construïm cooperativa, construïm...
11
NOVEMBRE-DESEMBRE 2015 07 construïm cooperativa, construïm federació Seu FCCUC Premià 15, 2a planta, 08014 Barcelona, T 93 301 20 20, [email protected], www.fccuc.coop, @CoopsConsum
Transcript of construïm cooperativa, construïm...
NO
VEM
BRE-
DES
EMBR
E 20
15
07construiumlm cooperativa construiumlm federacioacute
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
NO
VEM
BRE-
DES
EMBR
E 20
15
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
02
APINDEP INAUGURA LA SEGONA I TERCERA FASE DELS SEUS EQUIPAMENTS
NOTIacuteCIES COOP
El passat dia 17 drsquooctubre es va inaugurar la sego-na i tercera fase de lrsquoedifici APINDEP amb aquesta inauguracioacute APINDEP Ronccedilana SCCL celebra haver
acabat amb gairebeacute tota la infraestructura necessagraveria per dur a terme les activitats programades i obrir la pos-sibilitat a la implementacioacute drsquoaltres
Aquestes fases consisteixen la construccioacute i equipament de dues aules noves nous despatxos un aula polivalent i lrsquoaula de fisio en la primera planta en el semisoterrani srsquoha adequat lrsquoequipament drsquooli net i rentat de gossos i una part es faragrave servir per magatzem Tambeacute es va celebrar els 20 anys de lrsquoassociacioacute i els 10 de la cooperativa Es va comptar entre altres amb la
presegravencia de Xavier Loacutepez director drsquoeconomia social i cooperativa i treball autogravenom Carmela Fortuny secre-tagraveria del SISPAP Salome Adroher directora general de la Direccioacute General drsquoAtencioacute a las Famiacutelies i a la Infagraven-cia Meritxell Budo Vicepresidenta quarta de la Diputa-cioacute de Barcelona membres del Consell Comarcal i de varis Ajuntaments de la Comarcal
Apindep Ronccedilana Sccl eacutes una Cooperativa de consum i usuaris de caragravecter social i sense agravenim de lucre Srsquoofe-reixen serveis a la dependegravencia i estagrave formada per per-sones amb discapacitat de primer i segon grau
ABACUS COOPERATIVA OBRA NOVA BOTIGA A BARBERAgrave DEL VALLEgraveS I ABRERA
Abacus cooperativa ha obert dues noves boti-gues una al centre comercial Baricentro de Bar-beragrave del Vallegraves i lrsquoaltre al municipi drsquoAbrera que
ha suposat una inversioacute de 350000 euros i la creacioacute de 19 llocs de treball
Pel que fa a la liacutenia de productes les botigues disposa-ran de les seccions de joguines puericultura manua-litats papereria i material escolar i drsquooficina aixiacute com llibreria infantil i drsquoadults llibre de text i tecnologia
Marcegrave Llauradoacute presidenta drsquoApindep amb el director general drsquoeconomia social i cooperativa i treball autogravenom Xavier Loacutepez
Usuaris de la cooperativa al dia de la inauguracioacute
Botiga Abacus centre comercial Baricentro Barbragrave del Vallegraves
NO
VEM
BRE-
DES
EMBR
E 20
15
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
03
ACTE DE CLOENDA ARA COOP
NOTIacuteCIES COOP
En el segon trimestre drsquoenguany lrsquoocupacioacute ja eacutes de 43983 persones amb un augment del 77 respecte al trimestre anterior assolint la major xifra
drsquoocupacioacute en cooperatives des de lrsquoany 2007
La Generalitat impulsa en colmiddotlaboracioacute amb la Confe-deracioacute de Cooperatives de Catalunya i la participacioacute de 90 entitats colmiddotlaboradores el programa aracoop per posar en valor lrsquoeconomia social i cooperativa com un model empresarial que aporta valor econogravemic i social
En les 300 activitats han participat meacutes de 6600 perso-nes i 200 empreses i entitats i srsquohan elaborat 77 eines i productes
Lrsquoocupacioacute a les cooperatives torna a creacuteixer el 2015 re-cuperant els nivells drsquoabans de la crisi En aquest sentit en el segon trimestre drsquoenguany lrsquoocupacioacute ha arribat a 43983 persones amb un augment interanual de 1780 (+42) Amb aquest nou increment srsquoassoleix un any meacutes la major xifra drsquoocupacioacute en cooperatives des de lrsquoany 2007
Actualment a Catalunya hi ha 4201 cooperatives i un miler de societats laborals que conjuntament generen 49927 llocs de treball directes A aquests llocs de treball cal afegir-hi els 42000 socis en cooperatives de serveis els 34420 agricultors vinculats a cooperatives agragraveries i al voltant drsquoun milioacute de persones sogravecies de cooperatives de consum
Entrega dels reconeixements Ara Coop amb el Conseller Felip Puig Mercegrave Botella membnre del consell rector de la cooperativa de consumidors ETICOM Som connexioacute
Assistents a lrsquoacte de cloenda Xavier Loacutepez director general drsquoeconomia social i cooperativa i treball autogravenom de la Generalitat de Catalunya
NO
VEM
BRE-
DES
EMBR
E 20
15
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
04
ELS EXPERTS REIVINDIQUEN MEacuteS PRESEgraveNCIA A LA UNIVERSITAT DE LrsquoECONOMIA SOCIAL I EL COOPERATIVISME
NOTIacuteCIES COOP
Els experts reunits el passat 15 drsquooctubre a Blan-querna-URL amb motiu de la I Jornada Interna-cional Interuniversitagraveria sobre Economia Social i
Cooperativisme Universitat Emprenedoria i Economia Cooperativa van reivindicar meacutes presegravencia en lrsquoentorn universitari de lrsquoeconomia social i el cooperativisme ate-ses les enormes oportunitats que planteja per als joves Drsquoaltra banda van ser els mateixos participants els qui van reconegraveixer que encara els falta un llarg camiacute per re-coacuterrer sobretot en termes de comunicacioacute per donar a lrsquoeconomia social el lloc que li pertany dins de la nostra societat
Lrsquoobjectiu drsquoaquesta trobada organitzada conjuntament amb el programa Aracoop del Departament drsquoEmpresa i Ocupacioacute de la Generalitat de Catalunya era debatre i conegraveixer com srsquoestagrave tractant el tema de lrsquoeconomia so-cial i el cooperativisme dins les universitats catalanes els casos drsquoegravexit en aquest agravembit i quins reptes de futur es plantegen davant la presegravencia cada vegada meacutes impor-tant drsquoaquesta nova manera de treballar i organitzar-se empresarialment
Entre els ponents hi havia representants del moviment cooperativista del Quebec i Mondragoacuten territoris amb una llarga trajectograveria en aquest agravembit El president de Le Chantier de lrsquoEacuteconomie Sociale del Quebec el Sr Patrick Duguay va destacar la necessitat ldquodrsquoasseure en una ma-teixa taula una agravemplia diversitat drsquoactors per conegraveixer tots els punts de vistardquo i reforccedilar drsquoaquesta manera el paper de lrsquoeconomia social dins la societat Una opinioacute
compartida per la Dra Marguerite Mendell que a meacutes va encoratjar les universitats del nostre paiacutes a treballar conjuntament amb organitzacions que treballen pel beacute comuacute
Per la seva part el Dr Andreu Ibarz va subratllar lrsquoesforccedil que srsquoestagrave fent en lrsquoagravembit universitari i en particular a Blanquerna per fomentar aquest coneixement des de quatre punts diferents els valors les metodologies i els instruments de treball i els vincles amb les empreses Aixiacute mateix el Dr Josep Maria Carbonell degagrave de la FCRI Blanquerna va remarcar lrsquoimportant paper que ha de tenir la universitat per formar professionals que aju-din a impulsar aquests nous projectes
Els experts a la I Jornada Internacional Interuniversitagraveria
Meacutes informacioacute httpsjiiescwordpresscom
ETICOM SOM CONNEXIOacute CELEBRA LA SEVA ASSEMBLEA GENERAL
El passat 17 drsquooctubre la cooperativa de consumi-dors ETICOM Som Connexioacute ha celebrat la seva assemblea general al Prat de Llobregat
Amb una important participacioacute en el conjunt dels punts de lrsquoordre del dia lrsquoassemblea ha aprovat els punts de
lrsquoordre del dia i ha renovat el seu Consell Rector La inter-territorialitat la intercooperacioacute la prestacioacute de serveis noves contractacions la capitalitzacioacute de la cooperativa etchellip varen ser punts que varen comportar un extens debat participatiu i enriquidor al conjunt drsquoassistents
El nou Consell Rector estagrave format per
bullGuernicaFacundobullQuimSiciacuteliabullXavierPalosbullPereRusintildeolbull JoanManelTorres
bullOscarRando(presidegravencia)
bullMercegraveBotellabullClaraSolerbull JoanSubirats
Celebracioacute assemblea general de la cooperativa ETICOM
NO
VEM
BRE-
DES
EMBR
E 20
15
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
05
ASSISTEgraveNCIA SANITAgraveRIA RENOVA LrsquoAgraveREA MATERNOINFANTIL DE LrsquoHOSPITAL DE BARCELONA
NOTIacuteCIES COOP
Amb lrsquoobjectiu de seguir impulsant un agravembit de summa importagravencia Assistegravencia Sanitagraveria i SCIAS han aprovat destinar una ambiciosa parti-
da del seu pla drsquoinversions a la remodelacioacute de la planta drsquoobstetriacutecia que milloraragrave la dotacioacute drsquoequips i reno-varagrave espais totes les habitacions i zones comunes seran objecte drsquouna transformacioacute a fons per actualitzar lrsquoar-quitectura drsquointeriors Aixiacute als 25 milions drsquoeuros drsquoin-versioacute anual en la millora de lrsquoHospital de Barcelona srsquohi sumaran 2 milions drsquoeuros meacutes amb aquesta finalitat
El concepte de cures centrades en la famiacutelia ha forjat un nou enfocament en el maneig del nadoacute que reconeix els pares i la famiacutelia com una referegravencia permanent en la vida del nen fins i tot en el periacuteode drsquohospitalitzacioacute Eacutes per aquesta raoacute que la reforma estructural de la uni-tat tindragrave en compte lrsquoadaptacioacute als canvis que es pro-dueixen en les cures drsquoaquests pacients nounats
Drsquoaltra banda la incorporacioacute del diagnogravestic per tomo-siacutentesi i la implantacioacute del servei de puericultura a do-micili per a les assegurades drsquoAssistegravencia Sanitagraveria tam-beacute contribuiran a potenciar lrsquoagraverea maternoinfantil Junt amb iniciatives com la posada en marxa de la Consulta de lrsquoEmbaragraves de Risc la creacioacute del centre de reproduc-cioacute assistida Gravida la implantacioacute de les urgegravencies pe-diagravetriques a lrsquoHospital de Barcelona la millora tecnolograve-gica en lrsquoassistegravencia neonatal i la celebracioacute anual de la jornada sobre patologia de lrsquoembaragraves aquesta nova aposta mostra el compromiacutes drsquoAssistegravencia Sanitagraveria de
proveir atencioacute megravedica de la magravexima qualitat en lrsquoagraverea maternoinfantil
Prop de 250 ginecogravelegs treballen a lrsquoHospital de Bar-celona que des de la seva obertura compta amb una potent agraverea maternoinfantil dedicada a les cures de la dona embarassada i els seus nadons Durant aquests meacutes de 25 anys srsquoha consolidat un equip professional altament especialitzat en lrsquoatencioacute de tots els aspectes relacionats amb lrsquoagravembit de la perinatologia a partir del moment en quegrave la gestant ingressa a lrsquohospital per qual-sevol problema relacionat amb el curs de lrsquoembaragraves un equip format per obstetres llevadores neonatogravelegs i infermeres activa el protocol per atendre la pacient i tre-ballar de forma coordinada per garantir la magravexima qua-litat assistencial a la gestant i al nounat LrsquoHospital de Barcelona registra mes de 1000 naixements cada any
Assistegravencia Sanitagraveria eacutes una companyia asseguradora megravedica exemple del cooperativisme sanitari un parti-cular model drsquoautogestioacute ideat pel Dr Josep Espriu fa meacutes de cinquanta anys i basat en la igualtat de metges i usuaris en els ogravergans de decisioacute i gestioacute Actualment lrsquoentitat compta amb 190000 assegurats i un quadre facultatiu format per meacutes de 4000 metges a la seva disposicioacute A meacutes eacutes partner megravedic oficial del FC Bar-celona
El grup sanitari cooperatiu inverteix 45 milions drsquoeuros i reforccedila una agraverea
estrategravegica
A lrsquoHospital de Barcelona que realitza meacutes de 1000 parts a lrsquoany treballen al
voltant de 250 ginecogravelegs
Hospital de BarcelonaHospital de Barcelona
NO
VEM
BRE-
DES
EMBR
E 20
15
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
06
LA CESSIOacute DrsquoUacuteS UNA ALTERNATIVA COLmiddotLECTIVA DrsquoHABITATGE
NOTIacuteCIES COOP
Lrsquoantic complex fabril de Can Batlloacute recuperat fa quatre anys pels veiumlns de Sants srsquoha convertit en un dels referents meacutes robustos de lrsquoautogestioacute
ciutadana a Barcelona El recinte dinamitzador del teixit associatiu al barri i bressol de projectes socials luacutedics i culturals acull diferents espais que inclouen entre drsquoal-tres una biblioteca popular sales de tallers un auditori i fins i tot la primera cooperativa drsquohabitatge en regravegim de cessioacute drsquouacutes
El model de cessioacute drsquouacutes com a aposta pionera al territoriAquesta expressioacute genuiumlna drsquohabitatge protegit es fo-namenta en el fet que la propietat dels immobles eacutes sempre colmiddotlectiva i per tant els seus habitants tenen el dret a viure-hi i poden ser usuaris de forma indefinida En consequumlegravencia ldquolrsquoespeculacioacute i el lucrerdquo queden al marge de la relacioacute que lrsquoinquiliacute estableix amb el domi-cili
La cooperativa drsquohabitatges La Borda ha engegat un projecte drsquoedifici que teacute la voluntat ldquodrsquoactualitzarrdquo el model alternatiu de cessioacute drsquouacutes La iniciativa va neacuteixer fruit de la identificacioacute que existeix una mancanccedila his-tograverica de pisos protegits al barri de la Bordeta i ho va fer de forma molt vinculada a la Plataforma Can Batlloacute eacutes pel barri el colmiddotlectiu assembleari que empeny les activi-tats que es desenvolupen al recinte ldquoDins el conjunt de reivindicacions que hi ha a Can Batlloacute impulsar aquest model drsquohabitatge era un dels principals objectiusrdquo ex-plica Elba Mansilla membre de la cooperativa
LrsquoAjuntament de Barcelona va cedir a La Borda una par-celmiddotla de sogravel de titularitat municipal ubicat en el com-plex industrial perquegrave hi pogueacutes edificar La cessioacute eacutes a 75 anys vista tot i que els promotors del projecte tenen la voluntat que aquest es perllongui per generar refe-rencialitat i precedents ja no nomeacutes en el camp de la gestioacute dels habitatges sinoacute tambeacute en la promocioacute de formes diferents de convivegravencia
Lrsquoestructura de lrsquoedificiAixiacute el plantejament de lrsquoedifici incorpora 28 ldquounitats de convivegravenciardquo privades ndashels domicilisndash que comparti-
ran lrsquoespai amb algunes zones comunitagraveries Drsquoaquesta manera ldquointentarem colmiddotlectivitzar les esferes que mol-tes vegades queden recloses dins la intimitat de les ca-sesrdquo apunta Mansilla Malgrat que els pisos seran meacutes reduiumlts de la mida convencional perquegrave la part que es treu passa a ser comuna tindran tres mides diferents i els usuaris els ocuparan en funcioacute de les seves necessi-tats La idea eacutes que tot lrsquoimmoble i no nomeacutes les unitats de convivegravencia sigui percebut com una gran llar Esquema del projecte de La BordaAixiacute mateix la voluntat eacutes que guardi una estreta rela-cioacute amb el context on srsquoemmarca Can Batlloacute ldquoSi soacuten cases dins una gran casa tambeacute eacutes un projecte dins un gran projecterdquo afirma Lluc Hernagravendez soci de La Borda i membre de la cooperativa drsquoarquitectes LaCol enca-rregada del disseny de lrsquoedifici
La relacioacute entre el privat i el comunitari Hi hauragrave dos blocs que estaran comunicats a traveacutes drsquouna ldquocorralardquo un pati comunitari que connectaragrave tots els pisos i que a criteri de lrsquoarquitecte ldquoeacutes una primera manera de potenciar la vida conjuntardquo Els tegravecnics jun-tament amb les altres persones que estan implicades en el projecte han decidit el tipus de relacioacute que volen que hi hagi entre els agravembits comuns i els privats
Laura Aznar Barcelonawwwnaciodigitalcat
LrsquoAjuntament de Barcelona cedeix un solar
de lrsquoantiga fagravebrica de Can Batlloacute de Sants per
tal que la cooperativa La Borda hi construeixi un
edifici de pisos
Aquest model de propietat colmiddotlectiva ldquovol deixar al marge
lrsquoespeculacioacute i el lucrerdquo
Lrsquoimmoble barrejaragrave espais privats i comuns
Vista del complex de Can Batlloacute de Sants | FOTO Adriagrave Costa
NO
VEM
BRE-
DES
EMBR
E 20
15
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
07NOTIacuteCIES COOP
4110 DE NOVEMBRE DEL 2015DIMARTS
Meacutes BCN Sector immobiliaribPagravegina drsquoinformacioacute de la ciutat en colmiddotlaboracioacute amb lrsquoAjuntament de Barcelona
Diagraveleg Dos moments en una de les reunions de la taula i maqueta de la promocioacute de La Borda
Dariacuteo Reina II MONOGRAgraveFICS
En una ciutat com Barcelona amb una pressioacute urbaniacutestica de les meacutes grans drsquoEspanya eacutes urgent replantejar els pro-
cediments pels quals es distribueix lrsquoallotjament entre la poblacioacute una necessitat que hauria de ser bagravesica fonamental i inalienable per a qual-sevol persona Perograve durant anys el foment de la vivenda en regravegim de pro-pietat i lrsquoendeutament generalitzat van afavorir una dinagravemica alcista del valor del sogravel aixiacute com lrsquoespeculacioacute amb els immobles que en va disparar els preus Tot i que la recessioacute econogravemica ha matisat en certa mesura aquesta tendegravencia el problema de lrsquoacceacutes a la vivenda segueix sent una de les caregravencies fonamentals de la nostra societat
Per intentar resoldre aquesta situa-cioacute el mes passat el govern municipal va constituir la Taula drsquoHabitatge Coo-peratiu un nou grup de treball dins del Consell de lrsquoHabitatge Social de Barcelona La taula estagrave formada per representants del moacuten de les finan-ces egravetiques i cooperativistes com la Fundacioacute Coop 57 Fiare Banca Eacutetica Triodos Bank Caja Laboral Caixa drsquoEnginyers i Caja Mar Tam-beacute en formen part representants de les cooperatives de vivendes Sogeur Portfort-Proha-Projecte Habitat2000 Habitatge Entorn Llar Catalogravenia Fun-dacioacute Seira aixiacute com membres de noves cooperatives com soacuten Sostre Ciacutevic La Borda o Celobert
MODELS Aquesta iniciativa busca eines per impulsar la promocioacute de diferents tipus de vivenda coopera-tiva a la ciutat aixiacute com nous mo-dels drsquouacutes amb la finalitat de millorar lrsquoaccessibilitat de la ciutadania a la vi-venda En concret la taula treballaragrave en la promocioacute de vivenda de lloguer assequible a traveacutes de la construccioacute per part de constructors sense agravenim de lucre o agravenim de lucre limitat pro-mocions en dret drsquouacutes la promocioacute de la rehabilitacioacute energegravetica a traveacutes drsquoempreses cooperatives i lrsquoimpuls de nous regravegims de tinenccedila diferents de la propietat privada i el lloguer (com per exemple la cessioacute drsquouacutes)
Aquests objectius responen aixiacute mateix a una de les liacutenies prioritagraveries del nou govern municipal que eacutes re-forccedilar el moviment cooperatiu solidari
en sectors estrategravegics com la vivenda i oferir a les cooperatives acompanya-ment tegravecnic i juriacutedic aixiacute com canals per fer possible el financcedilament sobre-tot aval i garantia En aquest sentit lrsquoAjuntament de Barcelona estagrave estu-diant la disponibilitat de solars de la seva propietat distribuiumlts als diferents districtes de la ciutat en zones urba-nes ja consolidades on es puguin fer promocions de mida mitjana
Un dels projectes meacutes importants que srsquoestan desenvolupant actual-ment a la ciutat eacutes el que porta a ter-me la cooperativa La Borda El seu objectiu immediat eacutes construir viven-des cooperatives per garantir lrsquoacceacutes a una vivenda digna als veiumlns del barri de la Bordeta (al districte de Sants-Montjuiumlc)
La proposta ndashque srsquoengloba dins del proceacutes de transformacioacute de lrsquoantic recinte industrial de Can Bat-
lloacutendash srsquoarticula al voltant drsquouna forma de tinenccedila i gestioacute de la vivenda poc habitual a Espanya la cooperativa de vivendes en regravegim de cessioacute drsquouacutes Segons aquest model la propietat eacutes colmiddotlectiva sense poder ser mai indivi-dualitzada mentre que els associats organitzats en unitats de convivegravencia disposen drsquoun dret drsquouacutes indefinit so-bre els pisos Segons aquest sistema ndashcomuacute a lrsquoUruguai i Dinamarcandash es protegeix la vivenda dels abusos es-peculatius consubstancials al mercat immobiliari Les vivendes no podran mai ser venudes ni comprades al mer-cat ni cedides a una tercera persona
Lrsquoedifici comptaragrave amb una tren-tena drsquounitats de convivegravencia amb tres tipus de vivendes de 40 60 i 70 metres quadrats La quota drsquouacutes seragrave susceptible de variar en funcioacute del grau drsquoocupabilitat de les vivendes i les rendes associades
EL DRET A UNA LLAR
Barcelona posa en marxa la Taula drsquoHabitatge Cooperatiu
Aquest grup de treball estudia com fomentar alternatives al regravegim de propietat o lloguerb Una experiegravencia drsquoaquesta mena ja srsquoestagrave
portant a terme al barri de la Bordeta b
A meacutes de les aportacions econograve-miques inicials acordades els socis faran una aportacioacute en forma de tre-ball tant en la fase de construccioacute o rehabilitacioacute de la promocioacute com en el manteniment ordinari futur Tots els socis hauran de fer una apor-tacioacute miacutenima de treball i de capital i srsquohauragrave drsquoelaborar un pressupost que tingui en compte els dos tipus drsquoaportacions Hi ha un liacutemit magravexim de renda per poder accedir a les vivendes aixiacute com el compliment dels criteris de vivenda de protec-cioacute oficial
Perograve lrsquoaposta de La Borda va meacutes enllagrave del cas concret El seu objectiu a llarg termini eacutes plantejar la reproduc-cioacute drsquoaquesta tipologia de cooperativa a tot el territori com un nou model de gestioacute de vivenda social i puacuteblica que faci accessible lrsquoallotjament a perso-nes amb rendes baixesM
bEl consistori estudia la disponibilitat de solars municipals on portar a terme promocionsdrsquoaquesta mena
ANAgraveLISI
copy El Perioacutedico de Catalunya Tots els drets reservatsAquesta publicacioacute eacutes per a uacutes exclusivament privat i es prohibeix la seva reproduccioacute distribucioacute transformacioacute i uacutes per a press-clipping
NO
VEM
BRE-
DES
EMBR
E 20
15
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
08
LA FEDERACIOacute ES REUNEIX AMB EL NOU COMISSIONAT DrsquoECONOMIA SOCIAL I COOPERATIVA DE LrsquoAJUNTAMENT DE BARCELONA
NOTIacuteCIES COOP
El passat 25 drsquoagost a peticioacute del nou comissionat drsquoEconomia Social i Cooperativa de lrsquoAjuntament de Barcelona Jordi Via es va celebrar una reunioacute
amb el president de la nostra federacioacute en Quim Siciacutelia
En aquesta reunioacute es va poder copsar drsquoentrada la bona predisposicioacute de lrsquoajuntament i en particular drsquoaquest comissionat pel que fa a compartir nous projectes i no-ves experiegravencies amb el cooperativisme a la ciutat Bar-celona
En la reunioacute el Quim Siciacutelia va exposar la realitat del coo-perativisme de consum organitzat i les seves necessi-tats i la voluntat de la nostra federacioacute a colmiddotlaborar
compartir i participar en tot allograve que sersquons solmiddotliciti i que expressi a la vegada una voluntat dinamitzadora i trans-formadora
En Jordi Via ens expressa la seva voluntat i la del seu equip de fer front a alguns projectes que en aquests moments encara estan en fase drsquoestudi ressaltant la creacioacute drsquoun Pla Director territorial inclusiu i transversal
Quedem en seguir parlant en la mesura que es vagin concretant els projectes i ens expressa el comissionat que agraeix la voluntat de la federacioacute en donar suport als projectes de ciutat
NO
VEM
BRE-
DES
EMBR
E 20
15
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
09LrsquoARTICLE DEL MES
34ara bcn
DISSABTE 24 DrsquoOCTUBRE DEL 2015 ara
L E S X I F R E S
A Barcelona hi ha actualment 2421 pisos que soacuten propietat drsquoentitats bancagraveries i que fa meacutes de dos anys que estan buits Aixiacute ho va concretar el regidor drsquoHabitatge de lrsquoAjuntament Josep Maria Montaner en lrsquouacuteltima comissioacute municipal de drets socials
MERCAT DE MERCATS TAPES I GASTRONOMIA
L rsquo I M P E R D I B L E
Paradistes dels mercats de Barcelona restauradors i vitiviniacutecoles Tot aixograve i meacutes eacutes el que trobareu al Mercat de Mercats aquest cap de setmana a lrsquoavinguda de la Catedral Es tracta drsquouna iniciativa de lrsquoInstitut de Mercats que aplega activitats gastronogravemiques ndashhi hauragrave lrsquoAula Gastronogravemica i lrsquoAula de Tastndash i que compta amb la presegravencia de 23 comerciants en representacioacute de la xarxa de mercats barcelonins Lrsquoentrada a lrsquoesdeveniment eacutes gratuiumlta perograve les tapes i les racions elaborades pels restauradors tenen un preu de 4 euros
2421 PISOS BUITS EN MANS DE BANCS
Els resultats de la ronda de contactes que ha mantingut lrsquoAjuntament amb les entitats bancagraveries per aconseguir pisos han sigut de moment ldquominsosrdquo com reconeix el mateix regidor drsquoHabitatge La Sareb ndasho banc dolentndash nomeacutes ha cedit de moment sis habitatges per a uacutes social i CaixaBank al seu torn nrsquoha habilitat tres meacutes
6 PISOS DE LA SAREB
Jordi Via
Quan Barcelona en Comuacute va arribar al govern un dels primers canvis que va incorporar en lrsquoorganigra-ma municipal va ser la
creacioacute del comissionat drsquoEconomia Social i Cooperativa La nova agraverea de-pegraven de la primera tinenccedila i lrsquoencapccedila-la Jordi Via que entre drsquoaltres eacutes membre del Consell de Treball Eco-nogravemic i Social de Catalunya El co-missionat preteacuten reivindicar una eco-nomia plural per a la ciutat i fugir dels paragravemetres econogravemics tradicionals
Per quegrave es crea el comissionat drsquoEco-nomia Social i Cooperativa Barcelona teacute antecedents histograverics molt importants de cooperativisme de consum i de produccioacute Eacutes una re-alitat que no eacutes nova A meacutes actual-ment lrsquoeconomia cooperativa ja eacutes una realitat quantitativa i qualitativa a la ciutat Lrsquoeconomia cooperativa teacute valors que permeten construir reali-tats empresarials i econogravemiques dife-rents A Barcelona hi ha meacutes de 4100 empreses i entitats a la ciutat meacutes de 30000 llocs de treball i meacutes de mig milioacute de persones que formem part de cooperatives de consum
