7/25/2019 Contes Rodari

1/6

Lectures d'en Gianni Rodari.

Jocs de fantasia

Les hipotsis fantstiques s'assemblen una mica a les coses que veiem en somnis. Alssomnis podem imaginar el que sigui. Podem imaginar que els homes viuen sota l'aigua,

que les esttues es mouen i xerren pels descosits, que els cavalls canten, que el mn

sencer camina cap per avall, que Lleida s una illa envoltada de mar...

Com si hi hagus un homenet dels somnis que va repartint, per divertir-nos a tots,

hiptesis fantstiques. Per fer una histria fantstica cal tenir un binomi fantstic, i la

pregunta: Qu passaria si...?

Aquesta histria la va escriure un nen d'una escola que no recordo com es deia...

Si fos un estel

Vaig somniar que era un estel. Un dia un nen que es deia Vctor em va comprar. Desprs

va demanar-li a la seva mare:

- Mama, puc anar a jugar amb l'estel?La mare li va dir que s.

De sobre va bufar un vent molt fort, molt fort, i el fil se'm va escapar de la m i el vent em

va empnyer cap amunt i em vaig posar a volar. Volava enmig d'uns nvils i no es veia

res. Al cap d'una estona va venir la pluja i les gotes d'aigua em feien mal, i quan va parar

de ploure, jo estava destrossat i no em volia estimbar.

Un cop de vent em va collocar a sobre d'una muntanya, desprs vaig caure i vaig anar a

parar al mig de la neu, i no podia sortir-ne, perqu se m'havia trencat una canya.

Aleshores, un nen que estava esquiant em va veure, es va aturar i va dir:

- Mira un estel! Me l'endur a casa i l'arreglar!

Ell tenia una canya de pescar vella i en va tallar un tros per posar-me-la. Desprs em va

agafar i em va lligar al fil d'estendre la roba i se'n va anar.

Va tornar a venir un vent molt fort i em vaig alliberar. Ja tornava a volar, vaig anar a parar

a un arbre. Un nen em volia agafar i jo vaig cridar:

- Deixa'm, deixa'm!

I ell va dir:

- Ostres, un estel que parla!

7/25/2019 Contes Rodari

2/6

I va arrencar a crrer.

Va venir un grop de vent i em va transportar fins a l'frica. Desprs, la gropada va parar i

jo vaig aterrar dalt d'un arbre de la selva. Un mico em va saltar a sobre i jo vaig fer:

- Ai, ai!

El mico es va desmaiar perqu creia que jo era un estel mgic.Desprs els nens indgenes em van agafar i es van posar a jugar amb mi.

M'he acostumat als nens indgenes i ja no m'he mogut d'all.

I vet aqu una llista d'altres hiptesis fantstiques per a qui vulgui crear altres histries.

Qu passaria...

- si el mn girs a l'inrevs.- si els persones visquessin sota l'aigua.

- si els ases volessin.

- si les esttues es moguessin i parlessin.

- si els cavalls cantessin.

- si la mantega es torns dura com l'acer.

- si Lleida estigus envoltada de mar.

- Si un cocodril truqus a la vostra porta.

7/25/2019 Contes Rodari

3/6

Embolicant la troca

- Hi havia una nena que es deia Caputxeta Groga.

- No, Vermella!

- Ah, s! Caputxeta Vermella. La seva mare la va cridar i li va dir: Escolta, CaputxetaVerda...

- Que no, vermella!

- Ah, s, Vermella. Vs a casa la tia Pascsia i porta-li aquesta pela de patata.

- No: Vs a casa l'via i porta-li aquesta coca!

- D'acord, d'acord! La nena se'n va anar al bosc i va trobar una girafa.

- Apa, quin embolic! Va trobar un llop, i no pas una girafa!

- I el llop li va preguntar: Quant fan sis per vuit?- De cap manera. El llop li va preguntar: On vas?

- Tens ra. I la Caputxeta Negra va contestar...

- Era la Caputxeta Vermella, Vermella Vermella!

- S, i va contestar: Vaig a plaa a comprar salsa de tomquet.

- I ara! Vaig a casa l'via que est malalta, per no s trobar el cam.

- Justa la fusta! I el cavall va dir...

- Quin cavall? Era un llop!

- O, hi tant! I va dir aix: Agafa l'autobs nmero setanta-cinc, baixa a la plaa de la

Catedral, gira cap a la dreta, trobars tres graonets i un dineret a terra; deixa estar esl tres

graonets, agafa el dineret, i compra't un xiclet.

- Avi, avi no en saps, eh? D'explicar histries... Tot ho confons, tot ho barreges! Per

tanmateix, el xiclet, b me'l podries comprar.

