 212
CARRER TRAFALGAR, 52
En el llindar de la porta de l’edifici del carrer Trafalgar
número 52 trobem un Hermes amb el seu cas alat.
La família que va construir aquest edifici també va
construir el del costat, ja que coincideix en el relleu
del seu llindar. Per la corona dentada que porta,
podria ser Indústria, però no és del tot segur.
CARRER VALÈNCIA, 212
Igual que en altres ocasions,aquest caduceu està en el llindar
de la porta principal, aquest en concret al carrer València
número 212. La família era comercial burgesa, i col·locava
aquest relleu per deixar-ho clar.
El caduceu és el representatiu d’Hermes amb les dues serps,
i a la part superior el cas alat propi del déu amb dues cintes
de relleu als costats.
GRAN VIA DE LES CORTS CATALANES, 626
Aquest Hermes el trobem a un dels laterals inferiors al
Monument a Güell i Ferrer, situat a prop de Gran Via de
les Corts Catalanes número 626 amb Rambla de
Catalunya.
Güell i Ferrer va ser el fundador de la fàbrica El Vapor
Vell i més tard es va dedicar a la política.
60
Entrada del Pg. de
Gràcia, 11
Bust de Gran Via de les Corts
Catalanes, 733
El seu arquitecte va ser Joan Martorell55 l’any 1888, però també hi van
participar autors com Rossend Nobas56, Torquat Tasso57, Eduard Alentorn,
Maximí Sala i Pere Pagès. Però l’any 1936 es va destruir i el 1941 Frederic
Marès va decidir fer-ne una restauració, de la qual va sorgir una reproducció
gairebé idèntica. El pedestal es va fer en un format molt més senzill, com el
relleu d’una figura femenina que condueix un vaixell. Es deu atribuir a
l’orientació, ja que a la part superior hi ha una brúixola (a la fotografia no es pot
percebre) i a la mà dreta el caduceu d’Hermes, representant com acompanya
als viatgers i el comerç que aquests fan.
GRAN VIA DE LES CORTS CATALANES, 733
A la Gran Via de les Corts Catalanes
número 733 hi trobem la Casa Jaume Rius.
Va ser construïda entre 1930 i 1939 per
Francisco Portillo Quintana.
A la part superior, on descobrim una
tribuna. Al costat inferior dret d’aquesta s’hi
conserva un bust d’un Hermes més madur,
comparat amb els altres, amb barba i casc
elegant.
PASSEIG DE GRÀCIA, 11
L’edifici administratiu del passeig de Gràcia número
11 va ser un dels primers gratacels de la ciutat de
Barcelona, projectat per Lluís Bonet Garí, construït
entre els anys 1942 i 1950. La façana fou decorada a
l’any 1949 per l’escultor Enric Monjo.
55
Vegeu p. 29 56
Vegeu p. 43 57
Vegeu p. 54
61
Dos estàtues d’Hermes
a pl. Catalunya, 9
Relleu al Passeig de Gràcia, 38
A la porta principal trobem una sèrie de relleus, alguns d’aquests formats per
una figura femenina, on a la mà esquerra porta un caduceu recolzat a l’espatlla.
A l’altra mà porta representat l’abundància, que també equival a la deessa de la
Fortuna.
PASSEIG DE GRÀCIA, 38
Hotel Mandarin Oriental, situat
a Passeig de Gràcia número
38, és un hotel de luxe de
mitjans del segle XX.
A l’entrada principal hi ha qua-
tre columnes, al capçal de la part superior de la unió de les dues del mig, que
dóna a la porta d’entrada a l’hotel trobem aquest relleu d’un Hermes estirat com
si estigués volant. Amb el caduceu a la mà esquerra, el casc alat i el braç dret
estirat. Al voltant de les columnes trobem altres al·legories entre elles a
l’Agricultura.
La posició d’aquest Hermes s’assembla molt al que està al carrer de la Mercè,
1058.
PLAÇA CATALUNYA, 9
L’actual edifici de Bankia situat a la plaça Catalunya
número 9 va ser construït per Josep Puig i Cadafalch
entre el 1919 i el 1921, amb un estil noucentista. El
seu ús original era residencial i administratiu, era la
Casa Pich i Pon de Joan Pich i Pon que va ser alcalde
de Barcelona l’any 1935.
58
Vegeu p. 32
62
Barcelona, F. Marès
A la part superior de l’edifici van afegir dos templets durant els anys vuitanta,
amb dues figueres al capdamunt d’aquestes, representant a Hermes clarament
amb tots els trets representatius: el caduceu, el casc i les sandàlies alades.