La creacioacute drsquoaquest comissionat tambeacute eacutes una manera de marcar el perfil del govern El comissionat tambeacute existeix per vo-luntat poliacutetica Un govern municipal que guanya amb un programa trans-formador ha de posar en primera liacute-nia poliacutetica la feina de lrsquoeconomia co-operativa El nou municipalisme vol dir aprofundiment de la democragravecia i aixograve teacute a veure amb la construccioacute de democragravecia econogravemica
Quegrave pot fer lrsquoAjuntament per cons-truir-la De moment estem comenccedilant amb el desplegament drsquouna voluntat poliacuteti-ca transformadora cap un nou model socioeconogravemic I seguim una estrategrave-gia drsquoeconomia diversificada i plural En aquest sentit estem treballant per promocionar una visibilitzacioacute drsquoaquesta manera de fer empresa de lrsquoactivacioacute de noves pragravectiques em-presarials i reforccedilar el que ja existeix
Com valora la feina feta fins ara Estem raonablement satisfets Quan es va entomar poliacuteticament el comis-sionat ja eacuterem conscients que no seria fagravecil Eacutes una gestioacute que teacute certa com-plexitat Si la nostra voluntat fos dei-xar lrsquoeconomia social com un agravembit marginal i amb una funcioacute palmiddotliativa seria relativament fagravecil perquegrave era el que ja estava meacutes o menys assumit per lrsquoanterior govern Ara beacute si es consi-dera amb la potencialitat transforma-dora com ho fem nosaltres comporta un problema que srsquoha de gestionar
Amb quina problemagravetica srsquoestan tro-bant Ens estem trobant dificultats i con-tradiccions Ens plantegem com fer front a determinades inegravercies Tot i que aquesta dinagravemica estagrave comen-ccedilant a canviar els moviments socials que fan molt beacute estan meacutes dedicats a la mobilitzacioacute i a la denuacutencia que no a la proposta proactiva Tambeacute hem de fer front a les mateixes dinagrave-miques drsquoestructura de govern drsquoun Ajuntament com el de Barcelona Eacutes un govern majoritari perograve minorita-ri A meacutes lrsquoeconomia cooperativa eacutes un agravembit que cal dotar-lo drsquoun pres-supost adequat perquegrave funcioni I els condicionants de la llei Montoro no ho faciliten
iquestLrsquooposicioacute es mostra receptiva a lrsquoeconomia cooperativa Tots hi mostren predisposicioacute Hi ha una transversalitat prou assumida per diferents formacions Els meacutes conservadors posen accent en el ca-ragravecter palmiddotliatiu Els meacutes progressis-tes posen accent en un caragravecter post-capitalista Aquesta situacioacute ens per-met fer una feina a curt i a llarg termi-ni prou harmoniosa
Quins soacuten els barris que estan aban-derant lrsquoeconomia cooperativa a la ciutat Perquegrave es pugui estendre lrsquoeconomia cooperativa a la ciutat cal que es tre-balli des de la territorialitzacioacute Eacutes a dir des dels districtes des dels barris A Barcelona hi ha molts barris que han encetat i srsquohan endinsat en aquest tipus de dinagravemiques El barri de Sants ndashamb la Ciutat Invisible en-tre moltes altres iniciativesndash el Po-blenou o Sant Andreu per exemple soacuten alguns dels barris que ho estan abanderant amb egravexit
L rsquo E N T R E V I S T A
Comissionat drsquoEconomia Social i Cooperativa
ldquoPer ser un govern transformador cal posar lrsquoeconomia cooperativa a primera filardquo
FRANCESC MELCION
Nuacuteria Martiacutenez
E L L E C T O R O P I N A
S Iacute
Si teniu fills i no sabeu quegrave fer aquest cap de setmana porteu-los al Parc de lrsquoOreneta Aquesta eacutes la recomanacioacute de Maite Juan que explica que hi va anar la setmana passada i es va sorprendre ldquogratamentrdquo ldquoEacutes un bon espai per anar en famiacutelia Tens el bosc a tocarrdquo explica
N O
Els embussos que es generen a la Diagonal a la sortida de la placcedila Francesc Maciagrave Aquesta eacutes la queixa de Toni Roig que denuncia que en aquell tram sempre es generen taps ldquoEs tracta drsquoun tram molt cegraventric i utilitzat de la ciutat No pot ser que srsquohi generin sempre aquests embussosrdquo diu
L rsquo E N Q U E S T A
iquestET SEMBLA BEacute RESTAR CARRILS DE CIRCULACIOacute
A LA DIAGONAL I IMPULSAR-HI EL TRAMVIA
LA PREGUNTA DrsquoAQUESTA SETMANA
iquestET SEMBLA UNA MESURA UacuteTIL QUE BARCELONA
IMPULSI UNA MONEDA LOCAL
52
48
Siacute
NO
Entra a lrsquoAracat i participa-hi
NO
VEM
BRE-
DES
EMBR
E 20
15
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
10
EL PRESIDENT DE LES CHANTIER DE LrsquoECONOMIE SOCIALE DEL QUEBEC PATRICK DUGUAY ES REUNEIX AMB COOPrsquo57 I LA FEDERACIOacute DE COOPERATIVES DE CONSUMIDORS I USUARIS DE CATALUNYA
NOTIacuteCIES BREUS
El president de Le Chantier de lrsquoEacuteconomie Sociale del Quebec el Sr Patrick Duguay ha mantingut una reunioacute de treball amb la M Antogravenia Esteban
directora i Quim Siciacutelia president de la nostra federacioacute En aquesta primera reunioacute conjuntament amb membres de Cooprsquo57 srsquoha destacat la importagravencia de lrsquoeconomia social i cooperativa en lrsquoagravembit internacional pel que fa a construir un teixit associatiu que consolidi la presegravencia de lrsquoeconomia social i enxarxi els diferents agents en la mesura de promoure la intercooperacioacute internacional aquest treball finalitzaria amb la celebracioacute drsquoun con-greacutes en el 20162017
A meacutes a meacutes cal destacar drsquoaquesta reunioacute lrsquointercanvi drsquoexperiegravencies que de ben segur es traduiran en projec-tes de futur
Patrick Duguay president de les Chantier de lrsquoEconomie Sociale del Quebec
LA FEDERACIOacute SrsquoADHEREIX AL MANIFEST
MANIFEST 201512 FRONTS EN LA LLUITA CONTRA LES DESIGUALTATS
Un de cada cinc habitants del planeta viu en situacioacute de pobresa la mateixa proporcioacute que a casa nostra Da-vant aquesta realitat inadmissible els nous Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides agenda de treball internacional fins el 2030 insten tots els paiumlsos a complir amb determina-des metes El primer objectiu eacutes posar fi a la pobresa arreu del moacuten i el desegrave defensa lrsquoadopcioacute de noves poliacutetiques fiscals salarials i de proteccioacute social per aconseguir progressivament una major igualtat
Davant la necessitat drsquoun canvi de model econogravemic i social orientat a la justiacutecia global Pobresa Zero reivindica la responsabilitat dels poders puacuteblics de des-plegar poliacutetiques predistributives i redistributives per reduir les desigualtats i eradicar la pobresa Per aconseguir-ho reclama a les institucions que srsquoapun-tin a lrsquoagenda les propostes en 12 fronts per fer de Catalunya un paiacutes meacutes just on totes les persones tinguem les mateixes oportunitats per a una vida digna i plena i que alhora contribueixi a fer-ho possible tambeacute arreu del moacuten
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
cooperativament
NO
VEM
BRE-
DES
EMBR
E 20
15
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
02
APINDEP INAUGURA LA SEGONA I TERCERA FASE DELS SEUS EQUIPAMENTS
NOTIacuteCIES COOP
El passat dia 17 drsquooctubre es va inaugurar la sego-na i tercera fase de lrsquoedifici APINDEP amb aquesta inauguracioacute APINDEP Ronccedilana SCCL celebra haver
acabat amb gairebeacute tota la infraestructura necessagraveria per dur a terme les activitats programades i obrir la pos-sibilitat a la implementacioacute drsquoaltres
Aquestes fases consisteixen la construccioacute i equipament de dues aules noves nous despatxos un aula polivalent i lrsquoaula de fisio en la primera planta en el semisoterrani srsquoha adequat lrsquoequipament drsquooli net i rentat de gossos i una part es faragrave servir per magatzem Tambeacute es va celebrar els 20 anys de lrsquoassociacioacute i els 10 de la cooperativa Es va comptar entre altres amb la
presegravencia de Xavier Loacutepez director drsquoeconomia social i cooperativa i treball autogravenom Carmela Fortuny secre-tagraveria del SISPAP Salome Adroher directora general de la Direccioacute General drsquoAtencioacute a las Famiacutelies i a la Infagraven-cia Meritxell Budo Vicepresidenta quarta de la Diputa-cioacute de Barcelona membres del Consell Comarcal i de varis Ajuntaments de la Comarcal
Apindep Ronccedilana Sccl eacutes una Cooperativa de consum i usuaris de caragravecter social i sense agravenim de lucre Srsquoofe-reixen serveis a la dependegravencia i estagrave formada per per-sones amb discapacitat de primer i segon grau
ABACUS COOPERATIVA OBRA NOVA BOTIGA A BARBERAgrave DEL VALLEgraveS I ABRERA
Abacus cooperativa ha obert dues noves boti-gues una al centre comercial Baricentro de Bar-beragrave del Vallegraves i lrsquoaltre al municipi drsquoAbrera que
ha suposat una inversioacute de 350000 euros i la creacioacute de 19 llocs de treball
Pel que fa a la liacutenia de productes les botigues disposa-ran de les seccions de joguines puericultura manua-litats papereria i material escolar i drsquooficina aixiacute com llibreria infantil i drsquoadults llibre de text i tecnologia
Marcegrave Llauradoacute presidenta drsquoApindep amb el director general drsquoeconomia social i cooperativa i treball autogravenom Xavier Loacutepez
Usuaris de la cooperativa al dia de la inauguracioacute
Botiga Abacus centre comercial Baricentro Barbragrave del Vallegraves
NO
VEM
BRE-
DES
EMBR
E 20
15
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
03
ACTE DE CLOENDA ARA COOP
NOTIacuteCIES COOP
En el segon trimestre drsquoenguany lrsquoocupacioacute ja eacutes de 43983 persones amb un augment del 77 respecte al trimestre anterior assolint la major xifra
drsquoocupacioacute en cooperatives des de lrsquoany 2007
La Generalitat impulsa en colmiddotlaboracioacute amb la Confe-deracioacute de Cooperatives de Catalunya i la participacioacute de 90 entitats colmiddotlaboradores el programa aracoop per posar en valor lrsquoeconomia social i cooperativa com un model empresarial que aporta valor econogravemic i social
En les 300 activitats han participat meacutes de 6600 perso-nes i 200 empreses i entitats i srsquohan elaborat 77 eines i productes
Lrsquoocupacioacute a les cooperatives torna a creacuteixer el 2015 re-cuperant els nivells drsquoabans de la crisi En aquest sentit en el segon trimestre drsquoenguany lrsquoocupacioacute ha arribat a 43983 persones amb un augment interanual de 1780 (+42) Amb aquest nou increment srsquoassoleix un any meacutes la major xifra drsquoocupacioacute en cooperatives des de lrsquoany 2007
Actualment a Catalunya hi ha 4201 cooperatives i un miler de societats laborals que conjuntament generen 49927 llocs de treball directes A aquests llocs de treball cal afegir-hi els 42000 socis en cooperatives de serveis els 34420 agricultors vinculats a cooperatives agragraveries i al voltant drsquoun milioacute de persones sogravecies de cooperatives de consum
Entrega dels reconeixements Ara Coop amb el Conseller Felip Puig Mercegrave Botella membnre del consell rector de la cooperativa de consumidors ETICOM Som connexioacute
Assistents a lrsquoacte de cloenda Xavier Loacutepez director general drsquoeconomia social i cooperativa i treball autogravenom de la Generalitat de Catalunya
NO
VEM
BRE-
DES
EMBR
E 20
15
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
04
ELS EXPERTS REIVINDIQUEN MEacuteS PRESEgraveNCIA A LA UNIVERSITAT DE LrsquoECONOMIA SOCIAL I EL COOPERATIVISME
NOTIacuteCIES COOP
Els experts reunits el passat 15 drsquooctubre a Blan-querna-URL amb motiu de la I Jornada Interna-cional Interuniversitagraveria sobre Economia Social i
Cooperativisme Universitat Emprenedoria i Economia Cooperativa van reivindicar meacutes presegravencia en lrsquoentorn universitari de lrsquoeconomia social i el cooperativisme ate-ses les enormes oportunitats que planteja per als joves Drsquoaltra banda van ser els mateixos participants els qui van reconegraveixer que encara els falta un llarg camiacute per re-coacuterrer sobretot en termes de comunicacioacute per donar a lrsquoeconomia social el lloc que li pertany dins de la nostra societat
Lrsquoobjectiu drsquoaquesta trobada organitzada conjuntament amb el programa Aracoop del Departament drsquoEmpresa i Ocupacioacute de la Generalitat de Catalunya era debatre i conegraveixer com srsquoestagrave tractant el tema de lrsquoeconomia so-cial i el cooperativisme dins les universitats catalanes els casos drsquoegravexit en aquest agravembit i quins reptes de futur es plantegen davant la presegravencia cada vegada meacutes impor-tant drsquoaquesta nova manera de treballar i organitzar-se empresarialment
Entre els ponents hi havia representants del moviment cooperativista del Quebec i Mondragoacuten territoris amb una llarga trajectograveria en aquest agravembit El president de Le Chantier de lrsquoEacuteconomie Sociale del Quebec el Sr Patrick Duguay va destacar la necessitat ldquodrsquoasseure en una ma-teixa taula una agravemplia diversitat drsquoactors per conegraveixer tots els punts de vistardquo i reforccedilar drsquoaquesta manera el paper de lrsquoeconomia social dins la societat Una opinioacute
compartida per la Dra Marguerite Mendell que a meacutes va encoratjar les universitats del nostre paiacutes a treballar conjuntament amb organitzacions que treballen pel beacute comuacute
Per la seva part el Dr Andreu Ibarz va subratllar lrsquoesforccedil que srsquoestagrave fent en lrsquoagravembit universitari i en particular a Blanquerna per fomentar aquest coneixement des de quatre punts diferents els valors les metodologies i els instruments de treball i els vincles amb les empreses Aixiacute mateix el Dr Josep Maria Carbonell degagrave de la FCRI Blanquerna va remarcar lrsquoimportant paper que ha de tenir la universitat per formar professionals que aju-din a impulsar aquests nous projectes
Els experts a la I Jornada Internacional Interuniversitagraveria
Meacutes informacioacute httpsjiiescwordpresscom
ETICOM SOM CONNEXIOacute CELEBRA LA SEVA ASSEMBLEA GENERAL
El passat 17 drsquooctubre la cooperativa de consumi-dors ETICOM Som Connexioacute ha celebrat la seva assemblea general al Prat de Llobregat
Amb una important participacioacute en el conjunt dels punts de lrsquoordre del dia lrsquoassemblea ha aprovat els punts de
lrsquoordre del dia i ha renovat el seu Consell Rector La inter-territorialitat la intercooperacioacute la prestacioacute de serveis noves contractacions la capitalitzacioacute de la cooperativa etchellip varen ser punts que varen comportar un extens debat participatiu i enriquidor al conjunt drsquoassistents
El nou Consell Rector estagrave format per
bullGuernicaFacundobullQuimSiciacuteliabullXavierPalosbullPereRusintildeolbull JoanManelTorres
bullOscarRando(presidegravencia)
bullMercegraveBotellabullClaraSolerbull JoanSubirats
Celebracioacute assemblea general de la cooperativa ETICOM
NO
VEM
BRE-
DES
EMBR
E 20
15
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
05
ASSISTEgraveNCIA SANITAgraveRIA RENOVA LrsquoAgraveREA MATERNOINFANTIL DE LrsquoHOSPITAL DE BARCELONA
NOTIacuteCIES COOP
Amb lrsquoobjectiu de seguir impulsant un agravembit de summa importagravencia Assistegravencia Sanitagraveria i SCIAS han aprovat destinar una ambiciosa parti-
da del seu pla drsquoinversions a la remodelacioacute de la planta drsquoobstetriacutecia que milloraragrave la dotacioacute drsquoequips i reno-varagrave espais totes les habitacions i zones comunes seran objecte drsquouna transformacioacute a fons per actualitzar lrsquoar-quitectura drsquointeriors Aixiacute als 25 milions drsquoeuros drsquoin-versioacute anual en la millora de lrsquoHospital de Barcelona srsquohi sumaran 2 milions drsquoeuros meacutes amb aquesta finalitat
El concepte de cures centrades en la famiacutelia ha forjat un nou enfocament en el maneig del nadoacute que reconeix els pares i la famiacutelia com una referegravencia permanent en la vida del nen fins i tot en el periacuteode drsquohospitalitzacioacute Eacutes per aquesta raoacute que la reforma estructural de la uni-tat tindragrave en compte lrsquoadaptacioacute als canvis que es pro-dueixen en les cures drsquoaquests pacients nounats
Drsquoaltra banda la incorporacioacute del diagnogravestic per tomo-siacutentesi i la implantacioacute del servei de puericultura a do-micili per a les assegurades drsquoAssistegravencia Sanitagraveria tam-beacute contribuiran a potenciar lrsquoagraverea maternoinfantil Junt amb iniciatives com la posada en marxa de la Consulta de lrsquoEmbaragraves de Risc la creacioacute del centre de reproduc-cioacute assistida Gravida la implantacioacute de les urgegravencies pe-diagravetriques a lrsquoHospital de Barcelona la millora tecnolograve-gica en lrsquoassistegravencia neonatal i la celebracioacute anual de la jornada sobre patologia de lrsquoembaragraves aquesta nova aposta mostra el compromiacutes drsquoAssistegravencia Sanitagraveria de
proveir atencioacute megravedica de la magravexima qualitat en lrsquoagraverea maternoinfantil
Prop de 250 ginecogravelegs treballen a lrsquoHospital de Bar-celona que des de la seva obertura compta amb una potent agraverea maternoinfantil dedicada a les cures de la dona embarassada i els seus nadons Durant aquests meacutes de 25 anys srsquoha consolidat un equip professional altament especialitzat en lrsquoatencioacute de tots els aspectes relacionats amb lrsquoagravembit de la perinatologia a partir del moment en quegrave la gestant ingressa a lrsquohospital per qual-sevol problema relacionat amb el curs de lrsquoembaragraves un equip format per obstetres llevadores neonatogravelegs i infermeres activa el protocol per atendre la pacient i tre-ballar de forma coordinada per garantir la magravexima qua-litat assistencial a la gestant i al nounat LrsquoHospital de Barcelona registra mes de 1000 naixements cada any
Assistegravencia Sanitagraveria eacutes una companyia asseguradora megravedica exemple del cooperativisme sanitari un parti-cular model drsquoautogestioacute ideat pel Dr Josep Espriu fa meacutes de cinquanta anys i basat en la igualtat de metges i usuaris en els ogravergans de decisioacute i gestioacute Actualment lrsquoentitat compta amb 190000 assegurats i un quadre facultatiu format per meacutes de 4000 metges a la seva disposicioacute A meacutes eacutes partner megravedic oficial del FC Bar-celona
El grup sanitari cooperatiu inverteix 45 milions drsquoeuros i reforccedila una agraverea
estrategravegica
A lrsquoHospital de Barcelona que realitza meacutes de 1000 parts a lrsquoany treballen al
voltant de 250 ginecogravelegs
Hospital de BarcelonaHospital de Barcelona
NO
VEM
BRE-
DES
EMBR
E 20
15
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
06
LA CESSIOacute DrsquoUacuteS UNA ALTERNATIVA COLmiddotLECTIVA DrsquoHABITATGE
NOTIacuteCIES COOP
Lrsquoantic complex fabril de Can Batlloacute recuperat fa quatre anys pels veiumlns de Sants srsquoha convertit en un dels referents meacutes robustos de lrsquoautogestioacute
ciutadana a Barcelona El recinte dinamitzador del teixit associatiu al barri i bressol de projectes socials luacutedics i culturals acull diferents espais que inclouen entre drsquoal-tres una biblioteca popular sales de tallers un auditori i fins i tot la primera cooperativa drsquohabitatge en regravegim de cessioacute drsquouacutes
El model de cessioacute drsquouacutes com a aposta pionera al territoriAquesta expressioacute genuiumlna drsquohabitatge protegit es fo-namenta en el fet que la propietat dels immobles eacutes sempre colmiddotlectiva i per tant els seus habitants tenen el dret a viure-hi i poden ser usuaris de forma indefinida En consequumlegravencia ldquolrsquoespeculacioacute i el lucrerdquo queden al marge de la relacioacute que lrsquoinquiliacute estableix amb el domi-cili
La cooperativa drsquohabitatges La Borda ha engegat un projecte drsquoedifici que teacute la voluntat ldquodrsquoactualitzarrdquo el model alternatiu de cessioacute drsquouacutes La iniciativa va neacuteixer fruit de la identificacioacute que existeix una mancanccedila his-tograverica de pisos protegits al barri de la Bordeta i ho va fer de forma molt vinculada a la Plataforma Can Batlloacute eacutes pel barri el colmiddotlectiu assembleari que empeny les activi-tats que es desenvolupen al recinte ldquoDins el conjunt de reivindicacions que hi ha a Can Batlloacute impulsar aquest model drsquohabitatge era un dels principals objectiusrdquo ex-plica Elba Mansilla membre de la cooperativa
LrsquoAjuntament de Barcelona va cedir a La Borda una par-celmiddotla de sogravel de titularitat municipal ubicat en el com-plex industrial perquegrave hi pogueacutes edificar La cessioacute eacutes a 75 anys vista tot i que els promotors del projecte tenen la voluntat que aquest es perllongui per generar refe-rencialitat i precedents ja no nomeacutes en el camp de la gestioacute dels habitatges sinoacute tambeacute en la promocioacute de formes diferents de convivegravencia
Lrsquoestructura de lrsquoedificiAixiacute el plantejament de lrsquoedifici incorpora 28 ldquounitats de convivegravenciardquo privades ndashels domicilisndash que comparti-
ran lrsquoespai amb algunes zones comunitagraveries Drsquoaquesta manera ldquointentarem colmiddotlectivitzar les esferes que mol-tes vegades queden recloses dins la intimitat de les ca-sesrdquo apunta Mansilla Malgrat que els pisos seran meacutes reduiumlts de la mida convencional perquegrave la part que es treu passa a ser comuna tindran tres mides diferents i els usuaris els ocuparan en funcioacute de les seves necessi-tats La idea eacutes que tot lrsquoimmoble i no nomeacutes les unitats de convivegravencia sigui percebut com una gran llar Esquema del projecte de La BordaAixiacute mateix la voluntat eacutes que guardi una estreta rela-cioacute amb el context on srsquoemmarca Can Batlloacute ldquoSi soacuten cases dins una gran casa tambeacute eacutes un projecte dins un gran projecterdquo afirma Lluc Hernagravendez soci de La Borda i membre de la cooperativa drsquoarquitectes LaCol enca-rregada del disseny de lrsquoedifici
La relacioacute entre el privat i el comunitari Hi hauragrave dos blocs que estaran comunicats a traveacutes drsquouna ldquocorralardquo un pati comunitari que connectaragrave tots els pisos i que a criteri de lrsquoarquitecte ldquoeacutes una primera manera de potenciar la vida conjuntardquo Els tegravecnics jun-tament amb les altres persones que estan implicades en el projecte han decidit el tipus de relacioacute que volen que hi hagi entre els agravembits comuns i els privats
Laura Aznar Barcelonawwwnaciodigitalcat
LrsquoAjuntament de Barcelona cedeix un solar
de lrsquoantiga fagravebrica de Can Batlloacute de Sants per
tal que la cooperativa La Borda hi construeixi un
edifici de pisos
Aquest model de propietat colmiddotlectiva ldquovol deixar al marge
lrsquoespeculacioacute i el lucrerdquo
Lrsquoimmoble barrejaragrave espais privats i comuns
Vista del complex de Can Batlloacute de Sants | FOTO Adriagrave Costa
NO
VEM
BRE-
DES
EMBR
E 20
15
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
07NOTIacuteCIES COOP
4110 DE NOVEMBRE DEL 2015DIMARTS
Meacutes BCN Sector immobiliaribPagravegina drsquoinformacioacute de la ciutat en colmiddotlaboracioacute amb lrsquoAjuntament de Barcelona
Diagraveleg Dos moments en una de les reunions de la taula i maqueta de la promocioacute de La Borda
Dariacuteo Reina II MONOGRAgraveFICS
En una ciutat com Barcelona amb una pressioacute urbaniacutestica de les meacutes grans drsquoEspanya eacutes urgent replantejar els pro-
cediments pels quals es distribueix lrsquoallotjament entre la poblacioacute una necessitat que hauria de ser bagravesica fonamental i inalienable per a qual-sevol persona Perograve durant anys el foment de la vivenda en regravegim de pro-pietat i lrsquoendeutament generalitzat van afavorir una dinagravemica alcista del valor del sogravel aixiacute com lrsquoespeculacioacute amb els immobles que en va disparar els preus Tot i que la recessioacute econogravemica ha matisat en certa mesura aquesta tendegravencia el problema de lrsquoacceacutes a la vivenda segueix sent una de les caregravencies fonamentals de la nostra societat
Per intentar resoldre aquesta situa-cioacute el mes passat el govern municipal va constituir la Taula drsquoHabitatge Coo-peratiu un nou grup de treball dins del Consell de lrsquoHabitatge Social de Barcelona La taula estagrave formada per representants del moacuten de les finan-ces egravetiques i cooperativistes com la Fundacioacute Coop 57 Fiare Banca Eacutetica Triodos Bank Caja Laboral Caixa drsquoEnginyers i Caja Mar Tam-beacute en formen part representants de les cooperatives de vivendes Sogeur Portfort-Proha-Projecte Habitat2000 Habitatge Entorn Llar Catalogravenia Fun-dacioacute Seira aixiacute com membres de noves cooperatives com soacuten Sostre Ciacutevic La Borda o Celobert
MODELS Aquesta iniciativa busca eines per impulsar la promocioacute de diferents tipus de vivenda coopera-tiva a la ciutat aixiacute com nous mo-dels drsquouacutes amb la finalitat de millorar lrsquoaccessibilitat de la ciutadania a la vi-venda En concret la taula treballaragrave en la promocioacute de vivenda de lloguer assequible a traveacutes de la construccioacute per part de constructors sense agravenim de lucre o agravenim de lucre limitat pro-mocions en dret drsquouacutes la promocioacute de la rehabilitacioacute energegravetica a traveacutes drsquoempreses cooperatives i lrsquoimpuls de nous regravegims de tinenccedila diferents de la propietat privada i el lloguer (com per exemple la cessioacute drsquouacutes)
Aquests objectius responen aixiacute mateix a una de les liacutenies prioritagraveries del nou govern municipal que eacutes re-forccedilar el moviment cooperatiu solidari
en sectors estrategravegics com la vivenda i oferir a les cooperatives acompanya-ment tegravecnic i juriacutedic aixiacute com canals per fer possible el financcedilament sobre-tot aval i garantia En aquest sentit lrsquoAjuntament de Barcelona estagrave estu-diant la disponibilitat de solars de la seva propietat distribuiumlts als diferents districtes de la ciutat en zones urba-nes ja consolidades on es puguin fer promocions de mida mitjana
Un dels projectes meacutes importants que srsquoestan desenvolupant actual-ment a la ciutat eacutes el que porta a ter-me la cooperativa La Borda El seu objectiu immediat eacutes construir viven-des cooperatives per garantir lrsquoacceacutes a una vivenda digna als veiumlns del barri de la Bordeta (al districte de Sants-Montjuiumlc)
La proposta ndashque srsquoengloba dins del proceacutes de transformacioacute de lrsquoantic recinte industrial de Can Bat-