- D'acord: vet aqu el dineret.

I l'avi va tornar a llegir els seu diari

7/25/2019 Contes Rodari

4/6

Moltes preguntes

Hi havia una vegada un nen que feia moltes preguntes, i aix no s pas cap mal, al

contrari, est molt b. Per era molt difcil donar una resposta a les preguntes d'aquell

nen.Preguntava, per exemple:

- Per qu els calaixos tenen taules?

La gent se'l mirava, i potser responia:

- Els calaixos serveixen per a posar-hi els coberts.

- Ja ho s, per qu serveixen els calaixos, per en cavni no s per qu els calaixos tenen

taules.

La gent brandava el cap i se n'anava. Un altre dia preguntava:- Perqu les cues tenen peixos?

O b:

- Per qu els bigotis tenen gats?

La gent brandava el cap i se n'anava per les seves.

El nen, tot creixent, no parava mai de fer preguntes. Fins i tot quan ve ser un home no

parava de preguntar aix i all. Per com que ning no li contestava, es va retirar en una

caseta al capdamunt d'una muntanya i es passava tot el temps rumiant preguntes i

escrivint-les en una llibreta; desprs, reflexionava per trobar la resposta, pr no la

trobava.

Escrivia, per exemple:

Per qu l'ombra t un pi?

Per qu els nvols no escriuen cartes?

Per qu els segells no beuen cervesa?

De tant escriure preguntes li venia mal de cap, per ni se n'adonava. Tamb li va crixer la

barba, per no se la a tallar. Al contrari, es preguntava: Per qu la barba t una cara?.

En resum: era un fenomen. Quan va morir, un estudis va fer indagacions i va descobrir

que era perqu de menut s'havia acostumat a posar-se els mitjons del revs, i ni una sola

vegada no havia aconseguit posar-se'ls del dret; i vet aqu per qu no havia pogut

aprendre mai a fer les preguntes del dret. Hi ha molta gent que fa com ell.

7/25/2019 Contes Rodari

5/6

La mquina de fer els deures

Un dia, un tipus ben estrany va trucar a la porta de casa nostra: era un homenet divertit,

com us diria?, poc ms alt que un parell de llumins. Portava a l'esquena una bossa ms

gran que ell.- Tinc unes mquines per vendre -va dir.

- A veure -va dir el meu pare.

- Mireu, s una mquina de fer els deures. Es pitja el botonet vermell per resoldre els

problemes, el botonet groc per fer les redaccions, el botonet verd per aprendre geografia.

La mquina ho fa tota sola en un moment.

- Compra-me-la, pare! -vaig dir jo.

- Est b, quant en voleu?- No vull diners -va dir l'homenet.

- Per, que treballeu per no res?

- No, per a canvi de la mquina no vull diners. Vull el cervell del vostre fill.

- Que sou boig? -va exclamar el pare.

- Escolteu -va dir l'homenet, somrient-, si els deures els hi fa la mquina, per a qu li

serveix el cervell?

- Compra'm la mquina, pare! -vaig suplicar jo-. Qu n'he de fer del cervell?

El pare em va mirar un moment i desprs va dir:

- Est b, preneu-li el cervell i no se'n parli ms.

L'homenet em va prendre el cervell i el va posar a dintre d'una bosseta. Que lleuger que

anava, jo, sense cervell! Tan lleuger, que vaig comenar a volar per l'habitaci, i si el pare

no m'hagus agafat a temps hauria sortit per la finestra.

- L'haureu de tenir dintre d'una gbia, ara -va explicar l'homenet.

- Per qu? -va preguntar el pare.

- Perqu no t cervell, vet aqu. Si el deixeu anar, volar pels boscos com un ocellet i en

pocs dies es morir de fam!

El pare em va tancar a dintre d'una gbia, com un canari. La gbia era petita i estreta i no

em podia moure. Els barrots em comprimien, em comprimien tant que... al capdavall em

vaig despertar esglaiat. Sort que noms havia estat un somni! Us asseguro que em vaig

posar de seguida a fer els deures.

7/25/2019 Contes Rodari

6/6

Bibliografia

Rodari, Gianni (2011). La mquina de fer els deures. A Gianni Rodari. Rodari: Una

antologia(pg.143-145). Barcelona: La Galera.

Rodari, Gianni (2005). Les histries fantstiques. A Gianni Rodari. Jocs de fantasia

(pg. 43-45). Barcelona: Baula.Rodari, Gianni(2000). Moltes preguntes A Gianni Rodari. Contes per telfon(pg. 106-

107), Barcelona: Joventut.

Rodari, Gianni (2000). Embolicant la troca A Gianni Rodari. Contes per telfon (pg.

170-172), Barcelona: Joventut.