PLAÇA CATALUNYA, 14
Frederic Marès i Deulovol59, que va estudiar a
l’Escola de Llotja, és un dels arquitectes més
destacats en l’escultura decorativa urbana. Unes
de les més conegudes pel seu lloc són Barcelona
i Emporion, que formen part del conjunt de la
plaça de Catalunya, la qual es va crear entre
1902 i l’Exposició Internacional de 1929, definit
com:
“ [...] la decisió dels industrials i polítics catalans de donar un nou impuls a l’economia i mostrar els avenços propiciats per la introducció de l’elec-
tricitat en el procés productiu i industrial de l’època.” 60
El conjunt escultòric Barcelona està compost de dues figures amb forma
humana i un cavall. Una d’elles és Hermes amb el seu casc, agafant amb una
mà les brides del cavall, manté una postura elegant i majestuosa, intentant
controlar a l’animal. A l’altra mà té la roda dentada de la Indústria.
Donant l’esquena a Hermes i pujada sobre el cavall està Ceres agafant un
vaixell amb les dues mans.
59
Vegeu p. 43 60
Ajuntament de Catalunya. 2013. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Accés 28 de setembre de 2013, www.bcn.cat
63
Escultura de Rambla
Catalunya, 19
Rostre de Rambla
Catalunya, 23
RAMBLA DE CATALUNYA, 19
L’edifici residencial de Rambla Catalunya número 19,
també conegut com a Casa Heribert Pons, un manresà
entusiasta de l’arquitectura centreeuropea, va ser
construït en ple modernisme entre 1888 i 1910 per
Alexandre Soler i March. Durant els anys trenta l’edifici
va ser remodelat per ser habilitar-lo com edifici
d’oficines. El vestíbul i la façana es van conservar i
Eusebi Arnau va afegir detalls escultòrics amb
al·legories a la Pintura, la Música, la Literatura i
l’Escultura, entre aquests hi apareix Hermes com a
transmissor i guardià de les Arts Liberals.
Actualment l’edifici forma part de la Conselleria
d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya.
RAMBLA DE CATALUNYA, 23
La Casa Jaume Moysi, un edifici construït entre
1893 i 1895 per Manuel Comas i Thos, està
situat a Rambla Catalunya número 23. És d’estil
eclèctic i d’ús residencial.
Seguint les quatre columnes que es veuen a la
façana, a la part posterior d’aquestes trobem
quatre figures com la de la fotografia. Aquestes
figueres són cares d’Hermes amb el casc alat.
64
Estatua de la Rambla
Catalunya, 17
Medalló de Rambla Catalunya, 33
RAMBLA DE CATALUNYA, 33
L’edifici de Rambla Catalunya número 33 és la
Casa Rodolf Juncadella, obra construïda per
Enric Sagnier61 entre 1888 i 1890. La part
superior de l’edifici va ser reformada pel mateix
arquitecte l’any 1918, però va deixar els
medallons que Pere Martorell havia fet. Aquests
medallons representen al·legories a la Música,
l’Arquitectura, la Indústria i el Comerç, aquest
últim representat amb Hermes.
Com veiem a la fotografia, un Hermes mig ajupit amb el caduceu a la mà dreta i
amb el casc i les sandàlies que el caracteritzen.
RAMBLA DE CATALUNYA, 77
Aquest Hermes de cos sencer se situa al mateix edifici
que l’antiga farmàcia Novellas, després coneguda com
a Bolós a la Rambla de Catalunya número 77. Aquesta
farmàcia va ser construïda l’any 1902, per tant, podem
deduir que la façana data de la mateixa època
modernista.
Aquesta figura està al nivell del primer pis, al costat de
l’edifici número 75. Representa a un Hermes jove que
es reconeix pel caduceu a la mà dreta, el casc i les
sandàlies alades. En aquest cas està agafant un sac
amb la mà esquerra.
61
Vegeu p. 33, 45, 54
65
Pintura de Rambla Catalunya, 118
Balcó de Rambla Catalunya, 119
La Rambla, 13 (1900)
Ronda Universitat, 24 (1892)
RAMBLA DE CATALUNYA, 118
A la façana de l’edifici de la Rambla de Catalunya
número 118, que data de l’any 1936, trobem una
pintura on apareix el caduceu d’Hermes. L’infant que
està agafant-lo no correspon a un déu, sinó a un
àngel que és acompanyat d’altres que també porten
altres al·legories com, per exemple, a la Indústria.
RAMBLA DE CATALUNYA, 119
A l’edifici de la Rambla de Catalunya
número 119, que data del 1900
aproximadament, trobem el rostre del
déu amb un casc alat clarament visible
en els balcons desgastats del primer
pis.
De les següents localitzacions que pertanyen a aquest districte no he trobat la
informació necessària.
66
Balcó de Rambla
Catalunya, 119
Ronda de Sant Pere, 40 (1900)
Rambla de Catalunya, 102
3.3. SANTS-MONTJUÏC
PASSEIG JOSEP CARNER, 29
L’edifici monumental del passeig Josep Carner
que ocupa els números 27 i 29 està format per
cossos paral·lels, un té la tipologia de nau
industrial i l’altre de palau, amb columnes,
frontons, relleus i escultures.