lloacutendash srsquoarticula al voltant drsquouna forma de tinenccedila i gestioacute de la vivenda poc habitual a Espanya la cooperativa de vivendes en regravegim de cessioacute drsquouacutes Segons aquest model la propietat eacutes colmiddotlectiva sense poder ser mai indivi-dualitzada mentre que els associats organitzats en unitats de convivegravencia disposen drsquoun dret drsquouacutes indefinit so-bre els pisos Segons aquest sistema ndashcomuacute a lrsquoUruguai i Dinamarcandash es protegeix la vivenda dels abusos es-peculatius consubstancials al mercat immobiliari Les vivendes no podran mai ser venudes ni comprades al mer-cat ni cedides a una tercera persona
Lrsquoedifici comptaragrave amb una tren-tena drsquounitats de convivegravencia amb tres tipus de vivendes de 40 60 i 70 metres quadrats La quota drsquouacutes seragrave susceptible de variar en funcioacute del grau drsquoocupabilitat de les vivendes i les rendes associades
EL DRET A UNA LLAR
Barcelona posa en marxa la Taula drsquoHabitatge Cooperatiu
Aquest grup de treball estudia com fomentar alternatives al regravegim de propietat o lloguerb Una experiegravencia drsquoaquesta mena ja srsquoestagrave
portant a terme al barri de la Bordeta b
A meacutes de les aportacions econograve-miques inicials acordades els socis faran una aportacioacute en forma de tre-ball tant en la fase de construccioacute o rehabilitacioacute de la promocioacute com en el manteniment ordinari futur Tots els socis hauran de fer una apor-tacioacute miacutenima de treball i de capital i srsquohauragrave drsquoelaborar un pressupost que tingui en compte els dos tipus drsquoaportacions Hi ha un liacutemit magravexim de renda per poder accedir a les vivendes aixiacute com el compliment dels criteris de vivenda de protec-cioacute oficial
Perograve lrsquoaposta de La Borda va meacutes enllagrave del cas concret El seu objectiu a llarg termini eacutes plantejar la reproduc-cioacute drsquoaquesta tipologia de cooperativa a tot el territori com un nou model de gestioacute de vivenda social i puacuteblica que faci accessible lrsquoallotjament a perso-nes amb rendes baixesM
bEl consistori estudia la disponibilitat de solars municipals on portar a terme promocionsdrsquoaquesta mena
ANAgraveLISI
copy El Perioacutedico de Catalunya Tots els drets reservatsAquesta publicacioacute eacutes per a uacutes exclusivament privat i es prohibeix la seva reproduccioacute distribucioacute transformacioacute i uacutes per a press-clipping
NO
VEM
BRE-
DES
EMBR
E 20
15
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
08
LA FEDERACIOacute ES REUNEIX AMB EL NOU COMISSIONAT DrsquoECONOMIA SOCIAL I COOPERATIVA DE LrsquoAJUNTAMENT DE BARCELONA
NOTIacuteCIES COOP
El passat 25 drsquoagost a peticioacute del nou comissionat drsquoEconomia Social i Cooperativa de lrsquoAjuntament de Barcelona Jordi Via es va celebrar una reunioacute
amb el president de la nostra federacioacute en Quim Siciacutelia
En aquesta reunioacute es va poder copsar drsquoentrada la bona predisposicioacute de lrsquoajuntament i en particular drsquoaquest comissionat pel que fa a compartir nous projectes i no-ves experiegravencies amb el cooperativisme a la ciutat Bar-celona
En la reunioacute el Quim Siciacutelia va exposar la realitat del coo-perativisme de consum organitzat i les seves necessi-tats i la voluntat de la nostra federacioacute a colmiddotlaborar
compartir i participar en tot allograve que sersquons solmiddotliciti i que expressi a la vegada una voluntat dinamitzadora i trans-formadora
En Jordi Via ens expressa la seva voluntat i la del seu equip de fer front a alguns projectes que en aquests moments encara estan en fase drsquoestudi ressaltant la creacioacute drsquoun Pla Director territorial inclusiu i transversal
Quedem en seguir parlant en la mesura que es vagin concretant els projectes i ens expressa el comissionat que agraeix la voluntat de la federacioacute en donar suport als projectes de ciutat
NO
VEM
BRE-
DES
EMBR
E 20
15
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
09LrsquoARTICLE DEL MES
34ara bcn
DISSABTE 24 DrsquoOCTUBRE DEL 2015 ara
L E S X I F R E S
A Barcelona hi ha actualment 2421 pisos que soacuten propietat drsquoentitats bancagraveries i que fa meacutes de dos anys que estan buits Aixiacute ho va concretar el regidor drsquoHabitatge de lrsquoAjuntament Josep Maria Montaner en lrsquouacuteltima comissioacute municipal de drets socials
MERCAT DE MERCATS TAPES I GASTRONOMIA
L rsquo I M P E R D I B L E
Paradistes dels mercats de Barcelona restauradors i vitiviniacutecoles Tot aixograve i meacutes eacutes el que trobareu al Mercat de Mercats aquest cap de setmana a lrsquoavinguda de la Catedral Es tracta drsquouna iniciativa de lrsquoInstitut de Mercats que aplega activitats gastronogravemiques ndashhi hauragrave lrsquoAula Gastronogravemica i lrsquoAula de Tastndash i que compta amb la presegravencia de 23 comerciants en representacioacute de la xarxa de mercats barcelonins Lrsquoentrada a lrsquoesdeveniment eacutes gratuiumlta perograve les tapes i les racions elaborades pels restauradors tenen un preu de 4 euros
2421 PISOS BUITS EN MANS DE BANCS
Els resultats de la ronda de contactes que ha mantingut lrsquoAjuntament amb les entitats bancagraveries per aconseguir pisos han sigut de moment ldquominsosrdquo com reconeix el mateix regidor drsquoHabitatge La Sareb ndasho banc dolentndash nomeacutes ha cedit de moment sis habitatges per a uacutes social i CaixaBank al seu torn nrsquoha habilitat tres meacutes
6 PISOS DE LA SAREB
Jordi Via
Quan Barcelona en Comuacute va arribar al govern un dels primers canvis que va incorporar en lrsquoorganigra-ma municipal va ser la
creacioacute del comissionat drsquoEconomia Social i Cooperativa La nova agraverea de-pegraven de la primera tinenccedila i lrsquoencapccedila-la Jordi Via que entre drsquoaltres eacutes membre del Consell de Treball Eco-nogravemic i Social de Catalunya El co-missionat preteacuten reivindicar una eco-nomia plural per a la ciutat i fugir dels paragravemetres econogravemics tradicionals
Per quegrave es crea el comissionat drsquoEco-nomia Social i Cooperativa Barcelona teacute antecedents histograverics molt importants de cooperativisme de consum i de produccioacute Eacutes una re-alitat que no eacutes nova A meacutes actual-ment lrsquoeconomia cooperativa ja eacutes una realitat quantitativa i qualitativa a la ciutat Lrsquoeconomia cooperativa teacute valors que permeten construir reali-tats empresarials i econogravemiques dife-rents A Barcelona hi ha meacutes de 4100 empreses i entitats a la ciutat meacutes de 30000 llocs de treball i meacutes de mig milioacute de persones que formem part de cooperatives de consum
La creacioacute drsquoaquest comissionat tambeacute eacutes una manera de marcar el perfil del govern El comissionat tambeacute existeix per vo-luntat poliacutetica Un govern municipal que guanya amb un programa trans-formador ha de posar en primera liacute-nia poliacutetica la feina de lrsquoeconomia co-operativa El nou municipalisme vol dir aprofundiment de la democragravecia i aixograve teacute a veure amb la construccioacute de democragravecia econogravemica
Quegrave pot fer lrsquoAjuntament per cons-truir-la De moment estem comenccedilant amb el desplegament drsquouna voluntat poliacuteti-ca transformadora cap un nou model socioeconogravemic I seguim una estrategrave-gia drsquoeconomia diversificada i plural En aquest sentit estem treballant per promocionar una visibilitzacioacute drsquoaquesta manera de fer empresa de lrsquoactivacioacute de noves pragravectiques em-presarials i reforccedilar el que ja existeix
Com valora la feina feta fins ara Estem raonablement satisfets Quan es va entomar poliacuteticament el comis-sionat ja eacuterem conscients que no seria fagravecil Eacutes una gestioacute que teacute certa com-plexitat Si la nostra voluntat fos dei-xar lrsquoeconomia social com un agravembit marginal i amb una funcioacute palmiddotliativa seria relativament fagravecil perquegrave era el que ja estava meacutes o menys assumit per lrsquoanterior govern Ara beacute si es consi-dera amb la potencialitat transforma-dora com ho fem nosaltres comporta un problema que srsquoha de gestionar
Amb quina problemagravetica srsquoestan tro-bant Ens estem trobant dificultats i con-tradiccions Ens plantegem com fer front a determinades inegravercies Tot i que aquesta dinagravemica estagrave comen-ccedilant a canviar els moviments socials que fan molt beacute estan meacutes dedicats a la mobilitzacioacute i a la denuacutencia que no a la proposta proactiva Tambeacute hem de fer front a les mateixes dinagrave-miques drsquoestructura de govern drsquoun Ajuntament com el de Barcelona Eacutes un govern majoritari perograve minorita-ri A meacutes lrsquoeconomia cooperativa eacutes un agravembit que cal dotar-lo drsquoun pres-supost adequat perquegrave funcioni I els condicionants de la llei Montoro no ho faciliten
iquestLrsquooposicioacute es mostra receptiva a lrsquoeconomia cooperativa Tots hi mostren predisposicioacute Hi ha una transversalitat prou assumida per diferents formacions Els meacutes conservadors posen accent en el ca-ragravecter palmiddotliatiu Els meacutes progressis-tes posen accent en un caragravecter post-capitalista Aquesta situacioacute ens per-met fer una feina a curt i a llarg termi-ni prou harmoniosa
Quins soacuten els barris que estan aban-derant lrsquoeconomia cooperativa a la ciutat Perquegrave es pugui estendre lrsquoeconomia cooperativa a la ciutat cal que es tre-balli des de la territorialitzacioacute Eacutes a dir des dels districtes des dels barris A Barcelona hi ha molts barris que han encetat i srsquohan endinsat en aquest tipus de dinagravemiques El barri de Sants ndashamb la Ciutat Invisible en-tre moltes altres iniciativesndash el Po-blenou o Sant Andreu per exemple soacuten alguns dels barris que ho estan abanderant amb egravexit
L rsquo E N T R E V I S T A
Comissionat drsquoEconomia Social i Cooperativa
ldquoPer ser un govern transformador cal posar lrsquoeconomia cooperativa a primera filardquo
FRANCESC MELCION
Nuacuteria Martiacutenez
E L L E C T O R O P I N A
S Iacute
Si teniu fills i no sabeu quegrave fer aquest cap de setmana porteu-los al Parc de lrsquoOreneta Aquesta eacutes la recomanacioacute de Maite Juan que explica que hi va anar la setmana passada i es va sorprendre ldquogratamentrdquo ldquoEacutes un bon espai per anar en famiacutelia Tens el bosc a tocarrdquo explica
N O
Els embussos que es generen a la Diagonal a la sortida de la placcedila Francesc Maciagrave Aquesta eacutes la queixa de Toni Roig que denuncia que en aquell tram sempre es generen taps ldquoEs tracta drsquoun tram molt cegraventric i utilitzat de la ciutat No pot ser que srsquohi generin sempre aquests embussosrdquo diu
L rsquo E N Q U E S T A
iquestET SEMBLA BEacute RESTAR CARRILS DE CIRCULACIOacute
A LA DIAGONAL I IMPULSAR-HI EL TRAMVIA
LA PREGUNTA DrsquoAQUESTA SETMANA
iquestET SEMBLA UNA MESURA UacuteTIL QUE BARCELONA
IMPULSI UNA MONEDA LOCAL
52
48
Siacute
NO
Entra a lrsquoAracat i participa-hi
NO
VEM
BRE-
DES
EMBR
E 20
15
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
10
EL PRESIDENT DE LES CHANTIER DE LrsquoECONOMIE SOCIALE DEL QUEBEC PATRICK DUGUAY ES REUNEIX AMB COOPrsquo57 I LA FEDERACIOacute DE COOPERATIVES DE CONSUMIDORS I USUARIS DE CATALUNYA
NOTIacuteCIES BREUS
El president de Le Chantier de lrsquoEacuteconomie Sociale del Quebec el Sr Patrick Duguay ha mantingut una reunioacute de treball amb la M Antogravenia Esteban
directora i Quim Siciacutelia president de la nostra federacioacute En aquesta primera reunioacute conjuntament amb membres de Cooprsquo57 srsquoha destacat la importagravencia de lrsquoeconomia social i cooperativa en lrsquoagravembit internacional pel que fa a construir un teixit associatiu que consolidi la presegravencia de lrsquoeconomia social i enxarxi els diferents agents en la mesura de promoure la intercooperacioacute internacional aquest treball finalitzaria amb la celebracioacute drsquoun con-greacutes en el 20162017
A meacutes a meacutes cal destacar drsquoaquesta reunioacute lrsquointercanvi drsquoexperiegravencies que de ben segur es traduiran en projec-tes de futur
Patrick Duguay president de les Chantier de lrsquoEconomie Sociale del Quebec
LA FEDERACIOacute SrsquoADHEREIX AL MANIFEST
MANIFEST 201512 FRONTS EN LA LLUITA CONTRA LES DESIGUALTATS
Un de cada cinc habitants del planeta viu en situacioacute de pobresa la mateixa proporcioacute que a casa nostra Da-vant aquesta realitat inadmissible els nous Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides agenda de treball internacional fins el 2030 insten tots els paiumlsos a complir amb determina-des metes El primer objectiu eacutes posar fi a la pobresa arreu del moacuten i el desegrave defensa lrsquoadopcioacute de noves poliacutetiques fiscals salarials i de proteccioacute social per aconseguir progressivament una major igualtat
Davant la necessitat drsquoun canvi de model econogravemic i social orientat a la justiacutecia global Pobresa Zero reivindica la responsabilitat dels poders puacuteblics de des-plegar poliacutetiques predistributives i redistributives per reduir les desigualtats i eradicar la pobresa Per aconseguir-ho reclama a les institucions que srsquoapun-tin a lrsquoagenda les propostes en 12 fronts per fer de Catalunya un paiacutes meacutes just on totes les persones tinguem les mateixes oportunitats per a una vida digna i plena i que alhora contribueixi a fer-ho possible tambeacute arreu del moacuten
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
cooperativament
NO
VEM
BRE-
DES
EMBR
E 20
15
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
03
ACTE DE CLOENDA ARA COOP
NOTIacuteCIES COOP
En el segon trimestre drsquoenguany lrsquoocupacioacute ja eacutes de 43983 persones amb un augment del 77 respecte al trimestre anterior assolint la major xifra
drsquoocupacioacute en cooperatives des de lrsquoany 2007
La Generalitat impulsa en colmiddotlaboracioacute amb la Confe-deracioacute de Cooperatives de Catalunya i la participacioacute de 90 entitats colmiddotlaboradores el programa aracoop per posar en valor lrsquoeconomia social i cooperativa com un model empresarial que aporta valor econogravemic i social
En les 300 activitats han participat meacutes de 6600 perso-nes i 200 empreses i entitats i srsquohan elaborat 77 eines i productes
Lrsquoocupacioacute a les cooperatives torna a creacuteixer el 2015 re-cuperant els nivells drsquoabans de la crisi En aquest sentit en el segon trimestre drsquoenguany lrsquoocupacioacute ha arribat a 43983 persones amb un augment interanual de 1780 (+42) Amb aquest nou increment srsquoassoleix un any meacutes la major xifra drsquoocupacioacute en cooperatives des de lrsquoany 2007
Actualment a Catalunya hi ha 4201 cooperatives i un miler de societats laborals que conjuntament generen 49927 llocs de treball directes A aquests llocs de treball cal afegir-hi els 42000 socis en cooperatives de serveis els 34420 agricultors vinculats a cooperatives agragraveries i al voltant drsquoun milioacute de persones sogravecies de cooperatives de consum
Entrega dels reconeixements Ara Coop amb el Conseller Felip Puig Mercegrave Botella membnre del consell rector de la cooperativa de consumidors ETICOM Som connexioacute
Assistents a lrsquoacte de cloenda Xavier Loacutepez director general drsquoeconomia social i cooperativa i treball autogravenom de la Generalitat de Catalunya
NO
VEM
BRE-
DES
EMBR
E 20
15
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
04
ELS EXPERTS REIVINDIQUEN MEacuteS PRESEgraveNCIA A LA UNIVERSITAT DE LrsquoECONOMIA SOCIAL I EL COOPERATIVISME
NOTIacuteCIES COOP
Els experts reunits el passat 15 drsquooctubre a Blan-querna-URL amb motiu de la I Jornada Interna-cional Interuniversitagraveria sobre Economia Social i
Cooperativisme Universitat Emprenedoria i Economia Cooperativa van reivindicar meacutes presegravencia en lrsquoentorn universitari de lrsquoeconomia social i el cooperativisme ate-ses les enormes oportunitats que planteja per als joves Drsquoaltra banda van ser els mateixos participants els qui van reconegraveixer que encara els falta un llarg camiacute per re-coacuterrer sobretot en termes de comunicacioacute per donar a lrsquoeconomia social el lloc que li pertany dins de la nostra societat
Lrsquoobjectiu drsquoaquesta trobada organitzada conjuntament amb el programa Aracoop del Departament drsquoEmpresa i Ocupacioacute de la Generalitat de Catalunya era debatre i conegraveixer com srsquoestagrave tractant el tema de lrsquoeconomia so-cial i el cooperativisme dins les universitats catalanes els casos drsquoegravexit en aquest agravembit i quins reptes de futur es plantegen davant la presegravencia cada vegada meacutes impor-tant drsquoaquesta nova manera de treballar i organitzar-se empresarialment
Entre els ponents hi havia representants del moviment cooperativista del Quebec i Mondragoacuten territoris amb una llarga trajectograveria en aquest agravembit El president de Le Chantier de lrsquoEacuteconomie Sociale del Quebec el Sr Patrick Duguay va destacar la necessitat ldquodrsquoasseure en una ma-teixa taula una agravemplia diversitat drsquoactors per conegraveixer tots els punts de vistardquo i reforccedilar drsquoaquesta manera el paper de lrsquoeconomia social dins la societat Una opinioacute
compartida per la Dra Marguerite Mendell que a meacutes va encoratjar les universitats del nostre paiacutes a treballar conjuntament amb organitzacions que treballen pel beacute comuacute
Per la seva part el Dr Andreu Ibarz va subratllar lrsquoesforccedil que srsquoestagrave fent en lrsquoagravembit universitari i en particular a Blanquerna per fomentar aquest coneixement des de quatre punts diferents els valors les metodologies i els instruments de treball i els vincles amb les empreses Aixiacute mateix el Dr Josep Maria Carbonell degagrave de la FCRI Blanquerna va remarcar lrsquoimportant paper que ha de tenir la universitat per formar professionals que aju-din a impulsar aquests nous projectes
Els experts a la I Jornada Internacional Interuniversitagraveria
Meacutes informacioacute httpsjiiescwordpresscom
ETICOM SOM CONNEXIOacute CELEBRA LA SEVA ASSEMBLEA GENERAL
El passat 17 drsquooctubre la cooperativa de consumi-dors ETICOM Som Connexioacute ha celebrat la seva assemblea general al Prat de Llobregat
Amb una important participacioacute en el conjunt dels punts de lrsquoordre del dia lrsquoassemblea ha aprovat els punts de
lrsquoordre del dia i ha renovat el seu Consell Rector La inter-territorialitat la intercooperacioacute la prestacioacute de serveis noves contractacions la capitalitzacioacute de la cooperativa etchellip varen ser punts que varen comportar un extens debat participatiu i enriquidor al conjunt drsquoassistents
El nou Consell Rector estagrave format per
bullGuernicaFacundobullQuimSiciacuteliabullXavierPalosbullPereRusintildeolbull JoanManelTorres
bullOscarRando(presidegravencia)
bullMercegraveBotellabullClaraSolerbull JoanSubirats
Celebracioacute assemblea general de la cooperativa ETICOM
NO
VEM
BRE-
DES
EMBR
E 20
15
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
05
ASSISTEgraveNCIA SANITAgraveRIA RENOVA LrsquoAgraveREA MATERNOINFANTIL DE LrsquoHOSPITAL DE BARCELONA
NOTIacuteCIES COOP
Amb lrsquoobjectiu de seguir impulsant un agravembit de summa importagravencia Assistegravencia Sanitagraveria i SCIAS han aprovat destinar una ambiciosa parti-
da del seu pla drsquoinversions a la remodelacioacute de la planta drsquoobstetriacutecia que milloraragrave la dotacioacute drsquoequips i reno-varagrave espais totes les habitacions i zones comunes seran objecte drsquouna transformacioacute a fons per actualitzar lrsquoar-quitectura drsquointeriors Aixiacute als 25 milions drsquoeuros drsquoin-versioacute anual en la millora de lrsquoHospital de Barcelona srsquohi sumaran 2 milions drsquoeuros meacutes amb aquesta finalitat
El concepte de cures centrades en la famiacutelia ha forjat un nou enfocament en el maneig del nadoacute que reconeix els pares i la famiacutelia com una referegravencia permanent en la vida del nen fins i tot en el periacuteode drsquohospitalitzacioacute Eacutes per aquesta raoacute que la reforma estructural de la uni-tat tindragrave en compte lrsquoadaptacioacute als canvis que es pro-dueixen en les cures drsquoaquests pacients nounats
Drsquoaltra banda la incorporacioacute del diagnogravestic per tomo-siacutentesi i la implantacioacute del servei de puericultura a do-micili per a les assegurades drsquoAssistegravencia Sanitagraveria tam-beacute contribuiran a potenciar lrsquoagraverea maternoinfantil Junt amb iniciatives com la posada en marxa de la Consulta de lrsquoEmbaragraves de Risc la creacioacute del centre de reproduc-cioacute assistida Gravida la implantacioacute de les urgegravencies pe-diagravetriques a lrsquoHospital de Barcelona la millora tecnolograve-gica en lrsquoassistegravencia neonatal i la celebracioacute anual de la jornada sobre patologia de lrsquoembaragraves aquesta nova aposta mostra el compromiacutes drsquoAssistegravencia Sanitagraveria de
proveir atencioacute megravedica de la magravexima qualitat en lrsquoagraverea maternoinfantil
Prop de 250 ginecogravelegs treballen a lrsquoHospital de Bar-celona que des de la seva obertura compta amb una potent agraverea maternoinfantil dedicada a les cures de la dona embarassada i els seus nadons Durant aquests meacutes de 25 anys srsquoha consolidat un equip professional altament especialitzat en lrsquoatencioacute de tots els aspectes relacionats amb lrsquoagravembit de la perinatologia a partir del moment en quegrave la gestant ingressa a lrsquohospital per qual-sevol problema relacionat amb el curs de lrsquoembaragraves un equip format per obstetres llevadores neonatogravelegs i infermeres activa el protocol per atendre la pacient i tre-ballar de forma coordinada per garantir la magravexima qua-litat assistencial a la gestant i al nounat LrsquoHospital de Barcelona registra mes de 1000 naixements cada any
Assistegravencia Sanitagraveria eacutes una companyia asseguradora megravedica exemple del cooperativisme sanitari un parti-cular model drsquoautogestioacute ideat pel Dr Josep Espriu fa meacutes de cinquanta anys i basat en la igualtat de metges i usuaris en els ogravergans de decisioacute i gestioacute Actualment lrsquoentitat compta amb 190000 assegurats i un quadre facultatiu format per meacutes de 4000 metges a la seva disposicioacute A meacutes eacutes partner megravedic oficial del FC Bar-celona
El grup sanitari cooperatiu inverteix 45 milions drsquoeuros i reforccedila una agraverea
estrategravegica
A lrsquoHospital de Barcelona que realitza meacutes de 1000 parts a lrsquoany treballen al
voltant de 250 ginecogravelegs
Hospital de BarcelonaHospital de Barcelona
NO
VEM
BRE-
DES
EMBR
E 20
15
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
06
LA CESSIOacute DrsquoUacuteS UNA ALTERNATIVA COLmiddotLECTIVA DrsquoHABITATGE
NOTIacuteCIES COOP
Lrsquoantic complex fabril de Can Batlloacute recuperat fa quatre anys pels veiumlns de Sants srsquoha convertit en un dels referents meacutes robustos de lrsquoautogestioacute
ciutadana a Barcelona El recinte dinamitzador del teixit associatiu al barri i bressol de projectes socials luacutedics i culturals acull diferents espais que inclouen entre drsquoal-tres una biblioteca popular sales de tallers un auditori i fins i tot la primera cooperativa drsquohabitatge en regravegim de cessioacute drsquouacutes
El model de cessioacute drsquouacutes com a aposta pionera al territoriAquesta expressioacute genuiumlna drsquohabitatge protegit es fo-namenta en el fet que la propietat dels immobles eacutes sempre colmiddotlectiva i per tant els seus habitants tenen el dret a viure-hi i poden ser usuaris de forma indefinida En consequumlegravencia ldquolrsquoespeculacioacute i el lucrerdquo queden al marge de la relacioacute que lrsquoinquiliacute estableix amb el domi-cili
La cooperativa drsquohabitatges La Borda ha engegat un projecte drsquoedifici que teacute la voluntat ldquodrsquoactualitzarrdquo el model alternatiu de cessioacute drsquouacutes La iniciativa va neacuteixer fruit de la identificacioacute que existeix una mancanccedila his-tograverica de pisos protegits al barri de la Bordeta i ho va fer de forma molt vinculada a la Plataforma Can Batlloacute eacutes pel barri el colmiddotlectiu assembleari que empeny les activi-tats que es desenvolupen al recinte ldquoDins el conjunt de reivindicacions que hi ha a Can Batlloacute impulsar aquest model drsquohabitatge era un dels principals objectiusrdquo ex-plica Elba Mansilla membre de la cooperativa
LrsquoAjuntament de Barcelona va cedir a La Borda una par-celmiddotla de sogravel de titularitat municipal ubicat en el com-plex industrial perquegrave hi pogueacutes edificar La cessioacute eacutes a 75 anys vista tot i que els promotors del projecte tenen la voluntat que aquest es perllongui per generar refe-rencialitat i precedents ja no nomeacutes en el camp de la gestioacute dels habitatges sinoacute tambeacute en la promocioacute de formes diferents de convivegravencia
Lrsquoestructura de lrsquoedificiAixiacute el plantejament de lrsquoedifici incorpora 28 ldquounitats de convivegravenciardquo privades ndashels domicilisndash que comparti-
ran lrsquoespai amb algunes zones comunitagraveries Drsquoaquesta manera ldquointentarem colmiddotlectivitzar les esferes que mol-tes vegades queden recloses dins la intimitat de les ca-sesrdquo apunta Mansilla Malgrat que els pisos seran meacutes reduiumlts de la mida convencional perquegrave la part que es treu passa a ser comuna tindran tres mides diferents i els usuaris els ocuparan en funcioacute de les seves necessi-tats La idea eacutes que tot lrsquoimmoble i no nomeacutes les unitats de convivegravencia sigui percebut com una gran llar Esquema del projecte de La BordaAixiacute mateix la voluntat eacutes que guardi una estreta rela-cioacute amb el context on srsquoemmarca Can Batlloacute ldquoSi soacuten cases dins una gran casa tambeacute eacutes un projecte dins un gran projecterdquo afirma Lluc Hernagravendez soci de La Borda i membre de la cooperativa drsquoarquitectes LaCol enca-rregada del disseny de lrsquoedifici
La relacioacute entre el privat i el comunitari Hi hauragrave dos blocs que estaran comunicats a traveacutes drsquouna ldquocorralardquo un pati comunitari que connectaragrave tots els pisos i que a criteri de lrsquoarquitecte ldquoeacutes una primera manera de potenciar la vida conjuntardquo Els tegravecnics jun-tament amb les altres persones que estan implicades en el projecte han decidit el tipus de relacioacute que volen que hi hagi entre els agravembits comuns i els privats
Laura Aznar Barcelonawwwnaciodigitalcat
LrsquoAjuntament de Barcelona cedeix un solar
de lrsquoantiga fagravebrica de Can Batlloacute de Sants per
tal que la cooperativa La Borda hi construeixi un
edifici de pisos
Aquest model de propietat colmiddotlectiva ldquovol deixar al marge
lrsquoespeculacioacute i el lucrerdquo
Lrsquoimmoble barrejaragrave espais privats i comuns
