Conte del llop i la raboseta (versió tirijana) 1

Conte del llop i la raboseta (versió tirijana) 2

Anys era anys va vindre una gelada molt forta. Es van gelar

les oliveres i no hi havia res per a menjar. Tots patien fam, fins i tot

els animals.

En això al barranquet de Montoliu, o barranc del Mort de Set, allà

a prop de la Valltorta, es van trobar una raboseta i un llop que

venia del mas dels Forats. La raboseta que era molt espavilada i

guilopa, li va dir:

-Llobet, d’on véns?

-Vinc de buscar menjar, que estic famolenc.

La raboseta li contestà:

-Jo també tinc fam. Els budells em fan soroll.

Aleshores al llop se li acudí:

-Vols que anem al mas d’en Doto a veure si trobem res on clavar el

queixal?

-Au, vinga, anem, que alguna cosa hi haurà!

En això, la tia Maria del mas d’en Doto estava posant un formatge

a la finestra perquè s’assecara. En veure-ho, la rabosa digué:

-Mira llop, guaita. Què hi ha allí?

I el llop que tenia més fam que un lladre proposà:

-Raboseta l’hem de pillar. Ara

és la nostra.

-Llop, tu que eres tan revalent

podries pegar un bot i agafar-

lo. Va suggerir la raboseta.

El llop féu un salt de mil

dimonis i aconseguí agafar el

formatge amb els seus ullals.

La raboseta que era molt

malfiada de seguida va

pensar com pillar-li’l. I digué:

-Escolta llop, tants anys que fa

que som amics, i no m’has dit

mai de quin poble eres. De quin poble eres llop?

I ell contestà :

-D’Albocààààsser!!!

Conte del llop i la raboseta (versió tirijana) 3

Tot seguit, xas!, caigué el formatge … i la raboseta l’arreplegà al

vol i se’l posà a la boca.

El llop ja se’n malfiava i pensà: “Ai, la guilopa aquesta! Ara li

preguntaré jo i recuperaré el formatge”.

-I tu ,raboseta ,de quin poble eres?

-Jo, de Tííírig –respongué amb les dentetes ben tancades. Així el

formatge no li va caure . Després, tota sola se’l va menjar.

El llop, tot trist, va dir:

-Ai! Raboseta, m’has pillat el formatge, i ara què faré?

-Tranquil que en buscarem un altre- va contestar burleta la

rabosa.

I caminant, caminant, es va fer de nit. Feren cap a la bassa de la

Valltorta i allí van veure la lluna reflectida a l’aigua. La raboseta

exclamà:

-Mira, mira, llop, el formatge! està dins la bassa!

-Però ara com farem per traure’l?

De seguida la rabosa dibuixa un pla.

-Ben senzill, si et beus tota l’aigua de la bassa el podràs agafar

sense cap problema.

El llop va començar a beure, i a beure… però el formatge no

apareixia. Al final, tan plena tenia la panxa que l’aigua se li

n’anava pel cul. La raboseta, que estava a l’aguait, li va clavar

una estaca perquè el líquid no se n’eixira i es disposà a continuar

la broma.

-Ui! No sé si podràs beure’t tota l’aigua. Ara bé, no patisques, que

anirem allà dalt que hi ha un mas amb una era i segur que

trobarem alguna cosa per fartar.

A poc a poc s’anava fent de dia. Quan van arribar a l’era, van

veure uns frares que, per agafar forces per la batuda, estaven

esmorzant xulles i arròs a l’entrada del mas.

Conte del llop i la raboseta (versió tirijana) 4

La raboseta, que ja feia estona que havia olorat la flaire de les

olles, va traure l’estaca del cul de l’esgotat llop i acte seguit

començà a eixir aigua i més aigua, banyant tota la palla i

emportant-se les garbes i el gra. Encara el llop no havia eixit de la

sorpresa que la raboseta ja cridava:

-Frares, frares, a les eres! Que el llop us fa regueres! Frares, frares, a

les eres! Que el llop fa regueres!

Els frares, enfadats en veure la malesa que feia el llop, van agafar

pales i forques, van començar a córrer rere d’ell i li van pegar una

tal pallissa que el van deixar ben baldat.

Mentrestant, la raboseta va aprofitar per menjar-se totes les xulles

dels pobres frares. Estava tan farta que no podia ni caminar. Per

això encara va pensar una altra feta. Abans d’eixir del mas es va

posar al cap un xapall d’all i oli, i a les potetes crostes de nou.

Quan va eixir a l’era, el llop li va dir:

-Ai, raboseta, quina pallissa m’han pegat! Estic fet pols!

I ella li va contestar:

-Jo sí que estic malament que he caigut paret avall i m’ix el cervell

pel cap i els ossos tots em cruixen-. Després va afegir: -No res,

m’hauràs de carregar al sarró i avant.

Ja veus al llop carregant-la al sarró costera per avall, mentre tota

ufana cantava:

-Farta, fartera. Vaig senyora i cavallera!

I allà es van perdre costera avall, el llop i la raboseta.

Conte contat, conte acabat, i el que no s’alce tindrà el cul apegat!

Associació Cultural de Tírig

Desembre de 2011