En una de les portes principals de l’Edificio de la
Aduana de Barcelona, trobem amb ferro forjat el
caduceu sobre l’escut de Barcelona.
67
Relleu de la
Llibreria Roquer
Panteó d’Antoni Massó Casañas.
3.4. GRÀCIA
GRAN DE GRÀCIA, 40
L’edifici on hi ha aquest caduceu està situat en el carrer
Gran de Gràcia número 40. Actualment hi ha la Llibreria
Roquer, que segons el cartell hi és des de l’any 1909.
Aquest caduceu representa tant el comerç, com
l’escriptura i l’art d’Hermes.
3.5. HORTA-GUINARDÓ
CEMENTERI D’HORTA
Al cementeri d’Horta trobem un panteó on hi
ha enterrat Antoni Massó Casañas l’any 1912
amb 62 anys. Va ser escriptor, economista i
fotògraf, guanyà una medalla d’or a l’Exposició
Universal de 1888 per la col·lecció fotogràfica
de monuments. Va ser fundador de l’Asso-
ciació Catalanista d’Excursions Científiquies,
conseller del Banc de Prèstecs i Descomptes i
director del Ferrocarril de Medina del Campo a
Orense i Vigo.
68
Casc alat de Pons i Gallarza, 2
3.6. SANT ANDREU
CARRER PONS I GALLARZA, 2
Al llarg del segle XIX, Sant Andreu va
passar a ser un poble industrialitzat
amb fabriques tèxtils com Fabra i
Coats o La Maquinista Terrestre i
Marítima.
Queda demostrada la presència del
comerç a l’edifici del carrer Pons i
Gallarza número 2 on hi ha
representat un casc alat a la llinda de cadascun dels balcons del primer pis i, en
el segon hi ha apareix una roda dentada representant a la Indústria.
3.7. SANT MARTÍ
CEMENTERI DE POBLENOU
El Cementeri de Poblenou, situat en el mateix barri, també és anomenat
Cementeri General de Barcelona, Cementeri Vell o Cementeri de l’Est.
L’any 1775 va ser inaugurat pel bisbe Climent el primer cementeri de
Barcelona. Va ser el primer que estava situat als afores de la ciutat per raons
higièniques.
L’any 1813 el cementeri va ser destruït per poder edificar, però sis anys més
tard, Antonio Ginesi va aixecar un nou cementeri. Aquest presentava els
primers signes de modernitat en l’àmbit urbanístic, Ginesi es va inspirar en
l’estil urbanístic de les ciutats italianes. Ell va ser enterrat en aquest cementeri,
malgrat que va morir abans d’acabar-lo, l’any 1824.
69
Escultura de la família Vias y Paloma
Escultura de Comás y Comás
Va ser ampliat per Joan Nolla cap a mitjans del segle XIX, separant per classes
socials les zones del cementeri i en aquest moment, es van incorporar els
nínxols. Quan es va celebrar l’Exposició Universal del 1888 es van començar a
construir els panteons.
Alguns d’aquests panteons del Departament número 2 tenen representacions
característiques com:
Una de les escultures que es trobem en el panteó
d’una família hi apareix un àngel amb un caduceu a la
mà dreta. Hi trobem inscrit:
“D. Asidora Ocboteco de Vias natural y vecina de S. Juan Bautista de Puerto Rico dedica este monumento a memoria de su amado esposo D. Juan Vias y Paloma en 1873”
El segon panteó pertany a la família de
D. Bartolomé Comas y Comas, la qual a
través del relleu podem saber que es
dedicava al comerç marítim, ja que
també apareix una àncora al costat del
caduceu.
També hi ha un nínxol que es troba justament al centre del Departament I, on
està enterrat D. Antonio Bulbena y Font l’any 1846. Segurament era un treba-
llador dedicat al comerç marítim, ja que a més a més del caduceu hi ha el
trident de Poseidó.
70
Nínxol de Bulbena y Font
Aquestes representacions, junta-
ment amb la del cementeri d’Horta62
són algunes de les que hi ha a
Barcelona presentant a un Hermes
comerciant, però a la vegada amb la
seva faceta d’acompanyant d’ànimes
que realitzen el viatge al psicopomp.
62
Vegeu p. 57
71
CONCLUSIONS
En primer lloc, tot i que era conscient de la magnitud del treball de recerca que
m’havia proposat, després de fer-lo m’he adonat que encara ho era més del
que m’esperava. Inicialment estava en les meves expectatives poder fer una
petita recerca d’Hermes a altres ciutats del món comparant-les amb Barcelona,
però vaig haver de desistir.
He pogut constatar que Barcelona sí que és una ciutat on la figura del déu
Hermes està molt present. L’objectiu principal que consistia a conèixer el valor
d’Hermes i la seva influència a Barcelona ha quedat assolit.