Vista del complex de Can Batlloacute de Sants | FOTO Adriagrave Costa
NO
VEM
BRE-
DES
EMBR
E 20
15
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
07NOTIacuteCIES COOP
4110 DE NOVEMBRE DEL 2015DIMARTS
Meacutes BCN Sector immobiliaribPagravegina drsquoinformacioacute de la ciutat en colmiddotlaboracioacute amb lrsquoAjuntament de Barcelona
Diagraveleg Dos moments en una de les reunions de la taula i maqueta de la promocioacute de La Borda
Dariacuteo Reina II MONOGRAgraveFICS
En una ciutat com Barcelona amb una pressioacute urbaniacutestica de les meacutes grans drsquoEspanya eacutes urgent replantejar els pro-
cediments pels quals es distribueix lrsquoallotjament entre la poblacioacute una necessitat que hauria de ser bagravesica fonamental i inalienable per a qual-sevol persona Perograve durant anys el foment de la vivenda en regravegim de pro-pietat i lrsquoendeutament generalitzat van afavorir una dinagravemica alcista del valor del sogravel aixiacute com lrsquoespeculacioacute amb els immobles que en va disparar els preus Tot i que la recessioacute econogravemica ha matisat en certa mesura aquesta tendegravencia el problema de lrsquoacceacutes a la vivenda segueix sent una de les caregravencies fonamentals de la nostra societat
Per intentar resoldre aquesta situa-cioacute el mes passat el govern municipal va constituir la Taula drsquoHabitatge Coo-peratiu un nou grup de treball dins del Consell de lrsquoHabitatge Social de Barcelona La taula estagrave formada per representants del moacuten de les finan-ces egravetiques i cooperativistes com la Fundacioacute Coop 57 Fiare Banca Eacutetica Triodos Bank Caja Laboral Caixa drsquoEnginyers i Caja Mar Tam-beacute en formen part representants de les cooperatives de vivendes Sogeur Portfort-Proha-Projecte Habitat2000 Habitatge Entorn Llar Catalogravenia Fun-dacioacute Seira aixiacute com membres de noves cooperatives com soacuten Sostre Ciacutevic La Borda o Celobert
MODELS Aquesta iniciativa busca eines per impulsar la promocioacute de diferents tipus de vivenda coopera-tiva a la ciutat aixiacute com nous mo-dels drsquouacutes amb la finalitat de millorar lrsquoaccessibilitat de la ciutadania a la vi-venda En concret la taula treballaragrave en la promocioacute de vivenda de lloguer assequible a traveacutes de la construccioacute per part de constructors sense agravenim de lucre o agravenim de lucre limitat pro-mocions en dret drsquouacutes la promocioacute de la rehabilitacioacute energegravetica a traveacutes drsquoempreses cooperatives i lrsquoimpuls de nous regravegims de tinenccedila diferents de la propietat privada i el lloguer (com per exemple la cessioacute drsquouacutes)
Aquests objectius responen aixiacute mateix a una de les liacutenies prioritagraveries del nou govern municipal que eacutes re-forccedilar el moviment cooperatiu solidari
en sectors estrategravegics com la vivenda i oferir a les cooperatives acompanya-ment tegravecnic i juriacutedic aixiacute com canals per fer possible el financcedilament sobre-tot aval i garantia En aquest sentit lrsquoAjuntament de Barcelona estagrave estu-diant la disponibilitat de solars de la seva propietat distribuiumlts als diferents districtes de la ciutat en zones urba-nes ja consolidades on es puguin fer promocions de mida mitjana
Un dels projectes meacutes importants que srsquoestan desenvolupant actual-ment a la ciutat eacutes el que porta a ter-me la cooperativa La Borda El seu objectiu immediat eacutes construir viven-des cooperatives per garantir lrsquoacceacutes a una vivenda digna als veiumlns del barri de la Bordeta (al districte de Sants-Montjuiumlc)
La proposta ndashque srsquoengloba dins del proceacutes de transformacioacute de lrsquoantic recinte industrial de Can Bat-
lloacutendash srsquoarticula al voltant drsquouna forma de tinenccedila i gestioacute de la vivenda poc habitual a Espanya la cooperativa de vivendes en regravegim de cessioacute drsquouacutes Segons aquest model la propietat eacutes colmiddotlectiva sense poder ser mai indivi-dualitzada mentre que els associats organitzats en unitats de convivegravencia disposen drsquoun dret drsquouacutes indefinit so-bre els pisos Segons aquest sistema ndashcomuacute a lrsquoUruguai i Dinamarcandash es protegeix la vivenda dels abusos es-peculatius consubstancials al mercat immobiliari Les vivendes no podran mai ser venudes ni comprades al mer-cat ni cedides a una tercera persona
Lrsquoedifici comptaragrave amb una tren-tena drsquounitats de convivegravencia amb tres tipus de vivendes de 40 60 i 70 metres quadrats La quota drsquouacutes seragrave susceptible de variar en funcioacute del grau drsquoocupabilitat de les vivendes i les rendes associades
EL DRET A UNA LLAR
Barcelona posa en marxa la Taula drsquoHabitatge Cooperatiu
Aquest grup de treball estudia com fomentar alternatives al regravegim de propietat o lloguerb Una experiegravencia drsquoaquesta mena ja srsquoestagrave
portant a terme al barri de la Bordeta b
A meacutes de les aportacions econograve-miques inicials acordades els socis faran una aportacioacute en forma de tre-ball tant en la fase de construccioacute o rehabilitacioacute de la promocioacute com en el manteniment ordinari futur Tots els socis hauran de fer una apor-tacioacute miacutenima de treball i de capital i srsquohauragrave drsquoelaborar un pressupost que tingui en compte els dos tipus drsquoaportacions Hi ha un liacutemit magravexim de renda per poder accedir a les vivendes aixiacute com el compliment dels criteris de vivenda de protec-cioacute oficial
Perograve lrsquoaposta de La Borda va meacutes enllagrave del cas concret El seu objectiu a llarg termini eacutes plantejar la reproduc-cioacute drsquoaquesta tipologia de cooperativa a tot el territori com un nou model de gestioacute de vivenda social i puacuteblica que faci accessible lrsquoallotjament a perso-nes amb rendes baixesM
bEl consistori estudia la disponibilitat de solars municipals on portar a terme promocionsdrsquoaquesta mena
ANAgraveLISI
copy El Perioacutedico de Catalunya Tots els drets reservatsAquesta publicacioacute eacutes per a uacutes exclusivament privat i es prohibeix la seva reproduccioacute distribucioacute transformacioacute i uacutes per a press-clipping
NO
VEM
BRE-
DES
EMBR
E 20
15
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
08
LA FEDERACIOacute ES REUNEIX AMB EL NOU COMISSIONAT DrsquoECONOMIA SOCIAL I COOPERATIVA DE LrsquoAJUNTAMENT DE BARCELONA
NOTIacuteCIES COOP
El passat 25 drsquoagost a peticioacute del nou comissionat drsquoEconomia Social i Cooperativa de lrsquoAjuntament de Barcelona Jordi Via es va celebrar una reunioacute
amb el president de la nostra federacioacute en Quim Siciacutelia
En aquesta reunioacute es va poder copsar drsquoentrada la bona predisposicioacute de lrsquoajuntament i en particular drsquoaquest comissionat pel que fa a compartir nous projectes i no-ves experiegravencies amb el cooperativisme a la ciutat Bar-celona
En la reunioacute el Quim Siciacutelia va exposar la realitat del coo-perativisme de consum organitzat i les seves necessi-tats i la voluntat de la nostra federacioacute a colmiddotlaborar
compartir i participar en tot allograve que sersquons solmiddotliciti i que expressi a la vegada una voluntat dinamitzadora i trans-formadora
En Jordi Via ens expressa la seva voluntat i la del seu equip de fer front a alguns projectes que en aquests moments encara estan en fase drsquoestudi ressaltant la creacioacute drsquoun Pla Director territorial inclusiu i transversal
Quedem en seguir parlant en la mesura que es vagin concretant els projectes i ens expressa el comissionat que agraeix la voluntat de la federacioacute en donar suport als projectes de ciutat
NO
VEM
BRE-
DES
EMBR
E 20
15
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
09LrsquoARTICLE DEL MES
34ara bcn
DISSABTE 24 DrsquoOCTUBRE DEL 2015 ara
L E S X I F R E S
A Barcelona hi ha actualment 2421 pisos que soacuten propietat drsquoentitats bancagraveries i que fa meacutes de dos anys que estan buits Aixiacute ho va concretar el regidor drsquoHabitatge de lrsquoAjuntament Josep Maria Montaner en lrsquouacuteltima comissioacute municipal de drets socials
MERCAT DE MERCATS TAPES I GASTRONOMIA
L rsquo I M P E R D I B L E
Paradistes dels mercats de Barcelona restauradors i vitiviniacutecoles Tot aixograve i meacutes eacutes el que trobareu al Mercat de Mercats aquest cap de setmana a lrsquoavinguda de la Catedral Es tracta drsquouna iniciativa de lrsquoInstitut de Mercats que aplega activitats gastronogravemiques ndashhi hauragrave lrsquoAula Gastronogravemica i lrsquoAula de Tastndash i que compta amb la presegravencia de 23 comerciants en representacioacute de la xarxa de mercats barcelonins Lrsquoentrada a lrsquoesdeveniment eacutes gratuiumlta perograve les tapes i les racions elaborades pels restauradors tenen un preu de 4 euros
2421 PISOS BUITS EN MANS DE BANCS
Els resultats de la ronda de contactes que ha mantingut lrsquoAjuntament amb les entitats bancagraveries per aconseguir pisos han sigut de moment ldquominsosrdquo com reconeix el mateix regidor drsquoHabitatge La Sareb ndasho banc dolentndash nomeacutes ha cedit de moment sis habitatges per a uacutes social i CaixaBank al seu torn nrsquoha habilitat tres meacutes
6 PISOS DE LA SAREB
Jordi Via
Quan Barcelona en Comuacute va arribar al govern un dels primers canvis que va incorporar en lrsquoorganigra-ma municipal va ser la
creacioacute del comissionat drsquoEconomia Social i Cooperativa La nova agraverea de-pegraven de la primera tinenccedila i lrsquoencapccedila-la Jordi Via que entre drsquoaltres eacutes membre del Consell de Treball Eco-nogravemic i Social de Catalunya El co-missionat preteacuten reivindicar una eco-nomia plural per a la ciutat i fugir dels paragravemetres econogravemics tradicionals
Per quegrave es crea el comissionat drsquoEco-nomia Social i Cooperativa Barcelona teacute antecedents histograverics molt importants de cooperativisme de consum i de produccioacute Eacutes una re-alitat que no eacutes nova A meacutes actual-ment lrsquoeconomia cooperativa ja eacutes una realitat quantitativa i qualitativa a la ciutat Lrsquoeconomia cooperativa teacute valors que permeten construir reali-tats empresarials i econogravemiques dife-rents A Barcelona hi ha meacutes de 4100 empreses i entitats a la ciutat meacutes de 30000 llocs de treball i meacutes de mig milioacute de persones que formem part de cooperatives de consum
La creacioacute drsquoaquest comissionat tambeacute eacutes una manera de marcar el perfil del govern El comissionat tambeacute existeix per vo-luntat poliacutetica Un govern municipal que guanya amb un programa trans-formador ha de posar en primera liacute-nia poliacutetica la feina de lrsquoeconomia co-operativa El nou municipalisme vol dir aprofundiment de la democragravecia i aixograve teacute a veure amb la construccioacute de democragravecia econogravemica
Quegrave pot fer lrsquoAjuntament per cons-truir-la De moment estem comenccedilant amb el desplegament drsquouna voluntat poliacuteti-ca transformadora cap un nou model socioeconogravemic I seguim una estrategrave-gia drsquoeconomia diversificada i plural En aquest sentit estem treballant per promocionar una visibilitzacioacute drsquoaquesta manera de fer empresa de lrsquoactivacioacute de noves pragravectiques em-presarials i reforccedilar el que ja existeix
Com valora la feina feta fins ara Estem raonablement satisfets Quan es va entomar poliacuteticament el comis-sionat ja eacuterem conscients que no seria fagravecil Eacutes una gestioacute que teacute certa com-plexitat Si la nostra voluntat fos dei-xar lrsquoeconomia social com un agravembit marginal i amb una funcioacute palmiddotliativa seria relativament fagravecil perquegrave era el que ja estava meacutes o menys assumit per lrsquoanterior govern Ara beacute si es consi-dera amb la potencialitat transforma-dora com ho fem nosaltres comporta un problema que srsquoha de gestionar
Amb quina problemagravetica srsquoestan tro-bant Ens estem trobant dificultats i con-tradiccions Ens plantegem com fer front a determinades inegravercies Tot i que aquesta dinagravemica estagrave comen-ccedilant a canviar els moviments socials que fan molt beacute estan meacutes dedicats a la mobilitzacioacute i a la denuacutencia que no a la proposta proactiva Tambeacute hem de fer front a les mateixes dinagrave-miques drsquoestructura de govern drsquoun Ajuntament com el de Barcelona Eacutes un govern majoritari perograve minorita-ri A meacutes lrsquoeconomia cooperativa eacutes un agravembit que cal dotar-lo drsquoun pres-supost adequat perquegrave funcioni I els condicionants de la llei Montoro no ho faciliten
iquestLrsquooposicioacute es mostra receptiva a lrsquoeconomia cooperativa Tots hi mostren predisposicioacute Hi ha una transversalitat prou assumida per diferents formacions Els meacutes conservadors posen accent en el ca-ragravecter palmiddotliatiu Els meacutes progressis-tes posen accent en un caragravecter post-capitalista Aquesta situacioacute ens per-met fer una feina a curt i a llarg termi-ni prou harmoniosa
Quins soacuten els barris que estan aban-derant lrsquoeconomia cooperativa a la ciutat Perquegrave es pugui estendre lrsquoeconomia cooperativa a la ciutat cal que es tre-balli des de la territorialitzacioacute Eacutes a dir des dels districtes des dels barris A Barcelona hi ha molts barris que han encetat i srsquohan endinsat en aquest tipus de dinagravemiques El barri de Sants ndashamb la Ciutat Invisible en-tre moltes altres iniciativesndash el Po-blenou o Sant Andreu per exemple soacuten alguns dels barris que ho estan abanderant amb egravexit
L rsquo E N T R E V I S T A
Comissionat drsquoEconomia Social i Cooperativa
ldquoPer ser un govern transformador cal posar lrsquoeconomia cooperativa a primera filardquo
FRANCESC MELCION
Nuacuteria Martiacutenez
E L L E C T O R O P I N A
S Iacute
Si teniu fills i no sabeu quegrave fer aquest cap de setmana porteu-los al Parc de lrsquoOreneta Aquesta eacutes la recomanacioacute de Maite Juan que explica que hi va anar la setmana passada i es va sorprendre ldquogratamentrdquo ldquoEacutes un bon espai per anar en famiacutelia Tens el bosc a tocarrdquo explica
N O
Els embussos que es generen a la Diagonal a la sortida de la placcedila Francesc Maciagrave Aquesta eacutes la queixa de Toni Roig que denuncia que en aquell tram sempre es generen taps ldquoEs tracta drsquoun tram molt cegraventric i utilitzat de la ciutat No pot ser que srsquohi generin sempre aquests embussosrdquo diu
L rsquo E N Q U E S T A
iquestET SEMBLA BEacute RESTAR CARRILS DE CIRCULACIOacute
A LA DIAGONAL I IMPULSAR-HI EL TRAMVIA
LA PREGUNTA DrsquoAQUESTA SETMANA
iquestET SEMBLA UNA MESURA UacuteTIL QUE BARCELONA
IMPULSI UNA MONEDA LOCAL
52
48
Siacute
NO
Entra a lrsquoAracat i participa-hi
NO
VEM
BRE-
DES
EMBR
E 20
15
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
10
EL PRESIDENT DE LES CHANTIER DE LrsquoECONOMIE SOCIALE DEL QUEBEC PATRICK DUGUAY ES REUNEIX AMB COOPrsquo57 I LA FEDERACIOacute DE COOPERATIVES DE CONSUMIDORS I USUARIS DE CATALUNYA
NOTIacuteCIES BREUS
El president de Le Chantier de lrsquoEacuteconomie Sociale del Quebec el Sr Patrick Duguay ha mantingut una reunioacute de treball amb la M Antogravenia Esteban
directora i Quim Siciacutelia president de la nostra federacioacute En aquesta primera reunioacute conjuntament amb membres de Cooprsquo57 srsquoha destacat la importagravencia de lrsquoeconomia social i cooperativa en lrsquoagravembit internacional pel que fa a construir un teixit associatiu que consolidi la presegravencia de lrsquoeconomia social i enxarxi els diferents agents en la mesura de promoure la intercooperacioacute internacional aquest treball finalitzaria amb la celebracioacute drsquoun con-greacutes en el 20162017
A meacutes a meacutes cal destacar drsquoaquesta reunioacute lrsquointercanvi drsquoexperiegravencies que de ben segur es traduiran en projec-tes de futur
Patrick Duguay president de les Chantier de lrsquoEconomie Sociale del Quebec
LA FEDERACIOacute SrsquoADHEREIX AL MANIFEST
MANIFEST 201512 FRONTS EN LA LLUITA CONTRA LES DESIGUALTATS
Un de cada cinc habitants del planeta viu en situacioacute de pobresa la mateixa proporcioacute que a casa nostra Da-vant aquesta realitat inadmissible els nous Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides agenda de treball internacional fins el 2030 insten tots els paiumlsos a complir amb determina-des metes El primer objectiu eacutes posar fi a la pobresa arreu del moacuten i el desegrave defensa lrsquoadopcioacute de noves poliacutetiques fiscals salarials i de proteccioacute social per aconseguir progressivament una major igualtat
Davant la necessitat drsquoun canvi de model econogravemic i social orientat a la justiacutecia global Pobresa Zero reivindica la responsabilitat dels poders puacuteblics de des-plegar poliacutetiques predistributives i redistributives per reduir les desigualtats i eradicar la pobresa Per aconseguir-ho reclama a les institucions que srsquoapun-tin a lrsquoagenda les propostes en 12 fronts per fer de Catalunya un paiacutes meacutes just on totes les persones tinguem les mateixes oportunitats per a una vida digna i plena i que alhora contribueixi a fer-ho possible tambeacute arreu del moacuten
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
cooperativament
NO
VEM
BRE-
DES
EMBR
E 20
15
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
04
ELS EXPERTS REIVINDIQUEN MEacuteS PRESEgraveNCIA A LA UNIVERSITAT DE LrsquoECONOMIA SOCIAL I EL COOPERATIVISME
NOTIacuteCIES COOP
Els experts reunits el passat 15 drsquooctubre a Blan-querna-URL amb motiu de la I Jornada Interna-cional Interuniversitagraveria sobre Economia Social i
Cooperativisme Universitat Emprenedoria i Economia Cooperativa van reivindicar meacutes presegravencia en lrsquoentorn universitari de lrsquoeconomia social i el cooperativisme ate-ses les enormes oportunitats que planteja per als joves Drsquoaltra banda van ser els mateixos participants els qui van reconegraveixer que encara els falta un llarg camiacute per re-coacuterrer sobretot en termes de comunicacioacute per donar a lrsquoeconomia social el lloc que li pertany dins de la nostra societat
Lrsquoobjectiu drsquoaquesta trobada organitzada conjuntament amb el programa Aracoop del Departament drsquoEmpresa i Ocupacioacute de la Generalitat de Catalunya era debatre i conegraveixer com srsquoestagrave tractant el tema de lrsquoeconomia so-cial i el cooperativisme dins les universitats catalanes els casos drsquoegravexit en aquest agravembit i quins reptes de futur es plantegen davant la presegravencia cada vegada meacutes impor-tant drsquoaquesta nova manera de treballar i organitzar-se empresarialment
Entre els ponents hi havia representants del moviment cooperativista del Quebec i Mondragoacuten territoris amb una llarga trajectograveria en aquest agravembit El president de Le Chantier de lrsquoEacuteconomie Sociale del Quebec el Sr Patrick Duguay va destacar la necessitat ldquodrsquoasseure en una ma-teixa taula una agravemplia diversitat drsquoactors per conegraveixer tots els punts de vistardquo i reforccedilar drsquoaquesta manera el paper de lrsquoeconomia social dins la societat Una opinioacute
compartida per la Dra Marguerite Mendell que a meacutes va encoratjar les universitats del nostre paiacutes a treballar conjuntament amb organitzacions que treballen pel beacute comuacute
Per la seva part el Dr Andreu Ibarz va subratllar lrsquoesforccedil que srsquoestagrave fent en lrsquoagravembit universitari i en particular a Blanquerna per fomentar aquest coneixement des de quatre punts diferents els valors les metodologies i els instruments de treball i els vincles amb les empreses Aixiacute mateix el Dr Josep Maria Carbonell degagrave de la FCRI Blanquerna va remarcar lrsquoimportant paper que ha de tenir la universitat per formar professionals que aju-din a impulsar aquests nous projectes
Els experts a la I Jornada Internacional Interuniversitagraveria
Meacutes informacioacute httpsjiiescwordpresscom
ETICOM SOM CONNEXIOacute CELEBRA LA SEVA ASSEMBLEA GENERAL
El passat 17 drsquooctubre la cooperativa de consumi-dors ETICOM Som Connexioacute ha celebrat la seva assemblea general al Prat de Llobregat
Amb una important participacioacute en el conjunt dels punts de lrsquoordre del dia lrsquoassemblea ha aprovat els punts de
lrsquoordre del dia i ha renovat el seu Consell Rector La inter-territorialitat la intercooperacioacute la prestacioacute de serveis noves contractacions la capitalitzacioacute de la cooperativa etchellip varen ser punts que varen comportar un extens debat participatiu i enriquidor al conjunt drsquoassistents
El nou Consell Rector estagrave format per
bullGuernicaFacundobullQuimSiciacuteliabullXavierPalosbullPereRusintildeolbull JoanManelTorres
bullOscarRando(presidegravencia)
bullMercegraveBotellabullClaraSolerbull JoanSubirats
Celebracioacute assemblea general de la cooperativa ETICOM
NO
VEM
BRE-
DES
EMBR
E 20
15
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
05
ASSISTEgraveNCIA SANITAgraveRIA RENOVA LrsquoAgraveREA MATERNOINFANTIL DE LrsquoHOSPITAL DE BARCELONA
NOTIacuteCIES COOP
Amb lrsquoobjectiu de seguir impulsant un agravembit de summa importagravencia Assistegravencia Sanitagraveria i SCIAS han aprovat destinar una ambiciosa parti-
da del seu pla drsquoinversions a la remodelacioacute de la planta drsquoobstetriacutecia que milloraragrave la dotacioacute drsquoequips i reno-varagrave espais totes les habitacions i zones comunes seran objecte drsquouna transformacioacute a fons per actualitzar lrsquoar-quitectura drsquointeriors Aixiacute als 25 milions drsquoeuros drsquoin-versioacute anual en la millora de lrsquoHospital de Barcelona srsquohi sumaran 2 milions drsquoeuros meacutes amb aquesta finalitat
El concepte de cures centrades en la famiacutelia ha forjat un nou enfocament en el maneig del nadoacute que reconeix els pares i la famiacutelia com una referegravencia permanent en la vida del nen fins i tot en el periacuteode drsquohospitalitzacioacute Eacutes per aquesta raoacute que la reforma estructural de la uni-tat tindragrave en compte lrsquoadaptacioacute als canvis que es pro-dueixen en les cures drsquoaquests pacients nounats
Drsquoaltra banda la incorporacioacute del diagnogravestic per tomo-siacutentesi i la implantacioacute del servei de puericultura a do-micili per a les assegurades drsquoAssistegravencia Sanitagraveria tam-beacute contribuiran a potenciar lrsquoagraverea maternoinfantil Junt amb iniciatives com la posada en marxa de la Consulta de lrsquoEmbaragraves de Risc la creacioacute del centre de reproduc-cioacute assistida Gravida la implantacioacute de les urgegravencies pe-diagravetriques a lrsquoHospital de Barcelona la millora tecnolograve-gica en lrsquoassistegravencia neonatal i la celebracioacute anual de la jornada sobre patologia de lrsquoembaragraves aquesta nova aposta mostra el compromiacutes drsquoAssistegravencia Sanitagraveria de
proveir atencioacute megravedica de la magravexima qualitat en lrsquoagraverea maternoinfantil
Prop de 250 ginecogravelegs treballen a lrsquoHospital de Bar-celona que des de la seva obertura compta amb una potent agraverea maternoinfantil dedicada a les cures de la dona embarassada i els seus nadons Durant aquests meacutes de 25 anys srsquoha consolidat un equip professional altament especialitzat en lrsquoatencioacute de tots els aspectes relacionats amb lrsquoagravembit de la perinatologia a partir del moment en quegrave la gestant ingressa a lrsquohospital per qual-sevol problema relacionat amb el curs de lrsquoembaragraves un equip format per obstetres llevadores neonatogravelegs i infermeres activa el protocol per atendre la pacient i tre-ballar de forma coordinada per garantir la magravexima qua-litat assistencial a la gestant i al nounat LrsquoHospital de Barcelona registra mes de 1000 naixements cada any
Assistegravencia Sanitagraveria eacutes una companyia asseguradora megravedica exemple del cooperativisme sanitari un parti-cular model drsquoautogestioacute ideat pel Dr Josep Espriu fa meacutes de cinquanta anys i basat en la igualtat de metges i usuaris en els ogravergans de decisioacute i gestioacute Actualment lrsquoentitat compta amb 190000 assegurats i un quadre facultatiu format per meacutes de 4000 metges a la seva disposicioacute A meacutes eacutes partner megravedic oficial del FC Bar-celona
El grup sanitari cooperatiu inverteix 45 milions drsquoeuros i reforccedila una agraverea
estrategravegica
A lrsquoHospital de Barcelona que realitza meacutes de 1000 parts a lrsquoany treballen al
voltant de 250 ginecogravelegs
Hospital de BarcelonaHospital de Barcelona
NO
VEM
BRE-
DES
EMBR
E 20
15
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
06
LA CESSIOacute DrsquoUacuteS UNA ALTERNATIVA COLmiddotLECTIVA DrsquoHABITATGE
NOTIacuteCIES COOP
Lrsquoantic complex fabril de Can Batlloacute recuperat fa quatre anys pels veiumlns de Sants srsquoha convertit en un dels referents meacutes robustos de lrsquoautogestioacute
ciutadana a Barcelona El recinte dinamitzador del teixit associatiu al barri i bressol de projectes socials luacutedics i culturals acull diferents espais que inclouen entre drsquoal-tres una biblioteca popular sales de tallers un auditori i fins i tot la primera cooperativa drsquohabitatge en regravegim de cessioacute drsquouacutes
El model de cessioacute drsquouacutes com a aposta pionera al territoriAquesta expressioacute genuiumlna drsquohabitatge protegit es fo-namenta en el fet que la propietat dels immobles eacutes sempre colmiddotlectiva i per tant els seus habitants tenen el dret a viure-hi i poden ser usuaris de forma indefinida En consequumlegravencia ldquolrsquoespeculacioacute i el lucrerdquo queden al marge de la relacioacute que lrsquoinquiliacute estableix amb el domi-cili
La cooperativa drsquohabitatges La Borda ha engegat un projecte drsquoedifici que teacute la voluntat ldquodrsquoactualitzarrdquo el model alternatiu de cessioacute drsquouacutes La iniciativa va neacuteixer fruit de la identificacioacute que existeix una mancanccedila his-tograverica de pisos protegits al barri de la Bordeta i ho va fer de forma molt vinculada a la Plataforma Can Batlloacute eacutes pel barri el colmiddotlectiu assembleari que empeny les activi-tats que es desenvolupen al recinte ldquoDins el conjunt de reivindicacions que hi ha a Can Batlloacute impulsar aquest model drsquohabitatge era un dels principals objectiusrdquo ex-plica Elba Mansilla membre de la cooperativa
LrsquoAjuntament de Barcelona va cedir a La Borda una par-celmiddotla de sogravel de titularitat municipal ubicat en el com-plex industrial perquegrave hi pogueacutes edificar La cessioacute eacutes a 75 anys vista tot i que els promotors del projecte tenen la voluntat que aquest es perllongui per generar refe-rencialitat i precedents ja no nomeacutes en el camp de la gestioacute dels habitatges sinoacute tambeacute en la promocioacute de formes diferents de convivegravencia