La part teòrica ha anat en funció de la informació que he anat recopilant la qual
cosa no ha resultat fàcil donades les contradiccions amb les quals m’anava
enfrontant. He seleccionat llibres i textos d’àmbit mitològic que fan referència a
Hermes, he contrastat les informacions i finalment he intentat fer una
recopilació coherent.
A vegades les informacions que he trobat sobre un mateix tema han estat molt
diferents i la meva recerca ha consistit a esbrinar quina tenia una fonamentació
més verídica. Per exemple, l’estudi de la genealogia ha estat complicat i
finalment l’arbre genealògic l’he confeccionat a partir d’aquest contrast
d’informacions. Pel que fa als diccionaris sempre relacionen a Hermes amb el
mite de la lira, les vaques i Apol·lo o amb la seva funció de missatger però la
seva relació amb el comerç, que és la que jo pretenia desenvolupar més, sovint
no apareix.
Respecte a la part pràctica, un dels objectius era aconseguir localitzar el màxim
de representacions d’Hermes, però l’escassa informació que hi ha sobre moltes
localitzacions ha fet impossible assolir-lo. N’he aconseguit vuitanta-dues
localitzacions d’aproximadament cent trenta conegudes.
Les fotografies del treball són pròpies i el procés per poder capturar-les i fer-ne
l’anàlisi m’ha portat molt temps, la qual cosa ha repercutit de forma negativa en
el desenvolupament del treball donat que no he pogut fer les ampliacions
72
necessàries. D’algunes representacions només he trobat informació sobre l’any
de construcció i les he agrupat al final de cada apartat.
El recull de les fotografies l’he classificat per districtes amb la seva
corresponent descripció i interpretació per facilitar possibles rutes.
Barcelona és una ciutat que permet gaudir d’Hermes, però la seva presència es
fa més palesa als districtes de Ciutat Vella i l’Eixample donat que entre
l’Exposició Universal de 1888 i l’Exposició Internacional de 1929 s’hi van anar
construint la majoria d’edificis rellevants entre els quals hi ha a molts d’ells
referències al déu Hermes. Pel que fa als escultors, els més destacats són els
germans Vallmitjana, Agapit i Venanci, Enric Sagnier i Josep Oriol Mestres on
les representacions d’Hermes són algunes de les més emblemàtiques de la
ciutat tant en edificis i monuments públics com a cases particulars.
Alguns dels comitents com Antonio López, Josep Xifré, Pere Jorba i Gassò, la
família Güell i la família Moja van ser molts importants perquè van promoure la
divulgació i el simbolisme d’Hermes.
Els meus coneixements personals sobre el tema eren molt limitats i al llarg
d’aquests mesos he après a mirar d’una manera diferent. Després de cercar i
observar moltes imatges he desenvolupat una capacitat per poder-lo reconèixer
i identificar-lo més fàcilment. M’ha permès conèixer la ciutat des d’una altra
perspectiva aprofundint en aspectes que abans desconeixia i poder confirmar
que realment molts dels detalls que ens fan els edificis més bonics i la ciutat
més agradable tenen un motiu, una raó de ser. Els valors que ens transmet la
mitologia continuen vigents i a més, fan possible que la percepció de la realitat
que ens envolta sigui més rica. Quan veiem un Hermes, un caduceu o
qualsevol element referent al déu a un edifici de la nostra ciutat, no veiem tan
sols una escultura, hi ha molt més, hi ha uns valors que ens transmeten que
Barcelona és una ciutat abocada al comerç, a la comunicació, al coneixement,
en definitiva, el d’una Barcelona que vol ser pròspera.
73
Amb la realització d’aquest treball he volgut contribuir modestament a difondre
el coneixement del déu Hermes. Desitjo que pugui servir per informar i també,
per animar a gaudir i a seguir buscant, a sentir-nos caçadors intentant trobar
més Hermes perquè en realitat, el treball no acaba aquí, el podré anar ampliant
amb les descobertes que, amb intenció o sense, continuaré fent per Barcelona.
74
LLISTA DE REFERÈNCIES
1. BIBLIOGRAFIA
Alberich i Mariní, J. (ed.). (2005) Homer. La Ilíada. (4a ed.) Barcelona: Edicions
de la Magrana.
Alberich i Mariní, J. (ed.). (2005) Homer. L’Odissea. (5ª ed.) Barcelona:
Edicions de la Magrana.
Ariza, F., Batlle, M., Garcia, M., Gràcia, J. M., Díaz, M. A., Guri, A., et al. (2004)
Hermes y Barcelona. (1a ed.). Barcelona: Editorial Mediterrània.
Bonnefoy, Yves. (2010). Diccionario de mitologías. (1a ed.). Barcelona: Editorial
Plantea.
García Velázquez, Antonia. (2000). Himnos Homéricos. Batracomiomaquia. (1a
ed.). Madrid: Akal/Clásica, capitol A Hermes, pp. 118-152 i 206.
Grant, M. I Hazel, J. (1973). Diccionari mitologia clàssica. (1a ed. Traduïda).