Lrsquoestructura de lrsquoedificiAixiacute el plantejament de lrsquoedifici incorpora 28 ldquounitats de convivegravenciardquo privades ndashels domicilisndash que comparti-
ran lrsquoespai amb algunes zones comunitagraveries Drsquoaquesta manera ldquointentarem colmiddotlectivitzar les esferes que mol-tes vegades queden recloses dins la intimitat de les ca-sesrdquo apunta Mansilla Malgrat que els pisos seran meacutes reduiumlts de la mida convencional perquegrave la part que es treu passa a ser comuna tindran tres mides diferents i els usuaris els ocuparan en funcioacute de les seves necessi-tats La idea eacutes que tot lrsquoimmoble i no nomeacutes les unitats de convivegravencia sigui percebut com una gran llar Esquema del projecte de La BordaAixiacute mateix la voluntat eacutes que guardi una estreta rela-cioacute amb el context on srsquoemmarca Can Batlloacute ldquoSi soacuten cases dins una gran casa tambeacute eacutes un projecte dins un gran projecterdquo afirma Lluc Hernagravendez soci de La Borda i membre de la cooperativa drsquoarquitectes LaCol enca-rregada del disseny de lrsquoedifici
La relacioacute entre el privat i el comunitari Hi hauragrave dos blocs que estaran comunicats a traveacutes drsquouna ldquocorralardquo un pati comunitari que connectaragrave tots els pisos i que a criteri de lrsquoarquitecte ldquoeacutes una primera manera de potenciar la vida conjuntardquo Els tegravecnics jun-tament amb les altres persones que estan implicades en el projecte han decidit el tipus de relacioacute que volen que hi hagi entre els agravembits comuns i els privats
Laura Aznar Barcelonawwwnaciodigitalcat
LrsquoAjuntament de Barcelona cedeix un solar
de lrsquoantiga fagravebrica de Can Batlloacute de Sants per
tal que la cooperativa La Borda hi construeixi un
edifici de pisos
Aquest model de propietat colmiddotlectiva ldquovol deixar al marge
lrsquoespeculacioacute i el lucrerdquo
Lrsquoimmoble barrejaragrave espais privats i comuns
Vista del complex de Can Batlloacute de Sants | FOTO Adriagrave Costa
NO
VEM
BRE-
DES
EMBR
E 20
15
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
07NOTIacuteCIES COOP
4110 DE NOVEMBRE DEL 2015DIMARTS
Meacutes BCN Sector immobiliaribPagravegina drsquoinformacioacute de la ciutat en colmiddotlaboracioacute amb lrsquoAjuntament de Barcelona
Diagraveleg Dos moments en una de les reunions de la taula i maqueta de la promocioacute de La Borda
Dariacuteo Reina II MONOGRAgraveFICS
En una ciutat com Barcelona amb una pressioacute urbaniacutestica de les meacutes grans drsquoEspanya eacutes urgent replantejar els pro-
cediments pels quals es distribueix lrsquoallotjament entre la poblacioacute una necessitat que hauria de ser bagravesica fonamental i inalienable per a qual-sevol persona Perograve durant anys el foment de la vivenda en regravegim de pro-pietat i lrsquoendeutament generalitzat van afavorir una dinagravemica alcista del valor del sogravel aixiacute com lrsquoespeculacioacute amb els immobles que en va disparar els preus Tot i que la recessioacute econogravemica ha matisat en certa mesura aquesta tendegravencia el problema de lrsquoacceacutes a la vivenda segueix sent una de les caregravencies fonamentals de la nostra societat
Per intentar resoldre aquesta situa-cioacute el mes passat el govern municipal va constituir la Taula drsquoHabitatge Coo-peratiu un nou grup de treball dins del Consell de lrsquoHabitatge Social de Barcelona La taula estagrave formada per representants del moacuten de les finan-ces egravetiques i cooperativistes com la Fundacioacute Coop 57 Fiare Banca Eacutetica Triodos Bank Caja Laboral Caixa drsquoEnginyers i Caja Mar Tam-beacute en formen part representants de les cooperatives de vivendes Sogeur Portfort-Proha-Projecte Habitat2000 Habitatge Entorn Llar Catalogravenia Fun-dacioacute Seira aixiacute com membres de noves cooperatives com soacuten Sostre Ciacutevic La Borda o Celobert
MODELS Aquesta iniciativa busca eines per impulsar la promocioacute de diferents tipus de vivenda coopera-tiva a la ciutat aixiacute com nous mo-dels drsquouacutes amb la finalitat de millorar lrsquoaccessibilitat de la ciutadania a la vi-venda En concret la taula treballaragrave en la promocioacute de vivenda de lloguer assequible a traveacutes de la construccioacute per part de constructors sense agravenim de lucre o agravenim de lucre limitat pro-mocions en dret drsquouacutes la promocioacute de la rehabilitacioacute energegravetica a traveacutes drsquoempreses cooperatives i lrsquoimpuls de nous regravegims de tinenccedila diferents de la propietat privada i el lloguer (com per exemple la cessioacute drsquouacutes)
Aquests objectius responen aixiacute mateix a una de les liacutenies prioritagraveries del nou govern municipal que eacutes re-forccedilar el moviment cooperatiu solidari
en sectors estrategravegics com la vivenda i oferir a les cooperatives acompanya-ment tegravecnic i juriacutedic aixiacute com canals per fer possible el financcedilament sobre-tot aval i garantia En aquest sentit lrsquoAjuntament de Barcelona estagrave estu-diant la disponibilitat de solars de la seva propietat distribuiumlts als diferents districtes de la ciutat en zones urba-nes ja consolidades on es puguin fer promocions de mida mitjana
Un dels projectes meacutes importants que srsquoestan desenvolupant actual-ment a la ciutat eacutes el que porta a ter-me la cooperativa La Borda El seu objectiu immediat eacutes construir viven-des cooperatives per garantir lrsquoacceacutes a una vivenda digna als veiumlns del barri de la Bordeta (al districte de Sants-Montjuiumlc)
La proposta ndashque srsquoengloba dins del proceacutes de transformacioacute de lrsquoantic recinte industrial de Can Bat-
lloacutendash srsquoarticula al voltant drsquouna forma de tinenccedila i gestioacute de la vivenda poc habitual a Espanya la cooperativa de vivendes en regravegim de cessioacute drsquouacutes Segons aquest model la propietat eacutes colmiddotlectiva sense poder ser mai indivi-dualitzada mentre que els associats organitzats en unitats de convivegravencia disposen drsquoun dret drsquouacutes indefinit so-bre els pisos Segons aquest sistema ndashcomuacute a lrsquoUruguai i Dinamarcandash es protegeix la vivenda dels abusos es-peculatius consubstancials al mercat immobiliari Les vivendes no podran mai ser venudes ni comprades al mer-cat ni cedides a una tercera persona
Lrsquoedifici comptaragrave amb una tren-tena drsquounitats de convivegravencia amb tres tipus de vivendes de 40 60 i 70 metres quadrats La quota drsquouacutes seragrave susceptible de variar en funcioacute del grau drsquoocupabilitat de les vivendes i les rendes associades
EL DRET A UNA LLAR
Barcelona posa en marxa la Taula drsquoHabitatge Cooperatiu
Aquest grup de treball estudia com fomentar alternatives al regravegim de propietat o lloguerb Una experiegravencia drsquoaquesta mena ja srsquoestagrave
portant a terme al barri de la Bordeta b
A meacutes de les aportacions econograve-miques inicials acordades els socis faran una aportacioacute en forma de tre-ball tant en la fase de construccioacute o rehabilitacioacute de la promocioacute com en el manteniment ordinari futur Tots els socis hauran de fer una apor-tacioacute miacutenima de treball i de capital i srsquohauragrave drsquoelaborar un pressupost que tingui en compte els dos tipus drsquoaportacions Hi ha un liacutemit magravexim de renda per poder accedir a les vivendes aixiacute com el compliment dels criteris de vivenda de protec-cioacute oficial
Perograve lrsquoaposta de La Borda va meacutes enllagrave del cas concret El seu objectiu a llarg termini eacutes plantejar la reproduc-cioacute drsquoaquesta tipologia de cooperativa a tot el territori com un nou model de gestioacute de vivenda social i puacuteblica que faci accessible lrsquoallotjament a perso-nes amb rendes baixesM
bEl consistori estudia la disponibilitat de solars municipals on portar a terme promocionsdrsquoaquesta mena
ANAgraveLISI
copy El Perioacutedico de Catalunya Tots els drets reservatsAquesta publicacioacute eacutes per a uacutes exclusivament privat i es prohibeix la seva reproduccioacute distribucioacute transformacioacute i uacutes per a press-clipping
NO
VEM
BRE-
DES
EMBR
E 20
15
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
08
LA FEDERACIOacute ES REUNEIX AMB EL NOU COMISSIONAT DrsquoECONOMIA SOCIAL I COOPERATIVA DE LrsquoAJUNTAMENT DE BARCELONA
NOTIacuteCIES COOP
El passat 25 drsquoagost a peticioacute del nou comissionat drsquoEconomia Social i Cooperativa de lrsquoAjuntament de Barcelona Jordi Via es va celebrar una reunioacute
amb el president de la nostra federacioacute en Quim Siciacutelia
En aquesta reunioacute es va poder copsar drsquoentrada la bona predisposicioacute de lrsquoajuntament i en particular drsquoaquest comissionat pel que fa a compartir nous projectes i no-ves experiegravencies amb el cooperativisme a la ciutat Bar-celona
En la reunioacute el Quim Siciacutelia va exposar la realitat del coo-perativisme de consum organitzat i les seves necessi-tats i la voluntat de la nostra federacioacute a colmiddotlaborar
compartir i participar en tot allograve que sersquons solmiddotliciti i que expressi a la vegada una voluntat dinamitzadora i trans-formadora
En Jordi Via ens expressa la seva voluntat i la del seu equip de fer front a alguns projectes que en aquests moments encara estan en fase drsquoestudi ressaltant la creacioacute drsquoun Pla Director territorial inclusiu i transversal
Quedem en seguir parlant en la mesura que es vagin concretant els projectes i ens expressa el comissionat que agraeix la voluntat de la federacioacute en donar suport als projectes de ciutat
NO
VEM
BRE-
DES
EMBR
E 20
15
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
09LrsquoARTICLE DEL MES
34ara bcn
DISSABTE 24 DrsquoOCTUBRE DEL 2015 ara
L E S X I F R E S
A Barcelona hi ha actualment 2421 pisos que soacuten propietat drsquoentitats bancagraveries i que fa meacutes de dos anys que estan buits Aixiacute ho va concretar el regidor drsquoHabitatge de lrsquoAjuntament Josep Maria Montaner en lrsquouacuteltima comissioacute municipal de drets socials
MERCAT DE MERCATS TAPES I GASTRONOMIA
L rsquo I M P E R D I B L E
Paradistes dels mercats de Barcelona restauradors i vitiviniacutecoles Tot aixograve i meacutes eacutes el que trobareu al Mercat de Mercats aquest cap de setmana a lrsquoavinguda de la Catedral Es tracta drsquouna iniciativa de lrsquoInstitut de Mercats que aplega activitats gastronogravemiques ndashhi hauragrave lrsquoAula Gastronogravemica i lrsquoAula de Tastndash i que compta amb la presegravencia de 23 comerciants en representacioacute de la xarxa de mercats barcelonins Lrsquoentrada a lrsquoesdeveniment eacutes gratuiumlta perograve les tapes i les racions elaborades pels restauradors tenen un preu de 4 euros
2421 PISOS BUITS EN MANS DE BANCS
Els resultats de la ronda de contactes que ha mantingut lrsquoAjuntament amb les entitats bancagraveries per aconseguir pisos han sigut de moment ldquominsosrdquo com reconeix el mateix regidor drsquoHabitatge La Sareb ndasho banc dolentndash nomeacutes ha cedit de moment sis habitatges per a uacutes social i CaixaBank al seu torn nrsquoha habilitat tres meacutes
6 PISOS DE LA SAREB
Jordi Via
Quan Barcelona en Comuacute va arribar al govern un dels primers canvis que va incorporar en lrsquoorganigra-ma municipal va ser la
creacioacute del comissionat drsquoEconomia Social i Cooperativa La nova agraverea de-pegraven de la primera tinenccedila i lrsquoencapccedila-la Jordi Via que entre drsquoaltres eacutes membre del Consell de Treball Eco-nogravemic i Social de Catalunya El co-missionat preteacuten reivindicar una eco-nomia plural per a la ciutat i fugir dels paragravemetres econogravemics tradicionals
Per quegrave es crea el comissionat drsquoEco-nomia Social i Cooperativa Barcelona teacute antecedents histograverics molt importants de cooperativisme de consum i de produccioacute Eacutes una re-alitat que no eacutes nova A meacutes actual-ment lrsquoeconomia cooperativa ja eacutes una realitat quantitativa i qualitativa a la ciutat Lrsquoeconomia cooperativa teacute valors que permeten construir reali-tats empresarials i econogravemiques dife-rents A Barcelona hi ha meacutes de 4100 empreses i entitats a la ciutat meacutes de 30000 llocs de treball i meacutes de mig milioacute de persones que formem part de cooperatives de consum
La creacioacute drsquoaquest comissionat tambeacute eacutes una manera de marcar el perfil del govern El comissionat tambeacute existeix per vo-luntat poliacutetica Un govern municipal que guanya amb un programa trans-formador ha de posar en primera liacute-nia poliacutetica la feina de lrsquoeconomia co-operativa El nou municipalisme vol dir aprofundiment de la democragravecia i aixograve teacute a veure amb la construccioacute de democragravecia econogravemica
Quegrave pot fer lrsquoAjuntament per cons-truir-la De moment estem comenccedilant amb el desplegament drsquouna voluntat poliacuteti-ca transformadora cap un nou model socioeconogravemic I seguim una estrategrave-gia drsquoeconomia diversificada i plural En aquest sentit estem treballant per promocionar una visibilitzacioacute drsquoaquesta manera de fer empresa de lrsquoactivacioacute de noves pragravectiques em-presarials i reforccedilar el que ja existeix
Com valora la feina feta fins ara Estem raonablement satisfets Quan es va entomar poliacuteticament el comis-sionat ja eacuterem conscients que no seria fagravecil Eacutes una gestioacute que teacute certa com-plexitat Si la nostra voluntat fos dei-xar lrsquoeconomia social com un agravembit marginal i amb una funcioacute palmiddotliativa seria relativament fagravecil perquegrave era el que ja estava meacutes o menys assumit per lrsquoanterior govern Ara beacute si es consi-dera amb la potencialitat transforma-dora com ho fem nosaltres comporta un problema que srsquoha de gestionar
Amb quina problemagravetica srsquoestan tro-bant Ens estem trobant dificultats i con-tradiccions Ens plantegem com fer front a determinades inegravercies Tot i que aquesta dinagravemica estagrave comen-ccedilant a canviar els moviments socials que fan molt beacute estan meacutes dedicats a la mobilitzacioacute i a la denuacutencia que no a la proposta proactiva Tambeacute hem de fer front a les mateixes dinagrave-miques drsquoestructura de govern drsquoun Ajuntament com el de Barcelona Eacutes un govern majoritari perograve minorita-ri A meacutes lrsquoeconomia cooperativa eacutes un agravembit que cal dotar-lo drsquoun pres-supost adequat perquegrave funcioni I els condicionants de la llei Montoro no ho faciliten
iquestLrsquooposicioacute es mostra receptiva a lrsquoeconomia cooperativa Tots hi mostren predisposicioacute Hi ha una transversalitat prou assumida per diferents formacions Els meacutes conservadors posen accent en el ca-ragravecter palmiddotliatiu Els meacutes progressis-tes posen accent en un caragravecter post-capitalista Aquesta situacioacute ens per-met fer una feina a curt i a llarg termi-ni prou harmoniosa
Quins soacuten els barris que estan aban-derant lrsquoeconomia cooperativa a la ciutat Perquegrave es pugui estendre lrsquoeconomia cooperativa a la ciutat cal que es tre-balli des de la territorialitzacioacute Eacutes a dir des dels districtes des dels barris A Barcelona hi ha molts barris que han encetat i srsquohan endinsat en aquest tipus de dinagravemiques El barri de Sants ndashamb la Ciutat Invisible en-tre moltes altres iniciativesndash el Po-blenou o Sant Andreu per exemple soacuten alguns dels barris que ho estan abanderant amb egravexit
L rsquo E N T R E V I S T A
Comissionat drsquoEconomia Social i Cooperativa
ldquoPer ser un govern transformador cal posar lrsquoeconomia cooperativa a primera filardquo
FRANCESC MELCION
Nuacuteria Martiacutenez
E L L E C T O R O P I N A
S Iacute
Si teniu fills i no sabeu quegrave fer aquest cap de setmana porteu-los al Parc de lrsquoOreneta Aquesta eacutes la recomanacioacute de Maite Juan que explica que hi va anar la setmana passada i es va sorprendre ldquogratamentrdquo ldquoEacutes un bon espai per anar en famiacutelia Tens el bosc a tocarrdquo explica
N O
Els embussos que es generen a la Diagonal a la sortida de la placcedila Francesc Maciagrave Aquesta eacutes la queixa de Toni Roig que denuncia que en aquell tram sempre es generen taps ldquoEs tracta drsquoun tram molt cegraventric i utilitzat de la ciutat No pot ser que srsquohi generin sempre aquests embussosrdquo diu
L rsquo E N Q U E S T A
iquestET SEMBLA BEacute RESTAR CARRILS DE CIRCULACIOacute
A LA DIAGONAL I IMPULSAR-HI EL TRAMVIA
LA PREGUNTA DrsquoAQUESTA SETMANA
iquestET SEMBLA UNA MESURA UacuteTIL QUE BARCELONA
IMPULSI UNA MONEDA LOCAL
52
48
Siacute
NO
Entra a lrsquoAracat i participa-hi
NO
VEM
BRE-
DES
EMBR
E 20
15
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
10
EL PRESIDENT DE LES CHANTIER DE LrsquoECONOMIE SOCIALE DEL QUEBEC PATRICK DUGUAY ES REUNEIX AMB COOPrsquo57 I LA FEDERACIOacute DE COOPERATIVES DE CONSUMIDORS I USUARIS DE CATALUNYA
NOTIacuteCIES BREUS
El president de Le Chantier de lrsquoEacuteconomie Sociale del Quebec el Sr Patrick Duguay ha mantingut una reunioacute de treball amb la M Antogravenia Esteban
directora i Quim Siciacutelia president de la nostra federacioacute En aquesta primera reunioacute conjuntament amb membres de Cooprsquo57 srsquoha destacat la importagravencia de lrsquoeconomia social i cooperativa en lrsquoagravembit internacional pel que fa a construir un teixit associatiu que consolidi la presegravencia de lrsquoeconomia social i enxarxi els diferents agents en la mesura de promoure la intercooperacioacute internacional aquest treball finalitzaria amb la celebracioacute drsquoun con-greacutes en el 20162017
A meacutes a meacutes cal destacar drsquoaquesta reunioacute lrsquointercanvi drsquoexperiegravencies que de ben segur es traduiran en projec-tes de futur
Patrick Duguay president de les Chantier de lrsquoEconomie Sociale del Quebec
LA FEDERACIOacute SrsquoADHEREIX AL MANIFEST
MANIFEST 201512 FRONTS EN LA LLUITA CONTRA LES DESIGUALTATS
Un de cada cinc habitants del planeta viu en situacioacute de pobresa la mateixa proporcioacute que a casa nostra Da-vant aquesta realitat inadmissible els nous Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides agenda de treball internacional fins el 2030 insten tots els paiumlsos a complir amb determina-des metes El primer objectiu eacutes posar fi a la pobresa arreu del moacuten i el desegrave defensa lrsquoadopcioacute de noves poliacutetiques fiscals salarials i de proteccioacute social per aconseguir progressivament una major igualtat
Davant la necessitat drsquoun canvi de model econogravemic i social orientat a la justiacutecia global Pobresa Zero reivindica la responsabilitat dels poders puacuteblics de des-plegar poliacutetiques predistributives i redistributives per reduir les desigualtats i eradicar la pobresa Per aconseguir-ho reclama a les institucions que srsquoapun-tin a lrsquoagenda les propostes en 12 fronts per fer de Catalunya un paiacutes meacutes just on totes les persones tinguem les mateixes oportunitats per a una vida digna i plena i que alhora contribueixi a fer-ho possible tambeacute arreu del moacuten
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
cooperativament
NO
VEM
BRE-
DES
EMBR
E 20
15
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
05
ASSISTEgraveNCIA SANITAgraveRIA RENOVA LrsquoAgraveREA MATERNOINFANTIL DE LrsquoHOSPITAL DE BARCELONA
NOTIacuteCIES COOP
Amb lrsquoobjectiu de seguir impulsant un agravembit de summa importagravencia Assistegravencia Sanitagraveria i SCIAS han aprovat destinar una ambiciosa parti-
da del seu pla drsquoinversions a la remodelacioacute de la planta drsquoobstetriacutecia que milloraragrave la dotacioacute drsquoequips i reno-varagrave espais totes les habitacions i zones comunes seran objecte drsquouna transformacioacute a fons per actualitzar lrsquoar-quitectura drsquointeriors Aixiacute als 25 milions drsquoeuros drsquoin-versioacute anual en la millora de lrsquoHospital de Barcelona srsquohi sumaran 2 milions drsquoeuros meacutes amb aquesta finalitat
El concepte de cures centrades en la famiacutelia ha forjat un nou enfocament en el maneig del nadoacute que reconeix els pares i la famiacutelia com una referegravencia permanent en la vida del nen fins i tot en el periacuteode drsquohospitalitzacioacute Eacutes per aquesta raoacute que la reforma estructural de la uni-tat tindragrave en compte lrsquoadaptacioacute als canvis que es pro-dueixen en les cures drsquoaquests pacients nounats
Drsquoaltra banda la incorporacioacute del diagnogravestic per tomo-siacutentesi i la implantacioacute del servei de puericultura a do-micili per a les assegurades drsquoAssistegravencia Sanitagraveria tam-beacute contribuiran a potenciar lrsquoagraverea maternoinfantil Junt amb iniciatives com la posada en marxa de la Consulta de lrsquoEmbaragraves de Risc la creacioacute del centre de reproduc-cioacute assistida Gravida la implantacioacute de les urgegravencies pe-diagravetriques a lrsquoHospital de Barcelona la millora tecnolograve-gica en lrsquoassistegravencia neonatal i la celebracioacute anual de la jornada sobre patologia de lrsquoembaragraves aquesta nova aposta mostra el compromiacutes drsquoAssistegravencia Sanitagraveria de
proveir atencioacute megravedica de la magravexima qualitat en lrsquoagraverea maternoinfantil
Prop de 250 ginecogravelegs treballen a lrsquoHospital de Bar-celona que des de la seva obertura compta amb una potent agraverea maternoinfantil dedicada a les cures de la dona embarassada i els seus nadons Durant aquests meacutes de 25 anys srsquoha consolidat un equip professional altament especialitzat en lrsquoatencioacute de tots els aspectes relacionats amb lrsquoagravembit de la perinatologia a partir del moment en quegrave la gestant ingressa a lrsquohospital per qual-sevol problema relacionat amb el curs de lrsquoembaragraves un equip format per obstetres llevadores neonatogravelegs i infermeres activa el protocol per atendre la pacient i tre-ballar de forma coordinada per garantir la magravexima qua-litat assistencial a la gestant i al nounat LrsquoHospital de Barcelona registra mes de 1000 naixements cada any
Assistegravencia Sanitagraveria eacutes una companyia asseguradora megravedica exemple del cooperativisme sanitari un parti-cular model drsquoautogestioacute ideat pel Dr Josep Espriu fa meacutes de cinquanta anys i basat en la igualtat de metges i usuaris en els ogravergans de decisioacute i gestioacute Actualment lrsquoentitat compta amb 190000 assegurats i un quadre facultatiu format per meacutes de 4000 metges a la seva disposicioacute A meacutes eacutes partner megravedic oficial del FC Bar-celona
El grup sanitari cooperatiu inverteix 45 milions drsquoeuros i reforccedila una agraverea
estrategravegica
A lrsquoHospital de Barcelona que realitza meacutes de 1000 parts a lrsquoany treballen al
voltant de 250 ginecogravelegs
Hospital de BarcelonaHospital de Barcelona
NO
VEM
BRE-
DES
EMBR
E 20
15
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
06
LA CESSIOacute DrsquoUacuteS UNA ALTERNATIVA COLmiddotLECTIVA DrsquoHABITATGE
NOTIacuteCIES COOP
Lrsquoantic complex fabril de Can Batlloacute recuperat fa quatre anys pels veiumlns de Sants srsquoha convertit en un dels referents meacutes robustos de lrsquoautogestioacute
ciutadana a Barcelona El recinte dinamitzador del teixit associatiu al barri i bressol de projectes socials luacutedics i culturals acull diferents espais que inclouen entre drsquoal-tres una biblioteca popular sales de tallers un auditori i fins i tot la primera cooperativa drsquohabitatge en regravegim de cessioacute drsquouacutes
El model de cessioacute drsquouacutes com a aposta pionera al territoriAquesta expressioacute genuiumlna drsquohabitatge protegit es fo-namenta en el fet que la propietat dels immobles eacutes sempre colmiddotlectiva i per tant els seus habitants tenen el dret a viure-hi i poden ser usuaris de forma indefinida En consequumlegravencia ldquolrsquoespeculacioacute i el lucrerdquo queden al marge de la relacioacute que lrsquoinquiliacute estableix amb el domi-cili
La cooperativa drsquohabitatges La Borda ha engegat un projecte drsquoedifici que teacute la voluntat ldquodrsquoactualitzarrdquo el model alternatiu de cessioacute drsquouacutes La iniciativa va neacuteixer fruit de la identificacioacute que existeix una mancanccedila his-tograverica de pisos protegits al barri de la Bordeta i ho va fer de forma molt vinculada a la Plataforma Can Batlloacute eacutes pel barri el colmiddotlectiu assembleari que empeny les activi-tats que es desenvolupen al recinte ldquoDins el conjunt de reivindicacions que hi ha a Can Batlloacute impulsar aquest model drsquohabitatge era un dels principals objectiusrdquo ex-plica Elba Mansilla membre de la cooperativa
LrsquoAjuntament de Barcelona va cedir a La Borda una par-celmiddotla de sogravel de titularitat municipal ubicat en el com-plex industrial perquegrave hi pogueacutes edificar La cessioacute eacutes a 75 anys vista tot i que els promotors del projecte tenen la voluntat que aquest es perllongui per generar refe-rencialitat i precedents ja no nomeacutes en el camp de la gestioacute dels habitatges sinoacute tambeacute en la promocioacute de formes diferents de convivegravencia
Lrsquoestructura de lrsquoedificiAixiacute el plantejament de lrsquoedifici incorpora 28 ldquounitats de convivegravenciardquo privades ndashels domicilisndash que comparti-
ran lrsquoespai amb algunes zones comunitagraveries Drsquoaquesta manera ldquointentarem colmiddotlectivitzar les esferes que mol-tes vegades queden recloses dins la intimitat de les ca-sesrdquo apunta Mansilla Malgrat que els pisos seran meacutes reduiumlts de la mida convencional perquegrave la part que es treu passa a ser comuna tindran tres mides diferents i els usuaris els ocuparan en funcioacute de les seves necessi-tats La idea eacutes que tot lrsquoimmoble i no nomeacutes les unitats de convivegravencia sigui percebut com una gran llar Esquema del projecte de La BordaAixiacute mateix la voluntat eacutes que guardi una estreta rela-cioacute amb el context on srsquoemmarca Can Batlloacute ldquoSi soacuten cases dins una gran casa tambeacute eacutes un projecte dins un gran projecterdquo afirma Lluc Hernagravendez soci de La Borda i membre de la cooperativa drsquoarquitectes LaCol enca-rregada del disseny de lrsquoedifici
La relacioacute entre el privat i el comunitari Hi hauragrave dos blocs que estaran comunicats a traveacutes drsquouna ldquocorralardquo un pati comunitari que connectaragrave tots els pisos i que a criteri de lrsquoarquitecte ldquoeacutes una primera manera de potenciar la vida conjuntardquo Els tegravecnics jun-tament amb les altres persones que estan implicades en el projecte han decidit el tipus de relacioacute que volen que hi hagi entre els agravembits comuns i els privats
Laura Aznar Barcelonawwwnaciodigitalcat
LrsquoAjuntament de Barcelona cedeix un solar
de lrsquoantiga fagravebrica de Can Batlloacute de Sants per
tal que la cooperativa La Borda hi construeixi un
edifici de pisos
Aquest model de propietat colmiddotlectiva ldquovol deixar al marge
lrsquoespeculacioacute i el lucrerdquo
Lrsquoimmoble barrejaragrave espais privats i comuns
Vista del complex de Can Batlloacute de Sants | FOTO Adriagrave Costa
NO
VEM
BRE-
DES
EMBR
E 20
15
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
07NOTIacuteCIES COOP
4110 DE NOVEMBRE DEL 2015DIMARTS
Meacutes BCN Sector immobiliaribPagravegina drsquoinformacioacute de la ciutat en colmiddotlaboracioacute amb lrsquoAjuntament de Barcelona
Diagraveleg Dos moments en una de les reunions de la taula i maqueta de la promocioacute de La Borda
Dariacuteo Reina II MONOGRAgraveFICS
En una ciutat com Barcelona amb una pressioacute urbaniacutestica de les meacutes grans drsquoEspanya eacutes urgent replantejar els pro-
cediments pels quals es distribueix lrsquoallotjament entre la poblacioacute una necessitat que hauria de ser bagravesica fonamental i inalienable per a qual-sevol persona Perograve durant anys el foment de la vivenda en regravegim de pro-pietat i lrsquoendeutament generalitzat van afavorir una dinagravemica alcista del valor del sogravel aixiacute com lrsquoespeculacioacute amb els immobles que en va disparar els preus Tot i que la recessioacute econogravemica ha matisat en certa mesura aquesta tendegravencia el problema de lrsquoacceacutes a la vivenda segueix sent una de les caregravencies fonamentals de la nostra societat
Per intentar resoldre aquesta situa-cioacute el mes passat el govern municipal va constituir la Taula drsquoHabitatge Coo-peratiu un nou grup de treball dins del Consell de lrsquoHabitatge Social de Barcelona La taula estagrave formada per representants del moacuten de les finan-ces egravetiques i cooperativistes com la Fundacioacute Coop 57 Fiare Banca Eacutetica Triodos Bank Caja Laboral Caixa drsquoEnginyers i Caja Mar Tam-beacute en formen part representants de les cooperatives de vivendes Sogeur Portfort-Proha-Projecte Habitat2000 Habitatge Entorn Llar Catalogravenia Fun-dacioacute Seira aixiacute com membres de noves cooperatives com soacuten Sostre Ciacutevic La Borda o Celobert
MODELS Aquesta iniciativa busca eines per impulsar la promocioacute de diferents tipus de vivenda coopera-tiva a la ciutat aixiacute com nous mo-dels drsquouacutes amb la finalitat de millorar lrsquoaccessibilitat de la ciutadania a la vi-venda En concret la taula treballaragrave en la promocioacute de vivenda de lloguer assequible a traveacutes de la construccioacute per part de constructors sense agravenim de lucre o agravenim de lucre limitat pro-mocions en dret drsquouacutes la promocioacute de la rehabilitacioacute energegravetica a traveacutes drsquoempreses cooperatives i lrsquoimpuls de nous regravegims de tinenccedila diferents de la propietat privada i el lloguer (com per exemple la cessioacute drsquouacutes)
Aquests objectius responen aixiacute mateix a una de les liacutenies prioritagraveries del nou govern municipal que eacutes re-forccedilar el moviment cooperatiu solidari
en sectors estrategravegics com la vivenda i oferir a les cooperatives acompanya-ment tegravecnic i juriacutedic aixiacute com canals per fer possible el financcedilament sobre-tot aval i garantia En aquest sentit lrsquoAjuntament de Barcelona estagrave estu-diant la disponibilitat de solars de la seva propietat distribuiumlts als diferents districtes de la ciutat en zones urba-nes ja consolidades on es puguin fer promocions de mida mitjana
Un dels projectes meacutes importants que srsquoestan desenvolupant actual-ment a la ciutat eacutes el que porta a ter-me la cooperativa La Borda El seu objectiu immediat eacutes construir viven-des cooperatives per garantir lrsquoacceacutes a una vivenda digna als veiumlns del barri de la Bordeta (al districte de Sants-Montjuiumlc)
La proposta ndashque srsquoengloba dins del proceacutes de transformacioacute de lrsquoantic recinte industrial de Can Bat-
lloacutendash srsquoarticula al voltant drsquouna forma de tinenccedila i gestioacute de la vivenda poc habitual a Espanya la cooperativa de vivendes en regravegim de cessioacute drsquouacutes Segons aquest model la propietat eacutes colmiddotlectiva sense poder ser mai indivi-dualitzada mentre que els associats organitzats en unitats de convivegravencia disposen drsquoun dret drsquouacutes indefinit so-bre els pisos Segons aquest sistema ndashcomuacute a lrsquoUruguai i Dinamarcandash es protegeix la vivenda dels abusos es-peculatius consubstancials al mercat immobiliari Les vivendes no podran mai ser venudes ni comprades al mer-cat ni cedides a una tercera persona
Lrsquoedifici comptaragrave amb una tren-tena drsquounitats de convivegravencia amb tres tipus de vivendes de 40 60 i 70 metres quadrats La quota drsquouacutes seragrave susceptible de variar en funcioacute del grau drsquoocupabilitat de les vivendes i les rendes associades
EL DRET A UNA LLAR
Barcelona posa en marxa la Taula drsquoHabitatge Cooperatiu
Aquest grup de treball estudia com fomentar alternatives al regravegim de propietat o lloguerb Una experiegravencia drsquoaquesta mena ja srsquoestagrave
portant a terme al barri de la Bordeta b
A meacutes de les aportacions econograve-miques inicials acordades els socis faran una aportacioacute en forma de tre-ball tant en la fase de construccioacute o rehabilitacioacute de la promocioacute com en el manteniment ordinari futur Tots els socis hauran de fer una apor-tacioacute miacutenima de treball i de capital i srsquohauragrave drsquoelaborar un pressupost que tingui en compte els dos tipus drsquoaportacions Hi ha un liacutemit magravexim de renda per poder accedir a les vivendes aixiacute com el compliment dels criteris de vivenda de protec-cioacute oficial
Perograve lrsquoaposta de La Borda va meacutes enllagrave del cas concret El seu objectiu a llarg termini eacutes plantejar la reproduc-cioacute drsquoaquesta tipologia de cooperativa a tot el territori com un nou model de gestioacute de vivenda social i puacuteblica que faci accessible lrsquoallotjament a perso-nes amb rendes baixesM
bEl consistori estudia la disponibilitat de solars municipals on portar a terme promocionsdrsquoaquesta mena
ANAgraveLISI
copy El Perioacutedico de Catalunya Tots els drets reservatsAquesta publicacioacute eacutes per a uacutes exclusivament privat i es prohibeix la seva reproduccioacute distribucioacute transformacioacute i uacutes per a press-clipping
NO
VEM
BRE-
DES
EMBR
E 20
15
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
08
LA FEDERACIOacute ES REUNEIX AMB EL NOU COMISSIONAT DrsquoECONOMIA SOCIAL I COOPERATIVA DE LrsquoAJUNTAMENT DE BARCELONA
NOTIacuteCIES COOP
El passat 25 drsquoagost a peticioacute del nou comissionat drsquoEconomia Social i Cooperativa de lrsquoAjuntament de Barcelona Jordi Via es va celebrar una reunioacute
amb el president de la nostra federacioacute en Quim Siciacutelia
En aquesta reunioacute es va poder copsar drsquoentrada la bona predisposicioacute de lrsquoajuntament i en particular drsquoaquest comissionat pel que fa a compartir nous projectes i no-ves experiegravencies amb el cooperativisme a la ciutat Bar-celona
En la reunioacute el Quim Siciacutelia va exposar la realitat del coo-perativisme de consum organitzat i les seves necessi-tats i la voluntat de la nostra federacioacute a colmiddotlaborar
compartir i participar en tot allograve que sersquons solmiddotliciti i que expressi a la vegada una voluntat dinamitzadora i trans-formadora
En Jordi Via ens expressa la seva voluntat i la del seu equip de fer front a alguns projectes que en aquests moments encara estan en fase drsquoestudi ressaltant la creacioacute drsquoun Pla Director territorial inclusiu i transversal
Quedem en seguir parlant en la mesura que es vagin concretant els projectes i ens expressa el comissionat que agraeix la voluntat de la federacioacute en donar suport als projectes de ciutat
NO
VEM
BRE-
DES
EMBR
E 20
15
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
09LrsquoARTICLE DEL MES
34ara bcn
DISSABTE 24 DrsquoOCTUBRE DEL 2015 ara
L E S X I F R E S
A Barcelona hi ha actualment 2421 pisos que soacuten propietat drsquoentitats bancagraveries i que fa meacutes de dos anys que estan buits Aixiacute ho va concretar el regidor drsquoHabitatge de lrsquoAjuntament Josep Maria Montaner en lrsquouacuteltima comissioacute municipal de drets socials
MERCAT DE MERCATS TAPES I GASTRONOMIA
L rsquo I M P E R D I B L E
Paradistes dels mercats de Barcelona restauradors i vitiviniacutecoles Tot aixograve i meacutes eacutes el que trobareu al Mercat de Mercats aquest cap de setmana a lrsquoavinguda de la Catedral Es tracta drsquouna iniciativa de lrsquoInstitut de Mercats que aplega activitats gastronogravemiques ndashhi hauragrave lrsquoAula Gastronogravemica i lrsquoAula de Tastndash i que compta amb la presegravencia de 23 comerciants en representacioacute de la xarxa de mercats barcelonins Lrsquoentrada a lrsquoesdeveniment eacutes gratuiumlta perograve les tapes i les racions elaborades pels restauradors tenen un preu de 4 euros
2421 PISOS BUITS EN MANS DE BANCS
Els resultats de la ronda de contactes que ha mantingut lrsquoAjuntament amb les entitats bancagraveries per aconseguir pisos han sigut de moment ldquominsosrdquo com reconeix el mateix regidor drsquoHabitatge La Sareb ndasho banc dolentndash nomeacutes ha cedit de moment sis habitatges per a uacutes social i CaixaBank al seu torn nrsquoha habilitat tres meacutes
6 PISOS DE LA SAREB
Jordi Via
Quan Barcelona en Comuacute va arribar al govern un dels primers canvis que va incorporar en lrsquoorganigra-ma municipal va ser la
creacioacute del comissionat drsquoEconomia Social i Cooperativa La nova agraverea de-pegraven de la primera tinenccedila i lrsquoencapccedila-la Jordi Via que entre drsquoaltres eacutes membre del Consell de Treball Eco-nogravemic i Social de Catalunya El co-missionat preteacuten reivindicar una eco-nomia plural per a la ciutat i fugir dels paragravemetres econogravemics tradicionals
Per quegrave es crea el comissionat drsquoEco-nomia Social i Cooperativa Barcelona teacute antecedents histograverics molt importants de cooperativisme de consum i de produccioacute Eacutes una re-alitat que no eacutes nova A meacutes actual-ment lrsquoeconomia cooperativa ja eacutes una realitat quantitativa i qualitativa a la ciutat Lrsquoeconomia cooperativa teacute valors que permeten construir reali-tats empresarials i econogravemiques dife-rents A Barcelona hi ha meacutes de 4100 empreses i entitats a la ciutat meacutes de 30000 llocs de treball i meacutes de mig milioacute de persones que formem part de cooperatives de consum
La creacioacute drsquoaquest comissionat tambeacute eacutes una manera de marcar el perfil del govern El comissionat tambeacute existeix per vo-luntat poliacutetica Un govern municipal que guanya amb un programa trans-formador ha de posar en primera liacute-nia poliacutetica la feina de lrsquoeconomia co-operativa El nou municipalisme vol dir aprofundiment de la democragravecia i aixograve teacute a veure amb la construccioacute de democragravecia econogravemica
Quegrave pot fer lrsquoAjuntament per cons-truir-la De moment estem comenccedilant amb el desplegament drsquouna voluntat poliacuteti-ca transformadora cap un nou model socioeconogravemic I seguim una estrategrave-gia drsquoeconomia diversificada i plural En aquest sentit estem treballant per promocionar una visibilitzacioacute drsquoaquesta manera de fer empresa de lrsquoactivacioacute de noves pragravectiques em-presarials i reforccedilar el que ja existeix
Com valora la feina feta fins ara Estem raonablement satisfets Quan es va entomar poliacuteticament el comis-sionat ja eacuterem conscients que no seria fagravecil Eacutes una gestioacute que teacute certa com-plexitat Si la nostra voluntat fos dei-xar lrsquoeconomia social com un agravembit marginal i amb una funcioacute palmiddotliativa seria relativament fagravecil perquegrave era el que ja estava meacutes o menys assumit per lrsquoanterior govern Ara beacute si es consi-dera amb la potencialitat transforma-dora com ho fem nosaltres comporta un problema que srsquoha de gestionar
Amb quina problemagravetica srsquoestan tro-bant Ens estem trobant dificultats i con-tradiccions Ens plantegem com fer front a determinades inegravercies Tot i que aquesta dinagravemica estagrave comen-ccedilant a canviar els moviments socials que fan molt beacute estan meacutes dedicats a la mobilitzacioacute i a la denuacutencia que no a la proposta proactiva Tambeacute hem de fer front a les mateixes dinagrave-miques drsquoestructura de govern drsquoun Ajuntament com el de Barcelona Eacutes un govern majoritari perograve minorita-ri A meacutes lrsquoeconomia cooperativa eacutes un agravembit que cal dotar-lo drsquoun pres-supost adequat perquegrave funcioni I els condicionants de la llei Montoro no ho faciliten
iquestLrsquooposicioacute es mostra receptiva a lrsquoeconomia cooperativa Tots hi mostren predisposicioacute Hi ha una transversalitat prou assumida per diferents formacions Els meacutes conservadors posen accent en el ca-ragravecter palmiddotliatiu Els meacutes progressis-tes posen accent en un caragravecter post-capitalista Aquesta situacioacute ens per-met fer una feina a curt i a llarg termi-ni prou harmoniosa
Quins soacuten els barris que estan aban-derant lrsquoeconomia cooperativa a la ciutat Perquegrave es pugui estendre lrsquoeconomia cooperativa a la ciutat cal que es tre-balli des de la territorialitzacioacute Eacutes a dir des dels districtes des dels barris A Barcelona hi ha molts barris que han encetat i srsquohan endinsat en aquest tipus de dinagravemiques El barri de Sants ndashamb la Ciutat Invisible en-tre moltes altres iniciativesndash el Po-blenou o Sant Andreu per exemple soacuten alguns dels barris que ho estan abanderant amb egravexit
L rsquo E N T R E V I S T A
Comissionat drsquoEconomia Social i Cooperativa
ldquoPer ser un govern transformador cal posar lrsquoeconomia cooperativa a primera filardquo
FRANCESC MELCION
Nuacuteria Martiacutenez
E L L E C T O R O P I N A
S Iacute
Si teniu fills i no sabeu quegrave fer aquest cap de setmana porteu-los al Parc de lrsquoOreneta Aquesta eacutes la recomanacioacute de Maite Juan que explica que hi va anar la setmana passada i es va sorprendre ldquogratamentrdquo ldquoEacutes un bon espai per anar en famiacutelia Tens el bosc a tocarrdquo explica
N O
Els embussos que es generen a la Diagonal a la sortida de la placcedila Francesc Maciagrave Aquesta eacutes la queixa de Toni Roig que denuncia que en aquell tram sempre es generen taps ldquoEs tracta drsquoun tram molt cegraventric i utilitzat de la ciutat No pot ser que srsquohi generin sempre aquests embussosrdquo diu
L rsquo E N Q U E S T A
iquestET SEMBLA BEacute RESTAR CARRILS DE CIRCULACIOacute
A LA DIAGONAL I IMPULSAR-HI EL TRAMVIA
LA PREGUNTA DrsquoAQUESTA SETMANA
iquestET SEMBLA UNA MESURA UacuteTIL QUE BARCELONA
IMPULSI UNA MONEDA LOCAL
52
48
Siacute
NO
Entra a lrsquoAracat i participa-hi
NO
VEM
BRE-
DES
EMBR
E 20
15
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
10
EL PRESIDENT DE LES CHANTIER DE LrsquoECONOMIE SOCIALE DEL QUEBEC PATRICK DUGUAY ES REUNEIX AMB COOPrsquo57 I LA FEDERACIOacute DE COOPERATIVES DE CONSUMIDORS I USUARIS DE CATALUNYA
NOTIacuteCIES BREUS
El president de Le Chantier de lrsquoEacuteconomie Sociale del Quebec el Sr Patrick Duguay ha mantingut una reunioacute de treball amb la M Antogravenia Esteban
directora i Quim Siciacutelia president de la nostra federacioacute En aquesta primera reunioacute conjuntament amb membres de Cooprsquo57 srsquoha destacat la importagravencia de lrsquoeconomia social i cooperativa en lrsquoagravembit internacional pel que fa a construir un teixit associatiu que consolidi la presegravencia de lrsquoeconomia social i enxarxi els diferents agents en la mesura de promoure la intercooperacioacute internacional aquest treball finalitzaria amb la celebracioacute drsquoun con-greacutes en el 20162017
A meacutes a meacutes cal destacar drsquoaquesta reunioacute lrsquointercanvi drsquoexperiegravencies que de ben segur es traduiran en projec-tes de futur
Patrick Duguay president de les Chantier de lrsquoEconomie Sociale del Quebec
LA FEDERACIOacute SrsquoADHEREIX AL MANIFEST
MANIFEST 201512 FRONTS EN LA LLUITA CONTRA LES DESIGUALTATS
Un de cada cinc habitants del planeta viu en situacioacute de pobresa la mateixa proporcioacute que a casa nostra Da-vant aquesta realitat inadmissible els nous Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides agenda de treball internacional fins el 2030 insten tots els paiumlsos a complir amb determina-des metes El primer objectiu eacutes posar fi a la pobresa arreu del moacuten i el desegrave defensa lrsquoadopcioacute de noves poliacutetiques fiscals salarials i de proteccioacute social per aconseguir progressivament una major igualtat
Davant la necessitat drsquoun canvi de model econogravemic i social orientat a la justiacutecia global Pobresa Zero reivindica la responsabilitat dels poders puacuteblics de des-plegar poliacutetiques predistributives i redistributives per reduir les desigualtats i eradicar la pobresa Per aconseguir-ho reclama a les institucions que srsquoapun-tin a lrsquoagenda les propostes en 12 fronts per fer de Catalunya un paiacutes meacutes just on totes les persones tinguem les mateixes oportunitats per a una vida digna i plena i que alhora contribueixi a fer-ho possible tambeacute arreu del moacuten
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
cooperativament
NO
VEM
BRE-
DES
EMBR
E 20
15
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
06
LA CESSIOacute DrsquoUacuteS UNA ALTERNATIVA COLmiddotLECTIVA DrsquoHABITATGE
NOTIacuteCIES COOP
Lrsquoantic complex fabril de Can Batlloacute recuperat fa quatre anys pels veiumlns de Sants srsquoha convertit en un dels referents meacutes robustos de lrsquoautogestioacute
ciutadana a Barcelona El recinte dinamitzador del teixit associatiu al barri i bressol de projectes socials luacutedics i culturals acull diferents espais que inclouen entre drsquoal-tres una biblioteca popular sales de tallers un auditori i fins i tot la primera cooperativa drsquohabitatge en regravegim de cessioacute drsquouacutes
El model de cessioacute drsquouacutes com a aposta pionera al territoriAquesta expressioacute genuiumlna drsquohabitatge protegit es fo-namenta en el fet que la propietat dels immobles eacutes sempre colmiddotlectiva i per tant els seus habitants tenen el dret a viure-hi i poden ser usuaris de forma indefinida En consequumlegravencia ldquolrsquoespeculacioacute i el lucrerdquo queden al marge de la relacioacute que lrsquoinquiliacute estableix amb el domi-cili
La cooperativa drsquohabitatges La Borda ha engegat un projecte drsquoedifici que teacute la voluntat ldquodrsquoactualitzarrdquo el model alternatiu de cessioacute drsquouacutes La iniciativa va neacuteixer fruit de la identificacioacute que existeix una mancanccedila his-tograverica de pisos protegits al barri de la Bordeta i ho va fer de forma molt vinculada a la Plataforma Can Batlloacute eacutes pel barri el colmiddotlectiu assembleari que empeny les activi-tats que es desenvolupen al recinte ldquoDins el conjunt de reivindicacions que hi ha a Can Batlloacute impulsar aquest model drsquohabitatge era un dels principals objectiusrdquo ex-plica Elba Mansilla membre de la cooperativa
LrsquoAjuntament de Barcelona va cedir a La Borda una par-celmiddotla de sogravel de titularitat municipal ubicat en el com-plex industrial perquegrave hi pogueacutes edificar La cessioacute eacutes a 75 anys vista tot i que els promotors del projecte tenen la voluntat que aquest es perllongui per generar refe-rencialitat i precedents ja no nomeacutes en el camp de la gestioacute dels habitatges sinoacute tambeacute en la promocioacute de formes diferents de convivegravencia
Lrsquoestructura de lrsquoedificiAixiacute el plantejament de lrsquoedifici incorpora 28 ldquounitats de convivegravenciardquo privades ndashels domicilisndash que comparti-
ran lrsquoespai amb algunes zones comunitagraveries Drsquoaquesta manera ldquointentarem colmiddotlectivitzar les esferes que mol-tes vegades queden recloses dins la intimitat de les ca-sesrdquo apunta Mansilla Malgrat que els pisos seran meacutes reduiumlts de la mida convencional perquegrave la part que es treu passa a ser comuna tindran tres mides diferents i els usuaris els ocuparan en funcioacute de les seves necessi-tats La idea eacutes que tot lrsquoimmoble i no nomeacutes les unitats de convivegravencia sigui percebut com una gran llar Esquema del projecte de La BordaAixiacute mateix la voluntat eacutes que guardi una estreta rela-cioacute amb el context on srsquoemmarca Can Batlloacute ldquoSi soacuten cases dins una gran casa tambeacute eacutes un projecte dins un gran projecterdquo afirma Lluc Hernagravendez soci de La Borda i membre de la cooperativa drsquoarquitectes LaCol enca-rregada del disseny de lrsquoedifici
La relacioacute entre el privat i el comunitari Hi hauragrave dos blocs que estaran comunicats a traveacutes drsquouna ldquocorralardquo un pati comunitari que connectaragrave tots els pisos i que a criteri de lrsquoarquitecte ldquoeacutes una primera manera de potenciar la vida conjuntardquo Els tegravecnics jun-tament amb les altres persones que estan implicades en el projecte han decidit el tipus de relacioacute que volen que hi hagi entre els agravembits comuns i els privats
Laura Aznar Barcelonawwwnaciodigitalcat
LrsquoAjuntament de Barcelona cedeix un solar
de lrsquoantiga fagravebrica de Can Batlloacute de Sants per
tal que la cooperativa La Borda hi construeixi un
edifici de pisos
Aquest model de propietat colmiddotlectiva ldquovol deixar al marge
lrsquoespeculacioacute i el lucrerdquo
Lrsquoimmoble barrejaragrave espais privats i comuns
Vista del complex de Can Batlloacute de Sants | FOTO Adriagrave Costa
NO
VEM
BRE-
DES
EMBR
E 20
15
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
07NOTIacuteCIES COOP
4110 DE NOVEMBRE DEL 2015DIMARTS
Meacutes BCN Sector immobiliaribPagravegina drsquoinformacioacute de la ciutat en colmiddotlaboracioacute amb lrsquoAjuntament de Barcelona
Diagraveleg Dos moments en una de les reunions de la taula i maqueta de la promocioacute de La Borda
Dariacuteo Reina II MONOGRAgraveFICS
En una ciutat com Barcelona amb una pressioacute urbaniacutestica de les meacutes grans drsquoEspanya eacutes urgent replantejar els pro-
cediments pels quals es distribueix lrsquoallotjament entre la poblacioacute una necessitat que hauria de ser bagravesica fonamental i inalienable per a qual-sevol persona Perograve durant anys el foment de la vivenda en regravegim de pro-pietat i lrsquoendeutament generalitzat van afavorir una dinagravemica alcista del valor del sogravel aixiacute com lrsquoespeculacioacute amb els immobles que en va disparar els preus Tot i que la recessioacute econogravemica ha matisat en certa mesura aquesta tendegravencia el problema de lrsquoacceacutes a la vivenda segueix sent una de les caregravencies fonamentals de la nostra societat
Per intentar resoldre aquesta situa-cioacute el mes passat el govern municipal va constituir la Taula drsquoHabitatge Coo-peratiu un nou grup de treball dins del Consell de lrsquoHabitatge Social de Barcelona La taula estagrave formada per representants del moacuten de les finan-ces egravetiques i cooperativistes com la Fundacioacute Coop 57 Fiare Banca Eacutetica Triodos Bank Caja Laboral Caixa drsquoEnginyers i Caja Mar Tam-beacute en formen part representants de les cooperatives de vivendes Sogeur Portfort-Proha-Projecte Habitat2000 Habitatge Entorn Llar Catalogravenia Fun-dacioacute Seira aixiacute com membres de noves cooperatives com soacuten Sostre Ciacutevic La Borda o Celobert
MODELS Aquesta iniciativa busca eines per impulsar la promocioacute de diferents tipus de vivenda coopera-tiva a la ciutat aixiacute com nous mo-dels drsquouacutes amb la finalitat de millorar lrsquoaccessibilitat de la ciutadania a la vi-venda En concret la taula treballaragrave en la promocioacute de vivenda de lloguer assequible a traveacutes de la construccioacute per part de constructors sense agravenim de lucre o agravenim de lucre limitat pro-mocions en dret drsquouacutes la promocioacute de la rehabilitacioacute energegravetica a traveacutes drsquoempreses cooperatives i lrsquoimpuls de nous regravegims de tinenccedila diferents de la propietat privada i el lloguer (com per exemple la cessioacute drsquouacutes)
Aquests objectius responen aixiacute mateix a una de les liacutenies prioritagraveries del nou govern municipal que eacutes re-forccedilar el moviment cooperatiu solidari
en sectors estrategravegics com la vivenda i oferir a les cooperatives acompanya-ment tegravecnic i juriacutedic aixiacute com canals per fer possible el financcedilament sobre-tot aval i garantia En aquest sentit lrsquoAjuntament de Barcelona estagrave estu-diant la disponibilitat de solars de la seva propietat distribuiumlts als diferents districtes de la ciutat en zones urba-nes ja consolidades on es puguin fer promocions de mida mitjana
Un dels projectes meacutes importants que srsquoestan desenvolupant actual-ment a la ciutat eacutes el que porta a ter-me la cooperativa La Borda El seu objectiu immediat eacutes construir viven-des cooperatives per garantir lrsquoacceacutes a una vivenda digna als veiumlns del barri de la Bordeta (al districte de Sants-Montjuiumlc)
La proposta ndashque srsquoengloba dins del proceacutes de transformacioacute de lrsquoantic recinte industrial de Can Bat-
lloacutendash srsquoarticula al voltant drsquouna forma de tinenccedila i gestioacute de la vivenda poc habitual a Espanya la cooperativa de vivendes en regravegim de cessioacute drsquouacutes Segons aquest model la propietat eacutes colmiddotlectiva sense poder ser mai indivi-dualitzada mentre que els associats organitzats en unitats de convivegravencia disposen drsquoun dret drsquouacutes indefinit so-bre els pisos Segons aquest sistema ndashcomuacute a lrsquoUruguai i Dinamarcandash es protegeix la vivenda dels abusos es-peculatius consubstancials al mercat immobiliari Les vivendes no podran mai ser venudes ni comprades al mer-cat ni cedides a una tercera persona