Barcelona: Enciclòpedia Catalana, S.A.
Grimal, Pierre traducció de Payarols, Francisco. (1982). Diccionario de
Mitologia Griega y Romana.(1a ed.). Barcelona: Paidos.
“Himnos homéricos”. Himnos homéricos. Batracomiomaquia. García
Velázquez, Antonia (ed.). (2000). (1ª ed.). Madrid: Akal/Clásica
Liberal, Antoní. (2012). Recull de metamorfosis.[online] [Accés 19 de junt de
2013] Disponible a http://books.google.es/books?id=8oIW_QnrUEAC&pg=PR
14&dq=metamorfosis+hermes&hl=es&sa=X&ei=KHZ6UsiFLcaX0QWM_4GQB
A&ved=0CDQQ6AEwAA#v=onepage&q=metamorfosis%20hermes&f=false pp:
156-158
Marcelo Pascual, A. i Gómez, T. (2008). Dioses y mitos de todos los tiempos.
(1a ed.). Barcelona: Grupo Océano.
Martí i López, E., Català i Bover, L., Marín i Silvestre, M. (2007). Un Passeig pel
Cementeri de Poblenou. (2a ed.). Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
75
Parramon i Blasco, Jordi. (2010). Diccionari de la mitologia grega i romana. (1a
ed.). Barcelona: Grup Editorial 62
2. WEBGRAFIA
324 Noticies. 2013. Retiren de la façana de l'Ajuntament de Barcelona la placa
de 'Plaza de la Constitución'(2013) [online]. Accés 2 de novembre de 2013,
www.324.cat/noticia/2161087/catalunya/Retiren-de-la-facana-de-lAjunta ment-
de-Barcelona-la-placa-de-Plaza-de-la-Constitucion
Ajuntament de Barcelona. 2013. Barcelona Escultures. Autors. Accés 3 de
novembre de 2013, http://www.bcn.cat/publicacions/Bcn_escultures/autors
Frame.html
Ajuntament de Barcelona. 2013. Cercador Patrimoni Arquitectònic. Accés 26
d’octubre de 2013, http://w10.bcn.es/APPS/cat_patri/elements.do
Ajuntament de Barcelona. 2013. Culturcat, el que cal saber. Accés 2 de
novembre de 2013, http://www.csolius.com/proyectos/rehabilitacion-de-edificio-
catalogado-rehabilitacion-del-edificio-de-correos-de-barcelona.html
Ajuntament de Barcelona. 2013. Registre d’Associacions i Funcions. Accés 24
d’octubre de 2013, http://guia.bcn.cat/registre-d-associacions-i-fundacions
_92086018321.html
Ajuntament de Catalunya. 2013. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
Accés 28 de setembre de 2013, www.bcn.cat
Albert Esteves Castro. 2013. Pobles de Catalunya. Accés 24 d’octubre de
2013, http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2288
Alehoop. 2013. Cerca avançada. Accés 10 de febrer de 2013, www.ale
hoop.info
Alvarez Hidalgo, F. 2013. Hermes. Accés 29 de març de 2013, http://www.
poesiadelmomento.com/luminarias/mitos/20.html
76
Ancient/Classical History. 2013. Hermes Greek God. Accés 10 de febrer de
2013, http://ancienthistory.about.com/cs/grecoromanmyth1/p/Hermes.htm
Andrés Ortiz-Oses, Símbolos filosòficos. 2013. Hermes, el Dios del sentido.
http://blogs.deusto.es/hermes/filosofica/galeria-de-simbolos/simbolos-
filosoficos/
Andrés Ortiz-Oses, Symbolos. 2013. El Dios Hermes, Patrón de Eranos. Accés
4 de desembre de 2012, http://symbolos.com/ortiz_oses_hermes_eranos.html
Apu Barcelona, VeoDigital. 2010. La huella de Hermes en Barcelona. Accés 4
de desembre de 2012, http://veodigital.blogspot.com.es/2012/02/la-huella-de-
hermes-en-barcelona.html
Assela Alamillo Sanz i Emma Rodríguez Chamorro. 2xxx. Mitología y Arte.