Lrsquoedifici comptaragrave amb una tren-tena drsquounitats de convivegravencia amb tres tipus de vivendes de 40 60 i 70 metres quadrats La quota drsquouacutes seragrave susceptible de variar en funcioacute del grau drsquoocupabilitat de les vivendes i les rendes associades
EL DRET A UNA LLAR
Barcelona posa en marxa la Taula drsquoHabitatge Cooperatiu
Aquest grup de treball estudia com fomentar alternatives al regravegim de propietat o lloguerb Una experiegravencia drsquoaquesta mena ja srsquoestagrave
portant a terme al barri de la Bordeta b
A meacutes de les aportacions econograve-miques inicials acordades els socis faran una aportacioacute en forma de tre-ball tant en la fase de construccioacute o rehabilitacioacute de la promocioacute com en el manteniment ordinari futur Tots els socis hauran de fer una apor-tacioacute miacutenima de treball i de capital i srsquohauragrave drsquoelaborar un pressupost que tingui en compte els dos tipus drsquoaportacions Hi ha un liacutemit magravexim de renda per poder accedir a les vivendes aixiacute com el compliment dels criteris de vivenda de protec-cioacute oficial
Perograve lrsquoaposta de La Borda va meacutes enllagrave del cas concret El seu objectiu a llarg termini eacutes plantejar la reproduc-cioacute drsquoaquesta tipologia de cooperativa a tot el territori com un nou model de gestioacute de vivenda social i puacuteblica que faci accessible lrsquoallotjament a perso-nes amb rendes baixesM
bEl consistori estudia la disponibilitat de solars municipals on portar a terme promocionsdrsquoaquesta mena
ANAgraveLISI
copy El Perioacutedico de Catalunya Tots els drets reservatsAquesta publicacioacute eacutes per a uacutes exclusivament privat i es prohibeix la seva reproduccioacute distribucioacute transformacioacute i uacutes per a press-clipping
NO
VEM
BRE-
DES
EMBR
E 20
15
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
08
LA FEDERACIOacute ES REUNEIX AMB EL NOU COMISSIONAT DrsquoECONOMIA SOCIAL I COOPERATIVA DE LrsquoAJUNTAMENT DE BARCELONA
NOTIacuteCIES COOP
El passat 25 drsquoagost a peticioacute del nou comissionat drsquoEconomia Social i Cooperativa de lrsquoAjuntament de Barcelona Jordi Via es va celebrar una reunioacute
amb el president de la nostra federacioacute en Quim Siciacutelia
En aquesta reunioacute es va poder copsar drsquoentrada la bona predisposicioacute de lrsquoajuntament i en particular drsquoaquest comissionat pel que fa a compartir nous projectes i no-ves experiegravencies amb el cooperativisme a la ciutat Bar-celona
En la reunioacute el Quim Siciacutelia va exposar la realitat del coo-perativisme de consum organitzat i les seves necessi-tats i la voluntat de la nostra federacioacute a colmiddotlaborar
compartir i participar en tot allograve que sersquons solmiddotliciti i que expressi a la vegada una voluntat dinamitzadora i trans-formadora
En Jordi Via ens expressa la seva voluntat i la del seu equip de fer front a alguns projectes que en aquests moments encara estan en fase drsquoestudi ressaltant la creacioacute drsquoun Pla Director territorial inclusiu i transversal
Quedem en seguir parlant en la mesura que es vagin concretant els projectes i ens expressa el comissionat que agraeix la voluntat de la federacioacute en donar suport als projectes de ciutat
NO
VEM
BRE-
DES
EMBR
E 20
15
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
09LrsquoARTICLE DEL MES
34ara bcn
DISSABTE 24 DrsquoOCTUBRE DEL 2015 ara
L E S X I F R E S
A Barcelona hi ha actualment 2421 pisos que soacuten propietat drsquoentitats bancagraveries i que fa meacutes de dos anys que estan buits Aixiacute ho va concretar el regidor drsquoHabitatge de lrsquoAjuntament Josep Maria Montaner en lrsquouacuteltima comissioacute municipal de drets socials
MERCAT DE MERCATS TAPES I GASTRONOMIA
L rsquo I M P E R D I B L E
Paradistes dels mercats de Barcelona restauradors i vitiviniacutecoles Tot aixograve i meacutes eacutes el que trobareu al Mercat de Mercats aquest cap de setmana a lrsquoavinguda de la Catedral Es tracta drsquouna iniciativa de lrsquoInstitut de Mercats que aplega activitats gastronogravemiques ndashhi hauragrave lrsquoAula Gastronogravemica i lrsquoAula de Tastndash i que compta amb la presegravencia de 23 comerciants en representacioacute de la xarxa de mercats barcelonins Lrsquoentrada a lrsquoesdeveniment eacutes gratuiumlta perograve les tapes i les racions elaborades pels restauradors tenen un preu de 4 euros
2421 PISOS BUITS EN MANS DE BANCS
Els resultats de la ronda de contactes que ha mantingut lrsquoAjuntament amb les entitats bancagraveries per aconseguir pisos han sigut de moment ldquominsosrdquo com reconeix el mateix regidor drsquoHabitatge La Sareb ndasho banc dolentndash nomeacutes ha cedit de moment sis habitatges per a uacutes social i CaixaBank al seu torn nrsquoha habilitat tres meacutes
6 PISOS DE LA SAREB
Jordi Via
Quan Barcelona en Comuacute va arribar al govern un dels primers canvis que va incorporar en lrsquoorganigra-ma municipal va ser la
creacioacute del comissionat drsquoEconomia Social i Cooperativa La nova agraverea de-pegraven de la primera tinenccedila i lrsquoencapccedila-la Jordi Via que entre drsquoaltres eacutes membre del Consell de Treball Eco-nogravemic i Social de Catalunya El co-missionat preteacuten reivindicar una eco-nomia plural per a la ciutat i fugir dels paragravemetres econogravemics tradicionals
Per quegrave es crea el comissionat drsquoEco-nomia Social i Cooperativa Barcelona teacute antecedents histograverics molt importants de cooperativisme de consum i de produccioacute Eacutes una re-alitat que no eacutes nova A meacutes actual-ment lrsquoeconomia cooperativa ja eacutes una realitat quantitativa i qualitativa a la ciutat Lrsquoeconomia cooperativa teacute valors que permeten construir reali-tats empresarials i econogravemiques dife-rents A Barcelona hi ha meacutes de 4100 empreses i entitats a la ciutat meacutes de 30000 llocs de treball i meacutes de mig milioacute de persones que formem part de cooperatives de consum
La creacioacute drsquoaquest comissionat tambeacute eacutes una manera de marcar el perfil del govern El comissionat tambeacute existeix per vo-luntat poliacutetica Un govern municipal que guanya amb un programa trans-formador ha de posar en primera liacute-nia poliacutetica la feina de lrsquoeconomia co-operativa El nou municipalisme vol dir aprofundiment de la democragravecia i aixograve teacute a veure amb la construccioacute de democragravecia econogravemica
Quegrave pot fer lrsquoAjuntament per cons-truir-la De moment estem comenccedilant amb el desplegament drsquouna voluntat poliacuteti-ca transformadora cap un nou model socioeconogravemic I seguim una estrategrave-gia drsquoeconomia diversificada i plural En aquest sentit estem treballant per promocionar una visibilitzacioacute drsquoaquesta manera de fer empresa de lrsquoactivacioacute de noves pragravectiques em-presarials i reforccedilar el que ja existeix
Com valora la feina feta fins ara Estem raonablement satisfets Quan es va entomar poliacuteticament el comis-sionat ja eacuterem conscients que no seria fagravecil Eacutes una gestioacute que teacute certa com-plexitat Si la nostra voluntat fos dei-xar lrsquoeconomia social com un agravembit marginal i amb una funcioacute palmiddotliativa seria relativament fagravecil perquegrave era el que ja estava meacutes o menys assumit per lrsquoanterior govern Ara beacute si es consi-dera amb la potencialitat transforma-dora com ho fem nosaltres comporta un problema que srsquoha de gestionar
Amb quina problemagravetica srsquoestan tro-bant Ens estem trobant dificultats i con-tradiccions Ens plantegem com fer front a determinades inegravercies Tot i que aquesta dinagravemica estagrave comen-ccedilant a canviar els moviments socials que fan molt beacute estan meacutes dedicats a la mobilitzacioacute i a la denuacutencia que no a la proposta proactiva Tambeacute hem de fer front a les mateixes dinagrave-miques drsquoestructura de govern drsquoun Ajuntament com el de Barcelona Eacutes un govern majoritari perograve minorita-ri A meacutes lrsquoeconomia cooperativa eacutes un agravembit que cal dotar-lo drsquoun pres-supost adequat perquegrave funcioni I els condicionants de la llei Montoro no ho faciliten
iquestLrsquooposicioacute es mostra receptiva a lrsquoeconomia cooperativa Tots hi mostren predisposicioacute Hi ha una transversalitat prou assumida per diferents formacions Els meacutes conservadors posen accent en el ca-ragravecter palmiddotliatiu Els meacutes progressis-tes posen accent en un caragravecter post-capitalista Aquesta situacioacute ens per-met fer una feina a curt i a llarg termi-ni prou harmoniosa
Quins soacuten els barris que estan aban-derant lrsquoeconomia cooperativa a la ciutat Perquegrave es pugui estendre lrsquoeconomia cooperativa a la ciutat cal que es tre-balli des de la territorialitzacioacute Eacutes a dir des dels districtes des dels barris A Barcelona hi ha molts barris que han encetat i srsquohan endinsat en aquest tipus de dinagravemiques El barri de Sants ndashamb la Ciutat Invisible en-tre moltes altres iniciativesndash el Po-blenou o Sant Andreu per exemple soacuten alguns dels barris que ho estan abanderant amb egravexit
L rsquo E N T R E V I S T A
Comissionat drsquoEconomia Social i Cooperativa
ldquoPer ser un govern transformador cal posar lrsquoeconomia cooperativa a primera filardquo
FRANCESC MELCION
Nuacuteria Martiacutenez
E L L E C T O R O P I N A
S Iacute
Si teniu fills i no sabeu quegrave fer aquest cap de setmana porteu-los al Parc de lrsquoOreneta Aquesta eacutes la recomanacioacute de Maite Juan que explica que hi va anar la setmana passada i es va sorprendre ldquogratamentrdquo ldquoEacutes un bon espai per anar en famiacutelia Tens el bosc a tocarrdquo explica
N O
Els embussos que es generen a la Diagonal a la sortida de la placcedila Francesc Maciagrave Aquesta eacutes la queixa de Toni Roig que denuncia que en aquell tram sempre es generen taps ldquoEs tracta drsquoun tram molt cegraventric i utilitzat de la ciutat No pot ser que srsquohi generin sempre aquests embussosrdquo diu
L rsquo E N Q U E S T A
iquestET SEMBLA BEacute RESTAR CARRILS DE CIRCULACIOacute
A LA DIAGONAL I IMPULSAR-HI EL TRAMVIA
LA PREGUNTA DrsquoAQUESTA SETMANA
iquestET SEMBLA UNA MESURA UacuteTIL QUE BARCELONA
IMPULSI UNA MONEDA LOCAL
52
48
Siacute
NO
Entra a lrsquoAracat i participa-hi
NO
VEM
BRE-
DES
EMBR
E 20
15
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
10
EL PRESIDENT DE LES CHANTIER DE LrsquoECONOMIE SOCIALE DEL QUEBEC PATRICK DUGUAY ES REUNEIX AMB COOPrsquo57 I LA FEDERACIOacute DE COOPERATIVES DE CONSUMIDORS I USUARIS DE CATALUNYA
NOTIacuteCIES BREUS
El president de Le Chantier de lrsquoEacuteconomie Sociale del Quebec el Sr Patrick Duguay ha mantingut una reunioacute de treball amb la M Antogravenia Esteban
directora i Quim Siciacutelia president de la nostra federacioacute En aquesta primera reunioacute conjuntament amb membres de Cooprsquo57 srsquoha destacat la importagravencia de lrsquoeconomia social i cooperativa en lrsquoagravembit internacional pel que fa a construir un teixit associatiu que consolidi la presegravencia de lrsquoeconomia social i enxarxi els diferents agents en la mesura de promoure la intercooperacioacute internacional aquest treball finalitzaria amb la celebracioacute drsquoun con-greacutes en el 20162017
A meacutes a meacutes cal destacar drsquoaquesta reunioacute lrsquointercanvi drsquoexperiegravencies que de ben segur es traduiran en projec-tes de futur
Patrick Duguay president de les Chantier de lrsquoEconomie Sociale del Quebec
LA FEDERACIOacute SrsquoADHEREIX AL MANIFEST
MANIFEST 201512 FRONTS EN LA LLUITA CONTRA LES DESIGUALTATS
Un de cada cinc habitants del planeta viu en situacioacute de pobresa la mateixa proporcioacute que a casa nostra Da-vant aquesta realitat inadmissible els nous Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides agenda de treball internacional fins el 2030 insten tots els paiumlsos a complir amb determina-des metes El primer objectiu eacutes posar fi a la pobresa arreu del moacuten i el desegrave defensa lrsquoadopcioacute de noves poliacutetiques fiscals salarials i de proteccioacute social per aconseguir progressivament una major igualtat
Davant la necessitat drsquoun canvi de model econogravemic i social orientat a la justiacutecia global Pobresa Zero reivindica la responsabilitat dels poders puacuteblics de des-plegar poliacutetiques predistributives i redistributives per reduir les desigualtats i eradicar la pobresa Per aconseguir-ho reclama a les institucions que srsquoapun-tin a lrsquoagenda les propostes en 12 fronts per fer de Catalunya un paiacutes meacutes just on totes les persones tinguem les mateixes oportunitats per a una vida digna i plena i que alhora contribueixi a fer-ho possible tambeacute arreu del moacuten
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
cooperativament
NO
VEM
BRE-
DES
EMBR
E 20
15
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
07NOTIacuteCIES COOP
4110 DE NOVEMBRE DEL 2015DIMARTS
Meacutes BCN Sector immobiliaribPagravegina drsquoinformacioacute de la ciutat en colmiddotlaboracioacute amb lrsquoAjuntament de Barcelona
Diagraveleg Dos moments en una de les reunions de la taula i maqueta de la promocioacute de La Borda
Dariacuteo Reina II MONOGRAgraveFICS
En una ciutat com Barcelona amb una pressioacute urbaniacutestica de les meacutes grans drsquoEspanya eacutes urgent replantejar els pro-
cediments pels quals es distribueix lrsquoallotjament entre la poblacioacute una necessitat que hauria de ser bagravesica fonamental i inalienable per a qual-sevol persona Perograve durant anys el foment de la vivenda en regravegim de pro-pietat i lrsquoendeutament generalitzat van afavorir una dinagravemica alcista del valor del sogravel aixiacute com lrsquoespeculacioacute amb els immobles que en va disparar els preus Tot i que la recessioacute econogravemica ha matisat en certa mesura aquesta tendegravencia el problema de lrsquoacceacutes a la vivenda segueix sent una de les caregravencies fonamentals de la nostra societat
Per intentar resoldre aquesta situa-cioacute el mes passat el govern municipal va constituir la Taula drsquoHabitatge Coo-peratiu un nou grup de treball dins del Consell de lrsquoHabitatge Social de Barcelona La taula estagrave formada per representants del moacuten de les finan-ces egravetiques i cooperativistes com la Fundacioacute Coop 57 Fiare Banca Eacutetica Triodos Bank Caja Laboral Caixa drsquoEnginyers i Caja Mar Tam-beacute en formen part representants de les cooperatives de vivendes Sogeur Portfort-Proha-Projecte Habitat2000 Habitatge Entorn Llar Catalogravenia Fun-dacioacute Seira aixiacute com membres de noves cooperatives com soacuten Sostre Ciacutevic La Borda o Celobert
MODELS Aquesta iniciativa busca eines per impulsar la promocioacute de diferents tipus de vivenda coopera-tiva a la ciutat aixiacute com nous mo-dels drsquouacutes amb la finalitat de millorar lrsquoaccessibilitat de la ciutadania a la vi-venda En concret la taula treballaragrave en la promocioacute de vivenda de lloguer assequible a traveacutes de la construccioacute per part de constructors sense agravenim de lucre o agravenim de lucre limitat pro-mocions en dret drsquouacutes la promocioacute de la rehabilitacioacute energegravetica a traveacutes drsquoempreses cooperatives i lrsquoimpuls de nous regravegims de tinenccedila diferents de la propietat privada i el lloguer (com per exemple la cessioacute drsquouacutes)
Aquests objectius responen aixiacute mateix a una de les liacutenies prioritagraveries del nou govern municipal que eacutes re-forccedilar el moviment cooperatiu solidari
en sectors estrategravegics com la vivenda i oferir a les cooperatives acompanya-ment tegravecnic i juriacutedic aixiacute com canals per fer possible el financcedilament sobre-tot aval i garantia En aquest sentit lrsquoAjuntament de Barcelona estagrave estu-diant la disponibilitat de solars de la seva propietat distribuiumlts als diferents districtes de la ciutat en zones urba-nes ja consolidades on es puguin fer promocions de mida mitjana
Un dels projectes meacutes importants que srsquoestan desenvolupant actual-ment a la ciutat eacutes el que porta a ter-me la cooperativa La Borda El seu objectiu immediat eacutes construir viven-des cooperatives per garantir lrsquoacceacutes a una vivenda digna als veiumlns del barri de la Bordeta (al districte de Sants-Montjuiumlc)
La proposta ndashque srsquoengloba dins del proceacutes de transformacioacute de lrsquoantic recinte industrial de Can Bat-
lloacutendash srsquoarticula al voltant drsquouna forma de tinenccedila i gestioacute de la vivenda poc habitual a Espanya la cooperativa de vivendes en regravegim de cessioacute drsquouacutes Segons aquest model la propietat eacutes colmiddotlectiva sense poder ser mai indivi-dualitzada mentre que els associats organitzats en unitats de convivegravencia disposen drsquoun dret drsquouacutes indefinit so-bre els pisos Segons aquest sistema ndashcomuacute a lrsquoUruguai i Dinamarcandash es protegeix la vivenda dels abusos es-peculatius consubstancials al mercat immobiliari Les vivendes no podran mai ser venudes ni comprades al mer-cat ni cedides a una tercera persona
Lrsquoedifici comptaragrave amb una tren-tena drsquounitats de convivegravencia amb tres tipus de vivendes de 40 60 i 70 metres quadrats La quota drsquouacutes seragrave susceptible de variar en funcioacute del grau drsquoocupabilitat de les vivendes i les rendes associades
EL DRET A UNA LLAR
Barcelona posa en marxa la Taula drsquoHabitatge Cooperatiu
Aquest grup de treball estudia com fomentar alternatives al regravegim de propietat o lloguerb Una experiegravencia drsquoaquesta mena ja srsquoestagrave
portant a terme al barri de la Bordeta b
A meacutes de les aportacions econograve-miques inicials acordades els socis faran una aportacioacute en forma de tre-ball tant en la fase de construccioacute o rehabilitacioacute de la promocioacute com en el manteniment ordinari futur Tots els socis hauran de fer una apor-tacioacute miacutenima de treball i de capital i srsquohauragrave drsquoelaborar un pressupost que tingui en compte els dos tipus drsquoaportacions Hi ha un liacutemit magravexim de renda per poder accedir a les vivendes aixiacute com el compliment dels criteris de vivenda de protec-cioacute oficial
Perograve lrsquoaposta de La Borda va meacutes enllagrave del cas concret El seu objectiu a llarg termini eacutes plantejar la reproduc-cioacute drsquoaquesta tipologia de cooperativa a tot el territori com un nou model de gestioacute de vivenda social i puacuteblica que faci accessible lrsquoallotjament a perso-nes amb rendes baixesM
bEl consistori estudia la disponibilitat de solars municipals on portar a terme promocionsdrsquoaquesta mena
ANAgraveLISI
copy El Perioacutedico de Catalunya Tots els drets reservatsAquesta publicacioacute eacutes per a uacutes exclusivament privat i es prohibeix la seva reproduccioacute distribucioacute transformacioacute i uacutes per a press-clipping
NO
VEM
BRE-
DES
EMBR
E 20
15
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
08
LA FEDERACIOacute ES REUNEIX AMB EL NOU COMISSIONAT DrsquoECONOMIA SOCIAL I COOPERATIVA DE LrsquoAJUNTAMENT DE BARCELONA
NOTIacuteCIES COOP
El passat 25 drsquoagost a peticioacute del nou comissionat drsquoEconomia Social i Cooperativa de lrsquoAjuntament de Barcelona Jordi Via es va celebrar una reunioacute
amb el president de la nostra federacioacute en Quim Siciacutelia
En aquesta reunioacute es va poder copsar drsquoentrada la bona predisposicioacute de lrsquoajuntament i en particular drsquoaquest comissionat pel que fa a compartir nous projectes i no-ves experiegravencies amb el cooperativisme a la ciutat Bar-celona
En la reunioacute el Quim Siciacutelia va exposar la realitat del coo-perativisme de consum organitzat i les seves necessi-tats i la voluntat de la nostra federacioacute a colmiddotlaborar
compartir i participar en tot allograve que sersquons solmiddotliciti i que expressi a la vegada una voluntat dinamitzadora i trans-formadora
En Jordi Via ens expressa la seva voluntat i la del seu equip de fer front a alguns projectes que en aquests moments encara estan en fase drsquoestudi ressaltant la creacioacute drsquoun Pla Director territorial inclusiu i transversal
Quedem en seguir parlant en la mesura que es vagin concretant els projectes i ens expressa el comissionat que agraeix la voluntat de la federacioacute en donar suport als projectes de ciutat
NO
VEM
BRE-
DES
EMBR
E 20
15
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
09LrsquoARTICLE DEL MES
34ara bcn
DISSABTE 24 DrsquoOCTUBRE DEL 2015 ara
L E S X I F R E S
A Barcelona hi ha actualment 2421 pisos que soacuten propietat drsquoentitats bancagraveries i que fa meacutes de dos anys que estan buits Aixiacute ho va concretar el regidor drsquoHabitatge de lrsquoAjuntament Josep Maria Montaner en lrsquouacuteltima comissioacute municipal de drets socials
MERCAT DE MERCATS TAPES I GASTRONOMIA
L rsquo I M P E R D I B L E
Paradistes dels mercats de Barcelona restauradors i vitiviniacutecoles Tot aixograve i meacutes eacutes el que trobareu al Mercat de Mercats aquest cap de setmana a lrsquoavinguda de la Catedral Es tracta drsquouna iniciativa de lrsquoInstitut de Mercats que aplega activitats gastronogravemiques ndashhi hauragrave lrsquoAula Gastronogravemica i lrsquoAula de Tastndash i que compta amb la presegravencia de 23 comerciants en representacioacute de la xarxa de mercats barcelonins Lrsquoentrada a lrsquoesdeveniment eacutes gratuiumlta perograve les tapes i les racions elaborades pels restauradors tenen un preu de 4 euros
2421 PISOS BUITS EN MANS DE BANCS
Els resultats de la ronda de contactes que ha mantingut lrsquoAjuntament amb les entitats bancagraveries per aconseguir pisos han sigut de moment ldquominsosrdquo com reconeix el mateix regidor drsquoHabitatge La Sareb ndasho banc dolentndash nomeacutes ha cedit de moment sis habitatges per a uacutes social i CaixaBank al seu torn nrsquoha habilitat tres meacutes
6 PISOS DE LA SAREB
Jordi Via
Quan Barcelona en Comuacute va arribar al govern un dels primers canvis que va incorporar en lrsquoorganigra-ma municipal va ser la
creacioacute del comissionat drsquoEconomia Social i Cooperativa La nova agraverea de-pegraven de la primera tinenccedila i lrsquoencapccedila-la Jordi Via que entre drsquoaltres eacutes membre del Consell de Treball Eco-nogravemic i Social de Catalunya El co-missionat preteacuten reivindicar una eco-nomia plural per a la ciutat i fugir dels paragravemetres econogravemics tradicionals
Per quegrave es crea el comissionat drsquoEco-nomia Social i Cooperativa Barcelona teacute antecedents histograverics molt importants de cooperativisme de consum i de produccioacute Eacutes una re-alitat que no eacutes nova A meacutes actual-ment lrsquoeconomia cooperativa ja eacutes una realitat quantitativa i qualitativa a la ciutat Lrsquoeconomia cooperativa teacute valors que permeten construir reali-tats empresarials i econogravemiques dife-rents A Barcelona hi ha meacutes de 4100 empreses i entitats a la ciutat meacutes de 30000 llocs de treball i meacutes de mig milioacute de persones que formem part de cooperatives de consum
La creacioacute drsquoaquest comissionat tambeacute eacutes una manera de marcar el perfil del govern El comissionat tambeacute existeix per vo-luntat poliacutetica Un govern municipal que guanya amb un programa trans-formador ha de posar en primera liacute-nia poliacutetica la feina de lrsquoeconomia co-operativa El nou municipalisme vol dir aprofundiment de la democragravecia i aixograve teacute a veure amb la construccioacute de democragravecia econogravemica
Quegrave pot fer lrsquoAjuntament per cons-truir-la De moment estem comenccedilant amb el desplegament drsquouna voluntat poliacuteti-ca transformadora cap un nou model socioeconogravemic I seguim una estrategrave-gia drsquoeconomia diversificada i plural En aquest sentit estem treballant per promocionar una visibilitzacioacute drsquoaquesta manera de fer empresa de lrsquoactivacioacute de noves pragravectiques em-presarials i reforccedilar el que ja existeix
Com valora la feina feta fins ara Estem raonablement satisfets Quan es va entomar poliacuteticament el comis-sionat ja eacuterem conscients que no seria fagravecil Eacutes una gestioacute que teacute certa com-plexitat Si la nostra voluntat fos dei-xar lrsquoeconomia social com un agravembit marginal i amb una funcioacute palmiddotliativa seria relativament fagravecil perquegrave era el que ja estava meacutes o menys assumit per lrsquoanterior govern Ara beacute si es consi-dera amb la potencialitat transforma-dora com ho fem nosaltres comporta un problema que srsquoha de gestionar
Amb quina problemagravetica srsquoestan tro-bant Ens estem trobant dificultats i con-tradiccions Ens plantegem com fer front a determinades inegravercies Tot i que aquesta dinagravemica estagrave comen-ccedilant a canviar els moviments socials que fan molt beacute estan meacutes dedicats a la mobilitzacioacute i a la denuacutencia que no a la proposta proactiva Tambeacute hem de fer front a les mateixes dinagrave-miques drsquoestructura de govern drsquoun Ajuntament com el de Barcelona Eacutes un govern majoritari perograve minorita-ri A meacutes lrsquoeconomia cooperativa eacutes un agravembit que cal dotar-lo drsquoun pres-supost adequat perquegrave funcioni I els condicionants de la llei Montoro no ho faciliten
iquestLrsquooposicioacute es mostra receptiva a lrsquoeconomia cooperativa Tots hi mostren predisposicioacute Hi ha una transversalitat prou assumida per diferents formacions Els meacutes conservadors posen accent en el ca-ragravecter palmiddotliatiu Els meacutes progressis-tes posen accent en un caragravecter post-capitalista Aquesta situacioacute ens per-met fer una feina a curt i a llarg termi-ni prou harmoniosa
Quins soacuten els barris que estan aban-derant lrsquoeconomia cooperativa a la ciutat Perquegrave es pugui estendre lrsquoeconomia cooperativa a la ciutat cal que es tre-balli des de la territorialitzacioacute Eacutes a dir des dels districtes des dels barris A Barcelona hi ha molts barris que han encetat i srsquohan endinsat en aquest tipus de dinagravemiques El barri de Sants ndashamb la Ciutat Invisible en-tre moltes altres iniciativesndash el Po-blenou o Sant Andreu per exemple soacuten alguns dels barris que ho estan abanderant amb egravexit
L rsquo E N T R E V I S T A
Comissionat drsquoEconomia Social i Cooperativa
ldquoPer ser un govern transformador cal posar lrsquoeconomia cooperativa a primera filardquo
FRANCESC MELCION
Nuacuteria Martiacutenez
E L L E C T O R O P I N A
S Iacute
Si teniu fills i no sabeu quegrave fer aquest cap de setmana porteu-los al Parc de lrsquoOreneta Aquesta eacutes la recomanacioacute de Maite Juan que explica que hi va anar la setmana passada i es va sorprendre ldquogratamentrdquo ldquoEacutes un bon espai per anar en famiacutelia Tens el bosc a tocarrdquo explica
N O
Els embussos que es generen a la Diagonal a la sortida de la placcedila Francesc Maciagrave Aquesta eacutes la queixa de Toni Roig que denuncia que en aquell tram sempre es generen taps ldquoEs tracta drsquoun tram molt cegraventric i utilitzat de la ciutat No pot ser que srsquohi generin sempre aquests embussosrdquo diu
L rsquo E N Q U E S T A
iquestET SEMBLA BEacute RESTAR CARRILS DE CIRCULACIOacute
A LA DIAGONAL I IMPULSAR-HI EL TRAMVIA
LA PREGUNTA DrsquoAQUESTA SETMANA
iquestET SEMBLA UNA MESURA UacuteTIL QUE BARCELONA
IMPULSI UNA MONEDA LOCAL
52
48
Siacute
NO
Entra a lrsquoAracat i participa-hi
NO
VEM
BRE-
DES
EMBR
E 20
15
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
10
EL PRESIDENT DE LES CHANTIER DE LrsquoECONOMIE SOCIALE DEL QUEBEC PATRICK DUGUAY ES REUNEIX AMB COOPrsquo57 I LA FEDERACIOacute DE COOPERATIVES DE CONSUMIDORS I USUARIS DE CATALUNYA
NOTIacuteCIES BREUS
El president de Le Chantier de lrsquoEacuteconomie Sociale del Quebec el Sr Patrick Duguay ha mantingut una reunioacute de treball amb la M Antogravenia Esteban
directora i Quim Siciacutelia president de la nostra federacioacute En aquesta primera reunioacute conjuntament amb membres de Cooprsquo57 srsquoha destacat la importagravencia de lrsquoeconomia social i cooperativa en lrsquoagravembit internacional pel que fa a construir un teixit associatiu que consolidi la presegravencia de lrsquoeconomia social i enxarxi els diferents agents en la mesura de promoure la intercooperacioacute internacional aquest treball finalitzaria amb la celebracioacute drsquoun con-greacutes en el 20162017
A meacutes a meacutes cal destacar drsquoaquesta reunioacute lrsquointercanvi drsquoexperiegravencies que de ben segur es traduiran en projec-tes de futur
Patrick Duguay president de les Chantier de lrsquoEconomie Sociale del Quebec
LA FEDERACIOacute SrsquoADHEREIX AL MANIFEST
MANIFEST 201512 FRONTS EN LA LLUITA CONTRA LES DESIGUALTATS
Un de cada cinc habitants del planeta viu en situacioacute de pobresa la mateixa proporcioacute que a casa nostra Da-vant aquesta realitat inadmissible els nous Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides agenda de treball internacional fins el 2030 insten tots els paiumlsos a complir amb determina-des metes El primer objectiu eacutes posar fi a la pobresa arreu del moacuten i el desegrave defensa lrsquoadopcioacute de noves poliacutetiques fiscals salarials i de proteccioacute social per aconseguir progressivament una major igualtat
Davant la necessitat drsquoun canvi de model econogravemic i social orientat a la justiacutecia global Pobresa Zero reivindica la responsabilitat dels poders puacuteblics de des-plegar poliacutetiques predistributives i redistributives per reduir les desigualtats i eradicar la pobresa Per aconseguir-ho reclama a les institucions que srsquoapun-tin a lrsquoagenda les propostes en 12 fronts per fer de Catalunya un paiacutes meacutes just on totes les persones tinguem les mateixes oportunitats per a una vida digna i plena i que alhora contribueixi a fer-ho possible tambeacute arreu del moacuten
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
cooperativament
NO
VEM
BRE-
DES
EMBR
E 20
15
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
08
LA FEDERACIOacute ES REUNEIX AMB EL NOU COMISSIONAT DrsquoECONOMIA SOCIAL I COOPERATIVA DE LrsquoAJUNTAMENT DE BARCELONA
NOTIacuteCIES COOP
El passat 25 drsquoagost a peticioacute del nou comissionat drsquoEconomia Social i Cooperativa de lrsquoAjuntament de Barcelona Jordi Via es va celebrar una reunioacute
amb el president de la nostra federacioacute en Quim Siciacutelia
En aquesta reunioacute es va poder copsar drsquoentrada la bona predisposicioacute de lrsquoajuntament i en particular drsquoaquest comissionat pel que fa a compartir nous projectes i no-ves experiegravencies amb el cooperativisme a la ciutat Bar-celona
En la reunioacute el Quim Siciacutelia va exposar la realitat del coo-perativisme de consum organitzat i les seves necessi-tats i la voluntat de la nostra federacioacute a colmiddotlaborar
compartir i participar en tot allograve que sersquons solmiddotliciti i que expressi a la vegada una voluntat dinamitzadora i trans-formadora
En Jordi Via ens expressa la seva voluntat i la del seu equip de fer front a alguns projectes que en aquests moments encara estan en fase drsquoestudi ressaltant la creacioacute drsquoun Pla Director territorial inclusiu i transversal
Quedem en seguir parlant en la mesura que es vagin concretant els projectes i ens expressa el comissionat que agraeix la voluntat de la federacioacute en donar suport als projectes de ciutat
NO
VEM
BRE-
DES
EMBR
E 20
15
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
09LrsquoARTICLE DEL MES
34ara bcn
DISSABTE 24 DrsquoOCTUBRE DEL 2015 ara
L E S X I F R E S
A Barcelona hi ha actualment 2421 pisos que soacuten propietat drsquoentitats bancagraveries i que fa meacutes de dos anys que estan buits Aixiacute ho va concretar el regidor drsquoHabitatge de lrsquoAjuntament Josep Maria Montaner en lrsquouacuteltima comissioacute municipal de drets socials
MERCAT DE MERCATS TAPES I GASTRONOMIA
L rsquo I M P E R D I B L E
Paradistes dels mercats de Barcelona restauradors i vitiviniacutecoles Tot aixograve i meacutes eacutes el que trobareu al Mercat de Mercats aquest cap de setmana a lrsquoavinguda de la Catedral Es tracta drsquouna iniciativa de lrsquoInstitut de Mercats que aplega activitats gastronogravemiques ndashhi hauragrave lrsquoAula Gastronogravemica i lrsquoAula de Tastndash i que compta amb la presegravencia de 23 comerciants en representacioacute de la xarxa de mercats barcelonins Lrsquoentrada a lrsquoesdeveniment eacutes gratuiumlta perograve les tapes i les racions elaborades pels restauradors tenen un preu de 4 euros
2421 PISOS BUITS EN MANS DE BANCS
Els resultats de la ronda de contactes que ha mantingut lrsquoAjuntament amb les entitats bancagraveries per aconseguir pisos han sigut de moment ldquominsosrdquo com reconeix el mateix regidor drsquoHabitatge La Sareb ndasho banc dolentndash nomeacutes ha cedit de moment sis habitatges per a uacutes social i CaixaBank al seu torn nrsquoha habilitat tres meacutes
6 PISOS DE LA SAREB
Jordi Via
Quan Barcelona en Comuacute va arribar al govern un dels primers canvis que va incorporar en lrsquoorganigra-ma municipal va ser la
creacioacute del comissionat drsquoEconomia Social i Cooperativa La nova agraverea de-pegraven de la primera tinenccedila i lrsquoencapccedila-la Jordi Via que entre drsquoaltres eacutes membre del Consell de Treball Eco-nogravemic i Social de Catalunya El co-missionat preteacuten reivindicar una eco-nomia plural per a la ciutat i fugir dels paragravemetres econogravemics tradicionals
Per quegrave es crea el comissionat drsquoEco-nomia Social i Cooperativa Barcelona teacute antecedents histograverics molt importants de cooperativisme de consum i de produccioacute Eacutes una re-alitat que no eacutes nova A meacutes actual-ment lrsquoeconomia cooperativa ja eacutes una realitat quantitativa i qualitativa a la ciutat Lrsquoeconomia cooperativa teacute valors que permeten construir reali-tats empresarials i econogravemiques dife-rents A Barcelona hi ha meacutes de 4100 empreses i entitats a la ciutat meacutes de 30000 llocs de treball i meacutes de mig milioacute de persones que formem part de cooperatives de consum
La creacioacute drsquoaquest comissionat tambeacute eacutes una manera de marcar el perfil del govern El comissionat tambeacute existeix per vo-luntat poliacutetica Un govern municipal que guanya amb un programa trans-formador ha de posar en primera liacute-nia poliacutetica la feina de lrsquoeconomia co-operativa El nou municipalisme vol dir aprofundiment de la democragravecia i aixograve teacute a veure amb la construccioacute de democragravecia econogravemica
Quegrave pot fer lrsquoAjuntament per cons-truir-la De moment estem comenccedilant amb el desplegament drsquouna voluntat poliacuteti-ca transformadora cap un nou model socioeconogravemic I seguim una estrategrave-gia drsquoeconomia diversificada i plural En aquest sentit estem treballant per promocionar una visibilitzacioacute drsquoaquesta manera de fer empresa de lrsquoactivacioacute de noves pragravectiques em-presarials i reforccedilar el que ja existeix
Com valora la feina feta fins ara Estem raonablement satisfets Quan es va entomar poliacuteticament el comis-sionat ja eacuterem conscients que no seria fagravecil Eacutes una gestioacute que teacute certa com-plexitat Si la nostra voluntat fos dei-xar lrsquoeconomia social com un agravembit marginal i amb una funcioacute palmiddotliativa seria relativament fagravecil perquegrave era el que ja estava meacutes o menys assumit per lrsquoanterior govern Ara beacute si es consi-dera amb la potencialitat transforma-dora com ho fem nosaltres comporta un problema que srsquoha de gestionar
Amb quina problemagravetica srsquoestan tro-bant Ens estem trobant dificultats i con-tradiccions Ens plantegem com fer front a determinades inegravercies Tot i que aquesta dinagravemica estagrave comen-ccedilant a canviar els moviments socials que fan molt beacute estan meacutes dedicats a la mobilitzacioacute i a la denuacutencia que no a la proposta proactiva Tambeacute hem de fer front a les mateixes dinagrave-miques drsquoestructura de govern drsquoun Ajuntament com el de Barcelona Eacutes un govern majoritari perograve minorita-ri A meacutes lrsquoeconomia cooperativa eacutes un agravembit que cal dotar-lo drsquoun pres-supost adequat perquegrave funcioni I els condicionants de la llei Montoro no ho faciliten
iquestLrsquooposicioacute es mostra receptiva a lrsquoeconomia cooperativa Tots hi mostren predisposicioacute Hi ha una transversalitat prou assumida per diferents formacions Els meacutes conservadors posen accent en el ca-ragravecter palmiddotliatiu Els meacutes progressis-tes posen accent en un caragravecter post-capitalista Aquesta situacioacute ens per-met fer una feina a curt i a llarg termi-ni prou harmoniosa
Quins soacuten els barris que estan aban-derant lrsquoeconomia cooperativa a la ciutat Perquegrave es pugui estendre lrsquoeconomia cooperativa a la ciutat cal que es tre-balli des de la territorialitzacioacute Eacutes a dir des dels districtes des dels barris A Barcelona hi ha molts barris que han encetat i srsquohan endinsat en aquest tipus de dinagravemiques El barri de Sants ndashamb la Ciutat Invisible en-tre moltes altres iniciativesndash el Po-blenou o Sant Andreu per exemple soacuten alguns dels barris que ho estan abanderant amb egravexit
L rsquo E N T R E V I S T A
Comissionat drsquoEconomia Social i Cooperativa
ldquoPer ser un govern transformador cal posar lrsquoeconomia cooperativa a primera filardquo
FRANCESC MELCION
Nuacuteria Martiacutenez
E L L E C T O R O P I N A
S Iacute
Si teniu fills i no sabeu quegrave fer aquest cap de setmana porteu-los al Parc de lrsquoOreneta Aquesta eacutes la recomanacioacute de Maite Juan que explica que hi va anar la setmana passada i es va sorprendre ldquogratamentrdquo ldquoEacutes un bon espai per anar en famiacutelia Tens el bosc a tocarrdquo explica
N O
Els embussos que es generen a la Diagonal a la sortida de la placcedila Francesc Maciagrave Aquesta eacutes la queixa de Toni Roig que denuncia que en aquell tram sempre es generen taps ldquoEs tracta drsquoun tram molt cegraventric i utilitzat de la ciutat No pot ser que srsquohi generin sempre aquests embussosrdquo diu
L rsquo E N Q U E S T A
iquestET SEMBLA BEacute RESTAR CARRILS DE CIRCULACIOacute
A LA DIAGONAL I IMPULSAR-HI EL TRAMVIA
LA PREGUNTA DrsquoAQUESTA SETMANA
iquestET SEMBLA UNA MESURA UacuteTIL QUE BARCELONA
IMPULSI UNA MONEDA LOCAL
52
48
Siacute
NO
Entra a lrsquoAracat i participa-hi
NO
VEM
BRE-
DES
EMBR
E 20
15
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
10
EL PRESIDENT DE LES CHANTIER DE LrsquoECONOMIE SOCIALE DEL QUEBEC PATRICK DUGUAY ES REUNEIX AMB COOPrsquo57 I LA FEDERACIOacute DE COOPERATIVES DE CONSUMIDORS I USUARIS DE CATALUNYA
NOTIacuteCIES BREUS
El president de Le Chantier de lrsquoEacuteconomie Sociale del Quebec el Sr Patrick Duguay ha mantingut una reunioacute de treball amb la M Antogravenia Esteban
directora i Quim Siciacutelia president de la nostra federacioacute En aquesta primera reunioacute conjuntament amb membres de Cooprsquo57 srsquoha destacat la importagravencia de lrsquoeconomia social i cooperativa en lrsquoagravembit internacional pel que fa a construir un teixit associatiu que consolidi la presegravencia de lrsquoeconomia social i enxarxi els diferents agents en la mesura de promoure la intercooperacioacute internacional aquest treball finalitzaria amb la celebracioacute drsquoun con-greacutes en el 20162017
A meacutes a meacutes cal destacar drsquoaquesta reunioacute lrsquointercanvi drsquoexperiegravencies que de ben segur es traduiran en projec-tes de futur
Patrick Duguay president de les Chantier de lrsquoEconomie Sociale del Quebec
LA FEDERACIOacute SrsquoADHEREIX AL MANIFEST
MANIFEST 201512 FRONTS EN LA LLUITA CONTRA LES DESIGUALTATS
Un de cada cinc habitants del planeta viu en situacioacute de pobresa la mateixa proporcioacute que a casa nostra Da-vant aquesta realitat inadmissible els nous Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides agenda de treball internacional fins el 2030 insten tots els paiumlsos a complir amb determina-des metes El primer objectiu eacutes posar fi a la pobresa arreu del moacuten i el desegrave defensa lrsquoadopcioacute de noves poliacutetiques fiscals salarials i de proteccioacute social per aconseguir progressivament una major igualtat
Davant la necessitat drsquoun canvi de model econogravemic i social orientat a la justiacutecia global Pobresa Zero reivindica la responsabilitat dels poders puacuteblics de des-plegar poliacutetiques predistributives i redistributives per reduir les desigualtats i eradicar la pobresa Per aconseguir-ho reclama a les institucions que srsquoapun-tin a lrsquoagenda les propostes en 12 fronts per fer de Catalunya un paiacutes meacutes just on totes les persones tinguem les mateixes oportunitats per a una vida digna i plena i que alhora contribueixi a fer-ho possible tambeacute arreu del moacuten
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
cooperativament
NO
VEM
BRE-
DES
EMBR
E 20
15
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
09LrsquoARTICLE DEL MES
34ara bcn
DISSABTE 24 DrsquoOCTUBRE DEL 2015 ara
L E S X I F R E S
A Barcelona hi ha actualment 2421 pisos que soacuten propietat drsquoentitats bancagraveries i que fa meacutes de dos anys que estan buits Aixiacute ho va concretar el regidor drsquoHabitatge de lrsquoAjuntament Josep Maria Montaner en lrsquouacuteltima comissioacute municipal de drets socials
MERCAT DE MERCATS TAPES I GASTRONOMIA
L rsquo I M P E R D I B L E
Paradistes dels mercats de Barcelona restauradors i vitiviniacutecoles Tot aixograve i meacutes eacutes el que trobareu al Mercat de Mercats aquest cap de setmana a lrsquoavinguda de la Catedral Es tracta drsquouna iniciativa de lrsquoInstitut de Mercats que aplega activitats gastronogravemiques ndashhi hauragrave lrsquoAula Gastronogravemica i lrsquoAula de Tastndash i que compta amb la presegravencia de 23 comerciants en representacioacute de la xarxa de mercats barcelonins Lrsquoentrada a lrsquoesdeveniment eacutes gratuiumlta perograve les tapes i les racions elaborades pels restauradors tenen un preu de 4 euros
2421 PISOS BUITS EN MANS DE BANCS
Els resultats de la ronda de contactes que ha mantingut lrsquoAjuntament amb les entitats bancagraveries per aconseguir pisos han sigut de moment ldquominsosrdquo com reconeix el mateix regidor drsquoHabitatge La Sareb ndasho banc dolentndash nomeacutes ha cedit de moment sis habitatges per a uacutes social i CaixaBank al seu torn nrsquoha habilitat tres meacutes
6 PISOS DE LA SAREB
Jordi Via
Quan Barcelona en Comuacute va arribar al govern un dels primers canvis que va incorporar en lrsquoorganigra-ma municipal va ser la
creacioacute del comissionat drsquoEconomia Social i Cooperativa La nova agraverea de-pegraven de la primera tinenccedila i lrsquoencapccedila-la Jordi Via que entre drsquoaltres eacutes membre del Consell de Treball Eco-nogravemic i Social de Catalunya El co-missionat preteacuten reivindicar una eco-nomia plural per a la ciutat i fugir dels paragravemetres econogravemics tradicionals
Per quegrave es crea el comissionat drsquoEco-nomia Social i Cooperativa Barcelona teacute antecedents histograverics molt importants de cooperativisme de consum i de produccioacute Eacutes una re-alitat que no eacutes nova A meacutes actual-ment lrsquoeconomia cooperativa ja eacutes una realitat quantitativa i qualitativa a la ciutat Lrsquoeconomia cooperativa teacute valors que permeten construir reali-tats empresarials i econogravemiques dife-rents A Barcelona hi ha meacutes de 4100 empreses i entitats a la ciutat meacutes de 30000 llocs de treball i meacutes de mig milioacute de persones que formem part de cooperatives de consum
La creacioacute drsquoaquest comissionat tambeacute eacutes una manera de marcar el perfil del govern El comissionat tambeacute existeix per vo-luntat poliacutetica Un govern municipal que guanya amb un programa trans-formador ha de posar en primera liacute-nia poliacutetica la feina de lrsquoeconomia co-operativa El nou municipalisme vol dir aprofundiment de la democragravecia i aixograve teacute a veure amb la construccioacute de democragravecia econogravemica
Quegrave pot fer lrsquoAjuntament per cons-truir-la De moment estem comenccedilant amb el desplegament drsquouna voluntat poliacuteti-ca transformadora cap un nou model socioeconogravemic I seguim una estrategrave-gia drsquoeconomia diversificada i plural En aquest sentit estem treballant per promocionar una visibilitzacioacute drsquoaquesta manera de fer empresa de lrsquoactivacioacute de noves pragravectiques em-presarials i reforccedilar el que ja existeix
Com valora la feina feta fins ara Estem raonablement satisfets Quan es va entomar poliacuteticament el comis-sionat ja eacuterem conscients que no seria fagravecil Eacutes una gestioacute que teacute certa com-plexitat Si la nostra voluntat fos dei-xar lrsquoeconomia social com un agravembit marginal i amb una funcioacute palmiddotliativa seria relativament fagravecil perquegrave era el que ja estava meacutes o menys assumit per lrsquoanterior govern Ara beacute si es consi-dera amb la potencialitat transforma-dora com ho fem nosaltres comporta un problema que srsquoha de gestionar
Amb quina problemagravetica srsquoestan tro-bant Ens estem trobant dificultats i con-tradiccions Ens plantegem com fer front a determinades inegravercies Tot i que aquesta dinagravemica estagrave comen-ccedilant a canviar els moviments socials que fan molt beacute estan meacutes dedicats a la mobilitzacioacute i a la denuacutencia que no a la proposta proactiva Tambeacute hem de fer front a les mateixes dinagrave-miques drsquoestructura de govern drsquoun Ajuntament com el de Barcelona Eacutes un govern majoritari perograve minorita-ri A meacutes lrsquoeconomia cooperativa eacutes un agravembit que cal dotar-lo drsquoun pres-supost adequat perquegrave funcioni I els condicionants de la llei Montoro no ho faciliten
iquestLrsquooposicioacute es mostra receptiva a lrsquoeconomia cooperativa Tots hi mostren predisposicioacute Hi ha una transversalitat prou assumida per diferents formacions Els meacutes conservadors posen accent en el ca-ragravecter palmiddotliatiu Els meacutes progressis-tes posen accent en un caragravecter post-capitalista Aquesta situacioacute ens per-met fer una feina a curt i a llarg termi-ni prou harmoniosa
Quins soacuten els barris que estan aban-derant lrsquoeconomia cooperativa a la ciutat Perquegrave es pugui estendre lrsquoeconomia cooperativa a la ciutat cal que es tre-balli des de la territorialitzacioacute Eacutes a dir des dels districtes des dels barris A Barcelona hi ha molts barris que han encetat i srsquohan endinsat en aquest tipus de dinagravemiques El barri de Sants ndashamb la Ciutat Invisible en-tre moltes altres iniciativesndash el Po-blenou o Sant Andreu per exemple soacuten alguns dels barris que ho estan abanderant amb egravexit
L rsquo E N T R E V I S T A
Comissionat drsquoEconomia Social i Cooperativa
ldquoPer ser un govern transformador cal posar lrsquoeconomia cooperativa a primera filardquo
FRANCESC MELCION
Nuacuteria Martiacutenez
E L L E C T O R O P I N A
S Iacute
Si teniu fills i no sabeu quegrave fer aquest cap de setmana porteu-los al Parc de lrsquoOreneta Aquesta eacutes la recomanacioacute de Maite Juan que explica que hi va anar la setmana passada i es va sorprendre ldquogratamentrdquo ldquoEacutes un bon espai per anar en famiacutelia Tens el bosc a tocarrdquo explica
N O
Els embussos que es generen a la Diagonal a la sortida de la placcedila Francesc Maciagrave Aquesta eacutes la queixa de Toni Roig que denuncia que en aquell tram sempre es generen taps ldquoEs tracta drsquoun tram molt cegraventric i utilitzat de la ciutat No pot ser que srsquohi generin sempre aquests embussosrdquo diu
L rsquo E N Q U E S T A
iquestET SEMBLA BEacute RESTAR CARRILS DE CIRCULACIOacute
A LA DIAGONAL I IMPULSAR-HI EL TRAMVIA
LA PREGUNTA DrsquoAQUESTA SETMANA
iquestET SEMBLA UNA MESURA UacuteTIL QUE BARCELONA
IMPULSI UNA MONEDA LOCAL
52
48
Siacute
NO
Entra a lrsquoAracat i participa-hi
NO
VEM
BRE-
DES
EMBR
E 20
15
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
10
EL PRESIDENT DE LES CHANTIER DE LrsquoECONOMIE SOCIALE DEL QUEBEC PATRICK DUGUAY ES REUNEIX AMB COOPrsquo57 I LA FEDERACIOacute DE COOPERATIVES DE CONSUMIDORS I USUARIS DE CATALUNYA
NOTIacuteCIES BREUS
El president de Le Chantier de lrsquoEacuteconomie Sociale del Quebec el Sr Patrick Duguay ha mantingut una reunioacute de treball amb la M Antogravenia Esteban
directora i Quim Siciacutelia president de la nostra federacioacute En aquesta primera reunioacute conjuntament amb membres de Cooprsquo57 srsquoha destacat la importagravencia de lrsquoeconomia social i cooperativa en lrsquoagravembit internacional pel que fa a construir un teixit associatiu que consolidi la presegravencia de lrsquoeconomia social i enxarxi els diferents agents en la mesura de promoure la intercooperacioacute internacional aquest treball finalitzaria amb la celebracioacute drsquoun con-greacutes en el 20162017
A meacutes a meacutes cal destacar drsquoaquesta reunioacute lrsquointercanvi drsquoexperiegravencies que de ben segur es traduiran en projec-tes de futur
Patrick Duguay president de les Chantier de lrsquoEconomie Sociale del Quebec
LA FEDERACIOacute SrsquoADHEREIX AL MANIFEST
MANIFEST 201512 FRONTS EN LA LLUITA CONTRA LES DESIGUALTATS
Un de cada cinc habitants del planeta viu en situacioacute de pobresa la mateixa proporcioacute que a casa nostra Da-vant aquesta realitat inadmissible els nous Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides agenda de treball internacional fins el 2030 insten tots els paiumlsos a complir amb determina-des metes El primer objectiu eacutes posar fi a la pobresa arreu del moacuten i el desegrave defensa lrsquoadopcioacute de noves poliacutetiques fiscals salarials i de proteccioacute social per aconseguir progressivament una major igualtat
Davant la necessitat drsquoun canvi de model econogravemic i social orientat a la justiacutecia global Pobresa Zero reivindica la responsabilitat dels poders puacuteblics de des-plegar poliacutetiques predistributives i redistributives per reduir les desigualtats i eradicar la pobresa Per aconseguir-ho reclama a les institucions que srsquoapun-tin a lrsquoagenda les propostes en 12 fronts per fer de Catalunya un paiacutes meacutes just on totes les persones tinguem les mateixes oportunitats per a una vida digna i plena i que alhora contribueixi a fer-ho possible tambeacute arreu del moacuten
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
cooperativament
NO
VEM
BRE-
DES
EMBR
E 20
15
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
10
EL PRESIDENT DE LES CHANTIER DE LrsquoECONOMIE SOCIALE DEL QUEBEC PATRICK DUGUAY ES REUNEIX AMB COOPrsquo57 I LA FEDERACIOacute DE COOPERATIVES DE CONSUMIDORS I USUARIS DE CATALUNYA
NOTIacuteCIES BREUS
El president de Le Chantier de lrsquoEacuteconomie Sociale del Quebec el Sr Patrick Duguay ha mantingut una reunioacute de treball amb la M Antogravenia Esteban
directora i Quim Siciacutelia president de la nostra federacioacute En aquesta primera reunioacute conjuntament amb membres de Cooprsquo57 srsquoha destacat la importagravencia de lrsquoeconomia social i cooperativa en lrsquoagravembit internacional pel que fa a construir un teixit associatiu que consolidi la presegravencia de lrsquoeconomia social i enxarxi els diferents agents en la mesura de promoure la intercooperacioacute internacional aquest treball finalitzaria amb la celebracioacute drsquoun con-greacutes en el 20162017
A meacutes a meacutes cal destacar drsquoaquesta reunioacute lrsquointercanvi drsquoexperiegravencies que de ben segur es traduiran en projec-tes de futur
Patrick Duguay president de les Chantier de lrsquoEconomie Sociale del Quebec
LA FEDERACIOacute SrsquoADHEREIX AL MANIFEST
MANIFEST 201512 FRONTS EN LA LLUITA CONTRA LES DESIGUALTATS
Un de cada cinc habitants del planeta viu en situacioacute de pobresa la mateixa proporcioacute que a casa nostra Da-vant aquesta realitat inadmissible els nous Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides agenda de treball internacional fins el 2030 insten tots els paiumlsos a complir amb determina-des metes El primer objectiu eacutes posar fi a la pobresa arreu del moacuten i el desegrave defensa lrsquoadopcioacute de noves poliacutetiques fiscals salarials i de proteccioacute social per aconseguir progressivament una major igualtat
Davant la necessitat drsquoun canvi de model econogravemic i social orientat a la justiacutecia global Pobresa Zero reivindica la responsabilitat dels poders puacuteblics de des-plegar poliacutetiques predistributives i redistributives per reduir les desigualtats i eradicar la pobresa Per aconseguir-ho reclama a les institucions que srsquoapun-tin a lrsquoagenda les propostes en 12 fronts per fer de Catalunya un paiacutes meacutes just on totes les persones tinguem les mateixes oportunitats per a una vida digna i plena i que alhora contribueixi a fer-ho possible tambeacute arreu del moacuten
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
cooperativament
Seu FCCUC Premiagrave 15 2a planta 08014 Barcelona T 93 301 20 20 cooperativesdeconsumfccuccoop wwwfccuccoop CoopsConsum
cooperativament