Accés 4 de desembre de 2012, http://boj.pntic.mec.es/~aalamill/diosesol.htm
Barcelona en horas de oficina. 2013. Buscando Hermes por la Barcelona de
1714. Accés 27 de gener de 2013¸ http://barcelonasightseeing.blogspot.com.es
Barcelona Hotels. 2013. Mandarin Oriental. Accés 1 de novembre de 2013,
http://www.barcelonahotels.es/hotel-mandarin-oriental-barcelona-eixample-5-
estrellas.html
Barcelona Modernista i Singular. 2013. Casa Josefina Bonet. Accés 27
d’octubre de 2013, https://sites.google.com/site/barcelonamodernistaisingular/
la-dreta-de-laixample/casa-josefina-bonet
Barcelona Movie Walks. 2013. Plaça Reial. Accés 3 de novembre de 2013,
www.barcelonamovie.com/atractiu.aspx?idAtractiu=16&idFilm=6&culture=es
Barcelona Turisme. 2013. Ciutat Vella. Accés 2 de novembre de 2013,
http://www.barcelonaturisme.com/Castellano/_3Ngb8YjSpL3IOAs7oO2GTUo2
MLOwtX5b2FPsc9IkdtPSSyH_EmGlGHSiB8rZxFJxrDboFOcQ4p5axAdKBFLP4
PK3HLn7IUPijHQOYtUhdk8cBSNlYPyQaw
Caçadors d’Hermes Barcelona. 2013. Mapa de Hermes en Barcelona. Accés 4
de desembre de 2012, https://maps.google.es/maps/ms?msa=0&msid=217
77
081405876504893960.0004c2d46650d4a35dd86&ie=UTF8&t=m&ll=41.390751
,2.164178&spn=0.011269,0.018239&z=15&source=embed
Cambra de Comerç de Barcelona. 2013. Casa Llotja de Mar i Mercuri. Accés 3
de novembre de 2013, http://www.casallotja.com/
Cazadores de Hermes. 2013. Facebook Cazadores de Hermes. Accés 27 de
gener de 2013, https://www.facebook.com/HermesBCN
Cementeris de Barcelona. 2013. Cementeri de Poblenou. Accés 18 de maig de
2013, http://www.cbsa.cat/oficina.asp?id=154
Centre Professional Conservatori Liceu. 2012. Centre Professional Liceu.
Accés 2 de novembre de 2013, http://www.conservatoriliceu.es/ca/centre-
professional-grau-mig/centre-professional-liceu
Centro de Estudios de Simbología. 2013. Galeries de símbols hermètics. Accés
27 de gener de 2013, http://cesbarcelona.com
Civilopedia, Historia de las Civilizaciones Antiguas. 2007. Hermes/Mercurio.
Accés 15 de febrer de 2013. http://www.civilopedia.com/historia/grecia
/mitologia/dioses_del_olimpo/hermes--mercurio/
Colegio Oficial de Pesadores y Medidores Públicos de Barcelona. Historia.
Accés 9 d‘octubre de 2013. http://www.copb.com
Consell de Col·legis d'Agents Comercials de Catalunya. 2013. Història del
Consell de Col·legis d’Agents Comercials de Catalunya. Accés 24 d’octubre de
2013, http://www.consellcat.org/
Dades dels Països Catalans. 2013. Massó i Casañas, Antoni. Accés 1 de
desembre de 2013, http://www.dadescat.info/masr.htm
Deus i atributs. 2013. Hermes (Mercuri). Accés 15 de febrer de 2013,
http://www.culturaclasica.net/cursointernet/13/ejer01_dioses_juntos/Deus%20i
%20atributs.htm
78
Eloplimpo. 2013. Iconografía de Hermes. Accés 10 de febrer de 2013,
http://www.elolimpo.com/personaje/hermes
Emporis. 2013. Edifici de Tabacs. Accés 2 de novembre de 2013,
http://www.emporis.com/building/edifici-de-tabacs-barcelona-spain
Encyclopedia Mythica. 2006. Hermes. Accés 10 de febrer de 2013, http://www.
pantheon.org/articles/h/hermes.html
Gaudí i el Modernisme a Catalunya. 2013. Agapit Vallmitjana i Barbany.Accés 3
de novembre de 2013, www.gaudiallgaudi.com/CS012%20 AVallmitjana.htm
Gaudí i el Modernisme a Catalunya. 2013. Venanci Vallmitjana i Barbany.
Accés 3 de novembre de 2013, www.gaudiallgaudi.com/CS005%20V%20
Vallmitjana.htm
Generalitat de Catalunya. 2013. Departament de Justícia. Accés 24 d’octubre
de 2013, http://www10.gencat.cat/sac/AppJava/organismefitxa.jsp?codi= 13757
Generalitat de Catalunya. 2013. L’Exposició Internacional de 1929. Accés 5 de
juny de 2013, http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem
.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=d07cef2126896210VgnVM
1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d07cef2126896210VgnVCM10000000
c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=c022110e279d7210VgnVCM10000
08d0c1e0aRCRD&newLang=ca_ES
Gobierno de España. 2013. Sede Electrónica del Castro. Accés 29 de
setembre de 2013, https://www1.sedecatastro.gob.es/OVCFrames.aspx?
TIPO=Consulta
Hermes. 2013. Símbolos Filosóficos. Accés 14 de febrer de 2013, http://blogs.
deusto.es/hermes/filosofica/galeria-de-simbolos/simbolos-filosoficos/
Hotel Arai. 2013. Colección de Arte. Accés 1 de novembre de 2013,
http://www.hotelarai.com/#!es/el-hotel/coleccion-de-arte/
Hotel Catalonia Plaza Cataluña. 2013. Índex. Accés 24 d’octubre de 2013,
http://cataloniaplazacataluna.barcelonahotels.it
79
Imperium Romanum. 2013. Culto di Mercurio – Hermes. Accés 10 de febrer de
2013, http://www.romanoimpero.com/2009/12/il-culto-di-mercurio.html
Las cosas que nunca existieron. 2013. Mitología griega: Titanes. Accés 9 de
maig de 2013, http://lascosasquenuncaexistieron.com/2010/04/28/titanes
Lluis Sierra a La Vanguardia Ediciones S.L. 2013. Trias retira de Sant Jaume la
placa de la Constitución de 1837 [online]. Accés 2 de novembre de 2013,
http://www.lavanguardia.com/vida/20130814/54378545431/trias-retira-sant-
jaume-placa-de-la-constitucion-1837.html
Milerenda. 2013. Passeig de Gràcia (4º Parte). Accés 27 d’octubre de 2013,
http://milerenda.blogspot.com.es/2012/03/passeig-de-gracia-4-parte.html
Mitos y Leyendas. 2013. Hermes (Mercurio romano). Accés 10 de juny de
2013, http://mitosyleyendascr.com/mitologia-griega/hermes/
Neus, La meva Barcelona. 2012. Caçadors d’Hermes Barcelona. 1a Ruta
d’Hermes. Accés 4 de desembre de 2012, lamevabcn.blogspot.com.es/2012/0
4/cazadores-de-hermes .html
Palau Güell. 2013. Gaudí i Güell. Accés 24 d’octubre de 2013, palauguell.cat
Rea, Mod. 2013. Diccionario, Leyendas i Genealogía. Accés 29 de març de
2013, http://www.kelpienet.net
Rentals Barcelona. 2013. Adria Ferran i Celdoni Guixa - Font de Neptu. Accés
3 de noviembre de 2013. http://www.rentals-barcelona.com/barcelona-art-and-
culture/outdoor-sculptures/adria-ferran-i-celdoni-guixa-font-de-neptu.htm
Sobre Grècia. 2013. Hermes, el Dios Mensajero. Accés 27 de gener de 2013,
http://sobregrecia.com/2010/01/14/hermes-el-dios-mensajero/
Universitat Pompeu Fabra. 2012. Campus Universitario Historia. Accés 24
d’octubre de 2013, http://www.upf.edu/campus/es/historia/merce.html
Viquipèdia. 2013. Frederic Marès I Doulovol. Accés 26 d’octubre de 2013,
http://ca.wikipedia.org/wiki/Frederic_Mar%C3%A8s_i_Deulovol
80
Viquipèdia. 2013. Plaça Catalunya. Accés 26 d’octubre de 2013, http://ca.
wikipedia.org/wiki/Pla%C3%A7a_de_Catalunya
Webmitologia. 2013. Titanes y Titánides. Accés 9 de maig de 2013, www.web
mitologia.com/dioses-titanes-titanides.html
Xio, Mitología Griega. 2013. Hermes y el ganado de Apolo. Accés 10 de febrer
de 2013, http://xio-mito.blogspot.com.es/2011/04/hermes-y-el-ganado-de-
apolo.html
81
ANNEXOS
1. ENTREVISTA A ANDRÉS PAREDES
El passat 9 de setembre de 2013 vaig poder
quedar amb l’Andrés Paredes, conegut per APU.
És un dels membres de Caçadors d’Hermes, des
de petit que ha tingut afició per aquest déu, ja
que sempre s’ha sentit rodejat d’aquest al llarg de
la seva vida.
1. Quan va sorgir l’associació? Lloc i data.
El grupo Cazadores de Hermes se crea por iniciativa de un encuentro de
blogueros organizado el 25 de Marzo del 2012, allí fue el principio de la
creación del grupo.
2. Com i per què es va iniciar? Motius i historia. Per què Hermes? Com es
va decidir el nom?
Todo surge por una foto publicada del semidiós Hermes, en mi blog Veodigital,
i un comentario de una bloguera, Neus que tiene un blog que se llama La Meva
Barcelona, i a partir de ahí todo fue rápido y surgió la idea de hacer una ruta
para cazar fotográficamente hablando imágenes y símbolos de Hermes de
Barcelona.
La experiencia resulto tan positiva y gratificante que se acordó dar continuidad
a aquella iniciativa y entonces se creó el grupo que se llama Cazadores de
Hermes, como homenaje al primer encuentro de blogueros.
3. Com ha anat evolucionant?
En este tiempo nuestras actividades han crecido y además de rutas
fotográficas para capturar imágenes de Hermes también organizamos otras
actividades, por ejemplo hicimos la ruta de Carrers Enreixats, organizado por
Roser del blog Les coses del Centre. Además el grupo siempre está abierto
para acudir a todo tipo de actividades, exposiciones, eventos en general.
Andrés Paredes
82
Hemos acudido a presentaciones de libros y siempre que podemos hacemos
salidas culturales a otras poblaciones cercanas, la ultima que realizamos la
hicimos a Sitges i precisamente ahí enfrente de la Iglesia de Sitges hay un
Hermes.
4. Quines activitats es realitzen?
La mayoría de actividades que hay que proponer son realizadas con la historia
y la cultura en general. Cuando tenemos ocasión también nos acercamos a
pasear y a ver los cementerios de nuestra ciudad. En Barcelona tenemos obras
de arte funerario, únicas, que podrían ocupar un lugar destacado en cualquier
museo del mundo. Nuestra próxima salida puede que sea al Museo de
Carrozas Funebres de Montjuic.
El grupo tiene una página pública en Facebook, además de enlaces y los
respectivos blogs del grupo, donde se pueden encontrar detallada información
de las rutas que hemos organizado y, propuestas para un futuro. Ahí se
publican las distintas rutas y salidas culturales las cuales están abiertas a todo
el mundo que esté dispuesto a acompañarnos por Barcelona con otra mirada
diferente.
5. Quin és el perfil de les persones que formen part de l’associació?
La mayoría tiene un blog o participa activamente en las redes sociales que
están a nuestro alcance. Hoy es el mejor medio para ampliar i compartir
conocimientos. Si hay algo que nos detalla en común a todos los componentes
de Cazadores de Hermes, es que somos personas apasionadas por conocer y
divulgar ideas y curiosidades de nuestra ciudad.
6. Té relació amb associacions o entitats relacionades amb el mateix tema
a altres llocs del país o a altres països?
Ha salido en algunos medios de comunicación donde se habla de nuestras
rutas, del grupo, las actividades que realizamos, directa o indirectamente, y
tener nuestra página en pública en Facebook donde los simpatizantes crecen
día a día. Estamos a punto de alcanzar los 300 simpatizantes.
83
No tenemos constancia de que exista otro grupo que tenga como eje central la
búsqueda y presencia de símbolos de Hermes en ninguna ciudad del mundo.
Por lo tanto, hasta el momento, no tenemos noticias de otros grupos que hagan
lo mismo que nosotros.
7. A nivell personal, considera que Hermes ha influït en algun aspecte de la
seva vida?
Siempre ha estado presente en muchos lugares por los que he pasado, he
vivido, he transitado, trabajado en lo largo de mi vida. Curiosamente en mi lugar
de empleo actual hay varias representaciones de Hermes. Y desde el momento
de la publicación de su imagen en el blog, su presencia en la red me ha llevado
a conocer gente excepcional.
8. A més a més d’Hermes, té predilecció per algun altre personatge de la
mitologia o d’algun altre àmbit?
Bueno de cierto, de niño leía muchos cómics y tebeos. Hay otros superhéroes
que también me gustan, por ejemplo Thoth, no sé si es porque también lleva un
casco con alas, pero siempre me ha gustado desde niño, siempre.
La adaptación especial siempre ha sido con Hermes, ha habido una especie de
conexión y es mi personaje preferido.
84
Chipre, 1874, 1949
Alemania, 1925
Brasil, 1920
Austria, 1961 Grècia, 1939
Austia, 1917
França
Australia, 1934
2. PRESÈNCIA D’HERMES AL MÓN ACTUAL
2.1. FILATÈLIA
85
Logo Interflora
Logo Good Year
Logo Hermes
Logístia. S.A.
GPS Hermes III Plus
Logo Hermes
Editora General
Logo Viajes Marsans
(Espanya)
Logo Viajes Hermes
(Colombia)
2.2. COMERÇ
2.3. VIATGE
86
Logo Hermes Hotel
(Grècia)
Logo Hermes Hotel
Logo Hermes Mykonos
Hotel (Grècia)
Logo Hermes Hotel
(Illa de Corfú)
Sabates d’Adidas
Sandàlies Forward
Tacons d’Alexandre
McQuen
2.4. MODA
87
Hermes Disney Flash de Marvel
Botes de Salvatore
Ferragamo
Bambes Hermes de Nike
2.5. ANIMACIÓ
88
Logo Humansoft Hermes SQL
Logo Hermes Music
2.6. ALTRES
89
CIUTAT VELLA
L'EIXAMPLE
SANTS- MONJUÏC
SARRIÀ SANT GERVASI
GRÀCIA
HORTA - GUINARDÓ
NOU BARRIS
SANT ANDREU
SANT MARTÍ
3. GRÀFIC
DISTRICTE NUM
CIUTAT VELLA 46
L'EIXAMPLE 29
SANTS- MONJUÏC 1
SARRIÀ SANT GERVASI 0
GRÀCIA 1
HORTA - GUINARDÓ 1
NOU BARRIS 0
SANT ANDREU 1
SANT MARTÍ 3
90
4. MAPA
https://mapsengine.google.com/map/edit?mid=zgGF7PkPIXuc.kCHARsrq2BlY